Revista Mira'M 234

-2

Edita: Òscar J. Carrés. Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències. Publicitat: Òscar J. Carrés. Producció: Núria Brugat. Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Dr. Marc Adasy, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

miram.cat

-4

XAMMAR INDESXIFRABLE L’espai de Màrius Serra en el cas d’un volum molt interessant que ha editat i prologat el professor gironí Xavier Pla: Cartes d’un polemista (1907-1973), d’Eugeni Xammar (Quaderns Crema).

L

a llista de refranys que parlen de l’agraïment és infinita. A mi m’agrada aquell que diu “De desagraïts, l’infern n’és ple”, però potser el més punyent és que “No ser agraït és de malparit”. En el món del llibre els agraïments abunden, sobretot en els llibres d’investigació més acadèmica, que requereixen estirar molts fils, en l’àmbit de la creació poètica més que agraïments parlem d’endreces, o dedicatòries, i en general és una operació molt diferent. Però les biografies, estudis o monografies diverses van plenes d’agraïments sincers per algú que va obrir portes, facilitar materials o encaminar l’autor. Un cas una mica peculiar és figurar en els agraïments d’algun llibre i no recordar què t’agraeixen. M’ha passat

Un periodista amic em va dir que havia vist el meu nom als agraïments i em va demanar en què hi havia col· laborat. Així d’entrada no vaig saber què respondre-li. La veritat és que no ho recordava. Vaig haver de recuperar a la bústia de correus electrònics un missatge que Xavier Pla em va enviar el 2016 per recordar que m’havia demanat si seria capaç de donar-li alguna pista sobre un missatge enigmàtic que Xammar va incloure en una carta escrita des de Washington que va enviar al domicili de Jaume Miravitlles a Nova York el 13 de gener de 1952. Jo amb el llibre a la mà, vaig buscar la carta i vaig comprovar, compungit, que no havia estat capaç d’ajudar-lo gaire i que només el tarannà generós de Pla justifica que m’hagi inclòs en els agraïments, gest que l’honora. Com que l’afer és prou curiós he pensat de divulgar-lo per aquí per si algú hi sap descobrir alguna escletxa per on començar a desxifrar-lo.

En la carta, Xammar repassa set afers diversos (encapçalats per les set primeres lletres de l’alfabet) i, abans d’acomiadar-se, escriu: “Al Pequinés, le diréis de mi parte a l’oreja: tapos pipos pinatos, sapinos dicoletes, lastos, sopos nirotenos, aperalabos, arpitos caritones. Tengo la seguridad de que será de un gran efecto”. Pla em deia que no sabia qui era el tal Pequinès i que havia consultat a gent molt sàvia sobre l’enigmàtic missatge. Havien arribat a la conclusió que no era grec ni cap altra llengua antiga, ni esperanto, ni semblava cap llengua oriental, com el xinès o el tagal, i em demanava si hi sabia trobar cap sentit. Després de mirar-m’ho del dret i del revés, li vaig respondre que ajudaria força saber qui era el tal Pequinès, però que em sonava a llenguatge secret juganer, un idioma estrafet per semblar una llengua exòtica. No vaig arribar més enllà de detectar-hi una certa recurrència de síl·labes finals: POS (3), TOS (3), NOS (2), i BOS (1). Només dues no són amb O: TES i NES. I li vaig prometre continuar elucubrant, la qual cosa em porta ara a escriure aquesta columna. Cap criptògraf a la sala?

‘Tapos pipos pinatos, sapinos dicoletes, lastos, sopos nirotenos, aperalabos, arpitos caritones’: cap criptògraf?

- ALCALDES I ALCALDESSES DE LA COMARCA -

“Volem que Llançà sigui a l’hivern un poble culturalment ric i dinàmic” Francesc Guisset, alcalde de Llançà Junts i PSC van sumar forces a Llançà i van arribar a un acord que els ha permès repartir l’alcaldia. El primer a governar és el socialista Francesc Guisset. No és nou a l’Ajuntament. Ha estat a l’oposició en diversos mandats i va formar govern amb ERC el 2015. És advocat i economista. Ara, assegura, li ha arribat el moment de posar la seva formació i vocació al servei de Llançà, per oferir un canvi de model i millorar el municipi amb nous projectes i amb un govern més obert i més transparent. Francesc Guisset, el primer batlle socialista des de les primeres eleccions democràtiques, què ha representat per vostè? Per mi personalment és una gran il· lusió i entenem que és una oportunitat pel nostre grup demostrar al poble de Llançà, després de tants anys de Convergència i Unió al poder, que el partit socialista ha estat capaç de fer alternança de govern i ha tingut capacitat d’entendre’s amb qualsevol força del consistori. Hem posat per damunt de tot l’interès del poble, hem capejat quatre anys de govern complicats pel país, i el partit socialista ara mateix és garantia d’estabilitat, de governabilitat, de nous projectes i d’entusiasme. Estem molt orgullosos que aquesta punta d’il·lusió sobre el futur de Llançà recaigui en nosaltres, i sobretot aquesta renovació del que abans era una gestió ‘pura i dura’ de majoria absoluta. És el missatge que es vol fer arribar a la gent del poble? Som garantia d’estabilitat, de bon govern, d’un govern més obert, més

transparent, més participatiu, de peu de carrer, de més de contacte diari i quotidià amb el ciutadà i això és una particularitat de partit socialista. Ha estat a l’oposició en diversos mandats i va formar govern amb ERC el 2015. Des de llavors com ha viscut el seu pas per la política municipal fins a arribar a ser alcalde? Després de tants anys a l’oposició saps perfectament allò que tant has criticat en els governs de majoria absoluta i el que sempre havies anhelat canviar si estiguéssim en el govern. Intentem en la mesura que podem fer un govern més transparent i de consens, més participatiu. Volem que l’ajuntament tingui les portes obertes, que el ciutadà tingui un contacte més natural amb els seus representants més directes, que som nosaltres, que ens vegin com una institució al servei de la gent. Que el porta a entrar en política? Compagina actualment l’alcaldia amb la seva professió? No vull deixar la meva professió perquè la política és una etapa més, molt engrescadora i enriquidora, però de la política no s’hauria de poder viure, tot i que hi ha d’haver unes compensacions pel temps que hi dediques. Jo sóc advocat i economista i segueixo portant el meu despatx personal a Barcelona. El fet de ser a Barcelona fa que estigui més a prop de l’administració autonòmica. Fins ara hi ha una bona comptabilitat entre ambdues coses. Vaig entrar en política pel fet d’ajudar la gent, de veure com prospera el teu poble. És una qüestió sentimental es-

Francesc Guisset tar al servei del poble on has nascut. Estem intentant un canvi de model, fer ressorgir el poble, poder participar en recuperar aquell Llançà que vas conèixer, buscant el consens i la participació de la gent. Esmerces els teus coneixements, la teva formació al servei del poble i això és el més bonic i gratificant que pot fer qualsevol persona amb vocació de servei. Estic agraït perquè és el màxim que pot aspirar un llançanenc. Quan arriba a l’alcaldia quin ajuntament troba? Trobem un ajuntament que responia a una inèrcia de molts anys de majoria absoluta. Ara estem intentant i aconseguint portar a tots els funcionaris i la gent de l’ajuntament una il·lusió, una altra manera de fer. Volem crear una dinàmica diferent que no passi només per anar administrant un poble o anarlo gestionant sinó anar-lo millorant, fer que progressi, que hi hagi més cohesió entre tots els ciutadans, buscar l’entesa.

Exposició: LLUM “Natural light & Electric light” Fotografies de Carles Bros - Fins el 20 d’octubre 2019 Lloc: Casa de la Cultura de Llançà (Alt Empordà) Es tracta d’una sèrie de fotografies, sobre la llum mediterrània dels nostres pobles costaners de la Costa Brava. Realitzades, després de la tramuntana, amb un cel net i un blau intens. L’artista ha triat unes composicions geomètriques entre el cel i el blanc de les cases, que representen la llum natural. Aquesta llum natural, contrasta amb la llum artificial dels fils negres i línies elèctriques, que l’home ha sobreposat sobre el blanc de les cases i el blau de la natura. Carles Bros ha realitzat 140 exposicions individuals de pintura i escultura i aquesta és la primera de fotografia.

-8

Llançà no deixa de ser una gran família, parlant la gent s’entén i al final sempre arribes a un consens. En el seu discurs d’investidura va dir que treballarà amb «consens, concòrdia, transparència informativa» amb tots aquells projectes que tenen en marxa, com la residència de la gent gran, la casa Marly o el nou sòl industrial. En quin punt es troben? Amb aquestes premisses de consens, transparència informativa estic posant tot de la meva part per no embarcar-nos en qüestions partidistes, locals i personals i treballar pel bé de Llançà. La meva voluntat és que hi hagi un diàleg obert i de consens acceptant les critiques, però sempre que siguin constructives. Pel que fa als diferents projectes, concretament al de la residència, a principi d’octubre es publica el projecte guanyador. Tant punt estigui acabada la planificació ja es faran les bases per treure a concurs l’adjudicació de la construcció i gestió del geriàtric. És un projecte que segueix el seu curs. Sobre la Casa Marly, després que la Generalitat ens hagi cedit la gestió, vam acordar al ple que qualsevol decisió que vulguem fer en aquest edifici estaria en mans del poble. Estem elaborant una proposta d’ordenació d’aquest espai emblemàtic, però és una proposta d’usos oberta al poble de Llançà. Primer parlarem amb el sector empresarial i després farem una presentació pels veïns del municipi, a finals de la tardor, sobre el destí que consideren que pot tenir i a la vista d’això podem modificar els usos que creiem que pot tenir o fins i tot donar-li la volta. Volem que sigui un catalitzador de gent que vulgui venir a Llançà, que ens ajudi al fet que Llançà a l’hivern no sigui un poble mort sinó culturalment ric i dinàmic. Pel que fa al nou sol industrial, ara mateix tinc vàries converses amb operadors que tenen sol industrial per desenvolupar. Això està lligat al projecte de fer una rotonda a Llançà que és molt esperada, en un lloc que sempre hi ha col·lapse, sobretot a l’estiu, per la gent que ve de Portbou, de Figueres i del Port de la Selva. La rotonda connectaria amb l’altra banda de la riera on hi ha el sol industrial per desenvolupar. Hem de tenir en compte que hi ha un pla director territorial que avalua el sol sostenible de desenvolupament i que estem en una moratòria. Confiem que a final d’aquesta tardor hi hagi ja l’aprovació inicial, veurem si aquest espai de desenvolupament industrial pot tenir la seva llum com més aviat millor. Llançà és a l’estiu un poble molt actiu, quin balanç fa de la temporada? Estem molt contents. Llançà passa de 4.000 a 20.000 habitants a l’estiu amb la qual cosa els nostres serveis públics, de recollida d’escombraries, de policia, de seguretat ciutadana, els serveis de la brigada municipal han d’estar preparats per aquest augment significatiu. Hem estat a l’altura i no hi ha hagut cap incidència significativa en el poble de Llançà i això ha estat per la capacitat dels propis serveis públics de l’ajuntament per afrontar la temporada d’estiu. Com es prepara la temporada de tardor-hivern? Estem en fase de planificació. Tenim tots els regidors treballant de valent per afrontar-la. Estem revisant el tema de les ordenances fiscals i els pressupostos de cara a l’any vinent. Volem que a l’hivern Llançà no sigui un poble mort, dormitori, i que siguem capaços d’atraure gent que vegi el nostre poble com un lloc esbarjo, culturalment ric i amb atractiu. Estem molt contents de totes les associacions i entitats locals. Sobretot volem donar a les àrees de cultura i espectacles el protagonisme que es mereixen perquè són el motor a l’hivern i estem molt agraïts, tenen un pes molt decisiu. De quina manera es vol potenciar la cultura al municipi? L’àrea de festes i cultura hi està treballant. Destacaria la promoció dels premis Calders, uns premis que volem fer arribar a tot Catalunya i tot l’estat per recuperar la figura de Calders i la seva narrativa. Es posarien en marxa l’any que ve o l’altre perquè volem donar-li una gran dimensió cultural i mediàtica. Tenim el suport de la família i de diferents crítics i escriptors per fer un certamen amb cara i ulls.

-EL NOSTRE CONVIDAT-

Mateu Pujolràs, artista empordanès. Foto: M. Teresa Carrés

JARDINS DE FIGUERES

Una col·lecció de quadres realitzada per un pintor fet a si mateix, un artista que omple les seves teles amb cels de gran amplària i núvols que semblen surar en l’espai.

A

Entrevista: Revista Mira’m questa vegada visitem un pintor. Concretament Mateu Pujolràs, un artista empordanès i autodidacte nascut a Figueres. Una bona part de la seva obra se centra en el paisatge de l’Empordà, del qual reconeix estar enamorat. Els seus quadres, fruit d’una reposada mirada, són tres quartes parts de cel per només una de terra. En tots ells predomina la

llum i el color de l’Empordà. Són pinzellades d’un artista que sap copsar i expressar el que veu. Durant l’entrevista ens va deixar clar que és un pintor vocacional. A dia d’avui és difícil vendre quadres i l’art de pintar està poc valorat. Amb tot i això, té una col·lecció acabada a punt d’exposar i un projecte surrealista pendent de donar-hi la primera pinzellada.

Ha exposat la seva obra en diferents espais i en ciutats diverses. Molt amablement, ens va rebre a casa seva. Vam parlar al seu taller, davant de les seves darreres obres, quadres de gran format que han immortalitzat alguns jardins de Figueres i diversos espais privats, desconeguts per a la gran majoria de figuerencs i figuerenques. Així va ser la conversa que vam tenir:

- 12

Des de quan li ve l’afició per la pintura? Des de ben jove. Fent un càlcul ràpid del temps, puc dir que fa trentacinc anys que pinto. Paisatge o retrat, què el sedueix més? M’agrada més pintar paisatges: al llarg de tots aquests anys n’he fet molts. Què sent en reproduir un paisatge en una tela? En observar un paratge, un racó que em captiva, el que vull és plasmar la meva idea d’aquell moment màgic

tingut visual i que pugui reconèixer el que hi ha pintat sobre la tela. en el quadre que tinc al davant. Els meus quadres tenen molta llum, el meu estil s’acomoda a la lluminositat dels espais. Per tant, és un moment únic, màgic, que reprodueixo sobre la tela. Al cap de pocs minuts, ja no existeix. En què s’inspira per escollir l’indret a pintar? Em fixo sobretot en què sigui molt visual. La gent vol un quadre amb un con-

Pintar en directe sobre el terreny o al taller a base de les fotografies preses abans? Actualment al taller. Però, tot i això, jo he anat a pintar a fora. Aquesta tècnica, ja sigui per inclemència del temps o per altres causes, pràcticament no es fa servir. Fer-ho així, al taller, es poden copsar tots els matisos, les ombres i les llums de l’indret escollit?

És evident que no. Els quadres que he pintat en directe tenen una resplendor que els pintats al taller no tenen. Els artistes que més admira... En Joaquim Mir, molt. I d’aquí, de l’Empordà, en Pujolboira i en Lluís Roura, entre d’altres. Sabem que fa un temps va començar un nou projecte: immortalitzar els jardins de Figueres. L’ha donat per acabat? Sí, aquest projecte està acabat i a l’espera de poder ser mostrat al pú-

blic de Figueres, ja que les obres versen sobre aquesta ciutat, que és la que m’ha vist néixer i on sempre he viscut. D’on li va venir la idea? De pensar molt. Meditant què pin-

tar vaig adonar-me de la quantitat d’espais que ofereix Figueres. Normalment, quan fas una col·lecció de quadres amb la mateixa temàtica, es té el projecte d’exposar-los amb un nom, amb un títol. He fet una exposició amb el nom de “Pobles de l’Empordà”, temàtica que també ha fet en Roura. I ara, en aquesta nova col·lecció, el títol que vaig creure més idoni era “Jardins de Figueres”. D’aquest ric patrimoni figuerenc, de quina tela està més satisfet?

A dia d’avui no ho tinc clar. N’hi ha un parell o tres que m’agraden molt, però potser em decidiria pel quadre que mostra un espai del Parc Bosc. Té previst fer una exposició d’aquests

quadres? I tant, que ho tinc previst! I quan es podrà veure? Ah! El dia que les autoritats de Figueres em diguin que em deixen un espai per exposar-los. He de dir que fa dos anys que espero la decisió de l’Ajuntament. D’uns temps n’han vingut uns altres: “Ara espera, perquè venen eleccions”, “ara no podem, perquè no tenim regidor”, “ara, no trobem l’espai adequat”... Ara, amb el nou grup de govern. he re-

près les negociacions, i he de dir que hi estan molt interessats. Per a mi la Casa Empordà seria un espai magnífic per exposar. Té l’extensió necessària per penjar els quinze quadres de gran format que componen aquesta col·lecció.

- 14

Cada tela portarà una explicació de la vegetació del lloc, del procés pictòric i de com s’ha aconseguit arribar en aquell indret, molts dels quals són espais privats. Tot plegat requereix una sala gran. Què té d’especial la pintura de l’Empordà: el cel, els núvols, la tramuntana? Sobretot el cel. Com aquest no n’hi ha cap més. I una cosa molt curiosa és que només el sabem pintar els que som d’aquí. Pintors estrangers, que són molt reconeguts al seu país, no el saben pintar. No aconsegueixen plasmar el seu color, aquest blau que el caracteritza, i la llum radiant que projecta.

“En observar un paratge, un racó que em captiva, el que vull és plasmar la meva idea d’aquell moment màgic en el quadre que tinc al davant. Els meus quadres tenen molta llum, el meu estil s’acomoda a la lluminositat dels espais” A dia d’avui, l’art de la pintura està prou valorada? No. En absolut. Sobretot entre el jovent. Només cal veure qui va a les exposicions de pintura. El jovent, que havia d’agafar el relleu de les generacions anteriors, no està per la pintura. També s’ha de reconèixer que hi ha un tant per cent molt elevat de joves amb feines precàries i, per tant, encara que els agradi tenir quadres a casa seva, no tenen amb què comprar-los. Ja que parlem de les noves generacions, hi ha una generació de pintors al darrere de la seva? Evidentment que n’hi ha. Més en diré: n’hi ha de molt bons. Recorda quin va ser el primer quadre que va pintar? I tant que ho recordo: va ser quan vaig anar a un concurs de pintura ràpida al poble d’Ordis. El quadre es basava en uns camps de color groc acabats de segar. També vaig pintar espais de color verd. La meva dona, que hi entén sobre aquest art, que dibuixa més que jo, però pinta menys que jo, em deia: “Mateu! No hi posis tant de verd!”. Al llarg de la seva vida professional, recorda quants quadres ha pintat? N’he pintat molts. Però ara mateix no podria assegurar-ne la quantitat. Que passen de tres-cents, segur. En general, què vol transmetre amb la seva pintura? Els meus ulls davant el cel de l’Empordà. Vull comunicar i transferir aquesta llum radiant que tenim a l’Empordà. Una llum diferent, una claror que irradia resplendor pertot. Dins del seu mateix estil creatiu, hi ha altres pintors a l’Empordà? Sense cap mena de dubte, que n’hi ha. Un exemple està en els dos pintors que he esmentat abans. Lamentablement a principis de setembre ens va deixar sobtadament Pujolboira, a qui des d’aquí vull recordar i expressar el meu condol. Pintors d’altres èpoques, també n’hi ha hagut amb aquest estil que utilitzo jo. Per finalitzar: els projectes més immediats? Tinc un projecte d’uns quinze o setze quadres, d’un tema que més aviat tirarà cap a la vessant surrealista i que tindrà com a rerefons Cadaqués. Tinc preparats tots els esbossos i, si no hi ha res de nou, el mes d’octubre podré començar.

-PETIT PAÍS L’espai d’en Josep M. Bernils

CRISTÒFOL COLOM, EMPORDANÈS?

Josep M. Bernils

La relació entre el descobridor d’Amèrica i la comarca té l’aval d’alguns historiadors i investigadors. La sortida de les caravel·les del desaparegut port de Pals l’any 1492 i els orígens del personatge a Vilacolum o a la Pera són hipòtesis que tenen els seus avaladors. El proper 12 d’octubre és la diada del Pilar. Serà una jornada laboralment festiva -tot i que enguany cau en dissabteperquè en la mateixa data s’escau la Festa de la Hispanitat. És a dir, la commemoració del descobriment d’Amèrica per part de l’almirall espanyol Cristòfol Colom l’any 1492 (el 12 d’octubre és exactament el dia de la sortida de les naus d’un port de la península), sota l’aixopluc dels Reis Catòlics. Fa temps que es qüestiona la seva celebració en l’àmbit dels Països Catalans pel fet que té un marcat caràcter espanyolista i alhora colonialista. En els darrers anys fins i tot hi ha persones i col·lectius que decideixen treballar per aquestes mateixes connotacions. De tant en tant, però, sorgeixen veus que proclamen i reclamen la catalanitat de Colom i que la sortida de les tres naus que van aconseguir el descobriment -anomenades la Santa Maria, la Pinta i la Niña- es va fer des d’un port català. N’he fet un seguiment per poder elaborar aquest reportatge. En els darrers anys qui més promociona aquesta teoria és el Cercle Català d’Història, una associació creada a Barcelona que té com a objectiu promoure “la recuperació de la memòria històrica del país via l’anàlisi, la recerca, el debat i la divulgació”. Aquesta entitat organitza fins i tot unes visites guiades a Pals per donar a conèixer “la història mai explicada de la descoberta d’Amèrica”.

Cristòfol Colom en una imatge característica de l’època.

Eva Sans, investigadora del Cercle, és una de les persones que més ha treballat en el tema i m’explicava categòricament fa

- 18

Vilacolum, un municipi que podria ser el lloc d’origen de Cristòfol Colom segons algunes tesis. (Foto: JMB). un temps que “Pals és l’entorn on es concentren la majoria de personatges que formen part de l’organització i l’execució del primer viatge de Colom. Totes les investigacions apunten sense cap dubte a Pals com a vila de partida del primer viatge. La Universitat de Huelva assegura que no hi ha restes de muralles a Palos i que tampoc les dimensions de la vila i la seva estructura, a partir d’estudis arqueològics, es corresponen amb la població que es descriu a les cròniques com a lloc de sortida de l’expedició. Pals, Palos... la gent no sap que la toponímia es va castellanitzar”. Per contra, Pals tenia muralles, drassanes, sortida al mar. Els germans Pisón -que no Pizón- estan documentats a Castelló d’Empúries... Les proves que Colom era català “són aclaparadores”, ha proclamat sempre Sans. “Les altres tesis, en particular la ja descartada nacionalitat genovesa, no han aportat proves tan absolutes, rigoroses i fefaents com són les de la catalanitat de Colom i de l’empresa del descobriment”, assegura la investigadora. Per ella, però, la nacionalitat de Colom “és el menys important. El que té valor històric és el que en realitat va succeir als nostres protagonistes i com van ser els fets. La gran rellevància deriva del fet que l’empresa del descobriment fos catalanoaragonesa. La catalanitat de Colom donaria fe d’una falsificació històrica universal promoguda pels interessos polítics d’aquell temps”. S’ha de repetir que aquestes tesis no són pas el primer cop que surten a la llum. El mateix Salvador Dalí, quan va pintar “El somni de Cristòfol Colom”, entre els anys 1958 i 1959, ja hi fa aparèixer banderes catalanes i hi fa sortir un campanar punxegut molt semblant al de l’església gironina de Sant Fèlix. Una de les tesis, per cert, apunta que Colom hauria nascut a Girona procedent d’una família amb arrels empordaneses. D’aquí vindria el nom de Vilacolum i Vilamacolum? És una altra opció. Hi ha investigadors que asseguren que Colom va batejar amb aquest nom empordanès un poble proper a Santo Domingo i que els castellans van esborrar de forma immediata. HIPÒTESIS SOBRE VILACOLUM I PÚBOL El periodista figuerenc Emili Casademont i Comas (1936-2012) va ser una de les persones a casa nostra que més va estudiar el possible origen català -n’hi ha que també parlen que va néixer a Girona i altres d’un poble de la Sagarra- del descobridor d’Amèrica. La tesi que va néixer a Vilacolum “sorgí amb força a Figueres l’any 1929 i una colla d’intel·lectuals empordanesos la defensaren aferrissadament. Tot això m’ho havia recordat el prestigiós mestre d’escola figuerenc Pere Bruguera i Pellicer, que fou president de l’Agrupació de Cultura del Casi-

no Menestral Figuerenc durant molt de temps”, m’havia explicat Casademont en més d’una ocasió. Un altre dels convençuts fou el poeta i escriptor Carles Fages de Climent que ho va proclamar en una famosa conferència que pronuncià al Casino Menestral Figuerenc, el 4 de febrer de 1956, sota el títol “Vila-sacra, capital del món”, més tard convertida en un llibre. En aquella conferència, Fages de Climent va reclamar també un monument a Cristòfol Colom en el seu municipi natal. Emili Casademont assenyalava que “sigui com sigui, el cas és, segons afirmen alguns investigadors, que l’almirall, en un dels viatges que realitzà a Amèrica, batejà amb el nom de Vilacolum, que significa ‘Vila de Colom’, un poblet bastant proper a la localitat que, posteriorment, es va convertir en la capital de la República Dominicana, és a dir, Santo Domingo. Aquest nom i molts d’altres ben empordanesos i catalans que Cristòfol Colom donà a diversos llocs americans, segons els investigadors, molt ràpidament foren esborrats per la censura castellana”. Pel que fa a la tesi de Colom fill de Púbol, donada a conèixer fa uns anys per la historiadora Dolors López de Gual, Casademont també em recordava que “no deixa de ser molt interessant, sobretot tenint en compte que es basa en el topònim S.Colón -podria ser que al-

Mapa de la costa empordanesa on apareix el litoral de Pals. guns l’haguessin fet sant pel seu compte, i d’aquí ve aquest essa-, localitzat en un mapa de Catalunya del segle XVII”. A més, “hi ha la coincidència que l’escut heràldic de l’almirall té els mateixos colors que els escuts de les dues nissagues -les famílies Caramany i Campllonch- relacionades històricament amb el castell de Púbol, situat al municipi baixempordanès de la Pera, castell adquirit a començament dels anys 70 per Salvador Dalí i on actualment hi ha enterrada la seva esposa i musa Gala”. EL PERQUÈ D’UNA TERGIVERSACIÓ

“L’apropiació del descobriment d’Amèrica: una conspiració d’Estat?” és el títol d’un documental que es va estrenar el 2010, dirigit per David Grau a partir de la recerca de l’historiador i filòleg Jordi Bilbeny. Aquest film parteix del convenciment que Cristòfol Colom no era genovès, sinó barceloní, que les tres caravel·les no van sortir de Palos (Huelva), sinó de Pals (Baix Empordà) i que el seu home de confiança, Pizón, es deia Pinson i també vivia a Pals. A més, també es refusa la teoria del Colombo llaner i d’origen genovès que han defensat historiadors com Raymond Carr.

- 20 “Sorgeixen veus que proclamen i reclamen la catalanitat de Colom i que la sortida de les tres naus que van aconseguir el descobriment -anomenades la Santa Maria, la Pinta i la Niña- es va fer des d’un port català”

Pals ha recreat la sortida del descobridor d’Amèrica de la seva costa. (Foto: CUEVILLAS). Una hipòtesi per explicar per què se li va atribuir aquest origen és que en aquella època a Castella als estrangers de la zona mediterrània -per als caste-

llans, Colom era estranger de la Corona catalanoaragonesa- se’ls anomenava genovesos, indistintament de la seva nacionalitat autèntica.

L’historiador Jordi Bilbeny argumenta que les divergències entre el rei Ferran el Catòlic i Colom van portar el monarca a iniciar una tasca de censura per tergiversar els fets i impulsar un llarg litigi contra els descendents de Colom per desposseir-los dels drets que els havia atorgat. “Una manipulació i una censura fent ús de testimonis pagats per la monarquia de l’època que han arribat fins avui i que han aconseguit que els nens aprenguin a l’escola que Colom era genovès i que les tres caravel·les van sortir d’Andalusia, dos fets erronis i falsos”, afegeix Bilbeny que també porta una colla d’anys intentant contrarestar els seus arguments i documentacions amb “la versió rància i espanyolista del descobriment d’Amèrica que s’ensenya a les escoles”.

PERQUÈ LA VELLESA SIGUI MENYS VELLESA El passat 12 de setembre es va dur a terme al local social de Garriguella, una xerrada col·loqui informativa sobre el carisma de la congregació religiosa Les Germanetes dels Ancians Desemparats, i de com funcionen les seves cases. Van participar a la taula, la senyora alcaldesa, la mare superiora de la congregació de Banyoles, el senyor Pau Rigau (amics de l’asil) i Ricard Salas (Ed. Social). Per part del public hi va assistir una nombrosa representació de la gent gran del poble. Es va parlar de la situació actual dels nostres avis i àvies que en algun cas viuen en situacions de risc social després de tota una vida treballant, de com l’estat de benestar no arriba a cobrir les seves necessitats i de com les germanes els acullen a les seves residències.

Al final de l’acte algun dels assistents van fer una contribució perquè el projecte pugui continuar endavant ja que econòmicament les cases no sempre són viables. L’acte es va cloure amb un piscolabis per tothom.

CASA GERMANETES SABADELL Telèfon: 937 26 71 88

CASA GERMANETES SANT JUST DESVERN Telèfon: 933 71 55 25

CASA GERMANETES BERGA Telèfon: 938 21 04 35

CASA GERMANETES LA SEU D’URGELL Telèfon: 973 35 00 32

CASA GERMANETES PALAFRUGELL Telèfon: 972 30 03 44

CASA GERMANETES BANYOLES Telèfon: 972 57 03 84

- 22

UNA MIRADA A L’EMPORDÀ

- TENDÈNCIES -

UNA PUNTUACIÓ EXCEL·LENT La Guia Peñín 2020, de referència en el sector, qualificarà d’excel·lents quasi la meitat dels 220 vins de la comarca que han tastat. Els municipis de la DO Empordà es troben de verema, amb unes previsions de qualitat i producció molt bones. Textos: Revista Mira’m

El tastador de la Guia Peñín va provar 220 vins de la comarca. (Foto: DO EMPORDÀ). de la primavera i les altes temperatuTemps de verema a l’Alt i al Baix Em- res d’aquest estiu han propiciat una pordà, concretament a la cinquante- excel·lent maduració del raïm en una na de municipis que estan integrats en campanya que s’ha caracteritzat per el Consell Regulador de la Denomina- la manca de fenòmens meteorològics ció d’Origen (DO). Tot i que depèn de o sanitaris que hagin afectat negativala zona i de la varietat, la verema es ment les vinyes. Tot plegat va permeva iniciar en les dates tradicionals, és a tre arribar a la verema amb el 100% del dir entre mitjans i finals d’agost. Les va- fruit sa i una graduació i acidesa òprietats primerenques, com el moscatell times. Durant la collita tampoc s’han de gra petit, són les primeres que es registrat precipitacions que afectessin van collir. El gruix de la producció s’ha el raïm, per la qual cosa els experts veremat durant el mes de setembre, assenyalen que «som molt optimistes tot i que aquesta feina es perllongarà respecte a les bones aptituds enològialmenys durant tota la primera quinze- ques del raïm, que esperem que reperna d’octubre. cutiran en una molt bona qualitat dels vins de la verema d’enguany». Des de la DO Empordà han informat que les previsions apunten que la producció LA GUIA PEÑÍN DESTACA L’EXCEL· d’enguany serà lleugerament superior LÈNCIA DEL PRODUCTE a la mitjana de la denominació, d’uns 60.000 hectolitres anuals. Les dades de Només sortir a la Guia Peñín ja és sinòproducció definitives no es coneixeran nim de garantia de qualitat. Si a més a fins a finals d’octubre, ja que les condici- més, en aquest context s’apareix amb ons meteorològiques marquen sempre nota, dòmino! Pel que ha transcendit, l’evolució de la maduració del raïm i de- de cares a l’edició de la guia pel 2020, terminen el volum final de la verema 2019. els cellers empordanesos assoliran els En aquest sentit, els tècnics han re- seus millors resultats. El tastador de la marcat que les abundants pluges publicació, Alberto Ruffini, va visitar

la passada primavera la DO Empordà i va valorar un total de 220 vins. D’aquests, més d’una norantena assoliran l’excel·lent, segons va avançar el tastador que va remarcar novament l’alt nivell de qualitat dels vins empordanesos. De tots els vins tastats més d’un 40% aconsegueix 90 o més punts. En qualsevol cas, però, aquesta serà la primera vegada a la història que els cellers de la DO Empordà superin els noranta vins amb aquesta qualificació. Des del Consell Regulador expliquen que «durant els darrers cinc anys, el nombre de vins excel·lents s’ha doblat respecte als quaranta-tres de l’edició 2015, amb un augment sostingut en el temps que posa de manifest la constant millora qualitativa dels vins de la denominació de l’Empordà». Segons va avançar el tastador, a l’anyada del 2018 els negres i rosats elaborats amb lledoner negre i roig mantenen el seu perfil aromàtic i afruitat, mentre que els vins blancs joves són més equilibrats que en anys anteriors, amb matisos més frescos i major acidesa. En la seva valoració, el tastador també va destacar els vins negres de les collites dels anys 2015 i 2016 que són els que obtenen puntuacions més altes. Així mateix remarca l’aposta dels elaboradors per les varietats autòctones i l’esforç per aconseguir els millors resultats, especialment en els vins de criança. «En aquest sentit no podem deixar de mencionar el nivell de complexitat, equilibri i constància dels seus vins dolços més vells, elaborats amb damajoanes i soleres, que aconsegueixen mantenir una meravellosa tradició», va afirmar Ruffini segons es va recollir en una nota de premsa del Consell Regulador. Cal recordar que la Denominació d’Origen Empordà ven anualment prop de sis milions d’ampolles. Concretament, el 2018, es van vendre un total de 5.939.296 ampolles a tot el món, una xifra que representa un increment del 6% respecte a l’any anterior amb un augment especialment significatiu a Catalunya, amb un 9%.

- 24

POBLES QUE PERDEN HABITANTS Portbou i Colera són dos dels municipis de l’Alt Empordà que registren un descens més important de població en els darrers anys. Per contra, Avinyonet de Puigventós registra el creixement més elevat.

Portbou està al llindar dels mil habitants, quan fa unes dècades triplicava aquest xifra. (Foto: JMB).

E

ls números, tot i que sempre poden tenir diverses interpretacions, no enganyen. En aquest cas, són clars. Segons una anàlisi feta pel portal Esri-Espanya que recull les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i que analitza l’evolució demogràfica de l’Estat, prestant especial atenció a la despoblació, els dos municipis gironins que han vist reduïda la població en un percentatge més elevat, durant la darrera dècada són Portbou i Colera. Curiosament, però, l’Alt Empordà concentra alguns dels pobles petits on més ha crescut la població entre els anys 2012 i 2018 -Vilamaniscle (15,38%), Garrigàs (12,98%) o Sant Climent Sescebes (10,55%)-, però també on més ha baixat el nombre de veïns. És el cas de Colera, que ha perdut un 23,44% del cens, i ha passat dels 574 veïns del 2012 als 465 de l’any passat, i de Portbou, amb un 20,33% menys d’habitants en sis anys: dels 1.296 del 2012 als 1.077 del 2018. Altres pobles de l’Alt Empordà, com Rabós o Castelló d’Empúries, també han perdut població, exactament un 15% en el primer cas i un 9% en el segon. Pel que fa a poblacions més grans, 38 municipis de les comarques gironines han incrementat la població més d’un 50%. En aquest cas les dades procedeixen de la consultoria Satretego i també prenen com a referència les dades de l’INE, tot i que en aquest cas des de l’any 2000, és a dir que s’analitzen dues dècades. A l’Alt Empordà és el cas de Roses i l’Escala. Tot i això, la crescuda més alta del cens s’ha produït a Avinyonet de Puigventós, on segons l’INE el padró s’ha incrementat gairebé un 160%, amb quasi un miler de veïns més en divuit anys (de 618 a 1.604). Un altre municipi amb un augment percentual de població elevat és Torroella de Fluvià (126,65%).

- 26

- DESCOBRIR -

EL CASTELL DE LA TRINITAT, A ROSES El monument que presideix la badia acaba d’obrir el Centre d’interpretació, un projecte de museografia didàctica que el convertirà en un referent del turisme cultural a la comarca.

Des del castell es domina tota la badia de Roses i està construït en forma d’estrella de cinc puntes. (Foto: JMB). Probablement l’heu contemplat en nombroses ocasions, però segurament sou pocs els que hi heu pujat alguna vegada. Fa unes dècades es trobava en estat ruïnós, però una pacient obra de restauració i rehabilitació -va durar vuit anys- ha permès donar al castell de la Trinitat de Roses una estructura compacte que l’ha apropat al seu estat inicial. En concret, va ser adquirit per l’Ajuntament l’any 1990 però no va ser fins al 2011 que es va integrar al circuit patrimonial del municipi. El passat 14 de setembre es va inaugurar el Centre d’interpretació de la fortalesa, un projecte de museografia que explica el monument i la seva relació al llarg de la història amb el port, la vila i la Ciutadella. A partir d’ara serà un atractiu més per Roses i per a tot l’Alt Empordà. Un monument que va fer història a la comarca i que des d’ara serà un referent del turisme cultural al país. Un equipament del nostre patrimoni que val la pensa visitar i conèixer perquè imatges en 3D, audiovisuals i la tècnica matte painting (recreació de paisatges i escenaris), doten d’espectacularitat i d’un marcat caràcter didàctic l’exposició, en oferir una més fàcil comprensió de la fortalesa. En l’acte inaugural, tants els representants municipals com els de la Generalitat (Montse Mindan, alcaldessa de Roses, i Marta Felip, secretaria general del departament d’Empresa i Innovació) van remarcar la importància d’aquest nou equipament en el context de l’oferta de turisme cultural de l’Empordà i les comarques gironines.

El projecte, redactat per la Fundació Bosch Gimpera de la Universitat de Barcelona, sota la direcció del catedràtic d’història Francesc Xavier Hernández, presenta la fortalesa i l’enginyeria militar del segle XVI, parant també una especial atenció al factor geoestratègic del port de Roses i al paper de la fortificació en les funcions defensives de frontera entre els segles XVI i XX. Hernández va explicar que “per aconseguir-ho, el projecte s’ha dividit en cinc àmbits, distribuïts al llarg dels diferents espais de l’edifici, amb propostes a l’aire lliure i als espais interiors, donant una especial rellevància a la museografia virtual. Així, entre altres coses, podem veure gravacions efectuades a partir de grups de recreació històrica i escenografies hiperrealistes amb efectes audiovisuals, que se sumen a expositors amb peces originals i rèpliques, plafons, i altres suports tradicionals”. UN PUNT ESTRATÈGIC Quin passat té aquest monument? Bé Cultural d’Interès Nacional, el Castell de la Trinitat és un dels primers exemples de fortalesa d’artilleria de costa i un edifici innovador respecte a l’època en què va ser concebut i construït. Aixecat sobre un promontori que controla i defensa l’entrada per mar al port de Roses, el castell formava part de l’estratègia mediterrània de defensa que l’Imperi espanyol va impulsar durant l’època moderna. El 1544 es van iniciar les obres de la seva construcció, per ordre del rei Carles I. El 1553 el perímetre murat ja està construït i faltava edificar l’interior. El responsable del projecte va ser l’enginyer militar Luis Pizaño que va idear una fórmula arquitectònica original per fer front a l’evolució i el perfeccionament de l’artilleria, a més de l’escenari bèl·lic de l’època. Roses, en ser dels primers llocs on es va intervenir, fou un camp de proves per l’experimentació d’una nova arquitectura militar. Aquest castell, popularment conegut com el de la Poncella o el Botó de Roses, presenta una planta en forma d’estrella de quatre puntes, anomenades punta de Roses (O), de la Trinitat (E), de les Medes (S) i de Sant Pere de Rodes (N), amb una cinquena punta afegida per protegir la via d’entrada al castell. Després d’haver participat activament en les batalles dels diferents setges pels quals va passar la població i port de Roses durant els segles XVI, XVII i XVIII, el castell de la Trinitat va ser destruït definitivament el 1814. Aquest va ser objecte d’una voladura devastadora duta a terme pels anglesos que no podien protegir la guarnició que el defensava de l’atac de les tropes franceses. ELS CINC ÀMBITS DE LA MUSEUALITZACIÓ Per conèixer els horaris d’obertura del Castell de la Trinitat, cal adreçar-se a la pàgina web de l’Ajuntament de Roses dins l’apartat “Roses Cultura”. En aquests moments indica que es pot visitar tots els dissabtes d’11 a 17 hores i els diumenges d’11 a 15 hores –això des del mes d’octubre al maig-, durant la Setmana Santa tots els dies d’11 a 17 hores i a l’estiu obre totes les tardes, de dilluns a diumenge, a partir de les 17 hores i fins a les 21. Es poden formalitzar visites de grups (escolars i excursions) fora d’aquests horaris i s’està estudiant ampliar els horaris un cop consolidat el funcionament del nou Centre d’interpretació.

- 28 El segon àmbit es destina als temps d’artilleria i fortaleses, destacant la importància que adquiriren els enginyers amb el desenvolupament de la pirobalística (finals segle XV), que implicà una nova manera de fortificar i d’atacar les ciutats, i on s’explicarà el procés de construcció del fort de la Trinitat i els trets de l’arquitectura militar renaixentista.

A l’interior es poden contemplar expositors amb peces originals i rèpliques que reviuen la història del recinte. (Foto: JMB). Com va explicar el catedràtic de la UB Xavier Hernández, el dia de la inauguració d’aquesta nova oferta museística, hi ha un total de cinc espais diferents, distribuïts al llarg del recinte, que ens apropen a la història del castell i al seu entorn. En el primer dels àmbits es tracta sobre les fronteres marítimes i terrestres i “la importància geogestratègica del port de Roses que, com a refugi segur, va ser des de temps antics, punt de referència en la navegació a través

de moltes diverses civilitzacions i etapes històriques, fins ser fortificat amb dues grans construccions militars renaixentistes: el castell de la Trinitat i la Ciutadella de Roses. L’enclavament va ser objecte de pugnes, batalles i setges durant la Guerra de Separació, la Guerra de Successió i la Guerra del Francès. I encara, en els anys que van seguir a la Guerra Civil espanyola”, va explicar Hernández.

Francesc Xavier Hernández assenyala que “una altra secció es destina al funcionament del castell, concebut com una màquina de guerra dissenyada per allotjar artilleria (tipus d’artilleria, emmagatzematge de pólvora, municions, armes portàtils com arcabussos, mosquets i fusells...). El quart àmbit parla dels soldats, batalles i setges, on es mostra l’organització de les tropes i els diferents tipus d’unitats, aspectes organitzatius, cerimònies i uniformes, així com els diferents episodis militars, setges, combats i batalles que van afectar el castell de la Trinitat des de la seva construcció i fins a la seva destrucció. Per últim, el cinquè apartat, centra la seva atenció en la vida quotidiana i dia a dia en una fortalesa: costums alimentaris de l’època, les condicions higièniques i sanitàries, els jocs, les distraccions, les supersticions, les creences i la convivència, entre d’altres”.

- GENT -

MÓNICA NARANJO TORNA A LA TV La cantant figuerenca estrena un programa al canal Cuatro on descobreix les diferents maneres de viure el sexe arreu del món.

L’artista figuerenca és una gran lluitadora per la defensa dels drets sexuals. La cantant Mónica Naranjo (Figueres, 1973) ha tornat a la petita pantalla presentant un programa al canal Cuatro. El programa porta per títol ‘Mónica i el sexe’ i en les diferents entregues, presentades per la cantant, recorrerà diversos països per descobrir com es viu el sexe en diferents parts del món. Cal recordar que l’artista figuerenca és una gran lluitadora per la defensa dels drets sexuals i ha estat considerada des de fa anys una defensora dels drets LGTBI. En aquesta aventura, la catalana no ha estat sola. Ana Joven i Miguel Bosch, directors i guionistes del programa, han acompanyat l’artista arreu del món: “Aquest programa ens ha canviat la vida per complet. Hem viscut tantes coses amb una intensitat i una generositat per part de tercers... “. En aquest procés en què Naranjo ha estat gravant ‘Mónica i el sexe’ li ha permès conèixer “com es refà una vida. He viscut coses precioses i he descobert coses de mi que no sabia i he fet coses que mai vaig imaginar que podria realitzar ni gaudir tant. He rigut i he plorat, ha estat una catarsi vital, un treball d’introspecció terrible. Ha estat l’aventura més bonica de la meva vida “. Està considerada com una de les veus més potents del panorama de la música a nivell mundial pel seu gran registre vocal i es caracteritza per la seva agilitat vocal. Al llarg de la seva carrera ha fet duets al costat de Luciano Pavarotti, Rocío Jurado, Raphael o la cantant italiana Mina, entre d’altres. El seu disc “Palabra de mujer” va vendre més de 2.500.000 còpies en el seu primer any, i va aconseguir arribar al Disc de diamant en el lloc 14è d’àlbums més venuts en la història de la música espanyola. Entre els seus premis i reconeixements musicals, destaquen els seus 3 World Music Awards, convertint-se en l’única cantant espanyola femenina amb més premis d’aquesta categoria.

- 30

- MEMÒRIA POPULAR -

EL RELLOTGE DE LA RAMBLA Instal·lat l’any 1908, és un element emblemàtic del passeig figuerenc i una peça història que portava temps sense funcionar, tot i les reparacions periòdiques que s’hi ha fet.

El rellotge de la Rambla és un punt de referència per a molts figuerencs. (Foto: JMB). El “rellotge de la Rambla” és una peculiaritat molt apreciada dels figuerencs. Fou instal·lat l’any 1908 per la rellotgeria Soler, que estava situada precisament a la planta baixa del mateix edifici. Aquesta rellotgeria fou traspassada per la senyora Bofill, vídua de Soler, a la rellotgeria Casals que va tenir-ne cura. Posteriorment aquesta rellotgeria es traslladà de lloc, però va seguir custodiant el rellotge, al qual es donava corda des del pis. En aquell local s’hi va instal·lar una popular perruqueria d’homes. L’any 1933 el mecanisme estava avariat i en mal estat i l’Ajuntament va decidir-ne l’arranjament. Fou inaugurat de nou el 24 de juny de 1933.

Després de la Guerra Civil va tenir cura del rellotge el doctor Lluís Roquet, que havia obert el consultori mèdic al mateix pis i des del qual li donava corda cada sis dies. També voluntàriament va pagar de la seva butxaca una avaria causada pel desgast de la corda de pesos. L’esfera estava il·luminada per unes bombetes connectades a l’enllumenat públic, però un dia l’Ajuntament tallà els fils conductors i des de llavors el rellotge estava fosc. En jubilar-se el doctor Roquet, a finals de 1987, el rellotge va quedar sense funcionar, senzillament perquè ningú li donava corda. El 1989 l’Ajuntament el féu reparar totalment en el taller del fuster Jaume Bosch, amb broques noves, un tauler nou i maquinària més perfeccionada, que va costar 412.000 pessetes de l’època. El 2012 es va tornar a avariar i de nou l’Ajuntament el va fer arreglar per una empresa francesa especialitzada. La nova maquinària també permetia que quan hi hagués el canvi d’hora el rellotge el fes automàticament, i, per tant, no s’evitava haver d’anar-hi cada cop a fer el canvi. De tota manera, l’Ajuntament de Figueres tenia previst signar un conveni amb aquesta empresa perquè en fes el manteniment anual. El fet que el rellotge de la Rambla sigui dins d’un bloc de pisos que pertany a un particular, tot i que el volia cedir a l’Ajuntament, complicava una mica aquesta acció. Fa poc que es va tornar a denunciar, a nivell ciutadà, una avaria continuada del popular rellotge i, novament, ha estat reparat per part del municipi.

- 32

L’AMOR I EL TALENT PER LA CUINA, A CONCURS GMChef, la competició de GMFood destinada a formar futures estrelles de la gastronomia. Celebra la semifinal de Catalunya amb cinc concursants. concurs. No només ofereix l’oportunitat als participants de formar-se al costat de grans professionals amb Estrella Michelin, sinó que és una aposta per una gastronomia original amb productes de proximitat, saludables i sostenibles. El concurs culinari GMchef, va ser creat el 2016 i és una competició gastronòmica de tapes per a estudiants de primer curs d’escoles d’hostaleria i cuina en el territori nacional.

D

espertar i fomentar el talent de joves aspirants a xef, facilitar la seva formació i estimular la seva

creativitat. Aquests són els propòsits que té GMchef des de la seva primera edició, aspirant a ser més que un simple

Enguany presenta la 4a edició i la més multitudinària, ja que hi han participat més de mil aspirants de 159 escoles d’Hostaleria i Cuina, acompanyats de 160 mentors. Han competit dividits en un total de sis regions estatals: nord peninsular, centre peninsular, zona llevant i Balears, Catalunya, Andalusia i Canàries. De Catalunya han participat 14 escoles, es van inscriure 206 alumnes al concurs i 106 van penjar la seva recepta al web del concurs. De la província de Girona hi ha hagut 19 participants.

CURSOS QUART TRIMESTRE CURS CAP INICIAL MERCADERIES I VIATGERS (OBLIGATORI PER PODER TREBALLAR) INICI DEL CURS: 14/10/2019 FINAL DEL CURS: 05/12/2019 EXAMEN: 17/01/2020 (APROXIMADAMENT) DATA MÀXIMA DE MATRICULACIÓ: 10/10/2019 HORARI DE DILLUNS A DIVENDRES TARDES DE: 19:00 A 22:30 TOTAL HORES : 140 (130 TEÒRIQUES I 10 PRACTIQUES AMB CAMIÓ O AUTOBÚS) CURS A.D.R. (MERCADERIES PERILLOSES) POLIVALENT COMUNES I CISTERNES INICI DEL CURS: 19/10/2019 FINAL DEL CURS: 09/11/2019 EXAMEN: A ESCOLLIR (DINS DEL SIS MESOS D’ACABAR EL CURS) DATA MÀXIMA DE MATRICULACIÓ: 17/10/2019 HORARI DISSABTES I DIUMENGES DE: 8:00 A 14:30 (CINC JORNADES) TOTAL HORES: 30 CAP FORMACIÓ CONTINUA (RENOVACIÓ MERCADERIES I VIATGERS)

DATA D’INICI: 09/11/2019 DATA FINAL: 24/11/2019 EXAMEN: EXEMPT DATA MÀXIMA DE MATRICULACIÓ: 07/11/2019 HORARI: DISSABTES I DIUMENGES DE 8:00 A 14:00 (SIS JORNADES) TOTALS HORES: 35

‘Alimenta tu talento’ GM Food, líder del sector majorista de la distribució alimentària a Espanya ha organitzat, a través del seu ensenya Gros Mercat, la quarta edició del concurs ‘GMchef Alimenta tu Talento’.

seves aptituds com a futurs xefs. La semifinal regional de Catalunya, se celebra el 8 d’octubre a l’Escola d’Hostaleria de l’Hospitalet, i compta amb cinc alumnes de Barcelona, Terrassa i Tarragona.

El concurs d’enguany va iniciar la seva primera fase el mes de gener amb les visites a les escoles per fer la presentació de les bases i una masterclass amb productes de la marca Gourmet. Els participants van elaborar una tapa i van enregistrar el procés. Els vídeos amb les receptes es van penjar al web del concurs i en una segona fase, en línia, es van votar les millors per passar a les semifinals.

La gran final se celebrarà a Madrid el 12 de novembre, i sis aspirants, arribats de diversos punts de la geografia d’Espanya, hauran de sorprendre amb l’elaboració d’una tapa, a un jurat d’excepció format per destacats cuiners amb tres, dues i una estrella Michelin, a més d’un prestigiós periodista gastronòmic i altres xefs reconeguts del sector que seran els que decidiran qui serà el guanyador GMchef 2019.

A la primera fase del concurs, els participants van presentar una proposta culinària en format de tapa freda o calenta i els 5 millors de cada zona competeixen, en sis semifinals -que tenen lloc entre els mesos de setembre i octubre- per fer-se un lloc a la gran final de GMchef a Madrid.

Els tres primers vencedors d’aquesta quarta edició realitzaran un stage en pràctiques i gaudiran d’una experiència gastronòmica per a ell i el seu mentor, més un acompanyant. El Primer Finalista realitzarà l’stage al Restaurant Lasarte de Martín Berasategui amb 3 estrelles Michelin; El Segon Finalista al Restaurant MB de Erlantz Gorostiza amb 2 estrelles Michelin i el Tercer Finalista al Restaurant Les Cols de Fina Puigdevall amb 2 estrelles Michelin.

Les semifinals d’aquest any es fan a sis ciutats espanyoles diferents. Els 30 futurs xefs s’enfronten a un jurat de primer nivell format per reconeguts xefs d’estrella Michelin, crítics gastronòmics i periodistes del sector, que valoraran les

Presència empordanesa En l’anterior edició, s’hi van inscriure

més de 80 escoles i va haver-hi 630 participants. Cal destacar que la gran final de l’edició del 2018 es va celebrar en el Mas Marroch del Celler de Can Roca, a Girona, amb un jurat presidit pel cuiner Joan Roca (3 estrelles Michelin – El Celler de Can Roca) i que un dels participants i finalista era el cuiner alt-empordanès Arnau Triola. La guanyadora de la darrera edició va ser Eugenia Lorente. Una de les bases principals per poder participar al concurs és fer servir quatre ingredients GMFood i el cuiner de Navata Arnau Triola va optar per elaborar un còctel de gambes que va dur el cuiner navatenc a la final estatal del concurs GMChef. L’empresa empordanesa Gros Mercat, orientada en exclusiva a la venda per a professionals independents de l’hostaleria i la restauració, és l’àrea de cash & carry i una de les línies de negoci de General Markets Food Iberica. Es tracta d’una companyia internacional que forma part de la multinacional xinesa Bright Food i que és líder en el sector de la distribució alimentària a Espanya, amb una facturació de més de 1.100 milions d’euros. Gros Mercat compta avui dia amb més de setanta centres a Espanya, repartits en dotze comunitats autònomes i amb més de 2.500 empleats.

- 34

LA UNED A FIGUERES OBRE EL PERÍODE DE MATRICULACIÓ PER ALS GRAUS I CURSOS D’IDIOMES

L

a UNED Girona, amb subseu a Figueres, a la Fundació Clerch i Nicolau, té obert el període de matriculació per a graus universitaris i cursos d’idiomes. El període de matrícula estarà obert fins al 23 d’octubre. Fins al mateix dia, també està obert el període de matriculació dels cursos d’accés a la universitat per a majors de 25 i 45 anys. Entre els graus universitaris que es poden cursar a la UNED destaquen Dret, Història, Psicologia o Ciència política i de l’Administració i molts d’altres que es poden consultar a: www.unedgirona.org. Una altra formació destacada són els graus combinats, mitjançant els quals es poden obtenir dues titulacions cursant entre el 20 % i 50 % més de crèdits. A Figueres, es fan tutories presencials del primer curs del Grau de Treball Social. El període de matriculació dels cursos d’idiomes del CUID (Centre Universitari d’Idiomes) també estan oberts. Qui ho desitgi podrà estudiar anglès presencial o semi-presencialment dels nivells B1, B2 i C1. En les mateixes modalitats també hi haurà disponibles cursos de francès dels nivells A1 i A2. A més, també es podrà acreditar el seu nivell amb una prova d’idiomes de lliure accés. Aquest any també s’ofereix català i castellà per a estrangers. Per a tots els cursos d’idiomes hi ha importants descomptes. Poden acollir-se a matrícula reduïda els estudiants i personal de la UNED, de la Universitat de Girona, de l’Ajuntament

d’Olot i Figueres i antics estudiants de la UNED. També hi ha descomptes per a famílies nombroses i estudiants amb una discapacitat superior al 33%. Així mateix, en el marc del programa UNED Sènior (cursos per a majors de 50 anys), aquest primer semestre es faran els cursos “Dalí i els seus personatges”, “English everybody” i “Entendre el paisatge per entendre el vi”. La matrícula ja està oberta.

- 36

JA NO TENIU MÉS EXCUSES PER APRENDRE ANGLÈS!

Preus i horaris increïbles! com nul, és a dir, que pots començar de zero o continuar amb cursos realitzats prèviament. Si no es coneix quin nivell té l’alumne des de l’acadèmia es realitzarà una petita prova de nivell. Aquests cursos, es faran de l’octubre a desembre i tindran una continuïtat del gener fins al juny, per poder avançar en la llengua i practicar el màxim possible. Durant el curs es treballa totes les parts de la llengua, tant com grammar, writing, listening and speaking.

A

quest any, des de l’acadèmia O’clock, es realitzaran classes per adults, en horaris i preus accessibles. Les professores que imparteixen els

cursos tenen una gran experiència prèvia, ja que aquests, són cursos de continuació des de fa 7 anys. Són cursos per adults, tant per nivell alt

També es realitzarà un curs de conversa “Tea Time”, pel qual sí que es requereix un mínim de coneixement de la llengua. Ara tens l’oportunitat d’aprendre anglès! No la deixis escapar! L’acadèmia, com sempre, continua amb els seus cursos per nens des de 3 anys fins a universitaris, realitzant exàmens oficials.

AUTOESCOLA FPC LA FORMACIÓ MÉS FÀCIL I RÀPIDA Ja tenim en marxa els nostres coneguts intensius de teòrica. Molts joves s’animen i es marquen l’objectiu de treure’s el carnet de conduir. A l’autoescola FPC, treballem amb un mètode fàcil i ràpid. De fet, ja hem començat a impartir els nostres coneguts intensius de teòrica que tan bon resultat ha donat als nostres alumnes. Perquè l’horari no sigui un problema, oferim cursos al matí i a la tarda, i per als que no poden assistir presencialment, poden escollir l’opció on-line amb un seguiment personalitzat. A l’hora de començar les classes pràctiques, disposem de diferents tipus de vehicles i ens adaptem a l’horari del client per facilitar-li l’aprenentatge. Això pel que fa als cotxes, per què, pel que fa a les motos, a FPC jo ho tenim tot a punt per què puguis escollir si vols conduir-ne una amb marxes o una d’automàtica i de la cilindrada que et convingui.

Dos centres oberts Per a una millor comoditat, a Figueres, tenim dos centres oberts: un al carrer Sant Pau, 45, i l’altre al carrer Talc, 1.

Amb les ulleres de realitat virtual, es poden veure diferents recorreguts d’examen. “Perquè l’horari no sigui un problema, oferim cursos al matí i a la tarda, i per als que no poden assistir presencialment, poden escollir l’opció on-line amb un seguiment personalitzat”

Informa’t a qualsevol de les nostres autoescoles, al telèfon 972 676 604 o bé a traves de la nostra pàgina a Internet www.Fpc.es. També ens pots trobar al Facebook, on segur que hi reconeixes un munt de cares conegudes.

- 38

ARRENCA UN NOU CURS PLE DE NOVETATS A LACLERCH

A

ny rere any, LaClerch ha anat ampliant la seva programació amb noves ofertes formatives pensades per a diferents tipus de públic adult, tant figuerenc com de més enllà, i aquest octubre arrenca el nou curs amb moltes novetats.

El Cicle KnowHow de tallers gratuïts se centrarà en la comunicació, amb temes com la Creació d’un pla estratègic de comunicació amb Pau Canaleta; la Creació d’un pla de contingut amb l’Eva Sanagustín o Com crear Storys a les xarxes socials amb Ernest Alda, i es complementarà amb un monogràfic sobre Aprendre a parlar en públic impartit per la Txe Arana. Dos nous tallers s’incorporen a l’Aula Creativa: el Taller de Ceràmica amb Roser Raluy i el Taller d’escultura en cartró pedra, amb David Ventura i Neus Hosta, que s’afegeixen al Taller de pintura de Paloma Vidal. A l’Aula digital, LaClerch oferirà tallers de Wordpress Bàsic i Wordpress Avançat amb Albert Alemany; Photoshop i Indesign amb ERAM, l’Escola Universitària de la Imatge, i Capacitats Digitals +50 per donar suport als majors de 50 en l’ús de les noves tecnologies. Segueix també l’Aula de Lletres, amb el grup de treball Posa’t a escriure, dirigit per M. Mercè Cuartiella, i els Tallers de sempre, amb el Taller de punta de coixí, dirigit per Anna Maria Piera, i el Grup de labors de LaClerch. LaClerch és també Seu Comarcal de la UNED i ofereix, entre d’altres, sis cursos per a majors de 50 anys sobre temes com Dalí i els seus personatges (Mariona Seguranyes); El paisatge i el vi (Laura Masramon); Figueres, ciutat de literatura (J.M. Soldevilla) o Els Camins de ronda del litoral de l’Alt Empordà (J.M. Dacosta).

Maite Oliva Alsina, directora de LaClerch. LaClerch acull també formacions d’altres entitats, com l’Ajuntament de Figueres o el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, i és seu d’entitats com el Consorci per a la Normalització Lingüística o l’Oficina Municipal d’Escolarització entre d’altres. Ofereix també aules i despatxos per a formacions i activitats, ordinadors per als usuaris, biblioteca i connexió gratuïta a internet.

CASA MONFORT, ES DEDICA A DONAR EL MILLOR SERVEI AL CLIENT DES DE L’ANY 1929 Casa Monfort, es dedica a donar el millor servei al client des de l’any 1929. Són ja 4 generacions, on l’ampliació dels productes ha fet que per exemple, en aquesta època, tinguem un gran assortiment de productes de Halloween per decorar espais petits i grans, com cases particulars o discoteques. Les disfresses tampoc falten en aquest àmbit, tant per a grans com per petits; en tenim de totes les talles. I evidentment el maquillatge, la sang, la carn artificial, el làtex, són productes d’alta qualitat i amb uns resultats sorprenents. A part d’això, la botiga està dedicada a articles de festa, per decorar amb globus i garlandes, i també articles de broma per fer el trapella una mica. Per altra banda, a la botiga tenim un ventall de joguines on ja es poden agafar certes idees per les dates que s’acosten, joguines de rebaixes i outlet i totes les novetats d’aquest any també. I no oblidem que tenim a la vostra disposició Pirotècnia Monfort, que també esta a la venda tot l’any. Els productes els podeu veure a la web, fins i tot, fer la compra. Molt bon Halloween a tots!

espai

Esport i Salut

«ALS JOCS OLÍMPICS DE TÒQUIO, HI ANIRÉ A GUANYAR, COM HE FET SEMPRE» El remer lladonenc Manel Balastegui, de 19 anys, ha aconseguit l’accés per a anar a les seves primeres Olimpíades al 2020.

M

anel Balastegui té 19 anys, ara està establert a Banyoles, però fins fa poc va estar vivint a Lladó. El passat estiu el remer del Club Natació Banyoles va aconseguir una fita que de ben segur el posarà en el panorama mundial: la classificació pels propers Jocs Olímpics de Tòquio, que es disputaran entre el 24 de juliol i el 9 d’agost del 2020. El cinquè lloc al Mundial absolut a Àustria en Doble Scull lleuger, al costat de Rodrigo Conde, t’ha valgut el bitllet per anar als Jocs Olímpics de Tòquio. T’ho esperaves? Vam anar a la competició sabent que érem força ràpids, però no sabíem fins a quin punt teníem velocitat per competir amb la gent de dalt i aconseguir una plaça per les Olimpíades. Quan vam arribar allà i vam remar les primeres eliminatòries vam veure que teníem un bon nivell per entrar. En quin moment vas creure que podies anar a uns Jocs? Fa dos anys no m’ho pensava, però

l’any passat, a principi de temporada, vaig veure que seria un objectiu difícil, però que es podia aconseguir. De moment s’hi han classificat set països i de l’equip espanyol ja hi som sis remers. La satisfacció pels Jocs Olímpics és lògica, però et va quedar un regust per no haver obtingut medalla en el mateix Mundial? El nostre primer objectiu era aconseguir el bitllet olímpic. Vam acabar amb un gust agredolç, ja que si a més podíem aconseguir una medalla, era molt millor. Com prepararàs els següents mesos preJocs Olímpics? A l’octubre marxarem un parell de setmanes a Osaka per aclimatar-nos al Japó i després seguirem preparant la temporada amb concentracions a llocs com Sierra Nevada. Durant l’any vaig vivint a Banyoles, al Centre d’Alt Rendiment de Sevilla… i en altres concentracions, sempre estic voltant. Seran els teus primers Jocs Olímpics. Quin objectiu et marques a Tòquio? Guanyar. Després ja veurem què pas-

sa, però no anirem a passejar-nos, aniré a guanyar com ho he fet sempre. Abans del rem vas jugar a bàsquet al Bàsquet Vilafant, a futbol al CF Navata i vas practicar atletisme al CA Figueres. Com recordes aquells temps? La veritat és que era més petit i eren èpoques en què no pensava a competir, en cap moment pensava a anar a unes Olimpíades. Era un nen que anava al partit i el volia guanyar passant-ho bé. Sembla que et va anar bé el canvi... Sí, es veu que ho vaig encertar (riu). A més de remar, estàs estudiant? Ara començaré un grau d’Administració i Direcció d’Empreses (ADE). Ara vius a Banyoles, però quina vinculació mantens amb Lladó? A Lladó hi tinc molts amics, hi vaig créixer i hi vaig viure els meus primers 15 anys de la meva vida. La infància l’he viscuda allà i li tinc molt afecte al poble, si hi torno hi estaré ben feliç de viure-hi, perquè és molt tranquil.

“Els humans quan ens necessitem, ens unim sempre” Lídia Albert: Presidenta del Grup Iris

L

a cursa de la dona ja té tot l’engranatge a punt perquè la solidaritat envaeixi la ciutat de Figueres el proper 10 de novembre. Amb la presidenta del Grup Iris, Lídia Albert, parlem i ens emocionem de què representa aquest dia tant per l’associació com per tota la gent que hi participa. La Lídia ens recorda un cop més que la cursa de la dona és la cursa de tots i de totes. Com afronteu la quarta edició de la cursa de la dona? Aquesta 4a edició intentem encarar-la amb molta feina ja feta de fa dies, perquè l’experiència d’aquests anys anteriors ens ha ensenyat que la feina ben feta no té fronteres, i el nostre únic objectiu és que sigui un dia rodó per a tothom i que no hi hagi ensurts d’última hora. Tot i això estem preparades per si surten petits entrebancs. Cada any intenteu millorar en algun

aspecte, què voleu potenciar aquest any? Quan es va acabar la cursa l’any passat i després de diverses reunions, vàrem decidir apostar per portar a la pràctica una mica més el que sempre diem que és un dels nostres lemes: Sumar! Som de l’opinió que Figueres és una ciutat petitona i ens agradaria molt poder fer que la cursa sigui de tots i de totes. Què vull dir amb això? Doncs que feia temps repetíem col·laboracions i vam creure convenient obrir-nos a molta més gent i intentar fer una rotació per poder fer visible a moltes més persones que sempre ens ajuden. Aquest any doncs per exemple, en relació al patrocini del concessionari, vàrem parlar amb la FORD, a qui estem molt agraïdes pel seu suport i la predisposició que han tingut sempre i els vàrem explicar que a partir d’ara faríem un rotatiu de concessionaris perquè tothom hi tingués cabuda. Per tant d’aquí a un temps si ells hi estan d’acord, ens podrem tornar a trobar.

Aquest any doncs, inicia el patrocini de la cursa AM94 Motor, Mitsubishi, a qui també hem d’agrair la bona rebuda i il·lusió que ha posat fent que sigui tot molt senzill. El concessionari ja té a punt els dos vehicles que obriran i tancaran la cursa, i ja estan circulant de fa uns dies per la ciutat tot fent publicitat de la cursa. També ja tenen prevista la cessió de furgonetes per poder desplaçar la nit abans tot el material. Com aquesta novetat n’hi ha d’altres que us comentarem tot seguit. Fins avui ens han ajudat i molt, i estem ben agraïdes, les noies del Zumba, la Natàlia i la Yolanda. També vàrem fer la mateixa reflexió i començarem una roda amb altres centres que també fa anys que ajuden a Grup Iris i que ens encantarà que ens acompanyin. Aquest any doncs serà el torn del Dance Me que com deia ha cregut amb Grup Iris des d’abans de la nostra creació i estem encantades de sumar també amb la Sonia i en Ruben.

- 44

titiu ni ambiciós. El que nosaltres volem és que ens acompanyeu, que tothom ens acompanyi i com més gent ens conegui molt millor, perquè si mai els fem falta, sabran on trobar-nos. Dit això, com que l’any passat també vam patir una mica a última hora perquè vam tenir més gent que es volia apuntar en l’últim moment, doncs hem fet un pas més i hem encarregat a Comerç Figueres ( que col·labora amb nosaltres proporcionant-nos els dorsals) que faci més quantitat de dorsals, per no haver de dir que no a aquella persona que s’acosta amb il·lusió i hem d’acabar dient-li que no. Si això vol dir que creixerem i serem més de 5.000 participants, doncs benvingudes siguin. Que ens quedem amb 5.000 o menys, estarem igual de contentes. En definitiva no oblidem que aquesta cursa és el nostre motor anual, la que ens dóna l’energia suficient per tirar endavant tot l’any i que ens permet poder ajudar i molt a totes les persones afectades i familiars que ho necessiten i també, poder aportar el nostre granet de sorra a la investigació que tanta falta ens fa. Preus i manera d’inscriure’s. Com cada any podeu inscriure-us per la nostra web: www.grupiris.cat, i si us ve més de gust anar a veure la Sílvia de Valosport, ella allà té les samarretes per poder-vos emprovar. I de ben segur que us sentireu molt ben tractats.

Lidía Albert Quin és l’objectiu principal d’aquesta edició, voleu créixer en participants? Ja sabeu que cada any que ens feu aquesta pregunta us contestem pràcticament el mateix. Grup Iris no és compe-

En l’àmbit d’organització és ara ja més fàcil? Teniu nous patrocinadors? En l’àmbit d’organització ho tenim més per la mà que no vol dir que sigui més senzill. L’engranatge que això suposa és de tals dimensions que quan em paro a pensar-hi m’entra insomni de cop. Tanmateix, som un molt bon equip i amb els nostres ets i uts totes vetllem perquè això torni a ser una realitat i sigui un esdeveniment solidàriament festiu any rere any. Aquest any, com cada any, tenim gent que se’ns acosta dient que ens vol ajudar. Diguem-n’hi patrocinadors, col· laboradors o voluntaris. Molts d’ells repeteixen i d’altres són nous.

Quines novetats trobarem? No sé si tindré prou espai per explicar-vos-ho, estem molt i molt contentes perquè finalment hem aconseguit el que ja fa temps que perseguim, però la veritat és que no sabíem on anar-ho a buscar, segurament perquè no se’ns havia acudit, això que jo ho tenia ben a prop perquè un dels meus nebodets hi passa part del seu temps lliure. M’estic referint a la col·laboració del centre Acting. És sorpresa però només ho explico per sobre: Ens amenitzaran tot el circuit amb esquetxos teatrals, cants corals i d’altres. No vull explicar massa res més, ho anireu trobant a mesura que aneu fent el recorregut. Des d’aquí aprofito per donar les gràcies a l’equip d’Acting per la seva solidaritat, que maco és sempre trobar gent a qui no importa regalar-nos el seu temps. Una altra novetat que la veureu en pocs dies és la tipografia que portarà la samarreta de la 4a edició de la cursa. Per coses del destí aquest estiu vaig tenir la gran sort de conèixer una família molt especial, creadors de la Fundació Itinerarium, que desenvolupa projectes que milloren la qualitat dels processos educatius i socials. L’objectiu d’aquesta iniciativa és sensibilitzar sobre les capacitats de totes les persones. Un dels projectes que tenen és el de l’Anna Vives. L’Anna Vives, amb capacitats especials, és la dissenyadora d’aquesta tipografia. El projecte ens ensenya com en equip, amb aquesta tipografia, sumant capacitats tot és possible. I com que Grup Iris és una associació que sempre pretén sumar, vàrem decidir sumar amb ells capacitats i utilitzar la seva lletra per les samarretes de la cursa d’aquest any. Us encantarà! El recorregut és el mateix? Estem pendents de reunir-nos, com cada any, amb la guàrdia urbana per tal d’acabar de definir-lo, però m’atreviria a dir que sí. Serà el mateix. Perquè una cosa que funciona, sempre val més no tocar-la.

- 46

qui envies un WhatsApp encetant de nou la roda de contactes per demanar ajut et diu que quina il·lusió, que se li feia lluny el dia que el contactaríem, això és la cursa. És de tots perquè els que patrocinen o col·laboren no hi tenen un interès comercial (bé, potser una mica també) però ho fan per nosaltres, per ajudar-nos i ho notes en les converses i en les mirades. També és la seva cursa. Aquesta sensació que rebem de tothom no la canviaria per res del món.

Grup Iris La cursa s’ha convertit en una de les cites solidàries més importants a la ciutat, però és molt més que una cursa, com viviu des de dins aquesta experiència? Desconec si és la més important o no, el que sí que sé és que quan et pares a pensar en tota la solidaritat que es desprèn abans, durant i després de la cursa acabes veient que les persones per sobre de tot tenim un bon cor. I això és amb el que ens hem de quedar. Aquesta cursa vull pensar que desperta en tots nosaltres allò que de vegades amb el dia a dia oblidem, que els humans quan ens necessitem ens unim sempre i aquesta cursa crec que ha aconseguit això, deixar de banda qualsevol desavinença i trobar un espai on cabem totes i tots i ens unim per fer palès que el càncer és una malaltia que tots voldríem ben lluny però que per sort o per desgràcia en algun moment de la nostra vida toca la porta de casa en forma de familiar, amic o

conegut. Veure aquesta unió tan gran entre tots, i que a tothom els sembla tot bé durant unes hores, que ningú busca defectes, etc. Això ens omple el cor de tal manera que ens provoca any rere any molta emoció. Sovint no sabem contenir aquesta emoció i l’acabem demostrant en forma de llàgrimes dolces, perquè la junta de Grup Iris i tot el Grup Iris som així: emotives, agraïdes i ploraneres. Què creu que fa especial aquesta cursa? Aquesta cursa és ben cert que és especial. Crec que no és que la fa especial, sinó qui. No ens cansarem de repetir que no és la cursa de Grup Iris, és la cursa de tothom, de les participants, dels voluntaris i voluntàries, dels col·laboradors, dels patrocinadors, del consistori, de la guàrdia urbana. És això que la fa especial. Quan notes que el voluntari al

Els entrenaments que feu cada dissabte són igual d’emotius? Aquest any es fan sortejos... Que ha canviat més? M’ho preguntes avui que ja hem fet, bé no fet, el primer. Plovent a bots i barrals hem vist arribar al punt de trobada, la rambla nova, una mare amb la seva filla, entre d’altres que també sempre ens acompanyen, que ja són el nostre símbol de fidelitat. Sabeu que des de la 1a edició han vingut a cada entrenament any rere any?, i que avui ens hem adonat que la nena ha crescut amb la cursa, ja és alta, guapa i dolçament encantadora. Doncs sí, entrenaments emotius perquè ens encanta demostrar l’agraïment a tothom qui ens regala el seu temps. Valosport aquest any ens va proposar de regalar-nos unes vambes per sortejar a cada entrenament, per donar-hi un aire una mica més de debò. A banda que hem aconseguit signar un conveni de col·laboració amb Fundació Torremirona Esport i Salut que ens dirigiran els entrenaments d’aquest any i de ben segur que dels propers, tenim dues noies molt trempades i amb ganes de treure molt de suc d’aquests entrenaments motivant les participants, bé sigui caminant o bé corrent o fent un entremig. Recordem la tasca dels voluntaris, que són imprescindibles per una banda i recordem per l’altre de quina manera poden participar els homes.

Els voluntaris són el nostre puntal, sense ells la cursa no existiria. Ben cert són imprescindibles. Per tant convidem a tothom qui no pugui fer la cursa pel motiu que sigui que col·labori des de dins, des del cor de la cursa vivint cada minut l’emoció que genera ser partícip d’aquest esdeveniment. Aquesta cursa és per tots, uns tenen la responsabilitat de gaudir-la des de dins fent tasques de voluntariat el mateix dia de la cursa i fins i tot si li ve de gust abans repartint samarretes, preparant bosses i poder dir que la cursa s’ha fet gràcies a ell. Perquè serà ben cert. I les altres, les dones, fent el circuit caminant o corrent fent visible que estem unides per fer front a la malaltia. Quan expliquem que és inclusiva, ens referim a això, tornarem a repetir que totes les persones afectades de càncer de mama tenen un lloc dins la cursa. Tenim samarretes especials pels senyors que també ho pateixen o ho han patit i ens encantaria que vinguessin a representar aquest 1% d’homes que malauradament també el pateixen. Tanmateix, fins avui no hem tingut sort perquè tots els que hem conegut, que per sort no són molts, no s’han sentit amb ganes de fer el circuit. Des d’aquí tornem a fer una crida per tots, en especial per a ells, per aquest 1% tant o més important que la resta. I també una crida a tots els senyors que vulguin venir a provar aquesta sensació de ser voluntari. Podeu contactar per e-mail: contacte@grupiris.cat, o bé per privat d’Instagram o Facebook o bé al telèfon de grup iris: 633 055 757. La cursa té alguna assignatura pendent? És una bona pregunta, gairebé resposta dins l’anterior. Ens encantaria que tothom comprengués quin tipus de cursa és i que es veiés com una cursa solidària, gens competitiva, sense primeres posicions, perquè qui són els reals guanyadors són els voluntaris, les persones que sobreviuen a la malaltia i tots els familiars que estan sempre al peu del canó. El dia que no hi hagi cap persona que qüestioni el fet que sigui amb aquest format de participació femenina, i que comprenguin que tots hi participen si volen, llavors haurem aconseguit aquesta assignatura pendent. Hi ha 364 dies a l’any per anar a fer esport i guanyar medalles, el 10 de novembre guanyem solidaritat i prendre consciència que l’esport és important, res més. Els diners recollits a què es destinaran aquest any? Sempre van destinats a les persones afectades i als seus familiars, cada any podem invertir més. N’estem tan i tan contentes, que esperem que la cursa duri molts i molts anys. També tornarem a destinar una part a la investigació, com he dit abans. Com viu l’associació la resta de l’any, cada cop teniu nous projectes, quins voldríeu destacar? Tenim l’experiència per primera vegada d’haver sobreviscut a la reforma d’un local que ara és la nostra seu, haver-ho fet amb molt poc temps, amb molta ajuda de voluntaris. Això ens ha permès poder ampliar tant en temps com en dies l’oferiment de tallers de tota mena, treballs manuals, ioga, ball teràpia. Aquest any també hem pogut iniciar teràpies individuals de psicoteràpia que podem ben assegurar que són molt necessàries, a més podem donar-hi continuïtat. També hem fet conveni amb una fisioterapeuta perquè era l’altre punt feble que teníem i que es feia necessari. De mica en mica hi anirem destinant més recursos. Segueixen funcionant molt bé els tallers d’alimentació, les xerrades grupals amb el psicoterapeuta, els tractaments de limfedema a l’hospital, les teràpies integratives. Anem augmentant de mica en mica. Tot això és possible gràcies a tota la recaptació de la cursa. Aprofitem per animar-vos a inscriure-us a la cursa, així ens tornareu a ajudar a través de: www.grupiris.cat i Valosport.

COM AJUDAR UN ADDICTE?

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

Hi ha un tractament que combina dos vessants quant a la desintoxicació de la cocaïna o qualsevol altra droga: d’una banda, aborda l’addicció des d’un punt de vista mèdic i d’altra banda, i paral·lelament, s’aborda psicològicament i terapèuticament.

P

er a ajudar un addicte, independentment de la substància a la qual es tingui addicció, s’han de seguir els següents passos:

· No culpar ni jutjar al malalt. Simplement parlar amb ell d’una manera assertiva i mostrar-li el suport i ajuda que es mereix. · No fer d’aquest tema un assumpte tabú i actuar amb naturalitat i temprança. És a dir, parlar amb el malalt amb total confiança farà que se senti més a gust i menys jutjat, la qual cosa alhora ajudarà molt positivament en la seva actitud enfront del tractament. Animar-li al fet que busqui ajuda professional.

La farmacologia constitueix la peça fonamental del tractament. La farmacologia que se li prescriu al pacient tendeix a suavitzar els símptomes de la síndrome d’abstinència i a pal· liar l’ansietat o la depressió subjacent darrere de l’addicció a la cocaïna. Donar suport incondicionalment al malalt en el seu gran pas. És molt difícil per a un addicte acudir a consulta, per la qual cosa hem de donar-li suport i reforçar el gran esforç que està fent. Si ell ho prefereix, acompanyar al malalt en la seva primera consulta. Això no només ajudarà el malalt, sinó que a més li servirà al terapeuta com una figura més de referència amb la qual poder tractar l’assumpte. És molt dura la recuperació d’un addicte, però seguint aquests passos amb suport incondicional aconseguirem que aquesta persona surti del forat i trobi la felicitat i plenitud que ha anat perdent.

I d’altra banda, terapèuticament es planteja el problema de l’addicció des del pla psicològic i terapèutic, l’eina fonamental del qual és la psicoteràpia. Combinar la pràctica adequada d’aquestes dues orientacions -mèdica i psicològica-, permet aconseguir major efectivitat en el tractament de cocaïna o qualsevol altra substància psicoactiva. Si necessita ajuda, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per abordar junts la manera més efectiva d’afrontar el problema en qüestió i potenciar uns hàbits sans, que ajudin al pacient en la seva total recuperació.

UN REFERENT EN CÀNNABIS TERAPÈUTIC Amb més de 18 anys d’experiència, són un referent en la venda de productes per a l’autocultiu de cànnabis.

DAVID TRIADÓ ALCHIMIA TEAM Responsable del Consultori Terapèutic

CBD és la versatilitat en el seu consum. Menjat, d’ús tòpic, inhalat i inclús per la via rectal, les possibilitats són infinites.” Diu la Maria, membre de l’equip. Alchimia recomana als clients que consultin al metge abans d’iniciar qualsevol tractament i, per això, a la web de la Fundació Alchimia Solidària disposen del Dr. Joan Parés, llicenciat en medicina i especialista en l’aparell respiratori, per a consultes en línia gratuïtes de cànnabis terapèutic. El CBD Quines qualitats terapèutiques té? La botiga en línia i física d’Alchimia s’ha convertit, en els últims anys, en un referent europeu en la venda de productes terapèutics amb Cannabidiol (CBD). Els beneficis terapèutics de la planta del cànnabis, demostrats científicament, han fet que l’empresa iniciés el seu desenvolupament i especialització en productes legals amb CBD, responent a la creixent demanda. El CBD és una molècula de la família dels cannabinoides, produïda per la planta del cànnabis i totalment legal, que s’utilitza com a component principal de productes per tractar complementàriament el dolor, l’ansietat, l’estrès, la hipertensió, les inflamacions o les nàusees, entre d’altres. Aquesta molècula té molt baixa toxicitat i molt pocs efectes secundaris.

En el pitjor cas, una dosi massa elevada provocaria sedació. El descobridor del CBD va ser el professor Mechoulan el 1963. Ja s’han realitzat més de 1.500 publicacions científiques sobre el tema, la meitat de les quals en els darrers cinc anys. Els professionals de l’empresa són molt curosos amb la selecció de productes derivats del cànnabis, ja que “és important que siguin de qualitat contrastada i màxima fiabilitat. En tractar-se d’una categoria emergent en el mercat, les incursions fraudulentes estan a l’ordre del dia.” El catàleg d’Alchimia compta amb més de 100 productes amb CBD: des dels alimentaris, com olis i càpsules, infusions, xocolates, vins i llaminadures; els d’aplicació tòpica, com pomades, cremes,bàlsams o olis de massatge. “Un dels avantatges del

1. Les nombroses propietats que ha demostrat clínicament, el fan molt efectiu en: Alleujament del dolor Minvar l’ansietat Calmant Reducció d’inflamacions Reducció de risc de bloqueig arterial Reducció de vòmits i nàusees Tractament de psoriasi Laxant 2. Així doncs és un producte amb propietats terapèutiques per tractar, entre d’altres: L’ansietat El dolor Les contractures L’estrès L’espasticitat La hipertensió

TRACTAMENTS PER LES TAQUES Després de l’estiu és quan veiem les taques més pronunciades degut a l’exposició a la llum solar que sol enfosquir-les encara més.

A

partir de l’octubre, quan el sol ja no és fort, és el millor moment per començar a tractar-les. Aquest mes us explicarem en què consisteixen i quins tractaments us podem oferir des del centre. A banda de saber que la llum solar és una de les causes principals de les hiperpigmentacions, n’hi ha causades per múltiples factors com l’embaràs, la menopausa, l’ús d’anticonceptius orals o medicaments fotosensibilitzants com els antidepressius, antihistamínics, antisèptics, benzodiazepines, laxants o diürètics que poden originar reaccions fotoal·lèrgiques. Aquest tipus de hiperpigmentacions es coneixen com a melàniques. A Integral centre de salut, analitzem cada tipus de pell i condició, indicacions i contraindicacions, possibles efectes secundaris, preparació de la pell pre-peeling, aparença de la

pell, tractament i recomanacions post tractament. Oferim un ventall de possibilitats per tractar les taques: -Mesoteràpia amb vitamina C: la vitamina C és un antioxidant natural que participa en diferents processos de l’organisme. Com a agent despigmentant aquesta vitamina actua bloquejant l’activitat de l’enzim tirosinasa, molècula responsable de la producció de la melanina. -Microneedling amb Despigmentant: treball amb microneedling (dispositiu format per microagulles que provoquen centenars de microorificis a la pell que faciliten la penetració i pas de substàncies actives aplicades per via tòpica) amb una solució composta per diverses substàncies (àcid tranexàmic, nicotinamida, N-acetil glucosamina i vitamina C) que actuen a diferents nivells del procés de formació de la melanina.

-Tran3x: programa modular i innovador que combina varies categories de tractaments per una acció despigmentant flexible i integral que permet actuar sobre les hiperpigmentacions a vàries profunditats, essent mínimament invasiu. -Cosmelan: fórmula amb mètode dual amb acció correctiva i reguladora. Elimina de forma integral les imperfeccions existents i prevé la seva reaparició, així com l’aparició de noves taques. -Dermamelan: mètode cosmètic blanquejant contra les taques d’origen melànic. Aconsegueix un blanquejament ràpid en qualsevol època de l’any i apta per tot tipus de pell. Augmenta la lluminositat de la pell i aclareix el to. Abans de realitzar qualsevol tipus de tractament, realitzarem un diagnòstic facial gratuït per analitzar el teu cas específic i et recomanarem el millor tractament per al teu cas.

Laura Margall Buxeda · Nutricionista nºcol 000198 · Tels. 972 506 808 / 655 394 157 · info@centredesalutintegral.com

Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, 1r pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 - També a les xarxes socials @ integral_salut i al nostre web: www.centredesaludintegral.com

S

- 54

Qué es la Artrosis ? riesgo asociados a su aparición: · Edad: aumenta de forma exponencial a partir de los 50 años. · Sexo: afecta sobre todo a mujeres mayores de 50-55 años. · Genética: puede ser también una enfermedad hereditaria. En concreto, la herencia genética en el desarrollo de la artrosis puede llegar a ser hasta de un 65 por ciento. · Actividad laboral: la repetición de los movimientos articulares puede llevar, a largo plazo, a la sobrecarga articular. Por eso, determinadas actividades laborales (peluqueras, albañiles, etc.), pueden provocar la aparición de artrosis. La artrosis es una enfermedad crónica que afecta a las articulaciones. Normalmente, está localizada en las manos, las rodillas, la cadera o la columna vertebral. La artrosis provoca dolor, inflamación e impide que se puedan realizar con normalidad algunos movimientos tan cotidianos como cerrar la mano, subir escaleras o caminar. La artrosis provoca el deterioro del cartílago articular provocando que los huesos se vayan desgastando y aparezca el dolor. A medida que el cartílago va desapareciendo, el hueso reacciona y crece por los lados (osteofitos) produciendo la deformación de la articulación. Incidencia “Desde el punto de vista radiológico, el segmento de población entre los 50 y 64 años presenta un 70 por ciento de artrosis en las manos, un 40 por ciento en los pies, un 10 por ciento en las rodillas y un 3 por ciento en las caderas”, señalan. Causas A día de hoy no se conocen con exactitud las causas que producen la artrosis, pero existen algunos factores de

· Actividad física elevada: los deportistas de élite tienen mayor riesgo de desarrollar la enfermedad. · Menopausia: la disminución de los niveles de estrógenos que se produce con la llegada de la menopausia es uno de los factores de riesgo para su desarrollo. · Obesidad: no parece participar en el desarrollo de artrosis, pero sí que puede agravarla en determinadas articulaciones como las rodillas.

Cabinet de Médecine Générale DOCTEUR MARC ADASY C/ Pení, 164 - Empuriabrava +33. 664 732 441 +34. 627 772 601 Prevención La principal medida que tienen que tener en cuenta los grupos de riesgo para prevenir el desarrollo de la enfermedad es llevar una dieta sana y equilibrada, como la dieta mediterránea, realizar ejercicio físico de forma moderada, actividades que sean acordes a la edad y el estado físico actual de la persona y evitar la obesidad. Por otro lado, los expertos recomiendan que las personas sean cuidadosas al practicar deportes de contacto, como el fútbol o el rugby, ya que no están recomendados para los pacientes con artrosis. Tratamientos El principal objetivo del tratamiento en la artrosis es mejorar el dolor y la incapacidad funcional sin provocar efectos secundarios.

· Traumatismos: fracturas y lesiones pueden ser un factor desencadenante.

En segundo lugar, se aconseja que cada paciente tenga una tabla de ejercicios personalizada y adaptada que deberá realizar bajo la supervisión del fisioterapeuta para mejorar el curso de la enfermedad.

Síntomas:

Cirugía

Los síntomas más frecuentes son el dolor articular, la limitación de los movimientos, los crujidos y, en algunas ocasiones, el derrame articular. Además, algunas personas pueden presentar rigidez y deformidad articular.

Si el paciente se encuentra en un estadio final de la enfermedad los especialistas recomiendan como opción terapéutica la cirugía protésica.

Uno de los puntos buenos del dolor artrósico es que no siempre es constante, por lo que los pacientes pueden estar durante largos periodos de tiempo sin padecer dolor, lo cual no significa que la artrosis no siga su evolución.

Pronóstico Aunque esta enfermedad no es muy grave, sí disminuye significativamente la calidad de vida de los pacientes. De hecho, su pronóstico difiere bastante dependiendo de la articulación que esté afectada y la evolución de la patología.

L’arthose L‘arthrose fait référence aux maladies des articulations caractérisées par des lésions étendues du cartilage d‘une articulation. En règle générale, l’arthrite touche les articulations de la hanche et du genou; chevilles, articulations des épaules et des coudes et poignets moins fréquents. Alors que la polyarthrite articulaire des doigts affecte les articulations des doigts et des articulations moyennes et se produit à 95% chez les femmes. C‘est une maladie progressive due à un décalage entre la charge et la résilience d‘un joint.

Cela détruira le cartilage. Symptômes Des douleurs alternées. Epanchement articulaire une déformation accrue) de l‘articulation et un bruit articulaire dû à des mouvements. Diagnostic · examen clinique : Le diagnostic repose sur un questionnement approfondi des symptômes. · imagerie: Des radiographies, IRM

Causes et facteurs de risque:

· arthroscopie (réflexion articulaire)

· L‘âge élevé est le facteur de risque le plus important.

Thérapie

· L‘âge. Environ les deux tiers des personnes de plus de 65 ans sont touchées par la maladie. · malpositions (dysplasie) · Les autres facteurs de risque sont: Obésité, manque d’exercice ainsi que surcharge physique, mécanique, inflammatoire, métabolique, chimique, médicament, trophique, hormonal , facteurs de risque neurologiques et génétiques. Comment se développe l‘arthrose? Les surfaces articulaires sont formées par le cartilage. Celui-ci est alimenté par le liquide synovial, qui sert de lubrifiant et est formé par la peau interne de l‘articulation. Le mouvement est essentiel pour qu‘ils puissent se reconstituer avec de nouveaux nutriments tout en gérant l‘élimination des produits finaux métaboliques des cellules cartilagineuses. Si des fissures se produisent à la surface du cartilage à la suite d’un déséquilibre entre la contrainte et la capacité de charge du cartilage, cela peut conduire à la formation d’un épanchement. Cela nécessite à son tour une pénurie de cartilage avec le liquide synovial et donc les nutriments.

En premier lieu devrait être la thérapie physique. la thérapie avec des mesures physiques, telles que la chaleur, le froid et la mécanique (thérapie sportive), la physiothérapie, l‘ergothérapie, les massages et l‘électrothérapie. La thérapie physique présente l‘avantage de pouvoir être utilisée avant l‘apparition de la maladie à titre préventif. Le groupe de médicaments le plus important est: AINS, chondroïtine, acide hyaluronique, glycocorticoïdes locaux. Les anti-inflammatoires non stéroïdiens (AINS) sont très efficaces dans le traitement de l‘arthrose. Comme tout médicament, ceux-ci ont également des effets secondaires affectant principalement l‘estomac. L‘acide hyaluronique, qui est dérivé génétiquement et qui est un composant essentiel de la substance du cartilage, aurait un effet d‘amélioration du cartilage. Dans la phase aiguë de l‘arthrose avec une douleur intense, éventuellement un épanchement articulaire, une injection de cortisone dans l‘articulation peut être très utile, mais la cortisone provoque un gonflement de la peau

de l‘articulation enflammée. Cependant, comme il peut y avoir des dommages directs à la cortisone sur le cartilage, ce traitement doit être effectué avec beaucoup de prudence. Opération Si l‘arthrose est à l‘origine d‘une difformité, une intervention chirurgicale rapide est recommandée pour sauver l‘articulation. Ces procédures sont effectuées sur la hanche ainsi que sur l‘articulation du genou.. Lorsque le bon moment pour la chirurgie est venu, la personne doit clarifier ce point avec elle-même et son médecin. Une endoprothèse articulaire est le remplacement d‘une articulation naturelle. Les indications incluent: maladies articulaires dégénératives, inflammatoires, traumatiques qui conduisent à la destruction, ainsi que les malformations congénitales des articulations. Après l‘opération Pour l‘insertion d‘une prothèse, une hospitalisation de 2 semaines doit être estimée, suivie d‘une période de thérapie physique intensive de 3 à 5 semaines. Que ce soit dans

Comarcat `‘` agenda de l’‘E ' mporda

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS, ACTIVITATS I FIRES FIGUERES – EXPOSICIONS Casa Empordà- Antic Escorxador Fins al 3 de novembre exposició: «Agita. Beques a la creació (2009-2019)». Recinte Firal Del 4 al 6 Fira del Vehicle d’Ocasió. Galeria d’Art El Claustre Fins a l’11 d’octubre «Pintures» d’Alessandro Sannino. Del 18 d’octubre fins al 2 de novembre exposició «El Claustre, XX Anys a Figueres», amb una selecció dels artistes més representatius que han exposat aquests 20 anys a la Galeria d’Art El Claustre de Figueres. Biblioteca Fages de Climent Del 21 d’octubre fins a l’11 de novembre, exposició de «Documentació del fons Josep Puig Pujades». PERALADA Centre de Turisme Cultural Sant Domènec Fins al 13 d’octubre, exposició fotogràfica «Capturant l’actualitat». Visites horari de l’Oficina de Turisme de Peralada. Informació: 972 538 840. Del 18 al 27, exposició de pintura de Montse Badosa. Visitable en horari de l’Oficina de Turisme de Peralada. Informació: 972 538 840. LA JUNQUERA- MUSEU MUME Fins al 3 de novembre, exposició temporal «Genocide Project. Espais d’excepció» d’Eduardo Gómez Ballesteros. Fins al 10 de novembre, exposició de l’espai «Art i memòria» Mim Juncà: Notes sobre coses que passen. ROSES Espai Cultural la Ciutadella Obert de dimarts a dissabte de 10 a 17 h. Diumenges de 10 a 14 h. Dilluns tancat, excepte festius de 10 a 14 h. Activitats familiars

autoguiades, La motxilla d’en Milfulles, Safari al museu, Passejades d’història i aniversaris culturals. Informació: 972 151 466. Castell de la Trinitat Obert dissabtes d’11 a 17 h i diumenges d’11 a 15 h. Activitats familiars autoguiades El joc del castell i Un mirador fortificat. Ca l’Anita Dies 3 i 4 a les 9 h, III Seminari Internacional d’Arqueologia Medieval i Moderna. La casa urbana al nord-oest de la Mediterrània en època medieval i moderna. Organitza Universitat de Girona. Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic. Cal confirmar assistència a cat.rosesarqueologia@udg.edu L’ESCALA CURSOS Biblioteca Tallers TIC dies 8 i 22. Cal fer inscripció prèvia del 17 al 28 de setembre pel curs d’àbum digital i de l’1 a l’11 d’octubre pel curs La informació al núvol: Google Drive. Gratuït. Places limitades a 8 persones majors de 16 anys. FIGUERES Taller de cant (gratuït). Dies 1, 8, 15, 22 i 29 de 18 a 19.30 h, a l’Oficina Jove. Inscripcions a l’Oficina Jove de l’Alt Empordà Tel. 972 673 728. Taller de cuina oriental (gratuït). Del 9 al 30 els dimecres de 18 a 19.30 h. Inscripcions a l’Oficina Jove de l’Alt Empordà 972 673 728. Curs Agent Jove Salut’19 (gratuït). Del 17 d’octubre fins al 21 de novembre els dijous de 17.30 a 20 h. Acampada el 23 i 24 de novembre. Inscripcions a l’Oficina Jove de l’Alt Empordà 972 673 728 i 661 882 616.

que sigui mentida de Montserrat Roig.

DIMARTS 1 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, Club de lectura de narrativa Digues que m’estimes encara

DISSABTE 5 FIGUERES Biblioteca. A les 12 h, Club de lectura infantil 4t. Comentaris de l’obra El Misteri de la tifa

DIMECRES 2 ROSES Ca l’Anita. De les 18 a les 19.15 h Grup de Suport a l’Alletament Matern i a la criança a càrrec de l‘Associació Marones de Roses. A les 19.30 h, Jornades Roses Patrimoni Viu. Conferència «La fi d’una dictadura. La dissolució de les estructures de poder franquistes a Roses (1969-1979)», a càrrec de Josep Maria Barris, arxiver municipal de Roses. DIJOUS 3 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, presentació del llibre Figueres, la Gernika catalana: els bombardeigs de Figueres durant la Guerra Civil (1938-1939), a càrrec de l’autor Enric Pujol. Hi participaran Francesc Canet i Alfons Martínez, regidor de Cultura. DIVENDRES 4 FIGUERES Museu de l’Empordà. A les 19 h, inauguració de l’exposició: «Eudald de Juana i la transgressió de la forma. Artistes, cossos, afinitats, dissemblances» fins al 12 de gener de 2020. Biblioteca Fages de Climent. A les 16 h, Club de lectura fàcil. Lectura i comentaris del llibre L’home que va poder regnar de Rudyard Kipling. Adaptat per Vanessa Fanderl. ROSES Port de Pesca. A les 17 h, visita guiada al port i a la llotja de Roses. Inscripció: Oficina de Turisme 972 257 331.

de gos abandonada d’Anna Cabezas. ROSES Teatre Municipal. A les 11 h, celebració de la Setmana Mundial de la Lactància Materna 2019 Empoderem-nos! Fem possible la lactància. Xerrada a càrrec de la Dra. Carmela Baeza «La vuelta a casa: ciencia y trucos para navegar las primeras semanas de lactancia y crianza». A la tarda hi haurà activitats. Ca l’Anita. A les 11.30 h. Jornades Roses Patrimoni Viu: Visita guiada a la col·lecció de gravats de Carles Pàramo. Espai Cultural de la Ciutadella. A les 22 h, ball amb l’Andreu de Roses a càrrec de la SUF. SANTUARI MARE DE DÉU DEL MONT Romeria de Figueres. Organitza el Patronat Santuari Mare de Déu del Mont. FIGUERES VILATENIM Carpa. A les 18 h, Dia del Soci del Foment de la Sardana de Figueres. Cobla La Principal de la Bisbal. A les 20.30 h, sopar del Soci al Pa Volador. Actuació del duet Els Missatgers de la Catalunya Nord: en Frederic Guisset, flabiolaire de la cobla Mil·lenària, i la Leslie Malet Salvador. Centre Cívic – Teatre. A les 19 h. Ens ha caigut la sogra a càrrec de la companyia Tequatre. DIUMENGE 6 ROSES Monestir medieval de Santa Maria. A les 12 h, visita guiada. Informació Empordaturisme 972 151 466. La Ciutadella. A les 18 h, ball amb Pep i José Trio a càrrec de la SUF. DILLUNS 7 FIGUERES Biblioteca – Conferència. A les 16 h, «La prevenció del suïcidi», a càrrec de Lluís

Jordà, psiquiatre. Organitzat per l’Associació de famílies de salut mental. A les 19 h, Club musical i de lectura LiceuBib, xerrada sobre l’òpera Turandot, a càrrec de Miquel Alsina. ROSES Biblioteca municipal. A les 17 h, sopa de lletres: Club de lectura i més. Nosaltres en la nit, de Kent Haruf, a càrrec de la Carme Rabell i la Pilar Cortés. Cal inscripció prèvia.

nium Alt Empordà. Sessions coordinades per Cristina Masanés Casaponsa. L’ESCALA Biblioteca. De 18.30 a 20 h. Parlem de... Cafè filosòfic. A càrrec de Josep M. Carbó. ROSES Ca l’Anita. A les 19.30 h. Jornades Roses Patrimoni Viu. Taula rodona «La Junta Gestora de Roses i l’arribada de la democràcia».

DIMARTS 8 FIGUERES Biblioteca – Conferència. A les 19 h, La mort i la primavera, de Mercè Rodoreda, a càrrec de Lourdes Godoy. ROSES Biblioteca municipal. A les 17.30 h. Petits lectors. Club de lectura per a nens i nenes de 6 i 7 anys, a càrrec de Sílvia Ametller. Calinscripció prèvia.

DIVENDRES 11 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. Contes per a nadons (-3 anys). La lluna i el sol es fan amics. Núria Clemares. Cal inscripció prèvia. Casino Menestra l- Sala Abdó Terrades. A les 20 h, conferència: «Etnobotànica i llengua: persones, plantes, fitònims (i literatura) a l’Alt Empordà» a càrrec de Joan Vallès Xirau. Organitza Atenea. Museu de l’Empordà. A les 19 h, visita comentada a càrrec de Laura Cornejo i Pere Parramon, comissaris de l’exposició: «Eudald de Juana i la transgressió de la forma. Artistes, cossos, afinitats, dissemblances». Reserva prèvia al 972 502 305. L’ESCALA Biblioteca. A les 18 h, Biblionadons. De 0 a 3 anys. ROSES Museu de la Ciutadella i al castell de la Trinitat. Durant tot el dia. Jornades Roses Patrimoni Viu: Jornada de portes obertes, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni 2019. Cal reserva prèvia 972 151 466. Cementiri Municipal. A les 11.30 h, Jornades Roses Patrimoni Viu: Visita guiada al Cementiri Municipal. La mort com a document. Reserva prèvia 972 151 466. L’Illa Ítaca. A les 20 h, concert de Dgremlins. A les 22 h, concert de The Bazaga’s.

DIMECRES 9 FIGUERES Biblioteca. A les 9.30 h, Club de lectura fàcil. Lectura i comentaris del llibre L’home que va poder regnar de Rudyard Kipling. Adaptat per Vanessa Fanderl. A les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre. Amb l’obra Una gossa en un descampat, de Clàudia Cedó. Autora convidada. ROSES Biblioteca municipal. A les 19 h, Cineclub a càrrec de la Pilar Cortés. DIJOUS 10 FIGUERES La Cate – dansa. A les 19.15 h, a la sala Toni Montal, des de l’Òpera de París Les Indes galantes, de Rameau. Venda d’entrades a La Cate 972 678 496. Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, Animals polítics. Cicle de Filosofia d’Òm-

DEL 21 D’AGOST AL 8 DE SETEMBRE, TANCAT PER VACANCES

Plaça de la Pau. A les 17 h, Jornades Roses Patrimoni Viu: Visita guiada al refugi antiaeri de Roses. Reserva prèvia al 972 151 466. Teatre Municipal. A les 21.30 h, Animals de companyia, d’Estel Solé a càrrec de l’Associació Grup de Teatre Roses. DISSABTE 12 FIGUERES Casino Menestral. Exposició de diorames i mercat de Clicks de Playmòbil al carrer Ample, 17 Museu de l’Empordà. D’11 a 20 h, jornada de portes obertes amb motiu de les Jornades Europees de Patrimoni. A les 12 h, activitat «Esculturant» un taller on descobrir les escultures d’Eudald de Juana. Activitat gratuïta, reserva prèvia al 972 502 305. CASTELLÓ D’EMPÚRIES A les 16 h, visita guiada: «Convents medievals de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries». Reserves 669 826 321 / 618 547 958. L’ESCALA- EMPÚRIES Alfolí de la Sal. A les 19 h, concert tradició i creació.Libere Ensemble, interpretat per François Rabot, David Salleras i Mara Camahort. LA JUNQUERA Museu MUME. D’11 a 13.30 h, «Museus amb música» dins les Jornades Europees del Patrimoni, amb una visita guiada al museu i un concert de la Jove Orquestra de Figueres (JOF). Organitzen el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i l’Ajuntament de La Jonquera. LLANÇÀ Visita teatralitzada. A les 11 h, El licor del monjo Crispí. Reserves 972 380 855. PERALADA Jornades Europees del Patrimoni 2019. A les 16 h. «Què us diré?» Ramon Muntaner i Peralada. Ruta Literària.

ROSES Museu de la Ciutadella i al castell de la Trinitat. Durant tot el dia. Jornades Roses Patrimoni Viu: Jornada de portes obertes, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni 2019. Cal reserva prèvia 972 151 466. Castell de la Trinitat. Jornades Roses Patrimoni Viu: Missió scape búnquer Roses. Reserva prèvia 972 151 466. L’Illa Ítaca. A les 18 h, concert de Pop per Xics. A les 20 h, concert de The Seventies. A les 22 h, concert de Superfluid. Teatre Municipal. A les 21.30 h, obra de teatre Animals de companyia, d’Estel Solé, a càrrec de l’Associació Grup de Teatre Roses. Espai Cultural La Ciutadella. A les 22 h, ball amb Duet Genion’s a càrrec de la SUF. SANTUARI MARE DE DÉU DEL MONT Romeria de Vilafant. Organitza el Patronat Santuari Mare de Déu del Mont. DIUMENGE 13 FIGUERES Casino Menestral. Exposició de diorames i mercat de Clicks de Playmòbil al carrer Ample, 17. La Cate. A les 17 h, cinema infantil Basia. A la Sala Toni Montal. LA VAJOL III Fira transfronterera del bolet i la castanya. LLANÇÀ Museu de l’Aquarel·la. Jornades Europees de Patrimoni A les 11 h, visita guiada i a les 12 h, concert a càrrec de l’orquestra Versàtile del Casino Menestral de Figueres. NAVATA A les 11 h, visita guiada: «Els orígens medievals de la vila de Navata». Reserves 972 565 951. PERALADA A les 12 h. Visita guiada «La Peralada medieval». A les 14 h, Mostra de Gastronomia Empor-

danesa de Peralada. Informació i inscripcions a l’Oficina de Turisme. Tel. 972 538 840. ROSES Museu de la Ciutadella i al castell de la Trinitat. Durant tot el dia. Jornades Roses Patrimoni Viu: Jornada de portes obertes, en el marc de les Jornades Europees del Patrimoni 2019. Reserva prèvia 972 151 466. L’Illa Ítaca. D’11 a 15 h Fira de la cervesa artesana. A les 12 h, concert de The Rhythm Treasures. Ciutadella de Roses. A les 11.30 h, Jornades Roses Patrimoni Viu: Visita guiada a la Ciutadella. Reserva al 972 151 466. Espai Cultural La Ciutadella. A les 18 h, ball amb Alberto Paulo a càrrec de la SUF. Teatre Municipal. A les 18.30 h, obra de teatre Animals de companyia, d’Estel Solé, a càrrec de l’Associació Grup de Teatre Roses. DILLUNS 14 FIGUERES Biblioteca. A les 18 h, Taller d’Instagram per a empreses. A càrrec de les instagramers Lola @loladigital_ i Miriam @farmahealthy. Inscripció prèvia. DIMARTS 15 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, Club de lectura de poesia. Poemes inèdits: Gual permanent; Mapa de lluites, de Joan Brossa. L’ESCALA Biblioteca. A les 20 h. Grup de lectura de teatre: La rambla de les floristes de Josep Maria de Sagarra, a càrrec d’Anna Casas. ROSES Biblioteca municipal. A les 17.30 h, superlectors: Guineu,de Margaret Wild. Club de lectura per a joves. DIMECRES 16 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h. Animals polítics. Ci-

cle de Filosofia d’Òmnium Alt Empordà. Sessions coordinades per Cristina Masanés Casaponsa per a Òmnium Alt Empordà. La Cate. A les 19.30 h, presentació i estrena del nou documental de la Fundació Gala-Salvador Dalí: Salvador Dalí. Diaris de joventut 1904-1929. Organitzen els Amics dels Museus Dalí i la Fundació Gala-Salvador Dalí. Inscripcions al 972 677 520. ROSES Port de pesca. A les 17 h, visita guiada al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Turisme: 972 257 331. Ca l’Anita. De les 18 a les 19.15 h. Grup de suport i xerrada informativa «Lactància materna i incorporació a la feina» a càrrec de Mari Expósito, assessora en lactància. DIJOUS 17 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, presentació del llibre Elements per a una sintaxi nacional, de Carles Benítez, Carles Castellanos i Manuel CostaPau. DIVENDRES 18 FIGUERES Biblioteca. A les 16 h. Club de lectura fàcil. Lectura i comentaris del llibre L’home que va poder regnar, de Rudyard Kipling. Adaptat per Vanessa Fanderl. A les 17 h, sortida LiceuBib al Liceu Turandot. A les 19 h, lliurament dels premis del concurs «Acció poètica quàntica», Science Needs You. Casino Menestral. A les 20 h, VI Vetllada poètica amenitzada amb cant i música. La Cate. A les 21 h, concert de Guillamino, 66 Butaques. Patrocina Alchimia solidària. Telf. 972 678 496. ROSES

Port de pesca. A les 17 h, visita guiada al port i a la llotja de Roses. Inscripció: Turisme 972 257 331. Hotel Montecarlo. A les 20.30 h. XXII Sopar Benèfic. Fundació Roses Contra el Càncer. Reserves al 619 182 938. DISSABTE 19 FIGUERES A la Rambla. De 9 a 20 h, mercat del brocanter i del col·leccionisme. Biblioteca Fages de Climent. A les 10.30 h, Club de Lectura Infantil 5è. La iaia no hi toca, de José Ignacio Valenzuela. A les 11.45 h, Club de lectura de 6è.La iaia no hi toca, de José Ignacio Valenzuela. LA JONQUERA Museu MUME. A les 12h, presentació del llibre República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire de Montserrat Tura. ROSES Ca l’Anita. A les 12 h, xerrada: «Infància vs psicomotricitat», a càrrec de Sònia Moreno, terapeuta ocupacional a NeuroEmpordà. Biblioteca Municipal. A les 11.30 h, Petits contes a càrrec de l’Anna Vicens. Mainada fins a 7 anys. Punta Falconera. A les 11.30 h, Jornades Roses Patrimoni Viu: «Visita guiada als búnquers de Falconera» a càrrec d’Adrià Cabezas del Grup de Reserva i Investigació d’Espais de la Guerra Civil. Servei gratuït de tren a les 11h. Cal fer reserva prèvia al 972 151 466. Espai Cultural La Ciutadella. A les 22 h, ball amb Gemma i Lluís. SANTUARI MARE DE DÉU DEL MONT A les 10.30 h, Conferència «El goig de contemplar la natura», a càrrec de Josep Maria Mallarach, de la Universitat de Girona. Organitza el Patronat Santuari Mare de Déu del Mont.

DIUMENGE 20 FIGUERES La Cate. A les 11.30 h, Putxinel·lis El regal, a càrrec de la Cia. Pengim Penjam. Sala Toni Montal. Informació 972 678 496. Plaça del Gra. De les 10 a les 13 h, XX Fira d’Intercanvi de Joguines. Organitza l’IAEDEN-Salvem l’Empordà. ALBANYÀ A les 11 h, visita guiada: Monestir de Sant Llorenç de Sous. Reserves 646 453 648. ROSES Teatre Municipal. A les 18 h, teatre Gent de mar, d’Empordà Mar i Cascai Teatre. Organitza el Grup d’Acció Local Pesquer Costa Brava. Espai Cultural La Ciutadella. A les 18 h, ball amb Xus de Santa Coloma a càrrec de la SUF. SANTUARI MARE DE DÉU DEL MONT Sant Joan XXIII – Sant Galderic. Organitza el Patronat Santuari Mare de Déu del Mont. PONTÓS Festa de la vellesa. SIURANA D’EMPORDÀ X Fira de la Magrana DIMARTS 22 FIGUERES Biblioteca. A les 19.30 h, conferència «L’ajuda mexicana a la República», de Josep M. Murià. ROSES Teatre Municipal. A les 18.30 h, Taller Harmonitza’t (reiki, sonoteràpia, meditació). Organitza Fundació Roses Contra el Càncer. Inscripcions al 619 182 938. DIMECRES 23 FIGUERES Biblioteca. A les 9.30 h, Club de lectura fàcil. Lectura i comentaris del llibre L’home que va poder regnar de Rudyard Kipling.

Adaptat per Vanessa Fanderl. A les 19 h, Club de lectura Llegir el teatre La rambla de les floristes de Josep Maria de Sagarra. ROSES Ca l’Anita. A les 19.30 h, Jornades Roses Patrimoni Viu. Conferència «Història de la recerca arqueològica a la Ciutadella de Roses. Un esbós», a càrrec de Josep Maria Nolla. DIJOUS 24 FIGUERES Biblioteca. A les 19.30 h, Concert Paraula de Músic, amb Big Ivanhoe, el projecte del músic empordanès Ivan Sáez. ROSES Ca l’Anita. A les 20.15 h, conferència «Plantes per a constipats, grips i depuració del fetge», a càrrec de Dolors Freixes, herbolària i trementinarie. Organitza l’Associació Cultural de Llunàtics Roses. DIVENDRES 25 FIGUERES Biblioteca. A les 17 i a les 18 h, Contes per a nadons (-3 anys). Una ratolina, una nena... Petita Companyia. Cal inscripció prèvia. Casino Menestral. A les 20 h, Recordem Josep Puig Pujades en el 70è aniversari del seu traspàs. Conferència: «Josep Puig Pujades (1883-1949). Cervell i paraula del republicanisme empordanès», a càrrec d’Anna Teixidor, periodista i especialista en Puig Pujades. L’ESCALA Biblioteca. A les 17.30 h, Bibliocontes. De 4 a 9 anys. ROSES Port de Pesca. A les 17 h, visita guiada al port i a la llotja de Roses. Inscripció: Turisme 972 257 331.

DISSABTE 26 FIGUERES Biblioteca. A les 10 h, Club de lectura infantil 3r, La tomba misteriosa, de Jordi Sierra i Fabra. A les 12h, Hora del conte (+ 3 anys) Explica’m la castanyada: castanyes i cargols. Cia. Gra de sorra. La Cate. A les 19 h, cinema documental Ateneus: llavor de llibertat a la sala Toni Montal. Entrada gratuïta. ROSES Plaça Frederic Rahola. A les 10 h, Planetari digital a càrrec de Trivium Gestió Cultural, adreçat a mainada de P4 a 3r i de 1r a 4t d’ESO. Ajuntament. A les 11 h, Jornades Roses Patrimoni Viu Locus Amoenus. Itinerari comentat pel revellí de la Mare de Déu de la Soledat (a la Ciutadella), a càrrec de la Cristina Barceló i en Manel Pedreira. Espai Cultural La Ciutadella. A les 22 h, ball amb Nou Transit a càrrec de la SUF. DIUMENGE 27 FIGUERES Museu de l’Empordà. A les 12 h, visita al taller de l’artista Eudald de Juana. Activitat gratuïta, reserva prèvia al 972 502 305. Jardins Puig Pujades. A les 11.30 h, Sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona. La Cate. A les 17 h, cinema clàssic Stromboli,a la Sala Toni Montal. Venda d’entrades a la taquilla de La Cate. GARRIGÀS A les 11 h, visita guiada: «Església de Vilajoan i el seu entorn». Reserves 972 568 083. LA JONQUERA Museu MUME. A les 11 h. Jornada de portes obertes. Reservar al 972 556 533. ROSES Espai Cultural La Ciutadella. A les 18 h, ball amb Xanadú Grup a càrrec de la SUF.

DILLUNS 28 FIGUERES Biblioteca. A les 16.30 h, Club de lectura de narrativa. Artemísia de Maria Àngels Anglada, amb la participació de Xixon Heras. A les 19.30 h, Club de lectura de narrativa. Pedra de tartera, de Maria Barbal. DIMARTS 29 FIGUERES Biblioteca. A les 18 h, Club de lectura juvenil, Wolfgang l’extraordinari, de Laia Aguilar. A les 19 h, presentació del llibre Espais blaus de la Mediterrània, d’Antoni Salamanca, a càrrec de Josep Maria Dacosta, amb la presència de l’autor. ROSES Biblioteca Municipal. A les 17.30 h, Joves lectors. Club de lectura pera nens i nenes de 8 i 9 anys, a càrrec de Sònia Giner. Inscripció prèvia. DIMECRES 30 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, conferència «Ficció, realitat, testimoni i exili en l’obra literària inèdita de Josep Puig Pujades», a càrrec d’Anna M. Velaz. DIJOUS 31 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, presentació de Canteu, canteu, ninetes, de Blai Manté, novel· la guanyadora del II Premi Empordà de Novel·la. AVINYONET DE PUIGVENTÓS Haloween, castanyada i zombie race. L’ESCALA Biblioteca. A les 20 h. Grup de lectura de novel·la El petit Príncep, Un film (3000 metres) de Víctor Català, a càrrec de Margarita Vidal.

VENDREDI 4 FIGUERES - MUSÉE DE L’EMPORDÀ À 19 h, inauguration de l’exposition “Eudald de Juana i la trangressió de la forma. Artistes, cossos, afinitats, dissemblances”. SAMEDI 5 SANCTUAIRE DE LA MARE DE DÉU DEL MONT Pèlerinage depuis Figueres. Organisé par le Patronat Santuari Mare de Déu del Mont. FIGUERES - VILATENIM Tente. À 18 h, Jour du Associé du Foment de la Sardana de Figueres, avec la Cobla La Principal de la Bisbal. À 20h30, dîner des associées du Pa Volador. Spectacle avec le duo Missatges de la Catalunya Nord: Frederic Guisset et Leslie Malet Salvador.

fra N cès sió de la forma. Artistes, cossos, afinitats, dissemblances”. ROSES L’Illa Ítaca. À 20 h, concert de Dgremlins. A 22 h, concert de The Bazaga’s Place de la Pau.

DIMANCHE 6 ROSES Monastère Mediéval de Santa Maria. À 12 h, visite guidée. La ciutadella. A 18 h, val avec Pep et José Trio. VENDREDI 11 FIGUERES Musée de l’Empordà. À 19 h, visite commenté avec Laura Cornejo et Pere Parramon, commissaires de l’exposition: “Eudald de Juana i la trangres-

Santuari Mare de Déu del Mont

À 17h, Journées Roses Patrimone Vif: Visite guidée au refuge antiaérien de Roses. Réseve anticipé au 972 151 466. SAMEDI 12 FIGUERES Musée de l’Empordà. D’11 h à 20 h, journée de portes ouvertes due aux Journées Européennes du Patrimoine. A 12 h, activité “Esculturant”, un atelier ou découvrir les sculptures d’Eudald de Juana.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES À 16 h, visite guidée “Convents medievals de Castelló d’Empúries”. L’ESCALA - EMPÚRIES Alfolí de la Sal. À 19 h, concert tradition et création. Libere Ensembé, interpreté par François Rabot, Savid Salleras et Mara Camahort. LLANÇÀ Visite Théâtralisé. À 11 h, “El licor del monjo Crispí”. PERALADA Journées Européennes du Patrimoine 2019. ROSES Musée de la Ciutadella et au château de la Trinitat. Pendant toute la journée. Journées Roses Patrimoine Vif. L’Illa Ítaca. À 18 h, concert de Pop per Xics. À 20 h, concert de The Seventies. À 22 h, concert de Superfluid. Espace Culturel La Ciutadella. À 22 h, bal avec le duo Genion’s. SANCTUAIRE DE LA MARE DE DÉU DEL MONT Pèlerinage depuis Vilafant. DIMANCHE 13 LA VAJOL III Foire du champignon et de la chátaigne. LLANÇÀ Musée de l’Aquarel·la. Journées Européenes du Patrimoine. NAVATA

À 11 h, visite guidée “Els orígens medievals de la vila de Navata”. PERALADA À 12 h, visite guidée. “La Peralada medieval” À 14 h, Exposition de Gastronomie du Empordà. ROSES Musée de La Ciutadella et au château de la Trinitat. Pendant toute la journée. Journées Roses Patrimoine Vif. L’Illa Ítaca. D’11 h à 15 h, foire de la biére artisanale. À 12 h, concert de The Rhytm Treasures. Ciutadella de Roses. A 11h30, Journées Roses Patrimoine Vif: Visite guidée à La Ciutadella. A 18 h, val avec Alberto Paulo. MERCREDI 16 ROSES Port de pêche. A 17 h, visite guidée au port et a la loge de pêche de Roses. VENDREDI 18 ROSES Hôtel Montecarlo. À 20h30, XXII Dîner Bénéfique. Fundació Roses Contra el Càncer. Reserves au 619 182 938 SAMEDI 19 FIGUERES La Rambla. De 9 h à 20 h, marché brocante et du collectionneur. ROSES Espace Culturel La Ciutadella. A 22 h,

val avec Gemma et Lluís. DIMANCHE 20 FIGUERES Place del Gra. De 10 h à 13 h, XX Foire d’Échange de Jouets. ROSES Espace Culturel de La Ciutadella. À 22 h, bal avec Xus de Santa Coloma SIURANA D’EMPORDÀ X Foire de la Grenade SAMEDI 26 ROSES Espace Culturel de La Ciutadella. A 22 h, val avec Nou Transit. DIMANCHE 27 FIGUERES Musée de l’Empordà. À 12 h, visite aux atéliers de l’artiste Eudald de Juana. Jardins Puig Pujades. À 11h30, sardanes avec la Cobla Ciutat de Girona. GARRIGÀS À 11 h, visite guidée: “Església de Vilajoan i el seu entorn” LA JONQUERA Musée MUME. À 11 h, journée de portes ouvertes. ROSES Espace Culturel La Ciutadella. A 18 h, val avec Xanadú Grup. MERCREDI 31 AVINYONET DE PUIGVENTÓS Halloween, châtaignes et zombie race.

- 66

LES FIRES I MERCATS

A

vui en dia, quin és el poble que no té el seu mercat setmanal o en el poble més proper, que hi pot trobar des de roba, fruita, calçats i un llarg etcètera de mercaderies, bé siguin de proximitat com les fruites i verdures dels pagesos que omplen les places, com també hi podem trobar productes artesans, culinaris, i fins i tot d’importació com podrien ser els aparells de tecnologia, que cada vegada inunden més els mercats que podem gaudir avui en dia.

Buscant els orígens d’aquest intercanvi comercial ens hem de remuntar a l’època dels antics grecs, que aprofitaven les seves caminades i estades en l’àgora per dur a terme transaccions comercials de compra i venda que aviat es transformà en un lloc de reunió de mercaders amb certa periodicitat que solia ser setmanal per oferir els seus productes. Els romans continuaren aquesta ja arrelada costum, i en el desenvolupament dels mercats van obligar a la

Lluís Planas intervenció de l’estat per tal de controlar els intercanvis i evitar els abusos en els pesos i mesures que usaven aleshores. Durant el feudalisme els mercats locals van adquirir una importància rellevant i aquest fou el fenomen que donà als regnes cristians de la península ibèrica, que amb contacte amb el món musulmà, els intercanvis mercantils que fins i tot en moneda havien estat molt freqüents. L’impacte dels mercats musulmans va augmentar en importància i en la varietat dels productes. Als països catalans la implantació d’un mercat s’obtenia per la llicència del sobirà, dels comptes, d’un baró o bé d’un noble senyor amo d’un castell, o pels eclesiàstics que tenien en la seva jurisdicció en la qual ells decidien el dia de la setmana i el lloc on s’havia de celebrar. En els segles XI i XII els mercats ja molt abundants es converteixen en veritables rutes pels marxants que anaven seguint un ordre de mercat en mercat.

A Catalunya se celebren fires i mercats des d’abans de l’edat mitjana i aquest vincle entre comerciant i compradors encara és vigent avui en dia, on també s’han convertit en un lloc de trobada social. Les fires s’acostumaven a celebrar durant alguna festivitat religiosa, i normalment encara avui en dia tenen una periodicitat anual. Depenien dels moviments del bestiar, i de les rutes marítimes. Una de les més antigues és la de Bellcaire, que ens hem de remuntar al segle XIV. En l’actualitat hi ha moltes poblacions que celebren fires reproduint els mercats que es feien temps enrere. Per posar alguns exemples diré: Terra de Trobadors, de Castelló d’Empúries; el Mercat Jueu de Sant Climent Sescebes i un llarg etcètera en totes les comarques catalanes. I tot parlant dels joglars i trobadors, aquests també corrien per fires i mercats. Eren els primers que recitaven o interpretaven els poemes i romanços dels trobadors, entre els quals alguns havien estat molt coneguts arreu de les nostres contrades, com eren Guillem de Cabestany, Cerverí de Girona, Ponç Hug d’Empúries o Ponç de la Guàrdia. I per acabar us deixo una estrofa d’una cançó dedicada a la seva dama abans d’emprendre una perillosa expedició cap a Tolosa. Faré una cançó, abans que vingui el mal temps Ja que a Tolosa anem tots plegats. A Deu encomano tot quan resta aquí: plorant me’n vaig, perquè les dames estimo molt. Tot el país, de Salses fins a Tremp, Guardi Deu, i més enllà on la meva senyora està.

“La Ruta de l’Art té èxit perquè tothom troba el seu espai per visitar-la” Salvi Güell, alcalde de Castelló d’Empúries i Anna M. Constanseu presenten les novetats i interioritats de la Ruta de l’Art que arriba plenament consolidada a la seva dotzena edició. Cada any la Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries omple el municipi de grans artistes i d’una gran afluència de visitants, de la comarca, de tot Catalunya i de França. La dotzena edició de la Ruta que se celebra els dies 11, 12 i 13 d’octubre mostra que “es tracta d’un esdeveniment plenament consolidat” assegura l’alcalde Salvi Güell. Enguany la imatge de la Ruta és l’artista Josep Plaja que ha cedit un quadre per ser sortejat i ajudar els organitzadors a recaptar fons. L’ajuntament patrocina la Ruta de l’Art que s’ha consolidat gràcies a l’esforç i l’entusiasme de la comissària i ànima d’aquest esdeveniment cultural Anna M. Constanseu amb la col·laboració de l’escultora Núria Pallisera. Enguany es presenten catorze espais i un centenar d’artistes. Els participants mostraran la seva obra d’estils i disciplines ben diferents en espais emblemàtics del centre històric. Aquesta fusió és l’essència de la Ruta de l’Art: la confluència entre l’art, la història, la cultura i el patrimoni. La varietat de disciplines: fotografia, escultura i pintura es completa amb la ceràmica que enguany s’afegeix a la Ruta. “Tots els estils i artistes tenen cabuda a la Ruta d’Art. Si la Ruta té èxit, és perquè tothom troba el seu espai per visitar-la per la varietat d’estils” remarca la comissària Anna M. Constanseu. Artistes consagrats i emergents són els protagonistes d’una trobada que cada any atrau un gran nombre de públic, “especialment familiar”. Enguany la Ruta ha convidat artistes de la Catalunya Nord i del País Basc, que s’afegeixen als participants d’arreu de Catalunya. També estarà present un any més la Galeria El Claustre de Girona i cal destacar d’entre les propostes escultòriques la col·laboració de la Fa-

cultat de Belles Arts que ha fet una selecció de vuit artistes que culminen els seus treballs exposant-los al claustre del convent de Santa Clara. Entre les múltiples propostes es podrà visitar també una espectacular instal·lació en fusta al Paller d’en Melino, ‘El Bosc’, a càrrec d’Eveli Adam i moltes altres exposicions que convertiran el nucli històric en un gran aparador d’art. L’obertura oficial serà el divendres dia 11 amb la inauguració oficial dels diferents llocs d’exposició, a les 8 del vespre a l’interior de la Basílica. A l’exterior hi haurà un espectacle dels senyors del Foc i batucada. Tant dissabte com diumenge estan oberts els espais tot el dia, dissabte d’11 del matí a 9 del vespre i diumenge d’11 del matí a set de la tarda. Aquest any s’ha afegit els jardins del Palau Macel·li (recuperat d’altres edicions), el Pati del Palau dels Comptes i l’Hort del Convent de Santa Clara com espais nous. L’art envairà d’altres edificis habituals: Ecomuseu Farinera, Convent de Santa Clara, tant

la capella com el Claustre, el Paller d’en Melino, el ‘Centro’, la Cúria Presó, el Convent de Sant Domènech i la Sala Municipal. Igualment acolliran exposicions d’art Can Sanllehí, la Casa Clara, la Basílica de Santa Maria, el Portal de la Gallarda i el local parroquial. L’alcalde de Castelló d’Empúries Salvi Güell apunta que “l’objectiu de la Ruta és garantir la seva qualitat, introduint petites novetats que la mantinguin viva”. El mercat d’art és un dels espais habituals dels últims anys. Permet al visitant adquirir obra dels artistes que participen en la Ruta a bon preu. La combinació d’art, patrimoni, gastronomia i música es palpa a través de les activitats paral·leles, pensades per a tots els públics. Hi haurà música i un Dj. a la sala municipal, degustació de vins de l’Empordà al mateix espai, visites guiades paral·leles, la visita a la sinagoga que també s’ofereix aquests dies, el concurs de dibuix infantil Ruta Kids i el dibuix d’Instagram.

- 56

ARRIBA LA IX FIRA DEL BOLET D’ALBANYÀ da a aquests enigmàtics organismes, tingui l’anomenada que té! Dissabte 19 i diumenge 20 d’octubre, doncs, Albanyà reunirà tot un reguitzell d’activitats a l’entorn dels bolets –és clar!– per donar cabuda al seu públic, que cada any va a més. Tot i que la IX Fira del Bolet serà, oficialment, diumenge, el dissabte també s’inclou al calendari pel repertori d’activitats prèvies que s’hi realitzaran: treballs manuals per a la mainada, una sortida al bosc a cercar bolets i exposició, un dinar amb els bolets com a protagonistes, decoració del poble...

U

n any més, Albanyà celebra la seva reeixida Fira del Bolet. Amb la novena edició i el seu més que consolidat calendari d’activitats, la vila altempordanesa tornarà a convertir-se en un pol d’atracció per a centenars de persones vingudes d’arreu de la comarca, i fins i tot de més enllà. En una terra de bolets com són els exuberants boscos d’Albanyà, no és gens qüestionable que una fira dedica-

Diumenge, plats forts de la jornada. IX Fira del Bolet amb parades artesanals i d’alimentació relacionades amb els bolets, circ de carrer, rondalles, un nou dinar popular... Cal destacar el pregó inaugural de l’esdeveniment que es realitzarà a l’una del migdia, a càrrec d’Albert Molins i Plaja. Tot plegat, per descomptat, amenitzat per tastos de cuina amb bolets, passejades a peu i a cavall per l’entorn natural i urbà d’Albanyà, animació infantil, jocs i tobogan gegant, l’exposició dels bolets... En definitiva, un cap de setmana complet que ofereix moltes opcions per al gaudi de la concurrència; si us agrada l’apassionant món dels bolets i tot el que ens envolta, o simplement sentiu curiositat, no dubteu que aquesta és una cita obligada!

- 76

LA MARXA DE LA MAGRANA DE SIURANA ES MARIDA AMB TASTETS DELS PRODUCTES LOCALS Amb motiu del desè aniversari, es potencia la cursa, que espera créixer en nombre de participants. Del 18 al 20 d’octubre el poble s’omple d’activitat.

L

a Fira de la Magrana de Siurana compleix el 20 d’octubre deu anys de vida, i per celebrar aquest aniversari s’ha proposat consolidar una de les activitats més noves del programa, la Marxa de la Magrana. Va néixer l’any passat i en aquesta edició s’acompanyarà d’uns tastets dels productes elaborats al municipi com són els formatges i derivats lactis de Mas Mercè, els Vins de Tallers i l’oli d’Agrícola Siurana, que s’oferiran en els punts d’avituallament de la cursa, durant el recorregut: “L’any passat va sorgir la iniciativa de crear la cursa i aquest any amb motiu del desè aniversari volíem fomentar la visita pel poble i el coneixement dels productes locals” explica l’alcalde Jordi Soto. La cursa es farà per dins el municipi, tindrà uns cinc quilòmetres de recorregut i s’adreça a tots els públics per poder-la gaudir en família. Les inscripcions seran a dos quarts de nou del matí. Tenen un preu de vuit euros i s’inclou una botifarrada per als participants. La sortida es farà a dos quarts de deu del matí. “L’any passat vam tenir uns cinquanta participants i aquest any esperem augmentar la xifra” comenta l’alcalde. L’Ajuntament i la Unió Esportiva Siurana han estat des dels inicis els organitzadors de la fira de la Magrana que va néixer “per fomentar aquest producte que tenim en aquesta època de l’any i que ens acompanya per les vores dels camins”. Serveix per recaptar fons pel Club i coincideix amb la festa local

Comissió Jove púbilles i hereus de Siurana que omple d’activitat el municipi, durant tot el cap de setmana. A la fira es manté una parada central dedicada a la magrana i als productes derivats com el licor, les melmelades, els pastissos o els sucs elaborats a partir d’aquest fruit especial. A la fira, els visitants podran comprar magranes senceres, o bé agafar idees de com elaborar-la a casa seva. Aquest fruit pot ser col·locat en amanides, en sucs barrejats amb altres fruites, en pastissos, en melmelades o fins i tot en còctels. En total hi haurà més d’una vintena de parades d’artesania i de productes locals. Els productors del poble també ajuden a organitzar la fira, tot oferint les seves elaboracions. La programació manté una línia continuista, destaca l’alcalde, i com a

única variació s’ha introduït dins el programa l’actuació de les colles geganteres i Grallers de Palau de Santa Eulàlia juntament amb la de Llers, a dos quarts d’una del migdia després de l’ofici solemne i el vermut popular. La jornada es tancarà amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Vila de la Jonquera. La fira tancarà la festa major, que inclourà activitats per a tots els públics, durant el cap de setmana del 18 al 20 d’octubre. El divendres hi ha un sopar popular al centre cívic, l’endemà, dissabte es fa el partit de futbol i les activitats per a la mainada que consisteixen en una xocolatada i en una actuació de màgia a càrrec de Raul Black. La fira és el diumenge.

L’E C O F I R A D E N AVATA ES RENOVA PER BUSCAR LA PARTICIPACIÓ DE TOTS ELS PÚBLICS

Els actes es repartiran per tot el municipi, el diumenge 20 d’octubre.

L

’Eco Fira de Navata celebra la seva setena edició el diumenge 20 d’octubre pels carrers del municipi. Serà una jornada per gaudir i fomentar el respecte al medi ambient, la salut i l’alimentació de les persones. L’objectiu és lluitar per un món millor, més sostenible i una vida més saludable. Aquest sector es va estenent perquè està canviant el model de vida i de consum i l’Eco fira és un bon aparador per disposar d’eines i estratègies. “El nostre repte és que es converteixi en una fira de referència a Navata i que es consolidi com Eco fira dins les fires ecològiques d’arreu” explica Fina Juez, regidora de cultura, turisme i promoció econòmica. “Enguany hem volgut renovar-la, dinamitzar-la per fer-la més participativa amb moltes novetats”. La seva ubicació permetrà fer un recorregut per tot el nucli antic del poble “on la gent a part de visitar la fira passejarà per Navata descobrint els racons més bonics i encantadors de la vila. S’hi trobarà de tot dins el marc de món ecològic biodinàmic i km.0. Hi haurà tota mena de productes: alimentaris, de roba, parament de la llar, transport, productes per la cura personal, entre d’altres” apunta Juez. Al llarg del diumenge dia 20, es faran activitats per a tots els públics. Així, per als infants es faran una gran diversitat de tallers: De fang, per fer ninots, pa, de reciclatge i fins i tot n’hi haurà un de màgia. També s’han previst tallers per als adults, per endinsar-se en el món dels vins ecològics, la cuina saludable

i hi haurà un taller de salut cos i ment. També com a novetat cal destacar que tothom qui vulgui podrà provar, fent una ruta pels voltants del poble, bicicletes elèctriques. Un altre apartat de la Fira fa referència a les conferències. Es parlarà sobre dels vins biodinàmics, d’alimentació, sobre alletament i nutrició. Per complementar l’oferta de la Fira s’instal·laran estands, en diferents punts del municipi perquè els visitants puguin fer consultes a professionals de l’alimentació, jardineria, bioconstrucció, mobilitat sostenible, agricultura i productes vinculats a la sostenibilitat i el medi ambient. També s’ha reservat un espai per les parades de la fira,

des d’on s’oferirà al públic una àmplia varietat de productes ecològics biodinàmics i Kilòmetre 0. Tot això i alguna sorpresa més és el que proposa una Fira dedicada a crear un entorn més sostenible.

“Al llarg del diumenge dia 20, es faran activitats per a tots els públics. Així, per als infants es faran una gran diversitat de tallers: De fang, per fer ninots, pa, de reciclatge i fins i tot n’hi haurà un de màgia”

- 56

XXIV FIRA DE LA POMA A L’ARMENTERA Trobareu les diferents varietats de pomes de L’Armentera a la parada de la Plaça de l’Església. També hi podeu adquirir suc de poma natural. El suc és fet en el trull de forma manual. També hi haurà mojitos de poma. Venda de productes artesans.

Demostració d’oficis artesans A la Sala Nova, exposició i venda de pintures d’artistes amb vincle a L’Armentera i també exposició de pintura per part de nens de l’Armentera. AMPA: servei de bar, venda de coques i entrepans. Al matí: Tallers infantils a la parada de l’AMPA. Intercanvi de xapes de cava a la Sala Nova. Exposició de reciclatge a la Sala Nova. A la tarda: A les 17.00 h, demostració i tast de plats cuinats amb Poma al bar de la Sala Nova. A les 17.00 h, animació infantil a la Plaça de l’Església. A les 19.30 h, sardanes a la Plaça de Catalunya a càrrec de

La Cobla Osona Organitza: l’Ajuntament de L’Armentera Col·laboren: Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca.

Alimentació i Acció Rural, Diputació de Girona. Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Productes de l’Empordà. CaixaBank.

- 482

Sala Aiguamolls,

l’espai ideal per a les ocasions especials Un antic restaurant de pagès convertit en una acollidora sala per a petits esdeveniments a Sant Pere Pescador. Vora l’incomparable entorn natural dels Aiguamolls de l’Empordà, la família Costa posa a la vostra disposició un nou espai per celebrar petits esdeveniments, com ara dinars i sopars, aniversaris, comunions i batejos, entre d’altres. Es tracta d’una sala de 310 metres quadrats, amb capacitat per a 140 persones, decorada amb mobiliari rústic que transmet el caliu típic dels restaurants de tota la vida. La sala Aiguamolls –batejada amb aquest nom per la seva proximitat amb aquest parc natural de l’Alt Empordà, disposa de totes les comoditats, com ara climatització, connexió wifi i una gran zona d’aparcament. Antigament, aquest espai havia estat un restaurant de pagès a peu de carretera, anomenat Can Pipa, que es va obrir l’any 1960 i pertanyia a la mateixa família. L’any 1994, es va dur a terme una important reforma del restaurant amb l’objectiu d’aconseguir un espai més acollidor i atractiu, que s’ha conservat fins ara. Gràcies a aquest passat de caire restaurador, la sala Aiguamolls no solament disposa d’un ampli menjador sinó també d’una barra equipada amb neveres i congeladors; una cuina equipada amb forn, rentaplats, barbacoes i microones, una entrada àmplia que es pot utilitzar com a zona de ball i un racó decorat amb botes de vi, que recorda l’antic celler on abans es venien vins a granel.

La sala Aiguamolls, situada a Sant Pere Pescador, es lloga per dies o per hores. L’horari establert és des de les deu del matí fins a les tres de la matinada, tot i que es pot allargar fins més tard. El lloguer dona dret a utilitzar totes les instal·lacions amb llibertat i de forma exclusiva. La Sala Aiguamolls també us ofereix la possibilitat de contactar amb els seus proveïdors de servei d’àpats de confiança perquè el vostre esdeveniment sigui un èxit!

a el ns ns

ca

LA CASTANYA DECORARÀ EL POBLE DE MAÇANET DE CABRENYS La Fira inclou el primer concurs d’aparadors dins els actes del proper 2 de novembre. Maçanet de Cabrenys dona la benvinguda a la tardor amb la fira de la castanya, que arribarà el dissabte 2 de novembre, coincidint amb el pont de Tots Sants. L’objectiu de la Fira és divulgar les propietats del seu producte estrella i promoure també l’entorn natural del municipi per atraure visitants d’arreu la comarca i de fora. Coincidint amb l’obertura de la Fira s’ha programat una passejada popular amb la col· laboració del Grup Excursionista, “una de les activitats més destacades, que serveix per descobrir el nostre entorn” destaca l’alcaldessa Mercè Bosch. Obert a tothom, tant petits com grans, el passeig recorrerà l’entorn del poble vinculat a boscos de casta­nyers. Durant tot el dia, hi haurà la fira oberta al públic i al migdia on es podrà gaudir de més activitats com ara diferents tallers per a la mainada i exhibició artesanals. També hi haurà una actuació a la tarda i com a novetat s’ha programat el primer concurs d’aparadors entre els establiments del municipi. La fira vol que la castanya estigui cada cop més present al poble, per això enguany ha organitzat un concurs que motivi els establiments locals a crear una ornamentació especial per a la Fira i la gent que vingui a visitar-la decidirà el guanyador. Ja fa disset anys que Maçanet de Cabrenys celebra aquesta fira popular on es poden trobar castanyes crues i cuites i diversos productes elaborats amb castanya. “S’ha previst que es posin a la venda 300 quilos de castanya, esperem esgotar-los tots com l’any passat”. La casta­nya té també moltes propietats que el municipi vol difondre a través d’unes Jornades Gastronòmiques de la castanya i el bolet que es fan en diversos restaurants del municipi i dels voltants, prop d’una desena, on es podran trobar menús elaborats amb castanya, des de l’1 al 10 de novembre. Els restaurants participants regalen àpats per venir a degustar el menú elaborat a partir de la castanya, que se sortegen el mateix dia de la Fira. Cada any es manté el nombre de restauradors participants, tant del municipi com dels pobles veïns. Cal destacar que les associacions del poble participen en la fira de la castanya tot col·laborant en la gestió de la parada central. A més a més, una veïna del municipi també elabora pastissos amb farina de castanya de manera totalment voluntària. “A més d’oferir els pastissos com mostra també apuntem les receptes en un paper perquè la gent les pugui agafar i elaborar-los a casa, així motivem la gent perquè introdueixi la castanya a la seva dieta”. “La castanya és un

La Merçè ,l’alcaldessa, amb altres organitzadors de la Fira producte que no conté gluten i arran que cada cop hi ha més al·lèrgies, trobar un producte com aquest amb tantes possibilitats, és d’agrair”. Bosch destaca que “també cada cop més en el món de l’esport, on és molt utilitzada per la seva aportació calòrica”. Malgrat les seves múltiples propietats “la castanya és encara una gran desconeguda”. Per donar un ventall molt ampli a la Fira, l’ajuntament ja fa quatre anys que manté lligams amb Viladrau on, des de fa 29 anys, organitzen una macrofira sobre el tema i existeix una empresa que desenvolupa totes les possibilitats de la castanya.

El proper diumenge 13 d’octubre La Vajol celebra de nou la seva Fira Transfronterera del Bolet i la Castanya. Han passat 10 anys d’aquell 9 d’agost de 2009 en que es va celebrar la primera edició a La Vajol. A la fira d’enguany, com es ve fent en les darreres edicions, les activitats giren entorn del territori, el paisatge, la història, la cultura, la gastronomia i per descomptat, el poble de La Vajol. A l’agenda hi trobareu des de conferències, exposicions, presentacions de llibres, actuacions musicals o animacions pels més petits i no oblidem els menús que han creat exclusivament per a la Fira els tres restaurants del poble: l’Hostal Restaurant Casa Comaulis, el Restaurant Manrella i el Restaurant Ca La Conxita; i una xocolatada amb melindros per a tothom. L’agenda del dia serà la següent: 10.00 h, obertura de La Fira de productes artesans al centre de la vila. 12.00 h, concert d’Alverd Oliva. 13.00 h, presentació dels llibres: Pors, mentides i traïcions, Odin i El Diamant d’Herkimer de David Frigola.

Presentació de l’escriptor a càrrec de Josep Maria Bernils i Susi Pairuto de la llibreria l’Auca. Conferència “Superant els límits” 13.30 h, tast de Vins: “Grans Vins de Petits Cellers D.O. Empordà” a càrrec de Brevatges. Menús de la Fira als Restaurants de La Vajol: Hostal Restaurant Casa Comaulis + Restaurant Manrella + Restaurant

Ca La Conxita. 17.00 h, activitat infantil i xocolata amb melindros per a tothom. 17.00 h, actuació de La Coral de Maçanet. Tema: Àries d’Òpera. Organitza la Societat La Camèlia: 18.00 h, conferència: “La lleva del biberó” a càrrec d’Assumpta Montellà. 19.00 h, cloenda de la Fira.

FIRAVO, una història d’èxit

A

ra teniu l’oportunitat d’endinsar-vos a la tretzena edició de la Fira del Vehicle d’Ocasió de Figueres, una cita més que consolidada i que cada any situa la nostra ciutat, i també l’Alt Empordà, com un referent en el sector de l’automòbil.

Els dies 4, 5 i 6 d’octubre us animo a passejar pels més de 6.000 metres quadrats que la fira ens ofereix al Recinte Firal, un espai on una quinzena de concessionaris oferiran entre quinze i vint-i-cinc vehicles de primera qualitat, certificats i a uns preus molt competitius. Us recomano fermament que visiteu la Fira perquè tot el que hi trobareu és de garantia. Us ho dic com a usuària per com l’he viscut i gaudit des del primer dia, i ara com a Alcaldessa. Perquè soc coneixedora de la professionalitat dels organitzadors i perquè - amb el seu treball, dedicació i suport municipal- han aconseguit que aquesta mostra sigui un punt de trobada referent a les comarques gironines. Així doncs us animo a totes i a tots, a gaudir un any més de la Fira del Vehicle d’Ocasió,

A la foto, l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó

Kia XCeed: un crossover urbà que combina la funcionalitat d’un SUV amb l’agilitat i proporcions d’un turisme El Kia XCeed combina l’atractiu d’un SUV amb la facilitat d’ús en ciutat d’un turisme. Mentre recorres la vibrant ciutat de Berlín, t’encantaran les dimensions compactes, la suspensió excepcionalment còmoda i la funcionalitat que ofereix una carrosseria estesa, sense comprometre ni l’estil ni les prestacions.

El Kia XCeed aprofita una major altura que la berlina de cinc portes Ceed i que el familiar esportiu ProCeed, d’estil shooting brake. L’increment de distància al sòl arriba fins a 44 mm, la qual cosa permet al Kia XCeed fer front a sots, vorades o els rails del tramvia. La suspensió absorbeix fins i tot les majors

irregularitats d’una manera suau i progressiva, com les que trobaràs als carrers empedrats de Berlín i en els camins de terra al voltant de l’impressionant Gasòmetre Schoeneberg. Una de les principals raons d’aquesta suavitat de marxa són els topalls de goma en els amortidors que suren en fluid hidràulic. Suavitzen el moviment del cotxe sobre els sots i estabilitzen la carrosseria ràpidament, creant una marxa més suau per al conductor i els passatgers. La planta esportiva del Kia XCeed es correspon amb la seva dinàmica de conducció. Les unitats de desenvolupament es van provar a fons no només en el centre de les ciutats, també en carreteres secundàries estretes, en autopistes amples i ràpides, i en els desnivells dels ports de muntanya. El desenvolupament en tota Europa ha donat com a resultat un cotxe que se sent àgil i amb bona resposta. Es pot canviar amb un botó el tacte de la direcció, la resposta del pedal de l’accelerador i de la caixa del canvi de doble embragatge, en els vehicles que la tinguin. D’aquesta manera, el conductor pot convertir al crossover Kia XCeed bé en un turisme relaxat i eficient o bé en un esportiu de ràpida resposta, segons el seu estat d’ànim.

e

-90

Busques una font de salut?

LA MAGRANA! Sota una pell gruixuda i daurada amb tocs vermells, s’amaga un interior curullat de llavors recobertes d’una polpa dolça i sucosa de color i brillantor semblant a la dels robins, una fruita deliciosa de començament de tardor que amaga un potencial antioxidant enorme. Tots els pobles que han conegut la magrana li han atribuït nombroses propietats. Se sap que els egipcis (2500 aC) enterraven els seus difunts amb una magrana per desitjar-los abundància a l’altra vida. Es creu que els cartaginesos la van introduir a la regió medi-

terrània arran de les guerres púniques i per això el seu nom científic és Punica granatum. Els grecs i els romans la van incorporar a la dieta habitual i atribuïen la plantació del primer magraner a la deessa de l’amor, Afrodita. A l’Orient llunyà, la magrana està vinculada

a la fertilitat i és un present que es fa als nuvis per desitjar-los molta descendència. Cada vegada està més de moda al nostre país: la magrana s’ha convertit en una de les fruites exòtiques d’aquesta temporada (setembre-novembre),

amb molts efectes beneficiosos per a la salut. Es tracta del fruit del magraner, un arbre que pot assolir fins a quatre metres d’altura, amb una gran quantitat de llavors prismàtiques i rugoses. Propietats nutricionals La magrana destaca perquè conté molta aigua (més del 80%), per la qual cosa té un baix contingut en sucres (només 83 quilocalories per 100 grams). A més, aporta moltes vitamines i substàncies antioxidants fins al punt que la podem considerar una mena de superfruita. Provitamina A: en forma de betacarotè (conté 30 micrograms per cada 100 grams de fruita comestible), es tracta d’un pigment que l’organisme transformarà en vitamina A d’acord amb les seves necessitats. Aquesta vitamina és necessària per al bon estat de la retina i la pell, entre d’altres. Es tracta d’ una fruita que és de gran ajuda en aspectes medicinals. Les magranes contenen una quantitat considerable en vitamina C, antioxidants, i fibra, i posseeixen propietats antiinflamatòries. A més, els estudis mostren que menjar la fruita o beure el suc de la magrana pot ajudar a protegir contra diferents malalties, igual que de certs tipus de càncer i l’Alzheimer. Les magranes tenen propietats excepcionals que poden ser aprofitades si es consumeixen. Són riques en potassi: aquests antioxidants protegeixen contra les infeccions relacionades amb la diàlisi, o malalties renals, així com les complicacions cardiovasculars. Un estudi científic va descobrir que el contingut de potassi en el suc de magrana no solament redueix moltes de les complicacions relacionades amb la diàlisi en pacients renals, sinó que també mostra una taxa de morbiditat reduïda. Frenen la gana: en tenir una gran quantitat de vitamina C, gairebé el 40 per cent de la recomanada diàriament, i gràcies als seus alts nivells de fibra, que permeten disminuir la pressió arterial, sadollen la gana. Protecció de plaques: una altra bona notícia per als bevedors de suc de magrana és que protegeix contra els microorganismes de la placa dental. S’ha descobert que beure el suc redueix les unitats formadores de plaques en un 32 per cent. Els antioxidants del suc, anomenats polifenols, són el factor principal darrere de la seva activitat antibacteriana. Protecció del càncer: un estudi de la Universitat de Califòrnia va trobar que els components del suc de magrana poden impedir que les cèl·lules de càncer de pròstata es moguin, al mateix temps que el debilitament dels senyals químics que promouen aquest tipus de càncer es propaguin. I en un altre estudi, els investigadors israelians van trobar que el suc de magrana pot prevenir i destruir les cèl·lules del càncer de mama. Regula els nivells de PSA: els pacients amb càncer de pròstata també poden experimentar disminució dels nivells d’antigen prostàtic específic (PSA) quan beuen 8 unces de suc de magrana cada dia, segons un estudi realitzat per la Universitat de Califòrnia. L’Institut Nacional del Càncer va informar que el PSA és una proteïna produïda per les cèl·lules de la glàndula prostàtica. Redueix el risc de patir Alzheimer i millora la memòria: un polifenol específic, anomenat punicalagina, es creu que és la font de les propietats antiinflamatòries de la magrana.

-92

Un estudi en animals va demostrar que ratolins alimentats amb suc de magrana van experimentar nivells més baixos de la placa amiloide –la placa que s’acumula entre les cèl·lules nervioses del cervell, el signe distintiu de

la malaltia d’Alzheimer– i van millorar el seu rendiment per a certes tasques mentals. Contingut nutritiu i propietats per a la salut

El seu major component és l’aigua i, quant a minerals, el potassi, que contribueix a una correcta activitat muscular. A més, en ser baixa en sodi resulta indicada per a persones que pateixen hipertensió arterial o afeccions de

vasos sanguinis. Altres components destacables són l’àcid cítric (d’acció desinfectant, alcalinitza l’orina i potencia l’acció de la vitamina C). Un altre component destacable és el taní, que asseca i desinflama la mucosa intestinal, per la qual cosa resulta molt efectiu per al tractament astringent contra la diarrea, els còlics intestinals i les flatulències. Composició per a cada 100 grams de magrana Quilocalories Hidrats de carboni Fibra Potassi Magnesi Provitamina A Vitamina C Calci

83,0 7,5 grams 0,2 grams 275,0 mil·ligrams 3,0 mil·ligrams 3,5 micrograms 5,7 mil·ligrams 8,0 mil·ligrams

Un cop desgranat, menjar els grans pot ser una tasca divertida per als més petits. Consumida com fruita fresca o com a ingredient d’amanides permet variar al màxim els hàbits dietètics dels més petits. L’escorça del fruit i les làmines o envans interns que separen cada gra posseeixen alcaloides amb propietats vermífugues, per la qual cosa són molt eficaços per expulsar la tènia i els cucs intestinals. Les qualitats antisèptiques i antiinflamatòries que se li atribueixen a aquesta fruita, també es basen en el seu contingut en àcids com l’àcid cítric i màlic, responsables de la seva agradable sabor acidulat. La magrana també conté flavonoides, pigments vegetals responsables del color vermellós dels seus grans, d’acció antioxidant i antisèptica. Aquests components tenen la capacitat de captar radicals lliures nocius per a l’organisme, de manera que el consum de magrana contribueix a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars i de càncer.

-94

- RECEPTA -

AMANIDA AMB MAGRANA I FORMATGE DE CABRA PREPARACIÓ Renteu l’escarola i la ruca, escorreu-les i eixugueu-les bé. Renteu la ceba tendra, talleu-la a rodanxes molt fines i reserveu-les en un bol amb aigua i gel durant 15 minuts. Torreu lleugerament els pinyons en una paella, vigilant que no es cremin. Peleu la magrana i retireu amb molta cura els grans evitant tota la pell blanca que els cobreix. Reserveu-los i recupereu els sucs que vagin deixant anar. Prepareu la vinagreta batent l’oli amb el vinagre, els sucs de la magrana i un pessic de sal i pebre, fins obtenir una salsa emulsionada.

INGREDIENTS PER A 4 PERSONES 100 g d’ escarola 20 g de ruca 1 ceba tendra 2 cullerades de pinyons 1 magrana

200 g de formatge de cabra en rotlle Unes tiges de cibulet Sal i pebre PER A LA VINAGRETA 4 cullerades d’ oli d’oliva 1 cullerada de vinagre balsàmic

Talleu el formatge a rodanxes gruixudes i feu-les enrossir en una paella amb unes gotes d’oli d’oliva ben calent. Repartiu l’escarola i la ruca. Afegiu les rodanxes de formatge de cabra, la ceba tendra escorreguda, els grans de magrana i els pinyons. Amaniu-ho amb la vinagreta, empolseu-ho amb cibulet picat i serviu-ho de seguida.

-96

“Els nostres vins han assolit una imatge molt positiva i n’estem molts satisfets” Xavier Albertí. President del Consell Regulador de la Denominació d’Orígen Empordà La DO Empordà viu amb optimisme la verema d’aquest any i fa un balanç positiu de la darrera edició de la Mostra del Vi de Figueres. Ben assolit el seu posicionament a Girona l’objectiu d’Albertí com a president de la DO Empordà continua essent fer un bon paper arreu del país i en particular a la capital i entorn Quin balanç fa de la Mostra del Vi que s’acaba de celebrar? Més de 13.000 persones però enguany onze estands només pel que fa als productors, com valoraria des de la D0 un canvi de data per no coindidir amb la verema? El balanç és positiu, com sempre, però sí que és veritat que costa comprometre els cellers, sobretot els petits, en plena verema. La voluntat del nou equip de govern de desplaçar el calendari sens dubte seria positiu en aquest sentit. La verema en quin moment es troba, quins resultats s’espera que tingui? En aquests moments encara no hem finalitzat però tot apunta que és una

collita molt saludable però amb gra petit, la qual cosa farà que baixi respecte a la verema passada, que va ser excepcional en volum. El que sí que s’ha constatat durant la Mostra és la qualitat del vi, indiscutible, de l’Empordà. Quin tipus de vi s’està fent ara? Ja sabeu que tenim una DO molt completa quant a varietat de vi, però sens dubte el volum principal segueix concentrat en el negre, si bé cada cop més els blancs de lledoner, fins i tot amb criança, van guanyant posicions. La Mostra del Vi de Figueres creu que hauria d’evolucionar en algun sentit a la ciutat? La Mostra va fer un tomb molt important fa pocs anys, creant un espai molt més acollidor a la Rambla. Ara, al meu entendre, tocaria fer un pas més millorant en aspectes com el disseny i decoració de l’espai, fentlo més actual, en la difusió del vi a través dels restaurants de la ciutat o l’organització d’actes paral·lels

Xavier Albertí amb entitats locals i, tant se val, en incrementar el retorn dels cellers participants. Ara bé, som conscients que tot implica pressupost i caldrà ponderarho bé amb l’ajuntament, que és qui n’assumeix l’organització.

e Creu que la Mostra s’hauria de professionalitzar més perquè els cellers traguessin major rendiment? Està clar que el celler el que més valora és el públic que realment vol conèixer més a fons el producte. Els tastos que organitzem des de l’espai DO i que tenen molt d’èxit ja ajuden en aquest sentit, però tot el que s’hi pugui fer de més per millorar-ho serà benvingut. I tampoc cal descartar de generar algun moment específic per la restauració figuerenca i empordanesa. Com a president del Consell Regulador de la denominació d’origen Empordà. Quina feina s’ha fet en aquests últims anys? Bé, crec que des de fa una colla d’anys hem procurat de transcendir la nostra funció de control, que sens dubte és molt important, i hem actuat molt activament en el camp de la promoció. Gràcies a l’esforç dels cellers i a una labor intensa de promoció i comunicació hem pogut assolir una imatge molt positiva, sobretot en l’àmbit gironí, que és del que estem més satisfets. També ens hem anat dotant d’un bon equip humà i estem a punt de millorar també la infraestructura material gràcies a la col·laboració de l’ajuntament de Figueres, cosa que ens permet donar un millor servei a l’associat, tant en el camp promocional com de seguiment tècnic. El treball és ingent i continua. Quan comença la seva relació i com amb el món del vi? La relació és familiar, la meva mare és filla de Cantallops i de sempre la família havia tingut vinya, que va recuperar el meu cunyat, Josep Molas. Jo sóc empresari del sector de l’alimentació i en un moment determinat passo a implicar-m’hi i creem amb el meu nebot, David Molas, el celler Vinyes dels Aspres, que ell gestiona. En Josep Blanch, l’antic president, em proposa entrar a formar part de la Comissió Rectora (Junta) on assumeixo l’àrea de promoció, i fins ara. Una experiència molt rica i engrescadora que m’ha apropat a la terra i a l’Empordà. Hi ha hagut un augment de cellers, ha de créixer encara més? De cellers anem creixent, però de mica en mica, que és el millor. Precisament els darrers han vingut de la banda del Baix Empordà, cosa que ens agrada, perquè reforça una àrea on la implantació és molt més baixa. L’enoturisme agafa força a cada moment, tot això suposa un gran incentiu en la vostra feina? Si, l’enoturisme no ens ajuda només a vendre sinó a donar-nos a conèixer. I per alguns cellers ja és un negoci complementari a la mateixa venda de vi. Quins reptes té la DO Empordà? La DO s’ha d’expandir amb més força més enllà de Girona, i no només per l’increment de volum que suposa, sinó per donar-nos més fortalesa. L’objectiu primordial és l’àrea de Barcelona. En paral·lel hem de seguir treballant per fer-ho cada cop millor de la vinya a la taula i com a Consell Regulador mirarem d’ajudar-hi. Es fa prou difusió del vi de l’Empordà? Bé, procurem fer tanta remor com podem, i també tenim la sort de tenir bons amics que creuen en nosaltres i que des de diferents àmbits: la restauració, el turisme, la cultura... ens hi ajuden.

- 98

L

a Mostra es va inaugurar el passat 6 de setembre per la Consellera d’Agricultura, Teresa Jordà. Enguany l’edició va retre homenatge a l’enòleg Eduard Puig Vayreda. La 35a Mostra del Vi de l’Empordà va superar de nou les expectatives. Els cellers representats com el celler d’en Guilla, el celler cooperatiu d’Espolla, el celler Gerisena, el celler Mas Llunes i el celler Marià Pagués, entre d’altres, van oferir al visitant una gran varietat de vins blancs, rosats i negres. Al mateix temps es van poder tastar productes locals com formatges, melmelades, arrossos i pastisseria per acompanyar el tast de vins. La programació d’activitats paral· leles va estar molt ben acollida donant un ple absolut d’assistència al conjunt d’activitats programades. Visita al Museu del Joguet de Catalunya; Els Tasts de vins organitzats per la DO Empordà i les activitats organitzades per la Càtedra del Vi i de l’Oli de l’Empordà. Fotos: Nuri Brugat

6.000 TIQUETS I 23.000 VISITANTS A LA

MOSTRA DEL VI DE L’EMPORDÀ

UN CONSTANT CREIXEMENT POSITIU EN

L’ACÚSTICA 2019

E

l Festival Acústica 2019 va tancar amb molt bones expectatives. Bones notícies per l’organització i per la ciutat que va fer possible aquesta 18a edició. S’han superat en el nombre d’espectadors, més de 100.000; en el nombre de visitants a la ciutat; en la qualitat dels 40 espectacles, 37 dels quals van ser artistes catalans, en una clara aposta per la música i els artistes del país i en la varietat d’activitats paral· leles al Festival com: l’Acustiqueta i l’Espai Food Trukcs, la barberia al carrer, etc.

Els concerts de la Pegatina, Fangoria, Buhos, Oques grasses i Zoo van aportar més espectadors, però cal destacar la qualitat de la resta d’artistes que van actuar als diferents escenaris de la ciutat.

Les dues fotos de sota: Nuri Brugat

Fotos: Marc Marcos

-100

MÉS DE 45.000 PERSONES A

M

TERRA DE TROBADORS

és de 45.000 persones a la XXIX edició de Terra de Trobadors a Castelló d’Empúries. Les entitats locals elogiades per la qualitat dels seus espectacles. El comerç i els mercats medievals en època del compte d’Empúries Hug V van ser l’eix de la XXIX edició del Festival Terra de Trobadors d’enguany. Del 6 al 8 de setembre més de 45.000 persones van omplir carrers i places del municipi per veure les nombroses propostes artístiques, tant de la vintena d’entitats locals com de les companyies professionals. El gran sopar medieval, el torneig de cavallers, el mercat, els espectacles davant la Basílica, el cau de les bruixes, les meuques del bordell, les tavernes... Altres propostes més cultes com el cicle de música medieval So de Lonh; les conferències i les ponències organitzades pel Centre d’Estudis Trobadorescos de Castelló d’Empúries i l’Institut de la Llengua i Cultura Catalana van donar un perfil més rigorós i històric al festival. Fotos: Nuri Brugat

Foto: Marc Marcos

Foto: Marc Marcos

LA FIRA DE LLADÓ UN ANY MÉS VA APOSTAR PELS

EXCEL·LENTS FORMATGES DEL PAÍS

L

’organització de la 24a Fira del Formatge de Lladó va qualificar la diada d’excel· lent i molt participativa. El bon temps va acompanyar tot el dia i a la tarda ja s’havien exhaurit els 1.200 tiquets de degustació de formatges d’arreu de Catalunya. 28 formatgers participants, molts dels quals van acabar les existències i van expressar la perfecta organització de l’esdeveniment.

Una imatge de la Fira i el seu impulsor, Jan Millastre.

El concurs de formatges, que dona prestigi a la Fira, va reunir personalitats i professionals del món de la gastronomia, cultura i comunicació que van destacar com a millor formatge de llet de vaca i millor formatge artesà 2019 els artesans “Formatges de l’Abadessa” de la Seu d’Urgell.

Fotos: Nuri Brugat

Membres de l’organització de la fira.

Made in Lladó. Artistes i artesans. Estela Sáez, Josep Maynou, Jordi Mitjà, Sarah Pinsker, Mª Antonia Ferrer, Jordi Puig i Joaquim Tremoleda, l’Alcalde.

Concert de l’Emilio Sánchez. Foto: M. Teresa Carrés.

-102

L

a Comissió de Festes calcula que més de 30.000 persones van passar per la cinquantena d’activitats que s’han programat a la Festa Major d’aquest any. La major part de les activitats han comptat amb molts assistents. Des dels concerts-ball de la Sala Polivalent, als espectacles de la Riba, les activitats esportives, el pregó o les activitats de la zona de fires i Barrakes. I la festa es va tancar amb els focs d’artifici i el ball amb Banda Neon, amb moltíssim públic. “Des de l’Ajuntament a la Comissió de Festes i totes les entitats i col·laboradors, intentem que aquesta sigui una festa per a tothom, des de petits a grans, i la veritat és que aquest any hem gaudit molt i ha estat una festa extraordinària”, remarca Marta Rodeja, coordinadora de l’àrea de Desenvolupament Econòmic i Cultural. En aquest sentit, ha volgut fer un agraïment a “totes les entitats i persones que han col· laborat a fer-ho possible”.

Fotos: Nuri Brugat

GRAN AFLUÈNCIA DE PÚBLIC!

LA FESTA MAJOR DE L’ESCALA

LES POMES DE RELLENO, LA JOIA MÉS BUSCADA

DE VILABERTRAN

3.000 pomes de relleno es van exhaurir en gairebé 5 hores a la 18a Fira de la Poma de Relleno i l’horta a Vilabertran el passat 15 de setembre. A més de les preades pomes farcides, la fira va programar la venda de verdures de les hortes de Vilabertran, planter de l’horta i el mercat de productes artesans, alimentaris i naturals. Paral·lelament, al mercat es van programar una sèrie de propostes molt interessants per descobrir racons del municipi. Xerrades, exposicions a la Canònica de Sta. Maria i a l’Hort del Prior i visites recomanades a la Torre d’en Reig d’estil modernista i al Monestir romànic de Sta. Maria van omplir el dia d’activitat i molta afluència de públic. Finalment, l’organització de la fira va programar un dinar gastronòmic al Centre Cívic per valorar els productes de la nostra terra com l’arròs de Pals, les Pomes de Vilabertran i els Brunyols de l’Empordà. Fotos: Nuri Brugat

Associació organitzadora Els xiprers.

- 104

E

l passat 7 de setembre es van reunir a Maçanet de Cabrenys uns 30 fumadors per la sisena Fumada Lenta de Pipa que organitza el Girona Pipa Club Aquesta trobada amb fumadors nacionals i internacionals es va obrir amb la visita a l’exposició de pipes artesanes, tot seguit un dinar de germanor amb mes de 60 comensals al restaurant Can Mach de Tapis. A la tarda va començar la fumada lenta dels participants que tenien que consumir el tabac de pipa amb més temps sense cremar la pipa. Els classificats en les primeres posicions van ser Xevi Fernandez, primer; Alfonso Rubio, segon i Xavier Carrau, tercer. La primera dona classificada va ser Virginia Mora en setena posició. Tots els participants van ser obsequiats per l’organització. L’associació Girona Pipa Club ja està preparant el proper projecte, el Campionat del Món a Ucraïna el proper 2020 i el de Turquia el 2021 on una delegació de l’Associació hi serà present per participar.

Fotos: Jordi Meli

L’URUGUAI, BÈLGICA, CANÀRIES I ANDALUSIA,

A MAÇANET DE CABRENYS

Una festa major per a tothom El poble de Sant Mori va celebrar la seva major amb gran participació de públic i un ampli ventall de propostes per a tots els gustos. per a tots els públics. Aquest grup de versions que ha fet gira per tota la comarca al llarg de l’estiu és sempre garantia de diversió i èxit per les festes majors. El seu repertori comprèn des dels millors temes mítics de disco dels 80’ s fins al reggaeton més actual passant per la millor rumba i rock de tots els temps. Tot el repertori ve portat pel gran show de Banda Neon que és el que fa diferent les seves versions i fan que el públic s’ho passi d’allò més bé.

C

om a novetat dins la programació s’ha realitzat el 1r Tast de Vins, amb embotits de l’Empordà i pa de Sant Mori. “La intenció va ser celebrar un acte de germanor que pogués fer partícip tota la gent del poble i de totes les edats” expliquen els organitzadors. “Volíem que tant els vins com els embotits fossin productes de proximitat”. Aquest any la comissió de festes ha plegat i l’Ajuntament s’ha fet càrrec de la programació festiva que va tenir lloc el cap de setmana del 21 i 22 de setembre. El Tast de Vins, organitzat per primer cop va ser tot un èxit que va superar totes les expectatives amb més de 140 assistents. La previsió de pluja per la festa va fer que el tast de vins, previst inicialment a la plaça de l’església es traslladés al local social i també va portar l’Ajuntament a suspendre el correfoc de dissabte 21 a la nit. Per capejar les inclemències del temps, el consistori va optar per llogar una carpa que es va muntar al costat del local social i va servir per acollir alguns dels actes de la festa. L’activitat del tast de vins es va complementar amb jocs per a la mainada i Finger Food, de manera que “mentre els pares participaven al tast de vins, els més petits van poder divertir-se i menjar un pica pica preparat per a l’ocasió, dins de la carpa ubicada al costat del local social”. La nit es va acabar amb la música de Banda Neon i tot seguit Disco Mòbil a Sala de ball que va congregar també un públic nombrós. És un grup de versions i show

La festa va continuar diumenge amb ofici solemne amb acompanyament i concert de La Coral de Llers i després es va fer una audició de sardanes amb la cobla La Cervianenca, a la sala de ball. L’assistència de públic va ser molt gran en tots els actes de la jornada. Tot seguit va tenir lloc l’actuació dels bastoners Els Picots del Fluvià, procedents del poble veí de Sant Miquel de Fluvià i es va servir coca i copa de cava de fi de festa per a tots els assistents.

MÉS DE 400 PERSONES VAN GAUDIR BALLANT SARDANES

A LES ESCAULES

E

l passat 18 de setembre va tenir lloc la XV Festa de la Sardana a les Escaules. 32 músics de cobla d’arreu de les comarques gironines i de la Catalunya Nord es van citar a les Escaules per tocar junts en una formació de cobla única al món. Aquests músics, alguns dels quals estan en actiu i altres retirats, formen la cobla “efímera” de la Principal de les Escaules. A mitja tarda es van reunir més de 400 persones a la plaça del poble per gaudir de l’excepcional i única trobada sardanista. Els assistents a l’acte són un públic molt fidel i incondicional i ja esperen amb impaciència la pròxima edició. L’organització agraeix l’assistència de públic d’enguany i us emplaça a escoltar de nou la cobla efímera de la Principal de les Escaules el 16 de setembre del 2020. Fins a l’any vinent!

Fotos: Nuri Brugat