Món Marató4

Fundació La Marató de TV3 Novembre 2000

> Marató 2000: recerca sobre malalties mentals greus > Les escoles i les associacions del país són l’eix de les mobilitzacions populars > Projectes guanyadors de la convocatòria sobre trasplantaments

4

PATRONAT DE LA FUNDACIÓ President:

· Sr. Miquel Puig, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió.

Vicepresidenta:

· Sra. Alícia Granados, gerent de l’Institut Català de la Salut.

Vocals:

· Sra. Carme Basté directora del programa La Marató de TV3

· Sr. Joan M. Clavaguera director de Catalunya Ràdio

· Sr. Josep Lluís Cleries president de l’Institut Català del Voluntariat

· Sr. Josep Manel Ferrer secretari general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

· Sra. Carme Ponte gerent de Televisió de Catalunya

· Sr. David Serrat director general de Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societats de la Informació

· Sr. Joan Vidal i Gayolà president del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana

· Sr. Josep Lluís Vilaseca secretari, no patró

· El president del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (representació rotatòria)

· Sr. Miquel Vilar, director executiu de la Fundació.

COMISSIÓ ASSESSORA · Dra. Alícia Granados, gerent de l’Institut Català de la Salut (coordinadora).

· Dra. Marta Aymerich responsable de l'Àrea de Recerca i Formació Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques

· Dra. Montserrat Baiget directora de l’Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

· Dr. Josep M. Borràs director científic de l’Institut de Recerca Oncològica

· Dr. Jordi Camí director de l’Institut Municipal d'Investigació Mèdica

· Sr. Evarist Feliu director gerent de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol

· Dr. Joan R. Malagelada president de la Fundació per a la Recerca i la Docència de la Ciutat Sanitària de la Vall d’Hebron

· Dr. Román Pallarès director científic de la Fundació August Pi i Sunyer

· Dr. Joan Rodés

ls problemes de salut mental severs s'estima que afecten una de cada vint persones, però la detecció es pot considerar que és insuficient. El Departament de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat de Catalunya té, entre els seus objectius prioritaris, atendre les persones amb trastorns mentals i les seves famílies, i treballa en diverses línies d’actuació per a la consecució de les fites següents: > Millorar l’accessibilitat als serveis de salut mental i la continuïtat assistencial, potenciant els actuals programes de coordinació entre els equips d’atenció primària i els professionals de la xarxa de salut mental. > Atendre els col·lectius socials més desfavorits amb un desplegament progressiu d’un nou model de psiquiatria transcultural amb un enfocament holístic. > Afrontar les patologies emergents amb un fort impacte social: els trastorns del comportament alimentari i altres patologies relacionades amb els nous models socials, que exigeixen avançar més en la prevenció dels trastorns mentals. > Adequar funcionalment i física els actuals hospitals monogràfics cap a noves necessitats de serveis i menes de pacients. > Desenvolupar nous serveis comunitaris adreçats a la població adulta amb trastorns mentals, per afavorir-ne la inserció social, amb l’objectiu d’endarrerir o evitar el procés de cronificació i la discapacitat que la malaltia mental sovint comporta.

La Fundació La Marató de TV3 s’ha volgut sumar a aquest seguit d’iniciatives dedicant la propera Marató a impulsar la recerca científica en el camp dels trastorns mentals severs. La producció de coneixement permetrà identificar i/o confirmar les intervencions preventives, de diagnosi, terapèutiques i rehabilitadores més efectives i les alternatives d’organització sanitària i social que n'han de permetre una detecció més precoç, com també la millora de l’accessibilitat als serveis i la seva reinserció.

La Marató de TV3 vol impulsar aquest any la recerca adreçada a les necessitats de salut, de serveis i de nous coneixements de les persones amb trastorns mentals severs i les seves famílies. ■

E

Alícia Granados Vicepresidenta del Patronat de la Fundació La Marató de TV3 Gerent de l’Institut Català de la Salut

president de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica

· Dr. David Serrat director general de Recerca del Departament d’Universitats, Recerca i Societats de la Informació

· Dra. Mireia Espallargues Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (secretària tècnica)

També en formen part el director executiu de la Fundació i un representant de Televisió de Catalunya

© 2000 Fundació La Marató de TV3 Distribució gratuïta.

Fundació La Marató de TV3 Diagonal, 477, 11è 08036 Barcelona fundaciomaratotv3@ccrtv.es www.fundaciomaratotv3.org

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a l´aportació de: Atlàntida Assegurances Mèdiques Fundació Caixa de Sabadell Laboratoris Esteve Laboratoris Lundweck Saba Grup

novembre 2000

Dr. Joan Corbella Psiquiatre

UNA MARATÓ PIONERA...

I NECESSÀRIA radicionalment, la malaltia mental greu s’ha vist ignorada pels mitjans informatius, tant sols hi apareix per qualificar els trets de les persones que han comès algun delicte o han efectuat algun comportament estrafolari. El món del trastorn psíquic sempre ha fet por i encara en fa.

Tanmateix es tracta d’una possibilitat que pot o podria haver-nos afectat a tots, ningú té cap garantia de no emmalaltir o que sigui així en alguns dels seus descendents. Només la dificultat que hi ha a l’hora de comprendre els símptomes i la simbologia dels afectats justifica la marginació en què han viscut i en què encara viuen. Una societat que té la pretensió d’entendre-ho i controlar-ho tot prefereix passar per alt allò que no entén ni controla.

Potser aquesta és la causa que enlloc del món no s’hagi fet un programa de l’estil de La Marató per donar a conèixer la problemàtica del trastorn mental sever. És per això que diem que La Marató que està preparant Televisió de Catalunya serà pionera.

Aquest fet ha d’enorgullir una societat mancada de missatges refle-

T

xius sobre les fragilitats de l’ésser humà i d’esperança a l’hora de cercar respostes adients a problemes que desconeix.

L’esperit de La Marató s’encamina a recollir el màxim de donatius possibles per ajudar a la recerca per aconseguir una millora de les expectatives terapèutiques dels malalts afectats, i alhora serveix per donar a conèixer la realitat quotidiana d’unes persones que, essent com els altres, tenen la dramàtica peculiaritat de patir un trastorn mental greu. Ambdues coses són inqüestionablement necessàries.

Només amb recursos és possible avançar en el camí que possibiliti, algun dia, gaudir de respostes que permetin controlar millor els símptomes o guarir els trastorns mentals greus. És indispensable, per tant, arribar al cor dels espectadors per commoure’ls i despertar en ells el sentiment de solidaritat que farà possible donar una empenta a la recerca que es du a teme al nostre país.

Aquesta Marató, a més a més, ha de servir per donar a conèixer una realitat amb la qual conviuen malalts i familiars, una realitat que, tot i ser colpidora, pot ser i ha de ser entranyable. Veure’s reflectit en un programa de molta audiència i d’ampli ressò ciutadà permet sentir-se més proper a la societat a la qual es pertany i alleugera el sentiment de marginació.

Cal fer el que sigui possible per eliminar tants d'estigmes i prejudicis que planen sobre els pacients afectats per algun dels trastorns mentals greus.

Donar a conèixer la seva realitat i oferir una informació rigorosa és la millor manera de fer-ho.

Per totes aquestes raons, La Marató d’enguany és pionera i, sobretot, necessària. ■

“Veure’s reflectit en un programa de molta audiència i d’ampli ressò ciutadà permet sentir-se més proper a la societat a la qual es pertany i alleugera el sentiment de marginació.”

3

4

novembre 2000

ACTIVITATS SOLIDÀRIES n any més, i gràcies als telespectadors, La Marató de TV3 traspassarà la dimensió pròpia de programa de televisió. A la barreja habitual d'entrevistes testimonials, reportatges de divulgació i actuacions d'entreteniment, s'hi sumarà el seguiment puntual de les activitats que moltes localitats de Catalunya organitzen per mostrar la seva solidaritat amb les persones que pateixen una malaltia mental greu.

Com que un dels objectius d'enguany consisteix a aconseguir la integració social i el respecte envers aquests malalts, es donarà un protagonisme especial a quatre poblacions que, històricament, han acollit centres de salut mental i que s'han caracteritzat per la seva capacitat d’hospitalitat i de convivència amb els seus malalts.

M A R AT Ó 2 0 0 0

U

UN PROGRAMA PER OBRIR LES MENTS s un malson que t’angoixa, que no controles i del qual no pots despertar si no t’ajuden”. Amb aquestes paraules, breus però gràfiques, un jove malalt d’esquizofrènia descriu el seu patiment. És un dels testimonis, entre d'altres, que l’equip de La Marató de TV3 ja ha recollit per donar a conèixer la realitat d’unes malalties –l’esquizofrènia, la depressió, el trastorn bipolar, etc.– que seran el centre d’atenció del programa.

Són testimonis que, enguany, tindran un valor incalculable: el del coratge personal que impliquen i el de canvi d’actitud social que poden generar. De tothom és sabut que sobre aquestes malalties plana un estigma social, de causes ben diverses, que margina els qui les pateixen. Aquest estigma, a més d’augmentar el patiment dels afectats, impedeix que moltes persones surtin del seu anonimat i vulguin comunicar la seva experiència. Alguns, però, han entès que la millor manera de combatre la marginació és, precisament, fer pública la seva condició de malalt o de familiar d’un malalt. És la millor manera que al veïnat, al treball, a l’escola, es conegui el veritable abast d’aquestes malalties i es generi solidaritat, no pas incomprensió.

“É

Al costat de les seves vivències i opinions serà imprescindible, un any més, la dels professionals que els atenen i la dels investigadors que cerquen les causes d’aquestes malalties i millores en el tractament.

Però la peculiaritat de les malalties mentals greus en general, i de l’esquizofrènia en particular, exigirà també algunes notes especials de divulgació.

Els avenços fets en el tractament farmacològic des dels anys cinquanta, la reforma de l’atenció psiquiàtrica dels últims vint anys i el progressiu ventall de nous recursos terapèutics són fites que caldrà subratllar per comprendre quin és el panorama actual d’aquestes malalties. Un panorama diferent respecte del que molts prejudicis i estereotips han anat creant en el transcurs dels segles i que, a partir del 17 de desembre amb La Marató de TV3, entre tots podem millorar. ■

La millor manera de combatre la marginació és, precisament, fer pública la seva condició de malalt o de familiar d’un malalt

Un dels objectius d'enguany consisteix a aconseguir la integració social i el respecte envers aquests malalts Sant Boi del Llobregat (Baix Llobregat), Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès), Salt (Gironès) i Reus (Baix Camp) s'abocaran amb La Marató organitzant festes populars que seran seguides, en directe, en el decurs de les més de 14 hores de programa.

També cal destacar una altra mostra de la capacitat de mobilització dels ciutadans, que es veurà en un esdeveniment singular: "la marató de La Marató de TV3", una cursa popular matinal que convida a sortir als carrers de Barcelona totes aquelles persones que es vulguin solidaritzar amb les persones que pateixen una malaltia mental i que amb la seva inscripció per córrer, caminar o passejar, faran una aportació activa al marcador del programa. ■

novembre 2000

5

M A R AT Ó 2 0 0 0

EL MÓN DEL VOLUNTARIAT

MOBILITZACIÓ I SENSIBILITZACIÓ os mesos abans de La Marató de TV3, la Fundació endega una campanya de promoció social arreu del país. Es pretén mobilitzar la societat catalana i divulgar la malaltia centre d'atenció enguany tot organitzant centenars d’actes i de conferències.

La campanya fonamentalment va adreçada a escoles i associacions.

Aquest any la campanya va començar el 6 de novembre i s’acabarà el 15 de desembre. És previst d'arribar a 150.000 persones, la majoria escolars entre 14 i 16 anys, per mitjà d’unes 2.000 conferències en centres educatius i en centres cívics. Les imparteixen 70 metges experts en la matèria.

I aquestes escoles que participen en la campanya seran les que podran participar, també, en el concurs Pinta La Marató. Televisió de Catalunya, la Fundació i la Direcció General d’Acció

D

Cívica el convoquen per segona vegada amb l’objectiu de fomentar l’esperit solidari que representa La Marató de TV3 i el coneixement entre els joves de l’esquizofrènia i altres malalties mentals greus.

Es tracta d’un concurs dedicat a murals que poden presentar cadascuna de les classes de les escoles participants sobre el tema de què es tractarà en La Marató. ■

La participació solidària de molta gent fa que La Marató de TV3 sigui un dels esdeveniments que més persones mobilitza al nostre país. Però això no seria possible si no fos per les diverses tasques que, desinteressadament i de manera altruista, duen a terme els més de 3.500 voluntaris que hi participen.

La tasca més visible dels voluntaris de La Marató és la d'atenció telefònica, però darrere d’aquesta feina hi ha voluntaris en el servei de guardaroba, servei d’àpats, servei d’ordre, vali-dadors, reserves, caps de taula i gestió de dades, etc. Totes aquestes persones provenen, enguany, de 255 associacions de voluntariat. ■

La promoció social consisteix en la celebració d’actes i en l’aportació d’informació sobre el tema de La Marató.

6

novembre 2000

A! e C T R Udesembr 7 1 13 a i 2 d 1 El 1 1 5 90

“El concert d’Any Nou amb La Marató de TV3” quest és el segon doble disc compacte editat per La Fundació. Es tracta del diversos concerts d’Any Nou oferts per l’Orquestra Simfònica Johann Strauss de Budapest, dirigida per István Bogár al Palau de la Música Catalana. Com diu Roger Alier en la presentació “és un plaer de disposar ara d’aquests enregistraments: dos CD dedicats a la música centreuropea que aquests hongaresos toquen com ningú”.

Aquest doble disc va adreçat a empreses, amb la finalitat que n’adquireixin totes les còpies que necessitin. L’import recollit amb la venda s’afegirà a la quantitat recaptada pel programa. ■

M A R AT Ó 2 0 0 0

A

Mobilització arreu del país es activitats de tot tipus que s'organitzen arreu del nostre país creixen any rere any, ja sigui perquè les entitats les impulsen de manera espontània o bé perquè s’emmarquen en el desplegament de l’activitat de la Fundació, en coordinació amb Acció Cívica. El que es demostra en cada edició és que el teixit associatiu català ha anat fent seva La Marató i que l'està convertint en la veritable festa solidària de la tardor.

La Marató continua amb una iniciativa que es va posar en marxa en la passada edició i que va ser molt ben acollida.

Es tracta del suport que ofereixen els ajuntaments de Catalunya. Responent a una crida a cadascun dels 964 ajuntaments del nostre país, es penja alguna pancarta al respectiu municipi. Totes contenen el mateix missatge i és així com, repartides arreu, s’exterioritzarà també la mobilització solidària.

Una altra experiència que continua i que també s’espera que superi l’èxit aconseguit l’any passat és el que fa referència al món del teatre i de l’espectacle. En aquest cas serà la lectura d’un manifest de suport la vigília de La Marató.

Però en l’edició de l’any 2000 també hi haurà alguna novetat important: des dels telèfons mòbils es podrà saber instantàniament i gratuïtament la xifra que reflecteixi el marcador en aquell moment. La companyia Movistar ofereix la possibilitat de saber-ho tot marcant el 808 en els seus aparells i teclejant la paraula “Marató”: la xifra apareixerà en pantalla. ■

L

Si feu actes per La Marató, informeu-nos-en

Una nova pàgina web www.fundaciomaratotv3.org: aquesta és la pàgina web de la Fundació i que apareix totalment renovada. En una actualització constant, ofereix uns continguts amb un pes important de la informació i la “literatura” científica que van generant els gairebé 300 projectes que La Marató ha finançat totalment o parcialment.

També s’hi ofereix informació de la Fundació, notícies, La Marató d’enguany i com accedir a les activitats que es fan arreu de Catalunya o com fer aportacions econòmiques durant l’any. ■

E L S T R A S T O R N S M E N TA L S novembre 2000

Dra. Josep Ballester Gerent d’Atenció Psiquiàtrica i Salut Mental Servei Català de la Salut

La salut mental a Catalunya “Sigui com sigui l’esdevenidor, l’àmbit d’atenció als problemes de la salut mental, a les persones que les pateixen i als seus familiars exigirà una atenció especial els propers anys, a més d’un fort desplegament de nous recursos assistencials i de suport social.”

Una de cada quatre persones patirà un trastorn mental en el decurs de la seva vida. Les depressions i l’ansietat són els patiments més freqüents i es calcula que un 22 % de la població en pateix algun cop. Els joves que avui són menors de 20 anys tenen el doble de possibilitats de patir una depressió que els seus pares i tres vegades més que els seus avis. Pel que fa a l’esquizofrènia, un 1 % de la població de totes les edats desenvoluparà alguna forma d’aquesta malaltia mental en algun moment de la seva vida. En funció de la seva predisposició individual, de les seves condicions de vida, dels fenòmens coadjuvants a què s'estigui exposat, i també de la precocitat i efectivitat del tractament a què sigui sotmès l'individu, serà més o menys greu i persistent.

Segons un informe encarregat recentment pel Banc Mundial i l’Organització Mundial de la Salut, les malalties com la depresssió, els trastorns maniacodepressius i l'esquizofrènia tenen un pes important sobre la salut de la població europea; es calcula que representa un 9,5 % del total de malalties i discapacitats, mesurat en anys de vida perduts.

L’increment de factors de risc amb una forta influència en la salut mental, com són l’envelliment de la població relacionat amb els canvis en l’estructura familiar, els fenòmens migratoris, l’atur, la pobresa, com també l’augment de l’abús de substàncies, la soledat i la ruptura de xarxes socials són factors que contribuiran, en les properes dècades, a fer que la malaltia mental sigui un veritable problema de salut pública a tot Europa.

Els problemes de salut mental poden manifestar-se amb diferents nivells de gravetat i poden suposar una atenció diferent. Actualment, tot un seguit de centres, serveis i equipaments de salut mental formen part de la Xarxa Pública d’Atenció Psiquiàtrica i de Salut Mental de Catalunya, adscrita al Servei Català de la Salut del Departament de Sanitat i Seguretat Social.

La integració progressiva dels serveis d’atenció psiquiàtrica al sistema sanitari general, bàsicament a partir de 1990, ha permès millorar l’accessibilitat territorial i l’adequació a les necessitats dels pacients i de les seves famílies.

Des de la signatura dels acords de reordenació dels hospitals psiquiàtrics, la tardor de l’any passat, s'ha iniciat un procés cabdal de transformació dels serveis d'atenció psiquiàtrica i de salut mental de Catalunya, amb l’objectiu de potenciar l’atenció integral del malalt mental mitjançant el desplegament de tot un seguit de dispositius d’atenció psiquiàtrica comunitària.

Algunes de les actuacions que derivin d’aquests acords tenen un caràcter interdepartamental, atès que la salut mental no és només una qüestió estrictament sanitària sinó que afecta tota la societat.

Sigui com sigui l’esdevenidor, l’àmbit d’atenció als problemes de la salut mental, a les persones que les pateixen i als seus familiars exigirà una atenció especial els propers anys, a més d’un fort desplegament de nous recursos assistencials i de suport social; exigirà un esforç molt especial en la recerca de nous fàrmacs més eficaços i específics, de noves estratègies psicoterapèutiques i de nous mecanismes en la prevenció de la malaltia i d’aquelles situacions afavoridores del risc de patir-la, especialment en aquelles persones més vulnerables.

Probablement mai com fins ara la mobilització social ha estat i és la clau de l’èxit. ■

7

E L S T R A N S T O R N S M E N TA L S 8

novembre 2000

Dr. Julio Vallejo Psiquiatre

Les malalties mentals greus Quan es parla de les malalties mentals greus ens referim a les que tenen un curs crònic, poden produir deterioraments personals i afecten intensament l'entorn social i familiar.

Per tractar-les calen, a més de terapèutiques biològiques, intervencions psicològiques, tècniques de rehabilitació i xarxes de suport comunitari.

Aquests trastorns mentals no són el producte de la civilització, ni estan relacionats amb aspectes socioculturals, sinó que ja van ser descrits pels grecs, i amb puntualitat inexorable han anat apareixent en el decurs del temps. Tanmateix, hi ha dos elements que distingeixen la consideració que actualment es té d'aquestes malalties respecte d'èpoques passades. D'una banda, a hores d'ara hi ha un consens gairebé unànime que la causa és fonamentalment biològica, per bé que no es coneixen del tot els mecanismes precisos que les causen, cosa que no es pot considerar excepcional en medicina, perquè això mateix s'esdevé amb altres patologies mèdiques, llevat de les malalties infeccioses.

L'avenç de la bioquímica, la biologia molecular, la genètica i el funcionament cerebrals estan permetent grans consecucions en el coneixement d'aquests trastorns, i hi anuncien un futur esperançador. D'altra banda, al desenvolupament dels darrers anys quant a planificació, gestió i finançament dels serveis sanitaris en general, cal afegir-hi l'àmbit de la psiquiatria i de la salut mental. Hi ha una conscienciació clara de les autoritats sanitàries que la freqüència d'aquests trastorns en la població general (esquizofrènia, 1 %; trastorns bipolars, 0,8 %; depressions malenconioses, 1,5 %; trastorns obsessius, 1 %; crisis d'angoixa, 1,5 %, etc.) és tan aclaparador, que obliga a fer un esforç tècnic i d'organització per acarar aquestes malalties i atribuir-hi el mateix estatus que a qualsevol altra especialitat mèdica, perquè no tan sols provoquen greus problemes personals i socioeconòmics, sinó que afecten de manera important les famílies.

L'alarmant prevalença de tots els trastorns psíquics (segons les estadístiques, un 2030 % de la població general) és per si mateixa una xifra preocupant, tant per als clínics com a per a l'Administració, però encara és més preocupant que al voltant del 30-40 % de totes les patologies psiquiàtriques (6-8 % de la població general) puguin ser catalogades com a greus.

En psiquiatria no solament són greus els trastorns coneguts com a malalties mentals autèntiques (esquizofrènia, paranoia, trastorns bipolars), sinó també un cert nombre dels que, tot i no ser tan vistents, formen part dels que tradicionalment es coneixen com a "neurosis" (angoixa, fòbies, trastorns obsessius, histèria, hipocondria, etc.). Un lligam entre totes aquestes patologies greus, a més de la complexa resposta terapèutica que exigeixen, és la tendència a esdevenir cròniques. En la mateixa naturalesa d'aquestes malalties està inscrita l'evolució crònica, bé sigui contínua i sense períodes de remissió (paranoia, algunes esquizofrènies, trastorns obsessius), o bé mitjançant un curs esquitxat de remissions i recaigudes (com en el cas dels trastorns bipolars, depressions).

En aquest sentit, cal plantejar tractaments de llarga durada, tant de tipus farmacològic com psicològic, i també un esforç dels professionals i de l'Administració per proporcionar les eines personals i comunitàries que permetin al pacient de mantenir una vida positiva, amb integració social, familiar i laboral.

Pel que fa als psicofàrmacs, el cert és que la psiquiatria actual té un poder de resolució de les patologies mentals molt superior al d'altres èpoques de la història. Des dels anys cinquanta han aparegut psicofàrmacs actius que, millorats durant cinc dècades, permeten afrontar aquestes malalties amb un optimisme creixent. Igualment, tots els recursos comunitaris i de rehabilitació suposen un avenç important, sobretot per al tractament de l'esquizofrènia. ■

“L'avenç de la bioquímica, la biologia molecular, la genètica i el funcionament cerebrals estan permetent grans consecucions en el coneixement d'aquests trastorns, i hi anuncien, ben segur, un futur esperançador.”

E L S T R A S T O R N S M E N TA L S novembre 2000

Dr. Carles Ballús-Creus Psicòleg clínic

L’esquizofrènia “L'u per cent de la població mundial pateix aquesta malaltia, i això significa que si, tal com deia l'eslògan, “Som 6 milions”, al nostre país hi ha 60.000 persones que pateixen d'aquesta malaltia en algun moment de la seva vida, perquè, si bé es tracta d’una malaltia greu i crònica, no té per què ser una malaltia irreversible, inguarible.”

L’esquizofrènia és una de les malalties mentals més greus. Els seus símptomes principals són els deliris, les al·lucinacions, la inquietud o de vegades agitació, que sovint van acompanyats d'altres símptomes menys cridaners, com són la inactivitat, l’aïllament social, la manca d’interès per les coses i la manca d’iniciativa.

Les causes que avui dia es coneixen de la malaltia són una combinació de tres factors: la vulnerabilitat genètica (la predisposició a contraure la malaltia), que es transmet de pares a fills encara que els primers no la manifestin; els esdeveniments de la vida que produeixen tensió i neguit, com pot ser acabar els estudis, la incorporació al món del treball, una nova feina o trobar parella; i finalment el desequilibri bioquímic entre unes substàncies del cervell anomenades neurotransmissors i que serveixen per dur la informació d’una neurona a l’altra; quan la quantitat de neurotransmissors augmenta, es processa molta més informació del compte, tot produint-se aquests símptomes que tant dificulten la vida a qui els pateixen, amb la qual cosa s’acaben comportant d’una manera que la resta qualifica d'estranya.

Actualment es considera que aquests tres són els factors necessaris perquè es desenvolupi la malaltia.

L'u per cent de la població mundial pateix aquesta malaltia, i això significa que si, tal com deia l'eslògan, “Som 6 milions”, al nostre país hi ha 60.000 persones que pateixen d'aquesta malaltia en algun moment de la seva vida, perquè, si bé es tracta d’una malaltia greu i crònica, no té per què ser una malaltia irreversible, inguarible.

Enguany La Marató dóna la possibilitat de mostrar com és aquesta malaltia i com són i com viuen els qui la pateixen. Fa temps aquestes persones eren vistes com gent rara, a vegades perillosa, que no podia treballar i sovint com a antisocials. La distància que ells mateixos adoptaven respecte de la societat feia que la societat se'n distanciés. Els temps han canviat i ara és el moment d'acostar-los, a ells i les seves famílies, a la resta de la societat a fi que no en siguin exclosos.

Hi ha molts tipus diferents d’esquizofrènia, gairebé podríem dir que no hi ha dos casos iguals. Aquesta és una de les raons que hi compliquen la recerca. No tots els malalts presenten els mateixos símptomes, per la qual cosa la recerca ha d'abastar aspectes diferents, des del purament bioquímic fins al social, passant pels aspectes psicològics més individuals.

La recerca se centra tant en les causes de la malaltia com, sobretot, en els possibles tractaments, que també han d'abastar els diversos aspectes esmentats i exigeixen la implicació de professionals especialitzats en cadascun. A diferència d'altres malalties, que tal vegada siguin més cruentes i difícils de tractar, l'esquizofrènia és una malaltia en què no es pot investigar sobre l'òrgan afectat, el cervell, ja que tindria conseqüències irreparables per al subjecte.

D'altra banda, el fet que en moltes ocasions l'afectat no tingui una consciència clara d'allò que li està passant, complica extremament la recerca. L'alenteix i l'encareix. Els camps de recerca van des de la farmacologia a la rehabilitació social, passant per l'orientació de les seves famílies, la rehabilitació laboral o vocacional, pisos protegits i altres tècniques d'intervenció. Aquests camps de recerca són perfectament complementaris amb les tècniques terapèutiques que es fan servir avui dia, perquè sovint les teràpies que s'empren són experimentals i els professionals treballen paral·lelament en els dos vessants: alhora que es fa assistència es fa recerca i a l'inrevés. Cal aprofitar totes les oportunitats. Per això La Marató i els fons que s'hi obtinguin permetran aprofundir-hi i dirigir la recerca d'una manera més intensa. ■

9

E L S T R A N S T O R N S M E N TA L S 10

novembre 2000

Silvestra Moreno Presidenta Federació Catalana d’Associacions de Familiars de Malalts Mentals

La família i la malaltia mental Voldria demanar a totes les famílies que facin memòria i recordin el naixement dels seus fills: la il·lusió i l’esperança que vam posar en ells en veure que estaven sans i s’adaptaven a la “vida”. Així se sentien també totes les famílies que avui tenen un fill o una filla amb una malaltia mental.

Però un bon dia, aquest fill o filla comença a fer coses estranyes, creu que la família i els amics li volen fer mal, sent que el persegueixen, no vol sortir de la seva habitació, deixa els estudis o la feina, no té cura del seu aspecte personal, s’aïlla.

Al principi, la família pensa que són coses de l’edat i apareixen els primers desacords entre el matrimoni, i els germans pensen que és un barrut que vol viure a costa dels altres. Fins que el pare o la mare, gairebé sempre la mare, decideix consultar-ho al metge. Mentrestant, aquest fill s’ha convertit en un "estrany".

Quan arriben al metge psiquiatre comença un altre calvari, la no acceptació de la malaltia, la recerca del miracle, la curació definitiva que els permeti recuperar el fill o la filla d’abans.

Si la família no vol acceptar que tenen un fill amb problemes de salut mental, no l’ajudaran, i la vida familiar es va destruint a poc a poc i és fàcil que els germans marxin de casa i fins i tot que el matrimoni se separi.

Si la família busca ajuda, primer en els professionals i després en les associacions per tal d’aprendre a viure amb la malaltia, ben segur que veuran que amb un bon tractament mèdic i amb una teràpia adequada la persona afectada tindrà sobretot moltes possibilitats de recuperar la seva pròpia autoestima i l’afecte dels altres, és a dir que podrà recuperar una vida més normal, amb un futur esperançador.

El més important és recordar que les malalties mentals són com totes les altres i, per tant, que les podem patir tots; això vol dir que la nostra possibilitat de recuperació i de bona relació amb la resta de la societat dependrà en gran mesura de com tractem aquestes malalties.

Si a l’inici demanava que féssim memòria, ara demano a la societat en general comprensió i acceptació vers una malaltia que fa anys que ha deixat de ser “tabú” o un càstig diví. Amb els fàrmacs existents i la recerca que es fa es pot controlar el patiment de les persones afectades i poden viure entre nosaltres amb el dret a la diferència que la Constitució que tots respectem reconeix en l'article 14. ■

“Al principi, la família pensa que són coses de l’edat i apareixen els primers desacords entre el matrimoni, i els germans pensen que és un barrut que vol viure a costa dels altres. Fins que el pare o la mare, gairebé sempre la mare, decideix consultar-ho al metge. Mentrestant, aquest fill s’ha convertit en un "estrany".”

novembre 2000

11

TRASPLANTAMENTS: RESOLUCIÓ DEL CONCURS l dia 18 de febrer de 2000 la Fundació La Marató de TV3 va publicar la convocatòria d’ajuts a projectes de recerca sobre trasplantaments, tema de La Marató de TV3 1999.

E

El dia 3 d’abril de 2000 va acabar el termini de presentació: s'hi van presentar 133 projectes, dels quals 115 són unitaris i 18 coordinats. La

quantitat destinada al finançament d’aquests projectes és de 646.520.815 pessetes. Tots van ser enviats a l'Agencia Nacional de Evaluación y Prospectiva (ANEP).

El Patronat de la Fundació La Marató de TV3, d’acord amb les bases de la convocatòria i la proposta de la Comissió Assessora, va acordar repartir els recursos disponibles entre 58 projectes.

La Fundació La Marató de TV3 vol manifestar el seu agraïment a totes les persones que han contribuït amb els seus diners i el seu treball a La Marató de TV3, i a la comunitat científica pels seus esforços. Alhora vol assegurar-los que vetllarà perquè aquesta aportació econòmica solidària sigui invertida en el foment del desenvolupament de la recerca científica d’excel·lència dels trasplantaments.

Dr. José Francisco Aramburu Beltrán Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. Universitat Pompeu Fabra “Paper dels NFAT i la calcineurina en la resposta immunològica: implicacions per a l’eficàcia i toxicitat d’abordatges immunosupressors” 10.870.450 PTA

Dra. Mercè Brunet Serra Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Determinació de l’activitat fosfatasa de la calcineurina en els limfòcits T com a marcador biològic del grau d’immunodepressió assolit en els pacients tractats amb tacrolimus o ciclosporina” 4.725.000 PTA

Dr. Manel Ballester Rodés

Dr. Antoni Camins Espuny Facultat de Farmàcia.

Universitat de Barcelona “Estudi d’una teràpia alternativa per evitar els efectes neurotòxics de la ciclosporina A en el trasplantament d’òrgans” 3.614.600 PTA

Dr. Joan X. Comella Carnicé Facultat de Medicina.

Universitat de Lleida Dr. Ignasi Carrió Gasset Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Dr. Joan Castell Conesa Centre PET Barcelona. Fundació CETIR “Rebuig cardíac: bases per a la detecció incruenta dels possibles processos involucrats en la lesió miocitària. Caracterització de la via apoptòtica. Implicacions clíniques i possibles repercusions en el maneig i estratificació de risc del malalt trasplantat” 23.500.250 PTA Dr. Lluís Blanch Torra Hospital de Sabadell.

Consorci Hospitalari del Parc Taulí “Prevenció del desenvolupament de lesió pulmonar aguda induïda per la ventilació mecànica en el donant de pulmó. Efecte modulador dels vasodilatadors i protector de la ventilació líquida parcial en un model experimental” 6.148.550 PTA Dr. Francisco Blanco Vaca Hospital de la Santa Creu i Sant Pau “Estudi comparatiu dels efectes i els mecanismes pels quals els immunosupressors ciclosporina A, tacrolimus i mofetil micofenolat actuen sobre el desenvolupament d’hiperlipèmia, hiperhomocisteinèmia, arteriosclerosi comuna i vasculopatia posttrasplantament” 7.425.000 PTA

Dr. Josep M. Campistol Plana Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Estudi de la disfunció endotelial en el trasplantament renal. Paper del tractament immunosupressor” 4.812.750 PTA Dr. Elías Campo Güerri Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Mecanismes patogenètics de les síndromes limfoproliferatives associades a trasplantament d’òrgans sòlids i el seu possible valor predictiu en l’evolució dels malalts” 18.126.000 PTA Dra. Teresa Casanovas Taltavull Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge “Trasplantament hepàtic i qualitat de vida. Disseny d’un qüestionari de qualitat de vida específic aplicable a Catalunya” 9.900.900 PTA Dr. Antonio Celada Cotarelo Facultat de Biologia.

Fundació August Pi i Sunyer “Caracterització funcional i molecular del factor de transcripció ACII (Activator of Class II) en la regulació de l’expressió

de les molècules del complex principal d’histocompatibilitat de classe II” 13.455.000 PTA Dr. Àngel Ramon Cequier Fillat Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge “Disfunció endotelial inicial com a predictor de l’aparició de la vasculopatia coronària durant el seguiment en pacients sotmesos a trasplantament cardíac” 15.602.600 PTA Dr. Ramon Charco Torra Hospitals Vall d’Hebron “Estudi de la lesió d’isquèmia reperfusió en el trasplantament hepàtic humà i porcí. Valoració de l’administració de Prostaglandina E1 per via portal durant la fase de revascularització de l’empelt hepàtic” 14.654.950 PTA Dr. Pablo Engel Rocamora Facultat de Medicina. Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica “Estudi de la molècula de la membrana leucocitària 2B4 com una nova diana terapèutica al xenotrasplantament” 9.091.900 PTA Dr. Carlos Enrich Bastus Facultat de Medicina. Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica “Anàlisi cel·lular i molecular de la regeneració hepàtica postheptectomia.

Implicacions durant el trasplantament hepàtic de donant viu” 14.100.150 PTA Dr. Joan Ignasi Esteban Mur Hospitals Vall d’Hebron “Avaluació prospectiva de la resposta limfocitària T CD4+ específica pel virus de l’hepatitis C (VCH) en receptors de trasplantament hepàtic VCH positiu.

Reconstitució de la resposta immune específica” 9.715.000 PTA

M A R AT Ó 1 9 9 9

PROJECTES GUANYADORS

12

novembre 2000

M A R AT Ó 1 9 9 9

Dra. Elvira Dolores Fernández Giráldez Facultat de Medicina.

Universitat de Lleida “Paper de la vitamina D en la patologia vascular associada al trasplantament renal” 8.056.000 PTA

Dr. Miquel Àngel Gassull Duro Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Dr. Kimberlay M. Olthoff University Hospital. Pennsylvania Dra. Ester Fernàndez Gimeno Facultat de Veterinària. Universitat Autònoma de Barcelona “Avaluació de la immunomodulació per teràpia gènica mediada per adenovirus com a estratègia terapèutica en el trasplantament hepàtic i intestinal experimental” 24.763.000 PTA

Dra. Patricia Fernández-Llama Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Fisiopatologia molecular de la hipertensió arterial induïda pels inhibidors de la calcineurina.

Estudi de l’expressió gènica i proteica dels transportadors renals de sodi en un model experimental d’hipertensió arterial induïda per la ciclosporina” 8.987.400 PTA

Dr. Gabriel Gil Gómez Institut Municipal d’Investigació Mèdica “Modulació de l’apoptosi com a mecanisme mediador de l’acció preservadora de l’òrgan trasplantat dels fàrmacs immunosupresors” 7.607.250 PTA

Dr. Joan Figueras Felip Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge “Estudi del valor pronòstic de l’expressió de factors moduladors de la fase G1 als hepatocarcinomes i la seva utilitat per a la selecció de receptors de trasplantament hepàtic” 6.587.750 PTA

Dr. Pere Ginés Gibert Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Terlipresina en el tractament dels pacients amb cirrosi hepàtica i síndrome hepatorenal candidats a trasplantament hepàtic. Efectes sobre la supervivència i la funció renal.

Estudi aleatoritzat i prospectiu” 13.366.350 PTA

Dr. Xavier Forns Bernhart Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Estudi d’anticossos neutralitzants enfront del virus de l’hepatitis C (VHC) en preparats d’immunoglobulines antiVHC positiu: utilitat per a la prevenció de la infecció pel VHC en el trasplantament hepàtic” 16.585.000 PTA

Dr. Luis Grande Posa Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Control de la lesió a l’empelt i els òrgans a distància associada a la síndrome per isquèmia-reperfusió en el trasplantament de fetge” 7.466.100 PTA

Dr. Josep Fuster Obregon Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Estudi del flux i consum d’oxigen intrahepàtics com a marcador de la lesió d’isquèmia hepàtica durant l’hepatectomia en el donant viu” 6.406.650 PTA Dr. David Gallardo Giralt Hospital Duran i Reynals “Influència del microquimerisme hemopoètic en el desenvolupament de rebuig de l’empelt en trasplantament renal i cardíac.

Establiment d’una escala de risc de rebuig” 4.690.000 PTA Dr. Juan-Carlos García-Valdecasas Salgado Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Trasplantament hepàtic experimental en el porc. Efecte de les modificacions de les característiques de la recirculació normotèrmica sobre la viabilitat de l’empelt hepàtic” 14.783.000 PTA

Dra. M. Magdalena Heras Fortuny Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Efectes del tractament immunosupressor amb rapamicina, tacrolimus o ciclosporina sobre la malaltia vascular de l’empelt, en un model d’aloempelt arterial porcí” 11.514.150 PTA Dr. Wladimiro Jiménez Povedano Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Noves estratègies terapèutiques de preservació tissular i prevenció del rebuig: transferència gènica de la proteïna serina/treonina quinasa Akt” 9.225.000 PTA Dra. Ana Elisa Limón Carrera Institut de Recerca Oncològica “Quimerisme i tolerància: aplicacions a teràpia gènica i trasplantament” 8.756.100 PTA Dr. Josep M. Llovet Bayer Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Anàlisi de cost-efectivitat del tractament adjuvant del carcinoma hepatocel·lular a la llista d’espera del trasplantament hepàtic” 6.818.200 PTA

Dr. Ramon Llull Cerdà Institut Municipal d’Investigació Mèdica “Enginyeria tissular de l’endoteli al·logènic: regulació dels mecanismes immunològics, inflamatoris i aterogènics associats al rebuig crònic” 19.993.200 PTA Dr. José Miguel López-Botet Arbona Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida. Universitat Pompeu Fabra “Anàlisi de la funció dels receptors associats a cèl·lules NK (NKR) en la resposta a la infecció per citomegalovirus” 8.053.550 PTA Dr. Carles Margarit Creixell Hospitals Vall d’Hebron “Estudi de la situació immunològica dels receptors d’un trasplantament hepàtic mitjançant la caracterització funcional i immunofenotípica de les cèl·lules mononucleades de sang perifèrica estimulades amb antígens del donant” 11.379.500 PTA Dr. Jaume Martorell Pons Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Participació de l’òxid nítric (NO) en la delecció de limfòcits T específics per antígens de trasplantament en diferents models de presentació” 14.572.000 PTA Dra. Anna Meseguer Navarro Hospitals Vall d’Hebron Dr. Emilio Itarte Fresquet Facultat de Ciències. Universitat Autònoma de Barcelona Dr. Francisco Javier Gómez Pérez Centro de Biologia Molecular y Celular.

Universidad Miguel Hernández. Alacant “Nefrotoxicitat aguda per CsA en pacients sotmesos a trasplantament.

Bases moleculars i implicació del gen que codifica per a la Kidneyandrogen Regulated Protein” 29.276.500 PTA Dra. Pura Muñoz Cánoves Institut de Recerca Oncològica “Paper dels sistemes uPA/uPAR i VEGF en la implantació i neovasculogènesi d’empelts de pell: importància per a la curació de cremades i úlceres de pell” 6.600.800 PTA Dr. Josep-Enric Murio Pujol Hospitals Vall d’Hebron “Suport hepatocel·lular mitjançant trasplantament hepàtic parcial ortotòpic i heterotòpic en un model d’insuficiència hepàtica experimental. Anàlisi de les diferències en la regeneració del fetge nadiu” 5.862.500 PTA

novembre 2000

Dr. Estanis Navarro Gómez Institut de Recerca Oncològica “Polarització cel·lular i migració de cèl·lules dendrítiques: regulació per proteïna quinases de la familia mammalian-Par1 (mammPar1)” 8.497.350 PTA Dr. Federico Oppenheimer Salinas Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Estudi clínic i experimental dels mecanismes de fibrogènesi en l’etiopatogènia de la nefropatia crònica de l’empelt renal. Noves perspectives terapèutiques” 15.294.250 PTA

Dra. Mercè Pérez Riba Institut de Recerca Oncològica “Avaluació d’un nou inhibidor de la calcineurina, DSCR1, com a agent immunosupressor” 9.936.000 PTA Dr. Ricardo Enrique Pérez Tomás Facultat de Medicina. Fundació August Pi i Sunyer “La prodigiosina, un nou immunosupressor. Caracterització bioquímica de la via apoptòtica induïda per aquesta droga en línies cel·lulars i en limfòcits T i B” 7.219.100 PTA Dra. Maria Pilar Pizcueta Lalanza Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Prevenció del rebuig agut mitjançant anticossos bloquejants anti-p-selectina porcina en un model de xenotrasplantament” 5.511.600 PTA Dr. José Luis Pomar Moya-Prats Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Trasplantament cardíac. Estudi de marcador de rebuig i d’alteracions fisiològiques i moleculars en el cor trasplantat; aplicacions cliniques i terapèutiques” 15.564.100 PTA Dr. Ricardo Pujol Borrell Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Dra. Anna Ribera Crusafont Centre de Transfusió i Banc de Teixits.

Hospitals Vall d’Hebron Dra. Dolores Jaraquemada Pérez de Guzmán Institut de Biologia Fonamental Vicent Villar Palasí “Ús de la PCR a temps real per tipificar

Dr. Francisco X. Real Arribas Institut Municipal d’Investigació Mèdica Dr. Senén Vilaró Coma Facultat de Biologia. Universitat de Barcelona Dr. Pierre Savatier Lab. de Biologie Molléculaire et Cellulaire. Lió “Estratègies per al trasplantament de cèl·lules pancreàtiques diferenciades derivades d’epiteli pancreàtic, biliar i cèl·lules ES” 34.017.115 PTA Dr. Antoni Rimola Castellà Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Fibrosi hepàtica i marcadors sèrics i tissulars de fibrosi en la recidiva d’infecció per virus de la hepatitis C en el trasplantament hepàtic” 11.345.100 PTA Dra. Eulàlia Roig Minguell Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Efecte de la modulació de l’angiogènesi en la vasculopatia crònica de l’empelt” 14.893.950 PTA Dr. Joan Roselló Catafau Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona “Estratègies de teràpia gènica i de precondicionament en el trasplantament de fetge” 13.408.400 PTA Dr. Antoni Sabaté Pes Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge “Importància de l’ordre de despinçament vascular en la reperfusió de l’empelt en el trasplantament ortotòpic de fetge: estudi comparatiu” 1.842.500 PTA Dr. Miguel Santín Cerezales Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge “Coinfecció pel virus de la immunodeficiència humana en els pacients amb hepatopatia crònica. Implicacions per al maneig dels potencials candidats a trasplantament hepàtic (TH) i de les complicacions ulteriors” 7.035.000 PTA Dr. Daniel Serón Micas Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge “Avaluació de mediadors moleculars de nefropatia crònica del trasplantament renal en biòpsies de protocol” 10.050.000 PTA

Dr. Joan Torras Ambros Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge Dr. Josep Maria Aran Perramon Institut de Recerca Oncològica “Teràpia gènica per a la prevenció del rebuig en un model experimental d’al·lotrasplantament renal.

Utilització de molècules antisentit per al bloqueig del senyal coestimulador CD40-CD40L” 6.741.900 PTA Dr. Antoni Trilla Garcia Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Avaluació del cost directe atribuïble al trasplantament cardíac, hepàtic i renal a Catalunya” 1.656.550 PTA Dr. Víctor Vargas Blasco Hospitals Vall d’Hebron “Paper de l’homeòstasi de l’aigua cerebral en el desenvolupament de lesions neurològiques associades al trasplantament hepàtic” 6.086.950 PTA Dr. Jordi Vives Puiggros Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Blocatge de la seqüestració de p27 induïda per Myc com a factor limitant de l’immunosupressor Rapamicina” 10.143.000 PTA Dr. Fco. Javier Xiol Quingles Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge “Estudi prospectiu controlat sobre l’eficàcia d’un règim immunosupressor sense corticoides en el trasplantament hepàtic” 3.600.000 PTA Dr. Jordi Yagüe Ribes Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Estudi del valor predictiu dels polimorfismes genètics de les interleucines IL-10, IL-6, IL-2, IL-4r, TNFalfa, i IFNlambda, com a marcadors del rebuig agut i crònic en el trasplantament renal” 14.408.350 PTA

Fundació La Marató de TV3

M A R AT Ó 1 9 9 9

Dr. Joan de Pablo Rabassó Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Efectes del trasplantament renal sobre la qualitat de vida i la morbilitat psiquiàtrica” 1.306.500 PTA

diferents loci del MHC amb interès en el trasplantament d’òrgans” 30.870.000 PTA

13

14

novembre 2000

La Fundació inicia la celebració anual de jornades científiques sobre temes tractats en una Marató passada l càncer: noves perspectives des

RECERCA

“E de La Marató 94” va ser el títol del

I Simposi La Marató de TV3, organitzat amb la voluntat de mostrar a la comunitat científica i a la societat en general els resultats obtinguts en els 60 projectes que van rebre 469.500.000 pessetes en ajuts en aquella edició. Amb aquest simposi, la Fundació inicia el projecte de celebrarne un anualment sobre la temàtica difosa en una Marató passada, els projectes de la qual ja estiguin acabats.

L’acte es va celebrar al Col·legi de Metges de Barcelona i hi van participar un centenar d’investigadors. En la inauguració, tant el conseller de Sanitat i Seguretat Social, Eduard Rius, com el president de la Fundació La Marató de TV3, Miquel Puig, van destacar la importància que suposa el fet de retre comptes tot mostrant els avenços que s’han produït fins a l’actualitat gràcies a les donacions populars. El va cloure el Dr. David Serrat, director general de Recerca, en representació del conseller d’Universitats, Recerca i Societats de la Informació.

Estructurat en tres taules rodones i una sessió de pòsters, s'hi van mostrar els treballs duts a terme en cadascun dels projectes. Van ser: “El càncer colorectal”, moderada pel Dr. Gabriel Capellà, del Laboratori de Recerca Translacional, de l’Institut Català d’Oncologia; “Càncer de mama”, moderada per la Dra. Montserrat Baiget, de l’Institut de Recerca, de l’Hospital de Sant Pau, i “Teràpia gènica”, moderada pel Dr. Ramon Bartrons, de la Facultat d’Odontologia, de la Universitat de Barcelona.

En la sessió dedicada al càncer colorectal es van revisar sobretot aspectes bàsics relacionats amb el

SIMPOSI SOBRE PERSPECTIVES DEL CÀNCER DES DE LA MARATÓ 94

S’ha organitzat un simposi amb la voluntat de mostrar a la comunitat científica i a la societat els resultats obtinguts en els 60 projectes d'aquella edició, que van rebre 469.500.000 pessetes en ajuts.

coneixement de característiques fonamentals de la cèl·lula tumoral: inestabilitat genètica, la resistència a l’apoptosi o mort cel·lular programada, la capacitat invasora i la pèrdua de l’adhesió entre cèl·lules tumorals.

En la taula del càncer de mama es va presentar una actualització de la situació epidemiològica a Catalunya: es diagnostiquen 2.500 casos nous cada any, fet que el converteix en el tipus de càncer més freqüent en dones. Les noves perspectives en el tractament assenyalen la importància del diagnòstic precoç, especialment en grups de dones amb risc.

La teràpia gènica pretén oferir el tractament definitiu d’algunes malalties.

Quant a perspectives, es va parlar dels possibles gens per transferir, dels models animals que es poden crear per conèixer les bases moleculars de les malalties, dels tipus de vectors que es poden utilitzar i la necessitat de millorar-los, i de les dificultats de dur a terme assaigs clínics per la complexitat de tot el procés i els elevats costos que generen.

El Simposi va ser organitzat conjuntament amb l’Agència d’Avaluació i Recerca Mèdiques, amb el suport de la Fundació August Pi i Sunyer, i va comptar amb la col·laboració del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona. ■

P S I C O S A L U T Atenció psicològica i psiquiàtrica

®