Món Docent 20

L’autoregulació: l’aprenentatge del futur Despertar la vocació professional a través de la sostenibilitat El nou SX3 apropa els infants a la descoberta del territori Aturar-se i escoltar el nostre cos: la clau de volta per al benestar docent

ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES PER A L’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL Entrevista a

Zero abandonament escolar en el tercer barri més empobrit de Barcelona: el cas de Vedruna Àngels

Toñy Castillo, Coordinadora del Grup de Recerca de Pegagogia

Món Docent

Depressió en infants i adolescents

Núm. 20

3

‘90

Graus, màsters i doctorats connectats amb l’estudiantat, les empreses i el món

IQS · Blanquerna · La Salle · Esade · Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés · I.U. Observatori de l’Ebre · I.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · Institut Borja de Bioètica · Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)

EDITORA: Laura Pons Salazar Depressió en infants i adolescents

REDACCIÓ:

Món Editorial

Adrià Gratacós Torras Jordi Font

L’autoregulació: l’aprenentatge del futur

DISSENY:

Despertar la vocació professional a través de la sostenibilitat

Maika Fernández Lorenzo

Infom Kit LPS, SL Pl. Gal.la Placidia 1-3 • 08006 • Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

El nou SX3 apropa els infants a la descoberta del territori Aturar-se i escoltar el nostre cos: la clau de volta per al benestar docent

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

ORIENTACIONS PEDAGÒGIQUES PER A L’EDUCACIÓ AFECTIVA I SEXUAL

Món Docent

EDITA:

Entrevista a

Zero abandonament escolar en el tercer barri més empobrit de Barcelona: el cas de Vedruna Àngels

Toñy Castillo, Coordinadora del Grup de Recerca de Pegagogia

Portada MD20-MAIKA.indd 1

Núm. 20

3

‘90

19/06/2023 12:40:11

SUMARI L’entrevista Toñy Castillo. Coordinadora del Grup de Recerca de Pedagogia i Salut del Col·legi de Pedagogia.

L’educació afectivosexual s’ha plantejat des del mateix Departament d’Educació com “imprescindible per a l’educació del segle XXI”. Amb uns anys de retard, la sexualitat i afectivitat arribarà a les aules d’educació infantil el curs vinent, fruit del nou currículum. Però a què ens referim quan parlem d’educació sexoafectiva? El Col·legi Oficial de Pedagogia ha publicat recentment el llibre “Orientacions pedagògiques en l’àmbit de la sexualitat afectiva”. Una publicació que vol ser “una guia per reflexionar sobre la salut afectiva”. La Toñy Castillo és coordinadora del Grup de Recerca de Pedagogia i Salut del Col·legi de Pedagogia i una de les artífexs del llibre.

Pàg. 2-5 El món de l’alumne Depressió en infants i adolescents Com a professionals de l’educació i de la psicologia, observem un augment destacable i preocupant d’indicadors de depressió infanto-juvenil des del confinament per la COVID-19. La depressió no és una malaltia d’adults. Detectar a temps problemàtiques de salut mental en la infància i l’adolescència resulta crucial.

Abordar d’immediat la simptomatologia depressiva evitarà repercussions en el desenvolupament integral d’infants i adolescents.

Pàg. 6-11

Els docents parlen L’autoregulació: l’aprenentatge del futur Cada cop trobem a les aules més alumnes amb dificultats emocionals, a més d’acadèmiques: apatia, desinterès, poc autocontrol, agressivitat, problemes d’atenció i concentració... Els especialistes ens esforcem per reconduir-les, però, sovint, no és una tasca compartida fora de l’escola i això dificulta el procés. Rosa Vázquez, responsable de qualitat curricular de les Escoles Arrels ens parla sobre l’autoregulació d’aprenentatges.

Pàg. 12 i 13 La infografia Despertar la vocació professional a través de la sostenibilitat L’emergència climàtica està obligant a repensar el model econòmic d’arreu del món. La sensibilització vers l’impacte de les nostres accions al medi ambient, no només és una necessitat climàtica, sinó que també està esdevenint una de les principals preocupacions de les generacions més joves. Convertir la preocupació en motivació, i fins i tot en vocació, pot ser una sortida per als joves i infants d’avui.

Pàg. 14 i 15

Eines per al professorat El nou SX3 apropa els infants a la descoberta del territori El club infantil de referència a Catalunya promou les experiències i descoberta del territori en família. L’estrena de nous pro-

grames arriba acompanyada de l’ampliació de l’oferta d’activitats gratuïtes per fer amb el carnet.

Pàg. 16 Eines per al professorat Aturar-se i escoltar el nostre cos: la clau de volta per al benestar docent Els docents són un dels col·lectius professionals que més baixes laborals per problemes de salut mental acumulen. El fet de ser una feina que requereix relació directa amb les persones, juntament amb la mateixa intensitat de la tasca docent fa que hi hagi una implicació emocional que pugui afectar el benestar dels treballadors.

La sensació d’angoixa, esgotament, frustració, nerviosisme o malestar físic ha anat a més els darrers anys entre el cos docent.

Pàg. 18 i 19 La vida als centres Zero abandonament escolar en el tercer barri més empobrit de Barcelona: el cas de Vedruna Àngels El Departament d’Educació ha publicat enguany, per primera vegada, algunes dades sobre l’abandonament escolar a Catalunya. Prop d’un 12% dels alumnes de secundària del país no acaben l’educació obligatòria. Però també hi trobem excepcions. Una d’elles al barri del Raval de Barcelona, el tercer més empobrit de la capital catalana. Allà, l’escola Vedruna Àngels ha aconseguit un abandonament escolar pràcticament inexistent, tot i ser una escola d’alta complexitat.

Pàg. 20-24

1

L’ENTREVISTA TOÑY CASTILLO. COORDINADORA DEL GRUP DE RECERCA DE PEDAGOGIA I SALUT DEL COL·LEGI DE PEDAGOGIA.

2

“La sexualitat afectiva és un binomi que esdevé un dret dels infants per a la seva pròpia salut” L’educació afectivosexual s’ha plantejat des del mateix Departament d’Educació com “imprescindible per a l’educació del segle XXI”. Amb uns anys de retard, la sexualitat i afectivitat arribarà a les aules d’educació infantil el curs vinent, fruit del nou currículum aprovat per a la Generalitat de Catalunya. Però a què ens referim quan parlem d’educació sexoafectiva? El Col·legi Oficial de Pedagogia ha publicat recentment el llibre “Orientacions pedagògiques en l’àmbit de la sexualitat afectiva”. Es tracta d’una publicació que vol ser “una guia per reflexionar sobre la salut afectiva”. La Toñy Castillo és coordinadora del Grup de Recerca de Pedagogia i Salut del Col·legi de Pedagogia i una de les artífexs del llibre. Parlem amb ella sobre el potencial de l’educació afectiva i sexual i la seva aplicació a l’aula i a casa.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Recentment, el Col·legi Oficial de Pedagogia ha publicat el llibre “Orientacions pedagògiques en l’àmbit de la sexualitat afectiva”. Una publicació que pretén ser una guia per reflexionar sobre “la salut afectiva”. Per què cal aquesta guia?

Nosaltres, dins del grup de recerca de Pedagogia i Salut, intentem treballar temes que puguin ser útils. I com que l’educació afectiva i sexual es considera essencial en l’evolució dels infants, volíem treballar una visió global. Està bé abraçar conceptes biològics sobre la sexualitat, però també volíem fer un abordatge que tingués en compte les emocions i l’autoestima. És un llibre que pretén dotar d’informació, reflexió i discussió sobre la sexualitat i l’afectivitat.

L’afectivitat i la sexualitat han d’anar plegades?

Crec que sí, perquè com a pedagogs creiem que la sexualitat afectiva és un binomi que esdevé un dret dels infants per a la seva pròpia salut. Si apostem pels drets dels infants de rebre una educació afectiva i sexual creiem que s’ha de treballar i dotar d’elements des de la part emocional, social i sexual.

“Fins fa poc es parlava de la sexualitat com un tema merament reproductiu, però obviava tot el vessant emocional”

Creu que el sistema educatiu ha fet un mal abordatge en l’educació sexual i afectiva a infants i adolescents?

Personalment, diria que la sexualitat no s’ha treballat. Fins fa poc es parlava de la sexualitat com un tema merament reproductiu, però obviava tot el vessant emocional. I ara ens hem adonat que és totalment necessari treballar les emocions. L’educació sexual i afectiva ha de tractar la part biològica, emocional i social. S’ha de tenir en compte la comunicació interior i exterior de les persones. Per això proposem que una bona educació

“Quan parlem de sexualitat afectiva ens referim a tot allò que inclou el vessant sexual i emocional de les persones.

Aquells vincles i aquelles necessitats afectives que tenen els infants s’han d’anar acompanyant perquè es vagin fent persones”

afectiva i sexual també comporta crear hàbits saludables perquè enforteix l’autoestima. L’autoestima és el pilar per a tot en la infància.

Per tant, l’educació afectiva i sexual és cabdal per al creixement personal durant la infància.

L’educació afectiva i sexual pot oferir un creixement més equilibrat i harmoniós. La sexualitat i l’afectivitat han d’anar molt agafats de la mà. Per això quan parlem de sexualitat afectiva ens referim a tot allò que inclou el vessant sexual i emocional de les

3

Nosaltres proposem que l’educació afectiva i sexual es tracti de forma estructural en tot el procés educatiu. I això inclou tant l’escola com la família

persones. Aquells vincles i aquelles necessitats afectives que tenen els infants s’han d’anar acompanyant perquè es vagin fent persones.

El llibre identifica tres potes de l’educació afectiva i sexual: el coneixement, l’acceptació i la interacció.

Exactament. Tota la part d’empatia i d’afectivitat té molta força.

Necessitem sentir-nos estimats, i això ens permetrà acceptar-nos millor. D’altra banda, també ens hem de conèixer a nosaltres mateixos, i per això cal informació.

4

Quan parlem d’educació afectiva i sexual ens referim a acceptar i respectar el nostre cos, a aprendre a comunicar-nos amb i a fer-ho a través d’uns valors.

També proposem tractar l’educació afectiva i sexual des del respecte.

Un dels grans dilemes educatius és decidir a partir de quina edat cal parlar de sexe als infants.

Quan s’educa, s’educa globalment. S’educa en un conjunt de valors, de normes i pautes. Nosaltres proposem que l’educació afectiva i sexual es tracti de forma estructural en tot el procés educatiu. I això inclou tant l’escola com la família. Des que un nen és molt petit, la sexualitat i l’afectivitat ja forma part de la seva vida a

partir del contacte amb els pares, la interacció amb altres infants i persones i la seva pròpia acceptació.

Per tant, l’educació sexual i afectiva ha de formar part de la vida de l’infant des de sempre?

Amb l’educació no es poden fer sectarismes. En educació, quan s’educa, s’educa. I s’educa, efectivament, d’una manera global. És com les antigues assignatures d’ètica. L’ètica no hauria de ser una assignatura, hauria d’estar present a cada hora a l’aula, i a fora també. Quan parlem d’educació afectiva i sexual ens referim a acceptar i respectar el nostre cos, a aprendre a comunicar-nos i a fer-ho a través d’uns valors.

Quin paper juguen les famílies en tot aquest procés educatiu?

La família té un paper importantíssim en l’evolució global de l’infant, i amb la sexualitat i l’afectivitat, també. Els pares són models i la família té un paper clau en la idea de valors que donen. La família és la base del desenvolupament emocional dels infants. Crec molt en el vincle afectiu durant la criança, i en el seu pes específic. La família ha de conèixer les necessitats dels seus fills, i són una peça clau per donar suport, valorar i validar els infants. Si hagués de destacar alguna cosa en el paper de les famílies, diria la seguretat. La família pot donar seguretat a l’infant i això influeix directament en la seva autoimatge.

Per tant, parlar de sexualitat afectiva és necessari a l’aula i a casa La família té molt a dir i a fer en l’educació sexual i afectiva dels infants. És important que la família mostri naturalitat a l’infant davant de les situacions. El problema no és que no es parli de sexualitat afectiva, sinó que no es parla de sexu-

El problema no és que no es parli de sexualitat afectiva, sinó que no es parla de sexualitat.

La sexualitat no existeix en molts ambients.

alitat. La sexualitat no existeix en molts ambients.

Què es fa malament en la sexualitat i l’afectivitat?

Moltes coses. La família ha de ser generadora de models desitjables, de participació activa. Els humans naixem d’una sexualitat afectiva, i això és així. Cal fomentar la naturalitat i cal explicar les coses als infants. És important ensenyar als infants tots els processos evolutius de la sexualitat i l’afectivitat. Només així els infants es podran expressar sexualment amb seguretat.

L’educació sexual i afectiva és també necessària per trencar rols masclistes, homòfobs i racistes?

En el llibre no hem posat etiquetes a ningú. Parlem de la persona, indiferentment del gènere, de l’orientació sexual i de les seves particularitats afectives i físiques.

L’educació afectiva i sexual es construeix des del respecte, i això és fonamental per assolir la normalització. I quan parlo de normalització em refereixo a la persona amb el seu gènere i identitat. El món és plural i està format per persones, no per gèneres.

L’educació afectiva i sexual s’ha inclòs en el nou currículum d’infantil. És optimista en la intro-

ducció d’aquesta perspectiva en el sistema educatiu?

Crec que tot a la vida és un camí.

Aquest camí no és nou, fa temps que s’hi lluita, però en la nostra societat ha canviat la idea de concebre la sexualitat com un tabú.

Crec que s’està fent feina per promoure una sexualitat responsable, i que en molts centres s’està fent un treball pedagògic en l’educació sexual i afectiva. És important que tots treballem plegats, docents, pedagogs i tota la comunitat educativa. I per això aquest llibre vol ser una guia útil per a tothom. Educar en el respecte de forma integral és imprescindible.

Estem fent un camí on la conscienciació s’ha posat al centre i desitjo pensar que anem cap a una societat més respectuosa.

5

EL MÓN DE L’ALUMNE

Depressió en infants i adolescents

6

Com a professionals de l’educació i de la psicologia, observem un augment destacable i preocupant d’indicadors de depressió infanto-juvenil des del confinament per la COVID-19. La depressió no és una malaltia d’adults. Detectar a temps problemàtiques de salut mental en la infància i l’adolescència resulta crucial. Abordar d’immediat la simptomatologia depressiva evitarà repercussions en el desenvolupament integral d’infants i adolescents.

MIREIA SORIANO CHACÓN. Psicòloga de la Unitat de Trastorn de l’Espectre Autista (UTEA) de l’Hospital Quirón Salut del Vallès i directora del centre psicològic i logopèdic SORIGAL ALÍCIA PRATS PITARCH. Orientadora educativa, psicopedagoga col·legiada núm. 1552

DEFINICIÓ

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim que cursa amb una tristesa persistent. Aquesta pot ser visible quan es presenten conductes que interfereixen amb les activitats normals de la vida diària i afecten els interessos, les tasques escolars, les activitats de la vida quotidiana o la vida familiar. És important no confondre aquesta malaltia amb la tristesa, ja que aquesta és un estat d’ànim, mentre que la depressió és un trastorn de l’estat d’ànim. Els factors que l’originen po-

den ser biològics, psicològics i socials. La gravetat, la freqüència i la durada dels símptomes de la depressió són diferents segons la persona i la seva malaltia en particular.

PREVALENÇA

Analitzant les dades de l’Enquesta de Salut de Catalunya, els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) van atendre l’any 2020 un total de 68.370 visites. D’aquestes, el 4,1% (2.769) van ser persones amb diagnòstic de depressió. En el cas de les noies, el diagnòstic de depressió

representa el 7,3% dels casos atesos, mentre que el 2,2% dels nois són atesos per depressió. En aquest sentit, el Codi de Risc del Suïcidi de la Generalitat va alertar d’un augment del 27% dels intents de suïcidi en adolescents durant l’any 2020, registrant un total de 601 temptatives de suïcidi en joves fins a 18 anys. De nou, coincideix amb l’arribada de la pandèmia i els seus primers efectes sobre la vida i la normalitat de tota la població. Tanmateix, són molts els joves que han experimentat sentiments de tristesa i buidor i que, en el pitjor dels

casos, han dut la ideació suïcida un pas enllà, fet pel qual la nostra salut mental, i en especial la depressió, sempre ha de ser motiu d’atenció.

Cal tenir en compte que el 50% dels problemes de salut mental en adults comencen abans dels 15 anys, i el 75% abans dels 18.

SENYALS D’ALERTA: DETECCIÓ DE SIMPTOMATOLOGIA EN INFANTS SÍMPTOMES FÍSICS

SÍMPTOMES COGNITIUS

SÍMPTOMES CONDUCTUALS

● Maldecaps ● Dolor abdominal ● Trastorn del control d’esfínters ● Major freqüència de rabietes i plors ● Canvis en l’alimentació (afartaments/anorèxia) ● Queixes somàtiques sense origen físic ● Alteracions de la son: Insomni o excés de son

Verbalitzacions de baixa autoestima ● Sentiments de culpa ● Dificultats de concentració ● Baix rendiment escolar ● Idees recurrents de mort

● Irritabilitat ● Aïllament de la família i/o els amics ● Baixa energia ● Anhedonia: Pèrdua d’interès per les activitats que anteriorment gaudia ● Sensació freqüent d’avorriment ● Negació a l’hora de comunicar-se 7

SENYALS D’ALERTA: DETECCIÓ DE SIMPTOMATOLOGIA EN ADOLESCENTS SÍMPTOMES FÍSICS

SÍMPTOMES COGNITIUS

SÍMPTOMES CONDUCTUALS

Verbalitzacions de baixa autoestima ● Sentiments d’inutilitat, menyspreu a un mateix i culpa. ● Sentiments de tristesa i melangia inusual i persistent ● Dificultats d’ atenció i concentració en l’execució de tasques ● Problemes de memòria ● Dificultats per pensar ● Dificultats per a la presa de decisions ● Baix rendiment escolar i augment de l’absentisme escolar ● Verbalitzacions sobre el sentit de la seva vida i sentiments de desesperança ● Idees recurrents de mort

● Irritabilitat ● Ansietat ● Aïllament i retraïment social ● Baixa energia ● Anhedonia: Pèrdua d’interès i plaer per les activitats que anteriorment gaudia ● Apatia i desmotivació ● Sensació freqüent d’avorriment ● Negació a l’hora de comunicar-se ● No voler sortir de casa, no voler aixecar-se del llit

● Maldecaps ● Dolor abdominal ● Altres molèsties físiques ● Esgotament ● Canvis en l’alimentació ● Canvis en la son

FACTORS PROTECTORS I FACTORS DE RISC DAVANT LA DEPRESSIÓ INFANTIL I JUVENIL

FACTORS PROTECTORS

8

Sense antecedents familiars de depressió o altres malalties mentals Entorn ambiental estimulant i protector Autoestima ajustada Trets de personalitat positiva Estil de vida saludable Estils i/o patrons de criança positius, presència Habilitats socials i competències emocionals Suport familiar, de grup d’iguals…

Capacitat de resiliència Capacitat de gestió i resolució de conflictes Gestió de l’estrès i tolerància a la frustració

FACTORS DE RISC Antecedents familiars de depressió o altres malalties mentals Entorn social desestructurat i desprotecció Baixa autoestima Trets de personalitat: tristesa, apatia …

Estil de vida poc saludable i presència de conductes de risc Estils i/o patrons de criança negligents, no presents…

Habilitats socials poc desenvolupades i manca de competències emocional Xarxa social precària o inexistent Sense habilitats resilients Mancances en la gestió i la resolució de conflictes Dificultats en la gestió de l’estrès i baixa tolerància a la frustració Estressors vitals Pèrdua de relacions significatives Abusos i/o maltractaments Edat Sexe (major vulnerabilitat noies/ dones)

PINZELLADA BREU DE DIAGNÒSTIC I TRACTAMENT TERAPÈUTIC DIAGNÒSTIC SENA: Sistema d’ avaluació de nens i adolescents CDI: CDI: Inventari de depressió infantil de Beck.

CECAD: Avaluació global de l’ansietat, la depressió i quatre aspectes relacionats: inutilitat, irritabilitat, pensaments automàtics i símptomes psicofisiològics.

CAS: Qüestionari d’ansietat infantil.

TRACTAMENT: Psicoeducació als pares i als nens/es i adolescents.

Teràpia cognitiu conductual per tal de treballar i canviar els pensaments negatius recurrents.

Proporcionar al pacient estratègies d’afrontament.

Aprendre a gestionar les emocions.

Tècniques de relaxació.

ACOMPANYAMENT A UN INFANT I/O ADOLESCENT AMB DEPRESSIÓ: COM AJUDAR

DES DE CASA? Seguint les recomanacions dels professionals de l’Hospital Sant Joan de Déu, presentem aquest llistat de suggeriments que, com a famílies podríeu tenir en compte per tal de sobreportar la simptomatologia que acompanya l’estat depressiu del vostre fill/a: 1. Autoestima baixa i tendència a criticar-se a si mateix: elogia el nen freqüentment amb sinceritat, reforçant conductes concretes; accentua allò positiu,

d’una manera comprensiva.

Posa en dubte les crítiques de l’infant cap a si mateix i assenyala-li els seus pensaments negatius quan passin, ajuda’l també a integrar i acceptar els seus propis errors i imperfeccions dins del seu autoconcepte.

2. Culpabilitat: ajuda a l’infant a distingir entre els esdeveniments que ell pot controlar i els que estan fora del seu abast: ajuda’l a que comenci a parlar positivament de si mateix.

3. Estabilitat familiar: mantingues una rutina i disminueix els canvis en assumptes familiars; Comparteix amb el nen els canvis amb anticipació per reduir-li les preocupacions.

4. Desesperació i impotència: demana a l’infant que escrigui o parli dels seus sentiments i que anoti els seus pensaments plaents de tres a quatre vegades al dia, perquè aquests vagin augmentant en un període de quatre a sis setmanes.

5. Pèrdua d’interès i tristesa: prepara una activitat interessant al dia; planifica esdeveniments especials; comenta temes agradables.

6. Gana i problemes de pes: no l’obliguis a menjar; prepara els seus àpats preferits; afavoreix que l’hora de menjar sigui plaent.

7. Dificultats per dormir: mantingues un horari constant per dormir;

participa juntament amb ell en activitats relaxants com llegir o escoltar música suau; acaba el dia amb una nota posit 8. Agitació i inquietud: canvia les activitats que li causen agitació; ensenya-li tècniques de respiració i relaxació; un massatge pot ajudar; estimula l’exercici i la recreació.

9. Temors excessius: redueix les situacions que li puguin causar ansietat i incertesa; recolza’l i tranquilitza’l; acompanya’l a afrontar situacions que li causen por de forma desproporcionada; la planificació pot reduir-li la incertesa.

10. Comportament agressiu i ira: rebutja la conducta destructiva d’una manera amable però ferma; dóna validesa a les seves emocions i estimula el nen a expressar els seus sentiments d’ira apropiadament; no reaccions amb ira; sigues

consistent en les seves respostes a la conducta inadequada.

11. Dificultat per pensar i per concentrar-se: anima el nen a participar en jocs i activitats; treballa amb els mestres i els psicòlegs escolars per promoure l’aprenentatge; adapta l’entorn per facilitar-li la concentració.

12. Pensaments suïcides: estigues alerta als senyals de suïcidi; busca ajuda professional immediatament.

13. Si la depressió persisteix: consulta amb el pediatre o metge de capçalera perquè valori fer una derivació al psicòleg clínic o al psiquiatra.

9

ACOMPANYAMENT A UN INFANT I/O ADOLESCENT AMB DEPRESSIÓ: COM AJUDAR DES DE

L’ESCOLA O L’INSTITUT? Com a professionals de l’educació i la psicologia recomanem que l’abordatge educatiu de l’estat depressiu d’un/a alumne/a es faci tenint present: 1. Observar a l’infant i l’adolescent i traslladar tot allò que ens preocupa a la família i al professional de referència de l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic ( EAP ) o l’Orientadora/a del centre de Secundària, així com al referent de centre del Programa Salut i Escola, i realitzar la derivació cap a serveis externs si se’n valora la conveniència.

10

2. Interessar-se per conèixer què és la depressió infantil i juvenil, i tenir present a l’aula els senyals d’alarma.

Podem demanar assessorament psicopedagògic i formació al claustre en matèria de Salut Mental. Ens cal conèixer per tal de comprendre aquest trastorn mental tan incapacitant.

3. El/la mestre o professor/a tutor/a, en coordinació amb l’Orientador/a de Secundària o amb el professional referent de l’EAP, faran atencions individualitzades periòdiques, oferint a l’infant i/o adolescent un espai acollildor d’escola i de suport al seu estat anímic i malestar, un espai d’acompanyament emocional.

A banda, faran seguiment amb la

família i amb els professionals que atenen a l’alumne fora del centre ( psicòleg, psiquiatra, etc ), mitjançant entrevistes periòdiques, on abordar el diagnòstic i tractament, rebent d’indicacions per tal d’implementar a l’aula les pautes psicoeducatives que puguin resultar beneficioses per a l’infant i/o adolescent.

en cada etapa de tractament i la seva evolució.

4. Si l’estat anímic depressiu dificulta l’assistència a classe, facilitar una reducció horària ajustada a les seves necessitats o bé la tramitació d’atenció educativa domiciliària, així com la reincorporació progressiva a l’aula. En cas d’ingrés hospitalari, coordinar-se amb l’aula hospitalària per assegurar la continuïtat dels estudis i facilitar, en rebre l’alta, una reincorporació progressiva al centre educatiu.

9. Facilitar activitats dins o fora de l’aula que puguin suposar una vàlvula d’escapament en cas d’angoixa, de bloqueig, d’esgotament…

5. Oferir a l’alumne reforçadors positius i situacions d’èxit per tal de millorar la seva autoestima.

6. Promoure un clima d’aula de benestar, d’acceptació i de cohesió grupal.

7. Evitar a l’aula situacions estressants o pressions externes que puguin saturar a l’infant o adolescent, calibrar l’exigència acadèmica i l’estat anímic de l’alumne, així com tenir present la simptomatologia present

8. Evitar l’estigmatització de l’alumne amb depressió, així com situacions de burla, ridiculitzacions, discriminació, rebuig o assetjament, situacions que posin en evidència a l’alumne.

10. No sobrecarregar a l’alumne amb tasques escolars ni exàmens.

Valorar, com equip docent, quines propostes d’activitats plantejar a l’infant o adolescent que presenta simptomatologia depressiva ( apatia, desmotivació, desatenció, baix rendiment escolar …) i facilitar el seguiment del curs escolar, malgrat la presència del trastorn mental.

11. Com a centre educatiu podem implementar, en totes les etapes educatives, Programes de Competències Emocionals, per tal d’oferir eines i estratègies d’autoconeixement, gestió emocional i de resiliència, així com de promoció d’una bona salut mental, amb activitats treballables des de l’espai de Tutoria o bé de manera transversal en la programació didàctica d’aula.

És important no confondre aquesta malaltia amb la tristesa, ja que aquesta és un estat d’ànim mentre que la depressió és un trastorn de l’estat d’ànim.

ALGUNS RECURSOS Aplicació Web GestioEmocional.cat és una aplicació, desenvolupada arran de la pandèmia de la COVID-19, per oferir suport a totes aquelles persones que experimenten emocions negatives, com ara por, l’angoixa, la preocupació o la tristor. L’eina permet valorar l’estat emocional, rebre consells i indicacions per gestionar-lo, o bé ser atès per un professional de la salut en cas necessari. Hi poden accedir persones de totes les edats, tant des del dispositiu portàtil (telèfon, tauleta...) com des de l’ordinador mitjançant una adreça web. En el cas dels menors de setze anys, els pares, mares o tutors legals disposen d’un qüestionari especialment pensat

per avaluar el malestar emocional dels seus fills. En entrar-hi, cal seleccionar la franja d’edat i, una vegada dins, l’eina ofereix tres apartats: Un qüestionari per avaluar l’estat emocional.

Recursos per a la gestió emocional, com ara tècniques de respiració profunda i de relaxació muscular, consells per dormir millor, o imatges relaxants, d’acord amb els nivells de malestar que cal valorar en una escala de l’1 al 10.

Recursos professionals, amb telèfons d’interès i altres eines per rebre suport emocional.

11

El 061 Salut Respon compta amb un equip de professionals especialistes de psiquiatria, psicologia i infermeria en salut mental. El servei, disponible 24 hores al dia 365 dies l’any, us pot oferir suport emocional i atenció psicològica presencial en situacions complexes. Addicionalment, també presta atenció especialitzada a les persones amb conducta o ideació suïcida i al seu entorn proper i, en funció de les necessitats identificades, defineix la intervenció necessària: enviar una ambulància al lloc de l’incident o derivar la persona als serveis ambulatoris de salut mental.

L’atenció a la salut mental, prioritat per al Departament de Salut

El Departament de Salut s’ha marcat com a objectiu prioritari aquesta legislatura potenciar estratègies que permetin un abordatge preventiu de la salut mental.

Algunes de les accions implementades posen el focus en la salut mental d’adolescents i joves. En aquest sentit, el Departament ha iniciat l’atenció domiciliària amb equips d’atenció intensiva en salut mental per a casos amb més complexitat. Aquesta actuació va dirigida a adoles-

cents i joves amb trastorns de salut mental i addiccions amb conducta disruptiva i impacte social. Salut, d’altra banda, ha desplegat el Programa de benestar emocional i salut comunitària, en què es treballa conjuntament amb els Equips d’Atenció Primària i amb referents emocionals que intervindran a nivell comunitari i se centraran en la prevenció, la detecció precoç de risc psicosocial, acompanyament i suport al malestar emocional de la ciutadania.

ELS DOCENTS PARLEN

L’autoregulació: l’aprenentatge del futur

12

Cada cop trobem a les aules més alumnes amb dificultats emocionals, a més d’acadèmiques: apatia, desinterès, poc autocontrol, agressivitat, problemes d’atenció i concentració... Els especialistes ens esforcem per reconduir-les, però, sovint, no és una tasca compartida fora de l’escola i això dificulta el procés. L’autoregulació d’aprenentatges, emocions i pensaments és un equipatge que ajudarà l’alumnat al llarg de la vida; en paraules de Chomsky, “el propòsit de l’educació és ensenyar a aprendre per si mateix”. És un objectiu complex, però que es pot aprendre i, per tant, ensenyar, i aquesta és la nostra tasca com a docents.

ROSA VÀZQUEZ I FARRAN Responsable de qualitat curricular de les Escoles Arrels

L’autoregulació és la capacitat de reflexionar sobre un procés o una actuació per determinar si és prou funcional o no, és ser capaç de detectar quin objectiu volem aconseguir, en quin punt ens trobem i què ens cal per poder arribar-hi. Per aconseguir-ho, hem de desenvolupar la capacitat crítica i de reflexió i, sobre-

tot, aprendre a controlar l’atenció, la qual cosa implica desenvolupar les funcions executives. És un procés fàcil? Segurament no.

Les activitats d’autoregulació més usuals estan centrades en l’avaluació (autoavaluació, coavaluació o heteroavaluació, bases d’orientació, rú-

briques, llistes de verificació, dianes, feedback...), però perquè siguin més efectives han d’estar reforçades per una programació vertical que, des d’educació infantil, planifiqui quines estratègies ensenyem, com ho fem i quins objectius ens marquem al final de cada cicle.

OBJECTIU D’APRENENTATGE: L’AUTOREGULACIÓ

Funcions executives

QUÈ ENSENYEM Competències socioemocionals: són necessàries per a l’estabilitat emocional, la integració social i l’autoconeixement, tots ells factors fonamentals per a l’èxit acadèmic. a)Autoconsciència: aprendre a identificar les emocions. b) Gestió emocional: què fer amb les emocions, especialment les negatives, i com reconduir-les per afavorir el benestar personal. c) Habilitats socials: assertivitat, resolució de conflictes, responsabilitat...

• Baix rendiment • Poca retenció de la informació • Inconstància

ATENCIÓ SOSTINGUDA: Capacitat de mantenir l’atenció en un mateix estímul

• Oblits: tasques, materials, deures...

• Dificultat per entendre l es idees principals • Perdre les coses • Desordre

PLANIFICACIÓ I ORGANITZACIÓ: Capacitat de seleccionar les activitats necessàries per aconseguir un objectiu i establir un pla d’acció adequat

Funcions executives: són processos orientats a la resolució de situacions complexes i a manifestar una conducta eficaç i socialment acceptada. Una bona part de les dificultats d’aprenentatge són causades per dèficits executius, com s’indica en el quadre adjunt.

• Impulsivitat • Necessitat de gratificació immediata • Dificultats per seguir instruccions

INHIBICIÓ: Capacitat d’aturar pensaments o accions

• Mala gestió del canvi • Rigidesa mental (“blanc o negre”)

FLEXIBILITAT COGNITIVA: Capacitat d’adaptar la conducta i pensament a situacions noves

El treball intensiu des de petits d’aquestes funcions és una bona manera d’evitar el fracàs acadèmic, en tant que estem educant el cervell per poder afrontar amb èxit les tasques requerides en qualsevol àmbit.

Tècniques d’aprenentatge: són processos de pensament que serveixen per adquirir nous coneixements. Els podem classificar: • Adquisició d’informació: cercar informació i seleccionar-la amb diferents tècniques, com ara subratllar, prendre apunts, repassar, etc.

• Retenció i emmagatzematge: passar a net i fer esquemes, mapes conceptuals, resums, etc.

• Recuperació i utilització: estudiar, memoritzar, presentar, redactar, comentar, etc.

• Anàlisi i raonament: comparar, raonar, investigar, resoldre problemes, etc.

•Interpretació i comprensió: comprendre textos orals i escrits, establir relacions, etc.

13

COM ENSENYEM Moltes de les tècniques exposades en el punt anterior ja formen part del dia a dia a l’aula: escoltar activament, organitzar, respectar el torn de paraula, planificar, educació emocional.... Així doncs, què ens falta?

Doncs sistematitzar el que ensenyem per veure si ho introduïm en el moment adequat (l’anomenada “finestra”); comprovar si som constants a l’hora de treballar-ho i d’exigir-ho, i valorar si ho introduïm de la forma adequada perquè no es tracta d’informar, sinó de convertir-ho en un aprenentatge actiu. Es tracta crear un context de construcció cognitiva.

Això suposa més feina? No, però sí cal un període de reflexió del Claustre per organitzar el que fem de forma habitual i detectar mancances per posar-hi solució a les aules des de les àrees o bé des d’un projecte transversal dedicat a l’aprenentatge

explícit d’aquestes habilitats d’autoregulació.

Es tracta de canviar el paradigma en què ens movem i pensar que la nostra funció com a docents no és ensenyar molts continguts i sabers, sinó acompanyar més. Hem de ser facilitadors de l’aprenentatge, d’un aprenentatge que dura tota la vida i per al qual hem de preparar els alumnes.

Els recursos de què disposem variaran en funció del què ensenyem, però serà fonamental el modelatge del docent que evidenciï el procés que està seguint i el feedback constant mitjançant el qual guiarem i acompanyarem l’alumnat en la meravellosa tasca que és aprendre. I així ho hem de transmetre als alumnes; no podem “controlar” els seus factors personals i familiars, però sí que els podem dotar d’estratègies que els ajudin a modular els seus esquemes cognitius en un viatge constant cap a l’èxit i la felicitat.

LA INFOGRAFIA

Despertar la vocació professional a través de la sostenibilitat

14

L’emergència climàtica està obligant a repensar el model econòmic d’arreu del món. Segons l’Organització Internacional del Treball (OIT), els llocs de feina relacionats amb l’economia verda es triplicaran en els propers 10 anys. Això farà que cada cop siguin més els sectors econòmics que necessitin professionals, tècnics i especialistes amb coneixements específics sobre la sostenibilitat. D’altra banda, la sensibilització vers l’impacte de les nostres accions al medi ambient, no només és una necessitat climàtica, sinó que també està esdevenint una de les principals preocupacions de les generacions més joves. Convertir la preocupació amb motivació, i fins i tot vocació, pot ser una sortida per als joves i infants d’avui, que seran protagonistes del món que ve.

Biologia Aquestes són els principals sectors on la sostenibilitat està cridada a tenir un paper clau a curt i mitjà termini, segons la Plataforma ZEO, dedicada a la consciència climàtica

La biologia guanyarà pes per liderar projectes de gestió de residus. També per a iniciatives de protecció d’espècies i de la biodiversitat.

Geologia

Els geòlegs seran imprescindibles en les empreses de construcció i d’extracció de recursos. Els coneixements relacionats amb la terra i els materials naturals seran cada cop més importants. Els geòlegs també estan cridats a tenir un paper important en el seguiment de fenòmens climàtics extrems.

Enginyeria forestal

El perfil d’enginyer forestal és clau a l’hora de desenvolupar activitats tècniques per l’aprofitament d’aquests recursos, però també per a la seva defensa i conservació.

15

Enginyeria agrònoma

Barrejar ciències i agricultura és cada cop més usual i necessari. El desplegament de sistemes de producció sostenibles i respectuosos amb el medi ambient i els ecosistemes són cada cop més comuns.

Ciències del mar

Les persones que estudien aquesta carrera treballen amb matèries relacionades amb la biologia, la geografia, la hidrologia o el Dret relacionat amb el medi aquàtic. Estudiar el mar des del vessant natural i científic oferirà sortides laborals.

Enginyeria industrial i edificacions

Fer més eficients els recursos a tots els nivells serà una necessitat per equiparar les capacitats del planeta i les necessitats dels humans.

L’enginyeria industrial, la construcció d’edificis eficients i de sistemes urbans que consumeixin menys energia seran cabdals en la construcció de les ciutats del futur.

El nou SX3 apropa els infants a la descoberta del territori El club infantil de referència a Catalunya promou les experiències i descoberta del territori en família. L’estrena de nous programes arriba acompanyada de l’ampliació de l’oferta d’activitats gratuïtes per fer amb el carnet.

16

El SX3 és el club infantil més gran d’Europa amb 450.000 associats, que representen el 40% de la població infantil de Catalunya. Des del 1991 és el club de referència al nostre país per als infants i les seves famílies, i manté el seu ritme de creixement malgrat que la corba de natalitat és decreixent; va tenir 4.660 altes noves el desembre de 2022, el millor mes de desembre dels darrers 10 anys.

El Club acompanya la producció audiovisual dels personatges de referència i de les sèries en català des dels inicis del Super3 i fins a dia d’avui, amb la renovació que es va fer el mes d’octubre del 2022 i que va convertir-lo en SX3. El Club s’estructura al voltant d’activitats per fer en família que es poden gaudir de franc amb el carnet del SX3 de moltes maneres: amb acords per fer activitats tot l’any, caps de setmana de portes obertes, concursos i invitacions d’aniversari.

El segon trimestre d’aquest 2023 el Club SX3 ha iniciat una important aposta en la prescripció d’activi-

tats i experiències, ampliant així l’oferta d’activitats carnet a tot el territori, i acompanyant l’estrena de dos programes: la 2a temporada de “Lara i Kali”, d’aventures a la muntanya, i el nou programa “Al mar!”, centrat en les activitats nàutiques i en família a la costa catalana i presentat per la coneguda activista Carlota Bruna. Aquestes iniciatives compten amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Turisme i multitud d’empreses, entitats i institucions d’arreu del territori vinculades a les activitats familiars.

Finalment, el Club també és un gran promotor de la lectura, amb accions com la recomanació de llibres de la Superbiblioteca de Sx3. cat o la popular Supernit a les Biblioteques, que el 19 de maig va reunir de manera simultània 11.000 persones a 203 biblioteques de tot el país. Es tracta de la 3a edició d’aquest esdeveniment multitudinari de foment de la lectura entre els nens i nenes que organitzen el SX3 i la Xarxa de Biblioteques Públiques de Catalunya de forma conjunta.

TITÓ, EL NOU

FENOMEN TELEVISIU QUE TRIOMFA ENTRE ELS MÉS PETITS És la cara de referència del nou SX3 per als més petits de l’S3, i ja s’ha convertit en tot un fenomen. El Titó porta els infants d’excursió per descobrir el territori, els animals, els oficis... L’hem vist a la granja, al cinema, amb cargols o en tractor per exemple. I sempre acompanyat del seu amic, JohnC, que apareix als llocs més insospitats i parla en anglès.

El Titó i la seva versió 3D (Fa la la) va ser el prescriptor de la “Supernit a les biblioteques” del maig amb la cançó “La biblioteca està plena de llibres”.

17

EINES PER AL PROFESSORAT

Aturar-se i escoltar el nostre cos: la clau de volta per al benestar docent

18

Els docents són un dels col·lectius professionals que més baixes laborals per problemes de salut mental acumulen. El fet de ser una feina que requereix relació directa amb les persones, juntament amb la mateixa intensitat de la tasca docent fa que hi hagi una implicació emocional que pugui afectar el benestar dels treballadors. La sensació d’angoixa, esgotament, frustració, nerviosisme o malestar físic ha anat a més els darrers anys entre el cos docent.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Ho demostra una enquesta del sindicat independent ANPE, que identifica un increment del 15% en el nombre de baixes laborals relacionades amb l’estrès i l’ansietat durant el darrer any. Aquest increment es deu a fenòmens estructurals, com la manca de recursos, l’increment de la complexitat a les aules arran de la pandèmia o els canvis interns i externs viscuts els darrers anys en la comunitat educativa. Però també hi ha factors interns que poden ser determinants en el benestar dels professors.

Així ho creu la historiadora i professora de secundària Cristina Méndez.

La Cristina va patir un episodi d’estrès laboral important fa uns anys, i això la va dur a buscar eines i recursos per millorar el seu benestar. Fruit d’aquest procés de cerca, Cristina Méndez va treure a la llum el llibre Benestar per a docents (Amat Editorial); un manual que proposa “eines per millorar la qualitat de vida del professorat”.

“El llibre està escrit des de la humilitat i amb tota la intenció de compartir

eines amb els companys. El fet d’haver passat per un episodi important d’estrès em va dur a investigar i estudiar aquest tema”, assegura Méndez.

Per a l’autora, hi ha diferents factors que dificulten la tasca docent, i que se sumen a la situació personal i vital de cada professor. Uns factors que fa uns anys “s’estan aguditzant” i que obliga els docents a posar el seu benestar físic i emocional al centre de la seva tasca. Per a Méndez hi ha factors interns que afecten el benestar dels docents, com ara la manca

de recursos i l’augment de la burocràcia. “Molts docents tenim la sensació que no arribem a tot, i això genera frustració i desgast”, assegura Méndez. Per a l’autora, la manca de gestió de la classe o les dificultats per mantenir l’ordre i la motivació dels alumnes és un segon generador d’estrès, al qual se li sumen els constants canvis legislatius. Finalment, també identifica el poc reconeixement social com una càrrega que duen a sobre els docents. “La idea que tenim massa vacances o haver-nos d’acostumar que algunes famílies qüestionin la nostra tasca també provoca frustració”, afegeix.

L’increment de recursos, l’estabilitat de la llei educativa i una eventual reducció burocràtica farien millorar les condicions laborals dels docents. Però fins que això no arribi (si és que arriba mai), Méndez proposa una sèrie de consells que poden millorar substancialment el benestar dels docents. Aquestes recomanacions comencen per

la cura a un mateix. “M’he trobat amb companys que dediquen moltes hores a la feina de l’escola i no escolten les seves pròpies necessitats bàsiques, com ara descansar, dormir bé o fer una mica d’activitat física”. Per a Méndez, “si no fem cas de les necessitats del nostre cos, anem acumulant cansament fins que emmalaltim”.

Aprendre a escoltar les necessitats del cos és clau per saber quan cal aturar-se. “Partim de la base que no ens adonem que per poder atendre bé els alumnes hem de saber cuidar-nos a nosaltres mateixos a tots els nivells”, afegeix l’autora. A aquesta recomanació se li sumen d’altres com l’organització i la gestió a l’aula.

L’autora, que també és la creadora del compte d’Instagram @bienestarparaprofes ho té clar: aturar-nos i sentir què ens diu el nostre cos sense sentir-nos culpables és clau per millorar el benestar dels professors.

ES MANCANCES DEL SISTEMA EDUCATIU QUE FAN INEVITABLE UN INCREMENT DE L’ESTRÈS ENTRE ELS DOCENTS LA FALTA DE RECURSOS La sensació de no poder atendre tot l’alumnat com cal és un sentiment compartit entre els professors catalans. “En molts casos fem malabars per portar el seguiment dels alumnes; en altres casos, simplement no arribem”, assegura Méndez. Un increment dels recursos seria clau per reduir el nivell d’estrès dels professors. Mentre això no arribi és important saber gestionar la frustració.

ELS CANVIS CONSTANTS DE LEGISLACIÓ Els canvis constants de lleis educatives també suposen un increment del volum de feina per al professorat. “Aquests canvis ens comporten canviar programacions, metodologies i materials. A vegades tens la sensació que estàs treballant en una cosa que et faran canviar en poc més d’un any. Això també desanima molt”, afegeix Méndez.

5

CONSELLS

PER MILLORAR EL BENESTAR DELS DOCENTS

1. CUIDAR-SE A UN MATEIX. L’excés de feina pot fer oblidar-nos del nostre propi cos. Si no fem cas de les nostres necessitats més bàsiques, anem acumulant cansament fins que emmalaltim.

2. NO SENTIR-NOS CULPABLES PER ATENDRE EL NOSTRE COS El nostre cos té necessitats, tant emocionals com físiques. Identificar-les i prioritzar-les no ens ha de fer sentir malament. Per poder atendre bé els alumnes hem de saber cuidar-nos a nosaltres mateixos a tots els nivells.

3. SABER ATURAR-SE A TEMPS A vegades l’acumulació d’estrès és inevitable. En aquest moment és important saber-nos-ho identificar i aturar-nos a temps. Si no, acabarem emmalaltint.

4. L’ORGANITZACIÓ, ELEMENT CLAU PER REDUIR L’ESTRÈS Organitzar-se i saber prioritzar és necessari per superar períodes amb un alt ritme de feina. Saber separar allò que és rellevant i urgent d’allò que no ho és ens farà reduir el nivell d’estrès.

5. LA GESTIÓ A L’AULA: UN TREBALL DE FORMIGUETA L’ambient a l’aula és clau per al benestar, tant dels professors com dels alumnes. Tot i que depèn de moltes variables, tenir una bona gestió a l’aula ha de ser una prioritat. “Si sortim de l’aula com si ens haguessin xuclat tota l’energia, alguna cosa no va bé”, assegura Méndez.

19

LA VIDA ALS CENTRES

Zero abandonament escolar en el tercer barri més empobrit de Barcelona: el cas de Vedruna Àngels

20

El Departament d’Educació ha publicat enguany, per primera vegada, algunes dades sobre l’abandonament escolar a Catalunya. Prop d’un 12% dels alumnes de secundària del país no acaben l’educació obligatòria. Un 4,7% dels alumnes deixen els estudis a tercer d’ESO i un 6,5% ho fan a l’últim curs de secundària. Les dades, “alarmants”, segons el mateix Departament, situen Catalunya molt per sobre de la mitjana europea, i s’agreugen en els barris més precaritzats i desiguals del país, segons la Fundació Bofill. Però també hi trobem excepcions. Una d’elles al barri del Raval de Barcelona, el tercer més empobrit de la capital catalana. Allà, l’escola Vedruna Àngels ha aconseguit un abandonament escolar pràcticament inexistent, tot i ser una escola d’alta complexitat.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS IMATGES: VEDRUNA ÀNGELS Amb una renda familiar disponible per persona de poc més de 12.000

euros anuals, el barri del Raval és un dels més empobrits de la ciutat de Barcelona. La desigualtat socioeconòmica esdevé un dels

punts d’inflexió que determina la qualitat de vida dels ciutadans, i també afecta el seu nivell educatiu. Al barri del Raval prop d’un

L’escola, no només ha obtingut millors qualificacions que la mitjana dels centres d’alta complexitat, sinó que també ha superat la mitjana dels instituts catalans.

35% de la població té estudis baixos. Un percentatge que es dilueix fins al 5% en els barris més benestants de la capital catalana.

Justament, també són en els barris més precaritzats on es troben la majoria dels centres d’alta i màxima complexitat del país. Les dificultats socioeconòmiques de moltes llars catalanes es traslladen a les aules, fent més complicada la docència i incrementant l’abandonament escolar, tant abans com després de l’educació obligatòria.

Però en aquesta realitat també hi ha excepcions. Una la trobem a l’Escola Vedruna Àngels del barri del Raval. Situada al rovell de l’ou del barri, davant del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), l’escola concertada ha heretat l’antiga Casa d’Infants i Orfes construïda al segle XIV. Un petit centre educatiu amb una línia educativa a infantil, primària i secundària, ha estat notícia aquest any pels seus bons resultats en les proves de competències bàsiques. L’escola, no només ha obtingut millors qualificacions que la resta dels centres d’alta complexitat, sinó que també ha superat la mitjana dels instituts catalans.

Però per a l’escola la principal dada que demostra l’èxit del projecte

educatiu radica en un abandonament escolar pràcticament inexistent. “L’abandonament escolar al Vedruna Àngels és inexistent, els nostres alumnes no marxen abans d’acabar l’educació obligatòria”, assegura Eduard Riudavets, director de l’escola.

Amb una realitat socioeconòmica complexa, les dades sobresurten per sobre de la mitjana catalana. L’Escola Vedruna Àngels té un 38% d’alumnes en situació de vulnerabilitat i un de cada quatre alumnes formen part del Pla de Xoc contra la segregació de la Generalitat de Catalunya. Però la seva taxa inexistent d’abandonament escolar contrasta amb la mitjana catalana que, segons dades del Departament d’Educació, s’eleva fins al 12%.

També destaquen les dades dels alumnes en l’educació postobligatòria. “Prop d’un 40% dels alumnes que acaben l’ESO aposten pel batxillerat, i gairebé el 60% restant opta per la formació professional”, explica Riudavets.

La xifra també és superior a la mitjana catalana, on el percentatge d’alumnes que accedeixen a l’educació postobligatòria ronda el 80%.

EXPLICA, PREGUNTA I SUGGEREIX: UN MÈTODE PER ENFORTIR LA INNOVACIÓ EDUCATIVA ENTRE L’EQUIP DOCENT

Els motius que expliquen els bons resultats acadèmics d’una escola d’alta complexitat com el Vedruna Àngels són diversos, segons el seu director. “Una de les claus perquè l’escola funcioni i doni resposta als reptes constants que tenim és el claustre. Tenir un equip docent implicat i estable és essencial per a nosaltres, perquè ajuda a consolidar el projecte educatiu i marca una metodologia de treball”, assegura Riudavets.

Entre la metodologia de treball del Vedruna Àngels destaca la tècnica TAS (Tell, Ask and Suggest en anglès), que a l’escola han batejat com a “Explica, pregunta i suggereix”. “Vam apostar perquè els mestres d’infantil, primària i secundària expliquessin la seva metodologia de treball. Ho vam fer després de la pandèmia, quan

Els resultats de les competències bàsiques han corroborat l’assertivitat de la metodologia de l’escola, en treure resultats superiors a la mitjana catalana en llengua catalana i anglesa.

21

22

A l’escola es treballa per racons, es barregen alumnes de diferents cursos per a projectes concrets i es duen a terme treballs sistemàtics en l’àmbit matemàtic i lingüístic. havien entrat molts professors nous, i ens va servir per tenir una visió compartida de l’escola”, explica el director. Amb aquesta tècnica els docents poden intercanviar idees i mètodes d’aprenentatge i conèixer amb major profunditat el funcionament global de l’escola.

L’escola forma part, des del 2014, de la Xarxa de Competències Bàsiques del Departament d’Educació. I això també els ha permès millorar en l’àmbit metodològic. Una altra de les metodologies destacades de l’es-

cola és l’observació entre iguals dels mestres. “Que els docents es puguin observar mútuament permet reflexionar de forma constructiva sobre la millora de la pràctica docent i conèixer com són les classes a altres cursos”, afegeix Riudavets.

Tot plegat fa cohesionar l’equip docent i posar al centre l’alumne, de manera que els canvis entre etapes formatives són suaus. “Sabem que el canvi de sisè de primària a secundària és complicat, i des de l’escola acompanyem els infants perquè els sigui el més fàcil possible”, comenta el director.

FOMENTAR LA CONSCIÈNCIA FONOLÒGICA A INFANTIL

Dels més de 350 alumnes del Vedruna Àngels només un 10% té el

català com a llengua familiar. Un percentatge ínfim motivat per l’alta diversitat de procedències i cultures de les famílies del Raval. De fet, el percentatge d’alumnes amb el castellà com a llengua materna també és minoritari (38%). El 52% restant es reparteix en una desena de llengües diferents. Aquesta diversitat lingüística i cultural esdevé una riquesa, i alhora, un repte per a l’escola. Els resultats de les competències bàsiques han corroborat l’efectivitat de la metodologia de l’escola, en treure resultats superiors a la mitjana del país en llengua catalana i anglesa.

Una metodologia que s’inicia a educació infantil amb una aposta per treballar la consciència fonològica. “A infantil es treballa molt l’expressió oral. Cada matí es dedica una hora a fer rotllanai comunicar-se”, assegura Eduard Riudavets. Així, als cursos d’infantil dediquen temps a la lectura en veu alta, i els contes il·lustrats són de gran ajuda. “Hem de treballar molt la llengua per fomentar la consciència fonològica i que doni els seus fruits més tard. Hem perdut la por a comparar-nos amb altres escoles on la lectoescriptura va molt més ràpida a educació infantil”, afegeix el director.

ACOMPANYAMENT I ORIENTACIÓ PROFESSIONAL DES DE PRIMER D’ESO

A la diversitat lingüística de l’escola s’hi sumen realitats socioeconòmiques molt diferents. “Hi ha alumnes que arriben a infantil molt poc estimulats i poc acostumats a comunicar-se”, apunta Riudavets. Per aquest motiu, fomentar l’expressió oral esdevé prioritària durant els tres cursos d’educació infantil. En aquest sentit, també esdevé cabdal l’aprenentatge entre alumnes de diferents edats.

“Duem a terme activitats on es barregen edats, i on els petits poden aprendre dels grans. Jugant també s’aprèn”, conclou Riudavets.

Amb aquest assessorament des del primer curs de secundària es pretén fomentar que els alumnes es coneguin a ells mateixos, que descobreixin els seus punts forts i les seves motivacions.

UN TREBALL SISTEMÀTIC PER DESENVOLUPAR EL CURRÍCULUM DE PRIMÀRIA

A primària s’aposta per la lectoescriptura. Amb infants que ja han après a expressar-se de forma oral, arriba el moment de treballar l’escriptura i la lectura.

Però a educació primària, la metodologia que més destaca de l’escola és el treball sistemàtic.

“Vam estar dos anys analitzant el currículum. Aquest treball ens va permetre concretar els conceptes clau del currículum de primària i crear diferents metodologies”, exposa Riudavets. Així, a l’escola es treballa per racons, es barregen alumnes de diferents cursos per a projectes concrets i es duen a terme hores de treball sistemàtic en l’àmbit matemàtic i lingüístic.

El canvi de primària a secundària es fa de forma esglaonada, amb l’objectiu que sigui el més amable possible per a l’alumne. I des de fa uns anys, l’escola ha començat l’orientació professional als alumnes a primer d’ESO. Abans l’orientació acadèmica i professional es feia al quart curs, però els docents es van adonar de la pressió que això suposava per als alumnes.

Amb aquest assessorament des del primer curs de secundària es pretén fomentar que els alumnes es coneguin a ells mateixos, que descobreixin els seus punts forts i les seves motivacions.

L’Escola Vedruna Àngels té un

38% d’alumnes en situació de vulnerabilitat

23

LA CODOCÈNCIA, UNA DE LES CLAUS DE L’ÈXIT

24

Però si hi ha un element que es valora especialment des de l’equip docent és la codocència. Tot i que no sempre és possible, l’escola intenta que hi hagi dos docents a l’aula unes quantes hores al dia. “Creiem que el fet de tenir dos tutors a l’aula, i que tots dos puguin explicar i exercir la docència és clau per fer un bon acompanyament a tots els alumnes”, assegura Riudavets. A més, a l’escola cada dia hi ha una estona de tutoria, després del patí. “Això ens permet que els alumnes se sentin acompanyats i tenir un seguiment

real de tots els infants”, afegeix el director.

L’atenció a la diversitat ha esdevingut un dels punts forts de l’escola.

Més enllà de decrets i titulars mediàtics, l’escola fa anys que funciona com una escola inclusiva, fent de la necessitat virtut. Segons Riudavets, “treure de la classe els alumnes conflictius no és la solució, l’objectiu és tenir dos docents a l’aula i que es pugui atendre a tothom”. La inclusió també es treballa fora de l’aula, establint una comunicació constant entre l’equip docent i l’equip psicopedagògic, treballant el vessant emocional de l’alumne i fent reunions prèvies a les reunions d’avaluació per tractar els casos greus a escala social o pedagògica.

Tot això és possible, també, gràcies a la implicació de l’equip docent de l’escola. I s’aconseguiria un millor funcionament de l’escola si es comptessin amb més recursos humans.

La inclusió també es treballa fora de l’aula, establint una comunicació constant entre l’equip docent i l’equip psicopedagògic, treballant el vessant emocional de l’alumne i fent reunions prèvies a les reunions d’avaluació.

“Calen més recursos humans, abans que no pas nous equipaments”, afirma Eduard Riudavets. Uns recursos que permetrien millorar l’atenció a l’alumne, independentment de les seves particularitats pedagògiques i econòmiques.

LA METODOLOGIA A INFANTIL

LA METODOLOGIA A PRIMÀRIA

LA METODOLOGIA A SECUNDÀRIA

• Treball de la conscienciació fonològica.

• Espais de lectura en veu alta i de comunicació oral.

• El joc com a font d’aprenentatge.

• Anàlisi conjunt de l’equip docent del currículum.

• Treballs per racons, treball sistemàtic matemàtic i lingüístic i treball per projecte.

• Observació entre iguals de mestres.

• Codocència. Dos professors per aula a tots els cicles • Tutories diàries després del patí.

• Assessorament acadèmic i professional des de 1r d’ESO

25

r a i d u t s

te r a m r or

E

F

ixe è r C èxit r i n e T Fer equip

#

HoPortesDin

Grau en Infermeria

Consulta la nostra OFERTA FORMATIVA

Grau en Fisioteràpia

s

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es

Curs acadèmic 2023-2024 Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es