Skip to main content

Exposició Obrint Camins de Josep Daviu al Monestir de les Avellanes

Page 1

L’Espai Cultura Art i Música del Monestir de les Avellanes L’Espai Cultura Art i Música del Monestir de les Avellanes

ACTE INAUGURAL Dia: Dissabte, 26 d’agost de 2017 Hora: 19:00 h. Lloc: Sala Capitular del Monestir de les Avellanes

Presentació a càrrec de: 

Robert Porta (Director del Monestir de les Avellanes)

Josep Daviu (autor de l’exposició)

Presenta:

Exposició 26 agost 2017 a 1 octubre 2017 Sala Capitular. Monestir de les Avellanes

Obrint Camins

En acabar pica-pica i brindis per a tots els assistents. Us hi esperem!

Una exposició del fotògraf d’Os de Balaguer

JOSEP DAVIU ENTRADA GRATUÏTA


OBRINT CAMINS PRESENTACIÓ

La cova dels Vilars és una balma formada per calcàries eocèniques, és a dir, formada fa uns 55 milions d’anys al període anomenat Terciari de l’era Cenozoica. Té uns 12m d’amplada, 8 metres de fons i 4 d’alçada. La seva orientació és E

Josep Daviu

El llarg viatge de l’ésser humà sobre la terra comença quan ha de deixar els boscos per adaptar-se a les terres planes de la sabana africana, adquirint la posició dreta, aproximadament fa 7 milions d’anys. Aquests primers ancestres, surten de l’Africa i s’estén per Euràsia en dues grans migracions. La primera va començar fa 2 milions d’anys i esdevé a Europa “l’home de neandertal”. La segona migració comença fa cent mil anys, amb “l’homo sapiens” el qual desplaça, fins a la desaparició, els anteriors habitants. Aquests són els nostres avantpassats dels que deriva tot el gènere humà actual. Aquest impuls de pujar al cap del turó per veure què hi pot haver a l’altra banda, observar que més enllà hi ha una altre turó i voler saber el que es troba al darrera, és el que porta a un reduït nombre de viatgers a obrir camins nous cap a les terres acollidores del nostre entorn, guiats pels estels i la necessitat ocupen aquestes terres deixant mostres com les pintures de les coves dels Vilars a Os de Balaguer així com en altres poblacions. El paisatge que veiem actualment no és a penes diferent del que van veure aquells avantpassats i que ara podem observar amb poques modificacions. Si en el seu temps aquells avantpassats lluitaven per la supervivència i per dominar la Terra, ara és aquesta la que està en risc i cal trobar una harmonia i compromís entre tecnologia, economia, ecologia i aquesta mateixa Terra pel seu sosteniment.

-SE i es troba a 600m d’alçada sobre el nivell del mar. L’aigua, el vent, la vegetació, els animals i sobre tot l’ésser humà han modelat i transformat el paisatge que fa milers d’anys van observar els nostres avantpassats quan caminaven per aquestes muntanyes. Les terres han estat modificades, apareixen els conreus i aquests defineixen línies en el paisatge... tot i així, el barranc dels Vilars i la zona propera a la cova dibuixen un paisatge molt semblant al que devien observar aquelles persones de la prehistòria. A finals del Paleolític, i fins a l’anomenada edat dels metalls, l’art rupestre va patir importants canvis. Va començar a pintar-se en abrics exposats a l’aire lliure i representant figures humanes realitzant activitats quotidianes com recol·lectar, caçar, dansar,... Els animals ja no eren el tema principal de les pintures i l’estil ja no era tan realista, sinó més aviat estilitzat. Poc després, les imatges figuratives (representant persones, animals o elements del paisatge) van convertir-se en símbols senzills que s’anomenen per això esquemàtics. La major part de les pintures de la cova dels Vilars han de considerar-se clarament d’aquest estil esquemàtic. Només alguna d’elles, com la del cérvol femella del conjunt, podrien agrupar-se en l’anomenat estil llevantí, més antic. Això pot confirmar que no totes les imatges d’aquest conjunt van realitzar-se en el mateix temps cronològic, sinó que s’hi pintà en diferents moments. Text extret d’Arkeodidactika dossier nº6 (CEIP Leandre Cristòfol, d’Os de Balaguer)


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Exposició Obrint Camins de Josep Daviu al Monestir de les Avellanes by Monestir Avellanes - Issuu