ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES 2010/2011
N. 1
LO CANASTRÓ Contingut Portada
1
Editorial
2
Notícies
3
Activitats
4
L’entrevista
12
Els arxius
15
Col·laboradors
16
Punts d’interès especials • Neix el primer butlletí dels Amics del Monestir • Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes • Que sonin les campanes al monestir! • La Força de la Fraternitat, el llibre del centenari • G. Ramir, l’últim fuster del monestir
butlletí informatiu
Página 2
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
EDITORIAL
2011: UN ANY DE VIDA I TOTA UNA VIDA PER DAVANT
Gabriel Villa-Real, president de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes En el marc del
ca – però també social i de valors –
en el marc del Monestir de les Ave-
centenari de
l’associació vol promoure el conreu
llanes aporta el simbolisme i la voca-
la presència
de l’espiritualitat, projectes culturals
ció de l’acollida, de donar cabuda a
dels germans
i humanístics, la solidaritat i el com-
tothom que arriba.
maristes
al
promís en relació als problemes del
Monestir
de
Quart i Tercer Món. Vol dur endavant
les Avellanes
projectes i activitats capaços de cre-
va néixer l’As-
ar ponts d’interrelació entre els pro-
sociació d’A-
grames públics i els privats, a nivell
mics del Monestir de les Avellanes,
econòmic, social, formatiu, educatiu i
ara fa poc més d’un any.
cultural.
Tanquem el primer any de vida de l’associació satisfets del treball realitzat i de l’orientació donada, conscients que encara estem a l’inici del camí. Les pàgines que segueixen ens mostren els principals projectes duts a terme així com altres fets de la
L’associació ha començat a fer camí
Volem transmetre el nostre agraï-
amb la vocació de ser un projecte
ment a totes les persones, entitats i
col·lectiu, un projecte capaç de ge-
institucions que ja col·laboren amb
nerar sinèrgies en el seu context més
nosaltres, per l’encoratjament i el
immediat i d’esdevenir un espai
suport rebuts.
canalitzador i punt de trobada de tots aquells i aquelles que, havent descobert aquest lloc com a referent
per
a
llurs
vides, volen
col·laborar per fer conèixer i promoure el Monestir de les Avellanes.
“L’associació ha començat a fer Presentem el primer número del butlletí “Lo Canastró”, com a mitjà informatiu de l’associació, en ell fem balanç de l’activitat duta a terme al llarg de l’any. Pren el nom de “Lo Canastró” perquè és un nom tradici-
En aquest període de crisi econòmi-
vida del Monestir de les Avellanes.
onal de la nostra contrada i perquè
camí amb la vocació de ser un projecte col·lectiu”
Página 3
[N. 1] 2010/2011
NOTÍCIES
JA SÓC AQUÍ… SÓC LO CANASTRÓ!
[Ramon Benseny]
Aquí em teniu, bona gent de l’As-
mà de julivert, alls, cebes i tomà-
aquesta mateixa vocació de família
sociació d’Amics del Monestir de
quets, les quatre patates del dia, al-
on tot allò de casa hi tingui cabuda.
les Avellanes.
gunes figues i el raïm de la parra de
Ja sabeu què és un ca-
sempre; fins i tot
nastró i per a què ser-
per anar a recollir
via?. Com que la majo-
els ous de les
ria dels catalans som
gallines;
descendents de pagès,
per ficar-hi el pa
de terres de secà i con-
que
reus de vinya, horts i
taula. Com que no
gra; de masies, bordes
hi havia neveres
també
sobrava
a
Bé i això de “Lo”? No oblideu que som a les terres de ponent, a la Terra Ferma... i si com tot canastró estem oberts a tota parla aquí però, parlem “lo català” occidental, i diem això del “lo” des de sempre i ens agrada, o és que mai no heu sentit això de “lo pare”, “lo pa” o “lo senyor metge”? Per això “Lo” Canastró.
o poblets més aviat petits, alguna
ni bosses de plàstic, servíem per a
vegada haurem vist un canastró. Una
tot, aquesta era la nostra veritable
“eina” casolana, similar a un cistell
vocació servir per a tot i per a tot
gros, amb dues nanses, molt obert i
tenir-hi cabuda. Hem estat com una
on hi cabia tot.
mena de precursors de l’ecologia i
“Aquest nou Canastró, com a Butlletí
de l’ona verda.
Informatiu de l’Associació d’Amics del
sobre de la pastera o al costat del foc
Oi que us agrada saber qui som i per
Monestir de les Avellanes, vol tenir
a terra, però sempre molt a l’abast
a què servíem?. Doncs bé, aquest
aquesta mateixa vocació de família on tot
de tota la família. Em feien servir per
nou canastró, com a Butlletí Infor-
anar a l’hort i recollir la mongeta
matiu de l’Associació d’Amics del
tendra, les albergínies i pebrots, una
Monestir de les Avellanes, vol tenir
Generalment em tenien a la cuina a
allò de casa hi tingui cabuda”
ELS AMICS DEL MONESTIR JA TENIM WEB I FACEBOOK!
[Robert Porta]
Des de fa uns mesos l’Associació
pretenem publicar textos sobre la
està tenint un gran èxit perquè ja estem
d’Amics del Monestir de les Avella-
història i sobre el valor artístic i ar-
arribant als 1.000 amics.! Ens trobareu
nes ja disposem de pàgina web
quitectònic del conjunt dels espais
a:
pròpia. Ens trobareu dintre del Portal
del monestir. A la secció d’activitats
Web del Monestir, a la secció
hi trobareu informació
“Amics Monestir”
sobre
www.monestirdelesavellanes.com/ index.php/ca/amicsmonestir
les
d’Història,
facebook.com/amicsmonestiravellanes
Jornades Projectes,
exposicions, etc. En els propers mesos anirem
De moment a la web us expliquem qui som i quines activitats estem
desenvolupant la web amb nous continguts.
realitzant. També hem obert una secció anomenada “Espai Monestir” on
I ara també tenim pàgina de facebook! I
Web de l’Associació d’Amics del Monestir
Página 4
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
EL PROJECTE “JORNADES D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA I LA RELIGIOSITAT” [Jaume Parés] El projecte de les Jornades d’Història
l’experiència viscuda en l’organitza-
El nostre principal objectiu és acon-
del Monestir de les Avellanes va co-
ció de les I Jornades en van sorgir les
seguir que el Monestir de les Avella-
mençar arran de la celebració dels
bases d’aquest projecte i la voluntat
nes sigui un espai de trobada per a
cent anys de presència marista al
de donar-li continuïtat, celebrant una
científics i investigadors, i fomen-
monestir.
nova edició de les Jornades cada
tar així l’intercanvi de coneixement i
any.
de sorgiment de nous projectes i
Les Jornades van ser la primera ac-
estudis.
tivitat que es va realitzar des de de
El projecte de les Jornades d’Història
l’Associació d’Amics del Monestir de
del Monestir de les Avellanes pretén
Per altra banda, també tenim la vo-
les Avellanes. La seva organització
crear un espai de referencia mun-
luntat de fer arribar tot aquest co-
va
la
dial en relació als estudis d’histò-
neixement a totes les persones que
col·laboració entre l’Associació i el
ria de l’Església i la religiositat. És
hi estiguin interessades, de manera
Grup de Recerca Consolidat en Estu-
per això que una part dels professio-
que les Jornades siguin un espai de
dis Medievals “Espai, Poder i Cultu-
nals que hi participen provenen de
relació entre científics, persones i
ra” de la Universitat de Lleida. De
països i universitats d’arreu.
territori.
ser
possible
gràcies
a
Cartell de les I Jornades d’Història
Cartell de les II Jornades d’Història
Página 5
[N. 1] 2010/2011
ACTIVITATS
ELS PREMONSTRATESOS A L’EDAT MITJANA (I Jornades d’Història) [Robert Porta] Les I Jornades d’Història del Monestir
volució de la reforma de l’Església
consideren panteó i els que no. Fi-
de les Avellanes, es van dedicar als
peninsular del segle XII. Molt in-
nalment el professor Francesc Fité
premonstratesos a l’edat mitjana,
teressant fou també la conferència
ens explicà l’evolució constructiva
l’estudi dels quals ens ha permès
del professor Francisco Javier Pé-
del monestir des de l’Edat Mitjana
connectar amb els orígens medievals
rez Rodríguez, qui adoptà un paper
fins al segle XIX.
de Bellpuig de les Avellanes.
molt crític amb les fonts documentals
Les Jornades es van estructurar en
emprades per a l’estudi dels pre-
La quarta i última sessió s’iniciava
quatre sessions distribuïdes entre els
monstratesos a la Península Ibèrica,
amb la visita guiada de la mà del
dies 28 i 29 d’octubre de 2010.
posant en dubte les explicacions
professor Francesc Fité que ens va
emprades fins al moment per argu-
permetre conèixer l’evolució cons-
Després de l’acte inaugural, comen-
mentar els orígens d’aquests mones-
tructiva de Bellpuig de les Avellanes
çava la primera sessió on es presen-
tirs. Finalment el professor Prim
a partir dels edificis conservats avui
tava l’ordre dels premonstratesos, de
Bertan es va centrar en la distribució
en dia. María Teresa López de
la mà d’especialistes internacionals
dels canonges regulars i concreta-
Guereño, ens delectà amb la seva
com Jacques Paul, Dirk Van de
ment dels premonstratesos al comtat
conferència sobre l’art premonstra-
Perre i Bernard Ardura. En les res-
d’Urgell,
l’influencia
tès, amb la qual, vam poder entendre
pectives conferències es conclogué
que hi tingueren al llarg de l’Edat
l’estructura constructiva de les canò-
que els premonstratesos havien par-
Mitjana.
niques premonstrateses hispàniques.
destacant-ne
ticipant activament en la reforma de
Finalment li tocà a Paul Freedman
l’Església al segle XII, molt especial-
El dia 29 al matí el professor Flocel
posar el punt i final a les Jornades
ment al centre i nord d’Europa. Per
Sabaté encetava la tercera sessió de
parlant sobre l’Escola Històrica de
contra Bernard Ardura indicava que
les Jornades explicant-nos el projec-
les Avellanes i molt especialment
l’ordre fou incapaç d’arrelar-se amb
te de recerca sobre els premonstra-
sobre Jaume Caresmar, explicant
la mateixa força al sud d’Europa i a
tesos, que iniciaren des de la UdL
com l’existència d’aquesta escola va
Terra Santa, amb l’excepció de la
arran de la descoberta a Vilanova de
permetre a Bellpuig viure una sego-
Península Ibèrica. En aquesta prime-
la Sal dels documents de l’Arxiu de
na època daurada.
ra sessió es parlà també de Sant Nor-
Bellpuig de les Avellanes. Després
bert, fundador de l’ordre de prémon-
Maite Pedrol, de l'Arxiu Comarcal
tré, a qui, si bé se li atorgà el paper
de la Noguera, ens explicà els tre-
de fundador, no se li donà el paper
balls de recuperació, restauració,
d’estructurador i unificador de l’or-
conservació i difusió realitzats en
“Les I Jornades d’Història del Monestir de
dre, aspecte que faria l'abat Hug de
aquests documents. Després d’un
Fosses.
les Avellanes, dedicades als canonges
petit descans vindrien dues conferències més polèmiques, especial-
Per la tarda entràvem de ple en la
ment la primera on Gener Gonzalvo
història dels premonstratesos en el si
s’interrogava sobre si realment Bell-
de la Península Ibèrica de la mà del
puig de les Avellanes era un autèntic
professor Francisco Javier Pérez-
panteó comtal, fet que generà un
Envid, qui ens posava al dia de l’e-
debat, encara obert, entre els qui ho
premonstratesos, ens han permès connectar amb els orígens medievals de Bellpuig de les Avellanes”
Página 6
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
EL MONACAT FEMENÍ A L’EUROPA MEDIEVAL (II Jornades d’Història) [Robert Porta]
Participants a les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes Els dies 4 i 5 de juliol el Monestir de
Després de l’acte inaugural van co-
teressants estudis arqueològics duts
les Avellanes va acollir les II Jorna-
mençar les sessions i debats de les
a terme en els monestirs femenins
des sobre la Història de l’Església i
Jornades. En les diferents conferènci-
Irlandesos. També en aquesta sessió
la religiositat, centrades en aquesta
es s’analitzaven diferents àrees geo-
es van presentar projectes en relació
edició, en l’estudi del Monacat fe-
gràfiques d’Europa, amb l’objectiu
a les fonts documentals, com bases
mení a l’Europa medieval.
de comparar casos. Així per exem-
de dades, portals web o publicacions
ple la primera sessió dedicada a la
periòdiques. Per exemple el projec-
Les Jornades van tenir una assistèn-
Fundació, Identitat, i Autoritat dels
te FeMoData o la presentació del por-
cia destacable, amb més de 60 parti-
monestirs femenins, va tractar casos
tal Monastic Wales i la revista Medie-
cipants que van omplir l’aula Ermen-
del nord d’Itàlia, del nord d’Espanya,
val Monastic Studies. Finalment l’últi-
gol X del monestir. Passades les nou
especialment Castella, Lleó i Galicia,
ma sessió es va dedicar als estudis
del matí s’iniciava el curs amb l’acte
del sud de Gran Bretanya i del centre
de l’Espai Simbòlic, és a dir com
inaugural. Acte en que es va remar-
de França. Al mateix temps cada
s’adaptaven els espais físics a les
car el fet que les Jornades són un
sessió intentava centrar-se en una o
necessitats i funcions dels monestirs i
projecte que permet apropar la
dues disciplines, així per exemple si
les comunitats que els habitaven.
Universitat i el coneixement al ter-
la primera sessió es va centrar en
ritori i als seus habitants; que el Mo-
estudis històrics, la segona dedicada
Cal destacar que la convivència al
nestir de les Avellanes és un espai
a el Monacat femení regional, va
Monestir de les Avellanes d’investi-
que facilita i dóna un valor afegit al
aprofundir en aspectes com l’espiri-
gadors i participants va facilitar tam-
projecte, i que cal aprofitar les Jorna-
tualitat, la influència social i els estu-
bé l’intercanvi de coneixements,
des com a mitjà per donar a conèixer
dis de gènere en el marc del mona-
projectes i inquietuds entre uns i
la cultura i el patrimoni dels pobles
cat femení. La tercera sessió va trac-
altres, i que això es va notar en els
de la Noguera alta.
tar conferències sobre història de
debats de les diferents sessions amb
l’art i arquitectura i sobre els in-
un alt grau de participació. De fet
Página 7
[N. 1] 2010/2011
ACTIVITATS tant les ponències com els debats
tirs masculins i femenins, sinó també
i per tenir una visió més amplia i glo-
han inspirat a reflexionar i repen-
entre les comunitats de dones religi-
bal del tema. Pel que fa a les fonts
sar algunes de les idees preconce-
oses. També es va poder comprovar
vam poder veure també la gran va-
budes que tenim sobre el monacat
que és problemàtic comparar di-
rietat i desequilibri en relació a les
femení a l’edat mitjana. Ha quedat
rectament els monestirs mascu-
fonts d’estudi medievals, tant do-
clar que a l’Edat mitjana hi havia co-
lins i femenins perquè encara que
cumentals com materials, que dis-
munitats de dones que van participar
tinguin molts factors semblants,
posem per al monacat femení, al
de manera molt activa no només a la
també s’ha d’apreciar que tenen fun-
llarg d’Europa, i diferents models
vida religiosa de la seva regió i èpo-
cions diferents, per tant no sempre
per analitzar, estudiar i fer més ac-
ca, sinó també a la vida cultural i
es poden utilitzar els mateixos indi-
cessibles aquestes fonts.
artística, política, econòmica i social.
cadors per a comparar-los. D’a-
De les conferències, debats i opini-
questa idea també es conclou que
ons la Dra. Karen Stöber, directora
cal evitar considerar els mones-
científica de les Jornades, en va ex-
tirs masculins com a model es-
“Les II Jornades han inspirat a reflexionar i
pressar les següents conclusions
tàndard del monacat medieval.
repensar algunes de les idees
com a cloenda del curs. L’existència
El fet de fer una aproximació inter-
preconcebudes que tenim sobre el monacat
de la gran varietat d’experiències
disciplinària i internacional ens va aportar un punt de vista compara-
femení a l’Edat Mitjana”
religioses en el marc de l’edat mitjana, no només la varietat entre mones-
tiu per veure diferències i igualtats
UN LLIBRE SOBRE EL PARE JAUME PASQUAL, ABAT
Portada del llibre d’Alberto Velasco
[Robert Porta]
nes i en concret de l’etapa del segle
Jaume Pasqual des de la seua ves-
XVIII, en que el monestir visqué una
sant d’erudit i col·leccionista en el
època d’esplendor, amb el sorgi-
marc de la Il·lustració a Catalu-
ment de l’anomenada Escola Histò-
nya. En el llibre l’autor ens dóna a
rica de les Avellanes.
conèixer amb precisió la tasca erudi-
Gràcies al Pare Jaume Pasqual, avui
ta duta a terme per Pasqual i tota la
en dia podem gaudir al Monestir de
col·lecció de documents, llibres i
les Avellanes, entre altres coses, del
objectes que va compilar al mones-
porxo neoclàssic de l’entrada, així
tir.
com de la placa laudatòria en memò-
col·lecció numismàtica, una de les
ria del seu mestre, Jaume Caresmar.
més importants de la Catalunya del
Destacant-hi
especialment
la
El Pare Pasqual, nascut l’any 1736 a
segle XVIII.
El llibre, editat recentment, ha comp-
Esparreguera, fou consagrat com a
Les investigacions fetes per l’autor
tat amb la col·laboració de l’Hostat-
canonge de Bellpuig l’any 1760, des-
han aportat noves llums a la història
geria del Monestir de les Avellanes i
prés d’haver-se doctorat en dret civil
del Monestir de les Avellanes, a la
de l’Associació d’Amics del Monestir.
i més tard en dret canònic, per la
història eclesiàstica i sens dub-
Aquesta obra significa donar un pas
Universitat de Cervera.
te serviran i molt, per a la recons-
més en el coneixement de la llarga
L’autor d’aquest estudi, Alberto Ve-
trucció de la història de la Catalunya
història del Monestir de les Avella-
lasco, aprofundeix en la figura de
del segle XVIII.
Página 8
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
QUE SONIN LES CAMPANES AL MONESTIR! [J. Parés, R. Serra, R. Benseny, J. J. Sidós, A. Fernàndez, D. Delgado, R. Porta] L'Associació d'Amics del Mones-
Aquesta campana mesura 60 cm de
tir de les Avellanes vam endegar
boca i té un pes aproximat de 150 kg.
el projecte "Que sonin les campanes al Monestir", amb l’ob-
Per fer realitat aquest projecte s’han
jectiu de recuperar el so de les
fet diverses activitats, cercant la
campanes al Monestir de les
col·laboració i participació popular,
Avellanes.
d’entitats públiques i privades del
L'actual campanar del monestir
territori, tant a nivell de finançament
no ha tingut mai campanes. Per
com de promoció i difusió cultural.
això n'hi hem instal·lat dues: una de nova fosa, que porta el nom
El projecte, ha tingut com a prioritat
de Santa Maria de Bellpuig, de 80
fer difusió de tot el procés que va
cm de boca i 360 kg de pes, i
des de la creació de la campana
hem restaurat l'única campana
fins al primer repic. Hem volgut
que s'ha conservat de l'època
que aquest projecte arribés a tothom
premonstratesa i que porta gra-
per tal de donar a conèixer tot el
vat el nom de Santiago Apòstol.
procés de disseny i instal·lació de la
Els Germans Maristes amb la nova campana campana de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Entre tots ho hem aconseguit us en donem les gràcies de tot cor i us convidem a gaudir del so de les campanes del monestir!
FOSA DE LA NOVA CAMPANA (XXIV Trobada de Campaners Os de Balaguer) La primera etapa del projecte va ser
segons el sistema tradicional de la
que s’extreia la campana de sota
la fosa de la nova campana batejada
cera perduda. És realment un espec-
terra i es trencava el motllo de
amb el nom de Santa Maria de Bell-
tacle i també la millor forma de
fang que la cobria. (Vegeu-ne tot
puig. Des de l'Associació vam voler
conèixer com s'han fet les campa-
el procés a la web de l’Associació!)
que la creació d’aquesta campana fos
nes al llarg de la història.
especial tant per al monestir com per al municipi d'Os de Balaguer. És per això que conjuntament amb la Confraria de Campaners de Catalunya, el mestre campaner Abel Porti-
A més la Santa Maria de Bellpuig ha estat la campana més gran feta mai en la trobada de campaners d’Os de Balaguer.
lla i l'empresa de campanes Carva-
La fosa es va fer de nit i davant
jal-Corrdera, vam dur a la pràctica la
d’un gran nombre de persones
fosa de la campana durant la XXIV
que no es van voler perdre un
Trobada de Campaners d’Os de
esdeveniment com aquest.
Balaguer els dies 9 i 10 d'abril de 2011.
L’endemà, cap al migdia es va dur a terme el naixement de la
L'acte de creació de la campana del
campana, de nou davant d’un
monestir, va servir per mostrar com
gran nombre d’assistents que no
es feia una campana a l'aire lliure i
es van voler perdre el moment en Moment de la fosa de la campana
Página 9
[N. 1] 2010/2011
ACTIVITATS
FESTA DE BENEDICCIÓ I APADRINAMENT DE LA NOVA CAMPANA El diumenge 4 de setembre es va dur
d’Os de Balaguer Estefania Rufach,
a terme la festa de benedicció i
l’alcaldessa de Les Avellanes i Santa
apadrinament de la campana Santa
Linya Maria Carme Garrofé, i de Jau-
Maria de Bellpuig. L’acte va concen-
me Parés en representació de l’Asso-
trar més d’un centenar de persones a
ciació. Tots ells apadrinaren la nova
l’entada del monestir. S’encarregà
campana com a representants institu-
de la benedicció l'arxipreste de la
cionals. La festa va finalitzar amb un
Noguera Mn. Ramon Solé. La cele-
pica-pica als jardins del monestir.
bració també comptà amb la participació de la vicepresidenta del Consell Comarcal de la Noguera, la Sra. Maria Antònia Pubill, l’alcaldessa
La nova campana es va exposar a la sala capitular fins al moment de ser pujada al campanar.
Mn. Ramon Solé beneint la campana
RESTAURACIÓ DE L’ANTIGA CAMPANA El mes d’octubre els tècnics de
va al monestir, dedicada a Sant Jau-
manteniment del monestir, Miquel i
me, ha pogut tornar a sonar al cam-
Joan
panar.
i
l’empresa
Carvajal-
Corredera despenjaven l’antiga
Al mateix temps es col·locava a la
campana premonstratesa i se
recepció del monestir la campana
l’emportaven per restaurar-la i
que la comunitat marista de Saint-
afegir-li el jou. D’aquesta manera
Paul-Trois-Châteaux ha regalat al
la campana més antiga que queda-
Monestir de les Avellanes.
Els tècnics instal·lant la campana “Saint Paul”
LA CAMPANA SE’N VA DE FIRA A MANRESA! Els organitzadors de la 14a Fira Me-
Verdaguer. Perejaume va recopilar
diterrània de Manresa, dedicada
les obres de diversos autors que han
als espectacles d'arrel popular i tra-
musicat la poesia de Verdaguer, des
dicional, van demanar-nos si podíem
de Virolais a sarsueles i òperes, amb
deixar-los la Santa Maria de Bellpuig,
l'objectiu d'interpretar-la sense pa-
la nova campana instal·lada al cam-
raules. La campana va estar muda
panar del Monestir de les Avellanes.
durant tot l'espectacle i penjada so-
El motiu d'aquest viatge a Manresa era que l'espectacle inaugural de la fira tenia com a protagonista una campana. L’obra, titulada Ballar la veu, del poeta y artista visual Perejaume, se centra en el poeta Jacint
bre els pianistes, girant sobre si mateixa i absorbint en el seu interior aquestes paraules que no es deien, ja que s'havia tret la veu de les composicions originals deixant-ne només la música.
La campana “Ballant la veu” a Manresa
Página 10
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
ACTIVITATS
LES CAMPANES DEL “CONVENT” un poema del Germà Ramon Benseny Les campanes del Convent, feia temps que no sonaven. Era un dol tanta mudesa, que fins feia plorar el vent. Aquell so tan enyorat, ara ens revifa el cor, ens fa somiar nous tocs, ens fa sentir l’escalfor d´un temps que torna a reviure, al so d´un din don, din don... El repic i el repicó faran ressò per les valls. Les vinyes, les oliveres, la merla i les orenetes, i fins i tot la guineu, senyora de nits i coves, paren l´orella sorpreses pel nou din don, din don... Al matí, migdia i nit, la nova veu del Senyor, arreu portarà el Garbí, de ponent el rei dels vents. Amb el repic esperat ens puja el cor més amunt, cap al cel tant desitjat... i a la terra queda l´home sentint com el cor s´enlaira, peus a terra, a treballar, la campana marca temps i gràcia... al so d´un din don, din don... El silenci dels estels vetllarà nostra campana. Serà un silenci d´amor, serà un silenci de pau, cimera de serenor, com que també està cansada... i als raigs del primer sol, quan l´aurora s’anuncia, esclatarà amb tota força un repic d´Avemaria, din don, din don... Lo Sant Cap, els Ermengols i Na Dolça; els molts abats i priors, sobresortint Caresmar, encapçalen una llista que el toc voldria escoltar. Però avui el privilegi n´és dels Germans Maristes que fan un repic de joia, que repeteixen la història que temps enrere s´ha escrit, d´una primera campana, que allà, a La Valla de França, de la mà d´en Marcel.lí els feia saltar del llit... din don, din don.
Dibuixos de Clara Oliveres (Extrets del llibre “En Ton de cal Campaner”)
Página 11
[N. 1] 2010/2011
ACTIVITATS
LA FORÇA DE LA FRATERNITAT. CENT ANYS DE MARISTES A LES AVELLANES vel·la històrica. La finalitat d’aquest
nestir de les Avellanes. L’objectiu és que aquesta edició arribi a totes aquelles persones que tinguin un interès en la historia recent del Monestir de les Avellanes.
llibre és donar a conèixer els cent anys maristes a Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes de forma breu i amena. Les dades i els fets que hi trobarà s’han extret de dife-
L’autor, Lluís Serra i Llansana, ens
rents fonts documentals i s’hi han
comenta que rebre l’encàrrec de
contrastat, i també s’hi han sumat
realitzar aquest llibre té una impor-
l’anàlisi, la interpretació i les reflexi-
tància afegida pel fet que el
ons realitzades per l’autor.
monestir ha estat per a ell, com per a molts germans, un lloc transcendental per a les seves vides. Cent anys de maristes al monestir!
Quan el lector s’endinsi en el
“En paraules del mateix autor, escriure aquest llibre sobre el centenari de la presència marista a les Avellanes ha estat un exercici de record, és a dir, de memòria
Al llarg de tot aquest any 2011 hem
text, descobrirà que aquest és
estat treballant en l’edició en català
un llibre d’història redactat a
i de sentiments, que flueixen en
del llibre del centenari de l’arriba-
manera d’assaig i, de vegades,
amalgama segons els fets reviscuts...”
da dels Germans Maristes al Mo-
fins i tot li recordarà una no-
EXPOSICIONS A LA SALA CAPITULAR Des de l’Associació d’Amics del Mo-
peça és única, i està creada a mà al
nestir
en
petit taller artesanal que els artistes
col·laboració amb l’Hostatgeria del
tenen a Fontdepou, als peus de la
Monestir i els Germans Maristes,
Serra del Montsec.
de
les
Avellanes,
i
volem fomentar la realització d’exposicions artístiques al Monestir de les Avellanes.
sobre pintures estel·lars. Rodri, és un artista que viu a Àger i que realitza pintura contemporània emprant pintures acríliques, aquarel·les i olis.
Una altra exposició fou “Joan Maragall: Tres amors i tres arts“ de Goretti Pomé amb la col·laboració del
Enguany s’han fet diverses exposici-
germà marista Toni Torrelles. Es
ons, una de les quals duia per títol
tracta d’una exposició que pren com
“La fusta de l’olivera”, obra del
a eix de contingut una selecció de
matrimoni Astrid & Rainer. Les seves
poemes de Joan Maragall en motiu
creacions es basen en l’elaboració
de la commemoració del centenari
de mobles, escultures i objectes de
de la seua mort. Un projecte artístic
decoració utilitzant fusta d’oliveres
que neix de la combinació de tres
centenàries, la qual porta més de
arts: la pintura, la poesia i la música .
quaranta anys
ció del pintor lleidatà Jesús Rodri,
assecant-se.
Cada
També hi hem pogut veure l’exposi-
Exposició sobre “Joan Maragall”
Página 12
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
L’ENTREVISTA
ENTREVISTA AL GERMÀ RAMIR FARRÉ BADIA, L’ÚLTIM FUSTER DEL MONESTIR DE LES AVELLANES [Robert Porta]
“De petit ja m’havia construït un banc de fuster a casa” Fa molt que viviu al Monestir de
I després va venir al monestir...
les Avellanes?
Acabada la guerra vaig acceptar
Té 85 anys, va néixer a la
Vaig arribar al monestir l’onze de
entrar al juniorat de les Avellanes de la mà del germà Ernest. El que més
central
novembre de 1939, i fins l’any 1943 vaig estar-hi formant-me com a ger-
em va convèncer és que maristes és
mà marista. Acabada l’etapa d’estu-
un institut on tots som iguals, tots som
diant vaig estar un any a Barcelona
germans. Ja sabia que la missió ma-
Avellanes des de fa 59 anys.
donant classes. Després, vaig tornar
rista és l’ensenyament, tot i que a mi
És l’últim fuster del monestir
al monestir com a ajudant de fuster
m’agradava el que en deien “arts i
de les Avellanes.
fins l’any 1948, en que vaig estar dos
oficis”. Curiosament l’any 1943 vaig
anys al col·legi marista de Dènia i
formar part de l’orquestra Santa Ce-
després al de Saragossa. Finalment
cília tocant el clarinet i després m’he
l’any 1952 em van proposar de ser
acabat dedicant a la fusteria.
fuster, vaig acceptar i des de llavors formo part d’aquesta comunitat marista.
de
Molinos
(Vall
Fosca), forma part de la comunitat
marista
de
les
la proposta de fer-me càrrec de la fusteria, primer amb el germà Tomàs i després ja com a encarregat.
Què és el que el va atreure per fer de fuster?
Així doncs podem dir que es va
Quan era petit m’agradava la mecà-
formar com a fuster de forma molt
I on va néixer vostè?
nica, però en aquells anys no hi havia
autodidacta?
Vaig néixer a la central hidroelèctri-
massa feina en aquest àmbit i per
ca de Molinos, a la Vall Fosca. El meu
tant feia més feines de fusteria. De
pare treballava a la central, primer
petit ja havia m’havia construït un
en el muntatge i després en el man-
banc de fuster a casa.
Els únics estudis que vaig fer en aquest sentit, van ser unes pràctiques de soldador, cap a finals dels anys 50.
teniment; mentre que la meva mare es feia càrrec de les feines de casa.
I al Monestir de les Avellanes quan va començar a exercir com a fuster? Quan era novici feia d’ajudant a la infermeria del monestir, i a les hores lliures m’agradava baixar a la fusteria i ajudar al germà Tomàs. Després, l’any 1943 el mateix germà Tomàs em va demanar si el podia ajudar a muntar un pis de fusta a l’antic escolasticat de Vic. Finalment, molts estius solia venir a ajudar a la fusteria.
Projecte de disseny d’un pupitre (anys 40)
A partir de l’any 1952 vaig acceptar
Hi treballàveu moltes persones a la fusteria? La fusteria ja existia d’abans de la guerra civil. De fet el germà Tomàs ja n’era l’encarregat. També hi havia el G. Honorio i el germà Eusebio. A mesura que anava augmentant la feina també anàvem augmentant la plantilla de treballadors. Primer dues persones d’Os de Balaguer i més endavant, en l’època de més treball vam arribar a ser 12 treballadors. Els últims anys de la fusteria érem 4 per-
Página 13
[N. 1] 2010/2011
L’ENTREVISTA
I dissenyàveu vosaltres mateixos tot el material?
També ens vam encarregar de la casa de colònies “els 4 vents”, vam
Si, des de la fusteria
fer l’embigat de fusta, les taules, i
dissenyaven els propis
tots els treballs de fusteria interns i
models. De fet vam ser
externs.
els primers a nivell espanyol que vam disseOrquestra Santa Cecília (el G. Ramir, és el 2n per l’esquerra)
fectori dels monjos.
nyar la taula escolar amb fusta i ferro. Després
sones i encara fèiem mil taules i cadi-
altres empreses es van basar en el
res cada any!
nostre model per fabricar el seu.
Per altra banda, ens van encarregar de dissenyar els treballs de fusta de la casa d’Alcalà, on destaquen els oratoris. Els treballs de fusteria al pavelló del col·legi marista Valldemia, de Mataró, els de l’antic juniorat de Llinars, entre molts altres.
Quines eren les tasques principals
I quins són els treballs més peculi-
de la fusteria?
ars o emblemàtics que van realit-
En un principi només es feia allò que
zar?
es necessitava per al monestir, com
Per a mi, un dels més significatius
ara portes, taules, cadires, armaris,
són les feines de fusteria realitza-
reparacions, etc. I en alguns casos es
des a l’església d’Astell, a la Vall
feia alguna sortida molt puntual. Cap
Fosca, que és d’on sóc originari.
als anys quaranta es va començar a
Com a curiositats també hi ha les
fer material per als col·legis. El pri-
cadires del mossèn i escolans de
mer treball important van ser 50 tau-
l’església de Sort i de Rialp, així
les per a professors destinades a un
com els bancs de les esglésies de
col·legi marista de València. Ens vam
Tartareu i Les Avellanes.
encarregar de dissenyar-les, trans-
Una obra emblemàtica també van
portar-les i muntar-les al mateix
ser les feines de fusteria fetes a
col·legi.
l’església del monestir, durant els
Després hi va haver un creixement
anys de la seva restauració. El
de les demandes, així que vam en-
sostre de fusta de la cara nord està
carregar-nos de col·legis com Sara-
fet a la fusteria, també els bancs,
gossa, Bilbao, Durango, Pamplona...,
que eren molt innovadors perquè
però l’excés de comandes va fer que
combinaven fusta i ferro, molt poc
acabéssim centrant-nos en treballs a
habitual en aquells anys. També
nivell de província marista, primer
ens vam encarregar de les cadires
Llevant i després Catalunya. Llavors
del cor. De fet la major part de
ja fèiem una mica de tot: taules, cadi-
treballs de fusteria que hi ha al
res, material per a laboratoris de
monestir estan fets per nosaltres. I
física i química, etc.
també de forja, per exemple les làmpades d’aranya de l’antic re-
I on estava situada la fusteria de les Avellanes? Primer es trobava a la planta baixa
El G. Ramir amb St. Josep, patró dels fusters
Página 14
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
L’ENTREVISTA/VISITES GUIADES
Gavín, hi havia el magatzem
mentre he pogut he anat fent feines,
i el garatge per als camions.
sobretot per aquí a la casa.
que vam dissenyar el model de taula
A la part de baix teníem la
Es va tancar perquè jo ja havia arribat
escolar amb fusta i ferro”
fusteria, la ferreria, i una
a l’edat de jubilar-me i no s’havia tro-
petita exposició. Amb el
bat cap substitut, així doncs es va de-
“Vam ser els primers, a nivell espanyol,
de l’antic edifici, on ara hi ha l’hostat-
camió podíem arribar a fer vint-i-
geria. A mesura que augmentaven
cinc mil quilòmetres a l’any, i amb
els treballs a fer, se’ns anava que-
l’últim que vam tenir havíem arribat
dant petit l’espai, de manera que
a fer dos viatges diaris a Barcelona, a
vam ocupar una altra sala, al costat,
l’inici de cada curs.
terminar tancar-la definitivament.
per poder fer els muntatges. Cap als anys 60 necessitàvem incorporar maquinària nova, així com crear la secció de ferreria, i per això és va construir un edifici de dues plantes. A la part de dalt, on ara hi ha l’Arxiu
Finalment la fusteria es va tancar, per quins motius? La fusteria va tancar oficialment cap a finals dels anys noranta, tot i que jo Model innovador de taula i cadira escolar
ENS HAN VISITAT.., LES VISITES GUIADES AL MONESTIR! Al llarg de l’any 2011 han fet la Visita Guiada del Monestir més de 5500 persones. Les visites es feien els dissabtes a les 18’00 h. i els diumenges a les 11’30. També es podia fer la visita en horari convingut per a grups (mínim 5 persones) qualsevol dia de la setmana. La visita inclou 6 espais històrics: Els exteriors (cova de S. Cap, Font barroca, Cementiri racionalista, els lledoners centenaris, les muralles), l’Entrada Neoclàssica, la Sala Capitular,
L’Església Gòtica, el Claustre
Romànic i el Refectori. Fem també una explicació dels 100 anys de presència marista que finalitza amb la darrera remodelació del monestir que comença l’any 2000 i acaba el 2009, poc abans de celebrar el centenari marista.
[Ramon Serra]
Página 15
[N. 1] 2010/2011
ELS ARXIUS
ELS ARXIUS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES Els arxius del Monestir de les Avella-
les ordinàries provinents de
nes encapçalen la vessant cultural
l’Arxiu Central Marista de Bar-
del monestir. Com sabeu aquests
celona, destaca l’arribada de
estan formats per l’Arxiu del Mo-
la documentació històrica de
nestir de Bellpuig de les Avella-
diferents obres i comunitats
nes, que realitza funcions d’arxiu
maristes, com per exemple els
històric marista i l’Arxiu Gavín, cre-
fons documentals i fotogràfics
at per Josep Maria Gavín, i què és
del Col·legi Maristes Montser-
segons la UNESCO un dels arxius
rat de Lleida. El nostre objec-
personals més grans d’Europa.
tiu principal és preservar, orga-
[Josep Sansalvador i Robert Porta]
Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes
nitzar i fer accessible tot aquest
ens han visitat un total de 1023 perso-
patrimoni documental marista.
nes.
serveis, realitzant la nostra tasca dià-
A l’Arxiu Gavín s’ha seguit rebent
A més, pel que fa a la difusió, aquest
ria de gestió dels fons documentals,
documentació provinent de Valldo-
any ha estat força extraordinari ja que
preservant la documentació, atenent
reix i algunes donacions interes-
hem estat protagonistes d'articles di-
les consultes i realitzant visites guia-
sants, com el cas del fons de Jordi
versos, com per exemple al Butlletí
des, així com col·laborant en les dife-
Domènech un pintor i escultor que
Arxius de l’Associació d’Arxivers de
rents tasques culturals que es fan al
es dedicava a fer obres de tipus
Catalunya.
monestir.
religiós.
L’arribada de nova documentació
Consultes i visites guiades
En aquest 2011 a l’Arxiu del Monestir
Enguany, fins a inicis de desem-
de Bellpuig de les Avellanes hem
bre, ja hem rebut un total de 996
rebut quantitats importants de trans-
consultes entre biblioteca i arxius.
ferències documentals. Al marge de
Pel que fa a visites, a l’Arxiu Gavín
Durant aquest 2011 els arxius de la casa hem seguit oferint els nostres
“Els arxius encapçalen la vessant cultural del Monestir de les Avellanes”
ESTRENEM NOVES VITRINES D’EXPOSICIÓ A L’ARXIU GAVIN El mes de juliol de 2011 a l’Arxiu
teniment Miquel i Joan, hem disse-
podeu veure encara l’exposició “un
Gavín vam estrenar les noves vitri-
nyat i fabricat sis vitrines. Ara l’expo-
arxiu a la comarca de la Noguera”
nes per mostrar l’exposició perma-
sició permanent estarà més
nent de l’arxiu.
protegida i els visitants tindran
Des de la inauguració de la seu del Monestir de les Avellanes havíem
millors condicions per a visualitzar els documents exposats.
tingut, provisionalment, l’exposició
Els documents que s’hi expo-
permanent en unes taules. Finalment
sen són una mostra de les prin-
amb la col·laboració dels germans
cipals col·leccions que conser-
maristes i dels encarregats de man-
va l’Arxiu Gavín. També hi
Les noves vitrines de l’exposició (Arxiu Gavín)
Página 16
LO CANASTRÓ butlletí informatiu
COL·LABORADORS
COL·LABORADORS
Ajuntament d’Os de Balaguer
Consell Comarcal de la Noguera
Página 17
[N. 1] 2010/2011
COL·LABORADORS
MOLTES GRÀCIES A TOTS!
LO CANASTRÓ. N.1 / Desembre 2011 Publicació anual (2010/2011)
Fotografies: Josep Sansalvador Alain Delorme Ramon Serra Robert Porta
Edita: Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes Ctra. C-12, Qm. 181 25612 Os de Balaguer (Noguera, Lleida)
L’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes nasqué en motiu de la celebració del Centenari de la presència dels Germans Maristes al Monestir de les Avellanes, l’any 2010. El seu objectiu principal és esdevenir un espai canalitzador i punt de trobada de tots aquells i aquelles que volen col·laborar en fer conèixer i promoure el Monestir de les Avellanes.
Telèfon: 973-43-80-06 Fax: 973 43 80 38 Correo: amicsmonestir@maristes.cat
Trobeu-nos també a la web www.monestirdelesavellanes.com/index.php/ca/amicsmonestir
Organització
www.facebook.com/amicsmonestir
NEVADA DE L’HIVERN DEL 1958/1959 AL MONESTIR DE LES AVELLANES (Foto: Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes)