Lo Canastró. Butlletí informatiu de l'Associació d'Amics del Monestir de les Avellanes

ASSOCIACIÓ D’AMICS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES 2010/2011

N. 1

LO CANASTRÓ Contingut Portada

1

Editorial

2

Notícies

3

Activitats

4

L’entrevista

12

Els arxius

15

Col·laboradors

16

Punts d’interès especials • Neix el primer butlletí dels Amics del Monestir • Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes • Que sonin les campanes al monestir!

• La Força de la Fraternitat, el llibre del centenari • G. Ramir, l’últim fuster del monestir

butlletí informatiu

Página 2

LO CANASTRÓ butlletí informatiu

EDITORIAL

2011: UN ANY DE VIDA I TOTA UNA VIDA PER DAVANT

Gabriel Villa-Real, president de l’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes En el marc del

ca – però també social i de valors –

en el marc del Monestir de les Ave-

centenari de

l’associació vol promoure el conreu

llanes aporta el simbolisme i la voca-

la presència

de l’espiritualitat, projectes culturals

ció de l’acollida, de donar cabuda a

dels germans

i humanístics, la solidaritat i el com-

tothom que arriba.

maristes

al

promís en relació als problemes del

Monestir

de

Quart i Tercer Món. Vol dur endavant

les Avellanes

projectes i activitats capaços de cre-

va néixer l’As-

ar ponts d’interrelació entre els pro-

sociació d’A-

grames públics i els privats, a nivell

mics del Monestir de les Avellanes,

econòmic, social, formatiu, educatiu i

ara fa poc més d’un any.

cultural.

Tanquem el primer any de vida de l’associació satisfets del treball realitzat i de l’orientació donada, conscients que encara estem a l’inici del camí. Les pàgines que segueixen ens mostren els principals projectes duts a terme així com altres fets de la

L’associació ha començat a fer camí

Volem transmetre el nostre agraï-

amb la vocació de ser un projecte

ment a totes les persones, entitats i

col·lectiu, un projecte capaç de ge-

institucions que ja col·laboren amb

nerar sinèrgies en el seu context més

nosaltres, per l’encoratjament i el

immediat i d’esdevenir un espai

suport rebuts.

canalitzador i punt de trobada de tots aquells i aquelles que, havent descobert aquest lloc com a referent

per

a

llurs

vides, volen

col·laborar per fer conèixer i promoure el Monestir de les Avellanes.

“L’associació ha començat a fer Presentem el primer número del butlletí “Lo Canastró”, com a mitjà informatiu de l’associació, en ell fem balanç de l’activitat duta a terme al llarg de l’any. Pren el nom de “Lo Canastró” perquè és un nom tradici-

En aquest període de crisi econòmi-

vida del Monestir de les Avellanes.

onal de la nostra contrada i perquè

camí amb la vocació de ser un projecte col·lectiu”

Página 3

[N. 1] 2010/2011

NOTÍCIES

JA SÓC AQUÍ… SÓC LO CANASTRÓ!

[Ramon Benseny]

Aquí em teniu, bona gent de l’As-

mà de julivert, alls, cebes i tomà-

aquesta mateixa vocació de família

sociació d’Amics del Monestir de

quets, les quatre patates del dia, al-

on tot allò de casa hi tingui cabuda.

les Avellanes.

gunes figues i el raïm de la parra de

Ja sabeu què és un ca-

sempre; fins i tot

nastró i per a què ser-

per anar a recollir

via?. Com que la majo-

els ous de les

ria dels catalans som

gallines;

descendents de pagès,

per ficar-hi el pa

de terres de secà i con-

que

reus de vinya, horts i

taula. Com que no

gra; de masies, bordes

hi havia neveres

també

sobrava

a

Bé i això de “Lo”? No oblideu que som a les terres de ponent, a la Terra Ferma... i si com tot canastró estem oberts a tota parla aquí però, parlem “lo català” occidental, i diem això del “lo” des de sempre i ens agrada, o és que mai no heu sentit això de “lo pare”, “lo pa” o “lo senyor metge”?

Per això “Lo” Canastró.

o poblets més aviat petits, alguna

ni bosses de plàstic, servíem per a

vegada haurem vist un canastró. Una

tot, aquesta era la nostra veritable

“eina” casolana, similar a un cistell

vocació servir per a tot i per a tot

gros, amb dues nanses, molt obert i

tenir-hi cabuda. Hem estat com una

on hi cabia tot.

mena de precursors de l’ecologia i

“Aquest nou Canastró, com a Butlletí

de l’ona verda.

Informatiu de l’Associació d’Amics del

sobre de la pastera o al costat del foc

Oi que us agrada saber qui som i per

Monestir de les Avellanes, vol tenir

a terra, però sempre molt a l’abast

a què servíem?. Doncs bé, aquest

aquesta mateixa vocació de família on tot

de tota la família. Em feien servir per

nou canastró, com a Butlletí Infor-

anar a l’hort i recollir la mongeta

matiu de l’Associació d’Amics del

tendra, les albergínies i pebrots, una

Monestir de les Avellanes, vol tenir

Generalment em tenien a la cuina a

allò de casa hi tingui cabuda”

ELS AMICS DEL MONESTIR JA TENIM WEB I FACEBOOK!

[Robert Porta]

Des de fa uns mesos l’Associació

pretenem publicar textos sobre la

està tenint un gran èxit perquè ja estem

d’Amics del Monestir de les Avella-

història i sobre el valor artístic i ar-

arribant als 1.000 amics.! Ens trobareu

nes ja disposem de pàgina web

quitectònic del conjunt dels espais

a:

pròpia. Ens trobareu dintre del Portal

del monestir. A la secció d’activitats

Web del Monestir, a la secció

hi trobareu informació

“Amics Monestir”

sobre

www.monestirdelesavellanes.com/ index.php/ca/amicsmonestir

les

d’Història,

facebook.com/amicsmonestiravellanes

Jornades Projectes,

exposicions, etc. En els propers mesos anirem

De moment a la web us expliquem qui som i quines activitats estem

desenvolupant la web amb nous continguts.

realitzant. També hem obert una secció anomenada “Espai Monestir” on

I ara també tenim pàgina de facebook! I

Web de l’Associació d’Amics del Monestir

Página 4

LO CANASTRÓ butlletí informatiu

ACTIVITATS

EL PROJECTE “JORNADES D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA I LA RELIGIOSITAT” [Jaume Parés] El projecte de les Jornades d’Història

l’experiència viscuda en l’organitza-

El nostre principal objectiu és acon-

del Monestir de les Avellanes va co-

ció de les I Jornades en van sorgir les

seguir que el Monestir de les Avella-

mençar arran de la celebració dels

bases d’aquest projecte i la voluntat

nes sigui un espai de trobada per a

cent anys de presència marista al

de donar-li continuïtat, celebrant una

científics i investigadors, i fomen-

monestir.

nova edició de les Jornades cada

tar així l’intercanvi de coneixement i

any.

de sorgiment de nous projectes i

Les Jornades van ser la primera ac-

estudis.

tivitat que es va realitzar des de de

El projecte de les Jornades d’Història

l’Associació d’Amics del Monestir de

del Monestir de les Avellanes pretén

Per altra banda, també tenim la vo-

les Avellanes. La seva organització

crear un espai de referencia mun-

luntat de fer arribar tot aquest co-

va

la

dial en relació als estudis d’histò-

neixement a totes les persones que

col·laboració entre l’Associació i el

ria de l’Església i la religiositat. És

hi estiguin interessades, de manera

Grup de Recerca Consolidat en Estu-

per això que una part dels professio-

que les Jornades siguin un espai de

dis Medievals “Espai, Poder i Cultu-

nals que hi participen provenen de

relació entre científics, persones i

ra” de la Universitat de Lleida. De

països i universitats d’arreu.

territori.

ser

possible

gràcies

a

Cartell de les I Jornades d’Història

Cartell de les II Jornades d’Història

Página 5

[N. 1] 2010/2011

ACTIVITATS

ELS PREMONSTRATESOS A L’EDAT MITJANA (I Jornades d’Història) [Robert Porta] Les I Jornades d’Història del Monestir

volució de la reforma de l’Església

consideren panteó i els que no. Fi-

de les Avellanes, es van dedicar als

peninsular del segle XII. Molt in-

nalment el professor Francesc Fité

premonstratesos a l’edat mitjana,

teressant fou també la conferència

ens explicà l’evolució constructiva

l’estudi dels quals ens ha permès

del professor Francisco Javier Pé-

del monestir des de l’Edat Mitjana

connectar amb els orígens medievals

rez Rodríguez, qui adoptà un paper

fins al segle XIX.

de Bellpuig de les Avellanes.

molt crític amb les fonts documentals

Les Jornades es van estructurar en

emprades per a l’estudi dels pre-

La quarta i última sessió s’iniciava

quatre sessions distribuïdes entre els

monstratesos a la Península Ibèrica,

amb la visita guiada de la mà del

dies 28 i 29 d’octubre de 2010.

posant en dubte les explicacions

professor Francesc Fité que ens va

emprades fins al moment per argu-

permetre conèixer l’evolució cons-

Després de l’acte inaugural, comen-

mentar els orígens d’aquests mones-

tructiva de Bellpuig de les Avellanes

çava la primera sessió on es presen-

tirs. Finalment el professor Prim

a partir dels edificis conservats avui

tava l’ordre dels premonstratesos, de

Bertan es va centrar en la distribució

en dia. María Teresa López de

la mà d’especialistes internacionals

dels canonges regulars i concreta-

Guereño, ens delectà amb la seva

com Jacques Paul, Dirk Van de

ment dels premonstratesos al comtat

conferència sobre l’art premonstra-

Perre i Bernard Ardura. En les res-

d’Urgell,

l’influencia

tès, amb la qual, vam poder entendre

pectives conferències es conclogué

que hi tingueren al llarg de l’Edat

l’estructura constructiva de les canò-

que els premonstratesos havien par-

Mitjana.

niques premonstrateses hispàniques.

destacant-ne

ticipant activament en la reforma de

Finalment li tocà a Paul Freedman

l’Església al segle XII, molt especial-

El dia 29 al matí el professor Flocel

posar el punt i final a les Jornades

ment al centre i nord d’Europa. Per

Sabaté encetava la tercera sessió de

parlant sobre l’Escola Històrica de

contra Bernard Ardura indicava que

les Jornades explicant-nos el projec-

les Avellanes i molt especialment

l’ordre fou incapaç d’arrelar-se amb

te de recerca sobre els premonstra-

sobre Jaume Caresmar, explicant

la mateixa força al sud d’Europa i a

tesos, que iniciaren des de la UdL

com l’existència d’aquesta escola va

Terra Santa, amb l’excepció de la

arran de la descoberta a Vilanova de

permetre a Bellpuig viure una sego-

Península Ibèrica. En aquesta prime-

la Sal dels documents de l’Arxiu de

na època daurada.

ra sessió es parlà també de Sant Nor-

Bellpuig de les Avellanes. Després

bert, fundador de l’ordre de prémon-

Maite Pedrol, de l'Arxiu Comarcal

tré, a qui, si bé se li atorgà el paper

de la Noguera, ens explicà els tre-

de fundador, no se li donà el paper

balls de recuperació, restauració,

d’estructurador i unificador de l’or-

conservació i difusió realitzats en

“Les I Jornades d’Història del Monestir de

dre, aspecte que faria l'abat Hug de

aquests documents. Després d’un

Fosses.

les Avellanes, dedicades als canonges

petit descans vindrien dues conferències més polèmiques, especial-

Per la tarda entràvem de ple en la

ment la primera on Gener Gonzalvo

història dels premonstratesos en el si

s’interrogava sobre si realment Bell-

de la Península Ibèrica de la mà del

puig de les Avellanes era un autèntic

professor Francisco Javier Pérez-

panteó comtal, fet que generà un

Envid, qui ens posava al dia de l’e-

debat, encara obert, entre els qui ho

premonstratesos, ens han permès connectar amb els orígens medievals de Bellpuig de les Avellanes”

Página 6

LO CANASTRÓ butlletí informatiu

ACTIVITATS

EL MONACAT FEMENÍ A L’EUROPA MEDIEVAL (II Jornades d’Història) [Robert Porta]

Participants a les II Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes Els dies 4 i 5 de juliol el Monestir de

Després de l’acte inaugural van co-

teressants estudis arqueològics duts

les Avellanes va acollir les II Jorna-

mençar les sessions i debats de les

a terme en els monestirs femenins

des sobre la Història de l’Església i

Jornades. En les diferents conferènci-

Irlandesos. També en aquesta sessió

la religiositat, centrades en aquesta

es s’analitzaven diferents àrees geo-

es van presentar projectes en relació

edició, en l’estudi del Monacat fe-

gràfiques d’Europa, amb l’objectiu

a les fonts documentals, com bases

mení a l’Europa medieval.

de comparar casos. Així per exem-

de dades, portals web o publicacions

ple la primera sessió dedicada a la

periòdiques. Per exemple el projec-

Les Jornades van tenir una assistèn-

Fundació, Identitat, i Autoritat dels

te FeMoData o la presentació del por-

cia destacable, amb més de 60 parti-

monestirs femenins, va tractar casos

tal Monastic Wales i la revista Medie-

cipants que van omplir l’aula Ermen-

del nord d’Itàlia, del nord d’Espanya,

val Monastic Studies. Finalment l’últi-

gol X del monestir. Passades les nou

especialment Castella, Lleó i Galicia,

ma sessió es va dedicar als estudis

del matí s’iniciava el curs amb l’acte

del sud de Gran Bretanya i del centre

de l’Espai Simbòlic, és a dir com

inaugural. Acte en que es va remar-

de França. Al mateix temps cada

s’adaptaven els espais físics a les

car el fet que les Jornades són un

sessió intentava centrar-se en una o

necessitats i funcions dels monestirs i

projecte que permet apropar la

dues disciplines, així per exemple si

les comunitats que els habitaven.

Universitat i el coneixement al ter-

la primera sessió es va centrar en

ritori i als seus habitants; que el Mo-

estudis històrics, la segona dedicada

Cal destacar que la convivència al

nestir de les Avellanes és un espai

a el Monacat femení regional, va

Monestir de les Avellanes d’investi-

que facilita i dóna un valor afegit al

aprofundir en aspectes com l’espiri-

gadors i participants va facilitar tam-

projecte, i que cal aprofitar les Jorna-

tualitat, la influència social i els estu-

bé l’intercanvi de coneixements,

des com a mitjà per donar a conèixer

dis de gènere en el marc del mona-

projectes i inquietuds entre uns i

la cultura i el patrimoni dels pobles

cat femení. La tercera sessió va trac-

altres, i que això es va notar en els

de la Noguera alta.

tar conferències sobre història de

debats de les diferents sessions amb

l’art i arquitectura i sobre els in-

un alt grau de participació. De fet

Página 7

[N. 1] 2010/2011

ACTIVITATS tant les ponències com els debats

tirs masculins i femenins, sinó també

i per tenir una visió més amplia i glo-

han inspirat a reflexionar i repen-

entre les comunitats de dones religi-

bal del tema. Pel que fa a les fonts

sar algunes de les idees preconce-

oses. També es va poder comprovar

vam poder veure també la gran va-

budes que tenim sobre el monacat

que és problemàtic comparar di-

rietat i desequilibri en relació a les

femení a l’edat mitjana. Ha quedat

rectament els monestirs mascu-

fonts d’estudi medievals, tant do-

clar que a l’Edat mitjana hi havia co-

lins i femenins perquè encara que

cumentals com materials, que dis-

munitats de dones que van participar

tinguin molts factors semblants,

posem per al monacat femení, al

de manera molt activa no només a la

també s’ha d’apreciar que tenen fun-

llarg d’Europa, i diferents models

vida religiosa de la seva regió i èpo-

cions diferents, per tant no sempre

per analitzar, estudiar i fer més ac-

ca, sinó també a la vida cultural i

es poden utilitzar els mateixos indi-

cessibles aquestes fonts.

artística, política, econòmica i social.

cadors per a comparar-los. D’a-

De les conferències, debats i opini-

questa idea també es conclou que

ons la Dra. Karen Stöber, directora

cal evitar considerar els mones-

científica de les Jornades, en va ex-

tirs masculins com a model es-

“Les II Jornades han inspirat a reflexionar i

pressar les següents conclusions

tàndard del monacat medieval.

repensar algunes de les idees

com a cloenda del curs. L’existència

El fet de fer una aproximació inter-

preconcebudes que tenim sobre el monacat

de la gran varietat d’experiències

disciplinària i internacional ens va aportar un punt de vista compara-

femení a l’Edat Mitjana”

religioses en el marc de l’edat mitjana, no només la varietat entre mones-

tiu per veure diferències i igualtats

UN LLIBRE SOBRE EL PARE JAUME PASQUAL, ABAT

Portada del llibre d’Alberto Velasco

[Robert Porta]

nes i en concret de l’etapa del segle

Jaume Pasqual des de la seua ves-

XVIII, en que el monestir visqué una

sant d’erudit i col·leccionista en el

època d’esplendor, amb el sorgi-

marc de la Il·lustració a Catalu-

ment de l’anomenada Escola Histò-

nya. En el llibre l’autor ens dóna a

rica de les Avellanes.

conèixer amb precisió la tasca erudi-

Gràcies al Pare Jaume Pasqual, avui

ta duta a terme per Pasqual i tota la

en dia podem gaudir al Monestir de

col·lecció de documents, llibres i

les Avellanes, entre altres coses, del

objectes que va compilar al mones-

porxo neoclàssic de l’entrada, així

tir.

com de la placa laudatòria en memò-

col·lecció numismàtica, una de les

ria del seu mestre, Jaume Caresmar.

més importants de la Catalunya del

Destacant-hi

especialment

la

El Pare Pasqual, nascut l’any 1736 a

segle XVIII.

El llibre, editat recentment, ha comp-

Esparreguera, fou consagrat com a

Les investigacions fetes per l’autor

tat amb la col·laboració de l’Hostat-

canonge de Bellpuig l’any 1760, des-

han aportat noves llums a la història

geria del Monestir de les Avellanes i

prés d’haver-se doctorat en dret civil

del Monestir de les Avellanes, a la

de l’Associació d’Amics del Monestir.

i més tard en dret canònic, per la

història eclesiàstica i sens dub-

Aquesta obra significa donar un pas

Universitat de Cervera.

te serviran i molt, per a la recons-

més en el coneixement de la llarga

L’autor d’aquest estudi, Alberto Ve-

trucció de la història de la Catalunya

història del Monestir de les Avella-

lasco, aprofundeix en la figura de

del segle XVIII.

Página 8

LO CANASTRÓ butlletí informatiu

ACTIVITATS

QUE SONIN LES CAMPANES AL MONESTIR! [J. Parés, R. Serra, R. Benseny, J. J. Sidós, A. Fernàndez, D. Delgado, R. Porta] L'Associació d'Amics del Mones-

Aquesta campana mesura 60 cm de

tir de les Avellanes vam endegar

boca i té un pes aproximat de 150 kg.

el projecte "Que sonin les campanes al Monestir", amb l’ob-

Per fer realitat aquest projecte s’han

jectiu de recuperar el so de les

fet diverses activitats, cercant la

campanes al Monestir de les

col·laboració i participació popular,

Avellanes.

d’entitats públiques i privades del

L'actual campanar del monestir

territori, tant a nivell de finançament

no ha tingut mai campanes. Per

com de promoció i difusió cultural.

això n'hi hem instal·lat dues: una de nova fosa, que porta el nom

El projecte, ha tingut com a prioritat

de Santa Maria de Bellpuig, de 80

fer difusió de tot el procés que va

cm de boca i 360 kg de pes, i

des de la creació de la campana

hem restaurat l'única campana

fins al primer repic. Hem volgut

que s'ha conservat de l'època

que aquest projecte arribés a tothom

premonstratesa i que porta gra-

per tal de donar a conèixer tot el

vat el nom de Santiago Apòstol.

procés de disseny i instal·lació de la

Els Germans Maristes amb la nova campana campana de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes. Entre tots ho hem aconseguit us en donem les gràcies de tot cor i us convidem a gaudir del so de les campanes del monestir!

FOSA DE LA NOVA CAMPANA (XXIV Trobada de Campaners Os de Balaguer) La primera etapa del projecte va ser

segons el sistema tradicional de la

que s’extreia la campana de sota

la fosa de la nova campana batejada

cera perduda. És realment un espec-

terra i es trencava el motllo de

amb el nom de Santa Maria de Bell-

tacle i també la millor forma de

fang que la cobria. (Vegeu-ne tot

puig. Des de l'Associació vam voler

conèixer com s'han fet les campa-

el procés a la web de l’Associació!)

que la creació d’aquesta campana fos

nes al llarg de la història.

especial tant per al monestir com per al municipi d'Os de Balaguer. És per això que conjuntament amb la Confraria de Campaners de Catalunya, el mestre campaner Abel Porti-

A més la Santa Maria de Bellpuig ha estat la campana més gran feta mai en la trobada de campaners d’Os de Balaguer.

lla i l'empresa de campanes Carva-

La fosa es va fer de nit i davant

jal-Corrdera, vam dur a la pràctica la

d’un gran nombre de persones

fosa de la campana durant la XXIV

que no es van voler perdre un

Trobada de Campaners d’Os de

esdeveniment com aquest.

Balaguer els dies 9 i 10 d'abril de 2011.

L’endemà, cap al migdia es va dur a terme el naixement de la

L'acte de creació de la campana del

campana, de nou davant d’un

monestir, va servir per mostrar com

gran nombre d’assistents que no

es feia una campana a l'aire lliure i

es van voler perdre el moment en Moment de la fosa de la campana

Página 9

[N. 1] 2010/2011

ACTIVITATS

FESTA DE BENEDICCIÓ I APADRINAMENT DE LA NOVA CAMPANA El diumenge 4 de setembre es va dur

d’Os de Balaguer Estefania Rufach,

a terme la festa de benedicció i

l’alcaldessa de Les Avellanes i Santa

apadrinament de la campana Santa

Linya Maria Carme Garrofé, i de Jau-

Maria de Bellpuig. L’acte va concen-

me Parés en representació de l’Asso-

trar més d’un centenar de persones a

ciació. Tots ells apadrinaren la nova

l’entada del monestir. S’encarregà

campana com a representants institu-

de la benedicció l'arxipreste de la

cionals. La festa va finalitzar amb un

Noguera Mn. Ramon Solé. La cele-

pica-pica als jardins del monestir.

bració també comptà amb la participació de la vicepresidenta del Consell Comarcal de la Noguera, la Sra. Maria Antònia Pubill, l’alcaldessa

La nova campana es va exposar a la sala capitular fins al moment de ser pujada al campanar.

Mn. Ramon Solé beneint la campana

RESTAURACIÓ DE L’ANTIGA CAMPANA El mes d’octubre els tècnics de

va al monestir, dedicada a Sant Jau-

manteniment del monestir, Miquel i

me, ha pogut tornar a sonar al cam-

Joan

panar.

i

l’empresa

Carvajal-

Corredera despenjaven l’antiga

Al mateix temps es col·locava a la

campana premonstratesa i se

recepció del monestir la campana

l’emportaven per restaurar-la i

que la comunitat marista de Saint-

afegir-li el jou. D’aquesta manera

Paul-Trois-Châteaux ha regalat al

la campana més antiga que queda-

Monestir de les Avellanes.

Els tècnics instal·lant la campana “Saint Paul”

LA CAMPANA SE’N VA DE FIRA A MANRESA! Els organitzadors de la 14a Fira Me-

Verdaguer. Perejaume va recopilar

diterrània de Manresa, dedicada

les obres de diversos autors que han

als espectacles d'arrel popular i tra-

musicat la poesia de Verdaguer, des

dicional, van demanar-nos si podíem

de Virolais a sarsueles i òperes, amb

deixar-los la Santa Maria de Bellpuig,

l'objectiu d'interpretar-la sense pa-

la nova campana instal·lada al cam-

raules. La campana va estar muda

panar del Monestir de les Avellanes.

durant tot l'espectacle i penjada so-

El motiu d'aquest viatge a Manresa era que l'espectacle inaugural de la fira tenia com a protagonista una campana. L’obra, titulada Ballar la veu, del poeta y artista visual Perejaume, se centra en el poeta Jacint

bre els pianistes, girant sobre si mateixa i absorbint en el seu interior aquestes paraules que no es deien, ja que s'havia tret la veu de les composicions originals deixant-ne només la música.

La campana “Ballant la veu” a Manresa

Página 10

LO CANASTRÓ butlletí informatiu

ACTIVITATS

LES CAMPANES DEL “CONVENT” un poema del Germà Ramon Benseny Les campanes del Convent, feia temps que no sonaven.

Era un dol tanta mudesa, que fins feia plorar el vent.

Aquell so tan enyorat, ara ens revifa el cor, ens fa somiar nous tocs, ens fa sentir l’escalfor d´un temps que torna a reviure, al so d´un din don, din don...

El repic i el repicó faran ressò per les valls.

Les vinyes, les oliveres, la merla i les orenetes, i fins i tot la guineu, senyora de nits i coves, paren l´orella sorpreses pel nou din don, din don...

Al matí, migdia i nit, la nova veu del Senyor, arreu portarà el Garbí, de ponent el rei dels vents.

Amb el repic esperat ens puja el cor més amunt, cap al cel tant desitjat... i a la terra queda l´home sentint com el cor s´enlaira, peus a terra, a treballar, la campana marca temps i gràcia... al so d´un din don, din don...

El silenci dels estels vetllarà nostra campana.

Serà un silenci d´amor, serà un silenci de pau, cimera de serenor, com que també està cansada... i als raigs del primer sol, quan l´aurora s’anuncia, esclatarà amb tota força un repic d´Avemaria, din don, din don...

Lo Sant Cap, els Ermengols i Na Dolça; els molts abats i priors, sobresortint Caresmar, encapçalen una llista que el toc voldria escoltar.

Però avui el privilegi n´és dels Germans Maristes que fan un repic de joia, que repeteixen la història que temps enrere s´ha escrit, d´una primera campana, que allà, a La Valla de França, de la mà d´en Marcel.lí els feia saltar del llit... din don, din don.

Dibuixos de Clara Oliveres (Extrets del llibre “En Ton de cal Campaner”)

Página 11

[N. 1] 2010/2011

ACTIVITATS

LA FORÇA DE LA FRATERNITAT. CENT ANYS DE MARISTES A LES AVELLANES vel·la històrica. La finalitat d’aquest

nestir de les Avellanes.

L’objectiu és que aquesta edició arribi a totes aquelles persones que tinguin un interès en la historia recent del Monestir de les Avellanes.

llibre és donar a conèixer els cent anys maristes a Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes de forma breu i amena. Les dades i els fets que hi trobarà s’han extret de dife-

L’autor, Lluís Serra i Llansana, ens

rents fonts documentals i s’hi han

comenta que rebre l’encàrrec de

contrastat, i també s’hi han sumat

realitzar aquest llibre té una impor-

l’anàlisi, la interpretació i les reflexi-

tància afegida pel fet que el

ons realitzades per l’autor.

monestir ha estat per a ell, com per a molts germans, un lloc transcendental per a les seves vides.

Cent anys de maristes al monestir!

Quan el lector s’endinsi en el

“En paraules del mateix autor, escriure aquest llibre sobre el centenari de la presència marista a les Avellanes ha estat un exercici de record, és a dir, de memòria

Al llarg de tot aquest any 2011 hem

text, descobrirà que aquest és

estat treballant en l’edició en català

un llibre d’història redactat a

i de sentiments, que flueixen en

del llibre del centenari de l’arriba-

manera d’assaig i, de vegades,

amalgama segons els fets reviscuts...”

da dels Germans Maristes al Mo-

fins i tot li recordarà una no-

EXPOSICIONS A LA SALA CAPITULAR Des de l’Associació d’Amics del Mo-

peça és única, i està creada a mà al

nestir

en

petit taller artesanal que els artistes

col·laboració amb l’Hostatgeria del

tenen a Fontdepou, als peus de la

Monestir i els Germans Maristes,

Serra del Montsec.

de

les

Avellanes,

i

volem fomentar la realització d’exposicions artístiques al Monestir de les Avellanes.

sobre pintures estel·lars. Rodri, és un artista que viu a Àger i que realitza pintura contemporània emprant pintures acríliques, aquarel·les i olis.

Una altra exposició fou “Joan Maragall: Tres amors i tres arts“ de Goretti Pomé amb la col·laboració del

Enguany s’han fet diverses exposici-

germà marista Toni Torrelles. Es

ons, una de les quals duia per títol

tracta d’una exposició que pren com

“La fusta de l’olivera”, obra del

a eix de contingut una selecció de

matrimoni Astrid & Rainer. Les seves

poemes de Joan Maragall en motiu

creacions es basen en l’elaboració

de la commemoració del centenari

de mobles, escultures i objectes de

de la seua mort. Un projecte artístic

decoració utilitzant fusta d’oliveres

que neix de la combinació de tres

centenàries, la qual porta més de

arts: la pintura, la poesia i la música .

quaranta anys

ció del pintor lleidatà Jesús Rodri,

assecant-se.

Cada

També hi hem pogut veure l’exposi-

Exposició sobre “Joan Maragall”

Página 12

LO CANASTRÓ butlletí informatiu

L’ENTREVISTA

ENTREVISTA AL GERMÀ RAMIR FARRÉ BADIA, L’ÚLTIM FUSTER DEL MONESTIR DE LES AVELLANES [Robert Porta]

“De petit ja m’havia construït un banc de fuster a casa” Fa molt que viviu al Monestir de

I després va venir al monestir...

les Avellanes?

Acabada la guerra vaig acceptar

Té 85 anys, va néixer a la

Vaig arribar al monestir l’onze de

entrar al juniorat de les Avellanes de la mà del germà Ernest. El que més

central

novembre de 1939, i fins l’any 1943 vaig estar-hi formant-me com a ger-

em va convèncer és que maristes és

mà marista. Acabada l’etapa d’estu-

un institut on tots som iguals, tots som

diant vaig estar un any a Barcelona

germans. Ja sabia que la missió ma-

Avellanes des de fa 59 anys.

donant classes. Després, vaig tornar

rista és l’ensenyament, tot i que a mi

És l’últim fuster del monestir

al monestir com a ajudant de fuster

m’agradava el que en deien “arts i

de les Avellanes.

fins l’any 1948, en que vaig estar dos

oficis”. Curiosament l’any 1943 vaig

anys al col·legi marista de Dènia i

formar part de l’orquestra Santa Ce-

després al de Saragossa. Finalment

cília tocant el clarinet i després m’he

l’any 1952 em van proposar de ser

acabat dedicant a la fusteria.

fuster, vaig acceptar i des de llavors formo part d’aquesta comunitat marista.

de

Molinos

(Vall

Fosca), forma part de la comunitat

marista

de

les

la proposta de fer-me càrrec de la fusteria, primer amb el germà Tomàs i després ja com a encarregat.

Què és el que el va atreure per fer de fuster?

Així doncs podem dir que es va

Quan era petit m’agradava la mecà-

formar com a fuster de forma molt

I on va néixer vostè?

nica, però en aquells anys no hi havia

autodidacta?

Vaig néixer a la central hidroelèctri-

massa feina en aquest àmbit i per

ca de Molinos, a la Vall Fosca. El meu

tant feia més feines de fusteria. De

pare treballava a la central, primer

petit ja havia m’havia construït un

en el muntatge i després en el man-

banc de fuster a casa.

Els únics estudis que vaig fer en aquest sentit, van ser unes pràctiques de soldador, cap a finals dels anys 50.

teniment; mentre que la meva mare es feia càrrec de les feines de casa.

I al Monestir de les Avellanes quan va començar a exercir com a fuster?

Quan era novici feia d’ajudant a la infermeria del monestir, i a les hores lliures m’agradava baixar a la fusteria i ajudar al germà Tomàs. Després, l’any 1943 el mateix germà Tomàs em va demanar si el podia ajudar a muntar un pis de fusta a l’antic escolasticat de Vic. Finalment, molts estius solia venir a ajudar a la fusteria.

Projecte de disseny d’un pupitre (anys 40)

A partir de l’any 1952 vaig acceptar

Hi treballàveu moltes persones a la fusteria?

La fusteria ja existia d’abans de la guerra civil. De fet el germà Tomàs ja n’era l’encarregat. També hi havia el G. Honorio i el germà Eusebio. A mesura que anava augmentant la feina també anàvem augmentant la plantilla de treballadors. Primer dues persones d’Os de Balaguer i més endavant, en l’època de més treball vam arribar a ser 12 treballadors. Els últims anys de la fusteria érem 4 per-

Página 13

[N. 1] 2010/2011

L’ENTREVISTA

I dissenyàveu vosaltres mateixos tot el material?

També ens vam encarregar de la casa de colònies “els 4 vents”, vam

Si, des de la fusteria

fer l’embigat de fusta, les taules, i

dissenyaven els propis

tots els treballs de fusteria interns i

models. De fet vam ser

externs.

els primers a nivell espanyol que vam disseOrquestra Santa Cecília (el G. Ramir, és el 2n per l’esquerra)

fectori dels monjos.

nyar la taula escolar amb fusta i ferro. Després

sones i encara fèiem mil taules i cadi-

altres empreses es van basar en el

res cada any!

nostre model per fabricar el seu.

Per altra banda, ens van encarregar de dissenyar els treballs de fusta de la casa d’Alcalà, on destaquen els oratoris. Els treballs de fusteria al pavelló del col·legi marista Valldemia, de Mataró, els de l’antic juniorat de Llinars, entre molts altres.

Quines eren les tasques principals

I quins són els treballs més peculi-

de la fusteria?

ars o emblemàtics que van realit-

En un principi només es feia allò que

zar?

es necessitava per al monestir, com

Per a mi, un dels més significatius

ara portes, taules, cadires, armaris,

són les feines de fusteria realitza-

reparacions, etc. I en alguns casos es

des a l’església d’Astell, a la Vall

feia alguna sortida molt puntual. Cap

Fosca, que és d’on sóc originari.

als anys quaranta es va començar a

Com a curiositats també hi ha les

fer material per als col·legis. El pri-

cadires del mossèn i escolans de

mer treball important van ser 50 tau-

l’església de Sort i de Rialp, així

les per a professors destinades a un

com els bancs de les esglésies de

col·legi marista de València. Ens vam

Tartareu i Les Avellanes.

encarregar de dissenyar-les, trans-

Una obra emblemàtica també van

portar-les i muntar-les al mateix

ser les feines de fusteria fetes a

col·legi.

l’església del monestir, durant els

Després hi va haver un creixement

anys de la seva restauració. El

de les demandes, així que vam en-

sostre de fusta de la cara nord està

carregar-nos de col·legis com Sara-

fet a la fusteria, també els bancs,

gossa, Bilbao, Durango, Pamplona...,

que eren molt innovadors perquè

però l’excés de comandes va fer que

combinaven fusta i ferro, molt poc

acabéssim centrant-nos en treballs a

habitual en aquells anys. També

nivell de província marista, primer

ens vam encarregar de les cadires

Llevant i després Catalunya. Llavors

del cor. De fet la major part de

ja fèiem una mica de tot: taules, cadi-

treballs de fusteria que hi ha al

res, material per a laboratoris de

monestir estan fets per nosaltres. I

física i química, etc.

també de forja, per exemple les làmpades d’aranya de l’antic re-

I on estava situada la fusteria de les Avellanes?

Primer es trobava a la planta baixa

El G. Ramir amb St. Josep, patró dels fusters

Página 14

LO CANASTRÓ butlletí informatiu

L’ENTREVISTA/VISITES GUIADES

Gavín, hi havia el magatzem

mentre he pogut he anat fent feines,

i el garatge per als camions.

sobretot per aquí a la casa.

que vam dissenyar el model de taula

A la part de baix teníem la

Es va tancar perquè jo ja havia arribat

escolar amb fusta i ferro”

fusteria, la ferreria, i una

a l’edat de jubilar-me i no s’havia tro-

petita exposició. Amb el

bat cap substitut, així doncs es va de-

“Vam ser els primers, a nivell espanyol,

de l’antic edifici, on ara hi ha l’hostat-

camió podíem arribar a fer vint-i-

geria. A mesura que augmentaven

cinc mil quilòmetres a l’any, i amb

els treballs a fer, se’ns anava que-

l’últim que vam tenir havíem arribat

dant petit l’espai, de manera que

a fer dos viatges diaris a Barcelona, a

vam ocupar una altra sala, al costat,

l’inici de cada curs.

terminar tancar-la definitivament.

per poder fer els muntatges. Cap als anys 60 necessitàvem incorporar maquinària nova, així com crear la secció de ferreria, i per això és va construir un edifici de dues plantes.

A la part de dalt, on ara hi ha l’Arxiu

Finalment la fusteria es va tancar, per quins motius?

La fusteria va tancar oficialment cap a finals dels anys noranta, tot i que jo Model innovador de taula i cadira escolar

ENS HAN VISITAT.., LES VISITES GUIADES AL MONESTIR! Al llarg de l’any 2011 han fet la Visita Guiada del Monestir més de 5500 persones.

Les visites es feien els dissabtes a les 18’00 h. i els diumenges a les 11’30.

També es podia fer la visita en horari convingut per a grups (mínim 5 persones) qualsevol dia de la setmana.

La visita inclou 6 espais històrics: Els exteriors (cova de S. Cap, Font barroca, Cementiri racionalista, els lledoners centenaris, les muralles), l’Entrada Neoclàssica, la Sala Capitular,

L’Església Gòtica, el Claustre

Romànic i el Refectori.

Fem també una explicació dels 100 anys de presència marista que finalitza amb la darrera remodelació del monestir que comença l’any 2000 i acaba el 2009, poc abans de celebrar el centenari marista.

[Ramon Serra]

Página 15

[N. 1] 2010/2011

ELS ARXIUS

ELS ARXIUS DEL MONESTIR DE LES AVELLANES Els arxius del Monestir de les Avella-

les ordinàries provinents de

nes encapçalen la vessant cultural

l’Arxiu Central Marista de Bar-

del monestir. Com sabeu aquests

celona, destaca l’arribada de

estan formats per l’Arxiu del Mo-

la documentació històrica de

nestir de Bellpuig de les Avella-

diferents obres i comunitats

nes, que realitza funcions d’arxiu

maristes, com per exemple els

històric marista i l’Arxiu Gavín, cre-

fons documentals i fotogràfics

at per Josep Maria Gavín, i què és

del Col·legi Maristes Montser-

segons la UNESCO un dels arxius

rat de Lleida. El nostre objec-

personals més grans d’Europa.

tiu principal és preservar, orga-

[Josep Sansalvador i Robert Porta]

Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes

nitzar i fer accessible tot aquest

ens han visitat un total de 1023 perso-

patrimoni documental marista.

nes.

serveis, realitzant la nostra tasca dià-

A l’Arxiu Gavín s’ha seguit rebent

A més, pel que fa a la difusió, aquest

ria de gestió dels fons documentals,

documentació provinent de Valldo-

any ha estat força extraordinari ja que

preservant la documentació, atenent

reix i algunes donacions interes-

hem estat protagonistes d'articles di-

les consultes i realitzant visites guia-

sants, com el cas del fons de Jordi

versos, com per exemple al Butlletí

des, així com col·laborant en les dife-

Domènech un pintor i escultor que

Arxius de l’Associació d’Arxivers de

rents tasques culturals que es fan al

es dedicava a fer obres de tipus

Catalunya.

monestir.

religiós.

L’arribada de nova documentació

Consultes i visites guiades

En aquest 2011 a l’Arxiu del Monestir

Enguany, fins a inicis de desem-

de Bellpuig de les Avellanes hem

bre, ja hem rebut un total de 996

rebut quantitats importants de trans-

consultes entre biblioteca i arxius.

ferències documentals. Al marge de

Pel que fa a visites, a l’Arxiu Gavín

Durant aquest 2011 els arxius de la casa hem seguit oferint els nostres

“Els arxius encapçalen la vessant cultural del Monestir de les Avellanes”

ESTRENEM NOVES VITRINES D’EXPOSICIÓ A L’ARXIU GAVIN El mes de juliol de 2011 a l’Arxiu

teniment Miquel i Joan, hem disse-

podeu veure encara l’exposició “un

Gavín vam estrenar les noves vitri-

nyat i fabricat sis vitrines. Ara l’expo-

arxiu a la comarca de la Noguera”

nes per mostrar l’exposició perma-

sició permanent estarà més

nent de l’arxiu.

protegida i els visitants tindran

Des de la inauguració de la seu del Monestir de les Avellanes havíem

millors condicions per a visualitzar els documents exposats.

tingut, provisionalment, l’exposició

Els documents que s’hi expo-

permanent en unes taules. Finalment

sen són una mostra de les prin-

amb la col·laboració dels germans

cipals col·leccions que conser-

maristes i dels encarregats de man-

va l’Arxiu Gavín. També hi

Les noves vitrines de l’exposició (Arxiu Gavín)

Página 16

LO CANASTRÓ butlletí informatiu

COL·LABORADORS

COL·LABORADORS

Ajuntament d’Os de Balaguer

Consell Comarcal de la Noguera

Página 17

[N. 1] 2010/2011

COL·LABORADORS

MOLTES GRÀCIES A TOTS!

LO CANASTRÓ. N.1 / Desembre 2011 Publicació anual (2010/2011)

Fotografies: Josep Sansalvador Alain Delorme Ramon Serra Robert Porta

Edita: Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes Ctra. C-12, Qm. 181 25612 Os de Balaguer (Noguera, Lleida)

L’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes nasqué en motiu de la celebració del Centenari de la presència dels Germans Maristes al Monestir de les Avellanes, l’any 2010.

El seu objectiu principal és esdevenir un espai canalitzador i punt de trobada de tots aquells i aquelles que volen col·laborar en fer conèixer i promoure el Monestir de les Avellanes.

Telèfon: 973-43-80-06 Fax: 973 43 80 38 Correo: amicsmonestir@maristes.cat

Trobeu-nos també a la web www.monestirdelesavellanes.com/index.php/ca/amicsmonestir

Organització

www.facebook.com/amicsmonestir

NEVADA DE L’HIVERN DEL 1958/1959 AL MONESTIR DE LES AVELLANES (Foto: Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes)