Crònica de les VIII Jornades d'Història del Monestir de les Avellanes

"La creació de la memoria monastica medieval a,lllarg deis segles" Una setantena de persones va seguir les ponencies de les VIII Jornades d'Historia de I'Església i la Religiositat al Monestir de Les Avellanes Pervuite any consecutiu, el Monestir de Santa Maria de Bellpuig de Les Avellanes va acollir les Jornades d'His­ taria de l'Església i la Religiositat, en aquesta ocasió titulades "La creació de la memoria mom'¡stica medievall alllarg deis segles", un tema d'estudi elegit perque aquest 2017 se celebra el 300 aniversari del naixement del Pare Jaume Caresmar, Canonge premonstrates que fou Abat del Monestir i un deis erudits més destacats de la il·lustració catalana al segle XVIII. Les VIII Jornades d'Historia, que enguany van tenir Hoc els dies 10 i 11 de juliol, han estat una de les edilciol1s amb més exit de participació des que es va iniciar aquest projecte. Més de setanta persones van participar a les diferel1ts conferencies i debats i gairebé 150 persones s'hi van aplegar al VI Sopar Medieval i al VI Concert nocturn al Claustre del Monestir. / Robert Porta i Roigé, Director del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes / Fotografíes: Josep Sansalvador i Gma. Pere Borras.

E

n aquest a edició es tracta d'oferir una amplia mirada a diferents maneres de crear i mant enir un a memória mon astica medi eval, basada en un passat real o imaginat, des de la própia Edat Mitjana fins als nostres di es. AIllarg deis segles, gene racions d'historia­ dors, antiquaris, arqueólegs i ar­ tist es han anat creant i recreant la memória deis monestirs medievals a través de la seva documentac ió i les seves cróniqu es , la seva litúrgia i el seu patrimoni artísti c i arqui­ tectónico En aquesta edició vam comptar amb un programa de nou ponencies impartides per confe ren­ ciants de relleu internacional, de diferents disciplines: historiadors, historiadors de l'art , historiadors de la música , arxive rs i biblioteca­ ris , i un monjo cistercenc.

L'encarregat d'obrir el congrés va ser Dr. Paul Freedman , professor a la Yale University de I'Estat de Connec­ ticut (Esta ts Units d'America) ,amb la 20

Església d'Urg ell

L'edició d'enguany indagué nou ponenci es impartides per confe re ncian tsde rel/eu internacion al.

conferencia "Jaume Caresmar i )'es­ tudi de l'Edat Mitjana al segle XVIII" , en la qual va exposar els esfor¡;;os realitzats al segle XVlll per explorar la história de la Catalunya medieval, en especial els realitzats pel Pare Jaume Caresmar, Canonge del Monestir de Les Avellanes que va formar part de la

Reial Academia de les Sones Ll etres, una de les institucions que inten­ taren impulsar la rec erca histórica catalana al segle XVIII. Freedman va destaca r el paper del P. Caresmar en la seva enorme tasca per a pres ervar la docume ntació histórica.Tambéva destacar la importancia de I'Escola

Histórica de Les Avella nes en posar aquestes bases historiografi q ues a la Catalunya de segle XVIII. La Dra. Araceli Rosillo , de la Uni­ versitat de Barcelona i respons able de I'Arxiu Bi blioteca deis Franciscans de Catalunya, va titular la seva con­ feren cia "Sororidad a través de los siglos: el pasado clariano medieval de Santa Clara de Manresa en la crónica del monasterio de las dom inicas del siglo XVIIf'. Novament veiem el paper

fonam entaJ d e la d oc umentació com a font d e p reservació de la memoria histórica d eis mones tirs, en aq ues t cas de la c rónica del Monestir de Santa Clara, iniciada al segle XVIII. La professora Rosillo va voler mostrar la percepció del passat d e les clarisses vist des de la visió de les dominiq ues d el Mones tir deis Angels i d e Santa Clara de Manresa al segle XVll1. La conclusió del seu es tud i és q ue les monges dominiques es consideraren hereves i continuadores del passat medieval de la comunitat de clarisses que habita el Monestir. La crónica mostra la voluntat de vincul ació de les dues comunitats a través de la practica de la vida consagrada en un espai monacal que avui continua viu.

Per tal de coneixer com viu avui una comunitat religiosa e n un gran monestir d 'o rigen medieval, vam comptar amb la co nferencia del P. Jesús Maria Olive r, monjo cistercenc de I'Abadia de Poblet , q ue explica "La vida en un monestir avui . Actua­ litat de la memória monastica". El P. Oliver reflexiona sobre I'Edat Mitjana que ens ha deixat una serie d'edificis monumentals que ens parlen de la petja histórica d'aquest temps ja passat, arribant a la conclusió que els que han preservat mi llor la seva funció primitiva han estat els Ilocs de culte, com per exemple les esglésies, que encara avui són utilitzades pels seus fidels. Específica ment sobre els monestirs, considera que tot ique els espais s 'han adaptat a les nec essitats de vida en cada circumstancia, el model constructiu i d'usos original continua essent funcional i útil: es·

Els partlcipants a les Jornades van visitar les restes de I"antic monestir de Santa Maria de Vallverd, a Tragó de

Noguera . A sota, l'Ardit Ensemble va interpretar peces del patrim oni musical religiós i pro famedieval en un concert

nocturn al Claustre del Monestir.

glésia, sala capitular, refetar, sala de biblioteca, infermeria, hostatgeria, cuina, etc. A Poblet, encara avui i després d 'un lIarg segle d'a bsencia monastica, una comunitat ocupa els espais medievals i convi u am b aq ues t fenomen actual, inevitable, ele \'ús cultural i turístic deIs monuments histórics.

Cartularis i genealogies El Dr. .losé Miquel Andraele, de la Universitat ele Santiago ele Compostel·la, va parlar de la cons­ truc ció de la memória de'ls monestirs de la Galícia medieval a través deIs cartularis , documents narratius i genealogies. Andrade analitza e ls tres cartularis mé s importants

preservats a GaJícia corresponents als monestirs ele Celanova, Samos i Sobraelo, tot consielerant que els cartularis cal analitzar-Ios no només com a inventaris o catalegs d'arxius monastics sinó també com una for­ ma de preservar aquells documents que es consid eraven de valor en la memória elel mon estir, i que per tant podien mostrar una imatge concreta de la mateixa. Es veu per exemple en els eloc um e nts fundacionals , com ocupen un 1I0c estrategic en aquests cartularis . Pel que fa altres tipus elocumentals, I'autor destaca les genealogies amb les quals es transmet la memória ele la depen­ dencia cap al monestir. També els inventaris d'Abats , com a farma de Església d'Urg ell

21

moria individual , fins perfils autobiografics

Ora. Irene Llop, de la Universitat de \k. va titular la seva ponencia "Memoria, lIinatge, patrimonio El Monestir de Sant Pere de Casserres i les vescomtesses d'Osona". L'autora va voler mostrar la voluntat de per­ vivencia ele la memoria deis Ilinatges comtals o nobiliaris quevan promou­ re la fundació de monestirs, a partir d 'aquest cas concret. Aquests Ilinat­ ges cercaven , entrealtres motius, que aquests monestirs fossin en si, com a Iloc d'enterrament i com a l'loc de culte, un espai de preservació de la memoria familiar alllarg deis temps.

En certa manera, tot i que els llinat­ ges i els monestirs van canviar, tant el Monestir de Casserres com altres inclouen en els seus relats historics aquesta vessant de la seva memoria i per tant si que hauria influ'it en 'la visió i relat de la historia deis mon estirs al Barg deis segles.

"Una melodia, quatre segles" La conferencia del Dr. Marius Ber­ nadó, eJe la Universitat de Lleida, fou molt interactiva i practica, ja que empra com a materia d'estudi la música. La ponencia, titulada "Una melodia, quatre segles: pervivencia, transmissió i elaboració de fórmules musicals en un context monastic medieval", es va centrar en analit­ zar l'evoluoió musical del versiele "Benedicamus domino" des deis seus orígens gregorians i monastics fins a les manifestacions polifoniques deis segles XlVi Xv. El " Benedicamus domino" és un versiele acompanyat de la res posta "Deo gratias" que es canta a la litúrgia romana clurant les fórmules conelusives de totes les hores canoniques i, de vegades, al final de la missa, substituint el "[te, missa est". Verset i res posta es canten amb la mateixa fórmula melodica: el primer a carrec del solista, i la res posta a carrec del coro Aquesta forma litúrgica tan simple, de proba­ ble origen gal ·lica, experimenta, des 22

Església d'Urgell

del con text aquita del segle X fins a final de I'Edat Mitjana una evolució singular en paral·lel al elesplegament de la polifonia medieval.

"Nobleza feudal y fundaciones

celona, va presentar un estueli de la memoria monas tica centrant-se en la visió litúrgica dells monestirs, un punt de vista poc es tudiat en aquest ambit. Amb la ponencia, t·itulaela "El

monásticas en la Sicilia bajomedie­ val" fou el títol de la ponencia eJe la

ceremonial del Císter en la Corona de Aragón. En pos de una heterodo­ xia litúrgica", el professor Carrero

Ora Licia Butta, professora eI 'Historia ele l'Art a la Universitat Rovira i Vir­ gili. Amb aquesta conferencia vam voler veure casos d 'altres territoris i palsos , com és habitual en el pro­ grama de les Jornades d'Historia. En aquest cas , la professora Butta ens va portar als monestirs de la Sicília

Les Jornades es van cloure amb la ponencia "La bibli­ oteca deis canonges pre­ monstratesos del Monestir de Les Avellanes: historia i situació actual", els volums de la qual es van dispersar després de l'exclaustració de 1835 medieval , i ho va fer per explicar com la noblesa local siciliana, durant el segle XIV, i en el marc de iJ'oc upació ele l'illa per part elel Regne d 'Aragó, va fomentar la fundació de mones­ tirs i els va emprar com a discurs, sobretot visual, vinculat al passat normand de I'illa. La professora interpreta aquestes funelacions com una forma de reivindicar la memoria originaria de la noblesa local siciliana davant l'ocupació aragonesa. Un cas emblematic que es va mostrar es el Monestir de Santa Maria degli Angeli, un cenobi beneelictí situat als afores de Palerm en el qual s'hi construeix un elaustre que és una replica del Duomo de Monreale, la representació més emblematica de l'art normand sicilia, fundat pel rei Guillem 11 de Sicília el 1172, i, per tant, abans de la invasió catalanoaragonesa.

Utúrgia i arquitectura El Dr. Eduardo Carrero , professor de la Universitat Autonoma de Bar­

planteja i entrecreua dos elements d'estudi : en prim er 1I0c, l'estudi deis ordinaris cistercencs, una ti­ pologia el e e10cumentació ineelita o poc valorada pels historiaelors fins ara; i, en segon lIoc , la comparativa e1'aquesta documentació amb el moelel constructiu preservat elels monestirs. L'o'bjecte de I'estueli és una aproximació a ,J'explicació ele l' espai arquitectonic des d 'una visió litúrgica, i veure fins a quin punt l'ús litúrgic elels espais estava estructu­ rat i regulat elios de l'orde com, a priori, ho estaven les e1lsposicions constructives elels monestirs . En aquest sentit, les esglésies i el seu entorn eren monumentals escenaris on posar en practica ordinaris molt detallats en els quals I'any sesucce'ia a través de la celebració de fes tes generals ,i propies. Des ele l'Advent a la Pentecosta, el Nadal i la Setmana Santa, que marcaven fites basiques per a entendre tota una serie de manifestacions cultuals i artístiques .

En canvi, el dia a dia litúrgic de la comunitat i les obligacions de la celebració marcaven unes altres necessitats , i és en aquestes on es visualitzen les particularitats litúr­ giques de cada monestir, plasmades en l'art i les construccions.

Les VIIl Jornades d'Historia van finalitzar amb la ponencia conjunta impartida per la Dra. Araceli Rosillo; Miquel CarboneU, responsable de la Bib¡'¡oteca Borja elels Jesu"ites a Sant Cugat; i el Gma. Antoni Salat i Robert Porta, de la comunitat marista i Arxiu del Monestir de Les Avellanes. La ponencia "La biblioteca deis canon­ ges premonstratesos del Monestir de Les Avellanes: historia i situació actual" pretenia explicar com era i que se n'ha fet de l'antiga biblioteca

deIs premonstratesos del Monestir, destacant que a inici del segle XIX era considerada una d e les millors biblioteques de la Ca talunya del moment, i que I' exc!austració deis premonstratesos el 1835, arran de la desamortització de Mendizábal, va provocar la seva disgregació i espoli oGraci es a I' estud i conjunt de diverses persone s, avui se sap on hi ha part del fons bibliografic de la biblioteca i que hi ha la voluntat de col ·laboració deis diferents centres que preserven !libre s procedents de Les Avellanes de catalogar-los de forma conjunta per reconstruir di gitalment l'antiga biblioteca amb els exemplars que avui encara es conse rven. La ponencia va vol er destacar amb aques t cas particular el paper de les biblioteq ues com a espais de preservació i difusió de la memoria monastica.

Conclusió Com a conclusió, podem afirmar que la memoria deis mon estirs s'ha refugiat en ambits molt diversos vin­ culats al monestirs medi evals , en els territoris del seu entorn, en la seva arquitectura, en la litúrgia, en els do­ cuments d'arxiu, a les biblio teques, en l'art , etc . Es condou també que cada epoca posterior a l'Edat Mitjana ha emprat o es tudiat aquest llegat per diferents finalitats . En alguns casos, els estudis postmedievals ens permeten avui coneixer i estudiar els monestirs, com és e l cas de la tasca realitzada pel Pare Jaum e Caresmar e n la pres ervació, transcripció i es tudi de doc uments medievals; en altres, ens serveixen per ente ndre ,la visió deis monestirs segons els interessos de cada període historie.

El que es fa evident és que és un tema d'estudi encara vigent, en el q ual s'han plantejat noves vies d 'estudi , així com noves perspectives d 'analisi i interpretació deIs documents, de forma que, també e n la nostra epoca, seguim incrementant am b nous estu­ dis i noves visions aquesta memoria monastica medieval.

Les galeries del Cl austre també van acollir els comensals de la sisena edició del Sopar Medieval, enguany amb el títol "Les taules monastiques medieva ls seguiment de la regla I tran sgressió".

Activitats culturals de divulgació científica l projecte de les Jornades d'Historia inclou un conjunt d 'activitats culturals que tene n per objectiu aproximar el tema d 'estudi de les jornades i el coneixement científic estudiat a les Universitats a un públic més ampli i al territori de l'entorn de l Monestir de Les Avella­ nes. Una d'aquestes activitats és la visita guiada per donar a coneixer el patrimoni cultural religiós de La Noguera. En aquesta edició es va visitar les restes de I'antic monestir de Santa Maria de Vallverd, a Tragó de Noguera, amb una visita guiada a carrec del Dr. Xavier Mora, de la Universitat Autonoma de Barcelona. Un monestir poc conegut , del qual, arran del despoblame nt del territori que I'envolta (per la construcció de l' embassame nt), se n'havia perdut la memoria, i que ara s'esta recuperant així com també s'esta intentant preservar les restes constructives que queden de l monestir.

També es va organitzar la sisena ed ició del Sopar Medieval. Amb e l títol "Les taules monastiques medievals: seguiment de la regla i trans­ gressió", es va voler explicar de manera experimental perque alguns monestirs complien i altres no les regles monastiques en l'ambit deis apats. Com sempre, és una activitat de base científica amb un menú diss enyat per la professora Montserrat Coberó a partir de l'estudi de receptaris medievals, i elaborat pel xef Bobby Cabral.

Per a acabar, el sise concert nocturn al Claustre va anar acarree del grup Ardit Ensemble, una formació vocal i instrumental inter­ disciplinaria, especialitzada en la recerca, I'estudi i la inte rpretació de l patrimoni musical religiós i profa med ieval, nascuda al si de la Universitat de Barce lona. D'en<;a de la seva formació, l'Ardit En­ semble ha realitzat concerts e n actes tant de caire academic com divulgatius, amb l'objec tiu de pode r atansar el patrimoni medieval musical i textual, c ristia i jueu, sacre i profa, a tots els públics.

E

Església d'Urgel1

23