Guia Ensenyament 208

GUIA

NÚM. 208 -1r TRIMESTRE

EL PENSAMENT CRÍTIC: UNA HABILITAT GLOBAL CADA COP MÉS NECESSÀRIA EN EL MERCAT LABORAL

‘90

CIÈNCIES O LLETRES? L’ELECCIÓ DELS ESTUDIS SUPERIORS ENCARA ÉS QÜESTIÓ DE GÈNERE ALERTA PER LA CAIGUDA EN EL NIVELL D’ANGLÈS A L’ESO ENTREVISTES: JOSEP GONZÀLEZ-CAMBRAY, CONSELLER D’EDUCACIÓ LAURA PARAROLS, DIRECTORA DE LA SETMANA DE LA FORMACIÓ I EL TREBALL DE FIRA DE BARCELONA

ESPECIAL

FAMÍLIES

r a i d u st

e t r E a m For rèixer C

it

èx Tenir

Fer equip

s HoPortesDin

#

P

Grau en Infermeria

Grau en Fisioteràpia

b e r t es O s e t d’abril-18h 0 r o 2

I dissabte 22 d’abril-10h

VIU UNA JORNADA A LA UNIVERSITAT

Participa i experimenta en sessions pràctiques

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es

Curs acadèmic 2023-2024 Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es

GUIA

Sumari Entrevista a Josep Gonzàlez-Cambray, conseller d’Educació

El màxim responsable en matèria d’educació de la Generalitat de Ca· talunya respon a les principals pre· ocupacions d’alumnes, famílies i professorat. Parlem amb ell sobre el nou calendari escolar, els resultats en competències bàsiques de l’alumnat, el nou currículum, la immersió lin· güística i l’escola inclusiva.

PÀG. 2-4

El pensament crític: una habilitat global cada cop més necessària en el mercat laboral

EDITA:

Món Editorial

Infom Kit LPS, SL Pl. Gal·la Placidia 1-3 . 08006 . Barcelona . Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com . www.moneditorial.com

EDITORA: Laura Pons Salazar

REDACCIÓ: Adrián Gratacós Torras redaccion@komunicakit.com DISSENY: Maika Fernández Lorenzo DL B 67932014 GUIA ENSENYAMENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-918X GUIA ENSENYAMENT (INTERNET): ISSN 2339-9198

Tenir la capacitat de qüestionar l’en· torn, reconèixer les pròpies fortale· ses i debilitats i pensar de forma críti· ca són habilitats toves cada cop més demandades en l’entorn acadèmic i professional. Hem parlat amb els rec· tors de les 12 universitats catalanes, amb associacions de famílies i el Col· legi Oficial de Pedagogia de Catalu· nya per conèixer la seva visió sobre el desenvolupament del pensament crític a l’escola i a la universitat.

PÀG. 8-14

Ciències o lletres?

L’elecció dels estudis superiors encara és qüestió de gènere

Els estudis relacionats amb mate· màtiques, tecnologia i enginyeries encara estan dominades per homes.

A les universitats espanyoles només hi ha un 14% de noies en estudis d’informàtica i un 36% en estudis de matemàtiques. Aquest biaix de gènere a l’hora d’escollir estudis té un efecte directe en la desigualtat salarial; justament les professions de·

nominades STEAM són les més ben remunerades, i on hi ha menys noies.

Analitzem els reptes de la comunitat educativa per trencar aquesta rèmo· ra i ens inspirem en referents que han canviat tendències.

PÀG. 16-19

Alerta per la caiguda en el nivell d’anglès a l’ESO

El coneixement de la llengua anglesa entre els alumnes de secundària és cada cop més baix. Amb una pun· tuació de 69,3 punts en l’avaluació de competències bàsiques, el nivell d’anglès dels joves catalans és el més baix dels últims cinc anys. Els estralls de la pandèmia i la manca de recur· sos als centres educatius són els prin· cipals motius que expliquen aquesta davallada. El Departament d’Educa· ció ha posat en marxa aquest curs nous projectes per fomentar el co· neixement d’anglès entre els joves.

Però, què podem fer des de casa i l’escola? Us proposem una sèrie de recomanacions per ajudar a aprendre anglès a infants i joves.

PÀG. 20 I 21

Entrevista a Laura Pararols, directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

Del 15 al 19 de març el Recinte Mont· juic de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenya· ment, on prop de 200 expositors d’universitats, centres d’ensenya· ment i acadèmies de l’àmbit públic i privat oferiran assessorament als joves per triar el seu futur acadèmic i professional. Parlem amb la directo· ra de l’esdeveniment, Laura Pararols, per conèixer les novetats de l’edició d’enguany.

PÀG. 22-24

1

GUIA

Entrevista a Josep Gonzàlez-Cambray Conseller d’Educació

“L’avançament del calendari escolar beneficia l’alumnat perquè fa més curt el període de desconnexió de l’estiu” El conseller d’Educació, Josep GonzàlezCambray, respon a les principals preocupacions dels alumnes, les famílies i el professorat Text: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS El curs 2022-2023 s’ha iniciat amb canvis substancials respecte altres anys. Un dels més destacat va ser l’avançament del curs escolar.

Quina valoració fan d’aquesta mesura?

L’avançament del calendari és una bona mesura per l’alumnat, sobretot per al més vulnerable, que no té les mateixes possibilitats ni els mateixos recursos per continuar treballant els hàbits i aprenentatges adquirits durant el curs. Això fa que aquest alumnat vulnerable sigui més sensible a la pèrdua d’aprenentatges en un període tan llarg com és l’estiu. També és una bona mesura per a les famílies perquè facilita la conciliació familiar. Tot això no ho diu només el Departament d’Educació, tothom hi està d’acord.

L’avançament del calendari escolar 2

beneficia l’alumnat, en especial el més vulnerable, perquè fa més curt el període de desconnexió de l’estiu. I cal tenir en compte que quan s’estableixen canvis per primera vegada sempre hi poden haver millores, i per això des del Departament d’Educació treballem per millorar la mesura de cara al proper curs.

L’avançament del curs escolar va anar acompanyat del canvi de currículum de Primària i ESO, que es va aprovar a finals de setembre, amb el curs ja començat. El nou currículum inclou com a novetat les competències clau i el perfil competencial de sortida; serà una mesura clau per millorar les competències dels alumnes del futur?

Certament, el calendari de desplegament dels currículums ha es-

tat complicat. Els reals decrets del ministeri es van publicar l’abril del 2022, data en la qual vam poder començar els tràmits dels decrets. Catalunya va decidir obrir, per primera vegada, un procés participatiu amb els centres educatius, per tal que aportessin la seva visió i així enriquir els nostres currículums. Això era important, perquè volíem comptar amb les aportacions dels centres educatius. Aquest fet, juntament amb la tramitació de la nova norma, va fer que es publiquessin els decrets amb el curs ja començat. Però ja a finals del passat curs els centres disposaven de tota la informació dels currículums amb detall per poder preparar el nou curs. A més, també vam explicar als centres que disposaven de tres anys per aplicar progressivament els canvis, perquè

GUIA

volem facilitar a escoles i instituts la seva adaptació i que ho facin sense pressió. Efectivament, les competències clau i els respectius indicadors competencials que conformen el perfil de sortida, en projectar-se sobre les competències específiques, les finalitats, de les àrees de coneixement i matèries de l’educació bàsica constitueixen un element de referència i fonamental per a la millora de la competència de l’alumnat.

millorades, treballades i adquirides.

De fet aquesta situació no és única a Catalunya, s’assimila a la d’altres països europeus i d’arreu del món, que també han detectat pèrdues d’aprenentatge a causa de la pandèmia.

L’últim estudi que analitza 15 països explica que no se n’ha salvat ningú.

Som conscients d’aquesta davallada, i per això, el primer que fem és reconèixer la situació i treballar per posar les eines per revertir-ho.

Les dades de l’avaluació anual que fa el Consell Superior d’Avaluació mostra resultats alarmants en gairebé totes les matèries. A què creu que es deu aquesta caiguda en el rendiment escolar? És palès que la pandèmia ha incidit en la pèrdua d’aprenentatges en llengua anglesa, catalana i matemàtiques, perquè aquestes matèries són les que més requereixen d’unes condicions d’escolarització per ser

Les matemàtiques i la llengua anglesa presenten els pitjors resultats en els darrers set anys. S’han pres mesures concretes des del Departament per revertir aquestes tendències?

Recentment vam presentar un seguit d’actuacions de compensació per la davallada de resultats en competències bàsiques. En matemàtiques introduirem diferents models i pràctica que faciliti a infants i joves una millor

Sobre la ingerència judicial a l’escola:

“Un

tribunal no pot decidir en quina llengua es fa l’educació d’un país.

”

3

GUIA

comprensió i assoliment de la competència. També impulsarem actuacions en l’àmbit de formació del professorat en col·laboració amb entitats i universitats catalanes. El mes que ve posarem en marxa una nova formació per a les matemàtiques al batxillerat, amb més de 300 places, i es fomentaran els Clubs de Matemàtiques per a professorat.

Pel que fa a la llengua anglesa, s’impulsaran les activitats d’immersió en aquesta llengua per a centres de complexitat amb l’organització de tallers per a l’alumnat; es fomentarà la mobilitat internacional i els intercanvis d’alumnat i professorat (Erasmus+); i s’incrementarà la formació del professorat en llengua anglesa.

La reducció de l’hora lectiva també ha servit per reforçar l’anglès perquè ha estat l’especialitat més demanada a secundària.

El 2023 s’ha iniciat amb 3.600 nous docents al sistema educatiu català. Com milloraran aquests nous mestres el servei a les escoles del país?

La incorporació de 3.566 mestres i professors als centres educatius és fruit d’un acord amb els sindicats de l’educació, i que ha permès reduir una hora lectiva setmanal als docents. Aquesta era una de les principals demandes dels sindicats i una de les retallades destacades que hem revertit, amb un gran esforç per part del Departament. Cal recordar que s’han revertit pràcticament totes les retallades de 12 anys en només un any i mig. Mai com ara hi havia hagut tants docents en el sistema educatiu públic català.

Tampoc mai com ara hi havia hagut una relació tant baixa d’alumnes per docent. Això ha de repercutir positivament en la qualitat de l’educació i en l’atenció a l’alumnat. De les 3.566 noves dotacions, una de les especialitats més demandades pels centres a primària és la de Pedagogia Terapèutica, que permetrà donar suport a alumnat amb dificultats d’aprenentatge i, per tant, millorar l’escola inclusiva. A secundària, els centres han demandat sobretot professors d’anglès, fet que ajudarà a millorar els aprenentatges en llengua anglesa.

4

Tornant als resultats de les proves de competències bàsiques, el resultats en català també retrocedeixen.

I això coincideix amb la mesura del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) d’emparar el 25% de castellà a les escoles que ho demanin. Com garantirà el govern la immersió lingüística a totes les escoles del país?

Venim d’un marc anterior condicionat per les sentències del 25% del castellà a les aules catalanes. Aquesta situació va generar una resposta de país que va culminar amb l’aprovació al Parlament de la Llei sobre l’ús i l’aprenentatge de les llengües oficials en l’ensenyament no universitari, i el Govern al seu torn va aprovar el decret Llei que protegeix els centres de les ingerències judicials. Mentre el Tribunal Constitucional n’estudia la constitucionalitat, el TSJC va a la seva.

De fet, en la darrera interlocutòria ja no parla del 25% sinó d’”assignatura principal”. El TSJC inventa la designació d’”assignatures principals” per obligar l’ús del castellà concretament en aquestes. Què és una assignatura principal? quines no són assignatures principals, segons els magistrats? És un llenguatge totalment antipedagògic, que demostra com n’està d’allunyada la magistratura de què passa realment a les aules del nostre país.

Per tot això, defensarem la nostra posició amb els recursos que faci falta. El Govern confia en la robustesa del nou marc normatiu que hem fet entre tots per defensar l’escola catalana i el català als centres educatius. Un tribunal no pot decidir en quina llengua es fa l’educació d’un país.

Un informe del Síndic de Greuges alerta que el 21% dels alumnes no té cap contacte amb el català fora de l’escola. Calen idees imaginatives per reforçar el català al sistema educatiu?

Sí, i per això vam posar en marxa el Pla d’impuls a la llengua catalana. Però cal també recordar que l’escola és una baula més de la cadena, perquè l’escola sola no podrà aconseguir-ho.

Però pel que fa a l’escola som els primers en reconèixer que els darrers anys ha disminuït l’ús de la llengua catalana, sobretot entre els joves. I per això hem impulsat un seguit de me-

Sobre els recursos en educació:

“La nostra

voluntat és apropar-nos cada cop més al 6% del PIB, però això no depèn només del Departament d’Educació.

Nosaltres a cada pressupost estem fent un gran esforç per seguir sumant inversions en educació.

”

sures i vam encarregar un informe a un grup d’experts de diferents àmbits constituït en el Consell Lingüístic Assessor. Hem posat en marxa el Pla de promoció de l’ús de la llengua catalana als centres educatius, i s’ha reforçat la formació en aquest àmbit, i a partir del coneixement que els centres te-

GUIA

nen del que passa a les aules, i amb l’acompanyament de la Inspecció i dels equips de llengua, interculturalitat i cohesió social, s’aplicaran accions per fomentar l’ús de la llengua.

Un altre dels deures pendents del sistema educatiu català és l’escola inclusiva. Quina valoració fa de la implementació de l’escola inclusiva cinc anys després de la seva aprovació?

L’escola inclusiva és un dels principals reptes del Departament d’Educació. Sabem que queda camí per davant, però també hem de dir que hem fet passes importants per millorar l’atenció i els recursos per l’alumnat de l’escola inclusiva. De fet, fa poc vam publicar el mapa de recursos de l’Escola Inclusiva, on podem veure els recursos que es destinen en aquest àmbit a cada centre. Però no és l’única mesura en el marc de

l’escola inclusiva. Hem creat la Taula de participació per un sistema educatiu inclusiu. S’està treballant en una junta de directors de centres d’educació especial públics per identificar les principals mancances i reivindicacions del sector. Pel que fa al monitoratge de suport, s’ha treballat en un model per millorar el repartiment d’hores, més just i amb criteri igual per tots els territoris.

També es durà a terme una reserva de places per l’alumnat amb necessitats de suport educatiu en el procés de preinscripció i seguir lluitant així contra la segregació escolar. A més, properament es publicarà el document de mesures i suports universals per seguir avançant en el seu desplegament.

El pressupost d’Educació va superar els 6.600 milions l’any passat per primera vegada a la història,

però encara es troba lluny del 6% del PIB, tal i com preveu la llei d’educació. Per fer realitat l’escola inclusiva calen més recursos?

Els recursos sempre són necessaris, i a l’escola inclusiva calen més recursos, i en aquest sentit estem treballant curs a curs. En els darrers pressupostos el Departament d’Educació va incrementar la dotació respecte l’any anterior en un 17,8%, sent la xifra més alta destinada mai .S’està treballant per poder introduir noves millores. Els pressupostos que vol aprovar el Govern també tornen a ser els més elevats presentats mai en educació, hi sumen 675 milions d’euros als del 2023. La nostra voluntat és apropar-nos cada cop més al 6% del PIB, però això no depèn només del Departament d’Educació. Nosaltres a cada pressupost estem fent un gran esforç per seguir sumant inversions en educació.

tTÍTULO DE MU

@erycbarcelona

Cicles formatius de grau superior i mitjà

TÍToL DE GRAu EN MÚSICA

TU

EN ESPECIALITATS DE:

SONOLOGIA PRODUCCIÓ I GESTIÓ COMPOSICIÓ

decideixes el teu

FUTUR.

* DURADA I TITULACIÓ: 4 anys (240 ECTS)

INICI

setembre 2023 BARCELONA CURS PREPARATORI PROVA D’ACCÉS: Abril · Maig · Juny

IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR

PRÒTESI DENTAL

DÓNA-LI

LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC

DIETÈTICA

AL TEU TALENT

ORTOPRÒTESIS I PRODUCTES DE SUPORT

HIGIENE BUCODENTAL

DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES

Per més info.:

CFGM

CURES AUXILIARS D'INFERMERIA

ARA TAMBÉ CICLES ONLINE

5 C/PERÚ, 176, BARCELONA - +34 932 387 258 - SAE.EDU

GUIA

El pensament crític: una habilitat global cada cop més necessària en el mercat laboral Analitzar la realitat, tenir en compte diversos punts de vista i qüestionar-nos les coses. La societat de la informació (o la sobreinformació) ha fet encara més necessari el pensament crític en l’entorn personal, acadèmic i professional. Les empreses cada cop valoren més els professionals capaços de pensar de forma crítica, acceptant i reconeixent les seves pròpies fortaleses i debilitats. Aquesta habilitat tova (o soft skill) esdevé una competència global i ha estat reconeguda pel Consell de la Unió Europea com una competència per a l’aprenentatge permanent. El 2023 ha estat considerat per la Unió Europea com l’any europeu de les competències. Per això preguntem als rectors de les dotze universitats catalanes, a les principals associacions de famílies i al Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya sobre la visió dels principals actors educatius del país sobre el desenvolupament del pensament crític entre infants i joves.

6

P

GUIA

C

Cicles Formatius

e r b t O e s s e r il - 1 0 h b a ’ t d r o 22

Inscriu-te a www.eug.es

Viu els cicles en un entorn universitari

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes

CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Multiplataforma

Orientació a Business Intelligence

CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Estudiar la teva

Bioinformàtica

vocació és possible

www.eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 cicles.formatius@eug.es

7

GUIA

C om desenvolupa la universitat UNIVERSITAT el pensament crític dels seus

?

alumnes

JOAN GUÀRDIA

Rector de la Universitat de Barcelona

“La funció essencial de la Universitat és la transmissió de coneixement i el coneixement, també en essència, es basa en el pensament crític, l’anàlisi, la recerca, la comunicació, i l’aprenentatge constant.

En temps convulsos, de canvis profunds, com els que vivim ara, tots aquests elements són encara més rellevants. Per a la Universitat de Barcelona, el repte de fomentar el pensament crític de l’alumnat

JAVIER LAFUENTE

Rector de la Universitat Autònoma de Barcelona

“El foment de la capacitat crítica de l’alumnat està imprès al nostre ADN: el compromís de la UAB amb un futur més just i sostenible passa indefectiblement per la formació de ciutadans i ciutadanes amb sòlids valors democràtics i solidaris, així com amb una visió del món oberta i transformadora.

Això es reflecteix, primer de tot, en una formació basada en models pedagò8

és, doncs, una tasca intrínseca que abordem des de diferents vies: amb l’adaptació del model docent a les noves necessitats socials, que reclamen treballar des de i per a la transversalitat, la sostenibilitat i l’actualització permanent; amb l’establiment de processos eficients d’atenció i orientació a l’alumnat en totes les etapes de vinculació amb la Universitat; amb la incorporació de nous canals, xarxes de comunicació i espais d’associació que fomentin la seva participació, i amb la dotació dels recursos tècnics que els ajudin a assimilar i comprendre tota la informació que tenen a l’abast.”

gics adaptats a les diferents necessitats d’aprenentatge i en titulacions amb un enfocament interdisciplinari i disruptiu.

Ho demostren carreres innovadores com el Grau en Gestió de Ciutats Intel·ligents i Sostenibles o el Grau en Estudis Socioculturals de Gènere, o el desplegament de l’ECIU University, un model d’universitat internacional basada en reptes socials.

Però, a més, volem que el pas de l’estudiant pel nostre campus sigui una experiència de creixement personal i professional, i per això promovem la participació en activitats culturals i associatives, les accions de voluntariat, la generacions d’idees i la mobilitat internacional.”

GUIA

DANIEL CRESPO

Rector de la Universitat Politècnica de Catalunya - BarcelonaTech

“El pensament crític és una competència clau a la UPC. Indestriable del pensament científic, és una aportació significativa de l’acadèmia a la societat, contraposant les fake news i la pseudociència. El compromís social i l’ètica són dos àmbits destacats des d’on el posem en pràctica. El compromís social permet confrontar els aprenentatges cientificotècnics en contextos i realitats diferents de les que veiem a l’aula, i

ORIOL AMAT

Rector de la Universitat Pompeu Fabra

“Universitat i pensament crític haurien de ser nocions equivalents. Darrerament les universitats han fet un esforç per concretar la manera com s’adquireix el coneixement mitjançant la conceptualització de competències. Les que s’han popularitzat sota el nom de soft skills requereixen complementàriament d’altres calibratges que respectin i fomentin el seu valor intangible. El pensament crític és una d’elles, probablement la més inherent entre les característiques d’una universitat. A la UPF, tot això es concreta amb EDvolució, el marc educatiu comú, una aposta clara per posar l’alumnat al

JAUME PUY LLORENS

Rector de la Universitat de Lleida

“L’esperit crític és part constitutiva dels ensenyaments universitaris. Formem titulats que tinguin criteris basats en el coneixement per a desenvolupar-se amb èxit en l’exercici professional. La formació universitària fa familiars els principis bàsics dels àmbits de coneixement i desenvolupar la capacitat d’aplicació a noves situacions. Els estudiants entrenen aquesta capacitat de resolució de casos amb graus de complexitat crei-

rebre feedback. Iniciatives com l’aprenentatge servei, la mentoria, el voluntariat, o els projectes de cooperació al desenvolupament, generen valor social i reflexionen amb esperit crític sobre el món que ens envolta.

L’ètica és també molt rellevant. En la pràctica professional es plantegen dilemes on és difícil distingir entre el que és correcte i el que no ho és segons uns determinats valors compartits. L’ètica ens ensenya a plantejar aquestes preguntes i afrontar els dilemes. La UPC està introduint l’ètica aplicada als graus i màsters per tal de formar en la presa de decisions que tenen impacte en els valors de la nostra societat.”

centre a través d’experiències d’aprenentatge duradores, on pugui construir projectes concrets, vinculats a un context real, en col·laboració amb la societat i la indústria, i dels que demanin una reflexió profunda sobre els processos de millora global.

Es podria dir, doncs, que la Pompeu Fabra desenvolupa de manera natural el pensament crític des del moment que sol·licita de l’estudiant una confrontació reflexiva amb allò que està aprenent i amb el diàleg que lliga el que ha après amb el món. A les institucions educatives se’ls ha d’exigir que acusin aquesta provocació més explícitament. D’aquesta manera, el pas per les universitats resultarà també un desenvolupament conscient i efectiu del pensament crític.”

xent fins problemes reals que necessiten combinar recursos treballats en tota l’etapa formativa. Els treballs individuals i en equip i la seva discussió son exercicis que permeten assolir aquestes competències.

La formació universitària habilita no només per a la resolució de problemes coneguts sinó per intervenir en noves situacions, fins qüestionar els propis mètodes a la llum de noves dades i millorar-los. El treball personal innovador i crític a les aules és fonamental per assolir la formació que la societat espera dels universitaris.”

9

GUIA

QUIM SALVI Rector de la Universitat de Girona

La universitat és, per definició, un espai de reflexió en el qual, des de qualsevol perspectiva, s’ha de qüestionar la realitat i fomentar l’esperit crític dels estudiants. Però els fonaments del coneixement, del pensament, s’han de reflectir en pràctiques concretes, més enllà de metodologies ben presents d’innovació pedagògica. La Universitat de Girona promou i protegeix polítiques d’enfortiment dels valors democràtics i socials, com ara la igualtat de gènere o la vinculació al voluntariat, el compromís universitari amb els ODS i amb

JOSEP PALLARÈS MARZAL Rector de la Universitat Rovira i Virgili

“Un dels principis nuclears de la Universitat Rovira i Virgili és el d’afavorir el pensament crític. Per això, una de les competències transversals que configuren el projecte formatiu de la nostra universitat és la resolució de problemes de manera crítica. Així, totes les titulacions de la URV dissenyen continguts i metodologies que permeten que l’alumnat consolidi un criteri propi i, de forma autònoma, orienti el seu coneixement a la transformació social.

JOSEP A. ROM

Rector de la Universitat Ramon Llull

“No aixequis la veu, millora el teu argument. Aquest és el consell que va rebre el bisbe Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau el 1984, del seu pare, un mestre d’escola missionera a Sud-àfrica. Sembla una frase paternalista, però amaga un missatge molt actual.

Aquest és un món molt sorollós. Les xarxes socials, els xats, els tertulians i els escraches ens recorden que poca gent escolta i argumenta. Sembla que sense violència 10

els drets humans, i centra bona part de la seva acció en una simbologia concreta que emergeix dels actes d’inauguració de curs i que presideix el desenvolupament de les activitats reflexives.

Lluny de ser un acte protocol·lari, la inauguració de curs centra el seu objectiu a parlar dels temes que, com a societat, ens preocupen. La degradació del medi ambient, la inclusió com a base de l’educació, la lluita contra la discriminació per raons de gènere, la solidaritat i la problemàtica de la immigració. Són els temes en els quals hem focalitzat els nostres esforços, que es complementen en l’elaboració d’un discurs participatiu de tota la comunitat universitària que converteix l’Aula Magna, totes les aules, en una àgora de reflexió.

Les nostres accions educatives parteixen de la capacitat crítica del nostre alumnat i l’eixamplen, no només a les aules, sinó en contextos d’aprenentatge informal i en l’àmbit institucional. Aquestes accions educatives són múltiples i inclouen activitats tan diverses com ara el treball per projectes a l’aula, la vinculació dels treballs professionals i de recerca de l’alumnat a les necessitats de les entitats que col·laboren amb la URV a través del programa d’aprenentatge servei, la participació en els espais de govern de la universitat, la col·laboració amb associacions transversals de la universitat o la implicació en els pressupostos participatius.”

verbal no hi ha victòria, però Desmond Tutu va ser un dels líders que va aconseguir derrotar l’apartheid sud-africà. Una gran victòria de la raó, els fets i els arguments.

La força dels arguments es troba en el pensament crític, en la capacitat de pensar de manera lògica i racional, connectant les idees, qüestionant les solucions dels problemes i assumint perspectives diferents. Aquestes són les competències del pensament crític que treballem a la universitat. Perquè sabem que la societat sempre serà imperfecta, però necessitem un instrument d’avaluació i autoavaluació que ens comprometi a tots. Per no perdre el que hem guanyat i per no guanyar aixafant a crits els altres”.

GUIA

JOSEP A. PLANELL Rector de la Universitat Oberta de Catalunya

“A la seva última novel·la, l’escriptor i editor Raül Garrigasait ens adverteix contra la paradoxa d’incorporar acríticament el pensament crític. En paraules d’un dels personatges de Profecia, mal servei estarem fent si el reduïm a un “tot de paraules i fórmules” dit “sense ni pensar, com si es tractés d’un automatisme fisiològic”.

D’aquí la importància de saber combinar, especialment en l’àmbit universitari, la generació de les condicions generals pro-

pícies amb la creació d’espais individuals on fomentar el seu ús.

Amb aquesta voluntat, la UOC ha incorporat el pensament crític dins de les competències transversals de totes les seves titulacions. Convençuts, d’una banda, de com d’imprescindible resulta tant a nivell disciplinar com a l’hora d’encarar els reptes d’un futur digital i global.

I, de l’altra, perquè, com ens recorda la nostra especialista en innovació educativa Desirée Gómez, l’ocupabilitat i emprenedoria de demà fan especial èmfasi en la demanda de professionals capacitats en la resolució de problemes, la innovació i la creativitat, i el pensament crític.”

Any de la sostenibilitat

11

GUIA

JOSEP ELADI BAÑOS DÍEZ Rector de la Universitat de VIC – Universitat Central de Catalunya

“La Universitat considera que el desenvolupament del pensament crític és un element indispensable de l’educació superior. La seva aproximació docent no es duu a terme a través de metodologies úniques, sinó d’acord amb les característiques de cada titulació i l’experiència dels professors. Hi destaquen l’aprenentatge basat en problemes i l’aprenentatge-servei.

El primer suposa el plantejament de

ALFONSO MÉNDIZ Rector de la Universitat Internacional de Catalunya

“A UIC Barcelona apostem per la formació humanística transversal, que impartim des del Centre Interdisciplinari de Pensament (CIP) per a tots els estudiants de grau. El CIP és un centre acadèmic que té un caràcter interdisciplinari, interfacultatiu i transversal dins de la Institució. Gràcies al pla d’estudis d’aquest centre, l’alumnat podrà comprendre i analitzar de manera crítica els elements que defineixen la persona

situacions a petits grups d’estudiants sota la supervisió d’un professor. Permet una anàlisi multifactorial, on cadascun dels estudiants aporta el seu punt de vista raonat i escolta críticament el dels altres. El resultat pedagògic més evident és l’adquisició d’una aproximació raonada als conflictes propis de l’activitat professional. L’aprenentatge-servei posa els estudiants en contacte amb situacions de la societat que poden beneficiar-se de la seva formació i que els permeten una anàlisi del funcionament del món. És una bona estratègia per educar-los aplicant el que han après a les aules.”

humana, el comportament individual i la vida en societat, a partir de les idees i els valors humanistes.

Les assignatures que s’imparteixen promouen la reflexió sobre els grans temes de la condició humana i de la seva existència, així com de la història, de la cultura, del món contemporani i de la ciència, en relació amb la missió de la Universitat i les implicacions de la seva identitat cristiana. En definitiva, ofereix les eines necessàries per desenvolupar un pensament crític per promoure un autèntic diàleg universitari, i per formular preguntes rellevants en el marc dels reptes del món contemporani.”

RAFAEL RODRÍGUEZ-PONGA Rector de la Universitat Abat Oliba CEU

Un dels trets que caracteritza la nostra societat és la volatilitat. Constantment, estem exposats a reclams de fiabilitat diversa. El pensament crític és més necessari que mai. El punt de partida ha de ser el reforç de la persona. Cal tenir un profund coneixement d’un mateix, del que significa ser persona i del que implica la llibertat. Per aquest motiu, totes les nostres titulacions incorporen una pers-

12

pectiva humanista.

L’altre pilar és la confiança en la capacitat de la persona per raonar i donar amb la realitat profunda de les coses. Això s’estimula en una universitat que presenta el món com una cosa comprensible, que investiga, ensenya, divulga i transfereix coneixement a la societat. El pensament crític és per a l’aquí i l’ara. Per això, potenciem la formació en competències. Al llarg del grau, l’estudiant treballa i acredita qualitats que li permetran desenvolupar el seu potencial l’àmbit social i laboral del seu temps.

GUIA

?

Q uè en pensa el Col·legi Oficial de

Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

Pedagogia de Catalunya

M. VICTÒRIA GÓMEZ SERÉS Presidenta del Col·legi Oficial de Pedagogia de Catalunya

“Pensar és una qualitat innata de l’ésser humà. Gràcies al pensament la persona és conscient de la seva pròpia vida. El pensament crític no és un concepte nou. De fet, el seu origen el podem trobar en l’antiga Grècia amb Sòcrates i la seva maièutica. El pensament crític és una activitat cognitiva orientada a l’acció i va estretament relacionat amb la resolució de problemes i la presa de decisions.

Vivim en una societat BANI, és a dir: fràgil (B), ansiosa (A), no lineal (N) i incomprensible (I). En aquesta societat és necessari desenvolupar una sèrie d’hàbits intel·lectuals que ens ajudin a prendre les millors decisions. En aquest sentit, cal fomentar el pensament analític, per contrastar totes

les ofertes sense prejudicis per arribar a millors conclusions. També cal fomentar la mentalitat oberta per descobrir les nostres capacitats, fortaleses i habilitats sense prejudicis ni complexos personals. Saber resoldre problemes i fomentar la flexibilitat i la creativitat també és imprescindible per saber veure les oportunitats, preparar-se i aprofitar i trobar solucions creatives. Tot això acceptant els riscos i els errors sense tenir por a equivocar-se i fomentar la persistència i el control de la impulsivitat per mantenir la capacitat d’aprenentatge.

Els pedagogs i pedagogues, com a professionals de l’educació, detecten necessitats educatives, planifiquen, assessoren i avaluen per afavorir dinàmiques sistèmiques i de suport per estimular el desenvolupament integral de les persones, promoure l’autonomia, la integració i la participació crítica.”

13

GUIA

Quin paper té

associacions de famílies

?

l’escola i la família en el desenvolupament del pensament crític d’infants i joves

BELÉN TASCÓN

Presidenta d’Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC)

“L’escola és (o hauria de ser) fonamental en el desenvolupament de la reflexió. Entenem que eduquem, tant l’escola com la família, per formar persones capaces de dur una vida digna i amb capacitat de transformar la societat. I cap de les dues coses es poden fer sense l’exercici del pensament crític. Aprendre a analitzar els continguts dels mitjans comunicació, saber quins continguts de les xarxes són fake news, com utilitzar la tecnologia amb lucidesa o

PATRÍCIA SARRIAS

Presidenta de Fapaes Catalunya

“En la societat actual, on la desinformació i les notícies viatgen a la velocitat de la llum, és imprescindible que famílies i docents treballem plegades en el desenvolupament del pensament crític en els infants i adolescents com a competència que els permetrà ser lliures i exercir la ciutadania plena. No podem reproduir o acumular coneixement sense capacitat de qüestionar-lo, d’extreure un judici propi i ser capaç

14

aprendre a reconèixer i prendre consciència de la cultura patriarcal, de l’autoritarisme, de la crisi climàtica, el racisme, el masclisme, el capacitisme i tants d’altres subproductes que generen opressions, desigualtats i dolor. Entenem que només l’educació en pensament crític i la reflexió permetrà que els nostres fills i filles puguin posar-ho en qüestió i construir un espai alternatiu. En aquest sentit, ens preguntem quan incorporarà el Departament d’Educació el pensament crític i el qüestionament de l’entorn com a competència bàsica”.

d’argumentar-lo. És un objectiu irrenunciable si aspirem a un model de societat més justa i equitativa, que sigui capaç de deixar enrere el masclisme, el racisme i la vulneració de drets i llibertats.

De fet, sempre he pensat que seria fantàstic poder mantenir-nos durant tota la nostra vida en l’etapa del “per què” on els infants s’ho qüestionen tot, i no deixen de preguntar i repreguntar, fins que extreuen una conclusió que consideren vàlida. No hauríem d’abandonar mai aquesta etapa, ni conformar-nos amb un món que ens diu “ perquè sí”. L’educació sense judici crític és adoctrinament i una societat adoctrinada, no té cap oportunitat.”

15

GUIA

GUIA

Ciències o lletres?

L’elecció dels estudis superiors encara és qüestió de gènere

Les noies representen només el 36% dels estudiants de matemàtiques a les universitats d’Espanya. En els estudis relacionats amb la informàtica el percentatge encara baixa més, fins al 14%. El principal informe oficial sobre biaix de gènere a Espanya conclou que l’educació primària i secundària són claus per fer despertar noves vocacions i frenar aquesta bretxa professional entre noies i nois.

I

nformàtica, enginyeries, tecnologia i matemàtiques. “Les denominades professions STEAM viuran” un increment exponencial de la demanda als mercats laborals d’Espanya. I a més, seran les més ben retribuïdes. Tot i ser camps professionals amb projecció professional, cada cop són menys les noies que escullen estudis relacionats amb l’enginyeria i la tecnologia. En concret, les noies suposen tan sols el 25% de les estudiants en branques d’enginyeries i arquitectura de les universitats espanyoles. Així ho assegura l’informe sobre biaix de gènere en la formació STEAM publicat l’any passat pel Ministeri d’Educació i Formació Professional.

El que més preocupa sobre la presència femenina en l’educació tecnològica i científica és la tendència a la baixa. Segons el mateix estudi, el percentatge de noies que cursaven estudis STEAM a les universitats espanyoles era del 30,9% al 2002. Al 2020 la xifra baixava fins al 25.4%. El nombre de noies que

16

aposten pels estudis STEAM ha baixat un 17,8% en els darrers 18 anys.

EL BIAIX DE GÈNERE A L’HORA D’ESCOLLIR ESTUDIS PERPETUA LA BRETXA SALARIAL Per cada noia que aposta per estudis STEAM a Espanya hi ha tres nois.

Aquesta diferència abismal entre noies i nois afecta directament als salaris. Justament, les professions relacionades amb la informàtica, les telecomunicacions i les enginyeries tècniques són les més ben retribuï-

“El nombre de

noies que aposten pels estudis STEAM ha baixat un -17,8% en els darrers 18 anys

”

GUIA

FONT: Elaboració pròpia + UOC.

“Despertar la motivació i interès

de les noies i adolescents per les matèries científiques i tecnològiques durant l’educació obligatòria esdevé clau per fer incrementar la presència femenina en estudis STEAM

”

ELS SECTORS PROFESSIONALS AMB ELS SALARIS MÉS ELEVATS A ESPANYA AL 2021

Informàtica i telecomunicacions

31.898€

Administració pública

39.834€ €

Enginyeries i professions tècniques

29.391€ €

Immobiliari i construcció

28.965€ €

Sector farmacèutic

27.495€ €

Finances i banca

27.091€ €€

Font: Infojobs

des a l’Estat espanyol, i estan protagonitzades per homes.

Aquest biaix a l’hora d’escollir els estudis és una de les principals variables que perpetua la bretxa salarial entre dones i homes a Espanya.

L’any passat, les dones assalariades van obtenir uns ingressos bruts estimats de 26.913€, mentre que els homes van percebre, de mitjana, uns ingressos bruts de 29.367€. A Espanya els homes cobren, de mitjana, un 8,4% més que les dones.

LES NOIES APOSTEN PER L’ENSENYAMENT, EL TREBALL SOCIAL, LA INFERMERIA I LA VETERINÀRIA Les noies suposen un 54% del nombre total d’estudiants univer-

sitaris d’Espanya, però són una minoria en els estudis tècnics. En les carreres d’informàtica, només hi ha un 14% de noies, mentre que en les enginyeries la quota femenina és del 26%. En matemàtiques i estadística les noies suposen el 36%. Altres estudis com els esports, l’agricultura o l’economia també estan dominats per homes.

A l’altre cantó de la balança trobem un domini de dones en els estudis socials i de cures. Les noies suposen el 92% de les estudiants en formació de docents d’ensenyament infantil; també dominen en els estudis de treball social (83%), en ciències de l’educació i infermeria (82%), en veterinària (77%) i psicologia (76%).

Les dades encara són més alarmants si ens fixem en la Formació Professional. Les noies suposen un 5,81% en els estudis d’FP de grau superior d’electricitat i electrònica. En formacions d’informàtica i comunicacions suposen només un 10,18%.

L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA I SECUNDÀRIA, CLAU PER CANVIAR AQUESTA TENDÈNCIA El biaix de gènere a l’hora d’escollir estudis superiors genera una situació de desigualtat d’oportunitats entre els joves del país. A aquesta desigualtat se li suma la manca de professionals STEAM a Espanya. Una mancança que el govern espanyol admet que seria molt menor si “les noies s’apropessin a aquestes disciplines en la mateixa mesura que ho fan els seus companys”.

L’informe sobre biaix de gènere en la formació STEAM del Ministeri d’Educació assegura que els biaixos i estereotips que es troben en la base de les eleccions vocacionals de noies i nois esdevenen una part implícita de la bretxa de gènere. Per aquest motiu l’educació primària i secundària esdevenen cabdals per revertir la tendència.

Despertar la motivació i l’interès de les noies i adolescents per les matèries científiques i tecnològiques durant l’educació obligatòria 17

GUIA

esdevé clau per fer incrementar la presència femenina en estudis STEAM. CENTRAR LA MIRADA EN LES PERSONES PER FOMENTAR LA PRESÈNCIA FEMENINA Però difícilment s’aconseguirà fer atraure l’interès de les noies per les professions STEAM si es mantenen els relats que perpetuen els estereotips de gènere. La Nina González, coordinadora de l’associació de finançament ètic FETS, va cursar estudis de Direcció d’Empreses i economia, i creu que el model educatiu predo-

minant perpetua aquestes desigualtats. “No és casualitat que aquelles carreres vinculades a les cures tinguin molta més presència femenina, i aquelles disciplines properes al poder segueixin cooptades pels homes”, assegura.

Per a aquest motiu el Ministeri d’Educació es proposa “crear un nou relat de la ciència i la tecnologia que elimini estereotips de gèneres”. Construir un relat atractiu de la ciència i la tecnologia, i fer visible l’impacte que pot tenir en la millora de la vida de les persones esdevé clau per trencar al biaix de gènere. A la mateixa conclusió ar-

riba González: “Trencar el biaix de gènere implica repensar el model educatiu. Quan parlem de futurs professionals hem de fomentar també una reflexió sobre els beneficis que aporten per a la societat i per crear un futur millor”, afirma.

Focalitzar les STEAM com un a eina de transformació social, centrar les vocacions en allò que podem fer les persones per millorar el món, convèncer-nos que no hi ha professions de dones i d’homes i trobar aquells referents femenins que poden trencar els rols de gènere són accions clau per acabar amb el biaix de gènere.

Referents femenins que trenquen tendències ...del passat BEULAH LOUISE HENRY

B

eulah Louise Henry va néixer el 1887 a Carolina del Nord (Estats Units).

Coneguda popularment als anys 30 com “Lady Edison” es va fer popular per desenvolupar unes 110 invencions i 49 patents. Entre els seus invents més revolucionaris destaca la màquina d’escriure i la màquina de cosir sense bobina. També 18

és coneguda per inventar la primera màquina per fer gelats i la màquina per realitzar còpies de documents mecanografiats. En un moment històric on la dona estava totalment invisibilitzada a la societat americana, Henry va arribar a ser citada entre els inventors més destacats del 1924 a la revista Scientific American.

GUIA

...del passat MARIE CURIE

M

aria Salome Slodowska-Curie, popularment coneguda com Marie Curie va néixer el 1867 a Varsòvia (Polònia). Marie Curie va estudiar a l’Escola Superior de Física i Química in-

dustrial de París i va ser pionera en el camp de la radioactivitat.

Marie Curie ha estat la primera i única persona en rebre dos Premis Nobel en dues especialitats científiques: física i química.

!

I del present IRENE CANO

I

rene Cano va néixer a Oviedo (Espanya) al 1974. Actualment és Directora General de Facebook a Espanya i Portugal i és considerada com una de les persones més influents d’Espanya. Cano va estudiar

Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat d’Empreses i ha treballat en grans empreses referents de l’àmbit tecnològic com Yahoo!, Google, Orange i Facebook.

FRANCES ARNOLD

F

rances Hamilton Arnold va néixer el 1956 a Pennsilvània (Estats Units).

Especialitzada en enginyeria aeroespacial i química, bioenginyeria i bioquímica, és mun-

dialment coneguda per liderar mètodes d’evolució capaços de crear sistemes biològics útils, incloent-hi enzims, circuits reguladors genètics i organismes.

FOTO: De Beavercheme2

19

GUIA

Alerta per la caiguda en el nivell d’anglès a l’ESO Després d’uns anys de millora en els coneixements de llengua anglesa entre els alumnes catalans d’ESO, el nivell ha tornat a baixar, i se situa en els nivells més baixos des de 2014. El professorat lamenta la manca de recursos per poder incidir en aquesta matèria, mentre que el Departament d’Educació anuncia nous programes per fer millorar el nivell d’anglès entre l’alumnat.

CAIGUDA EN PICAT DEL NIVELL D’ANGLÈS A L’ESO En un món cada cop més interconnectat, i on l’entorn digital fa cada cop més accessible els continguts en anglès, sorprèn el retrocés del nivell d’anglès entre els alumnes catalans. A més, les dades del Depar20

tament d’Educació mostren que el retrocés es produeix, sobretot, a secundària. A l’acabar la primària, els alumnes catalans obtenen una nota de 76,9 punts en l’examen de competències bàsiques d’anglès. En canvi, aquesta puntuació baixa en picat a 4t d’ESO fins als 68,4 punts.

Des del professorat vinculen aquesta caiguda en els resultats de competències bàsiques a la manca de recursos. Una manca de recursos que durant els dos anys de pandèmia s’ha fet encara més evident. “La pandèmia va deixar en evidència que l’educació estava mancada de recursos i molt infrafinançada”, assegurava Iolanda Segura, portaveu del Sindicat majoritari USTEC al ferse públics els resultats de les proves d’avaluació de competències bàsiques del departament d’Educació.

Des de la Conselleria d’Educació també s’admet aquesta manca de recursos atesos els mals resultats obtinguts entre els alumnes a finals de 2022. “La pandèmia ha incidit en una pèrdua d’aprenentatges en llengua anglesa, catalana i matemàtiques, perquè aquestes matèries són les que més requereixen d’unes condicions d’escolarització per ser adquirides”, afirma Núria Mora, secretaria de Transformació Educativa. Amb la voluntat de reforçar els

recursos per a aquestes tres matèries, el departament d’Educació ha presentat un paquet de mesures per millorar els coneixements de l’alumnat a l’ESO. Pel que fa a la llengua anglesa, el paquet contempla reforçar algunes iniciatives ja existents i impulsar les activitats en llengua anglesa per als centres de complexitat amb l’organització de tallers per a l’alumnat.

D’altra banda, també es fomentarà la mobilitat internacional i els intercanvis i s’incrementarà la formació del professorat de i en llengua anglesa.

EVOLUCIÓ DE LA PUNTUACIÓ MITJANA EN ANGLÈS A 4t D’ESO 2022 2021 2020 2019 2018 2017 2016 2015

68,4 70,5 74,7 74,1 73,9 74,2 71 69,3

Font: Education First. Índice EF de nivel de inglés 2022

H

istòricament, tant Catalunya com Espanya han estat dos dels territoris europeus amb un menor nivell d’anglès. L’Índex EF de coneixement d’anglès considera que el nivell d’anglès a Catalunya i Espanya és “moderat”, amb una puntuació de 581 i 544 punts respectivament. Una puntuació a cavall entre l’aprovat i el suspens, endèmic a casa nostra. Davant d’aquesta rèmora en el coneixement de la llengua anglesa, el sistema educatiu català va aconseguir petits èxits en l’última dècada. El nivell de coneixença de l’anglès entre els alumnes de 4t d’ESO va anar creixent entre 2015 i 2020, però la pandèmia ha suposat un cop fatigós.

El grau de competències entre els alumnes catalans de 4t d’ESO ha baixat en picat en els últims dos anys, fins a situar-se per sota dels barems que el Departament d’Educació considera mínims per assolir la competència en la llengua.

GUIA

FONT: Elaboració pròpia + UOC.

NIVELL D’ANGLÈS ALS PRINCIPALS PAÏSOS EUROPEUS Països Baixos Àustria Noruega Dinamarca Bèlgica

661 628 627 625 620

Suècia Finlàndia Portugal Alemanya Croàcia

RECOMANACIONS PER AJUDAR A APRENDRE ANGLÈS A CASA I A L’ESCOLA Més enllà dels resultats acadèmics, l’aprenentatge d’una llengua requereix d’un procés immersiu en el qual l’alumne s’acostumi a fer servir un idioma estranger. Per aconseguir assimilar la llengua anglesa és important que els infants i joves facin servir la llengua de forma usual. Introduir l’anglès a espais escolars i familiars resulta clau per millorar el nostre coneixement de la llengua.

Plàstica, educació física o medi natural... en anglès Oferir alguna matèria en anglès és una

618 615 614 613 612

Polònia Grècia Hongria Bulgària Catalunya

600 598 590 581 581

bona opció per millorar el nivell dels alumnes. A Catalunya, sis de cada deu centres educatius de primària i secundària ja ofereixen alguna assignatura en anglès, com ara plàstica, educació física o medi natural. La majoria de centres docents opten per assignatures on el contingut no sigui especialment complex, per tal de deixar espai per al desenvolupament en una llengua estrangera.

Llegir i consumir material audiovisual en anglès

Als Països Baixos i a Dinamarca, dos dels països amb major nivell de llengua anglesa, la televisió pública de cada país ofereix continguts en anglès.

Suïssa Itàlia Espanya França

563 548 545 541

Font: Education First. Índice EF de nivel de inglés 2022

En l’actual era de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) ens és relativament senzill accedir a continguts audiovisuals en anglès. Acosutmar a infants i joves a consumir aquests continguts en versió original pot fer millorar el seu nivell. D’altra banda, acostumar-los a llegir en anglès també pot fer-los interioritzar molts dels continguts apresos a l’aula.

Jocs en línia en anglès En la mateixa línia, els jocs en línia en anglès ens poden permetre introduir la llengua estrangera en un context d’oci i entreteniment. El portal Edu365 del departament d’Educació ofereix jocs en anglès per a totes les edats.

Sigues solidari des de l’ESCOLA! Col·labora amb Pallapupas creant el teu esdeveniment solidari i ajuda’ns a portar l’humor a nens i nenes hospitalitzats/des!

Què puc fer?

Xocolatada

Mercat solidari

Festa de disfresses

Esmorzar solidari

Jornada familiar

Castanyada o dia Solidari

Com fer-ho possible?

Visita undiadenassos.org o escriu-nos a pallapupas@pallapupas.org

undiadenassos.org

21

GUIA

Entrevista a Laura Pararols Directora de la Setmana de la Formació i el Treball de Fira de Barcelona

“El Saló de l’Ensenyament brinda una ajuda vàlida als joves i a les seves famílies a l’hora de decidir el seu futur formatiu” Del 15 al 19 de març el Recinte Montjuic de Fira de Barcelona acollirà una nova edició del Saló de l’Ensenyament, on prop de 200 expositors d’universitats, centres d’ensenyament i acadèmies oferiran assessorament als joves per triar el seu futur formatiu. El “Saló”, que enguany celebra la seva 32a edició, presenta diverses novetats, com la presència de psicòlegs i pedagogs per acompanyar els alumnes en la definició del seu perfil acadèmic. Parlem amb Laura Pararols, directora de l’esdeveniment, sobre les novetats de l’edició d’enguany i el seu potencial per ajudar a les famílies a descobrir el potencial dels joves.

Text: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS 22

GUIA

La darrera edició del Saló de l’Ensenyament i Futura va tancar amb prop de 86.000 visitants i més de 250 expositors. L’edició de l’any passat, després d’uns anys de pandèmia complicats, demostren la importància del Saló per guiar i assessorar els joves a l’hora de triar el seu camí formatiu i professional?

Efectivament, el Saló de l’Ensenyament i Futura es van ratificar com l’esdeveniment de referència per a tots els estudiants que, un cop finalitzada l’educació obligatòria, necessiten informació sobre l’oferta disponible i orientació per escollir l’itinerari formatiu que encaixi millor amb el seu perfil i expectatives.

Aquest és el gran valor afegit del Saló de l’Ensenyament: no és només el lloc on informar-se sobre les múltiples opcions educatives possibles, sinó que brinda una ajuda vàlida als joves i a les seves famílies a l’hora de decidir sobre el seu futur

formatiu i laboral d’acord amb les seves aptituds i ambicions.

Parli’m de les novetats d’enguany. Què hi trobaran els visitants?

Precisament per enfortir la faceta de plataforma d’orientació, aquest any el saló comptarà amb més psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs que informaran sobre les diferents opcions formatives. D’altra banda, els estudiants trobaran més opcions respecte a altres edicions, especialment a l’àmbit de la formació professional, graus mitjans i graus superiors, relacionades amb les noves necessitats del mercat laboral.

En les darreres edicions s’ha constatat una demanda creixent en els graus de medicina, psicologia, administració i direcció d’empreses, infermeria o enginyeria informàtica. En l’àmbit universitari identifiqueu unes tendències

“El Saló té

l’objectiu de fer despertar noves inquietuds i curiositats als joves. Per això, l’esdeveniment comptarà amb diferents “espais

similars per a aquest any?

Exacte, l’any passat els estudis vinculats amb la salut, la intervenció

23

GUIA

“El nostre repte

principal és oferir l’oferta més àmplia i actualitzada perquè els estudiants puguin trobar les respostes que busquen

”

social, l’economia i la tecnologia van ser entre els més sol·licitats, tan pel que fa els graus com a l’àmbit universitari. Veurem aquest any si hi ha un canvi de tendència o es confirmen les mateixes preferències.

De moment, perquè tothom trobi el seu itinerari, el Saló oferirà les propostes de prop de 200 expositors entre universitats nacionals i internacionals, centres d’ensenyament i acadèmies de l’àmbit públic i privat, que mostraran la seva oferta de graus universitaris, estudis superiors, estudis complementaris, formació professional, batxillerat, art, tecnologia o idiomes, entre d’altres.

Al curs 2022-2023 prop d’1,3 milions d’alumnes han apostat per la formació professional, un 6,7% més que l’any passat. Per què creu que la formació professional és cada cop més atractiva?

Perquè és un tipus de formació que presenta possibilitats concretes de sortida professional. Amb els graus mitjans i superiors, aquesta formació comprèn el conjunt d’accions que preparen per a l’exercici qualificat de les diverses professions en un període de temps relativament breu que inclou les pràctiques obligatòries, així que és sens dubte una de les millors opcions per a molts joves.

Passada l’educació obligatòria, escollir l’itinerari professional esdevé una decisió clau per als joves.

A partir de quina edat creu que és important començar a definir el perfil formatiu del jove?

Escola i família juguen un paper clau en aquest sentit, perquè els adults 24

poden detectar ben aviat les aptituds manifestades pels alumnes i potenciar-ne el desenvolupament. En cas de dubtes, val la pena consultar els professionals perquè són pocs els joves amb vocacions i idees clares sobre quins itineraris seguir. Al saló de l´Ensenyament, les famílies interessades podran trobar aquesta classe de serveis que s´oferiran en el marc de l´esdeveniment.

Justament, aquesta decisió sovint és un tràngol per a molts joves.

Quines eines poden ajudar els alumnes i les famílies a prendre una decisió amb consciència?

El Saló té l’objectiu de fer despertar

noves inquietuds i curiositats als joves. Per això, l’esdeveniment comptarà amb diferents “espais experiencials” com l’Espai Ciència, que oferirà un programa continu d’activitats divulgatives i experiments científics, lúdics i interactius.

Les noves tecnologies també disposaran d’una zona específica, anomenada Aula de Tecnologies Multimèdia, amb tallers sobre realitat virtual i els videojocs. Els idiomes també seran protagonistes amb una àrea destinada a l’oferta formativa d’aquest àmbit, i es proposaran cursos i estades a diversos països.

L’esport, per la seva banda, serà present al Saló amb activitats que tindran lloc a l’aire lliure.

Per acabar, quins reptes de futur es plantegen des del Saló de cara a les properes edicions?

El nostre repte principal és oferir l’oferta més àmplia i actualitzada perquè els estudiants puguin trobar les respostes que busquen. El nostre objectiu és seguir proporcionant les millors eines, tant informatives com orientatives, per continuar sent un servei de valor i un referent per a tots els joves a qui desitgem, òbviament, el més gran dels èxits.

TALLERS PENSATS PER AJUDAR L’ALUMNE I LA SEVA FAMÍLIA A TRIAR ESTUDIS I PROFESSIONS

Com triar uns estudis superiors?

Totes aquestes qüestions es Quines vies d’accés a la universitat hi ha?

I als cicles formatius?

Què passa si no acredito l’ESO? Com em puc conèixer millor?

resolen als ‘Tallers EP’ del Saló de l’Ensenyament; una sèrie de xerrades pensades perquè els joves, acompanyats dels seus familiars, potenciïn el seu autoconeixement i tinguin major informació a l’hora de triar el seu camí acadèmic i laboral. Els tallers requereixen requereixen inscripció prèvia al

web ensenyament.com