Guia Ensenyament n. 15

GUIA

NÚM. 200 -1r TRIMESTRE

ADOLESCENTS I PANTALLES FUTUR LABORAL: CLAUS D’ORIENTACIÓ NENS I NENES AMB ALTES CAPACITATS EDUCACIÓ SEXUAL: COM HO FEM, AMB EL PORNO?

ESPECIAL

FAMÍLIES

‘90

GUIA

Estudiar la teva

vocació és possible #

Co

HoPortesDin

t a les Sess ’ a t c atives O ion e nli s nn form ne n I

Dijous 18 de febrer -18h i dissabte 20 de febrer -10h

Grau en Infermeria

INSCRIU-TE

A LA NOSTRA WEB

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2021-2022

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

2

s

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

GUIA

Sumari

Adolescents i pantalles.

Com orientar, acompanyar i educar els teus fills i filles en un món digital Un dels temes que més preocupen els pares i mares avui dia és com aconseguir de fer un ús responsable de les noves tecnologies a les quals tenen accés els i les adolescents. I com evitar, en definitiva, la saturació digital i la sobreexposició a les pantalles que pateixen. Per Óscar González. Mestre d’Educació Primària, assessor educatiu i director de la Escuela de Padres 3.0

PÀGS. 4-9

Normes bàsiques de ciberseguretat

PÀGS. 10-11

Futur laboral: claus d’orientació.

Universitat o FP: quin és el valor afegit de la formació superior?

EDITA:

Món Editorial

Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona . Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com . www.moneditorial.com

EDITORA: Laura Pons Salazar

REDACCIÓ: Emma Bouisset Carrascal - redaccion@komunicakit.com Adrià Gratacós Torras DISEÑO: Maika Fernández Lorenzo DL B 67932014 GUIA ENSENYAMENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-918X GUIA ENSENYAMENT (INTERNET): ISSN 2339-9198

En l’actual entorn VUCA (acrònim anglès que es fa servir per definir un món volàtil, incert, complex i ambigu) dissenyar un pla d’estudis que ens garanteixi l’èxit professional és una tasca pràcticament impossible. El món canvia a una velocitat vertiginosa i reptes com ara la transformació digital o la sostenibilitat afectaran de ple el món laboral i les professions que coneixem avui dia. En aquest context, la formació contínua esdevé el nou paradigma de l’educació, però, per on em convé més de començar? Estudio un grau i un màster o encamino les meves passes cap a la formació professional?

Hem parlat amb els dotze rectors de les universitats catalanes i amb la directora-gerent de la Fundació BCN Formació Professional perquè ens ajudin a fer la millor tria personalitzada.

PÀGS. 12-17

El paper de les AFA als centres educatius públics Les AFA (Associacions de Famílies d’Alumnes) són entitats sense afany de lucre que agrupen les famílies dels centres educatius. Legalment estan reconegudes com a membres de la comunitat educativa i, per tant,

se’ls reconeix el dret i el deure d’implicar-se en la tasca educativa i en la governança del centre. Per Lidon Gasull. Directora de l’aFFaC.

PÀGS. 18 I 19

Estructura del sistema educatiu a Catalunya PÀGS. 20 I 21

Nens i nenes amb altes capacitats.

Qui són i com ajudar-los?

“La gent se sorprèn que llegeixi sent tan petita”, “Diu que s’avorreix a l’escola perquè tot el que expliquen ja ho sap”, “Es queixa que els de la seva classe són petits i sempre busca anar amb nens més grans”, “Fa unes preguntes que no les sabem respondre sense mirar a Internet”. Així expliquen algunes famílies de nens i nenes amb altes capacitats (AC) com és el seu dia a dia. Nens i nenes intensos, curiosos, que aprenen més ràpid que els seus companys i que intenten entendre el món amb més complexitat i profunditat que la majoria. Però, en definitiva, nens i nenes amb ganes de divertir-se i trobar reptes, i que no sempre reben oportunitats per fer-ho. Per Maria Beltran Jiménez. Psicòloga especialitzada en altes capacitats intel·lectuals. Directora del Centre Kepler.

PÀGS. 22 I 23

Quan l’educació sexual no comença a casa.

Com ho fem, amb el porno?

Infants i adolescents tenen un contacte cada vegada més primerenc amb la pornografia. L’accés a Internet mitjançant els mòbils i les tauletes ha fet que la mitjana d’edat en què topen amb aquest tipus de contingut sexual per primera vegada sigui els dotze anys, segons un estudi recent publicat per Save the Children. Però hi ha infants de quatre, set i deu anys que ja n’han vist! Com els afecta veure porno i què poden fer les famílies per evitar que l’educació sexual dels seus fills i filles tingui com referent un model de sexualitat tan allunyat de la realitat?

Per Anna Salvia. Psicòloga en educació i salut sexual.

PÀGS. 24-26

3

GUIA

Adolescents i pantalles Com orientar, acompanyar i educar els teus fills i filles en un món digital Un dels temes que més preocupen els pares i mares avui dia és com aconseguir de fer un ús responsable de les noves tecnologies a les quals tenen accés els i les adolescents. I com evitar, en definitiva, la saturació digital i la sobreexposició a les pantalles que pateixen. En aquest article, comparteixo algunes idees per començar a fer-ho.

ÓSCAR GONZÁLEZ Mestre d’Educació Primària, assessor educatiu i director de la Escuela de Padres 3.0.

M

olts pares i mares parlen de l’adolescència en termes negatius, dramàtics i catastrofistes i la solen definir com una etapa en què hem de patir i no gaudir. Però hem de canviar-ne el discurs, perquè es tracta d’una etapa que també es pot i s’ha de gaudir, i que hem d’apreciar com una veritable oportunitat.

Hem de tenir present, a més, que només podrem entendre l’adolescència si no la veiem com una «etapa a part», sinó com un període en el qual es manifesta tot allò que el nen o nena ha rebut en la seva in-

4

fància. I és que la forma com hem educat el nostre fill o filla, i allò que li hem ofert quan era només un infant, ha de determinar la seva forma d’actuar i comportar-se en l’adolescència. En termes generals, un bon nen serà un bon adolescent, encara que també rebel i distant —característiques pròpies d’aquesta etapa—. I ens necessitarà al seu costat... també pel que fa a l’ús generalitzat de la tecnologia.

Perquè és així. La vida dels nostres adolescents gira al voltant de les pantalles: tauletes, mòbils, xarxes socials, etc., són

GUIA

presents en el seu dia a dia. Però, de xarxes socials, tu, en saps més que el teu fill? Et maneges amb més facilitat amb el mòbil que ell? Possiblement, no ho facis. Però, ho vulguem o no, tenim l’obligació d’estar al dia en aquests aspectes per poder orientar-los, guiar-los, acompanyar-los i educar-los de la millor manera possible en aquesta faceta tan important de les seves vides. I és la nostra obligació posar normes en l’ús dels telèfons mòbils, supervisar què fan quan naveguen per la xarxa i que estiguem pendents en tot moment de què comparteixen amb els seus mòbils i tauletes.

CONNECTATS, PERÒ SOLS Així és com es troben molts dels nostres adolescents: connectats, però sols. Un exemple d’això el tenim en les anomenades “reunions silencioses”. Has vist alguna vegada un grup d’adolescents asseguts en un banc però incapaços de mi-

“De xarxes

socials, tu, en saps més que el teu fill/a? Et maneges amb més facilitat amb el mòbil que ell/a? Possiblement, no ho facis. Però, ho vulguem o no, tenim l’obligació d’estar al dia en aquesta faceta tan important de les seves vides

”

5

GUIA

“Les xarxes socials són instruments que ens permeten connectar-nos i relacionar-nos amb persones que estan a milers de quilòmetres de distància. Però, ens hi apropen, a aquestes persones, i ens allunyen dels que tenim a prop?

”

rar-se a la cara? Estan físicament aquí, però s’estan comunicant a través del telèfon intel·ligent.

Els éssers humans som, abans que res, éssers socials. Això, en definitiva, vol dir que tenim la necessitat de relacionar-nos amb els altres. Per aquest motiu, les xarxes socials són instruments que ens permeten connectar-nos i relacionar-nos amb persones que estan a milers de quilòmetres de distància. Però, ens hi apropen, a aquestes persones, i ens allunyen dels que tenim a prop? És una qüestió sobre la qual caldria reflexionar (i ho haurien de fer tan els nostres adolescents com nosaltres mateixos).

A més, tal com es qüestiona la psicòloga i divulgadora Alícia Banderas, “realment s’hi relacionen amb els altres o amb un mateix?

[Les xarxes socials, el mòbil...] es tracta d’una eina per a la relació social o per a la relació amb un

mateix? Llanço aquesta reflexió perquè alguns joves en l’actualitat es mostren tremendament narcisistes. Senten la necessitat d’exhibir la seva imatge a tot arreu i com més millor”.

Per això és tan important que treballem amb els nostres fills i filles el concepte d’amistat. Tenir 2.000 amics a Facebook no és tenir 2.000 amics. Cal saber diferenciar molt bé els “amics” en el món virtual dels amics de veritat.

L’amistat és un valor fonamental que hem de conrear i transmetre als nostres fills. Fer amics va més enllà de tenir companyia i estar-hi bé: a l’infant li aporta seguretat, l’ajuda a conèixer millor els altres i a si mateix, l’ajuda a superar l’egocentrisme i, sobretot, a aprendre alguna cosa que és molt important i li serà útil tota la vida: saber esperar, cooperar, compartir i respectar els sentiments dels altres.

Podem plantejar als nostres fills una sèrie de preguntes perquè reflexionin sobre el tema: •

Quantes hores al dia dediques a utilitzar la xarxa social?

•

¿A qui no hi afegiries mai, a la teva xarxa social?

Per què?

6

•

Per a què utilitzes les xarxes socials?

•

Són tan importants els teus amics a la xarxa social com a la vida real? Per quin motiu?

•

Has pujat alguna vegada fotos a la xarxa social?

Per a què?

GUIA

Cicles

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

Sessióativa Online Inform

Dissabte r/10h 20 de febre Inscriu-te a b e la nostra w

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Bioinformàtica CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Nou

Multiplataforma Orientació a Business

Intelligence

www.eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@eug.es

7

GUIA

SEMPRE AMB EL MÒBIL En una notícia recent es destacava el següent estudi: “Més de la meitat dels joves (un 59%) tenen el mòbil damunt la taula mentre estan estudiant i dos de cada tres el consulten cada hora. El 27% dels joves el guarden per evitar mirar-lo i només un 14% l’apaga per centrar-se en l’estudi. Aquests són algunes de les dades que ha revelat un estudi que ha realitzat Worten a

joves entre 18 i 24 anys sobre els hàbits que segueixen amb els dispositius mòbils quan estan estudiant tant a classe com fora d’ella.”

Ens hem cregut que els nostres fills i filles són multitasca i hem oblidat que realitzar diverses tasques de manera simultània ens impedeix de posar el focus en allò que realment estem fent. De fet, podríem destacar que el concepte multitasca és erroni perquè no estem capacitats per

realitzar més d’una tasca alhora. Per això, quan els pares em pregunten: pot estudiar amb el mòbil a prop? La meva resposta és rotunda: NO. Com més lluny, millor, per evitar les temptacions i distraccions. En aquest cas, insisteixo una altra vegada en la importància de l’exemple: què fem nosaltres amb el mòbil quan estem treballant i intentant mantenir la nostra concentració en la tasca que estem fent?

Recordem alguns efectes negatius de la multitasca: • Dificultat per mantenir l’atenció i baix rendiment a la feina.

•

Posposar les tasques importants.

•

Dificultat per focalitzar l’atenció.

•

Visió superficial d’allò que s’està llegint sense una comprensió profunda.

•

Dificultat per ajornar la recompensa.

“El concepte

multitasca és erroni perquè no estem capacitats per realitzar més d’una tasca alhora. Per això, quan els pares em pregunten: pot estudiar amb el mòbil a prop? La meva resposta és rotunda: NO

”

MIRA’T AL MIRALL Et convido a que prenguis consciència de tot el que ens perdem pel fet d’estar enganxats a la pantalla del mòbil. No et queixis de l’addicció dels teus fills a la tecnologia si tu actues de la mateixa manera. El nostre exemple és clau i ajuda que les relacions flueixin.

8

Podem afirmar que per culpa d’aquest “aferrament” i “addicció” al mòbil o les pròpies xarxes socials, ens perdem molt de la infància dels nostres fills. Deixem de banda moments inoblidables com ara jugar amb ells, explicar-los contes, el contacte físic a través de mims, carícies i abraçades o una

cosa tan senzilla i important com mirar-los als ulls mentre ens parlen.

Per aquest motiu, et dono un consell: apaga el mòbil, desconnecta les teves xarxes socials i CONNECTA AMB ELS TEUS FILLS. T’ho agrairan i t’ho agrairàs a tu mateix.

GUIA

Com puc saber si el meu fill/a és addicte a la tecnologia o en fa un bon ús?

Més important que no pas saber quantes hores dediquen els i les adolescents a les pantalles és tenir coneixement de com les utilitzen. Perquè són les conductes que se’n deriven el que ens posarà en alerta davant d’un problema emocional o social relacionat amb el seu ús. Així, si el teu fill/filla:

1

9

No té control. Li resulta molt difícil deixar d’usar els dispositius digitals.

2

Quan té un mal dia, els dispositius semblen ser l’única cosa que l’ajuda a sentir-se millor.

8

Ha perdut l’interès per tota la resta. Sembla que només se senti motivat o motivada per les noves tecnologies.

Diu mentides per utilitzar els dispositius.

7

Passa cada vegada més temps davant d’una pantalla.

3

Només pensa en una cosa: en els seus dispositius i en què fer amb ells.

4

Té un comportament que interfereix amb les relacions de la família. La seva exposició a les pantalles interfereix amb les activitats quotidianes de la família.

Podria ser que estigués desenvolupant-hi una addicció. En aquest cas, el que, com a pares i mares podem fer és, bàsicament, tornar a allò essencial i:

6

5

El fet de no utilitzar la tauleta li produeix frustració. Si no usa els seus dispositius, ho passa malament.

Produeix conflicte i baralles. Les relacions entre els membres de la família i l’adolescent poden ser molt difícils.

Gestionar de manera adequada el temps, tant de connexió com d’altres activitats.

No utilitzar dispositius mentre es fan tasques escolars (ni xarxes socials ni whatsapp).

Respectar els horaris (sobretot els del son i de descans).

Fomentar les relacions socials “cara a cara” més enllà del món virtual.

Ser coherents entre allò que els demanem i el que fem nosaltres i desconnectar, nosaltres, també.

Font: Tus hijos y las nuevas tecnologías. Consejos y pautas para educarlos y protegerlos. Óscar González. Amat editorial, 2019.

9

GUIA

Com fomentem la seguretat digital entre els infants?

L’aparició a les nostres vides de la web 2.0 ens obre un ventall inacabable d’eines i instruments d’accés a la informació i ens permet comptar amb nous mecanismes de comunicació. Ara bé, aquest accés a Internet es troba també consolidat entre els infants. Segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística, el 90% dels menors d’entre deu i quinze anys accedeixen habitualment a Internet. Davant d’aquest nou fenomen, tant a casa com als centres educatius, cal fomentar conductes per a un bon ús de la xarxa.

En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya ha posat a disposició de famílies i docents una plataforma web (Internetsegura.cat) on es detallen recomanacions i aplicacions per fomentar la seguretat digital entre els infants i joves.

10

GUIA

NORMES BÀSIQUES DE CIBERSEGURETAT CORREU ELECTRÒNIC

JOCS EN XARXA

Cal transmetre que no s’han d’obrir correus electrònics de remitents desconeguts, i encara menys si es troben en altres idiomes.

Ens hem d’assegurar que el contingut del joc és adequat per a l’edat de l’infant. Els jocs compten amb un distintiu que marca l’edat mínima que ha de tenir el jugador. Quan l’infant jugui en línia caldrà tenir cura de les pàgines on s’accedeix i que mai es facilitin dades personals. Els jocs també acostumen disposar d’etiquetes descriptives on s’informa dels continguts del joc, com ara si hi ha presència de violència, llenguatge inapropiat, por, drogues, sexe, discriminació, apostes o joc en línia.

Els infants no poden incloure el seu nom i cognoms, edat o data de naixement en el seu compte de correu. Cal fer servir ‘nicks’ o noms inventats que no donin cap mena de dada personal de l’infant.

XATS És important explicar a l’infant que a Internet hi ha gent que menteix sobre la seva identitat, en especial aquelles persones que poden suposar un risc. No tothom és qui diu ser.

S’ha d’aconsellar que els infants i joves no parlin amb persones desconegudes en sales de xat públiques, i que en cap cas facilitin dades personals o dels seus familiars o amics, ni tampoc imatges.

També és important recomanar que no xategin amb ningú que es comuniqui de forma agressiva o feridora. Cal fomentar que les converses per xat siguin cordials i amb respecte. Així també ho podran exigir als altres.

SMARTPHONES O TAULETES TÀCTILS La missatgeria instantània és molt popular en els telèfons mòbils intel·ligents. Cal incidir en el valor de la comunicació cara a cara, per tal de limitar l’ús dels xats. Els infants no hauran de respondre a missatges i trucades de desconeguts. Com que es tracta d’un dispositiu que l’infant portarà a sobre, se li haurà d’inculcar que no l’exposi en excés, sobretot en espais públics.

!

3

7

12

i

XARXES SOCIALS Els menors d’edat poden tenir xarxes socials, sempre que no afegeixin una imatge de perfil que l’identifiqui i el seu perfil sigui privat. És molt important que aquests dos requisits es compleixin. També cal remarcar la importància de no agregar persones que no coneguin físicament i cal fer pedagogia sobre el tipus de contingut o imatges que puguin penjar a la xarxa.

APPS Com en el cas dels jocs, les aplicacions també compten amb etiquetes i avisos informatius sobre l’edat mínima recomanada. En la descàrrega d’aplicacions s’haurà de vigilar que no impliqui cap cost econòmic i que no inclogui publicitat. També és recomanable llegir les indicacions del joc i la informació que faciliten les botigues oficials.

i Font: internetsegura.cat

11

GUIA

Futur laboral: claus d’orientació

Universitat o FP: quin és el valor afegit de la formació superior?

En l’actual entorn VUCA (acrònim anglès que es fa servir per definir un món volàtil, incert, complex i ambigu) dissenyar un pla d’estudis que ens garanteixi l’èxit professional és una tasca pràcticament impossible. El món canvia a una velocitat vertiginosa i reptes com ara la transformació digital o la sostenibilitat afectaran de ple el món laboral i les professions que coneixem avui dia. En aquest context, la formació contínua esdevé el nou paradigma de l’educació, però, per on em convé més de començar? Estudio un grau i un màster o encamino les meves passes cap a la formació professional? Hem parlat amb els dotze rectors de les universitats catalanes i amb la directora-gerent de la Fundació BCN Formació Professional perquè ens ajudin a fer la millor tria personalitzada.

Si vols estudiar un grau (+ un màster) has de saber que...

JOAN GUÀRDIA RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (UB)

“Tenir estudis universitaris significa majors probabilitats de trobar feina. Segons dades

de l’Enquesta de Població activa del 2020, el tant per cent d’ocupació entre els titulats universitaris és del 83%; nou de cada deu titulats de màster treballen. Pel que fa a la velocitat a trobar feina, set de cada deu persones graduades a la universitat s’insereixen en el mercat laboral abans que passin tres mesos de l’obtenció del títol.” A més, el percentatge de persones graduades que treballen a temps complet i tenen un salari superior a 2.000 € va augmentant i el 2020 va arribar al 51,3%. En algunes titulacions aquest percentatge de salari superior a 2.000 € arriba a més del 70%.”

12

GUIA

JAVIER LAFUENTE

FRANCESC TORRES

RECTOR DE LA UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA (UAB)

RECTOR DE LA UNIVERSITAT POLITÈCNICA DE CATALUNYA (UPC)

“Hem de reconèixer el valor que té l’educació superior al si de la societat. La universitat és sens dubte un dels principals motors de canvi social i permet superar qualsevol repte vital a les persones que han passat per ella. Ac-

“Cursant estudis universitaris s’adquireix una gran capacitat d’adaptació als canvis clau en un món cada cop més canviant i dinàmic. Ningú té la garantia laboral de per vida, la formació continua és clau. Però tenir la titulació adient dona la possibilitat de seguir una formació de qualitat, alhora que serà ben valorada per les organitzacions al llarg de tota la vida professional. Obre també la porta a totes les tasques tècniques o de gestió, ja sigui per continuar la formació o per ocupar càrrecs d’alta responsabilitat.”

tualment, a més, les taxes universitàries han baixat i seguir estudis universitaris té un cost equivalent a altres tipus de formació. Ara ja

hi ha també graus universitaris de tres anys el que fa que el factor temps no sigui tant rellevant. No obstant això, avui dia, la garantia és la formació continuada perquè, en la societat del coneixement, necessitarem formació al llarg de la vida si volem ser professionals innovadors i actualitzats.”

Centre adscrit a la

www.esic.edu/barcelona/grados

GRAUS OFICIALS ·Màrqueting ·Bachelor’s Degree in Marketing

TÍTOLS UNIVERSITARIS PROPIS ·Direcció de Màrqueting Global ·Degree in Global Marketing Management

DOBLES TITULACIONS UNIVERSITÀRIES ·Grau en Màrqueting + Títol Superior en Negocis Digitals ·Bachelor’s Degree in Marketing + Degree in Digital Business 2 títols en 5 anys.

Fes el que sempre has somiat

CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR* ·Màrqueting i Publicitat ·Administració i Finances ·Desenvolupament d’Aplicacions Web *Sol·licitud d’autorització en curs de tramitació davant el Departament d’Educació

ESIC BARCELONA 93 117 07 84 Passeig de Santa Eulàlia, 2, 08017 Barcelona

13

GUIA

JAUME CASALS RECTOR DE LA UNIVERSITAT POMPEU FABRA (UPF) “El valor de la universitat rau, no únicament, de trobar feina un cop finalitzes els teus estudis. És això, però no només. Cal una visió global del món per encarar-lo amb una alta competència tecnològica i una excel·lent capacitat comunicativa.

Moltes de les feines que realitzaran els futurs graduats encara no s’han inventat.

La crisi de la Covid-19 ha tingut efectes devastadors sobre la nostra economia i, per descomptat, sobre el mercat laboral.

Però això no devalua el rol de la universitat, tot el contrari: ara, més que mai,

calen professionals que aportin valor afegit, que no es limitin única-

ment a complir amb les demandes del mercat, sinó que siguin capaços de diferenciar-se i d’aportar un extra al seu lloc de treball.”

JAUME PUY LLORENS RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE LLEIDA (UDL) “La formació és sempre la millor inversió quan el món i la feina canvien a tanta velocitat com veiem avui. Ja no es

tracta solament de saber coses, sinó de saber-les fer i d’espavilar-se per saber trobar solucions a problemes que possiblement encara no s’han plantejat. La for-

mació universitària ha d’aportar el bagatge per a assolir-ho.

Les garanties laborals per a tota la vida ja no abunden, però un títol universitari, al costat d’una actualització dels coneixements després de l’etapa universitària, milloren les oportunitats per trobar feina, mantenir-la i progressar-hi.”

14

JOAQUIM SALVI RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE GIRONA (UDG) “Ara, més que mai, en l’era de la desinformació i la sobreinformació, fa falta estar formats per poder estar ben informats, amb rigor i coneixement científic. Al segle XXI, els reptes socials als quals ens enfrontem, amb els canvis disruptius que s’estan produint, requeriran persones amb un alt grau de formació.

Des de la universitat fomentem molt especialment la divulgació científica, per tal que el nostre personal investigador retorni a la societat en forma de coneixement allò que ha pogut aprendre durant els anys d’estudi i recerca científica.

La irrupció de la intel·ligència artificial generarà noves oportunitats per al mercat laboral, i l’educació superior esdevindrà més necessària que mai.”

GUIA

JOSEP MARIA GARRELL RECTOR DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL (URL) “La taxa d’ocupabilitat entre els graduats universitaris és molt alta i la re-

tribució econòmica, en termes generals, també augmenta en funció del nivell d’estudis.

En un món i en un mercat laboral tan canviant res està garantit de per vida. No obstant això, sí que es demostra que també hi ha una certa correlació entre els estudis universitaris i una certa estabilitat laboral.

Per exemple, trobem determinats estudis, com els de l’AQU, que diuen que el 56% dels graduats disposen de contractes indefinits.”

MARÍA JOSÉ FIGUERAS RECTORA DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI DE TARRAGONA (URV) “La inversió econòmica (i de temps) que suposa cursar estudis universitaris es compensa amb el coneixement especialitzat, actualitzat i innovador, amb la capacitat de generar coneixement i la major maduresa amb la què l’estudiant s’enfronta al món professional, que li aporten més possibilitats d’èxit en la seva inserció laboral.

Els universitaris estan més qualificats per ocupar-se en feines de valor afegit i en llocs de responsabilitat, com els directius. Encara que puguin tenir una sobretitulació, probablement també siguin els que puguin promocionar-se més ràpidament a treballs de categories superiors.

La universitat com a eina d’ascensor social no només no s’ha espatllat, sinó que ha funcionat, funciona i continuarà funcionant per l’essència de la formació transversal que aporta.”

JOSEP A. PLANELL RECTOR DE LA UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA (UOC) “Si bé és cert que com més alt és el nivell educatiu, la inserció laboral és de major qualitat, també és cert que en comparació amb la resta d’Europa: a) les taxes d’atur dels titulats universitaris són superiors a l’Estat, sobretot en els més joves, b) existeix un desajust entre formació i treball (vertical i horitzontal), c) la demanda d’algunes qualificacions n’excedeix l’oferta (manca de vocacions STEM), i que d) algunes trajectòries professionals tenen elevat risc d’obsolescència.

Les dades del mercat de treball demostren que l’ascensor social encara funciona, si bé qüestions com l’infrafinançament de les universitats estan minvant-ne la utilitat. Cal tenir en compte, però, que la inserció

laboral depèn d’altres qüestions més enllà de la qualitat de formació rebuda: conjuntura econòmica + especialització́ productiva de l’entorn + característiques del mercat de treball + mancances del sistema educatiu + tipus de formació́ universitària rebuda.”

15

GUIA

JOSEP-ELADI BAÑOS RECTOR DE LA UNIVERSITAT DE VIC - UNIVERSITAT CENTRAL DE CATALUNYA (UVIC-UCC) “La incorporació al món del treball depèn de molts factors i l’educació és dels més importants, però també importen les habilitats de cadascú, la personalitat, la vocació, l’orientació que cadascú vol donar a la seva vida. L’educació és un

projecte vital i no solament laboral. L’important és l’enfocament vital personal.

D’això va l’educació superior. Ens l’hem de mirar com una

inversió a llarg termini No existeix la sobrequalificació si no és comparant les titulacions amb la feina que exercim.

D’altra banda, com podem saber quins dels títols de què disposem ens són més útils per a l’exercici de la nostra professió?

Estar ben format no és mai una nosa. D’altra banda, titulacions i formació no són exactament sinònims.”

RAFAEL RODRÍGUEZPONGA SALAMANCA RECTOR DE LA UNIVERSITAT ABAT OLIBA CEU “La formació superior universitària ofereix altres possibilitats de desenvolupament personal.

La qüestió no és simplement buscar un treball, sinó triar el tipus de formació que un vol.

En aquests temps, un titol no és una garantia “per a tota la vida”.

El que un estudia, ens queda i ens identifica, encara que els treballs concrets puguin canviar al llarg de la vida.

Cal adaptar-s’hi, a vegades amb nous estudis. La universitat dona una formació superior molt variada.”

16

XAVIER GIL RECTOR DE LA UNIVERSITAT INTERNACIONAL DE CATALUNYA (UIC BARCELONA) “Anar a la universitat és viure una experiència; t’obre una nova finestra al coneixement que mai tanques. I és una inversió de futur. Guanyaràs no només en coneixement, sinó també en competències i en metodologies que et seran útils de per vida: rigor, esperit crític, solidaritat envers el món que ens envolta... I gaudir del desig constant per aprendre i millorar dia a dia. Per una altra banda,

la universitat és una porta d’entrada al món de la recerca, un àmbit fonamental per al desenvolupament de la societat, i per buscar solucions i donar resposta als reptes d’un món en canvi permanent.

Estem en un món canviant que requereix de coneixements i capacitats transversals capaços de connectar-se per donar solucions futures als reptes que ara per ara intuïm, però no imaginem. La universitat t’ensenya a pensar.”

GUIA

Si vols estudiar un cicle formatiu de grau superior has de saber que...

NEUS PONS DIRECTORA-GERENT DE LA FUNDACIÓ BCN FORMACIÓ PROFESSIONAL “L’FP capacita per a l’exercici qualificat de diverses professions i proporciona la formació necessària per adquirir la competència professional i el coneixement propi de cada sector. S’organitza per famílies professionals que ordenen els ensenyaments en cicles de grau mitjà i de grau superior. Els de grau superior estan classificats en el nivell d’Educació Superior com ho serien els estudis universitaris.

En termes generals, podem dir que la “salut” de l’FP passa per bons moments. En creix la demanda, i no ho fa només en el col·lectiu més jove, sinó, també, en la població més adulta que es vol requalificar o reinserir en el mercat laboral.

Com encara es pot pensar alguna vegada, l’FP no és una “caixa tancada”. Tenim itineraris formatius amb passarel·les entre els estudis i des del grau superior d’FP s’accedeix directament a la universitat.

Pel que fa a la inserció laboral, a Catalunya, entre les persones recent titulades en FP el 2019, nou mesos després de l’obtenció del seu títol, el 35’7% estaven treballant, el 8’5% estudiaven i treballaven, el 38% continuaven estudiant i el 17’9% buscaven feina. Les dades són una mica diferents a Barcelona

i la seva Àrea Metropolitana, on el nivell d’inserció laboral és més alt (frega el 56%); en la modalitat dual globalment s’arriba al 68’5%.

En general, el sistema educatiu ha tingut una “tendència” a plantejar l’FP i la universitat com a estudis “substitutius”; també a visualitzar els estudis de forma més “lineal”.

Ara estem en un cert canvi de tendència i es comencen a percebre com estudis complementaris. Gran part de l’alum-

nat d’FP continua estudis un cop finalitzats el cicle mitjà o el superior. En xifres generals, un 15’7% de l’alumnat que es va matricular pel curs 2018/19 a les universitats catalanes té títol d’FP.

La decisió de què es vol estudiar no s’hauria de prendre amb “condicionaments” de que sembli que un tipus d’estudi tingui (o es percebi que té) més valor. S’hauria de prendre pel que agrada, es creu que la persona hi pot encaixar bé, tenir ja unes competències de base, o bé adquirir-les... També pel mercat laboral, tot i que sabem que el món ja és més que disruptiu, i que cal formar-se al llarg de la vida.”

17

GUIA

El paper de les AFA als centres educatius públics Les AFA (Associacions de Famílies d’Alumnes) són entitats sense afany de lucre que agrupen les famílies dels centres educatius. Legalment estan reconegudes com a membres de la comunitat educativa i, per tant, se’ls reconeix el dret i el deure d’implicar-se en la tasca educativa i en la governança del centre.

LIDÓN GASULL Directora de l’aFFaC.

E

n ser entitats independents de qualsevol interès partidista són, principalment, i lluny del paper que l’administració educativa els vol assignar, un agent d’influència social i política en favor de l’educació pública. Les AFA col·laboren amb els diversos sectors de la comunitat educativa amb l’objectiu de treballar per a la millora del centre i de l’educació.

Tot i que cada cop s’evidencia una intenció deliberada d’apartar les AFA de la governança dels

18

centres educatius, aquestes són clau per fomentar el treball en xarxa amb altres agents educatius, i són les facilitadores de serveis i activitats fora de l’horari lectiu per fer-los accessibles a l’alumnat i les seves famílies amb independència de la seva situació socioeconòmica. Són, de fet, les garants que el lleure educatiu no quedi en mans d’entitats i empreses privades que pretenen convertir el lleure en un model de negoci. En són un exemple les activitats extraescolars, els casals o, fins i tot, el menjador escolar, tot i que aquest últim hauria d’estar garantit directament pel Departament d’Educació per convertir-lo en un servei universal i gratuït, tal com les AFA reivindiquen.

D’altra banda, les AFA tenen la vocació d’aportar i de col·laborar amb la direcció i l’equip docent del centre, amb qui actuen com a interlocutores per tractar temes que afecten a tot el col·lectiu de famílies. En aquest sentit, tal com la normativa reconeix, l’AFA té el dret de participar de forma oberta i activa en la vida del centre per dinamitzar-ne l’activitat i per promoure projectes complementaris a l’estudi.

L’AFA és l’única entitat associativa situada en el mateix centre educatiu. Des de la participació voluntària, les famílies es respon-

sabilitzen de desenvolupar projectes i accions pel bé de l’educació.

Els centres educatius amb una AFA cohesionada i activa obtenen una major qualitat en l’ensenyament que impacta molt positivament en l’alumnat.

REPARTIR MALAMENT LA FEINA TÉ CONSEQÜÈNCIES Ara bé, cada cop més s’està intentant traslladar a les AFA unes responsabilitats que no els corresponen i que acaben hipotecant el seu temps i el seu pressupost, limitant així la seva capacitat per poder desenvolupar la seva tasca. Aquestes responsabilitats corresponen, en realitat, al centre educatiu o al propi Departament d’Educació, com són l’organització d’activitats que es realitzen en horari lectiu o el finançament econòmic (compra de material i equipament del centre, material per a l’alumnat, etc.) dels centres educatius per poder desenvolupar la seva activitat educativa i, per tant, garantir el dret a l’educació en condicions d’igualtat i no discriminació per a tot l’alumnat.

Traslladar aquesta responsabilitat a les AFA suposa una càrrega feixuga pel que fa tant a la seva gestió i organització com al seu sistema de finançament, una càrrega que els impedeix desenvolupar la seva principal funció: ser una actor

GUIA

de supervisió i control de l’organització dels infants i adolescents i reivindicar la qualitat educativa, tant en l’àmbit local i autonòmic com en l’estatal.

Per aquest motiu existeix l’aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya), que és el resultat de totes les AFA d’escoles i instituts públics de Catalunya. En aquest sentit, l’aFFaC defensa els interessos de les AFA a través de la defensa de l’educació pública amb una doble funció: d’una banda, la funció política i, d’altra banda, la funció de suport.

• En relació a la funció política, l’aFFaC lidera, juntament amb les AFA associades la defensa de l’educació pública de qualitat, catalana, laica, equitativa, inclusiva, gratuïta, democràtica, coeducativa, mediambientalment sostenible i feminista. A més, és un actor reconegut i influent en l’àmbit socioeducatiu que incideix en la política

educativa per a la transformació social; reivin¬dica el seu model educatiu, i és grup de pressió en matèria sòcio-educativa.

• Pel que fa a la funció de suport, l’objectiu de l’aFFaC és dotar a les AFA de recursos necessaris per

enfortir-les i potenciar la seva tasca en el territori, per tal que puguin seguir al peu del canó durant molts anys més. Sense les AFA, el sistema educatiu públic corre riscos que posen en perill una societat democràtica i cohesionada.

“Els centres educatius amb

una AFA cohesionada i activa obtenen una major qualitat en l’ensenyament que impacta molt positivament en l’alumnat

”

@erycbarcelona

Cicles formatius de grau superior

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

TU

decideixes el teu

FUTUR. IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR

PRÒTESI DENTAL LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC

DIETÈTICA ORTOPRÒTESIS I PRODUCTES DE SUPORT

HIGIENE BUCODENTAL

DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES

ARA TAMBÉ CICLES ONLINE

Impulsem el teu somni G R AU E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P

19

GUIA

El camí de l’educació Estructura del sistema educatiu a Catalunya ESO

OBLIGATÒRIA

ESO (Educació secundària obligatòria): 1r cicle (12-14 anys) 2n cicle (14-16 anys)

Programes de formació i inserció 16-21 anys

SENSE ESO Programes de promoció professional

NO OBLIGATÒRIA OBLIGATÒRIA

16-21 anys

EDUCACIÓ PRIMÀRIA: Cicle inicial (6-8 anys) Cicle mitjà (8-10 anys) Cicle superior (10-12 anys)

ALTRES ENSENYAMENTS Educació d´adults

NO OBLIGATÒRIA

EDUCACIÓ INFANTIL: Primer cicle (0-3 anys) Segon cicle (3-6 anys)

Idiomes

Prova d’accés, prova específica o curs d’accés 20

Font: Generalitat de Catalunya www.queestudiar.gencat.cat

GUIA

NO OBLIGATÒRIA

EDUCACIÓ SUPERIOR

Cicles formatius d´arts plàstiques i disseny

Ensenyaments professionals de música

Estudis de Doctorat

EDUCACIÓ SUPERIOR

Formació professional: Cicles Formatius de Grau Mitjà Cicles Formatius de Grau Superior

Ensenyaments esportius

Estudis de Postgrau

Estudis universitaris

Batxillerat

Ensenyaments superiors de disseny

Ensenyaments superiors de música

Ensenyaments superiors de dansa Ensenyaments professionals de dansa

Ensenyaments superiors de conservació i restauració de béns culturals

Ensenyaments superiors d´art dramàtic

Món laboral

21

GUIA

Nens i nenes amb altes capacitats

Qui són i com ajudar-los?

“La gent se sorprèn que llegeixi sent tan petita”, “Diu que s’avorreix a l’escola perquè tot el que expliquen ja ho sap”, “Es queixa que els de la seva classe són petits i sempre busca anar amb nens més grans”, “Fa unes preguntes que no les sabem respondre sense mirar a Internet”. Així expliquen algunes famílies de nens i nenes amb altes capacitats (AC) com és el seu dia a dia. Nens i nenes intensos, curiosos, que aprenen més ràpid que els seus companys i que intenten entendre el món amb més complexitat i profunditat que la majoria. Però, en definitiva, nens i nenes amb ganes de divertir-se i trobar reptes, i que no sempre reben oportunitats per fer-ho.

MARIA BELTRAN JIMÉNEZ Psicòloga especialitzada en altes capacitats intel·lectuals.

Directora del Centre Kepler.

A

les pel·lícules i als llibres se’ls identifica molt ràpidament: nens i nenes amb ulleres, sempre amb llibres a les mans, que fan preguntes impertinents i juguen sols al pati. A la realitat, es fa evident una diversitat tan gran de perfils que fa que la majoria passin inadvertits pel

22

sistema educatiu, adaptant-se a l’entorn en què es troben i a les expectatives que es tenen d’ells. Tot i que hi ha al voltant d’un 5-10% d’alumnes amb AC, només una ínfima part estan detectats, la qual cosa dificulta molt que puguin rebre l’atenció que necessiten tant a nivell acadèmic com personal.

GUIA

P

OSSIBLES INDICADORS D’AC Curiositat inusual per una gran varietat de temes Desig per aprofundir en els coneixements Interès pel coneixement general i temes associats amb edats superiors Gran capacitat d’aprenentatge Ràpid assoliment de nous conceptes Facilitat per relacionar idees i coneixements Autonomia i tendència a aprendre de forma autodidacta Pensament creatiu Gran capacitat de memòria Pensament crític i alt sentit de la justícia

Intensitat emocional i alta sensibilitat Exigència amb si mateix/a i amb els altres

Q

UÈ PODEM FER PER ATENDRE’LS? La recerca científica actual evidencia que les AC no tenen perquè suposar cap dificultat per sí mateixes. Ja que no estem parlant d’un trastorn que calgui resoldre, cada persona necessitarà un tipus de suport diferent i adaptat a les seves necessitats individuals. Tot i això, el fet de suposar una diferència respecte als seus entorns habituals, fa recomanable tenir en compte algunes estratègies generals per a famílies i escoles.

Fer una avaluació diagnòstica per identificar el seu perfil cognitiu i personal.

Compartir un mateix missatge sobre les AC per part de la famí-

. .

lia, l’escola i l’alumne/a.

Atendre’ls escolarment a través de recursos d’intervenció educativa.

Ajudar-los a trobar espais de socialització amb nois i noies amb interessos i capacitats similars.

Individualitzar la intervenció (personal, familiar, social i/o escolar) a les seves necessitats concretes.

Situar expectatives realistes respecte al seu rendiment.

Coordinar els objectius i les mesures d’intervenció entre la família i l’escola.

Fer un seguiment personal de l’alumne al llarg del temps.

. . . . . .

A

SPECTES CLAU QUE CAL ACOMPANYAR “No s’esforça, sempre fa el mínim”. Els infants amb AC solen resoldre les dificultats sense gaire esforç i estan poc acostumats a equivocar-se. Sumant aquest fet amb la seva sensibilitat emocional, és habitual que els costi de gestionar emocionalment els errors (baixa tolerància a la frustració). Per això, és important que se’ls ofereixin reptes que els suposin una necessitat d’esforç i d’afrontament de la incertesa i la dificultat; així podran sentir-se orgullosos per la seva implicació i veuran el valor del procés que han fet, més enllà del resultat que hagin aconseguit.

“No troba amics de veritat”. Tot i que no és habitual que tinguin dificultats en les relacions socials, el seu nivell de maduresa, la complexitat amb què s’expressen i els interessos que tenen fan que, sovint, les persones amb AC no trobin fàcilment persones amb qui crear vincles propers. Ampliar els cercles socials, participant en activitats específiques sobre temes que els agradin o compartint espais a les associacions de famílies de nens amb altes capacitats són recomanacions a tenir en compte per augmentar la probabilitat de sentir-se identificats socialment.

23

GUIA

Quan l’educació sexual no comença a casa

Com ho fem, amb el porno?

Infants i adolescents tenen un contacte cada vegada més primerenc amb la pornografia. L’accés a Internet mitjançant els mòbils i les tauletes ha fet que la mitjana d’edat en què topen amb aquest tipus de contingut sexual per primera vegada sigui els dotze anys, segons un estudi recent publicat per Save the Children. Però hi ha infants de quatre, set i deu anys que ja n’han vist! Com els afecta veure porno i què poden fer les famílies per evitar que l’educació sexual dels seus fills i filles tingui com referent un model de sexualitat tan allunyat de la realitat?

ANNA SALVIA Psicòloga en educació i salut sexual.

Q

ue el porno hegemònic, el que apareix a les webs de porno gratuït, sigui el principal educador sexual de les noves generacions i que, a través de les

24

pantalles, l’accés hi sigui cada cop més primerenc ens hauria de preocupar a tots i totes. I és que sense una bona educació sexual que l’invalidi, el porno construirà el seu imagina-

GUIA

Sense una bona “ educació sexual que

l’invalidi, el porno construirà l’imaginari sexual d’infants i adolescents, definint què vol dir fer l’amor, quines pràctiques sexuals existeixen, quin tipus de relació s’estableix entre els amants i quins cossos són vàlids i quins no

”

ri sexual, definint què vol dir fer l’amor, quines pràctiques sexuals existeixen, quin tipus de relació s’estableix entre els amants, quins cossos són vàlids i quins no.

I quin és aquest imaginari sexual?

Doncs el porno hegemònic sempre explica la mateixa història: la d’un home que satisfà el seu desig sexual a través del cos de la dona.

Ell és subjecte i ella objecte. La comunicació entre els amants no existeix, perquè ell és qui mana.

Per altra banda, el model és completament fal·locèntric. La penetració i l’ejaculació masculina és, sempre, el més important. On són les carícies i els petons? I no oblidem que l’excitació sempre és automàtica; homes i dones passen de zero a cent en un segon i sempre estan “a punt” (ereccions robustes, sense fluctuacions; vagines i anus dilatats i lubricats). La prevenció de l’embaràs o de les infeccions de transmissió sexual,

hi és irrellevant.

Finalment, el porno hegemònic valida i presenta com a excitant la violència contra les dones i l’abús sexual a menors, normalitzant i erotitzant les relacions d’homes adults amb noies molt joves o infantilitzades, les pràctiques humiliants, la violència física i les relacions sense consentiment o desig, és a dir, la violència sexual.

En resum, molts vídeos ensenyen que és excitant i plaent mantenir relacions sexuals amb una dona que està patint.

NO ELS DEIXEM SOLS! Atès que aquest imaginari sexual és molt potent i es grava de forma inconscient en el cervell dels infants i adolescents, és molt important revertir aquesta tendència des de la família. Perquè, assumim-ho, gairebé totes les criatures en un moment o altre veuen porno i, en el cas improbable que

Setmana de l’Orientació Universitària en línia Del 22 al 26 de març de 2021 Residències d’estudiants

LA FELICITAT ÉS FORMAR PART DE LA NOSTRA INCREÏBLE I SEGURA COMUNITAT

C

M

Y

CM

MY

Juntament amb un programa de coaching de benestar personal i accés gratuït a plataforma de cursos en línia!

CY

CMY

K

TSH Campus Barcelona Marina Sancho de Ávila 22

#SOUUdG

Videoconferències: graus, beques, accés... #UdGExperience

tshcampus.com #staycurious

Xat amb els estudiants universitaris Inscripció + informació: www.udg.edu/jpo

@gentudg @univgirona

#UdGkm0

25

GUIA

el teu fill o filla encara no ho hagi fet, el seu grup classe s’acabarà tenyint de la visió de la sexualitat del porno que els arriba a través dels que sí que ho han fet. Per això, cal fer tres coses:

1.

En primer lloc, donar-los una bona educació sexual des del naixement. Si responem a les seves preguntes i som nosaltres la seva font d’informació no hauran d’anar a Internet a buscar respostes i, a més, quan es topin amb el porno no es correspondrà amb el que han après a casa i això els permetrà qüestionar-lo, tenir-hi una mirada crítica.

Cada generació de famílies té els seus reptes, i el porno és un dels que ens ha tocat de viure a nosaltres. Lluny de ser fatalistes, la seva amenaça com a educador sexual ens pot ajudar a reflexionar sobre la nostra pròpia relació amb la pornografia i a revisar l’educació sexual que vam rebre nosaltres, així com quina volem i hem d’oferir a les nostres criatures i adolescents.

Perquè el més important és que no mirem cap a un altre costat i els deixem sols. Hem d’acompanyar-los, encara que ens faci vergonya o creguem que no en sabem prou.

26

Cada generació de famílies té els “ seus reptes, i el porno és un dels que ens ha tocat de viure a nosaltres ”

2.

En segon lloc, parlar sobre el porno a partir dels deu anys (no cal abans si no se n’han trobat) i explicar-los que és un producte de ficció fet per excitar a l’espectador i guanyar diners i no un documental sobre la conducta sexual humana que ensenyi com es fa l’amor.

També cal desmuntar l’imaginari sexual que transmet.

3.

I en tercer lloc, evitar que accedeixin a continguts pornogràfics durant la infància i primera adolescència posant bons sistemes de bloquejadors de porno i regulant l’accés a Internet. L’objectiu no és que no en mirin mai a la vida, ja que si no ho fan a casa ho faran a casa d’un altre, sinó posposar-ne el primer contacte i reduir-ne el consum durant els primers anys d’adolescència.

Si vols aprendre més sobre com aconseguir que el porno no es converteixi en el principal educador sexual dels teus fills i filles, pots realitzar la formació online de l’Anna Salvia “¿Qué hacemos con el porno?”.

Tota la info a la seva web:

www.viajealciclomenstrual.com

GUIA

Esade