Passport. El món dels idiomes núm. 002

Aposta pels idiomes ...i guanya la partida!

universitat · formació professional escoles d’idiomes · món laboral

2|

| Sumari

Sumari Entrevista a Joan Mateo, secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya

03

Plans d’estudis: Sense idioma no hi ha graduació

06

Mapa: Escoles d’idiomes a Barcelona

08

Decàleg: Què hi ha de nou en l’aprenentatge d’idiomes?

10

Món laboral: Els idiomes, el millor negoci

12

EDITA: komunicakit. c/ París, 45-47, entlo. 3ª 08029 Barcelona Tel.: 93.737.00.33 komunicakit@komunicakit.com www.komunicakit.com Cualquier forma de reproducción, distribución, comunicación pública o transformación de esta obra solo puede ser realizada con la autorización de sus titulares, salvo excepción prevista por la ley. Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra.

La tira

AUTOR: MIQUEL BUSTOS. GUANYADOR DE LA BECA CONNECTA’T AL CÒMIC 2012 ORGANITZAT PER L’AGÈNCIA CATALANA DE JOVENTUT

Entrevista |

“No podem perdre més el temps, el repte dels idiomes no espera” Fotos: David Fernàndez.

En un món cada cop més global i on les comunicacions en xarxa han fet desaparèixer les barreres geogràfiques i culturals, que els nostres nois i noies coneguin altres idiomes a banda dels materns és clau pel seu futur. No obstant, el nostre país sempre ocupa les darreres posicions en els rànquings europeus pel que fa al domini d’altres idiomes. El repte, per tant, és majúscul. Disposats a prendre cartes en l’assumpte, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya va presentar el passat mes de juliol el Marc per al Plurilingüisme, del que descobrim més de la mà del secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat de Catalunya, Joan Mateo.

Esther Escolán

- Els informes ens situen any rere any a la cua d’Europa en coneixements d’anglès.

El darrer, el passat mes de novembre, desvetllava que Espanya n’era el cinquè país amb un domini més baix, per davant només de Portugal, França, Itàlia i Rússia. A què atribueix aquest fet?

Cal començar dient que aquest no és un problema específic de Catalunya o d’Espanya, sinó que a tots aquells països que dominen una llengua potent a nivell comercial els ha passat el mateix. Segons un estudi a nivell europeu que avalua l’estat de les llengües a tot Europa, els països on

la gent jove domina millor un segon idioma són Suècia i Noruega però, si parem atenció al que pitjor la domina, apareix el Regne Unit. Per què? Perquè amb l’anglès ja arriba a tot arreu, no necessita més. El mateix passa amb el francès a França. Per tant, la conclusió és que quant més

potent és la llengua oficial, menys necessitat tenen aquests països d’incorporar una segona llengua.

- Tenint en compte aquests antecedents, aleshores, què passa amb Catalunya?

Segons l’informe, Catalunya es troba en una posició intermitja del rànquing.

El nivell de sensibilització catalana respecte als idiomes reprodueix el que ha passat fins ara a altres països. Per què Suècia i Noruega tenen tan bon nivell d’anglès, el seu segon idioma? Perquè és com per a nosaltres el castellà, una segona llengua materna que ja ens porta a tot arreu.

|3

4|

| Entrevista

“Per aprendre una llengua, a més d’estudiar-la com a disciplina, cal incrementar-ne el seu ús social”

L’aprenen des de ben petits, l’incorporen al seu dia a dia i, a més, hi ha un ús social d’aquella llengua molt potent que afavoreix aquest aprenentatge tan primerenc i molt més efectiu que el que pugui fer el sistema educatiu.

- Aquest darrer apunt és molt important, perquè precisament un dels problemes que existeixen al nostre país és que després no s’utilitzen els altres idiomes en cap altre context que no sigui l’escola. Què més aspectes fallen, en aquest sentit?

Exacte: mai ens ha calgut recórrer a un altre idioma perquè a la televisió i al cinema, per exemple, sempre ens han doblat les pel•lícules. Amb el temps, s’ha descobert que per aprendre una llengua cal no només que sigui una disciplina en el centre educatiu, sinó que s’introdueixi com a llengua en l’àmbit curricular, utilitzant-la per aprendre altres matèries.

Un tercer element, clau en aquest sentit, seria incrementar l’ús social d’aquella llengua.

- Estem arribant ja al per què d’aquest nou Marc per al Plurilingüisme que van presentar el passat mes de juliol i que pretén que, una vegada per totes, els altres idiomes –amb l’anglès al capdavant– deixin de ser una matèria complementària per començar-se a aprendre de manera transversal a les escoles, oi?

Així és. La primera obvietat és que, ja no només l’anglès, sinó els idiomes en general, s’han convertit en un element fonamental en un món global. Fa 20 anys ningú parlava de globalitat i ara és quan recollim les conseqüències, que no

“Si volem canviar la situació cal replantejar el sistema quant a l’ensenyament dels idiomes”

són unes altres que el poc domini d’idiomes que existeix arreu del nostre país.

En un moment com aquest, l’escola ha de trencar definitivament amb aquesta inèrcia i això ha comportat que nosaltres, com a departament, prenem cartes en l’assumpte a través d’una acció ferma i forta per tal d’introduir el nostre país en la societat global de la que, vulguem o no, en formem part. Si realment volem canviar l’actual situació, cal replantejar el sistema quant a l’ensenyament dels idiomes.

- Una situació confirmada, d’altra banda, per les proves de competències bàsiques

que realitzen anualment a les escoles catalanes.

Entre les matèries bàsiques que avaluem es troben l’anglès i el francès, segons sigui el tercer idioma que s’estudiï a cada centre.

Hem detectat que hi ha una gran part dels estudiants que disposen d’un molt bon nivell de la llengua en qüestió, però que un altre gruix considerable en té un nivell molt baix.

Per què aquesta escletxa tan marcada? Perquè el sistema intenta introduir l’idioma com a disciplina a tot arreu però, després, una part dels estudiants reforcen aquest idioma amb classes extraescolars, viatges a l’estranger, etc., fet

que encara incrementa més les diferències amb aquells que no el complementen i, per tant, no progressen en aquest sentit. Aquest fet ens ha portat a dissenyar de manera urgent una resposta que sigui potent i realista, i aquí apareix a escena el Marc del Plurilingüisme.

- El marc pretén que al 2018 tots els nois i noies que acabin l’educació obligatòria tinguin ple domini del català, castellà i anglès i coneguin una segona llengua estrangera. En quins eixos es basa aquesta iniciativa?

El marc no preveu impart i r m a tè r i e s s e n ce re s en anglès, sinó que, de manera transversal, seleccionarà unitats de diferents matèries que, per la seva naturalesa, és més adient estudiar-les en un altre idioma que no sigui ni el català ni el castellà.

La presència de l’anglès

Entrevista |

com a llengua vehicular de la resta de matèries, no com a matèria en sí, ha de tendir a ocupar un 15% de la totalitat del curs. Si un centre ha de començar amb un 8% del temps, que ho faci, no passa res; però d’aquí al 2018 ha d’arribar al 15% estipulat. Cal tenir en compte, d’altra banda, que al no impartir tota una matèria en anglès, sinó només determinades unitats, no comprometem l’aprenentatge del nano en cap de les matèries i que, a més, és una mesura inclusiva, que implica tots els alumnes per igual i que no incrementa l’escletxa existent entre aquells que tenen un nivell superior d’anglès i aquells que no en tenen cap domini.

- El professorat, que si no ha estudiat explícitament llengües estrangeres, segurament formarà part del 65% de població adulta que no es veu capaç de llegir, escriure o parlar en un altre idioma, és una peça clau del puzzle.

De quins recursos i formacions se’ls dotarà a curt termini?

Des d’Ensenyament portem anys incentivant l’aprenentatge de l’anglès entre els professors de les escoles catalanes i podem afirmar que un 33% dels mestres que no imparteixen l’assignatura d’Anglès tenen un nivell B1 o B2 d’anglès, que no està gens malament. Si no intensifiquem l’aprenentatge de l’anglès entre el professorat no arribarem a acompassar, tal i com el marc pretén, l’aprenentatge de llengües estrangeres entre l’alumnat.

Com busquem que el professorat pugui adquirir un nivell suficient per a impartir diferents temaris de diferents matèries en anglès?

Hem demanat a diverses editorials que dissenyin material adient i amb un notable component autodidacta per tal que els professors dels 50 centres que aquest curs ens estan servint com a prova pilot vagin adquirint aquest nivell.

Editorials que, a més, s’han compromès a formar els professors. Volem comprovar si aquest professorat, que ja disposa de cert nivell d’anglès i utilitza aquest

material editorial, pot exercir després com a motivador, acompanyant i guia de l’alumne en aquest procés d’aprenentatge de l’idioma per acabar de fer enlairarse aquest marc. Confiem en que això sigui possible perquè estem segurs que els nostres professors estan molt ben preparats i seran capaços d’adaptarse als canvis que comporta aquest nou escenari.

- Es tracta d’un canvi de xip total en el si de la comunitat educativa i de la societat catalana, no és així?

I tant! El Marc per al Plurilingüisme busca crear una societat plurilingüe i reestructurar la mentalitat dels joves per tal que aquests siguin capaços de treballar i expressar-se en el seu dia a dia en diversos idiomes; i no només se centra en els idiomes estrangers, sinó que si en un moment determinat el nivell de castellà o català decreix, el marc se centrarà igualment aquests idiomes.

Les llengües, al cap i a la fi, s’aprenen per transferència: són un element global que ens connecta entre nosal-

cIc Idiomes Has d’acreditar el teu nivell en llengua estrangera?

Anglès - FrAncès - AlemAny . Preparació per als exàmens de cambridge . Preparació per al TOeFl . Business english . cursos intensius al juliol . estades lingüístiques a l’estranger Barcelona Via Augusta, 205 | 08021 | idiomes@iccic.edu Torrent de les Flors,68-70 | 08024 | idiomesagracia@iccic.edu

sant cugat del Vallès Av. Generalitat, 199-201 | 08174 | idiomesasantcugat@iccic.edu (Al costat de tve - Pàrquing gratuït en el mateix centre)

mataró Moianès, 17 - Escola Meritxell | 08304 | secretaria@escolameritxell.org

www.iccic.edu/idiomes

93 200 11 33

eb. nostre w l e u e lt u cons formació in s é m Per a trícula. a m m e no cobr

tres, no poden concebre’s com elements compartimentats i independents entre sí. I sense entrar en tots els avantatges associats al plurilingüisme com són una major creativitat, autonomia, agilitat mental, etc. dels nens i nenes!

- Quan testejaran els primers resultats per tal d’avaluar si la iniciativa va per bon camí?

A finals d’aquest curs escolar. Si, quan acabi el curs i després de fer les proves pertinents, veiem que el marc dóna els seus fruits en aquests 50 centres, l’estendrem a la resta d’escoles catalanes. La lògica ens diu que no seran uns fruits a curt termini, sinó que trigarem ben bé quatre o cinc anys a palpar els resultats d ’aquest canvi de plantejament. És una carrera de fons que implica incentivar el professorat perquè adquireixi aquests nivells B1 o B2 en anglès, generar materials didàctics suficients i adients i que els nens i nenes s’adaptin i adoptin aquest nou model educatiu com quelcom natural. No

|5

“La presència de l’anglèscom a llengua vehicular de la resta de matèries ha d’ocupar un 15%del curs” obstant, no podem perdre més el temps en aquest sentit perquè el repte dels idiomes no espera i, a més, no atacar des de l’arrel la problemàtica existent portaria a condemnar una part de la població, aquella més vulnerable, a no tenir oportunitats en el seu futur més immediat.

www.iccic.edu/idiomes

93 200 11 33

6|

| Plans d’estudis

Sense idioma no hi ha graduació

El sistema educatiu català encara arrossega l’assignatura pendent de proporcionar el coneixement bàsic d’un idioma estranger. Aquest dèficit es manifesta especialment en la formació post-obligatòria. Amb aquest objectiu, el Departament d’Ensenyament ha posat en marxa durant aquest curs una proposta innovadora, de forma que l’estudiant universitari no podrà obtenir el seu títol si no demostra un nivell mínim en una llengua estrangera. En el temps que romangui a la universitat, l’alumne haurà d’acreditar la competència amb un examen que podrà realitzar durant els anys que hi sigui.

David Rodríguez

Per tal d’ajudar als estudiants a aconseguir aquesta prova, a les aules es parlarà més anglès, s’augmentarà la xifra de matèries impartides en un altre idioma i es potenciaran els programes d’intercanvi. La consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, destaca la importància del domini de l’anglès, però no “només tenir-lo sinó també treballar amb ell”. De moment, segons les dades aportades per ella mateixa a l’inici de curs, 170 centres d’ensenyament obligatori ja imparteixen classes en anglès i ofereixen intercanvis internacionals i uns altres 92 disposen de projectes experimentals amb llengües estrangeres. La Conselleria aposta per la metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengües Estrangeres), model pedagògic que considera que l’anglès s’ensenya millor amb assignatures comunes, com és el cas de la història, que amb matèries independents.

Tot i aquestes estratègies, les carències en el domini dels idiomes se segueixen

donant en els estudis postobligatoris (carreres universitàries i FP). En el cas dels graus universitaris, només dos (Estudis Anglesos a la UB i Estudis Internacionals d’Economia i Empresa a la UPF) dels 1.183 que pot escollir un alumne a Catalunya s’imparteixen completament en anglès.

Un 26,29% del total, xifra que representa 311 graus, es donen parcialment en anglès, encara que només a sis la llengua suposa el 50% o més de les hores lectives.

Certificatsdecompetència

En l’apar tat dels màsters, les estadístiques són una mica més positives.

De l’oferta de 832, 80 s’imparteixen completament actualment en anglès.

La Secretaria d’Universitats de la Generalitat de Catalunya precisa que el curs passat van ser només 66 i la previsió és que l’any vinent arribin a 92. Un 23% de la resta de màsters, un total de 192, s’ensenya parcialment en anglès.

D’aquests, 38 disposen de més de la meitat de les

assignatures en aquesta llengua. Per millorar aquestes xifres, el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas- Colell, va anunciar que és necessari garantir un nivell suficient de competència en terceres llengües, especialment l’anglès, per als joves que es graduïn. El requisit per obtenir el títol és posseir el B2, equiparable al First Certificate of English.

Paral·lelament, la Generalitat i les 12 universitats catalanes han implantat, a través del Consell Interuniversitari de Catalunya, un nou Certificat de Llengües de les Universitats Catalanes (CLUC). Aquest reconeixement, inèdit a l’Estat espanyol, és homologable al Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües.

En l’àmbit de la millora educativa i la qualitat docent, la Secretaria d’Universitats està incentivant l’elaboració de plans de llengües, augmentant el nivell lingüístic dels textos en anglès publicats als webs universitaris i incrementant les hores de docència en els idio-

mes tercers. De la mateixa forma, la Conselleria ha presentat unes guies de conversa interactives, disponibles com a aplicacions mòbils per als dispositius iPhone i Android, en la que es combina el català amb el francès, l’anglès, l’italià, l’alemany i el portuguès.

De la seva banda, a la Formació Professional (FP), que ha esdevingut una sortida idònia per la inserció laboral, tots els cicles formatius de grau mitjà estan obligats a oferir un mòdul tècnic d’almenys 99 hores. A la pràctica, suposa t re s h o re s s e t m a n a l s d’aprenentatge de la llengua. Des d’Ensenyament, es recorda que la taxa d’atur entre els graduats de la FP és del 15%, molt per sota del 50% dels joves d’entre 16 i 24 anys i del 22% de la mitja catalana.

Formació als professors

El mòdul mínim de 99 hores l’imparteixen professors de l’especialitat d’anglès o docents d’FP que han assolit un nivell mínim de B2. En aquest sentit, en determinats cicles for-

Només 2 dels 1.183 graus universitaris catalans són en anglès matius de grau superior (comerç o marítim-pesquer, per exemple) també donen l’oportunitat de fer un mòdul d’anglès tècnic que pot arribar a les 132 hores. A més d’aquestes opcions, el Departament d’Ensenyament apunta que existeixen dues vies més per fomentar l’anglès: el disseny d’ac tivitats d ’e n s e ny a m e n t p e r a l’aprenentatge i la utilització de la llengua anglesa en el projecte de síntesi.

Com a complement, hi ha una sèrie de cicles formatius (administració, gestió, comerç i màrqueting i hote-

Plans d’estudis |

leria i turisme) que plantegen una segona llengua estrangera, habitualment el francès.

A més de la introducció de l’anglès als currículums acadèmics, Ensenyament està portant a terme un Pla d’Impuls, com la formació metodològica per al professorat i la reserva de places a l’Escola Oficial d’Idiomes (EOI). Fins i tot, els docents disposen de material d’elearning.

Tot i aquests esforços, el nivell dels alumnes que arriben a la formació postobligatòria és bastant baix.

Només un 23,7% dels estudiants que l’any passat van finalitzar l’ESO va aconseguir un resultat acceptable d’anglès. Aquestes xifres encara es troben lluny de

l’objectiu de què en acabar els seus estudis obligatoris almenys la meitat dels joves de 16 anys adquireixin el B1, però el pla de plurilingüisme de la Conselleria és que la competència dels estudiants vagi creixent de manera progressiva.

D’aquesta forma, a primària un 12% de les assignatures s’impartirà en anglès, a l’ESO i la FP s’arribarà al 15% i al Batxillerat al 18%.

La penetració idiomàtica també es farà mitjançant les investigacions i les pràctiques a les empreses.

A la cua de les enquestes En el context global, les dades no són tampoc massa positives. En un exhaustiu estudi realitzat per l’empresa Education

First, que ha elaborat el primer índex mundial del nivell d’anglès entre adults, Espanya queda a la cua dins dels països de l’Europa Occidental. La companyia ha creat aquest registre sobre la base d’una mostra de més de dos milions de persones de 44 països diferents que van dur a terme proves d’anglès on-line entre el 2007 i el 2009.

En la llista global, Espanya està en la 24a posició.

“En una economia cada vegada més internacional, el domini de l’anglès cobra una importància encara major en tractar-se de la llengua bàsica per a gran part del comerç internacional”, diu Eduardo Rubio, director general d’Education First a Espanya. “No obstant

això, segons l’estudi, com l’espanyol també és essencial al món hispanoparlant, això pot restar motivació per aprendre anglès, ja que els espanyols ja poden viatjar, fer negocis i comunicarse en el seu propi idioma amb molts altres països estrangers.”

Rubio parla d’una altra possible raó per a aquest dèficit. Segons assegura, l’informe de Education First revela que en països com Espanya, en els quals les exportacions no representen una proporció important de la seva economia, la capacitat d’expressió en anglès sol ser més baixa que als països l’economia dels quals es basa principalment en les vendes a l’exterior.

Els cicles formatius de grau superior de comerç i marítimpesquer ofereixen un mòdul d’anglès tècnic de 132 h.

7

8|

| Mapa

Escoles d’idiomes a Barcelona

11

RONDA

31

09

04 17

36

12

06

0

34 01

02

03

04

05

06

07 08

09

ABC HUMBOLDT T. 93 415 57 57 Guillem Tell, 27 www.abchumboldt.com

33

TEACHER’S SCHOOL T. 93 458 00 87 Roger de Flor, 202

PLAÇÁ DE FRANCESC MACIÀ

30

ACCENT IDIOMES T. 93 346 67 37 Gran de Sant Andreu, 226 www.accentidiomes.com

PLAÇÁ ESPANYA

23 PA

RA

LE

L

ASTON IDIOMAS EN EL MUNDO T. 93 280 22 29 Pg. Manuel Girona, 63 -82 www.astonidiomas.com ITORAL

RONDA L

BCN LANGUAGES T. 93 238 45 16 Pl. Gal·la Placídia, 22, entl. 1 www.bcnlanguages.com BIG BEN IDIOMES T. 93 321 85 73 Pl. Comas, 15 www.bigbenidiomes.com

12

ESCOLA D’IDIOMES BERLITZ T. 93 280 43 81 Av. Diagonal, 646 www.berlitz.es

CALLAN SCHOOL T. 93 415 54 52 Via Augusta, 6 www.callanschool.info/es

13

ESCOLA OFICIAL D’IDIOMES VALL D’HEBRON T. 93 418 68 33 Av. Jordà, 18 www.eoibcnvh.cat

CSI CENTRO SUPERIOR DE IDIOMAS T. 93 217 68 63 Rafael Batlle, 24, 4rt www.cs-idiomas.es

14

ESL EDUCACIÓN ESPAÑA T. 93 343 78 44 Roger de Llúria, 44, 1er 4a www.esl-education.org/en/ home.htm

15

EUROIDIOMAS T. 93 457 50 56 Bailen, 150, pral. 1 www.euroidiomas.es

16

HELEN DORON ENGLISH T. 93 459 24 45 Roger de Flor, 264-266, baixos www.helendoron.es

BRITISH COUNCIL T. 93 241 97 01 Amigó, 74-83 www.britishcouncil.org

10

CIC ESCOLA DE IDIOMES T. 93 200 11 33 Via Augusta, 205 www.idiomes.iccic.edu

11

ESADE IDIOMAS T. 93 280 61 62 Av. Pedralbes, 60-62 www.esade.edu/web/eng

17

HOME ENGLISH T. 900 50 41 53 Av. Diagonal, 662-664 www.home.es

18

IDIX T. 902 99 90 11 Sagués, 51, pral. 1 www.idix.es

19

INLINGUA T. 93 412 33 02 Bruc, 140-142, baixos www.inlingua.es

20

INSTITUT D’ESTUDIS NORD-AMERICANS T. 93 240 51 10 Via Augusta, 123 www.ien.es

21

INSTITUT EUROPEU D’IDIOMES T. 93 453 94 14 Sepúlveda, 145 www.ieidiomes.com

2

Mapa |

|9

13 38

A DE DALT

ROND

A DE

10

07

18 28

21

01

20

03

05

22

32

08

DIA

DALT

19 14

GON

AL

26

35

27

15

25 24

29

37

16 02

A

IAN

ID ER

M ARAGÓ

GRAN VIA PLAÇÁ DE LES GLÒRIES

DIA

GON

AL

RONDA LITORAL

22

23

24

25

26

INSTITUT FRANÇAIS DE BARCELONE T. 93 209 59 11 Moià, 8 www.institutfrancais.es/barcelona

27

GOETHE INSTITUT T. 93 292 60 06 Manso, 24-28 www.goethe.de/ins/es/bar/deindex. htm?wt_sc=barcelona

28

INTERNATIONAL HOUSE BARCELONA T. 93 268 45 11 Trafalgar, 14 www.ihes.com/bcn/indexsp.html ISTITUTO ITALIANO DI CULTURA DI BARCELLONA T. 93 487 53 06 Ptge. Méndez Vigo, 5è E www.iicbarcellona.esteri.it LANGUAGES4LIFE T. 93 487 51 16 València, 275, 3er www.languages4life.com

29

30 31 32

LANGUAGE COURSE T. 93 268 87 75 Ronda Sant Pere, 16, 3er www.languagecourse.net LONDON LANGUAGE CENTRE T. 93 410 00 77 Muntaner, 184 www.londonlanguagecentre.com MERIT SCHOOL T. 93 243 15 24 Campo Florido, 54-56 www.meritschool.com MUNDILINGUA T. 93 423 12 77 Entença, 99, entl. A www.mundilinguabcn.com OCÉANO IDIOMAS T. 93 280 40 65 Milanesado, 21-23 www.oceanoidiomas.com POLYGLOTA T. 93 163 30 43 Bruc, 174, àtic 2 www.polyglota.com

33

REGENT SCHOOL IDIOMAS T. 93 432 64 89 Quetzal, 32, local 1 www.regents-school.es

34

SKY LANGUAGEs T. 902 05 26 22 Trav. de les Corts, 361 www.skylanguages.com

35

SPEAKEASY LANGUAGE SCHOOL T. 93 342 71 97 Ronda Universitat, 7, 1er 3a www.speakeasybcn.com

36

THE GEORGIAN MANOR HOUSE T. 93 202 24 88 Modolell, 18, 3 2 www.thegeorgianmanorhouse.com

37

UAB IDIOMES T. 93 433 50 60 St. Antoni Maria Claret, 171 www.uab.cat/servei-llengues

38

UNIVERSITAT OBERTA DE CATALUNYA UOC T. 93 450 52 00 Av. Tibidabo, 39-43 www.uab.cat/servei-llengues

10 |

| Escoles d’idiomes

Quèhihadenoue d’idiomes?

Les noves tecnologies i les exigències del mercat laboral han comportat canvis en el sector de l’ensenyament de llengües. Algunes de les tendències que han detectat les acadèmies són un augment de la demanda de la formació on-line, de certificacions oficials i d’idiomes més enllà de l’anglès.

Ariadna Cortés

Berlitz

Paloma García DirectoraescolaEixample

Escola de llengües UOC

EF Education First

ESL Idiomes a l’estranger

Euroidiomas

“Des que Berlitz va néixer el 1878 als Estats Units, les nostres escoles s’han mantingut fidels al nostre esperit: un idioma és tota una experiència i és parlant com se n’aprèn. La situació actual i la globalització ens han creat nous desafiaments i oportunitats quant a la flexibilitat, tant horària com física. I gràcies a les noves tecnologies hem pogut donar resposta a aquells que necessiten poder formar-se a qualsevol moment del dia i també als que volen fer-ho en grup però no poden desplaçar-se a un centre Berlitz. Així, oferim classes per telèfon 24 hores al dia 7 dies a la setmana, classes virtuals amb professors en temps real i plataformes per a l’auto-formació amb 218 especialitzacions que evolucionen amb l’alumne. El nostre ventall de solucions sempre busca el màxim aprofitament i gaudiment de la formació.”

“La popularització d’Skype ha donat pas a la idea que un bon aprenentatge virtual necessàriament inclou classes particulars amb un professor.

Certament, la càmera web ofereix infinites oportunitats d’aprenentatge, però les activitats no seran eficients si no s’emmarquen en una metodologia adequada a l’entorn virtual; en aquest sentit, la UOC compagina la flexibilitat de l’aprenentatge en línia amb la qualitat de la docència acadèmica. Com a resultat de la nostra recerca disposem d’una sèrie d’eines i activitats per practicar l’expressió oral en línia, un projecte que ha merescut el suport de la CE. La nostra metodologia està orientada a l’acció i la participació que, sense deixar de banda la gramàtica, ha de permetre que els alumnes puguin resoldre situacions comunicatives en la llengua estudiada.”

D’entre les noves tendències en destaquen dues: l’estudi de les llengües mitjançant dispositius mòbils i apps i l’aprenentatge d’idiomes a l’estranger a través d’anys acadèmics i cursos especialitzats per sectors. Per això, des d’EF Education First oferim, per exemple, classes presencials on les tablets i les apps són el suport dels alumnes, de manera que es poden treballar molts més continguts. Pel que fa als estudis reglats, hem notat com la demanda de l’any acadèmic a l’estranger s’ha disparat, així com també s’ha multiplicat el nombre de professionals que volen dominar el llenguatge tècnic de la seva àrea de coneixement per optar a un mercat internacional.

En aquest sentit, oferim cursos per millorar el llenguatge professional mentre es realitzen pràctiques laborals o programes de voluntariat.

“Les tendències dels cursos d’idiomes a l’estranger no han canviat gaire en els últims dos anys. El 85% dels nostres clients demanen cursos d’anglès a Europa degut a la proximitat i a la durada de les estades, de 3 a 4 setmanes.

Són aquells que fan cursos de més de 12 setmanes els que es decideixen per destins més llunyans, com Austràlia o els EUA. Una tendència a tenir en compte són els treballadors que aprofiten les vacances per continuar amb la seva formació lingüística, que normalment demanen destins més exòtics com l’Índia, Hawaii, Califòrnia, Sud-àfrica... o per cursos especialitzats: per a majors de 30, anglès + ioga, + cuina, + golf, etc. A més, arrel de les promeses de feina de l’Angela Merkel a les seves visites al nostre país, la demanda de cursos d’alemany s’ha duplicat en l’últim any.”

“Un any més estem a punt d’iniciar el curs 2013/14 en el nostre centre i la demanda d’idiomes continua repartintse segons els paràmetres habituals: el 80% dels alumnes estudiaran anglès, el 12% francès i el 8% restant alemany. Aquests percentatges s’han mantingut similars en els últims 15 o 20 anys, si bé és cert que en els últims dos o tres la demanda de francès i alemany ha augmentat. Observem també que moltes de les persones que volen aprendre una llengua ho fan amb la intenció de, en un futur pròxim, poder treballar en un país estranger. Això, és clar, és conseqüència de l’elevada taxa d’atur que patim actualment al nostre país.

Desitjo sort a tots els alumnes d’Euroidiomas que inicien el curs i els recordo que, en l’aprenentatge d’idiomes, la constància té premi.”

Ferran Ferrando Director

Xavier Martí Director de comunicació

Laia López Responsable

Pedro Punzano Director

Escoles d’idiomes |

enl’aprenentatge FIAC

Santi Miralda Director

“L’anglès segueix sent l’idioma més demanat en tots els àmbits de la societat, però hem detectat que ens els últims anys hi ha hagut un repunt en la demanda de llengües com l’alemany, el francès o, fins i tot, el xinès. També en aquests últims anys els exàmens de certificació i, en particular, els exàmens de Cambridge, han agafat una nova embranzida, en part per la necessitat d’acreditar un determinat nivell d’anglès a la universitat o al món laboral i, en aquest sentit, FIAC ha aconseguit poder oferir aquests exàmens en els nostres centres de Terrassa.

Per últim, en l’ensenyament d’idiomes també han anat agafant força les modalitats de formació no presencial. A FIAC hem optat per una modalitat mixta o semi-presencial, que anomenem blended learning: es tracta de donar la flexibilitat de la formació on-line, però combinada amb les virtuts de les classes presencials.”

British Council

Neil Reid Professor sènior i responsabledemàrqueting “La principal tendència que hem observat en els darrers temps és que els joves tenen cada vegada més nivell d’anglès, cosa que ha derivat en el corresponent augment del nombre de classes de nivells Advanced i Proficiency que oferim. Hi ha diferents raons per les quals s’ha donat aquesta tendència: primer de tot, el nivell d’ensenyament d’anglès a les escoles ha millorat significativament gràcies a l’esforç que hi han dedicat professors, pares i entitats educatives. I, en segon lloc, els joves estan més exposats a la llengua anglesa a través d’Internet i es comuniquen en línia amb tot el món. Ensenyar a aquests nivells requereix professors molt competents, i nosaltres ens assegurem que els nostres estiguin altament qualificats i disposin dels millors recursos. A més, posem molt èmfasi en l’aspecte comunicatiu perquè la gent tingui l’oportunitat d’expressarse en un ambient relaxat.”

Institut d’Estudis Nord-americans Sílvia Cardús Directora acadèmica

“L’aprenentatge d’una nova llengua es pot fer de dues maneres diferents: a través d’una immersió lingüística permanent o a través de classes de

International House

Institut Francès UAB Idiomes Yannick Rascouët Director

Richard Turner Director Barcelona

“Donat que a International House som un centre autoritzat per organitzar i acollir els exàmens de Cambridge (com és el cas, per exemple, del First Certificate) a les nostres seus, hem tingut l’oportunitat de detectar un augment considerable d’estudiants que, a més d’aprendre l’anglès, volen aconseguir un títol reconegut internacionalment que així ho certifiqui. Una altra tendència que hem observat durant aquests últims anys ha estat l’augment de persones que es volen preparar per ser professors d’espanyol per a estrangers. Molts d’ells han pres la decisió d’anar-se’n a fora i consideren aquesta opció com a una possible sortida professional. Busquen, aleshores, un curs de preparació pràctic (que quan l’acabis estiguis preparat per començar a treballar), intensiu (el nostre dura 4 setmanes) i que, a més, estigui reconegut (el nostre ho està per IL3 - Universitat de Barcelona).”

“Tant els estudiants com els professionals coneixen avui en dia els avantatges de dominar la llengua francesa, especialment a l’hora de definir una perspectiva de carrera. La majoria d’aquestes persones ja és bilingüe (català/castellà) i practica l’anglès i/o una altra llengua. A l’Institut aprenen el francès i es familiaritzen amb la nostra cultura gràcies a la mediateca i a les activitats culturals que organitzem: cinema, debats d’idees, trobades amb autors, teatre...

El centre ofereix una gran varietat de cursos anuals, semestrals i trimestrals a diferents ritmes: 1,5, 3, 6 o 10 hores per setmana. Les estades lingüístiques d’immersió a França, Suïssa o Quebec també són una fórmula interessant i apreciada. Els estudiants poden certificar el seu nivell presentant-se a les proves dels diplomes DELF i DALF i als test de coneixement del francès, que estan internacionalment reconeguts.”

“Hi ha tres tendències que tenim en compte en la nostra oferta de serveis: el domini d’idiomes és fonamental en un món on la mobilitat de treballadors i estudiants és la norma; preparem persones que van a treballar o estudiar a altres països i també oferim cursos de català i espanyol per a estudiants estrangers, i l’acreditació d’un nivell d’idiomes és important, sovint imprescindible, per accedir al món laboral i a l’ensenyament.

A UAB Idiomes, els cursos donen dret a una certificació universitària i reconeguda, i tenim cursos de preparació per a exàmens oficials en altres idiomes. Finalment, hem incorporat les noves tecnologies a les aules, materials i modalitats dels cursos. Estudiants i professors treballen fora de l’aula, en les xarxes socials, amb un accés pràcticament il·limitat a recursos i contacte real amb els idiomes per tal de reforçar les classes i la feina presencial.”

Jonathan Dykes Director Barcelona

llengua per a estrangers en el país d’origen. En el segon cas, l’estudiant ha de tenir tant voluntat per aprendre com ganes de fer aquest esforç específic.

A l’Institut Nord-americà, amb 62 anys d’activitat, creiem que l’ensenyament s’ha d’inspirar en el cicle natural d’aprenentatge dels nens, on el primer és aprendre a entendre el que ens diuen i

després a expressar el que més es necessita. Per aquest motiu a l’Institut donem preferència a la comprensió i l’expressió oral, dedicant-hi dues terceres parts del temps lectiu. La resta del temps es dedica a treballar el vocabulari, l’ortografia i la sintaxi. Amb aquesta combinació es desenvolupen totes les habilitats lingüístiques necessàries per parlar correctament l’anglès.”

| 11

12 |

| Món laboral

, s e m o i Id

i c o g e n r o l l i el m

l’informe “La competència entre països: com les barreres culturals i de comunicació afecten els negocis”, un estudi publicat per The Economist en que es van entrevistar 572 executius d’empreses amb seu a diferents punts del planeta, a més d’experts independents i executius d’alt nivell. Els resultats revelen que quasi dos terços de les organitzacions tenen dificultats amb la comunicació a l’estranger. La majoria entenen l’impacte d’una comunicació efectiva, però tot i així no estan prenent les mesures necessàries per solucionar les deficiències. Segons l’informe, quasi el 47% de les empreses no ofereix suficient formació lingüística a la seva plantilla. Per contra, la meitat de les organitzacions opinen que els seus treballadors necessiten parlar un altre idioma en el seu lloc de treball.

Plantilla multicultural

La barrera lingüística és un dels obstacles més importants que es troben les empreses a l’hora d’internacionalitzar-se, un procés pel qual opten cada vegada més companyies. Per això, la demanda d’idiomes en les ofertes de feina ha crescut de manera sostinguda en els últims anys. L’anglès segueix dominant el món dels negocis, però en molts casos el seu coneixement es dóna per fet. Ara, la tendència és requerir una tercera llengua. El francès i l’alemany són les primeres de la llista, en la que també apareixen els idiomes de països amb economies emergents, com el xinès o el portuguès.

Ariadna Cortés

En un món cada vegada més globalitzat, el coneixement d’idiomes esdevé un requisit indispensable per accedir a un gran percentatge de llocs de treball.

D’una banda, cada vegada hi ha més empreses catalanes i espanyoles que aposten per travessar les fronteres, ja com a estratègia de creixement, ja per assegurar-se el futur. De l’altra, des que va començar la crisi la circulació de treballadors entre diferents països, espe-

cialment entre els membres de la Unió Europea, no ha parat de créixer. I, si bé la tecnologia de la que disposem actualment ha reduït les distàncies, hi ha barreres que segueixen separant unes parts del món de les altres. Dues de les més importants, i que sovint van de la mà, són l’idioma i la cultura, dos factors que afecten especialment el món dels negocis. Tal i com recull un estudi sobre la internacionalització de les pimes europees publicat

per la Comissió Europea el 2010, quan les empreses comencen a exportar veuen les barreres lingüístiques i culturals com a obstacles importants.

L’estudi Pimlico, també encarregat per la CE i presentat el 2011, demostra clarament que les societats amb una estratègia lingüística coherent han augmentat el volum de ventes entre un 10 i un 25%. Els resultats de l’estudi, en el que es van realitzar entrevistes a 40 empreses que

apliquen estratègies lingüístiques avançades, posen de manifest que les companyies europees encara perden contractes degut a les barreres lingüístiques i culturals. Tot i així, el document també destaca que algunes societats han après dels seus errors de comunicació en el passat i ara són conscients de la importància fonamental de la gestió lingüística en les operacions transfrontereres.

En la mateixa línia apunten les conclusions de

Ambdós estudis assenyalen en una mateixa direcció: plantilla multicultural. I no hi ha dubte que el coneixement d’idiomes és un requisit indispensable per formar-ne part. Per això, aquesta tendència s’ha traduït en un augment de la demanda d’idiomes en les ofertes de feina dels últims anys. Segons les dades de l’empresa de recursos humans Adecco, després de la frenada del 2010, l’únic any en què van disminuir les ofertes que exigien el coneixement d’idiomes, el 2011 el fenomen va tornar a repuntar, passant del 27,5% d’ofertes que requerien el coneixement d’una llengua estrangera al 28,8%.

Aquest percentatge, que d’entrada pot semblar baix, augmenta en funció del sector d’activitat de l’empresa, del tipus de tasques a desenvolupar en el lloc de treball i del càrrec. Així, segons dades d’Adecco, els sectors que presenten un major grau d’internacionalització són els que, lògicament, mostren una major demanda d’idiomes. Aquest és el cas del dels recursos energètics, amb un 50,03% d’ofertes que en requereixen el seu coneixement, l’industrial (50,01%) i el de l’ensenyament que, amb l’augment de l’oferta i els

Món laboral |

Quan les empreses comencen a exportar les barreres lingüístiques i culturals es converteixen en obstacles importants centres bilingües, ha incrementat les seves exigències d’idiomes en els últims anys fins al 39,68%. L’empresa de recursos humans també destaca que la demanda de candidats que sàpiguen comunicar-se en altres idiomes és major en aquelles àrees que estan en permanent contacte amb pro-

veïdors, clients o mercats diferents. Així, un 89,43% de les ofertes de feina de l’àrea d’exportació requereixen el coneixement d’una segona llengua. A aquesta la segueixen les àrees de direcció general (49,75%), màrqueting (47,62%), administració i finances (44,92%) i qualitat (38,39%).

Pel que fa al càrrec, un estudi elaborat per la consultora Randstad, també amb dades del 2011, destaca que la necessitat de dominar un segon idioma augmenta en relació al perfil demandat. Així, és un requisit indispensable per al 58% de les ofertes dirigides a recent llicenciats, augmenta fins al 65% si es tracta de llocs per a executius intermedis i assoleix el 100% per als càrrecs d’alta direcció. Per sectors, segons Randstad, els que exigeixen amb més fermesa en els seus processos de selecció el coneixement d’altres llengües són les ofertes de treball relacionades amb carreres tècniques i perfils de l’àrea de finances i banca, així com comandaments executius de l’advocacia i de diferents posicions de vendes i màrqueting.

Més enllà de l’anglès

Però, quin idioma obre més

portes? Sense cap mena de dubte, l’anglès. La llengua de Shakespeare és la que domina el món dels negocis i la tendència és que la demanda en continuï creixent en el futur.

Les dades ho confirmen: segons Adecco, l’any 2011 era un requisit imprescindible en més d’un 86% de les ofertes de feina quali-

ficada, un 14% més que l’any anterior. En la mateixa línia, Randstad afirma en un estudi que parlar anglès incrementa en un 44% la possibilitat de trobar una feina. Els experts, però, alerten que cada vegada més el coneixement d’anglès es quelcom que es dóna per fet i que les empresesestan ja demandant un

tercer idioma. Per a Mª Ángeles Tejada, directora de Randstad Professionals, “ja no només és convenient dominar una llengua com l’anglès, sinó que el propi mercat ha fet que d’altres, com el xinès, per exemple, s’hagin convertit en les noves oportunitats de feina per als professionals del segle XXI.” Per tant, si ja es domina o es té una base sòlida d’anglès, la millor opció per incrementar les possibilitats de trobar feina és aprendre un altre idioma.

Per saber quin d’ells és més útil en l’àmbit dels negocis, les dades d’exportacions i importacions esdevenen un indicador a tenir en compte.

Així, del 100% de les exportacions que l’Estat espanyol va fer el passat mes de juny, els països o zones que en van rebre un percentatge major van ser els següents: França (17,3%), Alemanya (10%), Regne Unit (8,3%), Portugal (7,2%), Amèrica Central i del Sud (6,7%), I tàlia (6,6%), Amèr ica del Nord (3,9%) i la Xina (1,5%). Els percentatges varien en les importacions, però les àrees geogràfiques del top 8 coincideixen.

Excloent-hi les regions on es parla anglès o espanyol, queden, doncs, el francès, l’alemany, el portuguès, l’italià i el xinès.

Aquesta informació coincideix en gran mesura amb les dades de l’informe d’Adecco, que destacava

| 13

14 |

| Món laboral

que el 2011 els idiomes més requerits després de l’anglès eren, per aquest ordre, el francès, l’alemany, l’italià i el portuguès. El francès havia augmentat el seu pes dins de l’oferta i era requerit en un 9,07% de les ofertes de feina qualificada.

Aquell mateix any l’alemany repuntava i se sol·licitava en quasi un 5% de l’oferta, un percentatge que ha seguit creixent en els anys posteriors degut al bon estat del mercat laboral germànic, especialment en comparació amb el de molts altres països europeus. L’italià i el portuguès també milloraven i eren requerits pel 0,85% i el 0,95% de l’oferta, respectivament.

Les llengües emergents Queda clar, doncs, que els països veïns o propers

tenen una gran influència en l’economia de l’Estat espanyol i que, per tant, els seus idiomes oficials són una aposta segura. En el cas del francès, a més, s’ha de tenir en compte que és llengua oficial a 32 països i que és un idioma molt estu-

diat arreu del món. Pel que fa al portuguès, no s’ha de passar per alt que també és la llengua oficial del Brasil, un país que forma part de les potències emergents BRICS i que té unes bones perspectives de creixement.

En el futur més proper, a

més, Brasil acollirà la celebració de la Copa del Món de Futbol el 2014 i les Olimpíades el 2016. Els idiomes oficials d’uns altres dos BRICS, Rússia i la Xina, també són molt útils en el món dels negocis. Rússia té un gran potencial de

desenvolupament però la majoria de russos no parlen anglès amb fluïdesa, el que implica que per fer negocis allà és necessari saber rus.

A diferència del portuguès, però, aprendre rus implica per als habitants de l’Europa occidental un gran esforç. El mateix passa amb el xinès, una llengua molt complexa la demanda de la qual anirà augmentat de manera sostinguda. I és que la Xina és una gran potència econòmica que, a més, representa un mercat enorme a on cada vegada hi ha més empreses interessades a fer-hi negocis.

Per últim, l’àrab també està adquirint importància com a llengua en el mercat internacional, tot i que en alguns països comparteix oficialitat amb el francès i, per tant, també s’hi pot treballar en aquesta llengua.

Espanya, avançant des de la reraguarda Malgrat la reconeguda importància de saber idiomes a l’hora de buscar feina, el seu domini segueix sent una assignatura pendent a l’Estat espanyol. Segons dades de l’Eurostat, Espanya és el quart país de la UE on menys adults parlen idiomes malgrat que, paradoxalment, els espanyols inverteixen el doble que la resta del món a estudiar una llengua estrangera, generalment l’anglès.

Amb tot, sembla que la situació va, poc a poc, millorant: segons la segona edició de l’estudi EF English Proficiency Index (EPI), elaborat per EF Education First i presentat en 2012, Espanya ha escalat sis punts quant a coneixement d’anglès respecte a l’edició anterior, i actualment se situa en el lloc número 18. Dins d’Europa ocupa la posició 14, per davant de Portugal, França, Itàlia i Rússia. Des del portal de recerca de feina Infojobs confirmen que han detectat aquesta millora; així, la responsable d’Infojobs Formación, Ana Martínez, explica que “la demanda d’anglès creix progressivament, però encara ho fa més el nombre d’inscrits a aquestes ofertes. Això sembla indicar una major preparació en aquest idioma per part dels professionals.”

Per a la directora d’EF a Madrid, Virginia Molet, la causa del deficient nivell d’anglès a Espanya és, a banda del “problema base” d’una fonètica diferent, que l’educació no li ha atorgat la suficient importància en el passat. Això, però, també ha anat canviant progressivament. Cada vegada són més els centres d’educació primària i secundària que apliquen el programa AICLE o d’Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua, que consisteix a impartir algunes assignatures en anglès a més de les tres hores setmanals obligatòries de llengua estrangera. També augmenta el nombre de graus universitaris en els que es cursa un percentatge dels crèdits en anglès. Per últim, el programa Erasmus per anar a estudiar una part de la carrera universitària a algun centre europeu permet a molts alumnes realitzar la tan recomanada immersió lingüística.

Els resultats d’aquests avenços es van notant de mica en mica, però encara hi ha molta feina per fer. En diferents informes, grups de treball de la CE especialitzats en idiomes recomanen ampliar l’oferta de llengües impartides durant l’educació secundària i augmentar la mobilitat dels estudiants, entre d’altres consells. A les empreses, la Comissió els recomana dedicar més esforços a la formació en idiomes dels seus empleats. En el cas específic de l’Estat espanyol, a més, es podria afegir l’opció d’eliminar progressivament el doblatge de la televisió i el cinema, a més de l’exigència de conèixer idiomes per accedir a un càrrec públic d’alt nivell.

Gradua’t a l’escola universitària més personal i assegura

el teu futur Grau en

Fisioteràpia

Grau en

Infermeria El teu esforç, la nostra experiència.

T’hi apuntes?

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

www.eug.es EUGimbernat

@EUGimbernat

Grau d’Informàtica

i Serveis