Passport. El món dels idiomes núm. 001

El futur, en molts idiomes Aprèn-ne i menja’t el món! escoles d’idiomes · universitat · empresa plans d’estudi · metodologia · finançament

2|

| Sumari

Sumari Plans d’estudis: Els idiomes, una assignatura (encara) pendent?

03

Plans d’estudis: La veu dels rectors

06

Escoles d’idiomes: Per on començar amb els idiomes?

08

Món laboral: El valor afegit del plurilingüisme

12

Món laboral: Entrevista a M. Ángeles Tejada, directora de RRHH de Ranstad

14

EDITA: komunicakit. c/ París, 45-47, entlo. 3ª 08029 Barcelona Tel.: 93.737.00.33 komunicakit@komunicakit.com www.komunicakit.com Cualquier forma de reproducción, distribución, comunicación pública o transformación de esta obra solo puede ser realizada con la autorización de sus titulares, salvo excepción prevista por la ley. Diríjase a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necesita fotocopiar o escanear algún fragmento de esta obra.

La tira

AUTOR: MIQUEL BUSTOS. GUANYADOR DE LA BECA CONNECTA’T AL CÒMIC 2012 ORGANITZAT PER L’AGÈNCIA CATALANA DE JOVENTUT

Plans d’estudi |

Estudiar idiomes a Catalunya, una assignatura (encara) pendent?

“Comptable júnior anglès Advanced”, “responsable de comunicació amb alemany”, “product designer amb un alt nivell d’anglès”, “editor - especialitat matemàtiques (es valoraran coneixements de llengua anglesa)”, “mestres d’educació primària amb coneixement de l’idioma anglès (és un dels aspectes que més es tindrà en compte en la valoració de candidatures)”, etcètera. Si fem un cop d’ull als principals cercadors de feina a Internet ens adonarem de seguida que bona part de les ofertes laborals que hi apareixen exigeixen el domini d’un idioma estranger com a element imprescindible o altament valorable a l’hora de decidir-se per un candidat.

Emma Bouisset

En el món globalitzat en què vivim ja no n’hi ha prou amb disposar d’un títol universitari per aconseguir una feina. Parlar (i escriure) molt bé en anglès, alemany, francès, rus o xinès pot suposar la diferència entre culminar amb èxit un procés de selecció o quedar-se a les

portes del treball desitjat. I no ens enganyem: el domini eficient d’una segona llengua no és cosa d’un dia i l’aprenentatge de l’anglès (o del francès o l’alemany), tot i que l’escola i la universitat catalanes cada vegada proporcionen més eines per aconseguir-lo, segueix sent una de les assignatures

pendents del nostres estudiants.

L’estat de la qüestió al’ensenyamentobligatori

L’adquisició d’una segona o tercera llengua és un procés llarg, complex i ple de matisos, com demostren els resultats de les darreres proves de com-

petències bàsiques efectuades pel Departament d ’ E n s e ny a m e n t d e l a Generalitat de Catalunya, el passat mes de març, a 60.198 alumnes de quart d’ESO (el 92,9 per cent de l’alumnat matriculat per a aquest curs). Si es fa una lectura global, veurem com s’ha produït una milloria

en el domini de l’anglès per part dels estudiants catalans, amb un 69,8% d’aprovats en comparació amb el 67,4% de l’any anterior. En canvi, si s’analitza la mateixa prova per dimensions, s’observen grans diferències. Així, mentre que en comprensió oral superen l’examen un 78,8% dels

|3

4|

| Plans d’estudi

Els estudiants de grau hauran de tenir un nivell B-2 d’idioma estranger

estudiants i en comprensió lectora són un 75,4% els aprovats, en expressió escrita nomes 5 de cada 10 alumnes demostren que poden redactar satisfactòriament dos textos curts en aquest idioma.

L’AprenentatgeIntegratde Contingut i Llengua

En els darrers deu anys, però, al nostre país escoles i instituts de secundària han fet un gran esforç per tractar d’eradicar el problema de l’anglès amb la impulsió de programes educatius bilingües o en règim de semi-immersió que inclouen, a banda de les tres hores setmanals obligatòries de llengua estrangera (majoritàriament anglès, però també francès o alemany), l’opció de cursar altres assignatures del currículum, com ara les matemàtiques, l’educació física o les ciències socials, en una llengua vehicular en desenvolupament. És el que s’anomena programa AICLE o d’Aprenentatge Integrat de Contingut i Llengua, que és, en paraules d’Oriol Pallarés, professor associat del Departament de Didàctica de la Llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona i membre del grup de recerca col·laborativa CLILSI sobre AICLE, “una oportunitat per a tot l’alumnat d’aprendre l’anglès d’una manera diferent a com s’ha fet en el passat o encara s’està fent”. Mitjançant aquest programa, l’alumne, que segueix aprenent l’anglès com a tal a l’àrea d’idiomes, l’utilitza també en una altra àrea en la qual la llengua ja no és el focus d’atenció, com són l’àrea de matemàtiques, de ciències socials o plàstica. D’aquesta manera, l’anglès es converteix en “un instrument necessari per aprendre una altra cosa: per fer aquella classe, aquelles tasques o aquells projectes que requereixen la nova assignatura”. “Amb el programa AICLE -continua Pallarésens trobem davant d’una oportunitat molt gran per a tots aquells alumnes que pensen d’ells mateixos que no se’ls donen bé les llengües o que no els agraden. Perquè en el moment que comencen a treballar l’anglès en una àrea que sembla ser que no és de llengua (perquè totes les àrees

Els centres educatius han impulsat programes bilingües o de semiimmersió són de llengua), ho fan de forma natural i l’utilitzen sense cap altra pressió que la de l’àrea en sí i, per tant, acaben utilitzant la llengua i practicant-la. I quan una llengua es practica, el resultat és que s’aprèn i es millora la competència lingüística d’aquesta llengua.”

Graus bilingües als estudis superiors

La universitat catalana també s’està posant les piles en l’àmbit del domini dels idiomes estrangers.

Actualment, al nostre país és possible estudiar graus bilingües que inclouen un percentatge major o menor de classes impartides en anglès fins arribar al 100%, com és el cas del

Grau en estudis internacionals d’economia i empresa que ofereix la Universitat Pompeu Fabra o el Grau d’Educació Primària de la UAB (que des d’aquest any compta amb un grup on la majoria d’assignatures tenen com a llengua vehicular aquest idioma, amb excepció de les matèries relacionades amb l’ensenyament, l’aprenentatge i ús de les llengües catalana i castellana). La intenció, però, es incrementar el nombre d’assignatures impar tides en anglès a partir del proper curs i la major participació de la universitat

catalana en programes de mobilitat internacional més enllà de la coneguda Beca Erasmus. Així ho va anunciar el conseller d’Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, en una compareixença davant de la comissió d’Ensenyament i Universitats el passat mes d’abril. Mas-Colell també va comunicar que, a partir del curs vinent s’exigirà als estudiants de grau que iniciïn la seva carrera universitària un nivell d’idioma estranger (anglès o alemany) mínim equivalent al First Certificate o B-2 (el nivell del marc comú europeu de referència) per poder obtenir el títol. Fins ara, els graduats per alguna de les dotze universitats catalanes en finalitzar la carrera tenien acreditat el nivell B1 d’una tercera llengua.

El repte passa per la immersió

E l d e s a f i a m e nt , p e rò, continua, ja que amb les

hores d’estudi a l’escola, a l’institut o a la universitat no n’hi ha prou per dominar l’anglès. Perquè, com s’aprèn realment una llengua estrangera? “Només hi ha una resposta -contesta Pallarés-:­utilitzant-la i trobant-te en contextos en què aquesta s’utilitza i, per tant, havent-te d’espavilar per cobrir les teves necessitats comunicatives ja que, per més conjugacions de verbs que fem, no s’aprèn res i això ja ho sabem.” Per tant, en la seva opinió el que caldria fer per millorar la nostra competència lingüística seria trobar més contextos en què la persona es vegi en l’obligació d’utilitzar l’anglès (o el francès o l’alemany) i potenciar el consum de productes audiovisuals en versió original.

A aquestes conclusions també hi arriba el darrer Estudi Europeu de Competència Lingüística encarregat per la Comissió Europea l’any passat i en el que hi van participar alumnes del darrer curs de secundària de 14 països europeus. En anglès, els resultats dels estudiants espanyols els van situar a la cua de la classificació, només per davant de portuguesos, polonesos i francesos, tot i que els alumnes de Portugal i Polònia van aconseguir millors notes en comprensió oral a causa de que, entre d’altres factors, en aquests països la televisió ofereix programes en versió original amb subtítols.

Plans d’estudi |

|5

L’encert de l’experiència Erasmus La Sílvia Verdura va estudiar Publicitat i Relacions Públiques a la Universitat Abat Oliva CEU i va decidir marxar d’Erasmus el 2011, en el seu darrer any de carrera. Va triar la Universitat de Lumsa, a Roma, perquè volia conèixer un lloc nou i aprendre un idioma. Havia estudiat anglès i francès a l’escola i algun crèdit d’italià a la universitat, però quan va aterrar a Itàlia “no sabia dir ni una paraula d’italià i els exàmens eren orals, professor contra alumne. Per sort, vaig poder anar a viure a un pis on la resta de la gent era italiana i allà és on més vaig aprendre, perquè va ser una immersió total i perquè a Itàlia no parlen anglès.”

D e s p r é s

de l’Erasmus, la Sílvia valora molt positivament l’experiència ja que, gràcies a aquesta estada, va poder incrementar la seva maleta de coneixements lingüístics: “Quan vaig marxar d’Itàlia al cap de vuit mesos, la gent d’allà em preguntava si era italiana!”. A més, l’any passat, va decidir tornar a estudiar i va cursar un MBA en Direcció Hotelera i avui, gràcies al màster i, sobretot, als seus coneixements d’idiomes ha aconseguit una oferta de feina per anar a treballar a l’estranger.

La Cristina Rovira sempre havia volgut anar a estudiar a l’estranger. Havia estudiat alemany a l’escola i per això, l’any 2011, quan estava a punt d’acabar ADE+Publicitat a la Universitat Abat Oliva CEU, va sol·licitar una beca Erasmus per anar a estudiar a Alemanya, “perquè era molt més fàcil que em concedissin una plaça en una universitat d’un país de llengua no anglesa o francesa”.

Tot i així, quan va arribar a la Fachhochschule de Köln va poder comprovar que tenia un nivell d’alemany “suficient per a les coses bàsiques però per viure allà, no”. Es va allotjar en una residència on va compartir pis amb un noi israelià, una eslovaca i una austríaca: “Ells parlaven millor l’alemany i jo millor l’anglès, però per aprendre és qüestió de posar-te a parlar i parlar i enlloc de fer-ho en anglès, fer-ho en alemany”.

cIc Idiomes Has d’acreditar el teu nivell en llengua estrangera?

Anglès - FrAncès - AlemAny . Preparació per als exàmens de cambridge . Preparació per al TOeFl . Business english . cursos intensius al juliol . estades lingüístiques a l’estranger Barcelona Via Augusta, 205 | 08021 | idiomes@iccic.edu Torrent de les Flors,68-70 | 08024 | idiomesagracia@iccic.edu

sant cugat del Vallès Av. Generalitat, 199-201 | 08174 | idiomesasantcugat@iccic.edu (Al costat de tve - Pàrquing gratuït en el mateix centre)

mataró Moianès, 17 - Escola Meritxell | 08304 | secretaria@escolameritxell.org

www.idiomes.iccic.edu

93 200 11 33

tre web. s o n l e u sulte ació con m r fo in s a mé ula. Per íc r t a m em no cobr

Les seves classes, però, eren en anglès i també va cursar una assignatura d’alemany com a llengua estrangera.

Aquesta experiència li va servir per millorar els seus coneixements d’idiomes, ja que com reconeix, “no és el mateix tenir una sola assignatura en anglès que totes en anglès o alemany: el teu cervell funciona molt més ràpid”. Un cop acabat l’Erasmus, la Cristina va quedar-se un any més treballant a Alemanya i després va marxar sis mesos més als Estats Units, també per feina. “Però haig de dir que sense un súper bon

nivell d’alemany és impossible tenir un treball normal a Alemanya”, conclou.

www.idiomes.iccic.edu

93 200 11 33

6|

La veu dels r | Plans d’estudis

?

Quina postura adopten les universitats catalanes davant dels idiomes Conscients de les necessitats d’internacionalització de l’empresa, les universitat catalanes han esdevingut en els darrers temps un laboratori lingüístic d’excepció a l’hora de potenciar les habilitats idiomàtiques dels seus alumnes.

Dídac Ramírez,

rector de la Universitat de Barcelona (UB) “La UB aposta pels idiomes des de dues vessants. D’una banda, cada cop més apareixen nous graus i màsters impartits en anglès, cosaque assegura que l’alumne adquirirà un domini elevat en les seves competències lingüístiques bàsiques, expressió i comprensió oral i escrita i ús de la llengua. De l’altra, i a través de l’Escola d’Idiomes Moderns, la UB compta amb una amplia oferta de cursos i nivells en quant a l’aprenentatge de fins a 18 idiomes. El nostre objectiu és preparar els nostres estudiants amb les màximes competències possibles en l’àmbit de coneixement que han triat i això també inclou una competència lingüística adient en llengües internacionals diferents a les pròpies.”

Ferran Sancho, Jaume Casals, rector de la Universitat AutònomadeBarcelona (UAB)

rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF)

Roberto Fernández,

Anna M. Geli,

“La internacionalització de les universitats catalanes i espanyoles va començar amb retard respecte a d’altres però en els últims anys s’han projectat amb força gràcies, entre altres factors, a l’activa participació en el programa Erasmus i en trobades internacionals, que permeten captar els millors estudiants estrangers, així com conèixer programes de mobilitat a les millors universitats del món per als nostres estudiants, docents i investigadors. Això exigeix el domini de l’anglès, llengua vehicular en el món acadèmic, així com formar part de consorcis universitaris en l’àmbit estatal i internacional o participar en programes de recerca i docència, especialment en el marc de la UE.”

“El coneixement i l’ús de diverses llengües és un element central de la proposta de qualitat i d’innovació en la docència i la recerca que fa la UPF. Fem una aposta decidida per l’aprenentatge de llengües, per la mobilitat i pel diàleg entre cultures.

Per a aconseguir-ho, la UPF s’ha dotat del Pla d’Acció pel Multilingüisme (PAM), amb un seguit d’actuacions entre les que destaquen la realització generalitzada de proves de diagnòstic de llengua anglesa a tots els estudiants de nou ingrés; l’acreditació del nivell d’anglès en acabar el segon curs; el fet d’impartir el 16% de crèdits a través de l’anglès; la promoció dels programes de mobilitat i dels pràctiques en entorns internacionals, etcètera.”

“La UdL té una clara vocació internacional i bona proba d’aquesta predisposició és la introducció, de cara al curs vinent, de dobles titulacions en col·laboració amb altres universitats europees, com és el cas de la VIA University de Dinamarca per oferir Arquitectura Tècnica i Enginyeria Civil.

Així mateix, a partir del proper curs tots els alumnes de primer seran avaluats per tal de conèixer el seu nivell d’una tercera llengua i poder planificar el seu reforç a l’hora d’obtenir la titulació corresponent. El nostre principal objectiu és transformar el nostre actual servei lingüístic en una autèntica escola d’idiomes, per així poder donar resposta a la creixent demanda actual.”

“L’assoliment d’un grau de coneixement òptim en llengües estrangeres no s’ha d’entendre com una imposició, sinó com una necessitat que ve donada no solament per les oportunitats de futur que s’obren amb el coneixement dels idiomes, sinó perquè la incorporació a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) implica un nivell de mobilitat i un plantejament de noves expectatives que es multipliquen gràcies a les possibilitats que s’obren en l’àmbit dels diferents dominis lingüístics. El Servei de Llengües Modernes de la UdG treballa des de fa anys en una oferta adaptada als estudiants per tal que puguin disposar d’eines adequades per engrandir el seu llindar de coneixement.”

rector de la Universitat de Lleida (UdL)

rectora de la Universitat de Girona (UdG)

rectors

Plans d’estudis |

Josep M. Garrell, Josep A. Planell, Jordi Montaña, Pere Alavedra, rector de la Universitat Ramon Llull (URL)

rector de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

“En un món cada vegada més globalitzat, amb independència del sector de pertinença, qualsevol professional ha d’interactuar, directament o indirecta, amb persones de diferents llocs del món i de cultures diverses. Per ferho, ha de parlar més d’una llengua i, entre elles, l’anglès esdevé indispensable. Per això, a tots els centres de la URL i al món universitari en general, es dóna una atenció molt especial a l’aprenentatge de les llengües. No obstant, parlar bé un altre idioma és un mitjà necessari però no suficient: el que compta és la capacitat de comprensió dels altres i de les seves diferències. Hom no ha de renunciar mai ni als seus orígens ni a la seva pròpia cultura, però ha d’estar preparat per acollir i entendre la dels altres. Només així serà capaç d’interactuar de manera positiva.”

“Des del seu naixement el 1995, la UOC prepara els seus estudiants en l’obtenció de competències lingüístiques per actuar en entorns internacionals. En aquest sentit, totes les titulacions homologades sempre han incorporat l’aprenentatge obligatori d’una tercera llengua per tal d’impulsar la mobilitat a l’espai europeu.

Les universitats han de contribuir a satisfer les necessitats d’una creixement de la mobilitat estudiantil, del comerç global i dels contactes interculturals. L’aprenentatge virtual de llengües representa una gran oportunitat i la UOC té la responsabilitat de fer-lo accessible no solament als universitaris, sinó a tota la ciutadania. En aquest sentit, l’Escola de Llengües de la UOC ha ampliat la seva oferta i ha incorporat als seus graus l’alemany, el xinès, el japonès i el català.”

“L’aprenentatge de llengües és essencial perquè el procés d’internacionalització en el que estem immersos demana constantment l’existència d’entorns plurilingües. El gran pacte europeu per a la implantació d’un espai educatiu únic afavoreix la consciència dels beneficis potencials d’esdevenir societats multilingües, i la mobilitat en un entorn de diversitat lingüística requereix alumnes universitaris i professorat docent i investigador amb perfils multilingües. En aquest context, la UVic desenvolupa polítiques pròpies que, d’una banda, impulsen la mobilitat dels estudiants, professorat, investigadors i personal d’administració, i de l’altra, promouen entorns lingüísticament favorables per rebre estudiants i personal docent, investigador i administratiu procedents d’entorns lingüístics diferents.”

“Les universitats estan actualment immerses en constants processos d’internacionalització. La mobilitat física és precisament una de les facetes d’aquesta esmentada internacionalització, com també ho és en la mateixa mesura el conjunt d’activitats pensades per fer visible el multilingüisme dels campus, així com per generar intercanvis transnacionals, ja siguin físics o virtuals.

En aquest sentit, el foment de les competències multilingües tant dels alumnes com dels professors i dels membres del PAS esdevé imprescindible per a la nostra plena participació en les comunitats científiques i professionals, entre d’altres, que constitueixen el món globalitzat. Ens agradaria fer un especial èmfasi al respecte en el coneixement de la llengua anglesa, que s’ha constituït com la llengua franca a nivell global.”

Maria Marqués i Banqué,

vicerectora de docència i EEES de la Universitat Rovira i Virgili (URV) “El foment del coneixement dels idiomes a la URV és la fase que remata una estratègia necessàriament transversal a tot el sistema educatiu. Aquesta estratègia ha d’anar orientada a garantir que els nostres titulats i titulades superiors estiguin

Carlos Pérez

rector de la Universitat de rector de la Universitat Vic (UVic ) Internacional de Catalun- del Valle, rector de la Universitat ya (UIC) Abat Oliva (UAO CEU)

en condicions de ser aquells i aquelles que la nostra societat requereix: professionals, investigadors i investigadores capaços de treballar de forma innovadora, col·laborativa i interdisciplinària en contextos internacionals, amb l’objectiu de fer front

“La projecció internacional de les universitats en una societat global està condicionada per la capacitat de les persones que les integren d’expressar-se en altres llengües. Certament, el coneixement correcte de l’anglès i bàsic d’una altra llengua estrangera és un repte del sistema educatiu. Una estada internacional hauria de ser, per tant, no només una eina per superar nivells en el coneixement d’altres idiomes, sinó també un canvi de mentalitat. L’Abat Oliba CEU ha volgut recórrer tots aquests camins: titulacions bilingües i seminaris i tallers en anglès en altres titulacions; un nivell d’exigència en la llengua anglesa -nivell B2- durant el grau; l’adquisició de competències en alemany i italià i una acurada selecció d’estades i pràctiques internacionals com a culminació de tot el procés.”

|7

8|

| Escoles d’idiomes

: s e m o i d i e r d n Apre per on començar?

El coneixement d’idiomes ja no és només un extra al currículum, sinó un requisit indispensable per accedir al mercat laboral. Ho és, evidentment, per trobar feina a l’estranger, una opció per la qual es decanten cada vegada més joves, però també per trobar-la aquí.

ARIADNA CORTÉS

Ara es demana saber idiomes tant en feines destinades a titulats universitaris com en d’altres que no requereixen una alta qualificació. Per treballar en empreses multinacionals o en companyies nacionals però exportadores, de les quals a Catalunya n’hi ha un elevat percentatge, és imprescindible conèixer idiomes. I els quasi 100 milions de turistes que Espanya rep a l’any generen molts llocs de treball al sector serveis per als que també ho és.

Un estudi d’Adecco, l’empresa de recursos humans, revelava que conèixer alguna llengua estrangera permetia accedir a un 72,55% més d’ofertes de feina en l’exercici del 2010, un percentatge que augmenta any rere any.

I un altre estudi, en aquest de la consultoria Randstad, diu que aproximadament el 75% d’ofertes de feina per a perfils alts requereixen el coneixement d’un segon idioma, mentre que el 58% d’ofertes dirigides a nous llicenciats exigeixen idiomes.

Així, a nivell global, dominar una segona llengua augmenta un 44% les possibilitats de trobar feina. Queda clar, doncs, que deixar de banda els idiomes no és una opció. Però per quin decidirse?

Un idioma per a cadascú

Anglès: abans de posarse amb cap altra llengua s’ha de dominar l’anglès. El motiu no és cap misteri: el de Shakespeare és l’idioma universal i, per tant, el que obre més portes a tot el món, també a nivell professional. Entorn al 70% de les ofertes de feina que demanden idiomes sol·liciten l’anglès.

De totes maneres, d’uns anys ençà algunes empreses ja donen per fet el coneixement d’aquesta llengua i en demanen una tercera. Així, a Adecco han detectat que la demanda de francès i alemany ha anat pujant: el 2010, el 8,5% d’ofertes de feina sol·licitaven coneixement de francès i el 3,17% d’alemany. Actualment, però, l’alemany ja ha superat al francès. A més, també s’ha produït un increment del pes de llengües menys tradicionals, com el xinès, el japonès, l’àrab o el rus.

Alemany : més de 100 milions de persones el parlen com a llengua materna, és la llengua més parlada a la Unió Europea i és oficial a Alemanya, Àustria, Suïssa i Luxemburg.

Alemanya és un dels països exportadors més importants

i actualment ofereix bones oportunitats per a joves llicenciats en especialitats tècniques. A més, l’alemany és el segon idioma més utilitzat en l’àmbit científic.

Fra n cè s : m é s d e 2 0 0 milions de persones parlen aquest idioma en 68 estats repartits en els cinc continents i és la llengua estrangera que més persones aprenen després de l’anglès; parlar anglès i francès multiplica les possibilitats de trobar feina en el mercat laboral internacional. A més, el francès és “l’altra” llengua de les relacions internacionals: és llengua de treball i llengua oficial a

l’ONU, la Unió Europea, la UNESCO i a moltes altres institucions.

Xinès: el xinès mandarí és la segona llengua més parlada al món però fora de la Xina pocs la dominen, per tant, saber-ne esdevé un avantatge competitiu a nivell laboral. Actualment la Xina ja és la segona potència econòmica mundial i moltes empreses catalanes s’hi han instal·lat. A més, es preveu que el xinès mandarí es converteixi en la llengua franca de tota l’Àsia i, per tant, conèixer-la obrirà moltes portes en el món dels negocis en aquell continent.

Saber mandarí obrirà moltes portes en el món dels negocis a tot Àsia

L’entrevista // MEDICAMPUS // 9

10 |

| Escoles d’idiomes

Altres llengües: a par t de les més comunes hi ha altres llengües la demanda de les quals està augmentant o que poden ser útils per a objectius específics. Així, per exemple, el notable increment de turistes d’origen rus ha fet que cada vegada es demani més el coneixement d’aquest idioma al sector del turisme i dels serveis en general. En el cas de l’àrab i el japonès, habitualment s’estudien per interès cultural però, com qualsevol altre idioma, també poden obrir portes en el món laboral.

Viesd’aprenentatge H i h a d i fe re n t s m a n e re s d’aprendre un idioma i triar-ne una o altra dependrà principalment de tres factors: objectius, disponibilitat temporal i recursos econòmics. Així, segons les necessitats i possibilitats, es pot triar entre les següents tres opcions: Acadèmia: és la més comuna i el seu preu és intermedi. Les acadèmies ofereixen tant cursos

intensius com cursos anuals, per tant l’estudiant pot triar l’opció que més li convingui segons els objectius que tingui. Els principals desavantatges són la falta d’atenció personalitzada i que l’alumne s’ha d’adaptar als horaris que ofereix l’acadèmia, tot i que n’hi ha moltes i a més normalment ofereixen un ampli ventall de classes.

Curs online: el millor d’aquesta modalitat és el preu i la flexibilitat horària. Igual que amb els cursos presencials, n’hi ha d’intensius i d’anuals però, a més, els cursos online sovint ofereixen una tutoria personalitzada. El principal contra d’aquesta opció és que la motivació l’ha de posar tota l’alumne i s’ha d’autoimposar una certa disciplina si vol assolir els objectius que s’hagi marcat.

Professor particular: és l’opció més cara però com a contrapartida l’alumne gaudeix d’una atenció totalment personalitzada i avança més ràpid. A més, pot triar quantes hores setmanals vol fer i marcar ell el ritme.

A més dels cursos que es poden realitzar al país d’origen, és molt recomanable –i quasi es podria dir que imprescindible– realitzar algun tipus d’immersió lingüística per a impulsar l’aprenentatge i acabar de consolidar el coneixement de l’idioma. El més comú és realitzar un curs d’estiu a l’estranger.

Així, segons l’Associació Espanyola de Promotors de Cursos a l’Estranger (Aseproce), uns 33.000 catalans sortiran aquest any del país per tal d’aprendre un idioma a l’estranger. I no només hi ha l’opció d’inscriure’s a un curs, sinó que també es pot aprofitar una estada a l’estranger per algun altre motiu, com una beca Erasmus o unes pràctiques, per aprofundir en el coneixement de l’idioma i adquirir fluïdesa. A més, si no es pot realitzar una estada fora, fins i tot és possible fer una petita immersió lingüística a prop de casa. Hi ha moltes maneres de fer-ho: parelles lingüístiques, cineclubs, sopars en els que només es pot parlar en un idioma concret, etcètera.

Escoles d’idiomes |

Titulacions oficials

Quan es busca feina, amb saber un idioma no n’hi ha prou: s’ha de poder demostrar que es té aquest coneixement. Avui en dia en alguns processos de selecció de personal fan una prova de nivell, oral o escrita, però normalment és necessari estar en disposició d’un títol que acrediti l’aptitud. Per tal d’unificar els criteris existeix el marc europeu comú de referència per a les llengües, que estableix una escala amb l’objectiu de mesurar el nivell de comprensió i expressió oral i escrita d’una llengua. Els nivells van des de l’A1 fins al C2, que són respectivament el nivell bàsic i el nivell de domini. A més, cada llengua té unes titulacions pròpies que equivalen a un dels nivells del marc europeu. Per als idiomes més sol·licitats són els següents:

Anglès:

ESOL: els exàmens English for Speakers of Other Languages, de la Universitat de Cambridge, són els més coneguts d’aquest idioma i les titulacions que s’obtenen

aprovant-los s’accepten a qualsevol lloc de treball. Hi ha diferents titulacions i cadascuna correspon a un dels nivells del marc europeu. Així, per exemple, el First Certificate in English és el B2; el Certificate in Advanced English el C1, i el Certificate of Proficiency in English el C2. Aquestes titulacions no caduquen. TOEFL: el Test Of English as a Foreign Language és una prova que avalua la capacitat d’una persona per entendre i emprar l’anglès en un àmbit acadèmic.

L’equivalència amb el marc europeu va en funció de la puntuació que se n’obtingui. És un test gestionat des dels Estats Units però s’accepta a tot arreu, especialment en el món acadèmic i científic. Caduca cada dos anys. IELTS: l’International English Language Testing System és similar al TOEFL però està gestionat des de La Gran Bretanya i Austràlia.

També caduca cada dos anys.

Alemany:

Institut Goethe: els exàmens

d’aquest institut estan considerats com una garantia qualificada de coneixements d’alemany i tenen reconeixement internacional. Hi ha molts nivells, entre ells els següents: Zertifikat Deutsch B2, equivalent al nivell B2; Zentrale Mittelstufen Prüfung (ZMP), equivalent al C1; i Zentrale Oberstufen Prüfun (ZOP), equivalent al C2.

Francès:

DELF i DALF: aquests títols els emet el Ministeri d’Educació i són els que compten amb una major popularitat. El DELF (Diplôme d’Études en Langue Française) pot obtenir-se en els quatre primers nivells del marc europeu: A1, A2, B1 i B2. I el DALF (Diplôme Approfondi de Langue Française) en els dos nivells més avançats, C1 i C2. FAP: per tal d’adquirir un francès de negocis el més recomanable presentar-se als exàmens que organitza la Cambra de Comerç i Indústria de París, que atorguen els diplomes FAP (Français des Affaires et des Professions).

| 11

12 |

| Món laboral

l e d t i g e f a r o l El va

e m s i ü g n i l i r plu

En un món cada cop més global, conèixer altres llengües esdevé clau en totes les esferes de la vida. Importància que es multiplica exponencialment en aquest període de crisi socioeconòmica que vivim actualment, on els idiomes determinen clarament la idoneïtat d’algú per accedir, mantenir-se i progressar laboralment.

Esther Escolán

Els balanços que ens sacsegen cada principi de mes no deixen cap dubte: les xifres de l’atur no deixen de créixer i, entre els més afectats, destaquen els joves menors de 30 anys en edat de treballar. Més de la meitat d’ells no troben cap oportunitat laboral. A l’hora d’incrementar la seva competitivitat, els experts coincideixen en ressaltar com a element clau l’aprenentatge

de llengües estrangeres.

Fins aquí sembla fàcil però... només començar ja hem begut oli! Per què? Perquè any rere any, el nostre país es troba a la cua d’Europa pel que fa al domini de llengües estrangeres, sobretot pel que fa a l’anglès. De fet, un dels darrers estudis sobre la matèria, en aquest cas realitzat per l’empresa EducationFirts el passat mes de novembre, desvetllava que Espanya és el

cinquè país europeu amb el nivell d’anglès més baix.

Només Portugal, França, Itàlia i Rússia registren un pitjor domini que nosaltres.

L’estudi posa de manifest, així mateix, l’increment de l’estudi de l’anglès entre parlants no nadius i el creixent protagonisme d’aquest idioma en el món empresarial.Així ho secunda el director de l’àrea d’internacionalització de la Cambra de Barcelona, Josep

Maria Cervera: “L’anglès és un idioma fonamental en el comerç internacional. És que si algú té problemes per aprendre l’idioma, imagina’t els que tindrà per adaptar-se al país de destí!

Aprendre un idioma esdevé un reflex de la versatilitat del professional a l’hora d’enfrontar-se a diferents contextos, problemàtiques i situacions.”

Assignatura pendent heretada

Tot i que l’economia espanyola va obrir-se tímidament a altres països a principis dels anys seixanta del segle XX, la seva relació amb els països estrangers i la seva presència internacional no van enlairar-se fins que no va ser inclosa a la Unió Europea l’any 1986. Durant el franquisme, les fronteres espanyoles es van blindar davant d’altres idiomes i qualsevol mesura sociocultural que s’engegués no tenia una altra finalitat que protegir la nostra llengua pàtria. Aquest és un dels motius que expliquen per què el nostre país va arribar tardanament a la conclusió que els idiomes estrangers són importants en un context on la interrelació entre els països està a la base de les dinàmiques del món modern.

Fins aleshores, els idiomes estrangers s’estudiaven de passada a les escoles, raó per la qual un 65 per cent dels espanyols adults no es veu capaç de parlar, llegir o escriure en un altre idioma.

I el context tampoc ajudava.

Com apunta Josep Maria Cervera, “fins ara ens ho havien posat tan fàcil que no ens havíem esforçat en aprendre cap altre idioma i ha sigut ara, i més amb el moment crític que vivim, que el domini d’altres llengües ha esdevingut tal element de diferenciació competitiva en el mercat laboral que tots ens hem posat a córrer.”

De tots els presidents espanyols durant la democràcia,només CalvoSotelo departia en anglès demanera fluïda

Món laboral |

L’educació, en el punt de mira

Un cop que la classe política va adonar-se de la importància del domini d’idiomes estrangers i va prendre cartes en l’assumpte, les administracions públiques han engegat una sèrie d’iniciatives per tal de fomentar el multilingüisme entre les noves generacions. I això està bé, però cal recordar també que podem presumir de comptar amb una classe política que ni domina ni s’ha molestat en dominar altres idiomes; si tirem d’hemeroteca, només cal recordar que, de tots els presidents de govern que Espanya ha tingut durant la democràcia, només Leopoldo Calvo-Sotelo parlava l’anglès de manera fluïda.

Decidits a posar-hi remei i aconseguir que les noves generacions, aquelles que ja han nascut i/o crescut en un context global, no es vegin condicionades per aquesta tendència, totes les mirades s’han centrat en la qualitat docent. Els mateixos profes posen de manifest que cal fer un salt qualitatiu en aquest sentit, a més de deixar d’ensenyar l’anglès com a llengua estrangera per concebre-la com a una habilitat bàsica més del currículum escolar. Antoni Mir, director de Clusterlingua, ho sintetitza molt clarament: “conèixer llengües és essencial per competir professionalment i per desenvolupar-se personalment, per això invertir en llengües sempre serà un molt bon negoci, i és que la importància de les llengües no deixa de créixer i totes creen oportunitats a qui les

Espanyaés el 5è país europeu amb un nivell d’anglès més baix aprèn.” Al seu torn, Joaquim Ferrer, cap d’internacional de la patronal de la petita i mitjana empresa Pimec, apunta que “si les noves generacions dominen l’anglès, perfecte, però, si

no, cal fer-hi un pensament perquè avui en dia el domini de l’anglès no és una qüestió discutible; es tracta d’un requisit bàsic perquè si no es trobaran en un entorn i amb unes necessitats globals on no sabran defensarse.”

El fet diferencial a nivell laboral

Com dèiem anteriorment, un context global i digitalment interconnectat com l’actual posa de manifest noves demandes socials que, al seu torn, deriven en noves necessitats empresarials. El domini d’altres idiomes n’és un exemple i d’aquí que qualsevol persona que ocupi un lloc de treball s’hagi de poder defensar en un idioma estranger en qualsevol moment. “Una de les mesures prioritàries

i que, a més, resulten més senzilles és formar-nos en matèria d’idiomes per tal d’afavorir que puguem comunicar-nos els uns amb els altres d’una manera efectiva a l’hora de competir internacionalment”, apunta Josep Maria Cervera; a més, l’aprenentatge d’idiomes “s’ha d’aplicar transversalment a totes les esferes i posicions de l’empresa”, afegeix. Ferrer s’hi mostra totalment d’acord quan afirma que, cada vegada més,“ens trobem amb professionals i empresaris que tenen un molt bon nivell d’anglès, però una companyia ha d’incorporar-lo a qualsevol nivell com si fos una llengua més, al mateix nivell que el català i el castellà.”

Per tant, si el futur de les economies catalana i espanyola passa per competir en el mercat internacional, les empreses que en formen part han de nodrir-se de professionals que dominin els idiomes estrangers: anglès, francès i alemany en primera instància, però també rus, xinès i japonès en segona. De fet, un dels darrers estudis realitzats per la companyia de recursos humans Adecco, subratlla que el domini d’altres idiomes augmenta les opcions de trobar feina en un 29%.

Entre els més demandats, destaquen l’anglès (en un 86% dels casos), el francès (en un 9%) i l’alemany (en un 5%).

A l’hora de treballar en una multinacional, el fet de dominar un idioma estran-

Per competir en el mercat internacional, les empreses han de nodrir-se de professionals que dominin idiomes ger esdevé clau des del primer moment. Paco León, director de recursos humans de Bayer Hispania, ho té força clar: “en una empresa multinacional com Bayer, els idiomes s’han valorat molt des de sempre, i cada cop més, sobretot pel que fa al domini de l’anglès, que és l’idioma oficial de la companyia. A més, Bayer està convençuda que una estructura basada en la diversitat resulta clau per a la competitivitat de l’empresa i, lògicament, per desenvolupar aquest concepte, aquells col•laboradors que treballin en equips multiculturals a nivell internacional han de tenir un bon coneixement de l’anglès; és més, això esdevé imprescindible i, sense cap dubte, obre portes dins de la nostra organització.”

D’altra banda, Vanessa Paulino, responsable de selecció d’Everis Barcelona, destaca que el domini d’altres idiomes “juga un paper cada cop més important a l’empresa i és que el nostre creixement a nivell internacional ens porta a necessitar incorporar cada cop més perfils amb un alt nivell d’anglès, essent molt valorables altres idiomes, com el francès o l’alemany.

Val a dir que Everis és una multinacional amb oficines a molts països i amb projectes a indrets on ni tan sols disposem d’oficina, pel que quant més internacionals i multiculturals siguin els nostres perfils, major valor afegit aportarem com a companyia”.

| 13

14 |

| Món laboral

MaríaÁngelesTejada,directorageneralderelacionspúbliquesdeRandstadipresidentadeFidem

“La primera competència és la comunicació” Amb unes dades d’atur juvenil alarmants que estan provocant una incessant fuita de cervells –en el millor dels casos– els joves han de saber que aquest parèntesi de crisi ha de servir-los per reciclar-se i reinventar-se professionalment i, sobretot, per no deixar-se emportar pel pessimisme general. Descobrim més amb la M. Angeles Tejada, especialista en recursos humans.

absoluts, quan penses en la contractació de professionals, penses en persones els coneixements, talent i actitud de les quals les converteixin en les més adients, no en les millors.

MIQUEL BONET

-Què els hi diria a aquest 57 per cent de joves en edat de treballar que no troben feina?

Que el busquin on han de buscar-lo; que es reinventin i s’adaptin a les ofertes que existeixen per sobre del que hagin estudiat; que no els importi desplaçar-se on calgui. Sobretot, que no deixin d’aprendre, especialment idiomes, perquè gràcies a la comunicació –que és la base de les relacions humanes– hem pogut evolucionar des de fa 70.000 anys.

-Quines actituds cal fomentar?

Primer, no han d’esperar a què els contractin, sinó que han de ser ells els que vagin a cercar la feina, adaptantse a les ofertes. Després, cal

que dominin informàtica i idiomes, com a mínim l’anglès, que facin cursos però sobretot que el practiquin. El més important, però, és que caminin atents per la vida, escoltant més i sentint menys, tractant d’empatitzar amb els altres i saber què intenten dirme, entendre’ls... Per a això, caldria prescindir de tanta missatgeria virtual i conversar més mirant-se a la cara.

-Per a què serveix una entrevista de feina?

Per a conèixer a l’altra persona i saber si és adient per a les funcions i característiques del lloc de feina a cobrir.

-Per tant, els millors tenen més possibilitats?

Relativament, perquè no existeix una gent que sigui millor que una altra. En valors

-Dintre d’aquests coneixements, quins són els més rellevants?

Avui en dia, una actitud polivalent i saber altres idiomes.

-Per què els idiomes són tan importants per a treballar avui en dia?

Perquè el mercat és global i virtual i precisament adaptarse suposa poder comunicar-te amb el major nombre possible de persones, que són les que perceben la teva feina i les grans empreses s’entenen bàsicament en anglès, però també en alemany, francès, rus, xinès...

-Per tant, conèixer altres idiomes esdevé un valor afegit per a accedir a una feina.

Sense cap mena de dubte, perquè la primera competència és la comunicació i dominar de manera fluida el llenguatge i l’idioma ho sim-

plifica tot. Professionalment, et permet ampliar el camp de possibilitats: no oblidem que la nostra feina sempre anirà en funció del que puguem solucionar als demés.

-Aleshores, davant d’un candidat que té coneixements limitats i sap idiomes o un altre que sap més però que no coneix un altre idioma, a qui contractaria?

Tot depèn del lloc que ha d’ocupar i del que sigui realment rellevant en la seva feina, però sí que és cert que per a treballar en una multinacional, la llengua és un factor bàsic i els altres coneixements poden anar-se aprenent amb el temps. També és cert que se solen contractar capacitats i voluntat d’aprendre, és a dir, el potencial de la persona.

-Per què creu que en aquest país comptem amb un percentatge tan limitat d’universitats (16%) que parla un altre idioma, al contrari d’altres països? És una qüestió de cultura, de tradició i possiblement de la manca de necessitat durant els darrers anys a l’hora de

guanyar-se la vida. Per exemple, i al contrari que en altres països, la majoria de cinema anglès es tradueix per a facilitar-ne la comprensió. D’altra banda no estem educant els infants des de ben petits per a parlar i expressar-se públicament i, en aquest sentit, també s’ha reaccionat tard davant d’un món i un mercat universal. Però encara estem a temps!

“Les grans empreses s’entenen en anglès, però també enalemany, francès, rus, xinès...”

MÀSTERS I POSTGRAUS Universitat de Barcelona

Àrees temàtiques dels màsters i postgraus propis: Activitat física i esport · Belles arts i humanitats · Ciències de la salut i altres especialitats · Ciències experimentals i matemàtiques · Cultura, patrimoni i turisme · Dret i jurisprudència · Economia, màrqueting i empresa · Farmàcia, nutrició i alimentació · Filologia, lingüística i literatura · Formació i ciències de l’educació · Gestió de l’empresa i les organitzacions · Medi ambient, prevenció i seguretat · Psicologia i ciències del comportament · Sistemes d’informació, comunicació i documentació · Sociologia i ciències polítiques

Àmbits de coneixement dels màsters universitaris: Art i humanitats · Educació · Ciències experimentals i enginyeries · Salut · Ciències socials

Més informació a www.ub.edu/mastersipostgraus

Gradua’t a l’escola universitària més personal i assegura

el teu futur Grau en

Fisioteràpia

Grau en

Infermeria El teu esforç, la nostra experiència.

T’hi apuntes?

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 Fax 93 589 14 66 info@eug.es

www.eug.es EUGimbernat

@EUGimbernat

Grau d’Informàtica

i Serveis