Món Docent Núm.22

Món Docent

ENTREVISTA A

ANNA SIMÓ.

CONSELLERA D’EDUCACIÓ DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

L’ESCOLA DEL CONSUM DE CATALUNYA APOSTA PER LA TRANSFERÈNCIA DEL CONEIXEMENT

EL PARC ASTRONÒMIC DEL MONTSEC, UN ESPAI EDUCATIU QUE S’ACOSTA ALLÀ ON CALGUI

L’EXPRESSIÓ ORAL A L’AULA: MOLT MÉS QUE UNA COMPETÈNCIA EL MÓN DE L’ALUMNE

ALGUNES REALITATS A L’AULA

ENTREVISTA A

LAURA PARAROLS, DIRECTORA DEL SALÓ DE L’ENSENYAMENT

ELS DOCENTS PARLEN

DE RELACIONS SALUDABLES ENTRE IGUALS A SITUACIONS D’ASSETJAMENT I CIBERASSETJAMENT

Núm. 22

3

‘90

r a i d u t s

te r a m r r o

E

F

ixe è r C xit è r i n Te Fer equip

#

HoPortesDin

P

Grau en Infermeria

Grau en Fisioteràpia

b e r t es O s e b r il - 1 8 h a ’ t d o r 11

I dissabte 13 d’abril-10h

VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa i experimenta en sessions pràctiques

s

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es

Curs acadèmic 2024-2025 Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es

EDITA I SUMARI

Entrevista

Món Editorial Infom Kit LPS, SL Pl. Gal.la Placidia 1-3 • 08006 • Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

Pàg. 2-5

Anna Simó. Consellera d’Educació de la Generalitat de Catalunya La màxima responsable en matèria d’educació de la Generalitat de Catalunya respon a les principals preocupacions d’alumnes, famílies i professorat. Conversem amb ella sobre el calendari escolar, el pressupost d’Educació, els resultats PISA, la comprensió lectora, l’escola inclusiva i l’abandonament escolar.

El món de l’alumne Pàg. 6 -11 De relacions saludables entre iguals a situacions d’assetjament i ciberassetjament El conflicte relacional entre iguals és inevitable i genera l’oportunitat d’aprendre noves maneres de respondre i reaccionar davant de situacions concretes. Com a professionals de l’educació i la psicologia volem posar el focus en aquelles relacions complicades entre joves i infants, que sovint passen desapercebudes i que poden ser generadores de patiment.

Eines per al professorat

EDITORA: LAURA PONS SALAZAR

REDACCIÓ: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS

DISSENY: MAIKA FERNÁNDEZ LORENZO

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

Pàg. 12

El Parc Astronòmic del Montsec, un espai educatiu que s’acosta allà on calgui L’astronomia és una disciplina de la ciència especialment majestuosa. Contemplar de prop elements tan llunyans és un fet poc usual.

Segons com es miri, es pot pensar que és una oportunitat més perquè els petits i petites de casa continuïn aprenent sobre el que ens envolta. I sí, el Parc Astronòmic del Montsec compta amb diferents eines per poder explicar tots els detalls i curiositats de l’Univers.

Eines per al professorat

Pàg. 13

L’Escola del Consum de Catalunya aposta per la transferència del coneixement L’Escola del Consum de Catalunya (ECC) és un servei públic i gratuït que ofereix l’Agència Catalana del

Món Docent

Consum, del Departament d’Empresa i Treball, per afavorir i potenciar la presència de l’educació en consum dins l’àmbit educatiu català, de la formació de la ciutadania i de la transferència del coneixement en matèria de consum.

Eines per al professorat

Pàg. 14 -18

L’expressió oral a l’aula: molt més que una competència.

Les aules són molt més que un escenari físic d’aprenentatge escolar. La vida als centres esdevé, tant per alumnes com per al professorat, un àmbit preferent d’observació i d’anàlisi; un espai comunicatiu on es parla, s’escolta, es llegeix i s’escriu. Fomentar l’expressió oral des de l’etapa d’infantil millora la capacitat d’aprenentatge, de socialització i de desenvolupament personal dels alumnes.

Els docents parlen

Pàg. 20 i 21

Algunes realitats a l’aula PISA ha fet públic el daltabaix dels resultats del sistema educatiu català. Però els docents ja ho sabíem i sospito que el Consell Superior d’Avaluació del sistema Educatiu de la Generalitat, també. Per a mi, la gran sorpresa ha estat la reacció del Departament d’Educació: crear una comissió de 18 experts per proposar millores educatives, en lloc de generar un debat educatiu profund amb els docents.

Els altres mestres

Pàg. 22-24

Entrevista a Laura Pararols, directora del Saló de l’Ensenyament Del 13 al 17 de març el Recinte Montjuïc de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, una cita ineludible per a tots aquells joves que volen triar el seu futur formatiu. Parlem amb la directora de l’esdeveniment, Laura Pararols, sobre les novetats de l’edició d’enguany i el seu potencial per ajudar a les famílies i els joves a descobrir vocacions.

1

Món Docent ENTREVISTA

ANNA SIMÓ. CONSELLERA D’EDUCACIÓ

“En cap cas arribarem al 6% del PIB de manera immediata només amb el pressupost del Departament d’Educació”

L’enfonsament en els resultats acadèmics dels alumnes catalans plasmats a l’informe PISA va generar un terratrèmol polític al Departament d’Educació a les acaballes del 2023. La nova consellera, Anna Simó, va respondre amb la creació d’una comissió de 18 experts que han de proposar millores a curt i mitjà termini. El Govern es mostra determinat en incrementar el pressupost d’Educació més d’un 9% i continua treballant per reduir la segregació a tota Catalunya. Ara bé, les mesures preses fins ara no han aconseguit rebaixar les demandes dels docents, que reclamen assolir un pressupost que suposi el 6% del PIB català, tal com preveu la llei d’educació.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Enguany el curs escolar va començar el quart dia laboral del mes de setembre. Els sindicats encara reclamen negociar el calendari. El curs vinent també s’iniciarà a prin2

cipis de setembre?

Des del Departament vam fer una proposta de calendari a la Mesa sindical, a la Junta de Direccions i al Consell d’Educació de Catalunya, on hi ha representada tota la comunitat educativa.

Aquesta proposta ha tingut en compte la demanda dels centres de tenir uns dies inicials per preparar el curs i sempre amb la premissa que en cap cas no retornaríem a l’inici de curs després de l’11 de setembre.

Món Docent

Ustec-stes, el sindicat majoritari d’educació, demana millores en les condicions laborals dels docents.

Com entoma aquestes reclamacions el Departament?

Totes les demandes s’han abordat perquè el Govern té la ferma voluntat de revertir les retallades que ha patit el col·lectiu docent. Totes les demandes que no s’han resolt per aquest curs o per al curs 2024-25, s’han planificat. Volem millorar les condicions laborals de tots els docents del Servei Educatiu de Catalunya.

I crec, sincerament, que estem anant en la bona direcció: l’any 2010 hi havia 67.054 docents amb més alumnes i ara el 2023 hem començat el curs amb 81.428 docents. Aquest increment de professionals en el sistema impacta directament en el benestar docent i en la millora de l’atenció a l’alumnat.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, va assegurar al desembre que calen més recursos a l’àmbit de l’educació, però va descartar que el pressupost d’Educació pugui arribar al 6% del PIB, tal com preveu la llei d’educació. Quin és el topall d’inversió que es pot permetre el Govern en educació?

Quan es parla del 6% del PIB hem de tenir en compte totes les administracions que fan polítiques educatives que repercuteixen en el nostre alumnat. També el món local o el Ministeri d’Educació. En cap cas arribarem al 6% del PIB de manera immediata només amb el pressupost del Departament d’Educació. Crec que és molt destacable el fet que en els darrers dos anys hem incrementat el pressupost dedicat a Educació un 20% i ho continuarem fent perquè l’educació és un àmbit prioritari del Govern. Preveiem que als nous pressupos-

tos tinguem un increment superior al 9% en educació respecte als de l’any anterior. Cal continuar incrementant els recursos en educació i planificar l’assoliment del 6%.

Justament, la Generalitat de Catalunya va signar un acord amb patronals i sindicats fa unes setmanes en què es contempla la inversió de 34,2 milions d’euros per reduir ràtios d’alumnes. Al curs vinent la ràtio d’alumnes serà d’un màxim de 24 alumnes per aula?

La política de reducció de ràtios és progressiva. L’acord es va signar per continuar reduint les ràtios d’alumnes que es va iniciar el curs passat. El curs actual, el segon que s’aplica, les ràtios a infantil 3 i a infantil 4 (4.335 grups) tenen una ràtio d’un màxim de 20 alumnes per aula. L’impacte a infantil ha estat del 86 % en les escoles públiques i del 66 % en les concertades. Com deia, aquesta mesura s’estendrà a mesura que avancin els cursos fins a cobrir tota l’etapa obligatòria, al ritme més àgil possible si disposem dels equipaments i del nombre de docents necessaris.

A final d’any, l’educació catalana va copar l’atenció mediàtica arran dels pitjors resultats de la història a l’informe PISA. Els resultats acadèmics dels alumnes catalans cauen tres vegades més que el conjunt de l’Estat espanyol. Quins en són els principals motius?

Hi intervenen múltiples factors, com ara la pobresa infantil, la segregació escolar i l’increment de les desigualtats socials. També hi ha incidit la pandèmia i ho ha fet arreu del món. I també, és clar, la complexitat de les aules. Des de fa temps estem abordant les desigualtats socials i del sistema, dedicant més recursos, més pro-

Sobre els recursos

del sistema educatiu:

“Preveiem

que als nous pressupostos tinguem un increment superior al 9% en educació respecte als de l’any anterior

”

fessionals i més programes als centres de major complexitat.

Tal com constata la Síndica de Greuges, les mesures desplegades des de la signatura del pacte contra la segregació escolar el 2019 han permès reduir un 20% els nivells de segregació a Catalunya i més d’un 35% entre barris. Estem anant en la bona direcció, però encara trigarem temps a assolir-ne els objectius. També cal tenir en compte que l’alumnat que ha avaluat PISA el 2022 ha tingut dos cursos irregulars de pandèmia i ha rebut menys recursos de suport per les reduccions pressupostàries que van durar dues legislatures. Cal continuar donant més suport als centres de més complexitat i als alumnes més vulnerables, i facilitar la tasca docent.

Els resultats són especialment dolents en comprensió lectora. Cal repensar el model d’aprenentatge de la lectoescriptura als centres?

Sabeu que estem estudiant, amb consens acadèmic, social i polític, les mesures per a la millora educativa que caldrà implantar.

Hi ha àmbits bàsics que repercuteixen en tot l’aprenentatge i que 3

Món Docent

Sobre els mals resultats dels alumnes en comprensió lectora:

“Està demostrat que la lectura en

veu alta a casa o altres activitats de lectura milloren notablement els resultats en comprensió lectora i en competències bàsiques

”

cal assegurar: la comprensió lectora, l’expressió escrita i l’àmbit matemàtic, àmbits en què caldrà aprofundir en un replantejament de la didàctica i un impuls de la personalització. Des del 2022 hem començat a treballar en aquelles qüestions que calia prioritzar. Al juliol de l’any passat vam posar en marxa el Pla de Millora de les Biblioteques Escolars, amb un pilot en 50 centres escolars. Estem animant la lectura als centres, garantint 30 minuts diaris de lectura a primària, i un espai setmanal de lectura a tots els cursos de l’ESO. També hem posat en marxa una campanya per a fomentar la lectura a casa. Està demostrat que la lectura en veu alta a casa o altres activitats de lectura milloren notablement els resultats en comprensió lectora i en competències bàsiques.

Com a resposta a aquests mals resultats, s’ha creat una comissió formada per 18 experts del sector, que proposaran les primeres mesures a prendre durant els mesos que venen. Quins canvis s’aplicaran?

El Govern va aprovar a principis de gener el grup d’experts impulsor de mesures de millores educatives a curt i mitjà termini, format per 18 persones amb experiència a l’aula i que també han reflexionat sobre la pràctica docent.

4

Aquest grup farà propostes concretes, específiques i consensuades per tal que tinguin un impacte estructural i amb continuïtat.

En paral·lel, tant jo com el meu equip ens hem anat reunint amb persones i entitats que s’han volgut implicar en aquest debat públic per a la millora del nostre sistema. Realment, estic molt satisfeta de la reacció que hi ha hagut com a país i l’esperit de col·laboració que ha mostrat tothom.

Un altre dels deures pendents del Departament és el desplegament del decret l’Escola Inclusiva. Preveuen destinar-hi més recursos en els pròxims comptes?

Sí, hi dedicarem més recursos i he demanat a la ministra d’Educació que l’Estat s’impliqui més en el finançament de l’escola inclusiva, però només amb recursos no n’hi ha prou. La inversió que preveia el Decret d’inclusiva ja s’ha fet i s’ha sobrepassat amb escreix. Cal treballar per estendre la cultura inclusiva, potenciant les mesures i suports universals, incrementant i personalitzant les mesures intensives i millorant-ne la governança. Cal treball i inversió interdepartamental, perquè hi ha serveis que no hauria d’assumir l’escola en solitari. Quan parlem d’inclusió sovint diem que és necessari un canvi de cultura

perquè un sistema inclusiu no és sinònim de presència de personal de suport a l’aula. Les hores de monitor de suport són valuoses, però en cap cas supleixen l’atenció educativa i no garanteixen per se la inclusió. Un sistema inclusiu és aquell que garanteix l’èxit educatiu de tot l’alumnat, siguin quins siguin els seus condicionants.

El rector de la Universitat de Barcelona ha assegurat que calen “canvis profunds” en el grau d’educació. Hi està d’acord?

Sí, molt d’acord. Els plans d’estudis que tenim s’han d’actualitzar d’acord amb els nombrosos canvis de la societat que incideixen en la composició de les aules i la seva gestió. Ara mateix estàvem parlant de la inclusió, per exemple, i és una qüestió en la qual també s’haurien de formar els futurs docents. Hi estem treballant amb el Departament de Recerca i Universitats i els degans de les Facultats d’Educació del país.

El Departament també ha pres mesures per regular l’ús del telèfon mòbil a les aules, i deixa a les escoles i instituts que estableixin les seves pròpies normes. Per què s’ha decidit que siguin els centres els que marquin aquests criteris?

A la primària no hi ha d’haver mò-

Món Docent

bils. Però a la secundària, el Departament ha donat instruccions per regular-ne i restringir-ne l’ús.

Els centres, en el marc de la seva autonomia, han d’establir les seves normes d’acord amb aquestes instruccions, sempre tenint en compte el dret de l’alumne a rebre una educació digital, facilitar espais de concentració durant les hores lectives i gestionar la convivència en els espais comuns. La participació d’alumnat, docents i famílies en la definició de les normes de cada centre és imprescindible i necessari.

Previsiblement, la legislatura actual acabarà d’aquí a un any. Quins objectius es marca com a consellera en aquests 365 dies restants de mandat?

Prioritzar totes aquelles polítiques que generen equitat i acom-

Sobre la lluita contra la segregació escolar

“Les mesures

desplegades des de la signatura del pacte contra la segregació escolar el 2019 han permès reduir un 20% els nivells de segregació a tota Catalunya

”

panyament on més cal i a qui més cal. Cal reforçar el personal d’atenció a la diversitat i tot el personal d’atenció educativa als centres. Hem de desplegar el sistema inclusiu. Hem d’encarrilar aquelles mesures sorgides del debat públic i del Grup impulsor que ens permetin millorar el sistema, entre les quals, restablir les condicions laborals, garantir la gratuïtat de l’etapa 0-3, desplegar l’educació a temps complet, millorar la formació docent, canviar les eines d’avaluació del sistema, millorar l’acollida, continuar lluitant contra la segregació, reduir les taxes d’abandonament escolar i recuperar els aprenentatges de les competències lectores i matemàtiques, amb recursos, materials i acompanyament als centres.

5

Món Docent ELS DOCENTS PARLEN

De relacions saludables entre iguals a situacions d’assetjament i ciberassetjament

MIREIA SORIANO CHACÓN.

PSICÒLOGA DE LA UTEA (UNITAT DE TRASTORN D’ESPECTRE AUTISTA) DE L’HOSPITAL QUIRÓN SALUD DEL VALLÈS I DIRECTORA DEL CENTRE PSICOLÒGIC I LOGOPÈDIC SORIGAL.

ALÍCIA PRATS PITARCH.

ORIENTADORA EDUCATIVA, PSICOPEDAGOGA COL·LEGIADA.

El conflicte relacional entre iguals és inevitable i genera l’oportunitat d’aprendre noves maneres de respondre i reaccionar davant de situacions concretes. Com a professionals de l’educació i la psicologia volem posar el focus en aquelles relacions complicades entre joves i infants, que sovint passen desapercebudes i que poden ser generadores de patiment.

HABILITATS SOCIALS I LA SEVA INFLUÈNCIA EN EL DESENVOLUPAMENT Tots els éssers humans necessiten sentir-se acceptats, integrats i vinculats afectivament entre els seus iguals. Són molts els estu-

6

dis psicològics que s’han centrat en la importància de la relació entre el grup d’iguals.

Després de la família, el grup d’iguals és el context més important per al desenvolupament social dels infants. En l’adolescèn-

cia el mateix grup d’amics influeix en la identitat i la construcció de la seva personalitat, i és llavors quan consolidem habilitats socials. La forma com vivim les experiències de relació entre iguals tindrà gran influència en la

Món Docent

bit familiar com escolar, laboral, d’amistat o de parella. L’entrenament de les habilitats socials permeten a infants i adolescents fer una gestió i resolució positiva - Dificultat per expressar-se i co- dels conflictes. municar-se. Això es pot donar perquè hi haurà dificultats per saber i poder expressar el que desitgen, o fins i tot poder donar la seva opinió o dir que no.

nostra vida adulta. Per tant, les relacions amb companys i amics durant la infantesa i l’adolescència són essencials per a l’adaptació psicosocial i esdevenen clau en el desenvolupament general.

Com a adults haurem de procurar que infants i adolescents estableixin i mantinguin relacions socials positives i saludables.

La manca d’habilitats socials significa tenir dificultats per relacionar-se i comunicar-se amb altres persones, i no tenir un bon autocontrol emocional i conductual.

Aquesta mancança implica:

amb l’entorn social. A vegades, infants i adolescents creuen que és culpa seva, i pot afectar a la seva autoestima.

- Malestar emocional. Com a éssers socials necessitem contacte, companyia i estima per part d’altres persones per al nostre equilibri emocional. Si hi ha absència de relacions socials es pot generar un malestar emocional associat.

RELACIONS SOCIALS I CONFLICTE On hi ha un grup de persones el conflicte és possible. Un conflicte no és més que una situació en què diverses persones manifesten opinions o necessitats diferents, i sovint oposats, on les emocions i els sentiments tenen molt a veure. Cada persona interpreta els conflictes des del seu punt de vista.

Els conflictes relacionals són inevitables i cal aprendre a afrontar-los. Per adoptar una postura personal madura i responsable davant del conflicte és necessari disposar de competències personals i socials, que ens ajudaran a fer front a situacions difícils al llarg de la vida, tant en l’àm-

- Dificultat en les relacions amb els altres. Un escàs desenvolupament de les habilitats socials pot potenciar trets de personalitat que dificultin a la persona relacionar-se i fer nous amics, personalitats irritables, agressives o tímides.

- Baixa autoestima. Quan tenim poques habilitats socials, ens acostuma a costar interaccionar

“El conflicte

- Dificultats escolars. A vegades, pot afectar a l’àrea escolar, degut a què es produeix una inadaptació social.

ens indica que hi ha alguna cosa que no funciona en la relació amb altres, i que hem de modificar o canviar quelcom perquè millori aquella situació

”

#jpoudg Sessions informatives de tots els graus i dobles titulacions

Jornada de Portes Obertes 4 de maig de 2024 Més informació a: https://www.udg.edu/ca/futurs-estudiants

JPO/24 7

Món Docent

És molt necessari que, des d’edats primerenques, s’ensenyin habilitats i estratègies per abordar els conflictes, i així poder-los resoldre de manera adequada. El conflicte ens indica que hi ha alguna cosa que no funciona en la relació amb altres, i que hem de modificar o canviar quelcom perquè millori aquella situació. En aquest sentit, els conflictes relacionals ens permeten avançar, millorar i generar punts d’inflexió i de canvi.

Però les situacions relacionals conflictives també comporten violència, patiment, malestar, frustració i angoixa. En aquests casos, es produeix una disfunció i això fa que la situació empitjori i perjudiqui les parts implicades.

Amb la detecció precoç de situacions relacionals complexes i difícils, arribarem a evitar situacions agressives i, fins i tot, situacions d’aïllament i de desenvolupament de solituds nocives.

QUAN ES DONA UNA SITUACIÓ RELACIONAL D’ASSETJAMENT CIBERASSETJAMENT? IDENTIFICACIÓ DE SENYALS D’ALERTA D’acord amb el protocol d’actuació davant de qualsevol mena de violència en l’àmbit educatiu del Departament d’Educació, l’assetjament escolar fa referència a un fenomen social que es dona en grup i que implica un tipus de maltractament mantingut en el temps. Aquest maltractament es caracteritza per una persecució física, verbal o social, sempre psicològica, que s’origina en entorns educatius on un o més infants o adolescents exerceixen abús de poder sobre algú altre.

En funció de les creences i dels perjudicis de la persona assetjadora, podem diferenciar diferents eixos d’opressió d’acord amb la perspectiva interseccional: l’origen ètnic, racial o nacional, la religió, l’orientació afec-

”

8

Existeix una situació de dominació i abús de poder que impedeix a la persona assetjada sortir-hi sola.

Hi ha intencionalitat de fer mal.

La víctima es troba en una posició d’indefensió, i això incrementa la seva inseguretat i li deteriora l’autoestima.

La continuïtat de les agressions comporta dolor i patiment sostingut en el temps.

La situació d’assetjament la pot patir qualsevol.

En tractar-se d’un fenomen social, hi ha diferents rols: l’agressor/a, la víctima i l’observador.

La figura del defensor/a és de vital importància.

EL CERCLE DEL BULLYNG

“L’agressor

pot arribar a “construir” tota una xarxa al voltant de la víctima per tal d’intimidar-la i assetjar-la, sense que la resta de persones ho puguin percebre

tiva i sexual, la identitat i expressió de gènere, la discapacitat, el sexe i qualsevol altra condició personal i social.

L’assetjament escolar presenta les següents característiques

AGRESSOR

DEFENSOR VICTIMA

SEGUIDORS POSIBLE DEFENSORS PARTIDARIS

ESPECTADORS

Món Docent

Aquesta violència es pot dur a terme de diferents formes. Totes les agressions poden ser directes (l’agressor ataca la víctima, sense intermediaris i de forma totalment visible per a tothom) o indirectes (l’agressor queda a l’ombra i les agressions poden no ser del tot evidents per a la víctima o altres persones). L’agressor pot arribar a “construir” tota una xarxa al voltant de la víctima per tal d’intimidar-la i assetjar-la, sense que la resta de persones ho puguin percebre, i d’aquí que moltes situacions d’assetjament passin tan desapercebudes. Podem dividir les agressions en quatre grups:

1

2

FÍSIQUES

Directes: pegar, donar empentes...

Indirectes: amagar, trencar o robar objectes de la víctima.

3

SOCIALS

Directes: rebutjar algú en els jocs al pati, en les activitats a la classe, violència emocional...

Indirectes: ignorar algú com si no hi fos o com si fos transparent.

Cal tenir molt en compte aquests tipus d’agressions socials. A partir dels set anys es dona molta importància a formar part d’un grup, i aquest sentiment de pertinença es pot veure negat a causa de l’assetjament escolar.

VERBALS

Directes: cridar, ridiculitzar, riure, intimidar, insultar, amenaçar...

Indirectes: malparlar, difondre rumors falsos, notes, e-mails, pintades, jocs mentals, ironies...

4

DIGITALS

Directes: trucades, e-mails, whatsapps, fotografies, vídeos...

Indirectes: comentaris, fotografies i vídeos publicats a les xarxes socials, vídeos a YouTube, suplantació de personalitat per enviar o publicar material comprometedor.

VINE A LA UB! #01

74 graus universitaris

#02

Líder estatal en els rànquings internacionals

#03

Més del 89 % d’inserció laboral

#04

Beques i ajuts a l’estudiant

#05

Mobilitat internacional i nacional

#06

Col·legis majors i residència universitària

ub.edu/vinealaub

TriaUB | Accés a la Uni Informació per triar el grau, notificacions i recordatoris de les dates més importants, consells per superar les PAU, preguntes freqüents, mapes amb les ubicacions de les facultats i informació de les portes obertes.

Descarrega’t l’app 9

Món Docent

10

“En l’àmbit

AGRESSIONS DIGITALS Avui en dia les agressions digitals són les més utilitzades entre els joves, conegudes com a ciberassetjament. El ciberassetjament presenta, a més de les característiques pròpies de l’assetjament escolar, uns trets específics que fan augmentar el patiment de la persona assetjada. Poden destacar-ne: Possible anonimat de l’alumnat que l’exerceix, utilitzant pseudònims.

Consciència de dolor par part de l’agressor/a. En el ciberassetjament trobem la mateixa intencionalitat de fer mal, però un baix nivell de consciència del patiment de la víctima.

Perdurabilitat. Els efectes de l’acció es prolonguen en el temps i l’espai.

Relació amb l’assetjament. Malauradament, resulta freqüent que el ciberassetjament entre iguals estigui lligat a situacions d’assetjament en la vida real.

Difusió exponencial a causa de les característiques dels mitjans usats, l’impacte pot ser molt major.

Impossibilitat de defensar-se.

o xats fent-se passar per la víctima.

Donar-se d’alta en llocs web de spam amb el correu electrònic de la víctima.

Usurpar la clau del correu electrònic per canviar-la.

Provocar a la víctima en xats, o jocs en línia, de tal manera que sigui ella la que reaccioni de forma violenta.

Fer circular rumors falsos sobre conductes sobre conductes incorrectes de la víctima.

Les formes de ciberassetjament són tan variades com ho sigui la tecnologia i la imaginació dels agressors. Aquests en són alguns exemples: Penjar una imatge, real o manipulada, o dades personals de la víctima Publicar enquestes per decidir si la víctima és la més lletja, la menys intel·ligent, etc.

Suplantar la identitat de la víctima i publicar confessions en nom seu.

Comentaris ofensius en fòrums

PER QUÈ INFANTS I ADOLESCENTS ASSETGEN ELS SEUS COMPANYS? Segons Faros-Hospital Sant Joan de Déu, el perfil d’infants i adolescents assetjadors no és homogeni. Alguns estudis han identificat dos grups amb característiques diferents. El primer grup faria servir estratègies prosocials, com la cooperació, amb estratègies coercitives, com l’agressió, per controlar els companys o accedir a privilegis.

Aquests joves tenen bones ha-

educatiu, patir assetjament té un efecte negatiu en la socialització i en el sentiment de pertinença a l’escola; afecta el rendiment i augmenta la probabilitat d’absentisme i abandonament

”

bilitats socials que els permeten relacionar-se adequadament amb els altres, però tenen la capacitat de fer servir l’agressió sense sentir-se malament quan volen assolir els seus propòsits.

En el segon grup, els assetjadors són, generalment, més inadaptats i acostumen a tenir problemes de conducta i salut mental; agredeixen d’una manera més impulsiva i poden ser alhora víctimes d’altres.

Molts assetjadors són percebuts com a populars en el seu grup, tot i que a molts companys no els agradi el que fan.

PER QUÈ INFANTS I ADOLESCENTS ACABEN SENT VÍCTIMES D’ASSETJAMENT Els infants i adolescents que són percebuts com a “diferents” en el grup tenen més risc de ser victimitzats. Algunes investigacions sobre els factors que influeixen en l’assetjament infantil i juvenil són: Els nois tenen més probabilitat de patir assetjament físic di-

Món Docent

recte i les noies de patir-ho de manera verbal i indirecta.

L’aparença física és el motiu més habitual d’assetjament a les escoles, i les noies ho pateixen més que els nois.

Tenir una discapacitat física, dificultats d’aprenentatge, l’ètnia de procedència, la nacionalitat o el color de la pell també són motius freqüents d’assetjament. Els nens més grans poden estar més exposats al ciberassetjament.

Les víctimes d’assetjament escolar acostumen a tenir una baixa acceptació entre els seus companys, més dificultats per relacionar-se i tenen pocs o cap amic. També presenten més problemes d’ansietat, depressió i baixa autoestima. Els infants i adolescents insegurs, submisos o físicament febles són víctimes fàcils per als as-

setjadors. Un amic fort pot protegir les víctimes, però és més usual que els infants assetjats surtin amb altres companys victimitzats.

QUINES SÓN LES CONSEQÜÈNCIES DE PATIR ASSETJAMENT? En l’àmbit educatiu, patir assetjament té un efecte negatiu en la socialització i en el sentiment de pertinença a l’escola; afecta el rendiment i augmenta la probabilitat d’absentisme i abandonament.

L’assetjament infantil i juvenil té conseqüències clares en la salut física i mental de les víctimes. Aquests infants presenten ansietat, depressió i baixa autoestima i més opcions d’adoptar conductes suïcides; molts d’aquests problemes es mantenen en l’edat adulta. Alguns dels joves que han patit assetjament presenten menys relaci-

ons socials, més dificultats econòmiques i una menor qualitat de vida percebuda. Els assetjadors també tenen més risc de patir dificultats posteriorment.

S’ha trobat una associació amb majors adversitats en l’edat adulta i un major risc de delinqüència. També es considera un factor de risc per patir símptomes psicòtics.

COM PODEM DETECTAR UN ASSETJAMENT? En el cas de l’agressor: quan l’infant no empatitza, se’n riu d’altres persones, manté lideratges basats en la superioritat i té actituds de transgressió de normes i regles.

En el cas de la víctima: quan l’infant no vol anar a l’escola, baixa el seu rendiment, presenta apatia, tristesa, explica que mai l’escullen per a feines grupals o jocs, té ferides o cops físics.

COM PODEM PREVENIR I ABORDAR L’ASSETJAMENT ESCOLAR? DES DEL CENTRE EDUCATIU

DES DE L’ÀMBIT FAMILIAR

Plantejar activitats de cohesió grupal.

Tutories individualitzades i implementar el programa de tutories entre iguals.

Implementar el programa Escolta’m.

Treball transversal de l’educació emocional, de la gestió positiva de conflictes i dels prejudicis i estereotips.

Observar el clima relacional en el grup-classe.

Compartir amb el claustre indicadors de detecció davant de situacions d’assetjament, mesures de prevenció i el protocol d’actuació de situacions de violència en l’àmbit educatiu.

Incorporar la figura de coordinador/a convivència, coeducació i benestar de l’alumnat.

Participar en programes específics de prevenció de l’assetjament .

Oferir propostes formatives al claustre.

Escoltar sense jutjar el teu fill, si pot ser una víctima.

Preguntar sobre com li va l’escola i cercar respostes llargues.

Intenta mantenir la calma si l’infant pateix assetjament. Encoratja’l i ajuda’l a perdre el sentiment de culpa.

Ajuda’l a pensar com actuar en aquestes situacions. Penseu junts què vol aconseguir l’assetjador.

Ensenya’l a dir “no” i a sortir de la situació.

Atén les seves necessitats emocionals i proporciona-li ajuda professional, si és necessari.

Informar immediatament al centre escolar de la situació.

Facilitar espais relacionals amb infants fora del centre escolar.

11

Món Docent

EINES PER AL PROFESSORAT

El Parc Astronòmic del Montsec, un espai educatiu que s’acosta allà on calgui

L’astronomia és una disciplina de la ciència especialment majestuosa. Contemplar de prop elements tan llunyans és un fet poc usual.

Segons com es miri, es pot pensar que és una oportunitat més perquè els petits i petites de casa continuïn aprenent sobre el que ens envolta. I sí, el Parc Astronòmic del Montsec compta amb diferents eines per poder explicar tots els detalls i curiositats de l’Univers.

Els infants viuen en un context d’aprenentatge constant des de múltiples àmbits: escolar, familiar, esportiu, social, de lleure...

Tanmateix, el primer escenari, el que es desenvolupa en l’entorn de l’escola, genera en els nens i nenes una percepció completament diferent de la resta. Potser per l’obligatorietat, per la quantitat d’hores invertides o pel sistema de matèries curriculars.

En qualsevol cas, és important trencar la rutina de l’alumnat i generar-los nous estímuls amb formats i temàtiques alternatives.

En aquest sentit, emergeix la proposta del Parc Astronòmic del Montsec, un espai pensat, entre d’altres, per acostar la ciència als infants i joves.

“Hem dissenyat un programa complet d’activitats didàctiques, complementari a la tasca educativa dels centres escolars, que abasta tots els nivells educatius, des d’Educació Infantil fins a Batxillerat”, explica Salvador Ribas,

12

director del Parc Astronòmic del Montsec.

Les visites consten de sessions al planetari, d’activitats d’observació i de tallers per conèixer l’astronomia i els elements més destacats del cel. Tot plegat adaptat a diferents edats, i des d’un punt de vista fascinant que permet descobrir cada racó de l’univers.

ENS PODEM DESPLAÇAR ALS CENTRES EDUCATIUS “També ens podem desplaçar als centres educatius amb el planetari mòbil i telescopis de petit format”, destaca el director.

D’aquesta manera, el Parc Astronòmic del Montsec és capaç de trencar barreres de distància. “Si podem observar estrelles a milions de kilòmetres, també hem de poder acostar l’astronomia a totes les escoles de Catalunya”, afegeix Ribas.

Les propostes formatives s’ajusten a les edats de cada grup. Des de jocs i històries amb animalons

“Les visites

consten de sessions al planetari, d’activitats d’observació i de tallers per conèixer l’astronomia i els elements més destacats del cel

”

com a protagonistes fins a tallers d’orientació mitjançant constel·lacions, passant per l’enlairament de petits coets prowpulsats per aigua i aire o per documentals sobre l’arribada a la Lluna per primer cop.

El gran ventall disponible de recursos didàctics persegueix un únic objectiu: acostar l’astronomia a joves i infants d’una manera agradable i entretinguda. Si el cel és una cosa formidable, per als petits i petites encara ho és més!

EINES PER AL PROFESSORAT

Món Docent

L’Escola del Consum de Catalunya aposta per la transferència del coneixement en matèria de consum

L’Escola del Consum de Catalunya (ECC) és un servei públic i gratuït que ofereix l’Agència Catalana del Consum, del Departament d’Empresa i Treball, per afavorir i potenciar la presència de l’educació en consum dins l’àmbit educatiu català, de la formació de la ciutadania i de la transferència del coneixement en matèria de consum.

Els objectius principals de l’ECC són promocionar, des de l’educació i la formació, un consum conscient i responsable com una necessitat d’equilibri entre els aspectes socials, econòmics i ambientals. I una de les seves voluntats és desenvolupar transversalment l’educació en consum en els diferents nivells de l’ensenyament reglat, a l’educació primària, secundària obligatòria i postobligatòria i especial.

Des de l’Agència Catalana del Consum sempre hem tingut el convenciment que educar en consum és una necessitat social. Es tracta d’una oportunitat per educar els joves i infants catalans en noves maneres de pensar, sentir i actuar, i dotar-los d’eines perquè siguin consumidors crítics, actius i responsables. Formar en consum permet donar resposta a les

necessitats de la societat, posar les persones al centre, considerar els canvis socials i tecnològics i ajudar a desenvolupar el potencial dels professionals.

CENTRE PERMANENT D’EDUCACIÓ EN CONSUM RESPONSABLE Així, doncs, per mitjà de l’ECC, apostem per una interacció entre l’activitat docent i formativa, la innovació i la recerca en matèria de consum i, per aquest motiu, es configura com a centre permanent d’educació en matèria de consum.

Amb la vocació de crear sinergies i de treballar conjuntament amb les universitats i els centres escolars, recentment s’ha creat la Càtedra Universitat de Barcelona – Agència Catalana del Consum d’Estudis de Consum i Resolució Alternativa de Litigis, vinculada a

l’ECC. Aquesta col·laboració entre la UB i Consum, atorga a l’àmbit del dret de consum la dimensió acadèmica i de recerca que ja té en la realitat quotidiana.

D’altra banda, obrim la porta de l’orientació i l’assessorament a l’alumnat català que duu a terme treballs finals de batxillerat, cicles formatius, graus i màsters relacionats amb el món del consum des de diversos vessants, com ara l’educació, el dret o la sociologia. És en el marc d’aquesta activitat de transferència de coneixement que posem a disposició de l’alumnat de Catalunya espais de reflexió i pensament sobre la societat de consum, els hàbits, les tendències, el dret del consum i el seu futur.

Tota la informació a consum.gencat. cat/escolaconsumcat 13

Món Docent EINES PER AL PROFESSORAT

L’expressió oral a l’aula: molt més que una competència

Les aules són molt més que un escenari físic d’aprenentatge escolar. La vida als centres esdevé, tant per alumnes com per al professorat, un àmbit preferent d’observació i d’anàlisi; un espai comunicatiu on es parla, s’escolta, es llegeix i s’escriu. Fomentar l’expressió oral des de l’etapa d’infantil millora la capacitat d’aprenentatge, de socialització i de desenvolupament personal dels alumnes.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Qualsevol aula és un lloc actiu on la comunicació esdevé la columna vertebral de tota l’activitat que succeeix en aquell espai dia rere dia. Un estudi de la Universitat de Colúmbia sobre les aules d’educació primària assegura que els docents arriben a tenir fins a 1.000 interaccions

14

personals diàries. A l’estudi, el seu actor Pilip W. Jackson afirma que l’activitat de les aules es pot comparar amb un rusc d’abelles, on els infants i adolescents parlen, escolten, llegeixen i escriuen.

La idea de concebre l’aula com un espai estàtic on els alumnes estan esperant en ser ensenyats cau pel seu propi pes,

segons Carlos Lomas, doctor en filologia hispànica i catedràtic d’educació secundària. “Al parlar, escoltar, llegir, entendre i escriure, els alumnes intercanvien significats, dialoguen i és en aquest intercanvi comunicatiu on aprenen a orientar el pensament i a construir un coneixement compartit del món”, assegura.

Món Docent

“Un estudi de la

Universitat de Columbia sobre les aules d’educació primària assegura que els docents arriben a tenir fins a 1.000 interaccions personals diàries

”

Actualment, hi ha un gran consens a identificar l’objectiu de l’educació lingüística en la millora de l’ús d’aquesta eina de comunicació i de representació del llenguatge. Això, segons Lomas, catapulta l’expressió oral a dalt de tot de l’educació lingüística.

“El domini expressiu i comprensiu dels usos verbals i no verbals de la comunicació són claus per parlar de manera apropiada, entendre allò que s’escolta o es llegeix i saber argumentar, persuadir i convèncer”, afirma Lomas.

ENTENDRE L’AULA COM UN ESPAI COMUNICATIU Davant d’aquest paradigma, l’aula es converteix en una comunitat de parla, de lectura i d’escriptura, on els alumnes cooperen en la construcció d’un llenguatge i una interacció constant. I és en aquest context en el qual les competències comunicatives esdevenen una eina transversal de l’educació. “Concebre l’educació com un aprenentatge de la comunicació suposa contribuir des de les aules al domini d’habilitats comunicatives habituals, però també implica adequar els continguts escolars, les formes d’interacció a l’aula i els mètodes d’educació”, afegeix el catedràtic d’educació

secundària.

Per a Lomas, l’educació lingüística a les aules de primària i secundària centren un esforç “gairebé absolut” en el coneixement del sistema fonològic de la llengua, l’estudi de la

TU

morfologia, l’anàlisi sintàctic, la correcció ortogràfic i l’estudi de la història de la literatura.

Uns coneixements necessaris, però que deixen sense espai les activitats relacionades amb l’ús expressiu i comprensiu de

Cicles formatius sanitaris

decideixes el teu

FUTUR. CFGM

CURES AUXILIARS D'INFERMERIA FARMÀCIA I PARAFARMÀCIA CFGS

LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC HIGIENE BUCODENTAL PRÒTESI DENTAL ORTOPRÒTESI I PRODUCTES DE SUPORT DIETÈTICA DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR ANATOMIA PATOLÒGICA I CITODIAGNÒSTIC 2+1 EN CFGS

CURS DE SELECTIVITAT

SEMIPRESENCIALITAT

ENS ADAPTEM A LES TEVES NECESSITATS, OFERIM UNA EDUCACIÓ COMPLETA PER ARRIBAR AL FUTUR QUE TANT DESITGES.

TAMBÉ CICLES ONLINE @erycbarcelona www.ramonycajal.com

15

Món Docent

“Aprendre a parlar de manera

apropiada i assertiva, entendre allò que s’escolta o es llegeix, expressar de forma adequada idees o pensaments i aprendre a argumentar, persuadir i convèncer a través de la llengua són habilitats que permeten als infants i joves potenciar el seu desenvolupament

”

les persones. En conseqüència, segons Lomas, l’aprenentatge a les aules “s’orienta al coneixement d’un conjunt de conceptes gramaticals i sabers lingüístics, mentre la parla és gairebé inexistent”.

FOMENTAR UNA COMUNICACIÓ ATRACTIVA Parlar, escriure, llegir, entendre i escriure són els pilars de l’educació lingüística. Aprendre a parlar de manera apropiada i assertiva, entendre allò que s’escolta o es llegeix, expressar de forma adequada idees o pensaments i aprendre a argumentar, persuadir i convèncer a través de la llengua són habilitats

16

que permeten als infants i joves potenciar el seu desenvolupament, tant en l’àmbit acadèmic com personal.

En el terreny de la lectura i l’escriptura, Lomas posa especial èmfasi en ajudar els alumnes a llegir i escriure textos amb “sentit”: “No només amb sentit en ells mateixos, sinó també amb significat en les seves vides, textos que els diverteixin, que els emocionin, que els incomodin i que els ajudin a expressar-se”, remarca. Així doncs, els infants i joves mai mostraran interès per aquells textos que no entenen, que els hi són aliens i que el seu significat acaba a l’aula.

El desenvolupament en l’expressió escrita i oral només s’aconsegueix entenent i practicant el llenguatge. Per aquest motiu, Lomas recomana que hi hagi més espais d’expressió compartida i de reflexió dins l’aula. En definitiva, espais d’interacció, tant escrita com oral.

DONAR SENTIT A LA CONVERSA Les converses a les aules d’infantil, primària i secundària ajuden a generar coneixement i a fomentar habilitats comunicatives i d’aprenentatge. Per aquest motiu, assegurar la qualitat en la interacció amb els alumnes a l’aula esdevé la clau

Í O CATALUNYA

Món Docent

`

Pablo Tallón

de dilluns a divendres de 7h a 10h Escolta’l a les freqüències de SER CATALUNYA, a Sercatalunya.cat, i a les apps de la Cadena SER i SER Catalunya

Barcelona 103.5 fm Viella 97.2 fm

Castell d’Aro 101.9 fm

Sort 89.6 fm Reus 97.7 fm

El Vendrell 104.0 fm

Girona 104.0 fm

Lleida 103.6 fm Figueres 104.4 fm

Manresa 104.4 fm

Andorra 92.1 fm 17

Món Docent

“Els diàlegs

requereixen un esforç d’obertura cap als altres, i això a l’aula sovint costa perquè el professorat té por de perdre el fil i el control de la conversa

”

de volta per fomentar el seu aprenentatge en diferents matèries. “Els diàlegs requereixen un esforç d’obertura cap als altres, i això a l’aula sovint costa perquè el professorat té por de perdre el fil i el control de la conversa”, assegura Juli Palou, professor del Departament de Didàctica de la Llengua de la Universitat de Barcelona. A una idea similar arriba la professora de Blanquerna Míriam Turró: “Les converses són inestables, i el docent té el paper fonamental de reformulació i guia del debat perquè es produeixin les interaccions”.

Tots dos professors coincideixen en el fet que per fomentar l’expressió oral, les converses a l’aula han d’implicar tothom.

“Els alumnes s’han de sentir interpel·lats per allò que estem parlant”, afegeix Turró. Per as-

solir-ho, Turró i Palou recomanen fomentar l’expressió entre l’alumnat de diferents maneres. De forma global a l’aula, plantejant temes de debat que interessin, de forma interpersonal preguntant a l’alumne com està o com està la seva família, i d’entre alumnes, treballant amb grups de debat i discussió.

El foment de l’expressió oral a l’aula permet a infants i joves millorar la comunicació amb els seus companys, amb els docents i en altres entorns fora de l’aula. Però també servirà per aprendre a entendre (tant de forma oral com escrita), cosa que generarà beneficis en la resta de matèries del curs. A més, també millorarà la confiança en si mateix i motivarà la seva actitud a l’aula i amb l’entorn. L’expressió oral és molt més que una sola competència.

ELS BENEFICIS DEL FOMENT DE L’EXPRESSIÓ ORAL A L’AULA

S’APRÈN A EXPRESSAR PENSAMENTS, EMOCIONS I SENTIMENTS

MILLORA LA CONFIANÇA EN ELLS MATEIXOS I EN ALTRES PERSONES AJUDA A CREAR LA SEVA IDENTITAT

ÉS LA BASE DEL LLENGUATGE ESCRIT

CREA RELACIONS INTERPERSONALS EFECTIVES I DE QUALITAT CONTRIBUEIX AL SEU DESENVOLUPAMENT PERSONAL Font: Xtec

18

MILLORA LA SEVA CAPACITAT D’APRENENTATGE

LA TR H EX A IS DE D T LS PL IC Ò CR IC I RI O EA AD N A DO IL RS E S DE S CA ES “P A T OL M A ÒN B L AN H IA ” UM E ORS, Món Docent

JA DISPONIBLE

19

Món Docent ELS DOCENTS PARLEN

Algunes realitats a l’aula

MONTSERRAT TUDELA I PENYA

PROFESSORA DE LLATÍ D’UN INSTITUT DEL DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ.

PISA ha fet públic el daltabaix dels resultats del sistema educatiu català. Però els docents ja ho sabíem i sospito que el Consell Superior d’Avaluació del sistema Educatiu de la Generalitat, també. Per a mi, la gran sorpresa ha estat la reacció del Departament d’Educació: crear una comissió de 18 experts per proposar millores educatives, en lloc de generar un debat educatiu profund amb els docents. Ni tan sols hi ha hagut una recollida d’informació i opinió de què està succeint a l’aula.

Aquest posicionament de deixar els docents al marge de les decisions és habitual els darrers anys: hem sabut pels mitjans de comunicació que més de 112.000 alumnes han participat del debat sobre l’ús del mòbil als centres.

Sorprenentment, els docents, no. També vam saber pels mitjans que es canviaven els calendaris d’inici de curs. En aquest cas tampoc ens van demanar l’opinió i es va difondre la idea que el primer dia de setembre som al centre tocant-nos el nas.

Res de fer reunions de traspàs de tutories, de currículums individu-

20

alitzats (PI), res de fer programacions de les matèries. Per als mitjans, simplement no volem treballar. Tampoc es diu que l’alumnat català és a l’aula 30 dies més que la mitjana europea.

Crec que cal començar pel principi: quin és l’objectiu de l’ensenyament obligatori? Per a mi és garantir l’emancipació de tots els ciutadans, més enllà de la seva situació social, econòmica i intel·lectual. Tal com ha dit reiteradament Chomsky, l’objectiu de l’ensenyament és “mostrar a les persones com aprendre per elles mateixes i educar per qüestionar

doctrines i autoritats, i per a la cerca d’alternatives millor”.

ALGUNS EXEMPLES DE LES REALITATS A LES AULES Això com es fa? Puc posar alguns exemples: fins ara es fa sense permetre que l’alumnat de primària i ESO repeteixi curs; gairebé tothom passa de curs. A l’ESO no hi ha qualificacions numèriques i els alumnes poden passar de curs amb un nombre il·limitat de matèries suspeses. També es fa sense haver desplegat del tot el Pacte Nacional contra la Segregació Escolar. Encara avui els de-

Món Docent

sequilibris entre centres escolars en composició social de l’alumnat és una evidència.

Com també sabem que en els centres de màxima complexitat s’ha de seguir matriculant alumnat fora de termini (nouvingut) en qualsevol moment del curs. O el dèficit de places de SIEI (suport intensiu d’escolarització inclusiva) que porta a l’aula ordinària alumnat que hauria d’estar a l’aula SIEI. O el dèficit de personal vetllador per alumnes que el necessiten.

Seguim sumant situacions a l’aula que afecten directament a l’alumnat i al professorat; el poc respecte per la figura del docent per part de l’alumnat, la família i els mitjans de comunicació.

Aquest problema caldria abordar-lo de manera transversal, des del Departament d’Educació, el de Benestar Social i Família i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. No estaria malament que els mitjans tractessin els docents com el que són: mestres i professors dels ciutadans futurs, més que com uns dròpols que només volen tenir tres mesos de vacances que no es mereixen; Si es difon això, quin lideratge intel·lectual pot tenir el professorat?

També ens trobem en una situació en què hem d’ensenyar als alumnes a aprendre per elles mateixes amb una valoració curricular ínfima en el coneixement i la memòria. Un exemple: ens trobem alumnes de quart d’ESO que no coneixen l’alfabet que s’hauria d’ensenyar a primària. I són les mateixes persones de 15 o 16 anys que et diuen que la memòria no serveix per a res perquè internet ho té tot. Tampoc s’hauria d’arribar al final de l’ESO amb una competència en lectoescriptura que in illo tempore no seria

acceptable en un nivell dels primers cursos de primària.

ALGUNES CONSIDERACIONS QUE ELS EXPERTS HAURIEN DE TENIR PRESENTS PISA diu que hi ha un fracàs terrible en lectoescriptura. Espero que els 18 experts presentin una metodologia docent per a l’anàlisi del discurs de l’alumnat i que tindran molt present que sense uns coneixements bàsics no pots entendre el que llegeixes.

Per exemple: no es pot entendre un text que parla dels nivells electrònics de l’àtom si no se sap què és un àtom.

També cal tenir present que l’actual sistema educatiu castiga la cultura de l’esforç. Alguns exemples pràctics: a l’ESO no hi ha diferència entre un nou i un 10 (AE), o entre un cinc i un sis (AS), o entre un zero i un quatre i mig (NA).

Perquè a l’ESO no es poden posar notes numèriques. Tampoc pots donar més temps a un alumne de ritme més lent (o que ha estat malalt, o que ha arribat a mig curs) perquè l’avaluació de setembre ha desaparegut.

Una altra cosa que espero del grup de 18 experts és la qüestió de l’abandonament de les biblioteques escolars. Biblioteques que, en el millor dels casos, han esdevingut una aula o una sala d’actes. És cert que el Departament ha anunciat un pla pilot de millora de les biblioteques dels centres escolars. Però ara mateix quants bibliotecaris de centre escolars hi ha a Catalunya? No he trobat la dada enlloc.

“No estaria

malament que els mitjans tractessin els docents com el que són: mestres i professors dels ciutadans futurs

”

Bé que ens adaptem als canvis continus de currículum. Una altra evidència és que qualsevol canvi cal analitzar-lo segons els seus resultats. I aquí només s’ha creat una comissió quan els resultats han esdevingut un drama mediàtic.

La literatura pedagògica fa temps que adverteix (P. Freire, bell hooks, A.Ferrández...) que l’educació ha de valorar l’alumne i el professor per permetre’ls encarar un procés dialèctic d’aprenentatge.

Kropotkin diu a La conquesta del pa que “cada descobriment, cada progrés, cada augment de la riquesa de la humanitat té el seu origen en la conjunció del treball manual i intel·lectual del passat i el present”. Estudiem i analitzem l’aula de dalt a baix i permetem EL REPTE DE VALORAR que infants puguin tenir els coL’ALUMNAT I EL PROFESSORAT neixements i les eines per consL’escola del segle XXI no pot ser truir el seu futur, encara que sicom la del segle XX. Això és una guin coneixements i eines que evidència que cap docent nega. han funcionat en altres segles.

21

Món Docent ELS “ALTRES” MESTRES

LAURA PARAROLS. DIRECTORA DEL SALÓ DE L’ENSENYAMENT

“És altament recomanable que les escoles i les famílies fomentin la vocació dels joves des de ben petits” Del 13 al 17 de març el Recinte Montjuïc de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, una cita ineludible per a tots aquells joves que volen triar el seu futur formatiu. Amb la presència de desenes d’expositors d’universitats, centres d’ensenyament i acadèmies, el Saló es concentra l’oferta més gran d’informació i orientació educativa del país. La finalització de l’educació obligatòria acostuma a suposar un maldecap per als joves de 16 anys que han de començar l’inici del seu camí professional. Parlem amb Laura Pararols, directora del Saló, sobre els recursos de l’esdeveniment per acompanyar en la tria educativa dels joves.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS La darrera edició del Saló de l’Ensenyament va reunir més de 100.000 estudiants, familiars i professors, demostrant la tendència a l’alça de l’esdeveniment. Quines projeccions hi ha per a aquest 2024?

El Saló de l’Ensenyament fa més

22

de 40 anys que se celebra i cada edició és visitat per milers d’estudiants que tenen l’oportunitat de trobar tota l’oferta educativa reunida en un mateix espai. Tenim el convenciment que tornarà a tenir una gran acollida perquè és un saló que any rere any demostra la seva gran utilitat i és

el principal referent educatiu a Catalunya.

Des de fa anys el Saló de l’Ensenyament ha posat el focus en l’oferta formativa d’FP. Enguany es continuarà apostant per aquesta línia?

Sens dubte. El nombre d’estudiants que opten per estudis de

Món Docent

Formació Professional continuen augmentant any rere any gràcies a la seva creixent taxa d’ocupabilitat. Una tendència que també es veurà reflectida al saló. En l’edició d’enguany, hi haurà més oferta que mai de centres que ofereixen estudis de Formació Professional. Així, els visitants podran conèixer les diferents opcions de cicles formatius de grau mitjà i superior, així com altres programes de formació professional, i descobrir les sortides professionals que ofereixen.

destacaria els tallers “L’Aventura d’Escollir” dirigits a oferir suport a les famílies. A banda d’aquestes novetats, repetiran serveis ja clàssics com les visites guiades, l’espai d’assessorament individualitzat, l’espai d’autoconsulta, els tallers per a joves i famílies, les càpsules per a docents, entre d’altres.

De fet, l’aposta per l’FP va guanyant adeptes a Catalunya, i el darrer curs es va assolir un rècord de matriculats en cicles formatius, amb més de 150.000 noves matrícules. Se senten part d’aquest èxit?

Ens sentim satisfets de ser una eina útil per als estudiants que acudeixen al saló buscant els estudis que més encaixen amb els seus interessos, tant si opten per la formació professional com per qualsevol altra tipologia d’estudis.

El Saló es vanta de concentrar durant cinc dies l’oferta més grossa d’informació i orientació educativa de l’Estat espanyol. Quin paper creu que juga el Saló en el sistema educatiu català?

Probablement, el saló sigui l’aparador més complet de tota l’oferta formativa que hi ha a Catalunya. Com deia abans, crec que és molt útil, tant per als estudiants com per a les seves famílies, tenir un lloc on trobar la totalitat d’itineraris educatius disponibles. Tot plegat és possible gràcies al suport del Departament d’Educació i al Departament de Recerca i Universitats, així com a tots els expositors.

L’edició d’aquest any també es compromet a reforçar l’orientació.

Quins nous serveis trobarem en el Saló de l’Ensenyament 2024?

Efectivament, l’orientació forma part del nostre ADN i en aquesta edició continuarem reforçant-los.

Entre les novetats, destacaria el servei de consultes per Whatsapp que creiem que estarà actiu 10 dies abans del saló per tal de resoldre dubtes tant als estudiants com al professorat per tal que puguin treure el màxim partit de la seva visita. També es faran dues conferències en línia 15 dies abans de l’obertura a través de les xarxes socials on es donaran detalls de l’oferta present, serveis d’orientació, etc. També

Justament, la comunitat educativa té molt a dir en aquest procés d’orientació. Quines eines trobaran els docents al Saló de l’Ensenyament per acompanyar els joves a definir el seu futur?

Gairebé tots els serveis poden anar adreçats al professorat, però els que s’han creat específicament per ells són les càpsules “Update” on s’oferiran recursos i estratègies per tal d’ajudar-los en la seva tasca orientadora davant l’alumnat, el “kitbox, el teu saló” on es proposen continguts i activitats per donar suport en l’orientació, a l’alumnat i per preparar millor la visita al saló, o el telèfon d’atenció, operatiu des de l’1 de febrer que, que vol re-

soldre dubtes vinculats a la realització, inscripció i/o gestió de les activitats.

Cada cop hi ha més professors i professores que acudeixen al Saló de l’Ensenyament. Quin paper creu que juga l’equip docent en aquest procés d’orientació?

El seu paper és fonamental perquè són el principal referent de l’alumnat a l’escola, especialment els tutors i tutores, amb qui passen més temps a l’aula i coneixen amb profunditat els seus interessos i capacitats.

“En l’edició

d’enguany, hi haurà més oferta que mai de centres que ofereixen estudis de Formació Professional

”

23

Món Docent

“Cal

normalitzar que hi haurà inseguretat en la tria educativa i fins i tot canvis al mig del procés

”

I en el cas de les famílies, quins recursos del Saló destacaria?

El taller per a joves i famílies ofereix diverses temàtiques de gran interès, com ara les diverses vies d’accés a la universitat i cicles formatius, com triar estudis superiors, què passa si no s’acredita l’ESO, opcions de mobilitat internacional, autoconeixement... Igualment interessant pot ser el “kit box, el teu saló” que dona informació a les famílies sobre com acompanyar els fills en la seva presa de decisió, incidint en l’autoconeixement, l’oferta acadèmica i professional disponible, itineraris acadèmics, canvis, terminis, novetats, etc. I, vinculat a aquest servei, destacaria el taller experiencial i vivencial “L’aventura de triar” que treballarà els elements clau per a les famílies com a acompanyats dels seus fills. Tampoc oblidem que tindran operatiu el telèfon d’atenció per si tenen qualsevol dubte.

D’altra banda, algunes enquestes alerten que molts joves arriben al

24

final de l’educació obligatòria sense una vocació clara. Com es pot fomentar aquesta vocació des de l’escola? I des de casa?

L’educació obligatòria acaba a quart d’ESO quan l’alumnat té 15 o 16 anys; per tant, és normal que hi hagi dubtes i, fins i tot, incertesa davant la gran oferta disponible. Així que primer de tot, cal normalitzar que hi haurà inseguretat en la tria educativa i fins i tot canvis al mig del procés. Dit això, és altament recomanable que les escoles i les famílies fomentin la vocació dels joves des de ben petits. A l’escola, es poden organitzar activitats que permetin als alumnes experimentar diferents àmbits professionals i descobrir les seves passions. A casa, els pares poden animar els seus fills a explorar diferents aficions i interessos, i així ajudar-los a descobrir la seva vocació.

Amb transformacions econòmiques i socials cada cop més ràpides, la incertesa ha esdevingut el pa de cada dia en l’entorn professional.

Quines recomanacions donaria per

“És important que els joves desenvolupin habilitats com la flexibilitat, la creativitat i la capacitat d’adaptació”

”

assumir aquest context incert entre els joves?

En l’àmbit general, diria que és important que els joves desenvolupin habilitats com la flexibilitat, la creativitat i la capacitat d’adaptació. També és més necessari que mai que els joves estiguin ben informats sobre les tendències del mercat laboral i les oportunitats professionals que s’hi presenten. Així, podran prendre decisions informades i adaptar-se millor a les transformacions econòmiques i socials.

Fem

l’escola que

Món Docent

volem

Preinscripció escolar 2024-2025 Construïm futurs en una escola inclusiva, de qualitat i amb igualtat d’oportunitats per a tothom.

Més informació a:

preinscripcio.gencat.cat

6-20 març 2024

Segon cicle d’educació infantil i educació primària

8-20 març 2024

Educació secundària obligatòria

sempre endavant

25

Món Docent

13 - 17 MARÇ 2024 RECINTE MONTJUÏC

#ENSENYAMENT

GUIA

26

www.ensenyament.com