Món Marató 6

Fundació

6

La Marató de TV3 Novembre 2001

La Marató 2001: que la sida no ens prengui el futur

La mobilització social serà la clau de l’èxit de la desena Marató de TV3

Malalties mentals greus: projectes guanyadors

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ PRESIDENT Sr. Miquel Puig, Director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

VICEPRESIDENTA Sra. Alícia Granados, Gerent de l’Institut Català de la Salut

VOCALS El president del Consell d´Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (representació rotatòria)

Sra. Carme Basté Directora del programa La Marató de TV3

Sr. Joan M. Clavaguera Director de Catalunya Ràdio

Sr. Josep Lluís Cleries Vicepresident de l’Institut Català del Voluntariat

Sr. Josep Manel Ferrer Secretari general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

Sra. Carme Ponte Gerent de Televisió de Catalunya

Sr. David Serrat Director general de Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Sr. Joan Vidal i Gaiolà President del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana

Sr. Josep Lluís Vilaseca Secretari, no patró

COMISSIÓ ASSESSORA Dra. Alícia Granados, Gerent de l’Institut Català de la Salut (coordinadora)

Dra. Marta Aymerich Responsable de l'Àrea de Recerca i Formació Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

Dra. Montserrat Baiget Directora de l’Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

Dr. Josep M. Borràs Director científic de l’Institut de Recerca Oncològica

Dr. Jordi Camí Director de l’Institut Municipal d'Investigació Mèdica

Sr. Evarist Feliu Director gerent de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

Dr. Joan R. Malagelada President de la Fundació per a la Recerca i la Docència de la Ciutat Sanitària de la Vall d’Hebron

Dr. Román Pallarès Director científic de la Fundació August Pi i Sunyer

Dr. Joan Rodés President de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica

Sr. Francesc Romero

La Marató de TV3

arriba enguany a la seva desena edició. És un bon moment per fer un balanç del que ha significat aquest programa per a la comunitat científica, els malalts i les seves famílies i també per al conjunt de la població catalana.

La Marató va començar amb un objectiu molt clar: potenciar la recerca mèdica d’excel·lència del nostre país mitjançant la solidaritat del poble català. Avui, deu anys més tard, no només hem acomplert aquest objectiu a bastament, sinó que, a més, n’hem aconseguit d’altres tant o més importants.

Durant les seves més de dotze hores d’emissió, La Marató de TV3 explica amb detall, cada any, quina és la realitat dels que pateixen la malaltia triada i com viuen els que els envolten, tot ajudant a prevenir-les i a no estigmatitzar els afectats.

D’altra banda, la comunitat científica ha pogut desenvolupar uns projectes d’investigació que ens situen a primera línia, alhora que es millora la qualitat de vida dels pacients que pateixen aquestes malalties.

Finalment, La Marató ha estat una prova reiterada de la solidaritat dels catalans. Any rere any milers de persones de tots els punts de la geografia del nostre país hi col·laboren, en la mesura de les seves possibilitats, tot potenciant valors com la solidaritat, el respecte i la generositat d’una societat que vol ser justa.

El proper 16 de desembre torna La Marató de TV3. I en aquest desè aniversari Televisió de Catalunya ha escollit una malaltia que ha colpejat fortament la nostra societat durant les dues darreres dècades i que continua sent fortament estigmatitzada: la sida. És per tot plegat que ara que TV3 comença a preparar aquest programa, molt abans del dia d’emissió, penso que es tracta, sens dubte, d’un programa per a una televisió pública com TVC: una televisió al servei del conjunt de la ciutadania catalana. ■ Miquel Puig Director general de la CCRTV President de la Fundació La Marató de TV3

Director de continguts mèdics del programa La Marató de TV3

Dr. David Serrat Director general de Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Sr. Miquel Vilar Director executiu de la Fundació La Marató de TV3

Dr. Ernest Viñolas Comitè Científic de La Fundació Jordi Gol i Gurina

Dra. Mireia Espallargues Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (secretària tècnica)

DIRECTOR EXECUTIU Sr. Miquel Vilar

© 2001 Fundació La Marató de TV3 Distribució gratuïta.

Fundació La Marató de TV3 Diagonal, 477, 7è 08036 Barcelona fundaciomaratotv3@ccrtv.es www.fundaciomaratotv3.org

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a l´aportació de: Laboratorios AstraZeneca Laboratorios Echevarne Marc Martí Saba Grup

P R E S E N TA C I Ó novembre 01

Dr. Joan Colom Director general de Drogodependències i Sida

LA SIDA A CATALUNYA L a sida (síndrome d’immunodeficiència adquirida) va ser detectada al començament dels anys vuitanta i ha esdevingut un problema de salut important, tant per la seva transcendència sanitària com per la repercussió social.

Aquesta malaltia està causada pel virus de la immunodeficiència humana (VIH), que actua destruint el sistema immunitari de la persona infectada. A la llarga, aquesta pèrdua de defenses facilita l’aparició d’infeccions, anomenades oportunistes, i també d’alguns càncers; és llavors quan diem que la persona portadora del virus pateix la sida.

Des de l’any 1981 fins ara, a Catalunya s’han diagnosticat al voltant d’uns 14.000 casos de sida i es creu que poden haver-hi unes 25.000 persones infectades, és a dir, que viuen amb el VIH però que no han desenvolupat la malaltia. Actualment constitueix la segona causa de mort de la gent jove al nostre país, i malgrat que els usuaris de drogues en continuen sent el col·lectiu més afectat, la transmissió sexual és cada cop més freqüent. És important acabar amb el mite que existeixen grups de risc de tenir la sida; el que hi ha són pràctiques que comporten un risc de transmetre el virus: així, si no es comparteixen xeringues –en cas de drogoaddicció– i si s’utilitza el preservatiu en totes aquelles relacions sexuals amb persones de les quals desconeixem si estan infectades, aconseguirem evitar la

malaltia. Aquesta és la realitat.

Afortunadament, en els darrers temps s’ha detectat un descens en el nombre de persones que emmalalteixen, gràcies, principalment, al fet que disposem d’uns tractaments farmacològics que combaten eficaçment el virus i que el poden controlar, tot millorant la supervivència i la qualitat de vida dels afectats.

De totes maneres, encara no s’ha descobert cap tractament guaridor ni una vacuna que impedeixi que les persones s’infectin; per tant, la prevenció continua sent cabdal. Així ho ha entès el Departament de Sanitat i Seguretat Social, que, per mitjà del Programa per a la Prevenció i l’Assistència de la Sida, potencia el desenvolupament d’estratègies preventives que inclouen l’educació sanitària, la formació continuada dels professionals sanitaris i la millora de l’accessibilitat als estris de prevenció.

Un altre dels reptes importants que desafien la nostra societat és el del rebuig social associat a aquest problema de salut, encara ara, vint anys després de la seva aparició. La sida continua relacionada amb connotacions de marginalitat, de por i d’aïllament. Un poble com el nostre, abanderat del seny, del respecte i de la tolerància, no es pot per-

metre situacions de rebuig que parteixin del desconeixement i la irracionalitat. La resolució dels problemes n’exigeix la normalització i un acar a m e n t directe, i esdeveniments com La Marató són de gran ajut en tots els sentits, no

només en el suport a la recerca científica sinó pel que fa a la divulgació sanitària i la sensibilització comunitària.

La sida existeix entre nosaltres i no podem girarnos-hi d’esquena. És a les nostres mans que la puguem aturar, i puc assegurar que som en el bon camí. n

AQUESTA ÉS LA REALITAT LA RESOLUCIÓ DELS PROBLEMES N’EXIGEIX LA NORMALITZACIÓ I UN ACARAMENT DIRECTE.

3

EL PROGRAMA DE TELEVISIÓ 4

novembre 01

DEU ANYS COMPTANT AMB TU E

l desembre de 1992, ara fa deu anys, Televisió de Catalunya va posar en marxa un projecte pioner a l’Estat espanyol: obtenir recursos econòmics per a la recerca científica d’excel·lència sobre malalties que, ara per ara, no tenen guariment definitiu. Aquell projecte, La Marató de TV3, avui és una realitat que ha superat les millors previsions: més de 5.000 milions de pessetes recaptades, que han permès finançar més de 250 projectes de recerca biomèdica al nostre país.

Aquestes xifres mostren de manera objectiva l’èxit i el valor del projecte, però darrere seu amaguen una solidaritat que configura La Marató de TV3 com un patrimoni de tots els catalans. La sensibilització de la població entorn de les malalties de què tracta La Marató cada any –amb rigor professional i sense concessions al sensacionalisme– ha

generat una resposta social extraordinària: arreu del país, milers d’associacions i entitats de tota condició s’han anat sumant any rere any a La Marató per donar-hi tota mena de suports. El resultat és una festa anual de la solidaritat que, a més d’esperada, té cada vegada més participació.

Deu anys després del seu naixement es pot afirmar, sense por d’equivocar-se, que La Marató de TV3 és una font generosa de recursos per a la investigació i una font de solidaritat social entorn dels malalts i dels seus familiars. En definitiva, com un programa de televisió que ha depassat els límits propis del medi televisiu, perquè reflecteix i respon a un dels anhels més íntims de la condició humana: la recerca de la salut entesa com la capacitat de ser autònoms, solidaris i joiosos. n

LES EDICIONS PASSADES 1992

LEUCÈMIA

204.676.000

PTA

1993

SÍNDROME DOWN

391.451.112

PTA

1994

CÀNCER

505.036.624

PTA

1995

COR

339.501.156

PTA

1996

MALALTIES NEURODEGENERATIVES

683.269.705

PTA

1997

MALALTIES HEREDITÀRIES

689.125.758

PTA

1998

DIABETIS

654.545.234

PTA

1999

TRANSPLANTAMENTS

766.645.384

PTA

2000

MALALTIES MENTALS

746.162.613

PTA.

1 TV3 I LA FUNDACIÓ JOSEP CARRERAS VAN IMPULSAR LA PRIMERA MARATÓ DE TV3

2 HI HA UN ABANS I UN DESPRÉS DE CADA MARATÓ. LA PERCEPCIÓ SOCIAL DE LES PERSONES AMB SÍNDROME DE DOWN N’ÉS UN EXEMPLE CLAR

3 LA CAPACITAT DE MOBILITZACIÓ SOCIAL DE LA MARATÓ: MÉS DE 100.000 PERSONES VAN PARTICIPAR A LA CAMINADA DEL 1998

EL PROGRAMA DE TELEVISIÓ novembre 01

I AQUEST ANY, TAMBÉ...

ENS ACOSTAREM A UNA REALITAT CONEGUDA, PERÒ NO PAS MENYS INJUSTA:

LA DE LES PERSO-

NES QUE, A CAUSA DEL VIH, NO NOMÉS HAN PERDUT LA SALUT, SINÓ TAMBÉ EL TREBALL, ELS AMICS I LA SEVA VIDA SOCIAL ANTERIOR.

L a Marató de TV3 arriba enguany a la seva desena edició. I ho fa encarant un dels reptes científics més importants del segle XXI: la sida. Aquesta epidèmia s’ha cobrat, en poc més de vint anys, la vida de gairebé 25 milions de persones arreu del món i n’amenaça la de 36 milions més. És, doncs, un problema de magnituds extraordinàries que reclama accions extraordinàries. La Marató de TV3 del proper 16 de desembre pot i vol ser una d’aquestes accions necessàries en la lluita contra la sida.

Els tres eixos que caracteritzen el nostre programa –divulgació, solidaritat i entreteniment– s’uniran en aquesta ocasió entorn d’una malaltia que supera els límits estrictes d’una patologia. És prou sabut, i en aquesta mateixa revista se n’encarreguen de recordar-nos-ho diversos especialistes, que la sida fa patir doblement els qui han contret el virus: per la indefensió del cos davant les infeccions i per la indefensió de la persona davant el rebuig social.

L’any passat La Marató de TV3 va acostar–nos al drama injust que pateixen les persones amb una malaltia mental greu i va contribuir a reduirne l’aïllament social. Enguany ens acostarà a una realitat coneguda, però no pas menys injusta: la de les persones que, a causa del VIH, no només han perdut la salut, sinó també el treball, els amics i la seva vida social anterior. La sida és, injustament, una malaltia amb estigma social i, per això, La Marató de TV3 vol ajudar a evitar–ne aquesta percepció.

La Marató de TV3, doncs, afronta aquest triple repte: divulgar les claus que expliquen la sida i les línies de recerca científica –vacunes, nous tractaments, etc.– que lluiten en contra; aportar una major comprensió del problema per suscitar l’element més característic de La Marató: la solidaritat per fer avançar la recerca –reflectida en el mar-

cador– i la solidaritat entorn de les persones afectades i els seus familiars; finalment, produir i oferir un espectacle televisiu de qualitat que, més enllà de l’entreteniment, mantingui l’interès de l’audiència durant més de dotze hores.

Enguany aquesta aventura televisiva coincideix amb el seu desè aniversari.

No serà, doncs, una edició més. Si cada any La Marató s’ha superat a si mateixa gràcies a la voluntat dels espectadors, aquesta ocasió no pot ser menys.

Són deu anys d’esperances per a milers de malalts, deu anys de projectes per millorar la recerca biomèdica, deu anys de solidaritat social entorn dels que pateixen. Són deu anys comptant amb vostès, amb vosaltres, amb tu. Aquest any, més que mai, La Marató de TV3 també compta amb tu. n

5

P I N TA L A M A R AT Ó 6

novembre 01

TU TAMBÉ HI PINTES ALGUNA COSA, EN LA SIDA L a Marató de TV3 ha fet possible que des del 1992 la societat conegui molt millor la realitat d’algunes malalties, com ara la diabetis, el càncer o l’esquizofrènia, entre d’altres, alhora que en fomenta la recerca.

Els escolars i joves en general sempre han estat un col·lectiu molt important a l’hora de difondre aquesta informació, però en el cas de la present edició, la sida, són encara més importants perquè els afecta plenament. La sida és la segona causa de mortalitat entre els joves, i per tant aquest és un bon moment per donar-los la informació precisa

sobre què és el VIH, quines són les mesures per prevenir-ne el contagi –explicar-los adequadament quines són les pràctiques de risc que cal evitar– i quina és la realitat dels seropositius, per tal d’evitar els prejudicis socials i la discriminació que poden comportar envers els malalts. En aquest sentit, per tercer any consecutiu s’ha convocat "Pinta la Marató", un concurs en què els escolars de Catalunya poden presentar fins al 30 de novembre murals de 2 metres de llargada per 1 metre d’alçada amb la seva particular representació gràfica de la sida.

Els murals que facin aquests escolars, per tant, seran una representació de com els nostres joves veuen aquesta problemàtica plasmada en formes i colors. Prèviament, totes les classes participants hauran pogut seguir i escoltar la veu dels professionals de la salut en conferències a les seves escoles per donar a conèixer la realitat de la sida, que sovint encara planteja molts interrogants i tabús i en fan més difícil la comprensió social i la prevenció.

Aquests murals s’exposaran del 10 al 15 de desembre, al vestíbul del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona, i tota la classe que hagi fet el mural guanyador, podrà gaudir d’un cap de setmana gratuït en una de les instal·lacions de la xarxa d’albergs de la Generalitat de Catalunya. ■

EL CONCERT / LA PÀGINA WEB novembre 01

EL CONCERT DE LA MARATÓ DE TV3 La música ha estat, històricament, un

dels millors vehicles per transmetre els sentiments més universals: l’amor, l’odi, la passió, la tristesa... La Fundació La Marató de TV3, conscient del seu gran poder, i que un dels sentiments del nostre segle és la solidaritat, presenta el tercer doble disc compacte. El Concert de la Marató de TV3 és un doble CD amb música de l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC), sota la batuta del director titular, Lawrence Foster, i amb el violinista Mark Kaplan.

L’enregistrament es va fer coincidint amb el concert inaugural de la temporada 2001-02 de l’Auditori de Barcelona. Els recursos obtinguts per la venda del disc compacte aniran, un any més, a engruixir la xifra de diners recaptats pel programa i, per tant, destinats finalment a donar suport a la investigació biomèdica.

L’OBC SOTA LA BATUTA DE LAWRENCE FOSTER EN EL TERCER DISC DE LA FUNDACIÓ

WWW.FUNDACIO MARATOTV3.ORG La Fundació La Marató de TV3, present a Internet. Totes aquelles persones interessades a obtenir més informació sobre com és i què fa la Fundació, poden consultar la pàgina

www.fundaciomaratotv3.org.

Així, hi podran trobar de forma actualitzada la resposta a interrogants com què és i qui forma la fundació, els projectes finançats des del 1992, les associacions, empreses col·laboradores i les activitats organitzades per obtenir fons, a més de tota la informació detallada sobre com participar-hi i com poder-hi fer aportacions econòmiques.

A més d’això, els investigadors finançats per la Fundació t a m b é poden uti-

A LA PÀGINA WEB ES PODEN TROBAR TOTES LES FORMES DE COL·LABORAR AMB LA MARATÓ litzar aquesta pàgina web a fi de conèixer l’evolució dels projectes i per informar dels resultats de les seves recerques. Any rere any La Marató de TV3 mobilitza una important quantitat de persones que volen participar en aquesta gran festa de la solidaritat. Els voluntaris hi tenen, precisament, un paper clau. A la pàgina web també es poden trobar totes les formes de col·laborar directament o indirecta amb La Marató. ■

7

TESTIMONI 8

novembre 01

Sílvia Tarragona Periodista

LA HISTÒRIA D’EN MIQUEL H ipòcrates deia als seus pacients que el millor en una malaltia era acceptarla. El pare de la medicina no podia imaginar-se que allò que esbombava als quatre vents a l’antiga Grècia era una utopia en segons quines patologies.

Els alcohòlics, els drogodependents, els addictes al sexe, els ludòpates, els cleptòmans... es poden permetre la llicència de dir en veu alta: "Hola em dic... i sóc....". Aquest és un luxe que els malalts de sida, encara ara, en el que diuen que és el "renovat i esperançador" segle XXI, no es poden permetre.

Es diu Miquel, i tot i que va morir l’any 1996, el seu coratge davant de la malaltia ha estat un exemple per a tota la família impossible d’oblidar.

Era seropositiu, així li ho va dir a la seva companya, als seus pares, a les seves germanes, a la seva àvia, als seus amics, als seus tiets i a tots aquells que, amb més tafaneria que no pas interès sincer, l’aturaven pel carrer i li preguntaven: Miquel, estàs fent dieta?, Miquel que has pres massa el sol?, quines taques més estranyes que tens, Miquel?, que no et trobes bé, Miquel?...

En Miquel deia: "Tinc la sida" pronunciant una a una les paraules que configuren aquest mot, que per a alguns, els més retrògrads, és sinònim de pesta maleïda, per a d’altres –afortunadament– esperança, i prefereixo creure que amb el pas del temps, per a la majoria, significarà SOLIDARITAT. Potser si fa cinc anys el fet de ser seropositiu no hagués estat un estig-

ma, ell encara seria aquí; potser si hagués pogut continuar fent la seva activitat professional, ell encara seria aquí; potser si no s’hagués adonat que visitarlo a l’hospital era una autèntica cursa d’obstacles, ell encara seria aquí; potser si ell hagués cregut en l’esperança, encara seria aquí...

Però gràcies a la força de la família, ell va ser conscient que ningú no el jutjava, ningú no preguntava: com?, quan?, per què?

Hi ha moltes imatges que m’acompanyen d’aquell procés llarg i dolorós...

L’amor i el lliurament absolut de tot l’equip de metges i infermeres de l’Hospital de Sant Pau que sempre tenien un acudit a punt per regalar-nos en els moments més difícils, la complicitat de tots els familiars que ens trobàvem en la mateixa circumstància i compartíem no només espai sinó també impotència, els pastissos de xocolata i crema que li portàvem cada cop que el visitàvem i, per damunt de tot, el lliurament infinit dels seus pares, àvia i germanes, que no el deixaven d’acaronar, de besar, de tocar...

Quan s’acostava al final, algú va donar a la seva mare uns guants per fer-li carícies. Sense parlar, ella els hi va tornar. Tant de bo tothom tingués la mateixa decisió.

Per cert, no ho he dit, ell era el meu cosí gran. El germà que mai no vaig tenir. L’heroi de la meva infantesa. I el cavaller sense espasa de la meva maduresa. Perdoneu-me, no m’he presentat. Em dic Sílvia Tarragona, tinc 34 anys, sóc periodista i no em fa cap vergonya dir que en Miquel va morir de la sida als 38 anys tal com havia viscut: LLIURE. ■

“GRÀCIES A LA FORÇA DE LA FAMÍLIA, ELL VA SER CONSCIENT QUE NINGÚ NO EL JUTJAVA, NINGÚ NO PREGUNTAVA:

COM? QUAN? PER QUÈ?”

MOBILITZACIÓ novembre 01

MOU-TE PER LA MARATÓ!

L a societat civil és, sense cap mena de

que des de casa, com a espectadors, dubte, la gran protagonista i el motor marquen el telèfon per fer un donade La Marató de TV3. Sense la seva tiu com també la d’aquells que orgagenerositat i tasca desinteressada seria nitzen actes de més envergadura, impossible entendre una iniciativa com festivals, concerts o altres iniciacom aquesta. En aquesta edició, ben tives per La Marató. segur, tornarà a demostrar el seu comCada any, a més, s’espera que promís amb una realitat present a la siguin més les associacions i entitats nostra societat i visible des del princique mantinguin la seva constància pi dels anys vuiamb aquest protanta: la sida. jecte iniciat el SI FEU ACTES En cada 1992. És per PER LA MARATÓ, edició són molaixò que demates les activitats INFORMEU-NOS-EN nem a tots que s’organitaquells que zen arreu de la geografia catalana per organitzin actes per La Marató, que posar el seu gra de sorra en les difeens ho facin saber i ens enviïn les rents causes mèdiques que planteja corresponents dades i alguna fotograLa Marató de TV3. Activitats en què fia representativa. Així, entre tots, ens tothom té cabuda: des d’aquelles que en podrem fer ressò. pot organitzar una petita entitat de La Marató de TV3 també ha barri fins a les que s’organitzen des aconseguit una gran implicació de del conjunt de la població. Totes són diferents sectors de la societat catalavàlides a l’hora de sumar esforços na: des del camp cultural –el teatre, amb finalitats solidàries. la música, la dansa i les diverses La mobilització d’uns i altres fa expressions artístiques– passant pels possible que aquest esdeveniment principals noms de la investigació o sigui, des de principi de la dècada algunes de les cares conedels noranta, una realitat: tant la dels gudes i populars de casa

LA MOBILITZACIÓ SOCIAL SERÀ LA CLAU DE L’ÈXIT DE LA DESENA MARATÓ DE TV3

nostra. Alguns d’ells han donat el seu testimoni personal i d’altres s’han posat al telèfon per prendre les dades de totes aquelles persones que volen fer aportacions econòmiques. Tots amb un mateix objectiu: que La Marató es converteixi en un acte de civisme i solidaritat però també en una gran festa de la generositat.

ELS AJUNTAMENTS TAMBÉ ES MOUEN. Any rere any centenars d’ajuntaments de tot Catalunya col·laboren amb La Marató de TV3 penjant una pancarta, proporcionada per Marc Martí, que relaciona la seva vila amb el programa. L’any passat més de tres-cents ajuntaments van adherirse a aquesta iniciativa comprant i penjant una o més pancartes al seu terme municipal una setmana abans de la celebració de La Marató per recordar als seus ciutadans la proximitat de la jornada solidària. ■

9

INVESTIGACIÓ 10

novembre 01

Dr. Bonaventura Clotet Fundació IrsiCaixa. Hospital Germans Trias i Pujol

La sida després de vint anys Ja fa vint anys que es van descriure els primers casos de sida i l’avenç aconseguit des d’aleshores en el coneixement i control d’aquesta epidèmia ha estat molt important. Afortunadament, des del 1996 i gràcies a la introducció de fàrmacs potents, la sida ha esdevingut una malaltia crònica, no progressiva en un percentatge força significatiu dels pacients infectats.

Però si bé el tractament ha aconseguit controlar la progressió de la malaltia, al cap de dos anys de medicació es produeixen, en gairebé un 50 % dels pacients, canvis morfològics i metabòlics, coneguts com a lipodistròfia.

Alhora, en més del 50 % dels pacients es presenten dislipèmies, caracteritzades per l’augment del colesterol i/o els triglicèrids; i en un 5 % també pot haver-hi diabetis mellitus o test anormals de tolerància a la glucosa. Les alteracions metabòliques poden augmentar el risc de patir patologies cardiovasculars. Igualment, poden haver-hi canvis en els ossos que els afebleixin.

tenir un sistema immunitari aparentment recuperat, la interrupció del tractament s’associa en més del 95 % dels pacients amb una reaparició de la detecció del VIH en el plasma al cap de 2-3 setmanes. És probable, tal com dèiem abans, que a mesura que estiguin disponibles nous compostos antiretrovirals que actuïn en noves dianes del cicle cel·lular del VIH (respecte dels fàrmacs actualment disponibles), es puguin plantejar assajos clínics destinats a avaluar la possibilitat d’eradicació del VIH. Per assolir aquesta fita caldria, però, potenciar el sistema immunitari, potser per mitjà de vacunes o d’exposicions limitades al mateix virus (mitjançant interrupcions cícliques de tractament) per tal d’enfortir-lo i que fos capaç

gran

Cal trobar nous fàrmacs. Aquest és un altre repte per a tots aquells que estem implicats en la recerca de la sida.

A més, en una gran majoria de casos, no seguir adequadament el tractament antiVIH (adherència incorrecta), o sigui, saltar-se la presa d’alguna dosi, fa que s’assoleixin nivells subòptims de fàrmacs a la sang i que, per tant, no s’inhibeixi adequadament la producció de VIH, tot facilitant l’aparició de resistències.

Per això cal trobar nous fàrmacs. Aquest és un altre gran repte per a tots aquells que estem implicats en la recerca sobre la sida. Hem pogut observar que tot i mantenir la càrrega viral indetectable durant dos anys, i tot i

de contenir el VIH. De fet, hi ha un 5 % dels individus que s’infecten, que no progressen i sembla que la causa és una potent capacitat d’atac dels CD4 respecte del VIH. Actualment hi ha 15 vacunes en vies de desenvolupament i/o assaig clínic. Algunes han resultat eficaces en ximpanzés, però no es disposa encara de resultats en l’ésser humà. Recentment s’han endegat estudis, en humans, sobre la utilitat de la vacunació antiVIH, basats en el mètode de Salk, però calen uns quants anys per conèixer-ne l’abast protector. ■

INVESTIGACIÓ novembre 01

11

Dr. Jordi Casabona i Dr. Josep M. Gatell CEESCAT i Hospital Clínic de Barcelona

La Marató, preàmbul de la Conferència Barcelona 2002 El proper mes de juliol tindrà lloc a Barcelona un dels esdeveniments científics i socials més rellevants: la XIV Conferència Internacional sobre la Sida. L'any 1998 la Societat Internacional de la Sida va escollir la candidatura de Barcelona, presentada pels Drs. Josep M. Gatell i Jordi Casabona, per tal de celebrar l’esmentada conferència l'any 2002. La nominació de Barcelona va ser, d’una banda, el reconeixement a la trajectòria professional d'ambdós científics i els seus equips, i alhora un repte i una oportunitat únics per a tots els professionals sanitaris, ONG i institucions de Catalunya i de la resta de l'Estat espanyol que treballen en l’àmbit del VIH/sida.

Per organitzar la XIV Conferència Internacional sobre la Sida, l’any 1999 es va crear una fundació privada sense ànim de lucre, la Fundació Barcelona Sida 2002, amb un objectiu que va més enllà de la mateixa Conferència, promoure la recerca encaminada a millorar la prevenció, l’atenció i el tractament de la infecció pel VIH. Després de la Conferència, la Fundació promourà projectes de recerca biomèdica i de ciències socials, tant en l’àmbit local com internacional, que tinguin una clara traducció en la millora i l’expansió de programes de prevenció i tractament.

Si bé l'àmbit d'actuació de la Fundació és global, hi ha un interès especial a establir projectes de cooperació amb països del Carib, l’Amèrica Llatina i la conca Mediterrània, arran dels lligams històrics i culturals amb aquestes regions.

La Fundació Barcelona Sida 2002 està oberta a establir línies de col·laboració amb els organismes públics o privats que comparteixin els seus principis i objectius.

Els pilars del programa són els conceptes "ciència" i " ", i el lema és "Coneixement

acció

i compromís per a l’acció."

La Conferència de Barcelona, la primera conferència internacional sobre la sida del segle XXI i la primera que té lloc a l’Estat espanyol, arriba en un moment molt oportú, atès que tindrà lloc just un any després de la Sessió Especial que les Nacions Unides va dedicar a la sida, i ofereix la possibilitat d’estudiar els progressos efectuats des d’aleshores i establir les prioritats i les línies d’actuació més importants.

Els pilars del programa de la Conferència seran els conceptes "ciència" i "acció", amb el lema "Coneixement i compromís per a l’acció". És per això que per primera vegada en la història de les conferències internacionals sobre la sida, en el programa hi haurà dos components: d’una banda la "ciència", representada en el component

"Biomèdic, ciències socials i del comportament" i d’una altra "l’acció", reflectida en el component "Intervencions i implementació de programes".

L’objectiu principal de la Conferència de Barcelona és compartir el coneixement científic sobre la infecció pel VIH i facilitar el procés de consens entre els diversos interlocutors, a fi d’aconseguir programes d’acció multisectorial en l’àmbit local i internacional que donin resposta als importants reptes que en matèria de salut internacional en general, i de VIH/sida en particular, se’ns presenten els propers anys. ■

INVESTIGACIÓ 12

novembre 01

Dr. Josep M. Gatell Hospital Clínic de Barcelona

Els reptes de futur La síndrome d’immunodeficiència adquirida (sida) és una malaltia infecciosa nova.

Els primers casos van ser descrits l’any 1981.

L’agent causal, el virus de la immunodeficiència humana tipus 1 (VIH-I) va ser identificat dos anys més tard, l’any 1983. Des d’aleshores aquest virus ha infectat més de 40 milions de persones arreu del món, i més de la meitat ja han mort. La magnitud del problema explica que sovint es parli de la sida com la "pesta" del segle XX. La seva aparició de forma sobtada, el fet que a molts països –almenys durant els primers anys de l’epidèmia– afectés majoritàriament homosexuals masculins i usuaris de drogues per via endovenosa, i que es tracti d’una malaltia infecciosa i transmissible va provocar sovint reaccions de rebuig social i fins i tot familiar, i la negació del problema entre amplis sectors de la societat. La conseqüència ha estat que les mesures preventives han estat mínimes o nul·les, s’han adoptat amb retard i mai no han estat prou eficients.

En canvi, la recerca fonamental i clínica relacionada amb el virus de la sida i amb les seves conseqüències sobre els pacients ha progressat molt ràpidament, gairebé espectacular. Avui, només vint anys després, coneixem més detalls del virus de la sida que de qualsevol altre virus patogen per a l’home, com per exemple el virus de la grip, i disposem de gairebé 15 medicaments ja comercialitzats que permeten tractar la malaltia de manera molt eficaç, però no assolir-ne el guariment (eradicació del virus). Els tractaments són complexos, llargs (de fet, han de durar tota la vida) i molt costosos, la qual cosa explica que, globalment a nivell mundial, estiguin a l’abast de menys del 10 % del total de persones infectades.

El primer repte de futur és aconseguir una vacuna eficaç i senzilla que es pugui administrar de forma universal i que permetés pensar en l’eradicació de la malaltia, com ha passat amb la verola i amb la poliomielitis a moltes regions del món. Aviat tindrem resultats preliminars sobre l’eficàcia i la seguretat d’alguns candidats a vacunes, però encara som lluny de la solució definitiva. El segon repte és la prevenció. La prevenció és possible i podria ser molt

eficaç, però molt sovint fracassa per manca de voluntat i decisió personal, social i dels responsables polítics. Això explica que fins i tot al món occidental es continuïn produint nous casos d’infecció amb una freqüència molt superior a la desitjada i esperada. El tercer repte és aconseguir un tractament curatiu, encara que avui sembla molt difícil, si no impossible. El quart repte és millorar el tractament que actualment ja existeix, ja que hauria de ser un tractament de per vida que, almenys, fos senzill, sense interferències ni limitacions amb els hàbits de vida usuals, i amb la mínima toxicitat possible sobretot a llarg termini.

El cinquè repte és aconseguir que l’accés al tractament i a les cures i els controls mèdics necessaris fos possible per a tothom que ho necessités. Finalment, el sisè repte és ser conscients que la sida no tan sols pot arribar a ser una catàstrofe sense precedents a indrets com a l’Àfrica subsahariana o al Sud-est d’Àsia, sinó que al món occidental i a casa nostra en particular, és molt lluny de ser un problema resolt, malgrat les troballes i els avenços dels darrers deu anys i de la nostra possibilitat de gaudir dels darrers avenços mèdics.

Només aconseguirem que la plaga del segle XX deixi de ser un problema al segle XXI si tots col·laborem amb les mesures preventives i la lluita contra la sida, i els mitjans i els recursos necessaris per a una recerca bàsica i aplicada d’alt nivell es reconeix com una prioritat social, política i econòmica. Catalunya disposa de grups de recerca competitius i reconeguts internacionalment en el camp de la sida. Però el suport públic i privat que reben resta molt lluny, no ja dels Estats Units, sinó de la mitjana de la Unió Europea. Això encara és molt més difícil d’entendre si tenim en compte que la taxa de sida a Espanya, i a Catalunya en particular, està molt per sobre de la de qualsevol altre país de l’Europa occidental. ■

“El primer repte de futur és aconseguir una vacuna eficaç i senzilla.”

TESTIMONI novembre 01

Ferran Pujol Fundador Projecte dels noms a Espanya

Que no ens faci por parlar-ne No tinc por i no em callaré res

L’any 1989 vaig saber que tenia la sida i des d’aleshores, com és diu popularment, afortunadament ha plogut molt.

Llavors tenia uns trenta anys i ara ja n’he complert quaranta-dos. Encara que pugui semblar un tòpic, cada any m’alegro més de complir-ne. Dic que no tinc por i que no em penso callar res perquè la informació ha esdevingut un element clau en la història d’aquesta malaltia. Als anys vuitanta se’n sabia ben poca cosa i se’n parlava més aviat poc, perquè la sida era una malaltia maleïda –hi ha qui havia arribat a assegurar que era un càstig. Amb el temps s’ha fet palès que tots, sense cap mena d’excepció, hi estem exposats. És bo que es parli de la sida i, de fet, moltes persones i ONG feia temps que esperàvem que en un esdeveniment amb la repercussió que té La Marató de TV3, hi tingués el ressò que es mereix. Ja fa més d’una dècada, quan me la van diagnosticar, per a mi va ser xocant. Em vaig desesperar. El més greu no era pensar en la possibilitat de morir, sinó en el rebuig social que generava la malaltia. Les primeres imatges que ens van arribar eren horroroses i les conseqüències que despertaven sobre la població encara ho eren més: la por al contagi; els primers malalts que havien de veure, fins i tot, com la seva roba era rentada a part; la forma com morien als hospitals... Tot això era el que m’espantava més. Avui dia, afortunadament, la situació és diferent i sabem que el fet de ser seropositiu no és una sentèn-

cia i que un bon tractament pot reconduir la situació. Hi ha una educació per la salut diferent i això també és bo.

Al principi de la dècada dels noranta hi havia molt poques ONG relacionades amb la sida. La tasca ha estat complicada perquè és imprescindible que cada dia el col·lectiu de persones afectades faci sentir la seva veu i reivindiqui quines són les seves necessitats per poder modificar i millorar les seves expectatives de vida.

Personalment, el fet de fer-ho públic, de tenir un entorn en el qual n’he pogut parlar i la batalla diària amb aquesta qüestió m’ha ajudat. M’ha permès normalitzar la meva malaltia i agafar forces. Tan necessari com el fet que les administracions sumin esforços, que augmenti la sensibilització social i que hi hagi la informació necessària per evitar nous casos, també ho és el fet que aquelles persones que pateixen la malaltia no visquin la seva realitat aïlladament.

En aquesta nova edició de La Marató cal que tots demostrem la nostra solidaritat amb una problemàtica que ens afecta de ple, perquè en el fons, qui més qui menys tothom coneix algú seropositiu. La recerca és necessària. I quan em refereixo a recerca no penso únicament a trobar una fórmula per acabar amb la sida. En el cas del nostre país, penso molt més en la possibilitat de millorar la qualitat de vida dels malalts: millorar infraestructures i la possibilitat d’accedir als assaigs clínics com també als últims tractaments. ■

“Que no ens faci por parlar perquè si no tampoc se’ns pot escoltar.”

13

14

novembre 01

MARATÓ 2000: MALALTIES MENTALS GREUS DISTRIBUCIÓ DE RECURSOS INGRESSOS: DONATIUS

724.958.222

PTA

PATROCINI I ALTRES

25.743.563

PTA

INTERESSOS I PLUSVÀLUES

59.329.730

PTA

TOTAL INGRESSOS

810.031.515 PTA

DESPESES: ORGÀNIQUES

49.723.582

PTA

6,14%

FINALITATS FUNDACIONALS Activitats de promoció i difució Ajuts a recerca en malalties mentals greus

75.043.901

PTA

9,26%

685.264.032

PTA

84,60%

TOTAL FINALITATS FUNDACIONALS

760.307.933

TOTAL APLICAT 49.723.582 DESPESES ORGÀNIQUES

PTA

93,86%

810.031.515 PTA

100,00%

PTA

APLICACIÓ DE RECURSOS 75.043.901

PTA

PROMOCIÓ I DIFUSIÓ

ELS COMPTES VAN SER APROVATS PEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ

685.264.032 AJUTS A RECERCA

PTA

EN LA REUNIÓ DEL DIA 24 D’OCTUBRE DE 2001 I VAN SER AUDITATS FAVORABLEMENT PER PRICEWATERHOUSECOOPERS. LA FUNDACIÓ LA MARATÓ DE TV3 ÉS AUDITADA, A MÉS, PER LA SUBDIRECCIÓ GENERAL DE CONTROL DE LA INTERVENCIÓ GENERAL DEL DEPARTAMENT D’ECONOMIA I FINANCES.

PROJECTES novembre 01

PROJECTES GUANYADORS E

n la darrera edició de La Marató, Televisió de Catalunya va dedicar 14 hores de la seva programació a parlar sobre l’esquizofrènia i d’altres malalties mentals greus. Gairebé 80.000 persones van fer el seu donatiu.

685 milions de pessetes que ani-

ran destinats a finançar la feina dels millors equips que van presentar els seus projectes d’investigació al concurs convocat. L’Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP) va fer una avaluació dels 128 projectes presentats en aquesta convocatòria, i

amb el seu informe i el de la Comissió Assessora, el Patronat de la Fundació La Marató de TV3 ha decidit distribuir els recursos disponibles a aquests 53 projectes i als respectius equips de recerca. ■

Dr. Enric Álvarez Martínez Hospital de la Santa Creu i Sant Pau "Farmacogenòmica del tractament de les malalties mentals greus" 18.150.300 PTA 109.085,50

nia: avaluació de les característiques com a predictor de resposta utilitzant una estratègia alternativa amb familiars i integrant nivells plasmàtics i neurolèptics" 18.322.800 PTA 110.122,25

Dr. Santiago Ambrosio Viale Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge "Mecanismes de toxicitat de la dopamina en models cel·lulars. Aproximació molecular al paper de la dopamina en la patologia psiquiàtrica" 7.762.750 PTA 46.655,07

Dr. Miquel Bernardo Arroyo Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Estudi multidisciplinari de la utilitat de la determinació de l'àcid homovaníl·lic plasmàtic com a predictor de recaiguda en pacients esquizofrènics" 11.365.350 PTA 68.307,13

Dr. Bernardo Castellano López Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona Dr. José Borrell Andres Instituto Cajal. CSIC "Xoc endotòxic prenatal a la rata: model experimental d'esquizofrènia amb possible valor heurístic" 20.971.300 PTA 126.040,05

Dra. M. Lourdes Arbonés de Rafael Centre de Genètica Mèdica i Molecular. IRO Dr. Javier Felipe Oroquieta Instituto Cajal. CSIC "Sobreexpressió i haploinsuficiència de Dyrk1A (minibrain) en el retard mental i del dèficit d'atenció/hiperactivitat" 15.536.250 PTA 93.374,74

Dra. Teresa Boget Llucià Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Eficàcia de la rehabilitació neuropsicològi ca en l'esquizofrènia crònica: repercussions sobre les variables clíniques, l'activitat cerebral i el funcionament psicosocial" 9.060.000 PTA 54.451,70

Dr. Joaquín V. Arribas López Hospitals Vall d'Hebron "Caracterització i identificació de components de la maquinària de transport a la superfície cel·lular de receptors de glutamat NMDA" 16.838.000 PTA 101.198,42

Dr. Jordi Camarasa Garcia Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona "Les substàncies d'abús com a factor de risc en l'esquizofrènia" 9.461.200 PTA 56.862,96

Dr. Francesc Artigas Pérez Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona Dr. Víctor Pérez Sola Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dra. Montserrat Estorch Cabrera Hospital de la Santa Creu i Sant Pau "Receptors 5-HT1A en l'escorça prefrontal i els nuclis del rafe: rellevància en la fisiopatologia i el tractament del trastorn depressiu major" 25.058.000 PTA 150.601,61

Dr. Xavier Carné Cladellas Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Polimorfismes TaqIA, TaqIB i 141C Del/Ins en el gen D2 del receptor de la dopamina i susceptibilitat de patir efectes extrapirami dals induïts per antipsicòtics en pacients amb esquizofrènia" 7.167.000 PTA 43.074,54

Dr. Manuel-José Barbanoj Rodríguez Hospital de la Santa Creu i Sant Pau "Canvis a l'EEG després d’una administració oral única de neurolèptics a l'esquizofrè-

Dr. Jordi Casademont Pou Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Reaccions extrapiramidals com a efecte secundari del tractament amb antipsicòtics: paper de la cadena respiratòria mitocondrial" 9.183.650 PTA 55.194,85

Dra. Josefina Castro Fornieles Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Associació entre estat nutricional, àcid homovaníl·lic lliure i la psicopatologia en l'anorèxia i la bulímia nervioses" 3.556.800 PTA 21.376,80 Dra. Ana M. Catafau Alcántara Hospital de la Santa Creu i Sant Pau "Imatge de neurotransmissió cerebral in vivo mitjançant spect: innovacions metodològiques amb implicació en la investigació i el desenvolupament de noves estratègies terapèutiques en l'esquizofrènia i en la depressió" 16.027.000 PTA 96.324,21 Dr. Jorge A. Cervilla Ballesteros Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental "Funcionament neuropsicològic, signes neurològics menors i marcadors de neurodesenvolupament com a determinants de necessitats, resposta al tractament i evolució en persones amb esquizofrènia: un estudi de seguiment a 5 anys" 14.976.400 PTA 90.009,98 Dra. Mara Dierssen Sotos Centre de Genètica Mèdica i Molecular. IRO "Models murins de sobreexpressió de les subunitats A3 (CHRNA3), A5 (CNFA5) i B4 (CHRNB4), dels receptors nicotínics continguts en la mutació genòmica DUP25, implicada en el trastorn de pànic i els trastorns fòbics" 14.500.000 PTA 87.146,76

15

PROJECTES 16

novembre 01

Dr. Josep Enric Esquerda Colell Facultat de Medicina. Universitat de Lleida Dra. María Jesús Luna Ibarz Hospital de Santa Maria. Lleida "Efectes neurotròfics i neurotòxics del liti" 7.727.750 PTA 46.444,71

Dr. Ernest Giralt Lledó Facultat de Química. Universitat de Barcelona "Estudis de RMN de la prolileudopeptidasa.

Aplicació i disseny d'inhibidors" 16.558.100 PTA 99.516,19

Dr. Xavier Estivill Pallejà Centre de Genètica Mèdica i Molecular. IRO Dra. Rocío Martín-Santos Laffon Hospital del Mar "Causes i conseqüències de la mutació genòmica DUP25 com a factor de susceptibilitat genètica per malalties mentals greus: trastorn de pànic-fòbies" 12.771.000 PTA 76.755,26

Dr. Manuel Girón Giménez Facultat de Medicina. Universitat Miguel Hernández. Alacant "Avaluació d'una tècnica d'intervenció familiar en l'esquizofrènia" 6.615.450 PTA 39.759,66

Dra. Lourdes Fañanás Saura Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona Dra. Rosa Miró Ametller Facultat de Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona "Identificació de genotips de risc per a l'esquizofrènia i altres psicosis: redefinició psicopatològica dels fenotips i aproximació als models etiopatogènics actuals" 20.515.500 PTA 123.300,64 Dra. Núria Ferré Suana Facultat de Psicologia. Universitat Autònoma de Barcelona "Model neuroevolutiu d'esquizofrènia, per a la valoració preclínica de fàrmacs antipsicòtics" 6.289.000 PTA 37.797,65 Dr. Rafael Franco Fernández Facultat de Química. Universitat de Barcelona "Interacció molecular i funcional de receptors de dopamina i d'adenosina i la seva implicació en les alteracions neurològiques associades a l'esquizofrènia" 18.011.750 PTA 108.252,80 Dra. Lluïsa Garcia Esteve Institut Clínic de Psiquiatria i Psicologia "Depressió major i qualitat de vida: evolució en una cohort de dones puèrperes" 5.780.200 PTA 34.739,70 Dr. Andrés García Siso Hospital Universitari Institut Pere Mata. Reus "Vulnerabilitat al trastorn mental en fills de pares que pateixen un trastorn mental sever (TMS)" 1.909.400 PTA 11.475,73 Dr. Mauro García Toro Hospital Psiquiàtric de Mallorca "Estimulació magnètica transcraneal repetitiva combinada d'alta i baixa freqüència en la depressió major resistent" 6.815.700 PTA 40.963,18

Dra. Maria Pilar Gual Garcia Facultat de Ciències de la Salut. Universitat Internacional de Catalunya Dra. Araceli Gila Castro Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Salvador Cervera Enguix Clínica Universitaria de Navarra "Factors associats als trastorns del comportament alimentari: estudi de casos-controls" 15.486.000 PTA 93.072,73

Dr. Francisco Juan Lomeña Caballero Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Utilitat de l'spect de presinapsi dopaminèrgica amb (123I) FP-CIT (DaTSCAN), com a predictor d'aparició de parkinsonisme induït per antipsicòtics en pacients esquizofrènics" 9.900.000 PTA 59.500,20 Dr. Rafael Maldonado López Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida.

Universitat Pompeu Fabra Dr. Emilio Fernández Espejo Facultad de Medicina. Universidad de Sevilla Dr. Ferran Sanz Carreras Institut Municipal d'Investigació Mèdica Dra. María Isabel Loza García Facultad de Farmacia. Universidad de Santiago de Compostela "Posada a punt de models comportamentals, neuroquímics i moleculars, i la seva aplicació en el desenvolupament de noves teràpies antipsicòtiques" 40.000.000 PTA 240.404,84

Dr. Diego Haro Bautista Facultat de Farmàcia. Universitat de Barcelona Dr. Amadeu Llebaria Soldevila Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals. CSIC Dr. Jesús Balsinde Rodriguez Instituto de Biologia y Genética Molecular. CSIC "La hipòtesi lipídica de l'esquizofrènia: una nova aproximació terapèutica. Inhibidors de la fosfolipasa A2 independent de calci: síntesi, inhibició enzimàtica i transducció del senyal" 40.000.000 PTA 240.404,84

Dr. Teodor Marcos Bars Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Factors neuropsicològics específics en la depressió senil per a l'estudi pronòstic de la malaltia: funcions executives i spect" 6.548.700 PTA 39.358,48

Dr. Antonio Labad Alquézar Hospital Universitari Institut Pere Mata. Reus "Estudi per a la detecció de fenotips esquizotàxics en pacients esquizofrènics i els seus familiars de primer grau. Relació amb altres trastorns psicòtics" 12.040.150 PTA 72.362,76

Dra. Lourdes Martorell Bonet Hospital Universitari Institut Pere Mata. Reus "Estudi dels gens de l'apolipoproteïna E (APOE) i dels receptors d'estrògens alfa (ESR1) i beta (ESR2), en relació amb la diferent expressió de l'esquizofrènia en homes i dones" 10.441.250 PTA 62.753,18

Dra. Luisa Lázaro García Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Alteracions cerebrals estructurals, metabòli ques i funcionals del trastorn obsessiu-compulsiu en nens i adolescents, avaluades mitjançant ressonància magnètica (volumètrica, espectroscòpica i funcional). Canvis en la funció de la resposta terapèutica" 4.201.850 PTA 25.253,63 Dra. M. Teresa Lluch Canut Escola Universitària d'Infermeria. Universitat de Barcelona "Avaluació de l'efectivitat de les cures domiciliàries d'infermeria administrades a pacients afectes de TMS mitjançant l'aplicació d'un model d'intervenció basat en la gestió de casos" 5.250.000 PTA 31.553,14

Dra. Concepció Marin Agustin Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Implicació de mecanismes inflamatoris en el tractament crònic amb neurolèptics: estudi in vivo i in vitro" 13.694.500 PTA 82.305,60

Dr. Josep Manuel Menchón Magriñà Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge "Etiopatogènia del trastorn obsessiu-compul siu: estudi genètic, neurofisiològic, neuropsicològic i de neuroimatge estructural" 17.671.650 PTA 106.208,76 Dra. Guadalupe Mengod Los Arcos Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona Dr. Francesc Pérez Arnau Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental "Estudi de l'alteració dels mecanismes de transducció de senyal a l'escorça prefrontal d'esquizofrènics amb diferents tractaments farmacològics" 18.041.900 PTA 108.434,00

PROJECTES novembre 01

Dra. Eugenia Monrós Marín Hospital Universitari Sant Joan de Déu "Autisme: estudi i classificació de pacients dins l'espectre autista, i implicacions del gen MECP2 (Xq28) i de gens candidats funcionals de les regions 15q11-q13 en l'autisme associat a retard mental" 16.688.000 PTA 100.296,90 Dr. Joan Obiols Llandrich Servei Andorrà d'Atenció Sanitària "Estudi comparatiu de la incidència i evolució de primers brots psicòtics entre població immigrada i autòctona d'Andorra" 3.444.000 PTA 20.698,86 Dr. Jordi Obiols Llandrich Facultat de Psicologia. Universitat Autònoma de Barcelona "Programa de psicoeducació i de detecció precoç dels trastorns psicòtics d'inici juvenil" 4.167.250 PTA 25.045,68 Dr. Eduard Parellada Rodón Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Neuroanatomia funcional de les al·lucinacions auditives en l'esquizofrènia: estudi multidisciplinari amb PET-F18-FDG en l'episodi psicòtic agut, durant la remissió i durant l'estimulació acústica" 11.804.500 PTA 70.946,47 Dr. Lluís San Molina Benito Menni Complex Assistencial en Salut Mental Dr. Ignasi Carrió Gasset Hospital de la Santa Creu i Sant Pau "Factors clínics, neuroquímics i de neuroimatge associats a la resposta al tractament amb antipsicòtics atípics i a la predicció de recaigudes en pacients amb un primer episodi esquizofrènic" 20.569.532 PTA 123.625,38 Dr. Ramón Segura Cardona Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona "Àcids grassos del tipus omega-3 i trastorn bipolar" 13.931.400 PTA 83.729,40 Dr. Eduardo Soriano Garcia Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona Dr. Héctor Juan Caruncho Michinel Facultad de Biologia. Universidad de Santiago de Compostela "Paper de la via de senyalització de la reelina en la patogènesi de l'esquizofrènia" 20.789.100 PTA 124.945,01 Dr. Lauro Sumoy Van Duck Centre de Genètica Mèdica i Molecular. IRO "Estudi del gen de guiatge axonal LERN1 i la seva funció en relació amb la síndrome de pànic i ansietat" 14.009.000 PTA 84.195,79

Dr. Jorge Tizón García Unitat de Salut Mental Sant Martí Nord. ICS "Factors de risc de patir trastorn psicòtic.

Disseny d'un instrument de detecció d'aplicació a la infància i l’adolescència" 9.816.000 PTA 58.995,35 Dr. Adolf Tobeña Pallarés Facultat de Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona "Un model psicogenètic de vulnerabilitat a les psicosis: filtratge atencional, sensibilització dopaminèrgica i marcadors moleculars d'acti vitat neuronal en rates romanes-RHA" 13.478.000 PTA 81.004,41 Dra. Marta Torrens Mèlich Hospital del Mar "Estudi farmacogenòmic de pacients amb trastorn mental greu: addictes a opiacis que no responen al tractament de manteniment amb metadona" 13.152.000 PTA 79.045,11 Dr. Rafael Torrubia Beltri Facultat de Medicina. Universitat Autònoma de Barcelona "La personalitat psicopàtica en adolescents: avaluació, processos cognitius, emoció i conducta" 7.566.150 PTA 45.473,48 Dr. Josep M. Vendrell Brucet Hospital de Terrassa "Estudi de l'eficàcia d'un programa informatitzat de rehabilitació neuropsicològica en pacients amb esquizofrènia" 11.969.000 PTA 71.935,14 Dr. Enric Vicens Pons Sant Joan de Déu Serveis de Salut Mental "Avaluació d'un programa dissenyat per a l'atenció domiciliària d'infermeria" 3.982.000 PTA 23.932,30 Dr. Eduard Vieta Pascual Hospital Clínic i Provincial de Barcelona "Factors de risc de mal compliment del tractament farmacològic i mala evolució en el trastorn bipolar" 5.691.450 PTA 34.206,30

17

SIMPOSI novembre 01

SIMPOSI SOBRE MALALTIES CARDIOVASCULARS El passat 16 d’octubre es va organitzar el II Simposi Fundació La Marató de TV3 amb el títol “Malalties cardiovasculars: noves perspectives des de La Marató 95” a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.

Les malalties del cor s’han convertit en la causa de mortalitat més gran a Occident.

A Catalunya, un quaranta per cent de les morts tenen com a causa malalties cardiovasculars.

Una quarta parta de les quals són infarts. És per això que els recursos obtinguts en La Marató de 1995 es van destinar a finançar deu projectes de recerca científica d’excel·lència sobre diversos aspectes de les malalties cardíaques als principals centres d’investigació de Catalunya. Un cop finalitzats aquests deu projectes de recerca, la Fundació La Marató de

EL SIMPOSI ANUAL DE LA FUNDACIÓ VOL RETRE COMPTES A LA CIUTADANIA I DONAR A CONÈIXER ELS FRUITS DE L’APORTACIÓ POPULAR.

TV3 va organitzar aquest simposi amb la voluntat de mostrar, tant a la comunitat científica com a la població en general, els resultats als quals han arribat els investigadors. És a dir, amb la intenció de donar a conèixer quins han estat els fruits d’aquella aportació popular i així retre comptes a la ciutadania.

En aquesta línia, el resum dels projectes i els seus avenços seran editats i repartit als centres d’investigació més prestigiosos del món.

Aquest II Simposi Fundació La Marató de TV3 va ser organitzat, conjuntament, amb l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques i la Fundació Investigació Cardiovascular de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. ■

1 EL II SIMPOSI ESTAVA ESTRUCTURAT EN TRES TAULES RODONES SOBRE DIVERSOS ASPECTES DE LES MALALTIES CARDÍAQUES

LÍDIA LLACER / AFC 2 ELS DIVERSOS INVESTIGADORS VAN FER PÚBLICS ELS DARRERS AVENÇOS EN EL TRACTAMENT CARDIOVASCULAR

LÍDIA LLACER / AFC

19