Issuu

-2

Edita: Òscar J. Carrés. Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències. Publicitat: Òscar J. Carrés. Producció: Núria Brugat. Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Dr. Marc Adasy, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

-4

LA PREGUNTA DEL DOBLE SINÓ L’espai de Màrius Serra

literària catalana, fins ara, el cim estètic era la pregunta dual del 9-N del 2014, dividida en dos hemistiquis: “Vol que Catalunya esdevingui un Estat? / En cas afirmatiu, vol que aquest Estat sigui independent?”. Aquell cim retòric va generar un nou adverbi en català, sísí , que es va afegir a sí, no i sinó.

o he tingut mai carnet de cap partit polític. Amb els anys, he après que mai no pots dir mai, però tal com van les coses em temo que ja mai no en tindré. Sempre he expressat les meves opinions polítiques en públic i m’agradaria pensar que, malgrat que les coses van com van, podré continuar fent-ho. He votat (gairebé) sempre. No he estat gaire promiscu, però tampoc he votat sempre la mateixa opció. Si avui tingués el carnet de militant d’ERC hauria d’intentar resoldre l’enrevessat problema de lògica que planteja la direcció en forma de pregunta a la militància: “Estàs d’acord a rebutjar la investidura de Sánchez si prèviament no hi ha un acord per abordar el conflicte polític amb l’Estat a través d’una mesa de negociació?”. Els catalans estem acostumats a intentar respondre preguntes difícils. Fa dècades, potser segles, que ens autointerroguem, i hem desenvolupat una literatura interrogativa àmplia i variada, en la qual destaquen les preguntes que llancem a la ciutadania en enquestes, processos participatius i referèndums no vinculants. En aquesta fèrtil tradició

Ara, el corrent renovador de la literatura interrogativa publica una nova fita. Comença amb una perífrasi del sinó –“Estàs d’acord a rebutjar?”– i la completa amb una condició –“si prèviament no hi ha un acord”– que afegeix un segon sinó, abans de rematar-ho amb una proposició més aviat vague que recolza en tres potes rosses: abordar-conflicte-mesa de negociació. Alguns analistes ja han subratllat que tant de joc intern entre afirmació i negació despista el pobre votant, el qual es pot trobar que digui sí perquè sigui no o viceversa. La solució la dona l’enigma clàssic del presoner enfrontat a dues portes custodiades per dos guardians. Una de les dues portes mena a la llibertat i l’altra a la mort. L’únic que sap el presoner dels dos guardians que les custodien és que un menteix sempre mentre que l’altre sempre diu la veritat. Abans de decidir-se per una de les dues portes pot fer una pregunta. Només una. La pregunta que permet sobreviure és: “Quina porta m’indicarà l’altre vigilant si li demano per la porta de la salvació?”. Si el guardià a qui t’adreces és el que diu sempre la veritat, com que sap que el seu company és un mentider, dirà que t’assenyalarà la dolenta. En canvi, si t’estàs adreçant al guardià mentider, com que sap que l’altre sempre diu la veritat i, per tant, t’assenyalaria la bona, mentirà i també t’assenyalarà la dolenta. O sigui, ho demanis a qui ho demanis i et respongui el que et respongui, tu sempre has de triar la porta contrària a la que t’indiqui el guardià. Aquesta és l’actitud que et permetrà dormir tranquil, apreciat militant d’ERC.

-6

I Gala benèfica de l’Associació Albert Sidrach, duta a terme a l’Empordà en benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, per a la investigació del Sarcoma d’Ewing. El passat dissabte 30 de novembre de 2019, va tenir lloc la primera gala benèfica per a la investigació del càncer infantil a l’emblemàtic Castell de Peralada. L’Associació Albert Sidrach va ser l’amfitriona d’aquesta cerimònia filantròpica en benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu per la investigació del Sarcoma d’Ewing, càncer infantil. El sopar de la gala es va celebrar al nou complex del Castell de Peralada, que va ser testimoni d’aquest esdeveniment solidari en benefici de la recaptació de fons per a la investigació de la malaltia. L’acte va suposar tot un èxit, en especial considerant que es tracta d’una associació nascuda aquest 2019. Va comptar, no només amb l’aparició d’importants autoritats, sinó també amb més de 600 persones que, un mes posterior a fer-se públic l’acte, ja havien exhaurit totes les entrades. La gala, presentada per l’Elisabet Carnicé, es va iniciar amb la recepció d’“Always drinking Marching Band”, seguidament es va mostrar la cançó que el cantant i guitarrista Natxo Tarrés ha dedicat a l’Albert Sidrach. Això va donar inici als parlaments, començant per la Laura Díaz, com a Presidenta de l’associació i mare de l’Albert, seguit de la Glòria Garcia, com a Cap de Departament de l’Obra social INFANCIA de l’Hospital Sant Joan de Déu i donant pas a les autoritats: Sr. Pere Torrent, com a Alcalde de Peralada, Sr. Jordi Masquef, com a representant de la Diputació de Girona i Sr. Pere Vila, Delegat territorial del Govern de la Generalitat a Girona.

Presidenta de l’associació, Laura Díaz

L’Associació Albert Sidrach agraeix als assistents, participants, patrocinadors, patrocinadors de taula i a totes les persones i organitzacions que ho han fet possible a través de les seves aportacions. Considerant la venda de 800 tiquets de gintònic solidari que els comensals van poder comprar in situ, la gala va concloure amb un total recaptat de 25.000 € en benefici de l’Hospital Sant Joan de Déu, per a la investigació del Sarcoma d’Ewing, càncer infantil. SOBRE L’ASSOCIACIÓ ALBERT SIDRACH Ha estat creada per part de familiars i amics de l’Albert Sidrach, jove que ens va deixar mentre lluitava contra el Sarcoma d’Ewing. Quan es van trobar en aquesta situació, van descobrir que actualment no existeixen tractaments prou eficaços en tots els casos del Sarcoma d’Ewing, ja que es considera una malaltia minoritària i, com a tal, no gaudeix de la mateixa prioritat que les malalties amb una prevalença més elevada. En trobar-se en aquesta situació, van decidir unir-se i formar aquesta associació amb la finalitat de recaptar la quantitat més gran possible de fons per a la investigació del Sarcoma d’Ewing.

-EL NOSTRE CONVIDAT-

CANTEN, BALLEN, JUGUEN... Combinen el teatre amb la música i els titelles, i, espontàniament, hi participa el públic, que majoritàriament és infantil. Entrevista: Revista Mira’m Ens referim al grup musical El Pot Petit, un pot molt màgic ple de música, teatre, cançons i personatges molt divertits. Vam creure que seria una bona idea convidar-los en l’edició extra de Nadal. La jovialitat que irradien s’adiu amb l’alegria que donen les festes que tenim a tocar.

Grup musical El Pot Petit Així doncs, un dia del mes de novembre vam demanar-los una entrevista. Dit i fet: molt amablement ens va atendre l’Helena Bagué, que dalt de l’escenari es converteix en la Jana, cantant i actriu que, juntament amb en Siddartha Vargas, l’actor que pren el personatge d’en Pau, cantant, ba-

llant i tocant la guitarra, componen els dos papers principals d’El Pot Petit. Va ser al local on fan els assajos on ens vam reunir perquè l’Helena Bagué ens expliqués fets, coses i curiositats d’aquest pot màgic que coneixem com El Pot Petit. La conversa va anar així:

- 10 ganes d’ajuntar diferents disciplines i diferents mons. Tots nosaltres, a part d’actors, cantants i músics, també venim del món de la pedagogia. Tant en Siddartha com jo som mestres, i també molts dels components del grup es dediquen a l’àmbit de la docència. Llavors, el que volíem era trobar una manera d’ajuntar les diferents coses. D’acoblar la part pedagògica amb la part artística, i de la confluència d’aquestes disciplines, va sorgir el grup.

Helena amb el seu conte “El lleó vergonyós” Què és El Pot Petit i per què vau triar aquest nom? El Pot Petit és una companyia d’espectacles i un grup de música per a tots els públics. I quant al nom, he de dir que se li va acudir al meu company, en Siddartha. Buscàvem un nom per al grup, i això sempre és una cosa bastant complicada: que encaixi, que sigui de fàcil recordar... Però, de cop li va sortir el nom: El Pot Petit.

Vam entendre que anava molt relacionat amb el que volíem fer. Es diu que al pot petit hi ha la bona confitura, que és una cosa dolça, i la paraula petit s’hi escau perquè ens dirigim a un públic infantil... La sonoritat també era bona. Ens va agradar i així va quedar. A partir de com i de què va néixer El Pot Petit? Va néixer d’una inquietud, d’unes

Es pot definir El Pot Petit com un teatre familiar? Sí. Podríem definir-lo com a grup de música familiar. Potser estem més encarats a la música, tot i que els nostres espectacles tenen un component teatral molt fort. Gats enfadats, lleons amb molta vergonya, dracs que fan la farina plana... Com neixen aquests personatges? Doncs una miqueta neixen en el fet de pensar en coses que puguin connectar amb els nens, i també d’una voluntat de treballar amb les emocions. De coses que costen més de parlar, però que són tan importants en el dia a dia dels infants. Ens agrada

- 12 societat empeny cap a altres camins, i que ja pensen que són grans i expliquen que ja no el agraden aquestes coses que fem nosaltres, si t’hi fixes, durant el concert, mentre acompanyen el germà petit, s’ho passen divinament, ballant totes les cançons sense cap vergonya. Les cançons les creeu vosaltres o feu servir alguns referents? Totes les cançons són de creació pròpia. El que sí que fem servir són diferents estils, és a dir, a partir d’una temàtica que vulguem tractar, escollim quina mena de música hi encaixaria millor.

agafar una emoció que sabem que els nens, en certs moments tenen, com per exemple el tema de la vergonya. A l’hora de donar classes als nens i nenes hem viscut aquesta experiència. És un sentiment que es té de ben petit. Llavors el que fem és personificar-lo en un personatge i, en el nostre cas, sempre escollim un animal per diferents raons: els nens hi connecten més ràpid, els fa més gràcia, ho recorden amb facilitat... Per això tenim lleons vergonyosos, dracs que no són tan dolents com la gent es pensa, gats enfadats, micos divertits... dins del Pot hi ha tota una fauna.

A quines edats van dirigides les vostres cançons? Doncs pel fet de la màgia i per aquest món fantàstic que hi ha dins del Pot, sempre diem que ens dirigim a infants entre tres i set anys. Però sí que és veritat que hi ha nens molt més petitons que amb les nostres cançons s’enganxen moltíssim. A bebès que no tenen ni un any se’ls queden uns ulls com unes taronges mirant l’espectacle. Els mateixos pares ens ho diuen: “No perd detall de tot el que feu i dieu!”. El que té la música és això, que connecta! Per altra banda, als nens amb edats de set o vuit anys, als quals la

Músics, cantants, tècnics de so i de llum, producció... quants components formen el grup? A veure... Comptem i sumem: tretze dalt l’escenari, tres tècnics i tres persones de producció. Total dinou, però sempre hi ha la mama o la tieta que s’afegeixen a la paradeta d’El Pot Petit. Direm que gairebé som una vintena. Per ser membre d’El Pot Petit, què cal ser? S’admeten nous components? I tant! Ens encanta ampliar la família. Només cal estimar la professió, la música i el públic a qui va dirigit. Crec que això és el més fonamental. Dit això, i concretant, cal ser músic, actor, ac-

- 14 cació especial on es deixa veure com pot ser aquest pot petit.

triu o titellaire professional. En les nostres actuacions sempre hi ha dalt l’escenari una mostra de titelles que agraden molt als nens, personatges que tenen veu pròpia, que canten i ballen. Aquest any heu estat celebrant arreu de Catalunya el desè aniversari d’El Pot Petit. Quin dia teniu previst oferir aquest espectacle-concert a Figueres? El 14 de desembre, al Teatre Jardí de Figueres, a les sis de la tarda. Cal dir que quan es van posar a la venda les entrades, en qüestió d’hores es van exhaurir, raó per la qual vam decidir fer

una altra actuació al matí. Per celebrar el desè aniversari vam crear, al seu dia, un concert especial amb tretze músics dalt l’escenari i en el qual s’escenifiquen els temes més emblemàtics que hem desenvolupat durant aquests deu anys, amb la particularitat que es recreen diferents espais del pot petit, on els titelles tenen els seu protagonisme. Quan en Pau i la Jana són dalt de l’escenari, els nens i nenes els han demanat moltes vegades poder entrar a veure què hi ha dins del pot on s’amaguen els titelles. Ara, en aquests concerts, els complaem amb una escenifi-

Com ha evolucionat El Pot Petit durant aquests 10 anys? Jo diria que ha evolucionat d’una manera sorprenent i a la vegada ascendent. Vam començar en Siddartha i jo amb una guitarra fent cançons populars i amb un format molt petit, sense cap recurs de cap mena. A mesura que passaven els anys, vam adonar-nos que cada vegada ens agrada més aquesta feina, que teníem idees per compondre, per fer temes propis. I a partir de la gravació del primer disc vam descobrir que el que fèiem agradava a la gent i que podíem fidelitzar una miqueta les famílies. Amb el fet de tenir el disc a casa, els feia més il·lusió venir als nostres concerts, ja que se sabien la lletra i la música de les cançons. Amb tot això vam anar ampliant la família: vam crear la Melmelada Band i vam augmentar el nombre de components d’El Pot Petit fins a vuit personatges. Ara, en els concerts del desè aniversari, ja en som tretze. Molt a poc a poc hem anat creixent. L’èxit que diu la gent que tenim és fruit d’un treball de deu anys, continuat i persistent. Música i teatre... Com s’engendren les coreografies perquè siguin atractives

- 16

tant per als nens com per als pares? El fet que la música vagi lligada amb un moviment corporal ajuda a entendre la cançó i a donar-li un sentit. Les coreografies que fem a El Pot Petit són coreografies molt senzilletes que pot seguit tothom, que són aptes per a totes les edats i que enganxen de seguida. Segurament, tot plegat és la raó per la qual agraden i són atractives per a tots els públics. És difícil fer interactuar als nens? En el nostre cas la resposta és no. Qualsevol cosa que demanem des de dalt l’escenari de seguida s’engresquen a fer-ho. La veritat és que no ens ha estat difícil fer-los interactuar. Sempre hem tingut una resposta increïble. Entre ells i nosaltres es crea immediatament una comunió que els fa participar en totes les cançons. Què se sent quan des de l’escenari veieu tants nens ballant i cantant les vostres cançons? Molta emoció, molta. És una cosa que es fa difícil d’explicar. Quan componem un tema el fem amb tota la dedicació, mai amb la pretensió que hi hagi milers de persones que cantin aquella cançó. Però si passa, i ets dalt de l’escenari i sents la gent cantant a tot pulmó la cançó que tu has pensat, emociona moltíssim. A mi moltes vegades se’m posa la pell de gallina a cada actuació. Teniu un públic fidel? Si és així, vol dir que us segueix any rere any a tots els espectacles? Tenim un públic molt fidel, molt. Les famílies repeteixen una vegada i una altra, i una altra. És un fet que sorprèn i que et fa pensar que potser hem de canviar d’espectacle, que no es cansin de veure el mateix, però en realitat ens diuen que venen tantes vegades a veure’l perquè durant el concert viuen moments de felicitat, en família, que s’hi troben a gust, que s’ho passen bé, que els fa desconnectar del dia a dia... He de dir que tenim la sort de tenir un públic molt fidel i que ens segueix molt. La música que componeu és diferent a la que escoltàveu quan éreu petits? Potser sí, però tenim referents que segur que es noten en les cançons que estem fent ara. I per posar un exemple us diré que quan era petita escoltava amb molta afició les cançons de l’Àngel Daban. Sempre volia que em posessin la seva casset quan anàvem a passeig en cotxe. El que les famílies m’expliquen ara és un calc del que em passava a mi: pugem al cotxe i no podem arrencar si no sona la vostra cançó! També he de dir que de petita les meves germanes i jo ens sabíem de memòria totes les bandes sonores de les pel·lícules de dibuixos animats de Disney i reproduíem una vegada rere l’altra les coreografies. Suposo que aquests fets es veuen reflectits en la música que fem ara.

Per què enganxen tant totes les vostres cançons? Suposo que hi té molt a veure la temàtica. Busquem històries amb les quals els infants es puguin sentir identificats i que els cridin l’atenció. I a partir d’aquí és potser per on les nostres cançons enganxen. Quina cançó ha tingut més èxit? Si fem cas a les xifres del YouTube, podríem assegurar que la cançó amb més èxit és El lleó vergonyós. Ara mateix té més de vuit milions de visites. Per a una cançó en llengua catalana, és una xifra espectacular. Som un territori petit i tenir vuit milions de reproduccions al YouTube és per nosaltres una gran satisfacció. A banda d’això, hi ha un altre tema que agrada moltíssim i que no pot faltar mai en els nostres concerts: Els pirates. I què cal fer per mantenir-se a primera línia deu anys més? El primer de tot, rodejar-se d’un equip de gent meravellosa: tant els músics que tenim, com la Gemma de producció i tots els altres components... És molt important l’equip amb el qual es treballa. Tant en Siddartha com jo tenim molt clar que sense tota la gent que hi ha al nostre voltant no podríem seguir avançant. I també seguir la feina amb il·lusió i amb esforç i amb ganes de fer

les coses ben fetes. Crec que el conjunt d’aquestes coses és la clau per seguir deu anys més. Les vostres cançons també porten implícit un missatge. Combinar-ho amb la música i la lletra deu representar moltes hores de generar i concebre idees? Sí. Sempre intentem que hi hagi un missatge, que tingui un contingut. Tampoc ens agrada ser alliçonadors ni infantilitzar les coses, però si que ens plau que dins de la cançó hi hagi algun valor i algun missatge. Que s’hi pugui trobar o no no resulta cabdal, però sí que hi sigui. Avui en dia els concerts familiars per a pares i nens gaudeixen de les mateixes condicions d’espai i d’emplaçament dels que es fan per als adults? Doncs ara mateix estem en aquesta lluita. La vam començar ja fa temps, i he de dir que cada vegada hi estem més posats. Amb tot i això, darrerament els ajuntaments i els programadors s’han adonat que és un format que interessa, que ve moltíssima gent a veure’ns i que aquest públic no el pots posar a qualsevol lloc, ni en cap racó de cap plaça, i que no podem actuar sense cap escenari al darrere. Durant molt anys hem hagut de lluitar per canviar aquesta manera de pensar: “Una actuació per a nens pot cabre en qualsevol lloc”.

És relativament molt nou que ens posin en escenaris grans i que puguem tocar en condicions tècniques més que acceptables, tal com es fa per a un grup de música per adults. Per aconseguir-ho hem hagut de batallar molt i ser molt insistents. Ha costat molt, i en segons quins llocs encara costa que ens entenguin el que els demanem que necessitem. Després, quan veuen la magnitud que agafa un concert d’aquestes característiques, s’adonen de la realitat i ens diuen que entenen per què els demanàvem que no podíem actuar en un escenari de tres per dos metres. Realment, costa de fer entendre. Quin plans de futur teniu per al 2020? El 2020 el començarem descansant. Celebrar els deu anys ha estat molt frenètic. Ha estat un any molt boig. Fa uns dies la Gemma va comptabilitzar les actuacions que haurem fet durant aquest any: cent noranta. A més hem tret un disc nou en relació als deu anys d’El Pot Petit, i al mes de novembre ha sortit editat el nostre primer llibre, El lleó vergonyós. Gener i febrer descansem i al març tornarem a arrencar fent una gira per teatres, en espais tancats. I a l’estiu concerts a l’aire lliure. Cal dir que durant l’any 2021 tenim previst treure el nostre cinquè disc.

- 18

La millor opció per a l’hivern:

LLENYES GONZÁLEZ - BATLLE veixen mides més petites per cremar en estufes. Fins a quins indrets lliuren la llenya? Subministrem comandes per tota la comarca de l’Empordà i també a l’altra banda de la frontera. Particulars, restaurants i braseries són els nostres principals clients. Les feines de tallar i estellar la fem nosaltres mateixos a les nostres instal· lacions de Maçanet de Cabrenys i repartim les comandes amb els nostres propis vehicles, tant per la ciutat i pobles com per llocs menys accessibles.

’empresa González – Batlle SC es dedica a la compra i venda de llenya i suro. A l’hivern, combinen els treballs d’estellar, serrar i vendre la fusta d’alzina amb la neteja de boscos: aclarides, tallades, podes... tant per a particulars com per a ajuntaments. També es cuiden de realitzar tallafocs i obertures de línies. Sempre adaptant-se a

les necessitats dels clients. A l’estiu es cuiden de la lleva del suro i la posterior venda, així com tancaments perimetrals de finques forestals. En qualsevol època de l’any es dediquen també a neteges i manteniment de jardins. La llenya la venen tallada a mida, serrada o estellada en ascles que voregen els 35 – 40 cm, tot i que també ser-

Quina és la quantitat mínima per comanda? La comanda mínima és d’una tona, tant si és a granel com en sacs del tipus big bag. La mercaderia sempre va acompanyada del tiquet de bàscula a fi i efecte de garantir el pes lliurat. La llenya que lliurem ha estat assecada durant un període mínim de dotze mesos. Parli’ns del preu de la llenya. Els nostres preus són molt competitius,

perquè ens en cuidem nosaltres mateixos, d’anar al bosc a cercar la llenya i tallar-la a la nostra serradora. A alguns clients els costa de creure que la llenya, al nostre preu, sigui bona. Fins que la veuen i la proven, i llavors ja els fidelitzem. Un altre producte que disposem són els paquets de llenya petita apta per a barbacoa. També tenim estelles per a encendre el foc, un producte que ens demanen molt perquè el foc s’encén més bé que amb carbó o pastilles. Quina classe de fusta és millor per la llar de foc? La fusta, a part de la companyia que fa quan es crema i flameja dins de les llars de foc, és també més econòmica, i la fusta d’alzina és millor que la d’olivera o la de roure, dura més i fa més brasa, per això només ens dediquem a aquest tipus de llenya.

S’han de cuidar els boscos? Els boscos sempre s’haurien de mantenir, d’aquesta manera el rendiment i la productivitat augmentarien considerablement. Malauradament, no és així i és degut a aquest problema que moltes vegades es produeixen els incendis, per això cal tenir cura i respectar el medi ambient.

González – Batlle SC

Urbanització Can Muntada, 7B - 17720 Maçanet de Cabrenys Telèfon / Fax 972 544 301 Mòbils 610 014 251 – 678 108 695 gonzalezbatllesc@hotmail.com

- 20

UNA COMARCA SALUDABLE Més de mig miler d’empordanesos participen en un programa que investiga els hàbits de salut dels habitants de tota la demarcació de Girona, amb l’objectiu de prevenir malalties cròniques de cara al futur.

Un voluntari del programa realitzant una de les proves funcionals realitzades al CAP Josep Masdevall de Figueres. (Foto: FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ).

n equip de professionals de l’IdibGi (Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta) porten unes setmanes treballant a la comarca en el marc del projecte “Girona, regió saludable”, un PECT (Programa d’Especialització i Competitivitat Territorial) que coordina la Diputació de Girona amb el suport de Dipsalut, la Universitat de Girona i la Fundació Salut Empordà. Aquests professionals es cuiden de realitzar un revisió voluntària en proves funcionals i una exploració física a més de mig miler d’empordanesos –més de 2.000 a tota la demarcació de Girona-, per tal de conèixer de prop els hàbits saludables o no que assumeixen les persones que no tenen cap tipus de malaltia crònica. Les enquestes i les revisions del projecte es van iniciar entre els mesos de juny i setembre al Centre d’Atenció Primària (CAP) de Castelló d’Empúries. Des de fa unes setmanes s’han començat

a fer a l’Àrea Bàsica de Salut de Figueres, en concret al CAP Josep Masdevall, on romandran fins aquest mes de desembre, moment en el qual es traslladaran al CAP de Roses. En concret, a Castelló es van realitzar un total de 60 revisions, a Figueres se’n faran un centenar i a Roses una vuitantena, que s’afegiran a les realitzades a l’Escala i a altres municipis de la comarca a principis de 2019. La previsió és que a finals d’any els investigadors de l’IdibGi acabin el treball de camp a l’Alt Empordà i hagin entrevistat a unes 550 habitants. En concret, el programa “Girona, regió saludable” s’estén a tota la demarcació i, quan s’hagi acabat, l’IdibGi haurà entrevistat a més de 2.000 persones de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, la Garrotxa, el Pla de l’Estany, el Ripollès i la Cerdanya oriental. UNA REVISIÓ VOLUNTÀRIA Com es desenvolupa aquesta acció? Des de la Fundació Salut Empordà expliquen que “professionals de l’IdibGi contacten per telèfon amb la persona usuària del CAP, i

en el cas que accepti participar voluntàriament en aquest projecte, se li dona cita per a fer-se una revisió en les mateixes dependències del consultori, en un espai cedit per a l’ocasió. L’estudi consisteix en proves funcionals (electrocardiograma, espirometria, cooximetria), en enquestes de salut i també en una exploració física (pes, alçada, índex turmell-braç)”. Afegeixen que “a partir del 2020, el Projecte PECT abordarà la segona fase d’estudi,

en què els voluntaris d’aquesta primera etapa tindran l’opció de ferse una ressonància de cos sencer, entre d’altres proves que aportaran una informació molt sòlida de l’estat de salut de la població. Amb aquest projecte es volen conèixer aquells factors que impacten directament en la salut de la població adulta tant de l’Alt Empordà com del conjunt de la demarcació de Girona”.

- 22

Grup de treball del programa Pacient Expert Catalunya, desenvolupat fa uns mesos a l’Escala. (Foto: FUNDACIÓ SALUT EMPORDÀ). A efecte mèdics i assistencials, els factors que impacten de forma clara en la salut de les persones són els diferent estils de vida (sedentari o esportiu i les seves variables), característiques sociodemogràfiques i econòmiques, discapacitat, memòria, qualitat de vida, suport social, medicació o prevalença de factors de risc i de malalties cròniques. Els responsables de la iniciativa remarquen que “d’aquesta manera, es podran detectar quines són les intervencions més adequades per implantar a la comarca en relació a la promoció de la salut i el benestar i en la prevenció de malalties cròniques, i, alhora, millorar les polítiques públiques”.

“Amb aquest projecte es volen conèixer aquells factors que impacten directament en la salut de la població adulta tant de l’Alt Empordà com del conjunt de la demarcació de Girona” PROGRAMA PACIENT EXPERT Sense que tingui relació amb l’acció que comentem, però si que la pot complementar, entre la primavera i l’estiu passat l’Àrea Bàsica de Salut de l’Escala ha posat en marxa el programa Pacient Expert Catalunya, una iniciativa que s’integra en el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat del Departament de Salut de la Generalitat. En concret, es tracta de formar grups d’usuaris amb una malaltia crònica en comú, perquè s’ha vist que el treball conjunt comporta beneficis i avantatges en salut comunitària, a més d’obtenir un alt grau de satisfacció per part dels participants. La posada en comú permet als membres del grup aprendre dels altres, disminuir el sentiment de soledat, afrontar experiències difícils i promoure canvis d’hàbits que millorin la seva qualitat de vida. Per a cada patologia crònica que contempla el programa, es va definir un grup conduït per un pacient expert concret. De cada malaltia es van realitzar nou sessions d’una hora i mitja de durada, impartides un cop a la setmana al llarg d’uns dos mesos i mig. Inclouen una part teòrica i una de pràctica i el nombre de participants es va limitar a una dotzena, tot i que només hi podien acudir per recomanació directa del metge de família.

- 24

ELS ÀPATS DE NADAL

Lluís Planas

l nom del mes de desembre li ve del calendari romà de quan solament tenia deu mesos i aquest era l’últim. Ja des de temps immemorials, és un mes de grans festivitats on les famílies es reuneixen al voltant d’una taula per gaudir de beures i menjars. Antigament i a molts indrets hi tenia lloc la matança del porc i el refranyer popular ja ens ho diu: “Mes que entra amb llardons i surt amb torrons”. Mes d’il·lusions per la mainada amb el tió, i pels grans el somni de les loteries, els jocs d’atzar i les quines que a la nostra comarca es fan arreu. Però sobretot amb la voràgine del consumisme, sensació que tothom hi està d’acord, els que venen i els que compren, ja siguin regals o queviures per als àpats on les famílies s’ajunten per celebrar les festes de Nadal, i solen ser sempre fora de l’habitual: escudelles, canelons, bons rostits, bons vins i caves, i per acabar unes bones postres on no hi falten les neules i els torrons. L’any 1267, se signava a Barcelona la concòrdia de pau amb Joan II. Per celebrar-ho hi va haver un solemne dinar per a gairebé cent comensals a la sala major del Palau Reial, és a dir al Saló del Tinell.

Capó farcit Segons consta en la documentació conservada en l’Arxiu de la Corona d’Aragó, per l’àpat reial d’aquell Nadal es van consumir: 31 moltons, 350 ous, 30 parells de conills,12 parells de perdius, 36 parells de capons, 5 parells d’oques, 5 quarteres de pa, (una quartera de pa equivalia a 55 quilos) 228 quartans de vi, (el quartà equivalia a l’entorn de 6 litres) 10 sous de neules i altres coses. Déu n’hi do l’àpat que va fer la noblesa catalana en aquell any. A més, també s’hauria de tenir en compte que

els convidats a la vigília havien menjat cols amb panses, peix, cigrons, i per acabar, castanyes amb neules. Les neules sembla ser que possiblement per aquells reculats temps eren planes, semblant a una hòstia i portaven senyals i emblemes, i a vegades llegendes amb textos religiosos curts que es titllaven de “Suplicaciones”. La forma cilíndrica que les coneixem avui en dia tenen el seu origen en l’any 1703, quan un flagell d’una terrible pesta tenia els barcelonins molt afectats, aclaparats i abatuts. Les perspectives per aquell Nadal eren molt poc falagueres, i aleshores per aixecar l’esperit de la població el gremi de confiters i pastissers van convocar un concurs per premiar dos dolços nous, que reunissin les condicions de bona sanitat, que es conservessin per temps indefinit sense malmetre’s i que es poguessin vendre a un bon preu. Un d’aquests dolços s’havia de semblar a una pedra, i l’altre a un pergamí. Les autoritats van aprovar el projecte i es van comprometre a propagar-los i a recomanar-los. El concurs fou publicat el dia 27 d’octubre, i en el qual van participar-hi tretze agremiats. El premi concedit al primer dolç fou per una presentació d’en Pere Torró feta amb mel, avellanes i pinyons, el qual semblava una pedra de granit. L’altre premi fou concedit a una mena d’hòstia grossa, farcida i cargolada com un pergamí enrotllat. La va presentar el confiter Pere Xercavins. El dia 2 de desembre en crida pública pel nunci de la ciutat s’anunciava la introducció dels dos nous dolços on hi quedaven paleses les condicions que havien de reunir i on també es recomanava el seu consum des del dia de la Puríssima (8 de desembre) fins el dia de la Candelera (2 de febrer). El bisbe va ordenar als sacerdots que els diumenges recomanessin des de la trona les noves llaminadures. Per aquells temps també pensaven i creien que els torrons havien d’ésser fets amb ametlles, avellanes, pinyons i mel. Tot altre ingredient es considerava impropi del Nadal. Lluis Planas

- 26

Josep Cruañas ensenya l’art de l’aquarel·la. El pintor obre les portes del seu taller a tothom qui vulgui iniciar-se en aquesta tècnica. acompanyar totes aquelles persones que volen endinsar-se en el món de l’aquarel·la. Tot i que l’artista considera que “pintar no s’ensenya, se n’aprèn”, assenyala que “els pintors d’experiència podem acompanyar aquest aprenentatge, hi ha molta gent que comença i necessita una mica d’orientació”. L’artista vol convertir el seu taller en un espai on compartir aprenentatges i experiències, combinant les sessions a dins el seu estudi amb sortides a l’exterior, per entrar en contacte amb el paisatge com a fons d’inspiració.

L’artista amb la colla dels dissabtes l pintor Josep Cruañas sempre ha vist l’aquarel·la com una eina més per expressar-se, al mateix nivell que l’oli i darrerament encara ha potenciat

més aquesta tècnica. “L’aquarel·la és molt senzilla pel que fa als materials, molt interessant i agraïda” assenyala. Ara des del seu estudi, situat a Capmany, ofereix tallers d’iniciació per

El taller del pintor està ubicat a la seva casa de Capmany on el pintor resideix des de fa més de quinze anys. És l’espai on l’artista imagina i pinta des de fa anys aquells paisatges suggeridors, nostàlgics i romàntics de ciutats que l’han captivat, un espai envoltat de llum i de zones on sortir a passejar i pintar al natural.

El pintor a Llançà Cruañas és un pintor de llarga trajectòria, de tècnica rigorosa i de forta personalitat. Sempre ha buscat que el tema l’emocioni, perquè flueixin en ell les ganes de pintar. Ara aquesta emoció la troba també fent classes de pintura: “Em van demanar fer un taller al Col·legi de Metges de Barcelona i em vaig divertir, vaig veure que era una cosa que em motivava” assenyala. Més tard va fer una classe magistral de talent artístic a alumnes de primària de l’escola Sant Narcís de Girona i va visitar l’escola Sant Pau de Figueres on els alumnes van tenir l’oportunitat de gaudir i aprendre de la tècnica del pintor.

“El taller del pintor està ubicat a la seva casa de Capmany on el pintor resideix des de fa més de quinze anys”

Josep Cruañas a l’escola de Capmany

- 28

Josep, a l’escola Sant Pau de Figueres L’escola de Capmany també va visitar l’estudi de l’artista on encara dona forma a les obres que després exhibeix. Precisament Cruañas participa ara en una col·lectiva a la galeria El Claustre de Figueres. Mentrestant ha seguit potenciant el vessant més pedagògic de l’art i ara es proposa “crear un club d’amics que surten a pintar a l’aquarel·la”. Tothom que tingui ganes, inquietud i motivació per aprendre aquest art pot posar-se en contacte amb el pintor i descobrir “que l’aquarel·la és fàcil d’aprendre i els resultats són molt gratificants”. La seva pretensió a través d’aquests tallers és: “potenciar l’estil i el camí que vulgui fer cada pintor, és important que no els dicti la manera en què han de pintar” conclou.

“L’aquarel·la és molt senzilla pel que fa als materials, molt interessant i agraïda” assenyala. Josep Cruañas va néixer el 1942 a Maià de Montcal, un petit poble situat a la Garrotxa, Girona. Des de molt aviat es va interessar per a l’art, per això, als 15 anys va començar a assistir a classes de dibuix a l’Escuela de Arte de Banyoles, que dirigia Joan de Palau i també freqüentava l’estudi del pintor Joan Sibecas a Figueres. El seu recorregut formatiu va continuar a Barcelona, circumstància aquesta, que li va permetre anar a classes de pintura al natural al Real Círculo Artístico i Sant Lluc. Tot i ser considerat un artista autodidacte, aquests contactes amb estudis i tallers de dibuix i pintura li han servit com a punt de partida per a dedicar-se més tard a la que ha estat, des de sempre, la seva màxima passió. Ja han passat més de cinc dècades de la seva primera exposició, i en tot aquest temps ha realitzat més d’un centenar d’exposicions individuals al voltant de tot el món.

Tastets Qualia,

novetat d’aquest Nadal a l’spa de Figueres T’agradaria poder provar els diferents massatges que es fan a Qualia? Aquest Nadal, Qualia Centre Wellness incorpora un pack nou: els Tastets Qualia. Es tracta d’un pack de cinc experiències que es podran gaudir durant sis mesos. El client podrà triar d’entre tots els massatges que es fan al spa de Figueres, quins li fan més gràcia i se li farà una versió reduïda (30 minuts). D’aquesta manera, podrà saber què se sent quan es rep un massatge aiurvèdic de l’Índia, o de xocolata, o amb pedres de quars rosa o ametista, o un massatge amb pindes calentes o amb cristalls de sal, o bé què és el tractament facial que fan al centre (la bioteràpia integrativa), o com és una sessió de diatèrmia per reafirmar el rostre o alleujar el dolor muscular. A més d’aquest nou pack, Qualia ha preparat nous packs per aquest Nadal: nous massatges que estaran en promoció aquests dies; un pack que combina massatge i infusions per casa; un pack amb un xec regal amb un import predefinit, un oli i infusions per casa... A més, com és habitual, es podran triar entre l’àmplia varietat de

massatges i serveis de la carta, renovada recentment. Entre els nous massatges que s’ofereixen, hi ha el Ritual Surya (un massatge aiurvèdic de 40 minuts), el Nadi Duett (un ritual en parella amb spa, jacuzzi, massatge aiurvèdic, cava i bombons,

que estarà en promoció), el Ritual Ametista (un massatge amb pedres d’ametista que eleva el nostre nivell d’energia). Els xecs regal es poden recollir al mateix centre o bé fer-los online a través del web: www.qualia.cat.

5.400 “protagonistes” a la Cursa de la Dona de Figueres

a quarta edició de la Cursa de la Dona de Figueres, organitzada pel Grup Iris, va batre un nou rècord d’assistència amb un total de 5.400 participants.

- 32

Més de 400 voluntaris i empreses patrocinadores van fer possible, el passat 10 de novembre, l’èxit d’un esdeveniment solidari sense precedents destinat a la lluita contra el càncer que afecta majoritàriament a la dona. La majoria d’assistents, de totes les edats, van recórrer els cinc quilòmetres del recorregut caminant o corrent. Les dues primeres dones en travessar la línia d’arribada van ser Carmen Maria Rodríguez i Sònia Bassas.

Presentació Cursa i Samarreta

“Els ingressos de la cursa es destinen any rere any a projectes d’investigació i a la lluita contra el càncer de mama.”

- 34

LA FIRA DELS MARATONIANS La Fira del Corredor va obrir les portes el passat 30 de novembre a la Casa Empordà de Figueres. Com cada any va ser punt de trobada de corredors i aficionats de la comarca i d’arreu de Catalunya, i punt de recollida de dorsals per la quarta edició de la mitja Marató. Aquest any es va comptar amb la presència del periodista esportiu Xavier Bonastre que va presentar el llibre 100 Històries del córrer. També van participar establiments relacionats amb la salut com Santiveri, Fisio3, el Centre de podologia i Biomecànica Elena Andrada o de l’esport com Olímpia entre d’altres.

Enric Casanova de la botiga Santiveri

Drets: Montserrat Rigall, periodista, Mohamed El Ghazouany (dret a l’esquerra), José Luis Cruz (anorac blanc), Radouane Nour, Dmitrijs Serjogins, Xavier Bonastre i Jackeline Gómez. Ajupits: Francesc Pous, director de la cursa, Sergi Ariaca, Carmen María Rodríguez, Meritxell Soler i Abel Casalí.

Xavier Bonastre, periodista esportiu

Fisio3 FIGUERES

Elena Andrada. PodĂ˛loga

- 36

ESPORT, SALUT I SOLIDARITAT A LA MITJA MARATÓ DE FIGUERES

ORGANITZACIÓ DE LA MITJA MARATÓ DE FIGUERES

principis de desembre, més d’un miler de participants, van sortir de davant la Torre Galatea de Figueres per córrer els 10 km i 21 km de distància habituals de la Mitja.

Els guanyadors de la prova dels 21 quilòmetres van ser el corredor letó Dimitrijs Serjogins i la manresana Meritxell Soler. El podi masculí el van completar Mohamed El Ghazouany i Samir Ait Bouychamane, mentre que Sílvia

Segura i la madrilenya Victoria Pradilla van ocupar el segon i el tercer calaix del podi femení, respectivamente. Pel que fa a la prova dels 10 quilòmetres, el triomf va tornar a ser per a Enric Roura, seguit per Enric Voldu i Ferran Coll, mentre que Anna Puigvert va vèncer en categoria femenina, seguida de Berta Bover i Cristina Vilarnau. A banda, el quilòmetre llançat, que reconeix el bon ritme del corredor i la corredora més ràpids en els primers 1.000 metres, se’l van adjudicar Jan Banyona i Meritxell Soler. Aquest any han estat reconeguts per la seva implicació i participació diverses Associacions sense ànim de lucre com l’Institud Gutmann, l’Associació, Club d’Atletisme de Figueres, Carles Soler amb “Els Reptes del Dr. Soler”, l’Associació Donants de Sang i l’Associació ONA de Figueres.

Anna Puigvert 10km

Enric Roure, 10km, acompanyat de les voluntaries de la cursa

Sortida des de Torre Galatea

- 38

Maçanet de Cabrenys va gaudir el passat més de novembre d’una intensa activitat social, esportiva, gastronòmica i cultural amb la dissetena Fira de la Castanya, amb les jornades gastronòmiques i la Festa Major per sant Martí. Es van coure uns 150 quilos de castanyes i hi va haver una gran afluència de gent durant tot el dia, sobretot al matí. Tot el poble es va mobilitzar per la fira, des de l’AMPA als voluntaris de la carpa central amb la venda de productes derivats de la castanya com pastissos, licors, melmelades, mels i farines, així com les castanyes de degustació. Fotos: Nuri Brugat

“LA CASTANYA”, LA PROTAGONISTA DEL POBLE DE

MAÇANET DE CABRENYS

VIII TROBADA DE RANXOS DE CATALUNYA 2019

A ALBONS

Albons va acollir el passat mes de novembre la vuitena trobada de ranxos, escudelles i sopes històriques de Catalunya. Un any més es van reunir les colles de Capmany, Castellterçol, Gelida, la Seu d’Urgell, Montmaneu, Ponts, Verges, Vidreres i Albons. Una gran afluència de visitants van omplir la plaça mentre els membres de cada colla cuinaven els seus ranxos. Al llarg del matí van programar diverses activitats, entre les quals va destacar una exposició de tractors i motos antigues. La trobada és una iniciativa de la Federació d’Escudelles, Ranxos i Sopes Històriques de Catalunya que té per objectiu agrupar totes les colles d’arreu del territori que elaboren aquestes menges tradicionals. Fotos: Nuri Brugat

Cuiners de l’arròs d’Albons

Associació de Ranxos de Capmany

Joan Hostench, (alcalde d’Albons) i senyora, acompanyats de la seva neta.

- 40 Els passats dies 6 i 8 de desembre va iniciar les seves representacions El Pessebre Vivent de Navata en dues representacions: a dos quarts de set i a dos quarts de vuit. L’esdeveniment va comptar amb una participació de més de 120 figurants. Un miler de visitants van poder presenciar les 40 escenes de dins de les cases particulars dels carrers Paroles i Muralla del nucli antic del municipi. La novetat d’enguany és la incorporació de l’infern amb els dimonis i la carnissera. El recorregut de les diferents escenes s’inicià amb un caldo de Nadal i es va acabar amb una xocolatada per tots els visitants. Fotos: Nuri Brugat

L’INICI DELS PESSEBRES VIVENTS A L’EMPORDÀ,

COMENÇA PEL DE NAVATA

- 42 VÍDEO CARTOGRÀFIC ESPECTACULAR, PUNT DE PARTIDA DE Amb un espectacle visual projectat a la façana de la Casa Empordà, l’Ajuntament de Figueres va encendre els llums nadalencs de la ciutat. Aquest any també s’ha instal·lat una gran bola de llums a la plaça de l’Escorxador. Com cada any a la Rambla torna el Mercat de Nadal amb 28 paradetes que ofereix als visitants tota mena de productes per aquestes festes: tions, vi calent, caganers, regals, productes d’elaboració pròpia com embotits, dolços i torrons... El Mercat de Nadal de Figueres estarà obert fins al 24 de desembre. Fotos: Nuri Brugat

LES FESTES DE NADAL A FIGUERES

Comarcat ‘` agenda de l’‘E ' mporda

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS, FIRES i ACTIVITATS FIGUERES Mercat de Nadal Fins al 24 de desembre, venda d’objectes nadalencs, productes agroalimentaris, plantes i avets. Casetes de fusta a la Rambla. Els dies 21 i 28 a les 18.30 h, visita guiada per a adults «Nadal a Figueres: il· luminats per Dalí». Organitza l’Oficina de Turisme. Activitat gratuïta. Reserva prèvia al 972 503 155. Museu de l’Empordà Fins al 12 de gener, exposició: «Eudald de Juana i la transgressió de la forma. Artistes, cossos, afinitats, dissemblances». Fundació Clerch i Nicolau ALBANYÀ Observatori astronòmic. Batejos astronòmics (sessions en català). El dia 31 a les 18 h. Informació al tel. 972 542 020. ARMENTERA Sala Nova. Els dies ,25 i 26 quina a les 19 h. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Ecomuseu La Farinera. Fins al 12 de gener, exposició «Tot un món de pedra seca. El patrimoni dels més humils, a l’Alt Empordà», entrada gratuïta. De dimarts a divendres de 10 a 14 h, dissabtes de 10 a 14 h, i de 16 a 18 h, diumenges de 10.30 a 13.30 h. Tancat els dilluns i els dies 25 i 26 de desembre. LLERS

Pessebre vivent. Els dies 22, 25, 26, 29 i 30 hi haurà representació a les 18 i a les 19 h. Organitza Brullersenca Associació Juvenil. PAU Pau Jazz Project. Tots els divendres (de 19 a 22 h), música en viu del quintet empordanès de Malcom Bradshaw, Bernie Greenwood, Jaume Ambròs, Lluís Riera i Rufo Iranzo, a la Sala Teatre. Entrada lliure. Informació 972 552 252. ROSES Espai Cultural la Ciutadella Obert de dimarts a dissabte, de 10 a 17 h. Diumenges, de 10 a 14 h. Dilluns tancat, excepte festius, de 10 a 14 h. Activitats familiars autoguiades, La motxilla d’en Milfulles, Safari al museu, Passejades d’història i aniversaris culturals. Informació: 972 151 466. Castell de la Trinitat Obert dissabtes, d’11 a 17 h, i diumenges, d’11 a 15 h. Activitats familiars autoguiades El joc del castell i Un mirador fortificat. SANT PERE PESCADOR Cada dimarts, de les 16 a les 17 h, taller de memòria per a majors de 65 anys, al Casal Cultural. Organitza el Consell Comarcal de l’Alt Empordà. VILADAMAT Quines. Local Social. Els dies 22, 25, 26 i 29 a les 18 h. DISSABTE 21 FIGUERES De 8 a 20 h, a la Rambla, mercat de

brocanters i del col·leccionista. Biblioteca Fages de Climent A les 12 h, hora del conte (+ 5 anys), A de Brossa, a càrrec d’Assumpta Mercader. DARNIUS Plaça Major. A les 19 h. pessebre Vivent. Organitza el Pessebre Vivent de Darnius. PERALADA Visita guiada. A les 16 h, ruta literària Què us diré? Ramon Muntaner i Peralada. Inscripció prèvia al 972 538 840. SANT CLIMENT SESCEBES A les 18 h, encesa de llums i cantada de nadales per la Coral de Sant Climent, a la plaça Carles Cusí. SANT PERE PESCADOR A les 16 h, Caga Tió amb el grup Viri Virom, a la plaça de l’Església. A les 17 h, Escape Room, al Centre Cívic. Organitza l’Espai Jove de Sant Pere Pescador. VILA-SACRA a les 21 h al Centre Cívic Quina Eròtica DIUMENGE 22 FIGUERES Sala Erato. A les 17.30 h, ball amb Xanadú duet. VILAFANT Centre Cívic Les Mèlies. A les 18 h, quina del Club esportiu Vilafant. AGULLANA Sala d’actes de l’Ajuntament. A les 12 h, inauguració del pessebre muntat per la mainada d’Agullana, a càrrec

del Bisbe de Girona, Mn. Francesc Pardo. AVINYONET DE PUIGVENTÓS A la tarda, Cagatió a la Societat. DARNIUS Plaça Major. A les 19 h, pessebre Vivent. Organitza el Pessebre Vivent de Darnius. PERALADA A les 19 h, pessebre Vivent al Parc Històric del Castell de Peralada. SANT PERE PESCADOR

La Ciutadella de Roses

A les 18 h, quina de l’AMPA Llagut, al Centre Cívic. Organitza l’AMPA de l’Escola Llagut. DILLUNS 23 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 16.30 h club de lectura de tarda, obra La vida té aquestes coses, d’Àngels Bassas.

A les 19.20 h, club de lectura del vespre, obra El amor en los tiempos del cólera de Gabriel García Márquez. SANT PERE PESCADOR De les 10 a les 13 h i de les 16 a les 20 h, Parc de Nadal, al Pavelló esportiu. Organitza l’Ajuntament de Sant Pere Pescador.

DIMARTS 24 ALBANYÀ Plaça Major. A les 18 h, Cagatió. SANT PERE PESCADOR De les 10 a les 13 h i de les 16 a les 20 h, Parc de Nadal, al Pavelló esportiu. DIMECRES 25 FIGUERES A la Rambla. A les 11.30 h, ballada de sardanes amb la cobla Rossinyolets. AGULLANA A les 19 h, quina a la Societat la Concòrdia, a benefici de l’AMPA, Club Esportiu d’Agullana i Societat la Concòrdia. PERALADA A les 19 h, Pessebre Vivent al Parc Històric del Castell de Peralada. SANT CLIMENT SESCEBES A les 21 h, Quina a la sala de ball La Concòrdia. DIJOUS 26 PERALADA A les 19 h, pessebre Vivent al Parc Històric del Castell de Peralada. VILA-SACRA A les 18,30 h i fins el dia 12 de gener, Quina Benéfica al Centre Cívic. DIVENDRES 27 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 17 i a les 18 h, contes per a nadons (- 3 anys), Contes que respiren calma, d’Olga Cercós. Dues sessions amb un màxim de 25 famílies per sessió. Inscripcions a la biblioteca. DISSABTE 28 FIGUERES

Pessebre Vivent de Peralada Biblioteca Fages de Climent. A les 12 h, hora del conte (+ 3 anys), Fum, fum, fum... Fumera de Bel Contes. VILAFANT Centre Cívic Les Mèlies. A les 18 h, Recepció del Patge Reial. AGULLANA A les 19 h, quina a la Societat la Concòrdia, a benefici de l’AMPA, Club Esportiu d’Agullana i Societat la Concòrdia. ALBANYÀ A la sala. A les 18 h, quina. PERALADA Visita guiada. A les 16 h, La Peralada Medieval. Inscripció prèvia al 972 538 840. SANT PERE PESCADOR A les 16 h, recollida de cartes i taller de fanalets amb la Companyia La Minúscula, al Pavelló esportiu. VILA-SACRA A les 19 h, i dies 28 i 29, Pessebre Vivent a l’església i Palau de l’Abat.

DIUMENGE 29 AGULLANA A les 18 h, ball de tarda amb Xavi de Roses, a la sala Polivalent. DARNIUS Església Parroquial. A les 18 h, concert amb El contrabaix viatger. PAU Centre Cívic. A les 18 h, quina de l’AMPA de l’escola de Pau. PERALADA A les 19 h, pessebre Vivent al Parc Històric del Castell de Peralada. SANT CLIMENT SESCEBES De les 17 a les 19 h, visita del carter reial, al pati de la Rectoria. Xocolata i melindros per a tothom. DIMARTS 31 SANT PERE PESCADOR A les 00.30 h, gran festa de Cap d’Any, al Centre Cívic.

SAMEDI 21 FIGUERES De 8 h à 20 h, marché brocante et du collectionneur. Bibliothèque Fages de Climent À 12 h, heure du conte (+5 ans), A de Brossa, avec Assumpta Mercader. DARNIUS Place Majeur. À 19 h, crèche de Noël vivant. Organise le Pessebre Vivent de Darnius. PERALADA Visite guidée. À 16 h, route littéraire Què us diré? Ramon Muntaner i Peralada SANT CLIMENT SESCEBES À 18 h, inauguration des lumières de Noël et chants de Noël avec la Coral de Sant Climent à la place Carles Cusí.

Rambla de Figueres

DIMANCHE 22 FIGUERES Salle Erato. À 17.30 h, bal avec Xanadú duet. VILAFANT Centre Cívic Les Mèlies. À 18 h, “Quina” du Club Esportiu Vilafant. AGULLANA Salle de conférences de la Mairie. À 12 h, inauguration de la crèche de Noël fait pour les enfants d’Agullana, avec le l’Évêque de Girona, Mn. Francesc Pardo. AVINYONET DE PUIGVENTÓS Au aprés-midi, “Cagatió” à la Societat. DARNIUS Place Majeur. À 19 h, crèche de Noël vivant. Organise le Pessebre Vivent de Darnius. PERALADA À 19 h, crèche de Noël vivant au Parc Històric du Château de Peralada. SANT PERE PESCADOR À 18 h, “Quina” de l’AMPA Llagut, au Centre Cívic.

Ortganise l’AMPA de l’école Llagut. LUNDI 23 FIGUERES Bibliothèque Fages de Climent. À 16.30 h, club de lecture avec l’oeuvre La vida té aquestes coses, d’Àngles Bassas. À 19.20 h, club de lecture avec l’oeuvre El amor en los tiempos del cólera de Gabriel García Márquez. SANT PERE PESCADOR De 10 h à 13 h et de 16 h à 20 h, Parc de Noël, au pavillon sportif. Organise la Mairie de Sant Pere Pescador. MARDI 24 ALBANYÀ Place Majeur. À 18 h, “Cagatió” SANT PERE PESCADOR De 10 h à 13 h et de 16 h à 20 h, Parc de Noël, au pavillon sportif. Organise la Mairie de Sant Pere Pescador. MERCREDI 25 FIGUERES À 11.30 h, à la Rambla, Sardanes avec la cobla Rossinyolets. Organise Foment de la Sardana Pep Ventura. AGULLANA À 19 h, “Quina” à la Societat La Concòrdia, au profit de l’AMPA, Club Esportiu d’Agullana et Societat La Concòrdia. PERALADA À 19 h, crèche de Noël vivant au Parc Històric du Château de Peralada. SANT CLIMENT SESCEBES

À 21h, “Quina” à la salle de bal La Concòrdia. Organise l’Associació de Joves de Sant Climent. JEUDI 26 PERALADA À 19 h, crèche de Noël vivant au Parc Històric du Château de Peralada. VILA-SACRA À 18.30 h, et jusqu’au 12 janvier, “Quina” bénéfique au Centre Cívic. VENDREDI 27 FIGUERES Bibliothèque Fages de Climent. À 17 h et à 18 h, contes pour bébés (-3 ans), Contes que respire calma d’Olga Cercós. Deux sessions avec un maximum de 25 familles par session. Incriptions à la bibliothèque. SAMEDI 28 FIGUERES Bibliothèque Fages de Climent. À 12 h, heure du conte (+3 ans), Fum, fum, fum... Fumera de Bel Contes. VILAFANT À 18 h, au Centre Civic Les Mèlies, réception au Page Royal. AGULLANA À 19 h, “Quina” à la Societat La Concòrdia, au profit de l’AMPA, Club Esportiu d’Agullana et Societat La Concòrdia. ALBANYÀ À 18h, à la salle, “Quina”. PERALADA Visite guidé. À 16 h, La Peralada Medi-

eval. Inscriptions au 972 538 840. SANT PERE PESCADOR À 16 h, collecte de cartes et atelier de lanternes de Noël avec la Compànyia La Minúscula, au pavillon sportif. Organise la Mairie de Sant Pere Pescador. VILA-SACRA À 19 h, crèche de Noël viant à l’église Palau de l’Abat. DIMANCHE 29 AGULLANA À 18 h, bal avec Xavi de Roses à la salle polivalent. DARNIUS À 18 h, à l’église, concert avec El contrabaix viatger. Organise la Mairie de Darnius. PAU À 18 h, au Centre Cívic, quina de l’AMPA de l’école de Pau. PERALADA À 19 h, crèche de Noël vivant au Parc Històric du Château de Peralada. SANT CLIMENT SESCEBES De 17 h à 19 h, visite du Facteur Royal, au cour de la Rectoira. Chocolat pour tout le monde. VILA-SACRA À 19 h, crèche de Noël vivant à l’église Palau de l’Abat. MARDI 31 SANT PERE PESCADOR À 00.30 h, gran réveillon au Centre Cívic. Organise la Mairie de Sant Pere Pescador.

- 52

LES TRADICIONS DE NADAL A CATALUNYA religiós i d’altres representen el culte a la natura. COM SE CELEBRA EL NADAL A CATALUNYA? 13 de desembre, Santa Llúcia Aquest dia, preludi de les festes de Nadal, començava antigament la Fira de Santa Llúcia. Actualment, la data s’avança i la Fira comença cap a final de novembre. Arreu del país s’organitzen fires on es posen a la venda els arbres de Nadal, les figuretes del pessebre i tota l’ornamentació de les festes nadalenques. La fira sol durar fins al dia 24 de desembre, és a dir, la vigília de Nadal.

adal, en el món occidental, és una festa d’origen religiós que se celebra el 25 de desembre i commemora el naixement de Jesucrist. L’origen

d’aquesta celebració, però, prové del món pagà, ja que coincideix amb el solstici d’hivern en què el dia comença a allargar-se de nou. Cada país té les seves pròpies tradicions que de vegades tenen un gran contingut

24 de desembre, la nit de fer cagar el tió Aquesta és una de les nits màgiques de l’any, especialment per a la mainada. El tió és un personatge nadalenc molt important, parent de l’arbre de Nadal nòrdic. Sembla que no hi ha una data concreta per explicar l’ori-

- 54 D’acord amb les tradicions paganes, la celebració del Nadal està dedicada al solstici d’hivern, que el cristianisme va transformar donant-li un caire religiós i convertint-la en el dia en què va néixer Jesús. És típic fer un gran dinar familiar, amb escudella i carn d’olla, pollastre farcit, cava, torrons, neules i fruits secs. També es fa una llarga sobretaula en què els més petits reciten poemes, es canten nadales, en un ambient distès al voltant del pessebre o de l’arbre de Nadal. Es desitja pau, felicitat i joia a tot el món. Les dites més típiques del dia són: Per Nadal, cada ovella al seu corral! Per Nadal, qui res no estrena res no val! gen d’aquesta tradició catalana i que tampoc no hi ha una sola explicació sobre els seus inicis. Es creu que es pot relacionar el tió amb el fred de l’hivern i amb la llenya utilitzada per escalfar-se i fer foc. Sembla, doncs, que l’escalfor i la llum d’aquestes fustes o tions cremant eren el millor regal que es podia rebre en les glaçades nits de desembre; d’aquí vindria la idea que un tronc de fusta esdevingués un element màgic, capaç de fer regals. Més endavant, simbòlicament, la llum i la calor del tió van començar a transformar-se en altres tipus de regals, com ara dolços, neules i torrons. A mesura que van anar passant els anys, aquesta tradició va anar evolucionant fins a transformar-se en la que coneixem actualment: un tronc, sovint decorat amb

una cara, potes, manta i barretina. Uns dies abans de Nadal, normalment per Santa Llúcia, es tria un tronc, que es disfressa, s’abriga i s’alimenta fins al dia 24 a la nit o 25 al migdia. El tió es tapa amb una manta, es col·loca a la vora del foc, i els nens i les nenes (i molts adults també!) piquen el tronc amb bastons i canten una cançó perquè el tió cagui els regals que té amagats. Finalment, s’aixeca la manta que el cobreix i s’agafa el regal que ha cagat. Caga tió, avellanes i torró no caguis arengades, que són massa salades, caga torronets, que són dolcets, i també molts regalets! 25 de desembre, dia de Nadal

Els Pastorets, el pessebre i el pessebre vivent Amb la panxa plena i el cor content, la tarda del dia de Nadal, s’acostumava a anar a veure la representació dels Pastorets. En alguns barris i pobles encara perdura aquesta tradició. És una obra de teatre que explica la història del naixement de Jesús. El pessebre també és l’escenificació del naixement de Jesús, que es reprodueix amb figures plàstiques. Consisteix a instal·lar en algun lloc de la casa unes figures, col·locades seguint un ordre determinat, que simbolitzen l’arribada de Jesús al món. En un lloc destacat del decorat hi ha l’escena del naixement amb l’infant Jesús; la seva mare, Maria; el seu pare, Josep; el bou i la mula, i s’envolta amb caminets, rierols, molsa, pedretes, figures de pastors i els Reis Mags.

- 56 va, de felicitat per al Nadal. En aquests darrers temps s’estan implantant a tot Catalunya els pessebres vivents, que escenifiquen els fets nadalencs en paratges bucòlics de cada població i amb persones com a figures. 26 de desembre, Sant Esteve És una festivitat considerada una mica com la continuació del dia de Nadal; es tracta de poder-se reunir amb la resta de la família amb qui no s’ha pogut estar el dia de Nadal. A Catalunya també és un dia festiu. El dia està centrat en el dinar; es comença més tard del compte i s’aprofiten les restes del dinar de Nadal, i per això se solen fer canelons.

Pessebre Vivent de Peralada Un dels elements més característics del pessebre català és el caganer. El caganer és una figura dels pessebres de Catalunya, sovint amagada en un racó, darrere d’un arbust, on fa les seves necessitats a l’aire lliure. Va vestit, generalment, amb camisa blanca,

pantalons foscos, faixa i barretina vermelles, sovint amb pipa. Lluny de ser ofensiu o groller, el caganer retorna a la terra allò que d’ella prové, adobant la terra del pessebre i fent-la fecunda per a l’any següent. Es considera un símbol de salut i prosperitat i, en definiti-

28 de desembre, els Sants Innocents Sembla que és una festa d’origen pagà i era l’inici d’unes festes que se celebraven per tot Europa, coneguda com la Festa dels bojos, que durava molts dies i acabava per Carnestoltes. Era una manera d’entretenir-se durant els dies llargs i freds d’hivern. Actualment és el dia en què la mainada fa bromes innocents i divertides com ara penjar llufes o ninots de diaris retallats, i la premsa aprofita per donar algunes notícies falses i disbauxades.

- 58

31 de desembre, l’Home dels nassos i Cap d’Any També podria formar part de la Festa dels bojos. Se sol explicar a la mainada que aquest dia surt l’Home dels nassos, una persona que té tants nassos com dies queden per acabar l’any. Com que sovint els costa entendre el joc de paraules, fa que s’imaginin un personatge estrafolari, curiós i un xic terrorífic que només poden veure aquest dia. També és el dia que es fan els preparatius per acomiadar l’any vell i rebre l’any nou. Se solen preparar sopars Els Sants Innocents sofisticats i elaborats, s’organitzen balls de festa i es prepara el raïm. A Catalunya és tradició menjar dotze grans de raïm, seguint les campanades que toquen a les 12 en punt de la nit. 1 de gener, Any Nou En aquest dia se sol fer revisió de com anat l’any anterior i es fan propòsits per a l’any que comença. També es fa un dinar familiar, sovint a base de pollastre farcit o de xai al forn. 5 de gener, Cavalcada de Reis Aquest vespre arriba la Cavalcada dels Reis de l’Orient. La mainada s’aplega pels carrers on ha de passar la comitiva. A molts llocs, els nens porten fanalets amb què il·luminen tot el recorregut i se sol cantar la cançó dels Tres Reis, que a cada lloc té variants. Mentre passa la cavalcada, la quitxalla dona la carta als Reis o als Patges Reials, on han escrit la llista amb les joguines que desitgen i els regals per a tota la família i on han fet una declaració de bones intencions per a l’any que s’inicia. Per tal d’indicar a Ses Majestats on han de deixar els regals i les joguines, cadascú posa la seva sabata ben enllustrada, ja sigui al balcó, a la catifa del menjador, etc. També es deixa una mica de menjar i beure per als Reis i el seu seguici i també per al bestiar que els acompanya. 6 de gener, dia de Reis És el dia de la mainada per excel·lència. Sovint, neguitosos, es lleven molt d’hora per descobrir quines joguines els han portat. Durant el dia es va peregrinant a les cases dels familiars (avis, oncles, padrins...) a recollir altres obsequis que també els han deixat. El dinar de Reis ja és l’últim d’aquestes dates. És tradicional el típic tortell de Reis, fet de massapà, on hi ha una fava i un rei amagats i, al mig, una corona daurada. Qui trobi la fava haurà de pagar el tortell i qui trobi el rei és qui portarà la corona.

- 60

COM ORGANITZAR UN AMIC INVISIBLE ENTRETINGUT I DIVERTIT de l’amic invisible i vols que sigui divertida i alegre caldrà que segueixis aquests consells. Una primera idea per organitzar un amic invisible divertit serà no saber a quines persones hem de regalar l’obsequi. Així podem fixar un pressupost amb la norma de comprar un regal unisex, i que serveixi tant per a un home com per a una dona. Després, quan arribi el moment de la celebració, posarem tots els noms dels participants a la festa en una bossa.

’acosta Nadal, la qual cosa vol dir que entre altres assumptes celebrarem el popular amic invisible, un joc i costum en el qual es regalen i es reben obsequis a l’atzar entre amics, familiars o companys de feina. Una celebració divertida que té el seu origen al país de Veneçuela, quan al segle XIX les dones casades no podien rebre cap tipus de regal que no fos per

Cada convidat agafarà un paper dels que s’hauran posat dins la bossa i tot seguit donarà el que hagi comprat a aquesta persona. part del marit o dels fills. Aleshores algú amb inventiva va crear el joc en el qual s’escull aleatòriament mitjançant un paper on hi ha escrit el nom de la persona a qui reglar el teu obsequi. Un joc que s’ha popularitzat arreu del món i que avui en dia se celebra de manera especial uns dies abans de Nadal. Per tant, si has d’organitzar una festa

També es pot fixar una norma perquè els regals no passin dels 20 euros. Quan arribin els convidats, els regals es posaran sota d’una manta, i a mig dinar o mig sopar, cadascú agafarà un paquet a l’atzar, és a dir, sense mirar. Una altra idea que s’adiu per la festa de l’amic invisible quan hi ha nens és posar tots els regals al damunt d’una taula en una habitació i deixar que

Â´

la mainada surti corrents a buscar-los. Cada nen haurà d’agafar un paquet, i només pel fet d’arribar abans que ningú a l’habitació dels regals ja és prou divertit i emocionant. I si se segueix la tradició de fer un sorteig amb papers en els quals s’hagin escrit tots els noms dels convidats a la festa, es pot imposar com a norma que es compri alguna cosa graciosa i divertida per a qui l’hagi de rebre.

P e r exemple, si al sorteig ens ha tocat una persona que al· lucina amb els mòbils, li’n podem regalar un que sigui de joguina. Amb aquestes idees, no només podràs organitzar un amic invisible divertit, sinó que també serà diferent al que hem fet en anys anteriors.