Issuu

Fundació La Marató de TV3 Juny 2002

PER MOLTS ANYS! L A D E S E N A E D I C I Ó D E L A M A R AT Ó D E T V 3 R E C A P TA 4 , 6 M I L I O N S D’EUROS PER LLUITAR CONTRA LA SIDA · LA RESPOSTA MASSIVA DE LA SOCIETAT CIVIL CATALANA AJUDA A DESFER TABÚS SOBRE LA MALALTIA RECERCA: ENTREVISTA A BERNAT SÒRIA · CONFERÈNCIA INTERNACIONAL SOBRE LA SIDA 2002

PATRONA T DE LA FUNDACIÓ PRESIDENT : · Sr. Vicenç Villatoro, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. VICEPRESIDENT PRIMER : · Sr. Joan Oliver, director de Televisió de Catalunya. V ICEPRESIDENTA SEGONA: · Sra. Alícia Granados, gerent de l'Institut Català de la Salut. VOCALS : El president del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (representació rotatòria) · Sr. Josep Badia, secretari general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió. · Sr. Eugeni Cabanes, director de Catalunya Ràdio. · Sr. Joaquim Casal, director general de Recerca del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. · Sr. Josep Ll. Cleries, vicepresident de l'Institut Català del Voluntariat. · Sra. Mercè Insa, cap del gabinet de Direcció de Televisió de Catalunya. · Sr. Joan Vidal i Gaiolà, president del Centre de Promoció de Cultura Popular i Tradicional Catalana. · Sr. Josep Ll. Vilaseca, secretari, no patró.

COMISSIÓ ASSESSORA · Dra. Alícia Granados, gerent de l’Institut Català de la Salut (coordinadora). · Dra. Marta Aymerich, responsable de l'Àrea de Recerca i Formació de l’Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. · Dra. Montserrat Baiget, directora de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. · Dr. Josep M. Borràs, director científic de l'Institut Català d’Oncologia. · Dr. Jordi Camí, director de l'Institut Municipal d'Investigació Mèdica. · Dr. Joaquim Casal, director general de Recerca del Departament d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació. · Dr. Evarist Feliu, director gerent de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.

El desè aniversari de La Marató de TV3 no podia anar millor. Un cop més, la xifra de diners recaptats, com a resultat de les aportacions de milers de ciutadans anònims, ha tornat a ser la més alta de la història del programa. Els diners obtinguts ajudaran a continuar investigant per trobar una solució a una malaltia tan cruel com la sida. I d’altra banda, més de cent projectes de recerca presentats a la convocatòria d’enguany també són un bon indicador de l’intens treball que estan duent a terme els investigadors catalans en aquest camp, que es veuran reforçats amb els recursos que rebran de la Fundació La Marató de TV3. No és per casualitat que Barcelona, el proper mes de juliol, acollirà de la XIV Conferència Internacional de la Sida. Però no només això. Els 4,6 milions d’euros que es destinaran a la lluita contra el VIH són exponent de la resposta solidària que la societat civil catalana ha donat al repte d’afrontar decididament la lluita contra la sida, tot deixant al marge prejudicis: després de la passada Marató, podem creure que la sida, estigmatitzada fins no fa gaire per molts sectors, comença a ser una malaltia i prou. Amb l’èxit dels resultats econòmics, no podem oblidar la difusió i promoció del missatge de La Marató, dut a terme mercès a la col·laboració i participació desinteressada i generosa de centenars i milers d’entitats i de voluntaris particulars que, amb l’organització d’actes i en tasques de suport, fan possible que La Marató sigui la referència obligada en parlar de mobilització solidària d’una societat. Al capdavall, es pot afirmar, sense dubtes de cap mena, que els principis que inspira La Marató són els que corresponen a una televisió pública, i que Televisió de Catalunya fa seus com a propis.

· Dr. Joan R. Malagelada, president de la Fundació per a la Recerca i la Docència de la Ciutat Sanitària de la Vall d'Hebron. · Dr. Romà Pallarés, director científic de la Fundació August Pi i Sunyer. · Dr. Joan Rodés, president de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica.

Vicenç Villatoro Director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió President del Patronat de la Fundació La Marató de TV3

· Sr. Francesc Romero, director de La Marató de TV3. · Sr. Miquel Vilar, director executiu de la Fundació La Marató de TV3. · Dr. Ernest Viñolas, comitè científic de la Fundació Jordi Gol i Gurina. · Dra. Mireia Espallargues, Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques (secretària tècnica).

DIRECCIÓ EXECUTIVA

Redacció: Isaac Salvatierra

Fundació La Marató de TV3 Aribau, 198, 2a planta 08036 Barcelona fundaciomaratotv3@ccrtv.es www.fundaciomaratotv3.or g

Aquesta publicació ha estat possible gràcies a l´aportació de: Laboratoris AstraZeneca Marc Martí Saba

· Sr. Miquel Vilar. DL:

Feliç aniversari La Marató celebra deu anys recaptant més diners que mai i demostrant que la sida és una malaltia com qualsevol altra

Diners recaptats: 4,6 milions d’eur os (764.785.345 ptes.)

“La Marató marcarà un abans i un després del VIH a casa nostra”. Amb aquestes paraules el doctor Josep Maria Gatell, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona, resumia minuts abans que acabés el macroprograma televisiu el que ha significat aquesta edició de La Marató per a metges, familiars i amics de les persones portadores del virus.

arrossega la sida en determinats àmbits. La quantitat final de diners aportats per milers de catalans anònims i el balanç positiu que n’han fet de La Marató els professionals de la medicina a Catalunya són la principal constatació que els objectius s’han assolit.

El desè aniversari de La Marató s’havia proposat tot un repte: recollir fons per lluitar contra la que ha estat batejada com l’epidèmia del segle XX i, alhora, trencar la imatge de marginalitat que

El marcador final. La darrera actualització del lluminós és un dels moments més emocionants del programa. La xifra, la darrera en pessetes, encara va créixer substancialment un cop acabada La Marató./Foto TV3

Perquè arriba la llum. El cantautor Lluís Llach va saldar un antic deute: fer una cançó per als malalts de la sida. “Al principi, quan vaig perdre els primers amics, no la vaig saber fer, la cançó”, explicava el músic de Verges. Amb motiu de La Marató, Llach va compondre el tema Perquè arriba la llum. I el va presentar a tothom./Foto TV3

“La resposta és un èxit i ningú no dubta que el programa marca un abans i un després del VIH a Catalunya”

“El que és perillós és el virus, no les persones.” Va ser la frase més repetida durant tot el programa i que es van prendre al peu de la lletra les més de 120.000 persones que el 16 de desembre passat van agafar el telèfon per aportar diners al fons de La Marató. El doctor Josep Maria Gatell, cap de Malalties Infeccioses de l’Hospital Clínic de Barcelona, resumia aquest sentiment de satisfacció pocs dies després del programa en un article a El País: “La resposta massiva de les institucions públiques, les empreses privades i, sobretot, dels centenars de milers de ciutadans anònims, va constituir un missatge clar i inequívoc en el sentit que la sida ha deixat de ser quelcom més que una malaltia, i que les persones que viuen amb el VIH mereixen els mateixos respecte i consideració i tenen els mateixos drets i deures que qualsevol persona no portadora d’una malaltia crònica com la sida.” El mateix conseller de Sanitat, Eduard Rius, ha destacat també la tasca “extraordinària” que va fer TV3 per trencar tabús i per captar fons per a la recerca científica. De fet, els objectius no eren gaire diferents dels que es proposa cada any La Marató: captar ajuts per a la recerca biomèdica i sensibilitzar la població respecte de les problemàtiques d’una malaltia en concret. Així ha passat durant els deu anys

d’història del programa amb patologies tan diferents com l’esquizofrènia, la síndrome de Down, l’esclerosi múltiple o les malalties cardiovasculars. Ho explicava Alícia Granados, gerent de l’Institut Català de la Salut i vicepresidenta de la Fundació La Marató de TV3, durant el programa. L’estigmatització del VIH en alguns àmbits podria haver fet pensar en un rebuig del públic i, per tant, en un descens de la recaptació d’enguany per ser destinada a la recerca científica d’excel·lència. El transcurs del programa va desfer, però, les prediccions més negatives. La realitat va demostrar que els catalans saben tractar la sida com qualsevol altra malaltia. La sida també és Marató i, per això, fins i tot el llaç vermell, el símbol universal de rebuig a la malaltia, va cedir per un dia el protagonisme als elements que cada any fan possible que milers de catalans despengin el telèfon i marquin el 905 11 12 13, és a dir: l’orquestra i la sintonia composta pel mestre Bardagí, les cares conegudes de TV3, les actuacions musicals o el públic que aplaudeix amb ànims a cada actualització del marcador. Tots ells són elements imprescindibles del programa més solidari de la televisió. Efervescència cultural El desè aniversari i la temàtica d’enguany van fer que en aquesta edició el món de l’espectacle

s’aboqués, si encara era possible ferho més, en La Marató. Grups com Estopa, Gossos o Els Pets; cantants com Miguel Poveda, Manolo García, Lluís Llach, la soprano Montserrat Caballé, i tants d’altres, van fer l’impossible, fins i tot desafiant els impediments que van significar el fred i el mal temps, per poder ser aquell diumenge a Sant Joan Despí. En el decurs de 16 hores de programa van desfilar de forma desinteressada pel plató de TV3 un ampli ventall d’artistes, de tots els estils i per a tots els gustos, un veritable reflex de l’efervescència cultural del país; un veritable reflex de les ganes de la societat de convertir la sida en una malaltia i prou. El programa va tenir temps per a tot. Especialment emotiu va ser el record al desaparegut mestre Bardagí. La mateixa orquestra que ell havia dirigit durant deu anys, seguint la batuta ara de Xavier Capella, amb el seu germà Pere Bardagí al violí, i la veu del seu fill, Jofre Bardagí, i la de la seva cantant més admirada, Mone, van interpretar My funny Valentine. Al matí, Gerard Quintana i Jordi Batiste van interpretar conjuntament amb els nens del Cor del Súper 3 un clàssic de Bob Dylan: Escolta-ho en el vent, un tema intergeneracional que unia les veus dels grans i dels petits contra una malaltia que afecta més de 30.000 persones a Catalunya, de les quals almenys 250 són menors de 14 anys.

EDICIÓ 2001

La Marató supera el repte més difícil

“El que és perillós és el virus, no les persones”

actuació i actuació, pel plató 1 de Sant Joan Despí van desfilar metges, malalts i familiars que, amb el seu cas, van ajudar a apropar el VIH als espectadors. “Em va costar molt acceptar que havia de morir. Però el que més em va costar és preparar-me per tornar a viure.” Amb aquestes paraules, la badalonina Susana Escudero explicava davant les càmeres com els nous fàrmacs li havien salvat la vida. És només un dels molts catalans que van donar la cara durant el programa i van explicar, sense vergonya, com es trobaven i com se sentien. Van ser testimonis que van deixar ben clar que el que és perillós és la sida, no les persones.

EDICIÓ 2001

L’emotivitat hi va ser present, però sobretot a mesura que la xifra del marcador s’anava engrandint, l’ambient festiu també hi va tenir el seu espai. El grup teatral la Cubana, transformat en l’Associació de la Gent del Montó de Catalunya, presidit per la Juanita, van fer dos números ben vistosos i amb una música enganxifosa. El darrer número, amb el marcador final havent superat ja els 600 MPTA, tenia una tornada ben clara: “Us donem gràcies per confiar en La Marató”, i va convertir-se en un gran agraïment a tots el que van fer possible batre, un cop més, tots el rècords de recaptació. A més, la Cubana va sortir per primer cop a cara descoberta per demanar al públic que truqués al telèfon del programa. “Hi hem col·laborat cada any, però per a nosaltres aquest, dedicat a la sida, ha estat molt important”, deia Jordi Milán, director de la companyia autora de sèries com Teresina SA, entre d’altres.

La força de La Marató En deu anys de celebració de La Marató de TV3, s’han repartit més de 25,5 milions d’euros (més de 4.250 MPTA) entre un total de 301 projectes de recerca, desenvolupats en 81 centres hospitalaris i/o universitaris. Més de 1.000 investigadors s'han beneficiat directament del suport

Aprendre a viure L’espectacle no està renyit amb la informació i la divulgació. Així, entre

econòmic per continuar duent a terme els seus estudis. En deu anys, La Marató ha superat les previsions més optimistes i s’ha convertit en un patrimoni de tots els catalans: dels que truquen, dels que participen en la caminada popular, dels que, de mil i una maneres, contribueixen a convertir un somni en realitat. La Fundació La Marató de TV3 canalitza els fons recaptats i informa amb transparència de com es destinen. Així, després del procés de selecció, els projectes de recerca escollits estan sotmesos a un acurat seguiment econòmic i científic, que en aquest cas fa l'Agència d'Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques. Des de l’any 1992, el programa s’ha dedicat a combatre la leucèmia (1992), la síndrome de Down (1993), el càncer (1994), les malalties cardiovasculars (1995), les malalties neurològiques (1996), les malalties genètiques hereditàries (1997), la diabetis (1998), els trasplantaments (1999) i les malalties mentals (2000).

Hores de programa: 16 Hores de programa especial a Catalunya Ràdio: 4

Públic al plató: 1.250

Foto TV3

Professionals mobilitzats: 300

“Ja tinc el dàlmata” Robert Camon, en Júnior, un dels símbols de La Marató de 1997 dedicada a les malalties genètiques hereditàries, va tornar al plató de TV3 quatre anys després. I ho va fer per dues raons. D’una banda, per explicar que de mica en mica, gràcies a la constància i l’esforç, està superant la malaltia que pateix, la fibrosi quística. I, de l’altra, per ensenyar a tothom el gos dàlmata que els seus pares, durant el transcurs de La Marató, van prometre que li comprarien i que li van regalar pocs dies després.

“No oblido en Freddie” La soprano Montserrat Caballé, fidel cada any a la cita nadalenca de La Marató, va interpretar el tema Like a dream (Com un somni) de Vangelis. “Deixa que puguem anar junts per la barca de la vida per trobar l’illa de l’amor, la pau i la felicitat”, diu la lletra. Caballé va tenir un record per al músic anglès Freddie Mercury, mort fa deu anys a conseqüència de la sida i amb qui plegats havien compost la melodia que va convertirse en un dels símbols de les olimpíades de Barcelona. El líder de Queen va morir poc abans de la inauguració dels Jocs.

La veu dels joves Estopa no es va voler perdre l’oportunitat que els oferí La Marató per solidaritzar-se amb els malalts de la sida i els seus familiars. Els germans Muñoz, citant el cantautor Sabina, van recordar: “És perillós que la teva pell nua fregui una altra pell sense esterilitzar”. En l’apartat musical, els nois de Cornellà de Llobregat, autors també de la sintonia del programa Barri de TV3, van interpretar el tema Vino tinto. Ja entre passadissos, els Estopa es van veure sorpresos per la visita que els va fer el president Pujol al seu camerino./Foto TV3

Milers de persones participen en la caminada popular

El fred no apaga el caliu ciutadà El “Camina per La Marató” va aplegar des de les deu del matí milers de persones que van recórrer els carrers que hi ha entre la plaça de Catalunya i l’avinguda de Maria Cristina, en un acte amenitzat per Comediants. Amb el lema “Fes sentir la teva veu contra la sida”, La Marató de TV3 va proposar novament als ciutadans una caminada popular: un passeig per la ciutat de Barcelona per mostrar que són moltes les persones que volen unir esforços per donar esperances als malalts de la sida i les seves famílies. Al final del trajecte, Comediants va preparar una festa de celebració dels deu anys de La Marató, en la qual van intervenir

voluntaris, castellers, geganters i capgrossos. Mentre això passava pels carrers de la capital catalana, a l’estadi Narcís Sala, al barri de Sant Andreu, seu de la Unió Esportiva Sant Andreu, mig centenar de persones, entre actors, cantants i periodistes, disputaven un entretingut partit de futbol. “El partit de La Marató” és l’activitat més veterana de totes les que s’organitzen i no pretén res més que fer passar una bona estona al públic assistent, que veu personatges coneguts fent una activitat completament diferent de la que estan acostumats.

Temps insolidari El mal temps va esguerrar bona part de les activitats que hi havia previstes a Girona i Lleida. A la capital gironina, s’hi havia de fer una gran festa infantil, amb actuacions, concerts i tallers. I a la terra ferma havia de tenir lloc la marató esportiva en favor de La Marató de TV3. L’única que es va salvar de la inclemència del temps va ser la festa de la cultura popular, a Tarragona. La plaça de la Font, desafiant les baixes temperatures, va acollir diverses activitats promogudes per l’Ajuntament de Tarragona i el Centre de Cultura Tradicional i Popular.

Foto El País

Aquest any, a les deu en punt del matí ja sonaven els telèfons. El fet que el programa fos més matiner que mai també va obligar, com és lògic, a ampliar l’horari de les sales de telèfon. El 905 11 12 13 es va convertir un cop més en un número màgic, va ser el portal per accedir a la solidaritat de La Marató. Durant tota la jornada, les més de 700 línies instal·lades per Telefónica van rebre un total de 124.329 trucades. Com sempre, els telèfons els van atendre els voluntaris de La Marató, entre els quals hi ha centenars de persones anònimes i moltes figures conegudes del món de l’escena, l’esport, la política, la música, la televisió... La voluntat descentralitzadora de TV3 i de la Fundació es materialitza cada any també amb les sales de telèfon: Girona, Tarragona i Lleida disposen cada una de línies telefòniques per atendre in situ les trucades que es rebin de la mateixa comarca. La major part dels voluntaris s’aplegaven, però, al centre d’operacions, situat a l’annex del Palau Sant Jordi. Igualment, les instal·lacions de TV3 acullen cada any bona part de les cares conegudes que se solidaritzen amb la causa en una sala de telèfons habilitada a la sala d’entrada. I l’INCAVOL

s’encarrega d’organitzar els voluntaris de les diverses entitats catalanes que s’ofereixen a col·laborar amb aquesta festa de la solidaritat catalana. Això sí que és caminar per La Marató El mal temps va fer que alguns voluntaris no poguessin arribar al lloc assignat per agafar telèfons i prendre nota dels donatius. Això va obligar alguns col·laboradors a fer “hores extres”. D’altres es van negar a deixar-se vèncer pel fred i la neu i van arribar com van poder a les seus de telèfons. És el cas, per exemple, d’un voluntari de Falset que, vist l’estat de les carreteres, va decidir anar tot sol, xano-xano fins a la seu de Tarragona. I és que per res del món es volia perdre l’oportunitat d’agafar el telèfon per a La Marató. Al final, els bombers, avisats de la seva gesta, atrevida i perillosa, el van acompanyar fins al tren.

Línies telefòniques: 706 Nombre de trucades: 124.329 Voluntaris: 3.000 Entitats que hi han aportat voluntaris: 1.250

EDICIÓ 2001

Un grup de voluntaris agafant telèfons a la seu de Lleida./Foto TV3

Milers de trucades solidàries

La mirada suggerent dels joves de l’IES Llagostera guanya el concurs de murals de La Marató

EDICIÓ 2001

“Volíem implicar-hi tothom” “Vam agafar un rodet en blanc i negre i cada alumne va fer una foto. Un cop revelades, en vam ampliar alguns trossos i en vam fer un collage.” D’aquesta manera, Júlia Turón i Pau Cañigaral, de dotze anys, estudiants de l’institut públic de Llagostera (Girona), expliquen com van fer el mural guanyador de “Pinta La Marató” d’enguany. I el resultat, salta la vista: un grup de joves, que avancen amb pas ferm i que busquen la mirada de l’espectador. “Volíem implicar-hi tothom”, diuen. El llaç vermell –l’únic element acolorit de tot el mural– no deixa dubtes quant a significat. No es pot estigmatitzar la malaltia. I l’eslògan és també prou clar: “Tots amb La Marató de TV3.” Lídia Masllorens, professora de plàstica de l’institut, orgullosa que la seva classe fos la guanyadora, va destacar l’“excusa” que significa el concurs de murals per debatre en grup tot allò referent a la malaltia. “Abans de fer el dibuix, vam parlar de la sida durant dues hores. Després, cada alumne va presentar un projecte de mural, i això ens va obligar a continuar parlant durant una bona estona més del VIH i la sida.” La participació ciutadana al voltant de les activitats organitzades per La Marató de TV3 no comença ni acaba el dia que té lloc el programa televisiu. Com ja fa alguns anys, durant els mesos d’octubre i novembre, els joves van començar a escalfar motors amb el concurs de murals escolars “Pinta La Marató”, que pretén aprofundir la sensibilització dels joves. La temàtica de La Marató d’enguany feia especialment important aquesta activitat. I és que la sida és la primera causa de mortalitat entre els joves. Un total de 83 grups escolars

van participar en el concurs. El 1r d’ESO A de l’IES Llagostera en va ser el guanyador. El premi consistia en un cap de setmana en un alberg de la Generalitat per a tots els alumnes de la classe. En aquest cas, com que de l’IES Llagostera hi van participar dos grups, els alumnes van repartir-se el premi i van fer la sortida les dues classes conjuntament. El jurat estava format per Josep Lluís Cleries, director general d’Acció Cívica de la Generalitat; Xavier Mariscal, dissenyador; Joan Pere Viladecans, pintor; Carme Basté, directora de La Marató, i Miquel Vilar, director executiu de la Fundació La Marató de TV3.

Els grups finalistes van ser el 4t d’ESO de l’IES Martí i Pol de Roda de Ter (Girona) i el 1r de batxillerat artístic del Col·legi Episcopal de Lleida. Els murals es van exposar del 10 fins al 15 de desembre al vestíbul del Col·legi de Metges de Barcelona. Les escoles concursants en el “Pinta La Marató” havien participat també en les conferències promogudes per la Fundació La Marató de TV3 i la Direcció General d’Acció Cívica de la Generalitat. En total es van fer més de 2.500 conferències a escoles i centres cívics de tot Catalunya. L’objectiu, ben clar: insistir en la necessitat de prevenir-se contra la sida i la resta de malalties de transmissió sexual. La lluita contra la sida bé es mereix una ovació El món del teatre se suma també, cada any, al programa més solidari de TV3. La nit del 15 de desembre –el dia abans del programa televisiu–, una trentena de companyies van llegir, abans de començar l’obra que anaven a representar, un manifest de suport a La Marató. “Brindem-nos demà l’oportunitat de ser solidaris i de superar prejudicis injustos. Sisplau, truqueu a La Marató de TV3.” Així acabava el text.

Classes que han participat en el concurs: 83 Conferències a escoles i centres cívics: 2.545

Guanyador: Primer d’ESO A de l’IES Llagostera Finalistes: Quart d’ESO de l’IES Miquel Martí i Pol, Roda de Ter Primer de batxillerat artístic del Col·legi Episcopal de Lleida

PA RT I C I PA C I Ó C I U TA D A N A

Imaginació i solidaritat Alt Empordà NAVATA. El Club de Golf Torremirona va organitzar un torneig per recaptar diners. Un total de 116 participants, entre els quals hi havia personatges populars i un gran nombre de professionals de la comarca, van jugar-hi en la modalitat Pro-Am. La presentació de l’acte va anar a càrrec del periodista de TV3 Enric López Vilalta. El club va lliurar a la Fundació les 800.000 PTA recaptades.

Alt Empordà Figueres. Els interns del centre penitenciari de Figueres van proposar a la direcció sortejar una panera amb participacions de 200 PTA. Van recollir 20.000 PTA. La Jonquera. Els Joves de la Vila de la Jonquera van muntar una gimcana i van fer el sorteig d’una panera nadalenca cedida pels comerciants.

PALAU-SAVERDERA. L’Ajuntament de la localitat va vendre butlletes durant el mes d’agost per a un sorteig solidari. Durant la mitja part de la desfilada de moda Palau 2000 es va fer un sorteig. En total s’hi van recaptar 160.300 PTA.

Alt Penedès Castellví de la Marca. Xavier Solé és un jove criador d’aviram de Castellví de la Marca que va destinar el 3 per cent de les vendes en la Fira d’Aviram del Penedès a La Marató. Va lliurar al programa 10.000 PTA. Sant Cugat Sesgarrigues. L'Ajuntament d'aquest municipi va organitzar un acte de sensibilització i suport amb alumnes de l'escola esportiva, que van fer una pancarta. Van recollir 25.600 PTA. Sant Pere de Riudebitlles. L’Ajuntament de Sant Pere de Riudebitlles va organitzar una obra de teatre, a càrrec del grup 3/4 de Quinze del Centre Cultural i Recreatiu. Sant Sadurní d’Anoia. Els membres del grup de joves de Sant Sadurní d’Anoia van dibuixar dos llaços vermells a dues places del poble i van demanar als veïns que n’omplissin el contorn amb monedes. Torrelavit. El casal de cultura de Torrelavit va repartir bústies als comerços del poble. Un cop finalitzada la campanya van recollir un total de 101.625 PTA.

Bages MANRESA. El Dia Mundial Contra la Sida un centenar d’alumnes de l’Institut d'Ensenyament Secundari Guillem Catà de Manresa van muntar un punt de mesurament de la tensió arterial per recaptar fons. A més, van vendre pastissos, braçalets, punts de llibre i altres objectes. En total van recollir 138.000 PTA. El grup de dones de l'Associació de Veïns Vic-Remei de Manresa, que es troben un cop a la setmana per fer punt de creu, van reunir tot el que van fer durant l'any per vendre-ho a la fira que va tenir lloc a la mateixa població. Van recollir 400.000 PTA. Baix Camp MONT-ROIG DEL CAMP. El mercat de segona mà organitzat en favor de La Marató a Miami Platja va aconseguir recaptar 1.238.155 PTA. REUS. Un grup d'estudiants de la Facultat de Medicina de la Universitat Rovira i Virgili de Reus, que havien col·laborat amb la Fundació fent més de dues-centes conferències a diverses comarques per pagar el viatge de final de carrera, van decidir fer un donatiu en grup fruit dels diners que havien guanyat amb aquestes conferències. Van donar 100.000 PTA. El col·lectiu Reus amb La Marató va fer una botifarrada popular en un entorn ambientat amb elements agrícoles. Per l’escenari instal·lat, hi van passar diversos grups musicals. La joieria Pàmies de Reus es va sumar un any més a La Marató organitzant el sorteig d’un rellotge Patek Philippe. Es van emetre participacions numerades de 10.000 PTA cada una. D’altra banda, 25 associacions de la Federació de Dones del Baix Camp van

Bages Manresa. Un grup de dones de l'Associació Vic-Remei van fer treballs de punt de creu i els van vendre a benefici de La Marató. Sant Fruitós de Bages. La Xarxa-Fundació d'Espectacles Infantil i Juvenil va recaptar entre els assistents del muntatge que es va fer el dia 16 diners per a la causa de La Marató. Sant Joan de Vilatorrada. L’Ajuntament del poble va organitzar una obra de teatre solidària. Sant Vicenç de Castellet. En aquesta població del Bages el Punt d’Informació Juvenil BlocManresa, hi va pintar un grafit sobre la sida. Santpedor. El Punt d’Informació Juvenil Bloc-

PA RT I C I PA C I Ó C I U TA D A N A

Manresa va muntar una exposició amb materials de difusió sobre prevenció.

organitzar diverses xerrades, berenars, bingos i tómboles. Per últim, l’Escola Puigcerver va muntar un trencaclosques gegant.

Baix Camp Cambrils de Mar. El cinema La Rambla de Cambrils va projectar una pel·lícula per a infants. D’altra banda, Ràdio Cambrils també va col·laborar amb La Marató. L’Aleixar. La Colla de Joves de l’Aleixar va muntar un espectacle amb diversos gags d’obres de teatre catalanes i paròdies musicals. Maspujols. Del 29 de novembre al 15 desembre, es van repartir sis vidrioles pels establiments del poble, per recollir diners. El 9 de desembre va tenir lloc un bingo solidari. Així mateix, les integrants de l’Associació de Dones la Dàlia van organitzar un bingo popular al local de l’entitat. Hi van participar 150 persones i s’hi van recollir 209.761 PTA. Riudoms. L'Estudi Centre de Dansa Isabel Cros va coordinar totes les associacions de Riudoms per fer tota mena d’actes al pavelló d’esports del municipi.

VANDELLÒS I L'HOSPITALET DE L'INFANT. Des de l'Ajuntament d’aquesta localitat es va organitzar un festival en què actuaven diverses corals del poble, grups d'havaneres, un grup de gimnàstica rítmica... I tot el consistori en ple va fer un play-back de La Trinca. S’hi van recaptar 600.000 PTA.

Baix Ebre Tortosa. Els alumnes de l’Institut d’Ensenyament Secundari Joaquim Bau de Tortosa van habilitar diversos punts d’informació juvenils sobre la sida. Baix Empordà Sant Feliu de Guíxols. L’Associació Comunitària AntiSida del Baix Empordà i Joves Amics per la Festa i la Xerinola van instal·lar el diumenge dia 16 una taula d’informació i sensibilització a la rambla d’en Vidal. Van recaptar 202.000 PTA. Baix Llobregat Cornellà de Llobregat. El Rugbi Club Cornellà va fer pagar 500 PTA d’entrada per a La Marató en els partits dels dies previs al programa. Molins de Rei. Ràdio Molins de Rei va fer un programa especial en el qual es van recaptar 212.675 PTA. Pallejà. L'Associaió de la Gent Gran de Pallejà va organitzar un ball de saló per recollir diners. L’aportació que va fer l’entitat va ser de 20.000 PTA. Sant Andreu de la Barca. Els noranta alumnes de tercer d'ESO del Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia van organitzar un recol·lecta d’aportacions i van aconseguir 25.000 PTA. Sant Feliu de Llobregat. L’Ajuntament i l’escola d’arts marcials Kuksoolwon van

Baix Llobregat CORNELLÀ DE LLOBREGAT. Shark Boxing Equipment va organitzar un trofeu de Kick Boxing. S’hi van recollir 200.000 PTA. L’HOSPITALET DE LLOBREGAT. La segona ciutat catalana es va sumar a les activitats de La Marató amb un munt de propostes. La més destacada va ser la formació d’un gran llaç humà gegant a la rambla de la Marina visible des d’una posició alçada i en el qual van participar més d’un miler de persones. Els organitzadors, el Comissionat del Pla de Centres d'Assistència Primària i el Programa de la Sida de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat, van col·locar diverses guardioles per recaptar fons per a la lluita contra la sida i fer créixer així el compte de la Fundació. En total s’hi van recaptar 101.802 PTA. Baix Penedès SANTA OLIVA. Des del 25 de novembre i fins al 6 de desembre diverses entitats del municipi van organitzar activitats per a La Marató. Una botifarrada popular organitzada per l'Associació de Dones Sol Ixent; una passejada a cavall organitzada per Tres Tombs; una tirada de bitlles organitzada per la Colla Gegantera, i la Penya Blaugrana va organitzar el concurs "Juga amb nosaltres, el teu xut és important", entre moltes altres. Amb la suma del conjunt d’activitats s’hi van recaptar 570.890 PTA. Barcelonès BARCELONA. Els membres de l’Associació de Pintors i Dibuixants de la Rambla de Barcelona van destinar tots els ingressos obtinguts des de les deu del matí fins a les sis de la tarda a la lluita contra la sida. Caricaturistes, retratistes i especialistes en cal·ligrafia oriental van treballar de franc mentre pintors i artistes de l’esprai van organitzar una exposició col·lectiva de la seva obra. Tots plegats van recaptar 170.000 PTA. El Comitè Primer de Desembre i la Federació Catalana d'ONG Sida van distribuir material informatiu de la campanya de sensibilització de La Marató. BADALONA. L’Associació de Veïns Iris Sol Casagemas de Badalona va muntar una gala lírica amb els cantants Carlos Álvarez, Neus Ausensi, Carlos Cosías, Vivenç Esteve, Rocío Martínez, Stefano Palatchi, Montserrat Pi i els pianistes Stanislav Angelov i Lídia Blánquez. L’acte es va fer al Teatre Zorrilla i el va presentar la periodista de TV3 Maria Gorgues. Hi van assistir unes quatre-centes persones i s’hi va recaptar 1.000.000 PTA.

PA RT I C I PA C I Ó C I U TA D A N A

Berguedà BERGA. L'Associació de Veïns els Quatre Barris de Berga va organitzar un espectacle musical. Es tractava del “Còctel de clarinets”, amb l’actuació d’Albert Gumí, Javier Juanco, Queralt Roca i Manel Vega. L’entitat va organitzar també un concurs de fotografia i una ruta turística pel municipi. Gironès FORNELLS DE LA SELVA. L’AMPA del col·legi públic Forn d'Anells va fer un sopar popular i una festa country. Tot i la nevada que va caure el dia abans a la comarca, a l’acte, hi van assistir mig miler de persones i s’hi van recaptar 755.000 PTA. La festa va comptar amb l’actuació del grup The Country Revival Farmers. Durant el descans del ball es van sortejar diversos lots cedits pels col·laboradors. També s’hi va fer un concurs de crits, típics de les festes country, en el qual el guanyador es va emportar unes botes camperes. GIRONA. L’Associació de Judo de l’Alt Empordà va muntar una trobada d’arts marcials. Es tractava de la II Jornada d’Arts Marcials i XV Memorial Manel Albalate. Hi van participar diverses associacions de judo de la comarca. S’hi van recollir 150.000 PTA. Maresme ARENYS DE MUNT. Ràdio Arenys de Munt va organitzar una caminada, una xocolatada i una venda de productes típics de Nadal. S’hi van recaptar 120.000 PTA. Paral·lelament a aquestes activitats, durant tot el dia l’emissora va fer una programació especial i va obrir un número de compte corrent. CALELLA. L’Agrupació Escolta Montnegre de Calella va organitzar una activitat per recopilar monedes de 25 PTA. La campanya es deia “Dóna cinc duros per a l’esperança” i les monedes s’havien de col·locar en uns ferros que formaven la paraula “sida”. L’activitat es va fer a diversos punts del municipi i fins i tot a la Universitat Politècnica i a l’Escola Universitària d'Òptica i Optometria de Terrassa els dies previs a La Marató. S’hi van recollir més de 150.000 PTA. D’altra banda, es van distribuir guardioles per la població i s’hi van recaptar 305.460 PTA. MALGRAT DE MAR. Càritas de Malgrat de Mar va muntar, el mes de juliol, un festival d’estiu, amb havaneres, espectacles infantils, sardanes i un petit concert al parc Can Campassol. MATARÓ. Ràdio Teletaxi va fer una marató paral·lela a través dels micròfons de l’emissora. El programa, conduït per Justo Molinero, va aconseguir recapaptar un bon feix de diners, que van contribuir a engreixar el compte solidari de La Marató. TORDERA. L’Ajuntament va col·locar 17 parades amb guardioles per tot el poble, coincidint amb la

organitzar una activitat amb exhibicions d’arts marcials. Van lliurar a La Marató 300.000 PTA. Barcelonès Barcelona. · El Club Polo Barcelona i Zenit Consejeros de Comunicación van organitzar conjuntament una marató esportiva amb activitats de pàdel, tennis i hoquei sobre herba. La recaptació va superar la quantitat d’1,5 MPTA. · El Restaurant Pere Montserrat, en col·laboració amb els veïns del barri de Sant Martí, va organitzar una activitat gastronòmica per donar suport al programa. · Els Castellers de Sants van organitzar una exhibició castellera i van recaptar 80.450 PTA. · Els Lluïsos de Gràcia van organitzar l'obra de teatre infantil Robin Hood i van posar una urna per recollir donatius voluntaris dels assistents. A la representació, hi van assistir unes setanta persones i s’hi van recaptar 27.500 PTA. · Els peixaters del Mercat de Santa Caterina va fer difusió de La Marató amb material gràfic i van lliurar a la Fundació 129.695 PTA. · Els treballadors de l’empresa Difusió Telemàrketing Grup van decidir destinar les darreres pessetes a la causa d’enguany de La Marató. · Inverama, SA va donar a la Fundació l’aportació voluntària que van fer els clients de Casinos de Catalunya durant una setmana. En total es van recollir 1,5 MPTA. · L’entitat Master Domino va organitzar la Marató del Joc de Taula: amb dòmino, mus, la botifarra, parxís... · L’escola IPSE es va adherir d’una manera activa a la campanya de solidaritat de La Marató de TV3. Durant dues setmanes, el centre va organitzar diverses xerrades i els alumnes van pintar pancartes i cartells. El centre va recaptar 218.750 PTA. · La Colla de Sant Medir Monumental va organitzar un sopar de Nadal per recaptar fons per a La Marató. Van recollir-hi 40.100 PTA. · L'Associació AEC-GRIS va organitzar una exposició d'art per recaptar fons per a la Fundació. · L'associació juvenil Mà Oberta, Cor Obert va organitzar a la plaça de Catalunya de Barcelona un acte per recaptar fons; van ser 244.665 PTA. · Les aules universitàries per a la gent gran de Barcelona van organitzar un concert amb els Ministrils del Raval. S’hi van recollir 225.000 PTA.

PA RT I C I PA C I Ó C I U TA D A N A

· L'Escola Peter Pan va organitzar una festa de Nadal. S’hi va fer un fira i es van recaptar fons gràcies als donatius dels assistents. Sant Adrià de Besòs. L'associació de dones Benvinguda va organitzar tres jornades de bingo. Van lliurar a la Fundació 43.845 PTA. Santa Coloma de Gramenet. L’Institut d’Ensenyament Secundari Numància va recaptar fons entre els alumnes del centre. Entre tots van recollir 20.630 PTA. Berguedà Berga. El col·legi Mare de Déu del Carme de Berga va representar una obra de teatre. Van recollir-hi 289.035 PTA. Conca de Barberà Montblanc. Des del grup Teatre del Casal Montblanquí es va donar la recaptació de l’obra de teatre per a nens i nenes que va tenir lloc el 27 de novembre. Sarral. L’Associació de Mares i Pares del CEIP Salvador Ninot va organitzar un acte solidari a l’església parroquial, en què es van sortejar 100 ampolles de cava. L’entitat va lliurar a la Fundació 200.600 PTA. Garraf Canyelles. Unes tres-centes persones van participar el dia abans de La Marató en l’espectacle de foc i petards que van organitzar els Diables de Canyelles. En total s’hi van recaptar 157.000 PTA. Sitges. El col·lectiu Sabor Sitges també es va sumar a les activitats de La Marató. Van dibuxar a terra un llaç vermell i una frase referent a la sida i la van omplir amb monedes de 100 PTA. Vilanova i la Geltrú. El Club Patinatge Artístic Vilanova va organitzar el festival d'hivern de patinatge amb balls d'exhibició dels alumnes del club. Van recaptar 43.886 PTA. Garrigues Juneda. L’Ajuntament de Juneda i la Mútua Junedenca de Previsió i Socors, una entitat de caràcter social, mèdic i assistencial, van centralitzar la recollida de donatius al municipi. La recaptació final va ser de 226.511 PTA. Les Borges Blanques. El Consell Consell Esportiu de les Garrigues va fer un donatiu de 50.000 PTA. D’altra banda, l’Ateneu Popular Garriguenc va organitzar una conferència sobre la sida. Puiggròs. L’associació de dones el Portal de Puiggròs van fer una subhasta popular amb diversos objectes.

celebració del mercat dels diumenges. S’hi van recaptar 790.507 PTA. A aquesta xifra, encara s’hi van afegir les 150.000 PTA que va donar el Gremi de Marxants del Mercat i les 500.000 PTA de l’Ajuntament. PALAFOLLS. El Futbol Sala Palafolls va fer un donatiu amb els diners sobrants del balanç de comptes després que es dissolgués l'entitat. En total, 320.000 PTA. D’altra banda, la secció local d’ERC va col·locar una parada per a donatius al mercat del dissabte. Montsià LA SÉNIA. La Regidoria de Joventut d’aquest municipi va muntar una col·lecta amb altres entitats del poble durant la primera quinzena de desembre. S’hi van instal·lar punts d’informació, des d’on es podia fer una aportació econòmica. Les entitats van muntar activitats, que van acabar amb una ballada de sardanes a càrrec de Contrapunt Senienc. Durant els dies que va durar la campanya s’hi va recollir un total de 100.521 PTA. Osona VIC. La Universitat de Vic i Sidart van omplir la plaça Major de tallers de tota mena. No hi va faltar un globus aerostàtic amb el missatge següent: “La sida també viatja”; és una manera d’explicar que el problema de la sida afecta tot el món, especialment el continent africà. Hi havia també una exposició de pintura, fotografia i cartells. I s’hi va organitzar una visita turística guiada per la ciutat. Ripollès PLANOLES. L’Associació de Dones de Planoles va lliurar a La Marató 622.300 PTA. Pla d’Urgell GOLMÉS. El casal recreatiu de Golmés va organitzar un bingo amb material recollit a les diverses indústries i comerços de la població. També s’hi va organitzar un esmorzar popular. Segrià ALCOLETGE. L'Associació de Dones d'Alcoletge va vendre les tradicionals orelletes, que prèviament havien fet artesanalment, a 250 PTA la unitat. Va recaptar 700.000 PTA. LLEIDA. L’Agrupació de Comerciants i Professionals Zona Alta de Lleida va muntar el mateix dia de La Marató dos mercats, un d’objectes nous, que van aportar les mateixes botigues, i un altre amb objectes antics i artesanals cedits per tothom que va voler. El club Atlètic Segre va organitzar un partit de voleibol que va durar sis hores ininterrompudes. Cada un dels assistents va fer una aportació voluntària de 200 PTA. El Col·legi de Farmacèutics de Lleida va distribuir cartells a totes les farmàcies de la demarcació per donar a conèixer La Marató. L’Associació Antisida de Lleida va organitzar un Festival de Jazz. Solsonès SOLSONA. El dia 1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, el Consell Comarcal del Solsonès i els voluntaris de Creu Roja

PA RT I C I PA C I Ó C I U TA D A N A

Solsona van muntar una taula informativa. El 2 de febrer van muntar una altra taula informativa en la qual recollien donatius per a La Marató. Per cada donatiu lliuraven una fulla de fang elaborada per una voluntària que es dedica a fer treballs manuals. Creu Roja també va muntar una exposició sobre la sida i va projectar dues pel·lícules. En total van recaptar 97.554 PTA. Tarragonès TARRAGONA. El Club Maginet va ajudar a donar a conèixer els objectius de la desena Marató amb l’encartament dels díptics informatius del programa a la revista Pelacanyes. El Col·legi de Farmacèutics de Tarragona va distribuir cartells a totes les farmàcies de la demarcació. Fruites Civit va organitzar un partit de futbol. D’altra banda, la Coordinació Territorial de Tarragona va organitzar durant un mes sencer, al Punt d’Informació, diverses activitats per sensibilitzar la població. Per últim, la Unió de Joves de Tarragona va organitzar una plantada de gegants. La colla de geganters Xiquets de Tarragona, per la seva banda, va muntar una cantada d’havaneres i va fer un pessebre de 40 metres quadrats amb figures artesanals. S’hi van recollir, en aquesta darrera activitat, 65.700 PTA. Urgell CASTELLSERÀ. L'Associació de Dones l'Esclat va preparar diversos plats per a un dinar que es va fer en la Segona Fira del Tast. Amb la venda dels plats, s’hi van recollir 320.000 PTA. TÀRREGA. L'Associació de Dones Arrel, de Tàrrega, conjuntament amb la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de la ciutat, van organitzar una cercavila. A la tarda va tenir lloc un berenar amb coques i xocolata durant el transcurs del qual es va rifar un pessebre pintat per l’Associació. S’hi van recaptar 674.000 PTA. VALL FOSCA. Els veïns de la Vall Fosca van organtizar un gran sopar i una gran festa dirigida a tots els veïns dels diversos pobles de la Vall. S’hi van recaptar 300.000 PTA. Vallès Oriental LLINARS DEL VALLÈS. L’Associació de Mares i Pares del CEIP Salvador Sanromà va vendre butlletes per al sorteig d'una cistella de Nadal i un pernil. També es podien comprar espelmes i un tiquet per berenar a 100 PTA. S’hi van recollir 73.500 PTA. VALLGORGUINA. A Vallgorguina hi va haver festa grossa. L’Associació Artesanal de Tradició Celta de Vallgorguina va dedicar els diners recollits en la fira que van organitzar, per a la lluita contra la sida. La fira va comptar amb diverses activitats per a infants. El més destacat, però, va ser un arbre fet amb espelmes que simbolitzava la solidaritat de l’entitat i del poble en general cap als malalts i els familiars afectats pel VIH. VILANOVA DEL VALLÈS. La comissió de La Marató de Vilanova del Vallès va bastir un extens programa d’activitats amb vista a l’emissió del programa de TV3. El dia del programa, al matí, una festa al carrer amb botifarrada i una cercavila de gegants i ball de gitanes. I, a la tarda, un festival al centre cultural. Durant el transcurs de l’acte va tenir lloc un bingo i el sorteig d’un quadre. La festa va acabar amb una xocolatada i el recompte final dels diners recaptats, que en total van ser 166.035 PTA.

Garrotxa Santa Pau. El diumenge 18 de novembre un centenar de socis de l’entitat van assistir a un berenar popular en el qual es van col·locar guardioles per recaptar fons contra la sida. Van recollir-hi 90.000 PTA. Mallorca Palma. El Consell de la Joventut de les Illes Balears i la Direcció d'Acció Social del Consell Insular van col·laborar en l’organització de la cadena humana formada per un miler de joves amb el lema "Tots per la sida". L’activitat la coordinava l’Escola Sida de Balears. Maresme Caldes d’Estrac. El grup de joves Bao Bab va muntar un ball el dia abans del programa de TV3 per recaptar fons per a la causa d’enguany. Calella. El grup d’escoles de la població van organitzar una activitat ben original. Van col·locar uns filferros amb la paraula “sida” on s’enfilaven les monedes de 25 PTA. Canet de Mar. Ràdio Canet, la històrica emissora municipal maresmenca, i el consell de joves del municipi van organitzar una Fira de Santa Llúcia. El Masnou. A la sala de billars del Casino del Masnou, s’hi va muntar un circuit de Scalextric gegant. D’altra banda, els Amics del Ferrocarril del Masnou van fer una jornada solidària l’11 de novembre. Per últim, l'Esplai Infantil Montcrabé va organitzar una activitat infantil en la qual va recaptar 204.195 PTA. Sant Pol de Mar. Al municipi de Sant Pol de Mar es van organitzar diversos actes, des d'una conferència fins a una festa popular. Montsià Alcanar. El Punt d’Informació Juvenil d’Alcanar va organitzar la Gimcana de la Sida, amb la col·laboració del Consell Comarcal del Montsià i la participació de 74 alumnes de l’IES Sol de Riu. S’hi van recaptar 50.049 PTA. Noguera Albesa. L'Associació de Dones d'Albesa va organitzar una caminada popular en la qual no va faltar una xocolatada i coques. Artesa de Segre. El Gimnàs Altis d’Artesa de Segre va muntar un festival d’aeròbic en el qual van participar alumnes del centre de totes les edats, des dels 3 als 85 anys. Durant l’activitat es va fer un sorteig de roba. Van recaptar 378.000 PTA.

PA RT I C I PA C I Ó C I U TA D A N A

Balaguer. La Residència Geriàtrica Sant Domènec va organitzar un berenar per recaptar fons. Els avis compraven els tiquets per 500 PTA. S’hi van recollir 45.500 PTA. Osona El Brull. El Centre d’Informació del Brull va organitzar un concert de cançons tradicionals a l’església de Sant Martí. Hi van assistir una seixantena de persones i s’hi van recaptar 70.000 PTA. Olost. L’Associació del Casal d’Avis d’Olost va organitzar una festa amb un bingo popular. Tot i que el temps no va acompanyar, va recaptar 105.200 PTA. Sant Quirze de Besora. Com ja és habitual, un grup de joves va organitzar jocs de monedes a la plaça del Bisaura per recollir els donatius mitjançant jocs amb embuts i passarel·les en què es podia participar amb monedes de 100 PTA. Van recaptar-hi 615.000 PTA. Vic. El Teatre Atlàntida de Vic va cedir una part de la recaptació del concert de l'Oratori de Nadal, de J.S. Bach,interpretat per l'Orquestra de Cambra de Vic amb el Cor Madrigal. Pla d’Urgell Mollerussa, Linyola, Vilanova de Bellpuig i Ivars d’Urgell. El Consell Comarcal del Pla d’Urgell va organitzar xerrades i va oferir informació sobre la sida i sobre La Marató. Torregrossa. L’Ajuntament de Torregrossa va ingressar al compte de La Marató 574.216 PTA per la lluita contra la sida. El Consistori i diverses entitats de la vila van organitzar diverses activitats. Pla de l’Estany Banyoles. L'Associació Juvenil d'Esponellà va organitzar diverses activitats dirigides al jovent. Amb les aportacions dels assistents van recaptar 20.000 PTA. Esponellà. L’Associació Juvenil d’Esponellà va col·locar guardioles en diversos punts d’aquest municipi gironí. Van recaptar-hi 37.736 PTA. Priorat Falset. El Consell Esportiu del Priorat va coordinar les aportacions solidàries de diverses entitats esportives. En total van recaptar 35.000 PTA. Poboleda. A Poboleda es va representar El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra a l’església parroquial de Sant Pere Apòstol. L’Ajuntament va donar els diners recaptats. Ribera d’Ebre Móra d’Ebre. L'Associació de Dones de Móra d'Ebre, dintre dels estands de la Fira de Nadal

va posar a la venda 60 truites en porcions i una gran guardiola per acomiadar la pesseta. Móra la Nova. Ràdio Móra la Nova va muntar l’activitat “La font de l’Esperança”, en la qual es recaptaven aportacions, duro a duro. Van recollir-hi 72.275 PTA. Vinebre. L’Ajuntament de Vinebre va organitzar un berenar col·lectiu.

d’Agramunt, la colla sardanista Estol i la Creu Roja Joventut van organitzar un concert de cobles, una exhibició esportiva, amb activitats gimnàstiques, i van fer també diversos tallers de manualitats. Anglesola. L'Associació de Dones i Madrones d'Anglesola va organitzar diverses activitats lúdiques i va recaptar 50.000 PTA.

Segarra Cervera. Creu Roja Joventut de Cervera, amb la col·laboració dels comerços del municipi, va recaptar 480.000 PTA.

Vallès Occidental Castellbisbal. Els veïns del barri del Canyet van fer una tómbola per les festes de Santa Rita i van aconseguir 118.000 PTA. Rellinars. La colla gegantera de Rellinars va utilitzar el seu gegant, un bandoler, per fer una mica de gresca i, tot aprofitant l’activitat de la figura, aturar els conductors a la carretera o els comensals de diversos restaurants i demanar-los donatius per a La Marató. Ripollet. Els concessionaris del mercat municipal van fer una recol·lecta. En total, 51.500 PTA. Sabadell. A Sabadell va tenir lloc un quinto popular. L’activitat la va organitzar l’associació de veïns del barri de Covadonga. Terrassa. L’escola Cingle de Terrassa va fer, el mes d’octubre, una castanyada solidària. Al desembre, els dies previs del programa, va tenir lloc un dinar solidari i un taller de jocs tradicionals, a càrrec dels alumnes d’ESO. La recaptació total entre totes les activitats va ser de 243.160 PTA.

Segrià Artesa de Lleida. L'Associació de Dones d'Artesa va organitzar un concurs de balls de saló, una demostració d'aeròbic i un conjunt d’activitats infantils. Torres de Segre. L’associació juvenil JAEC va fer un bingo el 9 de desembre. Dies abans, l’1 de desembre, va organitzar la representació de l’obra La sang, de Sergi Belbel, a càrrec del grup Turribus. Va recaptar-hi 190.000 PTA. Selva Arbúcies. Nens i nenes de diverses escoles del municipi van fer una cadena humana. També s’hi van fer jocs de cucanya, una cercavila amb gegants i capgrossos, un sopar de germanor al poliesportiu amb l’actuació de grups de teatre i un concert de rock. Tot plegat fou organitzat pel Grup d’Arbúcies contra la Sida. Caldes de Malavella. El Club Futbol Sala Femení de Caldes de Malavella va muntar un ball a l’envelat de la zona firal de la població i una tómbola. La recaptació va ser de 301.582 PTA. Massanes. L'Associació d'Amics de Massanes va organitzar una castanyada popular en la qual va participar tot el poble. Van recaptar-hi 55.000 PTA. Tarragonès Vila-seca. El Club de Golf Vila-seca va organitzar un torneig de golf solidari. Terra Alta Gandesa. L’Ajuntament de Gandesa va organitzar un campionat amb partits de futbol sala per a totes les edats al poliesportiu i també una sessió de contar contes al local de la Societat Unió Gandesana. Urgell Agramunt. L’Associació de Dones Esbarjo va organitzar els dies 6 i 8 un festival musical que va tenir lloc a la sala Foment Parroquial. Va recollir-hi, en total, 501.300 PTA. D’altra banda, l’Associació Juvenil Penya Cloro

Vallès Oriental Caldes de Montbui. El grup Acció Cívica Calderina va programar la representació de l’obra de teatre T’estimaré sempre, a càrrec de la companyia Caràtula de Molins de Rei. L’entitat va obrir un compte corrent en el qual els socis van fer les seves aportacions. Granollers. El Centre Cultural Andalús de Granollers va organitzar una rifa de regals. Van aconseguir 35.500 PTA. D’altra banda, el Servei de Joventut de Granollers va muntar diverses competicions esportives: futbol de sala, handbol i bàsquet amb els joves de centres de Secundària de diversos col·legis de la ciutat. S’hi van recollir 51.000 PTA. La Garriga. L'associació Gent Gran de la Garriga, amb col·laboració de l'Ajuntament d’aquest municipi, va organitzar un concert de guitarres i s’hi van recaptar 201.600 PTA. L'Ametlla del Vallès. Els integrants de la colla gegantera de la població van decidir donar a La Marató els diners d’una actuació. En total, 15.000 PTA. Montornès del Vallès. L’Ajuntament de Montornès del Vallès va lliurar a La Fundació 314.968 PTA, fruit de les diverses activitats organitzades.

Unanimitat a la premsa catalana per destacar l’èxit del macroprograma televisiu

EDICIÓ 2001

“La Marató bat rècords” “LA MARATÓ DE TV3 CREIX MÉS QUE MAI PER LLUITAR CONTRA LA SIDA. A banda dels diners recollits per a la investigació, els metges voluntaris i afectats que van aportar el seu testimoni a La Marató destacaven en les converses informals als passadissos la importància que una televisió dediqués més de quinze hores a parlar de la sida.” Avui

solidaritat col·lectiva, en una edició destinada a sensibilitzar els ciutadans envers la sida. Milers de catalans van fer, durant les 15 hores de programa, aportacions econòmiques amb l’objectiu d’impulsar la recerca mèdica sobre aquesta malaltia.” El Punt

“LA MARATÓ DE TV3 ES BOLCA AMB ELS AFECTATS PER LA SIDA. Milers de professionals i voluntaris es van bolcar ahir en La Marató de TV3, dedicada enguany als malalts de sida, que al moment de tancar l’edició havia recaptat més de 200 milions de pessetes.” Metro

“La Marató de TV3, un nou èxit. Sense cap mena de dubte, La Marató de TV3 s’ha consolidat com una experiència de solidaritat del poble de Catalunya que va més enllà d’un simple programa televisiu” La Mañana “La Marató del 2001 bat rècords. La recaptació i els índexs d’audiència, els més alts de la seva història.” Regió 7 “La mobilització i l’èxit de la recent Marató de TV3 sobre la sida ha demostrat la gran sensibilitat de la societat civil catalana cap a aquest problema de salut i la capacitat per donar suport a mesures que poden disminuir el seu impacte.” El Periódico de Catalunya “TV3 recapta 390 milions de pessetes per a la investigació contra la sida en La Marató.” El País “MILERS DE CATALANS S’UNEIXEN CONTRA LA SIDA. LA MARATÓ DE TV3 RECULL MILERS D’ADHESIONS EN UNA JORNADA DE ‘DESESTIGMATITZACIÓ’ DE LA MALALTIA. La Marató de TV3 es va convertir ahir, un any més, en un exercici de

ACTUACIONS I RECAPTACIONS. En un ambient festiu i optimista, la progressió de recaptació de La Marató es va anar compaginant amb la progressió d’empatia amb els ciutadans, en tenir constantment a la vista el lema ‘El perill és el virus, i no les persones afectades’.” ABC Cataluña

“L’impecable professionalitat i dedicació dels equips tècnics i artístics de TV3 es va posar un cop més en relleu amb aquesta operació d’envergadura dirigida per Carme Basté, envoltada, a més, de condicions molt adverses en el pla meteorològic, que van obligar a la suspensió de diversos actes.” La Vanguardia “MASSIU SUPORT CIUTADÀ A LA MARATÓ DE TV3 SOBRE LA SIDA. Milers de ciutadans es van abocar ahir a ‘La Marató de TV3’ fent donatius, col·laborant com a voluntaris i participant en les nombroses activitats programades durant tot el dia pel tradicional espai de la cadena autonòmica.” El Mundo “LA MARATÓ DE TV3 VA POSAR CALIU SOLIDARI CONTRA LA SIDA, TOT I EL FRED. GRAN ÈXIT DE LES

“Lleida, amb La Marató tot i la neu. Un total de 300 voluntaris lleidatans van recaptar 40 milions de pessetes contra la sida, segons les previsions, tot i que es van suspendre actes a Lleida pel fred.” Segre “La tarda al Palau Firal va viure algun moment especialment emotiu, com quan un gironí de 10 anys va anar a portar tot el que tenia estalviat a la guardiola.” Diari de Girona

La Fundació La Marató de TV3 rep un centenar de projectes d’investigació

Per combatre la sida Els diners recaptats en la darrera Marató aniran destinats a finançar projectes d’investigació que ajudin a combatre el VIH. Enguany s’han

presentat a la convocatòria 108 projectes, dels quals 107 han estat conformats. En el quadre següent se n’indica la procedència.

Centres presentats

Projectes unitaris

22 15 8 4 4 4 4 3 3 2 2 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 2 1 1

Total projectes unitaris Total projectes coordinats Total projectes presentats

Projectes coordinats

2 4 3

1 1 1 1

1 1

19 107

* Aquests subprojectes formen part de projectes coordinats presentats per altres centres

Subprojectes

EDICIÓ 2001

Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Hospital Universitari Germans Trias i Pujol Universitat de Barcelona Consorci Hospitalari del Parc Taulí. Sabadell Hospital de la Santa Creu i Sant Pau Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Pompeu Fabra Centre Superior d'Investigacions Científiques Ciutat Sanitària i Universitària de Bellvitge Hospital Universitari Sant Joan de Déu Hospitals Vall d'Hebron Institut de Recerca Oncològica Institut Municipal de Salut Pública Centre de Regulació Genòmica Centro Cochrane Iberoamericano. FHSCSP Departament de Sanitat i Seguretat Social. GC Fundació irsiCaixa. HUGTP Fundació Lucía per a la SIDA Pediàtrica Hospital Universitari Joan XXIII. Tarragona Hospital Universitari Sant Joan. Reus Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer Institut Català de la Salut Institut Municipal d'Assistència Sanitària Universitat de Lleida Universitat de València Universitat Politècnica de Catalunya Complejo Hospitalario Universitario de Santiago Fondazione San Raffaele del Monte Tabor. Milano Hospital Carlos III. Madrid Hospital General de Granollers Hospital Mútua de Terrassa Hospital Ramón y Cajal. Madrid Institut Químic de Sarrià Parc Científic de Barcelona Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària Universidad Autónoma de Madrid Universidad de Jaén Universidad de Navarra Universidad de Sevilla Università Vita Salute San Raffaele. Milano Universitat Miguel Hernández. Alacant Universitat Rovira i Virgili University of California. San Diego University of Manchester. UK

Un cop tancat el termini per presentar els projectes, ara caldrà avaluar-los un per un i decidir quins d’aquests rebran finançament.

LA SIDA

Uns quinze mil delegats assistiran a les conferències biomèdiques i de salut pública

Barcelona: capital mundial de la sida durant cinc dies L’efervescència viscuda el 16 de desembre entorn de la necessitat de no discriminar els malalts de la sida i alhora enfortir la recerca biomèdica és la millor rebuda que podia preparar la societat civil catalana amb vista a la XIV Conferència Internacional de la Sida, que tindrà lloc a Barcelona del 7 al 12 de juliol. Barcelona es convertirà durant uns dies en la capital mundial de la lluita contra el VIH. Es tracta de l’esdeveniment mundial més destacat sobre aquesta epidèmia i congregarà uns 15.000 delegats. Els dos presidents de la Conferència de Barcelona, Josep Maria Gatell (Hospital Clínic de Barcelona) i Jordi Casabona (CEESCAT), destaquen el reconeixement a la tasca feta que la trobada significarà per als investigadors catalans. “La Conferència Internacional de la Sida suposarà un esdeveniment científic important –afirma el doctor Gatell– i suposa, d’alguna manera, el reconeixement d’un treball que la comunitat científica local i nacional ha realitzat durant els darrers anys d’investigació, en clínica i en prevenció en el camp de la sida.” Les sessions de la Conferència, que tindrà lloc a la Fira de Barcelona i al Palau Sant Jordi, acollirà uns 15.000 delegats (científics, representants de la comunitat, polítics, responsables d’empreses farmacèutiques, repre-

sentants d’organitzacions governamentals i no governamentals, etc.), fet que tindrà un notable impacte econòmic per a la ciutat. A més, les cerimònies d’inauguració i de cloenda permetran projectar mundialment la imatge de Barcelona, la seva cultura i els seus atractius, just una dècada després de la celebració de les olimpíades de 1992. La XIV Conferència Internacional s’estructurarà com una conferència biomèdica i de salut pública en la qual, amb el principi de “Transformant la ciència en acció”, es vol que el coneixement científic generi programes concrets que es puguin dur a la pràctica. En conseqüència, hi haurà una connexió total i permanent entre les dues grans línies en què estarà estructurada la Conferència: les ciències biomèdiques, de la conducta i socials (ciència), i les polítiques i la implementació dels programes (acció). Segons el doctor Jordi Casabona, copresident de la XIV Conferència, “els objectius de la Conferència de Barcelona són els de compartir, unir i discutir els últims avenços científics que es produeixen en relació amb la infecció del VIH. Però, a més, posar en conjunció una sèrie de sectors, no només els científics, sinó les comunitats, els polítics, les institucions que treballen precisament

perquè aquests coneixements es puguin portar a la pràctica.” Tot i que els continguts de la Conferència estan encara molt oberts, es preveu que la vacuna i l’accés dels països en vies de desenvolupament als antiretrovirals seran dos dels temes estrella. La Internacional AIDS Society i la Fundació Barcelona Sida 2002 són les entitats que organitzen conjuntament la XIV Conferència Internacional. Tot i que la Fundació ha estat creada amb l’objectiu específic d’organitzar la Conferència, després de la celebració de l’esdeveniment continuarà impulsant projectes de recerca centrats en la prevenció, el tractament i l’atenció global de la sida.

Amb el lema “Transformant la ciència en acció”, es pretén generar programes concrets que es puguin dur a la pràctica

Els murals de “Pinta La Marató”, a la Conferència Mundial Entre les activitats que es duran a terme a Barcelona paral·lelament a la celebració de la Conferència cal destacar l’exposició dels murals que els escolars catalans van fer amb motiu de La Marató de TV3. La vuitantena de treballs presentats en el “Pinta La Marató” i que ja es van poder veure exposats durant uns dies al Col·legi de Metges, estaran repartits durant els dies de l’esdeveniment a les diverses biblioteques de la ciutat i també als espais on tindrà lloc la Conferència: la Fira de Barcelona i el Palau Sant Jordi.

Parlem amb...

Bernat Sòria Investigador

La Marató de 1997 va estar dedicada a la diabetis. Amb els fons recollits durant el programa es van distribuir 551 MPTA, repartits entre els 37 projectes guanyadors. Bernat Soria, des del seu laboratori de l’Institut de Bioenginyeria de la Universitat Miguel Hernández d’Elx (Alacant), dirigeix un d’aquests projectes guanyadors. Catedràtic de Fisiologia i president de la Societat Espanyola de Diabetis, Sòria està en el centre de la polèmica sobre l’ús d’embrions humans per a la investigació. És a punt de trobar guariment per a la diabetis, però haurà de marxar de l’Estat perquè la legislació no li permet l’ús de cèl·lules embrionàries humanes. El científic creu que Espanya hauria d’incrementar el percentatge que destina anualment a la recerca biomèdica i que sigui també la societat qui exigeixi als governants una major sensibilització vers la recerca. En aquest sentit, el científic ha fet pública una proposta: que en la declaració de la renda, els ciutadans puguin decidir donar una part dels seus ingressos a la recerca, tal com es pot fer amb l’ajut al Tercer Món o l’Església.

En què és pionera la seva investigació contra la diabetis? El nostre grup, que està finançat per la Fundació La Marató de TV3, porta els darrers quinze anys treballant en diabetis i en fisiopatologia de la diabetis. En els darrers deu anys, el trasplantament d’illots pancreàtics ha estat una de les línies preferents. I hem estat abordant diverses possibilitats. Per exemple, el trasplantament d’illots d’altres espècies o millors mètodes per obtenir illots. Però la veritat és que no hem pogut fer contribucions importants. Fins que vaig començar a estudiar en els darrers cinc anys les possibilitats de les cèl·lules mare d’origen embrionari. En eixe cas el que hem aconseguit ha estat la utilització de cèl·lules mare embrionàries per a generar cèl·lules productores d’insulina. Cèl·lules que quan eren trasplantades a ratolins diabètics els curaven la diabetis.

Foto La Vanguardia

E N T R E V I S TA

“M’agradaria que en la declaració d’Hisenda hi hagués un quadret en què jo pogués destinar una part de diners a la investigació científica”

És impossible continuar la seva tasca sense investigar amb embrions humans? Per poder transferir la tecnologia que nosaltres hem desenvolupat per a cèl·lules mare embrionàries de ratolí als humans cal utilitzar línies cel·lulars derivades de cèl·lules embrionàries humanes. I aquí hi ha diverses possibilitats. La primera és la utilització de línies cel·lulars derivades d’embrions humans. Línies cel·lulars que han estat produïdes en altres països. Això no està estrictament prohibit per la

“Si volem ser al G-8, hem d’incrementar la recerca fins al 3% del PIB. L’Estat potser no pot arribar-hi. Però sí que pot posar els mitjans perquè ho faça la resta de la societat” legislació espanyola. És una situació alegal. Què passa amb les línies cel·lulars? Què n’hi ha molt poques en tot el món i que no funcionen tan bé com voldríem. Per tant, hem de crear noves línies cel·lulars. Per generar-ne de noves fa falta utilitzar embrions humans d’una a dues setmanes, i això no està permès a Espanya. Potser caldria explicar que una cèl·lula embrionària no és un ésser humà. Hi ha gent que pensa que l’embrió d’una cèl·lula ja és un ésser humà. Açò és el que defensa la jerarquia de l’Església, però, compte, no pas l’Església. L’Església, si he de fer cas de les cartes i dels correus electrònics que rebo de cristians, no pensa això: pensa una cosa completament distinta. Des del punt de vista científic no es pot defensar aquest punt de vista. És molt difícil donar les característiques d’unicitat i d’irrepetibilitat que té un ésser humà a un embrió de menys de 14 dies. Precisament la raó per la qual volem utilitzar aquestes cèl·lules és que no són cèl·lules diferenciades i que no tenen les característiques de l’ésser humà.

de festes perquè se pensa que les festes són una competència municipal. Però no hi ha un regidor d’investigació perquè ningú pensa que la investigació siga una competència personal.

En general, quin balanç en fa, de l’estat de la recerca biomèdica a l’Estat espanyol? Si considerem el nivell d’inversió, és excel·lent. No vaig a dir que siguem millors ni pitjors que els anglesos, els nord-americans o els alemanys. Jo crec que som prou pareguts. Si s’invertís més en recerca biomèdica, lo raonable és esperar una producció proporcional al que és la inversió. En inversió, en aquest moment estem per baix de l’1% del PIB. Hauríem d’arribar al 3%, com el grup de països en el qual volem estar integrats. Si volem estar al G-8, hem d’invertir, almenys, el 3%.

En aquest sentit, potser els mitjans de comunicació també haurien de tenir un paper més actiu. Si la ciència tingués més presència a la premsa, potser la sensibilitat social respecte d’aquest tema augmentaria. Jo crec que açò està canviant. Una cosa que ha canviat en els darrers deu anys és que la informació científica ja no és tan pobra. Ara es trasllada més adequadament. Açò és el resultat d’un esforç que s’està fent a tot l’Estat espanyol, però a tot el món també. Però està clar que la premsa té un paper importantíssim a generar opinió. Jo crec que perquè determinades propostes vagin endavant els mitjans s’hi han d’involucrar més. I ara vaig a fer jo una proposta. A mi m’agradaria que en la declaració a Hisenda que fem tots els anys, on jo tinc possibilitats de triar si vull dedicar diners al Tercer Món o a l’Església catòlica, hi hagués un quadret en què jo pogués destinar aquesta part de diners a la investigació científica. Si eixa possibilitat existira, jo crec que el finançament per via de la Hisenda pública augmentaria sensiblement.

Per què no hi ha dades clares a Catalunya o a l’Estat per saber quants diners es destinen anualment a la recerca? Jo crec que l’Administració sí que ho sap. Lo que no sé és si vol que ho sàpiguen els ciutadans. Crec que fa falta, per una banda, una actuació més clara del govern. I no sols del govern: és tota la societat la que se té d’involucrar a promocionar la investigació. L’Estat no pot destinar al 3% del pressupost en recerca. Però sí que pot posar els mitjans perquè la resta de la societat, empreses, fundacions, institucions, etcètera, facin més inversió en investigació i no en altres coses. Qualsevol poble de l’Estat té un regidor

“La tasca més important de La Marató de TV3 és que està comunicant al ciutadà que la recerca biomèdica és important per a ells”

Foto La Vanguardia

Ha rebut alguna amenaça d’aquests col·lectius contraris? No. Rebo de cinquanta a cent cartes diàries. Menys de l’u per cent estan escrites des del punt de vista opost i les que ho fan ho fan amb molt de respecte. Bernat Sòria haurà d’anar a investigar a l’estranger? Bernat Sòria ja fa anys que està investigant a l’estranger. La vida d’un científic consistix a viatjar i buscar on ha de fer les coses i amb qui les té de fer. La decisió de col·laborar i de passar temporades a l’estranger és una decisió que normalment se basa en raons científiques. En eixe cas el que passa és que estem discutint per raons administratives, no científiques. El que està clar fins ara és que aquest projecte que té a veure amb la utilització d’embrions humans es té de

fer a l’estranger. La resta de projectes que estic fent, per exemple, amb els ajuts de la Fundació La Marató de TV3, eixos projectes se continuaran fent a l’Estat espanyol.

Queda dit, doncs. Quin paper pertoca a entitats com la Fundació La Marató de TV3 dins la recerca científica d’alt nivell? Diversos papers, però, per a mi, el més important és que està comunicant al ciutadà que la recerca biomèdica és important per a ells. A part d’açò, aplega diners i finança projectes, que també és molt important, i ho diu una persona que està finançada per la Fundació La Marató de TV3.

Mig centenar d’equips de recerca reben els ajuts recaptats durant La Marató sobre les malalties mentals greus

EDICIÓ 2000

Lliurament d’ajuts La Fundació La Marató de TV3 va lliurar el 19 de novembre de 2001 685.264.032 PTA (uns 4,1 milions d’euros), entre 53 projectes destinats a la recerca sobre malalties mentals greus. L’acte de lliurament dels ajuts va tenir lloc a l’Auditori de l’Estació de França de la Universitat Pompeu Fabra i va ser presidit per la rectora de la Universitat, Rosa Virós, i el conseller d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, Andreu Mas-Colell. L’acte també va comptar amb la participació del president de la Fundació, Miquel Puig; el director de la Fundació, Miquel Vilar, i la gerent de l’Institut Català de la Salut, Alícia Granados,

que va fer la conferència "Deu anys de La Marató: recerca i societat". Els 70 investigadors titulars dels 53 projectes unitaris i coordinats van rebre, cadascun, un diploma acreditatiu de l'ajut. Els equips de recerca pertanyen a 35 centres clínics, hospitalaris o universitaris, i a partir d'ara disposen de tres anys per dur a terme els treballs de recerca, dels quals es farà un seguiment anual, tant científic com econòmic. En acabar aquest termini d’investigació, la Fundació La Marató de TV3 organitzarà, com ja s’ha fet els darrers anys, un simposi mèdic amb l’objectiu de donar a conèixer

els resultats de les recerques i, alhora, retre comptes de com han estat utilitzats els donatius de La Marató 2000 ara repartits.

Projectes guanyadors: 53 Diners lliurats: 685 MPTA (4,1 milions d’euros) Projectes presentats: 128

El projecte està finançat per la Fundació La Marató de TV3

Un equip de l’Autònoma guareix la diabetis tipus 1 en ratolins El treball demostra, amb ratolins transgènics, que el pàncrees pot tornar a produir insulina. El guariment de la diabetis tipus 1 ha de passar necessàriament per la regeneració dels illots pancreàtics productors d’insulina i per contrarestar la destrucció autoimmune de les cèl·lules beta, fet que permetria al diabètic normalitzar els nivells de glucèmia sense necessitat de recórrer als preparats d’insulina sintètica. L’estudi és pioner perquè

suggereix que això és possible. Els investigadors del Departament de Bioquímica i Biologia Molecular del Centre de Biologia Animal i Teràpia Genètica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) van manipular un embrió de ratolí injectant-li el gen de l’IGF-1. Després d’induir en els ratolins diabetis experimental, aquests animals van aconseguir revertir completament la malaltia.

EDICIÓ 1999

Un equip d’investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) ha obert les portes al possible guariment de la diabetis 1 mitjançant teràpia genètica després d’aconseguir que uns ratolins malalts es curessin totalment. En l’estudi, publicat per la revista Journal of Clinical Investigation, hi han participat 25 investigadors, encapçalats per Fàtima Bosch, catedràtica de Bioquímica i de Biologia Molecular.

Placa Narcís Monturiol i Medalla Josep Trueta Social, amb la finalitat d’honorar les persones i les entitats que s’hagin destacat de manera significativa pels serveis prestats per al progrés i la millora de la sanitat. Els guardons es van lliurar al director de la Fundació, Miquel Vilar, al Palau de la Generalitat, en sengles actes presidits per Jordi Pujol, i en el quals van ser presents, igualment, els consellers Andreu Mas-Colell i Eduard Rius.

BREUS

En els darrers mesos la Fundació ha rebut dues importants distincions: la Placa Narcís Monturiol al progrés científic i tecnològic de Catalunya, que atorga cada any la Generalitat a proposta del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) com a reconeixement de l’esforç que en el camp de la recerca duen a terme científics i entitats catalanes, i la Medalla Josep Trueta, creada a proposta del Departament de Sanitat i Seguretat

El president Pujol lliura la Medalla Josep Trueta a Miquel Vilar durant el transcurs de la cerimònia al Palau de la Generalitat./Fundació La Marató de TV3

Pròxima edició 2002 La propera Marató estarà dedicada a les malalties inflamatòries cròniques Ja hi ha tema per a la propera Marató. L’edició d’aquest 2002 estarà dedicada a les malalties inflamatòries cròniques. Els diners recaptats amb les aportacions ciutadanes es destinaran a la recerca mèdica per avançar en la prevenció, la diagnosi, el tractament i la rehabilitació d’aquest conjunt de malalties. La decisió la va prendre el 24 d’octubre passat el Patronat de la Fundació La Marató de TV3, tot acceptant la proposta de la Comissió Assessora. Aquesta Comissió està formada per diverses persones rellevants en el camp de la recerca, en

l’àmbit universitari, hospitalari i clínic. Amb l’etiqueta de malalties inflamatòries s’hi inclouen trastorns diversos, que tenen en comú el fet de causar inflamació en alguna part del cos sense causa aparent, que tenen un curs crònic, tot sovint invalidant, i que poden afectar altres zones de l’anatomia. En aquest conjunt, però, hi ha dos grups especialment importants: el de les malalties inflamatòries de l’aparell locomotor, entre les quals hi ha l’artritis reumatoide, i les malalties inflamatòries intestinals, entre les quals destaquen la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn.