Passport. El món dels idiomes núm. 007

Claus del mercat laboral Requisits dels reclutadors Objectiu: treballar a l’estranger El xinès mandarí en xifres

2 |

L’aprenentatge d’idiomes, una aposta segura a Europa Quines són les llengües més estudiades als instituts europeus? En quina posició es troba el castellà? I de quina nacionalitat són els alumnes bilingües (i, fins i tot, trilingües!) per excel·lència a la Unió Europea? L’últim informe publicat per l’oficina estadística de la Comissió Europea dóna resposta a les nostres preguntes.

BERTA SEIJO

Segons les darreres dades de l’Eurostat (en anglès, Statistical Office of the European Communities) publicades el 2014, l’anglès conserva la seva hegemonia i segueix sent la llengua més popular entre els alumnes d’educació secundària superior: l’estudien prop de 17 milions de joves, un 94% dels alumnes europeus que tenen entre 16 i 18 anys. A més a més, figura com la primera opció de llengua estrangera escollida a tots els països de la UE, exceptuant Irlanda i Luxemburg.

El francès ocupa el segon lloc a aquest pòdium d’idiomes populars. I és que l’aprèn un de cada tres alumnes de

la UE i, al mateix temps, és la llengua forana més estudiada a Luxemburg, Romania i Irlanda. D’altra banda, tenint en compte l’informe del 2014, és la segona opció (darrere de l’anglès) escollida per l’alumnat de secundària a set països membres: Itàlia, Portugal, Grècia, Malta, Romania, Àustria i els Països Baixos.

A continuació, és el torn de l’alemany: el cursen aproximadament tres milions d’alumnes d’ESO a Europa. Per exemple, és el més sol·licitat com a segona llengua a Luxemburg, Eslovènia i Croàcia. I, en quarta posició (per fi), arriba el castellà, amb dos milions d’estudiants. França, Suècia i Malta són els països on l’espanyol és la llengua més sol·licitada al nivell inferior de secundària.

Per últim, no ens oblidem del rus, la segona llengua estrangera més escollida als tres estats bàltics (Lituània, Estònia i Letònia) i també a Bulgària.

Dos milions d’estudiants de a la cua secundària apre- Espanya, Ara bé, després de repassar les segollengües més populars als països nen castellà com nes de la Unió Europea, hem d’aturaren una realitat que costa de pair: a llengua estran- nos segons les dades proporcionades per a Espanya només el 26% gera. França, l’Eurostat, dels alumnes d’ESO estudien dos o idiomes. Un percentatge una mica Suècia i Malta més desolador si tenim en compte que la europea se situa en el 51% i són els països on mitjana que, fins i tot, la mateixa xifra arriba 100% o 99% de joves que aprenen l’espanyol està alnoves llengües a estats veïns com ara Luxemburg, Finlàndia o Romania. més sol·licitat

.

Món Editorial

Quants alumnes aprenen dues o més llengües estrangeres? (% d’estudiants del nivell de secundària)

2 o més

llengües estrangeres

Luxemburg Finlàndia Romania Eslovàquia França Estònia Eslovènia Rep. Txeca Croàcia Bèlgica Letònia Suècia Xipre Bulgària Holanda Polònia Malta Àustria Alemanya UE-28 Hongria Dinamarca Lituània Espanya Itàlia Portugal Irlanda Regne Unit Grècia

100% 99% 99% 99% 99% 97% 96% 94% 94% 89% 81% 80% 80% 74% 70% 69% 67% 66% 64% 51% 48% 46% 41% 26% 23% 7% 7% 5% 2%

Quins són els idiomes més estudiats? (% d’estudiants del nivell de secundària)

94%

Anglès

23% 19% 19%

Francès Castellà Alemany Italià Rus

3% 3%

A quin país de la UE s’estudien més aquests idiomes?

Anglès

Suècia Finlàndia Malta França Croàcia

100%

s ncè a r F

100% Eslovènia

63% 62%

Malta

Romania

Croàcia

Irlanda

Xipre

100% 85%

Alemany

Croàcia

Luxemburg

60%

llà ste a C

Luxemburg

42%

Ital ià

24% 17%

Malta

85% França

72% Suècia

40%

Estònia

66% Letònia

C

Ru s

57% Lituània

33% Font: Foreign language learning in the EU. Eurostat, 2014.

M

Y

CM

MY

CY

CMY

www.moneditorial.com - Tel. 93 737 00 33 - redaccion@komunicakit.com DL B 6794 2014 Passport (Barcelona. Ed. impresa): ISSN 2339-9252 Passport (Barc., Internet): ISSN 2339-9260

K

| 3

L’altra cara de la moneda: llengües en perill d’extinció Si abans parlàvem dels idiomes més populars a la Unió Europea, ara fem un incís i centrem la nostra atenció en aquelles llengües que lluiten per sobreviure. Són les anomenades llengües en perill d’extinció. Segons la Unesco, de les 7.000 que n’hi ha aproximadament arreu del món, 3.000 desapareixeran cap a finals de segle si no s’hi posa remei.

I és que una llengua desapareix quan els seus par-

lants deixen d’utilitzar-la i d’ensenyar-la a la seva descendència perquè utilitzen una altra de més estesa, com per exemple l’anglès o el francès. Aquest canvi de costums pot estar condicionat per factors externs (subjugacions militars, econòmiques, religioses o educatives) i per factors interns (el rebuig de la pròpia comunitat cap al seu propi idioma). Per tal d’evitar la desaparició d’una

Bretó

Inuktitut

llengua el millor que podem fer és crear les condicions propicies per tal que els seus parlants la segueixin utilitzant i, el que és més important, l’ensenyin a les noves generacions. Això requereix l’esforç de tots, inclòs el govern de l’indret, que haurà d’establir un sistema educatiu que fomenti l’aprenentatge de la llengua materna entre la comunitat i el respecte envers aquest idioma minoritari.

Basc

El paper dels lingüistes és igual d’important, doncs hauran d’elaborar, conjuntament amb la comunitat de parlants nadius, un sistema d’escriptura si la llengua encara no en disposa, fet molt habitual en aquests casos. De la mateixa manera, les noves tecnologies poden esdevenir de gran ajuda per revitalitzar l’idioma a través de diccionaris en línia o xarxes socials dedicades íntegra-

ment a l’activació de la llengua.

Protecció de la riquesa cultural Les regions del món amb major diversitat lingüística (Melanèsia, l’Àfrica subsahariana i Sud-Amèrica) són les que compten amb un major nombre de llengües en risc de desaparició, però podem trobar-ne a quasi tots els països del nostre planeta.

Udmurt

Caixubi

Groenlandès Tàrtar

Aromanès Való

Baixkir

Gaèlic manx

Inupiaq

Jiddisch

Gaèlic escocès

Mongol

Kirguís Tadjik

Cree

.. .. .. .. .. .

.

Nacional Provincial Més universal Educatiu En desenvolupament Vigorós Sota amenaça Canviant Moribund Quasi extingit o en procés de reviviscència Inactiu o ja desaparegut

Uigur Còrnic

Cherokee

Nepalès Irlandès

Chamorro

Aragonès Tongalès

Quítxua

Asturià

Occità

Àvar Pali

Sard

Tàmil Maori

Aimara Nauruà

Oromo

Font: Viki’s Endangered and Emerging Languages Program i Living Tongues Institute.

BC.Passport W15 Ad.pdf

1

13/1/16

15:14

4 |

Objectiu: treballar a

l’estranger

Els idiomes poden obrir-te camí i encarar el teu futur professional.

Abans d’iniciar la teva aventura a l’estranger, però, has de fer una ullada a l’opció que més t’interessa: realitzar les classes de llengua des del teu país d’origen o combinar, un cop a la destinació escollida, treball i estudi.

La majoria d’estudiants que a dia d’avui acaben els seus estudis superiors tenen nocions d’una tercera llengua, a banda del castellà i el català. No obstant això, si el que es pretén és anar a treballar a l’estranger, amb un nivell bàsic de l’idioma no és suficient. En aquests casos, posseir un nivell avançat equival a ser capaços d’interactuar sense problemes en un entorn laboral forà i dominar el vocabulari que aquestes ocasions requereixen. En aquesta línia, saber expressarse oralment amb fluïdesa i seguretat és fonamental, i és per aquest motiu que algunes acadèmies organitzen cursos dedicats especialment a l’aprenentatge d’idiomes per a un ús professional.

Alemanya t’espera L’Institut Goethe n’és un bon exemple, doncs posen a la disposició dels seus alumnes cursos especials que els permetran adquirir i millorar els coneixements lingüístics necessaris per a la seva vida laboral de forma efectiva i ràpida. D’altra banda, i amb vista a una possible estada a Alemanya, també els donen l’oportunitat d’endinsar-se en les particularitats culturals, formes i modals establerts al país. A més a més, aquesta institució cultural col·labora amb el programa Mobi-Pro: The Job of my Life, impulsat pel Govern alemany,

que finança a qualsevol jove europeu d’entre 18 i 27 anys unes pràctiques o formació a Alemanya amb una ajuda que cobreix fins al 90% de les seves despeses (allotjament, cursos d’idiomes i viatges a casa). Ara bé, aquests joves han de comptar amb una empresa de formació que els hagi admès prèviament.

Per a tots els gustos Si el que busques són altres destinacions, hi ha agències espanyoles que precisament es dediquen a organitzar programes d’estudis a països d’arreu del món i t’asseguren, al mateix temps, una estada de pràctiques laborals allà. En primer lloc, A+CAPEC España és una de les empreses que obre les portes als seus alumnes perquè, un cop preparats lingüísticament parlant, puguin obtenir un acord de pràctiques amb una empresa ubicada a Austràlia o Nova Zelanda. D’altra banda, en el cas de Canadà, Academic Global Network Consultancy (AGNC) és una de les agències que et poden assessorar a l’hora d’anar-hi a estudiar anglès, realitzar un intercanvi cultural o treballar. Per últim, High Europe School és un web on podràs trobar tot tipus de programes i cursos d’idiomes a l’estranger: EUA, Anglaterra, França, etc. I, el més important, et brinden l’oportunitat d’optar a una feina al país escollit o de realitzar un voluntariat.

.

Entrevista a

Laura Vilaprinyó,

professora i resident a Igualada. Va estudiar alemany a l’Institut Goethe per motius laborals.

“Es potencien molt les activitats d’expressió i comprensió oral; són el 80% de les classes”

Fa quant de temps que estudies alemany a l’Institut Goethe?

Vaig estudiar-hi durant tres mesos fent un intensiu de quatre hores al dia de dilluns a divendres. El curs era el primer pas d’un programa anomenat Mobi-Pro que tenia com a finalitat trobar joves d’Europa que en un futur visquessin a Alemanya i cobrissin professions poc sol·licitades pels joves alemanys.

Com funciona el programa que tenen destinat a l’ús professional de la llengua?

Es potencien molt les activitats d’expressió i comprensió oral; són el 80% de les

classes. Quan s’introdueix un tema es fan de seguida activitats orals en parella o en grup seguint patrons i introduint petites variants, de manera que acabes les classes havent parlat molt, i això fa que et quedi tot molt més. El que t’ensenyen és el vocabulari i estructures bàsiques que necessitaràs per viure i moure’t a Alemanya. Per exemple, la diferència més gran que vaig trobar amb les classes d’anglès que havia fet a l’EOI és el temps que es dedica a l’oralitat. D’altra banda, les aules compten amb pissarres digitals i tenen un nombre reduït d’alumnes; en el meu cas érem uns

12. Això també facilita l’aprenentatge.

Quina valoració fas del curs? Et brinda la possibilitat de trobar feina a Alemanya?

La valoració que faig del curs és excel·lent. Vaig treballar a Alemanya un estiu i vaig arribar-hi amb un nivell d’alemany bo. Si vaig tornar a casa va ser perquè el funcionament de l’empresa on treballava no em va agradar.

Els companys espanyols que treballaven amb mi també van acabar marxant perquè el mateix encarregat del projecte va veure que el tracte als treballadors no era l’adequat.

| 5

El xinès mandarí en xifres 1 bilió

Amb prop d´ de parlants nadius, és la llengua més utilitzada al món. El de la població mundial sap comunicar-se en xinès mandarí.

Sabies que...?

1

13%

6

És dels idiomes oficials de les Nacions Unides, juntament amb l’anglès, l’àrab, el francès, el rus i l’espanyol.

4

Almenys a països es parla majoritàriament el xinès mandarí: Xina, Taiwan, Singapur i Malàisia. També és la llengua vehicular a nombroses comunitats xineses a Occident.

3.000 50.000

Des de la seva creació (fa anys), el xinés mandarí no disposa d’alfabet. S’escriu a partir de símbols i cadascun d’ells té únic significat.

1

Un estudiant universitari normalment coneix entre i símbols. Per poder llegir un diari en aquesta llengua, només necessites saber-ne entre i .

6 8.000 3.000

2

El nombre de persones que estudien xinès ha augmentat considerablement des del . A Espanya hi ha al voltant de persones que estudien l’idioma i, al món, la xifra arriba fins als milions.

2011 80.000 30

2a

És la llengua més utilitzada a la xarxa (després de l’anglès). La fan servir prop de milions d’usuaris.

705

7

Valorada en més de bilions de dòlars, la indústria editorial a la Xina és la més gran del món després de la nord-americana. L’any , els autors que escriuen en xinès mandarí van publicar obres i bilions de llibres.

444.000

2a

2013

8,3

Fonts: A Guide to Chinese - 10 facts about the Chinese language. BBC Languages (2015).

Oxford Dictionaries (2015).

Internet World Stats (2015).

Cursos d’idiomes a tot el món

Acredita el teu nivell en llengües estrangeres ANGLÈS - FRANCÈS - ALEMANY

Viatja, aprèn i diverteix-te

· Preparació per als exàmens de Cambridge · Cursos intensius al juliol · Cursos de conversa · Estades lingüístiques a l'estranger

Barcelona Passeig de Gràcia nº 86, Planta 2 93 343 78 44 barcelona@esl.es

www.esl.es

www.iccic.edu/idiomes BARCELONA Via Augusta, 205 | Torrent de les Flors, 68 SANT CUGAT Av. Generalitat, 199 - 201 MATARÓ Moianès, 17 (Escola Meritxell)

T. 93 200 11 33

6 |

Idiomes, la clau que obre el mercat laboral A l’hora de buscar feina, un dels requisits que més tenen en compte els reclutadors és el coneixement de llengües estrangeres. Perquè, a part del castellà i el català, hi ha un munt d’idiomes que sumen punts a moltes professions. Adecco i Infoempleo s’han encarregat d’analitzar aquest aspecte tan important durant la selecció de personal al seu darrer informe sobre ocupabilitat i idiomes, publicat el mes de setembre de 2015, i han arribat a un seguit de conclusions.

1. L’hegemonia de l’anglès En primer lloc, una de cada tres ofertes de treball que es publiquen al nostre país exigeixen el coneixement d’almenys un idioma estranger. Parlem d’una tendència en alça gràcies al fenomen creixent de la globalització a les empreses, però que ve determinada per la nacionalitat del mercat laboral en qüestió. Per exemple, en el cas d’Espanya, l’anglès segueix presidint el pòdium de llengua més sol·licitada: és present a quasi nou de cada 10 ofertes. Malgrat

això, el francès i l’alemany el segueixen de prop: per separat, representen més del 7% de les ofertes que indiquen un idioma. De forma residual, el portuguès (amb un 1,2%) i l’italià (amb un 0,7%) també apareixen com a requisit. Ara bé, des del 2010 s’han duplicat les ofertes de feina que exigeixen altres llengües menys tradicionals, com el xinès mandarí, l’àrab o el rus.

2. Catalunya, la comunitat autònoma més exigent

Com és de costum, la comu-

nitat autònoma que més demanda d’idiomes mostra a les seves ofertes és Catalunya (44,4%). Tot seguit, trobem el País Basc (38,3%) i la Comunitat de Madrid (37%). En aquest sentit, l’increment més notable ha tingut lloc a Navarra i Galicia. I és que són dues de les quatre regions a les quals més ha crescut el percentatge d’ofertes amb idiomes entre el 2014 i el 2015.

A la banda contrària, és a dir, les comunitats autònomes on hi ha una exigència menor d’idiomes en l’aspecte professional són Cantàbria (19,8%), Extre-

madura (21,4%) i La Rioja (21,7%). Totes tres, però, han guanyat punts respecte anys anteriors.

3. La proximitat, un factor crucial Depenent de la comunitat autònoma, hi ha idiomes que se sol·liciten més que d’altres per raons de proximitat geogràfica: el francès és molt demanat a Catalunya i el País Basc, i el portuguès, a Galicia i Extremadura. Però, per exemple en el cas de les Balears o les Canàries, on les persones que saben alemany són

les més buscades, la causa divergeix i és més aviat la gran presència de turistes o residents germànics a les illes la que domina a les ofertes de feina.

4. Telecomunicacions i sanitat, els sectors més internacionalitzats El 2015, el sector de les telecomunicacions va tornar a liderar el rànquing de professions que exigeixen un més alt i divers coneixement d’idiomes a les seves vacants publicades (41,3%).

Sanitat ve en segon lloc (40,2%), recursos energètics en tercer (39,5%), i hostaleria i turisme mantenen la quarta posició, amb el 37% de les seves ofertes.

L’anglès continua regnant i es dispara la seva presència a feines que tenen a veure

La comunitat autònoma que més demanda d’idiomes mostra a les seves ofertes és Catalunya. Tot seguit, trobem el País Basc i la Comunitat de Madrid

| 7

Ocupabilitat i idiomes a Espanya Idiomes més valorats: 7,4

Alemany

7,3

Portuguès

1,2

Italià

0,7

Altres (xinès, àrab, rus, txec, polonès)

8,1

Rànquing per comunitats autònomes

1 de cada 3 ofertes requereixen el coneixement d’idiomes

Major categoria professional

=

Major exigència d’idiomes 21,8%

35%

37,7%

Catalunya: 44,4% País Basc: 38,3% Empleats

Madrid: 37% Cantàbria: 19,8% Extremadura: 21,4% La Rioja: 21,7%

Les que menys exigeixen idiomes a les ofertes de feina Les que més exigeixen idiomes a les ofertes de feina

Sectors que més valoren els candidats bilingües Telecomunicacions: 41,3% Sanitat: 40,2% Recursos energètics: 39,5% Hostaleria i turisme: 37% Consultoria general: 36,2%

Caps de departament

Tècnics

33,8%

39,3% 39,8%

PERSEGUEIXES UNA OPORTUNITAT?

NOMÉS QUI HO PERSEGUEIX, HO ACONSEGUEIX. Inscriu-te a www.premisidearadio.cat.

Aquí tens l'oportunitat que estàs buscant.

@PremisIdeaRadio

/ Blanquerna URL: 29 febrer a les 19 h i 1 de març a les 9 h.

/ UPF: 15 de març a les 9.30 h.

/ UDL: 1 de març a les 17 h.

/ UVIC: 16 de març a les 10 h.

/ Universitat Abat Oliba CEU: 4 de març a les 16 h.

/ UAB: 17 de març a les 10 h.

Universitats col·laboradores:

Directius

Àrees funcionals de l’empresa i exigència d’idiomes

Font: VI Informe Adecco e Infoempleo sobre Empleabilidad e Idiomas (2015).

Si vols saber més, vine a la presentació dels premis:

52,2%

40,7% Mà com rquet uni ing i cac ió

A vegades, quan un demandant d’ocupació s’enfronta a un procés de selecció en el qual s’exigeix el coneixement d’altres llengües, l’acreditació d’un títol oficial pot no ser suficient. El departament de Recursos Humans és el que valora les aptituds lingüístiques del candidat, sovint a través d’un seguit de proves. A continuació, fem referència a les més habituals: - La redacció del CV en l’idioma forà.

- Les dinàmiques de grup, efectives per veure com es desenvolupa el postulant en situacions de negociació i interacció en una llengua diferent a la materna.

- La prova oral directament amb el reclutador, qui comprovarà el nivell de conversa social i professional del candidat, així com la seva fluïdesa, vocabulari i gramàtica.

Francès

Ad m d’e inistr mp aci res ó es

A prova el dia de l’entrevista

89,5

ort

.

Anglès

Com log pres tra ística , nsp i

dor és elevada: tècnics, caps de departament i directius.

Quant a les àrees funcionals de qualsevol organització, aquelles que més valoren el coneixement de llengües estrangeres són Màrqueting i comunicació, Administració d’empreses, Compres, logística i transport, i Recursos Humans.

Rec Hu ursos ma ns

amb la distribució majorista, l’hostaleria i el turisme, la distribució minorista i la consultoria. Això sí, una de les conclusions més sòlides de l’informe elaborat per Adecco i Infoempleo és que el requeriment d’idiomes (sobretot d’anglès i alemany) és més present en els casos on la responsabilitat del treballa-