mira’m 2
mira’m.cat
Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres
Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, bibloteques, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.
També on-line al portal digital: www.miram.cat
Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com
miram.cat
miram.cat
mira’m.cat
Enric Fontanals,
membre del grup promotor de l’Agrupació de Petits Productors i Artesans (APPA) de l’Alt Empordà.
“La situació que estem vivint fa que es valori més el que fem, la proximitat i la confiança que donem al client” L’Agrupació de Petits Productors i Artesans (APPA) va néixer a finals del 2020 com una ajuda que necessiten els petits productors altempordanesos, que treballen al i per al territori. Amb la intenció de reinventar-se per tal de fer front a la inestabilitat econòmica que s’havia generat, l’Agrupació proposa un punt de trobada per generar xarxa. Enric Fontanals, de Cantallops, és un dels impulsors del projecte. Quan i amb quin objectiu neix l’Agrupació de Petits Productors i Artesans de l’Alt Empordà? L’APPA com a concepte és producte de diferents estudis socials de gent que ja fa anys és conscient de la manca de l’abandonament cap als petits productors i artesans sobretot de fora de la zona metropolitana. Com a concepte sempre pensem no només en l’APPA sinó en qualsevol agrupació, en qualsevol grup de gent i qualsevol comarca del nostre país. L’origen de l’APPA a la nostra comarca se situa poc abans de l’època COVID a l’Albera, entre Cantallops i Agullana, en un primer moment amb uns petits
Cellers Vinyes dels Aspres mercats de diumenge on acudíem una mitja dotzena de petits artesans i productors i es fa visible d’una forma més important en el primer mercat de Nadal de Cantallops.
Quants productors s’hi agrupen, d’on procedeixen i de quina manera treballeu plegats? Ara ens agrupem una vintena llarga de productors i artesans tots ubicats a
mira’m 6
adquireixes el compromís de no fallar en cap mesura mai.
Cantallops l’Alt Empordà i la principal actuació es dóna en els mercats i fires de diferents pobles de la nostra comarca. Quins requisits es necessiten per formar part de l’associació i quins avantatges té? Per ingressar a l’APPA cal ser petit productor o artesà i desenvolupar les nostres accions dins de la mateixa comarca. Intentem també fer feina amb gent que els agradi també treballar en
grup, gent que sàpiga navegar junts, gent que es cregui l’APPA com a projecte comunitari. No ens fa cap recel demanar al possible comprador que ens vegi com una peça vital en el seu mateix habitat, però també assumim el compromís de no defraudar en cap mesura la confiança que reclamem. Aquest concepte del compromís és un concepte que com a grup tenim molt clar. No pots reclamar atenció, no pots reclamar importància si no
És ara mateix és l’única associació que existeix a l’Alt Empordà de productors artesans? En quins aspectes radica la seva importància? Hi ha altres grups de major o menor volum que també fan la seva feina i per descomptat considerem que tots som importants si fem la feina ben feta perquè de fet tots defensem un mateix projecte ens diem d’una manera o d’una altra. Aquest no és un projecte que defensi un sol grup o una sola zona, sinó que des del nostre punt de vista defensa un projecte de comarca, de província i de país. Considerem l’APPA més important com a concepte que com a subjecte, cal demanar a la nostra gent, als nostres veïns, a les nostres institucions més properes, com ara ajuntaments, consorcis, que valorin amb la seva importància el conjunt de microeconomies que representen els petits productors, els artesans de la comarca, la seva incidència en el comerç local, i la vida que porten en general els pobles més petits de la zona, la majoria dels pobles de la zona són pobles inferiors als mil habitants. Això representa tallers funcionant, hortes i corrals vius, camps sembrats, cases i locals sense tancar i en definitiva representa vida al carrer. Creiem que paga la pena parlar-ne i que la gent ho tingui en compte.
mira’m.cat
Com esteu vivint la situació actual? Les restriccions que afectaven les fires i mercats ha baixat, heu pogut tornar a una certa normalitat? La vivim de la millor manera possible, seguint les normes i sense por, mostrant arreu on podem el nostre producte i el nostre discurs i la nostra forma de fer i de ser. La normalitat la pretenem i la transformem si cal, però realment encara està per arribar, el que pretenem és que quan arribi ens agafi desperts i treballant. Creieu que ha cobrat especialment valor el vostre treball o és especialment complicat sobreviure en aquests moments on encara la pandèmia ens afecta el dia a dia? Com deia la pandèmia ens afecta com a tothom, però el que també és cert és que la situació que estem vivint fa que es valori més el que fem, la proximitat, la relació entre el client
“Volem que es valori la incidència dels petits productors i artesans en el comerç local, i la vida que porten en general els pobles més petits de la zona” i el proveïdor i tot el que això representa, la confiança, el saber que estàs
aportant el valor de la teva compra a una economia circulant que ho és realment en un territori petit. Aquells cent euros de compra representen 700 o 800 o 900 euros de moviment econòmic a la zona perquè volta 7 o 8 o 9 vegades aquell bitllet de cent euros o aquells dos de 50, segons on poses uns diners demà estan ves a saber on o quan inverteixes en una compra dins la teva zona aquells diners esdevé economia circulant i aquella petita quantitat de diners
acaba beneficiant a bastant gent de la comarca. La venda per internet i a través de la vostra web és un bon aliat? Evidentment. La utilització de les noves tecnologies, tant per promocionar el nostre producte com per facilitar la connexió final amb el client són eines absolutament imprescindibles el dia d’avui i que nosaltres utilitzem amb força encert.
mira’m 8
Mar de Formatges de Port de La Selva Quines activitats prepareu o quins són els plans de futur? Quina ha estat la més recent? Aquest gener hem acabat els mercats de Nadal i reis que han estat a Cantallops i a Agullana i tindrem una certa tranquil·litat en el que és l’activitat comercial i com a grup fins a inicis de primavera. De fet, estem aprofitant aquest temps per preparar sistemes i objectius pel 2022, mercats, fires a les quals acudirem, activitats artístiques i culturals. Treballem tant com podem
l’espai artístic i cultural més proper, en paral·lel a l’oferta de producte. Pensem que donar suport i protegir aquestes activitats culturals i artístiques de la zona no deixa de ser part del nostre objectiu social. Per segon cop, heu promogut un sorteig anomenat Llumineta, podeu explicar en què consisteix aquesta activitat? La Llumineta és un sorteig que hem fet per Nadal i reis i que s’ha fet coincidir
amb la grossa de Nadal. És molt especial, n’hem fet la segona edició i el premi ha estat un conjunt de més de 100 obsequis, 112 aquest any aportats pels integrants del grup. Cada productor i cada artesà aporta alguna de les peces que crea o que treballa o que conrea més altres productors artesans, comerciants, serveis, gent del turisme que es creuen el projecte i li donen suport perquè saben que el que fem és generar economia i aportar si s’escau més visitants a la zona.
mira’m 10
L’ECOMUSEU FARINERA CELEBRA 25 ANYS Aquest any el museu ha preparat un seguit de projectes i activitats per commemorar aquesta efemèride.
El 26 de març del 2022 farà 25 anys que es va constituir l’entitat autòno-
ma, Ecomuseu Farinera de Castelló d’Empúries. Avui és un projecte con-
solidat que ha esdevingut un dels referents culturals de la comarca.
mira’m.cat Aquest any se celebren els 25 anys de museu i s’inicia un nou període a partir del pla estratègic 2021-2027. Una de les primeres accions del qual, ha estat la redacció del pla de públics, del que se n’inicia l’execució també enguany. D’altra banda durant aquest 2022 es posaran a disposició del públic alguns dels projectes en que s’ha treballat en els darrers temps: un itinerari que vincula el museu amb el seu entorn a través del rec del molí, i que es podrà seguir a través d’una APP, el Joc de l’aigua, un nou recurs educatiu en format tauler de joc i nous continguts digitals per donar a conèixer el museu. Per fer visible aquesta efemèride es durà a terme una campanya de difusió que com a primera acció ha tingut el disseny d’un logotip de l’aniversari amb Extra Estudio, equip dissenyador de la nova imatge gràfica del Sistema territorial del MNACTEC. Aquesta visualització es reforçarà en xarxes socials i físicament al museu amb un photocall específic per l’ocasió. També es crearà marxandatge commemoratiu. El museu programa activitats de ce-
L’art d’elaborar el pa lebració al llarg de tot l’any, algunes de les quals estan pendents de definició en funció de l’evolució de la pandèmia, com la festa d’aniversari amb entitats del municipi o la represa de la fira del pa en col·laboració de la Cooperativa Agrícola de Castelló d’Empúries i els Flequers Artesans de Comarques Gironines. Com sempre el
museu aposta per les activitats familiars, les exposicions temporals i el projecte educatiu. S’inicien també noves propostes de vinculació del museu amb els seu entorn: accions amb la gent gran i el jovent, noves propostes per adults, treball amb els centres escolars del municipi...
mira’m 12
Pel que a les exposicions iniciarem ja per la Festa de la Candelera amb l’exposició itinerant Catalunya: un país d’enginy i innovació. 30 aportacions científiques i tècniques universals, produïda pel MNACTEC. I de cares al mes de juliol obrirem
“Aquest any se celebren els 25 anys de museu i s’inicia un nou període a partir del pla estratègic 2021-2027” una nova exposició amb la comissària Pilar Farrés que tindrà els terrats com element protagonista. Final-
ment tancarem l’any amb una exposició sobre la indústria farinera de Catalunya.
agenda alt empordà la cultura a escena tot el que es mou a l’empordà programació
FEBRER · 22
EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS, ACTIVITATS FIGUERES Museu de l’Empordà. Durant el mes de febrer, Portes obertes amb motiu de la reobertura després de la primera fase de reforma. De dimarts a dissabte de 10 a 19 h i diumenges de 10 a 14 h. Entada gratuïta. Museu del Joguet. De l’1 de febrer fins al 26 de març exposició: «Mestres d’aixa de butxaca». És un projecte conjunt del Museu Marítim de Barcelona i del Museu Marítim de Mallorca. Entrada gratuïta. L’ESCALA Museu de l’Anxova i de la Sal. Fins al 21 de febrer, exposició «Nanses i pescadors». LA JONQUERA- MUME Exposició. Fins al 27 de març exposició:«Carmen Castillo, una experiència de l’exili xilè». ROSES Espai cultural La Ciutadella. Obert de dimarts a diumenge de 10 a 20 h. Visites guiades. Passejades d’història. A les 11 h, dissabte i diumenge (en català). A les
12 h, dissabte i diumenge (en castellà). La motxilla d’en Milfulles. Per descobrir com vivien els nens grecs i romans, els monjos i els soldats. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Safari al museu. Joc de pistes per trobar els animals amagats al museu. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Més informació i reserves Tel. 972 151 466 patrimoni@roses. cat Castell de la Trinitat. Horari d’obertura: d’11 a 17 h i els diumenges, d’11 a 15 h. El mirador fortificat. Visites guiades a les 11, 12, 13, 14, 15 i 16 h. Els diumenges, d’11 a 14 h. El joc del castell. Joc de pistes per descobrir els enigmes del castell. Activitat lliure en horari d’obertura. Més informació i reserves tel. 972 151 466 patrimoni@roses.cat DIMARTS 1 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 17.30 h, curs d’escriptura creativa per a joves,
a càrrec de Carme Caum. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Biblioteca Ramon Bordas i Estragués. A les 16.30 h, Bibliomakers taller de creació de videojocs KODU. Inscripcions al tel. 972 250 611 o biblioteca@castello.cat A les 19 h, presentació del llibre Turista a babord, de Sebastià Roig. DIMECRES 2 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 18 h, conferència i taula rodona: Jocs Florals i certàmens literaris: rellevància cultural i impacte en el territori, amb la participació de Margarita Casacuberta, Narcís Figueras Capdevila i Anna M. Velaz Siscart. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Biblioteca Ramon Bordas i Estragués. A les 16.30 h, Bibliomakers taller de creació de videojocs BLOXELS. Inscripcions al tel. 972 250 611 o biblioteca@castello.cat DIJOUS 3 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 18.30 h, xerrada AC-
CIÓ: Parelles artístiques de reporters del segle XX: Ernest Hemingway i Martha Gellhorn i Robert Capa i Gerda Taro, a càrrec de Marc Montserrat. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala municipal. A les 17.30 h, ball amb el grup Blanca i Gemma. Capella Santa Clara. A les 18 h, cinema «La boda de Rosa». L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 16 h, espai de converses i amistat adreçat a la gent gran, a càrrec de l’entitat Càritas. No cal inscripció prèvia. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 17 h, cinefòrum: presentació i projecció de la pel·lícula E.T, de Steven Spielberg, inclosa dins el cicle «Fantasia i Ciència Ficció». Activitat gratuïta. DIVENDRES 4 FIGUERES XXXIX Cicle de conferències Aula Oberta Per la llengua i la literatura catalanes Joan Fuster i Gabriel Ferrater en el seu cen-
tenari Conferència telemàtica i a Vent del Nord TV de Figueres: El català a la cruïlla: l’autodeterminació lingüística, a càrrec de Gerard Furest, professor de llengua catalana a secundària i coordinador de la Comissió de Llengua de la Intersindical Educació. Auditori Caputxins. A les 20 h, concert de piano de Carles Font Turon. Entrada 7 €, Socis de Joventuts Musicals de Figueres, entrada gratuïta. Venda d’entrades a la taquilla del Teatre Municipal El Jardí, a www.figueresaescena.cat i el mateix dia del concert, a la taquilla de l’Auditori Caputxins. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Gòtica. A les 19 h, IV Cicle de conferències. «Els inicis d’Empuriabrava». Taula rodona amb Martí Augé, Pere Colls, M. Antònia March, M. Mercè Fontclara i Salvador Pujades. DISSABTE 5 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent(*). A les 12 h, presentació tallerllibre infantil de Berni Pajdak. Taller de lectura creativa (+ 6 años) La Superhe-
roína y las princesas del mar, amb l’autora Berni Pajdak. Activitat realitzada en castellà. Teatre Municipal el Jardí. A les 20 h, dansa «La bella dorment», a càrrec de Russian Classical Ballet. Venda d’entrades a www.4tickets.es i el mateix dia de la funció a la taquilla del Teatre Municipal el Jardí. LLANÇÀ Biblioteca Pere Calders. A les 12 h, sessió de contes infantils, teatre de canya i cordill: Maixa i l’ós, a càrrec d’Albert Estengre. Activitat gratuïta. Inscripció prèvia al 972 121 470 biblioteca@llanca.cat, o whatsapp 650 924 527. Casa de Cultura. A les 17 h, xerrada «Per una mort digna, els nostres drets en el final de la vida», a càrrec de l’Associació DMD, Dret a Morir Dignament Catalunya. Activitat gratuïta. Aforament limitat. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura o al tel. 972 121 470. DIUMENGE 6 FIGUERES Sala La Cate. A les 18 h, teatre «Cent dies i cent vides» de Ferran Joanmiquel.
CASTELLÓ D’EMPÚRIES Plaça Joan Alsina. De 8 a 13 h, fira de brocanters. Ecomuseu Farinera. A les 12 h, «Enfarina’t, descobreix l’Ecomuseu Farinera». Preu 5 €. Reserves al tel. 972 250 512 i 688 331 094. DIMARTS 8 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 17.30 h, curs d’escriptura creativa per a joves, a càrrec de Carme Caum. A les 19 h, Club de lectura narrativa, La drecera, de Miquel Martín i Serra. Trobadatertúlia amb l’autor. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Biblioteca Ramon Bordas i Estragués. A les 16.30 h, Bibliomakers taller de creació de videojocs KODU. Inscripcions al tel. 972 250 611 o biblioteca@castello.cat DIMECRES 9 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre, El Mar visió d’uns nens que no l’han vist mai, de Xavier Bovés i Alberto Conejero. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Biblioteca Ramon Bordas i
Estragués. A les 16.30 h, Bibliomakers taller de creació de videojocs BLOXELS. Inscripcions al tel. 972 250 611 o biblioteca@castello.cat L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 17 h, grup de lectura infantils Els Lectíbers Xalons, amb la novel·la La Rita fredolica, d’Anna Manso. Conductora Montse Castaño. Per assistir-hi, cal estar inscrit al grup de lectura. A les 19 h, grup de lectura Va de Lletres, amb la novel·la El secret del meu turbant, de Nadia Ghulam. Conductora Montse Castaño. Per assistir-hi, cal estar inscrit al grup de lectura. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 18 h, sessió informativa: «Les obligacions dels veïns per a la Previsió d’incendis en zones habitades i autoprotecció». Activitat gratuïta. Aforament limitat. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura o al tel. 972 121 470. DIJOUS 10 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 18.30 h, Club de lectura Anatomía de un instan-
agenda alt empordà
mira’m 14 18
te, amb presència de Javier Cercas, a càrrec de Joan M. Soldevilla. L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 16 h, espai de converses i amistat adreçat a la gent gran, a càrrec de l’entitat Càritas. No cal inscripció prèvia. DIVENDRES 11 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 16.30 h i a les 18 h, Contes per a nadons (3 anys) Els sons del cor de la Terra, a càrrec de Pepa Contes. XXXIX Cicle de conferències Aula Oberta Per la llengua i la literatura catalanes Joan Fuster i Gabriel Ferrater en el seu centenari Conferència telemàtica i a Vent del Nord TV de Figueres : Gabriel Ferrater i la poesia catalana el segle XX, càrrec d’Anna Perera, filòloga. Teatre Municipal el Jardí. A les 20 h, teatre «23F. Anato-
mía de un instante», d’Àlex Rigola, a partir de la novel· la de Javier Cercas. Venda d’entrades a www.figueresaescena.cat CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Gòtica. A les 19 h, IV Cicle de conferències. «Música i cine: emocions més enllà de la paraula», a càrrec de Marc Timón i Barceló. L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 18 h, Biblionadons (- 3 anys), amb l’espectacle Musinfant. Aforament limitat. Cal inscripció prèvia presencialment a la biblioteca, tel. 972 77 17 07 o a biblioteca@lescala.cat
nos, joc de construcció creatiu i cooperatiu fet de roba i fusta (de 5 a 9 anys). Activitat gratuïta. Aforament limitat. Cal inscripció prèvia presencialment a la biblioteca, tel. 972 77 17 07 o a biblioteca@lescala.cat LLANÇÀ Biblioteca Pere Calders. A les 12 h, xerrada «Els recursos literaris, eines per afrontar el tema de la mort amb els infants», a càrrec de l’Associació DMD, Dret a Morir Dignament Catalunya. Activitat gratuïta. Aforament limitat. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura o al tel. 972 121 470.
DISSABTE 12 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 10 h, Club de lectura de 5è, Matilda, de Roald Dahl. A les 12 h, Club de lectura de 6è, Meravelles, de Brian Selznick. L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 11 h, taller del Joc Trígo-
DIUMENGE 13 FIGUERES Sala La Cate. A les 18 h, teatre infantil «La motxilla de l’Ada» (+ 5 anys). Venda d’entrades a www.figueresaescena.cat CASTELLÓ D’EMPÚRIES Ecomuseu Farinera. A les 12 h, «Enfarina’t, descobreix l’Ecomuseu Farinera». Preu 5 €. Reserves al tel. 972 250
512 i 688 331 094. DIMARTS 15 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 19 h, Club de lectura de poesia. Poesía: 19551972, d’Alejandra Pizarnik. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Biblioteca Ramon Bordas i Estragués. A les 16.30 h, Bibliomakers taller de creació de videojocs KODU. Inscripcions al tel. 972 250 611 o biblioteca@castello.cat DIMECRES 16 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 18.30 h, xerrada La nissaga dels Cotó, músics de Figueres, a càrrec de Jaume Nonell. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Biblioteca Ramon Bordas i Estragués. A les 16.30 h, Bibliomakers taller de creació de videojocs BLOXELS. Inscripcions al tel. 972 250 611 o biblioteca@castello.cat L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 19 h, conferència «Refle-
..cat mira’m mira’m cat mira’m .cat
agenda alt empordà
mira’m 14 18
xions sobre el llibre del Petit Príncep», a càrrec de Cucà Ventós, psicòloga i pintora, Presidenta de l’Associació El Petit Príncep de Catalunya. Aforament limitat. Cal inscripció prèvia presencialment a la biblioteca, tel. 972 77 17 07 o abiblioteca@lescala.cat DIJOUS 17 CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala municipal. A les 17.30 h, ball amb el grup Pa d’Àngel. Capella Santa Clara. A les 18 h, cinema «Abans que el diable sàpiga que has mort». L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 16 h, espai de converses i amistat adreçat a la gent gran, a càrrec de l’entitat Càritas. No cal inscripció prèvia. LLANÇÀ
Casa de Cultura. A les 17 h, cinefòrum: presentació i projecció de la pel·lícula Més enllà dels somnis, de Vincent Ward, inclosa dins el cicle «Fantasia i Ciència Ficció». Activitat gratuïta.
del pirata Pinxo, a càrrec de Xavier Margenat. Per a nens i nenes de 4 a 9 anys. Aforament limitat. Cal inscripció prèvia presencialment a la biblioteca, tel. 972 77 17 07 o a biblioteca@lescala.cat
DIVENDRES 18 FIGUERES Sala La Cate. A les 20.30 h. Clicle 66 butaques. Música Ramon Aragall: un grito descomunal. Venda d’entrades a www.66butaques.cat CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Gòtica. A les 19 h, IV Cicle de conferències. «Biodiversitat des del confinament» , a càrrec de Pau Mora i Escutia. L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 17.30 h, bibliocontes amb l’espectacle Les aventures
DISSABTE 19 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 10 h, Club de lectura de 3r i 4t, El misteri de la tifa de gos abandonada, d’Anna Cabeza. Sala La Cate. A les 20 h, teatre « La vida pornogràfica» de Carles Mallol. Entrades a www.figueresaescena.cat CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Gòtica. A les 19 h, IV Cicle de conferències. Visita comentada «Ramon Muntaner i Peralada», a càrrec d’Iraida Sais i Bou. (Pendent
de confirmació). Sala municipal. A les 20.30 h, III Cicle Teatre Empori, «El crèdit». Preu 5 €. Reserva d’entrades a www.castello. cat LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 10.30 h, Club de lectura infantil (grup inicial): Un somni dins el mitjó, de Maria Àngels Bagunyà. - A les 11.30 h, Club de lectura infantil (grup avançat): Les petjades misterioses, d’Eulàlia Canal. - A les 12 h, sessió de contes infantils: El rei Carnestoltes i altres contes disfressats, a càrrec de Va de Contes. Activitat gratuïta. Inscripció prèvia al 972 121 470 biblioteca@llanca.cat, o whatsapp 650 924 527 - A les 20 h, teatre Ma-
agenda alt empordà
mira’m 14 18
maaa!!!, a càrrec de l’Associació Teiatròlics. Informació i inscripcions al tel. 972 121 470. DIUMENGE 20 FIGUERES Sala la Cate. A les 18 h, dansa «Les nostres danses», a càrrec de l’Esbart Nova Dansa del Casino Menestral Figuerenc. Acte gratuït. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Ecomuseu Farinera. A les 12 h, «Enfarina’t, descobreix l’Ecomuseu Farinera». Preu 5 €. Reserves al tel. 972 250 512 i 688 331 094. DILLUNS 21 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 18 h, Club de lectura Liceubib Débussy i l’òpera Pelléas et Mélisande. Conferència a càrrec d’Oriol Pérez Treviño. DIMARTS 22 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 18 h, Club de lectura juvenil, El secret de la serp:
Krianmala i el Regne de Més Enllà, de Sayantani Dasgupta. L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 19 h, grup de Lectura Llegir el Teatre, El mar. Visió d’uns nens que no l’han vist mai, de Xavier Bovés i Alberto Conejero, conductora Magda Bosch. Per assistir-hi cal formar part al grup de lectura. DIMECRES 23 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre, La vida pornogràfica, de Carles Mallol. DIJOUS 24 L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 16 h, espai de converses i amistat adreçat a la gent gran, a càrrec de l’entitat Càritas. No cal inscripció prèvia. - A les 19 h, grup de lectura El Petit Príncep, El camí dels esbarzers, d’Alba Dalmau.
Conductora Margarita Vidal. Per assistir-hi cal formar part al grup de lectura. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 19 h, Club de lectura d’adults: Idaho, d’Emily Ruskovich. DIVENDRES 25 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 16.30 h i a les 18 h, Contes per a nadons (- 3 anys). Contes de l’Osset Elies, amb Assumpta Mercader. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Gòtica. A les 19 h, IV Cicle de conferències. «La nissaga de Can Peris del Puig» a càrrec de Jordi Ametlla i Rivas. DISSABTE 26 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 12 h, Hora del conte (+ 3 anys) Ka-ke-ki Kontes, amb La Senyoreta. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala municipal. A les 12 h, III Cicle Teatre Empori.Emporikids «Blackmusic». Preu 5 €.
Reserva d’entrades a www. castello.cat DIUMENGE 27 FIGUERES Teatre Municipal el Jardí. A les 19 h, música Omac:Trencadís, a càrrec de l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya. Venda d’entrades a www.figueresaescena.cat DILLUNS 28 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent (*). A les 16.30 h, Club de lectura novel·la, Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez Cutillas. - A les 19 h, Club de lectura de vespre, Permagel, d’Eva Baltasar. (*) Amb les noves mesures preventives de la COVID tornen algunes restriccions i la limitació d’aforament fa aconsellable realitzar inscripció prèvia a totes les activitats de la biblioteca Fages de Climent trucant al tel. 972 677 084.
mira’m.cat
FIGUERES
Teatre / Música / Dansa
programació febrer · 22
l’empordà a escena
CARLES FONT TURON Divendres 04 de febrer 20.00 h Auditori Caputxins
LA BELLA DORMENT Russian Classical Ballet Dissabte 05 de febrer 20.00 h Teatre Municipal el Jardí
CENT DIES I CENT VIDES De Ferran Joanmiquel Diumenge 06 de febrer 18.00 h Sala La Cate
Música · Carles Font Turon (Girona, 1989) va iniciar els estudis musicals a quatre anys amb el mètode Suzuki. Es llicencià en Interpretació de Música Clàssica i Contemporània a l’Escola Superior de Música de Catalunya amb matrícula d’honor de piano. Està diplomat al Conservatori Rimsky-Korsakov de Sant Petersburg i actualment treballa al Conservatori de Música de Vilaseca seguint l’activitat concertística.
Ballet · Russian Classical Ballet, la prestigiosa companyia de Moscou, dirigida per la famosa ballarina Evgeniya Bespalova, torna a Catalunya per presentar una de les obres mestres del ballet clàssic, La bella dorment, una història que desperta la màgia dels contes de fades. Un món encantat de castells i boscos, malediccions i fades; només el petó d’un amor sincer aconseguirà desfer l’encanteri.
En aquesta ocasió ens presenta un programa que inclou peces de Frederic Mompou, Claude Debussy, Enric Granados i Isaac Albéniz.
Un espectacle únic que quedarà en la memòria del públic.
Teatre · Frederica Montseny, abans del seu exili a França, ja era una dona forta, lluitadora, política i activista anarquista. Però l’èxode republicà durant els últims moments de la Guerra Civil no solament va suposar una prova més de la seva resistència i caràcter, sinó que també li va fer treure la mare coratge que portava a dins. Fugir del perill franquista i de l’amenaça nazi amb la responsabilitat de posar el futur d’una família en cadascuna de les decisions que es prenen és el que el director Ferran Joanmiquel projecta sobre l’escenari. Una mirada íntima a la incertesa de Montseny des que travessa la frontera al Pertús i s’endinsa en una lluita constant per la supervivència.
Una proposta que ens evoca el París de principis del segle xx amb música de Frederic Mompou, Claude Debussy, Enric Granados i Isaac Albéniz. Interpretació: Carles Font Turon (piano).
Espectacle de dansa clàssica basat en el conte clàssic del folklore europeu La bella dorment. Ballarins: Russian Classical Ballet | Música: Piotr Ilitx Txaikovski | Coreografia: Marius Petipa | Direcció: Evgeniya Bespalova.
Retrat de la cara més personal de l’activista i política Frederica Montseny durant el seu exili francès. Interpretació: Sílvia Escuder .
Teatre Municipal el Jardí
La Cate AUDITORI CAPUTXINS
23F. ANATOMÍA DE UN INSTANTE Divendres 11 de febrer 20.00 h Teatre Municipal el Jardí Espectacle en castellà
LA MOTXILLA DE L’ADA Teatre al detall Diumenge 13 de febrer 18.00 h Sala La Cate
Teatre · Àlex Rigola porta a escena l’adaptació teatral de l’obra Anatomía de un instante, de Javier Cercas, sobre un dels episodis més controvertits de la Transició espanyola: l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Un assaig que arranca en l’instant en què Adolfo Suárez, president del govern en funcions, s’estava assegut mentre les bales dels colpistes brunzien al seu voltant a l’hemicicle del Congrés dels Diputats i tots els altres parlamentaris –menys el general Gutiérrez Mellado i el secretari general del Partit Comunista Santiago Carrillo– buscaven refugi sota els seus escons.
Teatre · L’Ada és una nena que, quan va néixer, es deia Adam. Des de ben petit sentia que la motxilla invisible que duia li pesava massa. Així que un dia va decidir desprendre’s de la motxilla i, amb ella, va perdre la «m» del seu nom… i es va convertir en l’Ada.
Un relat a quatre veus per revisitar un moment transcendental en la història d’Espanya a partir dels seus protagonistes, personatges que han marcat el naixement de la nostra democràcia. Interpretació: Pep Cruz, Miranda Gas, Eudald Font i Roser Vilajosana
L’Ada té ganes de jugar; per això es troba amb la seva millor amiga i el seu millor amic..., i juguen. Ara ja no porta aquella motxilla feixuga que no li deixava ser qui és. Amb aquella motxilla, l’Ada sentia que no encaixava en el que suposem que ha de ser un nen o una nena. Però ara ja ha trobat el seu lloc. Un espectacle que ens parla de la identitat de gènere, perquè allò de «nen-nena, home-dona, blau-rosa, fort-feble...» potser ha de canviar definitivament. Interpretació: Xavi Idáñez i Txell Botey | Autoria: Jordi Palet | Direcció: Joan M. Segura Bernadas.
RAMON ARAGALL: UN GRITO DESCOMUNAL Cicle 66Butaques Divendres 18 de febrer 20.30 h Sala La Cate Música · Amb una llarga trajectòria musical com a bateria dels grups Els Amics de les Arts, Dorian o Cepeda, el cantant i compositor Ramon Aragall arriba a Figueres per presentar les cançons del seu nou disc en solitari, Un grito descomunal (La Cúpula Música, 2021). Un treball introspectiu de pop èpic i tenaç, ple de melodies diàfanes i ritmes magnètics, creat per fer vibrar el públic amb una proposta d’[indie]* íntim i visceral que beu dels seus primers treballs discogràfics: Perfil (2015) i Kamikaze (2018). Pop èpic i indie visceral de la mà del compositor i bateria Ramon Aragall, que presenta el seu últim disc en solitari, Un grito descomunal. Interpretació: Ramon Aragall (veu), Jordi Bastida (guitarra) i Edu Martínez (piano i sintetitzadors).
FIGUERES
Teatre / Música / Dansa
programació febrer · 22
l’empordà a escena
LA VIDA PORNOGRÀFICA De Carles Mallol Dissabte 19 de febrer 20.00 h Sala La Cate Teatre · L’Èric està a punt de fer divuit anys. El Lluís i la Míriam, els seus pares, tenen el regal perfecte: un vídeo recopilatori dels moments cabdals de la vida del seu fill que han anat gravant des que va néixer. Obsessionats amb aquesta idea, el Lluís creu que, abans de l’aniversari, han d’aconseguir un dels vídeos més importants de la vida de l’Èric per donar sentit al projecte. El Lluís i la Míriam han apostat per viure la vida a través d’una pantalla, triant els millors moments, editant-ne cada record i fabricant una vida perfecta sense fracassos, patiment o dolor. Vivim la vida o la gravem per editar-la al nostre gust? La vida pornogràfica és una comèdia domèstica, negra i salvatge del figuerenc Carles Mallol sobre les relacions entre pares i fills al segle XXI. Interpretació: Patrícia Bargalló, Pepo Blasco i Pablo Hernández
LES NOSTRES DANSES Esbart Nova Dansa del Casino Menestral Figuerenc Diumenge 20 de febrer 18.00 h Sala La Cate
OMAC: TRENCADÍS Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya Diumenge 27 de febrer 19.00 h Teatre Municipal el Jardí
Dansa · L’Esbart Nova Dansa del Casino Menestral Figuerenc va ser fundat per un grup de balladors amb una llarga experiència en el món de l’esbart. Des de la seva creació ha actuat per tota la comarca participant en diferents festivals de dansa popular, i també per tot el territori català, i ha dut a terme diversos tallers de dansa i de sardanes.
Música · L’Orquestra de Músiques d’Arrel de Caalunya (OMAC) és una peculiar orquestra formada per una trentena de joves intèrprets capdavanters en diferents gèneres musicals, com el tradicional, el jazz o el clàssic, i provinents d’arreu dels Països Catalans.La seva primera producció és Trencadís, un concert compost i dirigit per Dani López, amb la cantant solista Anna Ferrer com a convidada. Consta de dotze poemes musicats de poetes i poetesses d’arreu dels Països Catalans, com Josep Pedrals, Clara Fiol, Anna Gual, Rosa Vilanova, Enric Casasses, Sònia Moya i Juana Dolores Romero. Trencadís explora formes musicals ancestrals de transmissió oral i les transforma aprofitant la versatilitat tímbrica sense precedents de l’OMAC. Un espectacle que embolcalla amb les arrels de la música ancestral una selecció de dotze poemes postcontemporanis en llengua catalana.
Actualment el formen 24 dansaires dividits en tres categories: infantils, juvenils i el cos de dansa. Espectacle tradicional amb recopilació de músiques i danses dels Països Catalans.
Interpretació: Esbart Nova Dansa del Casino Menestral Figuerenc | Direcció i coreografia: Toñi Viñuela.
LLANÇÀ
Casa de Cultura
programació febrer · 22
l’empordà a escena
E.T. l’extraterrestre Dijous 3 de febrer 17.00 h Sala d’actes Casa de la Cultura
Més enllà dels somnis Dijous 17 de febrer 17.00 h Sala d’actes Casa de la Cultura
Mamaaa!!! Dissabte 19 de febrer 20.00 h Sala d’actes Casa de la Cultura
Cinefòrum · Presentació i projecció de la pel·lícula E.T. de Steven Spielberg, inclosa dintre del cicle “Fantasia i Ciència Ficció”.
Cinefòrum · Presentació i projecció de la pel·lícula Més enllà dels somnis de Vincent Word, inclosa dintre del cicle “Fantasia i Ciència Ficció”.
Sinopsi: Un petit ésser d’un altre planeta es queda abandonat a la Terra quan la seva nau, en emprendre el retorn, se n’oblida d’ell. Està completament sol i té por, però es farà amic d’un nen que l’amaga a casa seva. El petit i els seus germans intenten trobar la manera que el petit extraterrestre torni al seu planeta abans que ho trobin els científics i la policia.
Sinopsi: Després de la mort dels seus dos fills, el doctor Chris Nielson i la seva dona Annie continuen amb prou feines la seva vida. Aleshores Chris també mor en un accident de cotxe i, quan arriba al cel, coneix a l’Albert, que li mostra com n’és de meravellosa la vida en el ‘Més enllá’. Mentrestant, la soledat sumeis l’Annie en una bogeria que l’allunya cada cop més de la vida.
Teatre · Representació de l’obra de teatre Mamaaa!!! Divertidíssima comèdia que no s’ha de deixar de veure. A càrrec de la companyia Teiatròlics.
Organitza: Amics del Cinefòrum de Llançà.
Organitza: Amics del Cinefòrum de Llançà.
Sinopsi: De mare només n’hi ha una, però quan aquesta passa dels 100 anys i no té cap intenció de morir-se, la cosa canvia... I si a més a més té un patrimoni que pot resoldre la vida dels fills... l’espera es fa eterna.
Organitza : Casa de la Cultura
ROSES
mira’m 24
Teatre Municipal de Roses
programació febrer · 22
l’empordà a escena
PUERTAS ABIERTAS AMB CAYETANA GUILLÉN CUERVO Dissabte 5 de febrer, a les 20.15 h Teatre Municipal Teatre · París està immersa en el caos. Diverses bombes han esclatat i han provocat desenes de morts. La ciutat està encerclada. Els carrers tallats. El transport públic no funciona. Enfront al col·lapse, veïns del centre de la ciutat conviden a les seves cases els qui han quedat atrapats. Julie també ofereix el seu apartament. Quan obre la porta es troba amb un jove que l’enfronta als seus prejudicis. Què passa quan la por s’obre pas en les nostres vides? Des de l’exterior arriben els laments d’una ciutat ferida. A l’interior se succeeixen els silencis, les confessions, la tendresa inesperada i, també, les mentides. Massa mentides. Autora: Emma Riverola Direcció: Abel Folk Intèrprets: Cayetana Guillén Cuervo i Ayoub El Hilali Espai escènic: Paco Azorín Vestuari: Patricia Monné
XIMPANZÉ MONÒLEG DRAMÀTIC Dissabte 19 de febrer a les 20.15 h Teatre Municipal
EL TRENCANOUS A CÀRREC DEL JOVE BALLET DE CATALUNYA Diumenge 13 de febrer, a les 17 h Teatre Municipal
Teatre · El Marc, un home trans de 42 anys embarassat de vuit mesos, arriba a la consulta de ginecologia, on ha d’aguantar la mirada inquisidora de la resta de pacients. Aquest detonant farà que el Marc ens convidi a conèixer la seva història, tornant a ser aquella nena a qui anomenaven marimacho, aquella adolescent que se sentia observada i que odiava els seus pits. Transitarà de nou el moment en què va descobrir quina era la seva identitat real i el veurem en lluita amb si mateix per acceptar-se, alhora que haurà de fer front al distanciament d’un pare que no el comprèn.
Dansa · El Jove Ballet de Catalunya és una companyia de dansa juvenil on el nivell preprofessional dels joves integrants, juntament amb la trajectòria de més de 18 anys de la companyia, l’han convertit en un referent de la dansa juvenil a tot el nostre país.
Text: Agustí Franch Direcció: Núria Florensa i Raül Tortosa Intèrpret: Isidre Montserrat Música: Jofre Bardagí Vestuari: Anna Mangot
Els espectacles del JBC es caracteritzen per mostrar una gran qualitat de dansa i un altíssim nivell, alhora que ho complementen amb el fet que els artistes són nens i nenes entre els 7 i els 20 anys, que transmeten la seva passió i professionalitat, però sempre a través dels ulls de la joventut, l’energia i les immenses ganes de compartir la seva estima per la dansa.
Organitza: Associació Amics de Guinea-Conakry.
mira’m 26
mira’m.cat
Entrevista a
Isidre Montserrat
“Les persones trans que han vingut a veure l’obra han volgut abraçar-me” El Marc, un home transsexual de 42 anys embarassat de vuit mesos, arriba a la consulta de ginecologia, on ha d’aguantar la mirada inquisidora de la resta de pacients. Aquest detonant farà que el Marc convidi a conèixer la seva història i compartir-la amb el públic. L’obra Ximpanzé es representa el dia 19 de febrer al Teatre Municipal de Roses. A través del protagonista descobrim què significa créixer en un barri on qualsevol persona que se surt de la norma, és jutjada i assenyalada amb el dit. De la mà del personatge vivim la titànica tasca que suposa trobar i reconèixer la vertadera identitat i fer un trànsit en solitari, sense el suport de l’entorn familiar. Ximpanzé és una peça feta amb molta sensibilitat a partir d’històries reals, però també amb la cruesa inherent a aquestes realitats. Agustí Franch és l’autor del monòleg que interpreta l’actor olesà Isidre Montserrat sota la direcció de Núria Florensa i Raül Tortosa. Com està essent la rebuda de l’obra Ximpanzé als escenaris? El passat 25 de juny es va estrenar a
Isidre Montserrat, actor Olesa de Montserrat i va ser meravellosa l’estrena. Aquesta història està basada en testimonis reals de persones trans i aquell dia van poder venir dos d’aquests testimonis, la Gina i la Joana. Va ser molt preciós com ens va rebre el col·lectiu i el públic en general. Arran d’aquí vam estar el juliol a Barcelona al
teatre Gaudi. La proposta li va interessar molt al director que ens va programar setembre i octubre també. Arran d’allà van venir molts programadors a veure i la gira ha sortit maca. Comencem el 12 a Andorra i anem per diferents pobles fins a arribar el dia 19 de febrer a Roses.
mira’m 32 familiars. Hi ha el pare i la filla que es transforma també en fill i com el pare accepta la proposta i també està present tot l’entorn: Des de l’escola com accepta la seva identitat sexual, com apareixen a la feina els problemes habituals que té el col·lectiu trans i inclou molts altres temes, especialment m’agrada destacar com els pares de fills i filles trans veuen en l’obra el procés que els ha passat. Inclús es planteja l’assetjament que hi ha a nivell infantil i d’instituts.
Fotos: Sergi Panizo És un personatge què li ha estat molt difícil d’abordar? Ha sigut un treball molt intens i molt intern. La història és un monòleg perquè el fa només un actor, però realment hi surten deu o dotze personatges diferents. El protagonista, el Marc, abans la Sílvia, apareix embarassat. El punt de partida és un centre de ginecologia. Les mirades que rep, com si l’estiguessin jutjant el fan sentir incòmode. A partir d’aquí explica la seva història des de la seva infantesa, passant per l’etapa de joventut i se’n va després cap a l’edat adulta. Aquí es veu tot el procés de com evoluciona una perso-
na trans. Com deia el més important també és que està basada en històries reals de persones que vam poder entrevistar i tot el que es diu és extret d’aquestes cinc vides. És espectacular com vam intentar donar cabuda a aquestes cinc vides en una sola i vam crear aquest personatge. El protagonista apareix en el cartell anunciador amb la tòpica figura de l’home embarassat. Aquest és el punt de partida, l’embaràs i la relació afectiva i sexual del personatge, però és la petita excusa per parlar d’altres temes com les relacions
“Comencem el 12 a Andorra i anem per diferents pobles fins a arribar el dia 19 de febrer a Roses” Més enllà de teatre, veure aquest tipus d’obres en escoles i instituts hauria de ser una necessitat. Hem tingut la sort de poder fer dos bolos escolars a instituts i realment la resposta va ser al·lucinant. He tingut l’oportunitat de fer amb altres companyies altres bolos escolars i notes el xivarri o que de vegades perds els alumnes i en aquest cas era un silenci com mai havia sentit. En general la gent se sent molt identificada amb
el que li pugui passar, tant la persona que accepta el procés com el que no l’accepta i realment és molt interessant tot plegat. Però continua sent difícil a nivell social viure aquest procés. La societat no ho posa encara fàcil. Hi ha molta feina a fer i dins el mateix col·lectiu trans també. Ens hem trobat a gent que ens han felicitat per la feina i ens han donat les gràcies i enormes
senyals de gratitud i altra gent que no veu bé que una persona hetero pugui estar fent un personatge trans. Llavors també entre elles mateixes hi ha aquest debat que també genera aquestes controvèrsies. Hi ha molta feina a fer perquè al final nosaltres som un punt comunicador de la societat en què volem explicar una història. El públic empatitza. He tingut la sort que les persones trans
que han vingut a veure l’obra han volgut abraçar-me i parlar amb mi i per mi és una resposta preciosa. Per ara està essent molt bonic tot. Ara tenim ganes de començar aquest febrer la gira per Catalunya per veure com és la resposta del públic perquè a Barcelona hi ha un tipus de públic molt especial. I seguirem utilitzant la via del teatre per explicar aquest tipus d’històries.
mira’m 34
Entrevista a
Èric Ibañez
Roses redueix el Carnaval a les tres passades i una festa limitada al Port.
Roses continua endavant amb la seva festa més esperada. Després de dues reunions de les colles que formen part del Consell de Carnaval, una celebra-
da el setembre passat i la darrera fa uns pocs dies, Roses ha apostat per seguir endavant amb la festa en un format molt més reduït, del 25 al 28 de febrer,
limitant-la la celebració a les tres desfilades habituals i una festa al port, un espai que estarà reservat únicament a les colles amb les seves carrosses.
Èric Ibáñez, regidor de Cultura Roses decideix aquest any seguir endavant amb la seva festa més tradicional. El setembre de l’any passat es va reunir el Consell de Carnaval i es va decidir vista la situació de la pandèmia, seguir endavant amb el carnaval sempre que es complissin uns mínims: poder fer la passada i poder fer l’estada al port. La meva intenció des del principi és que aquesta estada al port sigui limitada únicament i exclusivament per la gent que es disfressa amb les colles, que no sigui de lliure accés com havia estat fins ara. Tot això es va acordar el setembre. També es va acordar llavors que si finalment no es podia celebrar el carnaval deixàvem una data alternativa que era el maig. Després de les festes vaig decidir tornar a convocar el Consell de Carnaval per saber què pensaven les colles. La gran majoria seguien amb la voluntat de tirar endavant amb la celebració. La Generalitat té previst treure un pla específic de l’actual PROCICAT amb els condicionats per poder tenir carnaval. Estem a l’espera que arribi aquest pla perquè tot el que organitzem està supeditat al que determini la Generalitat. En la darrera reunió amb el Consell de Carnaval, alguna colla també va dir que si arribat el cas se’ns permetia fer passada, però no acabar al port, podríem valorar aquesta opció.
mira’m 36
Després que l’edició 2021 s’anul·lés, hi ha hagut ara un consens? El Consell de Carnaval l’integren les colles, representants de l’Ajuntament, entre ells l’alcalde, i dels cossos policials que assessoren. Les colles del Consell són 15, i només 2 van dir que no desfilarien i la resta tenien voluntat de seguir endavant des del principi. Quan vam tirar endavant amb això estàvem en una situació epidemiològica prou bona per a poder-ho fer i ens hem aventurat potser una mica massa, això no obstant, no em sembla desbaratat. Ara estem en el pic i en qualsevol moment no gaire llunyà les dades començaran a millorar i la situació epidemiològica ha d’anar millor. Tenim encara el marge de quatre setmanes fins al carnaval i dipositem la il·lusió en el fet que per una part la situació ha estat tan dolenta i ha contagiat a tanta gent que esperem que aquestes setmanes permetin millorar la situació actual. Quines activitats es fan i quines s’han decidit suprimir? Les passades de divendres, dissabte i diumenge pel carrer principal de Roses es faran. Se suprimeix l’arribada d’en Carnestoltes a l’envelat que habitualment es fa el dijous de Carnaval i es passa a la desfilada de divendres a la nit. El que no farem seran les activitats que es realitzaven en espais tancats, el ball de l’envelat, el concert ni la discomòbil, però estem estudiant la possibilitat de fer l’arrossada popular, recuperant l’antic format a l’aire lliure, si la normativa sanitària vigent ho permet. Pel que fa al Punt lila, de quina manera estarà present? Tindrem un únic punt lila al port. Altres anys es feien concentracions de colles a la plaça sant Pere, però tot això ho traslladem a la zona del port perquè això ens permet tenir-ho tancat i que només participi la gent de les colles. Caldrà controlar l’aforament que serà molt gran i tindrem si cal més voluntaris. El Procicat reclama que el públic que assisteixi a les desfilades estigui assegut. Sempre hem tingut cadires i recolzarem molt més el fet que la gent estigui asseguda. La passada fa 2.5 km de llarg i és impossible controlar-ho tot, hem d’apel·lar al savoir faire i al seny de la gent, cosa que s’ha demostrat per reis. Durant la cavalcada de reis no es van produir tanta aglomeració de gent i al final és un format molt similar i creiem que pot funcionar també. A la zona del port hi haurà molts més guàrdies de seguretat, com que no tenim ni envelat ni pavelló tota la gent la podem destinar al port.També buscarem un sistema identificatiu intransferible per als membres de les colles.
mira’m 38
VISIT ROSES
ja suma 17.400 seguidors a instagram diferents plataformes des de l’inici de la pandèmia. L’arribada de la crisi sanitària i la menor possibilitat de participar a fires i salons turístics o de realitzar altres activitats promocionals presencials, han motivat que els esforços se centressin en la intensificació de les campanyes turístiques realitzades als mitjans de comunicació de tot l’estat, d’una banda, així com en la difusió a través de les xarxes socials per fidelitzar els seus seguidors i incrementar-ne el nombre. D’aquesta manera, Turisme de Roses es manté en contacte constant amb la seva comunitat de seguidors, integrada tant per vilatans, establiments i serveis de la població, com per persones que tenen una segona residència a Roses, visitants i turistes. Els perfils de Visit Roses de les diferents xarxes socials s’actualitzen diàriament amb la publicació de fotografies, agenda d’activitats, curiositats del municipi, cultura i tota aquella informació que mostri les àmplies possibilitats que ofereix la població per ser visitada.
L’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Roses ha finalitzat l’any 2021 amb 17.400 seguidors en el seu perfil Visit Roses de la xarxa social Instagram, escalant així una posició respecte a l’any passat i convertint-se en la sisena destinació turística de Catalunya amb més número de seguidors. Per davant en el rànquing es troben: Barcelona, L’Ametlla de Mar, Tarragona, Girona i Salou. A més d’aquest canal, Turisme de Roses també manté actius comptes a Facebook, Twitter, Youtube i TikTok. La plataforma Instagram, però, amb una essència primordialment visual basada en la publicació de fotografies, és la que més públic atrau en el cas de destinacions turístiques, ja que permet mostrar tots aquells paisatges, patrimoni, racons i punts d’interès de pobles i ciutats. Els perfils de Visit Roses s’ha mantingut plenament actius en les
mira’m 36
mira’m.cat
mira’m 42
EL CALÇOT producte típic de la gastronomia catalana Una hortalissa que tradicionalment relacionem amb les celebracions socials de la calçotada.
Aquest mes, en l’apartat de gastronomia, hem volgut donar pas al calçot, un producte típic de la gastronomia catalana. El seu origen, a dia d’avui, és una incògnita. Popularment es diu que va ser un pagès de Valls, en Xat de Benaiges, qui a finals del segle XIX va llençar al foc unes cebes velles. Se li va ocórrer tastar-les, un cop cremades, i se’n va adonar que eren bones i dolces. Però la descoberta,
l’any 2000, a la ciutat hongaresa de Brigetio, d’una pintura mural romana on s’identifica un home menjant calçots deixa clar que els romans ja els coneixien. El gest del personatge en menjar-se’ls no deixa cap escletxa al dubte. A la comarca de l’Alt Empordà s’han fet famoses les calçotades de Vilasacra, i qui millor per explicar-nos el
què i el com dels calçots que un productor d’aquesta hortalissa del mateix poble de Vila-sacra. Així doncs, en Josep Dabau, tot seguit, ens parla de calçots. Què és un calçot? El calçot és una ceba? El calçot és el grill d’una classe de ceba, d’una varietat concreta de ceba tendra poc bulbosa i suau.
mira’m.cat
I què s’ha de fer perquè aquesta ceba esdevingui calçot? Bàsicament el que s’ha de fer és calçar-la, és a dir, acostar-li la terra a mesura que creix. Quin és el procés de plantació, germinació i recol·lecció? Primer de tot el sembrat. Es pot sembrar de dues maneres: arrencant una ceba tendra de la varietat que hem descrit abans i tornar-la a plantar, o bé deixar-la assecar fins que vingui vella, plantar-la de nou i calçar-la. Els grills que en surtin seran els calçots. Necessita conrear-se en unes condicions especials? El tipus de terra influeix en el gust del calçot? El calçot necessita llocs on no hi faci ni gaire fred ni gaire calor. Li agrada la calor, però tampoc massa. I pel que fa a la pregunta sobre el tipus de terra on es conrea, trobarem sabors diferents i textures diferents si són calçots de l’interior o de vora el mar. D’on ve el nom de calçot? Doncs de la manera especial de cultivar-lo. Apropar-li la terra que l’envolta se li’n diu calçar-lo, i de calçar, calçot. Es calcen dues o tres vegades fins que es cullen. Quan té uns 10 centímetres de llargada, se li acosta la terra per primer cop i, quan ha crescut cinc centímetres més, se’l torna a calçar. Si no n’hi ha prou, es torna a calçar fins que la part blanca del calçot fa la mida, és a dir, entre 15 i 25 centímetres. Se’l calça perquè, en estar envoltat de terra, el calçot s’estirarà en busca de llum i emergirà del terra.
mira’m 44
per la mateixa raó: mantenir la temperatura. Hi ha altres variants: arrebossats, en tempura, a la vinagreta... Cada cop més els restaurants s’inventen diferents maneres de servir-los com a acompanyament d’altres plats.
S’ha de regar amb freqüència? Aquesta hortalissa no és gaire exigent amb l’aigua, però s’ha de regar regularment, almenys un cop a la setmana. Quan comença i quan acaba la temporada de consum de calçot? Depèn de la zona, però normalment aquí comença a mitjans de novembre i acaba a mitjans d’abril. A Tarragona, la temporada dura més. Comencen abans, però també acaben abans. Quin ha estat el motiu pel qual s’han popularitzat tant les calçotades? La calçotada es pot dir que és un
àpat comunitari, festiu, de trobada d’amics i de família. I amb aquest aire amistós que les envolta s’han popularitzat de mica en mica fins a ser el que fa anys coneixem: festes col·lectives i populars. Com s’han de coure? Abans de coure’ls, se’ls escurcen les fulles més llargues i se’ls talla un tros d’arrel. Tot seguit, i sense rentar-los ni treure’ls la terra, es posen a la graella sobre la flama viva de soques de cep. Una vegada cuits, s’emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d’estovar-se i mantinguin l’escalfor. S’acostumen a servir sobre una teula
Per què els hem de menjar penjant-los més enllà del nas? Les calçotades van començar a l’exterior, a peu dret, de manera informal, sense cadires. No era adient menjar-se’ls a mossegades. Algú es devia inventar el truc d’alçar-lo més enllà del cap, obrir la boca i fer-lo baixar fins a engolir-lo. Va agradar, era divertit i va quedar registrat. Abans de menjar-los, però, s’han de treure les parts cremades amb els dits d’una mà; l’altra mà, un cop net el calçot, és la que inicia la filigrana de menjar-se’l. Si mengem calçots de primer, quina és la carn més indicada per al segon plat? Pel meu gust el xai. Amb els calçots tot s’hi escau bé: la vedella, les botifarres... Està clar que han de ser fets a la brasa. Quan les flames del foc per cuinar els calçots s’han apagat i han esdevingut brases, és el moment de fer la carn. Quina és la millor beguda per acompanyar els calçots? Si bevem vi, millor fer-ho amb porró? Jo recomanaria un bon vi negre i begut en porró. Tot i que això va al gust del qui se’ls menja.
mira’m.cat
Si en mengem un tip, necessitem prendre un digestiu, un licor d’herbes o alguna cosa per l’estil? S’ha de ser prudent, sobretot per la salsa amb què acompanyem els calçots. És molt llaminera, però també molt calòrica. On hi ha més pagesos cultivadors del calçot a Catalunya? I quants calçots es poden arribar a collir en una temporada? El lloc on hi ha més pagesos dedicats al cultiu del calçot és Tarragona, tot i que a les terres de Lleida cada cop n’hi ha més. Pel que fa a les collites, a tot Catalunya se’n cullen milions. Per
la meva banda, en recol·lecto cada temporada al voltant de tres-cents mil.
energètica dels calçots és molt baixa. Es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats
“A la comarca de l’Alt Empordà s’han fet famoses les calçotades de Vila-sacra, i qui millor per explicar-nos el què i el com dels calçots que un productor d’aquesta hortalissa del mateix poble de Vila-sacra” Són beneficiosos per a la salut? Quins propietats nutricionals ens aporten? Les seves propietats nutritives són les mateixes que té la ceba. L’aportació
mitjanes de vitamines i minerals. És una hortalissa que escalfa el cos i, per tant, molt útil durant l’hivern.
mira’m 46
TEMPS DE CALÇOTS
Arriba el temps de rememorar de forma més o menys ritual, aquella acció dels nostres rebesavis pagesos que anaven al tros. Probablement amb un bocí de cansalada o una botifarra al sarró, i sempre amb aquella carbassa –precedent dels actuals biberons on el cuiner modern prepara les seves vinagretes– mig plena d’oli, vinagre, uns grans d’all i unes ametlles picades, i la preceptiva sal. Una carbassa
que, sacsejada al gust de cadascú, servia per amanir les menges del migdia. També probablement, podem pensar que en collir unes quantes bledes o xicoires per dur a casa, el rebesavi topava i collia unes cebes de segon any, els calçots, que passava pel foc viu de vergues seques mentre esperava que es fes la brasa on coure la carn.
Sortosament, aquella rutina diària de supervivència fou incorporada, festivament, als àpats col·lectius, esdevenint l’avui popular calçotada. Un àpat –que no un plat– que al meu entendre té un valor afegit que rarament es destaca. El de crear sinergia en el territori. Perquè, mentre altres festes populars basen la seva gastronomia en productes que poden ser de l’hort del costat de casa, però
mira’m.cat
també de les planúries de la llunyana Xina, la calçotada necessita calçots. Aquesta ceba replantada dels bulbs de l’any passat i calçada, (coberta pacientment amb terra a mesura que s’estira cap amunt per sortir a la llum) i que demana atenció per part del pagès que la conrea i que, pel que jo sé, encara no és una pràctica universal
que en globalitzi el mercat. Per tant, calçotada i calçot donen avui feina als pagesos tarragonins. I de moment sense competència, cosa que imagino –tot i les queixes habituals– augmenta el valor afegit, sovint tan escàs a pagès.
Si fóssim capaços de seguir exigint-hi la litúrgia tradicional del pitet, la taula al pati sota el sol de febrer, les teules amb calçots i el porró de vi negre, tindríem un model gastroturístic envejable. Un model de quilòmetre zero on tots els sectors del territori hi estarien implicats i del que obtindrien beneficis. Ens deixaran?
mira’m 48
CALÇOTS ARREBOSSATS El calçot és un producte de temporada, però, això no ens impedeix de poder gaudir-lo tot l’any. Precisament quan s’està en plena campanya d’aquesta ceba acostumo a recomanar de congelar-ne per tal de poder-ne disposar sempre que ho vulguem. Al meu congelador no hi falten mai. Quan ja estan cuits, els pelo, els tallo tots d’una mida similar (entre 10 i 15 centímetres) i els guardo en paquets. Això em permet, per exemple, poder elaborar un plat molt senzill i que a casa ens agrada molt. Es tracta de calçots de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) de Valls arrebossats. Fàcils de fer i ideals per a servir tipus snack, acompanyant a d’altres entrants divertits com a picapica. Doncs, aquest és el plat que us proposo per a aquest article. Per a ferlos, necessitarem els calçots ja cuits i pelats, farina, pa ratllat i ou batut. No cal que us digui que els podeu arrebossar com millor preferiu, al vostre estil. Jo els faig amb aquesta fórmula tan ràpida i eficaç perquè fa les delícies dels comensals.
Primer agafem els calçots i els enfarinem bé per, a continuació, remullar-los a consciència dins del recipient on hi tindrem els ous batuts i, un cop fet això, els passarem pel pa ratllat amb l’objectiu que, aquest, s’hi
quedi ben adherit. Penseu que volem que els calçots al final, ens quedin amb una textura ben cruixent. Quan els calçots hagin anat passant per aquest procés, els posarem damunt d’una safata per anar al forn, posant-hi abans el típic paper sulfurat. Evidentment que els podeu fer fregits, en oli calent, però, al forn, penso que sempre resulten més saludables.
Al forn els tindrem fins que el pa ratllat ens avisi amb el seu color ben daurat, tirant a torradet, però, tampoc us passeu massa. Així de simple! Ja els podreu servir en un plat i acompanyar-los d’alguna salsa que us agradi. Jo, els recomano acompanyats de la típica salsa salvitxada de la calçotada o, si no en teniu, de romesco, que s’hi assembla molt.
mira’m.cat
Feu la prova. A més, és una recepta ideal per a fer-la acompanyats de la canalla. Això d’empastifar-se els dits amb la farina, l’ou i el pa ratllat els encanta. I no cal dir que també xalaran quan se’ls cruspeixin.
Normalment la calçotada no consisteix només a menjar calçots, sinó que s’hi assaboreixen d’altres coses, això permet clarament jugar amb diferents opcions de vi. Maridatges sorprenents Quin tipus de vi marida millor amb una calçotada: un negre jove o un de criança? Perquè, indiscutiblement, ha de ser un negre, el vi que maridi amb una calçotada! …o no? No podria ser un blanc? O un rosat? O un cava? Els calçots constitueixen el primer plat indispensable de la calçotada. Desprenen aromes dolces, vegetals, de fumat… Per tant, són molt complicats de maridar. I, en un maridatge, correm el risc que els productes o bé entrin en conflicte, o bé cadascun vagi per la seva banda. Segurament el vi adient seria un vi negre jove suau amb una bona presència de tanins. Un vi molt apropiat seria un vi negre Mas dels Mets D.O. Montsant, per exemple. Per acompanyar els calçots, també podríem optar per un blanc amb fusta una mica potent. Bon profit!
mira’m 50
FLAIRE DE CALÇOTADA Com aprofitar els calçots que ens sobren. Posem els bocins de calçots a la paella i amb un xic de sal (no massa), pebre i un raig d’oli els saltem durant uns minuts. Penseu que ja estan cuits. I tan simple com afegir-los als ous batuts i elaborar la truita al punt que ens agradi. Més o menys sucosa, vaja. El festival serà total si us va sobrar la salsa salvitxada de la calçotada. L’agafeu i amb una espàtula la napeu generosament per damunt la truita. És per bavejar durant uns dies. Feu la prova. Una altra opció és, amb el calçot cuit, net i sencer fer-lo arrebossat. Feu-ho fàcil. Amb ou i una farina de cigrons, al·lucinareu. O fent-los en tempura, també triomfareu. Tot i que, tradicionalment, la campanya de calçots sempre havia estat de gener a març, des de ja fa uns anys, tothom (cultivadors, restauradors i tots els que els adorem), hem contribuït a estirar la temporada. Així, al novembre ja es fan les primeres calçotades i, aquestes, s’allarguen fins al mes d’abril. Consell: la que pugueu fer al gener i febrer, quan la ceba dolça és més melosa, serà la millor. Els àpats, els plats dits de temporada, que només els tenim a l’abast durant unes setmanes o uns mesos, són possiblement els que més gaudim. És per aquest motiu que la primera calçotada sempre és la que més ens fa xalar. Els que som del «terreny» o aquelles persones que poden entaular-se,
cada any, set o vuit vegades a l’entorn d’un bon grapat de calçots sabem que la meva afirmació és correcta. La primera calçotada ens porta al paradís, a la setena o a la vuitena és possible que els calçots ens surtin ja per les orelles per la contundència d’aquest àpat. Alternatives de reaprofitament Però anem al gra. Us volia explicar què faig quan em sobren força calçots, precisament quan organitzo la primera calçotada i em crec que en menjaré una carretada. Hi ha diferents opcions. En recomano dues. Per iniciar-vos opteu per una truita. Tan simple com extreure el calçot que tenim cuit a l’interior de la part cremada i tallar-lo (tota la part comestible) a trossos d’uns 3 o 4 centímetres.
Puré de calçots amb romesco Una gran recepta d’aprofitament que presenta un munt de possibilitats. Aquest puré es pot menjar fred o calent, sol, com a guarnició o ingredient d’altres plats. En podeu fer croquetes, farcir uns pebrots verds o del piquillo, servir-lo com a acompanyant de qualsevol plat de carn o de peix, etc. Pinxo de puré de calçots amb tomàquet confitat i cruixent de bacó Una combinació extraordinària amb el salat del bacó i el dolç del tomàquet confitat. Una alternativa al puré que hem mostrat en la recepta anterior. Sens dubte, un aperitiu que no us deixarà indiferents. Apa! Agafeu un Omeprazol i aneu per feina.
mira’m.cat
mira’m 52
RECUPEREM i CELEBREM ELS 25 ANYS DE LA FIRA DE L’OLI I OLIVERA D’ ESPOLLA! El passat 23 de gener es va recuperar i celebrar els 25 anys de la Fira de l’Oli i l’Olivera a Espolla. Des de primera hora del matí i durant tota la jornada es van programar diverses activitats per a tots els públics: el parc d’inflables, els jocs infantils i la gimcana per la mainada, el Photocall “Oli en un llum”, l’exposició i venda de planter d’oliveres i l’actuació dels Castellers de Figueres entre moltes altres activitats.
A la fira estaven representats els principals trullaires de la comarca de Ventalló, Espolla, Cabanes, Pau, Palau... i els paradistes habituals de productes agroalimentaris i artesans. A la Plaça Marquès de Camps, centre neuràlgic de la Fira, es podia degustar l’autèntic entrepà de “sussissa” de Can Salvi, amb oli o allioli al ritme del grup TROBASONS, la xaranga BUFATRAMUNTANA i el grup local LA LUDWIG BAND.
Carles Lagresa, alcalde d’Espolla i Joan Fuentes de Capmany, presents a la primera fira de la comarca Els visitants, majoritàriament empordanesos i francesos van gaudir d’un esplèndid dia de sol i van recórrer els carrers guarnits, en motiu del 25è aniversari, amb els cartells de les edicions anteriors de la fira. La gentada va participar a la proces-
só de Sant Sebastià al so dels Grallers d’Espolla i el cant de la coral a la Missa Solemne del dia de la Festa Major. Aquesta edició, més reivindicativa que mai, va apostar per les renovables però no a costa de trinxar el territori.
mira’m.cat
Oli d’Espolla. Celler cooperativa d’Espolla “Salvem l’Albera” va fer una recollida de signatures per aturar l’impacte negatiu dels futurs projectes eòlics de l’Albera.
“La gentada va participar a la processó de Sant Sebastià al so dels Grallers d’Espolla i el cant de la coral a la Missa Solemne del dia de la Festa Major”
Oli de cabanes. Trull Ylla
Can Salvi. Carnisseria de proximitat
mira’m 54
Ruta de les Tapes de Roses 2022 Obertes les inscripcions per a bars i restaurants que vulguin participar-hi. L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament organitzarà entre el 25 de març i el 3 d’abril una nova edició de la Ruta de la Tapes, que enguany torna a les seves dates de realització habituals després que l’any passat tingués lloc al setembre a causa de la pandèmia. Els bars i restaurants interessats a participar poden inscriure’s fins al proper 11 de febrer a través del formulari que trobaran a la web sempreroses.cat. La Ruta de les Tapes torna a oferir als restauradors de la població l’oportunitat de donar a conèixer els seus establiments i la seva oferta culinària, alhora que exposa i promociona la riquesa gastronòmica del municipi i la producció enològica de la DO Empordà. Durant els 10 dies que dura la campanya, vilatans i visitants podran gaudir d’un interessant circuit gastronòmic, tot degustant les tapes i especialitats que ofereixen els restauradors, acompanyades amb una copa de vi.
S’informa als restauradors que, com a novetat, durant la present edició la beguda s’haurà de servir en gots de 23 centilitres (model “zurito”) per tal d’unificar la imatge i la quantitat servida a tots els establiments. L’ajuntament proporcionarà els gots a un preu públic i subvencionat.
Des de la seva primera edició, l’any 2016, fins a la irrupció de la pandèmia, el nombre d’establiments adherits a la campanya no ha deixat de créixer, passant dels 25 establiments inicials als 83 de l’edició de 2019, que assolí també un rècord de participació amb 193.000 tapes servides. La crisi sanitària va impedir celebrar la Ruta de l’any 2020, mentre que l’any passat aquesta es va haver d’ajustar a les necessitats de la pandèmia, celebrant-se finalment el mes de setembre amb un total de 60 establiments participants. Enguany la Ruta retorna a les seves dates de celebració habituals, coincidint amb l’inici de la primavera.
mira’m 56
mira’m.cat
EL CONTRACTE SOCIAL El món serà millor, més just i perdurable, en la mesura que l’activitat econòmica esdevingui més social. Una part significativa i creixent de la ciutadania se sent cada vegada més interpel· lada en qüestions fonamentals que afecten el nostre destí com a societat (models energètics, consum, habitatge, cures...). Ens ho recordava, en un recent debat sobre innovació social organitzat per l’OS21, la Laura Peracaula, codirectora general de Suara Cooperativa. Estan creixent també en nombre, diversitat i consistència les veus que reclamen la necessària reformulació dels mecanismes de confiança que han de sostenir la societat en el futur. En aquell mateix debat, en Genís Roca apuntava la necessitat d’un nou contracte social que incorpori, ara sí, aspectes mediambientals, de gènere i de transició al món digital. El discurs d’aquestes veus no és feble ni efímer. Es construeix al voltant d’una idea cada vegada més estesa: El món serà millor, més just i perdurable, en la mesura que l’activitat econòmica esdevingui més social. I aquí és clau no enganyar-nos amb un “social” epidèrmic, de joguina. La mateixa Unió Europea té clar que en el món postcovid hi ha coses que s’han de fer d’una altra manera. Per això està incloent l’economia social a l’agenda de la transformació. Aquests dies està impulsant el Social Economy Action Plan. Guanya terreny la convicció que si facilitem la competitivitat,
el creixement i la millora constant de les empreses de l’economia social, aquestes podran acabar esdevenint actors que promoguin canvis socials radicals i a gran escala. Sí, és més que qüestionable la capacitat de la Unió per liderar la transformació que no només Europa sinó el món sencer necessiten. Però planetàriament pinten bastos per al medi ambient i per a la justícia econòmica i social. Quan enfilem el camí cap a la utopia ho hauríem de tenir ben present. Fins que no siguem plenament conscients que hem de construir una robusta i alhora seductora alternativa a potents sistemes que no contemplen els drets humans més bàsics ni la sostenibilitat mediambiental, no podrem dimensionar adequadament l’espai necessari per a l’economia social. Catalunya no viu d’esquenes a tota aquesta realitat. La nostra economia social, més enllà de la seva llarga tradició i d’una forta presència al territori, compta amb la complicitat i l’estima de la ciutadania. Ara, el mateix govern està preparant la nostra llei de l’economia social. Quina oportunitat més maca de pensar en gran, en clau universal. El que diguem i fem a Catalunya és importantíssim. Si la nova llei esdevé facilitadora d’un posicionament realment competitiu i escalable de l’economia social, endegarem el bon camí.
Però si mantinguéssim les empreses de l’economia social recloses en l’esfera d’una marginalitat amb aires d’alternativa utòpica, el món continuaria restant condemnat a la normalitat de les dobles morals.
“La mateixa Unió Europea té clar que en el món postcovid hi ha coses que s’han de fer d’una altra manera. Per això està incloent l’economia social a l’agenda de la transformació” Fa 17 anys vam fundar Grup Clade precisament amb la voluntat de contribuir, com a cooperatives, fundacions, mutualitats i societats anònimes laborals que som, a un posicionament gens marginal de l’economia social. Ens complau veure que no estem sols i que van creixent els col·lectius i institucions que volen empènyer en el mateix sentit. Convidem-nos els uns als altres a sumar plegats i de debò per a una transformació real. No ens reinventem el passat; aportem fórmules noves que aplanin el camí per a un temps que necessita anar més enllà i que demana un nou contracte social, un nou i consistent marc de confiança per a tots.
mira’m 56
mira’m.cat
COM FER FRONT A SITUACIONS CONFLICTIVES AMB TREBALLADORS? Línies d’actuació legals per dur a terme una bona gestió de crisi. Durant la vida de les empreses existeix el risc que es produeixin diferents situacions conflictives amb els empleats i, moltes vegades, arriben sense preveure-ho i amb poc marge d’actuació. Per aquest motiu, conèixer les claus de com actuar en cada cas és imprescindible per a dur a terme una bona gestió de crisi i no veure danyada la imatge corporativa de l’empresa. Com a expert i assessor laboralista durant més de 35 anys, al llarg de la meva trajectòria he pogut conèixer conflictes entre empresari i treballador de tota classe, però, sense cap mena de dubte, alguns dels més recurrents actualment en una empresa són els següents: Treballador que difama a l’empresa a la seva sortida. Què pot fer l’empresari davant una situació provocada per un empleat que pretén repercutir molt negativament sobre la imatge pública de l’empresa per a generar rebuig? L’empresa té l’obligació de defensar la seva imatge davant aquestes difamacions. Per això, recomanem que
l’empresa insti denúncia pels comentaris efectuats que danyin la reputació de l’empresa o fins i tot interposi querella o demanda davant el corresponent jutjat, sol·licitant la condemna penal de la persona titular dels comentaris, així com una indemnització pels danys i perjudicis causats. No oblidem que realitzar imputacions o comentaris falsos sobre una entitat, si es compleix amb els requisits exigits en la llei, pot constituir delictes de calúmnies i injúries previst en l’article 205 i 208 del Codi Penal, castigat
amb una pena de presó de sis mesos a dos anys o multa de dotze a vint-iquatre mesos, si es propaguen amb publicitat i, en un altre cas, amb multa de 6 a 12 mesos. Directiu o directiva que revela dades o informació confidencial de la pròpia empresa i/o clients. La normativa que protegeix el secret comercial i informació confidencial de l’empresa té com a objectiu protegir l’interès econòmic que tanca el negoci i evitar la competència deslleial.
mira’m 44
mira’m.cat Per aquest motiu, encara que la persona treballadora no hagi signat una clàusula de confidencialitat, tot i sent la seva signatura recomanable, tindrà d’igual forma l’obligació legal de reserva de la informació confidencial que hagi pogut obtenir com a empleat o empleada de la companyia, mentre que aquest secret estigui en condicions d’aportar un valor econòmic. D’aquesta manera, qualsevol empresari que es vegi afectat per la violació d’un o diversos secrets empresarials podrà interposar, en el termini dels 3 anys següents al coneixement de la violació, una demanda cenyint-se al que recull la Llei 1/2019, de 20 de febrer, de Secrets Empresarials, en remissió al que disposa l’article 13 de la Llei 3/1991 de 10 de gener, de Competència Deslleial. A més, aquesta difusió, revelació o cessació del secret d’empresa pot constituir un delicte d’ordre socioeconòmic contra el mercat, previst en l’article 279 del Codi Penal i castigat amb pena de presó de dos a quatre anys i multa de dotze a vint-i-quatre mesos, imposant-se les penes en la seva meitat inferior si el secret s’utilitza en profit propi. Treballador o treballadora que decideix no acudir al treball per temor de contagi de la COVID-19 En aquests dos últims anys de pandèmia, l’empresari ha hagut de bregar freqüentment amb temors dels treballadors per a assistir al lloc de treball amb motiu del risc de contagi de la COVID-19. Però, és possible que un treballador pugui negar-se a acudir al treball per por de contagiar-se del coronavirus? Si l’empresari compleix amb les obligacions en matèria de prevenció de riscos laborals, així com amb aquelles mesures que la legislació imposa en els centres de treball per a evitar el contagi, un treballador o treballadora no podrà negar-se a acudir al seu lloc de treball amb el simple argument subjectiu de tenir-li temor a la COVID-19. Això varia, tret que pugui aportar una major justificació, com per exemple acreditació mèdica de patir una situació d’especial vulnerabilitat. En el suposat cas que la persona treballadora es negui a acudir i no presenti justificació mèdica de patir una patologia greu que suposi un risc per a la seva salut, l’empresa podrà procedir a realitzar un acomiadament disciplinari per absències injustificades. Així ho ha interpretat el Tribunal Superior de Justícia de Madrid en la sentència núm. 518/2021 de data 30 de juny de 2021, i que va esdevenir ferma el passat sis de desembre de 2021. En definitiva, degut a la meva experiència i casos d’èxit pels que he treballat, és inqüestionable que les empreses necessiten un bon assessorament legal. D’aquesta manera, molts dels conflictes que sorgeixen entre empresari i treballador poden ser resolts de manera privada, ràpida i eficient i, sobretot, sense perjudicar la imatge corporativa de la companyia.
mira’m 62
mira’m.cat
LA RECUPERACIÓ EN L’ADICCIÓ Una pregunta que genera confusió: Què significa RECUPERACIÓ, en termes de les addiccions?
MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives
Doncs bé, aquests anys de treball directe amb pacients que han aconseguit prou temps de sobrietat, deixa clar que la resposta no és: “haver deixat de consumir”. Per res. RECUPERACIÓ suposa aconseguir un creixement interior que permet revaluar en l’addicte les seves creences equivocades (negatives) de si mateix, els patrons de conducta tòxics; les inseguretats i falta de confiança, moltes vegades a conseqüència de traumes i esdeveniments complicats de la vida. RECUPERACIÓ significa que l’addicte per primera vegada en la seva vida passarà per un procés d’acceptació personal i tolerància cap a la realitat que li toca suportar, que dirigirà la seva mirada cap a si mateix i no a cobrir les expectatives que els altres tenen d’ell, i principalment, que l’addicte sigui capaç de preguntar-se sense por, qui soc? Què vull ser quan sigui gran? Quin és el meu propòsit i significat en aquesta vida? I el més motivador i llunyà a la droga: que porti la seva vida de tal manera que arribat a l’edat adulta es pugui dir: Va valer la pena! RECUPERACIÓ significa revisar els objectius i metes que suposàvem en consum; tenen a veure amb les alegries i els plaers, per donar espai a una felicitat que més aviat té a veure amb serenitat, pau i sobretot, estimar. Només en
aquesta instància en què l’ego desapareix és quan un pacient pot dir, en veu alta: “soc feliç sense necessitar de res perquè compto amb mi mateix“. Aquest dia, la droga s’haurà anat per sempre perquè aquest pacient estarà encaminat cap a la recerca de la màxima expressió de si mateix...
“RECUPERACIÓ significa revisar els objectius i metes que suposàvem en consum; tenen a veure amb les alegries i els plaers, per donar espai a una felicitat que més aviat té a veure amb serenitat, pau i sobretot, estimar” En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.
- 82