BMB News Nº147

L’equip ha arrencat molt bé. Tan extremadament bé que potser des d’aquesta tribuna caldrà tirar una mica d’aigua al ví. I no perquè no ens estigui bé guanyar com s’ha guanyat els darrers partits. Simplement per sentit comú. La Leb Or és una categoria dura en el millor dels casos i cruel en el pitjor. Amb la duresa cal saber que hi conviuràs i de la

intensitat i això és una gran noticia. Per qui no hagi vist els partits, les victòries tant clares contra Cantàbria i Albacete poden portar a pensar en autèntics festivals i en alguns moments així va ser. Però l’espurna que va encendre l’equip va ser abaixar el cul al darrere i el més important, respectar el rival.

d’Albacete. I en aquests moments tota la qualitat tècnica i humana del grup haurà d’aparèixer per poder aspirar a guanyar tots els partits. Un objectiu legítim que, se sap, que no es donarà. Les lligues son llarguíssimes i ja se sap que perdràs un dia o un altre. El tema és perdre ben poc però encara més tenir la mandíbula forta per resistir els cops que vingui i poder contraatacar després. La sensació és que el MoraBanc Andorra té un gran equip aquesta temporada i que podrem gaudir plegats a la nostra Bombonera.

Cal comentar que avui tenim un partit especial. 30 anys després juguem amb el Cáceres. Aquell abril del 1992 quedarà per sempre en la nostra memòria com la farra més impressionant que hem viscut en una pista de bàsquet. I el rival va ser el Cáceres. 30 anys després hi tornem a ser. Bona noticia. Vol dir que els dos clubs estem en marxa i amb bona salut. Gaudim-ho.

SOM UN PAÍS DE PARTNERS

MARIN MARIC

L’Infantil Groc arrenca una temporada il·lusionant encarant el segon exercici en què bona part dels jugadors coincidiran junts igual que el tècnic Pol Comellas. Es tracta d’un d’aquells equips amb molt marge de millora i l’objectiu és fer una temporada de molt bon nivell per veure si bona part dels jugadors poden fer un salt endavant. En aquest cas el salt endavant

seria passar a competir per tot Catalunya després d’haver tingut un període fructífer a Lleida. “És un d’aquells grups de jugadors que seguim amb molta atenció i que va cuinant mica en mica una evolució positiva en tots els sentits” exposa el Director tècnic de la base del club, Xavier Luque, que afegeix que “també destacaria el paper del Pol

Comellas que després de ser jugador a la base ara mostra la seva implicació en aquest equip”.

Per Luque “l’infantil groc té davant una temporada important en la formació i en la capacitat de cada jugador per seguir creixent”.

El director tècnic ha dit també que

“La continuïtat en la feina és important en aquests equips de segon any en cada categoria i l’equip del que parlem avui és un excel·lent exemple de la nostra manera de treballar”

“SI EM POSES QUALSEVOL CANÇÓ M’ARRENCO A BALLAR”

Escolti’m se’l veu molt content. -Ho estic (riu).

I és perquè sempre està content o perquè Andorra li senta bé.

-La veritat és que sóc una persona bastant alegre i positiva però a banda d’això l’oportunitat d’estar aquí ja em va posar content des del primer dia.

I que és el que li agrada d’Andorra?

-Doncs primer de tot el club.

Pilota…

-No, no. Des del primer moment he trobat molta professionalitat i tothom s’esforça en què no ens falti de res i a més sou tots molt amables. A banda d’això el país m’encanta, estic molt bé de veritat.

3 de 3 fins ara i la sensació que al vestidor tots estàn molt a gust.

-Els resultats sempre ajuden però fins ara estem fent un bon grup i quedem sovint per fer coses fora de la pista que això sempre ajuda i és la prova que ens portem bé.

És un grup amb talent però sembla que la diferencia arriba quan es posen a defensar.

-Sabem que si defensem bé podem ser imparables i hem de treballar dur per aconseguir-ho. Després tenim capacitat ofensiva però la clau és que no ens facin cistelles fàcils.

I qui és Felipe dos Anjos fora de la pista?

-Sóc bastant hiperactiu i no em quedo mai parat, si tenim la tarda lliure sempre vaig a fer un tomb amb algú. A banda d’això m’agrada molt llegir i si no estic llegint doncs jugo a la play. Això i cuinar.

-M’agrada molt cuinar i la meva especialitat és la tarta de formatge. També sé cuinar coses saludables eh? Però si et faig tastar la meva tarta de formatge triomfo (riu).

També sé que és bastant futbolero.

-Ho soc. A Europa del Real Madrid que vaig jugar allà i a Brasil del Corinthians que quasi tota la meva família és d’aquest equip.

Algun referent de jugador de bàsquet brasiler?

-El més gran sempre será Òscar Smichdt i més a prop en el temps potser Thiago Splitter o Varejao. A Europa Pau Gasol o Tavares. I ara a l’NBA em fixo molt en Anthony

Ballarà samba no?

-Amb els amics em puc arrencar però et faré una

-Sóc molt eclèctic quant a gustos musicals i si em poses qualsevol cosa jo m’arrenco a ballar, em costa ben poc. L’únic que no em va gaire és el heavy metal.

Espai patrocinat per: