mira’m 2
mira’m.cat
Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres
Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, bibloteques, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.
També on-line al portal digital: www.miram.cat
Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com
miram.cat
miram.cat
mira’m.cat
Mariona Seguranyes Bolaños, historiadora de l’art
Si es vol apostar per un turisme cultural de qualitat, amb el Teatre-Museu Dalí no n’hi ha prou. Mariona Seguranyes Bolaños, nascuda a Figueres l’any 1972, és historiadora de l’art, doctora en humanitats, llicenciada en història de l’art i màster en especialització en gestió de Patrimoni cultural. Du a terme una tasca intensa en la investigació de l’art català del segle XIX i XX i és un dels principals referents en la recerca sobre l’art i els artistes del nostre país i, molt especialment, en la figura de Salvador Dalí. Si ens remunten als seus inicis, quins projectes recorda especialment? Vaig començar a treballar en la reforma del Museu de l’Empordà el 199899 i vaig ser coautora de la seva Guia de les col·leccions. Ara fa poc s’ha fet una edició nova. Sempre he considerat que la meva primera escola va ser la feina que vaig fer al Museu de l’Empordà, tota la tasca de catalogació, de documentació de tot el fons del Museu, el discurs de les sales de pintura. Va ser un gran aprenentatge quan la directora era llavors l’Anna Capella. Vaig fer aquesta feina com una beca i va ser un any intensíssim pel que fa a l’ordenació de les sales de tot el fons de la col·lecció i els textos de la guia d’aquestes col· leccions, referents als dipòsits del Museu del Prado, pintura catalana i empordanesa. D’entre tots els pintors que ha estudiat, creu que és Salvador Dalí, un dels motors més importants del seu treball? M’identifico amb Dalí i amb l’art català d’entre guerres que és amb el que m’he especialitzat, la pintura catalana de principi i mitjans del XX i també he
Visita guiada a l’exposició Realisme(s) a Catalunya. Del Picasso clàssic al Dalí surrealista, al Museu Maricel, Sitges, estiu 2019. Fotògraf Arola. aplegat els anys seixanta i setanta. Per mi el diàleg que s’estableix entre l’art català en relació amb el context europeu és molt important. La meva tesi doctoral, Malenconia i Salvador Dalí, passat i futur d’un estat d’esperit, es va centrar en l’anàlisi de la iconografia de la malenconia en l’obra de Salvador Dalí. La meva, ha sigut una trajectòria d’investigació i de recerca, i Dalí va arribar a mi a través de l’estudi de la iconografia de la malenconia. Vaig començar a fer la meva tesi i a treballar en la simbologia de la iconografia quan estava estudiant a la Universitat de Girona amb la doctora Pepa Balsach i després el meu director de tesi va ser l’Antoni Marí a la Universitat Pompeu Fabra. Aquest aprofundiment en la simbologia i la interpretació de la malenconia des d’un punt
de vista filosòfic i estètic em va acabar portant a Dalí perquè és el gran creador de la iconografia moderna de la malenconia. Vaig acabar fent una lectura del personatge a partir de la seva iconografia de la malenconia. Un dels seus focus és la seva preocupació constant de la mort: li obsessionava moltíssim saber si existia una vida més enllà i va començar a crear una iconografia de l’home modern i postmodern. Els rellotges tous són símbol del temps fos. Dalí és molt hàbil i situa les grans cruïlles de l’home modern en el punt central de la seva creació artística. Després em vaig centrar en les relacions de Dalí amb l’Empordà en diversos textos i específicament en el llibre La mirada persistent. Història de la pintura a Figueres (1892-1960), editat per
mira’m 6
Inauguració de l’exposició Pep Vallès, entre l’alquímia i l’art a la Fundació Valvi, Girona. D’esquerra a dreta, Anna Maria Puig, Mariona Seguranyes, Maguí Noguer i Domnina Vallès. l’Ajuntament de Figueres l’any 2013 per entendre en quin context creatiu neix Dalí, que és l’entorn empordanès. Hi ha tot un context creatiu i artístic a Figueres i a l’Empordà importantíssim que defineix com ell es va formant com a artista, com a pintor i com xucla les diferents influències a partir de les publicacions d’arreu. Tot això és el que vaig poder desenvolupar més endavant amb l’exposició La mirada persistent. També quan investigo Els Dalí de Figueres em centro en el context familiar. És molt important la figura paterna del notari Dalí, qui acaba convertint el seu pare en un saturn modern, símbol del
temps i la malenconia que devora els seus fills. Dalí porta tota la reflexió personal que té amb el conflicte, amb la seva família, al camp creatiu i amb una simbologia universal. És per això que ell sempre diu que d’allò local passa al fet universal, que és el que posa en pràctica en tota la seva obra creativa amb punt d’inici a l’Empordà. En l’Empordà ha basat molts dels seus treballs. Quins li agradaria remarcar? Un projecte important va consistir a ser la curadora del llibre l’Atles Paisatgístic de les terres de Girona (2010), on vaig ser autora de l’Alt Empordà i coautora
del Baix Empordà, dos volums publicats per la Diputació de Girona, i vaig comissariar les vuit exposicions que van sorgir d’aquesta publicació. Aquest treball em va permetre fer una lectura des d’un punt de vista artístic i pictòric de tots els pintors que han passat per les comarques gironines. Va ser un projecte de tres anys molt intensos, magnífics dels que tinc molt bon record. Paral· lelament, hi ha hagut altres projectes. Viure de la cultura a Catalunya i ser un curador independent és dur perquè treballes per resultats, és una feina que no et permet descansar, però fas el que a tu t’agrada i adaptes els projectes a mida i això és molt agraït. És una feina que té una part creativa important i la base és la recerca i la investigació. Caldria que es valorés més aquesta feina de recerca, que és la base de tota bona exposició. Un altre projecte que també recordo especialment és el del Museu de Cadaqués, el 2018, De Meifrèn a Dalí, univers d’artistes. Fons del Museu de Cadaqués. Hi ha moltes figures que han marcat la meva trajectòria. Recentment, a l’entorn de Josep Pla (1897-1981) i la seva relació amb els artistes i intel·lectuals entre el 1913 i el 1925, per saber i entendre com va teixint el seu entorn de relacions i tot seguit comprovar com ho relata en els seus Homenots i Retrats de Passaport. La forma que li hem donat amb la Fundació Pla és la mostra De Palafrugell a París. 1913-1925. Josep Pla i els artistes, una mirada literària’, que es va poder veure a Palafrugell fins a finals del passat mes d’octubre.
mira’m.cat Vostè s’ha convertit en un dels principals referents en la recerca sobre l’art i els artistes del nostre país La meva línia de treball ha estat sempre la investigació i sobretot la contextualització, és a dir, no fer una antològica d’un pintor, sinó entendre el perquè, el com, de qui es rodeja i amb qui manté relacions, amb qui s’escriu i amb qui manté contactes. És indispensable tenir una obertura mental per entendre l’època, el moment amb el qual es mouen els artistes i és llavors quan acabes fent una lectura de la nostra història de l’art. Ara estem en un dels moments més interessants des del punt de vista de la investigació i de la història de l’art perquè s’estan obrint nous fronts, noves perspectives, per exemple de visió de gènere de les dones, dones artistes que durant molts anys han estat invisibilitzades; és molt important tenir en compte que el que es fa aquí o en qualsevol lloc de Catalunya té una relació amb el que s’està fent a París a Nova York. Comptar amb una visió global, universal i oberta és una qüestió bàsica per fer una lectura adequada. Durant molt temps vaig estar treballant el Francesc Gimeno, que va donar fruit a l’exposició Francesc Gimeno i els paisatgistes del Montgrí, l’any 2007. Francesc Gimeno per mi és el Van Gogh català, és un dels artistes que no em canso de reivindicar. Però en tenim molts altres que tenen una gran vàlua. Admiro França, on a qualsevol artista per molt local que sigui se’l dignifica. La cultura forma part de l’educació de la gent i
Acte d’entrega del premi personatge de l’any 2020, dels Amics del Castell de Sant Ferran, 25 de juny de 2020. D’esquerra a dreta Cesar Barrenechea, Mariona Seguranyes, Santi Coll i Fede Luque. això ens manca aquí. També s’ha de fer un esforç per fer arribar al públic els artistes actuals. Cal donar-li a la nostra societat elements i plataformes perquè puguin conèixer l’obra dels artistes actuals. Tornant a la figura de Dalí, vostè va treballar en el projecte museològic de la casa natal. Creu que aquest projecte ha de ser un revulsiu per la ciutat? Vaig estar treballant en el projecte de
la Casa Natal de Salvador Dalí, i en un cert moment es decideix que es declina el projecte. La direcció del meu projecte anava cap Els Dalí, exposició que es va poder veure al Museu de l’Empordà. La línia de discurs era la relació de Dalí amb la família, l’Empordà i el Dalí català. Està clar que Figueres no pot caminar sense anar de la mà de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Crec fermament que s’ha d’apostar perquè Figueres sigui un destí cultural, però no tota
mira’m 8
Taula rodona al voltant d’Evarist Vallès amb motiu de la seva exposició antològica en el Museu de l’Empordà, 23 de febrer de 2000. D’esquerra a dreta, Isidre Vallès, Arnau Puig, Mariona Seguranyes i Josep Vallès. Arxiu Mariona Seguranyes la responsabilitat és de la Fundació Gala-Salvador Dalí. Tenim una gran sort del nostre patrimoni artístic, tenim personatges com Pep Ventura, Narcís Monturiol, o Puig Pujades, referents del mateix pintor quan era un nen. Ara, a Figueres s’està treballant un projecte molt important: Museu de l’Empordà - Casa Natal - Casa Empordà. Hi ha molt camí a recórrer i molt interessant i les institucions s’ho han de creure. Si es vol apostar per un turisme cultural de qualitat, amb el Teatre-Museu Dalí no
n’hi ha prou i és necessari que Figueres aposti fermament per la cultura, al final sempre hi ha un retorn. Aquest és un moment de cruïlla a la ciutat, i no
explicar-nos a nosaltres mateixos i al món. Si et creus el discurs de ciutat has de treballar i això vol dir aportar recursos i mitjans. Hem de poder construir un relat entorn l’Empordà amb tota la seva complexitat cultural artística a nivell de literatura, a nivell polític, amb l’art com a fil conductor. Aquí hi ha una gran feina per fer i tenim el Museu de l’Empordà que té un fons important que s’ha de treballar de forma eficient. No tinc cap dubte que es farà. Per entendre Dalí, a més de visitar Teatre-Museu Dalí, és necessari captar el que és l’Empordà a nivell de cultural i de paisatge patrimonial artístic. En aquest sentit hi ha un llarg camí per recórrer. Estem d’acord amb que Figueres ha de remuntar, sens dubte, però s’ha de treballar d’una manera estratègica amb la Fundació Gala-Salvador Dalí, amb el Museu del Joguet, el Castell de Sant Ferran i amb tot el que és institucional, a banda de buscar implicacions privades per aconseguir fer una ruta de museus de qualitat. Cal que no s’escatimin recursos amb el Museu de l’Empordà, perquè això va en contra nostra. El nostre patrimoni artís-
Cal una aposta valenta i ambiciosa per explicar-nos a nosaltres mateixos i al món valen les mitges tintes. Cal una aposta valenta i ambiciosa, sense maquillatges, amb fonaments consistents, per
tic cultural s’ha fet universal gràcies a Dalí. Però nosaltres hem de visualitzar el que hi ha més enllà de Dalí. Figueres
mira’m.cat té la responsabilitat i oportunitat de fer el seu discurs del Dalí de l’Empordà i català i explicar l’Empordà amb tota la seva riquesa cultural. Aquí hi ha una gran feina a fer. També s’ha de pensar estratègicament en un altre tipus de focus cultural. Crec que l’altra gran porta són els artistes vius, els creadors de diverses disciplines que han vingut a instal·lar el seu taller a pobles propers i tenen un reconeixement extern. Aquesta gent també necessita expressar-se i tenir un espai per mostrar la seva obra. Un
l’any 2000, al Museu de l’Empordà. La pandèmia em va agafar amb projectes pendents d’arrencar així que em vaig tancar a escriure i organitzar justament el llibre d’en Pep Vallès. Després de l’arrencada amb la Fundació Valvi ens van demanar la seva itinerància l’Ajuntament de Roses, a la sala Ca l’Anita i l’Ajuntament de Figueres a la sala Casa Empordà. La cirereta del pastís és que l’exposició es troba actualment a Agramunt a la Fundació Guinovart. Estem molt contents perquè va ser un projecte que en Pep va poder gaudir intensament
Figueres té la responsabilitat d’explicar l’Empordà amb tota la seva riquesa cultural espai que els acompanyi. Entenc que la sala de l’Escorxador anirà treballant en aquesta línia. A Figueres quin ha estat el seu darrer projecte? L’exposició Josep Vallès. Entre l’alquímia i l’art, que es va veure a la Casa Empordà de Figueres, promoguda per l’Institut d’Estudis Empordanesos, es va inaugurar primer a la Fundació Valvi, a Girona. En Pep Vallès també ha estat una persona important en la meva trajectòria. El vaig conèixer quan vaig comissariar la meva primera exposició, Evarist Vallès, creador empordanès d’espais metafísics,
malgrat que va morir uns deu dies abans de la presentació del llibre. També aquesta tardor l’Ajuntament de Figueres em va encarregar una ruta patrimonial en el cementiri de Figueres amb el suport de les noves tecnologies. Es van locutar els textos i la gent amb el telèfon pot sentir la història de cada panteó, basada en el personatge i amb l’arquitecte que el va construir. La pandèmia ha afectat el món de la cultura en gran manera i va aturar alguns projectes com diu, els ha pogut reprendre? La gent de la cultura tenim una gran
sort, som resilients, i això forma part del nostre ADN, perquè sinó no ens dedicaríem a això. Ara estic treballant en projectes diversos d’art català, un en concret que es podrà veure a Barcelona el 2022. És un moment interessant i amb moltes ganes de seguir batallant i fer recerca. També hi ha un projecte més centrat en l’Alt Empordà que veurà la llum aviat. Si tingués temps per fer un parèntesi voldria fer un llibre, ja tinc el tema pensat. Per acabar quin moment de la seva trajectòria recorda amb especial emoció? Un dels moments més dolços de la meva trajectòria professional va ser el premi de L’Associació de Crítics d’Art de Catalunya (ACCA). Va ser una gran sorpresa, pel millor comissariat de l’any 2019 per l’exposició Realisme(s) a Catalunya, Del Picasso clàssic al Dalí surrealista, fruit de més de quatre anys de feina. En aquest projecte cal destacar la complicitat amb els tres museus que el van tirar endavant: el Museu Maricel de Sitges, el Museu de Valls i el Museu de la Garrotxa, Olot, amb la Xarxa de Museus de Catalunya (MNAC). Em van donar el premi i l’endemà ens van confinar. El juny del 2020 Els Amics del Castell de Sant Ferran em van entregar el premi personatge de l’any 2020. Fa molta il·lusió els reconeixements a casa.
mira’m 16
mira’m.cat
Núria Oliva Callís Tècnica de l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Empordà
El web Ubi.cat és un recorregut sense precedents per les nostres terres El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha posat en marxa un web que cataloga més de 400 ubicacions amb més de 1000 fotografies. El web https://ubi. cat és el repositori que acull tota la informació que serà accessible, des del propi web o a través d’un seguit de codis QR que estaran a diferents indrets de la comarca. L’objectiu és que esdevingui una eina de difusió del patrimoni de tots i per a tots. Què és ubi.cat? El web https://ubi.cat és el repositori que acull tota la informació dels principals recursos de turístic-patrimonials de la comarca, que és accessible, des del propi web o a través d’un seguit de codis QR que estaran a diferents indrets de l’Alt Empordà. Aquest repositori és un Projecte en constant evolució, i se seguirà treballant per ampliar els continguts i localitzacions. Quants monuments se senyalitzen i quin tipus d’informació ofereix? De moment, tenim un projecte d’obres amb la instal·lació de 149 tòtems situats en els principals recursos patrimonials de la comarca que van donar suport al Projecte i mitjançant el codi QR es pot accedir al web on hi ha les localitzacions documentades amb la descripció dels elements, locucions,
fotografies actuals i en alguns casos, s’ha pogut obtenir imatge històrica, visita virtual o bé imatges 360º. En menys proporció hi ha text literari relacionat, explicat i àudio descripció. A qui s’adreça especialment aquesta plataforma digital i en quants idiomes s’ha traduït? La riquesa patrimonial i artística de l’Alt Empordà es veu reflectida en una gran quantitat d’edificis, racons i magnífics paisatges on trobem mostres dels diferents moments de la nostra història: des del megalitisme i les civilitzacions clàssiques fins als escenaris de la Guerra Civil i l’exili. Ubi.cat està pensat pel visitant un cop situat en el territori, per tal d’ampliar la informació i gaudir de l’experiència turística a la comarca. A més a més, el web és una eina promocional i de difusió en si mateixa i pot servir de consulta prèvia a la visita o al desplaçament. Les coordenades han permès localitzar els recursos i crear filtres per tal d’organitzar la visita en els diferents indrets de la comarca. Està traduïda en 4 idiomes. Hi havia un recurs similar abans o és una iniciativa pionera a la comarca o a Girona? De quina manera s’ha treballat?
Ubi.cat és un recorregut sense precedents per les nostres terres: en una mateixa web es troben els principals emplaçaments per visitar a la nostra comarca. També hi havia intenció, amb la part de senyalització física dels elements turístic-patrimonials de la comarca, de millorar una senyalització ja existent. En la mesura possible, amb el temps i els adients recursos econòmics, s’hauria de poder ampliar aquest projecte amb màxim de nombre d’intervencions, de les 400 ubicacions actualment catalogades. Unificar la senyalització del territori en disseny i obtenir la informació de cada un dels elements en el web repositori seria culminant. En l’àmbit de comarques gironines s’està treballant en un altre projecte, concretament un Programa d’Especialitat Competitiva Territorial, PECT,
mira’m 12 cipis. A Colera l’actuació, en aquest cas creació, és el Projecte del Centre interpretatiu Llagut Català. A Vilafant s’ha rehabilitat una fase del Palol Sabaldòria. Pel que fa a les millores en trama urbana s’han portat a terme les actuacions de Navata (Placeta de Sant Antoni), Maçanet de Cabrenys (Connexió carrer Hospital i la Torre Carlina) i a Sant Pere Pescador una reforma important amb les millores del carrer Mar. L’actuació en àmbit de natura ha estat a Torroella de Fluvià que es va portar a terme un projecte de recuperació del Bosc de la Ribera, a la zona de l’Illa de l’Albanyà.
Costa Brava Pirineu Girona: Natura, cultura i intel·ligència en xarxa, liderat per la Diputació de Girona, també inclòs en el PO FEDER Catalunya 20142020, i actuant com a soci l’àrea de Turisme del Consell Comarcal de l’Alt Empordà. Es tracta d’una aplicació que inclourà i desplegarà la informació dels recursos patrimonials d’acord amb les xarxes de camins existents. S’ha pogut treballar de manera coordinada per catalogar i obtenir la informació dels recursos patrimonials de l’Alt Empordà. Forma part d’un projecte més ampli? Dins el Projecte “Conservació, foment i desenvolupament del patrimoni natural i cultural de l’Alt Empordà” es van incloure un total de 12 actuacions.
L’actuació Digitalització i senyalització dels recursos patrimonials i turístics que s’està executant es fonamenta en l’ús de les noves tecnologies per proporcionar al visitant el coneixement del territori i per millorar la seva experiència, facilitant a l’usuari la localització dels indrets patrimonials en 4 idiomes diferents. Dins d’aquesta actuació és on s’inclou el nou web ubi.cat i la senyalització, però també s’ha pogut editar material de promoció, com la nova guia del turista de l’Alt Empordà, disponible en les oficines de turisme de la comarca. Pel que fa a la resta d’actuacions ha sigut l’execució de Projectes d’obres en àmbit turístic i millores en infraestructures urbanes, totes elles en conveni de col·laboració amb els muni-
Quins objectius persegueix? En el mes de maig de 2016 el Consell Comarcal de l’Alt Empordà presenta la candidatura amb les 12 actuacions, en col·laboració dels ajuntaments implicats, alineades amb els objectius estratègics del Pla d’acció sectorial en l’àmbit del desenvolupament turístic, propostes per posar en valor la diversitat dels recursos turístics, activitats i centres d’interès que ofereix la comarca, impulsar i promocionar espais d’interès turístic amb l’objectiu d’una millora de l’experiència turística en els destins litorals, la reducció de les fluctuacions estacionals de la demanda i la integració del conjunt del territori. Ha comptat amb alguna ajuda? En termes econòmics el Projecte està inclòs en el Programa Operatiu de Fons de Desenvolupament Regional d’Europa, dins l’eix prioritari 6, vinculat a la conservació i protecció del medi ambient i a promoure l’eficiència
mira’m.cat dels recursos. En particular, es focalitza en l’Objectiu específic (OE) 6.3.1, que pretén promoure la protecció, el foment i el desenvolupament del patrimoni cultural. El PO FEDER és una subvenció que finança un màxim del 50% de les actuacions justificades. Les obres realitzades en els municipis col· laboradors el cofinançament és del mateix ajuntament. Pel que fa a la creació de bases de dades i en el desenvolupament de les tasques s’ha comptat amb la cooperació de les diferents àrees del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i aquells ajuntaments de l’Alt Empordà que van donar suport al Projecte. El projecte es continuarà desenvolupant amb nous recursos? Estem treballant per tal que sigui així. Malgrat les dificultats del moment i del sector turístic cal trobar tots aquells recursos que ho facin possible per seguir ampliant tots els continguts del repositori, poder senyalitzar molts més elements físics a la comarca, pensar a ampliar i aconseguir nous projectes. De fet, en aquests moments des del Consell Comarcal s’ha obtingut un altre PECT, concretament l’Operació és:
Església Sant Martí de Pau Valorització del patrimoni cultural de la pedra seca a la Garriga d’Empordà: un patrimoni viu i actiu. En aquest sentit es podrà ampliar el repositori amb la catalogació, classificació i senyalització dels elements de pedra seca de la Garriga d’Empordà. En termes més generals seria desitjable, que a banda de la catalogació
que s’ha portat a terme des de l’àrea de turisme del Consell comarcal i que es farà amb relació als elements de la pedra seca, puguin ser els mateixos ajuntaments que proposin i facilitin aquella informació que permeti ampliar els continguts de ubi.cat i esdevingui una eina de difusió del patrimoni de tots i per a tots.
agenda alt empordà la cultura a escena tot el que es mou a l’empordà programació
GENER · 22
EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS, ACTIVITATS L’ESCALA Museu de l’Anxova i de la Sal Fins al 21 de febrer, exposició «Nanses i pescadors». Biblioteca i Alfolí de la Sal Fins al gener de 2022, exposició de pintura «Pujolboira, apropar-se a la pintura». LA JONQUERA- MUME Fins al 27 de març exposició: «Carmen Castillo, una experiència de l’exili xilè». LLANCÀ Museu de l’Aquarel·la Fins al 27 de febrer exposició: «El pinzell d’or» de l’agrupació Amics de l’Aquarel·la. Activitat gratuïta.
La Ciutadella de Roses. Foto: Revista Mira’m
ROSES Espai cultural La Ciutadella Obert de dimarts a diumenge de 10 a 20 h. Visites guiades: Passejades d’història. A les 11 h, dissabte i diumenge (en català). A les 12 h, dissabte i diumenge (en castellà). La motxilla d’en Milfulles. Per descobrir com vivien els nens grecs i romans, els monjos i els soldats. Activitat lliure en
horari d’obertura de la Ciutadella. Safari al museu. Joc de pistes per trobar els animals amagats al museu. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Més informació i reserves Tel. 972 151 466 patrimoni@roses.cat Castell de la Trinitat Horari d’obertura: d’11 a 17 h i els diumenges, d’11 a 15 h. El mirador fortificat. Visites guiades a les 11, 12, 13, 14, 15 i 16 h. Els diumenges, d’11 a 14 h. El joc del castell. Joc de pistes per descobrir els enigmes del castell. Activitat lliure en horari d’obertura. Més informació i reserves tel. 972 151 466 patrimoni@roses.cat Plaça Frederic Rahola Els dies 1,2 i 6 de gener a les 18.30 h, quina. DILLUNS 10 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 18 h, Club de lectura òpera. Conferència audició sobre Pikovaia Dama, amb Clara Valero i tertúlia del conte La Dama de Piques.
DIMARTS 11 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 19 h, Club de lectura narrativa. Vacances d’hivern, de Bernard MacLaverty. DIMECRES 12 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre. Història d’un senglar, de Gabriel Calderón. DIJOUS 13 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 18.30 h, «Post scriptum (la imatge després de la paraula)». Cicle de dues conferències dedicat a obres d’art que tenen l’origen en un text literari. A càrrec de Miquel del Pozo Puig, arquitecte i divulgador d’art. Mirades creuades: Miquel Àngel llegeix Dant. Commemoració 700 anys de la mort de Dante Alighieri, el Dant. DIVENDRES 14 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 16.30 h i a les 18 h, contes per a nadons (- 3 anys), Contes menuts amb Piruleta contes.
Poble d’Espolla DISSABTE 15 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 10 h, Club de lectura de 3r i 4t. El segrest de la bibliotecària, de Margaret Mahy. A les 12 h, Club de lectura de 6è. Les bruixes, de Roald Dahl. Auditori Narcís Monturiol del Cercle Sport Figuerenc A les 19 h, presentació del llibre Impressions del Líban, de Bonaventura Ubanch (1879-1960), a càrrec de Joan Ferrerós, catedràtic de llengua i literatura catalanes, i de Lourdes Godoy, curadora de l’obra. DIMARTS 18 FIGUERES
Biblioteca Fages de Climent A les 17.30 h i a les 19 h, curs d’escriptura creativa per a joves de 12 a 16 anys. 4 sessions, a càrrec de Carme Caum. Inscripció prèvia al tel. 972 677 084. A les 19 h, Club lectura poesia. Poemes: Marabú. Boira. Capejant, de Nikos Kavadias. DIMECRES 19 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 18.30 h, presentació delllibre Pudors en la literatura, de Vicenç Pagès. Lectura de textos a càrrec de Glòria Cristina. Amb la presència de l’editora de Vibop, Montse Serra.
DIJOUS 20 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 18.30 h. «Post scriptum (la imatge després de la paraula)». Cicle de dues conferències dedicat a obres d’art que tenen l’origen en un text literari. A càrrec de Miquel del Pozo Puig, arquitecte i divulgador d’art. Un poeta al museu: Rilke, Baudelaire, Auden, Szymborska i Vinyoli mirant l’art. A propòsit del 75è aniversari del Museu Empordà de Figueres. DIVENDRES 21 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent
agenda alt empordà la cultura a escena GENER · 22
mira’m 14 18
tot el que es mou a l’empordà programació
GENER · 22
A les 16 h, Club de lectura fàcil. El teu nom és Olga, de Josep Maria Espinàs; adaptació de Salvador Comelles. A les 18.30 h, presentació del llibre Som dones, som lingüistes, som moltes i diem prou, de Carme Junyent. Presentació a càrrec de Carla Ferrerós. DISSABTE 22 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 12 h, presentació del llibre Al peu de la lletra: sobre Verdaguer i altres escriptors, de Narcís Garolera. Presentació a càrrec de Joan Ferrerós. DIUMENGE 23 ESPOLLA Durant tot el dia 25è edició de la Fira de l’Oli i l’Olivera.
Castell de La Trinitat de Roses
DIMARTS 25 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 16.30 h, Club de lectura juvenil. Els dits
de la bruixa, de Tamara Romero. A les 17.30 h i a les 19 h, curs d’escriptura creativa per a joves de 12 a 16 anys. 4 sessions, a càrrec de Carme Caum. DIMECRES 26 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre. La casa del dolor, de Víctor Sánchez. DIJOUS 27 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 18 h, presentació del llibre Anatomía de las emociones, de Carles Frigola, a càrrec d’Ascensió Martínez i Lurdes Reina. DIVENDRES 28 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 16.30 h i a les 18 h, contes per a nadons (3 anys). Història d’un jar-
dí, amb Eva González. DISSABTE 29 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 12 h, hora del conte (+ 3 anys). Contes amb Kamishibai amb ClarArt. DIUMENGE 30 FIGUERES 76è Aplec a Sant Pau de la Calçada A les 11 , amb la Cobla Foment del Montgrí. AGULLANA Sala Polivalent A les 17.30 h, ball a càrrec de de Millenium Grup i berenar. Entrada 5 €. DILLUNS 31 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 16.30 h, Club de lectura novel·la, La llibreria, de Penelope Fitgerald. A les 19 h, Club de lectura de vespre, L’elegància de l’eriçó, de Muriel Barbery.
..cat mira’m mira’m cat mira’m .cat
FIGUERES
Teatre / Música / Dansa
programació GENER · 22
l’empordà a escena
RODRIGO CUEVAS: TRÓPICO DE COVADONGA Dissabte 15 de gener 20.00 h Teatre Municipal El Jardí Música · Agitació folklòrica i electrònica, humor, erotisme elegant, hedonisme i una posada en escena que combina elements vintage amb videoprojeccions i coreografies contemporànies. Rodrigo Cuevas és, sens dubte, un dels artistes més inclassificables del moment. A Trópico de Covadonga, basat en les cançons del seu aclamat àlbum Manual de Cortejo, produït per Raül Refree, presenta una proposta que pivota entre els diferents codis i maneres ancestrals i actuals del festeig, la ronda i l’amor. Es planteja com un cançoner popular contemporani en què el vehicle per narrar les músiques i les històries eternes que ens regala el folklore són l’electrònica, l’humor, la performance i els codis musicals contemporanis. Un artista que sorprèn i sedueix a tothom qui el descobreix.
KL’AA: LA TEVA CANÇÓ Inspira Teatre / Teatre Municipal el Jardí (escenari) Diumenge 16 de gener a les 17.00 h i a les 18.30 h. Recomanat entre 0 i 5 anys. Aquest espectacle es fa amb el públic a l’escenari. Música · KL’AA, que significa «cantar» en la llengua hadza, és un viatge musical de l’infant en la descoberta del món. Una experiència visual i sonora a través de la veu i la cançó. Posa de manifest la veu com a fonament de la presència humana, com a vehicle d’identitat. L’espectacle es va construint gràcies als sons que emet un nadó per comunicarse. A partir d’aquí sorgeix la música. Perquè sobretot és vocal i femenina (recorda la veu de la mare) i perquè no utilitza text sinó sons que ells reconeixen i algunes paraules properes al seu llenguatge. Tot acompanyat de gest i de moviment (també basat en l’evolució que fan des que neixen i com es van desplegant), cosa que fa que encara en capti més l’atenció.
RODRIGO LAVIÑA Y SU COMBO Cicle 66Butaques Divendres 21 de gener a les 20.30 h Sala La Cate Música · Després de set anys de silenci, el col·lectiu Extraño Weys torna als escenaris amb una nova proposta plena de força: Rodrigo Laviña y su Combo. El grup presenta un nou disc homònim que navega entre el hip-hop i el jazz, amb set músics sobre l’escenari que viatgen a través del vinil i les caixes de ritmes, amb textures com la psicodèlica seixantera, l’homenatge al pop català ie-ie o la música brasilera. Un espectacle musical en majúscules, ple de ritme i força, liderat pel veterà del hip-hop català Rodrigo Laviña (At Versaris, Pirat’s Sound Sistema). Rodrigo Laviña y su Combo presenta el seu treball homònim amb un espectacle musical inoblidable que combina hip-hop, jazz i músiques modernes.
Teatre Municipal el Jardí
La Cate AUDITORI CAPUTXINS
QUASI OPERA Illuminati (Estrena espectacle XTAC) Diumenge 23 de gener 18.00 h Sala La Cate Música · De la mateixa manera que amb el seu primer espectacle Tenors, Quasi Opera pretén, a través de l’humor, fer un recorregut per les peces més conegudes del repertori operístic, musical o de cançó napolitana que caracteritzen la veu de tenor, probablement la més coneguda entre el gran públic, gràcies als recordats concerts dels anys noranta d’Els Tres Tenors. A través d’una sèrie de personatges, alguns aparentment normals i altres una mica peculiars, experimentarem les vicissituds i tràngols que ha de viure el «Maestro» i escoltarem alguns dels grans hits del repertori dels tenors. Sentirem, a més, alguns dels problemes que pateixen els cantants: inseguretats, seguretat excessiva o obsessions.
HISTÒRIA D’UN SENGLAR (O ALGUNA COSA DE RICARD) De Gabriel Calderón i amb Joan Carreras Divendres 28 de gener 20.00 h Sala La Cate Teatre · Un actor s’enfronta amb el repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de Shakespeare. Tota la vida ha fet papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tanmateix, considera que la resta de l’elenc no està a la seva altura i no li agrada res del que li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l’actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, el Joan no es conforma amb poc, té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors tous, hipersensibles o mediocres. Un espectacle entorn dels mecanismes de poder contemporanis, el desig i el ressentiment, amb una reflexió sobre els límits de l’ambició humana.
THE END IS NIGH! La Barque Acide Diumenge 30 de gener 19.00 h Teatre Municipal el Jardí Espectacle · Espectacle basat en l’apocalipsi del món que coneixem, de la societat i de l’ésser humà. The End is Nigh (La fi és a prop) és un espectacle que planteja una atmosfera alhora amenaçadora i absurda en què, més que mai, tot és possible. En aquest particular espai-temps, tots tindran l’oportunitat d’exposar (una última vegada) la seva realitat, o el que queda d’ella, amb les seves paradoxes i perills. Un projecte europeu, amb un equip d’artistes de diversos països, per crear un espectacle fresc, valent i molt visual, i amb bones dosis d’humor negre. Nou persones a l’escenari provinents de vuit països per explicar-nos la fi del món. Aquest espectacle forma part de Travesía, un projecte de cooperació Interreg cofinançat pel Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) de la Unió Europea a través del POCTEFA.
ROSES
mira’m 24
Teatre Municipal de Roses
programació gener · 22
l’empordà a escena
LA TERCERA JUVENTUD DE JOSÉ CEDENA 15 de gener, a les 17.30 h Teatre Municipal
HISTÒRIA D’UN SENGLAR (O ALGUNA COSA DE RICARD) De Gabriel Calderón i amb Joan Carreras Divendres 21 de gener 20.15 h Teatre Municipal
MIRADES II D’Eduard Sacrest Soy “RICE” Del 29 d’octubre al 9 de gener Sala d’exposicions Ca l’Anita
Teatre · Una residència on els residents no són de la tercera edat... viuen la seva tercera joventut. Els espectadors gaudiran amb les seves ocurrències del seu dia a dia, mentre busquen parella.
Teatre · Un actor s’enfronta amb el repte d’interpretar Ricard III, el monarca despietat de la tragèdia de Shakespeare. Tota la vida ha fet papers secundaris i pensa que mereix aquesta oportunitat. Tanmateix, considera que la resta de l’elenc no està a la seva altura i no li agrada res del que li proposa el director. Durant la construcció del personatge, les afinitats entre l’actor i el monarca anglès comencen a aflorar. Tots dos són ambiciosos i intel·ligents. Com Ricard III, el Joan no es conforma amb poc, té ànsia de poder i no està disposat a perdre el temps amb actors tous, hipersensibles o mediocres.
Exposició · En la seva proposta per Ca l’Anita, l’artista mostra una selecció d’obres anteriors, realitzades a partir de la tècnica de l’aerosol sobre fusta, que es focalitzen en retrats de persones anònimes i reflexionen entorn de la soledat, la distancia i l’aïllament.
És el retorn als escenaris de Justo Molinero i Los Descastaos amb aquest nou espectacle escrit per José Cedena.
Un espectacle entorn dels mecanismes de poder contemporanis, el desig i el ressentiment, amb una reflexió sobre els límits de l’ambició humana.
Taller · Grup de suport a la lactància i a la criança. A càrrec de l’Associació Marones. Els dies 13 i 20 d gener a les 18 h, a Ca l’Anita. L’Associació Marones som una entitat sense ànim de lucre on volem oferir acompanyament, informació i suport a les mares que desitgin alletar els seus infants, per tal que la lactància sigui exitosa, així com acompanyament, informació i suport sobre la primera criança.
LLANÇÀ
mira’m 24
Casa de Cultura
programació gener · 22
l’empordà a escena
ADAPTACIÓ ALS FENÒMENS A càrrec d’Alfred Rodríguez Picó Dimarts 18 de gener 17.00 h Sala d’actes de la Casa de Cultura
UN MORT A MITGES De Marià Font amb Mayte Carreras i Cristina Solà. Divendres 21 de gener 19.30 h Sala d’actes de la Casa de Cultura
EMPORDÀ GOSPEL CHOIR De Tina Crespo Diumenge 23 de gener 12.00 h Sala d’actes de la Casa de Cultura
Conferència · Alfred Rodríguez Picó (Barcelona, 1958) és un meteoròleg conegut sobretot per la seva faceta com a presentador en programes de televisió i ràdio. Va ser premiat per Òmnium Cultural pel millor programa de televisió (2007, 28è premi Òmnium Cultural de TV per El temps del Picó).
Teatre · Mort en Robert, la Pili i la Neus hauran d’organitzar tots els preparatius pel funeral del difunt, a qui la mort l’ha sorprès en una situació totalment compromesa.
Música · El grup Empordà Gospel Choir va néixer l’any 2010 impulsat per l’Associació Viumúsika.
Meteoròleg autodidacta, als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic en la seva casa d’Horta-Guinardó. Als quinze anys va començar a treballar a l’Institut botànic de Montjuïc, als setze es va iniciar professionalment com a informador de meteorologia a Ràdio Barcelona i col·laborant amb el Servicio Meteorológico Nacional i als disset inicià les observacions a l’Observatori de Montjuïc.
A l’hora de decidir què fer amb la Ferreteria, el negoci familiar, se’n adonen que hauran de comptabilitzar uns “claus” del Robert que no figuren al inventari i viure tot un enrenou de sorpreses i situacions recargolades sense acabar histèriques o escoltant veus del mes enllà.
És un Cor composat per una cinquantena de cantaires d’arreu la comarca de l’Alt Empordà, així com d’altres provinents d’arreu, dirigits per la Tina Crespo. Teatre · Obra de teatre infantil Chikaka Màgic Show A càrrec de Nanu Ferrari 16.00 h Sala d’actes dela Casa de Cultura Activitat gratuita
Núria Escarpanter Alcaldessa de Llançà
La Festa d’hivern és més íntima però molt participativa La festa de Sant Vicenç de Llançà arriba per fer gaudir d’un ampli ventall d’activitats. Com a novetat s’obrirà les portes d’una nova sala a la Casa Marly i el local de joventut. Pendents de les mesures que dictamini el PROCICAT, la festa es farà del 20 al 23 de gener. La festa d’hivern de Llançà és una de les festes més importants del municipi? Com s’adapta la programació a la pandèmia? La festa d’hivern és una de les més rellevants del municipi perquè fem honor al nostre patró que és Sant Vicenç, que s’escau el 22 de gener. És doncs una de les nostres principals festes com, ho és la festa del Port que fa honor a la Verge del Carme i, per tant, nosaltres aquesta festa l’estem programant de manera que totes les persones hauran de seguir les recomanacions que se’ns faci des del Procicat. Nosaltres apostem per unes activitats que ja ens estan funcionant des de fa anys com són el tret de sortida amb el pregó que sol ser una persona mediàtica que acaba de dur a terme alguna obra de teatre destacada i
Núria Escarpanter després intentant dirigir activitats cap als més joves amb un ball o festa i també tindrem l’emblemàtica festa de les llances. Enguany com que l’any passat els guardonats que obtingueren la distinció no van poder gaudir de la
celebració, l’ajuntament va decidir posposar la festa i, per tant, per Sant Vicenç del 2022, farem la celebració d’aquells que van obtenir la distinció del 2021 i aquest any no hem fet una nova elecció. Hi haurà sardanes, la
mira’m.cat botifarrada si podem també la farem perquè és una activitat que funciona molt bé i l’entrega de les beques coll Alcosser entre d’altres. Quines activitats destacaria, hi ha alguna novetat enguany? Com a novetat segurament podem obrir les portes d’una nova sala, que en diguem sala noble a la casa Marly, un espai molt adequat per dur a terme activitats més institucionals. Segurament també crec que serà possible que inaugurem el local de joventut que és una cosa molt esperada per aquesta població. Per la festa de Sant Vicenç sempre apostem per una programació que pugui recollir tots els gustos i edats. Hem de prestar especial atenció als més grans, però també als més petits que són el públic que requereix més de la mostra atenció. Serà una festa amb què intentarem que el ventall d’activitats pugui atraure seduir tant a un públic com un altre. A diferència de la festa l’estiu, aquesta és per la gent del poble? Sí. Cap festa està enfocada per a una gent sí, i per a l’altra no, però és cert que és la nostra festa, és íntima, hi ha pocs estiuejants, poca gent que ens visiti en aquesta època, al mes de gener, en ple hivern i normalment ve la gent del poble. És molt participativa amb activitats com la festa de les pubilles i dels hereus o a la festa de les llances. Darrere de la majoria d’activitats que es preparen hi ha les associacions que són les que donen vida al poble i el dinamitzen. Jo diria que sí que es diferen-
cia molt de la festa d’estiu. Tot i que a aquesta hi contribueixen també les associacions és en aquesta festa d’hivern que ens trobem més de la gent el poble i que d’alguna manera també fem de motor d’aquesta dinamització de la qual parlava. De quina manera s’involucren les entitats? Hem pogut gaudir i hem tingut la sort -malgrat que la pandèmia no ens permet actuar amb llibertat plena- de les activitats de les entitats del poble. Reitero el meu agraïment sempre a totes les associacions perquè estan a primera fila quan se’ls necessita, hi ha molta bona predisposició i jo crec que aquesta és l’encert més gran, l’alegria més gran per a un poble. Elles tenen la iniciativa de programar activitats o bé contribueixen i col·laboren amb activitats que el mateix ajuntament ha decidit tirar endavant. Com deia la festa de les llances és de les activitats més populars. Podem recordar qui són els guardonats? Una de les nostres festes més emblemàtiques és la de les llances. Aquesta nova edició guardonarà tot el conjunt de voluntaris i voluntàries, entitats i associacions, treballadors de serveis, i professionals que van mantenir la població i han tingut cura dels serveis bàsics durant el confinament de la Covid-19, així com totes les persones que van fabricar mascaretes o van ajudar qui més ho necessitava. Aquest col·lectiu rebrà la Llança d’Or 2021. La Llança de Plata serà per a
Arnau Fàbrega, porter de l’equip de Primera Divisió del Granada FC, per la seva trajectòria futbolística. I la Llança de Coure serà per a Aina Xinxó, Laia Centelles i Alba Centelles pels èxits assolits en el món de la dansa. Llança treballa per oferir propostes també a l’hivern que desestacionalitzin el turisme, la festa seria una d’elles? Pels pobles de costa realment és difícil que ens situïn fora de la temporada estiuenca, però Llança ja fa anys que precisament és un exemple que es pot aconseguir d’aquesta estacionalitat i del fet que tot es concentri en l’estiu. Si ens fixem en el programari cultural i turístic que hi ha en un mes de novembre o desembre és prou atractiu perquè la gent ens visiti. La festa podria ser una d’elles, les visites guiades que encara ens mantenen, aquestes trobades de les mitges maratons que es van haver de suspendre i ara es fan i hi ha tota una sèrie d’activitats, conferències, presentacions de llibres, obres de teatre, un conjunt de propostes molt interessants per la gent que vivim al municipi o per la gent que ve atreta per la nostra oferta perquè puguin seguir tenint una oferta cultural, lúdica i turística més enllà dels mateixos mesos d’estiu.
“Hi haurà sardanes, la botifarrada si podem també la farem perquè és una activitat que funciona molt bé i l’entrega de les beques coll Alcosser entre d’altres”
mira’m 26
Susi Pairutó, llibretera i propietària de l’Auca de Figueres
Durant aquests anys he creat com una gran família i això m’ha omplert molt Susi Pairutó ha arribat a l’edat de jubilació i, després de gairebé 40 anys de servei, L’Auca del carrer Peralada, 51 de Figueres baixarà la persiana a finals de gener. “Han estat uns anys de molta feina, esforç i sacrifici, compartint bons moments amb totes les persones del barri, de la ciutat i dels voltants” assenyala la llibretera, propietària i ànima del local. Susi Pairutó va obrir juntament amb el seu marit la llibreria l’Auca, l’any 1983. Tots dos eren molt emprenedors i van decidir implicar-se activament en el dia a dia de la ciutat i en fer créixer un negoci que s’ha convertit durant dècades en un referent a Figueres. Com se sent ara que està a punt de tancar la llibreria? Tinc sentiments contradictoris. Ho visc amb eufòria perquè penso que ja he treballat prou. L’any 1982 vam començar a muntar i vam obrir el 2 de gener de 1983. Però tens aquell sentiment de dir plego després de tota una vida laboral, dedicada al públic. Tot i això ha arribat l’hora. Ara vull viure el dia a dia i recuperar les amistats i passar temps amb la família. També he sigut recentment àvia d’una nena i vull poder-hi dedicar temps. Com recorda els inicis? De seguida d’obrir la llibreria, vaig quedar embarassada i els inicis van ser molt complicats. Vam muntar el negoci amb el meu home. Sempre ens havien fet il·lusió emprendre un negoci propi, vam buscar a tot Figueres i vam veure que aquí hi havia un local prop de l’escola les Escolàpies i vam pensar que era un lloc estratègic i va ser una elecció de deu. Llavors no tancàvem als migdies, a les set del matí ja obríem i fins a les deu del vespre, tretze hores diàries. Vam començar amb una botiga de dos metres i mig i de seguida se’ns va fer petita, vam ampliar i al cap de poc es va tornar a fer petita i vam fer-la més gran. Teníem la rerebotiga aquí i treballàvem i vivíem aquí. Vam començar així i va ser dur en el sentit que dedicàvem moltes hores al negoci. Vam agafar una persona, vaig tenir la nena i recordo que tenia un altaveu a la botiga per sentir la nena si plorava. Llavors els clients ja se’n feien càrrec i em deien: “Ves, ves, a agafar la nena”, però em senti molt satisfeta.
mira’m.cat
Què ha estat el més gratificant? El fet de tenir les Escolàpies aquí al costat m’ha permès donar-me a conèixer a moltíssimes persones de Figueres i de la rodalia. També vam començar a vendre llibres de text i tot això ens anava portant més gent
pensen emocionalment i si faig un resum dels quaranta anys em quedo amb totes les coses boniques, com ara veure els nens que creixen, que comencen P3, que ja fan 4t d’ESO i que ja van a la universitat i algun cop et venen a veure i ja no els coneixes.
“Ara vull viure el dia a dia i recuperar les amistats i passar temps amb la família. També he sigut recentment àvia d’una nena i vull poder-hi dedicar temps” i ara els nens que venien a comprar ja són pares i han portat els seus fills a la mateixa escola i han seguit comprant els llibres aquí. La gent m’ha demostrat una fidelitat molt gran, quan m’he anat acomiadant de tothom, m’han repetit: “et trobarem a faltar” pel dret i pel revés i això t’omple, t’omple molt. Durant tot aquest temps m’ha agradat estar a davant del taulell, apropar-me al client, m’agrada el contacte directe amb la gent. He viscut els seus problemes, hem creat com una gran família, les relacions personals són molt importants i t’omplen molt. Totes aquestes coses et com-
També m’ha agradat molt participar de la vida de la ciutat, vaig formar part de la junta de Comerç Figueres, vaig participar en el món de la política i tot això també m’ha permès conèixer gent nova. Ha estat complicat també fer sobreviure el negoci durant aquests temps de pandèmia? Com veu la ciutat, comparant-la amb anys enrere? Com a negoci la pandèmia ha estat molt complicada. Jo no he tancat mai perquè era servei essencial, però la gent venia poc, sort que el local és meu i això va fer que seguís. Però el mal més gran, a part de la pan-
dèmia, és la venda per internet. Els comerços estem patint molt la venda per internet i la pandèmia ho ha accelerat això, perquè la gent no ha sortit i ha comprat per internet. El comerç el matarem entre tots si no comprem a la ciutat i això em fa por per com afectarà les generacions futures. Pel que fa a la ciutat, crec que no anem per bon camí. Potser la crisi i la pandèmia ho ha acabat d’agreujar, però la ciutat és bruta i no està cuidada per nosaltres mateixos, per la mateixa societat. Al final que tanqui una llibreria sempre és un motiu per lamentar-se. Nosaltres vam decidir obrir una llibreria perquè ens agradava molt llegir, el món de la cultura, i teníem l’escola a prop. Vam començar a contactar amb les editorials, també vam voler tenir premsa, perquè això fa entrar molta gent, vam posar llaminadures i tot anava sumant per poder augmentar la clientela. És veritat, que es tanqui una llibreria sempre és una pena i és una cosa per lamentar. He procurat tenir un relleu i va sortir una persona que la volia, però jo m’ho venc tot, local i l’habitatge que hi ha al darrere i finalment la cosa està complicada no hi ha hagut finançament. Finalment, ha arribat el moment de tancar i de finalitzar aquesta etapa.
mira’m 30
Antonio Orozco presentarà Aviónica al Casino Peralada
El reconegut cantant català actuarà al Mirador del Castell, el proper dissabte 5 de març a les 10 del vespre per presentar el seu darrer disc. El concert a Casino Peralada serà la primera actuació d’Orozco a la província de Girona l’any 2022. Després de l’èxit aconseguit els darrers anys i fidel al seu posicionament com a espai d’oci global al territori, Casino Peralada segueix potenciant la seva aposta per una programació musical de qualitat i de primer nivell que ja ha comptat amb grans veus nacionals com Sergio Dalma, Ana Belén o els Manel, entre d’altres. En aquesta ocasió, el protagonisme serà per un dels artistes més guardonats i estimats de l’escena musical espanyola; Antonio Orozco. Amb més d’un milió i mig d’àlbums venuts, 1 disc de diamant i 10 de platí, el cantant de L’Hospitalet del Llobregat presentarà el proper 5 de març el seu darrer treball Aviónica. Un àlbum que ha trigat cinc anys en gestar-se però que arriba en el moment adequat gràcies a l’esperit radiant i positiu d’unes cançons que conviden a aturar-se en les coses que de veritat valen la pena. Una oportunitat única per gaudir, en format dret i en l’ambient íntim del Mirador del Castell, d’un disc que ja ha estat dues vegades número 1 en la llista oficial de vendes a Espanya i amb el que ha aconseguit el seu primer disc d’or digital per la descàrrega del single Entre sobras y sobras me faltas, que acumula milions de visualitzacions a YouTube. Les entrades, que tenen un preu de 60€, ja es poden adquirir al web de Casino Peralada. Cal recordar que Casino Peralada compta amb diversos restaurants amb una proposta gastronòmica variada ideal per gaudir-la abans del concert. Amb l’anunci d’aquest nou concert, Casino Peralada segueix consolidant-se com un espai d’oci global únic al territori, un món d’entreteniment obert a tothom que combina gastronomia, música en directe, espectacles i tota l’emoció del joc d’atzar en un ambient extraordinari.
mira’m.cat
mira’m 32
mira’m.cat
EL PESSEBRE VIVENT DE VILA-SACRA
VA CELEBRAR 10 ANYS PRESERVANT LES TRADICIONS
El passat 1 i 2 de gener es va poder presenciar de nou el treball d’equip, la constància i la voluntat d’un poble per transmetre una de les escenes nadalenques més importants, genuïnes i tradicionals d’aquestes dates, el Pessebre Vivent de Vila-sacra que recorda el fet més destacat de la història de la religió cristiana, el naixement de Jesús. Vila-sacra compte amb un racó immillorable per la representació del fet: l’Església romànica de Sant Esteve del s. XIII, la Torre de l’Abat i els seus voltants es van convertir en un pessebre natural i humà amb més de 90 figurants, 21 oficis tradicionals i 5 escenes imprescindibles com el naixement, l’anunciació, l’infern, el mercat i els Reis d’Orient. Enguany han visitat la funció més de 1.500 persones d’arreu de l’Empordà i també han celebrat la presencià d’algun ciutadà francès i alemany que han seguit escrupolosament les
recomanacions del PROCICAT. Per acabar cal celebrar els deu anys del Pessebre Vivent de Vila-sacra i felicitar l’organització de la representació. L’acte va estar organitzat per l’Ajuntament de Vila-sacra amb la col· laboració de la comissió del Pessebre, l’Associació de Dones del Municipi, el
grup creatiu Kmón, les aportacions dels veïns, Joventut Vila-sacra i la fotografia de l’acte a càrrec de Martí Dacosta i Emma Martí. També comptà amb el suport de la Federació de Pessebres Vivents de Catalunya, la Parròquia de Vila-sacra i Ràdio Vilasacra.
mira’m.cat
25 anys de la Fira de l’Oli Espolla exposa els cartells en un recorregut pel poble Espolla celebra el 23 de gener la 25a Fira de l’Oli i l’Olivera amb una àmplia programació d’activitats organitzades des de l’Associació Cultural La Fraternal Espollenca conjuntament amb l’Ajuntament que coincideixen amb la festa de Sant Sebastià que és el 20 de gener. És la primera fira de l’any de la comarca, un clàssic del mes de gener, que s’ha convertit en un incentiu per potenciar el món dels petits productors d’oli que donen a conèixer aquest or líquid, tan preuat i necessari per a la dieta mediterrània. La fira arriba enguany amb novetats destacades com ara l’exposició dels 25 cartells de la Fira. Què trobaran de nou les persones que visitin la Fira de l’Oli i l’Olivera d’Espolla? Aquesta hauria de ser la 26a Fira, però com que l’any passat es va suspendre pel tema de la COVID aquest any celebrem la 25a edició, tal com volíem fer l’any passat amb alguns canvis o novetats significatives, però pendents de com evoluciona aquesta nova onada de la COVID que ens ha frenat una mica. La idea és fer una exposició dels cartells dels vint-i-cinc anys de fira, ja que cada any tenia una singularitat. Els cartells de les primeres edicions, quan encara no sabíem
com evolucionaria la fira, els va fer un dissenyador del poble en Joan Cos. Després ja cada any eren de la mateixa artista, la Cécile Gras que residia a Espolla i ara s’ha anat a viure a França i tots ells tenien el mateix patró. Aquest any hem tornat a canviar de dissenyador. L’hem encarregat a en Pep Canaleta. Viu a Espolla i s’encarregarà de fer la portada d’aquest any. Els cartells s’exhibiran pel recorregut de la Fira enganxats amb vinils directament a la façana i en tot el recorregut de la fira per acabar a la plaça del Marquès de Camps que és on hi ha el centre neuràlgic de la fira i on hi ha la parada de l’associació cultural. Quantes parades hi haurà en aquesta nova edició? Encara estem tancant inscripcions amb els firaires. Ens trobem molt que durant aquest any que s’ha deixat de fer la fira, alguns dels firaires que venien cada any ja s’han jubilat perquè els tocava o per la COVID. Teníem la política de guardar la plaça d’un any a l’altre a la gent que va venir des del principi, però en haver-hi hagut aquestes baixes, enguany podrà entrar algun firaire nou. Cada any es reunien unes 90 parades, de les quals una
Carles Lagresa, alcalde d’Espolla
mira’m 34 els firaires la taxa per venir a la Fira l’última setmana, per si s’hagués de suspendre. La Fira s’escau el diumenge 23 de gener i el divendres haurà sortit el PROCICAT així que haurem d’estar a l’espera del que diu que s’ha de fer. També ens trobem que el Coll de Banyuls continuarà tancat i el visitant del nord haurà de fer un trajecte més llarg si vol venir a la Fira i segurament ens fallarà més que en anys anteriors a la pandèmia. Hi ha activitats que estan pendents de saber com es podran realitzar. Per exemple per la fira l’Associació Cultural Espollenca serveix entrepans de sussissa amb oli o allioli, però no sabem en quin format s’haurà de fer per ser el màxim de rigorosos amb les mesures de protecció.
vintena eren petits productors d’oli, però amb la pandèmia esperem menys participació. Tindrem un any més oli autòcton de la comarca, productors que tenen el seu trull a l’Empordà perquè aquest és un dels requisits de la Fira. El que volem és que l’oliva sigui autòctona d’aquí. Tenim un oli de molta qualitat i cal destacar que la fira té com a singularitat que és una de les primeres de l’any, Posem a la venda el primer oli de l’any, en plena campanya de recol·lecció. Quines altres propostes acompanyaran les parades, el dia 20? Com us heu adaptat a l’evolució de la pandèmia?
Ja fa uns vuit o nou anys que venen els castellers de Figueres i aquest any ho repetirem i també vindrà la formació BufaTramuntana per amenitzar la fira. La Fira neix en aquesta època de l’any perquè l’oli nou surt a finals de desembre i a principi de gener i també perquè coincideix amb la festa de Sant Sebastià a Espolla, que és el dia 20 de gener, aprofitant els actes que es fan per la festa per acabar de completar el programa de la fira. Temps enrere s’havia fet el menú de l’oli. I és veritat que els restaurants del voltant i d’Espolla, aquests dies estan plens. L’única cosa que ara mateix ens frena és l’evolució de la pandèmia per això hem previst cobrar a tots
Pel que fa a les activitats més de tipus cultural, s’ha previst alguna altra proposta? Per la fira s’han programat dues mostres que s’inauguraran per la festa major, el 20 de gener: la dels vint-i-cinc anys de cartells de fira a Espolla i una altra exposició a l’edifici del sindicat: ‘Espolla en blanc i negre: carrers i racons’ amb 20 fotografies antigues d’Espolla, la majoria del nucli urbà. Dissabte dia 22 de gener s’ha previst també una passejada guiada per l’entorn d’Espolla per visibilitzar l’impacte que podrien tenir els projectes eòlics que amenacen el poble d’Espolla i tot el peu de l’Albera i una xerrada per parlar del fràgil equilibri entre natura i agricultura i un tast d’olis d’oliva a càrrec de Laura Masramon. Durant tot el dia de la fira, el 23 de gener hi haurà música per animar amb la xaranga de BufaTramuntana. La jornada acabarà amb un ball a les set de la tarda amb el grup Sharazan.
mira’m.cat
mira’m 36
CELLER COOPERATIU D’ESPOLLA El Celler Cooperatiu d’Espolla és una de les cooperatives agrícoles més antigues de Catalunya, fet que origina que el seus vins i el seu oli siguin coneguts per tot l’Empordà. da Oli de l’Empordà, entitat creada l’any 2008, que assegura la qualitat de l’oli d’oliva. És una certificació impulsada pel departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural de la Generalitat de Catalunya i avalada per l’esforç dels agricultors i les cooperatives.
Reculant en el temps, la història ens fa saber que fou fundat l’any 1931per un grup de viticultors amb la voluntat de millorar la qualitat dels seus productes i comercialitzar-los degudament. El seu esperit de superació constant, va donar com a resultat una incorporació progressiva de les millors i més avançades tecnologies. Fenomen del qual va néixer a l’any 1934, la creació de l’oli dins del mateix celler. Cal posar de relleu que l’edifici del celler dissenyat per l’arquitecte Pelai Martínez, es va construir inspirant-se en les grans catedrals del vi de la demarcació de Tarragona. Amb més de cent anys d’història, el trajecte que s’ha fet fins ara és el fidel retrat de la transformació del poble d’Espolla, i d’una activitat de l’elaboració de vi i oli, que encara avui és un signe d’identitat d’aquest racó de l’Alt Empordà. L’oli d’oliva verge que porta el nom de Formentals està elaborat a partir d’oli-
veres centenàries de les varietats Argudell i Corivell, varietats que s’adapten perfectament a les condicions climàtiques de l’Empordà. Una de les principals característiques d’aquest oli, està fonamentada en el fet que el procés d’extracció es realitza exclusivament per mitjans mecànics, acció que fa que l’oli conservi totes les seves extraordinàries qualitats gustatives i nutricionals. L’oli del celler d’Espolla té un color groc-verdós intens, amb una aroma penetrant i una fragància afruitada. Un oli amb extraordinàries qualitats gustatives i nutricionals. Amb l’afegit que el seu sabor suau i persistent es va afinant durant el procés de decantació natural i amb una lenta maduració. Envasat en diferents formats, des de la garrafa de cinc litres fins l’ampolla de quart de litre, es pot comprar a la mateixa cooperativa. Aquest oli d’oliva verge està certificat per la Denominació d’Origen Protegi-
“L’oli del celler d’Espolla té un color grocverdós intens, amb una aroma penetrant i una fragància afruitada” El món de l’oli L’oli d’oliva verge és l’oli d’oliva obtingut directament de les olives i només per procediments mecànics, principalment la premsa. Això vol dir que qualsevol envàs que sigui etiquetat com a oli d’oliva verge no pot contenir cap tipus d’oli refinat, és a dir, obtingut per procediments químics, i que, per tant, són els de major qualitat. Dins els olis d’oliva verge, trobem dues tipologies: La primera correspon a l’oli d’oliva verge extra, que és l’oli de més qualitat. A més a més de ser obtingut per procediments exclusivament mecànics, garanteix que les olives utilitzades són les de més qualitat i amb una acidesa per sota dels 0,4º, tot i que sovint no arriba als 0,2º. Són els olis ideals pel consum humà i els que contenen les qualitats gastronòmiques i saludables més notables.
I la segona, l’oli d’oliva verge, que a l’igual que l’oli d’oliva verge extra, és obtingut exclusivament per procediments mecànics, normalment la premsa, però que a diferència de l’oli extra, no es garanteix que les olives siguin de la millor qualitat. Les acideses d’aquests olis sovint són una mica més altes que les dels olis verge extra. La qualitat d’un oli d’oliva es pot definir com el conjunt de propietats o atributs propis de l’oli, els quals determinen el grau d’acceptació per part del consumidor respecte d’un determinat ús. Els criteris de qualitat que s’apliquen a l’oli d’oliva són definits per determinacions químiques com ara, el grau d’acidesa, l’estat d’oxidació, la detecció de components anòmals, i pels resultats de l’anàlisi sensorial de les característiques organolèptiques definides per un panell de tastadors experts, a partir d’una degustació en un laboratori de tast, quantificant l’absènciapresència de defectes i qualificant els seus atributs positius, principalment el fruitat amb les seves variants.
Hi ha diferents mètodes per a la seva obtenció. Es considera que el més bo i que conserva totes les seves propietats és aquell oli que s’obté de la primera premsada en fred i s’anomena oli d’oliva verge extra. També influeix en la qualitat, l’estat de les olives abans d’ésser premsades, de tal manera que si les olives, un cop ja madures, es cullen directament de l’arbre i tot seguit es porten a moldre, la seva qualitat és excel·lent. Si pel contrari, les olives es deixen envellir i es guarden molts dies en males condicions, aleshores els enzims hidrolítics comencen a actuar sobre els lípids i el seu grau d’acidesa augmenta, minvant així la seva qualitat. Per acabar, cal definir que la privilegiada ubicació geogràfica empordanesa, a cavall entre la mar Mediterrània i els Pirineus, fa que el clima combini hiverns suaus, estius no massa calorosos i la inevitable tramuntana. Tot plegat ajuda a configurar el marcat caràcter de l’oli de l’Empordà.
mira’m 38
Una font important d’energia: l’oli d’oliva No només és beneficiós pel seu caràcter alimentari, sinó que també té extraordinàries propietats curatives i saludables. Des que es cullen les olives fins a què es posa l’oli a la venda quant temps passa? Iniciem la recollida d’olives a finals d’octubre i comencem a vendre l’oli nou a principis de desembre. Sense ser unes dates mai exactes, podríem dir que es tracta d’un període d’un mes i mig aproximadament.
L’oli d’oliva és un aliment d’una gran importància, un element aromàtic imprescindible en la gastronomia mediterrània. Incloure’l en l’alimentació genera una llarga llista de beneficis per a la salut. Per tot plegat s’ha convertit en un element de qualitat i amb un pes transcendental a la cuina de casa nostra. Per entendre la singularitat d’aquest
producte parlem amb Jaume Ylla, propietari, juntament amb els seus germans, Pere i Joan, del Trull Ylla de Cabanes. Després de cinc generacions i amb més de 140 anys d’experiència en el món de l’oli, és el trull en actiu més antic de la zona i, en l’actualitat, un referent en el sector oleícola de l’Empordà.
Abans l’elaboració de l’oli devia ser totalment manual. En quin any es va posar en marxa un molí amb maquinària moderna totalment automatitzat? Actualment no està cent per cent automatitzat. A partir de l’any 2005 es va canviar el sistema de premsa per un de més modern que el que fa és centrifugar i, que s’utilitza en el 99% de trulls d’arreu. Aquest mètode té els avantatges d’obtenir un oli de més qualitat amb una major producció d’olives. Com ha estat la collita d’enguany? Senzillament i amb una sola paraula: dolenta. La producció d’olives ha estat molt minsa. Les oliveres no van florir
prou i això va determinar el futur de l’anyada oleícola. El procés de floració és una de les etapes més crítiques del cicle anual de l’olivera. Si afegim que hem tingut un estiu molt sec i calorós, i unes tramuntanades fortes i prolongades que van fer caure moltes olives al terra, el resultat és el que he dit abans, escassa i limitada. En producció de quilos d’olives ha estat dels pitjors anys que recordo, tot i que ha quedat compensat per la quantitat de l’oli que se n’ha tret. Un oli mai vist. La collita d’aquest any ha estat d’una proporció major. Per cada 100 quilos d’olives s’han produït uns cinc – sis litres més d’oli que l’any passat. Per tant hem tingut un molt bon rendiment, però que no ha acabat de compensar, ja que la reducció de collita d’olives ha estat superior a l’increment del rendiment d’olis.
En un any normal, quants quilos d’olives s’han de recollir per obtenir-ne un litre d’oli? La mitjana és d’uns quinze litres d’oli per cada cent quilos d’olives. Aquest any, amb el rendiment major que hem tingut aquesta xifra es remunta a vint litres d’oli. Quants tipus diferents d’oli d’oliva poden arribar a haver-hi? Aquí a l’Empordà, normalment es conreen dos tipus d’olivera, l’Argudell i l’Arbequina. A nivell de l’Estat espanyol hi ha més de dues-centes varietats d’oliveres, i més de dos mil a tot el món. A banda de l’elaboració pròpia, treballen per altres pagesos? La principal font de la nostra venda d’oli ve de les olives que ens porten els pagesos. L’excedent del pagès amb la feina que elaborem al trull, la cobrem en litres d’oli que venem amb la nostra marca. Fred, calor, temps plujós o sequera. Quines condiciones són les òptimes per obtenir un bon oli? Hiverns amb algunes glaçades per matar la mosca de l’oliva, primaveres plujoses i no massa caloroses i estius no extremament secs. Quins tipus d’oli venen i amb quins envasos es poden comprar? La nostra principal producció és un cupatge d’oli verge de les varietats Argudell i Arbequina, que venem en envasos de cinc i dos litres. També Arbequina verge extra en ampolles de vidre de tres quarts de litre, i Argudell verge extra en ampolles de vidre de mig litre. Fem venda directa a la nostra botiga tant a particulars com a restaurants, fruiteries i botigues d’alimentació. Tenim un servei que sense cap cost afegit portem les comandes a casa. Només cal trucar, comunicar què es vol comprar i quant, i donar la direcció.
mira’m 40
OLI DE PAU Un producte amb un caràcter diferenciador Empordàlia, una cooperativa de vi i d’oli en la qual, petits productors de la comarca formen una gran família feinejant oliveres centenàries i ceps autòctons. El treball infatigable d’aquestes persones té un propòsit: oferir un producte de qualitat. La història d’Empordàlia ve de lluny. Tot començà l’any 1947, i a través dels seus 74 anys de vida, diferents cooperatives es fundaren i s’uniren fins a crear a l’any 2005 Empordàlia, un nom que representa el fruit de l’esforç de molts anys. Des de primers de desembre ja tenen a la venda a les seves botigues de Pau i Vilajuïga, i també en botigues especialitzades, l’Oli de Pau, oli verge extra amb DOP Oli de l’Empordà de la collita d’enguany. També es poden comprar online directament de la seva pàgina web. Volem conèixer i entendre les moltes peculiaritats que té l’oli d’oliva, i per aquesta raó ens hem posat en contacte amb Simon Casanovas, gerent d’Empordàlia. Tot seguit les seves paraules. Quins requisits ha de tenir un oli d’oliva per ser verge extra? Ha de ser un oli de la més alta qualitat i complir uns paràmetres químics, així
mateix ha de passar un parell de tasts en els quals se certifiqui que aquell oli no té cap defecte organolèptic, o sigui que no té cap mal gust de cap tipus.
verge, ni extra verge. Senzillament és un oli majoritàriament refinat.
“L’oli d’oliva verge o extra verge protegeix dels riscos cardiovasculars, i d’alguns tipus de càncer entre altres beneficis”
I entre un oli ecològic i un de convencional? La diferència està en el tipus de conreu. En el conreu ecològic, per combatre les plagues i malalties que poden tenir les oliveres, només es poden fer servir substàncies naturals, mai substàncies de síntesi. És un conreu que té més dificultats per produir oli, tot i que la qualitat final d’un oli ecològic i un de convencional, són molt similars.
Quines diferencies hi ha entre l’oli d’oliva intens i suau? De fet, aquestes dues qualificacions és un invent dels elaboradors de la categoria de l’oli d’oliva, el qual és una barreja d’oli refinat, oli que ha estat manipulat químicament per tal que sigui apte pel consum, amb una mica d’oli verge o extra verge per tal que li doni gust. Aleshores, depèn de quin oli verge o extra verge li posen, se li diu suau o intens. Però realment, aquesta qualificació no és una qualificació oficial. Són noms que han posat per diferenciar un tipus d’oli que no és ni
Com s’adquireix el certificat Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà? El Consell Regulador de la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà és qui certifica amb el seu segell que un oli està emparat per aquesta denominació. Aquest segell garanteix que aquests olis s’han elaborat amb olives de l’Empordà, majoritàriament amb la varietat Argudell, que és la més conreada en la nostra comarca. Així mateix garanteix que aquell oli ha seguit un sistema d’elaboració concret per assegurar la màxima qualitat del producte.
mira’m.cat creu que el seu oli, dins un envàs, serà apte pel consum. Fet que dependrà dels antioxidants que tingui. Com més antioxidants naturals, la data de caducitat serà més llarga. Normalment i en termes generals, la caducitat dels olis està entre un i dos anys després de l’envasat. Pel que fa a com guardar-lo a casa, el millor lloc és un espai fresc, que no s’ha de confondre amb un lloc fred, amb una temperatura constant i arrecerat de la llum. De l’oli es pot fer sabó casolà. És difícil l’elaboració, o ja és un procés que no es fa servir? Habitualment el sabó es feia amb els olis que no es podien consumir. Amb olis que havien vingut rancis. És un procés molt senzill que encara en algunes cases es fa servir, tot i que cada vegada menys. Simplement barrejar l’oli amb sosa càustica i aigua. Remenar i colar.
Simon Casanovas Entre un l’oli d’oliva filtrat i un que no ho està, quines diferències es troben en sabor de boca? Normalment, els olis que es comercialitzen estan filtrats o decantats a fi d’eliminar les impureses que puguin tenir. Tot oli no filtrat o no decantat tindrà impureses que amb el temps farà que agafi mal gust. I al dir impureses em refereixo a restes de polpa de l’oliva, o aigua vegetativa de la mateixa oliva. No són impuritats externes, sinó del mateix sistema d’elaboració. Amb les operacions de filtració o decanta-
ció s’aconsegueix un oli net. Encara que sembli estrany, un oli acabat de sortir del trull sense filtrar, és un oli dels millors, però s’ha de consumir molt ràpid, en un o dos mesos. Una ampolla d’oli té caducitat? Quina és la millor manera de conservar-lo a casa? El destí de tots els olis és esdevenir ranci: amb el pas del temps s’oxiden i per aquesta raó tenen data de caducitat. Cada elaborador estableix una data màxima de consum en funció del que
Per què és tan bo l’oli d’oliva per a la salut? L’oli d’oliva verge o extra verge que s’obté directament del premsat de les olives i que no té cap procés químic és molt saludable per a la salut. No s’ha fet cap manipulació de la grassa i per tant conserven tots els antioxidants naturals que tenen les olives, els polifenols. I com s’ha demostrat en molts estudis científics que s’han dut a terme són favorables per a la salut humana. Protegeix dels riscos cardiovasculars, i d’alguns tipus de càncer entre altres beneficis.
mira’m 42
OLI DE VENTALLÓ Serraferran i Anna Sala Trull de Ventalló són dos olis d’oliva verge extra amb personalitat pròpia. L’oli d’oliva verge extra és l’aliment fonamental de la dieta mediterrània. És un producte universal i a la vegada, singular. Ben elaborat el fan ideal pel consum en cru en amanides, com a base de salses, per condimentar plats elaborats, o senzillament, per untar directament sobre pa torrat. De l’experiència, la tradició oleícola i el saber fer, van néixer els Olis de Ventalló elaborats en el molí Mas Ferran de Ventalló. Parlem amb Josefina Sala, propietària juntament amb el seu marit, Miquel Serra, dels olivars i el trull on conreen les olives amb tècniques respectuoses amb el medi ambient i elaboren l’oli aplicant els més moderns coneixements en elaiotècnica. Quins són els orígens del Trull de Ventalló? La tradició de fer oli al poble de Ventalló és molt antiga, només cal veure les oliveres mil·lenàries que tenim. Som molt a prop de Sant Martí d’Empúries i per tant, el costum ja ve de l’època dels romans. Pel que fa al nostre trull, la meva família es dedica a elaborar oli des de fa moltes generacions. Una de les identitats del poble de Ventalló és l’oli, només cal veure que ja fa 30 anys que celebrem la Fira de l’Oli, un producte molt tradicional i molt lligat al nostre poble i que sens dubte, és un article molt representatiu de Ventalló.
Josefina Sala
Es poden fer visites al seu Trull? Vam començar a organitzar visites guiades des de fa ja uns anys, el que es podria dir oleïturisme. Expliquem com es fa l’oli, i detallem la tradició agrícola i gastronòmica que hi ha a l’entorn de l’oli d’oliva.
mira’m.cat I per acabar, fem un tast, en el qual es comenten les propietats i els diferents gustos que es troben al paladar. Soc sommelier d’oli d’oliva i per tant, puc explicar amb detall les sensacions gustatives que té. També fem un pícnic amb productes locals i tallers de salses i alliolis. Per aquest any estem preparant sortides al camp, al bell mig de les oliveres. Tot plegat, són activitats de les quals es poden seguir des de Instagram. Cada quan s’han de regar les oliveres? L’olivera és una planta mediterrània, de la qual, la natura l’ha creada per viure en un clima sec. Per tant, pot viure perfectament sense aigua. Només la necessita en períodes concrets com el moment de brotar, de quallar la flor, de créixer l’oliva, i amb l’aigua de la pluja ja en té prou. Al pic de l’estiu, que és el moment més sec de l’any, l’activitat de l’olivera s’alenteix. Està adaptada als cicles climàtics del mediterrani. El clima mediterrani i l’olivera van molt de la mà. El que sí que necessita, són molts metres de superfície per clavar les arrels. Antigament es plantaven a 10 – 11 metres de distància entre les unes i les altres, fet que permetia una bona insolació i un grapat de metres d’on agafar aigua. Les oliveres centenàries sobreviuen sense haver-les de regar, però si els hi donem una mica de suport regant-les durant els mesos de juny i juliol en anys de molta sequedat, la collita serà millor, i la planta ho agrairà. Però l’agricultura s’ha industrialitzat
i per tenir més oliveres amb una mateixa superfície, es van començar a plantar a 6 metres de distància. I més tard encara més a prop, amb el resultat que ja no hi ha extensió de terreny suficient perquè elles puguin agafar l’aigua del subsol, i davant d’aquest fet les hem de regar. I quins sistemes de reg són els més indicats? El que s’acostuma a fer és regar amb el sistema de gota a gota. La collita es fa a mà o amb màquina? L’olivera és un arbre cultivat, que vol dir “cultura”. I segons com la cultura
treballa la planta, la configura d’una manera o d’una altra: plantes altes i frondoses o plantes baixes amb branques de més bon collir. D’acord com es pensa treballar s’estructura d’una manera o d’una altra. Si es cullen les olives a mà, es necessiten plantes més baixetes per poder-hi arribar fàcilment. Si es fa amb vibrador, la planta pot ser una mica més alta. Per tant, es cullen de totes les maneres: a mà, però no oliva per oliva, sinó amb unes màquines semblants a unes pintes gegants que vibren i sacsegen les branques per fer caure les olives dins unes xarxes. Si alguna cau a terra, nosaltres no les aprofitem, les deixem pel bestiar.
mira’m 44
El nostre oli és d’alta qualitat i per tant, està elaborat a partir d’olives sanes i fresques de l’arbre. També hi ha una manera de collir-les amb l’ajuda d’un tractor que porta una pinça vibradora que agafa el tronc i el fa trontollar per fer caure les olives en una espècie de paraigües invertit. Cal dir que en plantacions superintensives amb oliveres emparrades que s’han plantat a l’Empordà, per collir les olives es fan servir un tipus de màquines automàtiques semblants a les que es fan servir per veremar, que cavalquen l’olivera, la colpejen, i fan caure les olives en una plataforma que porten a sota. Molts anys abans, aquí a l’Empordà, es collien les olives de terra. La tramuntana les feia caure i el pagès amb ajuda de parxons, batia les branques i les acabava de fer caure. I en quina època es cullen? A l’hivern, quan comença a fer fred. Antigament es collien pràcticament el mes de desembre. Ara, cada cop és cullen més aviat. Enguany vam començar a mitjan octubre, ja que tot el procés de l’oliva ha vingut amb un mes d’anticipació. Hi ha hagut molta sequera i la calor s’ha allargat i l’oliva ha evolucionat més ràpidament. Per altra banda, hi ha la tendència a buscar les aromes més verdoses de l’oliva. Cada vegada més, els estàndards de qualitat ens acosten més a sabors d’oliva verda, oliva fresca, tot i que el gust d’oliva madura també és molt interessant. Actualment, val la pena tenir oliveres? Dona per guanyar-se la vida?
El quilo d’olives es paga poc si tenim en compte la feina que porta el seu conreu. L’oli està considerat com un producte bàsic i que per tant ha de ser barat, però per fer un litre d’oli es necessiten molts quilos d’olives. I ara amb la tendència de voler un oli més verdós, encara es necessiten més olives per elaborar la mateixa quantitat d’oli. El preu del mercat de l’oli
de l’Empordà, i que des de l’any 2014 ha tingut el premi Girona Excel·lent en cada edició. És un oli que el consumeixen molts restaurants de la comarca amb estrella Michelin. És un oli molt apreciat pel seu equilibri de sabors i aromes, i molt estimat per menjar en cru. El nom de Serraferran són els dos cognoms del meu sogre. I l’Anna Sala Trull de Ventalló, és l’oli tra-
“Vam començar a organitzar visites guiades des de fa ja uns anys, el que es podria dir oleïturisme. Expliquem com es fa l’oli, i detallem la tradició agrícola i gastronòmica que hi ha a l’entorn de l’oli d’oliva. I per acabar, fem un tast” està una mica per sota dels costos reals que impliquen el conreu de l’olivera. Si no et pots comercialitzar tu mateix el teu oli, és una mica difícil guanyar-se la vida. Altres casos, com la gent gran que estan jubilats, però continuen tenint un camp d’oliveres i cobren una subvenció de l’Estat per les oliveres, com que no és el seu medi de vida, encara que el preu no cobreixi les despeses del conreu, són uns diners de més que es donen per benvinguts. Per tant, avui dia, viure de les oliveres no és fàcil. Davant d’això, l’única aposta que jo veig, és la de la qualitat, qualitat, i més qualitat, ja que la gent que valora la qualitat està disposada a pagar aquest diferencial. On es poden comprar els seus olis? L’oli Serraferran és un oli que està dins de la Denominació d’Origen Protegida Oli
dicional de Ventalló de tota la vida. Ja l’elaborava el meu avi i el meu pare. En època del meu pare el nom era Trull de Ventalló, però jo he volgut fer un homenatge a la família Sala i a les dones empresàries, amb un afegit d’una aposta de futur en la meva filla petita que també es diu Anna. Anna Sala era la tia àvia del meu avi, i va ser una dona empresària que en els anys de finals del segle XIX, principis del XX, tenia un trull anomenat El Trull de l’Anna, que estava ubicat al carrer de la Bassa, número 8, on ara hi ha El Teatret. Tots dos olis es poden comprar directament al molí, cada matí de dilluns a dissabte. I ara estem preparant la pàgina web per facilitar la compra online amb l’enviament a domicili de cada comanda. El Serraferran es ven també en botigues especialitzades.
mira’m.cat
MOLI D’OLI MASSET GARRIGUELLA
mira’m 74
mira’m.cat
QUAN LES ADDICCIONS SÓN UN SECRET DE FAMÍLIA La família també necessita ajuda per afrontar aquests casos i considerem que mantenir-ho en secret no és la solució, ja que l’addicció continuarà.
MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives
A
cceptar que la parella, un fill o un pare és addicte no és senzill, per la qual cosa moltes persones prefereixen mantenir-ho com un secret de família, encara que els experts consultats coincideixen en la necessitat que demanin ajuda per tornar a prendre les regnes. Una addicció pot fer que una família canviï per complet, ja que el comportament del malalt influeix en la convivència i modifica la dinàmica de la llar. Tot pot començar amb un canvi d’hàbits, d’horari, d’humor i amb freqüència també va acompanyat de desatenció de tasques, sortides nocturnes i fins i tot es descobreix que falten diners a casa. Conviure amb un drogodependent va modificant la quotidianitat de la llar i la majoria de les famílies prefereixen negar el problema. I quan ho accepten, gran part opta per mantenir-ho en secret. L’univers de les addiccions «està ple de prejudicis; es veu
com una xacra i per això la família intenta ocultar-ho». Les drogues encara són un tabú «perquè no està ben vist que una família tingui una persona drogodependent. Per això, els especialistes coincidim en què la família també necessita ajuda per afrontar-ho i considerem que mantenir-ho en secret no és la solució, ja que l’addicció continuarà. «Els familiars necessiten la seva pròpia teràpia», ja que aquells que opten per rebre ajuda arriben a la consulta sentint-se culpables i preguntant-se en què han fallat perquè el seu familiar s’hagi convertit en un drogodependent. Tot això provoca que els familiars releguin la seva identitat individual en centrar-se només en la persona addicta. Molts familiars arriben a la consulta sense identitat, ja que han deixat de costat la seva vida, el seu oci o les seves tasques per centrar-se en el drogodependent». Amb la teràpia, les famílies aprenen a desprendre’s del sentiment de culpa, a no sentir-se soles, a dir el que senten sense la por a ser jutjades i, especialment, a no pensar que són les pitjors del món, una idea molt comuna entre elles. En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.
- 82