Món Docent núm. 18

Món Docent

Abús sexual en la infància i l’adolescència: Detecció, prevenció i abordatge des de casa i l’escola Programació informàtica: des de zero, pràctica i per a tothom El nou SX3 té al seu ADN ser una eina útil per a l’escola Combatre el bullying als centres escolars Jocs inventats per ensenyar català Les incoherències del sistema

EL VALOR DE LA DIVERSITAT Fer arribar l’educació antiracista a les escoles Desirée Bela-Lobedde, escriptora, activista i comunicadora.

Núm. 18 ‘90

EDITORA: Laura Pons Salazar

REDACCIÓ: Adrià Gratacós Torras

Món Editorial Infom Kit LPS, SL Pl. Gal.la Placidia 1-3 • 08006 • Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

DISSENY: Maika Fernández Lorenzo

HAN COL.LABORAT EN AQUEST NÚMERO: Alícia Prats Pitarch, Mireia Soriano Chacón, Daniel Ruiz-Trillo i Pati Sarrias.

Abús sexual en la infància i l’adolescència: Detecció, prevenció i abordatge des de casa i l’escola Programació informàtica: des de zero, pràctica i per a tothom El nou SX3 té al seu ADN ser una eina útil per a l’escola Combatre el bullying als centres escolars

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

Món Docent

EDITA:

Jocs inventats per ensenyar català Les incoherències del sistema Portada MD18.indd 3

EL VALOR DE LA DIVERSITAT

Núm. 18 ‘90

Fer arribar l’educació antiracista a les escoles Desirée Bela-Lobedde, escriptora, activista i comunicadora.

25/11/2022 13:54:34

SUMARI L’entrevista Desirée Bela-Lobedde, escriptora, activista i comunicadora. A Catalunya hi viuen més de 1.000 comunitats i es parlen 300 llengües diferents. La diversitat ha esdevingut un valor de la nostra societat, però l’assetjament racista segueix sent una realitat. Amb l’objectiu de fer arribar l’educació antiracista a les escoles, Desirée Bela-Lobedde publica el conte Color Carn. Una publicació que vol esdevenir “la llavor que comenci a crear societats més amables i respectuoses”.

Pàg. 2-7 El món de l’alumne Abús sexual en la infància i l’adolescència: Detecció, prevenció i abordatge des de casa i l’escola Entre un 10 i un 20% de la població catalana ha patit abusos sexuals durant la infància.

La majoria de casos no s’explicaran ni es detectaran fins que l’infant es faci gran.

La prevenció de maltractaments i abusos sexuals és complexa i ha d’implicar tota la societat. Des dels centres educatius i des de casa es poden seguir una sèrie d’indicadors per a la detecció d’aquests abusos.

Pàg. 8-11 La vida als centres Comencem un nou curs, seguim creant xarxa Ha començat un nou curs amb alguns objectius assolits que ens permeten avançar cap a una escola inclusiva i poder atendre la diversitat i la complexitat socioeducativa de les persones. Però aquest nou curs també arrossega deures a mig fer. Conscients de les grans desigualtats d’oportunitats i de desequilibri territorial a Catalunya, dinamitzar

espais de participació de les famílies, teixir xarxa i promoure la participació i la implicació de tota la comunitat educativa és clau per seguir avançant cap a un model educatiu més just i equitatiu.

Pàg. 12 i 13 Els docents parlen La gran incoherència Les noves tendències pedagògiques imposen una direcció des de molt amunt. Basar l’aprenentatge en una experiència desitjable i, sobretot, en el modelatge no sempre és possible per les incoherències del propi sistema.

Pàg. 14 Eines per al professorat Programació informàtica: des de zero, pràctica i per a tothom 42 Barcelona Fundació Telefònica ofereix formació superior gratuïta en habilitats i competències digitals amb activitats exclusives per als estudiants de secundària i la comunitat educativa. La programació serà una competència bàsica al segle XXI i al nostre país va guanyant pes. La iniciativa, impulsada per Fundación Telefónica i amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya, és un campus de programació on s’ofereix a tothom i gratuïtament l’oportunitat d’aprendre programació des de zero.

Pàg. 16 i 17 Eines per al professorat Jocs per ensenyar català (IV) Els jocs tradicionals Els quatre jocs amb els quals podem ensenyar català de què parlarem en aquesta

ocasió són: un tren carregat, trencaclosques de frases, quina paraula soc, memory d’antònims.

Pàg. 18 i 19 Eines per al professorat El nou SX3 té al seu ADN ser una eina útil per a l’escola El SX3 (el nou Super3) s’acaba d’estrenar com a plataforma de continguts de vídeo i àudio adreçada als més petits. La plataforma vol tornar a formar part de l’imaginari dels infants: entretenir-los, acompanyar-los, transmetre valors i compartir amb ells unes tradicions, una cultura i una llengua que no passa pel seu millor moment. El SX3 es vol convertir en una eina útil per als docents i esdevenir un referent amb continguts potenciadors per a la docència. El binomi SX3 i docents serà clau per a l’educació del futur.

Pàg. 20 i 21 Els altres mestres Javier Coromina, membre del patronat de la Fundació ColaCao contra el Bullying.

El bullying o assetjament escolar segueix sent un fenomen estructural en els centres educatius catalans. Diferents estudis asseguren que un de cada quatre alumnes patirà assetjament en l’etapa escolar. Aquesta lacra de la nostra societat xoca amb els requisits de la UNESCO per assolir una educació de qualitat. “Totes les formes de violència escolar representen una vulneració del dret dels infants i els adolescents a l’educació, a la salut i al benestar”, asseguren les Nacions Unides.

Conscients de la importància d’aquesta problemàtica, la Fundació ColaCao centra els seus esforços en combatre el bullying als centres escolars.

Pàg. 22-24

1

L’ENTREVISTA

2

“El sistema educatiu té dificultats per acceptar que hi ha casos d’assetjament racista i que no s’estan resolent” Desirée Bela-Lobedde, escriptora, activista i comunicadora, lamenta que al sistema educatiu català li costi tant assumir que el racisme és una problemàtica real i estructural, i que cal resoldre-la. Autora de Ser dona negra a Espanya (2018) i Minories (2021) enguany ha publicat el seu primer llibre infantil: Color Carn. Un conte dedicat a explicar el racisme als infants. El llibre vol ser la llavor que comenci a crear societats molt més amables i respectuoses. Només l’educació antiracista acabarà amb el racisme, i l’escola és el millor indret per crear generacions que entenguin la diferència i la diversitat com quelcom valuós.

3

Adrià Gratacós Torras

El darrer informe anual de SOS Racisme conclou que el racisme ha augmentat en diferents àmbits de la nostra societat. L’educació és una eina clau per erradicar aquesta discriminació?

Evidentment. Sense educació i sense una consciència ferma que ens convenci del poder de l’educació per desmantellar qualsevol tipus de discriminació no anem enlloc.

I com ho podem aconseguir?

El principal problema d’arrel que tenim és que partim d’un punt de vista erroni vers el racisme, perquè considerem que no som racistes. El nostre sistema esbiaixat ha fet del racisme quelcom dolent, quelcom de males persones. Això ens genera molt de rebuig a acceptar-nos i a admetre que tenim conductes racistes. Però les tenim perquè les aprenem des de petits.

Si no identifiquem ni detectem un problema, no el podem resoldre.

I això és el que passa moltes vegades en casos d’assetjament racista en el sistema educatiu. No hi ha voluntat d’admetre que es produeixen casos d’assetjament relacionats amb el racisme, i quan succeeixen li posem altres etiquetes per negar el problema d’arrel.

El sistema educatiu té dificultats per acceptar que hi ha casos d’assetjament racista i que no s’estan resolent.

Llavors, les escoles es neguen a acceptar el racisme?

Exacte. Ens resistim a acceptar que a les escoles hi ha racisme, i per això no s’admet que cal educació antiracista, que és la principal eina per combatre aquesta lacra. És un bucle viciós.

Seria comparable amb el masclisme? Sabem que existeix però en molts entorns ens neguem a acceptar-lo...

Exacte, és el mateix. Hi ha resistència a reconèixer les conductes

“En el moment en què la societat educa els infants amb la creença que no existeix el racisme, impedeixen que les criatures el puguin identificar” masclistes i les conductes racistes perquè socialment estan mal vistes. Amb el masclisme els homes no volen reconèixer que necessiten formació en perspectiva de gènere i educació feminista; i en el cas del racisme, les persones blanques no admeten que necessiten educació en perspectiva antiracista.

4

“Si fins i tot els infants a l’aula fan servir diferents tonalitats de verd per pintar els arbres, com és que no es contempla un altre color per pintar les persones?”

Justament, el conte Color Carn pretén explicar el racisme als nens. Que es tracti d’una problemàtica tan arrelada dificulta que els infants sàpiguen identificar què significa el racisme?

Hi ha famílies que creuen que no cal parlar de racisme. A mi, persones adultes em diuen que deixi de parlar de racisme, com si fos la solució màgica perquè desaparegués. En el moment en què la societat educa els infants amb la creença que no existeix el racisme, impedeixen que les criatures el puguin identificar. Els infants detecten les diferències, però si neguem els valors de la diversitat i de l’antiracisme perquè donem per fet que no hi ha discriminació, estem negant l’infant a interpretar-ho com una problemàtica. En el cas de l’escola, si no es fa un exercici de posar paraules a allò que genera la discriminació racista, aboquem els infants a crear-se una idea amb allò que senten a casa o als mitjans d’educació.

El conte dona importància al dibuix i als colors a l’escola. El blau per al cel, el groc per al sol... i el “carn” per a la pell. Un simple gest d’incitar els infants a contemplar diferents colors per pintar la pell de les persones pot tenir impacte en la concepció del racisme?

La clau passa per reflexionar sobre quelcom que el sistema ha fet invisible. Si fins i tot els infants a l’aula fan servir diferents tonalitats de verd per pintar els arbres, com és que no es contempla un altre color per pintar les persones? Es tracta de posar una llavor, tant als infants com als adults que llegeixen els contes.

Potser caldria deixar de dir-li color “carn” al que es fa servir per pintar les persones blanques?

La pell de les persones és de molts colors diferents. Per això és important que a les escoles s’introdueixi la diversitat com quelcom natural de la nostra pròpia societat.

El llibre no només tracta l’antiracisme. També es parla de diversitat familiar, tolerància i compromís. Educar en el respecte i la diversitat és bàsic per crear una societat més justa?

No es pot parlar d’antiracisme sense parlar de diversitat; i no es pot parlar de diversitat sense parlar d’antiracisme. Quan la canalla és molt petita, potser és més fàcil parlar de diversitat per fer palesa la nostra realitat de diferència. I un cop posat el focus en la diversitat i en la diferència com quelcom positiu, podem començar a parlar d’antiracisme. Un dels problemes que tenim amb l’antiracisme és que sovint implica parlar de conceptes abstractes. Per això és important parlar sobre diferència i diversitat en les etapes inicials del sistema educatiu. I a mesura que l’infant es fa gran, es pot començar a desenvolupar el concepte d’antiracisme.

“Moltes vegades alguns centres educatius generen un discurs en el qual s’assegura que si una escola té alumnat de tot arreu ja és diversa i antiracista. Això no és veritat. La diversitat per si sola no soluciona res”

Per educar en la tolerància i l’antiracisme també necessitem docents formats. Trobes a faltar més formació sobre diversitats entre el professorat?

Sí, crec que aquesta mancança és evident. Em fa l’efecte que, com que aquesta formació no es fa a tot el professorat del país, aquest procés d’educar en la diversitat acaba depenent de les inquietuds i la voluntat de reciclatge de cada docent. Crec que és important que el professorat tingui eines per tractar la diferència, la diversitat i l’antiracisme.

A Catalunya, depenent del municipi i el barri, hi ha moltes diferències en la realitat social dels alumnes. Això fa que es creïn bombolles i que no a tot arreu es concebi el racisme com una problemàtica?

Moltes vegades alguns centres educatius generen un discurs en el qual s’assegura que si una escola té alumnat de tot arreu ja és diversa i antiracista. Això no és veritat. La diversitat per si sola no soluciona res. De fet, la diversitat genera conflicte, i cal treballar-la per convertir-la en quelcom ric i valuós.

La diversitat per si sola no implica res...

Exacte. Com es gestiona aquesta diversitat? Què passa quan totes aquestes persones diverses es troben en un mateix espai?

Com es treballa perquè totes les persones se sentin respectades, benvingudes i acompanyades?

Aquí és on comença la feina de

“Que hi hagi una persona negra presentant un telenotícies és positiu, que sigui notícia és mostra de la falta de diversitat que hi ha a la televisió” les escoles per aprofitar aquesta diferència i educar en valors totalment positius com la diversitat i el respecte.

Més enllà de Color Carn, també has publicat el llibre ’Ser dona negra a Espanya’ Què significa per a tu ser dona i negra a la nostra societat?

Significa estar constantment desmuntant l’imaginari que té la majoria de la societat blanca sobre les dones negres. En el meu cas, moltes vegades he de gestionar la sorpresa que genera a moltes persones blanques que parli català, que tingui estudis universitaris o que treballi a l’administració pública. Tota aquesta sorpresa respon al fet que la gent pensa que una persona negra no pot ser tan semblant com ells.

Això ens fa reflexionar sobre què tenim al cap quan imaginem una dona negra, i ens fa concloure que hi ha molts prejudicis, molt presents i molt arrelats a casa nostra.

5

6

Les persones blanques no admeten que necessiten educació en perspectiva antiracista El cas de la periodista Bea Duodu, que s’ha convertit en la primera persona negra en presentar un informatiu a TV3, és un bon exemple d’aquests prejudicis?

Totalment. Que en tota la història de TV3 no hi hagi hagut cap persona que no fos blanca és representatiu. La Bea és la primera persona afroamericana que surt a un telenotícies, però encara no ha sortit ningú nord-africà, ningú asiàtic. Cal molta més representació. Que hi hagi una persona negra presentant un telenotícies és positiu, que sigui notícia és mostra de la falta de diversitat que hi ha a la televisió.

De fet, és poc usual que persones negres o racialitzades ocupin llocs amb visibilitat, i encara menys en posicions de responsabilitat política...

És molt poc habitual. I ho és perquè no es promou des de les esferes de poder, i perquè les persones racialitzades sentim que són espais hostils, que no són espais nostres. És un peix que es mossega la cua. Sense educació antiracista dins l’administració els negres mai ens sentirem còmodes allà dins.

Llavors, no podem ser gaire optimistes? És una qüestió de ser realistes.

Si no fos optimista no faria res del que faig. Però soc conscient que són canvis a llarg termini. És una carrera de fons i segurament jo no veuré canvis significatius.

Però les meves ancestres tampoc creien que es pogués avançar.

No hem de deixar de treballar i de crear consciència perquè el racisme vagi desapareixent de la nostra societat. I l’educació és una de les puntes de llança.

També has experimentat que les xarxes socials són una eina eficaç per transmetre noves formes de veure el món. Les estem utilitzant malament?

A la gent blanca no li acostuma a agradar l’educació antiracista; això és un fet. I a més, per la meva experiència, a les xarxes socials i als seus algoritmes tam-

poc els agrada el contingut antiracista. Hi ha una maquinària que no li interessa que hi hagi una consciència generalitzada sobre la desigualtat de les nostres societats. Això dificulta la difusió del contingut antiracista, però no ens ha de fer defallir.

En l’àmbit educatiu, sovint és complicat explicar la complexitat de la nostra realitat. Quines recomanacions pràctiques faries als docents que volen incloure una perspectiva antiracista a la seva aula?

Primer de tot, és important mirar qui tenim a l’aula. Si tenim alumnes de diferents orígens és necessari que tota la canalla senti que allò que estem explicant

“És important no avergonyir-se’n: la perspectiva antiracista no s’ha tingut en compte durant molts anys a les escoles, d’acord. No passa res. Comencem a canviar-ho”

“Els centres educatius s’han d’esforçar perquè les famílies racialitzades es sentin compreses i acompanyades” també va amb elles i ells. Si estem parlant de literatura, per què no parlem d’autors d’altres indrets?

Si parlem de contes, podem explicar contes que siguin d’altres orígens? Si hem de posar nom a l’aula, pot ser un mot no occidental? Aquestes reflexions es poden fer directament a l’aula, sense haver de dependre de decisions polítiques. A nivell de claustre, les escoles també es poden interessar en l’educació antiracista: llegir, reflexionar o preparar formacions. És important no avergonyir-se’n: la perspectiva antiracista no s’ha tingut en compte durant molts anys a les escoles, d’acord. No passa res. Comencem a canviar-ho. Els centres educatius s’han d’esforçar perquè les famílies racialitzades es sentin compreses i acompanyades. Crec que aquesta és una bona forma de començar.

7

LA LLUITA ANTIRACISTA COMENÇA A LES ESCOLES Amb prop d’1,2 milions de persones, la població estrangera suposa el 15,2% de la població catalana. Més de 1.000 comunitats i més de 300 llengües diferents conformen una societat cada cop més diversa. Ara bé, l’increment de persones nouvingudes al país en les darreres dècades no ha fet minvar el racisme de la societat, sinó més aviat al contrari. Així, l’escola esdevé un actor clau per fomentar

la diversitat i la diferència com a elements rics i valuosos de la nostra societat. Però, alhora, és un espai on les conductes racistes són una realitat. Des d’insults i agressions fins a exemples que poden passar del tot desapercebuts. La discriminació racista és una realitat de la nostra societat, i només a través de l’educació antiracista s’aconseguirà combatre.

EL MÓN DE L’ALUMNE

Abús sexual en la infància i l’adolescència: detecció prevenció i abordatge des de casa i l’escola

MIREIA SORIANO CHACÓN. Psicòloga de la UTEA (Unitat de Trastorn d’Espectre Autista) de l’Hospital Quirón Salud del Vallès i directora del centre psicològic i logopèdic SORIGAL. ALÍCIA PRATS PITARCH. Psicopedagoga.

L’abús i el maltractament sexual en la infància i l’adolescència ha esdevingut una rèmora estructural. Entre un 10% i un 20% de la població ha patit abusos sexuals durant la infància, i la majoria dels casos es portaran en silenci. De fet, segons estimacions de la Fundació Vicki Bernadet, un 60% de les víctimes no rebrà mai cap tipus d’ajuda. Conèixer els riscos, tenir en compte els indicadors de prevenció i saber detectar els casos des dels agents educatius és bàsic per protegir l’infant i oferir-li l’acompanyament que necessita.

L’abús sexual és considerat una forma de maltractament infantil amb connotació sexual, segons la definició establerta per la Fundació Vicki Bernadet. Aquest maltractament es pot originar tant si hi ha contacte entre l’abusador/a i la víctima, com si no n’hi ha. En un cas d’abús sexual, l’infant o adolescent no té les capacitats suficients per comprendre la situació abusiva que viu.

D’altra banda, la Generalitat de Catalunya defineix l’abús sexual com “la situació en la qual un infant o adolescent és utilitzat per satisfer desitjos sexuals imposats per un adult”. La definició de l’executiu català, establerta en el protocol d’actuació davant de maltractament en la infància i l’adolescència, es concreta que l’abús sexual es pot donar, ja sigui participant o presenciant activitats sexuals que violen els tabús socials i

legals de la societat. Com en el cas anterior, també es posa èmfasi en què l’infant no comprèn la situació o no n’està preparat d’acord amb el seu desenvolupament. Això genera que l’infant o adolescent no pot donar el seu consentiment. El protocol de la Generalitat especifica que pot ser considerat abús sexual l’incest, la violació, els tocaments, la seducció verbal, la masturbació en presència d’un menor o la pornografia, entre d’altres.

Finalment, també es considera abús les activitats sexuals imposades per un infant a un altre, si es dona el cas que l’abusador és considerablement més gran que la víctima (al voltant d’uns cinc anys de diferència) o si utilitza la força, amenaces, abús de poder o altres mitjans de pressió.

Així, l’abús sexual infantil es pot originar tant si hi ha contacte físic coms i no n’hi ha.

ABÚS SEXUAL EN LA INFÀNCIA

Abús amb contacte físic • Petons amb component eròtic • Carícies • Masturbació • Frotació dels genitals • Sexe oral • Penetració

Abús sense contacte físic • Obligar a presenciar activitats sexuals • Proposicions sexuals • Donar al menor d’edat instruccions per tenir activitat sexual • Exposició a material sexual • Exhibicionisme

1

de cada

5

infants pateix abús sexual

Les dades proporcionades per la Fundació Vicki Bernadet sobre l’abús sexual infantil són demolidores: 1 de cada 5 nenes i nens pateix abús sexual infantil abans dels 17 anys. D’aquests, un 60% mai rebrà cap tipus d’ajuda i el 90% no dirà res fins a l’edat adulta. Les dades

de la Fundació Bernadet coincideixen amb les aproximacions realitzades per l’organització internacional Save the Children. En aquest cas, l’ONG estima que entre un 10% i un 20% de la població mundial ha patit abusos sexuals en la infància. L’edat en què més es pateixen abusos se-

xuals varien segons el sexe. Els nens les pateixen, majoritàriament, entre els 11 i 12 anys, i l’agressor sol ser una persona propera amb autoritat.

En el cas de les nenes, l’abús acostuma a produir-se abans, entre els 7 i 9 anys; l’agressor sol ser una persona de l’entorn familiar.

ELS INFANTS AMB MENORS HABILITATS SOCIOEMOCIONALS, MÉS VULNERABLES DAVANT L’ABÚS SEXUAL El risc de patir un maltractament o abús sexual és més alt en el cas d’infants i adolescents que tenen poques competències per fer front a aquestes situacions.

Ja sigui per manca d’habilitats socioemocionals,

Infants passius, sense afecte, amb baixa autoestima i confiança en sí mateix, més manipulables

10

per falta de coneixement o per patir contextos amb poca comunicació. Així, les persones abusadores s’acosten, principalment, a infants i adolescents més vulnerables:

Infants i adolescents que viuen en famílies disfuncionals, sense una figura adulta de protecció

MESURES DE PREVENCIÓ

Els infants amb discapacitats psíquiques o trastorns mentals són especialment vulnerables

LES DIFERENTS FACETES DEL ABUSADORS SEXUALS Pel que fa a les persones abusadores, no existeix un prototip concret, però sí un seguit de característiques que s’acostumen a repetir. Entre elles destaquen: Persones amb sentiments d’inferioritat, frustració i baixa autoestima.

Mancances d’empatia Dificultats relacionals i tendència a l’aïllament social Persones que coneixen les conseqüències dels seus actes i ho amaguen Persones que busquen una relació de poder, més que no pas una gratificació sexual Se senten amb el dret de sotmetre Presenten distorsió cognitiva que els fa culpar les víctimes Poden presentar trastorns de personalitat Han pogut patir abusos o maltractaments en la seva infància Poden ser consumidors habituals de drogues o alcohol

La prevenció de maltractaments i abusos sexuals és complexa i ha d’implicar tota la societat, en especial els agents educatius: família i escola. La prevenció ha d’oferir recursos per fer front a situacions d’abús, tant a infants i adolescents, com als adults que els acompanyen en el seu procés de desenvolupament.

Algunes accions que es poden dur a terme des del centre educatiu per prevenir el maltractament i l’abús sexual són:

COM ACOMPANYEM LES VÍCTIMES D’ABÚS SEXUAL?

Informar l’alumnat, de manera ajustada a la seva edat, sobre maltractaments i abusos sexuals perquè puguin identificar situacions de risc Potenciar l’educació afectiva i sexual per fer conèixer el vincle entre sexualitat i afectivitat, i poder detectar possibles desajustos Fomentar l’educació socioemocional per tal de contribuir al coneixement i expressió de les pròpies emocions Crear un clima comunicatiu positiu en l’àmbit escolar que ajudi a trencar el silenci que acompanya les situacions de maltractament i abús sexual Promoure actituds relacionals positives entre els professionals dels centres educatius i l’alumnat Proporcionar orientacions a famílies des del centre educatiu

I en el cas que l’abusador és menor d’edat... com l’acompanyem?

Oferir un espai d’escolta i acompanyament Donar pautes d’afrontament Psicoeducació i prevenció?

Teràpia cognitiu conductual per treballar: - La gestió emocional - Els sentiments de culpa i vergonya - Pors i ansietats - Desconfiança - Alteracions sexuals - Prevenció davant d’una possible repetició generacional de l’abús - Treballar el dol

Reconeixement del problema Reparació del dany Anàlisi de la conducta i antecedents Educació emocional i sexo afectiva Habilitats socials Orientació afectivosexual per treballar les distorsions cognitives sexuals Prevenció de recaigudes

QUÈ FEM EN CAS DE DETECCIÓ?

QUÈ HEM DE FER

Creure inicialment l’infant o l’adolescent. No posar-lo en dubte.

Dir-li que no és culpable. Intentar que se senti bé per haver-ho explicat, però no prometre res que no sapiguem del cert.

Cuidar la nostra reacció emocional: mostrar protecció a l’infant o a l’adolescent, expressar calma, suport emocional Comunicar l’abús a la família i altres serveis per tal d’activar el protocol d’actuació davant de maltractament en la infància i l’adolescència Assegurar sempre la protecció de l’infant Escoltar activament: mostrar interès, no interrompre.

No forçar les declaracions, intentar no influir Crear un context de contenció

QUÈ NO HEM DE FER Culpar l’infant o l’adolescent de l’abús Assegurar-li que no li passarà res, que l’abús no es repetirà i que no hi haurà conseqüències a partir de la revelació No dir o fer preguntes com: “per què no ho vas dir abans?”, “n’estàs segur/a?”, “no deu ser un malentès?”, “no t’ho estàs inventant?”, “això no pot ser” Expressar alarma o angoixa que faci espantar l’infant Tractar diferent l’infant o l’adolescent Suggestionar-lo amb comentaris o preguntes

INDICADORS PER A LA DETECCIÓ DE L’ABÚS SEXUAL EN LA INFÀNCIA INDICADORS FÍSICS a. Lesions en zones genitals b. Infeccions genitals o de transmissió sexual c. Embaràs

INDICADORS FÍSICS INESPECÍFICS a. Trastorns psicosomàtics b. Trastorns de la conducta alimentària c. Conductes regressives com enuresi d. Infeccions urinàries e. Inflamacions, envermelliment o lesions de les zones genitals ?

INDICADORS CONDUCTUALS Conductes hipersexualitzades i autoerótiques a. Masturbació compulsiva b. Conductes sexuals inapropiades c. Variants peculiars dels jocs de metges o de parelles. d. Ús de la força o manipulació psicològica per obligar a altres nens a jugar a jocs sexuals e. Sexualització precoç f. Jocs sexuals amb nens més petits g. Apropament peculiar als adults (tocar els genitals, olorar, apropar-se a l’adult amb moviments copulatius, ficar-se al llit de l’adult imitant moviments de coit, intentar fer un petó o demanar que li facin un petó. h. Promiscuitat sexual o excessiva inhibició sexual L’infant mostra coneixements

INDICADORS ? CONDUCTUALS INESPECÍFICS Fins als tres anys: Retraïment social Conductes agressives Conductes regressives Pors inexplicables davant de persones o situacions determinades Alteracions del son.

Preescolars Síndrome d’estrès post traumàtic Hiperactivitat Conductes regressives Trastorns del són (terrors nocturns, malsons) Fòbies o temors intensos Fenòmens dissociatius Escolars i preadolescents Trastorns esmentats en les anteriors etapes Dificultats en l’aprenentatge o alteracions en el rendiment Fugides de la llar Retraïment, aïllament, hostilitat o agressivitat exagerada Conflictes amb figures d’autoritat Mentides freqüents Sentiments de desesperança i tristesa Tendència a seguir dins l’escola fora d’horari Adolescents Conductes violentes de risc per a la seva integritat física Retraïment Fugides de la llar Consum de drogues Delinqüència Conductes autolítiques Intents de suïcidi Trastorns dissociatius Trastorns de la conducta alimentària

11

LA VIDA ALS CENTRES

Comencem un nou curs, seguim creant xarxa

12

Hem començat un nou curs refermant el nostre convenciment que el sistema educatiu ha de ser equitatiu i que ha de posar èmfasi en les desigualtats existents. Des de Fapaes aplaudim alguns avenços cap a una escola inclusiva que sigui capaç d’atendre la diversitat i la complexitat socioeducativa, però som conscients que arrosseguem deures d’altres cursos. Aspirem a tenir associacions de famílies que representin la realitat i diversitat social del nostre país.

PATI SARRIAS. Presidenta de FAPAES (Federació d’Associacions de Pares d’Alumnes d’Ensenyament Secundari de Catalunya).

Comencem un nou curs i des de Fapaes estem convençuts que ens hem d’obligar a fer que els centres esdevinguin espais transformadors i de cohesió social; per responsabilitat social. Posem la mirada en l’Agenda 2030 i especialment en el seu quart objectiu, que pretén “garantir una educació inclusiva, equitativa, de qualitat i promoure oportunitats d’aprenentatge durant tota la vida per a tothom”.

Perquè l’educació és un dret universal, i per garantir-lo cal un sis-

tema educatiu públic, de qualitat, generador de cohesió social i d’igualtat d’oportunitats. Ara bé, no hem d’anar cap a un sistema igualitari o uniformador, sinó equitatiu i que tingui ben present que les condicions de partida, malauradament, no són iguals per a tothom. En això la pandèmia ens ha posat davant del mirall i ens ha mostrat com les desigualtats entre les famílies s’ha fet més gran. Obrir les escoles era imprescindible i crec que la societat ha agraït poc

L’educació no es pot retallar, ni judicialitzar.

Cal invertir més i millor, posant l’alumnat al centre l’esforç que va saber suportar tota la comunitat educativa, i en especial els docents.

GARANTIR LA FORMACIÓ AL LLARG DE LA VIDA: L’ESCOLA PERMANENT Tenim el repte d’anar més lluny, d’anar cap a una escola permanent d’oportunitats. Perquè no només es tracta de garantir la formació obligatòria, sinó una formació al llarg de tota la vida. Aquesta formació no cal que sigui lineal, però si cal que ens dotem d’un sistema que permeti a la ciutadania entrar-ne i sortir-ne quan vulgui.

Com deia Dewey, l’educació “és un procés vital i no una preparació a una vida futura”. L’educació no es pot retallar, ni judicialitzar. Cal invertir més i millor, posant l’alumnat al centre.

Hem de ser capaços de superar la immediatesa i aixecar la mirada per generar una educació més democràtica, transformadora, compromesa, emancipadora i que garanteixi l’equitat. Sense educació no podem assolir la ciutadania plena.

POSAR L’ALUMNAT AL CENTRE, TAMBÉ EN ELS ACORDS ENTRE LA COMUNITAT EDUCATIVA Deixem enrere un curs complicat per la gestió de la pandèmia, però també per la manca d’acords entre la comunitat educativa. En aquest sentit, celebrem l’acord aconseguit entre el Departament i els sindicats ja que, de forma general, la mesura d’avançar el curs una setmana suposa una bona oportunitat per revertir desigual-

tats. Però també som conscients que aquests canvis cal treballar-los i planificar-los conjuntament. En les negociacions cal deixar que els interessos (l’alumnat al centre) superin les posicions.

Caldria reforçar els espais de reflexió, creació i participació amb els i les docents, perquè no són el problema, sinó que formen part de la solució. Com en qualsevol política pública caldrà valorar els resultats i l’impacte de la mesura per poder fer valoracions més concretes i generar propostes de millora, especialment en l’àmbit de la primària.

NOUS PERFILS PROFESSIONALS PER CAMINAR CAP A UNA ESCOLA INCLUSIVA Celebrem també la incorporació de nous perfils professionals (ES, TIS...) en els centres educatius, ja que han esdevingut fonamentals per continuar avançant cap a una escola inclusiva i per poder entendre la diversitat i la complexitat socioeducativa de les persones.

Són aquelles petites coses bones que ens ha ensenyat la pandèmia i que haurem de ser capaços de consolidar. La interdisciplinarietat és imprescindible en qualsevol intervenció social, i l’educació és un projecte social compartit amb una externalitat positiva inqüestionable.

Som conscients que arrosseguem deures d’altres cursos i que haurem de seguir treballant per al

desplegament del Decret d’inclusiva, per aconseguir més orientació, més places públiques d’FP i nous criteris de priorització i inscripció.

Comencem el curs amb una nova junta a Fapaes, amb il·lusions renovades, amb agraïment als què ens han precedit i amb el convenciment que haurem de seure amb qui calgui, i continuar treballant per aportar el nostre granet de sorra a la comunitat educativa, amb la voluntat de donar veu a totes les famílies i atendre les seves necessitats. Som conscients que existeixen grans desigualtats d’oportunitats i de desequilibri territorial. Aspirem a tenir unes AFAs que representin la realitat i diversitat social del nostre país, i avui en dia no tothom té les mateixes oportunitats de participar en la seva comunitat educativa. Hem de donar veu a aquells que no poden fer-ho, i això ens interpel·la a totes: entitats, docents i institucions.

Per la nostra part seguirem dinamitzant espais de participació de les famílies, teixint xarxa, per promoure la participació i la implicació de les famílies en els centres que tenen moltes dificultats per fer-ho. Perquè l’escola del segle XXI ha de ser un agent de cohesió social, un projecte social compartit que haurà de fer front a les desigualtats socials i econòmiques, al canvi climàtic, a la bretxa digital i a la salut mentals dels nostres infants i joves.

Seguirem dinamitzant espais de participació de les famílies, teixint xarxa, per promoure la participació i la implicació de les famílies en els centres que tenen moltes dificultats per fer-ho

13

ELS DOCENTS PARLEN

La gran incoherència Emmascarades en el dia a dia de l’institut, les docents de filosofia entomem una mar de fons que va calant malgrat la nostra maldestre resistència. Les noves tendències pedagògiques imposen una direcció des de molt amunt; també ho fa la mateixa proposta germinal de la UNESCO, on s’exposen els principis que regiran l’educació en les properes dècades.

Sota el títol Un nou sistema social per a l’educació, el document estableix una declaració d’intencions. I quin és, doncs, el vell contracte social?

JÈSSICA SILLES BARRERA. Professora de Filosofia del Departament d’Ensenyament

14

Podem suposar que és aquell del segle XVII, l’encarregat d’articular la creació dels Estats moderns com a garants dels drets naturals de totes les persones, i entre ells la seguretat; és a dir, el dret a la vida. Lloable adjectiu sense cap mena de dubte.

Amb una mirada més suspicaç interpretem aquesta teoria política com el blanqueig del control social per part de l’estat, el desarmament dels individus a favor d’un ens de protecció, que acabarà exercint la coacció i el control amb objectius que s’aparten del bé comú i del procedir democràtic del qual en són vetlladors.

En conseqüència, la referència que s’expressa als contractualistes moderns ens ha de fer ser, com a mínim, cauts. Així doncs, el primer dubte que hom planteja, desvetllat per la Marina Grarcés en el seu llibre Escola d’aprenents, és sobre el futur.

Aquest temps que ve sembla tan clar que em genera dues preguntes: qui l’ha dissenyat? I per què no podem decidir nosaltres, ciutadans i ciutadanes, quin futur, i per tant, quin món volem? La llibertat de la societat de decidir el futur és un dels altres drets fonamentals que han de protegir els estats, segons aquell contracte.

En segon lloc, aquest mateix document i el Decret Llei que desplega

el currículum en base als principis de la UNESCO, centra l’educació en el marc de la solidaritat, la cooperació, la col·laboració, els drets humans i la ciutadania democràtica. Tots ells són grans valors per a un bon esdevenir de la civilització humana, claus de la virtut de la humanitat.

LES INCOMPATIBILITATS DEL SISTEMA La proposta per ensenyar-los és l’ABP, l’aprenentatge basat en projectes; es tracta d’una metodologia que fa anys ronda per les aules i que, sense cap mena de dubte, té beneficis. Això sí, per tal que l’ABP doni els seus fruits cal que es donin les condicions adequades. Aquest és el cas de les sessions que guia la Roser Batlle a ESADE, aplicant la metodologia LBD (learning by doing) de manera extraordinària. La metodologia LBD sorgeix de la mateixa naturalesa constructivista i experimental de l’ABP, i mai va en perjudici de tantes altres eines educatives que possibiliten aquests projectes gràcies als coneixements, o també al modelatge.

En aquests moments molts docents ens trobem programant les matèries de nou, segons aquest marc legislatiu aprovat el 20 de setembre de 2022, un cop iniciat el curs. Busquem

la concreció d’aquest marc legislatiu per tal de realitzar la nostra tasca amb la màxima eficàcia sense perdre de vista el context normatiu. I així és com topo amb la competència específica cinc de la matèria que ens pertoca, que diu així: “Avaluar de manera global, sistèmica i transdisciplinària problemes ètics i polítics fonamentals i d’actualitat analitzant-los filosòficament per poder tractar-los de manera creativa i prendre una posició”. Tenint en compte el primer principi pedagògic de les matèries de batxillerat, que apel·la al desenvolupament dels aprenentatges en entorns reals, plantejo el següent projecte: conèixer i analitzar el funcionament democràtic de l’entorn més pròxim de l’alumne; és a dir, la institució educativa a través del paper de la conselleria, la direcció i els claustres de professors. Òbviament descarto el projecte davant la incoherència d’arrel: la impossibilitat de mostrar un entorn real segons els propis principis de l’educació establerts per la UNESCO (cooperació, col·laboració, drets humans i ciutadania democràtica).

Per tant, esdevé impossible basar l’aprenentatge en una experiència desitjable i, sobretot, en el modelatge: allò que fan els infants és el què veuen fer als grans!

15

Programació informàtica: des de zero, pràctica i per a tothom

16

42 Barcelona Fundació Telefònica ofereix formació superior gratuïta en habilitats i competències digitals amb activitats exclusives per als estudiants de secundària i la comunitat educativa #include <stdio.h> int main() { printf(“Hello, World!\n”); } Per al 99% de les persones, les primeres línies d’aquest article són una errata. Per a l’1% restant són, probablement, les primeres línies de codi (programació informàtica) que van escriure. I és que només l’1% de la població té coneixements de programació, segons un informe de Evans Data, malgrat la importància de la digitalització en les nostres vides, que creix de manera vertiginosa.

La programació serà una competència bàsica al segle XXI, ja que està

present en la major part de les tasques que fem diàriament, sigui quina sigui la nostra activitat, i condicionarà la manera com vivim i treballem en el futur. A països com la Xina ja és una assignatura obligatòria a primària i secundària; i al nostre país el nou currículum ha incorporat enguany la programació com a matèria optativa a Batxillerat.

En aquest context, Fundación Telefónica ha impulsat la creació del Campus 42 Barcelona, amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. 42 Barcelona Fundación Telefónica és un campus de programació on s’ofereix a tothom i gratuïtament l’oportunitat d’aprendre programació des de zero mitjançant una innovadora metodo-

La carrera de programació que s’ofereix a 42 Barcelona és la formació superior més completa en llenguatges de programació que es pot trobar actualment logia col·laborativa (peer to peer) i gamificada.

A 42 Barcelona es pot fer des d’un tast de dues hores o una formació bàsica fins a la carrera de programació; i des d’aquest curs s’ofereix a tots els

MOLT MÉS QUE CODI La carrera de programació que s’ofereix a 42 Barcelona és la formació superior més completa en llenguatges de programació que es pot trobar actualment amb 200 projectes dividits en set cercles. Es comença amb la programació de baix nivell com C i C++ per després aprendre progressivament els llenguatges d’alt nivell i especialitzar-se en les àrees i tecnologies que es desitgin.

L’aprenentatge de la programació a 42 és sense competitivitat, compartint coneixement i experiències per superar els reptes i simulant alhora l’experiència professional de treballar

hez 21 any ánc s S x

‘M’encanta estudiar per projectes i marcar-me el meu horari, m’ajuda a espavilar-me per avançar’

‘El millor d’estudiar a 42 és el vincle que es crea treballant col·laborativament i que m’ajuda i em motiva a seguir aprenent’

en equip i per objectius mesurables i adaptats al ritme de cadascú.

L’experiència formativa de 42 comença amb la Piscina, un entrenament intensiu de 26 dies en les bases de la programació i les bases de la metodologia col·laborativa (peer to peer) i gamificada. És un autèntica immersió en la programació i

Ana Rodrígue z s any 21

APRENENTATGE COL·LABORATIU I GAMIFICAT Amb la metodologia col·laborativa i gamificada, les i els estudiants agafen les regnes del seu aprenentatge, basat en projectes i reptes pràctics proposats mitjançant una intranet on es desenvolupa tot el projecte pedagògic. Ho fan individualment, però amb la necessària participació dels companys i companyes per avançar, ja sigui amb les avaluacions entre ells o a l’hora de plantejar-se la resolució dels projectes.

Tot això en presencial, en un campus modern, obert 24 hores, amb 180 ordinadors, espais de galeria i activitats i un pati central. Tot dissenyat per tal que l’alumnat se senti còmode, acollit i motivat per aprendre a aprendre i desenvolupar totes les seves capacitats. Els estudiants són el centre d’una comunitat de Talent Digital on també hi ha espai per a les empreses, professionals i organitzacions del sector digital i del sector educatiu, amb les quals 42 Barcelona Fundación Telefónica col·labora habitualment en tallers, presentacions i hackatons, entre moltes d’altres activitats.

Àl e

centres educatius la possibilitat d’organitzar formacions gratuïtes adaptades d’entre un i cinc dies. Són formacions presencials amb la metodologia i els continguts exclusius de 42 per als estudiants de secundària i cicles i per a grups de docents, al campus situat al Parc Tecnològic de Barcelona Activa a Nou Barris (c. Albert Einstein, s/n 08042 Barcelona) (vegeu desglossament).

és també un procés selectiu en el què es garanteix l’autonomia dels estudiants a l’hora d’estudiar la carrera. Aquelles persones que millor s’adapten a la metodologia i adquireixen els coneixements bàsics de les eines i conceptes poden començar la carrera de programació, anomenada el Cursus.

VINE AMB LA CLASSE A Tallers de programació (2 hores) i Piscine Discovery (2,3 o 5 dies) Si voleu venir a conèixer 42 Barcelona Fundación Telefónica només heu d’enviar un correu electrònic a 42barcelona@fundaciontelefonica.com o trucar al 647301487 per concertar una data i horari ajustat a les necessitats i objectius de cada grup. Pot ser un grup d’alumnes de qualsevol branca del Batxillerat (des d’Humanitats fins al Tecnològic) o qualsevol grup de cicles formatius.

TALLER DE PROGRAMACIÓ PER A NO PROGRAMADORS Una dinàmica de dues hores amb visita al campus, taller i sessió de feedback, que serveix de descoberta de la programació informàtica i de descoberta de la metodologia de 42 (una altra manera d’aprendre és possible!).

PISCINE DISCOVERY Treball per projectes, col·laboratiu i gamificat de dos, tres o cinc dies, entre setmana o cap de setmana. Adaptat al nivell de programació que es vulgui assolir. Dirigit a estudiants de secundària i també a grups de docents i associacions de familiars d’alumnes

17

EINES PER AL PROFESSORAT

Jocs per ensenyar català (IV)

Els jocs inventats

18

DANIEL RUIZ-TRILLO. Professor de català de l’Institut Torrent dels Alous de Rubí.

Els jocs que s’utilitzen per ensenyar català els podem dividir en quatre tipus: jocs de paraules, jocs de pissarra, jocs tradicionals i jocs inventats. Ja hem parlat de tots menys dels últims: els jocs inventats.

En aquest article toca parlar dels jocs nous o gairebé nous, cosa que vol dir que no formen part ni dels jocs tradicionals (com ara el mocador, els disbarats, el pica-paret o les quatre cantonades), ni dels jocs de paraules (com l’acròstic, el palíndrom o l’anagrama). Ara bé, potser alguns ja els coneixeu, perquè molts d’ells són adaptacions d’altres de ja existents, o bé versions més escolars d’algunes activitats físiques o esportives, o més de taula. En general, aquests jocs es poden fer a l’aula, tot i que a vegades caldrà adaptar-la a la situació o reubicar algun tipus de mobiliari o reagrupar alumnes.

QUÈ HI TREBALLEM? Hi podem treballar de tot. De fet, alguns d’aquests jocs poden servir per treballar un tipus de paraula o un altre, segons la necessitat que tinguem en cada moment. Per tant, si estem treballant el nom a classe amb un grup determinat, anirà bé treballar-hi els noms. En canvi, si en aquell moment volem repassar els adjectius, podem canviar l’orientació del joc cap a aquest tipus de paraula. Sempre ho decidirà el docent segons convingui a cada grup, a cada classe i a cada moment. També hi ha activitats que poden servir per treballar moltes coses alhora, i

no haver de centrar-nos només en una.

Ara bé, tots tenen en comú que són molt pedagògics, molt didàctics i que, evidentment, són una bona manera per iniciar o per cloure una classe, una setmana, un trimestre, un tema o, per què no, tot un curs sencer.

Com a pràctica, fa uns anys vaig dedicar quatre setmanes seguides a experimentar aquestes activitats lúdiques en una classe de 1r d’ESO del meu institut, cosa que va fer coincidir cada setmana amb un joc inventat diferent.

Fa uns anys vaig dedicar quatre setmanes seguides a experimentar aquestes activitats lúdiques en una classe de 1r d’ESO del meu institut, cosa que va fer coincidir cada setmana amb un joc inventat diferent.

SESSIÓ

SESSIÓ

QUINA PARAULA SOC

UN TREN CARREGAT

El farem per grups de cinc. Una vegada tinguem tots els alumnes agrupats dibuixarem un tren a la pissarra, ben gran i amb quatre vagons diferents; un per a cada grup dels de la classe. Primer, cada grup escollirà un capità, que serà qui sortirà a la pissarra a l’hora de posar en comú allò que han decidit. Segon, cada grup serà un tipus de menjar, o bé de roba o d’esport o d’animal o d’un element de les ciutats (per exemple, el grup de les fruites, el de les verdures, el grup de la roba d’abric i el de la interior, o bé el del futbol i el del bàsquet). El tercer pas és escriure a la pissarra una característica: que comenci per la lletra a, que porti accent, que sigui aguda o que sigui vermell. Llavors, tots els grups han d’escriure una llista de 10 elements que pertanyin al seu grup i que, a més, tinguin la característica que s’ha dit.

Un cop acabades totes les llistes, els capitans passen i omplen el tren, cadascú el seu vagó.

Hi ha un joc molt divertit i famós que és el qui soc jo (who am I, en anglès). Aquest n’és una versió lingüística o gramàtica.

Recordem que cada alumne s’ha de penjar un adhesiu al front, on algú (d’un altre grup) hi ha escrit el nom d’un artista, esportista, científic, polític, escriptor o músic famós. Llavors, aquella persona ha d’endevinar qui és ella mateixa basant-se en les respostes de les seves companyes a les seves pròpies preguntes.

En aquest cas, però, al front, l’hi hauran enganxat una paraula com ara “piscina”, “edifici”, “blau”, “comprar” o “fageda” i aquest alumne haurà d’endevinar quina paraula és, però fent preguntes que siguin de llengua: soc un nom?

Vario? En què? Concordo? En què? Soc un verb?

Hi haurà un límit de temps per endevinar-ho.

SESSIÓ

MEMORY D’ANTÒNIMS

SESSIÓ

TRENCACLOSQUES DE FRASES

També dividim la classe en grups de cinc. Per començar, cada grup haurà d’escriure dues frases en un full. Després, amb unes tisores en retalla cada sintagma i els penja a la paret.

Un cop fet això, cada grup ha d’agafar els sintagmes dels altres grups (només els dels altres grups) i ha d’intentar encaixar-les per construir el màxim nombre possible de frases correctes.

Guanya el grup que faci més frases (correctes, és clar) en el mínim temps possible. L’activitat es pot repetir dues o tres vegades

Una versió lingüística del famós memory, aquell joc de memòria d’aparellar dues imatges o imatges iguals. En aquest cas, es tracta de fer el mateix però amb antònims. Els antònims (adjectius, o noms, que volen dir el contrari que un altre) s’han d’haver escrit prèviament en unes targetes (o bé ho fan els alumnes o bé el mestre). Aleshores, cada grup se situa davant les cartes, que estan girades, i les aixeca una a una, amb l’objectiu de trobar l’antònim. Si l’encerta les deixa cara amunt i segueix i si no, les torna a deixar cara avall.

Llavors, li toca al següent grup, i així successivament. Es pot fer més d’una tirada en una mateixa classe. Altres variants serien de sinònims o bé de categories gramaticals.

19

El nou SX3 té al seu ADN ser una eina útil per a l’escola

20

LAIA SERVERA, cap del departament d’infantils de TV3

“Volem tornar a formar part de l’imaginari dels més petits. Volem entretenir-los, acompanyar-los i transmetre’ls valors. I, sobretot, volem compartir amb ells unes tradicions, una cultura i una llengua que, per dir-ho suaument, no passa pel seu millor moment. Per aconseguir-ho, us necessitem. Necessitem l’escola. Però també tenim clar que un dels nostres objectius és convertir-nos en una eina que us sigui útil. Compteu amb nosaltres.”

El SX3 (el nou Super3) s’acaba d’estrenar com a plataforma de continguts de vídeo i àudio adreçada als més petits. Té dos mons pensats per a dues franges d’edat diferents: S3 per als més petits i X3 per als nens i nenes més grans. A continuació, destaquem alguns dels continguts amb més potencial com a eina per a la docència.

ELS PROGRAMES DEL SX3: UNA EINA PER A LA DOCÈNCIA Dins de la programació de l’S3 comptem amb estrenes com “Titó”, un personatge de carn i ossos que ens convida a anar d’excursió. Té molt potencial didàctic per aprendre aspectes senzills atractius per als més petits, com els animals de la granja, els gegants o aspectes propis de cada època de l’any (la castanya-

Les excursions d’en Titó també poden servir per fer una primera aproximació a l’anglès, amb el personatge del John C

Dins del món X3 trobem “L’InfoK”, l’informatiu infantil i juvenil de referència. És un producte molt utilitzat a les escoles com a element didàctic per treballar aspectes de l’actualitat da o el tió, per exemple). És un recurs molt bo tant per a les aules d’infantil com per a les famílies, perquè dona idees de sortides familiars.

Les excursions d’en Titó també poden servir per fer una primera aproximació a l’anglès, amb el personatge del John C. Pel que fa a les sèries, destaca “Fa la la”. Es tracta de videoclips d’animació de cançons tradicionals catalanes com “En Joan Petit”, “El gegant del pi”, “Sol solet” o la cançó del Tió.

Una altra novetat de l’S3 és “Uau ka Kau”: es tracta d’una sèrie on la música hi té un protagonisme molt important. Les cançons estan fetes per dos membres d’Els Catarres i tenen ritme, s’enganxen i, a més, la lletra és ideal per treballar les emocions i els sentiments (com per exemple, el tema “Insubstituïble”, que parla d’acceptar-nos tal com som). Les cançons també tracten altres temes, com el respecte per l’entorn (“Verd i blau”, sobre la natura i cuidar el planeta).

“Numberblocks” és una sèrie d’animació plena de cançons i de gran èxit al Regne Unit (BBC) pel seu gran valor didàctic per aprendre matemàtiques (sumar, restar, multiplicar i dividir) a través de volums. També hi ha l’opció de veure-la en la versió original anglesa.

També destaca “Jasmine&Jambo”, una sèrie d’animació per als infants més petits amb música de Marc Parrot, Tomeu Penya i Anna Moliner. És una proposta educativa, ja que a

PROPOSTES DIDÀCTIQUES I SUPORT A L’AULA infantil

DIRIGIT A...

primaria

· Anglès amb “Titó”, “Numberblocks” i “Tell me un Tale”

· Gestió d’emocions i normes de convivència amb “Uau Ka Kau”

1r cicle primària

· Suport a l’aula de música amb “Jasmine&Jambo”

· Cançons tradicionals catalanes amb

1r cicle primària

“Fa la la”

· Matemàtiques amb “Numberblocks”

· Excursions amb “Titó”

(granja, bombers, gegants, etc.)

· Informació i actualitat amb l’”InfoK” banda de les cançons, a cada capítol trasllada conceptes musicals. Pot ser de molta utilitat per a les classes de música.

També hi trobem “Una mà de contes”, un programa dedicat a explicar contes amb il·lustracions. Aquest curs s’han estrenat cinc contes sobre hàbits alimentaris i, com cada any, també s’adaptaran els contes originals dels Jocs Florals Escolars en categoria de conte audiovisual il·lustrat.

I, és clar, en Mic continua formant part de l’univers SX3. Com des de fa 15 anys, aquest nino fet de llana acompanya els infants amb jocs, cançons, contes, endevinalles i tot el seu imaginari.

Per als més grans, dins del món X3 trobem “L’InfoK”, l’informatiu infantil i juvenil de referència. És un producte molt utilitzat a les escoles

com a element didàctic per treballar aspectes de l’actualitat, per generar debats a l’aula, per aprendre a redactar notícies, etc.

El nou SX3 també incorpora propostes de podcast, com “Tell me un tale”, on la Rebecca June i en Pau Guillamet expliquen un conte en anglès a través d’històries divertides per practicar l’anglès sense adonar-te’n.

CANTA I BALLA: WEB I APP DE L’S3 A la web i l’app de l’S3 s’hi poden trobar, en un mateix espai, totes les cançons de les sèries per a la primera infància. Es tracta de vídeos i cançons del “Mic”, “Fa la la”, “Uau Ka Kau”, “Jasmine & Jambo” i “Numberblocks”, que conformen el cançoner de l’S3.

ESPAI FAMÍLIES I ESCOLES El web del nou SX3, per primer cop, té un espai adreçat directament a les famílies i als docents. Es tracta d’un espai per compartir idees i recursos educatius. La comunitat educativa té al seu abast entrevistes, vídeos educatius, recursos per a l’aula i altres materials que els poden ser útils.

21

ELS ALTRES MESTRES. JAVIER COROMINA, MEMBRE DEL PATRONAT DE LA FUNDACIÓ COLACAO CONTRA EL BULLYING

“Davant del bullying és fonamental trencar el silenci i actuar sense por i amb determinació”

22

“Totes les formes de violència escolar representen una vulneració del dret dels infants i els adolescents a l’educació, a la salut i al benestar. Cap país pot assolir una educació inclusiva, equitativa i de qualitat si els seus estudiants són víctimes de violència”. Amb aquestes paraules la UNESCO identifica el bullying com una de les lacres estructurals de la nostra societat. A Catalunya, es calcula que un de cada quatre alumnes és víctima d’assetjament a l’escola. Tot i els esforços emprats per la comunitat educativa per combatre aquesta problemàtica, el bullying segueix sent un fenomen estructural en els centres educatius. Per contribuir a combatre l’assetjament escolar, la Fundació ColaCao ha llançat un programa de sensibilització per “apoderar els infants” i donar-los eines per fomentar la diversitat i el respecte. Parlem amb Javier Coromina, membre del Patronat de la fundació, per reflexionar sobre com abordar aquesta problemàtica des dels centres escolars.

Adrià Gratacós Torras Fotos: Fundació ColaCao

L’assetjament escolar és una problemàtica que afecta el 25% dels alumnes, segons dades de la fundació Anar i Mutua Madrileña. Es

tracta d’una lacra estructural de la nostra societat?

El bullying, segons dades de diferents estudis, afecta com a mínim a un de cada quatre nens a Espanya; això ens dona una xifra d’uns dos

milions de menors. Es tracta d’una de les majors preocupacions de les famílies a dia d’avui, des del moment en què es plantegen tenir fills.

Els números de prevalença són alarmants, i ens han de fer recapacitar

“Els infants que creixin en entorns on s’assumeixi i s’interioritzi el respecte a la diversitat estaran menys exposats a l’assetjament escolar”

com a societat sobre els fonaments amb els quals estem enfocant l’educació dels nostres fills. Des de la Fundació ColaCao creiem que és un problema al qual tots els agents socials podem aportar: entitats, comunitat educativa, administracions, etc. Considerem que fer visible el problema, parlar-ne i dir-lo pel seu nom aporta molt de cara a la sensibilització social, i significa un gran pas endavant per establir mecanismes per a la seva minimització.

Els informes també constaten que les agressions psicològiques són més comuns que les físiques.

A la societat ens falta coneixement sobre què implica l’assetjament entre infants i joves?

L’assetjament escolar té diferents facetes: agressions físiques, verbals, etc. Però totes elles són una forma de violència, i hem de tenir una tolerància zero cap a qualsevol tipus d’agressió. En el cas dels infants, degut al seu grau d’indefensió, els mecanismes de vigilància cap a aquestes agressions han de ser molt rigorosos.

En la problemàtica del bullying creiem que el més important és la prevenció: no deixar que cap situació o conflicte derivi en un procés d’assetjament. És per això que des de la Fundació ColaCao destinem molts esforços en aquest àmbit; i des

dels tres eixos en el quals treballa la fundació (divulgació, educació i investigació), ens posem com a objectiu sensibilitzar la societat en la prevenció de l’assetjament i en caminar cap a un escenari social lliure de violències.

Els centres educatius són un dels espais on més es produeix el bullying. Quines mesures es poden prendre des de les escoles i els instituts per detectar i actuar en casos d’assetjament?

Tots els actors que conformen la comunitat educativa (alumnat, professorat i famílies) tenen un rol fonamental en la prevenció i atenció d’un cas de bullying. Per avançar és important que totes les parts vagin coordinades i actuïn conjuntament davant d’aquest problema. Des de la fundació, i a través dels seus projectes, ens hem trobat amb veritables herois i heroïnes, tant en el professorat com en les famílies. Professors que aixequen la veu davant d’un cas al seu entorn i actuen per ajudar la víctima. Davant del bullying és fonamental trencar el silenci i actuar sense por i amb determinació Podem identificar alguns indicis que, tant des de l’escola o des de casa, ens puguin fer sospitar d’un possible cas d’assetjament?

Des de la fundació col·laborem amb

l’Associació Nace (No a l’Assetjament escolar). Aquesta associació ha plantejat “la regla de les 3C” per detectar un cas de bullying. L’entitat parteix de la premissa que qualsevol infant que sigui víctima de bullying anirà exterioritzant alguns canvis en el seu comportament a poc a poc.

La primera “c” és la dels canvis: canvis psicològics i emocionals. A aquests canvis se li sumen coses que abans no passaven i ara sí, com poden ser la baixada de rendiment acadèmic, canvis en el ritme de la son, pèrdua o deteriorament freqüent de material escolar, desinterès per sortir, canvis d’amics o fins i tot senyals al cos, com esgarrapades o blaus. És important detectar ràpidament aquests canvis. La segona “c” es refereix a les “campanes”. Faltar a classe vol dir que no es vol anar a l’escola. L’infant assetjat també acostuma a presentar la síndrome del “diumenge a la tarda”, pateix angoixa i por el dia abans de tornar a l’escola. La intensitat d’aquests símptomes acostuma a ser proporcional a la intensitat i la durada del maltractament.

La darrera “c” és la del cos. El cos no menteix. Qualsevol anomalia en el nostre cos pot ser símptoma que existeix un problema d’assetjament. Algunes d’aquestes anomalies poden ser, des de voler passar

23

del bullying s’ha de combatre des de petits. Els infants que creixin en entorns on s’assumeixi i s’interioritzi el respecte a la diversitat estaran menys exposats a l’assetjament escolar. L’objectiu del projecte és precisament educar els infants en aquest respecte i diversitat.

“Les entitats especialistes en el tema ens diuen que l’infant pot arribar a trigar un any en comunicar que està patint un cas d’assetjament escolar” 24

desapercebut, tenir la mirada perduda, o fins i tot pensar en autolesions, en els casos més greus.

El projecte ‘Somos Únic@s’ de la Fundació ColaCao pretén educar contra l’assetjament escolar. La divulgació i conscienciació des de l’espai escolar és la primera arma per combatre el bullying?

L’assetjament escolar s’acostuma a produir en els centres educatius, i per tant, és crucial actuar-hi des d’aquest espai per intentar prevenir-lo. El projecte ‘Somos Únic@s’ busca la sensibilització de l’alumnat contra el bullying, des de l’educació emocional. L’objectiu és educar els infants en el respecte a la diversitat i donar eines als alumnes perquè sàpiguen identificar i actuar davant d’un possible cas de bullying, posant especial èmfasi en els testimonis per tal que tallin d’arrel la situació alertant un adult. El programa educatiu comprèn tres mòduls d’activitats. El primer mòdul busca l’enfortiment de l’autoestima de l’alumne; el segon, treballa l’em-

patia i el respecte cap als altres; i el tercer invita a detectar els processos d’assetjament escolar mitjançant la unió i la força de grup.

Quina acollida ha tingut el programa a les aules?

Estem molt satisfets amb l’acollida que ha tingut la iniciativa perquè ja s’hi han inscrit més de 1.245 centres educatius de tot el país. Això suposa que més de 102.000 nenes i nens de l’Estat rebran aquesta formació.

El programa posa a disposició del professorat materials didàctics, adaptats a cada cicle de primària i amb pautes de desenvolupament.

Els suports estan ideats per treballar-los durant tot el curs de forma curricular, i a través de metodologies innovadores com la gamificació.

El programa va dedicat a alumnes de primària. Ara bé, la majoria de casos d’assetjament es donen en la secundària. Per què considereu que és necessari combatre la cultura del bullying des de ben petits?

Efectivament, creiem que la cultura

En un cas d’assetjament escolar hi acostuma a haver tres rols: l’assetjador, la víctima i els espectadors. Sensibilitzar per tal que els espectadors deixin de ser-ho i prenguin partit és bàsic per combatre el bullying?

Sí. El tercer mòdul del projecte escolar va enfocat precisament a mobilitzar els observadors: ajudar-los a detectar un procés d’assetjament escolar i animar-los a que, en cas de tenir contacte amb un cas, sàpiguen identificar quan es produeix i tinguin eines per saber com actuar. Ajudar els espectadors a tallar d’arrel la situació, alertant un adult. La detecció precoç d’un cas d’assetjament és crucial a l’hora de tallar el problema. Les entitats especialistes en el tema ens diuen que l’infant pot arribar a trigar un any en comunicar que està patint un cas d’assetjament escolar.

Més enllà de la tasca que pugui fer la fundació, creieu que transmetre coneixements sobre aquesta problemàtica s’hauria d’incloure en els plans docents de primària i secundària?

L’assetjament escolar és un problema que ens afecta a tots i en el qual tots podem fer alguna cosa.

Des de la fundació ens hem proposat aportar el nostre gra de sorra en matèria de divulgació, educació i investigació per tal d’ajudar a trobar solucions sobre aquesta greu problemàtica. El paper dels docents és crucial en la detecció d’aquests casos, i totes les eines que se’ls pugui proporcionar per encarar la situació amb eficiència i rigor poden ajudar molt a minimitzar les dades d’incidència.

25

IQS · Blanquerna · La Salle · Esade · Facultat d'Educació Social i Treball Social Pere Tarrés · I.U. Observatori de l'Ebre · 1.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · lnstitut Borja de Bioetica · Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)

••

UNIVERSITAT

RAMON

--- LLULL

•

Estudiar la teva

vocació és possible s HoPortesDin

#

Grau en Infermeria

Consulta la nostra OFERTA FORMATIVA

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2023-2024

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es