Mon Docent 007

Món Docent Claus per a educar en el feminisme Com reflexionar a l’aula?

El pati, espai de joc i aprenentatge

Les intel·ligències múltiples

Núm. 7

Gradua’t a l’escola universitària més personal

P

Assegura el teu futur

e r t es b O s e t d’abril-18h r 5 o 2 Grau en Infermeria

Dissabte 27 d’abril-10h Viu unA JornAdA A lA uniVersitAt

Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona

Grau en Fisioteràpia Grau d’ Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2019-2020

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Interins més acompanyats

Edita:

Món Editorial Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona · Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com EDITORA: Laura Pons REDACCIÓ: Emma Bouisset ha col.laborat en aquest número: Jordi Canals i Cortés, Imma Marín, Mireia Soriano Chacón i Nerea Alberdi.

DL B 8325-2015 Món docent (Ed. impresa): ISSN 2339-9236 Món docent (Internet): ISSN 2339-9244

El passat 31 de gener, el Departament d’Educació va anunciar una actualització de la normativa que regula el curs d’iniciació, el període de prova inicial i la prova d’idoneïtat del personal interí docent. Unes novetats que pretenen reforçar i potenciar la figura del tutor de manera que quedi garantida la millor qualitat en l’acompanyament al docent interí. Així, per exemple, pel que fa al curs d’iniciació, entre d’altres novetats es preveu que la planificació del tutor inclogui necessàriament l’observació de les classes i activitats dutes a terme pels interins i que els interins, al seu torn, observin o participin en les actuacions del tutor o d’altres professionals del centres que puguin ser rellevants per l’assoliment de les competències professionals. La resolució també destaca -en la fase de tutoria del període de prova inicial- que aquesta ha d’estar planificada i ha de formar part dels protocols o plans d’acollida del professorat de cada centre, i que la seva responsabilitat ha de recaure en professorat amb experiència. “L’objectiu és compartir la responsabilitat en la planificació de l’acció educativa i també proporcionar un adequat coneixement del centre” als interins, expliquen des d’Educació.

sumari

L’entrevista Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona Pàgs. 2 i 3 El món de l’alumne. L’experta Iria Marañón és editora en una multinacional d’educació i autora d’Educar en el feminismo (Plataforma Editorial), un llibre on proposa estratègies per a trencar amb els estereotips de gènere i formar persones lliures, segures d’elles mateixes i respectuoses sense que n’importi el sexe, tant des de casa com des de l’escola.

Pàgs. 4-6 El món de l’alumne. El factor sensible o la importància de la reflexió en l’educació secundària “El factor sensible” es presenta com una tutoria molt transversal que, lluny d’encaixar-se en objectius, horaris i metodologia, busca la màxima flexibilitat, diversitat i creativitat per trobar un bon entorn per a la reflexió i la presa de consciència.

Pàgs. 8-11 La vida als centres. El pati, espai de joc i aprenentatges Els patis de les escoles, a diferència dels parcs i places de la ciutat, estant pensats exclusivament per al joc i l’esbarjo dels infants i dins del recinte escolar. Ambdós factors els converteixen

en un espai privilegiat: ple de recursos per a l’aprenentatge, lloc de festa, celebració i joc, tal com conclou l’estudi elaborat per IPA Espanya (Associació pel Dret dels Infants al joc), Els patis de les escoles: espai d’oportunitats educatives.

Pàgs. 12 i 13 La vida als centres. Infants amb TEA. Mesures d’adaptació de l’entorn escolar i familiar El terme Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) fa referència a un conjunt ampli de condicions que afecten el neurodesenvolupament i el funcionament cerebral, donant lloc en la persona que els pateix a dificultats en la comunicació i interacció social, així com en la flexibilitat del pensament i la conducta.

Per això, quan hi ha infants amb TEA a casa o a l’escola, la resposta educativa ha de passar per impulsar mesures que facilitin l’adaptació de l’entorn a la persona i no a l’inrevés.

Pàgs. 14 i 15 Eines per al professor. Recursos TIC Pàgs. 16 i 17 Els docents parlen. Yoguis a l’aula El ioga és una disciplina que ajuda els alumnes tant física com mentalment. La pràctica sistemàtica amb nens de 3 a 12 anys (Infantil-Primària) els aporta beneficis a curt i llarg termini.

Pàgs. 18 i 19

La infografia. Intel·ligències múltiples L’any 1983, el psicòleg Howard Gardner va revolucionar el concepte tradicional d’intel·ligència en proposar la teoria de les intel·ligències múltiples, segons la qual, la intel·ligència d’una persona no és un conjunt unitari que agrupa diferents capacitats, sinó que està formada per una xarxa de 8 (+4) conjunts autònoms que es relacionen entre si i que s’activen en funció de factors biològics, personals i culturals i històrics.

Pàgs. 20 i 21 Els altres mestres Entrevista a Jimmy Wales, fundador de Viquipèdia.

Que persones de tot el món es reunissin voluntàriament per escriure articles per a crear una enciclopèdia multilingüe en línia d’accés lliure semblava una idea, com a mínim, extravagant el 2001, any en què va néixer Viquipèdia.

No obstant això, avui dia, aquesta és una de les 10 pàgines web més visitades i buscades d’Internet. El seu fundador ens explica quines han estat les claus del seu èxit en aquesta entrevista, on també denuncia que l’actual augment de la censura i el control governamental de la Xarxa amenacen seriosament el nostre accés lliure al coneixement.

Pàgs. 22-24

1

L’Entrevista

“Els professors són una part molt important a l’hora d’acompanyar els alumnes en el camí a la universitat” Els propers 20 al 24 de març tindrà lloc la trentena edició del Saló de l’Ensenyament al recinte de Montjuïc de Fira de Barcelona. La seva nova directora, Laura Pararols, ens parla en aquesta entrevista dels reptes i novetats d’aquesta cita anual imprescindible per als alumnes i docents. I és que sota el marc de La Setmana de la Formació i el Treball també tindran lloc la 16a edició de Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus, i la segona edició del Saló de l’Ocupació Juvenil, englobant, així, tota l’oferta formativa disponible.

2

Foto: Ignacio Adeva.

S’estrena com a directora de la Setmana de la Formació i el Treball. Quins reptes s’ha marcat?

El repte principal que ens hem marcat per aquests salons és seguir sent el saló educatiu referència a Catalunya i continuar reforçant l’orientació i l’acompanyament als visitants de manera que tinguin seguretat a l’hora de prendre una decisió tan important com és la de triar els estudis que volen realitzar o a quina professió es volen dedicar.

D’aquesta manera, volem ajudar els estudiants de secundaria i batxillerat a encaminar el seu futur de la millor manera possible.

L’any passat, el Saló de l’Ensenyament tancava una edició amb un marcat accent internacional. Quina serà la tendència destacada enguany?

La internacionalització continua jugant un paper important, en cada edició hi ha presents expositors de diferents països que venen a Barcelona a buscar alumnes. Tenim un nivell acadèmic molt elevat i la oportunitat de seguir la seva formació fora és una al·licient molt important per els visitants. Per exemple, en aquesta 16a edició de Futura, comptarem amb 17 de les millors universitats de la Xina que vindran a oferir intercanvis acadèmics amb estudiants locals.

A partir de quina edat o nivell educatiu creu que és útil visitar aquests salons?

Actualment, és important que els estudiants siguin conscients de les possibilitats que tenen per formar-se. Per això, creiem que alumnes de tercer i quart de la ESO ja poden començar a venir al Saló perquè els ajudin, no només a triar els estudis universitaris, també a triar quin és el millor batxillerat per poder accedir a determinades carreres.

I els docents, també hi són convidats?

Els professors són una part molt im-

portant a l’hora d’acompanyar els alumnes en el camí previ a la universitat, per això també tenen un paper destacable en el saló. Amb l’activitat “Càpsules per professorat Update” es pretén apoderar aquest col·lectiu per tal de poder incrementar les seves competències a l’hora d’ajudar els seus alumnes en una etapa tan important com és la prèvia a la universitat. En aquestes sessions es donaran eines i recursos per promoure l’orientació entre professorat, així com també qüestions relacionades amb la mobilitat internacional, entre d’altres.

L’FP i el seu desenvolupament és, actualment, un dels eixos clau del Departament d’Educació. Com hi serà representada?

La seva presència al Saló de l’Ensenyament serà molt rellevant, en línia amb la importància creixent d’aquest tipus d’estudis. En l’edició d’enguany tenim un total de 190 expositors, 52 dels quals oferiran diversos estudis de formació professional. És a dir, gairebé el 30% de l’oferta serà d’FP. En el nou paradigma de la formació contínua, Futura és una cita obligada per als qui vulguin ampliar la seva formació més enllà del Grau?

El Saló Futura n’és la continuació.

Avui en dia l’educació no acaba a la universitat o a l’FP, i en aquest es-

pai els estudiants poden conèixer les millors maneres de continuar la seva formació, a nivell nacional e internacional. Es tracta d’alumnes més grans, amb les idees més clares i que busquen especialitzar-se en alguna matèria concreta amb l’objectiu de destacar a nivell professional.

I pel que fa a l’accés a beques o a la primera feina, el Saló els pot donar un cop de mà?

Totalment. Moltes universitats i expositors ofereixen diferents beques molt interesants. En aquest sentit, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), depenent de la Secretaria d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, comptarà amb un espai propi on disposarà de tota la informació sobre beques i ajuts. Així mateix, i com a novetat d’aquesta edició, l’ICEX tindrà presència al saló Futura informant de les beques que per-

Al costat dels estudiants La vocació del Saló de l’Ensenyament sempre ha estat la d’orientar els joves en l’elecció del seu itinerari formatiu. Per això, en aquesta 30a edició, s’han reforçat els serveis d’orientació acadèmica i professional, amb més orientadors (psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs); així com el servei de consultes en línia. “L’orientació és l’eix central sobre el qual pivota el Saló”, explica la seva directora, Laura Pararols. “En aquest sentit, any rere any potenciem l’orientació amb un ventall de serveis amplíssim que inclouen, entre d’altres, espais d’assessorament personalitzat, àrees d’autoconsulta, informació on-line -hem creat uns vídeos d’orientació tant de la oferta que trobaran en el Saló de l’Ensenyament com d’orientació en general- i per telèfon, visites guiades, tallers per a joves i famílies...

L’any passat, els nostres serveis, juntament amb els que ofereix el Departament d’Educació i la Secretaria d’Universitats, van atendre més de 13.000 persones, fet que demostra la seva importància i que alhora són molt apreciats pels visitants tant del Saló de l’Ensenyament com de Futura”, conclou Pararols.

meten estudiar un màster i treballar a l’estranger al mateix temps. També organitzem el Saló de l’Ocupació Juvenil, que serveix ajudar els jo-

ves a introduir-se en el mercat laboral, on coneixeran diferents oficis i podran parlar amb empreses que busquen joves per contractar.

3

Viu i estudia en un entorn privilegiat de Barcelona

Informa’t! MATRÍCULA OBERTA

www.agorabcn.com

EL MÓN DE L’ALUMNE. L’EXPERTA

“Les persones educadores han de ser conscients del currículum ocult” Iria Marañón és editora en una multinacional d’educació i autora d’Educar en el feminismo (Plataforma Editorial), un llibre on proposa estratègies per a trencar amb els estereotips de gènere i formar persones lliures, segures d’elles mateixes i respectuoses sense que n’importi el sexe, tant des de casa com des de l’escola.

4

Emma Bouisset

Comencem pel principi. Què és el feminisme i per què és tan important educar els nens i les nenes en aquesta ideologia?

El feminisme és un moviment polític i social, i és una ideologia que cerca justícia i llibertat per a les dones. És important educar en el feminisme perquè és l’única manera d’anar eliminant el sistema patriarcal i el masclisme que oprimeix les dones.

Vostè afirma en el seu llibre Educar en el feminismo que “un nen no neix masclista, que la societat en què vivim el configura com a tal i que el procés és lent i està ple de detalls que potser no veiem”. Quants d’aquests detalls es repeteixen a l’escola sense que ens n’adonem?

Les persones educadores han de

ser conscients del currículum ocult.

Aquests contextos en què es desenvolupen les classes, que fomenten uns aprenentatges de forma inconscient. Les persones que eduquen nenes i nens i en tenen cura reprodueixen models de conducta i estereotips de gènere que fomenten les desigualtats, i ho fan sense adonar-se’n: s’espera de les nenes que siguin dòcils i complaents i se les tracta com a tal; s’espera dels nens que siguin dominants i que no mostrin els seus sentiments i se’ls tracta perquè així sigui; es divideix a les nenes i als nens per gènere per a determinades activitats; els referents als quals s’exposen són majoritàriament masculins (científics, artistes, escriptors, polítics, filòsofs, etc.); els plantejaments d’alguns exercicis perpetuen els estereotips (dones que compraran taronges,

nens que juguen a futbol o patinet, nenes que cuinen, etc.); els espais als patis segueixen ocupats principalment per nens que juguen a la pilota al centre i nenes que juguen a saltar a corda en els laterals; a les aules es mantenen els espais desiguals, tant físics com verbals (està comprovat que les i els docents donen més la paraula a classe als homes); es parla en un genèric masculí que no inclou el 50% de la classe...

Déu n’hi do! Com es poden trencar, aleshores, els estereotips de gènere des de l’aula? Quines estratègies poden seguir les i els docents en funció de cada etapa educativa? És important, en primer lloc, prendre consciència del problema i, a poc a poc, anar canviant conductes.

Cal molta formació al professorat

en coeducació. Cal observar a les nenes i nens i evitar que ells s’apropiïn d’espais que no els corresponen, tant físics com verbals: que els nens no interrompin les nenes, que no parlin més alt que elles, que no ocupin el seu espai a la taula, al pati, etc. En les primeres etapes, cal intentar que totes i tots provin de jugar amb totes les joguines, nines per a nens i pilotes per a nenes. Cal intervenir si un grup de nens es fa fort jugant a la pilota al pati, organitzar jocs inclusius en què juguin barrejats i de forma mixta. És important que els projectes que plantegin els docents no incideixin en els estereotips: si s’organitza un trimestre un projecte de superherois, cal tenir en compte que hi ha molt poques superheroïnes, i és molt fàcil que les nenes se sentin poc representades.

En les etapes posteriors, és molt important parlar-los de dones que han intervingut en totes les àrees del coneixement: científiques, polítiques, filòsofes, matemàtiques, escriptores, artistes... Han de veure que les dones també han aportat a la humanitat. I en aquest sentit,

s’han d’organitzar de forma habitual tallers, jocs, debats sobre aquests temes. Implicar-los perquè coneguin el sexisme i el masclisme i com poden combatre’l. I també hi ha d’haver educació afectiva i sexual.

D’altra banda, en els treballs cooperatius, en els patis, etc., cal seguir evitant que els grups diferenciats de noies i nois es facin forts.

Evitar que els esports practicats per homes ocupin més espai que els esports practicats per noies (i això inclou les lligues dels dissabtes de futbol, per exemple).

I pel que fa el llenguatge inclusiu? És fonamental. Perquè allò que no s’anomena no existeix. I el que s’anomena en darrer lloc està per darrere. Cal fer esforços perquè, en parlar, les noies se sentin incloses.

I que el gènere masculí no vagi el primer per defecte. En explicar els continguts, hem de ser conscients de l’ordre; sempre apareix el masculí primer: els determinants s’estudien primer els masculins “aquest aqueix aquell”, i, després, els femenins “aquesta aqueixa aquella”, i no a l’inrevés. Fins i tot en ciència es

“[El llenguatge inclusiu] és fonamental.

Perquè allò que no s’anomena no existeix. I el que s’anomena en darrer lloc està per darrere.

Cal fer esforços perquè, en parlar, les noies se sentin incloses. I que el gènere masculí no vagi el primer per defecte.” diu que l’aparell genital femení és el masculí, però a l’inrevés, com si el masculí fos la referència de totes les coses. Pot semblar una cosa sense importància, però és una forma de dir a les noies quin és el seu lloc en la societat: al darrere.

5

Vostè és editora en una multinacional d’educació. Creu que els materials didàctics actuals estan prou conscienciats a educar en igualtat?

En els darrers anys, i sobretot en aquest últim, s’han estat fent veritables esforços perquè així sigui. Però és un camí difícil perquè no és fàcil trobar referents femenins. Les persones que es dediquen a la investigació i que aprofundeixen en les seves àrees a les universitats i centres d’especialització han de rescatar aquestes dones amagades en la història perquè siguin més conegudes i les puguem sumar en els nostres projectes.

Un estudi del 2017 recollia que les nenes a partir dels 6 anys es consideren menys intel·ligents que els nens, i encara que segons l’últim informe de l’OCDE, Panorama de la educación, les noies estudien més i la seva presència ja és igualitària en els programes de formació professional d’educació secundària superior i representen el 50% dels graduats, acaben guanyant menys quan arriben al mercat laboral, perquè el biaix de gènere persisteix en els àmbits d’estudi. Com és possible? És per la manca de referents femenins que abans apuntava?

Com es poden abordar des de l’escola...

6

... els contes clàssics?

“Explicant fins a quin punt calen els missatges misògins. Debatent amb perspectiva de gènere perquè les nenes i els nens aprenguin a detectar el masclisme i el sexisme en els referents culturals. Sensibilitzant perquè siguin conscients d’ells. Buscant alternatives no sexistes a aquests contes.”

... l’esport?

“Insistint perquè noies i nois practiquin els esports conjuntament i evitant grups de nois obsessionats amb el futbol. Hi ha molts esports amb menys càrrega sexista.”

... els superherois?

“Cercant referents femenins de superheroïnes no sexualitzades (jo no en conec cap). I si no n’hi ha, creant-les. Però el que no pot ser és que ells es puguin identificar amb Hulk, Spiderman, Batman, Superman, etc., i elles hagin d’inventar-se una superheroïna femenina no sexualitzada. Es podrien crear de zero superheroïnes i superherois amb superpoders d’igualtat real o que combatin el masclisme amb els seus superpoders.”

... les pel·lícules i la publicitat?

“Formant les nenes i els nens amb criteri perquè aprenguin a identificar el contingut sexista que transmeten.”

Sí, de manca de referents i d’un sistema patriarcal responsable de que les coses siguin així. Diversos estudis insisteixen que tot i que les noies treuen millors notes en gairebé totes les àrees, quan arriba el moment de triar carrera encara els costa decantar-se per carreres STEM, que són més exigents i que tenen llocs professionals més ben remunerats. Això, com tot en aquest sistema, no està basat en decisions personals i lliures, sinó en una societat masclista en la qual cada noia porta dins la motxilla moltíssimes traves: la societat ens ha educat perquè ens ocupem de les cures, de la família, de la casa.

Ens ha ensenyat que, a l’hora de la veritat, els que tenen el poder i la responsabilitat a les esferes públiques de la societat són els homes (el 90% dels llocs de poder i responsabilitat estan a les seves mans). Ens ha ensenyat que l’ambició i la competitivitat és cosa d’homes. I nosaltres, vam decidir “lliurement” no tenir ambició professional, agafar-nos la reducció de jornada quan hem de cuidar algú i optar a llocs de treball mal pagats.

No és una casualitat.

Per acabar, si bé és importantíssim apoderar les nenes, vostè insisteix en el seu llibre que ells tenen una responsabilitat fins i tot gairebé més gran en tot aquest assumpte, ja que ha arribat el moment que s’alliberin per expressar els seus sentiments, sàpiguen comunicar-se, aprenguin a gestionar les seves emocions sense que la societat els depreciï... Com apoderem, doncs, els nens des de l’escola?

Doncs així, deslligant del gènere totes les tasques i habilitats. I com he explicat anteriorment, insistint a educar-los perquè tinguin empatia, no siguin narcisistes, siguin autònoms, respectin a les nenes i dones, tinguin cura, es responsabilitzin de les totes les tasques, siguin generosos, sensibles, honestos...

7

EL MÓN DE L’ALUMNE

El factor sensible O la importància de la reflexió en l’educació secundària

8

Jordi Canals i Cortés. Professor de Matemàtiques i Química y coordinador de 1r d’ESO de l’Escola Súnion.

“El factor sensible” es presenta com una tutoria molt transversal que, lluny d’encaixar-se en objectius, horaris i metodologia, busca la màxima flexibilitat, diversitat i creativitat per trobar un bon entorn per a la reflexió i la presa de consciència.

L’objectiu d’aquest escrit és explicar una de les tutories que duem a terme amb els nois i les noies de 1r d’ESO de l’Escola Súnion, oferint recursos, propostes, idees... que ens han ajudat a enriquir la feina amb la qual tots estem compromesos: educar, en el sentit més ampli de la paraula.

Permeteu-me que, abans de començar, faci referència al títol. El factor sensible és un documental, realitzat ara fa uns 10 anys per Martin Correa-Urquiza i Laura Sigón amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona

(Districte de les Corts), l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat (IMPD) i la Federació Plataforma d’Entitats de persones amb Discapacitat. La voluntat d’aquest documental era, i és, la de provocar la reflexió al voltant de la noció de “discapacitat” -en una nova terminologia més inclusiva, “diversitat funcional”- relacionant-ho amb la visió social que es té del concepte de “normalitat”.

Cinc petits relats reals amb persones amb discapacitat intel·lectual, discapacitat física, discapacitat orgà-

nica, discapacitat sensorial i trastorn mental, permeten donar la paraula a aquells que normalment no la tenen per tal de fer visible uns col·lectius de persones amb noms i cognoms a les quals podem conèixer, entendre, respectar, amb potencialitats, capacitats i objectius vitals propis...

CAL INCOMODAR L’ADOLESCENT Fa temps que observem que al curs de 1r d’ESO cal promoure activitats de sensibilització cap a diferents as-

El treball amb els nens i les nenes a Primària és intens i divers, però ara, l’edat dels 12 anys i aquest nou caminar que representa l’entrada a l’ESO, ens demana prendre consciència d’un entorn a vegades molt diferent del nostre per diversos motius pectes d’una realitat canviant, líquida (amb el permís de Baumann). El treball amb els nens i les nenes a Primària és intens i divers, però ara, l’edat dels 12 anys i aquest nou caminar que representa l’entrada a l’ESO, ens demana prendre consciència d’un entorn a vegades molt diferent del nostre per diversos motius.

El visionat de tres capítols del documental El factor sensible i una posterior xerrada amb el seu realitzador -en Martín- i una persona afectada d’esquizofrènia, la Dolors, ens permetien engegar un debat amb reflexions intenses i sentides, sovint trencades per uns silencis molt difícils d’aconseguir en altres sessions més acadèmiques, amb preguntes com “Què és la normalitat?”, “Com ens mirem les persones amb discapacitat?”, “És necessària la compassió?”, “Parlem de debilitat o d’oportunitat?”...

Aquest va ésser l’inici del nostre particular “Factor sensible”, una tutoria molt transversal que havia de créixer i anar englobant diferents aspectes sensibles que provoquessin una certa incomoditat a la “zona de confort” on acostumen a viure els adolescents.

CAL SER VERSÀTILS, FLEXIBLES; NO QUEDAR ENCAIXONATS 10 anys han permès anar alimentant

i organitzant de maneres molt diferents aquesta tutoria tan especial.

Per començar, vam tenir clar que calien uns objectius però que no havien d’estar totalment fixats des de l’inici.

Tampoc no havíem de quedar atrapats per un horari o una seqüenciació –a vegades purament burocràtica o per necessitat-: els temes anirien apareixent, igual que les propostes, en funció de la necessitat o les oportunitats que la ciutat i el nostre entorn ens demanés o oferís.

Recordo l’arribada d’immigrants a l’illa de Lesbos i el documental To Kima, dirigit per David Fontseca i Aranza Diez, on es narra la proesa d’un equip de socorristes catalans –l’embrió d’Open Arms– que s’han instal·lat a l’illa grega de Lesbos amb un únic objectiu: salvar vides al mar Egeu. La sessió es presentava amb una petita performance de dansa, realitzada per una quinzena de noies i nois del curs de 1r que ens introduïen, amb la subtilitat del moviment i la música, a una realitat crua i dura.

Hem parlat de tecnologia i de xarxes socials, aprofitant un molt bon documental produït per TV3: Bullyng, on es plantegen situacions reals d’assetjament en un entorn de nois i noies d’entre 15-17 anys, però que ens permet prendre consciència del

potencial d’unes tecnologies fantàstiques ben utilitzades, però amb alt risc si no en fem un bon ús. Els vídeos proposats des de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades ens van ser de gran ajut per promoure el debat i la sensibilització. Una posterior activitat a l’aula, titulada “Rumors”, ens permet treure el cap per la “porta del darrere” d’Internet i prendre consciència del seu potencial. Només cal escriure la paraula Rumors a la pissarra... les connexions cap a les xarxes socials, l’ús que se’n fa i el seu potencial apareixeran soles.

Les exposicions que s’ofereixen a la ciutat també cal aprofitar-les. Com a exemple, “Dones. Afganistan” al Palau Robert d’ara fa uns tres anys.

El treball de l’àrea de plàstica d’una realitat difícil –les dones en un país molt integrista– a través del retrat en directe dins l’exposició, ens va permetre arribar a entendre la lluita d’un munt de dones per a un futur millor, amb més igualtat i oportunitats.

Aquest any, al mateix Palau Robert, hi trobem “Creadors de consciència”, on les fotografies de 40 fotoperiodistes ens permeten conèixer realitats inquietants d’indrets llunyans com Síria, Colòmbia, Veneçuela, Iraq, Egipte... i també situacions que vivim al nostre barri o ciutat. Des de l’assig-

9

natura de castellà, caldrà explicar les emocions sentides i fer-se preguntes per exposar-les als companys.

MOLTA REALITAT I UNA MICA DE FICCIÓ... TOT AJUDA “Renéixer” i “Ulleres de sol” són dues històries de superació personal que també han entrat dins “El factor sensible”. La vida d’en Jordi Diz i la

de la Maria Petit, ambdós accidentats greument amb la moto, ens han permès conèixer dos casos de superació personal molt vitals. En Jordi va tornar a néixer després de tres mesos d’estar en coma. La Maria, va quedar absolutament cega als 17 anys, i ara porta una vida plena i absolutament normalitzada amb en Tavish, el seu gos pigall. Els seus testimoniatges

ens van ajudar molt a entendre el valor de tot allò que tenim, començant per l’estimació de la família, dels amics...

Pel·lícules com Una ment meravellosa, L’indomable Will Hunting, Billy Elliot, Deixa´t portar, Figures ocultes, La selva maragda, Herois... o curtmetratges com El circ de les papallones, Nao quero voltar sozinho i tants d’al-

Un recull d´enllaços útils El factor sensible Autoritat Catalana de Protecció de Dades

http://apdcat.gencat.cat/ca/actualitat/menors_i_joves/videos/

10

Audiovisual de l’Exposició “Dones. Afganistan” https://www.youtube.com/watch?v=OiuJe61GD0k

Fotoperiodisme compromès. Exposició “Creadors de consciència. 40 fotoperiodistes compromesos” http://palaurobert.gencat.cat/ca/detall/noticia/20180903Consciencia

“Renéixer”

www.jordidiz.com

“Ulleres de sol”. Conversa entre Albert Om i Maria Petit al programa Islàndia, de Rac 1

https://www.rac1.cat/programes/islandia/20161017/411075307430/ maria-cega-albert-islandia-gos-pigall-convidat.html

El circ de les papallones

https://www.youtube.com/watch?v=od2lg1ZC20s

Nao quero voltar sozinho

https://www.youtube.com/watch?v=URH9RI6oBVQ

Observadors del mar. Portal de ciència ciutadana per implicar-te en la recerca marina http://www.observadoresdelmar.es

tres... ens han portat a parlar d’inclusió, de diversitat afectiva, de diversitat cultural... I les sortides –excursions– de sensibilització a espais naturals com el Delta del Llobregat, el pantà de Collserola, la platja del Garraf, el castell de Burriac o el paratge de les cales de ca l’Estreta també ens han ajudat a entendre la fragilitat de la natura i la necessitat de tenir-ne i de respectar-la. Tot suma! [Com a exemple de treball de sensibilització sobre els plàstics al mar, us recomano participar amb “Observadors del mar”] I, per acabar, volem explicar-vos una situació viscuda a meitats d’octubre...

Com cada any vam organitzar la sortida d’inici de curs. Aquest cop vam anar a l’alberg Torre Ametller, a Cabrera de Mar. Amb la reserva feta des de feia mesos, vam ser avisats que compartiríem casa amb un grup d’uns trenta nois menors no acompanyats (MENAs) provinents del Marroc. Les vibracions sonaven negatives... Lluny de plantejar-ho com un problema, ho

vam aprofitar per compartir experiències, conèixer altres costums, un altre idioma... L’estona de convivència va ésser molt enriquidora. Al final vàrem crear una obra efímera que ens permetia visualitzar la importància de la família, les noves realitats culturals, el lloc desconegut on acaba el “viatge”... Va ésser un èxit i estem segurs que tot plegat perdurarà durant anys en el record de tots.

AGAFAR CONSCIÈNCIA Cal promoure activitats reflexives amb els nois i les noies. Cal eixamplar el seu coneixement de realitats diferents, algunes de molt properes, d’altres de més distants. Cal parlar d’emocions sentides, viscudes, compartides, personals... Tot plegat els permetrà entendre la diversitat d’un món que, tot i presentar-se massa sovint com a global, sobreviu amb moltes diferències. Treballar aquests aspectes ens ajudarà, a tots, a prendre’n consciència.

Cal promoure activitats reflexives amb els nois i les noies. Cal eixamplar el seu coneixement de realitats diferents, algunes de molt properes, d’altres de més distants. Cal parlar d’emocions sentides, viscudes, compartides, personals...

Tot plegat els permetrà entendre la diversitat

11

LA VIDA ALS CENTRES

El pati, espai de joc i aprenentatges

12

Imma Marín. Presidenta de IPA Espanya i Fundadora de Marinva.

Els patis de les escoles, a diferència dels parcs i places de la ciutat, estant pensats exclusivament per al joc i l’esbarjo dels infants i dins del recinte escolar.

Ambdós factors els converteixen en un espai privilegiat: ple de recursos per a l’aprenentatge, lloc de festa, celebració i joc, tal com conclou l’estudi elaborat per IPA Espanya (Associació pel Dret dels Infants al joc), Els patis de les escoles: espai d’oportunitats educatives.

De fet, el temps del pati constitueix per a molts infants el temps de joc i convivència més intens del dia, a més de suposar 525 hores dins l’horari escolar (comptant només els 30 minuts diaris de patí del matí), més de les dedicades a l’educació física o les mateixes que les dedicades a

llengua estranger.

El pati, com espai de joc i recreació, ens ofereix la possibilitat de gaudir de l’espai temporal, físic i simbòlic necessari per al desenvolupament del joc dels infants. Des d’aquesta perspectiva, el temps de joc suposa un recurs inestimable que afavoreix

el desenvolupament dels infants i esdevé un imprescindible aliat per l’entorn escolar.

Una escola no és complerta, ni pot aspirar a ser excel·lent, si no incorpora el pati com a espai exterior d’aprenentatge dins el Projecte Educatiu de Centre.

què volem que hi passi?

En aquest sentit, la pregunta clau que crec ens hem de fer no és com volem que sigui el pati o què hi posarem per fer-lo més atractiu, ni fins i tot, més ric de propostes. És clar que ha de ser més atractiu i ric, però ho ha de ser en funció d’allò que volem que hi passi. La resposta vindrà condicionada en part pels problemes que ara hi veiem. Per a algunes escoles serà que hi disminueixin els conflictes, per a d’altres que hi hagi menys accidents o que s’hi jugui a altres coses que no sigui el futbol, etc. Però, amb la mirada posada al joc de l’infant, segur que voldrem que en el nostre pati el joc dels infants sigui ric i divers, que sigui realment un espai de creació i re-creació d’allò viscut, on es visqui amb equitat de gènere, on els infants tinguin recursos per gestionar els seus conflictes, que estimuli l’exploració i la descoberta. Llavors, si volem que al nostre pati hi passin totes aquestes coses, caldrà preguntar-se què farem per aconseguir-ho. I aquesta resposta no passa només per un canvi morfològic, que serà segurament necessari, però insuficient. Cal una real transformació de la mirada dels adults cap al pati i cap el joc, que passa, al nostre parer, per cinc aspectes determinants: • El pati com a espai lúdic exterior d’aprenentatge: concebut amb criteris educatius i on es desenvolupen activitats curriculars més enllà de l’educació física.

• Els infants són i se senten lliures per decidir el que fan, i amb qui i com ho fan: participen en la seva ideació, i són i se senten corresponsables, disposant de recursos lúdics per al seu joc lliure.

• Els equips educatius (entesos com el conjunt de personal docent i no docent de l’escola) són facilitadors de joc i aprenentatge: són i actuen com a còmplices del joc “deixant jugar”, amb una mirada plena d’intencionalitat educativa.

• La morfologia de l’espai facilita i promou el joc lliure i espontani de l’infant: amb diversitat de superfícies, nivells i estructures lúdiques (el màxim obertes possible), incloent grades, porxos, etc. Espais segurs i accessibles per a tothom, dins d’un ambient de natura.

• Les famílies valoren i es fan seu l’espai de joc: entenent i valorant el pati com a recurs educatiu de joc i aprenentatges. I són i se senten corresponsables del benestar al pati.

Una escola no és complerta, ni pot aspirar a ser excel·lent, si no incorpora el pati com a espai exterior d’aprenentatge dins el Projecte Educatiu de Centre

Un lloc propi És evident que el pati és l’espai de llibertat dels infants: un espai on, sense la permanent direcció dels adults, aprenen de manera autònoma a organitzar-se, prendre decisions, posar en marxa la seva creativitat, superar conflictes, gestionar emocions, respectar les regles, etc. I és aquí, en aquest marc de llibertat i autonomia del joc dels infants, on la nostra presència encoratjadora, amatent, disposada i interessada per tota la vida que allà s’hi dona, es fa espurna de nous aprenentatges i afavoridora de la capacitat de jugar dels infants. Només cal que ens ho creguem i ens donem, i donem als infants, la possibilitat de recrear-lo.

13

La vida als centres

Infants amb TEA: Mesures d’adaptació de l’entorn escolar i familiar

14

Mireia Soriano Chacón. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn d’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salud del Vallès.

El terme Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) fa referència a un conjunt ampli de condicions que afecten el neurodesenvolupament i el funcionament cerebral, donant lloc en la persona que els pateix a dificultats en la comunicació i interacció social, així com en la flexibilitat del pensament i la conducta. Per això, quan hi ha infants amb TEA a casa o a l’escola, la resposta educativa ha de passar per impulsar mesures que facilitin l’adaptació de l’entorn a la persona i no a l’inrevés. És important, per sobre de tot, que tant els pares com els docents puguin estar assessorats per professionals del que implica tenir el Trastorn en el dia a dia. La teràpia més important per a tots aquests pacients (tot i que no m’agrada parlar

de pacients) són les activitats quotidianes, tant escolars com familiars, basades en la comprensió de la seva personalitat, i en el respecte i acceptació dels seus interessos. Tenint en compte aquests interessos, és possible ampliar les seves activi-

tats diàries i, per tant, ampliar l’adquisició de nous coneixements.

El més important de tot és ACCEPTAR la PERSONA amb TEA i NO VOLER CANVIAR-LA. Així, hem de marcar-nos com a objectiu aconseguir una bona adaptació de l’entorn

a l’infant amb TEA. Mai a l’inrevés. com el de les emocions.

Dins l’entorn escolar, aquesta adap- • Augmentar l’atenció recíproca. tació pot ser alhora enriquidora per als propis companys i companyes. La gestió dels interessos restringits: • Anar comentant o fent una desConsells pràctics Alguns consells per fomentar en cripció d’allò que està fent.

• Cridar l’atenció mitjançant canvis l’infant amb TEA... en el to de veu o fer que mostri interès per objectes o situacions del Les relacions socials: • Facilitar i augmentar les interac- seu voltant. cions i el joc espontani amb algun • Quan miri un objecte o joguina, hem d’estar atents per mostrar-hi familiar o company.

• Anticipar, tant a l’entorn com al també interès. propi nen/a amb TEA, les normes, • Mitjançant els contes, podem fer conductes o conseqüències de que assenyali determinats personatges. cada àmbit (escolar, familiar, etc.).

• Propiciar el contacte visual. Per • Introduir el joc simbòlic: nines, fer-ho, ens podem situar al seu ma- cuinetes, cotxes, etc. teix nivell de visió, agafar-li la cara, • Donar petites ordres perquè porti un objecte a algú en concret. demanar-li que ens miri, etc.

• Explicar i ensenyar, mitjançant el modelatge, el significat del llen- El llenguatge i la comunicació: guatge no verbal o gestual, així • A partir dels seus interessos, fa-

cilitar-li l’adquisició de sons.

• Facilitar situacions que li interessen i fer-ne una descripció en veu alta.

• MOLT IMPORTANT: establir rutines, pautes i obligacions de manera visual i amb suports alternatius.

• Quan se li parli, intentar fer-ho amb recolzaments visuals.

• Evitar metàfores o frases amb dobles sentits.

• Provocar que ens miri a la cara cridant l’atenció amb algun gest dirigit a la zona dels ulls.

• Imitar-lo/la per cridar l’atenció i així provocar que ens imiti posteriorment.

15

PORTES OBERTES 3 D'ABRIL

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

Cicles formatius de grau superior

TU

decideixes el teu

FUTUR. IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR

PRÒTESI DENTAL LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC

DIETÈTICA

ORTOPRÒTESIS I PRODUCTES DE SUPORT

HIGIENE BUCODENTAL

DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITARIAS

@erycbarcelona

c/ Rosselló 303 Baixos 08037 Barcelona

Impulsem el teu somni G R AU E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P

EINES PER AL PROFESSOR

Recursos TIC Les TIC, a banda de ser un contingut curricular específic i transversal, són un instrument didàctic bàsic per desenvolupar les diferents àrees i matèries. Els docents, avui dia, són 2.0, i gràcies a l’ús de la tecnologia poden aconseguir facilitar l’aprenentatge i fomentar la comunicació i la interacció social entre els seus alumnes.

16

TELEGRAM

TED TALKS

VIDEOSCRIBE

Què és? Es tracta d’una aplicació de missatgeria instantània de l’estil de WhatsApp apta per a smartphones i ordinadors feta amb programari lliure. Permet enviar i rebre missatges de text, imatges i vídeos. Permet crear grups. Es caracteritza per la seva rapidesa i seguretat.

Preu: Gratuït Idioma: ESPANYOL. Útil per a...

• Divulgació d’informacions i continguts

Què és? Són unes mini conferències i xerrades d’experts en educació, negocis, ciència, tecnologia i creativitat d’una durada no superior a 18 minuts que es poden visualitzar en línia a través de la web de TED. Preu: Gratuït Idioma: + de 100 IDIOMES (amb possibilitat d’afegir-hi subtítols en anglès o espanyol) Útil per a...

• Abordar o complementar tutories • Com a font d’informació • Suport a la docència i a l’estudi

Què és? Una eina en línia que permet crear animacions.

Com funciona? T’hi hauràs de registrar (és una eina de pagament, però ofereixen l’opció de prova gratuïta durant una setmana). A continuació, selecciones una imatge de l’extensa biblioteca que ofereix el programa o bé n’hi pots aportar de pròpies. Hi afegeixes text, música o veu i observes com VideoScribe l’anima per tu.

Idioma: EN ANGLÈS Útil per a...

• Capacitar els estudiants per crear els seus propis materials d’aprenentatge amb un estil modern

www.telegram.com.es

www.ted.com/talks

www.videoscribe.co

17

entusiasma’t

EL MÓN AL TEU ABAST AMB LES PERSONES

Cicles Formatius Graus Universitaris

responsabilitat

www.peretarres.url.edu

Màsters i Postgraus

compromís

#SócSocial

Turisme Hoteleria Gastronomia

GRAU EDUCACIÓ SOCIAL GRAU TREBALL SOCIAL SESSIONS INFORMATIVES Dijous 28.03.2019 // 19 h Dimarts 09.04.2019 // 19 h Dissabte 04.05.2019 // 11 h

Dimarts 18.06.2019 // 19 h Dijous 11.07.2019 // 19 h Dijous 05.09.2019 // 19 h

PORTES OBERTES 6 d’abril

Campus CETT-UB Avinguda Can Marcet 36-38 08035 Barcelona www.cett.cat

Santaló, 37. 08021 Barcelona | Tel. 93 415 25 51 | Fax 93 218 65 90 | infofacultat@peretarres.org

El teu èxit professional, la nostra missió

info@cett.cat

#soccett

ELS docents PARLEN

Yoguis a l’aula

18

Nerea Alberdi Salaverria.

Mestra d’Educació Infantil i Especial de l’Escola Padre Damián SSCC.

El ioga és una disciplina que ajuda els alumnes tant física com mentalment.

La pràctica sistemàtica amb nens de 3 a 12 anys (Infantil-Primària) els aporta beneficis a curt i llarg termini.

Fa dos anys que a l’Escola Padre Damián SSCC vam decidir iniciar un projecte de Ioga a les nostres classes d’infantil. El nostre programa consisteix a realitzar una sessió diària d’uns cinc minuts per treballar la respiració, la relaxació i la correcta postura, i una sessió més llarga cada setmana.

La sessió llarga, d’uns 50 minuts, s’inicia amb alumnes de 5 anys. Ens

col·loquem asseguts a terra en forma de rotllana o de mandala. És important anar introduint paraules més específiques de ioga per tal que els alumnes es vagin familiaritzant amb el vocabulari. Un cop asseguts a la postura de flor de lotus (cames creuades), iniciem la sessió cantant el mantra OM. Explico als alumnes que fem servir aquesta paraula per des-

pertar el nostre cor i la nostra ment: per comprovar-ho podem col·locar una mà al cor i l’altra al cap per notar la vibració. Aquesta és una manera de començar a connectar amb la nostra respiració.

Continuem fent un exercici per treballar el buf (respiració) i la focalització: cada nen agafa una canyeta i un pom- pom (boleta de paper de seda)

i es col·loca al terra. Bufant per la canya han d’anar desplaçant-se per tot l’espai i conduint la seva bola per on ells decideixin.

Seguim la nostra sessió amb un joc de postures (asanes) amb una música molt dinàmica i motivadora per als nens, que s’han d’anar movent per la sala; quan la música deixa de sonar, cada nen ha de quedar-se quiet en la postura que hagi triat i mantenir-la durant uns segons. Amb

aquest exercici treballem la força, la flexibilitat i la concentració.

Per acabar la sessió, dedico un temps a la relaxació per poder integrar els beneficis de la pràctica.

Poso una música calmada i els nens s’ajunten en parelles, un estirat a terra en postura (savasana) i l’altre assegut al seu costat en (sukhasana); el que està assegut col·loca les mans a l’abdomen o al pit del seu company i l’ajuda a prendre consciència de la

respiració observant com es mouen les mans quan inhala i exhala. Passats uns minuts, s’intercanvien les posicions.

Tanco la sessió de la mateixa manera com l’hem començat, asseguts de forma circular i agraint als nostres companys haver compartit una estona, posant les mans juntes i dient NAMASTÉ, GRÀCIES o qualsevol paraula positiva que volem compartir amb els companys.

Beneficis del ioga en els nens Físics

Corregeix els hàbits corporals incorrectes.

Ajuda a prendre consciència de la respiració (inhalació- exhalació) i desenvolupa la caixa toràcica.

Mentals 19

Ajuda a focalitzar l’atenció (concentració).

Tranquil·litza la ment.

Facilita l’autocontrol.

Millora la coordinació i el moviment.

Potencia la creativitat.

Regula els estats d’ànim i ajuda a expressar emocions.

Enforteix la musculatura.

Afavoreix l’equilibri i l’estabilitat.

Fomenta una actitud receptiva i positiva vers la vida.

La infografia

Les intel·ligències múltiples Capacitat cognitiva intrapersonal

interpersonal

naturalista 20

musical

espaciovisual

cinesicocorporal

lingüística

logicomatemàtica

més

Existencial: meditació sobre l’existència. Sentit de la vida i la mort.

Emocional: barreja entre la interpersonal i la intrapersonal.

Creativa: consisteix a innovar i crear coses noves.

Col·laborativa: capacitat d’escollir la millor opció per aconseguir una meta treballant en equip.

L’any 1983, el psicòleg Howard Gardner va revolucionar el concepte tradicional d’intel·ligència en proposar la teoria de les intel·ligències múltiples, segons la qual, la intel·ligència d’una persona no és un conjunt unitari que agrupa diferents capacitats, sinó que està formada per una xarxa de 8 (+4) conjunts autònoms que es relacionen entre si i que s’activen en funció de factors biològics, personals i culturals i històrics.

Habilitats relacionades

Com desenvolupar-la?

Capacitat per meditar, autodisciplina, automotivació, amor propi i comprensió.

Promoure la meditació, redacció de diaris personals, fer de conseller de parells, promoure activitats d’autoestima...

Capacitat per reconèixer i respondre als sentiments i personalitats d’altri.

Promoure l’aprenentatge cooperatiu, les tutories, la negociació, fer teatre, practicar jocs de taula, liderar alguna activitat...

Observar, identificar i classificar elements del medi natural, experimentar i qüestionar-se l’entorn.

Idear activitats amb animals i plantes, projectes d’investigació del medi natural, excursions i sortides...

Capacitat per crear i analitzar música.

Identificar, reconèixer, crear i reproduir sons i cançons. Assistir a concerts...

Bona representació d’idees gràficament, crear imatges mentals, percebre detalls visuals (línies, colors, figures, formes, espais), dibuixar.

Realitzar activitats artístiques, crear mapes mentals i visualitzacions, plànols i croquis, jocs de construcció, desplaçaments...

Ús eficaç del cos per expressar idees i sentiments.

Coordinació, equilibri, força, flexibilitat, velocitat, habilitats propioceptives i tàctils.

Fer esport, ballar, fer teatre, usar materials tàctils per fer treballs manuals...

Domini del llenguatge oral i escrit. Facilitat per aprendre idiomes. Bona memòria i dicció.

Organitzar debats, escriure diaris, redactar històries, lectura oral, fer presentacions, fer mots encreuats…

Bon raonament lògic i resolució de problemes i trenca-closques.

Fer càlculs numèrics, estadístiques, resolució de problemes abstractes, experiments...

21

ELS ALTRES MESTRES. Jimmy Wales. Fundador de Viquipèdia

“Una millor comprensió condueix a millors decisions” Que persones de tot el món es reunissin voluntàriament per escriure articles per a crear una enciclopèdia multilingüe en línia d’accés lliure semblava una idea, com a mínim, extravagant el 2001, any en què va néixer Viquipèdia. No obstant això, avui dia, aquesta és una de les 10 pàgines web més visitades i buscades d’Internet. El seu fundador, Jimmy Wales, ens explica quines han estat les claus del seu èxit en aquesta entrevista, on també denuncia que l’actual augment de la censura i el control governamental de la Xarxa amenacen seriosament el nostre accés lliure al coneixement.

22

Emma Bouisset Fotos: Lane Hartwell via Wikimedia Commons

Parli’m dels orígens del projecte.

Alguna vegada va arribar a imaginar que Viquipèdia revolucionaria la manera com ens relacionem avui dia amb la informació a Internet?

No crec que hagi estat fins fa uns mesos, quan Viquipèdia realment ha començat a créixer, que he començat a imaginar-ne tot el potencial. Viquipèdia es va fundar sobre la base d’una idea bàsica: que qualsevol persona pogués participar en la creació i compartició de

la suma de tot el coneixement. Originalment, Viquipèdia va començar com un projecte alimentador per a una altra empresa, Nupedia, que es basava en un model revisat per persones expertes. En dos anys, però, Nupedia només contenia prop d’una dotzena d’articles, mentre que Viquipèdia va arribar a tenir-ne aproximadament un miler en els seus primers mesos, i 20.000, a la fi del seu primer any. Es va fer evident que el model de Viquipèdia era reeixit i increïblement únic: la idea que les persones de tot el món po-

den (i volen) escriure una enciclopèdia! 17 anys més tard, s’ha format un moviment al seu voltant. I, avui dia, ja es compten per centenars de milers les persones que estimem Viquipèdia i a qui ens apassiona la informació gratuïta, fiable i neutral.

Precisament, una de les primeres crítiques que va rebre l’enciclopèdia estava relacionada amb la veracitat dels seus continguts. Com van superar aquesta amenaça?

Els editors voluntaris de Viquipèdia treballen àrduament per estar segurs

que la informació que conté l’enciclopèdia és neutral i està basada en fonts de confiança. De fet, la neutralitat i la verificabilitat són dues de les tres polítiques centrals de Viquipèdia. Els editors voluntaris han creat eines i processos per a controlar la informació que publiquem i abordar el contingut que no compleix amb els nostres estàndards. També s’han publicat diversos estudis, realitzats, per exemple, per la revista Nature i la Universitat d’Oxford, que han conclòs que Viquipèdia és tan fiable, o fins i tot més, que d’altres enciclopèdies, inclosa l’Enciclopèdia Britànica. En general, aquest procés funciona bé, i veiem aquest model obert com un de les fortaleses centrals de Viquipèdia.

I actualment, quins diria que en són els principals perills?

La censura i el control són dues de les principals amenaces a les quals s’enfronten recursos de coneixement gra-

tuït com ara Viquipèdia. Els governs s’han tornat cada vegada més sofisticats en la forma com suprimeixen les crítiques, i hem vist un augment constant de la censura a tot el món. Viquipèdia és un lloc al qual la gent acudeix per a ampliar el seu coneixement sobre el món que ens envolta. Sóc un ferm creient que una millor comprensió condueix a millors decisions, i crec que al nostre món li resultaria molt útil comprendre millor el clima actual. La censura i el control posen límits a la manera com podem accedir a aquesta comprensió, i és una àrea de preocupació que hem d’abordar activament.

En algun moment va tenir la sensació que Viquipèdia podia fracassar?

Davant de qualsevol intent, sempre hi ha la possibilitat de fracassar. Gent de tot el món reunint-se per a escriure articles per a una enciclopèdia? Doncs sí; centenars de milers de persones ho

“La censura i el control són dues de les principals amenaces a les quals s’enfronten recursos de coneixement gratuït com ara Viquipèdia. Els governs s’han tornat cada vegada més sofisticats en la forma com suprimeixen les crítiques, i hem vist un augment constant de la censura a tot el món.”

23

L’aventura del saber Graduat en Finances per la Universitat d’Auburn i Màster en Finances per la Universitat d’Alabama, Jimmy Jimbo Wales (Huntsville, Alabama, EUA, 1966) és el creador, juntament amb Larry Sanger, de Viquipèdia i és, també, el president emèrit de la Fundació Wikimedia, la fundació sense ànim de lucre que l’administra. Entre els anys 1996 i 2000, mentre treballava com a inversor borsari a Chicago (un temps durant el qual va guanyar suficients diners com per a, segons va afirmar en aquell moment la revista Wired, no haver de tornar a treballar en la seva vida) va fundar Bomis, un motor de recerca eròtic amb els fons del qual va veure la llum l’any 2000 el que

seria el germen de Viquipèdia: Nupedia. El projecte, una enciclopèdia de naturalesa de contingut lliure escrita per experts –amb Larry Sanger com a redactor en cap–, va durar fins a l’any 2003, i, en part, va desaparèixer a causa del naixement de Viquipèdia dos anys abans, ja que, a diferència de Nupedia, aquesta era públicament editable abans d’entrar en el procés de revisió per experts.

Entre d’altres reconeixements, Wales va ser inclòs el 2006 a la llista de les 100 persones més influents del món (categoria de Científics i Pensadors) de la revista Time. El 2015, Viquipèdia va aconseguir el Premi Princesa d’Astúries de Cooperació Internacional.

“Tindrà Viquipèdia un aspecte diferent l’any 2030 respecte de l’actual? Qui ho sap! Però sí sé que partim d’un camí sòlid que ens guiarà en l’objectiu d’assolir un futur millor per a Viquipèdia i per al coneixement lliure al món.”

24

Sabies que...?

La paraula Viquipèdia està formada per la unió dels vocables wiki, una tecnologia per a crear llocs web col·laboratius, i enciclopèdia. Wiki, al seu torn, prové de wikiwiki, que vol dir ràpid en hawaià. fan. És cert que vaig ser jo qui va iniciar Viquipèdia, però en realitat són les nostres comunitats de voluntaris les que n’asseguren el continu creixement, èxit i sostenibilitat en el futur.

Quina ha estat la decisió més difícil que ha hagut de prendre des dels inicis del projecte?

Jo sempre faig broma sobre mi mateix; em defineixo com un optimista patològic. En general, crec que tot anirà genial. Això vol dir que em re-

sulta difícil respondre a les preguntes sobre “decisions difícils”, perquè no descriuen la manera com experimento el món.

Un món en constant canvi. Com Viquipèdia, una idea que ha crescut en els últims anys gràcies a múltiples seccions paral·leles.

Han tocat sostre o encara ens ha de sorprendre Jimmy Wales en el futur?

L’any 2017, ens vam embarcar en una sèrie de discussions globals que tractaven de definir el futur del moviment Wikimedia per a l’any 2030.

Voluntaris, afiliats de Wikimedia, socis, investigadors i d’altres es van unir a la conversa, que vam batejar com a Wikimedia 2030. Ens plantejàvem qüestions com ara: quin paper volem que jugui Wikimedia al

món? Quines són les oportunitats i desafiaments més importants que ens esperen? Quines tendències en tecnologia, educació i accés modelaran el nostre futur?

El procés, basat en la investigació, va ser fascinant i va conduir-nos a prendre una direcció que ajudés a guiar el futur del nostre moviment.

Vam acordar que volem assegurar que Viquipèdia continuï evolucionant per a satisfer les necessitats de futurs estudiants i cercadors de coneixement, per exemple, a través de nous formats de coneixement i maneres d’accedir-hi. També, que volem que el projecte es converteixi en un espai veritablement global i inclusiu en el qual qualsevol persona que vulgui compartir el coneixement en els llocs de Wikimedia pugui fer-ho. I vam aprendre que Viquipèdia té una veu quan es tracta de donar suport a polítiques i valors que han permès que projectes de col·laboració com el nostre prosperin.

Tindrà Viquipèdia un aspecte diferent l’any 2030 respecte de l’actual?

Qui ho sap! Però sí sé que partim d’un camí sòlid que ens guiarà en l’objectiu d’assolir un futur millor per a Viquipèdia i per al coneixement lliure al món. Estic desitjós de veure cap a on ens portarà a mesura que construïm el proper capítol del nostre futur.

25

20 - 24 MARÇ 2019 RECINTE MONTJUÏC

www.ensenyament.com #ensenyament

Decideix el teu perfil

Fem

anys