Guia Ensenyament núm. 17

GUIA

NÚM. 202 -2n TRIMESTRE

‘90

QUINA FORMACIÓ EXIGEIX EL MERCAT LABORAL? CLAUS PER ORIENTAR EL FUTUR ACADÈMIC

CENTENNIALS: LA GENERACIÓ QUE VOL GAUDIR TREBALLANT COM FOMENTAR L’AUTOESTIMA CORPORAL EN INFANTS I ADOLESCENTS

PREINSCRIPCIONS

GUIA

Estudiar la teva

vocació és possible #

HoPortesDin

Grau en Infermeria

Consulta la nostra OFERTA FORMATIVA

Grau en Fisioteràpia Grau en Informàtica

i Serveis

Curs acadèmic 2021-2022

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

2

s

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

GUIA

Sumari

Quina formació exigeix el mercat laboral?

El jovent que avui és a l’institut s’enfrontarà demà a un entorn socioeconòmic incert. Als reptes mediambientals i als desafiaments que suposarà la plena integració de la Intel·ligència Artificial (IA) a les empreses, haurà de sumar-hi la batzegada del coronavirus, que ha vingut per canviar-ho tot.

Les companyies s’estan reinventant, els llocs de treball es tornen híbrids i es deslocalitzen i sorgeixen nous models de relació entre ocupador i empleat. Davant d’un panorama tan complex, quins coneixements, habilitats i aptituds seran imprescindibles perquè el teu fill o filla trobi feina quan acabi els seus estudis? Els repassem en aquest informe dividit per àrees de coneixement.

PÀGS. 4-9

Batxillerat, cicles formatius i universitat Tot el que cal saber sobre les preinscripcions pel curs 2021-22

plena pandèmia, ha reduït l’oferta de places públiques. En el context actual, era necessari i urgent descongestionar els centres públics per mantenir la presencialitat amb ràtios segures, tant a primària com a secundària.

Per Lidon Gasull.

Directora de l’aFFaC.

PÀGS. 16 I 17

Prendre decisions Claus per ajudar els nostres fills i filles a orientar el seu futur acadèmic En finalitzar l’ESO, l’estudiant ha d’escollir l’itinerari formatiu que l’encamini cap a la seva futura professió.

Aquesta difícil decisió estarà lligada a les seves aptituds, habilitats, competències, aspiracions, interessos i motivacions, així com també als resultats acadèmics obtinguts, a les seves pròpies característiques, necessitats i expectatives i a la presa de consciència de les seves prioritats.

Per Alícia Prats Pitarch.

Psicopedagoga.

PÀGS. 18-20

PÀGS. 10-11

Centennials: la generació que vol gaudir treballant EDITA:

Món Editorial

Infom Kit LPS, SL C/ Tuset 19, 1-2, 08006, Barcelona . Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com . www.moneditorial.com

EDITORA: Laura Pons Salazar

REDACCIÓ: Emma Bouisset Carrascal - redaccion@komunicakit.com Adrià Gratacós Torras

DISEÑO: Maika Fernández Lorenzo DL B 67932014 GUIA ENSENYAMENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-918X GUIA ENSENYAMENT (INTERNET): ISSN 2339-9198

Si estàs llegint això, vol dir que el teu fill o filla va a l’institut, i si el teu fill o filla va a l’institut, vol dir que forma part de la Generació Z. Coneix com són i com imaginen la vida adulta els altrament anomenats centennials i descobreix com la primera generació 100% nadiua digital afronta el camí cap al món laboral.

PÀGS. 12-15

La planificació educativa per al curs 2021-22: menys pública i més privada concertada Les famílies ja han preinscrits els seus fills i filles per al curs 2021-22 i ho han fet en un context en què el Departament d’Educació, malgrat la manca d’espais escolars i de professorat en

Quin és el pes de la dona a la Ciència?

PÀGS. 22 I 23

Com fomentar l’autoestima corporal en infants i adolescents El 80% de nens i nenes menors de 10 anys ja han estat a dieta algun cop a la seva vida. I el 50% de nenes preadolescents senten insatisfacció corporal. Aquestes dades són una petita mostra de quin pot arribar a ser l’impacte de l’autoestima corporal en infants i adolescents i com serà aquesta autoestima en la seva vida adulta.

Hem de deixar d’ensenyar a veure cossos i ensenyar a mirar persones Per Mery Viñas.

Coach i psicòloga especialitzada en psicologia de l’alimentació.

PÀGS. 24-26

3

GUIA

Quina formació exigeix el mercat laboral?

El jovent que avui és a l’institut s’enfrontarà demà a un entorn socioeconòmic incert. Als reptes mediambientals i als desafiaments que suposarà la plena integració de la Intel·ligència Artificial (IA) a les empreses, haurà de sumar-hi la batzegada del coronavirus, que ha vingut per canviar-ho tot. Les companyies s’estan reinventant, els llocs de treball es tornen híbrids i es deslocalitzen i sorgeixen nous models de relació entre ocupador i empleat. Davant d’un panorama tan complex, quins coneixements, habilitats i aptituds seran imprescindibles perquè el teu fill o filla trobi feina quan acabi els seus estudis? Els repassem en aquest informe dividit per àrees de coneixement.

CIÈNCIES DE LA SALUT

E

ls reptes de futur passen per enfocar la mirada més enllà de les fronteres. La pandèmia ens ha demostrat que salut i malaltia transiten en un món interconnectat i que la col·laboració i la coordinació internacional seran claus en aquest àmbit. Això, alhora, obliga a apostar, també, per una formació interdisciplinària i pel treball braç a braç amb les ciències ambientals. El sistema de salut ha de tenir una visió de conjunt, però ha basar la seva atenció en les persones. Cada pacient, un món, una assistència.

Pel que fa a les habilitats personals, cada cop més es valora que els professionals tinguin capacitat de lideratge i de comunicació, i per a treballar en equip, i que siguin flexibles. També guanyen punts els coneixements en gestió de les emocions.

4

Segons un informe d’HIMSS Analytics, la demanda

eines d’IA

d’ està augmentant, especialment a Suïssa i Espanya, on entre el 37% i el 42% dels professionals de la salut preveuen usar-les. En l’actualitat, però, només el 16% dels professionals sanitaris a Europa ho fan, mentre que a Espanya aquest percentatge és de l’11%.

LA FORMACIÓ MÉS VALORADA PER LES EMPRESES: • Formació especialitzada reglada: noves tecnologies • Formació post universitària • Idiomes

Fonts: UOC / IAU / DKV.

GUIA

COMUNICACIÓ I MÀRQUETING

S

i hi ha una àrea de coneixement on la digitalització serà clau és el món de la comunicació, on el maneig de les xarxes socials i les plataformes digitals serà imprescindible, atès el seu pes en augment. De la mateixa manera, si el teu fill o filla vol dedicar-se a aquest camp professional, no hauria de descuidar qualitats com ara la innovació i la creativitat, ja que captar l’atenció de les audiències és cada cop més complex en un món on són tan nombrosos els estímuls que competeixen per la nostra atenció. Per això mateix, un bon domini del llenguatge (escrit, però, sobretot audiovisual) així com treballar els valors (+ storytelling i menys copy comercial) que acompanyen el missatge o contingut que es vol comunicar és quelcom d’imprescindible. I és que, “en l’era de la desinformació, el professional de la comunicació resultarà fonamental per a la ‘reconstrucció’ de la confiança”, afirma Isabel Perancho, sòcia fundadora de CommsTribe i vocal de Dircom.

Tenint en compte això, s’espera dels i les professionals del màrqueting i la comunicació que demostrin les habilitats personals següents: capacitat de lideratge i de comunicació, intel·ligència emocional, habilitats analítiques i capacitat per a treballar en equip.

La indústria dels

videojocs

estarà marcada per la Realitat Augmentada aplicada a l’entreteniment i el joc al núvol, segons U-TAD, Centro Universitario de Tecnología y Arte Digital.

LA FORMACIÓ MÉS VALORADA PER LES EMPRESES: • Formació especialitzada reglada •Formació post-universitària: postgraus en comunicació corporativa • Formació pràctica sobre tendències en comunicació • Formació en noves tecnologies: Digital Business, Data Science, Design Thinking

Fonts: Tech Sales Comunicación / Dircom / Acrelia / Cyberclick / Lymbus.

5

GUIA

DISSENY, MODA, INDÚSTRIA I TRANSPORT

M

oda que es reinventa per fomentar un model de consum circular, vehicles híbrids o que funcionen amb energia verda per posar fi a la petjada de carboni, espais multifuncionals pensats des de l’ecodisseny i edificis intel·ligents que maximitzen l’eficiència energètica... Les noves tendències en disseny, arquitectura o indústria aposten per noves tecnologies i solucions cada cop més sostenibles sense renunciar al confort. Si el teu fill/a vol esdevenir professional d’aquest sector, en conseqüència, tindrà grans oportunitats de futur si és capaç d’aportar les eines que afavoreixin la millora de tots aquests processos.

Segons els experts en recursos humans, les habilitats personals amb més pes en aquestes indústries són la intel·ligència emocional, la positivitat i la resolució de problemes.

L’atur entre els

arquitectes tècnics col·legiats és

tan sols del 3%, el que es considera plena ocupació, i la paritat de gènere és completa entre els professionals menors de 30 anys, segons el Col·legi d’Aparelladors de Barcelona (CAATEEB).

LA FORMACIÓ MÉS VALORADA PER LES EMPRESES: • Formació especialitzada reglada • Formació pràctica

Fonts: modaes.es / Sto Ibérica / Spring Professional/ C43CREA, SL.

EMPRESA, ECONOMIA I FINANCES

E

n el món de l’economia i l’empresa, la cerca de perfils digitals i d’analistes de dades anirà en augment. Darrerament, a més, s’ha intensificat la demanda de professionals altament qualificats procedents d’empreses emergents lligades al món financer Fintech (Finance Technology), Indurtech (Insurance Technology), Proptech (Property Technology) i ReTech (Real Estate Technology).

El sector dels negocis és un camp obert al jovent que demostra inquietuds emprenedores, creativitat, passió i resiliència, i que no té por a dedicar moltes hores a engegar projectes i treballar dur per fer-los realitat. D’altra banda, apostar per la innovació i treballar les relacions de valor (el que es coneix com a networking) és, en aquest camp, absolutament imprescindible.

6

Fonts: Spring Professional / MAPFRE.

Quant a les habilitats personals que més bona rebuda tenen des de l’empresa són la motivació, la flexibilitat i la resolució de problemes.

LA FORMACIÓ MÉS VALORADA PER LES EMPRESES: • Formació universitària general • Formació especialitzada reglada • Formació en noves tecnologies

51%

El de les directives, caps i emprenedores consultades per l’estudi “Yo, jefa”, de Trescom, creu que la pandèmia no afectarà ni empitjorarà de manera especial l’accés de les dones a càrrecs directius.

GUIA

Cicles

formatius de Grau Mitjà i Grau Superior

va Estudiar la te possible s é ó i c a c o v es Vi u e l s c i c l rn en un ento i universitar

CFGM - Sistemes microinformàtics i

Xarxes CFGS - Desenvolupament d’aplicacions Web Perfil professional

Bioinformàtica CFGS - Desenvolupament d’aplicacions

Nou

Multiplataforma Orientació a Business

Intelligence

www.eug.es

Amb el suport de Bioinformàtics Barcelona

Segueix-nos a les xarxes socials

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 informatica@eug.es

7

GUIA

EDUCACIÓ I CIÈNCIES SOCIALS

L

’aprenentatge en línia i els models d’ensenyament híbrids adoptats durant la pandèmia han posat de manifest com d’important és la competència digital docent. Però no hem de perdre de vista que el factor humà segueix tenint un paper primordial en un entorn mediatitzat per les dades i els algoritmes (l’IA i l’analítica d’aprenentatge trepitgen amb força) com a garant de la qualitat de l’ensenyament i per no deixar a cap alumne enrere. La taxa d’abandonament escolar al nostre país, segons dades de l’informe Early leavers from education (Eurostat 2020) és en-

cara molt preocupant, amb un 17,3% de joves entre 18 i 24 anys que no ha completat l’ESO. D’altra banda, les paraules de Marian López Fernández Cao, catedràtica d’Educació Artística de la Facultat d’Educació de la Universitat Complutense de Madrid i promotora de la plataforma #EducaciónNoSinArtes ens han de recordar, un cop més, el valor de les humanitats, que “no poden estar en conflicte amb les ciències perquè totes dues conviden a descobrir i afrontar allò desconegut”.

Atesa la revolució que s’albira per al món educatiu, capacitats com ara la de desenvolupar-se amb els nous mitjans digitals, així com les capacitats de comunicació i de resolució de problemes i el treball en equip ocupen els primers llocs en la llista d’habilitats personals més apreciades.

El mercat de l’aprenentatge digital o e-learning creixerà

8% i superarà els 375.000 el

milions de dòlars pel 2026, segons Global Market Insights.

LA FORMACIÓ MÉS VALORADA PER LES EMPRESES: • Formació universitària general: magisteri, treball social, psicologia i sociologia, educació social, ciències del treball i relacions laborals • Formació especialitzada reglada: especialització de postgrau/ màster ensenyament secundari • Formació en noves tecnologies • Domini d’aplicacions de l’administració pública Fonts: UOC / Fundació Pere Tarrés / Grupo Adecco.

JURÍDICA

E

ls canvis disruptius que comportaran les noves tecnologies (IA, impressió 3D, realitat virtual i augmentada, IoT o blockchain) suposaran un repte al quals els futurs professionals de l’àmbit jurídic s’hauran d’adaptar per donar resposta a les peticions dels seus clients. A més, qüestions com ara l’envelliment de la població o l’emergència climàtica conformaran aspectes clau a l’hora de decidir quina és l’orientació dels despatxos: optar per una formació en aquesta direcció permetrà al bufet de posicionar-se com a estudi de referència d’una especialització amb grans expectatives de futur.

8

Si el teu fill o filla somia des de sempre d’exercir una professió relacionada amb l’àmbit legal, hauria de tenir en compte que el mercat exigeix les següents habilitats personals: motivació, resolució de problemes i capacitat per a treballar en equip.

La incessant normativa laboral per circumstàncies de la pandèmia i la contínua reestructuració en matèria de personal de les empreses, fan que

advocat laboralista

l’ LA FORMACIÓ MÉS VALORADA PER LES EMPRESES: • Formació universitària general • Formació especialitzada reglada • Formació en noves tecnologies

hagi de ser el perfil estrella d’aquest 2021, segons el XVI Informe Los+Buscados de Spring Professional 2021.

Fonts: Lefebvre / Consejo General de la Abogacía Española / BJS Legal Services.

GUIA

TECNOLOGIA I INFORMÀTICA

E

l jovent apassionat per tot allò relacionat amb el món IT ha de saber que, actualment, l’oferta d’ocupació a les àrees tecnològiques supera amb escreix la demanda: manquen perfils professionals preparats per a cobrir les places que hi ha al mercat. En aquest sentit, el coneixement en proves de penetració, jQuery, GitHub, proves de software o Qlik Sense seran les habilitats tecnològiques estrella del 2021.

Però les bones notícies no s’acaben aquí: un estudi de LinkedIn publicat l’estiu passat assenyala que en els propers cinc anys, es crearan dos milions de llocs de treball relacionats amb la tecnologia i la informàtica a Espanya, sobretot en l’àmbit del desenvolupament de programari, subsector que calcula que donarà feina a més d’1,3 milions de professionals.

Si la teva filla o el teu fill s’imagina el dia de demà desenvolupant una web o com a expert/a en ciberseguretat, has de saber que les habilitats personals que més poden impulsar la seva carrera són: la flexiblitat, la capacitat d’integració i la capacitat de desenvolupar-se amb els nous mitjans.

LA FORMACIÓ MÉS VALORADA PER LES EMPRESES: • Formació universitària general • Formació especialitzada reglada • Formació en noves tecnologies Fonts: Udemy for Business / CTecno.

57%

El de les empreses espanyoles ha patit un ciberatac en l’últim any, segons l’informe El estado de la seguridad en la nube 2020, publicat por Sophos Iberia.

TURISME I HOSTALERIA

É

s, segurament, el sector més afectat per la pandèmia, fins al punt que els experts consideren que la recuperació per a l’hostaleria i el turisme no arribarà fins d’aquí a un parell d’anys. No obstant això, les perspectives de futur són bones per a les empreses que aconsegueixin resistir fins aleshores, adoptin nous processos i entrin de ple en l’era digital.

El turisme es reinventa amb noves formes de viatjar i gaudir de l’oci molt influenciades per les noves tecnologies: les experiències han de ser instagramejables, es valora el compromís de restaurants i hotels per la sostenibilitat, impuls del turisme local i de proximitat, s’espera de les vivències que siguin personalitzables, auge del turisme adaptat...

Per al jovent amb vocació de servei al turista, tenir habilitats personals com ara intel·ligència emocional, flexibilitat i capacitat de desenvolupar-se amb els nous mitjans digitals els resultarà molt útil de cara a trobar feina en aquest sector.

LA FORMACIÓ MÉS VALORADA PER LES EMPRESES: • Formació universitària general: turisme o ADE • Formació post-universitaria: Revenue, Màrqueting Digital • Idiomes

La regió mediterrània

20%

de la té un capacitat d’allotjament hotelera mundial. Els vint-i-quatre països mediterranis compten amb 10.000 destinacions, uns 100.000 hotels i prop d’un milió de restaurants, segons ASCAME (Associació de les Cambres de Comerç i Indústria del Mediterrani).

Fonts: CESAE / The Valley / Meliá Hotels International.

9

GUIA

Batxillerat, cicles formatius i universitat

Tot el que cal saber sobre les preinscripcions pel curs

2021-22 7 de maig

Batxillerat Els alumnes que vulguin accedir al batxillerat de qualsevol modalitat en un centre diferent del que s’està cursant l’ESO, les persones que cursen o han cursat un cicle formatiu, les que volen accedir a la modalitat d’arts i les que provenen d’un institut que ja no imparteix el batxillerat, poden presentar les seves sol·licituds de preinscripció de l’11 al 17 de maig (als centres de doble titulació, el termini és del 3 al 7 de maig).

Enguany, el tràmit es formalitza 100% en línia. Consulta l’apartat de preinscripció al batxillerat a http://queestudiar.gencat.cat/ i coneix els criteris d’assignació de plaça, busca centre i prepara la documentació necessària. Un cop ho tinguis tot a mà, accedeix a “Preinscriu-te” i formalitza la preinscripció.

Recorda que tindràs fins al 18 de maig per presentar la do-

10

PUBLICACIÓ DE L’OFERTA INICIAL DE PLACES BATXILLERAT I CICLES FORMATIUS

cumentació acreditativa que no hagis pogut adjuntar en el moment de presentar la sol·licitud.

El 8 de juny es donarà a conèixer la llista de sol·licituds amb la puntuació provisional i, després d’un període de reclamacions (que anirà del 9 al 15 de juny), es publicarà la llista final amb la puntuació corresponent i el número de desempat i es farà el sorteig per resoldre les sol·licituds de preinscripció empatades en punts (18 de juny). El 23 de juny disposaràs de la llista ordenada, el 7 de juliol, del nombre de places educatives per centre i curs, i el 9 de juliol, de la llista d’alumnes admesos i llista d’espera. La matriculació ordinària es formalitzarà del 12 al 16 de juliol i l’extraordinària (per als alumnes pendents de l’avaluació de setembre) del 7 al 10 de setembre.

Cicles

formatius Els alumnes que vulguin accedir a qualsevol cicle de formació professional de grau mitjà poden presentar les seves sol·licituds de preinscripció de l’11 al 17 de maig, i els que vulguin accedir a un cicle de formació professional de grau superior, del 25 al 31 de maig.

Aquí també, el tràmit es formalitza 100% en línia. Consulta l’apartat de preinscripció a la Formació professional (grau mitjà o superior) a http://queestudiar.gencat.cat/ i coneix els criteris d’assignació de plaça, busca centre i prepara la documentació necessària. Un cop ho tinguis tot a mà, accedeix a “Preinscriu-te” i formalitza la preinscripció.

Recorda que tindràs fins al 18 de maig per presentar la documentació acreditativa que no hagis pogut adjuntar en el moment de presentar la sol·licitud en el cas del grau mitjà, i fins a l’1 de juny, en el cas del grau superior.

GUIA

MÉS DATES CLAU

Grau mitjà

Universitat

• 8 de juny: llista de sol·licituds amb la puntuació provisional • Del 9 al 15 de juny: presentació de reclamacions • 18 de juny: llista de sol·licituds amb la puntuació un cop resoltes les reclamacions i sorteig de desempat • 23 de juny: llista ordenada • 7 de juliol: oferta final de places escolars • 9 de juliol: llista d’alumnes admesos i llista d’espera • Del 12 al 16 de juliol: matriculació dels alumnes preinscrits amb plaça assignada (matrícula ordinària) • 1 de setembre: publicació de centres i cicles formatius amb places vacants per a la segona fase d’admissió • De l’1 al 3 de setembre: segona fase d’admissió per a alumnes sense plaça assignada a cap centre • 6 de setembre: publicació de la llista admesos

L’Oficina d’Accés a la Universitat és l’òrgan encarregat de gestionar la preinscripció universitària de les set universitats públiques de Catalunya i la universitat privada Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

La preinscripció per a aquestes universitats es fa per Internet. Accedeix a https:// accesuniversitat.gencat.cat/accesuniversitat/login en els terminis establerts per a cada convocatòria (del 2 de juny a l’1 de juliol, en el cas de la convocatòria de juny; el 20 i 21 de setembre, per a la convocatòria de setembre). Un cop dins del portal, registra’t per poder fer la preinscripció.

Grau superior

Amb la preinscripció completada, recorda que podràs modificar les teves preferències pel que fa a centres d’estudi tantes vegades com vulguis fins a l’últim dia del termini. Quan ho facis, es generarà un nou comprovant amb les noves dades. Fixa’t bé que hi figurin la data i l’hora de gravació actualitzades.

• 23 de juny: llista de sol·licituds amb la puntuació provisional • Del 23 (a les 13.00 h) al 30 de juny: presentació de reclamacions • 5 de juliol: llista de sol·licituds amb la puntuació un cop resoltes les reclamacions i sorteig per resoldre les sol·licituds de preinscripció empatades en punts • 8 de juliol: llista ordenada definitiva • 16 de juliol: oferta final de places escolars, llista d’alumnes admesos i llista d’espera • Del 19 al 23 de juliol: matriculació • 1 de setembre: publicació de vacants • De l’1 al 3 de setembre: segona fase d’admissió per a alumnes sense plaça assignada a cap centre • 6 de setembre de 2021: llista d’alumnes admesos Pel que fa als programes de formació i inserció, la presentació de sol·licituds de preinscripció serà del 10 al 21 de maig, i en en cas dels cursos d’especialització de formació professional, de l’1 al 7 de juliol.

Un cop finalitat el tràmit, assegura’t que la preinscripció s’ha fet correctament! Comprova que en el document en PDF que es genera com a comprovant hi figura la data i l’hora de gravació.

Pel que fa a la resta d’universitats privades catalanes i a la Universitat Oberta de Catalunya, l’admissió es tramita directament a cada universitat, ja que cadascuna estableix el seu propi règim d’admissió d’estudiants.

A universitats.gencat.cat pots consultar les notes de tall i les places universitàries disponibles el curs 2020-21 per tenir més orientació sobre l’oferta i la demanda.

11

GUIA

Centennials: la generació que vol gaudir treballant

F

Si estàs llegint això, vol dir que el teu fill o filla va a l’institut, i si el teu fill o filla va a l’institut, vol dir que forma part de la Generació Z. Coneix com són i com imaginen la vida adulta els altrament anomenats centennials i descobreix com la primera generació 100% nadiua digital afronta el camí cap al món laboral.

Amb

Z

12

F

de Feina

L’actual pandèmia, unida a la crisi del totxo que arrosseguem des del 2008, fan que les perspectives laborals dels centennials siguin, com a mínim, incertes. No obstant això, si per alguna cosa es caracteritza la Generació Z és per la seva creativitat, mentalitat oberta i intel·ligència. L’informe Gen Y and Gen Z Global Workplace Expectations Study, publicat per Millennial Branding & Randstad US que compara les preferències, aptituds i valors de centennials i millennials assenyala que: • La Generació Z té més esperit emprenedor: el 17% dels centennials vs l’11% dels millennials volen iniciar un negoci i contractar-ne d’altres.

• Per a la generació Z, no tot va de diners (encara): tan sols el 28% dels centennials senten que els diners els motivarien a treballar més i a romandre més temps amb el seu empresari, enfront del 42% dels millennials.

• La generació Z prefereix la comunicació cara a cara per sobre de la tecnologia: encara que són els autèntics nadius digitals, el 53% prefereix la comunicació presencial davant d’eines com ara la missatgeria instantània i la videoconferència.

Sobre el nombre d’empreses amb les quals creuen que treballaran al llarg de la vida laboral, els centennials són una mica més conservadors que els seus predecessors segons l’estudi, i en compten fins a quatre per les cinc que calculen els joves de la

GUIA

cases condicionar una zona com a home office sigui ja habitual.

Finalment, per als joves que entraran al món laboral en els propers anys és molt important que se’ls escoltin les idees i les opinions a la feina, i que se’ls permeti de treballar de forma independent. Els centennials creuen fermament que els equips humans cohesionats són clau per permetre el millor rendiment i aposten per poder personalitzar el propi espai de treball.

Els membres de la Generació Z són encara molt joves, reconeix l’informe, però ni lents ni mandrosos, com alguns han volgut de fer-nos creure. Són capaços de crear la seva pròpia marca personal, compten amb un sòlid networking i tenen molt clar on s’ubicarà la frontera entre la vida seva privada i la professional.

Turisme, Comunicació, Empresa i Esport formaticbarcelona.com

-----------

Generació Y. Sigui quin sigui el còmput final, però, el que tenen molt clar els adolescents d’avui dia és que la fidelitat empresarial vindrà condicionada per les oportunitats de progressar i d’innovar dins de la companyia, pel salari així com pel fet de gaudir d’una experiència laboral significativa. En el cas dels millennials, el salari és el primer element per davant dels altres dos condicionants.

D’altra banda, si ens fixem en l’espai de treball preferit pels centennials, aquesta generació trenca motlles i fuig dels convencionalismes de l’oficina tradicional: aposta per espais compartits que funcionin independentment de l’empresari.

També mostren una lleugera preferència pel teletreball, una tendència que, sens dubte, anirà a més arran de la crisi del coronavirus que ha fet que a moltes

Torna a viure la

SOUUdG!

----

Recupera les sessions informatives

www.udg.edu/jpo

- - - - - - Tens fins el 8 de juny!

G R A U E N T U R I S M E — D O B L E S T I T U L AC I O N S B AC H E LO R S — M À S T E R S — C I C L E S F O R M AT I U S D I P LO M E S D ’ E S P E C I A L I T Z AC I Ó — T C P

#SOUUdG

#UdGExperience

#UdGKm0

----

Impulsem el teu somni 13

GUIA

S Amb

S

de Salut

L’estil de vida dels joves (sigui quina sigui la seva generació) sempre ha estat qüestionat per les capes de població més adultes. I l’adolescència i la primera joventut són dues èpoques que acostumen a col· leccionar tota mena de titulars que titlla d’irresponsables i d’inconscients els seus membres. Però, amb dades a la mà, podem comprovar com ni tot és blanc ni tot és negre quan interpel·lem el jovent.

Per començar, el darrer estudi HBSC a Espanya, auspiciat per l’OMS, mostra com, els centennials fumen poc i beuen menys que d’altres generacions. I és que el consum de tabac i alcohol dels i les adolescents ha disminuït en els últims anys: ha passat del 14,7% i el 22,4%, el 2002, al 4,2% i el 8,2%, el 2018, respectivament. Per contra, el consum d’aliments saludables encara dista molt de ser el recomanat pels experts de l’OMS. Noies i nois mengen poca fruita i verdura, i massa dolços!, si bé un 13,1% afirmen que fan dieta per perdre pes o volum i la percepció de la imatge corporal és un problema per al 28,8% dels enquestats (que qualifiquen el seu cos d’una mica o massa gras).

2002

2018

22,4%

8,2%

14,7%

14

4,2%

Pel que fa a l’activitat física, només un 19,9% dels i les joves practiquen exercici diàriament i menys de la meitat dorm el nombre òptim d’hores recomanat per a la seva edat els dies entre setmana. L’inici de les relacions sexuals coitals (un tema que preocupa molt les famílies) es manté estable segons l’enquesta, i es produeix entorn dels tretze anys en el 10% d’adolescents que manifesten haver-ne mantingut. (Si voleu més informació sobre educació sexual, vegeu el número anterior de Guia Ensenyament. ESPECIAL FAMÍLIES).

Quant a les relacions familiars, el sentiment de recolzament que perceben els centennials per part dels seus pares i mares, i la seva satisfacció en la convivència amb ells, és, generalment, alta, si bé la comunicació és més fluïda amb les mares (que tenen un coneixement més profund de com viuen els seus fills i filles). Amb els iguals i amb el professorat, la connexió és gairebé plena (95% i 90,4% de satisfacció, respectivament), malgrat que anar a l’escola no agrada a tothom: només un 25,2% dels enquestats afirma que li agrada molt l’escola o l’institut i un 28,4% manifesta sentir-se aclaparat pel treball escolar.

Finalment, el bullying, un cop més, continua essent una xacra. Encara que les dades recollides per l’informe confirmen una tendència a la baixa (s’han produït la meitat de casos des del 2002), un 12% dels adolescents encara en pateix (és més freqüent entre els nois i en edats més baixes). A més, gairebé el 15% dels nois i el 10% de les noies reconeix que haver participat en episodis d’assetjament escolar. Hi ha, per tant, molta feina a fer en aquest aspecte.

T

de Tecnologia

Nadius digitals que no saben el que és una cabina telefònica, un estudi del Bank of America qualifica la Generació Z com la generació “més disruptiva de la història”. I és que els hàbits dels joves nascuts entre el 1995 i el 2010 impactaran en tot tipus de mercats. Si abans els nadons naixien amb un pa sota el braç, ara ho fan amb un smartphone. El seu ús d’Internet, per exemple, supera el 97% segons l’últim EGM i l’INE recull que el 69,5% dels infants de 10 a 15 anys ja disposa d’un telèfon mòbil en comparació amb el 66% del 2019 (Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de Información y Comunicación en los Hogares Año 2020). Per sexes, les nenes usen més les noves tecnologies i com més elevada és l’edat dels adolescents, més en creix l’ús, sobretot a partir dels 13 anys.

Aquest increment en l’ús de les TIC comportarà canvis no només en els mitjans de comunicació tradicionals, en la publicitat,

93% dels joves entre 16 i 24 anys ha participat en xarxes socials de El

caire general (Instagram, Facebook, Twitter o YouTube) en els darrers tres mesos. ((Encuesta sobre Equipamiento y Uso de Tecnologías de Información y Comunicación en los Hogares Año 2020. INE)

GUIA

T Amb

en el món de la música o en el dels videojocs, sinó que afectarà la forma com es relacionen amb el comerç i la indústria (vegeu el següent apartat).

Quines són les

xarxes socials preferides dels centennials • Instagram

• Caffeine

• YouTube

• Lasso

• Twitch

• 21 Buttons

• Tik Tok

• Telegram Font: Elaboració pròpia.

Amb

P

de Propòsit

Finalment, en l’àmbit del consum, les opinions i els valors dels millennials i centennials seran dominants en les properes dècades. I aquestes generacions tenen molt clar que el propòsit de les companyies és un element clau a l’hora de decidir si adquireixen o no els seus productes o serveis. Així ho afirma l’estudi Global Consumer Pulse 2019 d’Accenture, que subratlla, a més, que aquesta preocupació de la Generació Z pels valors corporatius va molt més enllà del simple discurs: totes les accions, missatges i formes de fer negoci de l’empresa seran escrutats per aquests nous consumidors i, per tant, les empreses hauran d’actuar sent conseqüents amb el propòsit que vulguin comunicar. En cas contrari, seran penalitzades per aquesta nova generació que farà servir tota la seva influència i el seu poder adquisitiu per aconseguir-ho. Ells i elles són el futur... i el repte del nostre present.

15

GUIA

La planificació educativa per al curs 2021-22: menys

pública i més privada concertada

Les famílies ja han preinscrits els seus fills i filles per al curs 2021-22 i ho han fet en un context en què el Departament d’Educació, malgrat la manca d’espais escolars i de professorat en plena pandèmia, ha reduït l’oferta de places públiques. En el context actual, era necessari i urgent descongestionar els centres públics per mantenir la presencialitat amb ràtios segures, tant a primària com a secundària.

LIDÓN GASULL Directora de l’aFFaC.

D

es de l’aFFaC, el curs passat ja alertàvem que el sistema educatiu públic es trobava col·lapsat per la manca de places, sobretot en el pas de 6è de primà-

16

ria a 1r d’ESO, provocant un traspàs d’alumnat de la xarxa pública a la privada concertada. Les dades d’aquest any no ens dibuixen un panorama millor pel proper curs

GUIA

“Catalunya se situa en la tercera

posició entre els països de la Unió Europea amb més educació privada (32,9%), només per darrera de Malta i Bèlgica, i molt lluny de països com Alemanya (amb un 91,78% d’oferta pública), Itàlia (94,91%), Finlàndia (97,01) i Irlanda (99,58%)

”

2021-22, ja que el Departament d’Educació manté la tendència dels últims anys de reduir l’oferta pública mentre sobredota la privada concertada. Per exemple, si comparem l’oferta de places que ha fet el Departament per al curs 202122 respecte a l’oferta final del curs passat, podem veure que s’han tancat 51 grups de P3 a la xarxa pública, mentre la privada concertada ofereix 59 grups més dels que va ocupar l’any passat (Dades Obertes de Catalunya, abril 2021).

Si ens fixem en la planificació per a 1r d’ESO, el Departament ha tancat 41 grups a la xarxa d’educació pública respecte de l’any anterior.

En total, l’oferta pública de places per a la preinscripció del curs 202122 s’ha estrenat amb el tancament de 92 grups públics i amb el manteniment de ràtios per sobre de les legalment permeses en molts centres educatius catalans, tant a P3 com a 1r d’ESO. UN GREUGE COMPARATIU QUE EMPITJORA A CADA ETAPA Aquestes dades són especialment preocupants si ens comparem amb la resta de l’Estat, l’oferta de places públiques a Catalunya es troba per sota de la mitjana espanyola en tots els nivells educatius, des de primària fins a batxillerat i cicles formatius. La diferència percentual, a més, creix a mida que avancem en la trajectòria escolar. A primària, la

diferència d’oferta de places públiques entre Catalunya (66,9%) i la resta de l’Estat (69,2%) és aproximadament de 2 punts percentuals. Aquesta diferència es duplica a l’ESO, amb 4 punts percentuals de diferència, i segueix creixent a batxillerat, amb 11 punts. Tot i que als cicles formatius de grau mitjà la distància es redueix lleugerament fins els 7 punts percentuals, quan observem les dades relatives als cicles formatius de grau superior (CFGS), que són els que habiliten per a la professió, la diferència es dispara fins els gairebé 20 punts percentuals. Catalunya només escolaritza a la xarxa pública el 57,8% de l’alumnat de CFGS, mentre que a Espanya aquesta cobertura arriba fins al 78,1% (Estadística de las Enseñanzas no universitarias, abril 2021).

En comparació amb la resta de països de la Unió Europea la situació és encara més preocupant. Les dades situen a Catalunya en la tercera posició entre els països de la Unió Europea amb més educació privada (32,9%), només per darrera de Malta i Bèlgica, i molt lluny de països com Alemanya (amb un 91,78% d’oferta pública), Itàlia (94,91%), Finlàndia (97,01) i Irlanda (99,58%), per posar només uns quants exemples (Eurostat, abril 2021).

Seguint amb la comparativa amb Europa, hi ha altres dades que ens

alerten de la greu situació en què es troba el sistema educatiu català en relació a la infància. Catalunya és el territori amb una major taxa de risc de pobresa entre els menors de 18 anys (33%, Idescat, 2019), una dada alarmant que podria tenir relació, entre altres coses, amb la taxa d’abandonament escolar prematur que Catalunya (17,4%, Idescat, 2020), juntament amb Malta (17,4%) i Espanya (17,9%), té una de les taxes més altes de tota la Unió Europea (Eurostat, 2019).

Tenint en compte que l’abandonament escolar prematur s’observa en l’etapa d’educació secundària, és preocupant que el Departament d’Educació segueixi infradotant la xarxa publica i saturant les escoles i els instituts púbics amb ràtios clarament insostenibles. Unes ràtios que, en plena pandèmia, han obligat a combinar una escolarització presencial amb la telemàtica, incrementant el risc de perdre el vincle amb aquest alumnat en risc d’abandonar prematurament el sistema educatiu.

En definitiva, davant la situació que pateix el nostre sistema educatiu, cal que les famílies segueixin reivindicat la importància de l’educació pública, inclusiva i de proximitat. És moment que les famílies segueixin fent el que han estat fent en els últims anys: pressionar l’Administració per obtenir plaça pública per als seus fills i filles.

17

GUIA

Prendre decisions

Claus per ajudar els nostres fills i filles a orientar el seu futur acadèmic En finalitzar l’ESO, l’estudiant ha d’escollir l’itinerari formatiu que l’encamini cap a la seva futura professió.

Aquesta decisió és difícil i ve condicionada per diversos factors.

En primer lloc, per les aptituds, habilitats, competències, aspiracions, interessos i motivacions de cada jove. I, alhora, pels resultats acadèmics obtinguts, així com per les pròpies necessitats i expectatives, i per la presa de consciència de les pròpies prioritats. I perquè joves i adolescents no hagin d’afrontar sols aquesta tria, les famílies podeu donar-los un cop de mà. Vegeu com fer-ho en el següent article.

ALÍCIA PRATS PITARCH Psicopedagoga col·legiada 01552.

E

n primer lloc, podreu ajudar els vostres fills i filles en l’autoconeixement de les seves qualitats personals (punts forts i febles

18

lligats a qüestions com ara la personalitat, les preferències i interessos acadèmics i professionals, els valors ocupacionals, etc.), en el coneixement

GUIA

del món acadèmic (com és el sistema educatiu i quins són els estudis postobligatoris) i laboral (quines són les característiques del mercat de treball, quina oferta d’oficis i professions hi ha, etc.). També els podeu orientar i guiar en la presa de decisions davant d’opcions formatives i professionals, atenent al que hem exposat anteriorment. El vostre suport, acompanyament i guiatge serà complementari al que es faci des de l’orientació del centre escolar, i haurà de deixar marge de maniobra al vostre fill o filla, sense pressions innecessàries.

Serà molt important la vostra implicació i participació activa en la presa de decisions vers el futur acadèmic i professional immediat, amb la creença positiva que el vostre fill o filla farà

Catàleg ensenyament 2021.pdf

1

15/3/21

una bona elecció, compartint-hi dubtes, neguits o preocupacions en relació a aquesta elecció formativa i professional, així com també les vostres vivències i experiències en la vostra tria personal, malgrat que aquesta es va produir en altres temps i en altres circumstàncies, molt allunyades de les que ara viurà ell o ella.

No podeu perdre de vista que l’elecció acadèmica i professional que facin els vostres fills o filles estarà influenciada pels valors transmesos dins de la família, pels condicionants familiars com ara el nivell d’exigència, els desitjos, les aspiracions i expectatives acadèmiques i ocupacionals, el nivell sociocultural, la formació i professió dels progenitors, etc., així com pel suport familiar davant la tria d’itinerari postobligatori.

“Com a adults,

hem de ser conscients que l’elecció d’un futur acadèmic i professional recau sempre en els seus protagonistes: els i les joves

”

16:12

@erycbarcelona

Cicles formatius de grau superior

GRAU EN

Bioinformàtica GRAU EN

Negocis i Màrqueting Internacionals

www.ramonycajal.com

TU

decideixes el teu

FUTUR. IMATGE PER AL DIAGNÒSTIC I MEDICINA NUCLEAR

PRÒTESI DENTAL LABORATORI CLÍNIC I BIOMÈDIC

Sessions informatives a www.esci.upf.edu Més informació a esci@esci.upf.edu 900 122 630

DIETÈTICA

ORTOPRÒTESIS I PRODUCTES DE SUPORT

HIGIENE BUCODENTAL

DOCUMENTACIÓ I ADMINISTRACIÓ SANITÀRIES

ARA TAMBÉ CICLES ONLINE

19

GUIA

No podem obviar que en aquestes edats, en ple desenvolupament i potser sense uns criteris sòlids i ferms, pocs són els i les adolescents que tenen clar el seu futur. Assumir dubtes i incerteses de tota mena, no us pot fer perdre la paciència ni llençar la tovallola. Ara més que mai, el i la jove immadur necessitarà d’un adult proper, amb qui compartir tot allò que l’amoïna.

Serà també important tenir present que l’elecció no pot resultar d’una imposició familiar que anul·li els interessos i les motivacions del vostre fill o filla. Per

De la teoria a la pràctica

En el moment de triar estudis post obligatoris, podeu ajudar els vostres fills i filles amb accions informatives i formatives: Assistir a les xerrades d’Orientació Educativa proposades pel centre educatiu on es troba matriculat el vostre fill o filla, per tal d’obtenir una pinzellada de possibles itineraris, amb o sense l’ESO. Concertar una entrevista amb el/la tutor/a i l’orientador/a del centre de manera conjunta amb l’estudiant, per conèixer i valorar la proposta recomanada pel centre, i compartir dubtes, neguits i preocupacions en la tria d’un itinerari.

Consultar la web https://queestudiar.gencat.cat amb l’estudiant, com a suport al coneixement d’opcions formatives per a un futur immediat.

Visitar el Saló de l’Ensenyament per tal d’obtenir informació sobres múltiples i variades propostes formatives postobligatòries.

Consultar revistes especialitzades (com ara Guia Ensenyament 201. Especial FP&Universitats, o Guia Masters, pel que fa a ense-

20

nyament postuniversitari) o webs d’orientació laboral.

A partir de la informació obtinguda amb les activitats prèvies plantejades, podreu valorar amb els vostres fills i filles aspectes diversos que n’orientin la presa de decisions vers un itinerari acadèmic i professional (un cop més, us recordem que aquesta tria ha de poder ser raonada, realista i adient a les característiques personals, i vinculada als interessos i motivacions dels joves): Oferta de centres educatius que imparteixen l’opció triada, tot valorant-ne aspectes com el projecte educatiu, el funcionament i l’organització, o fins i tot la seva proximitat al domicili familiar. Us recomanem que acudiu junts a les sessions de portes obertes dels centres que us interessin o bé que en tafanegeu les pàgines web.

Serveis que ofereixen aquests centres: les pràctiques formatives, els programes d’intercanvi a l’estranger, la borsa de treball, etc., són elements que enriqueixen el currículum i poden ser d’utilitat a l’hora de forjar un futur laboral.

Forma d’accés als estudis, és a dir, requisits a complir: dates de

això, caldrà que com a família confieu en les seves capacitats d’elecció, i que l’ajudeu a sospesar els pros i els contres de les opcions que es plantegi, sense efectuar pressions excessives ni prendre decisions al seu lloc, tot restant atents a tot allò que necessiti al llarg d’aquest procés decisori. Heu de fer-li veure ben clarament que, com a pares i mares, l’acompanyareu i recolzareu les decisions que ell o ella assumeixi. Com a adults, hem de ser conscients que l’elecció d’un futur acadèmic i professional recau sempre en els seus protagonistes: els i les joves.

preinscripció i matrícula, proves d’accés específiques...

Oferta de places.

Durada dels estudis.

Continguts educatius de cada curs acadèmic.

Nivell de dificultat dels estudis, ajudant a valorar les diferents matèries a cursar i els punts forts i febles de l’estudiant, preveien possibles reforços per tal de poder assolir satisfactòriament els nous estudis.

Perfil dels i de les estudiants que realitzen aquests estudis.

Preu, que pot variar en funció de l’estudi triat i del centre.

Beques o ajudes a les quals pot optar el/la vostre fill/a.

Titulació que obtindrà en superar els estudis.

Possibilitat de continuïtat formativa a partir dels estudis plantejats.

Sortides professionals i tasques específiques que podrà realitzar en acabar els estudis.

GUIA

GUIA

Quin és el pes de la dona a la Ciència?

Si bé és cert que cada cop hi ha més científiques a l’Administració Pública (52%) i l’Ensenyament Superior (43%), la bretxa de gènere encara està lluny de tancar-se. Al món empresarial, per exemple, només 3 de cada 10 investigadors és una dona. A més, segons recull l’informe Científicas en cifras, 2021, publicat per l’Observatori Dones, Ciència i Innovació del Ministeri de Ciència i Innovació, mentre que les joves representen més de la meitat de l’alumnat matriculat en estudis de grau, continuen estant especialment infrarepresentades en àrees com ara Enginyeria i Arquitectura (25%). Especialment preocupant és el descens progressiu en la proporció d’investigadores del sector de l’Ensenyament Superior que treballen en l’àrea d’Enginyeria i Tecnologia: el 2019, només ho feia un 12% de dones, percentatge que ha retrocedit gairebé set punts des del 2015.

Les dones són el 41% del personal in· vestigador al nostre país (el 40% el 2015), per sobre del valor del conjunt de la UE-28 (34%).

Augmenta la presencia de dones a les universitats i organismes públics d’inves· tigació (OPI) segons s’avança en la carrera investigadora. Així, en el grau B -personal postdoctoral sènior- s’ha passat d’un 42% el 2016 a un 44% el 2019. I en el grau A -graó més alt en la carrera investigadora- del 21% el 2016 al 24% el 2019.

També millora lleugerament el nom· bre d’investigadores que ocupen llocs de presa de decisions. Entre el 2018 i el 2020, les rectores, dones al capdavant d’una OPI i les vicerectores han passat de ser el 22%, 38% i 40% al 23%, 50% i 42%, respectivament.

22

41%

GUIA

Hi ha una menor presència d’estudiants i d’inves· tigadores a les àrees STEM, un descens que preocupa especialment en el cas de les enginyeries i tecnologies.

A més, malgrat l’increment de dones a la ciència, no totes continuen la carrera investigadora, i les que ho fan no progressen al mateix ritme que els seus companys.

STEM

Continua la bretxa de gènere pel que fa a les sol· licituds de sexennis que avaluen i reconeixen l’activi· tat investigadora del personal docent i investigador on hi ha, a més, taxes d’èxits inferiors per a les dones a diverses àrees, o fins i tot a totes, com és el cas del sexenni de transferència (35%).

Les dones no participen de forma plena i igualità· ria en la presa de decisions en el sistema de ciència.

€

La taxa d’èxit de les sol·licituds de projectes d’R+D d’estudis feministes, de les dones i de gènere és menor respecte dels projectes de ciències socials, àrea a la qual pertany aquest àmbit de coneixement en les convocatòries de projectes.

Ni tots els OPI ni totes les universitats tenen plans d’igualtat de gènere en vigor (el 2020, tan sols el 94% de les universitats públiques, el 70% de les privades i el 75% dels OPI en tenien un i només 10 universitats privades i 34 de publiques en fan un seguiment pel que fa a la seva implementació i nivell d’eficàcia) Així mateix, les unitats o comissions d’igualtat, eines clau per a l’impuls i el seguiment dels avenços reals en igualtat en l’R+D, encara no són una realitat a totes les univer· sitats públiques i privades i, especialment, als OPI (en tenen el 98%, 63% i 38%, respectivament).

L’assetjament sexual i l’assetjament per raó de sexe són una xacra social que encara persisteix en entorns universitaris i OPI i, no obstant això, no tots aquests centres compten amb protocols específics d’actuació. El 2020, en tenien el 96% de les universitats publiques, el 73% de les privades i el 63% dels OPI.

23% 20% 16%

sol.licituds

14%

concessions

R+D

R+D

OPI

NI

universitats

STOP

Font: Científicas en cifras, 2021. Observatori Dones, Ciència i Innovació. Ministeri de Ciència i Innovació. Govern d’Espanya.

La integració de la dimensió de gènere en el contingut dels projectes d’R+D, clau per a una major qualitat en la investigació, és una realitat cada vegada més estesa, tot i que encara insuficient (23% enfront el 16% del 2018, per a les sol·licituds, i 20% respecte del 14% del 2018, per a les concessions).

2018

Tot i que la proporció d’investigadores sol·licitants en convocatòries de projectes d’R+D va en augment, elles tenen menors taxes d’èxit i reben proporcional· ment menys finançament que els seus homòlegs.

23

GUIA

Com fomentar l’autoestima corporal en infants i adolescents El 80% de nens i nenes menors de 10 anys ja han estat a dieta algun cop a la seva vida. I el 50% de nenes preadolescents senten insatisfacció corporal. Aquestes dades són una petita mostra de quin pot arribar a ser l’impacte de l’autoestima corporal en infants i adolescents i com serà aquesta autoestima en la seva vida adulta. Hem de deixar d’ensenyar a veure cossos i ensenyar a mirar persones.

MERY VIÑAS Coach i psicòloga especialitzada en psicologia de l’alimentació.

I

és que els pares, els educadors i els adults vivim, avui dia, hipnotitzats per la ‘cultura de la dieta’. Aquella cultura que premia els cossos prims i en castiga els grassos, tot i que no ho fem de forma conscient. Vivim en un món on hem d’encaixar, on l’aparença i la mida del cos és un factor limitador o facilitador de certs privilegis.

Només cal veure els dibuixos animats o les pel·lícules on els i les protagonistes acostumen a ser persones amb cossos prims, amb èxit, forts, feliços i amb tota una sèrie d’atributs que la societat ha anat construint entorn d’una figura

24

esvelta. En canvi, quin paper donen a la dona grassa? La divertida? La graciosa? La que rep crítiques? Mai no acostuma a ser la reeixida. I així anem aprenent, a poc a poc, que ser prim, té premi.

BULLYING A L’ESCOLA La forma més comuna de bullying a l’escola és criticar i riure’s del pes i/o de l’aparença dels companys. I molts nens i nenes viuen aquest assetjament en silenci, perquè els genera vergonya, culpa i frustració. Si a això li sumem la idea que molts han rebut a casa que un cos prim és millor, veurem com l’infant acabarà

GUIA

buscant estratègies per reduir el seu pes o per canviar alguna forma del seu cos. I la majoria de vegades, ho farà d’amagat, restringint la ingesta de menjar, fent massa esport per compensar les calories consumides, amagant certes parts del seu cos per mitjà de la roba… I és que si bé no totes les dietes acaben en trastorns de l’alimentació, la gran majoria de trastorns de l’alimentació sí que comencen amb una primera dieta. És per això que és tan important aprendre a posar límits; cal ensenyar que fomentar aquest tipus de bullying només alimenta la grassofòbia (la discriminació i l’estigmatització de persones en cossos grans) i que és una manera violenta d’atacar qualsevol ésser humà.

I A CASA? Per educar en una bona autoestima corporal, el primer que cal és que pares i mares revisin tot el seu sistema de creences, que es facin preguntes, que es qüestionin d’on venen les seves idees pel que fa a com han de ser els cossos dels seus fills i filles.

Quan el pare, o la mare, elogia alguna persona de l’entorn perquè ha perdut pes, quin missatge li està arribant a l’infant que l’escolta? Inconscientment, el nen o

nena rep el missatge que nosaltres, com a adults, acceptem els cossos prims. Per tant, ser prim és el que és correcte i és el que està bé de ser.

D’altra banda, també hem de qüestionar quines opinions manifestem dels cossos grassos.

Molts cops, quan som a casa, comentem de forma molt casual sobre la vida d’una persona grassa com és que s’atreveix a vestir-se d’aquella manera, tant com s’ha engreixat! Pensem que en coneixem els hàbits, el que menja i, fins i tot, com és la seva salut, quan en realitat, no en sabem res, d’aquella persona. Res. Hem de deixar d’ensenyar a veure cossos i hem d’ensenyar a mirar persones. De cossos, en veiem, però les seves històries, no les coneixem. Qui diu que una persona prima no estigui passant per un mal moment o que està prima perquè segueix una dieta estricta o pateix algun trastorn de l’alimentació? Què en sabem d’aquell cos gras que veiem? Sabem com és la seva salut mental o la seva felicitat? I si té unes analítiques perfectes?

Per tant, cal que els pares qüestionin, primer de tot, d’on venen les idees que certifiquen que un cos que s’ajusta al cànon de bellesa imposat per la societat és el correcte. És cert que els cossos

“És cert que

els cossos grassos no tenen salut? Llavors, també caldria reflexionar sobre si és cert que els cossos prims en tenen. Un debat important i que té molts eixos, però que cal qüestionar, ja que la forma d’un cos, per si sol, mai no és un indicador de salut

”

25

GUIA

grassos no tenen salut? Llavors, també caldria reflexionar sobre si és cert que els cossos prims en tenen. Un debat important i que té molts eixos, però que cal qüestionar, ja que la forma d’un cos, per si sol, mai no és un indicador de salut.

“El teu

COMPTE AMB L’EFECTE MIRALL Un altre punt a tenir en compte a casa és si algun dels progenitors fa dieta. Si la mare (o el pare) menja diferent durant els àpats familiars, es pesa cada dia a la bàscula (amb la queixa constant), té enganxada la pauta dietètica a la nevera, es diu a sí mateix/a comentaris desagradables sobre el cos, es posa roba per amagar-ne certes parts o parla constantment del pes que li agradaria perdre, com ha de rebre tots aquests missatges el seu fill o filla? Recordem que eduquem des de l’exemple. Un 90% de les dones adultes amb les quals treballo en consulta em comenten haver vist la seva mare fer dieta quan elles eren petites. I els nens i les nenes, amb la fidelitat que senten cap als pares, pensen que això és el millor, i s’esforcen per tenir un cos més petit, més adient al que creuen que els seus pares esperen d’ells.

”

Un cop qüestionades les creences i els comportaments a casa, què més podem fer?

1

Deixar de comentar sobre cossos a casa: està bé dir d’algú que el/la trobes bonic/a, elegant, etc., però no posar l’objectiu de l’elogi en com li ha canviat el cos.

Tampoc no hem de comparar els cossos entre germans, cosins o companys de l’escola.

2

Introduir la temàtica de la diversitat corporal: hem de ferlos entendre que els cossos diversos són els reals, de la mateixa manera que hi ha persones altes, 26

cos és meravellós tal com és ara

baixes o amb diferent color de pell, també existeixen cossos diferents i són totalment vàlids.

3

Generar una bona relació amb el menjar: està bé voler que els nostres fills i filles mengin saludable, però, a vegades, l’excés de menjar saludable fa que els nens i nenes visquin amb por certs aliments. Que etiquetin els aliments menys saludables com a bons/dolents constantment i que se’ls prohibeixin sistemàticament només fa que els vulguin més. Hem d’evitar que mengin d’amagat allò prohibit.

La clau està a ser flexibles, a no demonitzar res en excés.

4

No obligar a acabar-se el plat: hem crescut amb un model d’infància en el qual havíem de menjar-nos tot el que hi havia al

plat i, a vegades, fins i tot ens ho havíem de menjar a la força. És molt més nutritiu poder ensenyar els nens a regular la seva gana i la seva sacietat. Ells, més bé que ningú, saben quanta gana tenen.

I és que tots vam néixer sabent quant menjar volíem, fins i tot un nadó. Però, a poc a poc, deixem d’escoltar el nostre cos per escoltar el que ens diuen des de fora (no mengis tant, menja més, això sí, això no, etc.). Hem de fomentar que tornin a escoltar el seu cos.

El nostre cos és el nostre temple, i si el respectem nosaltres, ells també l’acabaran respectant.

Tant de bo aconseguim, a poc a poc, una societat amb nenes i nens amb una bona autoestima corporal, amb infants que no sentin ni pateixin la pressió d’haver-se de fer més petits en els seus cossos pel desig de voler encaixar. El teu cos (i el teu, i el teu, i el teu) és meravellós tal com és ara.

FOTOGRAFIA POLDO POMÉS

GUIA

Exposició FiNs AL 03.10.2021 ENTRADA LLiURE

#somURL

Graus, màsters i doctorats connectats amb els estudiants, les empreses i el món

Tria el teu!

IQS · Blanquerna · La Salle · Facultat de Filosofia · Esade · Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés · Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi · I.U. Observatori de l’Ebre · I.U. de Salut Mental Vidal i Barraquer · Institut Borja de Bioètica · Escola Superior de Disseny ESDi (centre adscrit)