Món Docent 24

Món Docent

ENTREVISTA A

LAIA MAURI. ESCRIPTORA, COMUNICADORA I AUTORA DEL LLIBRE ‘COS CAMP DE BATALLA’ ENTREVISTA A

MAMEN ARTERO. ARQUITECTA I PORTAVEU DEL PROGRAMA PATIS X CLIMA TOT ALLÒ QUE ENS POT ENSENYAR UN HORT A L’ESCOLA MATEMÀTIQUES MANIPULATIVES: UNA EINA PER ACONSEGUIR QUE LES MATES DEIXIN DE SER AVORRIDES? ATENA, LA COMUNITAT D’APRENENTATGE EN ARQUEOLOGIA I EDUCACIÓ DEL MUSEU D’ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA

ELS DOCENTS PARLEN

Núm. 24

EL MÓN DE L’ALUMNE

SUPERCAMPUS ARRIBA AL MILER DE VÍDEOS EDUCATIUS ART INTEGRAT SAGRADA FAMÍLIA I ESCOLA

TRASTORNS DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA

3

‘90

Entrevista

Món Editorial Infom Kit LPS, SL Pl. Gal.la Placidia 1-3 • 08006 • Barcelona Tel. 93 737 00 33 www.komunicakit.com · www.moneditorial.com

Pàg. 2-5

Laia Mauri. Escriptora i comunicadora i autora del llibre ‘Cos camp de batalla’ Parlem amb Laia Mauri sobre el desig, la descoberta de la sexualitat de la dona i la batalla que suposa amb el seu entorn al voltant del seu cos. Reflexions sorgides del llibre de l’autora ‘Cos camp de batalla’.

El món de l’alumne 6-11 Trastorns de la conducta alimentària a la infància i l’adolescència L’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímia (ACAB) considera que els TCA són trastorns mentals greus que provoquen un patiment emocional i físic intens a la persona afectada. El símptoma principal és una obsessió patològica amb el pes i el menjar.L’origen del problema radica en una percepció errònia sobre l’autoconcepte i l’autoestima, amb afectació a totes les àrees de la persona que el pateix: física, mental i social.

La vida als centres

EDITORA: LAURA PONS SALAZAR

REDACCIÓ: ADRIÀ GRATACÓS TORRAS LAIA VENTURA ARMENGOL

DISSENY: MAIKA FERNÁNDEZ LORENZO

DL B 8325-2015 MÓN DOCENT (ED. IMPRESA): ISSN 2339-9236 MÓN DOCENT (INTERNET): ISSN 2339-9244

12-14

EDITA I SUMARI

Món Docent

Eines per al professorat

16-18

Matemàtiques manipulatives: una eina per aconseguir que les mates deixin de ser avorrides?

Les matemàtiques són sovint l’assignatura pendent per a molts alumnes. Gairebé la meitat dels alumnes de l’Estat espanyol les consideren avorrides, i els resultats de l’últim informe PISA mostren una tendència preocupant.

En aquest context, sorgeixen noves formes de transmetre coneixements matemàtics a l’etapa d’infantil i primària que poden trencar amb aquesta resistència generada pels alumnes.

Eines per al professorat

19

SuperCampus arriba al miler de vídeos educatius La nova plataforma educativa de 3Cat creix amb nous continguts de qualitat i en llengua catalana, vinculats al currículum escolar, validats per docents i amb el segell de qualitat del SX3.

Els docents parlen

20 i 21

Art integrat Sagrada Família i Escola Alba Porta i Bàrbara Freixa, mestres d’Educació Infantil de l’Escola Vedruna Immaculada Barcelona expliquen la participació de l’escola al programa d’Art Integrat conjuntament amb el departament pedagògic de la Sagrada Família i la Universitat Blanquerna.

Els altres mestres 22-24

Tot allò que ens pot ensenyar un hort a l’escola L’escola La Immaculada de Vilassar de Dalt porta dos anys promovent el projecte ‘de l’hort al plat’ a les aules de primària. A través de la construcció i manteniment d’un hort amb criteris agroecològics, el projecte ha envaït diferents esferes de l’aprenentatge.

Entrevista a Mamen Artero. Arquitecta i portaveu del programa Patis Eines per al professorat 15 x Clima El context d’emergència climàAtena, la Comunitat d’Aprenentatge tica invita a repensar els espais en Arqueologia i Educació del Mu- verds de les ciutats, i els patis de seu d’Arqueologia de Catalunya les escoles es converteixen en El Museu d’Arqueologia de Cata- un actor clau a l’hora de buscar lunya crea un espai col·laboratiu zones a la metròpoli que encara on investigadors, docents, estu- no es trobin edificats. Amb la vodiants i professionals de diver- luntat d’englobar totes aquelles ses disciplines poden unir-se per accions destinades a naturalitzar explorar noves metodologies en les escoles naixia Patis x Clima. l’educació arqueològica.

1

Món Docent ENTREVISTA

LAIA MAURI. ESCRIPTORA I COMUNICADORA POLÍTICA. AUTORA DEL LLIBRE ‘COS CAMP DE BATALLA’

“El sistema actual aboca les dones a desconnectar dels seus propis cossos”

El cos ha acabat esdevenint un “camp de batalla entre el plaer, el desig i l’ordre social capitalista i patriarcal”. Com a mínim així ho creu Laia Mauri (Badalona, 1996), escriptora i comunicadora política que recentment ha publicat la seva primera novel·la. Un llibre a cavall entre la ficció i la realitat que planteja el desig com a element de reflexió en la sexualitat. 171 planes on Mauri narra la descoberta de la sexualitat d’una dona, la batalla que li suposa amb el seu entorn imperat pel classisme i el masclisme, i l’opressió que genera el sistema en el desig i el nostre propi cos.

2

Món Docent

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS IMATGES: ARNAU CARBONELL VIDAL A “Cos, camp de batalla”, la Judith narra la descoberta de la seva sexualitat, que li comporta també una batalla constant amb el seu entorn.

La història de la Judith és la història de milers de noies que han passat per al mateix procés?

El llibre neix d’una dissociació que identifico entre les converses que tinc amb amigues i familiars i tot allò que està escrit.

El que intento explicar en aquest llibre és un relat de la vida de qualsevol dona, segurament generacional, però de qualsevol dona. El llibre pretén mostrar com en la nostra societat les dones no tenim una autonomia i llibertat real respecte als nostres cossos i el nostre gaudi. I que quan una dona intenta fer-se propietària del seu cos xoca amb tota una sèrie de dinàmiques sistèmiques que intenten evitar-ho.

Li donem massa poca importància al cos?

Crec que la societat occidental intenta fugir del seu propi cos, perquè ens recorda la nostra caducitat i, per tant, la nostra mort.

Hi ha un debat respecte al cos en termes socials, tant en homes com en dones. Però en el cas de les dones, com els seus cossos són productors de força de treball perquè tenen la capacitat de fer persones, des de l’inici del capitalisme s’ha intentat controlar-los. Això abraça des de polítiques de natalitat fins a la llibertat de ser (o no ser) mare, o l’ús de mètodes anticonceptius.

Cada cert temps, i coincidint en períodes de crisi, hi torna a haver una ofensiva respecte a la llibertat dels cossos i la sexualitat de les dones. Crec que el cos té una

“Les dones

no tenim una autonomia i llibertat real respecte als nostres cossos i el nostre gaudi

”

importància cabdal en la nostra societat, però el sistema actual aboca les dones a desconnectar dels seus propis cossos. Perquè quan som conscients que vivim en el nostre cos, es fa insuportable. Ser una dona és dolorós, també físicament, i la pressió estètica n’és un exemple.

sexualitat és un element clau en com ens relacionem amb el món i el desig té un paper fonamental. Per tant, si no parlem de desig sembla que les coses ens han de venir per il·luminació divina. Reflexionar sobre què desitgem i per què, sense jutjar-lo, ens faria ser més lliures, o com a mínim viuriem la sexualitat de Per tant, el sistema porta a viure el forma més lliure. cos de la dona com un objecte...

Exacte. Al final, els cossos de L’educació i l’escola tenen molt a les dones són instrumentals per dir en la construcció personal que al sistema. Poden servir per al ha de portar a la llibertat a l’hora plaer masculí, per fer persones, de triar què volem i què ens agraper treballar, per ser contem- da. Quina valoració fa de l’abordatplats... però no se’ls permet au- ge de l’escola de la sexualitat i el tonomia. desig?

He tingut la sort d’anar a centres Més enllà de la sexualitat, la his- educatius públics que han potòria introdueix el desig com a gut abordar aquests elements element de reflexió per trencar des d’una perspectiva una mica constructes socials. Per què és im- més lliure. A més, la meva maportant i tan complicat alhora? re és infermera de Salut ComuÉs molt complicat parlar de de- nitària i l’he pogut acompanyar sig perquè no respon a una ra- a instituts i escoles a fer xerracionalitat, ni a uns patrons con- des sobre sexualitat. Això m’ha crets. El desig és una cosa molt fet reflexionar molt sobre el padesendreçada, caòtica i visceral. per de l’escola en termes de seTambé és complicat parlar de de- xualitat i desig. Estic més sasig perquè s’ha moralitzat molt, tisfeta de les coses de sexualisobretot el femení. S’ha intentat tat que s’expliquen a la primària categoritzar i dividir entre “la bo- que a la secundària. Crec que a na i la mala dona”, establint què l’ESO es projecta els alumnes és el que ens ha d’agradar i què com a adults, sobretot en els volem. Al cap i a la fi, la nostra temes que ens incomoda abor-

3

Món Docent

dar. I llavors ens esperem fins a 4t d’ESO, que és tardíssim, i ho passem de puntetes. Amb els infants és més fàcil abordar la sexualitat perquè hi ha més distància que amb els adolescents.

A més, la perspectiva que s’ha donat sobre la sexualitat és molt catastrofista i s’hauria d’abordar des del gaudi, el desig i la prevenció de riscos. Però per a això cal una educació constant per aconseguir que els infants vagin desenvolupant autonomia sobre el seu propi cos. I aquí també hi ha un biaix de gènere, perquè la vulva sempre és més “bruta” i el penis més “graciós”.

Quina recomanació faria als docents que volen parlar sobre el cos i la sexualitat amb els seus alumnes?

Crec que és important no donar res per suposat. Explicar les coses des del principi i des de l’honestedat acostuma a funcionar bé. Per això, també és important que l’educació sexual comenci a la primera infància, perquè així fomentes una igualtat en els coneixements i en la forma de desenvolupar l’autonomia al propi cos de cada alumne. Les pors i resistències dels infants acostumen a ser dubtes, i és normal tenir-los.

Per tant, la sexualitat a l’aula s’aborda des de la por i amb un forat negre entre 1r i 3r d’ESO? Totalment. Els infants i adolescents tenen ganes de fer preguntes sobre el seu cos i la seva sexualitat, i no sempre tenen l’espai per fer-les. Aquest espai no es pot deixar només en l’àmbit familiar, perquè això farà que molts infants no el puguin tenir, i l’escola té un paper clau per revertir-ho.

També critica l’empoderament femení après com a quelcom individual i no col·lectiu. Quins riscos té aprendre el feminisme des d’un vessant individual?

Té els riscos de reproduir els esquemes sistèmics que ja estan operant. El món en què vivim és patriarcal, però també capitalista. I això fa que tingui uns patrons de funcionament on una classe social dominant explota l’altra. Centrar l’empoderament

“La nostra

sexualitat és un element clau en com ens relacionem amb el món i el desig té un paper fonamental

”

4

Món Docent

minisme amb el poder, perquè les institucions se l’han fet seu.

Els adolescents (i totes les persones) quan tenen la sensació que la vida no et tracta bé, volen identificar culpables. Crec que aquesta anàlisi la fem molt clara amb el racisme, però ens costa més amb el feminisme. L’anàlisi i la informació sobre com funciona i qui mana al món ajuda a combatre aquest corrent. Però també és important atendre els malestars, perquè si no ho instrumentalitza l’extrema dreta. És necessari no regalar el terme llibertat a l’extrema dreta.

“Els infants i

adolescents tenen ganes de fer preguntes sobre el seu cos i la seva sexualitat, i no sempre tenen l’espai per fer-les

”

en una figura concreta és trampós, perquè no és alliberador.

Quan se’ns ven la dona d’èxit empresària, segurament hi ha una altra dona que s’està encarregant de les seves feines de cures a casa seva. I el més probable és que la dona que s’encarrega d’aquestes tasques de la llar no tingui les mateixes possibilitats. A més, la història demostra que els canvis són col· lectius, per tant, és impossible canviar un sistema amb comportaments individuals.

Tornant al desig, el respecte i la llibertat són imprescindibles per poder-lo abordar amb tranquil·litat.

Viure en un context ple de respecte i llibertat és una quimera?

Crec que s’ha de lluitar, i que ha de ser una cosa col·lectiva. Parteixo d’una idea de llibertat republicana que implica que tothom ha de tenir la supervivència garantida per poder prendre decisions lliurement. Això, avui en dia, no existeix, i també influeix en el desig. El meu desig està condicionat per haver de treballar 40 hores a la setmana i per

patir per poder pagar el lloguer.

Podem avançar cap a una relació més lliure amb el desig, però per aconseguir-ho de veritat cal canviar el sistema en el qual vivim.

I en aquest “mentrestant” en el qual no es pot canviar el sistema, què pot fer l’escola per fomentar un espai de respecte i llibertat?

Crec que l’escola pot ser un espai de compensació de desigualtat, donant recursos de forma igual a tothom i compensant una sèrie de dinàmiques i actituds patriarcals que es donen en la societat. L’escola pot generar un contrapès que fomenti un “camp de batalla” igualitari que trenqui dinàmiques injustes per a les persones, i les dones en especial.

Les lluites guanyades pel feminisme han anat acompanyades d’una ofensiva reaccionària molt hostil.

Com es pot barrar el pas a l’aula a aquests discursos retrògrads?

Cal identificar que aquesta ofensiva reaccionària no és perquè el feminisme hagi avançat molt, sinó al fet que s’hagi institucionalitzat. Crec que s’identifica el fe-

Introduir la realitat de desigualtat social i trencar amb la idea romàntica d’igualtat podria ajudar?

Sí. És important que els alumnes es puguin identificar amb allò que s’explica. Reflexionar sobre quin grau de llibertat tenim quan no podem prescindir d’una feina concreta ens pot permetre avançar.

Assolir un desig alliberador comporta l’erradicació de la mirada masclista i patriarcal. Com es pot construir una masculinitat sana i justa?

La primera infància és clau per fer de contrapès al discurs hegemònic del masclisme. Cal tenir en compte que l’escola tampoc té ni els recursos ni la capacitat d’assumir tota la responsabilitat, però sí que pot exercir de contrapunt. Crec que és important mostrar referents adults que tenen comportaments diferents, no premiar ni reforçar comportaments que reforcen els rols de gènere, i que sovint es fa de forma inconscient. Col·laborar amb tota la comunitat educativa és imprescindible per aconseguir un empoderament femení col· lectiu.

5

Món Docent EL MÓN DE L’ALUMNE

Trastorns de la conducta alimentària a la infància i l’adolescència

MIREIA SORIANO CHACÓN.

PSICÒLOGA DE LA UTEA (UNITAT DE TRASTORN D’ESPECTRE AUTISTA) DE L’HOSPITAL QUIRÓN SALUD DEL VALLÈS I DIRECTORA DEL CENTRE PSICOLÒGIC I LOGOPÈDIC SORIGAL.

ALÍCIA PRATS PITARCH.

ORIENTADORA EDUCATIVA, PSICOPEDAGOGA COL·LEGIADA.

Com a professionals de l’àmbit educatiu i clínic detectem sovint indicadors associats a alteracions en la conducta alimentària d’infants i adolescents, amb repercussions importants en diferents àmbits de la seva vida. Davant d’aquestes evidències, sovint cal plantejar una derivació de l’infant i/o adolescent a serveis externs, per abordar, de manera especialitzada, la simptomatologia detectada, i fer un abordatge de manera immediata per evitar que el trastorn de conducta alimentària (TCA) es cronifiqui i resti present al llarg de tota la vida, amb recaigudes continuades 6

Món Docent

L’Associació contra l’Anorèxia i la Bulímica (ACAB) considera que els TCA són trastorns mentals greus que provoquen un patiment emocional i físic intens a la persona afectada. El símptoma principal és una obsessió patològica amb el pes i el menjar.

L’origen del problema radica en una percepció errònia sobre l’autoconcepte i l’autoestima, amb afectació a totes les àrees de la persona que el pateix: física, mental i social.

Trastorn per evitació: menjar molt poc i evitar certs aliments.

Ortorèxia: obsessió patològica pel menjar biològicament pur.

Vigorèxia: obsessió per un cos musculós que comporta una pràctica excessiva de l’esport motivada per una preocupació obsessiva per l’aspecte físic. Aquest trastorn també dur a modificar l’alimentació, suprimint els greixos i consumint proteïnes i hidrats de carboni en excés.

QUINS TRASTORNS DE TCA HI HA? El Manual Diagnòstic DSM-V identifica els següents trastorns: Anorèxia nerviosa: percepció alterada del pes i la imatge corporal a la qual reaccionen adoptant una restricció de la ingesta calòrica. Tot i la pèrdua de pes, es manté la por a engreixar.

Bulímia nerviosa: afartaments recurrents que després comporten vòmits autoinduïts, ús de laxants i activitat física excessiva.

Trastorn per afartament: afartaments que no van seguits de conductes compensatòries. La conducta es fa en secret pel sentiment de culpa i vergonya que causen en la persona que el pateix.

Trastorn de conducta alimentària no especificat (TCANE): símptomes similars a l’anorèxia o bulímia nerviosa, però sense arribar a presentar tota la simptomatologia.

Els TCA han augmentat significativament en els últims anys, especialment durant la pandèmia i principalment entre dones de 12 a 25 anys. Segons l’enquesta de salut de Catalunya del 2023, més de 85.000 persones declaraven que patien un TC, principalment anorèxia i bulímia. El 25% dels ingressos infantojuvenils mentals eren per trastorns de conducta alimentària i afectaven el 92% de les dones joves.

Segons dades facilitades per l’ACAB, els últims estudis coincideixen a assenyalar que a Espanya la taxa de prevalença de TCA en població d’entre 12 i 21 anys se situa al voltant del 4,5%. En concret, l’anorèxia afecta el 0,3% de la població femenina d’entre 12 i 21 anys, la bulímia el 0,8% i el TC no especificat el 3,1%.

L’ACAB apunta que ser dona, adolescent i practicar un esport amb altes exigències estètiques (ballet, atletisme, natació, etc.) poden ser els perfils de major risc per desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària. Els trastorns alimentaris solen ser més presents en dones que en homes. La proporció d’homes que presenten trastorns alimentaris és d’un per cada nou dones.

Els TCA poden aparèixer en qualsevol edat, tot i que l’adolescència és l’etapa de major risc. La incidència més gran es produeix entre els 12 i els 18 anys, però cada cop ens trobem amb casos que tenen una edat d’inici més

“La taxa de prevalença

de TCA en població d’entre 12 i 21 anys se situa al voltant del

4,5%”

PICA: menjar amb regularitat coses que no són aliments (paper, terra, cabells, etc.).

7

Món Docent

baixa, al voltant dels vuit o nou anys. La pressió social per aprimar, les xarxes socials, la necessitat de ser acceptat i la preocupació per un ideal estètic prim associat a l’èxit social, familiar i professional podrien ser factors que expliquessin aquesta major vulnerabilitat fisiològica a presentar un TCA de les dones joves. En tot cas, ens trobem davant d’un fenomen multifactorial. Segons l’Escola de Salut de l’Hospital Sant Joan de Déu, en la formació del TCA es troben involucrats diversos factors biològics i genètics, factors de vulnerabilitat, característiques psicològiques, aspectes socioculturals i factors d’estrès ambiental.

SENYALS D’ALERTA: DETECCIÓ A LA INFÀNCIA I L’ADOLESCÈNCIA L’Escola de Salut de l’hospital Sant Joan de Déu i l’ACAB identifiquen diversos factors de risc individuals, familiars i socials.

La combinació d’aquests diferents factors de risc pot provocar el desenvolupament i manteniment de la malalti.

Factors individuals Predisposició genètica Trets psicològics Baixa autoestima Imatge corporal negativa Adolescència Sexe femení Factors familiars Ambient familiar desestructurat Ambient familiar sobreprotector Experiències vitals estressants Factors socials Model de bellesa imperant Sistema de tallatge actual Pressió social respecte la imatge Crítiques i/o burles relacionades amb el físic Determinats esports i/o professions 8

Existència de pàgines web que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia.

El coneixement dels senyals d’alarma per part de familiars i

docents és cabdal per poder actuar davant d’un eventual cas de TCA. Aquests són els principals símptomes d’alerta que podem detectar:

SIGNES I SÍMPTOMES FÍSICS Pèrdua de pes en poc temps.

Creixement normal per la seva edat i pes.

Canvis de pes sobtats.

Trastorns menstruals, pèrdua de la menstruació, sense raó mèdica.

Osteoporosi.

Hirsutisme o lanugen (forma de pèl o borrissol corporal molt fi, que creix com a aïllant de la pell per raó d’absència de greix).

Hipertrofia parotídea.

Anomalies dentàries.

Callositats en els artells de les mans.

SIGNES I SÍMPTOMES CONDUCTUALS Dieta persistent.

Canvi d’hàbits alimentaris.

Interès creixent per cuinar, roba i modes.

Desaparèixer després dels àpats i tancar-se al bany.

Tendència a amagar certes parts del cos amb la roba.

Compra i consum de productes per aprimar-se.

Rituals estranys amb el menjar, com trossejar-la molt.

Pràctica d’exercici físic excessiu.

Obsessió per pesar-se contínuament.

Aïllament social.

SIGNES I SÍMPTOMES PSICOLÒGICOS Preocupació extrema per la figura, la dieta i el pes.

Comentaris despectius sobre el propi cos.

Distorsió severa de la imatge corporal.

Perfeccionisme i insatisfacció.

Inestabilitat emocional.

Irritabilitat.

Baixa autoestima.

Impulsivitat.

Augment de la rigidesa i l’obsessió.

ALTRES SIGNES Alteració en el rendiment acadèmic

Món Docent

LA IMPORTÀNCIA DE LA PREVENCIÓ Fa uns anys es creia que la millor manera de prevenir els TCA era parlant específicament sobre què són aquestes malalties i quines conductes desenvolupen les persones afectades.

Tanmateix, aviat es va constatar que aquest procediment suposava un risc per a aquells adolescents i joves que ja presentaven certa predisposició a desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària.

Actualment, segons l’ACAB, la línia de prevenció que s’ha constatat més efectiva és la prevenció inespecífica. Aquesta estratègia d’intervenció té l’objectiu d’afavorir el desenvo-

lupament d’habilitats i recursos que permetin el creixement integral d’infants i joves. El treball en autoestima saludable, habilitats socials, imatge corporal positiva, sentit crític i foment d’un estil de vida saludable es poden aplicar en moltes situacions de la vida quotidiana. Promoure aquests actors de protecció resulta efectiu per fer més resistents els joves davant d’un possible TCA.

“La proporció

d’homes que presenten trastorns alimentaris és d’un per cada nou dones

”

DAVANT D’UN CAS DE TCA: PAUTES D’ACTUACIÓ DES DE L’ÀMBIT FAMILIAR La família té un paper clau davant dels TCA perquè pot esdevenir un model molt potent d’hàbits i estil de vida saludables. La transmissió de la im-

portància de mantenir una alimentació equilibrada i de no basar l’autoestima en l’aspecte físic pot reforçar l’autoesti-

AAFF-Cinesa-Schools-media-pagina-CAT.pdf 1 14/11/2024 12:27:19

9

Món Docent

“La línia de

prevenció que s’ha constatat més efectiva és la prevenció inespecífica.

Aquesta estratègia d’intervenció té l’objectiu d’afavorir el desenvolupament d’habilitats i recursos que permetin el creixement integral d’infants i joves

”

ma dels infants i protegir-los de patir un trastorn de la conducta alimentària.

Es recomana fer àpats saludables en família, compartir activitats de lleure i d’esport, fomentar la comunicació i la confiança i evitar estils parentals autoritaris o sobreprotectors. També és recomanable estar atents als senyals d’alerta en relació amb l’alimentació, l’exercici físic i la imatge corporal i l’autoestima.

Així mateix és important parlar amb els fills o filles posant atenció a comentaris de risc sobre l’autoestima o l’actitud davant l’alimentació sense jutjar ni confrontar, sinó mostrant preocupació pel seu benestar emocional i oferint ajuda.

En cas de senyals d’alerta detectades, cal consultar professionals sanitaris i seguir les seves directrius mèdiques. També seria procedent comunicar-ho al centre educatiu i establir una línia d’actuació comuna. És important acostar-se al TCA des de la comprensió, l’acceptació i la paciència que la malaltia requereix, sense pressions ni culpes, oferint espais i temps per evidenciar la recuperació.

DAVANT D’UN CAS DE TCA: PAUTES D’ACTUACIÓ DES DE L’ÀMBIT ESCOLAR Els docents no són els encarregats de diagnosticar els TCA, però sí que juguen un paper clau en la detecció de senyals d’alerta amb relació a l’alimentació, la imatge corporal i l’autoestima. Aquests senyals es poden identificar restant atents

10

sobre comentaris de l’alumne i, si escau, entrevistar la família per informar i donar a conèixer aquests símptomes.

En cas de detecció de senyals d’alerta cal fer la consulta a professional de l’EAP, l’equip d’Orientació a Secundària o el professional sanitari del programa Salut-Escola. El passatge de proves psicomètriques determinaran el cas i la seva possible derivació al Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil.

En cas de confirmació d’un TCA, el docent juga un paper fonamental en l’acompanyament de l’alumne i la família. Per això, també és recomanable informar la resta de l’equip docent per poder apropar-se de forma conjunta al TCA des de la comprensió, l’acceptació i la paciència. La coordinació amb la família i els professionals de serveis externs serà cabdal per afavorir un tractament integral d’abordatge del TCA. DAVANT D’UN CAS DE TCA: RECURSOS PER A INFANTS I ADOLESCENTS, FAMÍLIES I DOCENTS Infants Grups de suport per a persones afectades Bibliografia 1. De gran vull ser... feliç 1. Anna Morató Garcia 2. De gran vull ser... feliç 2. Ana Morató Garcia 3. Contes per estimar-te millor. Àlex Rovira i Francesc Miralles 4. Sensibles: Un conte per abraçar el que sentim. Miriam Tirado

Món Docent

5. La joia interior. Anna Llenas Adolescents i joves Grups de suport per a persones afectades Bloc de testimonis “Amb llum pròpia” https://blocs.xarxanet. org/amb-llum-propia/ Bibliografia 1. La meva anorèxia.Maria Cuesta.

2. Què sents quan no sents res? Victor Panicello 3. Yo también quise ser como Ana y Mia. Leire Martín Rincón 4. Princesas de cristal. Azucena Díez Suárez 5. ¿Y si te comes una magdalena? Una guia joven para vivir con tu cuerpo. Maria Lerín.

Famílies Associació contra l’Anorèxia i l Bulimia a Catalunya (ACAB) Guies informatives ofertes de de l’ACAB, la Fundació Faros de l’Hospital Sant Joa n de Déu o el Canal de Salut de la Generalitat de Catalunya Formació sobre TCA oferta per l’ACAB Grups de suport per a famílies Bloc de testimonis “Amb llum pròpia” https://blocs.xarxanet. org/amb-llum-propia/ Bibliografia 1. Guia para cuidar de un ser querido. Janet Treasure.

2. Vencer la anorexia, Josep Toro i Monica Artigas.

3. El cuerpo como delito, Josep Toro.

4. Emoquadern.

Educació emocional a casa. Guia pràc-

tica. Cristina Gutiérrez Lestón 5. Com cuidar la salut emocional. 100 eines per calmar les emocions difícils. Eva Bach DAVANT D’UN CAS DE TCA: TRACTAMENT I EVOLUCIÓ El tractament d’un TCA dependrà de la seva gravetat, del tipus de l’Índex de Massa Corporal (IMC) del pacient. En tot cas, aquests serien els objectius principals.

OBJECTIUS INICIALS: Incrementar la motivació per al tractament.

Reconèixer la malaltia: consciència-malaltia.

Establir una bona relació amb el psicòleg i equip terapèutic.

OBJECTIUS POSTERIORS Eliminar l’ansietat vers el pes i el menjar.

Normalitzar els hàbits alimentaris.

Modificar distorsions cognitives en relació amb el menjar i el pes.

Disminuir les alteracions de la imatge corporal.

Millorar les habilitats i relacions socials.

Eliminar conductes compensatòries.

OBJECTIUS FINALS: Eliminar altres conductes patològiques.

Intervenir en qualsevol problema personal i psicopatologia associada.

Prevenir la recaiguda.

Si la pacient no s’adhereix al tractament psicològic, o arriba al centre amb un IMC inferior al que és recomanable o altres alteracions de salut es recomana fer ingrés hospitalari en un centre especialitzat.

Segons dades del Ministeri de Salut, al voltant del 60-70% dels casos es recupera totalment, un 20-30% ho fa parcialment, i un 10-20% cronifica la malaltia.

11

Món Docent LA VIDA ALS CENTRES

Tot allò que ens pot ensenyar un hort a l’escola

L’escola La Immaculada de Vilassar de Dalt porta dos anys promovent el projecte ‘de l’hort al plat’ a les aules de primària. A través de la construcció i manteniment d’un hort amb criteris agroecològics, el projecte ha envaït diferents esferes de l’aprenentatge: des de les matemàtiques fins a les ciències, passant per la llengua o l’espai del menjador. La capacitat de l’agroecologia per transmetre valors i coneixements, i alhora enxarxar la comunitat educativa amb entitats i moviments ecologistes està duent l’escola a ampliar el projecte des d’un vessant globalitzat.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS IMATGES: ESCOLA LA IMMACULADA L’agroecologia escolar està esdevenint una acció educativa cada cop més estesa entre els centres escolars catalans. La seva proposta de transformació com a projecte educatiu per part de l’alumnat, i la capacitat d’interpel·lar tota la comunitat educativa l’han fet atractiva per

12

a molts centres, que han decidit introduir un hort a les seves instal·lacions. Amb la sostenibilitat com a columna vertebral, l’agroecologia és un gran generador de preguntes en termes de consciència social, salut i benestar. Ara bé, crear un projecte educatiu al voltant d’un hort en una escola no és bufar i fer ampolles.

L’escola La Immaculada de Vilassar de Dalt havia fet diversos intents en els últims anys, però no se n’havia sortit. “Sempre havíem tingut ganes de treballar l’agroecologia escolar i tenir un petit hort, però ens anava tot en contra”, explica Dimas Fàbregas, director de l’escola. La Immaculada es troba al centre de Vilassar de Dalt, en un entorn urbà

Món Docent

i amb unes instal·lacions que disposen de poc espai d’esbarjo. L’escola no podia muntar un hort tradicional, però es van fixar en els terrats, un dels quals connecta amb la cuina i el menjador de l’escola. “Tot va canviar quan ens vam posar en contacte amb la Xarxa de Consum Solidari, una entitat que treballa per la sobirania alimentària i que ens ha fet l’assessorament per transformar el terrat en un hort i crear una proposta educativa al voltant de l’agroecologia escolar”, afegeix Fàbregas.

Així és com l’escola La Immaculada va iniciar l’any passat el projecte “De l’hort al plat”, una proposta educativa que té l’hort escolar com a columna verte-

bral en la transferència de coneixements als alumnes de 1r, 3r i 5è de primària de l’escola.

De seguida, l’equip docent es va adonar que la capacitat transformadora del projecte es trobava en el moment que l’hort i tots els seus coneixements i valors entressin dins l’aula. L’escola La immaculada vol esdevenir un espai on “fer-se bones preguntes” i l’agroecologia els ha anat com oli en un cresol. “A l’estona de l’hort necessitem les matemàtiques per mesurar i construir; la llengua per buscar informació sobre alguna planta; el text constructiu quan escrivim alguna recepta de cuina... també investiguem sobre les característiques del sòl, la funció dels cucs a la terra... són preguntes

“Amb la

sostenibilitat com a columna vertebral, l’agroecologia és un gran generador de preguntes en termes de consciència social, salut i benestar

”

Sigues solidari des de l’ESCOLA! Col·labora amb Pallapupas creant el teu esdeveniment solidari i ajuda’ns a portar l’humor a nens i nenes hospitalitzats/des!

Què puc fer?

Xocolatada

Mercat solidari

Festa de disfresses

Esmorzar solidari

Jornada familiar

Castanyada o dia Solidari

Com fer-ho possible?

Visita undiadenassos.org o escriu-nos a pallapupas@pallapupas.org

undiadenassos.org 13

Món Docent

“A l’estona de

l’hort necessitem les matemàtiques per mesurar i construir; la llengua per buscar informació sobre alguna planta; el text constructiu quan escrivim alguna recepta de cuina

”

que després deriven en feines d’aprenentatge”.

L’HORT COM A EINA D’APRENENTATGE GLOBALITZAT El paper de l’hort a l’escola La Immaculada no acaba amb les matemàtiques, la llengua o la ciència. “Quan tenim una collita, per petita que sigui, la incorporem a la cuina, amb la Pilar, la nostra cuinera”, afegeix el director de La Immaculada. El projecte contempla quatre dimensions: producció, transformació, comunitat i consum, i esdevé també una eina potent per transmetre valors. Aquestes quatre esferes de l’agroecologia permet fer brollar diversos coneixements que es relacionen amb aprenentatges adaptats als diferents cicles de primària. Entre ells també destaquen el paper dels horts agroecològics al territori (geografia), la cura de l’entorn (sostenibilitat), la necessitat de valorar els recursos (economia) o el vessant nutritiu dels aliments (salut).

Per al director, l’agroecologia els ha permès introduir valors sobre la presa de consciència que els recursos son finits, que cal una responsabilitat amb el medi natu-

14

ral i a l’hora cuidar i estimar les coses que fem. “A l’hort ens hem adonat que tot es basa en compartir; compartir les eines, els fruits, els coneixements...” explica Fàbregas.

En aquest segons curs d’implementació, l’escola fa una molt bona valoració de l’impacte de l’hort entre l’alumnat. “Als infants els agrada molt l’estona de l’hort; és un moment de reflexió, de treball en equip i de presa de consciència” assegura Dimas Fàbregas.

CONEIXEMENTS QUE VAN MÉS ENLLÀ DE L’ESCOLA L’hort és un generador de preguntes que fomenten la cerca de respostes. I aquestes no només es queden a l’aula. La Immaculada entén el seu espai com un ecosistema, però els valors i coneixements de l’hort es traspassen a les llars de cada família. “El projecte permet que les famílies apliquin petits canvis per millorar la sostenibilitat i la salut de la seva alimentació; creiem que l’agroecologia té una gran capacitat de treballar la comunitat i volem potenciar-la els

anys vinents” afirma el director de l’escola.

Així, la implementació de l’hort escolar els ha fet adonar de la necessitat de treballar en xarxa per introduir una perspectiva de sostenibilitat global al centre.

L’escola La Immaculada és un dels centenars d’exemples a Catalunya de com un hort escolar ha comportat canvis, transformacions i millores en la proposta educativa. “L’agroecologia fomenta l’estima, i tot allò que es fa amb amor té continuïtat i és transformador”, conclou Dimas Fàbregas.

“A l’hort ens hem

adonat que tot es basa en compartir; compartir les eines, els fruits, els coneixements...

”

EINES PER AL PROFESSORAT

Món Docent

Atena, la Comunitat d’Aprenentatge en Arqueologia i Educació del Museu d’Arqueologia de Catalunya El Museu d’Arqueologia de Catalunya crea un espai col·laboratiu on investigadors, docents, estudiants i professionals de diverses disciplines poden unir-se per explorar noves metodologies en l’educació arqueològica. Atena és un espai obert que fomenta un ambient d’aprenentatge continu on l’empatia, la practicitat i la creativitat són valors centrals.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya (MAC) és un museu nacional imprescindible on la història pren vida i el temps es converteix en una fascinant aventura.

Compromès amb la transformació educativa i el desenvolupament professional continu, el MAC ha creat un espai col·laboratiu i inclusiu dedicat a la investigació, innovació i difusió de noves metodologies en l’educació arqueològica, amb l’objectiu de millorar la qualitat de l’educació i la comprensió del nostre patrimoni cultural.

La primera presa de contacte va ser el passat 3 de juliol al Museu d’Arqueologia de Catalunya a Barcelona. Una trobada molt profitosa que va marcar les línies d’acció i els valors de la comunitat, destacant la importància de la col·laboració, la diversitat, l’aprenentatge continu i l’adap-

tabilitat. És per això que el MAC ha involucrat una àmplia varietat de perfils professionals i ha establert accions concretes a curt, mitjà, i llarg termini, aspectes crucials per al desenvolupament i l’èxit d’aquesta comunitat que tot just comença a caminar aquest curs 2024-25.

La proposta de valor d’Atena és oferir un espai col·laboratiu, divers, innovador, respectuós i horitzontal. A partir de trobades periòdiques, recursos compartits i projectes experimentals, Atena ofereix un suport constant per al desenvolupament professional i acadèmic, garantint una adaptació eficaç a les necessitats educatives contemporànies.

Aquesta comunitat no només enriqueix l’educació de l’arqueologia, sinó que també crearà ponts entre la teoria i la pràctica, preparant millor les persones

que en formen part per abordar els reptes professionals.

Atena, la Comunitat d’Aprenentatge en Arqueologia i Educació (CAAE) es constitueix com un espai dinàmic i obert, dedicat a la innovació, la col·laboració i l’excel·lència educativa. Un espai per construir conjuntament un futur on l’educació arqueològica sigui més accessible, inclusiva i enriquidora per a tothom.

El MAC convida a totes les persones i entitats interessades a unir-se en aquesta emocionant aventura d’aprenentatge i descobriment.

15

Món Docent EINES PER AL PROFESSORAT

Matemàtiques manipulatives: una eina per aconseguir que les mates deixin de ser avorrides?

Les matemàtiques són sovint l’assignatura pendent per a molts alumnes. Gairebé la meitat dels alumnes de l’Estat espanyol les consideren avorrides, i els resultats de l’últim informe PISA mostren una tendència preocupant. En aquest context, sorgeixen noves formes de transmetre coneixements matemàtics a l’etapa d’infantil i primària que poden trencar amb aquesta resistència generada pels alumnes.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS Ara fa un any van saltar totes les alarmes (educatives, mediàtiques i polítiques) amb els resultats de l’informe PISA a Catalu-

16

nya. Els resultats acadèmics dels alumnes catalans queien en picat en totes les àrees d’aprenentatge. Una d’elles (a la qual l’informe PISA li dona molta importància)

són les matemàtiques. Els resultats en competència matemàtica queien un 6,2% a Catalunya, assolint una valoració de 469 punts; la pitjor nota de la sèrie

Món Docent

“Fa uns anys que s’han començat a aplicar nous mètodes d’ensenyament que pretenen que l’alumne sigui capaç de connectar amb els continguts que se’ls ensenya

”

històrica, i per primer cop amb resultats per sota de la mitjana de l’Estat espanyol i l’OCDE. Més enllà del grau d’alarma que poden fer despertar els resultats catastròfics de PISA, cada cop són més els corrents educatius que aposten per noves formes de transmetre les matemàtiques. La necessitat d’ensenyar les matemàtiques d’una forma atractiva la trobem en la poca gràcia que fa aquesta assignatura als alumnes i la capacitat d’aquests nous corrents de plantejar-les de forma més atractiva LA MEITAT DELS ALUMNES CONSIDEREN QUE LES MATEMÀTIQUES SÓN AVORRIDES El 46% dels alumnes de primària de l’Estat espanyol consideren que les matemàtiques són una assignatura avorrida. Així ho assegura el ‘Baròmetre de l’educació 2023’ publicat per la plataforma d’ensenyament en línia Smartick. Els principals motius pels quals els infants i els pares i mares consideren que les matemàtiques no són atractives recauen en com s’ense-

nyen i l’existència de diferents nivells i ritmes d’aprenentatge a l’aula. També es considera que les altes ràtios a les aules afecten en la capacitat dels alumnes d’estar atents i trobar útils les matemàtiques.

NOVES METODOLOGIES PER FER LES MATEMÀTIQUES MÉS ATRACTIVES I INCLUSIVES Més enllà dels obstacles estructurals que dificulten la tasca del docent a l’hora de transmetre coneixements als alumnes, fa uns anys que s’han començat a aplicar nous mètodes d’ensenyament que pretenen que l’alumne sigui capaç de connectar amb els continguts que se’ls ensenya. Algunes d’aquestes noves metodologies aplicades a l’aula han estat liderades per l’organització Innovamat, un sistema que va començar a implantar-se en algunes escoles fa set anys i que ja s’aplica a més de 1.700 centres d’Espanya.

Aquests nous mètodes pretenen treure espai a les metodologies descriptives per donar pas a una experiència més manipulativa. Les evidències científiques que demostrin que una

metodologia més manipulativa a l’hora d’ensenyar matemàtiques millora els resultats acadèmics encara no són prou consistents.

La manca d’informes extensos que analitzin l’impacte d’aquesta nova metodologia impossibilita afirmar que els nous mètodes d’ensenyament funcionen millor que els tradicionals. Tanmateix, cada cop són més les veus que advoquen per dotar d’un caràcter “actiu, obert, manipulatiu i pictòric” al model d’ensenyament de les matemàtiques. Així ho asseguren els autors Canto, Reyes, Romero i Alonso a la publicació Cap a una Educació basada en les evidències de la investigació i el desenvolupament sostenible editat per l’editorial Dykinson.

Els autors constaten que en els últims anys han sorgit diversos mètodes d’ensenyament de matemàtiques obertes i manipulatives que esdevenen “necessàries per articular una docència

“Cada cop són

més les veus que advoquen per dotar d’un caràcter “actiu, obert, manipulatiu i pictòric” al model d’ensenyament de les matemàtiques

”

17

Món Docent

“La capacitat de les matemàtiques obertes i manipulatives de transformar l’ensenyament recau en el seu procés de reflexió

”

nar l’aplicació (o no) dels mètodes d’aprenentatge. D’una banda, es reflexiona sobre els conceptes subjacents que tots els alumnes han d’adquirir durant la sessió. D’altra banda, es determina la metodologia que s’utilitzarà a l’aula i els mètodes de pràctica de l’alumna. Finalment, es consideren instruments d’avaluació ajustats a les competències dels alumnes.

A l’espera de saber si les matemàtiques manipulatives permeten millorar els resultats educatius dels alumnes, on sí que hi de les matemàtiques de qualitat ha evidència científica és en la i comprensiva amb l’alumnat”. seva efectivitat per fer de l’escoFins i tot van més enllà i assegu- la un espai més inclusiu. Diverren que les matemàtiques ma- sos estudis corroboren l’efectinipulatives responen a l’objectiu vitat de les matemàtiques mad’una educació per al desenvolu- nipulatives per afavorir la inclupament sostenible de l’Agenda sió i l’accés d’aprenentatge per a tots els estudiants. A més, se2030. gons els autors, les matemàtiLa capacitat de les matemàti- ques manipulatives també proques obertes i manipulatives de mouen “el desenvolupament transformar l’ensenyament re- d’habilitats i competències escau en el seu procés de reflexió sencials per al segle XXI”, com sobre quatre fases que, segons el pensament crític, la resolució els autors, haurien de determi- de problemes i la creativitat.

18

Aplicar nous mètodes d’aprenentatge per fer de les matemàtiques una assignatura atractiva per als alumnes i, al mateix temps, assolir les competències bàsiques i millorar els resultats dels índexs de referència d’administracions i organitzacions internacionals. Un repte més que se suma a l’alta càrrega de feina i responsabilitat dels docents catalans.

“Diversos

estudis corroboren l’efectivitat de les matemàtiques manipulatives per afavorir la inclusió i l’accés d’aprenentatge per a tots els estudiants

”

EINES PER AL PROFESSORAT

Món Docent

SuperCampus arriba al miler de vídeos educatius La nova plataforma educativa de 3Cat creix amb nous continguts de qualitat i en llengua catalana, vinculats al currículum escolar, validats per docents i amb el segell de qualitat del SX3. Per aprendre a l’aula o des de casa, SuperCampus incorpora una vintena de noves assignatures per a estudiants de primària i secundària.

Els dictats de l’Òscar Dalmau i els trucs lingüístics de la Filòloga de Guàrdia poden ser els vostres millors aliats a l’aula. Heu provat d’ensenyar a sumar i a restar fent servir mems de gatets? Gramàtica, lèxic i ortografia; morfosintaxi i matemàtiques són algunes de les noves assignatures que ja teniu disponibles al SuperCampus, però n’hi ha moltes més. La nova plataforma educativa de 3Cat arriba al miler de vídeos i àudios per aprendre a l’escola o des de casa.

Supervisats i validats per docents, vinculats al currículum escolar, confiables i en llengua catalana, els continguts de SuperCampus es poden filtrar per àmbit temàtic i etapa educativa, perquè els alumnes de primària i secundària hi trobin tot el que necessiten saber. Tant si volen preparar un examen com si els cal ampliar coneixements o repassar una classe. I, a més, són divertits i tenen el segell de qualitat del SX3: sabíeu que la taula periòdica es pot explicar a ritme de música rap o que la física s’entén millor amb un videojoc o fent un viatge a Mart? Coneixeu el mètode per aprendre

les comarques catalanes en només 5 minuts?

Llançant aquesta nova eina d’aprenentatge, 3Cat vol resoldre una llarga reivindicació de la comunitat educativa. Set de cada deu estudiants fan servir vídeos educatius per aprendre, però gairebé no en troben en català i de qualitat. La poca oferta és residual i no està ben posicionada a Youtube i els cercadors d’internet, perquè els algoritmes prioritzen l’anglès i el castellà. Amb el suport del Departament d’Educació, i tenint en compte els resultats d’estudis com l’informe Pisa, els directors de les escoles i instituts marquen quins continguts educatius són més necessaris. I un equip de docents en actiu participa en tot el procés de producció, des de la redacció dels guions fins a la supervisió i categorització dels vídeos i àudios del SuperCampus.

El nou portal educatiu de 3Cat també ofereix un repàs als clàssics imprescindibles de la literatura catalana i universal, aprendre teoria musical i descobrir

grans compositors i la seva influència en la música actual o fer un recorregut pels moments clau de la història de Catalunya. I incorpora materials en aranès i amb subtítols per atendre la diversitat funcional. A més, recupera continguts educatius de programes que ja són patrimoni del SX3, com l’informatiu InfoK, Una mà de contes, Fang!, Escolta el teu cos o Quèqui... I també destaca l’oferta de pòdcasts, com l’adaptació d’Em dic Goa, de Míriam Tirado, o els 365 per què?, una pregunta per a cada dia. El catàleg ja supera la vintena d’assignatures i continuarà creixent.

A 3Cat hem tingut una idea: Supercampus. Benvinguts a una nova porta al coneixement. Feuvos-la vostra!

On trobar-nos:

SX3.cat/supercampus 3cat.cat/supercampus https://www.youtube.com/@SomSX3_ 19

Món Docent ELS DOCENTS PARLEN

Art integrat Sagrada Família i Escola Situació d’aprenentatge per als infants d’I5

ALBA PORTA I BÀRBARA FREIXA,

MESTRES D’EDUCACIÓ INFANTIL DE L’ESCOLA VEDRUNA IMMACULADA BARCELONA

El patrimoni cultural és una font inesgotable de valors educatius, capaç de generar experiències úniques d’aprenentatge. A la nostra escola, Vedruna Immaculada Barcelona, situada al barri de la Sagrada Família, aquest patrimoni es troba a escassos metres. Des del nostre pati podem veure el temple de la Sagrada Família, icona de la ciutat de Barcelona i símbol de la seva identitat. Tanmateix, per als nostres infants, sovint aquest emblema monumental resta distant, com una realitat que, malgrat ser tan propera físicament, els és aliena.

El curs passat, aquesta percepció va començar a transformar-se gràcies a una oportunitat única. El departament pedagògic de la Sagrada Família, en col·laboració amb la Universitat 20

Blanquerna, ens va oferir participar com a escola pilot en un programa d’Art Integrat dins del marc d’aquest entorn excepcional. Però, abans d’explicar la nostra experiència, és impor-

tant entendre què és exactament l’Art Integrat.

QUÈ ÉS L’ART INTEGRAT? El concepte d’Art Integrat va néixer als Estats Units i es basa en

Món Docent

la integració de les arts en l’ensenyament. Es tracta d’un enfocament pedagògic on els estudiants no només adquireixen coneixements en una disciplina artística, sinó que la utilitzen com a vehicle per comprendre i aprofundir en altres matèries. Tal com ho defineix aquesta metodologia: “la integració de les arts és un procés creatiu que connecta una forma d’art amb una altra àrea de coneixement, i això permet assolir objectius en ambdues”.

El nostre projecte va començar amb una visita a la basílica de la Sagrada Família, en la qual els infants van tenir l’oportunitat de descobrir aquest espai sense cap idea preconcebuda. Aquesta llibertat d’exploració va despertar una sèrie d’inquietuds, interessos i curiositats en l’alumnat, que es van convertir en el punt de partida del nostre treball posterior.

L’objectiu final del projecte era l’elaboració d’un museu, creat pels mateixos infants, inspirat en l’obra de Gaudí i la Sagrada Família. Al llarg del procés, vam explorar diversos elements arquitectònics i artístics que havien captat l’atenció de l’alumnat.

Aquests es van reproduir mitjançant diferents tècniques plàstiques, amb les quals els infants van desenvolupar la seva pròpia creativitat. Vam treballar els vitralls, utilitzant paper de cel·lofana per recrear els efectes cromàtics, tenint en compte la distinció entre colors freds i càlids.

També vam explorar les columnes i la seva base, dedicant-nos a l’estudi de les figures geomètriques, que posteriorment es van transformar en estrelles modelades en fang. Un altre dels projectes va ser la creació d’un

“El resultat d’aquest treball

es va plasmar en el museu “Els petits Gaudinians”, una exposició que va comptar amb una gran inauguració oberta a les famílies

”

trencadís, per al qual vam utilitzar peces de lasanya pintades a mà. Quan va arribar Nadal, ens vam inspirar en la façana del Naixement per confeccionar un pessebre amb pasta de secat a l’aire i elements naturals.

caven un arc de Sant Martí de trencadís, rèpliques de les torres de la Sagrada Família, vitralls amb formes d’onades i fins i tot dinosaures i fruites decorades amb trencadís. Totes elles eren peces úniques i molt originals!

Un dels detalls que més va cridar l’atenció dels infants van ser les tortugues que sostenen les columnes de l’entrada. Aquesta observació ens va portar a desenvolupar un projecte paral· lel sobre aquests animals, amb el qual vam aprofitar per visitar el Centre de Recuperació d’Animals Marins (CRAM), on vam aprendre molt sobre la seva conservació.

El resultat d’aquest treball es va plasmar en el museu “Els petits Gaudinians”, una exposició que va comptar amb una gran inauguració oberta a les famílies.

Cada obra d’art estava acompanyada d’un cartell amb el títol, el nom dels artistes i els materials utilitzats, tot elaborat pels mateixos infants. Les famílies van poder passejar per l’exposició, interactuant amb els seus fills i filles, que explicaven el procés creatiu darrere de cada peça.

UN PROJECTE PER A TOTA LA COMUNITAT EDUCATIVA I VEÏNAL La implicació de les famílies va ser també un element clau.

Elles es van involucrar activament en el procés, ajudant-nos a crear maquetes en 3D de la basílica i organitzant tallers de trencadís. Així mateix, vam col·laborar amb el barri, visitant un taller d’art pròxim a l’escola, on es van dur a terme activitats específiques sobre Gaudí i la seva obra.

Quan tots els elements van estar llestos, l’alumnat es va agrupar per dissenyar les seves obres finals. Entre les creacions desta-

La valoració final del projecte va ser altament positiva. Ens va permetre treballar de manera globalitzada i vivencial tots els eixos i competències del currículum, fomentant el treball en equip i l’autonomia dels infants.

Però, sobretot, vam aconseguir el nostre objectiu principal: apropar el patrimoni cultural al nostre alumnat. Avui, quan passen pel davant de la Sagrada Família, la miren amb uns altres ulls; la senten més seva, la respecten, la coneixen i, el més important, la valoren.

21

Món Docent ELS “ALTRES” MESTRES

MAMEN ARTERO. ARQUITECTA I PORTAVEU DEL PROGRAMA PATIS X CLIMA

“Durant 50 anys no li hem donat importància als patis escolars, tot i saber que l’ambient condiciona la qualitat educativa” Sovint, els patis esdevenen el principal espai de les escoles. Un espai on es juga i s’aprèn, però on impera el formigó. Des de fa uns anys, cada cop són més les iniciatives que advoquen per fer dels patis un espai verd. El context d’emergència climàtica invita a repensar els espais verds de les ciutats, i els patis de les escoles es converteixen en un actor clau a l’hora de buscar zones a la metròpoli que encara no es trobin edificats. Amb la voluntat d’englobar totes aquelles accions destinades a naturalitzar les escoles naixia Patis x Clima. Un programa desenvolupat per l’entitat El Globus Vermell, que acompanya a totes aquelles comunitats que volen repensar el seu pati. Parlem amb la Mamen Artero, arquitecta especialitzada en bioconstrucció i permacultura i portaveu de Patis x Clima.

ADRIÀ GRATACÓS TORRAS IMATGES: MAMEN ARTERO El programa Patis x Clima vol concentrar totes les accions que es poden dur a terme per a la renaturalització d’entorns educatius. Quines són aquestes accions?

Patis x Clima és un programa divulgatiu que pretén mostrar els beneficis que suposa la renaturalització de l’escola des d’un punt de vista holístic; la naturalització genera impactes físics a l’escola, però també implica una transformació pedagògica molt potent. El 22

programa planteja accions de formacions, jornades de divulgació, projectes de transformació física dels espais i acompanyament a la comunitat educativa en el procés de transformació. El programa Patis x Clima no només interpel·la la comunitat educativa, sinó a tots els agents socials que involucrem en el procés.

rents agents, des de les administracions públiques, el claustre i l’equip directiu, els infants i joves, les famílies i l’ecosistema educatiu que gira al voltant de l’escola.

El pati de l’escola és un espai públic i verd de la ciutat, i per això aquests projectes s’enfoquen des d’un punt de vista global de la infraestructura verda de la ciutat.

A què es refereixen quan parlen de transformar l’escola i a quins actors interpel·la?

El procés de renaturalització de les escoles compta amb dife-

Per què una entitat destinada a l’arquitectura com El Globus Vermell aposta per la renaturalització de les escoles?

Nosaltres som arquitectes, però

Món Docent

el lema de l’entitat és “arquitectura i persones”. L’entitat neix des de la participació i des d’intentar explicar l’espai. Això ens ha donat molt contacte amb la infància i la ciutadania. Fem arquitectura sota els paràmetres de la permacultura i pensant en les persones, cosa que ens ha suposat molt de vincle amb la comunitat educativa. Els patis de les escoles són espais exteriors amb molt de potencial per naturalitzar la ciutat i la transformació pedagògica.

Patis x Clima compleix vuit anys treballant la naturalització de les escoles. Quina valoració en fan?

La iniciativa porta gairebé una dècada treballant per endreçar i englobar totes les accions que fem per naturalitzar les escoles. Als primers anys, la nostra actuació era més local, però des del 2019, gràcies al suport del Ministeri de Transició Ecològica, comencem a treballar en àmbit estatal. Hem treballat en cinc comunitats autònomes de l’Estat i aquesta tasca ens ha donat molta perspectiva. La conclusió que hem tret és que la naturalització de les escoles és un fenomen que està passant a tota Europa, però a ritmes diferents. El procés de naturalitzar les escoles és molt interessant des del punt de vista educatiu, perquè implica una proposta

pedagògica, des del punt de vista comunitari, perquè està pensat per al gaudi de les persones, i des del punt de vista mediambiental i de resiliència urbana.

A escala arquitectònica, les escoles estan pensades per generar benestar als alumnes?

Patis x Clima neix com a resultat d’una obvietat, que és que les escoles tenen patis de formigó, simplement perquè el seu manteniment és més senzill. Durant 50 anys no li hem donat importància als patis escolars, tot i saber que l’ambient és el tercer mestre i condiciona la qualitat educativa. Les administracions destinen molts diners en espai públic, en canvi, les escoles fa 50 anys que tenen 1.000 metres d’espai inert.

Això fa que els patis de les escoles es comparin amb els de les presons, perquè era més fàcil no obrir el diàleg de com haurien de ser. Però ja fa anys que hi ha moltes escoles que han apostat per enfocar els patis de les escoles com un espai de gaudi i educatiu.

També és gràcies a aquestes escoles que neix una iniciativa com Patis x Clima. Fa 20 anys algunes escoles van començar a tirar desenes de quilos de sorra a les escoles per denunciar que els patis no podien ser pistes de ciment sense vida.

“La

naturalització genera impactes físics a l’escola, però també suposa una transformació pedagògica molt potent

”

Per on es comença a naturalitzar un espai educatiu? Quins canvis calen?

Nosaltres naturalitzem, no posem objectes als espais. Això vol dir que l’objectiu ha de ser donar vida als patis. Els patis de les escoles acostumen a tenir un 90% de la superfície pavimentada. El primer pas és pensar quina part naturalitzem. Un cop tens una superfície sense paviment, es pot començar a crear un paisatge viu, d’aprenentatge i per a la comunitat. Llavors, comencem a parlar amb la comunitat quines necessitats hi ha, quin projecte pedagògic hi ha i quina transformació es vol encetar. El que intentem és transmetre que les escoles necessiten pistes de paviment, però és una aberració ecològica que suposin el 90% o 95% de la superfície dels centres.

23

Món Docent

“Fa 20 anys

algunes escoles van començar a tirar desenes de quilos de sorra a les escoles per denunciar que els patis no podien ser pistes de ciment sense vida

”

Què aporta tenir espais naturals a les escoles?

Els espais naturals compten amb elements naturals. Es generen espais d’ombra, per jugar, per pujar i per baixar... en definitiva, es converteix en un espai de gaudi, de trobada i d’aprenentatge, sobretot si hi ha un procés de transformació pedagògica al costat.

Per a les escoles és un procés que acostuma a ser participatiu i que demana experimentar i analitzar l’espai de l’escola. L’objectiu és anar entenent entre tots com és l’espai i com el volem.

Un espai viu també és un espai canviant... què passa amb la cura i manteniment dels patis naturalitzats?

Aquest és el gran repte de les comunitats amb els espais naturalitzats. Amb la nostra experiència ja tenim molt per la mà com dur a terme un projecte de naturalització d’un pati. Ara bé, un cop ja tenim l’espai viu, l’objectiu és analitzar quin manteniment implica. El manteniment dels patis naturals és una oportunitat pedagògica i comunitària. Per exemple, a Castella i Lleó ja han introduït el manteniment del pati als currículums educatius. Per tant, el

24

manteniment del pati forma part de la proposta educativa. Ara bé, nosaltres entenem que els patis de les escoles han de ser espais gaudits i mantinguts per part de tota la comunitat del barri. Això és el que estem treballant amb les administracions públiques per repartir aquest manteniment. I això té a veure amb la nostra cultura, amb quina percepció tenim de l’espai públic i quin ús en fem. És un procés lent perquè suposa un repte per a les nostres característiques socials.

Les ciutats també tenen aquesta mancança d’espais verds que pateixen les escoles. Com es pot obrir aquest procés a la resta de la ciutat?

La consciència de la necessitat de naturalitzar la ciutat és creixent. Tenir espais verds i naturals quan baixem al carrer té una relació directa amb el nostre benestar personal. Una ciutat naturalitzada és sinònim d’una ciutadania sana. La ciutat de París fa molts anys que treballa per naturalitzar tots els espais de la ciutat, i ho fa amb les comunitats. Però això està passant a moltes ciutats, i també està passant a Barcelona, Reus o Ripoll. Cada cop hi ha

més projectes i recursos de naturalització dels espais verds, i fer-ho de forma comunitària és una forma de transmetre coneixement i de no imposar. Qualsevol ciutat que vulgui naturalitzar els seus espais ho haurà de fer de forma comunitària, si vol que el projecte perduri.

A Catalunya hi ha més de 3.900 centres educatius d’infantil i primària.

Més enllà de l’impacte que pot tenir Patis x Clima, què creu que haurien de fer les administracions per fer de les escoles autèntics refugis climàtics?

Crec que el procés de naturalització de les escoles és una responsabilitat compartida entre les administracions i les comunitats educatives. La ciutat de Barcelona ha iniciat la naturalització de 70 escoles, però si no hi ha comunitats educatives preparades per gestionar aquests espais verds, no haurem aconseguit res. Si entenem que els patis de les escoles són espais on es pot viure tot el dia i que si són verds, comporta un manteniment i una governança compartida, aconseguirem canvis pedagògics, socials i culturals molt potents.

Món Docent

25

ar i d

tu s E

Món Docent

te r a

m r o F

r

e x i è r

C

xit

è Tenir

Fer equip

#

HoPortesDin

Grau en Infermeria

Consulta la nostra OFERTA FORMATIVA

Grau en Fisioteràpia

s

Grau en Informàtica

i Serveis

ESTUDIAR LA TEVA VOCACIÓ ÉS POSSIBLE

www.eug.es Segueix-nos a les xarxes socials

26

Av. de la Generalitat, 202-206 08174 Sant Cugat del Vallès (Barcelona) Tel. 93 589 37 27 info@eug.es