Un sopar al claustre del Monestir,amb plats de les tra
dicions cristiana, arab i jueva, va cloure lesJornades.
Amb el títol "Mons religiosos a I'edat mitjana: jueus, cristians, musul mans" es van celebrar els dies 30 de juny i 1 de juliolles V Jornades d'História de I'Església i de la Religiositat al Monestirde les Avellanes (Os de Balaguer). En aquesta edició s'ha tractat un ampli ventall de temes al voltant de la coexistencia entre aquestes cultures religioses a I'epoca medieval des d'una óptica interdisciplinar. Com a novetat enguany les Jornades es van concloure amb una taula rodona que analitzava la con vivencia religiosa i el dialeg interreligiós a la Catalunya actual. / Text: Maria Jesús llavero Porcel i Robert Porta Roigé I Fotografies: Josep Sansalvador Castellet i Ramon Serra Cubí
es jornades es van obrir amb la conferencia "Jueus, cristi ans i musulmans a la Corona catalanoaragonesa: tres maneres d'entendre Déu, tres societats en Iitigi", a carrec de la Dra, Dolors Bramon (Universitat de Barcelo na), que va explicar com, a pesar de partir d'un mateix Déu, la idea sobre aquest evoluciona en les di ferents religions establint diferenci-
L
es que porten a cadascuna d'elles a la concepció d'ésser la veritable religió per arribar a Déu. A l'epoca medieval, les creences no només definiren els tres principals grups socials existents a la Corona cata lanoaragonesa, sinó que foren les fronteres que els separaren sempre que algú ho va creme convenient. Per tant, les diferencies que cada religió plantejava sobre el concep-
te de Déu foren emprades de forma interessada per a l'establiment de fronteres entre els grups socials de les tres religions. Ferran Garcia-Oliver (Universitat de Valencia), amb la ponencia "Moros, jueus i cristians: les complicitats inde fugibles ", va parlar de la perspectiva de la vida quotidiana de musulmans, cristians i jueus a I'edat mitjana. Va explicar com compartien amb natuEsglésia d'Urgell
17
Les sessions academiqu es la dalt)es va ncompletar amb una sorti da a Balaguer per vi sitar elllegatde tates tres cultures a la ci ura!.
ralitat espais domestics, de treball, comercials i d 'oci, fet que suggereix que el sistema de valors era compar tit per tots, almenys en allo que és essencial. Com és evident, les tensi ons afectaven la convivencia, pero ['artilleria ideologica era esgrimida i utilitzada pels ideolegs de totes les religions. Aquests espais comuns i complicitats no pressuposaven una única societat, sinó tres societats di ferenciades entre sí per les creences i els costums, basades en les seves religions . Els tres col·lectius estaven condemnats a entendre's , si més no en aspectes essencials de les relacions economiques, socials i de proximitat, 18 Esglésiad'Urgell
que eludien les qüestions conflictives de les creences basades en l'Alcora, la Tora i la Bíblía. Evidentment, el poder polític era a mans deis cristians, i es pot dir que hi ha una certa tol erancia vers les altres comunitats fins al segle XIV, moment en que creix la pressió per la conversió al cristianisme i té 1I0c la definitiva expulsió de moriscos i jueus posteriorment. La Dra. Linda Gale Jon es (Uni versitat Pompeu Fabra), amb la conferencia "Espiritualidad corporal y piedad afe ctiva. Estrategias de pode r en los sermone s naz aríes y benimerines (siglos XIV y XV)" , va apropar els assistents a les Jornades
a diversos exemples de sermons ao dalusins i magrebins amb l'objectiu de demostrar com els predicadors empraven les pregaries com a re torica per combatre els problemes socials i pol/ítics succe'its en la propia comunitat musull mana arran deIs contactes i conflictes amb la societat cristiana. En la conferencia també va demostrar com alguns sermons que empraven els predicadors tenien així mateix un poder persuasiu sobre certs cristians, alguns deIs quals acabaren convertint-se a l'lslam. L'exit que tenien alguns d'aquests sermons va propiciar que s'arri bessin a difondre en les comunitats musulmanes de I'altre costat d el Mediterrani, tal com demostren les referenc ies en documents de l'epoca que han a rribat fins als nostres dies . "Jau me 1, el "Llibre deis fets" i l'ls lam" és el títol de la conferencia que va presentar el Dr. Xavier Renedo (Universitat de Girona). Oesenvo lupa la seva exposició al voltant de la figura real i mítica del rei Jaume 1, fent notar que era més diplomatic que batallador i que va tenir cura de mantenir una bona relació amb els musulmans, sobre els quals no se li coneixen judicis de valor. Tanmateix, podia ser cruel i gens negociador quan calia per aconseguirels seus objectius polítics o beI-lics. En tot cas, el va moure tan l'esperit de creuada com l'economic, i ho va fer promovent un projecte col·lectiu centrat en el! com a personatge messianic , la qual cosa va fer possible gestes tan importants com la conquesta de Valencia. Així doncs, per un costat, el "Llibre deIs fets" mostra a Jaume l com a rei cris tia que Iluita contra I'lslam; pero per l'altre, recul! els tractes conciliadors amb les comunitats musulmanes de les Balears, el Regne de Valencia i Múrcia. Per acabar la primera jornada, Mar co Pedretti (Universitat de Girona) va presentar la conferencia "Barcelona 1263, les raons d'una disputa entre cristians i jueus: propostes per a una interpretació" , en la qual va explicar
el cas d'una disputa (entesa com altament significatives, situades en Catalunya i quines iniciatives es duen a debat) entre cristians i jueus de espais clau de l'art cristia. La Dra. a terme per fomentar la convivencia Barcelona, emmarcada en la tradició Rosa Alcoy també va fer notar com i el dialeg entre religions. Un deis polemista de l'epoca. Ladisputa posa evoluciona la iconografia antisemítica aspectes més rellevants fou el pro va en joc de contradicció dos models en l'art cristia entre els segles Xlii iXlV, jecte del Parlament de les Religions diferents de fe i de raó. Cal remarcar, tot palesant com mai no apareixJudes i el de l'Assemblea de les Religions pero, que el debat públic no cercava penedit, malgrat el final de la historia de Lleida. el dia.leg interreligiós, ja que no es és el penjament de Judes representat Com cada any, a banda deis con buscava contraposar arguments, sinó en contextos que remeten a \'infern. tinguts academics, els assistents a que més aviat va ser un acte molt És una iconografia que confronta un les Jornades van poder gaudir de més semblant a un procés contra els món nou al món vell, la lIei nova deis dos sessions practiques que tenen com a objectiu apropar la historia de jueus que no pas una pública defensa cristians a la llei antiga deis jueus. I'Església i la religiositat a de les raons del cristia un públic com més ampli nisme o del judaisme. La disputa de Barcelona és millor. Enguany es va pre parar una visita guiada a l'inici simbolic de l'etapa coercitiva per imposar la Balaguer, "ciutat de les tres cultures", acarrec de cultura cristiana que es manifestaraamblacensu Carme Alos (Museu de la ra als propis texts sagrats, Noguera), on van poder veure el patrimoni histO en un context en que els jueus eren percebuts com ric de les tres cultures que un problema que minava es preserva a la capital el sí de la societat. de La Noguera Gaciment Amb la Dra. Rosa Alcoy andalusí del Pla d'Almata, (Universitat de Barcelo esglésies i ciutat cristi ana, el call jueu, etc.) i, na) i la conferencia "Judes a partir d'aquest llegat, i els sacerdots: imatges i mirar d'entendre com símbols del món jueu en era la convivencia entre l'art del període gotic" va les diferents comunitats. comen~ar la segona jor També es va preparar el nada. La Dra. Alcoy es va centrar en la iconografia III Sopar Medieval, aquest que envolta la figura de any al claustre, on es va Judes com a forma de poder degustar el menú representació deis jueus La Dra. Alcoy va centrar la seva conferencia en la iconografia al voltant de la figura de Judes de "la taula de les tres en la simbologia artística co m a forma de representa ció deisjueus en la simbologia artística cristiana. lA la fotografi a, cultures", amb un plat "El sUIGidi de Judes", relleu del segle XII a la Catedral de Sant Llaller d'Autun, Fran~ a) . jueu (albergínies farci cristiana. La ponent va valorar especialment el des) , un de cristia Ganet Per concloure les sessions aca de gallina) i un de musulma (dol~ de paper atorgat a Judes com a protago nista en el cicle de la Passió de Crist i demiques , el Dr. Luis Rojas Donat dMils amb mel acompanyat amb vi com a personatge que va representar (Universitat de Bío Bío, Xile) , amb la piment) , amb receptes recuperad es el món jueu fins al punt de convertir-se conferencia "A modo de conclusión: per la professora Montserrat Coberó en el ver itable símbol del mateix. La la Iglesia ante la alteridad", va fer un i cuinades sota la direcció del xef seva figura es veu implicada a fons i resum de l'estat de la qüestió pel que BobbyVieira Cabra!. El soparva estar acompanyada pels sacerdots jueus fa als estudis sobre les tres religions i amenitzat amb una mostra de danses a l'hora d'assumir la responsabilitat les seves relacions intrínseques. Les orientals (un 'felahi' i un 'baladi'), a de la mort de Crist. Les diferents Jornades van finalitzar amb la taula carrec del ballet de dansa oriental escenes i moments que configuren rodona "Del passat al present, la Al Baladi. La vetllada va finalitzar aquesta narrativa en el camp visual, convivencia religiosa a la Catalunya amb un concert nocturn al claustre, i les bases textuals que les sustenten, del segle XXI" , en la qual diferents amb el grup Joglaresses, q ue van permeteren als assistents copsar la p ortaveus d' associacions religioses interpretar un repertori de música importancia donada a l'argument i van aportar el seu punt de vista jueva, cristiana ¡musulmana d'origen l'ús que es va fer d'aquestes imatges, sobre les relacions interreligioses a med ieva!. lIlDl Església d'Urgell
19