BMB News Nº211 by MoraBancAndorra

BMB NEWS

EL PARTIT

El momentum no s’explica ni es mesura, però es nota. És el fil invisible que connecta cada defensa, cada decisió, cada possessió, i quan es trenca, desapareix en un instant. El MoraBanc Andorra ha après a sostenir-lo en aquest tram final: ha anat per darrere, ha patit, però no s’ha trencat mai; ha tornat una i altra vegada competint sense dreceres, perquè el momentum no el construeixen les victòries còmodes, sinó la manera de resistir quan res no és fàcil, en els moments que realment defineixen els equips. Zan Tabak ho resumeix sense matisos: ni enfonsar-se quan es perd, ni relaxar-se quan es guanya. Amb cinc finals per davant, tot passa per no perdre aquest fil, i avui, a la Bombonera, també es juga això: sostenir-lo junts, fins al final.

MOMENTUM

PATROCINADORS LA BASE

Avui, el partit compta amb el patrocini de TotalEnergies, una companyia compromesa amb l’eficiència i el rendiment, dins i fora de la carretera.

A través de la seva gamma Excellium, ofereix carburants dissenyats per mantenir el motor més net i optimitzarne el funcionament quilòmetre a quilòmetre, amb una reducció significativa de l’embrutiment i un millor rendiment global. Amb presència a tot el país, TotalEnergies forma part del dia a dia de molts conductors, apostant per una energia més eficient. Durant el partit, estigueu molt atents, perquè TotalEnergies avui arriba a la Bombonera amb ganes d’activar els vostres motors. Comencem per fer soroll amb els aplaudidors que trobareu al seient!

El Júnior Femení i el Júnior Groc han afrontat una temporada exigent, marcada per la diversitat de perfils i contextos poc homogenis que han condicionat el seu dia a dia. Amb Jaume Tomàs al capdavant, en el tram final ambdós equips han treballat per construir cohesió i adaptar-se a realitats complexes, amb diferències de nivell, lesions i ajustos constants. Tot i un inici irregular en alguns casos, el segon tram ha mostrat una millora clara en la competitivitat, especialment en els partits igualats i en la capacitat de mantenir-se dins dels enfrontaments. Més enllà dels resultats, el creixement s’ha construït des de la implicació, el respecte i la voluntat d’aprendre, amb l’objectiu de consolidar una base sòlida i una identitat col·lectiva dins un entorn exigent.

El número d’aquesta setmana de la BMB News posa el focus en el compromís social del club, amb un repàs a les darreres accions del departament de Responsabilitat Social Corporativa que consoliden el BC MoraBanc Andorra com un altaveu actiu dins la societat. Des de la jornada “Defensem el respecte”, amb més de 840 joves implicats en una jornada sobre assetjament i ciberassatjament, fins a iniciatives de comunitat i sostenibilitat com l’intercanvi de llibres per Sant Jordi, el club reafirma el seu paper més enllà de la pista. L’edició també inclou un dibuix especial del Brut animant a la Bombonera, perquè els més petits el puguin pintar, i el pòster d’Artem Pustovyi, que reflecteix la força del momentum en aquest tram decisiu de la temporada.

acb Photo - Emilio Cobos

És ara i es juga aquí

El momentum no s'explica. No surt a les estadístiques, no apareix als vídeos de l'analista i no es pot mesurar amb cap mètrica coneguda. Però qualsevol que hagi vist jugar aquest equip les darreres setmanes sap exactament de què parlem. És aquell fil invisible que ho connecta tot: una defensa amb la següent, una bona lectura amb la possessió que ve, un moment de pressió amb la resposta adequada. Un fil que, quan es manté, fa que un equip funcioni. I que, quan es trenca, desapareix en un instant.

El MoraBanc Andorra, en aquest tram final de temporada, ha après a sostenir-lo. No és casualitat. És caràcter. Hem anat per darrere contra rivals que no tenien cap intenció de posar-ho fàcil, i no ens hem trencat. Hem encaixat parcials, hem patit moments de dubte, hem jugat partits on tot semblava en contra. I cada cop, l'equip ha tornat. Possessió a possessió, defensa a defensa, sense dreceres i sense drama. Perquè el momentum no el construeixen les victòries còmodes. El construeix la manera de competir quan res no és còmode.

Tabak ho diu sense ornaments i amb tota la contundència del món. Ni enfonsarse quan es perd, ni alleujar-se quan es guanya. Perquè qualsevol d'aquestes dues reaccions fa exactament el mateix: trenca el fil. I ara, amb cinc partits per davant i un grup amb possibilitats de descens tan ajustat que cada punt val

doble, trencar-lo seria el luxe que ningú es pot permetre. Ni a la pista. Ni a la graderia.

Cinc partits. Baxi Manresa, Joventut, Burgos, Lleida i Barça. Cinc contextos, cinc rivals, cinc oportunitats de seguir sent l'equip que no cedeix quan el marcador mana el contrari.

I el primer comença avui, aquí, en una Bombonera que no és simplement un pavelló: és una extensió d'aquest momentum. Un espai que amplifica cada defensa, que converteix la pressió col·lectiva en avantatge real, que fa que el rival noti que no hi ha lloc on respirar.

Per això avui no venim a veure un partit. Venim a sostenir un fil. A fer que cada possessió costi, que cada error del rival tingui resposta immediata, que el soroll d'aquesta graderia sigui tan constant i tan físic que es noti a les cames de qui juga contra nosaltres.

Els decibels també puntuen. La pressió de la graderia també cansa el rival. L'ambient també decideix partits.

El momentum és ara.

I es juga aquí.

Partits Guanyats: 8 Partits Perduts: 21

Partits Guanyats: 12 Partits Perduts: 17

El carburant que neteja el seu motor km a km

EL SEU MOTOR ÉS + NET + ECONÒMIC FINS A UN MENYS D’EMBRUTIMENT *

El Motor de la BMB amb

Una responsabilitat que va més enllà del joc

La Responsabilitat Social Corporativa del BC MoraBanc Andorra no és un apartat dins l’activitat del club. És una manera d’entendre’l.

Cada temporada es construeix a partir de partits, entrenaments i competició, però també des d’allò que passa fora de la pista. Espais, iniciatives i accions que no busquen només ser-hi, sinó generar impacte real. Perquè un club com el BC MoraBanc Andorra no només té presència: té capacitat d’arribar. I això implica una responsabilitat.

Les darreres setmanes ho han evidenciat amb una acció que sintetitza aquest compromís: la jornada “Defensem el respecte”. Més de 840 joves van omplir el Pavelló Toni Martí en una sessió que va convertir un espai habitualment competitiu en un lloc d’escolta, reflexió i aprenentatge. No era un acte simbòlic. Era necessari.

L’assetjament i el ciberassetjament formen part d’una realitat present entre els joves, sovint invisibilitzada o normalitzada. I la jornada no va buscar maquillar-la, sinó posar-hi llum. El testimoni de Brian Giner, marcat per anys d’assetjament, va evidenciar el pes del silenci. La mirada professional de la psicòloga Bibiana Sans i de l’Agent Major Ferran Jordan va aportar eines concretes per detectar, entendre i actuar.

Però més enllà dels continguts, hi havia una idea central: cal parlar-ne. I cal fer-ho en espais que tinguin capacitat d’impacte. En aquest sentit, la mirada del director de bàsquet formatiu del club, David Eudal, va reforçar el paper de l’esport com a eina educativa. Valors com el respecte, l’autocontrol o la gestió de la frustració no es treballen només en el discurs, sinó en el dia a dia de la pista, i acaben tenint un impacte directe en la manera com els joves es relacionen també fora d’ella.

El BC MoraBanc Andorra no actua com a expert en totes les matèries, però sí com a altaveu. Un altaveu que permet que aquests missatges arribin a centenars de joves, que legitima la conversa i que contribueix a trencar el silenci. Utilitzar aquest espai per generar consciència no és accessori. És responsabilitat

Aquesta mateixa voluntat de generar espais compartits s’ha expressat també en altres iniciatives recents, com l’acció de Sant Jordi “Cap història es queda a la banqueta”. En aquest cas, el pavelló Joan Alay es va convertir en un punt de trobada al voltant de la lectura i la sostenibilitat, amb una setantena de participants i més de 120 llibres intercanviats

Més enllà de les xifres, la proposta va posar el focus en el valor de compartir. Llibres que canviaven de mans, històries que continuaven i petits gestos, com les dedicatòries dels jugadors del primer equip, que reforçaven el vincle entre la base i els seus referents. Una acció que entén la comunitat com un espai viu, que es construeix també en aquests detalls.

Per donar-li continuïtat, aquesta iniciativa deixarà aviat un espai permanent d’intercanvi de llibres a l’entrada del pavelló, allargant el seu impacte més enllà d’un sol dia.

En aquesta mateixa línia, el club també va voler compartir la Diada de Sant Jordi amb els seus patrocinadors, amb el repartiment de roses i punts de llibre, reforçant un vincle que forma part del seu entorn més proper.

Tres accions. Tres formats. Una mateixa direcció. Perquè, en el fons, totes responen a una idea comuna: el club com a espai que va més enllà del joc. Un espai que connecta, que genera comunitat i que utilitza la seva visibilitat per impulsar missatges que importen.

En aquest context, la Responsabilitat Social Corporativa no es mesura només en el nombre d’iniciatives, sinó en la seva capacitat de generar continuïtat i sentit. De no quedar-se en l’acció puntual, sinó de formar part d’una manera de fer sostinguda.

Perquè un club pot guanyar partits. Però també pot aixecar la veu.

I, de vegades, això és el que realment marca la diferència.

ACOMPANYANT

A LA BASE

El Júnior Femení tanca una temporada de construcció i adaptació

La temporada del Júnior Femení ha estat, probablement, una de les més complexes de gestionar dins la base del BC MoraBanc Andorra. No tant pels resultats, sinó pel context que ha envoltat l’equip des de l’inici: una composició poc homogènia, condicionants externs i un recorregut que ha obligat a adaptar-se constantment.

Des de la mirada del seu entrenador, Jaume Tomàs, que ha passat de tenir un paper secundari a assumir la direcció tècnica en el tram final, el primer repte ha estat clar: fer conviure perfils molt diferents dins un mateix vestidor. L’equip combina jugadores amb experiència i nivell alt amb d’altres que tot just viuen la seva primera etapa en competició federada, generant una realitat exigent en el dia a dia. “El que a una li serveix, a una altra no”, resumeix el tècnic, evidenciant la dificultat d’establir dinàmiques comunes en un grup tan divers.

A aquesta complexitat estructural s’hi han afegit factors que han condicionat directament el rendiment competitiu. Les lesions de jugadores referents durant bona part de la temporada, juntament amb alguna baixa a mig curs, han limitat els recursos de l’equip i han

provocat un inici irregular, amb derrotes àmplies i partits poc competits. Una situació que, inevitablement, va afectar la confiança del grup.

Tot i això, el punt d’inflexió ha arribat en el segon tram de la temporada. Amb la recuperació progressiva d’algunes jugadores i una dinàmica més estable, l’equip ha trobat una nova manera de competir. Especialment a casa, on ha estat capaç de sostenir partits igualats i transformar-los en victòries ajustades, sovint decidides en els últims instants.

Un escenari que ha reforçat l’energia del grup i ha canviat la percepció col·lectiva.

Més enllà del marcador, el creixement s’ha construït des de la capacitat de competir per sobre de les pròpies possibilitats. El Júnior Femení ha demostrat que, tot i les diferències individuals, pot funcionar com a equip. La convivència entre perfils tan dispars, lluny de trencar el grup, ha acabat generant una dinàmica basada en el respecte, la implicació i la voluntat d’aprendre.

En aquest sentit, el valor del vestidor pren una dimensió especial. “Són bones noies, es respecten i tenen ganes de compartir”, apunta Tomàs, destacant un

MICROSISTEMES

factor que, en categories de formació, sovint té més pes que el resultat immediat. La capacitat de sostenir el compromís en un context advers i de mantenir una actitud positiva ha estat clau per donar sentit a la temporada.

El tram final arriba també marcat per l’exigència acadèmica d’algunes jugadores, fet que condiciona la seva disponibilitat i reforça encara més la necessitat d’adaptació constant. Tot i això, l’equip ha sabut mantenir el nivell d’implicació i tancar el curs amb una dinàmica competitiva sòlida.

Amb un balanç proper a l’equilibri entre victòries i derrotes, la valoració final és de compliment. Sense estridències, però amb la sensació d’haver superat un escenari complex i d’haver construït alguna cosa més que resultats.

Perquè, en definitiva, aquesta temporada no s’explica només des del que s’ha guanyat o perdut, sinó des de la capacitat d’un grup per adaptar-se, conviure i continuar competint quan el context no acompanya. I això, en formació, també és créixer.

Activa'l

El Júnior Groc competeix a la territorial de Lleida des de la diversitat i la cohesió

La temporada del Júnior Groc ha estat marcada per un repte estructural clar: gestionar un equip amb una composició molt poc homogènia. Lluny de ser un condicionant puntual, aquesta realitat ha definit el dia a dia del grup, tant en l’àmbit competitiu com en el formatiu, obligant a adaptar constantment el treball i les dinàmiques d’equip.

Des de la perspectiva de Jaume Tomàs, el primer gran objectiu ha estat fer conviure perfils molt diversos dins un mateix vestidor. L’equip està format per jugadors de diferents anys de naixement i amb trajectòries molt desiguals dins el bàsquet, combinant perfils amb experiència i nivell competitiu alt amb d’altres que tot just s’inicien en l’àmbit federat. Aquesta diversitat, que en un inici va suposar una dificultat evident, s’ha convertit progressivament en una de les característiques definidores del grup.

El denominador comú, però, ha estat clar des del principi: la qualitat humana.

APARCAMENT VINYES

“Són bons nois”, resumeix el tècnic, posant en valor una actitud que ha facilitat la convivència i ha permès sostenir una dinàmica de treball estable. L’alta assistència als entrenaments i el nivell d’implicació han estat factors clau per consolidar aquest equilibri, especialment en un context on les diferències individuals podrien haver generat fractures.

La temporada es pot dividir en dues etapes ben diferenciades. En una primera fase, l’equip va destacar per un bon nivell d’entrenament, que es va traduir en resultats sòlids i una classificació per al grup capdavanter. Tot i això, el rendiment competitiu va quedar lleugerament per sota del potencial mostrat en el treball setmanal, en part per la voluntat de donar protagonisme a tots els jugadors i gestionar una rotació àmplia.

En el segon tram, especialment a partir del període posterior al Nadal, s’ha produït una evolució interessant: l’equip ha millorat el seu rendiment en competició,

tot i una certa irregularitat en els entrenaments. Factors com les lesions o l’exigència acadèmica han condicionat la continuïtat en el treball, però no han impedit que el grup mantingui una capacitat competitiva notable.

Aquest canvi ha permès veure un equip més sòlid en partit, capaç de competir amb regularitat i de mantenir-se dins els enfrontaments amb independència del rival. En aquest sentit, el Júnior Groc ha demostrat una estabilitat emocional destacable: el resultat no condiciona excessivament la seva dinàmica, i la capacitat de “reset” després de cada partit és un dels seus trets distintius.

Un altre element rellevant ha estat la incorporació de jugadors sense experiència prèvia en competició federada. Lluny de desestabilitzar el grup, aquesta situació ha estat assumida amb naturalitat, gràcies a un entorn que facilita la integració i permet que aquests perfils aportin dins les seves possibilitats.

En el tram final, l’equip s’ha situat en un escenari intermedi, competint en un grup exigent però sense opcions reals d’accedir a les posicions capdavanteres. Tot i això, el balanç global es manté positiu, amb una temporada que apunta a tancar-se amb un registre equilibrat de victòries i derrotes.

Més enllà de les xifres, el valor d’aquest Júnior Groc es troba en la seva capacitat de competir per sobre de les seves possibilitats i de construir una identitat col·lectiva a partir de la diversitat. En un context on les diferències individuals eren evidents, l’equip ha sabut trobar punts de connexió i sostenir una dinàmica competitiva sòlida.

Perquè, en definitiva, el creixement d’aquest grup no s’explica només des dels resultats, sinó des de la capacitat d’adaptació, convivència i compromís. I això, en un equip amb aquestes característiques, té un valor especialment rellevant.