Món Universitari. N. 111. Primer Trimestre 2019

Món Universitari 1r trimestre - Núm. 111 - Reflexions pel talent

Girl power

L’emprenedoria en femení afaga embranzida

Talent disruptiu

Millennials tecnològics en el mercat laboral

Rozalén “Si tots ens dediquéssim al que realment ens fa feliços, el món funcionaria d’una altra manera”

El món dels idiomes

Gradua’t a l’escola universitària més personal

P

Assegura el teu futur

e r b tes O s e r il - 1 8 h b a ’ t d r o 25 Grau en Infermeria

Dissabte 27 d’abril-10h Viu unA JornAdA A lA uniVersitAt

Participa en sessions pràctiques i experimenta en primera persona

Grau en Fisioteràpia Grau d’ Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2019-2020

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

Entrevista //

Món Universitari

Laura Pararols “L’ICEX tindrà presència al saló Futura informant de les beques que permeten estudiar un màster i treballar a l’estranger al mateix temps”

Foto: Ignacio Adeva.

Per setzena vegada, la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona serà el paraigua sota el qual se celebri Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus, que els dies 22 i 23 de març concentrarà en un sol espai - al Palau 5 del recinte de Montjuïc -tota l’oferta acadèmica d’estudis postuniversitaris. La seva nova directora, Laura Pararols, ens en fa cinc cèntims en aquesta entrevista on ens recorda que la internacionalització de màsters i estudis de postgrau és una tendència cada vegada més estesa i que “avui dia l’educació no acaba a la universitat o a l’FP”.

Enguany s’estrena com a directora de la Setmana de la Formació i el Treball, formada pel Saló de l’Ensenyament, Futura, el Saló dels Màsters i Postgraus i el Saló de la Ocupació Juvenil. Quins reptes s’ha marcat en aquesta edició?

El repte principal que ens hem marcat per a aquests salons és seguir sent el saló educatiu de referència a Catalunya i continuar reforçant l’orientació i l’acompanyament als visitants de manera que tinguin seguretat a l’hora de prendre una decisió tan important com és la de triar els estudis que volen realitzar o a quina professió es volen dedicar.

L’any passat, el Saló de l’Ensenyament tancava una edició marcada per la internacionalització dels estudis. Quina serà la tendència destacada ara?

La internacionalització continua jugant un paper important. En cada edició hi ha presents expositors de diferents països que venen a Barcelona a buscar alumnes. Tenim un nivell acadèmic molt elevat i l’oportunitat de seguir la seva formació fora és una al·licient molt important per als visitants. Per exemple, en aquesta 16a edició de Futura, comptarem amb 17 de les millors universitats de la Xina que vindran a oferir intercanvis acadèmics amb estudiants locals.

I a banda d’això, quines novetats hi trobarem?

Aquest any hem apostat per continuar ajudant els alumnes i les seves famílies a triar el seu camí. Per això, volem potenciar la part d’orientació tant presencial com on-line per a tots els que estiguin interessats a assistir-hi. Hem creat uns vídeos d’orientació tant de l’oferta que trobaran al Saló de l’Ensenyament, com d’orientació en general; tanmateix el portal d’informació 365.com s’obrirà tres setmanes abans del Saló i continuarà obert tot el mes de març, amb tota l’oferta dels expositors per tal de complementar-ne la visita. I en la part presen-

cial, hi haurà més orientadors, tant a Ensenyament com a Futura, per poder guiar els alumnes.

La formació professional i el seu desenvolupament és, actualment, un dels eixos clau del Departament d’Educació. Com hi serà representada?

La seva presència al Saló de l’Ensenyament serà molt rellevant, en línia amb la importància creixent d’aquest tipus d’estudis. En l’edició d’enguany tenim un total de 190 expositors, 52 dels quals oferiran diversos estudis de formació professional. És a dir, gairebé el 30% de l’oferta serà d’FP.

Els idiomes també comptaran amb un espai reservat en aquesta cita. Quins són els que tenen més demanda?

Els idiomes sempre juguen un paper important al Saló de l’Ensenyament i a Futura. Un any més, comptarem amb el conegut com a “Saló dels Idiomes”, un espai dins del saló, coordinat per l’Associació de Promotors de Cursos a l’Estranger (ASEPROCE) que aglutina tots els expositors que donen a conèixer l’oferta de cursos i estades a l’estranger.

Així mateix, també hi haurà presència de diverses universitats angleses sota el paraigües del British Council. Afegir, també, que a Fu-

// 3

4 //

Món Universitari

// Entrevista

tura hi haurà 17 de les millors universitats de la Xina oferint màsters i estudis de postgraus als visitants. Pel que fa als més sol·licitats, l’anglès, el francès i l’alemany continuen com les llengües més demandades per a estudiar i per fer intercanvis, però en la actualitat el xinés està agafant molta força.

I els estudis artístics, com es potenciaran?

El Saló ofereix la més àmplia oferta relacionada amb els estudis artístics.

Enguany cal remarcar, que al Palau 1, al sector de les universitats, hi haurà un espai dedicat a aquests ensenyaments: art dramàtic, conservació i restauració de béns culturals, dansa, disseny i música. Cal dir que aquests estudis, adaptats a l’espai europeu d’educació superior, són equivalents a tots els efectes als graus universitaris.

Avui dia sabem que la formació és continua. Futura, en aquest sentit, és una cita obligada per als qui vulguin ampliar la seva formació més enllà del Grau?

El saló Futura n’és la continuació. Avui en dia l’educació no acaba a la universitat o a l’FP, i en aquest espai els estudiants poden conèixer les millors maneres de

continuar la seva formació, a nivell nacional e internacional. Es tracta d’alumnes més grans, amb les idees més clares i que busquen especialitzar-se en alguna matèria concreta amb l’objectiu de destacar a nivell professional.

La vocació del Saló sempre ha estat la d’orientar els joves en l’elecció del seu itinerari formatiu.

Però els pot donar un cop de mà pel que fa a facilitar-los l’accés a beques i ajuts o a la primera feina?

Totalment. Moltes universitats i expositors ofereixen diferents beques molt interesants. En aquest sentit, l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), depenent de la Secretaria d’Universitats de la Generalitat de Catalunya, comptarà amb un espai propi on disposarà de tota la informació sobre beques i ajuts. Així mateix, i com a novetat d’aquesta edició, l’ICEX tindrà presència al saló Futura informant de les beques que permeten estudiar un màster i treballar a l’estranger al mateix temps.

També organitzem el Saló de l’Ocupació Juvenil, que serveix per ajudar els joves a introduir-se en el mercat laboral, on coneixeran diferents oficis i podran parlar amb empreses que busquen joves per contractar-los.

“En aquesta 16a edició de Futura, comptarem amb 17 de les millors universitats de la Xina que vindran a oferir intercanvis acadèmics amb estudiants locals.”

.

Cap al món laboral El 21 i el 22 de març, tindrà lloc la segona edició del Saló de l’Ocupació Juvenil després de la bona acollida de l’any passat. Organitzat per Fira de Barcelona i Barcelona Activa, conjuntament amb altres entitats de la ciutat, el saló organitzarà activitats perquè les persones de 16 a 35 anys tinguin les claus per accedir al món laboral i reorientar la seva vida professional. En aquest espai de trobada, es podran conèixer els diferents sectors professionals i les competències més valorades per les empreses. El saló ocuparà part del Palau 2 del recinte de Montjuïc, amb la idea que els assistents puguin valorar totes les opcions existents. Un espai de trobada entre joves a la recerca de treball amb els diversos sectors professionals. Comptarà amb la presència de diferents entitats que donaran a conèixer els seus programes i activitats per facilitar la incorporació i acompanyament en el mercat laboral.

Els assistents podran descobrir i conèixer ocupacions i oficis poc conegudes, experimentant-ne en primera persona.

Molt més que teoria Ja fa uns quants anys que la Setmana de la Formació i el Treball ofereix un ampli ventall d’activitats com ara tallers i demostracions o experiments en viu, concursos i fins i tot, el 2018, van posar en marxa una scape room...

Seguiran en aquesta línia? Respon la seva directora, Laura Pararols: “Aquestes activitats continuen en aquesta edició. Hem vist, en darrers salons, que es tracta d’una bona manera per els alumnes d’aprendre a prendre decisions, per exemple. Per això, mantenim aquesta aposta per les activitats com l’scape room, perquè els visitants s’ho passin bé i alhora siguin capaços de prendre decisions importants.

També repetiexen l’Aula de Tecnologies Multimèdia, organitzada pel Centre de la Imatge i la Tecnologia Multimèdia de la UPC (CITM), amb el videojoc Virtual Riders creat pels estudiants i el professorat del centre, i que recrea una cursa de motos a través de la realitat virtual, així com també una màquina arcade amb d’altres propostes realitzades pels estudiants.

De la seva banda, l’Espai Ciència, integrat per la UB, el CSIC, Cerca, FIB-UPC o el Museu d’Arqueologia de Catalunya, entre d’altres, oferirà un programa d’activitats divulgatives i experiments lúdics i interactius.

Destaquen els micro espectacles que combinen màgia i matemàtiques, a càrrec del catedràtic de la UdG Miquel Duran, i els experiments científics del mediàtic Dani Jiménez.”

Món Editorial

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6795-2014 ISSN 2385-5428 (inernet) ISSN 2385-541X (impresa)

6 //

Món Universitari

// D´interès

Què busca

millennial Estarien disposats a cobrar fins a 3.000 euros menys a canvi de flexibilitat horària, es consideren nòmades digitals i estudien la reputació i el compromís social d’una empresa abans d’acceptar una oferta de feina.

Així són a grans trets els millennials que treballen en el sector tecnològic.

La tecnologia forma part del nostre dia a dia. Mou el món i cada cop intervé en un nombre més gran de processos i hàbits diaris, tant el en plànol personal com en el professional. Ho confirma també el fet que en els darrers anys la inversió en empreses emergents tecnològiques hagi crescut fins a un 45%. Si això li sumem que els millennials conformaran la meitat de la força laboral a nivell mundial el 2020, val la pena fer una radiografia dels interessos i valors que el talent millennial tecnològic anteposa a l’hora de decantar-se per una feina o una altra.

Això mateix van pensar des de l’escale-up tecnològica ForceManager, que encapçala l’estudi Millennials in Tech, el primer informe a Espanya sobre les preferències laborals dels professionals millennials del sector tecnològic. L’estudi, en què han participat 300 treballadors d’entre 22 i 37 anys amb feines en la indústria tecnològica, busca revelar les principals motivacions laborals d’aquest perfil i com les startups i scaleups nascudes a Catalunya i Espanya poden treballar per atraure i fidelitzar el millor talent.

El factor temps, clau

L’estudi de ForceManager posa de manifest com, tot i que la principal motivació dels millennials tech és el sou (seguit del reconeixement, la responsabilitat i les opcions de creixement), més del 60% d’ells renunciaria a 250 euros mensuals per un horari i jornada laboral que els permeti conciliar i organitzar el seu temps de forma més autònoma, sense lligams i lluny de les inflexibles estructures corporatives d’algunes companyies. El 62% mostra, a més, preferència per l’horari nord-europeu/americà (amb una pausa curta per menjar) i pràcticament la totalitat d’ells dona molta importància a l’espai de treball.

El col·lectiu també para especial atenció a l’Employer Branding de les empreses. La majoria busca alinear els seus valors amb els de l’empresa per la qual treballen i tenen més en compte que mai la reputació i el compromís social que denoten les companyies a través de les seves xarxes. Duen a terme una recerca ben acurada, tot buscant l’opinió de treballadors a Internet i informació relativa a la Responsabilitat Social Empresarial que practiquen, ja que més d’un terç prioritzaria una companyia que s’impliqui en causes solidàries o d’RSC. Un 82% dels enquestats també aspiren a treballar en un entorn internacional.

Nòmades digitals

Com no podia ser d’una altra manera, per a ells i elles la tecnologia és clau pel dia a dia. Millennials in Tech també posa de manifest que estan totalment a favor d’implementar solucions basades en la Intel·ligència Artificial en l’entorn laboral. Els millennials, no en va, són nadius digitals i estan molt acostumats a utilitzar els seus smartphones personals a la feina per respondre e-mails i comunicar-se amb els seus companys. També empren aplis de productivitat, per la qual cosa no és d’estranyar que per a ells sigui determinant que l’empresa proporcioni eines de tecnologia modernes.

Pel 45% dels enquestats, la digitalització i la connectivitat ajudaran tant a millorar la productivitat com a implantar la tendència d’horaris flexibles, quelcom que ells també prioritzen. “Quan se’ls planteja la qüestió sobre què valoren més del seu ocupador, la majoria prefereix treballar amb l’última tecnologia abans que tenir una oficina amb un disseny agradable, mobles moderns i menjar de franc”, afirma l’estudi. El 40% preveu tanmateix que la implementació de la Intel·ligència Artificial i els assistents de veu a les mecàniques empresarials optimitzaran càrregues de feina i productivitat, i fins al 59%, a més, formaria part d’un programa de digital nomads posat en marxa per la seva pròpia empresa, la qual cosa implicaria canviar l’entorn laboral d’oficina per treball en remot o en mobilitat gràcies a l’ús de noves tecnologies.

El 59% de millennials tech canviarien l’entorn laboral d’oficina per treball en remot o en mobilitat gràcies a l’ús de noves tecnologies.

Emprenedors nats L’estudi Millennials in Tech de ForceManager també revela com el 80% dels enquestats ja ha treballat en una startup o, si més no, li agradaria tenir aquesta experiència. “Els entorns flexibles, altament creatius i amb projectes potencialment grans, desperten un gran sentiment de pertinença, la qual cosa significa un avantatge competitiu molt valuós a l’hora d’atraure al millor talent. L’estudi apunta tanmateix que els Millennials del sector tecnològic tenen esperit emprenedor: més del 57% té idees per començar un projecte propi i/o proposa idees de millora i creixement dins de la seva empresa actual. A més, el 22% ja tenen els seus projectes personals en marxa.

.

D’interès //

Món Universitari

// 7

el talent

tecnològic?

Parlen els experts: Helena Torras, David Tomás, CEO i fundadora de CEO i Fundador de B-wom Cyberclick “El millennial vol sentir-se part del projecte. Les noves generacions s’interessen molt més per la situació de l’empresa a les entrevistes de feina. Fan moltes preguntes i es nota que s’han informat. El salari és un tema important, però preval la flexibilitat horària.”

“Els millennials solen renunciar a la feina o salari si no creuen en la companyia. També volen un feedback constant: valoren que se’ls informi sobre la feina i busquen un coach que els faci costat i els incentivi a l’hora d’assumir reptes.”

Tiago Santos, Chief People Officer de Cooltra

Toni Gimeno, director de Màrqueting Digital d’Adecco Group

“El millennial vol començar treballant en una gran empresa on trobar referents. Després, volen passar a una startup i, quan ha assolit experiència i confiança suficients, aspiren a tornar a una gran empresa.”

Executive MBA

SESSIÓ INFORMATIVA

30

International MBA (100% English)

Vine a conèixer l’escola de negocis líder en Empresa, Màrqueting i Economia Digital.

Confirma la teva assistència

Carlota Galinha Alumna del MITB d’ESIC

MARÇ

10 a 12 h.

“El millennial, quan s’informa sobre una empresa, busca un perquè, busca com s’hi treballa i busca uns beneficis. També busquen aprendre, un mentor que els ensenyi.

En aquest sentit, fidelitzar és fonamental.”

CAMPUS POSTGRAU ESIC C/ Marià Cubí, 124 93 414 44 44 | info.barcelona@esic.edu www.esic.edu/barcelona

Costanza Vannutelli, responsable Juan Manuel d’Innovació Chicote, d’Utopicus director de RRHH “El que més motiva un millennial a de DKV Seguros

l’hora d’incorporar-se a l’empresa és sentir-s’hi alineat. La tecnologia ajuda a comunicar-se i a que, per exemple, el tema de la flexibilitat horària pugui tirar endavant.”

Sandra Arévalo, CEO i fundadora de Wisar

“Tu atraus al millennial. Són persones fàcils de seduir, ja que venen motivades pel sol fet de ser joves.

El problema ve després, a l’intentar fidelitzar-los. Quan s’adonen de la importància que tenen per a l’empresa, comencen a demanar més (revisions salarials, bonus...).”

“El millennial busca l’autonomia.

Tot i així, l’empresa ocupadora ha de conèixer el dia a dia de l’empresa i, per tant, ha de crear línies de confiança. La gestió d’un equip es basa en la confiança.”

MASTER PROGRAMES SUPERIORS

Màster en Direcció de Màrqueting i Gestió Comercial Màster en Direcció de Màrqueting Esportiu Màster en Direcció de Comunicació i Publicitat Master in International Trade Business

ECONOMIA DIGITAL

MASTER P O S T G R A U

Màster en Màrqueting Digital (Taught also in English)

(100% English)

Master in Marketing Management (100% English)

PER MATRÍCULES REALITZADES FINS AL 31 DE MARÇ

Transformant persones

8 //

Món Universitari

// D’interès

Girl power!

L’emprenedoria en femení agafa embranzida Ni les dificultats per accedir al finançament inicial, ni la paperassa que cal omplir, ni, fins i tot, les incerteses econòmiques que comporta viure sense un sou assegurat són ja un impediment prou gran per fer enrere un nombre cada vegada més gran de dones millennial que ja es plantegen l’emprenedoria com a principal via d’accés al mercat laboral.

Emma bouisset

I és que les dades són rotundes: amb unes xifres d’atur juvenil del 30,79% (INE, 4t trimestre 2018), la perenne xacra de la bretxa salarial –que és del 20% segons l’OIT- i un sostre de vidre que continua infranquejable– només un 30% de les dones a Espanya són directives segons l’informe Women in Business 2019, no és d’estranyar que l’emprenedoria femenina

hagi anat a més al nostre país en els darrers anys i les dones emprenedores ja suposin el 45%, tal com recull el darrer Global Entrepreneurship Monitor.

Per comprovar-ho, Món Universitari ha volgut conèixer de primera mà dues iniciatives emprenedores en clau femenina. Són els projectes guanyadors de les edicions 2017 i 2018 del premi Eres Impulso, una plataforma d’emprenedoria social femenina creada per

Font Vella l’any 2015 que té com a objectius donar suport a les dones que volen posar en marxa una startup d’impacte social.

Elles obren el camí a tota una nova generació Girl Power que les seguirà de ben a prop. Joves millennials que també voldran ser les seves pròpies caps per aconseguir una oportunitat laboral que encaixi amb els seus interessos i valors i els permeti de créixer, a més, com a persones.

.

4 de cada 10 dones millennial es veu capacitada per a posar en marxa un negoci propi Font: Estudio Global de Emprendimiento Amway 2018 (AGER).

D´interès //

Món Universitari

MARIA FOLGADO OTEO B-Swim, la natació que s’adapta a tu

CAROL RIUS / HELOISE BUCKLAND Husk Ventures

Guanyadora de la 3a edició Eres Impulso de Font Vella

Guanyadores de la 4a edició Eres Impulso de Font Vella

Foto: B-Swim.

Carol Rius.

“Jo sempre m’he vist capaç de fer qualsevol cosa que se m’acudís” Maria Folgado Oteo ja feia anys que treballava en l’àmbit de l’esport, del benestar i de l’activitat per a persones amb discapacitat quan va posar en marxa el projecte B-Swim, la natació que s’adapta a tu. “La inquietud de poder desenvolupar noves formes d’intervenció en l’aigua per millorar la vida de persones amb discapacitat física va ser-ne el detonant”, explica. Així, aquesta mestra d’educació primària, entrenadora de natació, i Master en Gestió i Direcció d’Entitats Esportives es va unir a dos socis provinents del món de la banca i l’enginyeria, i va engegar el que avui dia és una empresa que dissenya entrenaments de natació amb un mètode propi “especialment adaptat per a persones amb dificultats motrius que precisen de dinàmiques específiques”.

Què ha estat el més difícil d’emprendre?

Els inicis, perquè no teníem una formació clara en emprenedoria i,

al començament, els papers oficials, registres, la gestió econòmica, facturació, xarxes socials ... tot ho havíem de fer nosaltres. I no tots sabem fer de tot.

Quins han estat els teus referents?

Les dones de la meva família: la mare, l’àvia i la germana. Les tres han estat capaces de tirar endavant malgrat les dificultats i sempre fent coses que no s’esperaven d’elles, tant per ser dona com per la falta de formació, o per les expectatives del que hauria de ser correcte de fer. Així que jo sempre m’he vist capaç de fer qualsevol cosa que se m’acudís.

Creus que les dones emprenen diferent dels homes?

Em fa la sensació que les dones quan emprenen ho fan com empeses per un desig de canviar les coses, com una forma de buscar millorar alguna cosa. I el que si veig clar és que veuen l’empresa des d’una perspectiva diferencial, aporten una visió més global del projecte.

El millor i pitjor de ser el teu propi cap.

El pitjor és no saber desconnectar, perquè al final l’empresa que has creat és també la teva vida, però el millor és, precisament, que pots decidir gairebé en tot moment què fas o cap a on vols anar.

Per emprendre és imprescindible...

Arriscar i no ser conformista.

Heloise Buckland.

“Com moltes dones, nosaltres som molt pràctiques i pragmàtiques” La desigualtat econòmica que hi ha en molts països a més de l’impacte del canvi climàtic sobre les comunitats més vulnerables va portar Carol Rius (Graduada en Comerç Internacional i Màster en Administració Pública) i Heloise Buckland (Graduada en Llengües Modernes, Llicenciada en Política ambiental i recursos rurals i ecologista col·legiada) a crear ara fa gairebé dos anys Husk Ventures, una empresa social que transforma un subproducte agrícola (closca d’arròs) en biocarbó i bioestimulants per millorar la fertilitat del sòl i augmentar la productivitat i els marges dels agricultors i la seva resiliència enfront el canvi climàtic. “Amb els nostres anys d’experiència en la innovació social, la sostenibilitat i els negocis internacionals a Europa, Àsia i Amèrica Llatina” -expliquen- “vam decidir crear una cosa nova, amb alt impacte i una base econòmica sòlida.

Compartim una passió per contribuir als reptes globals ambientals i socials i en descobrir la closca d’arròs i les oportunitats que representa no hem mirat enrere.”

Què ha estat el més difícil d’emprendre?

Aguantar la incertesa econòmica; sobretot no saber en quin moment tindràs un sou. Sent una empresa social, també un repte important per a nosaltres és assegurar un equilibri

entre crear un impacte positiu en la vida de les persones per a qui treballem (petits agricultors que viuen amb menys de 5 dòlars al dia), i crear un model econòmic robust.

Heu pensat mai a llançar la tovallola?

Per sort, encara no! Portem 18 mesos i fins ara la passió, entusiasme i sobretot els resultats positius que estem veient quant a l’impacte de biocarbó, les ganes de l’equip local a Cambodja i el suport d’agents a Europa ens animen a seguir.

Creieu que les dones emprenen diferent dels homes?

Com moltes dones, nosaltres som molt pràctiques i pragmàtiques i tenim un estil de lideratge empàtic, prioritzant escoltar i entendre a les persones amb qui treballem.

El millor i pitjor de ser el teu propi cap.

El millor, la llibertat de ser creatives i ser guiades per la intuïció i tenir la flexibilitat de pivotar nostre model de negoci si cal. El pitjor, la dificultat de desconnectar de la feina, que està amb nosaltres sempre.

Per emprendre és imprescindible...

Tenir passió i una fe incansable.. i un bon sentit d’humor!

// 9

10 //

Món Universitari

// D´interès

Talent disruptiu?

Sí, gràcies!

Algunes de les ments més brillants i creatives de les empreses són considerades com a “incòmodes” pels seus caps, ja que solen ser perfils contestataris i inconformistes. No obstant això, sabies que el talent disruptiu resulta summament valuós per a un negoci?

Què hauria estat d’Apple sense Steve Jobs o de Virgin Airlines sense Richard Branson? Tots dos líders s’han caracteritzat per presentar un caràcter allunyat de les normes i, fins i tot, amb un punt d’extravagància que va ajudar, però, a fer progressar les seves companyies fins a límits insospitables. I és que el talent disruptiu, si bé pot resultar incòmode de gestionar, és necessari per a qualsevol empresa que vulgui aconseguir un valor diferencial al mercat.

Aquests professionals permeten:

•Descobrir noves tendències

Els perfils laborals disruptius es

troben en constant cerca de nous projectes, diferents punts de vista i solucions alternatives. Canvien tot sovint de feina, o de departament, ja que de seguida es cansen si els projectes no els omplen, i això obre la porta al progrés i a la innovació i, per tant, són una peça clau per a fer que l’empresa destaqui per davant dels seus competidors.

Obrir la mentalitat de la •companyia

Tot sovint, les multinacionals o grans corporacions es regeixen seguint un model vertical, tradicional i de caràcter conservador en el qual els treballadors no prenen part en les decisions ni participar del debat

Ben integrats Crear un bon clima de treball resulta crucial per evitar conflictes a totes les empreses. Però en el cas de les companyies que incorporen a les seves files talents disruptius, aquesta necessitat es fa encara més evident, ja que són treballadors que topen fàcilment amb les rutines establertes. Per això, convé que l’organització en planifiqui la integració des d’una perspectiva global que ha d’incloure des del mateix moment de la benvinguda fins a la inclusió en equips de treball (que hauran de ser oberts i flexibles) i l’acompanyament al llarg de tot el recorregut professional mitjançant un lideratge comprensiu i no autoritari.

intern de la companyia. Els professionals disruptius són combatius en aquest sentit, ja que són grans oradors i defensen la seva postura amb arguments elaborats, una eina molt interessant de cara a negociar amb clients externs. A més, estan sempre oberts a incorporar noves idees i aporten solucions inimaginables que poden evitar un possible fracàs empresarial.

el seu entusiasme •a laContagiar resta de l’equip

.

La seva ambició, passió i ganes de crear funcionen com una potent font de motivació per als companys.

I un equip de treball motivat és un equip de treball més productiu.

Encara que puguin resultar incòmodes de gestionar, comptar amb talents disruptius és bàsic per a qualsevol empresa que vulgui aconseguir un valor diferencial al mercat

D´interès //

Món Universitari

TCA: preguntes i respostes L’estrès associat a èpoques en que l’exigència acadèmica assoleix el seu pic, com ara la preparació del Treball de Fi de Grau o dels exàmens finals, així com la pressió que algunes xarxes socials focalitzen en la imatge personal, poden posar a prova la resistència mental dels i les estudiants i agreujar patologies que fins ara havien romàs latents o semiocultes com ara els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA). La bulímia i l’anorèxia en són els més coneguts, però n’hi ha d’altres. Per descobrir com podem lluitar-hi, Aizea Villarreal, especialista en Consciencia Corporal i cofundadora de Desnúdate Autoestima Corporal*, centre especialitzat en la recuperació d’aquests trastorns, ens en parla.

Què són?

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA) són trastorns mentals d’origen multicausal caracteritzats per un comportament patològic davant de la ingesta alimentària i una obsessió pel control de pes. (Font: Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia de Barcelona) A més de la simptomatologia física (restricció alimentària, ingestió compulsiva, purgues, baixada / augment de pes, etc.), els TCA són conflictes psicològics profunds en què hi ha una dificultat en la gestió de les emocions.

Encara que l’Anorèxia i la Bulímia són les dues variants del trastorn més conegudes, hi moltíssimes altres tipologies com el Trastorn per afartament (Ingesta compulsiva d’aliments sense compensació), la Vigorèxia (pràctica de exercici físic de manera compulsiva), Ortorèxia (obsessió per l’alimentació saludable) o altres Trastorns no especificats. A més, cal destacar que gran part de les conductes de risc associades als TCA passen desapercebudes en estar acceptades, i fins i tot, valorades en una societat que enalteix el culte al cos.

Quina incidència hi ha actualment?

Actualment, s’estima que entre l’11 i el 16% de la població femenina

espanyola d’entre 12 i 21 anys està afectada per un TCA (Font: Adeslas).

Segons els últimes dades recollides per l’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia de Barcelona, ser dona és un factor de risc per patir un TCA, ja que 9 de cada 10 casos són dones.

A causa de l’estigma existent sobre els trastorns mentals i la informació esbiaixada que els mitjans de comunicació difonen sobre els TCA, l’imaginari col·lectiu actual sobre les persones afectades és el d’una noia adolescent extremadament prima i obsessionada únicament pel seu pes.

Aquesta visió unidireccional dels TCA invisibilitza milions de dones adultes afectades.

Com es poden detectar i / o prevenir?

Encara que el primer que ens vingui al cap per detectar un TCA pugui ser fixar-nos en si la persona ha patit un canvi de pes, hi ha certes tipologies dels TCA, com ara la Bulímia, en què les alteracions físiques poden no percebre’s o no es perceben fins passat un llarg període de temps.

Per tant, a banda de fixar-nos en els canvis físics de la possible persona afectada, és molt important que n’observem el comportament; si ha hagut canvis en la seva rutina alimentària, si ha modificat la seva manera de relacionar-se amb els seus amics, si fa molts comentaris sobre dietes / imatge personal, si observem

que està més irascible / trista, etc.

Pel que fa a la prevenció, pel seu origen multicausal, s’ha de donar des de diferents llocs. Començant per la difusió d’informació veraç sobre els TCA en els mitjans de comunicació, seguint per la creació de campanyes publicitàries que donin suport a la diversitat corporal, passant per canvis en la indústria de la moda o impartint pedagogia sobre autoestima corporal a les escoles.

Com es poden abordar des de l’àmbit universitari?

I a través de les xarxes socials?

Des de l’àmbit universitari considerem que seria crucial poder prevenir i detectar els TCA a través de formacions específiques sobre el tema adreçades als futurs professionals sanitaris, educadors socials, comunicadors, professors, entre d’altres.

Quant a les xarxes socials, la que gira entorn de la imatge personal és Instagram: hi podem trobar molts comptes que conviden a l’obsessió per tenir un cos perfecte. Tanmateix, cada vegada hi estan agafant més força comptes que donen suport a la diversitat corporal emmarcats en el moviment feminista.

.

*Guanyadora de la 4a edició Eres Impulso de Font Vella.

// 11

12 //

Món Universitari

// Líder d´opinió

Cantautora

Rozalén “Si tots ens dediquéssim al que realment ens fa feliços, el món funcionaria d’una altra manera” La seva és una veu que no només encisa damunt d’un escenari. En les distàncies curtes, Rozalén irradia llum, esperança, tendresa i alegria... i transmet coherència, compromís, esforç i denúncia. Descobrim més sobre la cantautora manxega (i ara ambaixadora de la plataforma d’emprenedoria social femenina Eres Impulso de Font Vella) en aquesta entrevista on abordem qüestions com el paper de la família, el feminisme o la reivindicació de la memòria històrica en la seva trajectòria professional.

Emma bouisset

Què és l’èxit per a tu?

Creus que vivim en una societat que confon massa sovint èxit amb fama?

Doncs, precisament, això m’ho vaig començar a plantejar ara farà un parell d’anys, perquè la gent et diu: “Quant d’èxit estàs tenint!”

Però, per a mi, l’èxit és dormir tranquil·la, ser coherent i estar plenament feliç amb el que faig. En aquest sentit, per tant, d’èxit, en tinc.

El que passa és que, en el

meu cas, això que faig, a sobre, ven. Així que suposo que aquest és l’èxit en què la gent pensa.

Pel que fa la fama, aquest és un tema que porto una mica mig mig. Potser el que més em molesta és la manca de llibertat. I em dol molt que em jutgin. Però també sé que és un preu que haig de pagar. No tot podia ser tan meravellós! Així que m’hi adapto i l’agraeixo. Perquè tampoc no canviaria això que tinc ara per res del món.

I amb l’ascens tan meteòric d’aquests dos últims anys, com aconsegueixes tocar de peus a terra?

Tinc un entorn meravellós.

La meva mare, des del primer minut en què vaig treure el primer disc, no ha parat de repetir-me: “Humilitat, sempre, que torres més altes han caigut!”. I els meus amics no em permeten ni mitja ximpleria. I, per descomptat, vaig a teràpia amb una psicòloga meravellosa que m’ajuda a portar una mica millor les coses que no

porto tan bé. I, després, també hi ha el factor temps i el fet que em vagin passant coses dures; tot això em fa aprendre moltíssim.

El teu últim disc, Cuando el río suena..., es basa en les vivències dels teus familiars. Quin lloc ocupa la família en l’escala de valors de Rozalén?

Jo crec que està en el número u. Vaig molt a poc a Albacete, a Letur, però en realitat estic tot el temps amb la meva fa-

mília a la boca. Tinc sempre molt presents les dones de casa meva -la meva mare, la meva àvia-, i el meu pare -que és un paràs- . A més, ara, sento com que els he de protegir jo, i no a l’inrevés.

Tens la sensació que en aquesta era de fake news i postveritats ha arribat l’hora de reivindicar d’una vegada per totes la memòria històrica, tal com has fet a la cançó “Justo”?

Jo crec que sí. A la nostra ge-

Líder d’opinió //

“Em sento cada vegada més responsable d’aconseguir que el que dic sigui important i positiu.” neració ens toca de posar una mica de calma i parlar-ne o això s’oblidarà de veritat. I jo, en aquest aspecte, sóc molt mexicana: porto els meus avantpassats amb mi, i per a mi és essencial saber d’on vinc i on vull anar.

“La falta d’empatia és la gran malaltia de les persones”, has declarat. El fet que cantis amb Beatriz Romero (intèrpret de llengua de signes), a qui vas conèixer a Bolívia on ambdues éreu cooperants, és el teu granet de sorra per trencar barreres?

Oi tant! És una declaració d’intencions. És un fer més que no pas un dir. A més, un què vol? Doncs que la seva música l’escolti com més gent, millor. I amb la Bea, ve més gent als concerts!

Persones sordes que, potser, no havien viscut mai abans aquesta experiència. A més, hem creat una cosa entre nosaltres que, quan em falta ella, sembla que em falti la meva cama. Ella és part essencial de l’espectacle i el fet de compartir-hi protagonisme ho multiplica tot.

Dius que el teu tema “La puerta violeta” és un cop de porta al masclisme.

Malgrat això, les conductes masclistes persisteixen, fins i tot entre adolescents. Què creus que caldria fer per erradicar d’una vegada la cultura del patriarcat?

Crec que la base està en l’educació. És bàsic i cal seguir-hi insistint, perquè, ara, amb les xarxes socials, amb les lletres de les cançons urbanes que són tan masclistes, hi ha un merder... Soc súper optimista quan veig un 8M en què absolutament tothom surt al carrer i hi ha moltes nenes que ja saben el que significa el feminisme.

Alhora, però, hi ha manades i jutges que no ens tracten bé. Per tant, hem de seguir insistint-hi des de l’educació.

I fer-ho amb molt d’amor i explicant les coses bé.

Ets membre de la Generació Millennial. Com perceps les xarxes socials?

Com una font d’oportunitats o potser en fem un gra massa?

Uf! A mi em fan molta mandra, però cal usar-les per bé.

Perquè d’aquesta manera sí que fan arribar el missatge que vols, expandeixen les teves idees ... I cal lluitar contra els haters. Jo, ara mateix, tinc una facilitat de bloquejar meravellosa.

Et pesa el fet que, com a figura pública que ets, moltes noies puguin tenir-te com un referent?

Molt. I em pesa en el sentit que, des de la meva posició, sí que em sento cada vegada més responsable d’aconseguir que el que dic sigui important i que sigui positiu. ¡De xorrades també en dic, és clar!

Però, sobretot, m’esforço perquè siguin missatges potents.

I creus que és possible ser coherent les 24 hores del dia amb la imatge que projectes? És totalment impossible. Però quan no ho sóc -i crec ser-ne conscient-, explico per què ho faig. Perquè el millor que pot ser una és ser honesta.

Per acabar, en un moment com l’actual, en què el mercat laboral és molt volàtil, com creus que haurien d’orientar els joves la seva formació? En què s’haurien de basar per decidir?

El primer que cal fer és escoltar-se i saber el que un vol fer.

Perquè és que, si tot va bé, serà el teu treball durant tota la vida! Si tots ens dediquéssim al que realment ens fa feliços, el món funcionaria d’una altra manera. I la gran majoria, arribem a la selectivitat i ja ens estan dient quines carreres tenen més feina... Que s’oblidin de tot això. Si volen ser forners, que facin els millors pans, que és meravellós.

Però que facin el que facin, ho facin perquè de veritat és el que volen fer. La resta és una merda.

.

Món Universitari

Camí llarg, passa curta María de los Ángeles Rozalén Ortuña (Letur, Albacete, 1986) no podia ser altra cosa que músic. La Srta. Rozalén - com l’anomenaven a l’escola- canta des que té records (la seva mare ja li cantava) i de petita va aprendre a tocar la guitarra i la bandúrria. En acabar el Grau de Psicologia a la Universitat de Múrcia, recorda que se sentia “perdudíssima, com tothom quan acaba una carrera”, per tant, quan li van parlar d’un màster en musicoteràpia, no s’ho va pensar dos cops: va fer les maletes i va marxar cap a Madrid, on a més d’estudiar, va començar a tocar en locals i cafès.

“Cursar musicoteràpia em va encantar, i ara m’ajuda moltíssim a compondre cançons i a crear els espectacles”, assegura satisfeta.

L’èxit del seu disc de debut, l’autoproduït Con derecho a... (2013), va cridar l’atenció de les multinacionals, situant definitivament la novella cantautora en el camí dels escenaris en lloc del de les teràpies.

Rozalén va fitxar per Sony Music i

RLM, i al cap de dos anys va publicar Quién me ha visto… (2015) i, més endavant, el disc nominat a Àlbum de l’Any als premis Latin Grammy de 2018, Cuando el río suena… (2017), que conté el tema “La Puerta violeta”, també nominat en la categoria de Cançó de l’Any. Un ascens vertiginós que s’ha accelerat, sobretot, en els últims dos anys, però que la manxega defensa que ha estat fruit de l’esforç i del treball fet sense perdre punt. L’últim graó d’aquesta trajectòria el posa el llibre Cerrando puntos suspensivos (Aguilar), on aquesta fan absoluta de Julio Cortázar, Almudena Grandes, Karmelo Iribarren o Nuria Varela -“Feminismo para principiantes (Ediciones B) és el llibre de capçalera que recomanaria a tothom perquè dona una visió general del feminisme que és súper potent”, afirma contundent-, repassa les seves vivències personals i professionals més importants dels darrers anys.

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

Impulsem el teu somni G R AU E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P

// 13

14 //

Món Universitari

// D´interès // PASSPORT

Idiomes i mercat laboral Un terç de les ofertes de feina requereixen el domini d’un idioma estranger. Sectors com l’hostaleria, el turisme, les telecomunicacions i els recursos energètics són els que s’enduen la palma.

esther escolán

Vivim en un món cada cop més globalitzat on la lliure circulació de persones, informació i fluxos comercials és més que habitual.

Les empreses aposten cada vegada més per competir internacionalment i per incorporar equips quant més multiculturals millor, amb el consegüent enriquiment que la diversitat les aporta, i això dibuixa un escenari on els idiomes seran els que, definitivament, acabin de decantar la balança a l’hora de triar un candidat o un altre per

cobrir una determinada oferta laboral.

L’anglès, el més sol·licitat

Segons l’Informe Infoempleo Adecco sobre oferta y demanda de empleo en España, fet públic el juny de 2018, fins a un 34,7% de les ofertes de feina requerien conèixer algun idioma estranger.

El més demandat, amb diferència, era l’anglès, present en un 92,3% d’ofertes. El seguien de lluny l’alemany (7,4%), el francès (7,2%), el portuguès (1,3%) i l’italià (0,8%).

Un altre fet que constata l’estudi és que a més categoria professional més demanda hi ha d’un idioma estranger. Així, mentre que als directius se’ls demana en un 57% de les ocasions; als comandaments intermedis se’ls exigeix en un 39%; als tècnics, en un 34% i als empleats tan sols en un 22,4%. Quant a funcions a cobrir, el domini d’un idioma és clau en àrees com compres, logística i transport; administració d’empreses; enginyeria i producció, i màrqueting i comunicació.

.

34,7% de les

ofertes demanen conèixer un idioma estranger Font: Informe Infoempleo Adecco sobre oferta y demanda de empleo en España

Per sectors Els que més (i menys) idiomes demanden

Idiomes emergents L’Informe Infoempleo Adecco sobre oferta y demanda de empleo en España posa de manifest l’efecte de la creixent globalització dels mercats en la demanda, cada cop més evident, d’diomes menys tradicionals en el món dels negocis. És el cas del xinès, l’àrab, el japonès, el rus i determinades llengües de l’Europa de l’Est, com el polonès, el txec o el romanès i que, en conjunt, estan presents en un 8,9% de les ofertes. La seva demanda, que ha crescut en funcions directives i comandaments intermedis, destaca en sectors com la sanitat, l’hostaleria i el turisme, les telecomunicacions i l’automobilístic.

+

Els que 1. Hostaleria i turisme (43,6%) 2. Recursos energètics (40,4%) 3. Telecomunicacions (40%)

-

Els que 1. Serveis (23,5%) 2. Automòbil (24,3%) 3. Electrònica i electrodomèstics (26,6%)

Gana la beca IELTS 2019 (10.000€)

¡Cumple tu sueño de estudiar un curso de grado o posgrado en cualquier parte del mundo!

El Premio IELTS busca una persona dinámica, innovadora, sociable y con una gran motivación para contribuir a mejorar la sociedad.

Be the one!

Innovative

www.britishcouncil.es

Dyna m ic

ined m r te e D

So cia

e bl

ve i t ea r C

22-23 MARÇ 2019 RECINTE MONTJUÏC

Actualitza el teu perfil

www.salofutura.com #salofutura