Issuu

REVISTA DE LA FUNDACIÓ LA MARATÓ DE TV3 · DESEMBRE 2015 · NÚM. 27

T E N I M I

L A

D E C A D A

D I A B E T I S

M E I T A T

N O

O B E S I T A T

H O

S A B E M

Participar-hi pensant en els altres Lluís Bernabé, Director de la Fundació La Marató de TV3

“En aquest gran projecte solidari seguim tots implicats per intentar millorar el futur, avançantnos amb força, des de la divulgació, la sensibilització i la recerca biomèdica d’excel·lència” La diabetis i l’obesitat centren La Marató d’aquest any 2015. Es tracta de les dues malalties metabòliques més freqüents a Catalunya. Si sumem els homes, les dones i els infants afectats per la diabetis o l’obesitat, més els que en tenen però no ho saben, una quarta part de la població catalana viu amb aquestes malalties i les seves conseqüències. L’any 1998, ara fa 17 anys, La Marató ja va dedicar el programa a parlar de la diabetis, i una de les conclusions a què es va arribar va ser que aquesta malaltia, amb els anys, afectaria moltes més persones. Els experts apunten que es podria tractar de la pandèmia del futur, cosa que tots junts volem intentar evitar que sigui realment així, treballant des del present, plegats, un any més, amb La Marató de TV3. Perquè darrere de cadascuna d’aquestes xifres i dades hi ha una cara, hi ha un sentiment, hi ha els autèntics protagonistes, que no volem oblidar: les persones afectades, grans i petites, amb tota una vida feta o tota una vida per fer, amb les seves famílies, amb els seus amics i sobretot amb molta il·lusió, una il·lusió que s’encomana i que no passarà desapercebuda durant el programa. En aquest gran projecte solidari estem tots implicats per intentar millorar el futur, avançant-nos amb força, des de la divulgació, la sensibilització i la recerca biomèdica d’excel·lència, centrada en aquestes malalties lentes i silencioses, però amb uns efectes greus per a la nostra societat. Una cursa contra el temps que es fonamenta, gràcies a tu, en la confiança, el rigor i la transparència, els tres pilars de la Fundació La Marató de TV3. És la teva emoció, és el teu esforç, és el telèfon 905 11 50 50, és una activitat popular, és una conferència divulgativa, és participar-hi com a voluntari, és cremar-se les pestanyes investigant, és col·laborar-hi des de la teva associació, empresa o entitat..., és participar-hi pensant en els altres. Gràcies a la vostra generositat, ja no solament el dia del programa, sinó al llarg de tot l’any, aconseguiu millorar la qualitat i l’esperança de vida de milers de persones. MÓNMARATÓ 3

La Marató 2015 “Les estadístiques es convertiran en històries humanes i els millors experts mostraran com funcionen el pàncrees i la insulina” EL PROGRAMA Imagineu 2.400 voluntaris que atenen prop de 70.000 donatius telefònics. Imagineu un milió de ciutadans que participen en més de 2.000 activitats festives i solidàries als carrers de Catalunya. Imagineu milers de persones fent un donatiu per telèfon, per web o mòbil, que ofereix una esperança per prevenir, tractar i millorar la qualitat de vida de les persones que tenen diabetis i també obesitat. Imagineu 3 milions de catalans que miren un programa de televisió que combina de manera única la sensibilització, la divulgació i l’entreteniment al llarg de 15 hores en directe. Són escenes excepcionals que es viuran el 13 de desembre i que només s’expliquen perquè hi ha una nova edició de La Marató de TV3. El tàndem format per Toni Cruanyes i Ana Boadas conduirà un programa que arrencarà puntualment a les 10 del matí en què la divulgació científica donarà pas a les entrevistes

4 MÓNMARATÓ

amb persones afectades i l’espectacle en viu. La intervenció dels metges i el testimoni directe dels pacients oferirà una visió completa de les dues malalties metabòliques més freqüents a Catalunya, que tenen una de cada quatre persones. “El programa posarà cara als números”, explica Carme Luque, directora de La Marató, “les estadístiques es convertiran en històries humanes i els millors experts endocrinòlegs mostraran com funcionen el pàncrees i la insulina”. La directora del programa destaca que, des de l’any 1998, quan ja es va dedicar el programa a la diabetis, no hi ha hagut un gran salt qualitatiu en els tractaments: “Una persona amb aquesta malaltia es punxa una mitjana de 4.000 cops l’any. I això encara no s’ha pogut solucionar”. Per aquest motiu, el programa farà evident la necessitat de continuar investigant en l’origen, els tractaments i la cura d’aquestes dues malalties, molt freqüents, però, alhora,

molt desconegudes. I amb aquest objectiu, el marcador anirà sumant euros al ritme de la solidaritat que desplegarà el conjunt de la ciutadania. El diumenge 13 de desembre Catalunya s’implicarà en La Marató 2015. Participant en una activitat, fent un donatiu o seguint el programa per la televisió, la ràdio, la pàgina web i les xarxes socials tothom podrà connectar amb un moviment que donarà al ciutadà un paper actiu en l’avenç de la recerca sobre la diabetis i l’obesitat. CATALUNYA RÀDIO Per als més matiners, a les 8 del matí, “La Marató a Catalunya Ràdio” oferirà els primers continguts del dia amb Ricard Ustrell, qui espera amb il·lusió aquest dia. “La ràdio estarà a l’altura d’un dels esdeveniments més importants del nostre país. Hi serem, com sempre, en moviment”, explica el periodista, que ja participava en activitats de suport a La Marató quan era adolescent.

1 de cada 4 tenim diabetis o obesitat i la meitat no ho sabem.

TRUCA! 905 11 50 50

SEUS TELEFÒNIQUES Diumenge 13 de desembre, quatre grans espais es convertiran en els centres de recepció dels donatius a La Marató de TV3. La Fira de Barcelona, la Fira de Girona, la Universitat de Lleida i el Port de Tarragona acolliran un total de 1.001 línies telefòniques per absorbir la solidaritat que arriba a través del 905 11 50 50. Els 2.400 voluntaris que atendran les trucades de donatius, coordinats pel Departament de Benestar Social i Família, i el suport de les empreses col·laboradores habituals de La Marató - “la Caixa”, Telefónica, PricewaterhouseCoopers i Overon - farà possible el funcionament d’aquesta gran maquinària que fa créixer el marcador del programa. També és essencial la col·laboració desinteressada d’un centenar d’empreses que aporten productes i serveis per fer possible el cost zero d’aquest muntatge.

IMATGE GRÀFICA “Una de cada quatre persones tenim diabetis o obesitat i la meitat no ho sabem”. Amb un mateix eslògan, la campanya de difusió de La Marató 2015 llença dos missatges contundents: l’alta incidència d’aquestes dues malalties i el desconeixement que en tenim moltes persones afectades. El lema, a més a més, s’ha escrit en primera persona per implicar directament qui el llegeix, explica Camil Roca, creatiu de l’agència Ogilvy, artífex de la campanya de difusió de La Marató 2015 juntament amb el departament de Màrqueting de TV3. En la imatge gràfica, el missatge s’acompanya d’un element visual impactant: una cara composta per quatre persones d’edat i sexe diferent, que il·lustren la idea que qualsevol, home o dona, jove o gran, pot tenir diabetis o obesitat.

ESPOT L’espot de sensibilització posa l’èmfasi en el desconeixement de la malaltia mateixa i ho fa d’una manera sorprenent, utilitzant un llenguatge cinematogràfic. El director Jaume Balagueró ha posat el seu segell en un tràiler que narra una “història real, que ens pot afectar a tots, la de tenir diabetis o obesitat i no saber-ho”. Per crear l’espot, Balagueró ha comptat amb l’equip creatiu d’Ogilvy i Màrqueting de TV3 i l’assessorament de metges especialistes en diabetis i obesitat. Per al cineasta, estar al capdavant d’aquest projecte ha resultat “arriscat i apassionant alhora”. La peça s’ha rodat a Torrebonica, un hospital abandonat de Terrassa, i hi participen actors coneguts de l’escena catalana, Mar del Hoyo i Joan Carles Gustems.

MÓNMARATÓ 5

“ L A M A R ATÓ E N S C O N N E C TA I E N S U N E I X D’ U N A M A N E R A Ú N I C A”

6 MÓNMARATÓ

E L S P R E S E N TA D O R S

Ana Boadas i Toni Cruanyes Emocionats, xerraires, somrients, amb una sintonia evident i una amistat acabada d’estrenar i “provocada” per La Marató, Toni Cruanyes i Ana Boadas ens parlen sobre l’aventura de presentar l’edició 2015. Us diuen que presentareu La Marató 2015 i...? Primera reacció? Ana Boadas.- La Marató és un programa únic i els presentadors són escollits minuciosament. Per tant, és molt encoratjador. Toni Cruanyes.- Una barreja entre por i il·lusió. Primer penses en com n’és, de complicat, preparar 15 hores de directe. Per altra banda, però, és una sort que hagin pensat en nosaltres; segurament, de tots els projectes professionals que farem, aquest és el que va més directament al cor.

Quina és la major responsabilitat de presentar La Marató? A.- No estar a l’altura de les expectatives que la gent té de tu com a interlocutor i mediador de la informació. Sentim que no els podem fallar i hem de donar el millor de nosaltres. T.- Els testimonis, les històries personals. Volem tractar-les i reflectir-les bé. A part, personalment també em fa por cantar o ballar, no hi estic acostumat i segur que em tocarà!

Us havíeu imaginat mai presentant aquest programa? T.- És un regal professional i personal que, sense haver-me imaginat fent-lo, d’alguna manera el desitjava. A més, és molt bonic poder compartir aquesta experiència amb la meva àvia, que té 87 anys i té diabetis des de fa molt. A.- És clar, tot comença a ser possible. Jo sí que m’havia fet alguna il·lusió i se m’havia passat pel cap.

Què aportarà el tàndem CruanyesBoadas a La Marató de TV3? T.- Crec que ens assemblem prou per poder transmetre unitat. A la vegada, però, som força diferents i això permetrà que ens complementem. A.- Som joves, tenim ganes, estem oberts a provar nous gèneres i noves experiències. A més, admiro molt el Toni professionalment: és pacient, sap escoltar, té control de les coses i domini de les situacions. En això em complementa molt bé! T.- Jo a ella l’envejo per les coses que fa en televisió... Segur que n’aprendré!

La Marató de TV3 és...podeu completar la frase? T.- És un projecte que permet connectarnos i ens uneix d’una manera única. La participació és increïble i, encara que físicament la gent no sigui a plató o a les centraletes agafant telèfons, des de casa tots hi participem. A.- El Toni ho ha definit molt bé. Només afegiria que La Marató és el que dóna sentit a la televisió pública. A tots els professionals que s’hi involucren els canvia la cara. La Marató canvia la cara a la gent. T.- Exacte, catalitza molt bé els aspectes positius de TV3 i Catalunya Ràdio. La Marató és l’exemple del que s’ha de fer en una televisió pública: transmetre emocions, valors, entreteniment i esforç a tot el país.

Treballeu normalment amb registres molt diferents: un d’informatiu i un d’enfocat a l’entreteniment. Mantindreu aquests papers el 13 de desembre? A.- Jo estic convençuda que hi haurà intercanvi de papers. Començarem més garratibats però quan ens deixem anar serem més nosaltres. T.- Som una parella que xoca, com ja ho van ser l’any passat la Mònica Terribas i el Quim Masferrer. Segurament a partir de les tres o quatre hores de programa ja començarem a ser més espontanis i llençarem els guions per terra.

MÓNMARATÓ 7

Diumenge 29 de novembre, amb la premsa i a través de l’iTunes

Números 1

en català intensament

DUETS veus ritmes

sentiments

LLUITA SOLIDARITAT

POP

REGGAE versions a cappella

XIULETS

11a EDICIÓ

528 professionals flamenc

ritmes

20 TEMES

esperança

SOUL

hits

DANCE

compromesos

30 intèrprets

EMOCIÓ

junts

Rock

ÈXITS

D I S C

ÚNIC

E L

Artistes: Niña Pastori / Muchacho y Los Sobrinos / Judit Neddermann, Sara Pi i Alessio Arena/ Quartet Mèlt i Carles Arbusé / Gemma Humet i Esmuc / Black / Oriol Padrós i Eduard Gener / Marina BBface & The Beatroots / Los Secretos / Raimon i OBC / Nyandú / Pepet i Marieta / Super3 i SP3 / Carlos Baute / Bebe / Miquel Abras i Rozalén / Macaco / Oques Grasses / Caïm Riba / Inna. 8 MÓNMARATÓ

Des del 12 de novembre, en llibreries i a la botiga de TV3

L L I B R E

RELATS

LLETRES

IMAGINACIÓ

mp3

VA L O R S

AUDIOLLIBRE

TENDRESA

esperança 7 il·lustradors

RELATS

AMISTAT

LLUITA

CULTURA 14 ESCRIPTORS

8a EDICIÓ

digital

català

narracions

PAPER

E L

Editorial: Llegir en Català, associació d’editorials independents. Plataformes de suport digital: Bookwire, Arnoia i Amabook. NOVETAT! Aquest any disponible en Àudiollibre (format MP3)

Autors i creadors: Margarida Aritzeta / l’Avi (Lluís Recasens) / Joan Benesiu / Sebastià Bennasar / Esperança Camps / Roser Capdevila / Antònia Carré-Pons / Jordi Cervera / Cristina Curto / Anna Fando / Mercè Foradada / Martí Gironell / Teresa Juvé / Lyona (Marta Puig), Ferran Martín / Jordi Nopca / Bel Olid, Jesús M. Tibau / Joan Todó / Rafael Vallbona / Glòria Vives MÓNMARATÓ 9

ENTREVISTA A NIÑA PASTORI

Un tast del llibre de la Marató

“Amb la música podem transmetre sentiments, reivindicar-nos, fomentar actituds”

14 escriptors i 7 il·lustradors han desplegat la seva creativitat entorn de la diabetis i l’obesitat. Descobriu alguns fragments dels relats que trobareu en el llibre de La Marató 2015.

Niña Pastori posa veu a “M’he oblidat com es viu”, una adaptació de “Me olvidé de vivir”, de Julio Iglesias, per al disc de La Marató 2015. La popular “cantaora” gaditana ha sabut encaixar el seu deix flamenc amb el català en un dels temes sorprenents que proposa el compacte d’aquest any.

“Si era capaç de passar per aquella circumstància negativa amb fermesa i enteresa, sense debilitat i sense necessitat d’autocompadir-se, es veia amb forces de convertir alguna cosa dolenta en una font de poder i d’autoconeixement”. Retirar-se per guanyar. Martí Gironell “Volia saber si la sang dels altres tenia el mateix gust que la meua, de la qual evidentment ja havia fet un tast. De seguida vaig trobar un gust dolç, com de cirera madura, i vaig mirar la xiqueta amb la profunditat de les ocasions solemnes per comunicar-li que era diabètica com la tia Úrsula.” Dues herències. Joan Benesiu “Aquestes coses passen, que les persones desapareixen de les nostres vides sense cap motiu aparent, almenys sense cap motiu que nosaltres sapiguem, i el Max sap acceptar-ho sense fer-ne cap drama. S’ho pren amb naturalitat, com tot el que li passa a la vida, és envejable aquesta qualitat que té i, ves per on, jo me n’aprofito perquè amb tants anys de convivència ja he incorporat aquesta qualitat del Max a la meva manera de ser” Soylent Green. Antònia Carré-Pons. “Al vestidor de la piscina, havia tingut un moment de valentia i s’havia atrevit a deixar lliscar el barnús, davant del mirall de cos sencer. La bàscula de la doctora Ferran assegurava que anava perdent pes, que “progressava adequadament”, com diuen els informes escolars.” Xap! Mercè Foradada

Què vas pensar quan et van proposar col·laborar al disc de La Marató? La veritat és que, tot i saber la dificultat que podia suposar per a mi cantar en català, em va agradar molt la idea de poder formar part d’un projecte tan bonic i solidari com aquest. Sempre és gratificant participar en projectes com La Marató. Coneixies ja el projecte? Sí. Coneixia l’existència de La Marató ja que treballo molt per tot Catalunya. A més, havia escoltat versions d’altres companys de professió en edicions anteriors. Com a artista de prestigi, què aporta a la teva carrera participar en un disc com aquest? A més de saber que amb la meva veu puc aportar un granet de sorra a la

investigació d’una malaltia, en aquest cas la diabetis i l’obesitat, també suposa un aprenentatge nou el poder cantar en català, no m’ho hauria imaginat mai! Has participat anteriorment en algun projecte solidari? Sí, sempre que puc i la meva agenda m’ho permet intento participar en diversos projectes. Col·laboro amb Khanimambo, una fundació que es va crear per ajudar famílies necessitades de Moçambic, i que va fer escoles i menjadors perquè tinguessin una vida més digna. Creus que la música pot ajudar a sensibilitzar sobre les malalties? Sí, i tant! Crec que a través de la música podem aconseguir moltes coses ja que és el llenguatge més universal que existeix. Podem transmetre sentiments, reivindicar-nos, fomentar actituds, etc. Què fa especial la cançó “He oblidat com es viu”? Què transmet a qui l’escolta? El missatge és que no ens podem oblidar que la vida és meravellosa per molt que tinguem problemes o molta feina. Aquesta cançó ens transmet que hem de valorar el simple fet d’estar vius i intentar gaudir de cada moment que la vida ens ofereix. Coneixes algun cas pròxim de diabetis o obesitat? Sí. La meva besàvia, per part de mare, es va quedar cega per culpa de la diabetis. Jo no la vaig conèixer, però la veritat és que, quan vaig saber a què es destinava el projecte, no vaig poder evitar pensar en ella i en com de malament ho va passar, tal com m’han explicat la meva mare i els meus tiets. MÓNMARATÓ 11

“La campanya educativa construeix una societat més solidària i sensibilitzada” Anna Giraldés

Un dels objectius de La Marató de TV3 és conscienciar els joves sobre les malalties tractades en el programa. Per aconseguir-ho, la Fundació desplega una intensa campanya de divulgació i sensibilització adreçada als centres educatius que arriba a més de 200.000 joves. Un col·lectiu format per 300 professionals de la salut s’encarrega d’impartir les 4.400 sessions que aquest any ajudaran els joves a entendre què són i quines conseqüències tenen la diabetis i l’obesitat. L’Anna Giraldés és una de les conferenciants de la campanya educativa de La Marató. És el cinquè

12 MÓNMARATÓ

any que participa en aquesta acció divulgativa, que li agrada molt, perquè considera que ajuda a “construir una societat més solidària i sensibilitzada”. Segons l’Anna, els conferenciants “transmetem, a més de la informació sobre les malalties, la fragilitat de les persones afectades, la importància de la prevenció i la necessitat de germanor per millorar el dia a dia dels qui tenen una malaltia”. Les sessions de La Marató es caracteritzen per combinar el contingut mèdic amb la cara humana de les malalties tractades. D’aquesta manera, l’exposició del metge es complementa amb la projecció d’un vídeo que inclou el testimoni directe de persones amb diabetis i obesitat. Un valor afegit que promou la reflexió i l’empatia cap a les persones afectades, com ha pogut comprovar l’Anna al llarg de la seva experiència. Però la implicació dels joves amb La Marató no es limita aquí. Després de la conferència, els alumnes poden deixar anar la seva creativitat per plasmar de manera artística un element relacionat amb la malaltia tot participant en el concurs “Pinta La Marató”. La classe autora del cartell guanyador participarà en el programa el 13 de desembre i gaudirà d’un cap de setmana en un alberg de Catalunya, sufragat pel Departament de Benestar Social i Família.

Fotos: IEFC

Divulgació per als més joves

Mobilització social Hi ha una fórmula única que combina esforç, temps, solidaritat i entusiasme a parts iguals i que cada any injecta oxigen al gran moviment social que acompanya La Marató de TV3. És tal la força i el protagonisme d’aquest moviment que La Marató ja no podria explicar-se sense ell.

Fotos: IEFC

2.400 VOLUNTARIS AMB LA MARATÓ 2015 Fer de voluntari s’ha convertit en una il·lusió per a molta gent. Els 2.400 voluntaris que necessita La Marató per atendre els donatius telefònics el 13 de desembre s’hi van inscriure en poc més de dues hores. Un d’ells compartia el moment a Twitter: “Des del tren i amb nervis, però ja sóc dins!! Una il·lusió enorme de tornar a ser voluntària... #diumoltdetu”. Una mostra de l’emoció, la implicació i el sentiment de pertinença que desperta La Marató. Coordinats pel Departament de Benestar Social i Família i des de les 4 seus telefòniques del programa, els voluntaris recolliran la solidaritat dels catalans amb l’emoció de qui contribueix a avançar en la recerca biomèdica. Entre els voluntaris de La Marató hi ha persones a títol individual, membres

d’associacions de voluntariat, cares conegudes del món cultural, social i esportiu, i professionals de les empreses col·laboradores de La Marató, de TV3 i de Catalunya Ràdio. UN MILIÓ DE PERSONES AL VOLTANT DE MÉS DE 2.000 ACTIVITATS POPULARS Pels volts de La Marató, Catalunya es tenyeix d’un ambient festiu i solidari únic gràcies a les més de 2.000 activitats populars que ideen entitats i col·lectius d’arreu. Són iniciatives de tot tipus que combinen festa, tradició, esport i cultura amb solidaritat i que cada any aconsegueixen atraure la participació d’un milió de persones. Aquestes mostres de suport espontànies evidencien la gran adhesió que desperta La Marató entre la ciutadania: si l’any 2004 es van celebrar 500 activitats per La Marató, en la passada edició se’n van organitzar un total de 2.235. En els últims anys, les activitats populars arriben també a altres ciutats i països on hi ha comunitats catalanes. ELS CARRERS I ELS TEATRES ES VESTEIXEN DE MARATÓ Les setmanes prèvies al programa els ajuntaments de les poblacions catalanes pengen pancartes als carrers amb un directe “Truca” que convida els ciutadans a marcar el 905 11 50 50 el 13 de desembre. Les sales de teatre i les companyies teatrals també se sumaran a La Marató amb la lectura d’un manifest la nit abans de l’emissió.

MÓNMARATÓ 13

històries, una realitat. Controlar el sucre i les calories, punxar-se insulina, preocupar-se per l’augment de pes i seguir pautes de menjar i exercici físic. Parlem de la rutina de les persones afectades per diabetis o obesitat, persones que han vist com una malaltia silenciosa els ha alterat alguns hàbits i la qualitat de vida. A MónMarató hem parlat amb cinc d’aquestes persones per aprofundir en les malalties des de l’experiència íntima de cada una. Es tracta de testimonis que ens permetran conèixer diferents vessants de la diabetis i l’obesitat, les dues malalties metabòliques més freqüents a Catalunya que, com veurem, no distingeixen d’edat i sexe. Les històries que presentem són exemples de superació i força de voluntat, amb l’esperança que un dia s’obtingui la cura de les seves malalties o, si més no, se segueixi millorant el seu dia a dia. Acompanyant cada experiència, l’opinió de diversos experts ens ampliarà la informació sobre els símptomes, els tractaments i els futurs reptes que es plantegen en la recerca que finançarà La Marató de TV3 del 13 de desembre.

MÓNMARATÓ 15

ÈRIC MORENO nosticat de estiu va ser diag 9 anys. Aquest seu pare, el us 1. El fet que petit els diabetis del tip de s gués de tin en bé m ta s, omes i José Lui ment els símpt da pi rà ar ct te va fer de ri quan hi ingrés hospitala evitar l’habitual sp re onsable, spavilat i molt ha un debut. E nxa la controls i es pu l’Èric es fa els ar davant ci p com reac on sa i l so t to a insulin li ha permès de sucre. Això d’una baixada ts diàries les seves activita continuar fent esport u se t i practicar el amb normalita bol. preferit, l’hand

r de ’agrada és have m ys en m e qu l “E e ho he lina. Però sé qu punxar-me insu t i ja en obar-me malam de fer per no tr tumant.” (Èric) m’hi vaig acos de servir per “La Marató ha ra çant en la millo continuar avan ls de es rutinàries de les pràctiqu r suposat, seria diabètics. I, pe etés vestigació perm in la e qu c ti às fant ra de la olt llunyà la cu algun dia no m é Luis) malaltia.” (Jos

DEBUT DE DIABETIS DEL TIPUS 1

Dra. Conxa Castell Cap del Servei d’Educació Sanitària i Programes de Salut. Agència de Salut Pública de Catalunya

16 MÓNMARATÓ

La diabetis mellitus és una malaltia crònica del metabolisme que es caracteritza per un augment dels nivells de glucosa a la sang, degut a una manca de producció d’insulina en el cas de la diabetis tipus 1 o una insuficient utilització en el cas de la diabetis tipus 2. Els símptomes -cansament, molta set, orinar molt i pèrdua de pes-, són similars en tots dos tipus de diabetis, però la forma de començar és diferent. En el cas de la diabetis tipus 1, més freqüent en infants i joves, l’inici es presenta de manera més sobtada. Durant unes setmanes els símptomes es fan molt presents, fet que porta a consultar els professionals sanitaris i, en conseqüència, es fa el diagnòstic. Una vegada comprovats els valors de sucre

elevats, cal començar l’administració d’insulina i iniciar l’educació en diabetis, tant del pacient com de la seva família o l’entorn més proper. Aquesta formació inicial es fa habitualment dins l’àmbit hospitalari. L’edat en què comença més habitualment la diabetis tipus 1 està al voltant dels 10-14 anys, i és més freqüents en els homes que en les dones. La majoria de persones són menors de 35 anys en el moment del diagnòstic. Com que no acostuma a haver-hi antecedents familiars, el diagnòstic d’una malaltia crònica com la diabetis tipus 1 impacta els afectats i les seves les famílies. Per això és important comptar amb el suport dels professionals sanitaris i de les associacions de pacients.

ROGER VIDAL icat de va ser diagnost 19 anys. El 2010 ites sp so gràcies a les té diabetis tipus 1, bé m ta rquè la mare ha de la família, pe li a íli . La seva fam aquesta malaltia ació mesura l’accept facilitat en gran e qu la diabetis ja i comprensió de xa ei st lucrada: assi hi està molt invo ciacions so as la a diverses xerrades, trebal del a di a itats. El dia al i organitza activ es ad repetides punx osa Roger implica uc gl r els nivells de dit per controla da ca de sulina abans i injeccions d’in li han ntrols, explica, àpat. Aquests co la seva de t part importan fet perdre “una autonomia”.

sabia n diagnosticar “Quan me la va sa damunt una co que em queia al a quin s fin rò no sabia molt grossa, pe És . canviar la vida punt em podia r que ir-se mai i sabe nd re no t an rt impo rols r uns bons cont depèn de tu teni e la oposis, sense qu i fer el que et pr i”. diabetis et limit e una malaltia qu “La diabetis és olts interrogants i m sa as m té ra enca ser la ogants podrien d’aquests interr tjada cura”. clau de la desi

DIABETIS DEL TIPUS 1 La diabetis tipus 1 és la diabetis dels nens i les persones joves. En la majoria de casos es diagnostica abans dels vint anys. Un nen o jove, que es trobava bé, comença a tenir molta set, a orinar molt més del compte i, fins i tot, a tenir molta més gana. I, al mateix temps, dia a dia, aquest malalt perd pes i es troba molt més cansat. Tots aquests símptomes fan que anem al metge. I ho hem de fer, perquè si no hi intervenim, la malaltia podria evolucionar cap a una situació molt més complicada, el coma diabètic, en què el malalt acaba en situació crítica amb pèrdua de coneixement i greu deshidratació, amb una gran quantitat de cetona a la sang.

Aquesta malaltia té un tractament, la insulina, que s’ha d’injectar diverses vegades al dia i ens permet controlar aquests símptomes i evitar aquesta evolució al coma diabètic. Hem transformat la malaltia aguda en una de crònica, però no l’hem curat. Aquest nen o jove tindrà diabetis tota la vida i haurà de mantenir un control estricte (dieta i insulina) o patirà greus complicacions. Tenim altres tractaments? Per a la diabetis tipus 1, no. I què esperem? Curar la malaltia. I si podem, prevenir-la. Evitar cap més cas de malaltia. I que cap complicació de la diabetis ens compliqui encara més la vida. La Marató és un pas endavant en aquest camí. L’esforç de tots i el talent dels investigadors ho ha de fer possible.

Dr. Ramon Gomis Cap del Servei d’Endocrinologia. Hospital Clínic

MÓNMARATÓ 17

VIRGÍNIA SÁNCHEZ mèdica rant una revisió du , 09 20 l E . 51 anys cre molt alt n detectar el su a la feina, li va icada de va ser diagnost i al cap de poc vors, està us 2. Des de lla s cops al diabetis del tip t, es medica do en im gu se a a menjar sotmes trictes pautes de es es un x ei gu dia i se explica, l’ha c. La diabetis, i d’exercici físi denada. No una vida més or enjar. obligat a tenir 4 hores sense m o 3 de és m r pot esta

etis rpresa. La diab “Va ser una so que no causa és una malaltia no ptomes que jo dolor. Patia sím ament, b res: set, cans relacionava am ” cor de cames... molta gana, pi que les pautes “M’he adonat al gueixo jo són, mèdiques que se guir se de que hauria cap i a la fi, les ic o no.” tothom, diabèt

DIABETIS DEL TIPUS 2

Dr. Rafael Simó Cap del Servei d’Endocrinologia. Hospital de la Vall d’Hebron

18 MÓNMARATÓ

La diabetis de tipus 2 és la més freqüent i, a diferència de la de tipus 1, d’entrada, no necessita tractament amb insulina, però amb els anys pot ser necessària administrar-ne. De fet, l’origen de la malaltia és més aviat una manca d’acció de la insulina (resistència a la insulina) que un dèficit clar de producció. Els símptomes habitualment són poc cridaners i és molt freqüent que el diagnòstic es faci en una analítica sol·licitada per algun altre motiu. Aquesta diabetis s’associa a sobrepès i obesitat i, encara que sembli banal, no ho és en absolut, ja que representa una de les principal causes de mortalitat cardiovascular arreu del món. A més, com que és la principal forma de diabetis, també serà la responsable de la majoria d’altres complicacions, com ara l’afectació de la retina (retinopatia diabètica),

del ronyó (nefropatia diabètica) i també del sistema nerviós (neuropatia diabètica). Tot això comporta que la diabetis sigui la primera causa de ceguesa en la població d’edat laboral, la primera causa d’hemodiàlisis i transplantament de ronyó, i també la causa mes freqüent d’amputacions no traumàtiques. Evidentment, això comporta un cost sociosanitari de gran magnitud. Els hàbits de vida saludables (dieta i exercici) encaminats a aconseguir perdre pes són un pilar fonamental del tractament. Les pastilles que fan que l’acció de la insulina millori o que es produeixi en més quantitat, els nous fàrmacs que tenen múltiples efectes, entre els quals hi ha la pèrdua de pes i la combinació de tractaments (inclús amb insulina), són clau per assolir un bon control de glucèmia.

A T I R A G R A M CASTRO tita i fa esitat des de pe 70 anys. Té ob de diabetis diagnosticada 10 anys va ser s no jove, els metge tia pel de tipus 2. De gués una malal tin e qu en av er consid 118kg i, ara, arribar a pesar pes elevat. Va docrí, ha utes del seu en gràcies a les pa olt la feina 30 kg. Valora m nyat en baixat més de e l’han acompa qu s, te is al ci pe dels es a menjar”. han “ensenyat tot moment i li voluntat, de b molta força atgera i, Optimista i am a, dona activ vi a un és ta ri ga la Mar alta”. mb autoestima actualment, “a

sucre prou bé, però el “Ningú ho sap aginar. l que es pot im de or tj pi és t al lenciosa una malaltia si La diabetis es pitjora poc a poc i em que et va roent de vida.” la teva qualitat n de ts nens se’n reie “A l’escola mol ujars van saber ap re pa s eu m ls E mi. a.” me l’autoestim

OBESITAT I DIABETIS DEL TIPUS 2 L’obesitat està considerada una malaltia crònica i un problema de salut pública que no para de créixer. Els estudis més recents d’àmbit espanyol demostren que gairebé la meitat de la població té algun grau d’obesitat. De vegades la cultura popular ha transmès la creença que tenir un cert grau de sobrepès pot ser considerat un indicatiu de bona salut, sobretot en nens petits. Ben al contrari. Avui tenim prou evidències que l’excés de greix comporta més risc de patir a l’edat adulta moltes malalties molt greus, entre les més freqüents hi ha la diabetis mellitus. Quan es parla d’obesitat, sovint ens ve al cap una persona amb excés de greix. Si bé això és cert, no és l’únic que pateix el pacient. La sobrecàrrega de les articulacions, el patiment de molts òrgans interns, com el cor, les artèries, el

fetge, etc., malgrat que no donin cap símptoma al començament, són elements molt importants en el context de l’obesitat. Fins i tot sabem que aquest pacient presenta més incidència de determinats tipus de càncer. L’estil de vida occidental –fàcil accés als aliments i poca activitat física- és un del principals factors que causen obesitat, tot i que no podem oblidar factors genètics, l’ús de certs fàrmacs o anormalitats dels mecanismes endocrins. Durant anys han proliferat tractaments que s’han hagut de retirar per complicacions derivades del seu ús. Per això és important potenciar la recerca que possibiliti el coneixement dels mecanismes que desencadenen aquesta patologia i trobar nous fàrmacs que la tractin, tot i que continua sent bàsica una bona alimentació i l’exercici físic.

Dr. Joan Vendrell Cap del Servei d’Endocrinologia. Hospital Joan XXIII Tarragona

MÓNMARATÓ 19

SÒNIA Z E U G Í R D RO adolescència, esitat des de l’ ob é T . ys an 40 L’any fa uns 7 anys. mòrbida des de a malaltia un d’ a nosticad ag di r se va 04 20 2010 va urològica que el ne ia òr at m fla in mobilitat, greu pèrdua de a un i -l ar oc ov pr yar pes. facilitat de guan és m , nt ta r pe i, s obligada a anys va veure’ re at qu t an ur D podia pujar e pis perquè no tr al un en e ur vi operar d’una sa seva. La van ca de s le ca es s le als 130kg que, mac en arribar tó es d’ ió cc du re illora de la seva gnificar una m si va , ra gu se as ha de seguir va família. Ara vida i la de la se minuciosa. una dieta molt

pectes ectar tots els as af va t ta si be ’o “L ar les . No podia port de la meva vida a av parc, no aguant meves filles al ar. dia quasi camin plantada ni po ajuda va ia. Necessita Gairebé no sort to i t per personal i fins per la higiene sabates” cordar-me les serà litzada que això ta en m c ti es Ja “ uré , que sempre ha per tota la vida a ar rn eva por és to de vigilar. La m Por no! Pànic!” engreixar-me.

OBESITAT MÒRBIDA

Dr. Albert Lecube Cap del Servei d’Endocrinologia. Hospital Arnau de Vilanova

20 MÓNMARATÓ

L’obesitat mòrbida és una malaltia extrema. La seva definició inclou tant els pacients amb un índex de massa corporal (IMC) que supera la xifra dels 40 kg/m2, com aquells en què un menor grau d’obesitat (IMC entre 35 i 40 kg/m2) ha condicionat l’aparició de malalties metabòliques (com ara la diabetis mellitus tipus 2 o la hipertensió arterial), estructurals (com ara l’artrosi de genoll, la incontinència urinària o la síndrome d’apnees nocturnes) o vitals (com ara un infart o un accident vascular cerebral). Aproximadament, un de cada cent catalans pateix obesitat mòrbida. La veritat és que no sabem els motius pels quals, en algunes persones, una obesitat lleu és capaç de progressar de manera tan desproporcionada. Com també desconeixem per què, entre persones amb el mateix grau d’obesitat mòrbida, alguns pacients desenvolupen les malalties metabòliques que abans hem citat, mentre que d’altres semblen estar protegits

(aquests últims s’anomenen pacients obesos metabòlicament sans). No disposem de cap tractament farmacològic que ens permeti tractar l’obesitat mòrbida. I és aquest el principal motiu pel qual molts pacients han de recórrer a la cirurgia com a tractament. Però aquesta opció reflecteix la complexitat de la malaltia, la impossibilitat de tractar-la correctament i la necessitat de continuar investigant. Cada dia disposem de més coneixements, però la seva aplicabilitat a la pràctica diària és encara baixa i això fa que moltes vegades tant els professionals que donem cura a aquest pacients, com ells mateixos, caiguem en la desesperació. Hem d’aprofitar l’oportunitat que ens brinda La Marató de TV3 per no deixar que el desànim ens envaeixi i per plantar cara a una malaltia extrema, però cada vegada més freqüent.

Una mirada als valors de La Marató En La Marató de TV3 hi conflueixen valors com la confiança, la solidaritat, l’emoció i l’esforç. Una exposició fotogràfica organitzada per la Fundació La Marató de TV3 i elaborada per alumnes de l’Institut d’Estudis Fotogràfics, recull aquest univers de valors al voltant de totes les facetes del projecte i de les persones que hi participen. Des de les activitats populars a les conferències divulgatives, des dels preparatius i el directe del plató a les seus telefòniques, aquesta mostra pretén fer visibles els valors humans i socials que mouen aquest projecte i ser un reconeixement per a totes aquelles persones i col·lectius que fan possible La Marató. L’exposició es fa de manera simultània a les quatre seus telefòniques de La Marató: Fira de Barcelona, Palau de Congressos de Girona, Port de Tarragona i Universitat de Lleida. Podreu visitar-la entre el 20 de novembre i el 20 de desembre a la Fira de Barcelona i al Port de Tarragona, i fins al 3 de gener a l’Auditori-Palau de Congressos de Girona i a la Universitat de Lleida.

22 MÓNMARATÓ

Solidaritat

Exposició fotogràfica

MÓNMARATÓ 23

Confiança

Emoció

Esforç

La Marató del 2014, 43 projectes científics Dr. Pablo Alonso Coello IRHSP Institut de Recerca Hospital de la Santa Creu i Sant Pau La isquèmia miocàrdica perioperatòria: aplicació de monitorització de troponina, anàlisi econòmica i més coneixements en fisiopatologia. 199.003,60 € Dr. Antoni Bayés Genís IIGTiP Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol / Dra. Mercè Martí Gaudes CMRB Centre Medicina Regenerativa de Barcelona Cardiomiòcits derivats d’iPS per al dany i la regeneració cardíaca 298.468,75 € Dr. Carlos Brotons Cuixart EAP Sardenya IRHSP Institut de Recerca Hospital Santa Creu i Sant Pau Calibratge i discriminació del model SCORE (Systematic Coronary Risk Evaluation) per a països de baix risc i de la nova equació de risc de la US American College of Cardiology (ACC)/ American Heart Assoc 115.375,00 € Dr. Ramon Brugada Terradellas Centre de Genètica Cardiovascular - IdIBGi Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Bases genètiques i moleculars de la miocardiopatia aritmogènica de ventricle dret: translació a la clínica 199.375,00 € Dr. Òscar Campuzano Larrea Centre de Genètica Cardiovascular - IdIBGi Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Detecció precoç i prevenció de la mort sobtada neonatal mitjançant l’ús de l’electrocardiograma i l’estudi genètic d’ultra seqüenciació massiva 187.937,50 € Dr. Àngel Ramon Cequier Fillat Hospital Universitari de Bellvitge / Dra. Sílvia Barceló Batllori IDIBELL Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge Mecanismes de formació del trombus intracoronari durant l’infart agut de miocardi amb elevació de ST en pacients diabètics i no diabètics: un abordatge integral de la morfologia de la lesió culpable. 298.016,10 € Dra. M. Cinta Cid Xutglà IDIBAPS Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer / Dra. Sílvia Martín Puig CNIC Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III - Madrid Dilatació d’aorta ascendent i aneurismes coronaris en pacients amb vasculitis sistèmiques (arteritis de cèl·lules gegants i malaltia de Kawasaki). Rol de la via HIF en remodelatge/ inflamació vascular. 300.000,00 € Dr. Juan M. Cinca Cuscullola IRHSP Institut de Recerca Hospital de la Santa Creu i Sant Pau / Dr. Xavier Rosell Ferrer Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial - Universitat Politècnica de Catalunya Creació d’un nou sistema de mapeig d’impedància per l’ablació de les arítmies ventriculars en humans: un desenvolupament translacional. 299.625,00 € Dr. Josep Comín Colet IMIM Institut Hospital Mar d’Investigacions Mèdiques / Dr. Rory Johnson CRG Centre de Regulació Genòmica Diagnòstic genòmic de la malaltia coronària. 297.858,66 € Dra. Maria del Mar Domingo Teixidor HUGTiP Institut d’Investigació Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Ultrasò de pulmó “in situ” en el diagnòstic de la insuficiència cardíaca: Precisió diagnòstica i correlació amb biomarcadors cardíacs emergents. 199.081,25 € Dr. Blas Echebarria Domínguez Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona – Universitat Politècnica de Catalunya Desenvolupament i aplicació de models de miòcits auriculars per investigar mecanismes que confereixen pacients un risc alt de fibril·lació auricular. 112.000,00 €

24 MÓNMARATÓ

Dr. Ramon Estruch Riba IDIBAPS Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer / Dra. Montserrat Fitó Colomer IMIM Institut Hospital Mar d’Investigacions Mèdiques / Dr. Jordi Salas Salvadó IISPV Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili - Reus Nous predictors de la cardiopatia coronària: micropartícules endotelials circulants, funcionalitat de les partícules d’HDL i composició en àcids grassos de les membranes cel·lulars. 397.157,23 € Dr. Arturo Evangelista Masip VHIR Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron / Dr. Juan Miguel Redondo Moya CNIC Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III - Madrid / Dr. Per Eriksson Karolinska Institutet Stockholm Aneurismes de l’aorta ascendent: factors biomoleculars i biomecànics 400.000,00 € Dr. Ignacio Ferreira-Gonzalez VHIR Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron Seguretat, efectivitat, cost-efectivitat a mitjà i llarg termini de la teràpia antitrombòtica en pacients amb infart agut de miocardi amb aixecament del ST en la pràctica clínica. 160.000,00 € Dra. Gemma Flores Mateo IDIAP Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol - Reus Associació entre els nivells de ferro i les malalties coronàries, la diabetis i la síndrome metabòlica: un estudi de cohort de base poblacional. 42.931,25 € Dra. Carolina Gálvez Montón IIGTiP Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol Combinació d’un pedicle adipós amb matrius miocardíaques enriquides amb vehicles extracel·lulars multifuncionals per enginyeria de teixits cardíaca: estudis preclínic i clínic. 197.218,75 € Dra. Ana García Álvarez Hospital Clínic i Provincial de Barcelona / Dr. Valentí Fuster Carulla CNIC Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III - Madrid / Dra. Eulàlia Roig Minguell IRHSP Institut de Recerca Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Tractament agonista β3 adrenèrgic en la hipertensió pulmonar crònica secundària a insuficiència cardíaca: assaig clínic fase 2 aleatoritzat i controlat amb placebo. 399.750,00 € Dr. Josep Gómez Lara IDIBELL Institut d’Investigació Biomèdica Hospital Universitari de Bellvitge Comparació de la funció vasomotora i flux coronari dels pacients tractats amb stents metàl·lics versus reabsorbibles a un any postimplantació. 199.936,06 € Dr. Miquel Gómez Pérez IMIM Hospital Mar d’Investigacions Mèdiques Micro-RNA com a nou biomarcador de fibrosi cardiovascular i progressió ecocardiogràfica en pacients amb estenosi aòrtica degenerativa. 135.556,25 € Dr. Leif Hove Madsen CSIC Centre d’Investigació Cardiovascular / Dr. Francisco Ciruela Alférez IDIBELL Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge Els receptors d’adenosina com a nova diana per al tractament de la fibril·lació auricular: biomarcadors, estratificació del risc cardiovascular i teràpia. 299.322,78 € Dra. Concepción Vicenta Llorente Cortés CSIC Centre d’Investigació Cardiovascular Valor diagnòstic, pronòstic i terapèutic del receptor LRP1 a la malaltia cardiovascular. 199.511,25 € Dra. Ofèlia Maria Martínez Estrada Facultat de Biologia – Universitat de Barcelona Estudi i manipulació del programa embrionari de l’epicardi, un nou enfoc per a la reparació del cor. 199.998,75 €

Dr. José Martínez González CSIC Centre d’Investigació Cardiovascular / Dr. Francisco Sánchez Madrid Hospital Universitario de la Princesa - Madrid Molècules immunoreguladores i miARNs com a dianes terapèutiques en la malaltia coronària i la síndrome coronària aguda. 300.000,00 €

Dra. Anna Planavila Porta Facultat de Biologia - Universitat de Barcelona / Dr. Joaquim Fernández Solà IDIBAPS Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer Paper de les noves cardiomiocines FGF21 i Metrnl en el dany cardíac induït per l’alcoholisme i la hipertensió arterial. 298.963,75 €

Dr. Lluís Masana Marín IISPV Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili Reus - Reus / Dr. Francisco Blanco Vaca IRHSP Institut de Recerca Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Prevenir la malaltia coronària prematura a Catalunya augmentant el diagnòstic d’hipercolesterolèmia familiar. 291.835,00 €

Dr. Ángel Raya Chamorro CMRB Centre Medicina Regenerativa de Barcelona / Dr. José Luis de la Pompa Mínguez CNIC Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III - Madrid / Dr. Juan Ramón Gimeno Blanes Instituto Murciano de Investigación Biosanitaria Virgen de la Arrixaca - Múrcia Investigació dels interactors genètics i mecanístics en cardiomiopatia familiar mitjançant el modelatge avançat de malalties. 399.875,00 €

Dr. Òscar Miró Andreu IDIBAPS Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer Identificació a urgències dels pacients amb insuficiència cardíaca aguda de baix risc i desenvolupament d’una escala per identificar-los i millorar l’evolució dels que són donats d’alta des d’urgències. 66.500,00 € Dr. Josep Maria Miró Meda IDIBAPS Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer Estudi clínic i experimental de la relació entre la CMI a la vancomicina en Staphylococcus aureus sensibles a la meticil·lina (MSSA) i el pronòstic de la endocarditis infecciosa esquerra per MSSA. 199.876,25 € Dr. Lluís Mont Girbau IDIBAPS Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer / Dra. Marta de Antonio Ferrer IIGTiP Institut d’Investigació Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Caracterització no invasiva dels teixits de l’aurícula esquerra per guiar l’ablació de la fibril·lació auricular i per predir els resultats del procediment, així com la progressió de la malaltia. 296.902,50 € Dr. Joan Montaner Villalonga VHIR Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron / Dr. Ángel Alonso Pedrote Martínez Hospitales Universitarios Virgen del Rocío - Sevilla / Dr. Josep Lluís Clua Espuny CAP El Temple - Institut Català de la Salut Tortosa Recerca en Fibril·lació Auricular a Catalunya (AFRICAT) 400.000,00 € Dr. José Luis Morales Rull HUAV Hospital Universitari Arnau de Vilanova - Lleida Efectes de la teràpia amb ferro carboximaltosa intravenós en comparació amb la teràpia amb ferro oral en pacients amb insuficiència cardíaca amb fracció d´ejecció preservada i dèficit de ferro. PREFER 28.725,00 € Dr. José Tomás Ortiz Pérez IDIBAPS Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer / Dr. Pablo García de Frutos IIBB Institut Investigacions Biomèdiques de Barcelona / Dr. Andrés Hidaldo Alonso CNIC Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III - Madrid Paper dels macròfags i fibroblastes residents a la remodelació miocàrdica i la regeneració tissular després de l’infart de miocardi: contribució del sistema GAS6-TAM. 397.611,25 € Dra. Teresa Padró Capmany ICCC Institut Català de Ciències Cardiovasculars Diagnòstic precoç d’insuficiència renal durant insuficiència cardíaca aguda (EDRIAHF). 194.625,00 € Dr. Luis A. Pérez Jurado UPF Universitat Pompeu Fabra / Dr. Alexander Damian Heine Suñer Hospital Universitari Son Espases - Palma Aproximació des de la biologia de sistemes a l’estudi de les malformacions cardíaques congènites: identificació de factors genètics, epigenètics i ambientals en teixit cardíac humà i de ratolí. 299.135,00 €

Dr. Oriol Rodríguez Leor IGTiP Institut d’Investigació Hospital Universitari Germans Trias i Pujol / Dr. Javier Tejada Palacios Facultat de Física – Universitat de Barcelona Detecció d’alteracions estructurals en stents coronaris mitjançant una tecnologia no invasiva basada en radiació de microones. 299.858,75 € Dr. Antonio Rodríguez Sinovas VHIR Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron Paper de la conexina 43 en la cicatrització miocàrdica postinfart, en el remodelat advers del ventricle esquerre i en la insuficiència cardíaca. 196.573,75 € Dr. Marisol Ruiz Meana VHIR Institut de Recerca Hospital Universitari Vall d’Hebron / Dr. Vicente Andrés García CNIC Centro Nacional de Investigaciones Cardiovasculares Carlos III - Madrid Paper dels productes de glicació avançada (AGEs) en el dany per isquèmia-reperfusió del cor vell i diabètic: del ratolí a l’humà. 299.999,75 € Dr. Daniel Sanchis Morales IRBLL Institut Recerca Biomèdica de Lleida Noves funcions dels gens apoptòtics en el desenvolupament i estrès del miocardi. 191.656,25 € Dra. Fabiana Silvia Scornik Gerzenstein Centre de Genètica Cardiovascular – IdIBGi Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Avaluació patofisiològica i terapèutica de cardiomiòcits derivats de cèl·lules mare induïdes pluripotents (iPS) provinents de pacients. 185.500,00 € Dra. Marta Sitges Carreño IDIBAPS Institut d’Investigació Biomèdica August Pi i Sunyer / Dra. Gemma Piella Fenoy UPF Universitat Pompeu Fabra PREDICTAF: Predicció personalitzada i precoç de fibril·lació auricular en subjectes en risc. 297.401,25 € Dr. Ermengol Vallès Gras IMIM Institut Hospital Mar d’Investigacions Mèdiques Efectes del tractament amb CPAP en l´aparició de FA de novo en pacients amb SAOS no sever. 75.000,00 € Dr. Manuel Vázquez Carrera Facultat de Farmàcia - Universitat de Barcelona / Dr. Arthur M. Feldman School of Medicine Temple University - Philadelphia Cardiomiopatia diabètica: a la recerca d’una nova diana terapèutica. 255.625,00 € Dra. Gemma Vilahur Garcia ICCC Institut Català de Ciències Cardiovasculars L’administració intravenosa d’un inhibidor modificat de l’HMG-CoA-reductasa: una prometedora estratègia cardioprotectora en la malaltia isquèmica del cor. Desentranyar beneficis i mecanismes d’acció. 192.687,50 €

La Marató 2014 Ajudes a la recerca en malalties del cor Un total de 70 equips de recerca líders en malalties del cor comencen una marató intensa i il·lusionant al capdavant de 43 projectes gràcies als donatius que els ciutadans van fer a La Marató de TV3 del 2014. Aquest és l’impuls a la recerca promoguda per l’última edició del programa. Els científics premiats dedicaran els pròxims tres anys a avançar en el coneixement, el diagnòstic i el tractament de les malalties del cor. Els treballs, 22 unitaris i 21 coordinats, es desenvoluparan en 35 centres d’investigació de primera línia, establint xarxes de recerca entre equips catalans, de l’estat espanyol i d’àmbit internacional. Els 43 projectes que premia la Fundació La Marató de TV3 han estat seleccionats amb el màxim rigor i amb indicadors que marquen l’excel·lència d’entre els 121 presentats a la convocatòria d’ajudes. Tots els treballs candidats van ser avaluats per 59 experts en malalties del cor d’àmbit internacional en un sistema per review, coordinat per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQUAS). La qualitat, metodologia, rellevància científica, sanitària i social, el valor innovador i la viabilitat de cada projecte han estat els factors que han determinat la distribució dels fons aconseguits en la passada edició de La Marató de TV3. L’acte de lliurament d’ajudes es va celebrar el 5 de novembre a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears i va comptar amb una àmplia participació de la comunitat científica.

Les xifres Ingressos (en euros) • Donatius: • Patrocini i altres: • Interessos bancaris i altres:

10.954.238 500.832 397.383

Total ingressos:

11.852.453

Aplicacions • Finalitats fundacionals: a) Ajuts a recerca

95,36%

11.301.935 10.320.652 *

en malalties del cor b) Activitats de sensibilització i difusió

87,08%

• Despeses d’administració:

4,64%

550.518

Total aplicat:

100%

11.852.453

8,28%

981.283

* La xifra final destinada a projectes de recerca biomèdica sobre malalties del cor (La Marató 2014) ha estat assignada durant l’exercici 2015, un cop resolta la convocatòria d’ajudes. En la sessió del 22 d’octubre del 2015, el Patronat va aprovar destinar-hi 10.306.474 euros. La diferència respecte a la xifra de 10.320.652 euros, que es detalla en el quadre de xifres de La Marató, es destinarà a finalitats fundacionals de recerca i sensibilització.

MÓNMARATÓ 25

Fundació La Marató de TV3 La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals va crear el 1996 la Fundació La Marató de TV3 per fomentar la recerca biomèdica d’excel·lència i promoure la sensibilització social sobre les malalties tractades en el programa La Marató de TV3. La Fundació té dos òrgans de govern, el Patronat i la Comissió Assessora Científica. El Patronat marca el pla estratègic de la Fundació, aprova els comptes anuals, tria el tema que centra cada edició de La Marató i aprova l’adjudicació dels ajuts als projectes de recerca biomèdica més ben valorats de cada convocatòria, entre d’altres. Per la seva banda, la Comissió Assessora Científica, l’òrgan consultiu i d’assessorament format per representants de les principals institucions cientificomèdiques del país, proposa al Patronat el tema de La Marató, estableix les bases del concurs i els paràmetres d’avaluació dels projectes de recerca i intervé en els criteris d’adjudicació dels ajuts a la investigació.

Patronat President Sr. Brauli Duart President de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Vocals Dr. Gabriel Capellà Departament de Salut. Vicepresident Sra. Núria Llorach Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Secretària Dr. Josep Maria Martorell Director General de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement Sr. Armand Querol Consell de Govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals Sr. Eugeni Sallent Director de Televisió de Catalunya Sr. Ramon Terrassa Departament de Benestar Social i Família

Comissió Assessora Científica Dr. Gabriel Capellà Departament de Salut (coordinador) Dr. Lluís Blanch Director científic del Parc Taulí Dr. Albert Barberà Director de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta Dr. Joan Xavier Comella Director de la Fundació Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron Dr. Ramon Gomis Director de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) Dr. Jaume Kulisevsky Director de l’Institut de Recerca de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Dr. Xavier Matias-Guiu Director de l’Institut de Recerca Biomèdica IRBLLeida Dr. Josep Maria Martorell Director general de Recerca del Departament d’Economia i Coneixement Dr. Manel Puig Director científic de la Fundació Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol Dr. Jaume Reventós Director de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge Dr. Ernest Viñolas Comitè científic de la Institució d’Investigació en Atenció Primària IDIAP Jordi Gol

Dr. Rafael de la Torre Director de l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica

Direcció executiva Sr. Lluís Bernabé

Crèdits MónMarató Desembre 2015. Núm. 27

Tiratge: 74.000 exemplars. Distribució gratuïta. D.L.: B. 18855-2004

Fotografies dels testimonis: Espe Pons

Direcció: Lluís Bernabé Coordinació i redacció: Begonya Garcia i Batllori Redacció: Míriam Rodríguez Anguas, Raquel Vilella Sementé Impressió: Rivadeneyra

Protecció de dades Les seves dades de caràcter personal formen part del fitxer de DIFUSIÓ MARATÓ de titularitat de la Fundació La Marató de TV3, amb la finalitat d’oferir informació sobre els actes propis de la Fundació.

26 MÓNMARATÓ

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a: ASM, Astrazeneca, Dasler, Esteve, Suico i Viena.

En qualsevol moment podrà exercir els drets d’accés, d’oposició, de rectificació i de cancel·lació previstos en la legislació aplicable en matèria de protecció de dades enviant la petició concreta a lopd-difusiomarato@ccma.cat o bé per correu postal a l’adreça Carrer Gaspar Fàbregas, 81, 08950 Esplugues de Llobregat.