Biografia d’Abel Portilla Abel Portilla Bedia és campaner artesà. Nasqué el 14 de desembre de 1958 a Pedreña (Cantàbria). A la tendra edat de tretze anys s’iniciava com a fonedor de campanes de bronze. En la seva llarga trajectòria en aquest ofici porta foses més de 3.500 campanes, algunes de les quals amb destinació a les catedrals més importants del món. D’aquestes, remarquem les de Caacupé (Paraguai) i Cartagena d’Índies (Colòmbia). El 1982 treballà al Brasil a les Foneries Crespi, de Sao Paulo, i fongué campanes per a diverses catedrals del país. També n’ha foses per algunes esglésies dels Estats Units d’Amèrica. A Europa, per a la catedral de Reykjavik (Islàndia), Niça (França) i Sofia (Bulgària). A l’Estat espanyol, per a la catedral de Sigüenza (Guadalajara), Santander (Cantàbria), Tortosa (Tarragona), etc. Igualment ha fabricat carillons per a l’Orquestra Simfònica d’Euskadi (Guipúscoa), Orquestra del Palau de les Arts Reina Sofia (València), Seminari de Comillas (Cantàbria), Ajuntament de Amurrio (Àlaba), etc. Avui dia, és l’únic campaner de l’Estat que fon amb el sistema tradicional, tal i com ho feien els xinesos en els temps abans de Crist. De tant en tant porta a terme les foses a peu de torre, emprant la tècnica de forns reverbers, alimentats amb llenya.
“Que sonin les campanes al Monestir” L’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes ha endegat un projecte, que pretén recuperar el so de les campanes al Monestir de les Avellanes, amb la instal·lació d’una nova campana de fosa, que portarà per nom “Santa Maria de Bellpuig”, i la recuperació de l’antiga campana premonstratesa, que porta per nom “Santiago Apòstol”. Tenint en compte els més de 800 anys d’història del monestir de Bellpuig de les Avellanes, la seva declaració com a Bé Cultural d’Interès Nacional, l’any 1931, els cent anys de presència marista al monestir i el fet que ens trobem en el municipi campaner de Catalunya, Os de Balaguer, l’Associació presenta el projecte “que sonin les campanes al monestir” que pretén la instal·lació de campanes, per primer cop, al campanar del monestir. Tant a la guerra de Successió (1702-1714), com a la guerra del Francès (1808-1814) van desaparèixer diverses campanes del monestir, entre les quals les de l’antic campanar. L’Associació d’Amics del Monestir, acollint l’esperit d’una casa de portes obertes, ha endegat un conjunt d’activitats que permetin aconseguir aquest objectiu, cercant la col·laboració i participació popular, d’entitats públiques i privades del territori, tant a nivell de finançament com de promoció i difusió cultural. Per tant amb aquesta campanya el que volem és recuperar el so de les campanes al campanar del Monestir de les Avellanes. L’Associació d’Amics del Monestir de les Avellanes
Campaners, La Fatarella Sens dubte, el patrimoni més important del que disposa La Fatarella és la seva cultura. Centenars de rituals es repeteixen pels carrers de la nostra vila, reproduint escrupolosament els procediments com si el temps no hagués passat mai. Cada persona té la seva funció, i les entitats són les encarregades de mantenir la part de patrimoni que li correspon. La festa més important del nostre poble és, sens dubte, el dia de sant Francesc, dia en què pràcticament tot el poble pelegrina fins a la seva ermita, situada a 12 km de la població, i li dedica tot tipus de cants i oracions, la majoria en llatí, doncs són ja tres segles ininterromputs els que han estat testimonis d’aquesta diada. Perquè aquesta festa comenci i acabi amb solemnitat, és indispensable la figura dels campaners, una peça clau que acompanya la processó bona part de Camí, seguint tot tipus de pautes, parades i senyals, establerts des dels seus inicis. Tot i que no havien parat mai de sonar, l’any 1937 varen ser llençades des de dalt del campanar tres de les seves quatre campanes i, més tard es destruiria la quarta, substituint-les per tres caps de projectil. Restaurades les dues primeres campanes els anys 1963 i 1979, els campaners hem pensat que ara és un bon moment per col·locar les dues que resten, aprofitant l’oportunitat que ens brinda Ós de Balaguer, de poder fondre una de les dues campanes el dia de la Trobada dels Campaners al que ja tothom coneix pel poble dels campaners. Els Campaners de la Fatarella
www.trobadacampaners.com
Historia i descripció de les 5 campanes 1a Campana del Monestir de les Avellanes, dedicada a la Verge 1a.Maria. Es fondrà a Ós de Balaguer i tindrà un pes de 300 kg. Inscripcions: Cara A Cara B Una imatge de la Verge Maria Una creu amb pedestal Santa Maria de Bellpuig Monestir de les Avellanes Germans Maristes 1910 – 2010 2a Campana de La Fatarella dedicada a Sant Francesc que es 2a. fondrà a la foneria de Cantàbria i que tindrà un pes de 200 kg. Inscripcions: Cara B Cara A La creu de Sant Francesc Imatge de tres torres La Fatarella 2011 Imatge de Sant Francesc Sant Francisco ORA PRO NOBIS 3a Campana de La Fatarella dedicada a la Verge de Montserrat 3a.que es fondrà a Ós de Balaguer i que tindrà un pes de 120 kg. Inscripcions: Cara A Cara B Imatge de tres torres La creu de Sant Francesc Imatge de la Verge de Montserrat La Fatarella 2011 Verge de Montserrat Patrona dels Catalans ORA PRO NOBIS 4a Campana d’Ivars de Noguera dedicada a Sant Josep que es 4a.fondrà a la foneria de Cantàbria i que tindrà un pes de 95 kg. Inscripcions: Cara A Cara B Imatge de Sant Josep Una creu amb pedestal Josefina Ivars de Noguera 2011 Si m’has posat Josefina perquè sóc la més petita Pels grans vull ser el complement i pels petits la joguina 5a Campana d’una família de Navés al Solsonès, dedicada a 5a.Sant Pere. Es fondrà a Cantàbria i tindrà un pes de 40 kg. Inscripcions: Cara B Cara A Una Creu Imatge de Sant Pere Navés 2011 Sant Pere En memòria de la restauració 970 R. 2011 Masia Cavall
www.trobadacampaners.com