Editorial La nostra Marató de cada any Per desembre, La Marató. O també: si hi ha La Marató, això és desembre. Fixeu-vos-hi: a contracorrent de la pèrdua progressiva de referents al calendari, La Marató avui ens recorda que el temps és cíclic.
MónMarató Novembre 2007. Núm. 18 © 2007 Fundació La Marató de TV3 Ganduxer, 117, 1a planta 08022 Barcelona fundaciomaratotv3@ccma.cat www.fundaciomaratotv3.cat Direcció: Miquel Vilar Coordinació i redacció: Begonya Garcia i Batllori Redacció: Míriam Rodríguez
Aquesta publicació ha estat possible gràcies a l’aportació de: Esteve, Flora, Fundició Dúctil Benito, MRW, MSD.
Impressió: Printer industria gráfica Tiratge: 65.000 exemplars Distribució gratuïta. D.L.: 18.855.04
PATRONAT President Sr. Joan Majó, director general de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. > Vocals Sr. Xavier Abad, director de La Marató de TV3. Sr. Xavier Garriga, Departament de Governació i Administracions Públiques. Sr. Francesc Escribano, director de Televisió de Catalunya, vicepresident primer. Dr. José J. Navas, Departament de Salut, vicepresident segon, coordinador de la Comissió Assessora Científica. Sr. Antoni Poveda, vocal del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, Sr. Miquel Reniu, vocal del Consell d'Administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Dr. Joan Roca, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Sr. Oleguer Sarsanedas, director de Catalunya Ràdio. Sr. Esteve Mañá, secretari, no patró. Direcció Executiva: Sr. Miquel Vilar COMISSIÓ ASSESSORA CIENTÍFICA Dr. Lluís Blanch, director científic del Parc Taulí. Sabadell. Dr. Josep M. Borràs, director del Pla director d'oncologia. Dr. Lisardo Boscà Gomar, director científic de la Fundació Privada. Institut d’Investigació Biomèdica de Bellvitge. Dr. Juan Emilio Feliu, director general de l'Institut de Recerca de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. Dr. Miquel Àngel Gassull, director científic de la Fundació Institut d'Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. Dr. Miguel Lopez-Botet, director de l'Institut Muncipal d'Investigació Mèdica. Dr. Xavier Matias-Guiu, director científic de l'Hospital Arnau de Vilanova. Dr. José J. Navas, Departament de Salut (coordinador). Dr. Wilfredo Ricart, cap d'Unitat Endocrí de l'Hospital Josep Trueta de Girona. Dr. Joan Roca, Departament d'Innovació, Universitats i Empresa. Dr. Joan Rodés, president de la Fundació Privada Clínic per a la Recerca Biomèdica. Dra. Rosa Solà, vicerectora d'Investigació i Institucions Sanitàries de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona. Dr. Lluís Vila Navarro, director de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. Dr. Ernest Viñolas, Comitè Científic de la Fundació Jordi Gol i Gurina. Sr. Xavier Abad, director de La Marató de TV3. Sr. Miquel Vilar, director executiu de la Fundació La Marató de TV3. Dr. Carles Miquel, Departament de Salut (secretari tècnic)
Protecció de dades Les dades de caràcter personal formen part d’un fitxer de la Fundació La Marató de TV3, amb la finalitat d’oferir informació sobre els actes propis de la Fundació. En qualsevol moment es podran exercir els drets d’accés, d’oposició, de rectificació i de cancel·lació previstos en la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre. S’han adoptat les mesures tècniques i organitzative necessàries per garantir la seguretat de les seves dades, i únicament s’utilitzen amb la finalitat esmentada. Si vol exercir algun dels drets indicats, només cal que ens ho comuniqui amb la petició concreta.
Fa de mal dir si ens ho pensàvem o no, ara fa setze anys, que la iniciativa que engegàvem arribaria a ser aquesta fita que ara ens puntua l’any. Fa de mal dir, jo que hi era, perquè malgrat que intuíem que estàvem posant en marxa una dinàmica que anava molt més enllà d’un programa especial, malgrat la voluntat d’instaurar-la com un esdeveniment periòdic, malgrat la intenció de cedir, des dels mitjans públics del país, el protagonisme als ciutadans, un èxit tan ampli i profund com aquest mai no pot atribuir-se a l’aplicació de receptes. Vivim en unes societats que han perdut molts dels seus elements culturals troncals, unes societats en les quals, segons el que diuen alguns (exagerant una mica), ja només queden dos grans eixos vertebradors: el consum i els mitjans de comunicació. Doncs bé, el que ha fet La Marató concretament per a la nostra, de societat, ha estat oferir-nos l’oportunitat de trencar aquesta deriva. I l’important és que hem sabut aprofitar-la: avui, a Catalunya, gràcies a La Marató, els ciutadans han incorporat el concepte de compartir i l’exercici de la solidaritat al cicle de la nostra vida en comú. Gràcies a La Marató i a la força dels mitjans públics, posada al servei dels seus destinataris. Per això La Marató és molt més un fenomen que no pas el programa d’un dia, una celebració col·lectiva que, com totes les celebracions genuïnament participatives, té quelcom de màgic. I què celebrem? Doncs simplement, que en som capaços. La qual cosa, en el temps que corren, ja és molt. És moltissim. Vist des d’ara, no és estrany que faci enguany el seu setzè aniversari i que hagi recaptat, fins ara, més de 67 milions d’euros. I tanmateix, mai les xifres no ens donaran la mesura exacta del que ha significat i del que significa, per a tots nosaltres, l’emoció de La Marató. Ara la nostra tasca, tant des de TV3 com des de Catalunya Ràdio, es limita a ajudar, amb tots els mitjans a l’abast i amb tot l’entusiasme de què som capaços, a fer possible que tots plegats renovem, una vegada més, aquesta emoció. Oleguer Sarsanedas Director del grup d’emissores de Catalunya Ràdio
OPINIÓ Dr. José J. Navas Coordinador de la Comissió Assessora Científica Fundació La Marató de TV3
Malalties cardiovasculars a Catalunya Les malalties cardiovasculars constitueixen, juntament amb el càncer i les malalties neurològiques i mentals, una de les tres àrees prioritàries dels sistemes de salut dels països desenvolupats. Són la primera causa de mort al nostre país i, per la seva incidència i prevalença, se situen entre les àrees amb “càrrega de malaltia” més rellevants, després de les malalties mentals, el càncer i els problemes osteoarticulars crònics. Els problemes de salut més importants en l’àrea cardiovascular –cardiopatia isquèmica, insuficiència cardíaca congestiva i trastorn del ritme cardíac– són sensibles a intervencions de salut pública i assistencial. L’eficàcia dels programes de detecció i intervenció contra els factors de risc cardiovascular: hipertensió, diabetis, dislipèmies, obesitat, tabac, etc., no admeten dubte. Amb tot, aquests programes són millorables i cal que s’hi introdueixin, de manera continuada, mesures innovadores d’acord amb l’evidència científica. Aquestes intervencions contra els factors de risc exigeixen la participació i l’estreta col·laboració dels diversos dispositius del sistema de salut: planificació, salut pública, atenció primària, atenció especialitzada, etc. I aquestes accions també cal que estiguin acompanyades d’acords amb les societats científiques i corporacions professionals, per garantir l’eficàcia de les mesures adoptades. Es tracta d’una cooperació i coordinació que exigeixen una anàlisi continuada dels plans d’actuació i una recerca contínua de les millors pràctiques dels serveis sanitaris en l’àrea cardiovascular.
Per tant, la recerca cal que generi nous coneixements, productes i serveis que millorin els resultats dels plans d’actuació abans esmentats: recerca en sistemes sanitaris, serveis assistencials i procediments de diagnosi i terapèutics en les malalties amb més prevalença o en aquelles que necessitin plans especials, atesa la dificultat que comporten. M’estic referint a la necessitat de recerca bàsica sobre les bases genètiques i els mecanismes de les malalties en les cardiopaties congènites i en les bases moleculars de noves estratègies terapèutiques, farmacològiques, de teràpia cel·lular, trasplantaments, etc. En definitiva, la Fundació La Marató de TV3 ha estat sensible: primer a les manifestacions d’interès de les societats científiques i associacions de malalts; segon, a la realitat de les dades epidemiològiques, i tercer, a la necessitat de contribuir, mitjançant la recerca, a trobar noves estratègies terapèutiques. Esperem que un any més la jornada de La Marató a TV3, enguany el proper 16 de desembre, sigui tot un èxit i es puguin captar els recursos necessaris per poder potenciar la infraestructura de recerca cardiovascular existent a Catalunya, que representa el 33% de les publicacions científiques de l’àrea cardiovascular en l’àmbit de l’Estat i el 40% de les citacions. Els fruits es veuran a mitjà i llarg termini. El terreny (les infraestructures existents) està preparat perquè les llavors (els recursos captats) fructifiquin.
MÓNMARATÓ · 7
MÓNMARATÓ · 6
Dr. Roberto Elosúa Investigador, Unitat de Lípids i Epidemiologia Cardiovascular. Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM-Hospital del Mar) Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona
Dra. Queralt Ferrer Menduiña Unitat de Cardiologia Pediàtrica de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron
Situació general de la cardiopatia isquèmica a Catalunya
Malformacions congènites cardíaques a Catalunya
La cardiopatia isquèmica és una malaltia que es caracteritza per la presencia d’un dipòsit de greix (i de cèl·lules inflamatòries) a les parets de les artèries del cor que dificulten la circulació de la sang a causa de l‘estretor que produeixen. Les persones que tenen una cardiopatia isquèmica poden presentar diversos tipus de símptomes: una angina de pit, un atac de cor o una mort sobtada.
Entenem per malalties o malformacions congènites alteracions de la formació dels diversos òrgans del cos durant la vida fetal, les quals es converteixen en anomalies estructurals i que solen manifestar-se durant l’edat neonatal o pediàtrica. De totes aquestes, les malformacions del cor son les més freqüents, i arriben a afectar un 1% dels embarassos de la població.
Quan aquests dipòsits de greix produeixen una obstrucció de l’artèria, poden permetre que passi prou quantitat de sang per respondre a les necessitats d’oxigen del cor quan estem en repòs, però aquesta quantitat pot ser insuficient quan fem un exercici (córrer, pujar un pendent) i fem treballar més el cor. Aleshores el cor es pot queixar per la manca de sang i d’oxigen i podem tenir el símptoma típic d’aquesta malaltia, com és l’angina de pit. De vegades aquests dipòsits de greix es poden trencar i desencadenen la formació ràpida de un quall de sang dins de l’artèria que impedeix sobtadament la circulació de la sang. Aleshores la part del cor que es queda sense rebre sang pot morir i produir-se un infart agut de miocardi, allò que normalment es coneix com un “atac de cor”. Si aquest infart és molt gran pot, en algunes circumstàncies, causar la mort. A Catalunya la cardiopatia isquèmica és la primera causa de mortalitat en el conjunt de la població. L’any 2005 la cardiopatia isquèmica fou responsable de 2.474 morts en dones (8,3% del total) i 2.900 morts en homes (9,2% del total). Com en la majoria de països de la Mediterrània, les taxes de mortalitat per aquestes malalties han estat tradicionalment més baixes comparades amb les dels països anglosaxons i del Nord i el centre d’Europa, però continua essent la primera causa individual de mort al nostre país.
La cardiopatia isquèmica suposa una de les primeres causes d’hospitalització a Catalunya. L’any 2005 vam ingressar uns 23.500 pacients als hospitals catalans per aquesta malaltia (7.000 dones i 16.500 homes). D’aquest ingressos, 9.500 van ser per un infart de miocardi (atac de cor). Una dada important és que malgrat que aquesta malaltia és més freqüent en homes que en dones, també afecta les dones, sobretot a partir dels 65 anys. A més, aquesta malaltia és més greu i més mortal quan afecta les dones. Per tant, les dones han de saber que poden tenir aquesta malaltia i consultar al seu metge si presenten algun símptoma sospitós. Els últims anys s’ha observat que el nombre de casos d’infart de miocardi està disminuint lleument entre els homes de 25 a 64 anys i augmentant, també lleument, entre els homes de 65 a 74 anys. Aquesta observació suggereix que estem aconseguint retardar l‘edat d’aparició de la malaltia. Les millores en els serveis sanitaris i dels tractaments estant afavorint també una disminució important de la mortalitat d’aquesta malaltia. De totes maneres, hem de tenir en compte que aproximadament dues terceres parts de les persones que moren per un atac de cor ho fan de forma sobtada, de cop, sense que tinguin temps d’arribar a un centre hospitalari. Per tot això, la prevenció d’aquestes malalties continua essent un element molt important de les polítiques sanitàries. Però a més a més, és important que cadascun de nosaltres tingui una actitud activa en la prevenció d’aquestes malalties, tot adoptant un estil de vida saludable que incorpori la pràctica d’activitat física, com caminar 30 minuts cada dia, evitar el consum de tabac i seguir una dieta saludable. Nosaltres serem els principals beneficiaris d’aquest estil de vida.
Malauradament, només es diagnostiquen durant l’embaràs al voltant del 50% dels casos; cal esmentar l’elevada dificultat d’estudiar un cor en un fetus de 4 mesos, la grandària del qual equival al de una moneda petita. Una gran part d’aquests nadons tindran simptomatologia a les poques hores de néixer i necessitaran tractament en centres altament especialitzats durant els primers dies de vida. Hi ha molts tipus de cardiopaties congènites (CC) que es podrien classificar en uns 20 tipus diferents, totes amb infinitat de petites variacions que sovint fan que cada cas esdevingui un repte particular. El tractament de les cardiopaties congènites pot ser de: · Tipus correctiu (mai curatiu), tot aconseguint una circulació sanguínia igual a la fisiològica i una bona qualitat de vida, la comunicació interventricular (malformació més freqüent). La tetralogia de Fallot i la transposició de grans artèries en són exemples. · Tipus pal·liatiu, en què amb allò que tenim fem possible que el pacient visqui, però sovint amb seqüeles importants i amb mortalitats quirúrgiques altes. La hipoplàsia de cavitats esquerres, del ventricle únic o l’atrèsia tricuspídica són exemples d’aquest grup.
Els grans avenços dels últims 25 anys en la cirurgia cardíaca i en cardiologia pediàtrica, sense oblidarnos de la cardiologia fetal (hi ha certes patologies en les quals ja s’ha començat a fer tractament intrauterí), han aconseguit que la supervivència d’aquest tipus de malaltia hagi millorat de forma exponencial. La incidència de cardiopaties congènites a Catalunya està xifrada en un 0,8 % dels nascuts vius (la taxa d’avortaments a causa d’aquesta patologia és considerable, però els últims anys ha disminuït precisament arran d’aquesta millora del pronòstic). A Catalunya, per exemple l’any 2005, van néixer 637 nens afectats de cardiopaties congènites. Sabem que hi ha uns 30.000 cardiòpates congènits a Catalunya entre nens i joves amb necessitat d’atenció mèdica molt especialitzada i que es tracta d’un grup que anirà creixent amb el temps, ja que la millora en la supervivència i en la qualitat de vida continua augmentant cada dia. Hem de pensar que fins fa poc una gran part d’aquests malalts morien durant la infància o adolescència, mentre que avui dia, gràcies als avenços mèdics, un 85-90% d’aquests malalts arriben a l’edat adulta, amb totes les necessitats assistencials que això implica. Però no n’hi ha prou! Hem d’aprendre més! Gran part d’aquests malalts pateixen seqüeles irreversibles que els condicionen la qualitat de vida i que en la majoria de casos representaran una segona o tercera cirurgia. S’ha d’esbrinar quin tipus de tractaments i cirurgia seran a llarg termini els millors per a aquests pacients i hem d’avançar en el tractament d’aquestes malalties durant la vida fetal, entre moltes altres coses. Vull agrair-li, en nom dels professionals i dels nens i joves amb cardiopaties congènites, la seva aportació a La Marató i assegurar-li que estem preparats per dedicar l’esforç que calgui per fer rendir la inversió en recerca que se’ns hagi dipositat.
MÓNMARATÓ · 9
MÓNMARATÓ · 8
Dr. Josep Brugada Terradellas President de la Societat Europea d’Arítmies Cardíaques Director de l’Institut Clínic del Tòrax Cap del Servei de Cardiologia de l’Hospital Clínic de Barcelona
Dr. Antoni Bayés Genís Cap de la Unitat d’Insuficiència Cardíaca i Miocardiopaties Servei de Cardiologia de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau
Les arítmies cardíaques i la mort sobtada
Insuficiència cardíaca: una epidèmia en progressió
Anomenem “arítmia cardíaca” qualsevol trastorn del ritme cardíac, ja sigui per defecte (bradicàrdies, o cor lent) o ja sigui per excés (taquicàrdia, cor ràpid).
El cor és un òrgan contràctil dividit en dues cavitats dretes i dues cavitats esquerres. Les cavitats dretes reben la sang no oxigenada i s’encarreguen d’enviarla als pulmons. Les cavitats esquerres reben la sang oxigenada procedent dels pulmons i la bomben amb força a tots els òrgans de l’individu. Quan aquest múscul perd força, apareix la síndrome d’insuficiència cardíaca, que és la incapacitat del cor per resoldre les demandes energètiques de la persona. El cor esdevé insuficient per malalties del múscul cardíac (miocardiopaties), inflamacions virals del cor i, sobretot, com a resultat d’un infart de miocardi.
Quan el cor va massa a poc a poc, normalment el pacient pateix cansament, mareig i fins i tot pèrdua de coneixement. El tractament habitual, un cop fet el diagnòstic correcte, és la implantació d’un aparell anomenat marcapassos, que marcarà d’una manera programada el ritme cardíac que el metge desitgi. A Catalunya s’implanten al voltant d’uns 3.500 marcapassos nous cada any i es calcula que hi ha uns 30.000 pacients portadors d’un marcapassos que es controlen de manera regular als diversos hospitals. Quan el cor batega massa ràpid, el pacient normalment es queixa de palpitacions o sensació de batec ràpid al pit. En general, les taquicàrdies són benignes i provoquen malestar al pacient i a vegades necessitat d’anar a urgències per acabar-les. Aquestes taquicàrdies benignes es poden curar definitivament mitjançant l’anomenada ablació amb radiofreqüència, que permet localitzar el lloc d’origen de la taquicàrdia i eliminar-la definitivament aplicant-hi calor. Es calcula que es fan unes 1.300 ablacions amb radiofreqüència cada any a Catalunya. Un segon tipus de taquicàrdies és l’anomenada fibril·lació auricular. En aquest cas, el cor batega d’una manera irregular, caòtica. La fibril·lació auricular afecta al voltant de l’1% de la població per sobre de 60 anys i el 8% de la població per sobre dels 75 anys. És la primera causa de accident vascular cerebral (feridura) i, per tant, cal identificar-la i tractar-la adequadament. La identificació d’un pacient amb fibril·lació auricular implica fer el diagnòstic correcte de la causa, però també iniciar el tractament per evitar-ne les complicacions, sobretot la feridura, i fent prevenció amb la utilització dels
fàrmacs anticoagulants (el més conegut i utilitzat a casa nostra és el Sintrom). En alguns casos molt ben seleccionats, la fibril·lació auricular es pot intentar curar mitjançant la tècnica de l’ablació amb radiofreqüència. Actualment es fan a Catalunya unes 300 ablacions amb radiofreqüència a l’any per fibril·lació auricular. Finalment, hem de parlar de les arítmies cardíaques malignes, aquelles que poden fins i tot provocar la mort del pacient que les pateix. És l’anomenada mort sobtada cardíaca. Els pacients que poden tenir aquests tipus d’arítmies són, en primer lloc, aquells que tenen malalties cardíaques greus, com ara un infart de miocardi o una miocardiopatia dilatada (cor gros i cansat). En aquests casos és imprescindible fer una valoració cas per cas del risc de patir aquest tipus d’arítmia i fer-ne la protecció adequada, en cas que es consideri que el risc és elevat. El tractament preventiu d’un episodi de mort sobtada en aquests pacients d’alt risc passa per la implantació de l’anomenat desfibril·lador automàtic, que és un aparell connectat mitjançant uns cables al cor i que escolta de manera permanent el ritme cardíac. En cas que detecti que el ritme és massa ràpid, emet una descàrrega elèctrica per retornar al ritme normal. És l’anomenada desfibril·lació elèctrica. Malauradament, no sempre podem identificar el pacient que té risc de patir una mort sobtada i en molts casos aquesta es produeix sense que el pacient estigués protegit amb un d’aquests aparells implantables. En aquests casos, l’única esperança per recuperar de la mort aquest pacient és disposar de l’anomenat desfibril·lador semiautomàtic durant els primers 10 minuts posteriors a la pèrdua de coneixement. A Catalunya pateixen una mort sobtada unes 3.500 persones a l’any. Si disposéssim d’una xarxa prou important d’aquests aparells, possiblement podríem salvar-ne un bon nombre cada any.
La insuficiència cardíaca es manifesta clínicament per l’aparició d’ofec en caminar (i en les fases més avançades de la malaltia fins i tot en repòs) i la necessitat de dormir incorporat (amb dos o més coixins). Alhora, el malalt manifesta fatiga generalitzada i sovint retenció de líquids amb inflor dels turmells. Per establir el diagnòstic cal que el metge faci un interrogatori acurat i una exploració física completa. Alhora, cal fer proves complementàries per poder confirmar la causa cardíaca dels símptomes (de vegades aquests es confonen amb altres malalties d’origen respiratori que també es manifesten amb ofec). Les proves inicials que s’han de realitzar són l’electrocardiograma, la radiografia de tòrax, l’ecocardiograma-Doppler i els biomarcadors d’insuficiència cardíaca (fonamentalment els pèptids natriürètics). La insuficiència cardíaca és una veritable epidèmia per la seva gran magnitud en el nostre entorn. La seva prevalença (indicatiu del nombre de malalts afectats en un període concret) en la població general de més de 40 anys és de l’1%. No obstant això, la prevalença d’insuficiència cardíaca es duplica amb cada dècada i escala fins al 10% als 70 anys (i gairebé al 20% als 80 anys). La incidència de la malaltia (mesura del nombre de nous casos durant un temps determinat) també va augmentant i arriba a l’1% anual en persones majors de 65 anys. L’augment sostingut del nombre de malalts amb insuficiència cardíaca té múltiples causes. Primer, per l’envelliment de la població,
fet que comporta que més persones acabin desenvolupant la malaltia. Segon, pel diagnòstic més ràpid i precoç amb les noves eines diagnòstiques i una sensibilitat més gran de la societat per la salut. I tercer, a causa de la reducció tan acusada de la mortalitat durant la fase aguda de l’infart de miocardi assolida durant la darrera dècada. La millora en la cirurgia cardíaca, però sobretot el desenvolupament ràpid de tècniques percutànies (catèters, balons i stents d’angioplàstia) han permès una més gran supervivència del malalt amb infart. Amb tot, el malalt que ha perdut un fragment de múscul cardíac transformant-se en cicatriu, sovint evoluciona en el decurs dels mesos o anys següents cap a la síndrome d’insuficiència cardíaca. La insuficiència cardíaca també és un problema epidèmic de salut pública. Es tracta de la primera causa d’hospitalització en malalts majors de 65 anys i representa el 5% de tots els ingressos hospitalaris. Així mateix, és la tercera causa de mortalitat cardiovascular al nostre entorn (després de la malaltia coronària aguda i les malalties cerebrovasculars), essent responsable de ?10% de totes les morts. Per millorar la qualitat de vida d’aquests malalts i la seva expectativa de supervivència s’han desenvolupat equips multidisciplinaris als hospitals i centres d’assistència primària integrats per metges, infermeres, fisioterapeutes, farmacèutics... El cost total de l’assistència sanitària de la insuficiència cardíaca a Catalunya està al voltant dels 100 milions d’euros/any i representa el 3% del pressupost sanitari públic. Hem d’utilitzar, doncs, la informació epidemiològica de què disposem per prevenir l’aparició d’aquesta malaltia tan limitant i que costa tantes vides. Això es pot aconseguir fent un control rigorós dels factors de risc cardiovasculars (hipertensió arterial, obesitat, tabac, diabetis, dislipèmia); establint un diagnòstic precoç i un tractament apropiat seguint les indicacions dels estudis i les guies de les societats científiques; i organitzant una assistència integrada entre l’hospital i la primària dels malalts que ja han desenvolupat la malaltia.
ELS TESTIMONIS
CARES S T N E R E DIF D’UNA A X I E T A M T A T I L A E R or t sobtada i la insufim la t, ar nf l’i s, ite èn Les cardiopaties cong t: les d’una mateixa realita s nt re fe di s re ca n só ciència cardíaca dro Xavier, la Remei i el Pe el , va L’E s. ar ul sc va io malalties card en aquestes malalties, ix te pa e qu es on rs pe són quatre nir una vida normal, te r pe a di re re a di n que lluite bre que han reflexionat so es on rs pe n só bé m ta però e la han sabut replantejar-s i r co l de s tie al al m s le parlat amb ells. vida. Món Marató ha
MÓNMARATÓ · 12
MÓNMARATÓ · 13
PEDRO GIMENO Cuidar el cor, cuidar la vida Té 70 anys i pateix una insuficiència cardíaca, des que fa 15 anys va patir tres infarts. En aquell moment va decidir viure per cuidarse. Uns hàbits de vida sans l’han portat a uns 70 anys plens d’energia i optimisme.
REMEI BEDMAR Sobreviure a una mort sobtada La Remei va patir una mort sobtada fa més de dos anys, de la qual s’ha recuperat sense cap seqüela. Amb 54 anys, l’ensurt i el coneixement precipitat de les malalties cardiovasculars li ha fet replantejar-se la vida. XAVIER SAMPER La vida després de l’infart
El passat mes de maig i amb 45 anys va patir un infart. L’elevat consum de tabac i l’estrès produït per la feina van contribuir a aquest fet, que ha entès com una segona oportunitat i un avís per corregir hàbits.
EVA URPINA Créixer amb una malaltia de cor
Va néixer amb una cardiopatia congènita, doble sortida del ventricle esquerre amb comunicació intraventricular, que en els seus 27 anys l’ha portat 6 vegades al quiròfan, la darrera i més important l’any 2002.
L
a convivència amb una cardiopatia congènita ha fet de l’Eva una persona pacient, que sap encaixar amb optimisme les dificultats amb què s’ha trobat. “Sóc molt lluitadora i tiro endavant. Sempre estic somrient i no demostro que em trobo malament, sobretot pels meus pares”, explica. L’Eva sempre ha estat responsable i conscient dels seus límits, però sovint s’ha rebel·lat i ha volgut “menjar-se el món”, buscant la llibertat i el tipus de vida de la gent de la seva edat: “Tens limitacions i les entens, però no les acabes d’assumir i penses: per què no puc treballar com els altres?” I això és el que va fer, independitzarse jove i anar-se’n a viure i treballar a Gran Canaria, des d’on va haver de tornar el 2002 per sotmetre’s urgentment a una intervenció molt complicada que els metges creien que no superaria. Des d’aleshores no pot treballar i rep una pensió d’invalidesa. Ara porta una “vida massa tranquil·la”, ja que el cansament derivat dels problemes cardíacs no li permeten fer gairebé res. En sentir el testimoni de l’Eva, el Pedro intervé ràpidament: “A mi, ara, em dols tu més tu que no pas jo, perquè jo ja tinc 70 anys i no és el mateix una persona jove que una persona gran”. El Pedro explica que després de patir l’infart, ara fa 15 anys, ho va tenir clar: “Em vaig dir: si surto d’aquesta, viuré per cuidar-me i així ho vaig fer”. És per això que aconsella a l’Eva: “Tu, cuida’t. M’has sentit? Que cuidant-se es poden fer moltes coses!”. El Pedro confessa que va assimilar molt ràpidament la nova situació. L’infart el va sorprendre amb 55 anys, amb una vida laboral llarga i els fills grans i va poder permetre’s deixar de treballar a l’empresa familiar de construcció i viure
una vida tranquil·la. Tot i les limitacions que li imposa la insuficència cardíaca que pateix, té una vida bastant activa. El passat mes de març, però, va patir una embòlia que el va deixar gairebé sense poder caminar. Ara du un marcapassos gràcies al qual torna a fer una vida normal. Al Xavier, l’infart l’ha sorprès en unes circumstàncies diferents. Té 45 anys, una impremta familiar i un fill adolescent. Diu que ha estat una sort sobreviure a l’infart i per això s’ha plantejat canvis en la seva vida: ha deixat de fumar, menja millor, camina i, quan s’incorpori a la feina, intentarà prendre-se-la amb més calma. La realitat de l’infart el va colpejar bruscament i va veure com pot ser de vulnerable el cor si no es cuida. “No m’ho esperava, mai creus que això et pot passar a tu i he tingut un gran ensurt”, explica. La Remei coneix molt bé la sorpresa de què parla el Xavier. El juliol 2005 va patir una mort sobtada, provocada per una forta arítmia. “Estava en un espectacle quan vaig caure desplomada al terra, sense ni tan sols trobar-me malalment”, explica. “Vaig estar 45 minuts morta” i la va salvar el massatge cardíac que li va fer un noi que assistia a l’espectacle, fins que va arribar l’ambulància amb el desfibril·lador. La Remei gaudeix d’una bona qualitat de vida perquè es troba bé, però admet que la mort sobtada va fer que es replantegés moltes coses. Després d’haver d’estar uns mesos sense treballar a la seva sabateria, va entendre que no hi ha ningú imprescindible i va aprendre a delegar. Ara dedica més temps a si mateixa i gaudeix dels petits moments de la vida.
La incomprensió que pateixen els malalts de cor, que aparentment semblen estar sans, és un altre dels temes que sorgeixen en la conversa. “El cor és molt traïdor, perquè no sembla que estiguis malalt. No avisa”, diu el Pedro. L’Eva explica com viu aquesta incomprensió amb els amics, que “tampoc t’entenen. Quan vas pel carrer i t’has d’aturar perquè et canses, pensen que estàs exagerant”.
El Xavier hi està d’acord: “Et veuen jove i amb bon aspecte i creuen que ja està superat, i jo encara m’estic recuperant, més mentalment que del cor”. Acceptar la nova situació no està sent fàcil per al Xavier, que mai s’havia pensat que tindria un problema de cor. Ara ha d’aprendre a viure amb la responsabilitat de cuidarse i amb la por que torni a passar. La Remei també viu amb aquest neguit, però explica que a poc a poc s’hi ha anat habituant i ha sabut deslligar-se’n. “Em pot tornar a passar sense que me n’adoni, però he de fer vida normal”, explica.
La Marató 2007: Malalties cardiovasculars Parlem de la propera edició de La Marató i expliquen què els agradaria que canviés en el camp de les malalties cardiovasculars. El Xavier al·ludeix a la necessitat de la prevenció i la detecció precoç, que existeix “un seguiment des del primer símptoma”.La Remei demana que “la gent prengui consciència i que es destinin més recursos per a la investigació”, sobretot en la mort sobtada, que és una “gran desconeguda que no avisa i no deixa temps per reaccionar”. Donada l’experiència que ha viscut, la Remei també reclama més informació i educació per a la gent, perquè qualsevol pot convertir-se en la primera assistència que rep una persona que ha patit un infart o una mort sobtada. Per la seva banda, el Pedro es mostra molt satisfet de l’atenció que ha rebut i dels avenços que s’ha produït en la cardiologia els darrers 15 anys i pensa que tot i que sempre es pot progressar, pel que fa a la seva malaltia, “està cobert”. A l’Eva li agradaria que la gent amb cardiopaties tingués visibilitat i reconeixement, perquè el cor és sovint “una malaltia silenciosa, que no es veu a primera vista” i ho expressa d’aquesta manera: “que La Marató serveixi per dir: Ei! Que existim!”. El vitalisme del Pedro, que s’ha desprès al llarg de la conversa, ens deixa un missatge molt valuós: “S’ha de trobar un motiu per tenir il·lusió i tirar endavant en els moments difícils. Però rendir-te, mai!”.
EL PROGRAMA Xavier Abad, director de La Marató de TV3
Únic i irrepetible Fa uns dies, en una de les pauses de la gravació d’un dels vídeos que es veuran a La Marató, el doctor Joan Cinca que hi participava m’expressava, encuriosit, les impressions que li havia provocat el fet d’haver trepitjat per primera vegada un plató. “Això és impensable en un quiròfan... Allà, no podem assajar, ni repetir si no ens ha sortit bé el que hi fem... Quina sort teniu!” I, realment, és així. Tenir tantes oportunitats com la feina exigeixi per fer-la bé és un luxe comparat amb la tensió que suposa jugar-se-la a només una carta. I més tractant-se de vides humanes. Un plató de televisió i un quiròfan poden guardar un cert paral·lelisme: la il·luminació intensa; un punt d’atenció envoltat de moltes persones, totes elles imprescindibles; la rellevància del que s’hi fa; l’estona que es necessita, que de vegades pot ser molt llarga, la tensió que s’hi viu (més important en un programa en directe)... La Marató, com qualsevol acció en un quiròfan, és única i irrepetible. Única, pel fet que es tracta d’un format singular de televisió (de més de 12 hores de durada i en directe) i irrepetible, en el sentit que només es pot millorar d’un any per l’altre. El programa de La Marató el comencem a preparar 6 mesos abans de l’emissió. Necessita d’un bon preoperatori (continuant amb l’analogia mèdica) i un munt de persones per fer-lo possible. El grup de 15 persones que hi treballa d’una manera més o menys fixa passa a convertir-se en 400 el dia del programa. En aquesta edició el programa compta amb diverses novetats. Una de les més destacables és el canvi en el marcador dels diners
que es recapten, que, per primera vegada, serà dinàmic. És a dir que el marcador on s’acumulen els diners estarà en continu moviment segons el ritme en què arribin les donacions, i actuant gairebé com un termòmetre del que està passant al plató i de la solidaritat dels catalans. Una altra novetat fa referència a les seus on rebrem aquests donatius. A partir d’aquesta edició, a les seus de Tarragona, Lleida, Girona i Barcelona, se n’incorpora una de nova que serà itinerant, és a dir que cada any estarà situada en una ciutat diferent. La d’aquest any l’hem situada al Teatre Kursaal de Manresa. I la tercera novetat, referent al plató, és la banda de música i el presentador, que seran els mateixos durant totes les hores d’emissió. Aquest any hem encarregat la continuïtat musical al Llibert Fortuny i la presentació al Miquel Calçada, que agafarà el relleu dels altres tres professionals que fins ara han assumit la presentació en solitari (Antoni Bassas, Helena G Melero i Ramon Pellicer). La presència i col·laboració de malalts i metges, presentadors, convidats, vídeos i accions divulgatives, actuacions musicals, activitats organitzades arreu del país i el suport fidel de la nostra audiència, faran novament de La Marató de TV3 un programa de televisió únic i irrepetible.
LA CAMPANYA
MÓNMARATÓ · 17
Els joves pinten La Marató La implicació dels joves en la campanya de sensibilització de La Marató es completa amb la participació en el concurs Pinta La Marató, que enguany arriba a la seva novena edició. L’objectiu del concurs és fomentar l'esperit solidari que representa La Marató de TV3 i el coneixement dels joves sobre les malalties cardiovasculars.
El Dr. Marrugat, en la formació dels professionals de la medicina
LES MALALTIES CARDIOVASCULARS EXPLICADES ALS JOVES El mes de novembre la Fundació ha engegat la campanya de sensibilització i difusió sobre les malalties cardiovasculars amb l’objectiu de mobilitzar la societat catalana i divulgar el coneixement sobre les
malalties cardiovasculars entre els centres educatius i cívics de Catalunya. En aquesta campanya, coordinada per la Secretaria d’Acció Ciutadana del Departament de Governació i Administracions Públiques de la Generalitat, hi participen uns 200 professionals de la medicina, que impartiran al voltant
Tots els centres que han rebut una conferència poden participar en aquest concurs, elaborant un cartell que contingui la visió particular dels alumnes sobre les malalties cardiovasculars. Un jurat elegirà el mural guanyador i premiarà els seus autors amb un cap de setmana en una de les instal·lacions de la xarxa d’albergs de la Generalitat.
de 3.000 conferències, els principals receptors de les quals són els joves entre els 14 i els 16 anys. La tasca divulgativa dels conferenciants compta amb el suport d’un DVD didàctic editat especialment per a la campanya, que recull explicacions mèdiques i testimonis de malalts del cor.
EL DISC DE LA MARATÓ La Marató de TV3 edita el seu tercer disc de cançons que parlen del cor i que tenen en comú valors universals com la solidaritat, la superació, l’amor a la vida, conceptes associats també a moltes persones que pateixen malalties cardiovasculars, les patologies que centraran la setzena edició. La nova proposta musical versiona al català cançons d’estils tan diferents com el pop-rock, la rumba catalana, el funky, la fusió, el mestissatge, la lírica i el cinema. El disc inclou també la sintonia de La Marató interpretada per Llibert Fortuny Electric Quintet, que enguany serà la banda del programa. Per primera vegada el disc de La Marató de TV3, compta amb una col·laboració internacional, la cantant de fados portuguesa amb arrels catalanes Mísia. Del panorama espanyol, en destaca la participació de l’Oreja de Van Gogh i Il Divo. Antonio Orozco,
El web de la Fundació (www.fundaciomaratotv3.cat) acollirà una exposició virtual amb tots els murals que han participat en el concurs.
Gisela i els monjos budistes del Garraf, Josep Carreras, Cris Juanico, Lax’n’busto, Peret, Quimi Portet són alguns dels cantants que també s’han sumat al projecte solidari, igual que artistes novells com Nubla, Mazoni, Helena Miquel, Lluís Cartes o Las Migas. El disc estarà integrat per 17 cançons gravades especialment per La Marató i 1 tema cedit. El treball ofereix la possibilitat d’escoltar 12 cançons que per primera vegada s’han adaptat al català. La producció musical ha anat a càrrec de Marc Parrot, Ten Produccions i Jordi Cubino. Les 170.000 còpies que s’editaran del disc de La Marató de TV3 es podran comprar juntament amb els diaris Avui, El Punt, El Periódico de Catalunya i La Vanguardia només el diumenge 9 de desembre. El preu serà el mateix que en les dues edicions anteriors: 9 euros. L’èxit de vendes del disc de l’any passat ha fet que enguany se n’hagi duplicat el tiratge de còpies. Alguns temes del disc s’interpretaran durant el programa La Marató de TV3. Alguns dels cartells presentats al concurs de l’edició 2006
MÓNMARATÓ · 19
MÓNMARATÓ · 18
MOURE’S PER LA MARATÓ La Marató és un projecte col·lectiu que es fa realitat gràcies a la col·laboració de moltes persones, ja sigui amb la participació individual en tasques de voluntariat, d’associacions que organitzen activitats populars o bé d’empreses col·laboradores. La suma de tots aquests esforços i il·lusions fa que edició rere edició, el dia de La Marató esdevingui una festa popular i solidària. L’edició 2007 de La Marató compta amb la mobilització de prop de 2.000 entitats arreu de Catalunya, que organitzaran centenars d’iniciatives i actes populars amb l’objectiu
de recaptar fons. I també amb la col·laboració de més de 2.400 voluntaris distribuïts entre 6 seus telefòniques, que atendran les trucades dels donants i faran altres tasques per garantir el bon funcionament d’aquestes seus. Les mostres de confiança en el missatge de La Marató es tradueixen també en l’adhesió a la campanya dels ajuntaments catalans, que col·loquen pancartes als carrers de les poblacions i esperonen la mobilització dels seus habitants. També el món del teatre s’hi afegeix, amb la lectura d’un manifest de suport a La Marató que fan les sales d’exhibició i les companyies teatrals d’arreu de Catalunya.
En les activitats populars que s’organitzen en pobles i ciutats hi participen petits i grans amb entusiasme i ganes de col·laborar
LES SEUS: CENTRES D’OPERACIONS DE LA MARATÓ Una de les novetats de La Marató 2007 és la posada en marxa d’una seu itinerant, que enguany s’estrena al Teatre Kursaal de Manresa i que s’uneix a les altres 5 seus de La Marató: el Palau Sant Jordi, el Plató 4 de TV3, el Port de Tarragona, la Fira de Girona i la Universitat de Lleida. Serà a través de 870 línies telefòniques distribuïdes entre les 6 seus que es rebran els milers de trucades de donants al 905 11 12 13 durant el dia de La Marató. Per a aquesta nova edició, les seus compten amb un espai habilitat on al llarg del programa es podran realitzar entrevistes a testimonis de malalties cardiovasculars i a persones que participen en activitats populars. D’aquesta manera, La Marató augmenta la seva proximitat amb els ciutadans i ofereix una cobertura més àmplia de tot allò que passa al país durant el dia 16 de desembre.
1.
2.
3.
Per a l'organització i la logística de les seus, la Fundació compta amb la col·laboració d'entitats, institucions i empreses, que desenvolupen tasques essencials per fer possible el seu funcionament, que van des de la coordinació del voluntariat i la instal·lació de les línies telefòniques al processament i verificació de les donacions. Cada seu compta, a més a més, amb els productes i serveis oferts per centenars d’empreses subministradores, que abasteixen les necessitats logístiques i dels voluntaris.
4.
6. 5.
1. 2. 3. 4. 5. 6.
Lleida Tarragona Palau Sant Jordi de Barcelona Girona Manresa TV3
LA RECERCA
ELS COMPTES Dolor crònic
La Marató 2006
La Marató 2006. Tancament de comptes
Lliurament d’ajuts a la recerca biomèdica sobre el dolor crònic
Els fons recaptats durant La Marató del 2006, mitjançant diversos canals de donatius, permetran acomplir els dos objectius principals de la Fundació La Marató de TV3: el foment de la recerca biomèdica d’excel·lència, en aquest cas sobre el dolor crònic, i la sensibilització ciutadana sobre La Marató de TV3.
2007, i són auditats per PricewaterhouseCoopers i per la Subdirecció General de Control de la Intervenció General del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat.
La Universitat Rovira i Virgili de Tarragona acollirà el proper 3 de desembre l’acte de lliurament dels diplomes acreditatius als investigadors que rebran finançament de la Fundació La Marató de TV3 per desenvolupar els seus projectes de recerca biomèdica sobre el dolor crònic, tema que va centrar La Marató del 2006.
Tot seguit, es detalla l’aplicació dels recursos obtinguts durant l’exercici comptable juliol 2006 – juny 2007.
El Patronat de la Fundació va aprovar aquests comptes en la reunió del dia 21 de novembre de
La Fundació assumeix les despeses d’administració amb els interessos bancaris dels recursos que administra. D’aquesta manera, tots els diners procedents de donatius són destinats, en la seva totalitat, a les finalitats fundacionals.
Aquest acte serà presidit pel rector de la URV, Francesc Xavier Grau Vidal, per la consellera de Salut, Marina Geli i pel director de la Fundació, Joan Majó, que estaran acompanyats per la comissionada per a Universitats i Recerca, Dra. Blanca Palmada, i pel coordinador de la Comissió Assessora Científica i el director de la Fundació, José J. Navas i Miquel Vilar, respectivament.
EXERCICI 2006 - 2007. APLICACIÓ DE RECURSOS INGRESSOS Donatius Patrocini i altres
431.250,54
Interessos bancaris i altres
586.377,35
TOTAL INGRESSOS
despeses d’administració
7.579.858,20
sensibilització i difusió
APLICACIONS Finalitats fundacionals: a) Activitats de sensibilització i difusió b) Ajuts a projectes de recerca en dolor crònic
Despeses d'administració TOTAL APLICAT
*6.196.504,24
“Dolor. Esperanza en la investigación”, serà el títol de la conferència que presentarà la Dra. María Amor Hurlé, catedràtica de Farmacologia de la Universitat de Cantàbria.
6.562.230,31
7.098.848,73
93,66%
945.754,14
12,48%
6.153.094,59 *
81,18%
481.009,47
6,34%
7.579.858,20
100,00%
ajuts
és la xifra final a aplicar a projectes de recerca un cop afegits excedents d’exercicis anteriors.
Resultat de la convocatòria pública en dolor crònic Enguany seran 28 els projectes de recerca biomèdica que es finançaran amb els fons recaptats durant La Marató del 2006, seleccionats en funció de la seva qualitat, metodologia i rellevància, entre els 81 projectes presentats. Aquests projectes disposaran d’un total de 6,15 milions d’euros. La gestió de l’avaluació l’ha duta a terme l’Agència d’Avaluació de Tecnologia i Recerca Mèdiques, del Departament de Salut, que va repartir els projectes entre 92 revisors internacionals especialistes en l’àmbit del dolor, perquè els avaluessin. Un cop finalitzat un període de 3 anys, els investigadors principals faran públics els resultats dels seus treballs de recerca en un simposi científic.
LA MARATÓ 2006: DOLOR CRÒNIC Investigadors que rebran finançament
Dr. Lluís Aliaga Font Clínica del Dolor. Fundació Teknon “Neuroestimulació amb radiofreqüència de pols en el tractament de dolor crònic” 200.000
Dra. Marta Larrosa Padró Hospital de Sabadell “Estudi dels trastorns del son dels pacients amb fibromiàlgia” 199.065
Dr. Fernando Azpiroz Vidaur Hospital Universitari Vall d’Hebron “Dolor abdominal idiopàtic crònic: mecanismes fisiopatològics” 177.425
Dr. Alberto Lleó Bisa Hospital de la Santa Creu i Sant Pau “Dianes moleculars dels antiinflamatoris no estereuïdals: implicacions per al dolor crònic” 169. 531
Dra. Montserrat Balagué Corbella Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària “Efectivitat d’una intervenció multidisciplinària en l’evolució de la lumbàlgia subaguda inespecífica en població activa” 199.967
Dra. Eva Martinez Caceres Hospital Universitari Germans Trias i Pujol “TOLERVIP-MS: inducció de tolerància en esclerosi múltiple amb cèl·lules dendrítiques tractades amb pèptid intestinal vasoactiu i carregades amb pèptids de la mielina” 199.838,5
Dr. Joaquín María Rodríguez León Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona Dra. María Amor Hurlé González Facultad de Medicina. Cantàbria Dra. Pilar Sánchez Blázquez Instituto Cajal. Madrid “Modulació dels estats de dolor crònic per les citocines de la famíilia dels factors de creixement transformants beta” 395.625
Dr. Carles Ballús Creus Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Taller sobre el dolor per a pacients i familiars” 198.468
Dr. Jordi Miró Martínez Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia URV “Tractament psicològic pel dolor crònic musculosquelètic en nens i adolescents: el paper del catastrofisme en l’adaptació a l’experiència de dolor” 195.017
Dra. Maria Rull Bartomeu Hospital Universitari Joan XXIII “Desenvolupament i aplicació d’un programa multidisciplinari de tractament de la fibromiàlgia dirigit a pacients amb baix nivell cultural” 182.956
Dr. Antonio Montes Pérez Hospital del Mar “Cronificació del dolor després de la cirurgia d’hèrnia inguinal, de mama i cardiotoràcica: anàlisi dels factors predictius i associació amb polimorfismes genètics” 199.328
Dr. Eduardo Soriano García Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona “Identificació i caracterització d’un nou sistema de senyalització associat a exocitosi i neurotrofines: paper en la generació del dolor” 162.538
Dr. Joan Castell Conesa Hospital Universitari Vall d’Hebron “Neuroimatge amb SPECT en cefalea per abús de medicaments” 199.800 Dr. Antonio Ferrer Montiel Institut de Biologia Molecular i Cel·lular Dra. Rosa Maria Planells Cases Centro de Investigación Príncipe Felipe. València Dr. Angel Messeguer Peypoch Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona “Intervenció farmacològica al receptor de TRPV1 per atenuar el dolor crònic” 347.766 Dr. Joaquim Gea Guiral Institut Municipal d’Investigació Mèdica “Fibromiàlgia: relacions entre els símptomes i fenòmens moleculars locals (expressió de citocines i estrès oxidatiu) en els músculs” 198.005 Dr. Jesús Giraldo Arjonilla Institut de Neurociències UAB Dr. Jean Philippe Pin Institut de Génomique Fonctionnelle. Montpeller Dr. Amadeu Llebaria Soldevila Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona Dr. Joaquim Ariño Carmona Facultat de Veterinària UAB “Bases moleculars del dolor neuropàtic: una aproximació integrada per a l’anàlisi del grup-III de receptors metabotròpics de glutamat” 395.380 Dr. José Gutiérrez Maldonado Facultat de Psicologia UB Centre de Realitat Virtual. Barcelona Dra. Cristina Botella Arbona Facultat de Ciències Humanes i Socials. Castelló “Desenvolupament i aplicació de mètodes tecnològicament avançats basats en realitat virtual per a distracció de l’atenció, visualització i modificació de la imatge corporal, com a tècniques analgèsiques adjuntes contra el dolor crònic” 388.400
Dr. Pedro José Montoya Jiménez Institut de Recerca en Ciències de la Salut. Mallorca “Dinàmica cerebral del processament cognitiu i afectiu en pacients amb fibromiàlgia” 199.668,78 Dra. Pilar Peris Bernal Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Efecte de la vertebroplàstia percutània en la qualitat de vida dels pacients amb dolor relacionat amb fractures vertebrals osteoporòtiques. Comparació amb el tractament conservador” 149.844 Dra. Olga Pol Rigau Hospital de la Santa Creu i Sant Pau “Noves estratègies en el tractament del dolor crònic inflamatori i neuropàtic” 184.746 Dr. Josep Porta Sales Institut Català d’Oncologia “Dolor crònic en pacients adults oncològics a Catalunya: epidemiologia, adequació i satisfacció del tractament analgèsic” 71.655,75
Dr. Manuel Ramos Casals Hospital Clínic i Provincial de Barcelona “Susceptibilitat immunogenètica i alteracions metabòliques com a factors etiopatogènics de dolor crònic en pacients amb síndrome de Sjögren en comparació amb pacients atesos en l’àmbit de l’atenció primària” 180.525
Dr. Gregorio Valencia Parera Institut d’Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona Dra. Raquel E. Rodríguez Rodríguez Facultad de Medicina. Salamanca Dr. Jesús Jiménez Barbero Centro de Investigaciones Biológicas. Madrid Dra. Núria Boada Centeno Facultat de Ciències de la Salut i de la Vida UPF “Disseny racional, síntesi i caracterització d’anàlegs d’opiorfina i M6G: vers un millor coneixement dels mecanismes del dolor” 361.326,22 Dra. Marta Valle Cano Hospital de la Santa Creu i Sant Pau “Aproximació farmacocinètica-farmacodinàmica poblacional per avaluar la interacció entre delta9-tetrahidrocannabinol i cannabidiol en voluntaris sans després d’administració oral: efectes farmacocinètics, antinociceptius i subjectius” 179.900
Dra. Patricia Pozo Rosich Hospital Universitari Vall d’Hebron “CHROMIG: genotipatge del risc de desenvolupar migranya crònica” 199.413,75
Dr. Josep Valls Solé Hospital Clínic i Provincial de Barcelona Dr. Josep M. Tormos Muñoz Hospital de Neurorehabilitació Institut Guttmann Dr. Paul Verschure Fundació Barcelona Media UPF “Intervencions sobre els components sensorial i emocional de les respostes a estímuls de dolor en pacients amb dolor neuropàtic crònic” 364.502
Dra. Margarita Puig Riera de Conías Hospital del Mar “Dolor crònic postquirúrgic. Implicació dels sistemes de la dinorfina i encefalines, i prevenció mitjançant teràpia gènica” 199.264,41
Dr. Enrique Verdú Navarro Institut de Neurociències UAB “Trasplantaments cel·lulars i tractament farmacològic per reduir el dolor neuropàtic crònic en lesions de medul·la espinal” 96.300