Page 1

Banyoles per invidents?

BANYOLES PER INVIDENTS? Estudi d’un itinerari per a persones amb discapacitat visual.

Alumna: HELENA XARGAY FUSELLAS Grup i curs: 2n BATXILLERAT B 1

Tutora: PURIFICACIÓN HERMOSO Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12

Data de lliurament: 17 D’OCTUBRE DEL 2011


Banyoles per invidents?

2 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

BANYOLES PER INVIDENTS? Estudi d’un itinerari per a persones amb discapacitat visual.

3 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

ÍNDEX : 1

Introducció ........................................................................................ 7 1.1 Objectius ............................................................................... 8

MARC TEÒRIC 2

Terminologia i conceptes ............................................................... 10 2.1 Els sentits .................................................................................. 10 2.2 Definició de discapacitat visual .................................................. 13

2.3 Definició de baixa visió ............................................................. 13 2.4 Definició de ceguesa ................................................................. 14 2.4.1 Etiologia o causes ....................................................... 14 2.5 Tipus de ceguesa o baixa visió ................................................... 15 3 Intervenció educativa ..................................................................... 16 3.1 Tècniques d’estimulació dels sentits ........................................... 16 3.1.1 Tacte ......................................................................... 16 3.1.2 Oïda .......................................................................... 16 3.1.3 Olfacte ...................................................................... 17 3.1.4 Gust ......................................................................... 17 3.2 Tècniques per l’aprenentatge ..................................................... 17 3.2.1 La il·luminació ............................................................ 17 3.2.2 La pissarra .................................................................. 18 3.2.3 El mobiliari i el material .............................................. 18 3.2.4 Situar adequadament l’alumne amb discapacitat visual .. 18 3.2.5 Distribuir de manera correcta la informació escrita ...... 19 3.2.6 Verbalitzar tots els detalls de qualsevol situació del centre escolar ........................................................................ 19 3.2.7 Anticipar les noves situacions, activitats o espais ............ 19 3.2.8 Respectar el ritme de treball ......................................... 19 3.2.9 Respectar els propis recursos de l’alumne ...................... 19 3.2.10 Procurar que l’alumne amb discapacitat visual tingui les millors condicions en qualsevol situació escolar ........... 20 3.3 L’aprenentatge dels nens amb discapacitat visual ......................... 20 3.3.1 Llengua oral ................................................................. 20 3.3.2 Llengua escrita: aspectes generals ................................ 21 3.3.3 Matemàtiques ............................................................ 21 3.3.4 Coneixement del medi ................................................ 21 3.3.5 Visual i plàstica .......................................................... 22 3.3.6 Música i dansa ........................................................... 22 3.3.7 Educació física ............................................................ 22 4 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

3.4 Autonomia ............................................................................... 23 3.4.1 Gossos pigall .............................................................. 23 3.4.2 Bastó ........................................................................ 24 4 Etapes educatives ......................................................................... 4.1 Educació infantil ...................................................................... 4.1.1 Estimulació precoç ..................................................... 4.2 Educació Primària ...................................................................

26 26 26 27

4.3 Secundària .............................................................................. 28

4.4 Estudis post obligatoris ............................................................. 28

4.5 Universitat ............................................................................... 28 5 Recursos d’aprenentatge .............................................................. 29 5.1 Codi Braille com a codi de la lectroescriptura: Alfabet Braille ....... 29

6

5.2 TAC (Tècniques audiovisuals de comunicació) ........................... 5.2.1 Opcions d’accessibilitat .............................................. 5.2.2 Tauleta digital ............................................................ 5.2.3 Teclat ampliat ............................................................ 5.2.4 Ampliadors de pantalla .............................................. 5.2.5. Lector de pantalla ...................................................... 5.2.6 Aprenentatge de mecanografia .................................. 5.2.7 Pissarres digitals interactives ...................................... 5.3 Especialistes dels centres .......................................................... 5.3.6 Recursos personals interns del centre escolar .............. 5.3.7 Recursos personals externs al centre escolar ...............

31 31 31 32 32 32 32 33 33 34 34

Institucions que donen serveis al col·lectiu de persones amb ceguesa ................................................................................ 6.2 ONCE ...................................................................................... 6.2.6 Què és? ..................................................................... 6.2.7 Objectius ................................................................... 6.3 Generalitat ............................................................................... 6.3.6 Departament de Benestar social i familiar ................... 6.3.7 Departament d’ensenyament ..................................... 6.3.7.1 Suport dels EAPs .......................................... 6.3.7.2 CREDVG ..................................................... 6.3.7.3 Vetllador o educador d’educació especial ........ 6.3.7.4 USEE ........................................................... 6.4 Altres a Catalunya .................................................................... 6.4.6 Associació Discapacitats Visuals de Catalunya .............. 6.4.7 ACIC .......................................................................... 6.4.8 Fundació Manel Cargol ...............................................

35 35 35 36 36 36 37 37 37 39 40 41 41 42 42 5

Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

MARC PRÀCTIC 1. Itinerari per Banyoles dirigit a persones amb ceguesa .................... 44 1.1 Introducció .............................................................................. 44 1.2 Objectius ................................................................................. 45 DIARI DEL TREBALL PRÀCTIC ................................................................. 45

2. Itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents ............................... 50 2.1 Introducció ............................................................................... 50 2.2 Objectius .................................................................................. 50 DIARI DE L’EXPERIÈNCIA ....................................................................... 50 3. Anàlisi de les possibles millores

7 Conclusions

....................................................... 53

...................................................................................... 55

8 Bibliografia i webgrafia

..................................................................... 58

ANNEX A

6 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

1. Introducció

Aquest treball de recerca tracta de l’alumnat amb discapacitat visual, concretament en els nens i nenes més petits. Per poder realitzar aquest treball, primer hem d’informar-nos sobre els conceptes bàsics i generals de la deficiència visual, per poder redactar i entendre tot tipus d’aspectes. Un cop els hem assimilat, podem començar a aprofundir-los. La motivació principal que m’ha portat a treballar aquest tema, ha estat la meva ignorància i el meu interès en el món de les persones amb ceguesa. Quan em vaig preguntar com seria estudiar sense veure-hi, va augmentar la meva intriga per com ho feien aquestes persones per aprendre i moure’s pel món. Aquest treball consta de dues parts: o Una part teòrica amb una finalitat educativa, informativa i de coneixement. o Una part pràctica amb l’explicació d’un itinerari per Banyoles per a persones cegues i per a persones vidents. Voldria destacar l’atenció sobretot de la tutora Puri Hermoso que s’ha encarregat del seguiment d’aquest treball i m’ha ajudant en moltes coses. També nombrar a la Margarita Albertí, especialista en discapacitats visuals, per explicar-me tot el que no acabava d’entendre i a l’Elvira Gil, la bibliotecària de la ONCE per la seva atenció al dia de la visita i en els tallers. Per a mi, el seu suport ha estat imprescindible ja que m’han ajudat molt a orientar-me en com accedir a tota mena d’informació i a poder-la simplificar. Per últim, voldria dir que si l’estudi que presento s’ha acotat a la ciutat de Banyoles ha estat per poder desenvolupar una anàlisi més intensa i profunda.

7 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

1.1 Objectius L’objectiu general d’aquest treball de recerca ha estat aprofundir en el coneixement de les persones amb ceguesa o baixa visió i conèixer el món de l’aprenentatge amb una discapacitat visual. Podria citar alguns objectius específics:  Estudiar els diferents tipus de discapacitat visual.  Estudiar les tècniques per l’aprenentatge d’un alumne amb discapacitat visual o ceguesa.  Experimentar i dominar l’Alfabet Braille.  Conèixer més profundament la fundació ONCE i els recursos que ofereix als alumnes integrats als centres ordinaris perquè aquesta inclusió sigui una realitat i puguin desenvolupar-se com a persones que poden fer els aprenentatges al costat d’alumnes sense cap discapacitat.

8 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

MARC TEÒRIC

9 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

2. Terminologia i conceptes 2.1 Els sentits1 Tots sabem que una persona té 5 sentits coneguts clàssicament: o

Vista

L’òrgan responsable de la vista és l’ull. Aquest òrgan té una part interna i una d’externa. A la part interna hi podem trobar:

· la còrnia · l’iris · la pupil·la · el cristal·lí · la retina

A la part externa hi podem trobar:

· les parpelles · les pestanyes · les celles

1

http://www.slideshare.net/loretocabot/els-sentits-2505044

10 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

o

Oïda

L’òrgan responsable de l’oïda és l’orella. Té 3 parts:

· orella externa · orella mitjana · orella interna

o

Gust

L’òrgan responsable del gust és la llengua. La llengua pot arribar a notar 4 gustos. L’amarg, l’àcid, el salat i el dolç.

Amarg

Àcid

Com podem veure a la foto cada part de la llengua percep un gust diferent.

Salat

Dolç

11 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

o

Tacte

L’òrgan responsable del tacte és la pell. No en tot el cos tenim la mateixa percepció; hi ha zones que són més sensibles que d’altres. La pell percep la pressió i la temperatura. Té dues capes:

· Epidermis (capa externa) · Dermis (capa interna)

o

Olfacte

L’òrgan responsable de l’olfacte és el nas. Al nas hi ha:

· Dos orificis: per on entra i surt l’aire. · Dues fosses: separades per una paret i comunicades amb la boca. A la part superior de les cavitat hi ha una membrana que percep les olors.

12 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

En el cas de les persones amb ceguesa, la informació de l’entorn els hi arriba pels altres 4 sentits que han de desenvolupar i estimular molt més que una persona vident (persona que no pateix una discapacitat visual) ja que són d’aquests els quals pot gaudir-ne. La visió parteix d’una percepció global del nostre entorn i en canvi si aquest l’hem de percebre pels altres sentits haurem d’analitzar tota la informació per arribar a tenir la percepció global, els altres sentits actuen de forma analítica. Per exemple, quan una persona amb visió entra a una habitació, la informació visual rebuda li proporciona ràpidament una visió general dels objectes, dimensions, persones i/o tot el que es pugui trobar en aquella habitació, en canvi, una persona sense visió necessita analitzar a través dels altres sentits per poder obtenir la visió general de l’habitació i aquesta percepció analítica d’aquest entorn serà més lenta. 2.2 Definició de discapacitat visual2 Quan diem que una persona pateix discapacitat visual pot tractar-se d’una persona cega o d’una persona amb baixa visió. És a dir, el concepte discapacitat visual engloba ceguesa i baixa visió (o disminució visual). 2.3 Definició de baixa visió3 Parlem de baixa visió quan una persona té una agudesa visual més baixa de la normalitat, o sigui no té un 100% de visió. Aquesta disminució de l’agudesa visual és una disminució de la qualitat o quantitat de la visió. Per tant, hi ha persones que tenen dificultat per veure de prop o de lluny; altres tenen dificultat per veure quan disminueix la llum o es fa de nit. N’hi ha que tenen una reducció del seu camp visual i veuen com si miressin a través d’un tub, algunes veuen borrós, ... i la manera en què veu una persona amb baixa visió dependrà del diagnòstic visual que tinguin.

2

3

fabianamon@telpin.com.ar http://vieravisioncare.es/pagines_cat/cuida/baixa.html

13 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

2.4 Definició de ceguesa4 Quan parlem de ceguesa ens referim a la falta del sentit de la visió; en tenir una visió zero o solament tenir una mínima percepció de llum. En la ceguesa absoluta o total no es distingeix la llum de la foscor. 2.4.1 Etiologia o causes5

Les causes de la ceguesa o baixa visió poden ser: congènites o adquirides. o congènites: cataractes, albinisme, glaucoma, coloboma, ... o adquirides: per accident, tumor, infeccions, ...

Molta gent es pensa que vista és igual a visió, però no és així. La vista només engloba l’ull i la visió és l’habilitat global del cervell per extreure, processar i actuar sobre la informació del nostre entorn.

Vista Visió

4

5

fabianamon@telpin.com.ar Powerpoint - Què és la Visió de Margarida Alberti

14 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

2.5 Tipus de ceguesa o baixa visió6

CATEGORIA

GRAU DE

CRE ONCE*

DEFICIÈNCIA Cap

-

Lleugera

-

Moderada

Baixa visió +

Greu

Baixa visió

Profunda

Baixa visió –

Discapacitat visual:

Quasi total

Ceguesa Parcial

Ceguesa

Total

Ceguesa Total

Visió normal

Discapacitat visual: Baixa visió

Atenció segons necessitats

Atenció directe

*CRE ONCE – Centre de Recursos Educatius de la ONCE

6

Powerpint - Grau de deficiència de Margarida Alberti

15 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

3. Intervenció educativa

7

3.1 Tècniques d’estimulació dels sentits Cal estimular tots els sentits de manera progressiva i ordenada per tal que proveeixin el nen de la major quantitat i qualitat possible d’informació útil i hem de tenir en compte les diferents modalitats sensorials de què disposa. 3.1.1 Tacte El tacte es pot treballar en aquest ordre: o Exploració (examen minuciós, atent i intencionat d’un objecte) o Identificació (interpretació de la informació recollida) o Discriminació (agrupar i diferenciar) o Seguiment (evolució del repertori conceptual de l’alumne) Es treballa tant el tacte directe (amb el propi cos) com el tacte indirecte (amb el calçat, coberts o bastó) 3.1.2 Oïda L’oïda es pot treballar en aquest ordre: o Atenció (és la base de la percepció auditiva) o Identificació (interpretació de la informació) o Localització (identificació de la procedència del so) o Seguiment (determinar la direcció d’una font sonora mòbil i desplaçar-se en la mateixa direcció) o Discriminació (seleccionar sons identificats i distingir-los entre d’altres) o Ecol·locació (determinar la presència o l’absència del so reflectit en una superfície) o Ombra del so (detecció d’obstacles entre una font sonora i el receptor per una alteració en la percepció d’aquest so)

7

Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció

escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1

16 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

3.1.3 Olfacte L’olfacte es pot treballar en aquest ordre: o Identificació (olors) o Descripció (fort, suau, agradable, desagradable, ...) o Reconeixement (de productes, ambients, aliments, ...) o Discriminació (contrast, classificació, agrupació) 3.1.4 Gust El gust es pot treballar en aquest ordre: o Identificació (gustos) o Descripció (dolç, amarg, salat,...) o Reconeixement (de productes, materials, aliments, ...) o Discriminació (contrast, classificació, agrupació) 3.2 Tècniques per l’aprenentatge8 En realitat no existeix una metodologia específica per treballar amb alumnes amb discapacitat visual, però si que es necessari tenir en compte una sèrie d’orientacions que podem trobar en els apartats següents: 3.2.1 La il·luminació La il·luminació és molt important per tots els alumnes i essencial per els alumnes amb discapacitat visual. La llum no afecta per igual a totes les persones amb discapacitat visual. Unes requereixen una il·luminació intensa, natural i directa, mentre que altres la necessiten baixa, artificial i indirecta. Per tant, cal conèixer com afecta la llum al nostre alumne i buscar el tipus d’il·luminació que més afavoreix el seu funcionament visual.

8

Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció

escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1

17 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

3.2.2 La pissarra La majoria d’alumnes amb discapacitat visual no aconsegueixen veure la pissarra tradicional des del seu lloc de posició dins de l’aula. No obstant, accedeixen fàcilment a la informació amb la utilització d’una pissarra digital a l’aula, a través d’un monitor o ordinador portàtil a la seva taula. 3.2.3 El mobiliari i el material La distribució del mobiliari i el material han de tenir un ordre estable sobretot en el cas dels alumnes amb ceguesa , per millorar la seva autonomia i ritme de treball. Si hi ha un canvi en el mobiliari de l’aula o en la distribució dels materials, se li ha de comunicar prèviament a l’alumne o bé que ell participi en el canvi. 3.2.4 Situar adequadament l’alumne amb discapacitat visual En la majoria de casos, la millor situació és en el centre de la primera fila, prop del professor i de la pissarra. La proximitat del mestre és un factor fonamental, tant per els alumnes amb baixa visió com per els alumnes amb ceguesa. Aquesta col·locació els permet escoltar amb claredat les explicacions, localitzar-lo ràpidament quan necessiten ajuda i facilita que el mestre pugui donar-li el material que necessita. El fet de que l’alumne amb discapacitat visual pugui necessitar dues taules per distribuir el seu material específic, no hauria de diferenciar-se dels demés i no tenir cap company al seu costat. Si l’alumne presenta diferent visió en els dos ulls, es col·locarà a l’aula tenint en compte l’ull amb més visió.

18 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

3.2.5 Distribuir de manera correcta la informació escrita Per l’alumne amb discapacitat visual tenir una bona distribució de la informació escrita a l’aula és important, ja sigui seleccionant la més important per evitar massa lletra, situant la informació visual o tàctil a l’altura del seus ulls o mans, elaborant els cartells amb la informació necessària de manera simple, amb lletra gran i bé contrastada (en cas d’alumnes amb ceguesa, tota la informació escrita estarà en tinta i en Braille), organitzant per zones per facilitar la localització ràpida i millorar el ritme de treball i avisant a l’alumne quan s’afegeixi o s’elimini informació. 3.2.6 Verbalitzar tots els detalls de qualsevol situació del centre escolar Els alumnes amb discapacitat visual al no percebre la informació visual o percebre-la de forma distorsionada, per compensar aquesta falta d’informació, és necessari que el mestre expliqui i descrigui oralment totes les situacions escolars i les característiques de les persones i objectes. 3.2.7 Anticipar les noves situacions, activitats o espais Els canvis desorienten molt els alumnes amb discapacitat visual. Explicar-los amb antelació aquelles variacions de la rutina els ajuda a sentir-se més tranquils, segurs i receptius en el moment de realitzar la nova activitat. 3.2.8 Respectar el ritme de treball Els alumnes amb discapacitat visual presenten un ritme de treball més lent que els seus companys i es poden cansar amb més facilitat. El que no hem de fer és reduir els conceptes. Sí, hem d’adaptar però no facilitar. 3.2.9 Respectar els propis recursos de l’alumne El mestre ha de permetre que l’alumne amb discapacitat visual s’aixequi i s’apropi per mirar la pissarra i qualsevol informació visual, li ha de donar la fitxa que ha de fer, perquè pugui seguir l’explicació al mateix temps que el mestre dóna les indicacions generals a la pissarra, ha de permetre que l’alumne faci 19 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

les coses amb bolígraf o retolador en lloc de llapis, perquè així podrà veure més clarament el seu propi treball. 3.2.10 Procurar que l’alumne amb discapacitat visual tingui les millors condicions en qualsevol situació escolar El tutor/a i/o professors de l’alumne serà el responsable de fer arribar les orientacions als altres mestres que intervenen amb l’alumne, assegurar-se que sempre està ben situat i sol·licitar assessorament dels professors especialistes davant de qualsevol dubte o quan es consideri necessari. 3.3 L’aprenentatge dels nens amb discapacitat visual9 Els alumnes amb discapacitat visual presenten un desenvolupament cognitiu similar al dels alumnes amb visió normal. No obstant, s’ha de tenir en compte que realitzen la representació mental de conceptes sense el recolzament de les imatges visuals (en el cas dels alumnes amb ceguesa) o a partir de unes imatges que veuen fragmentades i/o distorsionades (en el cas del alumnes amb baixa visió). En els següents apartats podem saber com els alumnes amb discapacitat visual realitzen l’aprenentatge de les principals àrees de coneixement (llengües, matemàtiques, coneixement del medi, educació artística i educació física). 3.3.1 Llengua oral És la base de la interacció a l’aula i en la societat en general. L’adquisició i el desenvolupament de la comprensió i expressió oral en els alumnes amb discapacitat visual no tenen perquè presentar greus problemes. Els alumnes amb discapacitat visual tenen menys recursos i estratègies comunicatives per iniciar i participar en una conversació.

9

Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció

escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1

20 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

3.3.2 Llengua escrita: aspectes generals És la base de l’ensenyament i l’aprenentatge de tota la vida escolar, ja que la majoria dels aprenentatges es realitzen a partir de la lectura i l’escriptura. Els alumnes amb discapacitat visual greu presenten dificultats d’accés a la lectura i l’escriptura. Aquest alumnat no ha rebut els estímuls previs a l’aprenentatge de la lectroescriptura. Això pot provocar un menor interès. El mestre l’ha de motivar i despertar-li aquest interès. No hi ha dubte que el Braille és el codi de la lectroescriptura que utilitzen els alumnes amb ceguesa. 3.3.3 Matemàtiques Molts alumnes amb discapacitat visual poden tenir dificultats en l’àrea de matemàtiques degut al caràcter abstracte dels continguts i exercicis. És necessari presentar els continguts relacionant-los amb els coneixements i experiències reals de l’alumnat. És a dir, aplicar els continguts a situacions quotidianes de la vida diària. Per l’alumne amb discapacitat visual no és suficient escoltar l’explicació oral dels continguts matemàtics, sobre tot aquells més abstractes. Necessita reforçar la explicació oral amb la manipulació de material adequat. 3.3.4 Coneixement del medi Els objectes i continguts conceptuals procedents d’aquesta àrea afavoreixen el desenvolupament i l’autonomia personal i social de l’alumne amb discapacitat visual. Aquests presenten dificultats bàsicament en la comprensió del medi físic que l’envolta. També en aquells objectes i continguts que impliquen el coneixement de les propietats i característiques dels materials i els objectes, ja que es treballen principalment a través de l’observació. És necessari apropar la realitat a l’alumne amb discapacitat visual, sobretot a l’alumne amb ceguesa, que necessita riquesa i reiteració d’experiències directes, com per exemple: facilitar maquetes tridimensionals o els mateixos elements estudiats, minerals, objectes de laboratori, reproduccions d’animals en miniatura..., perquè ells els reconeguin a través dels altres sentits. 21 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

3.3.5 Visual i plàstica Per els alumnes amb discapacitat visual, la capacitat d’interpretar i representar el món a través de les imatges no es tal i com l’entenem pels alumnes vidents. L’adaptació d’imatges pels alumnes amb ceguesa o discapacitat visual greu és un procés complex perquè la informació tàctil no és equiparable a la visual. Primer de tot, se’ls ensenya amb una representació tridimensional,

quan

ja

reconeixen

aquesta, passen al pla bidimensional amb textures i finalment reconèixer el perfil amb relleu. 3.3.6 Música i dansa Els alumnes amb discapacitat visual han de participar en totes aquelles activitats artístiques que generen espais d’experiència i convivència per no quedar exclosos a nivell social i cultura. No obstant, necessiten les adaptacions adequades per poder accedir a la informació que els seus companys obtenen mitjançant la vista. No solen presentar dificultats en l’exploració i percepció de sons o peces musicals o vocals, ja que han desenvolupat molt el sentit de l’oïda. Tampoc presenten dificultats en la interpretació i creació musical, sigui amb la pròpia veu o amb instruments. Però si presenten dificultats en la realització de danses, exercicis corporals i jocs motrius, perquè no poden interioritzar els passos ja que no els perceben. En aquest cas, és necessari modelar en el seu propi cos els moviments que han de realitzar. 3.3.7 Educació física Aquesta àrea, a part de treballar valors físics i motrius, també es treballen valors cooperatius i d’integració. La falta de visió o la visió distorsionada provoca dificultats en l’activitat física en general. L’alumne amb discapacitat visual té problemes, principalment en el coneixement i el domini de l’espai, el moviment, en l’ús del material en la normativa i la tàctica del joc.

22 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

La motivació per les activitats d’educació física, en els alumnes amb discapacitat visual greu, sol ser molt disminuïda. 3.4 Autonomia 3.4.1 Gossos pigall10 Els gossos pigall o també anomenats gossos guia són gossos de treball i no mascotes. Són ensinistrats per guiar persones cegues o amb una deficiència visual greu, o per ajudar-les a les feines de la llar. Per ells i per l’amo és millor que els ignoris, però no per això els hi hem de tenir por, perquè no fan mal a ningú sense cap motiu i així no es distreuen. El seu comportament i la seva manera de tractar són totalment diferents a la dels altres gossos. Han de ser respectats per les seves dues funcions, com a gossos pigall i companys de la persones cega. Si ens trobem algun gos guia que està fent la seva feina, no l’hem de tocar ni acariciar perquè podria ser que es distragués i podria fallar al seu amo. Si portes un gos i passes pel seu costat, és bo que vigilés que el teu gos no causi cap accident ni al gos pigall ni al seu amo. No se’ls ha de donar altre menjar que el seu, i tampoc a hores que no siguin les correctes. L’amo és l’encarregat de l’alimentació. Si trobem alguna persona que va acompanyada d’un gos pigall i li volem dir alguna cosa, ens hem de dirigir a la persona i no al gos. Aquests gossos normalment es col·loquen al costat dret de la persona. Si alguna persona cega ens demana ajuda, per travessar un carrer que hi ha un semàfor, per exemple, ja que els gossos no distingeixen el color vermell i verd ens hem de col·locar al costat esquerra, allà on no hi hagi el gos. En aquest cas, la persona li ordenarà al gos que et segueixi o bé, et demanarà que li ofereixis el colze esquerra, i li farà una senyal al gos, per dir-li que està fora de servei.

10

Powerpoint - Perros Guia de l’Ana Ahijados

23 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Si una persona cega et pregunta direccions, procura donar-li indicacions clares del sentit on ha de girar o seguir per ubicar el lloc on es dirigeix. No corris o donis del braç a una persona cega amb companyia d’un gos pigall sense abans parlar-li. Tampoc toquis l’arnès del gos guia ja que és només per l’amo al qual acompanya. Els gossos pigall estan habituats a viatjar en qualsevol medi de transport als peus del seu amo sense molestar als altres passatgers. Els gossos pigall estan entrenats per poder anar a qualsevol lloc públic juntament amb el seu amo, ja sigui a un restaurant, teatre, centres comercials, cinemes, supermercats, centres d’estudis o de treballs, ... sense causar cap alteració anormal o molèsties al funcionament o al personal o públic. En els lloc de treball, els usuaris amb gossos pigall es troben capacitats per poder fer les seves funcions amb ells al seu costat. Juntament amb l’entrenament que reben, mai estan lliures en els recintes, sinó que es troben als peus dels seus amos. Els gossos pigall tenen el mateix dret que ells a tenir un lliure accés a tots els llocs públics. 3.4.2 Bastó11 El bastó pels cecs és com els seus ulls. Gràcies a aquesta eina poden ser independents i moure’s per una ciutat o tal sols per casa seva. Saber desplaçarse amb bastó per ells és molt important i per això l’ONCE ensenya a nens que tenen ceguesa a controlar-lo. A través del bastó poden percebre que hi ha un esglaó, una baixada, unes escales, una pujada, una irregularitat en el carrer o a la vorera, .... . Per tal de percebre els obstacles que es poden trobar en un carrer han de moure el bastó amb arc, d’un costat a l’altre i han d’anar a poc a 11

http://www.webacic.cat/viapubli.htm

24 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

poc. Alguns dels obstacles més freqüents que es troben les persones cegues o d’altres en un carrer són:  Les motos, bicicletes i altres vehicles aparcats en lloc poc apropiats i els elements sobresortits que de vegades porten.  Les terrasses que posen la majoria de bars i restaurants a les voreres a l’estiu decorades amb plantes, tendals i para-sols.  Els exteriors dels comerços com ara els aparadors que sobresurten de les façanes, els tendals que no compleixen les normatives d’alçada, les plantes, els jocs recreatius per a nens, caixes, ... .  Les obres que tenen lloc a les vies públiques que estan mal senyalitzades  Els bassals que ens podem trobar a les voreres, més freqüentment a les boques de metro després d’una ploguda.  El mobiliari urbà: papereres, pals, bústies, contenidors, cabines, arbres, ...

25 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

4. Etapes educatives No obligatòria però recomanada

Obligatòries

Post obligatoris

4.1 Educació Infantil 4.1.1 Estimulació precoç12 S’entén per atenció precoç el conjunt d’actuacions de caire preventiu, de detecció, diagnòstic i d’intervenció terapèutica, de caràcter interdisciplinar, que s’entén, en un sentit ampli, des del moment de la concepció fins que l’infant compleix els sis anys, abastant, per tant, l’etapa prenatal (etapa fetal), postnatal (última etapa embrionària), perinatal (del naixement fins els 18 mesos) i primera infància (dels 0 als 6 anys). Són un conjunt d’activitats que s’apliquen de forma repetitiva per actuar sobre els sentits del nen/a en els primers anys de vida. Aquestes activitats s’apliquen 12

http://centreauca.es/estimulacion.html

26 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

als nens que se’ls ha detectat un problema de desenvolupament, tant físic com psíquic. L’objectiu és millorar les seves capacitats i la seva funcionalitat d’acord amb el problema. L’estimulació en els primers anys de vida, fa que el nen pugui adaptar-se al seu entorn i que pugui adquirir aprenentatges de forma constant.

Abans de començar el seguiment, es fan uns estudis psicològics del desenvolupament del nen/a per tal de poder saber els objectius que s’han de treballar, el mètode i el temps més adequats. Les activitats de cada sessió són curtes, senzilles i repetitives per tal de que el cervell del nen/a assimili petites quantitats d’informació i pugui processar-les i així enfortir camins neuronals que facilitaran aprenentatges futurs. Durant les classes s’estimula el vincle comunicatiu i emocional, el llenguatge i el moviment segons el desenvolupament de cada nadó. La comunicació amb els pares és constant ja que cal informar-los de la progressió del seu fill o filla i sempre que ells autoritzin s’intercanvia informació amb els altres professors per si fa falta algun canvi. 4.2 Educació Primària A l’etapa d’educació primària podem trobar altres suports a més de la ONCE: o Professionals de l’EAP o Mestres d’educació especial (MEE) o Professionals del CREDVG o Unitats de suport de l’educació especial (USEE) o Materials adaptats

27 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

4.3 Secundària A l’etapa de secundària podem trobar altres suports a més de la ONCE: o Professionals de l’EAP o Mestres d’educació especial (MEE) o Professionals del CREDVG o Unitats de suport de l’educació especial (USEE) o Mestres de Pedagogia Terapèutica (MPT) o Materials adaptats 4.4 Estudis post obligatoris A l’etapa d’estudis post obligatoris podem trobar altres suports a més de la ONCE: o Materials adaptats o Professionals del CREDVG o Associacions o Més temps a l’hora de fer proves i a l’hora d’accedir a la selectivitat 4.5 Universitat A l’etapa universitària podem trobar altres suports a més de la ONCE: o Adaptacions dels exàmens o Més temps i suports a l’hora de fer proves o Podem accedir a les aules amb el seu gos pigall i amb els ordinadors personals adaptats 28 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

5 Recursos d’aprenentatge 5.1 Codi Braille com a codi de la lectroescriptura: Alfabet Braille

13

L’Alfabet Braille va ser inventat per Louis Braille (1809-1852), que va quedar cec per culpa d’un accident. És un sistema de lectura i escriptura per mitjà del tacte que consisteix en punts. Consisteix a llegir movent les mans d’esquerra a dreta, passant per cada línia. Els lectors de Braille poden llegir un promig de 104 a 125 paraules per minut, encara que de vegades poden arribar a llegir 250 paraules per minut utilitzant les dues mans. El signe generador està distribuït per 6 punts. Inclou totes les lletres de l’abecedari, els signes de puntuació, els números i les notes musicals.

Signe majúscula

Signe número

13

Si posem el signe de número davant d’una de les primeres 10 lletres de l’abecedari, es converteixen amb el número que ocupen a l’abecedari.

http://usuarios.discapnet.es/ojo_oido/sistema_braille.htm

29 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

La lectura en Braille es fa per mitjà el tacte i lletra per lletra, no pel reconeixement de les paraules completes. Per això es tracta d’una cosa lenta, que requereix una gran concentració, difícil en edats menors. Podem obtenir dos fases lectores: o Unimanual: els dits índex s’utilitzen com a lectors. Junts inicien la lectura de cada línia. Quan arriben al final de la línia, retrocedeixen sobre ella. Quan retrocedeixen i arriben a la meitat, baixen a la línia següent i acaben de retrocedir sobre aquesta fins arribar al principi per començar altre cop la lectura. o Bimanual: es comença a llegir la primera línia amb els dits índex de cada mà junts i, quant arriben a la meitat, la mà dreta acaba de llegir la fila, mentre que la mà esquerra retrocedeix al començament i baixa a la línia de baix. L’escriptura en Braille es fa per mitjà d’una màquina anomenada Perkins. Consta de varies

tecles:

sis

per

l’escriptura

(corresponen als sis punts del codi Braille), una per retrocedir i un per desplaçar el carro. Per escriure una lletra pressionem a la vegada les tecles que equivalen als punts que la formen. Per exemple: per escriure la D, pressionem la tecla 1, 4 i 5 al mateix temps.

30 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

5.2 TAC (Tècniques audiovisuals de comunicació)14 En aquests moments ens trobem a l’era de la tecnologia, molt present en els centres escolars. Els alumnes amb discapacitat visual greu, inclús amb ceguesa, utilitzen aquesta tecnologia, principalment els ordinadors. Dominar aquesta tecnologia suposa un aprenentatge, però una vegada après, l’alumne amb discapacitat visual obtindrà una gran eina de treball molt útil per als seus estudis i per a la seva vida diària, ja que afavorirà la seva integració, motivació, autoestima i autonomia. El professional especialitzat és el responsable d’introduir i ensenyar a l’alumne amb discapacitat visual la utilització de les noves tecnologies. Les noves tecnologies que podem trobar són les següents: 5.2.1 Opcions d’accessibilitat El propi sistema Windows permet modificar i fer més accessible la visualització de la pantalla, obté inclús un assistent d’accessibilitat per persones amb discapacitat visual: o Propietats de pantalla: permet ampliar la lletra dels menús, la mida de les icones, el contrast del clor del text amb el fons... o Configuració del cursor: permet substituir el cursor per defecte per altres de més grans i colors més contrastats, modificant la velocitat i mostrant la ubicació del cursor. 5.2.2 Tauleta digital La tauleta digital o tauleta gràfica és un recurs perifèric existent en el mercat que és possible utilitzar per a què els alumnes més petits amb discapacitat

visual

greu,

sobre

tot

amb

ceguesa, puguin accedir a algunes activitats de l’ordinador a través del tacte. La tauleta digital substitueix el teclat i el ratolí. 14

Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció

escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1

31 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Situem a la taula digital una làmina adaptada en relleu que reprodueixi esquemàticament la imatge que es mostra a la pantalla. L’alumne explora la làmina de forma tàctil, i mitjançant el llapis òptic, activa les accions que faria el ratolí. 5.2.3 Teclat ampliat Per facilitar l’accés al teclat convencional, podem inicar el coneixement del mateix amb el model Bluestork teclats Funkids de colors per a nens. És un model simplificat, amb les tecles grans i classificades per colors. Una altra adaptació que podem fer és utilitzar lletres adhesives ampliant la mida de les que apareixen en el teclat. 5.2.4 Ampliadors de pantalla Són programes que permeten magnificar la informació de la pantalla i fer-lo gran, fins a més de 25 vegades la seva mida normal. Entre altres opcions, permeten ubicar ràpidament el cursor a la pantalla, configurar els colors del fons i de les lletres i verbalitzar els documents de text que apareixen en pantalla. Els programes més utilitzats en aquests moments són: Magic Vision y Zoomtext versió 9.1. 5.2.5 Lectors de pantalla És un software que converteix el contingut de la pantalla en el so. Permet que l’alumne amb discapacitat visual escolti tota la informació i tingui el control auditiu del teclat. Per tant, l’alumne amb discapacitat visual greu, inclús amb ceguesa total, pot utilitzar l’ordinador de forma autònoma i accedir a, pràcticament, totes les aplicacions de l’entorn Windows. 5.2.6 Aprenentatge de mecanografia És molt important que els alumnes amb discapacitat visual greu dominin el teclat gràcies a l’aprenentatge de la mecanografia. Els programes més utilitzats actualment per els nostres alumnes són: Teclado 20, per alumnes amb retràs visual; DIO, per alumnes amb ceguesa. 32 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

5.2.7 Pissarres digitals interactives Les pissarres digitals, connectades a un ordinador o a un vídeo-projector, permeten, per un costat, escriure directament sobre les pissarres com si es tractés d’una pissarra convencional i, per l’altre, controlar els programes informàtics moltes

de

l’ordinador.

aules

dels

Actualment,

centres

escolars

funcionen amb aquest tipus de pissarres. Aquestes pissarres solucionen uns dels majors problemes dels alumnes amb baixa visió en l’aula ordinària; la visualització de la pissarra. L’alumne amb discapacitat visual pot seguir les anotacions de la pissarra a través de la pantalla de l’ordinador, ja sigui seient davant l’ordinador del professor, col·locant el monitor a la taula de l’alumne o a través de l’ordinador portàtil de l’alumne. Actualment, les pissarres digitals més utilitzades en les aules són: Mimio, Smart, Interwrite e Hitachi. A l’escola, des de les primeres etapes, familiaritzen els alumnes amb discapacitat visual amb els ordinadors, ja que per la majoria d’ells aquests seran la seva eina de treball en etapes educatives posteriors. 5.3 Especialistes dels centres15 És necessari conèixer l’existència dels recursos personal, interns i externs del centre escolar, que faciliten el procés educatiu d’un alumne amb discapacitat visual. El propi centre escolar ofereix una diversitat de recursos personals, per atendre a l’alumne amb discapacitat visual en cas necessari. Quant aquests recursos no siguin suficients, recorrerem als recursos externs.

15

http://www.xtec.cat/cse/

33 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

5.3.1 Recursos personals interns del centre escolar Els recursos personals interns del centre escolar són els següents: o Equip docent: l’alumne amb discapacitat visual és un alumne més del centre escolar, per tant, tots els mestres del centre estan implicats en el seu procés educatiu. o Mestre tutor: és el primer recurs personal i un dels més importants. o Mestre d’educació especial (MEE)/ psicopedagog del centre: prioritza la seva atenció a l’alumnat amb discapacitat visual i amb necessitats educatives específiques. o Mestre d’audició i llenguatge: prioritza la seva atenció a l’alumnat amb retràs i trastorns en la parla, la comunicació i el llenguatge. o Tècnic d’educació infantil (TEI): col·labora amb el mestre tutor d’educació infantil

en

el

procés

educatiu

de

l’alumnat,

principalment

en

el

desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en l’atenció a les necessitats bàsiques dels nens. o Auxiliar d’educació especial: atén a alumnes amb discapacitat per afavorir el desenvolupament de l’autonomia personal i millorar la qualitat de vida d’aquests alumnes. 5.3.2 Recursos personals externs al centre escolar Existeixen diferents serveis externs al centre escolar, però tot i així poden intervenir dins el centre. Aquests serveis són equips multiprofessionals que donen assessorament i recolzament als centres educatius. En el cas de que un alumne amb discapacitat visual presenti una altra discapacitat associada, recorrerem també al servei corresponent. En la Comunitat Autònoma de Catalunya, el principal servei per a la intervenció d’alumnes amb discapacitat visual greu, és el Centre de Recursos Educatius per Discapacitats Visuals (CREDV), fruit d’un conveni de col·laboració establert entre el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya i la Fundació ONCE. 34 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

6 Institucions que donen serveis al col·lectiu de persones amb ceguesa 6.1 ONCE

16

6.1.1 Què és? La ONCE (Organització Nacional de Cecs Espanyols) és una institució amb gairebé 70 anys d’existència, una entitat quotidiana, propera, estable, discreta i sobretot sense ànim de lucre. Està oberta a totes aquelles persones afectades per una discapacitat visual, ja sigui lleu o greu, que treballa dia a dia. El seu motor econòmic són productes de joc que la societat espanyola dia rere dia hi té compromís i fidelitat. No només treballa per persones que pateixen ceguesa o deficiència visual, sinó que també treballa per persones que són dins d’aquesta gran institució i podem trobar una fundació anomenada CRE (Centre de Recursos Educatius) que tenen tot tipus de material per aquells infants que pateixen una deficiència visual i estan escolaritzats a les escoles dels seu poble, barri o ciutat i segueixen un currículum oficial i reben una atenció complementària. Els centres d’aquesta institució els podem trobar en 5 ciutats: Barcelona, Madrid, Alacant, Sevilla i Pontevedra.

Barcelona Pontevedra

Madrid Sevilla Alacant

16

http://www.once.es/new/otras-webs/catala

35 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

6.1.2 Objectius La seva missió és millorar la qualitat de vida de les persones cegues i amb discapacitat visual de tot Espanya, oferir programes d’integració social i incorporació laboral. Volen aconseguir que aquestes persones puguin fer una vida similar a la de totes aquelles que no tenen cap discapacitat. Ajudar-les perquè puguin tenir una feina, puguin anar sols, puguin tenir autonomia i puguin viure en una casa o a un pis i no hagin de dependre sempre d’una persona. 6.2 Generalitat 6.2.1 Departament de Benestar social i familiar17 Aquest departament consta d’uns serveis socials de màxima qualitat per enfortir l’estat del benestar i tenir capacitat de resposta davant les necessitats específiques de les persones, de les famílies i del país en conjunt. L’enfortiment del nostre estat del benestar, entre altres coses, ens demana fer front als grans reptes que tenen avui dia els serveis socials: lluitar contra la pobresa i l’exclusió social, reforçar el paper de les famílies, protegir la infància, treballar per a la promoció de l’autonomia personal de les persones en situació de dependència, atendre i facilitar la integració de les persones amb discapacitat, promoure polítiques d’igualtat entre els homes i les dones, afavorir la vida activa de les persones grans, donar suport al teixit associatiu i al voluntariat, promoure l’emancipació dels joves i potenciar la cohesió social de la nostra comunitat.

17

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.c1f6a57fb286c6b43f6c8910b0c0e1a0/?vgnextoid=7e3744d2bb0a42 10VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7e3744d2bb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=d efault

36 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

6.2.2 Departament d’ensenyament 6.2.2.1 Suport dels EAPs18 Els EAP (Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògica) donen suport al professorat i als centres educatius als alumnes i els familiars dels alumnes que presenten necessitats educatives especials. Formen part dels serveis educatius de zona conjuntament amb els centres de recursos pedagògics i els equips de suport i assessorament en llengua, interculturalitat i cohesió social.

Els seus objectius són: 

Identificar i avaluar les necessitats educatives especials dels alumnes i fer la proposta d’escolarització

Assessorar el professorat i les famílies en la resposta educativa a l’alumnat amb necessitats educatives especials, en col·laboració amb els docents especialitzats i els serveis educatius específics.

Assessorar els equips docents, l’alumnat i les famílies sobre aspectes d’orientació personal, educativa i professional.

Donar suport als centres educatius en la millora de l’atenció a la diversitat i la inclusió

Col·laborar conjuntament amb el servei educatiu de zona i els específics per tal de promoure activitats d’intercanvi i de formació del professorat

Col·laborar amb els serveis socials i sanitaris de l’àmbit territorial d’actuació, per tal d’oferir una atenció coordinada als alumnes i famílies que ho necessitin. 6.2.2.2 CREDVG19

El CREDV és un Servei Educatiu Específic del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. 18

19

http://www.xtec.cat/eap/ http://www.xtec.cat/cse/credv.htm

37 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

La funció del CREDV és col·laborar amb els centres docents i els serveis educatius de la zona per donar resposta a les necessitats educatives dels alumnes amb sordesa i dels alumnes amb trastorns de llenguatge. Ofereixen els seus serveis en Centres Públics i Concertats de les Comarques Gironines que depenen del Departament d’Educació. El CREDV està compost per un equip multiprofessional que centra el seu interès en tres grans àmbits:

· Alumnes i famílies · Centres educatius i professorat · Zona educativa Els principals objectius d’intervenció són:  realitzar la valoració i el seguiment psicopedagògic dels alumnes amb necessitats educatives específiques derivades de la discapacitat visual  oferir atenció directa a l’alumnat amb discapacitat visual greu  treballar amb les famílies  proporcionar assessorament, material i estratègies al professorat  col·laborar amb els centres i serveis educatius de zona i en l’orientació de l’adequació curricular. Tracten amb nens de 0 fins a 16 anys i les seves respectives famílies. A Catalunya podem trobar 4 CREDV-ONCE a les províncies de Girona, Barcelona, Tarragona i Lleida.

Província de Girona Província de Barcelona Província de Tarragona Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12

Província de Lleida

38


Banyoles per invidents?

6.2.2.3 Vetllador o educador d’educació especial20 Vetllador: és aquella persona que està en tot moment amb un alumne que per necessitats educatives especials necessita sempre algú al seu costat, ajudantlo, donant-li suport i guiant-lo. Ajuda a l'alumne en: 1. Ajuda en els desplaçaments dins i fora de l’aula si és necessari amb els seu mitjà de mobilitat (cadira de rodes, caminadors, bastons, ...). 2. Vigila i ajuda a les hores d'entrada i sortida dels centres. 3. Vigila durant l'estona dels patis i en les hores d'esbarjo. 4. Vigila i ajuda durant els àpats en el menjador. 5. Realització d'actuacions relacionades amb la higiene personal (canviar bolquers, dutxa, seguiment del control d'esfínters...). 6. Afavorir el control i els canvis posturals necessaris per garantir la seva mobilitat. 7. Realitzar les primeres cures senzilles que calguin durant el dia (amb la autorització corresponent). 8. Realitzar altres tasques encomanades pel director/a o mestre/a tutor/a pròpies del seu grup professional. 9. Facilitar les eines i materials necessaris a l’alumne i al professor. Educador d’educació especial: és aquella persona que dóna suport a l'alumnat amb necessitats educatives especials perquè pugui participar en les activitats que organitza el centre docent. Algunes de les funcions de l’educador d’educació especial són: 1. Participar en el projecte educatiu del centre.

20

http://www.terra.es/personal/anpegi/PEDUCADR.htm

39 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

2. Conèixer els objectius i continguts dels programes, per tal, de poder adequar de la millor forma possible la seva tasca de col·laboració amb els mestres tutors i especialistes. 3. Proporcionar als mestres-tutors i especialistes elements d'informació sobre l'actuació dels alumnes, per tal d'adaptar i millorar el seu procés d'aprenentatge. 6.2.2.4

USEE21

Les USEE (Unitat de Suport a l’Educació Especial) són unitats de recursos (humans, tècnics i materials) que faciliten l’atenció educativa i promouen la participació en entorns escolars ordinaris als alumnes amb discapacitats intel·lectuals, trastorns generalitzats del desenvolupament i trastorns de l’aspecte autista. Els professionals assignats a aquestes unitats han d’atendre 8 alumnes. En un centre educatiu ordinari els alumnes als quals s'aplica el recurs USEE han de formar part d’un grup ordinari d’alumnes. Així, tots els professors que tracten amb l’alumne/a de la USEE han d’aportar les valoracions corresponents per a la seva avaluació. Els objectius són: 

Facilitar el treball d’integració escolar i d’educació inclusiva dels alumnes amb problemes d’aprenentatge o discapacitat congnitiva, sensorial i/o motòrica dins l’aula ordinària.

Conscienciar-nos que tots som diferents però que tenim els mateixos deures i els mateixos drets. Cal buscar la manera per a aconseguir-ho.

21

http://blocs.xtec.cat/escolallarusee/

40 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

6.3 Altres a Catalunya 6.3.1 Associació Discapacitats Visuals de Catalunya22 L’Associació Discapacitat Visual Catalunya és una entitat sense ànim de lucre que dóna serveis a persones amb discapacitat visual per a millorar la seva qualitat de vida i exerceix una tasca de divulgació de la problemàtica del col·lectiu per a aconseguir millorar la seva integració social. La finalitat de l’entitat és donar servei aquestes persones, sense discriminació ni en funció del seu grau de discapacitat, ni en funció de la seva nacionalitat. Els objectius principals són:  Promoure la consciència individual i col·lectiva en relació a la discapacitat visual.  Fomentar la integració social i millorar la qualitat de vida del col·lectiu de discapacitats visuals.  Instruir i informar els socis i la resta de la població sobre els problemes que plantegen una discapacitat visual  Impulsar un esperit de cordialitat i ajuda mútua entre els membres de l’Associació  Realitzar tota mena d’activitats socioculturals adaptades per les persones amb discapacitat visual i aconseguir que hi hagi més oferta accessible  Crear i prestar tots aquells serveis, que puguin dur a terme, sol·licitats pels socis  Fomentar la Investigació Científica i la col·laboració amb el Tercer Món.

22

http://www.b1b2b3.org/ca/

41 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

6.3.2 ACIC23 L'Associació Catalana per a la Integració del Cec és una petita agrupació de persones, cegues o no, que estan interessades a treballar en aspectes relacionats amb la integració de les persones amb discapacitat visual en el conjunt de la societat. Exposa alguns dels problemes amb què es troben les persones cegues i deficients visuals quan caminen pel carrer i aporten algunes solucions que podrien servir per evitar-los 6.3.3 Fundació Manel Cargol24 La Fundació de Cecs Manel Cargol vol posar la tecnologia a l’abast dels que no veuen, fent possible que els cecs llegeixin el que els vingui de gust sense necessitat de que estigui escrit en Braille, que puguin informar-se a través dels diaris, llibres i revistes que es trobin a la llibreria més propera, escriure textos en lletra impresa o trobar un número de telèfon amb facilitat. Es tracta d’aportar la tecnologia necessària per que els cecs s’enriqueixin com a persones, guanyin independència i es sentin útils.

Els objectius són:  Apropar a les persones actual o potencialment cegues el món de la tecnologia més avançada per invidents.  Fomentar, promocionar i divulgar tota la informació existent en aquest camp. 

Desenvolupar i millorar el coneixement pràctic i teòric dels cecs i discapacitats visuals en tots els àmbits, especialment l’informàtic

 Contribuir a la integració més completa del cec i discapacitat visual en el món laboral i cultural.

23

24

http://www.webacic.cat/ http://sapiens.ya.com/eninteredvisual/fcaragol.htm

42 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

MARC PRÀCTIC

43 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

La meva part pràctica conté dues parts: 1. Itinerari per Banyoles dirigit a persones amb ceguesa 2. Itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents

1. Itinerari per Banyoles dirigit a persones amb ceguesa 1.1 Introducció Inicialment la meva idea era adaptar un conte amb Braille utilitzant textures, relleus i tota mena de materials per a nens/es amb ceguesa, però no m’entusiasmava gaire perquè no ho trobava una cosa innovadora. Juntament amb la tutora del treball vam contactar amb l’Elvira Gil, la bibliotecària de la ONCE. A mitjans de desembre vam fer la visita a la fundació ONCE de Barcelona, que consistia en la realització d’uns tallers de sensibilització, de tècniques

d’acompanyament

amb

els

ulls

tancats, d’iniciació al Braille, els sentits en la lectura, entre d’altres. En allà, la bibliotecària de la ONCE, ens va informar i assessorar sobre aquest camp. Al cap d’uns dies, l’Elvira Gil, es va posar en contacte amb la tutora del treball i li va proposar fer l’acompanyament d’un nen cec de Vilafranca del Penedès de 3r o 4t d’ESO que es deia Nil. Jo li havia de preparar una visita per l’estany perquè pogués conèixer l’entorn on té lloc la llegenda del Drac de Banyoles i informar-lo sobre coses relacionades amb el poble ja que havia de fer un treball per el dia de St. Jordi sobre la llegenda del Drac de Banyoles. 44 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Al cap d’uns dies la Puri em va proposar definitivament fer l’acompanyament i li vaig dir que sí, que hi estava interessada i podria ser una experiència molt bonica i emocionant. A partir d’aquell dia vaig començar a pensar com podria preparar l’itinerari i quines coses podríem visitar. 1.2 Objectius Objectius generals de l’itinerari per Banyoles dirigit a en Nil:  Tenir una idea de l’estany de Banyoles  Conèixer la llegenda del Drac de Banyoles  Experimentar el màxim de llocs i objectes  Posar en pràctica el que vaig aprendre en els tallers de la ONCE

DIARI DEL TREBALL PRÀCTIC Dies previs a la trobada: Per preparar la visita, primer vaig buscar la llegenda del Drac de Banyoles a la Guia de Banyoles ciutat d’aigua, vaig llegir-la i copiar-la a l’ordinador. La vaig imprimir per poder-la donar als seus pares el dia de la visita. A la llegenda hi destaquen dos personatges que són el rei Carlemany i Sant Mer. Al ser dos personatges propis de l’entorn vaig buscar informació i la vaig adaptar a nivell de 3r i 4t d’ESO. Degut a la seva discapacitat visual, no la podria llegir, per això, em vaig gravar a mi mateixa llegint la llegenda i després de molts intents va sortir bé (la podeu trobar en el DVD de l’Annex A). Amb la Puri vam trobar interessant que en Nil pogués escoltar els sorolls ambientals d’alguns llocs determinats de l’estany i el dia que els vam voler anar a gravar feia tant i tant de vent que no vam poder fer. 45 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Vaig demanar a una amiga que em baixés la cançó del Monstre de Banyoles i quan la vaig tenir, vaig gravar un CD amb la llegenda i la cançó.

Perquè el nen pogués conèixer el recorregut que faríem, vaig anar a l’oficina d’informació a buscar mapes de Banyoles. Un cop allà vam demanar si tenien material per a persones amb discapacitat visual i em van dir que l’únic que tenien era una guia amb Braille però que només es podia consultar a la mateixa oficina. Llavors perquè jo pogués dibuixar en el mapa la ruta que tenia pensada vaig resseguir-la amb el Vitra Plom i així ell la podria seguir amb el dit.

DIARI DE LA VISITA D’EN NIL Dilluns 7 de Març de 2011: 12:15; Amb en Nil i els seus pares havíem quedat davant el restaurant la Carpa i la Puri m’hi va acompanyar. Al veure el nen, vaig poder comprovar que era petit, feia 3r de Primària i feia poc que aprenia a controlar el bastó. Era un nen molt obert, simpàtic i explicava històries de víkings i pirates. Portava ulleres de sol perquè la llum li molestava als ulls i la seva visió era quasi nul·la (tenia pèrdua de visió degenerativa). 46 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Ens vam presentar com ens van ensenyar als tallers de la ONCE, indicant-li el nom, agafant-li la mà i fent-li dos petons. Després ens vam intercanviar els regals; ell em va donar petxines i un dibuix d’un drac i jo li vaig donar el CD, els mapes (un amb relleu i l’altre sense) i la llegenda per als seus pares. Els mapes no van ser utilitzats però el CD li va fer molta il·lusió i el va voler escoltar al cotxe.

12:30 – 12:50; A partir d’aquell moment vaig veure que no podríem realitzar el treball previ i hauria d’anar adaptant sobre la marxa. Mentre anàvem caminant fins a l’escola de Natura li vaig explicar la llegenda del Drac de Banyoles. En Nil no parava de xerrar, l’havies d’ajudar agafant-li la mà i dient-li si havíem de girar a la dreta, a l’esquerra, si hi havia esglaons i si els havia de pujar o baixar.

13:00; A l’escola de Natura ens van ensenyar tres maquetes de l’estany perquè en Nil pogués fer-se la idea de com era l’estany i a quin lloc estava situat. El nen anava tocant el relleu i la Núria (monitora de l’Escola de Natura) li explicava a què corresponia les diferents alçades.

La Núria li va explicar la llegenda d’en Murgat amb el suport tàctil de la maqueta i també li va tornar a repetir la llegenda del Drac de Banyoles. També va poder escoltar sorolls d’animals, bàsicament ocells, a través dels instruments (que es poden veure en les fotografies de la pàgina següent), tocar microorganismes que podem trobar a l’aigua de l’Estany i la pedra de 47

Banyoles, el Travertí. Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

14:00; Un cop vam haver acabat la visita vam anar a dinar de picnic a les taules de la Draga.

14:45 – 16:15; Després d’haver agafat forces, vam anar caminant fins al Museu Darder, passant pel voltant de l’estany perquè en Nil pogués escoltar els sorolls dels ànecs, i els altres ocells, el vent en els arbres i l’ambient. Vam passar també pel costat dels recs perquè pogués sentir el soroll de l’aigua quan corre.

16:15; Abans d’arribar al Museu Darder, ens vam aturar a la plaça Major, i així en Nil va poder percebre l’ambient i l’entorn, tot fent-li una descripció verbal detallada. Vam aprofitar per parlar amb els pares i de l’altre vegada que havien estat a Banyoles.

16:30; Vam començar la visita al Museu Darder i vam poder comprovar que no està adaptat per a persones amb ceguesa però si per a persones amb deficiència auditiva. Vam començar la visita per la planta baixa, on hi ha els animals dissecats i passant vitrina per vitrina li anava explicant a en Nil quins animals hi havia. 48 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Quan vam haver acabat la planta baixa, vam anar a la 1ª planta i allà hi havia un dibuix del cicle de l’aigua i li vaig explicar el curs que feia l’aigua des que queia dels núvols fins que arribava a l’estany a través dels aqüífers (que és el que representava el dibuix). La visita va ser molt ràpida perquè hi havia molt poques coses que ell pogués tocar i estava molt cansat.

17:00 – 17:30; Vam tornar caminant des del Museu Darder fins a l’estany perquè hi teníem els cotxes i quan vam haver arribat al restaurant la Carpa, ens vam acomiadar.

49 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

2. Itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents 2.1 Introducció Aquesta part del marc pràctic consisteix en l’experiència d’una persona vident (persona que no pateix cap discapacitat visual) seguint un itinerari semblant al que vam fer amb en Nil. Perquè això fos el més semblant possible anava amb els ulls tapats, a peu i seguint les indicacions orals que jo li indicava (vaig gravar uns vídeos on es mostra les reaccions davant les ordres, aquests vídeos es poden trobar en el DVD de l’Annex A). 2.2 Objectius Objectiu general de l’itinerari per Banyoles dirigit a persones vidents:  Experimentar el que sent una persona invident quan va pel carrer dirigit per ordres verbals.

DIARI DE L’EXPERIÈNCIA Diumenge 28 d’Agost de 2011: 18:00; Vam quedar amb la Joana davant del Club Natació Banyoles per començar a gravar els vídeos. Des del club ens vam dirigir a l’Escola de Natura. Va ser el primer lloc on li vaig tapar els ulls amb un mocador (a la Joana). Va fer un tros a peu mentre jo la gravava i li donava indicacions perquè es pogués orientar. No seguia un camí recta, es dirigia sempre cap a l’esquerra. Es mostrava insegura, tenia por.

50 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

En acabar, vam anar davant del Parc Neolític de la, Draga on percebia les ombres i la llum entre els arbres. Es sentia més segura i s’entrebancava amb els esvorancs. Després vam anar davant el restaurant la Carpa on va fer un altre petit tros amb els ulls tapats. Estava més insegura pel fet de sentir moltes veus i percebre la sensació de molta gent al seu voltant. Després ens vam desplaçar fins al museu Darder per gravar un altre petit tros amb els ulls tapats. No vam entrar a l’interior perquè estava tancat. Es mostrava molt més segura, no tenia tanta por, seguia un camí més recte i es podia orientar en l’entorn perquè prèviament havia mantingut contacte visual hi ho havia memoritzat. Al sentir l’aigua de la font es va espantar. Al cap d’uns dies ens vam trobar per parlar del que havia sentit i experimentat i va fer comentaris com:  que havia passat por  se sentia insegura  notava canvis de llums (les ombres)  percebia els arbres, bancs i altres obstacles encara que no els veiés  tenia la sensació que caminava recta però no era així  es podia orientar en l’entorn perquè prèviament n’havia tingut contacte visual  el fet de no veure i portar els ulls tapats li provocava mareig

Va ser una experiència molt interessant de viure, perquè realment pots sentir i experimentar molt bé com es deu sentir i quines sensacions i percepcions té una persona amb discapacitat visual quan passeja pel carrer. 51 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Ella va tenir la meva ajuda amb les indicacions de quan podia travessar la carretera i quan no, quan estava a punt de xocar, quan hi havia una bassa, ... però una persona invident potser no té l’ajuda de les indicacions verbals, però s’ajudaria del seu bastó o gos pigall. Això em porta a pensar en la importància que l’ajuntament els hi facilitin la seva vida a través d’accions com:  posar semàfors que “piten” quan poden travessar la carretera,  posar baixades en els passos de vianant en comptes d’esglaons,  evitar que hi hagi esvorancs en els carrers. Entre altres coses més que fan que els hi sigui més fàcil moure’s pel poble o ciutat.

52 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

3. Anàlisi de les possibles millores Desprès de dur a terme un anàlisi a partir de les dues experiències he pogut comprovar que Banyoles no està adaptada per ser visitada per invidents. Les possibles millores que proposo que es poden dur a terme són: Pel que fa a la informació turística, tal com explico només existeix una guia Braille que solament és consultable a la mateixa oficina de turisme, no tenen mapes en relleu adaptats, i tampoc es disposa d’audiodescripció de l’entorn, la història, ... . Seria interessant facilitar un material adequat, com per exemple: gravar en veu la informació que es pot trobar a la guia i tenir mapes amb relleu, perquè persones amb discapacitat visual també puguin gaudir d’una ruta turística. Com a exemple: el material que vaig elaborar per en Nil i que presento en l’Annex A. Pel que fa a l’entorn natural de l’Estany caldria que els cartells explicatius també els trobessin amb Braille acompanyats d’una audiodescripció d’una part de la passejada que anés pautada en punts indicats en el mapa adaptat. Aquest punts a més de la descripció, es poden afegir gravacions dels sorolls ambientals, en diferents èpoques de l’any, ja que al ser un entorn natural canvia estacionalment. Pel que fa a la ciutat, a la ruta dels recs i dels llocs més importants de la ciutat com poden ser la plaça Major, la plaça de les Rodes o l’ajuntament, entre molts d’altres, hi podria haver una audiodescripció que expliqués detalladament com és el lloc on es troben, un gravació ambiental en diferents moments (mercat, festes, ...). També caldria, que els semàfors disposessin d’un avís sonor, durant el període que estan verds i que en els carrers no hi haguessin canvis de nivells.

53 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Pel que fa el museu Darder, el mateix que en els apartats anteriors, però a la planta baixa hi hauria d’haver alguna mostra d’animals dissecats perquè poguessin tocar-los. Els cartells informatius i explicatius haurien d’estar situats fora de la vitrina i amb Braille. També podria haver-hi una descripció auditiva de tota la sala, de la història del Museu i del seu fundador, Francesc Darder. D’altre banda, a la 1ª planta trobem molta informació auditiva però els cartells també haurien d’estar amb Braille. No estaria malament tenir alguna maqueta de l’Estany, com les de l’Escola de Natura perquè poguessin tocar-la i poder comprovar el relleu i fer-se una idea de la formació de l’estany.

54 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

7. Conclusions Un cop feta una breu aproximació conceptual a aspectes relacionats amb la ceguesa i les seves implicacions, he pogut entendre més profundament el que és una ceguesa o discapacitat visual, la diferència entre vista i visió i conèixer els tipus de ceguesa o baixa visió juntament amb la categoria i el grau de deficiència. Depenent d’aquests aspectes, el grau de visió de les persones amb discapacitat visual serà qualitativament i quantitativament diferent i, en conseqüència, també variarà la seva manera d’adquirir els conceptes. Se sap que un infant, que hagi adquirit la ceguesa en la infància, pot dur a terme el seu desenvolupament sense massa problemes, però tot i així la ceguesa pot afectar la seva evolució i repercutir en un futur en la seva vida acadèmica i social. Pel que fa a la intervenció educativa en l’alumnat amb discapacitat visual, he après que l’alumnat amb ceguesa ha de tenir les aules adaptades a les seves necessitats educatives. S’ha de situar davant la taula de la mestra, davant la pissarra, a primer fila i a prop del material de l’aula que sempre ha d’estar ben ordenat i ha de tenir un lloc fix. Quan es tracta d’alumnat amb baixa visió cal tenir una il·luminació intensa, natural i directa i un monitor o ordinador portàtil a la seva taula que els facilita accés a la informació de la pissarra digital. La informació ha d’estar ben distribuïda, hi ha d’haver el més important i explicat amb claredat, tots els canvis han de ser comunicats, els detalls han de ser explicats, s’ha de respectar el ritme de treball ja que tenen un ritme més lent, i també s’han de respectar els recursos de l’alumne, com aixecar-se per veure la pissarra o donar-li la fitxa perquè pugui seguir l’explicació del mestre, o deixar-li escriure amb bolígraf o retolador perquè pugui veure més clarament el seu propi treball. És rellevant, en l’apartat escolar el debat sobre la integració escolar dels alumnes amb discapacitat visual. Els pares que estan en contra de la integració pensen que és millor l’escola especial perquè en els centres ordinaris hi ha menys professionals especialistes, menys material adaptat, menys atenció específica, etc. i els pares que estan a favor de la integració creuen que 55 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

l’escola ordinària és millor perquè possibilita la integració de l’infant en la vida adulta en un futur i crea una interacció més gran entre els infants amb ceguesa i els vidents, la qual cosa evidentment afavoreix la comunicació i l’adaptació social. A nivell legal, l’opció de l’Administració Educativa catalana és clara a favor de la integració escolar, a través especialment de l’actuació dels CREDV (Centre de Recursos Educatius per a persones amb Discapacitat Visual) i els seus professionals. Això no vol dir, però que no existeixin avui centres d’educació especial per a alumant amb ceguesa.

A través del marc pràctic puc concloure que tota la feina feta prèviament no va servir de gaire ja que inicialment em van informar de que el nen feia 3r o 4t d’ESO però no va ser així, en Nil feia de 3r de Primària. Havia preparat la llegenda del Drac de Banyoles perquè la va escolar en el cotxe, juntament amb la cançó, però el mapa resseguit amb Vitra Plom no el vam utilitzar perquè vam creure que era massa petit per aquesta activitat. La meva visita a la fundació ONCE de Barcelona va ser profitosa ja que vaig poder posar en pràctica el que havia après allà, com ara, la manera de tractarlo i dirigir-m’hi. La visita a l’Escola de Natura va ser molt interessant tot i que no tenen el material adaptat en Nil va poder manipular, escoltar, tocar i fer-se la idea de la forma, l’entorn i la situació de l’estany. També vaig poder observar que li agrada molt que li expliquin contes perquè va estar molt receptiu quan la Núria, la monitora de l’Escola de Natura li explicava la llegenda d’en Murgat i li repetia la del Drac de Banyoles. En canvi, la visita al Museu Darder va ser molt ràpida i poc profitosa, en Nil estava cansat i no hi havia material adequat. El que li va sobtar més van ser els tipus d’animals que hi ha dissecats a la planta baixa, i a mi el fet de que ho gaudís tant només sentint el nom dels animals i no podent-los veure.

56 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Al fer el segon itinerari vaig poder observar que quan una persona vident se li anul·la el sentit de la visió el primer que es manifesta és inseguretat, després por, mareig, i intenta buscar algun punt de referència, com ara, ombres, llums i sorolls. Si el lloc és visualitzat anteriorment aquestes sensacions es minimitzen però no desapareixen. En el cas d’en Nil, el bastó li dona més seguretat i el fet d’haver-hi vist quan era més petit li dona referències alhora de assimilar el que se li diu verbalment. Quan no utilitza el bastó, ha de tenir algun objecte (una carta) entre les mans per sentir-se segur. Al fer la valoració dels objectius generals de cada itinerari comprovo que es compleixen perquè al final del primer itinerari en Nil va poder tenir una idea de l’estany de Banyoles, coneixia la llegenda, va experimentar amb objectes i vaig poder posar en pràctica el que havia après en els tallers de la ONCE, i en el segon itinerari la persona vident va poder experimentar i expressar el que sentia al ser dirigit amb els ulls tapats seguint ordres verbals.

Per finalitzar, he de dir que m’ha agradat i he gaudit molt fent aquest treball perquè he après un munt d’aspectes que fins ara eren totalment desconeguts per a mi, i també puc estar molt contenta perquè el fet de que una persona no tingui visió no significa que sigui diferent i l’experiència m’ha aportat un enriquiment personal molt gratificant. Després de tot he aconseguit assolir tant l’objectiu general com els específics proposats al començament del treball hi puc contestar a la pregunta Banyoles

per invidents? amb un no. Només la voluntat de tots els que vivim a Banyoles pot fer que la pregunta sigui positiva.

57 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

8. Bibliografia i Webgrafia 1. http://www.slideshare.net/loretocabot/els-sentits-2505044 (informació dels 5 sentits del cos humà) [Consulta: Hivern 2011] 2/4. fabianamon@telpin.com.ar (Algunes definicions del concepte discapacitat visual i ceguesa) [Consulta: Hivern 2011] 3. http://vieravisioncare.es/pagines_cat/cuida/baixa.html (Definició de baixa visió) [Consulta: Hivern 2011] 5. Powerpoint - Què és la Visió de

Margarida Alberti (Diferència entre el

concepte visió i el concepte vista) 6. Powerpint - Grau de deficiència de Margarida Alberti (Taules que mostren el tipus d’atenció depenent de la categoria, el grau de deficiència i el CRE de la ONCE) 7/8/9/14. Albertí, M. i Romero, L. (2010): Alumnado con discapacidad visual, col·lecció escula inclusiva, nº 10, Graó, Barcelona. ISBN 978-84-7827-982-1 10. Powerpoint - Perros Guia de l’Ana Ahijados (Presentació d’un gos guia o gos pigall, la seva funció i el comportament que has de tenir davant un gos pigall) 11. http://www.webacic.cat/viapubli.htm (Obstacles que es poden trobar les persones amb discapacitat visual a la via pública) [Consulta: Primavera 2011) 12. http://centreauca.es/estimulacion.html (definició d’estimulació precoç, les sessions i la musicoteràpia) [Consulta: Primavera 2011] 13. http://usuarios.discapnet.es/ojo_oido/sistema_braille.htm (alfabet braille) [Consulta: Hivern 2011] 15. http://www.xtec.cat/cse/ (Recursos personals interns i externs del centre escolar) [Consulta: Primavera 2011]

58 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

16. http://www.once.es/new/otras-webs/catala (pàgina web de la ONCE, què és la ONCE, introducció, afiliació, serveis, ...) [Consulta: Hivern 2011] 17.http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.c1f6a57fb286c6b43f6c8910b0c0e1a0/?vg nextoid=7e3744d2bb0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7e3744d2bb0a4 210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default (Presentació del Departament

de Benestar social i familiar per el senyor conseller Josep Lluís Cleries i Gonzàlez) [Consulta: Estiu 2011] 18. http://www.xtec.cat/eap/ (descripció de l’EAP, destinataris, objectius, ... ) [Consulta: Primavera 2011] 19. http://www.xtec.cat/cse/credv.htm (descripció del CREDV, destinataris, objectius, ... ) [Consulta: Primavera 2011] 20.

http://www.terra.es/personal/anpegi/PEDUCADR.htm

(Definició

de

vetllador

i

d’educador d’educació especial juntament amb les seves funcions) [Consulta: Primavera 2011] 21. http://blocs.xtec.cat/escolallarusee/ (què és la USEE, objectius, ... ) [Consulta: Primavera 2011] 22. http://www.b1b2b3.org/ca/ (Descripció de l’Associació Discapacitat Visual Catalunya i els seus objectius) [Consulta: Estiu 2011] 23. http://www.webacic.cat/ (Què és la ACIC i què fan) [Consulta: Estiu 2011] 24. http://sapiens.ya.com/eninteredvisual/fcaragol.htm (Descripció de la Fundació Manel Cargol, els objectius i els serveis que ofereixen de cara al públic) [Consulta: Estiu 2011] Imatges extretes de la xarxa Parts internes de l’ull: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://eureka.ya.com/astronomia76/ic/secull.jpg&imgrefurl= http://eureka.ya.com/astronomia76/cat/ulls.html&usg=__8SUD1Oa0Afy8qHiGDVzlRtMc1U=&h=407&w=500&sz=38&hl=es&start=9&zoom=1&tbnid=N25Dgs mBhmU6CM:&tbnh=106&tbnw=130&ei=StLCTd6XDtKy8QODq7H4BQ&prev=/search%3Fq%3

59 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Dparts%2Bde%2Bl%2527ull%26um%3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1116%26bih %3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1

Parts externes de l’ull: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://2.bp.blogspot.com/_GFXccsJcIXU/SmoDy2eolI/AAAAAAAAAA0/xv8FMpXj4n8/s400/Ull%2Btancat&imgrefurl=http://lanineta.blogspot.com/2 008_12_01_archive.html&usg=__qxwBOejWMAFP7mmKYcQsqPXGgo=&h=336&w=400&sz=187&hl=es&start=3&zoom=1&tbnid =TLiVhsuPAnruM:&tbnh=104&tbnw=124&ei=U9XCTZKVBcqu8QO0nJXkBQ&prev=/search%3Fq%3Dull% 2Btancat%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1 &itbs=1

Parts de l’orella: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.cat/~rvillanu/nervios/oida.jpg&imgrefurl=htt p://llenguadesignes.blogspot.com/p/audicio-i-perduaauditiva.html&usg=__34GvsELLS4ljJmufIFOcOOpVliE=&h=221&w=300&sz=14&hl=es&start=0 &zoom=1&tbnid=R2F2ILHv99t2dM:&tbnh=126&tbnw=184&ei=Lg0jTvOBPMm28QO6nfCdAw&p rev=/search%3Fq%3Dcadena%2Bossets%2Bde%2Bl%2527orella%26um%3D1%26hl%3Des% 26sa%3DX%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=55 5&vpy=96&dur=355&hovh=176&hovw=240&tx=160&ty=106&page=1&ndsp=9&ved=1t:429,r:2,s :0

Situació dels diferents gustos a la llengua: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.araucaria2000.cl/lossentidos/lengua2.jpg&imgr efurl=http://elsentits.blogspot.com/2009/05/activitats-delgust.html&usg=__irWhlPmPaHU9sEGSlB1ztCMpFU=&h=472&w=302&sz=10&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=DPHjlgMkUvK_sM:&tbnh =150&tbnw=96&ei=5dTCTa3zLMnB8QO9pzsBQ&prev=/search%3Fq%3Dparts%2Bde%2Bla%2Bllengua%26um%3D1%26hl%3Des%2 6biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=187&page=1&nds p=13&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=37&ty=81

Capes de la pell: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/tacte.jpg&imgrefurl=htt p://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm&usg=__g2fVi17ldCPxTkOhCd87HyGp7_g=&h=2 34&w=300&sz=17&hl=es&start=11&zoom=1&tbnid=nMTtFwCLQaQx_M:&tbnh=127&tbnw=162 &ei=FtXCTZLYMsG28QPqgNm9BQ&prev=/search%3Fq%3Dtacte%26hl%3Des%26biw%3D11 16%26bih%3D445%26site%3Dsearch%26tbm%3Disch0%2C162&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=4 58&page=2&ndsp=12&ved=1t:429,r:3,s:11&tx=147&ty=43&biw=1116&bih=445

60 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Parts internes i externes del nas: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/olfacte.jpg&imgrefurl= http://www.xtec.es/~rvillanu/nervios/nervios.htm&usg=__Oyc9Z2Ht_hoXsYRN8sXxDwYA4Xo= &h=243&w=300&sz=12&hl=es&start=23&zoom=1&tbnid=A2q9am9qmF1INM:&tbnh=128&tbnw =145&ei=xtTCTeW-Fsmx8QO7c3HBQ&prev=/search%3Fq%3D%2522parts%2Bde%2Bl%27orella%2522%26hl%3Des%26bi w%3D1116%26bih%3D445%26site%3Dsearch%26tbm%3Disch0%2C593&um=1&itbs=1&iact= rc&dur=231&page=3&ndsp=11&ved=1t:429,r:0,s:23&tx=94&ty=66&biw=1116&bih=445

Gos pigall: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.perrosycia.net/Blog/wpcontent/uploads/2009/05/pero_guia.jpg&imgrefurl=http://www.perrosycia.net/Blog/perros-deasistencia/&usg=__5yR5hm6T7fzLnkvugYQMKg5qaw=&h=433&w=350&sz=21&hl=es&start=2&zoom=1&tbnid=tZNDlxotl1d6fM: &tbnh=126&tbnw=102&ei=d9LCTZq3DtO38QOK3MXqBQ&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2B guia%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs =1

Gossos pigall a un museu: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.bne.es/imagenes/NOTICIAS/jornadasabiertas1. jpg&imgrefurl=http://www.bne.es/ca/NavegacionRecursiva/Cabecera/noticias/noticias2009/jorna dapuertasabiertas.html&usg=__NnBWDupJQ6kRXzg3NAWaamOhB2w=&h=171&w=256&sz=1 6&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=eBOvshT0c3GxJM:&tbnh=123&tbnw=187&ei=qw0jTqODPdS u8QOwwvTOAw&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2Bguia%2Bmuseu%26um%3D1%26hl%3D es%26sa%3DN%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur =411&page=1&ndsp=9&ved=1t:429,r:1,s:0&tx=38&ty=50

Silueta d’un home amb bastó: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.social.cat/imgMini/340/87/406&imgrefurl=http:// www.social.cat/etiqueta/%2Bgos%2Bpigall&usg=__rkHwVs60UiWxyN4fAV-R3hftT4=&h=191&w=340&sz=5&hl=es&start=34&zoom=1&tbnid=TIlv99_O6PQVRM:&tbnh=60&t bnw=107&ei=nwsjTrGuN4iv8QON4bCkAw&prev=/search%3Fq%3Dgossos%2Bpigall%26um% 3D1%26hl%3Des%26sa%3DN%26biw%3D1047%26bih%3D418%26tbm%3Disch&um=1&itbs= 1&iact=rc&dur=157&page=4&ndsp=11&ved=1t:429,r:5,s:34&tx=43&ty=22

Dues persones caminant amb bastó: http://www.once.es/new/Fotos-SS.SS/fotos-baston-blanco/caminando-conbastones.jpg/image_view_fullscreen

61 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

Esquema de les etapes educatives: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://loreto.abatoliba.edu/cream/loreto/etapas_catalan.jpg &imgrefurl=http://loreto.abatoliba.edu/cream/%3Fsite%3Dloreto%26lang%3Dca%26page%3D1 3&usg=__G4hKnPg8Ft69u6Ixh778Igp1o3U=&h=500&w=305&sz=28&hl=es&start=0&zoom=1&t bnid=J0mZkg3xfv_M1M:&tbnh=144&tbnw=88&ei=t9LCTZCbDMmo8AOhtfTfBQ&prev=/search %3Fq%3Detapes%2Beducatives%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih%3D445 %26tbm%3Disch&um=1&itbs=1&iact=rc&dur=344&page=1&ndsp=12&ved=1t:429,r:5,s:0&tx=3 0&ty=63

Teclat ampliat de colors per a nens: http://www.google.es/imgres?q=teclat+de+colors+per+a+nens&um=1&hl=es&biw=1047&bih=43 5&tbm=isch&tbnid=i86mHj33GSQIAM:&imgrefurl=http://elracodelratoli.blogspot.com/&docid=Na Se0RIbKoCS7M&w=640&h=535&ei=AJATv_DFdGK4gT8ju3FDg&zoom=1&iact=hc&vpx=100&vpy=116&dur=1034&hovh=205&hovw=2 46&tx=161&ty=135&page=1&tbnh=112&tbnw=165&start=0&ndsp=10&ved=1t:429,r:0,s:0

Pissarra digital interactiva: http://www.google.es/imgres?q=pizarra+digital+interactiva+portatil&start=77&num=10&um=1&hl =es&biw=1047&bih=435&tbm=isch&tbnid=438tHhty86snuM:&imgrefurl=http://www.abc.com.py/ nota/7508-pizarra-digitalinteractiva/&docid=KkmuCXmS0C0s_M&w=400&h=295&ei=BaOATseuD6Tj4QSPibm0Dg&zoo m=1&iact=rc&dur=241&sqi=2&page=7&tbnh=93&tbnw=124&ndsp=13&ved=1t:429,r:11,s:77&tx =71&ty=36

Mapa de Catalunya: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.vegueries.com/vegueries/images/mapaprovinci as1833.gif&imgrefurl=http://www.vegueries.com/vegueries/1833ESP.asp&usg=__I2v3y0bERyS49rvs2-JTV-waWs=&h=463&w=450&sz=22&hl=es&start=7&zoom=1&tbnid=omVDwz0BeekSM:&tbnh=128&tbnw=124&ei=ndLCTfzCDoKp8APG2eXYBQ&prev=/search%3Fq%3Dmapa% 2Bde%2Bprovincies%2Bde%2Bcatalunya%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1116%26bih %3D445%26tbm%3Disch&um=1&itbs=1

Logotip de la ONCE: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://www.realfalla.com/images/logo%2520once.jpg&imgr efurl=http://www.realfalla.com/publicidad.htm&usg=__oPGElLNdLuNFreLAjRxL688_ZNo=&h=7 16&w=3091&sz=177&hl=es&start=0&zoom=1&tbnid=srfu2tYfQ_bIhM:&tbnh=41&tbnw=176&ei= QlUTfjQO9KH5AaR3rHlCA&prev=/images%3Fq%3Dlogotip%2BONCE%26um%3D1%26hl%3 Des%26biw%3D1366%26bih%3D599%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=23&vpy=

62 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12


Banyoles per invidents?

156&dur=942&hovh=108&hovw=467&tx=278&ty=51&oei=QlUTfjQO9KH5AaR3rHlCA&esq=1&page=1&ndsp=21&ved=1t:429,r:0,s:0

Mapa d’Espanya: http://www.google.es/imgres?imgurl=http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/7/70/Mapa _provincial_d%27Espanya.png&imgrefurl=http://debates.coches.net/showthread.php%3Ft%3D1 72504&usg=__E69nPntU4vWFh79DfRApE723J1o=&h=700&w=835&sz=213&hl=es&start=0&z oom=1&tbnid=vQPKfHbM9Br0qM:&tbnh=137&tbnw=163&ei=O_9TTZLDO8KW4AaA4IDsCA&p rev=/images%3Fq%3Dmapa%2Bd%2527espanya%26um%3D1%26hl%3Des%26biw%3D1366 %26bih%3D599%26tbs%3Disch:1&um=1&itbs=1&iact=hc&vpx=127&vpy=75&dur=419&hovh=2 06&hovw=245&tx=123&ty=108&oei=Qv9TTbCEG6KW4gbqiu3SCA&esq=1&page=1&ndsp=32 &ved=1t:429,r:0,s:0

63 Helena Xargay

IES PLA DE L’ESTANY 11-12

BANYOLES, per invidents?  

Treball de recerca d'Helena Xargay. Curs 2010-11 IES Pla de l'Estany Banyoles

Read more
Read more
Similar to
Popular now
Just for you