Món Docent núm. 19

Món Docent

L’entrevista Josep GonzálezCambray, conseller d’Educació Cinc anys del decret de l’escola inclusiva: llums i ombres d’un desplegament incomplet L’Escola del Consum de Catalunya, una plataforma per educar la ciutadania Els docents, els grans oblidats de la salut mental a l’escola SX3, un món on els nens i nenes es diverteixen i aprenen a través de la música Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

L’AUTOESTIMA i la seva influència en el desenvolupament infantil i juvenil

Núm. 19 ‘90

r a i d u t s

te r a m r r o

E

F

e x i è Cr xit è r i n Te Fer equip

#

HoPortesDin

P

Grau en Infermeria

Grau en Fisioteràpia

e r t es b O s e b r il - 1 8 h a ’ t d o r 20

I dissabte 22 d’abril-10h

VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa i experimenta en sessions pràctiques

s

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es

Curs acadèmic 2023-2024 Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es

EDITA:

EDITORA: REDACCIÓ:

Món Editorial Infom Kit LPS, SL Pl. Gal.la Placidia 1-3 • 08006 • Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

Adrià Gratacós Torras Jordi Font

DISSENY: Maika Fernández Lorenzo

HAN COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO: Alícia Prats Pitarch i Mireia Soriano Chacón.

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

Món Docent

Laura Pons Salazar L’entrevista Josep GonzálezCambray, conseller d’Educació Cinc anys del decret de l’escola inclusiva: llums i ombres d’un desplegament incomplet L’Escola del Consum de Catalunya, una plataforma per educar la ciutadania Els docents, els grans oblidats de la salut mental a l’escola SX3, un món on els nens i nenes es diverteixen i aprenen a través de la música Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

L’AUTOESTIMA i la seva influència en el desenvolupament infantil i juvenil

Núm. 19 ‘90

SUMARI 1 L’entrevista Josep González-Cambray, conseller d’Educació. L’avançament del curs escolar i el canvi de currículum de Primària i ESO han protagonitzat un inici de curs complex. Amb dues vagues de docents en només un any, al Departament d’Educació se li acumulen els reptes: el desplegament incomplet de l’escola inclusiva per manca de recursos, la caiguda del rendiment escolar, les interferències judicials al català i el malestar dels mestres.

Parlem amb el conseller d’Educació sobre les principals preocupacions del professorat, l’alumnat i les famílies.

Pàg. 2-5 La vida als centres Cinc anys del decret de l’escola inclusiva: llums i ombres d’un desplegament incomplet Cinc anys després de l’aprovació del decret que havia de fer realitat un model educatiu inclusiu a Catalunya, els resultats són encara tímids. L’escola inclusiva no és encara una realitat, i davant d’un context social cada cop més complex, la implementació està causant desequilibris i inquietuds en la comunitat educativa.

Pàg. 6 i 7 El món de l’alumne Parlem de l’autoestima i la seva influència en el desenvolupament infantil i juvenil L’autoestima és una necessitat humana fonamental. Tenir una bona autoestima

es relaciona amb una bona salut mental i un bon desenvolupament socioemocional. Analitzem els factors protectors i els factors de risc en el desenvolupament de l’autoestima infantil i juvenil i identifiquem conductes sobre com actuar davant d’una baixa autoestima a l’escola i a casa.

Pàg. 8-13 Eines per al professorat L’Escola del Consum de Catalunya, una plataforma per educar la ciutadania L’Agència Catalana del Consum, per mitjà de l’Escola del Consum de Catalunya, ofereix a tot el territori català tallers gratuïts d’educació en consum per alumnes d’educació primària, d’educació secundària obligatòria i post obligatòria i d’educació especial.

Pàg. 14 i 15 La vida als centres Els docents, els grans oblidats de la salut mental a l’escola Sensació d’esgotament, frustració i impotència; augment del nerviosisme, dificultats per concentrar-se o malestar físic. Els casos d’estrès, ansietat i depressió entre el professorat s’han disparat un 15% en el darrer any. Amb aules cada cop més complexes i problemàtiques endèmiques en el sistema educatiu, els docents pateixen més, i això també podria explicar la caiguda de rendiment dels alumnes en competències bàsiques.

Pàg. 16-18

Eines per al professorat SX3, un món on els nens i nenes es diverteixen i aprenen a través de la música La música i les cançons són una eina clau perquè els nens i les nenes aprenguin i s’ho passin bé, present en els dos mons del nou SX3: a l’S3, per als més petits, i a l’X3, per als més grans. Amb ella, els nens es diverteixen, aprenen i formen part d’una comunitat musical en català.

Pàg. 19 La infografia Activitat física recomanada Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS), l’activitat física és un comportament que s’hauria d’adquirir des de la infància per convertir els menors actius en adults actius. És fonamental conscienciar la societat sobre la importància de mantenir hàbits saludables des de la infància.

Pàg. 20 i 21 Els altres mestres Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona Del 15 al 19 de març el Recinte Montjuïc de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, on prop de 200 expositors d’universitats, centres d’ensenyament i acadèmies de l’àmbit públic i privat oferiran assessorament als joves per triar el seu futur acadèmic i professional.

Pàg. 22-24

L’ENTREVISTA JOSEP GONZÀLEZ-CAMBRAY, CONSELLER D’EDUCACIÓ

“A l’escola inclusiva calen més recursos” 2

L’avançament del curs escolar i el canvi de currículum de Primària i ESO han protagonitzat un inici de curs complex.

Amb dues vagues de docents en només un any, al Departament d’Educació se li acumulen els reptes: el desplegament incomplet de l’escola inclusiva per manca de recursos, la caiguda del rendiment escolar, les interferències judicials al català i el malestar dels mestres. Parlem amb el conseller d’Educació, Josep González-Cambray sobre les principals preocupacions del professorat, l’alumnat i les famílies.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS El curs 2022-2023 s’ha iniciat amb canvis substancials respecte a altres anys. El més destacat va ser l’avançament del curs escolar. Quina valoració fan d’aquesta mesura?

L’avançament del calendari és una bona mesura per l’alumnat, sobretot per al més vulnerable, que no té les mateixes possibilitats ni els mateixos recursos per continuar treballant els hàbits i aprenentat-

ges adquirits durant el curs. Això fa que aquest alumnat vulnerable sigui més sensible a la pèrdua d’aprenentatges en un període tan llarg com és l’estiu. També és una bona mesura per a les famílies perquè facilita la conciliació familiar.

Tot això no ho diu només el Departament d’Educació, tothom hi està d’acord. Beneficia l’alumnat, en especial el més vulnerable, perquè evita un període de desconnexió tan llarg com el que teníem durant l’estiu.

El sindicat majoritari de l’Educació va denunciar que l’arrencada del curs escolar va ser “un desgavell”. Quines millores tenen previstes per millorar l’inici del curs vinent?

Els centres van obrir amb normalitat i les activitats es van dur a terme a totes les escoles del país, amb incidències mínimes. Amb una excel·lent feina de coordinació per part de les direccions. Per garantir el lleure educatiu universal i gratuït es van contractar 21.238 monitors a tot el país. Els centres van estar oberts a les tardes per facilitar la conciliació de les famílies. Tota mesura és susceptible de millorar, i encara més quan s’implanta per primera vegada, però estem convençuts que l’avançament de curs és una bona mesura per l’alumnat.

No ens fa por preguntar a la comunitat educativa sobre el disseny d’aquesta mesura. Per això, vam encarregar una avaluació externa per analitzar des de diferents vessants com ha funcionat. A partir d’aquí, amb aquesta avaluació damunt la taula, parlarem amb tothom per decidir plegats com concretem l’inici del pròxim curs, que serà en dates similars però amb una fórmula per determinar.

L’avançament del curs escolar va anar acompanyat del canvi de currículum de Primària i ESO, que es va aprovar a finals de setembre, amb el curs ja començat.

SOBRE LA INGERÈNCIA JUDICIAL A L’ESCOLA:

“Un tribunal no pot decidir en quina llengua es fa l’educació d’un país”

El nou currículum inclou com a novetat les competències clau i el perfil competencial de sortida; serà una mesura clau per millorar les competències dels alumnes del futur?

Certament, el calendari de desplegament dels currículums ha estat complicat. Els reials decrets del ministeri es van publicar l’abril del 2022, data en la qual vam poder començar els tràmits dels decrets.

Catalunya va decidir obrir, per primera vegada, un procés participatiu amb els centres educatius, per tal que aportessin la seva visió i així enriquir els nostres currículums.

Aquest fet, juntament amb la tramitació de la nova norma, va fer que es publiquessin els decrets amb el curs ja començat. Però ja a finals del passat curs els centres disposaven de tota la informació dels currículums amb detall per poder preparar el nou curs. A més, també vam explicar als centres que disposaven de tres anys per aplicar progressivament els canvis, perquè volem facilitar a escoles i instituts la seva adaptació i que ho facin sense pressió. Efectivament, les competències clau i els respectius indicadors competencials que conformen el perfil de sortida, en projectar-se sobre les competències

específiques, les finalitats, de les àrees de coneixement i matèries de l’educació bàsica constitueixen un element de referència i fonamental per a la millora de la competència de l’alumnat.

Justament, les dades de l’avaluació anual que fa el Consell Superior d’Avaluació mostren resultats alarmants en gairebé totes les matèries. A què creu que es deu aquesta caiguda en el rendiment escolar? És palès que la pandèmia ha incidit en la pèrdua d’aprenentatges en llengua anglesa, catalana i matemàtiques, perquè aquestes matèries són les que més requereixen d’unes condicions d’escolarització per ser millorades, treballades i adquirides. De fet aquesta situació no és única a Catalunya, s’assimila a la d’altres països europeus i d’arreu del món, que també han detectat pèrdues d’aprenentatge a causa de la pandèmia. L’últim estudi que analitza 15 països explica que no se n’ha salvat ningú. Som conscients d’aquesta davallada, i per això, el primer que fem és reconèixer la situació i treballar per posar les eines per revertir-ho.

3

SOBRE ELS RECURSOS EN EDUCACIÓ:

“La nostra voluntat és apropar-nos cada cop més al 6% del PIB, però això no depèn només del Departament d’Educació. Nosaltres a cada pressupost estem fent un gran esforç per seguir sumant inversions en educació”

4

Les competències en català baixen i això coincideix amb la mesura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’emparar el 25% de castellà a les escoles que ho demanin. Com garantirà el govern la immersió lingüística a totes les escoles del país?

Venim d’un marc anterior condicionat per les sentències del 25% del català a les aules catalanes. Aquesta situació va generar una resposta de país que va culminar amb l’aprovació al Parlament de la Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, i el Govern va aprovar el decret Llei que protegeix els centres de les ingerències judicials. Mentre el Tribunal Constitucional n’estudia la constitucionalitat, el TSJC va a la seva. De fet, en la darrera interlocutòria ja no parla del 25% sinó d’”assignatura principal”. El TSJC inventa la designació d’”assignatures principals” per obligar l’ús del castellà. Què és una assignatura principal? Més important: quines no són assignatures principals, segons els magistrats? És un llenguatge totalment antipedagògic, que demostra com n’està d’allunyada la magistratura de què passa realment a les aules del nos-

tre país. Per tot això, defensarem la nostra posició amb els recursos que faci falta. El Govern confia en la robustesa del nou marc normatiu que hem fet entre tots per defensar l’escola catalana i el català als centres educatius. Un tribunal no pot decidir en quina llengua es fa l’educació d’un país.

Un informe del Síndic de Greuges alerta que el 21% dels alumnes no té cap contacte amb el català fora de l’escola. Calen idees imaginatives per reforçar el català al sistema educatiu?

Sí, i per això vam posar en marxa el Pla d’impuls a la llengua catalana.

Però cal també recordar que l’escola és una baula més de la cadena, perquè l’escola sola no podrà aconseguir-ho. Però pel que fa a l’escola som els primers en reconèixer que els darrers anys ha disminuït l’ús de la llengua catalana, sobretot entre els joves. I per això hem impulsat un seguit de mesures i vam encarregar un informe a un grup d’experts de diferents àmbits constituït en el Consell Lingüístic Assessor. Hem posat en marxa el Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius, i s’ha reforçat la formació en aquest àmbit, i a partir del

€

coneixement que els centres tenen del que passa a les aules, i amb l’acompanyament de la Inspecció i dels equips de llengua, interculturalitat i cohesió social, s’aplicaran accions per fomentar l’ús de la llengua.

Un altre dels deures pendents del sistema educatiu català és l’escola inclusiva. Quina valoració fa de la implementació de l’escola inclusiva cinc anys després de la seva aprovació?

L’escola inclusiva és un dels principals reptes del Departament d’Educació. Sabem que queda camí per davant, però també hem de dir que hem fet passes importants per millorar l’atenció i els recursos per l’alumnat de l’escola inclusiva. De fet, fa poc vam publicar el mapa de recursos de l’Escola Inclusiva, on podem veure els recursos que es destinen en aquest àmbit a cada centre. Però no és l’única mesura en el marc de l’escola inclusiva. Hem creat la Taula de participació per un sistema educatiu inclusiu. S’està treballant en una junta de directors de centres d’educació especial públics per identificar les principals mancances i reivindicacions del sector.

Pel que fa al monitoratge de su-

port, s’ha treballat en un model per millorar el repartiment d’hores, més just i amb criteri igual per tots els territoris. També es durà a terme una reserva de places per l’alumnat amb necessitats de suport educatiu en el procés de preinscripció i seguir lluitant així contra la segregació escolar.

A més, properament es publicarà el document de mesures i suports universals, per seguir avançant en el seu desplegament.

recursos, i en aquest sentit estem treballant curs a curs. En els darrers pressupostos el Departament d’Educació va incrementar la dotació respecte a l’any anterior en un 17,8%, sent la xifra més alta destinada mai Educació, i s’està treballant per poder introduir noves millores. Els pressupostos que vol aprovar el govern també tor-

nen a ser els més elevats presentats mai en educació, hi sumen 675 milions d’euros als del 2023.

La nostra voluntat és apropar-nos cada cop més al 6% del PIB,però això no depèn només del Departament d’Educació. Nosaltres a cada pressupost estem fent un gran esforç per seguir sumant inversions en educació.

El pressupost d’Educació va superar els 6.600 milions l’any passat per primera vegada a la història, però encara es troba lluny del 6% del PIB, tal i com preveu la llei d’educació. Per fer realitat l’escola inclusiva calen més recursos?

Els recursos sempre són necessaris, i a l’escola inclusiva calen més

5

@erycbarcelona

Cicles formatius de grau superior i mitjà

TU

decideixes el teu

FUTUR. IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR

PRÒTESI DENTAL LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC

DIETÈTICA

ORTOPRÒTESIS I PRODUCTES DE SUPORT

HIGIENE BUCODENTAL

DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES CFGM

CURES AUXILIARS D'INFERMERIA

ARA TAMBÉ CICLES ONLINE

LA VIDA ALS CENTRES

Cinc anys del decret de l’escola inclusiva: llums i ombres d’un desplegament incomplet Cinc anys després de l’aprovació del decret que havia de fer realitat un model educatiu inclusiu a Catalunya, els resultats són encara tímids. L’escola inclusiva no és encara una realitat, i davant d’un context social cada cop més complex, la implementació està causant desequilibris i inquietuds en la comunitat educativa. Tot i que el Departament d’Educació ha assolit alguns avenços significatius, com ara incrementar el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials als centres educatius convencionals, l’escola inclusiva es percep encara com una quimera difícil d’assolir.

A l’octubre del 2017 el Govern de la Generalitat aprovava el decret d’escola inclusiva, donant resposta a la petició de diverses entitats del tercer sector que reclamaven aquesta mesura des de feia anys.

El decret establia que els alumnes amb necessitats educatives especials (NESE) s’escolaritzarien, com a norma, als centres ordinaris. Per fer-ho realitat, el govern també dotava la mesura d’un pressupost

sucós: 142 milions d’euros per als següents quatre cursos acadèmics (Entre el 2018 i el 2021). Aquests diners s’havien de destinar a més personal, més formació i més equipament.

PER TIPOLOGIA DE CENTRE

Curs 2017-2018

Curs 2018-2019

Curs 2019-2020

Curs 2020-2021

Curs 2021-2022

Centres d’educació especial

5.664

5.932

6.108

6.106

6.153

18,89%

17,76%

16,72%

16,70%

15,54%

Centres convencionals

24.326

27.464

30.431

30.456

33.443

% Centres convencionals

81,11%

82,24%

83,28%

83,3%

84,46%

% Centres educació especial

Font: Departament d’Educació

PERCENTATGE D’ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS PER TIPOLOGIA DE CENTRE EDUCATIU

Cinc anys després de l’aprovació d’aquest decret, l’escola inclusiva hauria d’estar plenament desplegada. Ara bé, la realitat dista molt de les previsions que feia el Departament d’Educació el 2017. Des de ja fa més de dos anys, tant els sindicats de mestres com les associacions de famílies lamenten que el desplegament de l’escola inclusiva és del tot insuficient. Daniel Turón, delegat sindical d’USTEC, assegura que el decret d’escola inclusiva “suposa un repte important per apostar cap a un model inclusiu”, però que existeixen massa mancances perquè es desplegui correctament.

“Constatem un fracàs en la transformació del sistema educatiu per assolir l’educació inclusiva. Hi ha una manca clara de planificació per part del Departament i també falta un acompanyament pressupostari adequat i digne”, assegura Turón.

A la mateixa conclusió arriba l’associació de famílies aFFaC, que assegura que el desplegament de l’escola inclusiva va tard. Segons l’associació, “no es pot parlar del dret fonamental a l’educació universal i gratuïta si el sistema educatiu públic no és inclusiu”, i al model català li falten encara moltes passes i, sobretot recursos, per assolir-ho.

UNA MANCA DE RECURSOS EVIDENT Més enllà de les queixes de docents i famílies, el dossier ‘Catalunya Social’ publicat per la Plataforma d’Infància de Catalunya constaten un tímid desplegament del decret.

L’informe assegura que el Govern no ha destinat els 142 milions d’euros previstos per a l’escola inclusiva. Entre el 2017 i el 2018 s’haurien destinat 117,5 milions d’euros, cosa que suposa 24,5 milions menys del previst. El Departament d’Educació assegura que hi ha hagut inversions més enllà del decret, que elevaria la xifra total fins als 264 milions d’euros.

Aquest ball de xifres ha dut la Plataforma Ciutadana per l’Escola Inclusiva a demanar més transparència sobre la distribució d’aquests recursos per tal de poder-los “orde-

nar”. La manca de recursos és una denúncia constant de famílies i professionals, que lamenten que tot i que la llei d’educació catalana fixa un pressupost del 6% del Producte Interior Brut (PIB), en els darrers anys la inversió se situa en el 4%, per sota de la mitjana espanyola.

CADA COP MÉS ALUMNES AMB NECESSITATS EDUCATIVES ESPECIALS Tot i els avenços en la implementació de l’escola inclusiva, la complexitat de la realitat social ha sobrepassat els plans del Govern.

Segons dades del Departament d’Educació, el nombre d’alumnes amb necessitats educatives especials a Catalunya ha crescut un 30% en els darrers cinc anys. S’ha passat de 30.463 alumnes amb necessitats especials el 2016 als 39.596 alumnes actuals. I si bé els centres educatius convencionals han incrementat la presència d’alumnes amb necessitats especials, el percentatge assumit pels centres educatius especials s’ha mantingut pràcticament invariable, al voltant del 16%.

LA NECESSITAT D’UN PLA DE XOC PER FER REALITAT L’ESCOLA INCLUSIVA El Dossier ‘Catalunya Social’ conclou que és imperant executar “un pla de xoc per implementar de manera correcta el decret”. Aquest pla de xoc hauria de respondre a les mancances de recursos dels centres educatius per poder desplegar el decret, però també hauria de respondre a altres reptes. La por de les famílies d’escolaritzar els infants amb necessitats especials a un centre convencional és un entrebanc identificat per l’informe; d’altra banda, també es constata la manca d’accessibilitat a molts centres i la necessitat de dotar d’una “mirada inclusiva transversal” a tota la comunitat educativa.

L’informe també considera indispensable que es vagin tancant progressivament els centres d’educació especial i que es converteixin en proveïdors de serveis i recursos per a l’escola pública. “Fins que el per-

sonal qualificat i amb experiència d’aquests centres no formi de manera adequada tota la comunitat i serveis educatius, la inclusió no es podrà dur a terme als centres ordinaris”, assegura l’informe.

L’acompanyament als docents per part de professionals especialitzats també esdevindrà clau per tal d’assolir una transformació del sistema educatiu que faci realitat l’escola inclusiva. Més recursos, més coordinació i més sensibilització seran factors clau que determinaran l’avenç d’un sistema educatiu inclusiu a Catalunya.

LES RECOMANACIONS PER DESENCALLAR EL MODEL INCLUSIU

Creació d’un pla de xoc que respongui a les mancances de recursos als centres educatius Adequació dels edificis educatius perquè siguin 100% accessibles Facilitació dels tràmits burocràtics entre el Departament d’Educació, el de Salut i Drets Socials Formació en necessitats especials a tota la comunitat educativa Incorporació de més docents tècnics, inspectors i directors amb algun tipus de discapacitat o necessitat especial.

Acompanyament als docents per part de professionals especialitzats en necessitats especials.

Més inclusió als centres educatius concertats Creació d’una campanya de sensibilització social

Parlem de l’autoestima i la seva influència en el desenvolupament infantil i juvenil

8

MIREIA SORIANO CHACÓN. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn d’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salud del Vallès i directora del centre psicològic i logopèdic SORIGAL. ALÍCIA PRATS PITARCH. Psicopedagoga.

QUÈ ÉS L’AUTOESTIMA?

L’autoestima fa referència al sentiment d’estima cap a un mateix.

L’autoestima és la dimensió valorativa de l’autoimatge i hi tenen influència dos sentiments generals: El sentiment del propi valer: tinc valor propi; mereixo estima, reconeixement, valoració…

El sentiment del propi poder: soc capaç de superar dificultats, obstacles, adversitats...; puc solucionar problemes, soc capaç de generar canvis positius...

PILARS DE L’AUTOESTIMA ➔ Autoconeixement: és la capacitat d’analitzar-nos a nosaltres mateixos, tant pel que fa a les qualitats positives com pel que fa a les limitacions que presentem.

Autoacceptació: és la capacitat d’admetre i reconèixer totes les parts d’un mateix. L’autoestima ajustada és impossible sense l’acceptació. L’autoacceptació no implica resignar-se, sinó comprendre els límits i les limitacions, i poder seguir endavant.

Autorresponsabilitat: és la capacitat de ser responsable dels actes. Culpar-se per aquelles situacions que no

estan sota el nostre control pot fer baixar l’autoestima.

Autoafirmació: és la capacitat de ser coherent i respectar les nostres necessitats.

Autopropòsit: és la capacitat de poder prendre decisions en funció d’una meta o un objectiu. Aconseguir petits propòsits reforça la nostra validesa i fa que ens veiem capaços d’aconseguir-ne d’altres.

Autointegritat: és la capacitat d’actuar segons el que volem, creiem i considerem moral. Implica ser coherent entre el que diem i el que fem.

FUNCIÓ DE L’AUTOESTIMA L’autoestima és una necessitat humana fonamental. Tenir una bona autoestima es relaciona amb una bona salut mental i un bon desenvolupament socioemocional. Això implica que ajuda a tenir una bona estabilitat emocional, un bon ajustament psicològic i seguretat amb un mateix, i ens permet suportar esdeveniments negatius o estressants, pèrdues, fracassos… El nivell d’autoestima determinarà el desenvolupament afectiu, social, intelectual, escolar i professional, i tindrà influència en la presa de decisions, en la realització o no d’algunes accions, en l’assoliment d’objectius, en la forma de relacionar-nos...

DESENVOLUPAMENT DE L’AUTOESTIMA AL LLARG DE DIFERENTS ETAPES EVOLUTIVES L’autoestima comença a formar-se a edats molt primerenques. Els contextos d’especial rellevància en el desenvolupament de l’autoestima són la família i l’escola (professorat i companys i companyes).

L’autoestima comença a constituir-se a partir d’un procés d’internalització que es va modulant al llarg de tota la vida; per tant, es pot començar a ajudar els infants de curta edat a desenvolupar aquest sentiment de seguretat, estima, capacitat de ser independent…

L’autoestima es va formant, a poc

PETITA INFÀNCIA Reconeixement a si mateixos com a éssers diferents de les altres persones i de les coses que els envolten. Aquest procés acaba quan són conscients de la seva pròpia imatge corporal.

INFÀNCIA Desenvolupament d’un sentit propi sobre aquelles característiques que els serviran per identificar-se. El sentit d’identitat es construeix a partir de les pròpies coses, les possessions, el contrast i la identificació amb les persones que els envolten, el llenguatge i la comunicació. Durant aquesta etapa els infants estan buscant constantment l’alabança i l’aprovació, fent, sobretot, allò que més els agrada. L’autoestima es manifesta a través dels seus comportaments.

PREADOLESCÈNCIA Reconeixement a si mateixos com a éssers diferents de les altres persones i de les coses que els envolten. Aquest procés acaba quan són conscients de la seva pròpia imatge corporal.

a poc, a partir de les diferents influències que l’infant rep d’aquelles persones significatives que es troben en el medi familiar, social i escolar. Més endavant, s’anirà completant amb les pròpies vivències i experiències personals que l’infant, l’adolescent i l’adult viuran al llarg dels anys. És durant la infància i l’adolescència quan l’autoestima deixa una marca profunda, ja que és quan s’és més vulnerable i flexible, però aquesta pot variar al llarg de tota la vida.

ADOLESCÈNCIA L´adolescència és un dels períodes més crítics per al desenvolupament de l´autoestima; és l’etapa en què la persona necessita fer-se amb una ferma IDENTITAT, és a dir, saber-se individu diferent dels altres, conèixer-ne les possibilitats i el talent, i sentir-se valuós com a persona que avança cap a un futur.

A la “crisi d’identitat” de l’adolescència, el jove es qüestiona automàticament, incloent-hi l’opinió que ha adquirit de si mateix en el passat. Es pot rebel·lar i rebutjar qualsevol valoració que li ofereixi una altra persona, o es pot trobar tan confús i insegur de si mateix que no faci més que demanar als altres aprovació i consells de tota mena. Sigui quina sigui la seva aproximació a la seva nova identitat, l’adolescent passarà inevitablement per una reorganització crítica de la seva manera d’apreciar-se amb el canvi consegüent en la seva autoestima

9

El desenvolupament de l’autoestima infantil i juvenil està afavorida o no per

FACTORS PROTECTORS Estil educatiu familiar democràtic Trets de personalitat (creatius, assertius, extravertits...)

Ser resilient No tenir diagnòstics de trastorns de personalitat ni dificultats d’aprenentatge.

Tenir una bona xarxa social d’amics i companys amb qui compartir activitats No tenir xarxes socials (instagram, facebook) Practicar esports o hobbies Tenir responsabilitats (depenent de l’edat, obligacions a casa, tasques escolars...)

Tenir autonomia tenint en compte l’edat (anar a l’escola sol, poder anar a comprar sol…)

Tenir les necessitats bàsiques cobertes 10

FACTORS DE RISC Estil de educatiu familiar autoritari o sobreprotector Entorn familiar amb dificultats per expressar sentiments i emocions Haver patit algun tipus d’abús (físic, sexual o emocional) Haver patit assetjament (bullying) Patir alguna pèrdua (ésser estimat, entorn d’amistats...)

Patir fracàs escolar Patir algun problema de salut mental o d’aprenentatges (TDAH, trastorn de la personalitat, TEA, depressió, ansietat...)

Haver vist desatesa les necessitats bàsiques en algun moment de la vida Sentir-se exclòs en l’entorn social (escola, institut, entorn laboral, entorn familiar) Sentiment de no encaixar en els cànons socials Patir exclusió social Trets de personalitat amb tendència negativa (TLP, bipolar...)

Excessiva exigència de l’entorn familiar per arribar a certs objectius i no aconseguir-los Excessiva exposició a les xarxes socials i ús de les mateixes

Tenir una bona autoestima es relaciona amb una bona salut mental i un bon desenvolupament socioemocional.

CARACTERÍSTIQUES D’UNA AUTOESTIMA

AJUSTADA

Tenir una bona autoestima no vol dir creure que s’és perfecte o que tot surt bé, sinó que es tracta de tenir una valoració positiva, realista i racional d’un mateix.

En general, infants i adolescents amb una bona autoestima...

Tenen confiança amb ells mateixos i es mostren segurs.

Tenen capacitat per resoldre conflictes sense frustrar-se pels fracassos i les dificultats que puguin trobar-se.

Disposen de bones habilitats comunicatives.

Saben expressar-se amb assertivitat.

Són optimistes i no es deixen emportar per pensaments excessivament negatius o distorsionats (poc ajustats a la realitat).

Són conscients de les seves qualitats positives i dels seus punts febles.

Són responsables i cooperadors.

Saben relacionar-se amb els companys i les companyes.

Accepten i toleren les crítiques i discrepàncies amb els altres.

Saben prendre decisions i no es lamenten per les decisions equivocades.

Saben aprendre dels errors i accepten els que cometen.

Coneixen els seus deures i obligacions.

Saben autocontrolar-se quant a agressivitat i hostilitat.

Tenen la capacitat d’autoavaluar-se i no tendeixen a jutjar els altres.

QUES CARACTERÍSTI TIMA D’UNA AUTOES

BAIXA

Coneixement pobre de si mateixos: No són capaços de reconèixer en ells les seves virtuts. Es comparen amb altres nens i sempre surten perdent a la comparació.

Labilitat emocional: Mostren certa inestabilitat emocional i fluctuant.

Insomni/somnolència: Si la somnolència va acompanyada d’estrès serà més probable patir insomni.

Canvis d’alimentació: Poden passar per episodis d’afartaments a deixar de menjar.

Autolesions: Poden debutar amb petites lesions a la pell en llocs fàcils de cobrir.

Anhedonia: Poden mostrar canvis en les activitats diàries o en les preferències, i deixar de gaudir amb allò que abans sí ho feien.

Aïllament: Comencen a distanciar-se de les seves amistats més properes, a declinar invitacions...

Desig compulsiu de complaure els altres: Sempre estan a la cerca de l’aprovació i en molts casos es mostra en les grans dificultats per dir no.

Tendència a magnificar o exagerar els triomfs i les virtuts dels altres, i a menysprear els propis i viure’ls com una cosa efímera, incompleta o aliena.

Timidesa e inseguretat: Poden acabar evitant el contacte amb els altres.

Actitud negativa: Són infeliços constantment o es desanimen amb facilitat.

Dependència i submissió: Mostren una gran dificultat en la presa de decisions, així que consulten de forma freqüent els adults per comprovar que estan fent el correcte.

Perfeccionista: A alguns no els agrada el fracàs ni cometre errors, volen ser els millors i tenen expectatives massa altes.

Actitud derrotista: De la mateixa manera que hi ha els que lluiten, hi ha aquells que al més mínim contratemps, llencen la tovallola. No veuen que puguin aconseguir res.

Es desmoralitzen sense ni tan sols intentar-ho. És una mena d’indefensió apresa: la persona pensa que faci el que faci obtindrà el mateix resultat negatiu.

Pors: Tenen nombroses pors: por de fer el ridícul, por que els altres els rebutgin i no els vulguin al seu costat, por a enfrontar-se als altres o a reptes nous per temor a fracassar o ser jutjats negativament. Viuen amb una por exagerada a equivocar-se.

11

POSSIBLES REPERCUSSIONS D’UNA AUTOESTIMA BAIXA

Autoestima i rendiment acadèmic

12

L’autoestima està estretament relacionada amb el rendiment acadèmic.

El grau d’autoestima que pugui tenir un infant o un adolescent influenciarà en el seu rendiment escolar i les activitats acadèmiques, ja que l’autoestima condiciona l’aprenentatge.

Com a professionals de l’Educació i la Psicologia Clínica, detectem sovint que aquells amb una autoestima ajustada de si mateixos tenen més bona disposició per aprendre i tendeixen a participar més a l’aula que aquells que tenen una autoestima baixa. Sovint ens trobem amb alumnes que senten impotència i decepció pel baix rendiment amb els estudis. El baix rendiment reforça el sentiment de menyspreu i també la imatge negativa i desajustada que tenen cap a ells mateixos. Això fa que entrin en un cicle viciós del qual no saben sortir-ne.

Necessitaran ajuda.

Autoestima i socialització INFANTESA Les seves inseguretats i les seves pors els porten en molts moments a mostrar-se més introvertits, més irritables i amb poca tolerancia a la frustració. Això els dificulta en les relacions socials. Els companys poden mostrar rebuig per alguna d’aquestes conductes i per tant poden no ser escollits en els jocs grupals o no ser acceptats en els diferents grups socials.

ADOLESCÈNCIA Com que són insegurs amb ells mateixos, també ho poden ser quan s’han de relacionar amb els altres. Tenir amics significa estar exposat al rebuig, des que no els vulguin per com són fins que els defraudin o se’n burlin.

Aquestes inseguretats porten a molts d’ells a socialitzar d’una altra manera per no tenir la necessitat d’estar tan exposats. Aquest fet pot portar a arribar a declinar oportunitats de socialitzar de forma “física” i, per tant, a augmentar les conductes d’aïllament.

El grau d’autoestima que pugui tenir un infant o un adolescent influenciarà en el seu rendiment escolar i les activitats acadèmiques

COM ACTUAR DAVANT UNA BAIXA AUTOESTIMA: AJUDEM A L’INFANT O L’ADOLESCENT?

FAMÍLIA Ajudar-lo a aprendre a fer coses a qualsevol edat: Hi ha coses noves que un nen pot aprendre. Fins i tot durant la seva primera infància, aprendre a sostenir una tassa o fer els primers passos provoquen una sensació de domini i plaer. Quan creix, coses com aprendre a vestir-se, llegir o anar amb bicicleta són oportunitats per fer créixer l’autoestima.

Ajudar-lo al principi: Després, cal deixar que faci el que pugui, encara que cometi errors. Cal assegurar-se de que tingui la possibilitat d’aprendre, d’intentar-ho i de sentir-se orgullós.

Els nous desafiaments no han de ser ni molt fàcils ni molt difícils.

Elogiar prudentment: És bo elogiar els nens. L’elogi és una manera de mostrar-li que està orgullós. Però algunes maneres d’elogiar els nens poden ser contraproduents. Cal no elogiar excessivament i sí elogiar els esforços, el progrés i l’actitud.

Ser un bon model de conducta: Quan l’adult s’esforça en les tasques quotidianes, està donant un bon exemple.

Prohibir la crítica cruel: El que els nens escolten sobre si mateixos en boca dels altres es converteix fàcilment en allò que ells senten de si mateixos.

Posar el focus sobre les seves fortaleses: Cal saber què és el que el nen fa bé i gaudeix fent, i buscar oportunitats per desenvolupar aquestes fortaleses.

Permetre que pugui ajudar a altres: L’autoestima creix quan el nen aconsegueix veure que el que fa és important per als altres. El nen pot ajudar a casa, fer un projecte de servei a l’escola o fer un favor a un germà.

Els actes amables i l’ajuda poden fomentar l’autoestima i altres sentiments positius.

ESCOLA Emfatitzar l’esforç, el treball i la dedicació (ja sigui per haver donat l’opinió en públic, per haver aportat algun comentari, per haver-se atrevit a contestar alguna cosa que ningú més s’atrevia...). Després ja vindrà la correcció, evidentment, però l’important és poder reconèixer l’esforç.

Assenyalar i comentar què ha fet bé, posant la mirada en els punts forts i no en les febleses o en quina part del comentari o de l’exercici és la que està millor (quan es pugui, intentar no quedar-nos amb el “molt bé”, sinó “molt

bé, bona reflexió” o “molt bé, procediment fet correctament”).

Centrar-se tant en les actituds com en els coneixements o les habilitats necessàries per un bon rendiment acadèmic.

Crear ambients de confiança, de seguretat i de calidesa, participatius i interactius, perquè pugui expressar opinions, idees i sentiments. Com s’aconsegueixen aquests ambients? Doncs no centrant-se en si la resposta és correcta o incorrecta en un primer moment, sinó encoratjant i reforçant l’intent i l’esforç, i després, corregint constructivament (de manera que s’aconsegueixi aprenentatge i ganes de millorar). També és important fer-li veure que les idees de cadascú tenen un valor determinat.

Crear ambients que possibilitin la creativitat. En totes les assignatures es pot crear un espai, un exercici o una tasca en què es necessiti desenvolupar la creativitat i que no consisteixi en una exposició o una explicació per part del professor.

Mostrar confiança en les capacitats de l’alumne per resoldre problemes i potenciar els punts forts.

Establir metes i exigències d’acord amb les capacitats de cada alumne i d’acord amb el desenvolupament infantil.

EVITEM A L’AULA: 13

Comentaris i correccions destructives i poc motivadores, com per exemple: “això que has dit és un disbarat”, “per dir aquesta tonteria millor que no diguis res”...

Utilitzar adjectius i etiquetes per descriure comportaments.

Comparacions entre alumnes (sobretot davant de la resta de companys).

Expectatives allunyades de les possibilitats i capacitats reals de cada alumne.

Centrar-se en una sola conducta de l’infant o l’adolescent. A vegades, el comportament negatiu d’un alumne esgota la paciència i ens priva de veure i re-

Situacions que posin en evidència l’alumne, sent sensibles com a docents a situacions de burla, bromes o ridiculitzacions.

Any de la sostenibilitat

conèixer comportaments adequats que pugui tenir.

L’Escola del Consum de Catalunya, una plataforma per educar la ciutadania

14

L’Agència Catalana del Consum, per mitjà de l’Escola del Consum de Catalunya, ofereix a tot el territori català tallers gratuïts d’educació en consum per alumnes d’educació primària, d’educació secundària obligatòria i post obligatòria i d’educació especial.

El consum és un fenomen on s’hi reflecteix cadascuna de les accions de la vida quotidiana de les persones d’arreu del món. Consumim recursos naturals (aigua, gas...), béns (aliments, vehicles...) i serveis (assegurances, viatges, sanitat, educació...).

En definitiva, consumir és més que un intercanvi de béns i serveis per recursos econòmics, és una forma de viure en societat.

El consum és un fenomen educable i tot assenyala la importància dels ciutadans a l’hora d’aprendre a triar l’opció més adequada en cada moment i plantejar-se quin tipus d’accions s’han de fer per avançar cap a una societat que sàpiga donar respostes als reptes que planteja el context social actual. Les opcions de consum que configuren l’estil de vida de les persones consumidores poden determinar el seu present i influir en el seu futur, evidenciant la capacitat de

transformació de l’entorn dels ciutadans com a persones consumidores.

Així doncs, les persones consumidores esdevenen agents de canvi que poden ser clau a l’hora de repensar el model de societat. Per aquest motiu, el consum esdevé una matèria important dins l’àmbit de l’educació.

Amb aquest objectiu, l’any 2003 neix l’Escola del Consum de Catalunya (ECC). L’ECC és un servei públic gratuït creat per l’Agència Catalana del Consum (ACdC) de la Generalitat de Catalunya. La seva finalitat és constituir un centre permanent d’educació en consum en l’àmbit català per facilitar l’accés a l’educació en consum de la població escolar de Catalunya.

Per assolir aquesta finalitat, es du a terme de forma simultània l’activitat docent (realització de tallers), la innovació (creació de noves formes d’educar en consum) i la investigació (elaboració de recerques descripti-

El consum és un fenomen educable i tot assenyala la importància dels ciutadans a l’hora d’aprendre a triar l’opció més adequada en cada moment ves i acadèmiques). La investigació enriqueix l’acció educativa diària a través de la innovació constant.

APOSTAR PER LA CIUTADANIA I AFAVORIR LA CREATIVITAT El consum és una forma d’intervenció social i som les persones, amb la nostra iniciativa, les principals impulsores

dels canvis en la comunitat. Per això, les propostes educatives de l’ECC aposten per la participació activa de l’alumnat, estimulant la relació entre el treball individual i el treball cooperatiu i afavorint espais de diàleg i l’intercanvi d’idees des de la reflexió. És una oportunitat per què l’alumnat aprofundeixi en el coneixement del seu entorn, prenent com a referència les pròpies experiències com a consumidors, i un context educatiu en què el consum apareix com un fenomen que, lluny de tancar-se en ell mateix, és una plataforma per apropar-se i actuar davant el món.

Es tracta d’una acció que requereix de propostes creatives i innovadores, ja que, per abordar situacions noves, sovint necessitem enfocaments nous que es creen a partir de la imaginació. De la mateixa manera, les propostes didàctiques de l’ECC estan basades en la creativitat com a eina de treball i faciliten la consciència de la presa d’opcions, que són personals, i es defuig d’una visió de l’educació en consum que tendeixi al dogmatisme i que no ajuda a construir la pròpia identitat.

PARTIR DE PREGUNTES SIGNIFICATIVES Un posicionament ciutadà responsable davant el consum és fer-se preguntes per, seguidament, cercar la resposta tenint en compte la informació, la reflexió i la definició d’una estratègia d’acció. Per això, les propostes didàctiques de l’ECC tenen com a punt de partida una pregunta. Des de l’educació en consum, les preguntes rellevants afavoreixen l’elaboració de respostes obertes que integrin múltiples dimensions i afavoreixin la creativitat. Són preguntes que conviden a la reflexió davant d’ofertes noves per dissenyar estratègies davant situacions no previstes, per detectar els elements implícits en les promocions o per qualsevol altre fruit de la naturalesa canviant del consum.

Començar una proposta didàctica preguntant “L’aigua està sempre en equilibri?” permet a l’alumnat identificar com el consum d’aigua és un

punt de confluència de mirades diverses (econòmica, ambiental, social, cultural...) i reflexionar sobre l’ús que se’n fa i el valor que se li dona. Plantejar l’educació en consum a partir de preguntes significatives aporta com a valor afegit l’obertura d’una finestra a la curiositat, al dubte, a la incertesa, a la reflexió, a la diversitat... Aquestes preguntes, gestionades per l’equip educatiu, esdevenen una eina didàctica que ajuda a contextualitzar l’activitat

i a que aquesta pugui ser més significativa; a més, en elaborar la resposta, promouen que els alumnes construeixin el seu propi coneixement.

Educar el consum es converteix en un repte apassionant. Lluny de plantejar-se com un problema, apareix com una oportunitat per educar la ciutadania, des del convenciment que l’educació aporta sobretot preguntes i capacita els individus per construir respostes.

L’Escola del Consum de Catalunya ofereix un catàleg de tallers gratuïts d’edu· cació en consum adaptats als diferents col· lectius als quals s’adreça. D’entre aquesta oferta, el professorat escull la temàtica dels tallers, segons les seves preferències. Si voleu participar de les activitats de l’Escola del Consum de Catalunya, podeu formalit· zar la vostra reserva a la pagina web

consum.gencat.cat/escolaconsumcat PROPOSTES EDUCATIVES D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA

PROPOSTES EDUCATIVES D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA I D’EDUCACIÓ ESPECIAL

• Activitat gratuïta • Els tallers es realitzen al centre educatiu • Els alumnes han d’estar en tot moment acompanyats per un professor responsable del grup • Cada taller es treballa amb el grup-classe • Durada del taller: 1h30 min • Es poden demanar dos tallers (horari de matí) o tres tallers (horari de matí i tarda) cada dia

• Activitat gratuïta • Lloc: a la seu de l’ECC o al centre educatiu • El taller es realitza amb un grup-classe (15-35 alumnes) • Es pot triar entre: - Un taller global (a partir d’un tema quotidià, els tallers tracten diferents conceptes relacionats amb el consum d’una forma global i incideixen sobretot en continguts actitudinals). Durada: 2 o 3h, segons el lloc de realització - Dos o tres tallers específics, segons el lloc de realització (es tracten temes específics relacionats amb el consum). Durada: 1h cada taller • Els alumnes han d’estar en tot moment acompanyats pel professor responsable del grup

15

LA VIDA ALS CENTRES

Els docents, els grans oblidats de la salut mental a l’escola

16

Sensació d’esgotament, frustració i impotència; augment del nerviosisme, dificultats per concentrar-se o malestar físic. Els casos d’estrès, ansietat i depressió entre el professorat s’han disparat un 15% en el darrer any. Amb aules cada cop més complexes i problemàtiques endèmiques en el sistema educatiu, els docents pateixen més, i això també podria explicar la caiguda de rendiment dels alumnes en competències bàsiques. Però la salut mental dels docents segueix sense posar-se al centre de les polítiques públiques en educació.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Els estralls emocionals i psicològics produïts per la pandèmia l’any 2020 va fer posar en alerta la plana política del país, que ara farà tres anys assumia la necessitat de posar la salut mental al centre de les polítiques públiques. Fa uns mesos es constituïa la Taula del Pacte Nacional de Salut Mental de Catalunya, un organisme creat pel Govern de Catalunya que definia el benestar emocional de la ciutadania com

“una prioritat de país que necessita tota la força col·lectiva, social, de serveis públics i també prioritat de recursos”.

Tot i que la majoria d’accions previstes en relació a la salut mental depenen (segons el Govern) del pressupost de la Generalitat del 2023, en els darrers anys ja s’han pres algunes mesures. Al 2021 el Departament d’Educació va posar en marxa un pla per preservar el benestar emocional de l’alumnat; i

fa poques setmanes s’activava un programa de consulta de benestar emocional per resoldre dubtes sobre la salut dels alumnes. Ara bé, poques o cap d’aquestes polítiques posa al centre el benestar emocional del professorat. Un benestar emocional que ha empitjorat notòriament en els darrers anys, i sobretot des de l’arribada de la pandèmia.

Així ho lamenta el darrer informe del servei del defensor del profes-

sor del sindicat independent ANPE. Segons les dades de l’informe, en el curs 2021/2022 hi ha hagu un augment “considerable” de casos de depressió i estrès en els docents. De fet, les baixes laborals relacionades amb l’estrès, l’ansietat i la depressió haurien crescut un 15% en el darrer curs escolar. Segons Fernando Doménech, professor de Psicologia Evolutiva i Educativa a la Universitat Jaume I, les dades mostren “un deteriorament creixent de la salut psicològica del professorat”.

“Tenint en compte que l’ensenyament és un treball emocional, podem dir que la salut psicològica del professorat ve determinada pel tipus d’emocions que s’experimenten a la feina”, assegura Doménech. I entre aquests tipus d’emocions, segons ANPE, els principals detonants que generen malestar emocional al professorat destaquen els conflictes burocràtics amb l’administració, l’excés de feina donat per la falta de personal de suport, o els can-

“No hem d’oblidar que l’estat psicològic del professorat té una notable influència en la qualitat de l’ensenyament i de l’aprenentatge, i això podria explicar el baix nivell competencial detectat entre l’alumnat” vis normatius constants que obliguen els docents a adaptar el curs un cop ja ha començat.

Segons ANPE, les dades recopilades “posen de manifest que el problema a les aules continua sent una assignatura pendent dins del sistema educatiu”.

17

Sigues solidari des de l’ESCOLA! Col·labora amb Pallapupas creant el teu esdeveniment solidari i ajuda’ns a portar l’humor a nens i nenes hospitalitzats/des!

Què puc fer?

Xocolatada

Mercat solidari

Festa de disfresses

Esmorzar solidari

Jornada familiar

Castanyada o dia Solidari

Com fer-ho possible?

Visita undiadenassos.org o escriu-nos a pallapupas@pallapupas.org

undiadenassos.org

18

NI ESCOLTATS NI RECONEGUTS L’informe d’ANPE també denota un augment del malestar del professorat amb la direcció i l’administració. De forma majoritària, els docents no senten suport ni reconeixement per part de l’administració, sobretot en un context on asseguren haver de fer sobreesforços donada la complexitat creixent de les aules. Tot plegat porta al sindicat independent a concloure que el cos docent, en termes generals, es troba cada cop menys motivat, més angoixat i més frustrat, fet que pot afectar directament al funcionament del sistema educatiu. “No hem d’oblidar que l’estat psicològic del professorat té una notable influència en la qualitat de l’ensenyament i de l’aprenentatge, i això podria explicar el baix nivell competencial detectat entre l’alumnat”, afegeix professor de Psicologia Evolutiva, Educativa i Social de la Universitat Jaume I. MÚLTIPLES DESENCADENANTS I DIFERENTS FORMES DE ÇTRACTAR L’ESTRÈS I L’ANSIETAT L’estrès laboral, tant a l’escola com a altres entorns, no només depèn de l’excés de feina. “La fatiga a la feina no només es produeixen per condicions objectives, sinó que també depèn de com siguin percebudes o interpretades pel professor”, assegura Doménech. És a dir, que la vivència de cada docent de la seva realitat és la que acaba determinant el seu malestar (o benestar) psicològic.

Ara bé, sí que hi ha una sèrie de factors que actuen com desencadenants de l’estrès i l’ansietat.

Recollits en l’Anuari de la revista de recerca científica de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, es poden identificar sis detonants en l’estrès i l’ansietat entre el professorat. Entre ells destaquen el conflicte de rol, que es produeix

quan les expectatives del docent no s’alineen amb la realitat. La sensació d’estar donant un mal servei als alumnes acostuma a ser l’exemple més estès. D’altra banda, l’absència o ambigüitat d’informació sobre les tasques i responsabilitats també pot ser un generador d’estrès, al qual se li pot sumar un excés de càrrega de feina que obliga a prioritzar tasques.

D’altra banda, el clima a l’aula acostuma a influir directament sobre l’estat d’ànim del docent. La càrrega de feina burocràtica i l’estructura rígida del treball i les interferències de l’administració també poden ser creadors d’estrès. Finalment, la sensació de manca de suport, tant de l’administració com de la direcció de l’escola, també exerceix de detonant d’estrès i ansietat entre els docents.

SENSE FÓRMULES MÀGIQUES PER PREVENIR L’ESTRÈS L’existència d’algun dels sis detonants d’estrès i ansietat a l’aula pot afectar directament a la salut mental del professorat. Ara bé, també influeixen variables personals, com la necessitat de control, l’autoestima i l’autoeficàcia, la intel·ligència emocional, la resiliència i la capacitat d’adoptar un estil de vida relaxat, no precipitat i madur. Per a Doménech, la millora de la salut dels docents ha de venir donada per la reducció dels sis detonants d’estrès a l’aula, juntament amb un treball personal respecte a la intel·ligència emocional, la resiliència i la capacitat d’adoptar un estil de vida relaxat.

Millorant els fenòmens contextuals (l’escola i el sistema educatiu) i treballant els fenòmens personals (la nostra forma de ser) es podria aconseguir un increment de les emocions positives entre el professorat, i per tant, parlar de benestar docent.

ELS PRINCIPALS MOTIUS QUE GENEREN ESTRÈS I ANSIETAT AL PROFESSORAT Conflictes burocràtics amb l’administració Manca de personal de suport i excés de feina Canvis normatius constants

ELS PRINCIPALS DETONANTS D’ESTRÈS I ANSIETAT PER ALS DOCENTS El conflicte de rol L’ambigüitat del rol La càrrega de feina El clima a l’aula L’autonomia individual i el control en el treball La relació amb els supervisors i companys

SX3, un món on els nens i nenes es diverteixen i aprenen a través de la música La música i les cançons són una eina clau perquè els nens i les nenes aprenguin i s’ho passin bé, present en els dos mons del nou SX3: a l’S3, per als més petits, i a l’X3, per als més grans. Amb ella, els infants es diverteixen, aprenen i formen part d’una comunitat musical en català.

En aquest sentit, el nou programa “Fa la la” ofereix als nens i nenes cançons tradicionals catalanes com “L’esquirol”, “Sol, solet”, “Cargol treu banya” o “Si la barqueta es tomba”, amb una versió modernitzada. Els protagonistes del “Fa la la” són animals típics de la nostra fauna (un os bru, un tritó, una oca de l’Empordà i un ruc ben especial, el Ruquicorn), acompanyats per la versió en dibuix animat d’en Titó, un nou personatge de l’S3 que en el seu programa convida els nens i les nenes a aprendre i a divertir-se a través d’excursions a diferents indrets.

Les cançons de la sèrie “Uau Ka Kau” poden ser un instrument fantàstic per parlar d’emocions i sentiments, temes dels quals, sovint, costa parlar-ne. També introdueixen el respecte per l’entorn i pel medi ambient. I totes tenen videoclip, protagonitzat pels personatges de la sèrie: un peresós, una robot, dos extraterrestres i uns pollets la mar de simpàtics.

“Numberblocks” és una sèrie d’èxit de la BBC –que també es pot veure en anglès– per aprendre matemàti-

ques a través de volums i, evidentment, a través de la música. A cada capítol hi ha cançons que també apareixen com a element diferenciat a la web del SX3, i que resumeixen conceptes que s’hi tracten.

“Jasmine & Jambo” és, en si mateixa, una proposta educativa. A cada capítol s’hi barregen cançons i conceptes musicals. A més, l’acompanya el Musicòrium, unes píndoles breus en què es resumeixen conceptes musicals, com ara què és una escala, ritmes com el jazz, el vals o la salsa, o la inspiració, entre molts d’altres. Pot ser molt útil per a classes de música.

A més, el SX3 compta amb el valuós cançoner del “Mic”, que al cap dels anys s’ha anat ampliant amb les cançons i els vídeos que l’acompanyen.

El conjunt del cançoner de l’S3 es pot trobar a l’espai “Canta i Balla”, a la web i a l’app.

En l’entorn X3, un dels projectes més estratègics del canal és “Projecte Beta”, una proposta musical multiplataforma que fusiona la ficció amb altres formats propis de les xarxes

Els nous programes del SX3 estan plens de música i cançons. Per als més petits, “Fa la la” ofereix una versió actual de les cançons tradicionals i, per als més grans, els “Beta” s’ha convertit en un fenomen musical. socials, com videopodcasts, tutorials, challenges virals, etc. Els protagonistes de “Projecte Beta” són quatre joves músics que formen una banda en un magatzem abandonat. A més de viure aventures plenes de misteri i criatures fantàstiques, descobreixen el procés de creació musical. Les seves cançons han entrat a formar part de l’imaginari infantil amb èxits com “Creu-me” o “Aquest Nadal”, un repertori que s’anirà ampliant amb noves composicions per fer-nos ballar i emocionar-nos en català

19

LA INFOGRAFIA

Activitat física recomandada Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS) l’activitat física es un comportament que s’hauria d’adquirir des de la infància per facilitar convertir els menors actius en adults actius. És fonamental conscienciar la societat sobre la importància de mantenir hàbits saludables des de la infància.

hora d’activitat física moderada o intensa cada dia de la setmana.

20

ACTIVITAT FÍSICA EN MENORS DE 12-18 ANYS DE CATALUNYA CENTRAL:

63% 40%

de les noies no compleixen l’activitat física recomanada (2 de cada 3) dels nois no compleixen l’activitat física recomanada

Un estudi publicat a la revista científica The Lancet, el 2019, mostra que el 83 % dels adolescents de l’Estat practiquen menys de seixanta minuts d’activitat física al dia.

hores a la setmana d´activitats: - Vigoroses  - Que reforcin els músculs i els ossos.

AVANTATGES D’UNA BONA FORMA FÍSICA Evitar problemes de tensió arterial o obesitat, malalties cardiovasculars, diabetis i colesterol alt.

Millora de salut òssia Resultats cognitius Resultats acadèmics Salut mental com depressió o ansietat Aprenentatge i socials: competir, treballar en equip, etc.

Menys probabilitat de patir malalties de no transmissió en edat adulta Solen tenir hàbits d’alimentació més saludables

FACTORS INFLUENTS EN L’ACTIVITAT FÍSICA DURANT L’ADOLESCÈNCIA

ALTERNATIVES PER EVITAR EL SEDENTARISME

NIVELL SOCIOECONÒMIC Les famílies més desfavorides són les que incompleixen més Falta de recursos econòmics per fer activitats extraescolars.

Por a sentir-se rebutjats en esports d’equip que requereixen participació.

Horaris de treball dels progenitors rotatius, de nit, en caps de setmana o festius.

Els germans grans s’han de fer càrrec dels petits i, per tant, no poden dedicar temps a activitats d’oci.

Entorn de residència Barri.

Equipaments esportius pròxims o transport per arribar-hi.

Dificultat per desplaçar-se fins als centres esportius.

A L’ESCOLA Espai adequat, activitats adequades variades, adaptades, inclusives i satisfactòries per a tothom.

A CASA Potenciació de l’esport Activitats extraescolars: Practicar un esport.

Caminar en els desplaçaments.

Pujar escales.

Evitar passar moltes hores . assegut davant d’una pantalla.

En noies també pesa la tradició cultural i la promoció esportiva Solen fer activitats més sedentàries.

Prioritzen altres activitats.

Acostumen a tenir menys suport a casa.

L’activitat física es un comportament que s’hauria d’adquirir des de la infància per facilitar convertir els menors actius en adults actius. És fonamental conscienciar la societat sobre la importància de mantenir hàbits saludables des de la infància PROJECTE DESKCOHORT El projecte DESKcohort està liderat per la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències de l’Agència de Salut Pública de Catalunya

i el Departament d’Educació.

A més, també hi col·laboren altres entitats, com l’Agència de Salut Pública de Catalunya, el Consorci de Recerca Biomèdica en Xarxa d’Epidemiologia i Salut Pública (CIBERESP), la

Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i el Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya (CEEISCAT).

Font: Projecte DESKcohort, analitza comportament i altres factors rellevants que puguin afectar a diferents aspectes socials de la vida, educació i salut del col·lectiu.

21

L’ENTREVISTA LAURA PARAROLS. DIRECTORA DE LA SETMANA DE LA FORMACIÓ I EL TREBALL DE FIRA DE BARCELONA

“Els docents són fonamentals a l’hora d’assessorar, orientar i descobrir el potencial o la veritable vocació de l’alumne”

22

Del 15 al 19 de març el Recinte Montjuïc de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, on prop de 200 expositors d’universitats, centres d’ensenyament i acadèmies de l’àmbit públic i privat oferiran assessorament als joves per triar el seu futur acadèmic i professional. El Saló de l’Ensenyament, que enguany celebra la seva 32a edició, presenta com a novetats la presència de més psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs que acompanyaran els alumnes en la definició del seu perfil acadèmic. D’altra banda, també s’incrementarà l’oferta en l’àmbit de la formació professional i es comptarà amb “espais experiencials” en ciència, tecnologia, llengües i esport. Parlem amb Laura Pararols, directora de l’esdeveniment, per conèixer les principals novetats de l’edició d’enguany i reflexionar sobre els reptes i oportunitats per als joves en un context cada cop més incert.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS La darrera edició del Saló de l’Ensenyament i Futura va tancar amb prop de 86.000 visitants i més de 250 expositors. L’edició de l’any passat, després d’uns anys de pandèmia complicats, demostren la importància del Saló per guiar i assessorar els joves a l’hora de triar el seu camí formatiu i professional?

Efectivament, el Saló de l’Ensenyament i Futura es van

ratificar com l’esdeveniment de referència per a tots els estudiants que, un cop finalitzada l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), necessiten informació sobre l’oferta disponible i orientació per escollir l’itinerari formatiu que encaixi millor amb el seu perfil i expectatives. Aquest és el gran valor afegit del Saló de l’Ensenyament: no és només el lloc on informar-se sobre les múltiples opcions educatives possibles, sinó que brinda una ajuda vàlida als joves i a

les seves famílies a l’hora de decidir sobre el seu futur formatiu i laboral d’acord amb les seves aptituds i ambicions. Per aquest motiu, el Saló englobarà propostes i activitats per ajudar els estudiants a l’elecció dels estudis que millor s’adapten al seu perfil, mitjançant trobades individualitzades, visites guiades, xerrades i tallers, organitzats pels expositors i pel mateix Saló.

“El Saló englobarà propostes i activitats per ajudar els estudiants a l’elecció dels estudis que millor s’adapten al seu perfil, mitjançant trobades Parli’m de les novetats d’en- individualitzades, guany. Què hi trobaran els visivisites guiades, tants?

Precisament per enfortir la facexerrades i tallers” ta de plataforma d’orientació, aquest any el Saló comptarà amb més psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs que se sumaran als experts del Departament d’Educació i del Departament de Recerca i Universitats de la Generalitat de Catalunya; des dels seus respectius estands, i en relació amb els seus àmbits d’actuació, informaran sobre les diferents opcions formatives i, a més, suggeriran itineraris acadèmics segons les característiques dels assistents. D’altra banda, els estudiants trobaran més opcions respecte a altres edicions, especialment a l’àmbit de la formació professional, graus mitjans i graus superiors, relacionades amb les noves necessitats del mercat laboral.

En les darreres edicions s’ha constatat una demanda creixent en els graus de medicina, psicologia, administració i direcció d’empreses, infermeria o enginyeria informàtica. En l’àmbit universitari identifiqueu unes tendències similars per a aquest any?

Exacte, l’any passat els estudis vinculats amb la salut, la intervenció social, l’economia i la tecnologia van ser entre els més sol·licitats, tan pel que fa els graus com a l’àmbit universitari. Veurem aquest any si hi ha un canvi de tendència o es confirmen les mateixes preferències.

De moment, perquè tothom trobi el seu itinerari, el Saló de l’Ense-

nyament oferirà les propostes de prop de 200 expositors entre universitats nacionals i internacionals, centres d’ensenyament i acadèmies de l’àmbit públic i privat, que mostraran la seva oferta de graus universitaris, estudis superiors, estudis complementaris, formació professional, batxillerat, art, tecnologia o idiomes, entre d’altres disciplines.

Al curs 2022-2023 prop d’1,3 milions d’alumnes han apostat per la formació professional, un 6,7% més que l’any passat. Per què creu que la formació professional és cada cop més atractiva per als joves?

Perquè és un tipus de formació que presenta possibilitats concretes de sortida professional.

Amb els graus mitjans i superiors, aquesta formació comprèn el conjunt d’accions que preparen per a l’exercici qualificat de les diverses professions en un període de temps relativament breu que inclou les pràctiques obligatòries, així que és sens dubte una de les millors opcions per a molts joves .

Passada l’educació obligatòria, escollir l’itinerari professional esdevé una decisió clau per als joves. A partir de quina edat creieu que és important començar a definir el perfil formatiu

del jove?

Escola i família juguen un paper clau en aquest sentit, perquè els adults poden detectar ben aviat les tendències més destacades o les aptituds manifestades pels alumnes, fins i tot quan encara són nens i, en aquest cas, poden potenciar el desenvolupament d’aquestes habilitats. En cas de dubtes, val la pena consultar els professionals perquè són pocs els joves amb vocacions i idees clares sobre quins itineraris seguir.

Al Saló de l´Ensenyament, les famílies interessades podran trobar aquesta classe de serveis que s´oferiran en el marc de l´esdeveniment.

A l’edició anterior hi van participar més de 2.000 docents. El professorat de secundària pot convertir-se en un referent per als alumnes a l’hora de triar el seu futur formatiu i professional?

Sí. Els docents són fonamentals a l’hora d’assessorar, orientar i descobrir el potencial o la veritable vocació de l’alumne. En aquest sentit, juntament amb les famílies, són ells els primers orientadors que, a més, poden motivar i impulsar el desenvolupament de l’estudiant.

Quines eines poden trobar els professors al Saló per acompa-

23

“Els adults poden detectar ben aviat les tendències més destacades o les aptituds manifestades pels alumnes, fins i tot quan encara són nens”

24

nyar els alumnes en el procés de decisió del seu itinerari formatiu?

Per incentivar noves inquietuds i curiositats als joves, el Saló comptarà amb diferents “espais experiencials” com l’Espai Ciència, una iniciativa organitzada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) amb la col·laboració de Fira de Barcelona, que oferirà un programa continu d’activitats divulgatives i experiments científics, lúdics i interactius.

Les noves tecnologies també disposaran d’una zona específica, anomenada Aula de Tecnologies Multimèdia, on es desenvoluparan demostracions i tallers relacionats amb la realitat virtual i els videojocs. Els idiomes també seran protagonistes amb una àrea destinada exclusivament a l’oferta formativa d’aquest àmbit, i proposaran diferents cursos i estades a diversos països. L’esport, per la seva banda, serà present al Saló

“El nostre objectiu és seguir proporcionant les millors eines, tant informatives com orientatives, per continuar sent un servei de valor i un referent per a tots els joves”

amb diverses activitats que tindran lloc a l’aire lliure, a la plaça de l’Univers del recinte firal.

A més, el Saló de l’Ensenyament se celebrarà simultàniament amb la Fira Internacional d’Empreses Simulades, que entre el 15 i el 17 de març oferirà l’oportunitat als alumnes formats segons el mètode SEFED (Simulació d’Empreses amb Finalitats Educatives) de posar en pràctica les habilitats apreses aplicant els mateixos mètodes i eines d’una empresa real.

En plena revolució 4.0 i un context d’emergència climàtica, la incertesa ha acaparat bona part de les noves vinyes. Adaptar-se a canvis constants serà imprescindible per als joves? És així, som perfectament conscients del clima d’incertesa que pesa sobre els joves. A més de confiar en la resiliència i en la capacitat de l’ésser humà d’adaptar-se a les noves circumstàncies, nosaltres, com a organitzadors firals, contextualitzem i potenciem la nostra oferta i serveis amb l’objectiu d’aconseguir la màxima congruència amb l’entorn.

Per acabar, quins reptes de futur es plantegen des del Saló de cara a les properes edicions?

El nostre repte principal és oferir l’oferta més àmplia i actualitzada perquè els estudiants puguin trobar les respostes que busquen. El nostre objectiu és seguir proporcionant les millors eines, tant informatives com orientatives, per continuar sent un servei de valor i un referent per a tots els joves a qui desitgem, òbviament, el més gran dels èxits.

EL

‘KITBOX’

DEL SALÓ DE L’ENSENYAMENT: UNA EINA DE SUPORT D’ORIENTACIÓ AL PROFESSORAT IA LES FAMÍLIES

El Saló de l’Ensenyament posa a disposició del professorat el ‘KITBOX’, un conjunt de materials didàctics, fitxes i eines de suport a l’orientació del professorat. Els materials estan pensats perquè els docents puguin acompanyar els seus alumnes en el procés de presa de decisió del seu futur acadèmic i professional. El ‘KITBOX’ es pot demanar online des del web ensenyament.com

25

26