Dossier didàctic "Mare de Déu gòtica de Bellpuig de les Avellanes

QUADERN DE TREBALL

LANES

MARE D

ES AVEL L E D IG U P L L E DÉU DE BE

ESO I BATXILLERAT HISTÒRIA I HISTÒRIA DE L’ART

L ’ e s c u lt u r a g ò t i c a d e l M o n e s t i r d e s a n ta m a r i a d e B e l l p u i g d e l e s av e l l a n e s Continguts La Mare de Déu

2

Descripció artística

3

Els Comtes d’Urgell

4

La comtessa destronada

5

Restauració

6

Punts d’interès Fou esculpida per Bartomeu de Robió Data del darrer terç del segle XIV Conté molts elements únics d’entre les imatges de la seva època.

Des d’inicis del segle XX no es troba al Monestir de les Avellanes.

Des de 2012 forma part del Museu de Lleida Quadern elaborat per: Ramon Serra Ramon Llansana Robert Porta

PÀGINA 2

MARE DE DÉU DE BELLPUIG DE LES AVELLANES

La Mare de déu de bellpuig La Mare de Déu de Bellpuig de les Avellanes, és una escultura gòtica feta amb pedra policromada. Fou esculpida al darrer terç del segle XIV. El seu autor fou Bartomeu de Robió, màxim exponent de l’Escola de Lleida.

La imatge fou creada per a situar-se al presbiteri de l’església de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes.

Al mateix espai s’hi van situar els sepulcres dels Comtes d’Urgell.

Els principals valors d’aquesta imatge són: Artístic: conté molts elements artístics que la fan única entre les de la seva època.

Espiritual: per la devoció que hi tenien els canonges de les Avellanes, els comtes i els habitants de la contrada.

Simbòlic: per ser un dels elements del patrimoni del monestir de les Avellanes salvat d’espoliació o destrucció que ha patit el monestir.

Identitari: Per ser la patrona del monestir de les Avellanes i la Mare de Déu del panteó dels Comtes d’Urgell.

1905/1906

1921

1991

2010

Dipositada al Museu de Lleida

Altra col·lecció privada

1898

Subhasta

Venuda a Charles Deering

1630/1750

d’Interès Nacional

Sala Capitular

1503

Declarada Bé Cultural

Altres espais de l'església

XIV

Altar de l’església

Esculpida

A qui s’atribueix l’autoria de l’escultura? De quina escola artística formava part? Quan va ser esculpida? Quins materials componen l’escultura de la Mare de Déu de Bellpuig?

2012

ESO I BATXILLERAT

PÀGINA 3

DESCRIPCIÓ ARTÍSTICA DE l’obra d’art L’escultura representa la Mare de Déu dempeus, sosté el fill amb el braç esquerre. A la mà dreta hi portava una flor, avui desapareguda. Destaca per la inusual indumentària que vesteix, de caràcter luxós, pels motius tèxtils policromats i per les sofisticades pedres d’orfebreria que llueix.

La vestimenta està formada per un ampli mantell que es recull per davant del ventre. El cap resta descobert i duu una corona, la disposició del mantell sobre les espatlles deixa a la vista l’ampli escot de la túnica inferior. A Catalunya només hi ha tres imatges de Maria amb aquest tipus d’escot. Al vestit també hi destaquen els símbols heràldics.

La corona està rematada per detalls florals de grans proporcions, és l’única imatge de l’època, conservada, amb aquest tipus de vestidura i que al mateix temps cenyeixi corona.

El Nen presenta unes mides molt proporcionades respecte a la Mare, aspecte inusual en l’Escola de Lleida, fet que atorga més protagonisme a la figura de la Mare. També és inusual l’ús de la laca vermella sobre pedra, emprada en la policromia del vestit del Nen. En conjunt, podem dir que estem davant d’una imatge que sembla més una comtessa d’Urgell que una Mare de Déu.

Assenyala i descriu breument els elements artístics més destacats de la imatge

PÀGINA 4

MARE DE DÉU DE BELLPUIG DE LES AVELLANES

Els comtes d'Urgell i el monestir Cap a finals del segle XIII i inicis del segle XIV, el Monestir de les Avellanes vivia una època d’esplendor, que es traduí en la construcció de nous edificis. El més rellevant fou la construcció de l’església gòtica (1298-1313).

La construcció de la nova església fou patrocinada en bona part pel comte d’Urgell Ermengol X: “assignamus pro opere Ecclesia eiusdem monasterii construendo...”

L’objectiu del comte d’Urgell era que la nova església acollís el panteó de la casa d’Urgell, fet que el convertí en el primer panteó dinàstic de Catalunya. El panteó estava format per quatre sepulcres.

L’any 1314 el comte Ermengol X va morir de forma prematura i sense descendència. La seva mort significà la fi del projecte, quedant l’església inacabada, per això l’església no té nau central ni porta d’accés principal.

L’any 1906 els quatre sepulcres foren venuts, i actualment es troben al Museu The Cloisters de Nova York.

De quin estil arquitectònic és l’església del Monestir? Quan es va construir?

Per què la seva planta és tan inusual?

Què feia especial els sepulcres dels Comtes d’Urgell? Quants sepulcres hi havia? On són els sepulcres actualment?

ESO I BATXILLERAT

PÀGINA 5

LA COMTESSA DESTRONADA (S. XVII -XIX) Testimoni de Diego de Monfar (any 1640) “Al lado de la epístola hay otra sepultura, y á lo que yo conjeturo, está en ella el conde Ponce de Cabrera [Ermengol X]: es muy magnífica y majestuosa, de gran labor y ornato (…) tiene muchos escudos de la casa de Urgel (…). Sobre esto, á la misma pared, hay una imagen de nuestra Señora, todo de buena mano...”

Testimoni de l’abat Jaume Caresmar (any 1752), descrivint el sepulcre d’Ermengol X “Encima del sepulcro ay una imagen de nuestra Señora también de piedra muy hermosa, que tiene a la izquierda sentado su Hijo, y a la derecha una flor que da al Niño” Testimoni de Jaume Caresmar (1717-1791) “Aquella imagen de nuestra señora de Bellpuig, que según Fernando V el Católico, brilla por sus grandes milagros como afirma en su diploma de 1503, venerada siempre en el altar mayor de esta Iglesia y luego quitada durante la construcción de un altar mayor a fines del siglo pasado [XVII] y colocada en una capilla particular, en la que se venera sobre las gradas del altar de San Agustín” Testimoni de Gaietà Barraquer (any 1898) en una descripció de la sala capitular.

“Hoy tiene dos retablos, el de la testera en la nave central, frente a la Puerta, de gusto grecorromano, que guarda la imagen de la Virgen de Bellpuig” Assenyala a la planta del monestir (església i sala capitular) en quins espais podia haver estat la imatge de la Mare de Déu segons els testimonis esmentats.

L'Epístola és l’espai de l’església

Alt ar

on es llegeix els textos

Ma

jor

epistolars. Des del punt de vista

lX go en

lcr pu e S

dels fidels, correspon al costat

rm eE

dret de l’altar .

Porxo entrada

a Sal

lar itu p a C

ustí

La Sala Capitular és l’espai on es

C ap ella

St. A g

reuneixen els monjos per prendre decisions, elegir l’abat, debatre assumptes del monestir, etc.

Claustre

PÀGINA 6

restauració de la mare de déu El procés de restauració de la Mare de Déu ha permès realitzar un estudi científic de la imatge, amb el qual s’han fet diversos descobriments.

Entre altres coses s’ha confirmat que l’autor de l’escultura fou Bartomeu de Robió.

També que la imatge conserva quatre capes de policromia fetes al tremp, algunes d’elles al tremp d’ou. També s’ha descobert que la vestimenta interior del Nen, de color vermellós, es va policromar amb la tècnica del lacat.

L’aplicació d’aquesta laca vermella també s’havia utilitzat als sepulcres dels comtes d’Urgell. La comparació d’aquestes dues laques permetrà confirmar si la imatge de la Mare de Déu està vinculada amb el Monestir de les Avellanes.

L’estudi minuciós dels escuts que hi ha al vestit de la Mare de Déu, no ha aportat cap informació, ja que els motius heràldics van ser deliberadament eliminats en algun moment.

En la restauració es va confirmar el bon estat de conservació de la imatge. Tot i això, les mutilacions que presenta són la flor de la mà dreta, el coll trencat i reparat, els escuts esborrats i quatre perforacions a la part posterior.

Quantes capes de policromia es conserven de la imatge?

Pintura al tremp: La que utilitza

Tot i la bona conservació de l’escultura, quines parts han patit mutilacions al llarg del temps?

la trempa, la qual és un aglutinant, com cola, rovell d’ou, goma, plàstic, caseïna, etc., amb aigua, que s’empra per a barrejar els colors en la pintura .

Quina prova científica permetrà confirmar la vinculació de la imatge de la Mare de Déu amb el Monestir de les Avellanes?

Pintura en laca: La que utilitza un vernís dur i brillant que hom obté a base de laca natural o de productes sintètics.