mira’m 2
mira’m.cat
Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres
Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, bibloteques, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.
També on-line al portal digital: www.miram.cat
Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com
miram.cat
miram.cat
mira’m.cat
que començi L’ESPECTACLE Les arts escèniques gaudeixen d’una tradició que n’ha afavorit l’evolució al llarg dels temps.
QUARTET ARCATEM (Auditori Caputxins) Divendres, 26 de novembre, 20.00 h Els elements imprescindibles, comuns a tota manifestació teatral, són, d’una banda, l’espai, que és real, present i palpable, que uneix el públic als actors i a l’escena, i, de l’altra, la presència física i concreta, dels actors i els espectadors, els quals estableixen relacions de proximitat o de distància, segons les diferents èpoques de la història teatral. Per tant, els espectacles teatrals estableixen un contacte amb el públic en el precís moment en què neixen. L’esdeveniment teatral és fonamentalment un fet social, que només es pot realitzar en el marc d’una relació contínuament renovada entre diversos individus i situacions. A l’Alt Empordà, la cultura de l’art escènic es fomenta dins d’uns programes exhaustius que no deixen indiferent a ningú.
Els teatres del nostre territori proposen al públic un seguit de representacions artístiques de primer nivell. Espectacles de dansa, de teatre i de música, les tres disciplines fonamentals que constitueixen les arts escèniques i que s’executen dalt d’un escenari davant d’un auditori àvid per gaudir de cada representació. Cal doncs, treure’n profit de l’oferta múltiple i variada que ens presenten els ajuntaments, les entitats i els promotors. Les arts escèniques són un univers en expansió, un ecosistema ric i saludable per a la diversitat de les espècies que el conformen. A les pàgines següents, tres entrevistes a tres persones vinculades en aquest món, ens expliquen la singularitat de les propostes culturals a la nostra comarca. Cal tenir en compte que les arts escèniques tenen una cosa en comú: totes elles tenen un director encarregat de coordinar els elements que conformen l’escenari: il·luminació, decorat, vestuari, ambientació, i inequívocament la interpretació de les actrius i actors, amb la finalitat d’aconseguir transmetre una viva representació artística. Per aquest motiu hem convidat a Aina Baig, directora dels equipaments escènics de l’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Figueres, que ens explica amb tot detall les qüestions que li hem demanat. També hem entrevistat a Josep Maria Cortada, director i actor de la companyia La Funcional Teatre, que ens comenta fets i curiositats que han viscut al llarg dels trenta anys d’actuacions dalt d’escenaris diferents. Així mateix hem parlat amb Èric Ibáñez, regidor de l’Àrea de Cultura i Festes de l’Ajuntament de Roses, que ens argumenta tot allò que li hem posat al davant sabre el Teatre Municipal de Roses. Completa aquest apartat de cultura escènica, la conversa amb Felix Llorens, regidor de Promoció econòmica de Roses sobre El Festivalet de Roses, una proposta que pretén unir el paisatge únic de la Badia de Roses amb la música, la cultura i la gastronomia.
mira’m.cat
mira’m.cat
S’ha d’aconseguir que els joves vegin teatre,
són el públic del futur. Amb la recuperació dels aforaments al cent per cent, la programació cultural de tardor ha arrencat amb l’esperança que el públic torni a omplir els teatres. La temporada es presenta molt variada i amb espectacles de gran qualitat. La recuperació del gènere de l’òpera és una de les novetats més destacades i esperades. Els darrers dies la cultura ha recuperat els aforaments. Això permet recuperar també l’esperança? Els aforaments ja s’han recuperat al cent per cent i esperem que retornin les ganes de tornar al teatre. Aquesta és l’esperança. Fa il·lusió fer aquest pas endavant. Si bé el públic no l’hem perdut i s’ha mantingut fidel, és cert que la seva mitjana d’edat era alta. Ha preferit quedar-se més a casa i venia de forma més puntual. La idea és en-
grescar-lo de nou. Cal dir que tot això ens ha ajudat també a rejovenir una mica el públic i que en vingués de nou. Gent que potser era més de marxar el cap de setmana o que estava vivint a Barcelona i per la situació que sigui ha tornat, s’ha interessat per la programació cultural. Allò ideal seria ara retenir aquest públic i recuperar l’altre. És molt gratificant que vingui gent nova i seria ideal també que vingués més gent jove. Com volen aconseguir que vinguin els joves? Fem funcions escolars. Aquests dies hem tingut l’espectacle A.K.A.. De vegades quan preguntem a gent gran quina experiència o record té amb el món del teatre, recorden que quan hi anaven amb l’escola no veien obres que els atrapessin com per tornar al teatre. Per això la voluntat de propostes
Aina Baig: Directora dels equipaments escènics de Figueres com A.K.A. que tracten temes més d’actualitat, com ara el racisme o la identitat, amb un llenguatge més proper, és fer que el teatre li agradi als joves i fins i tot que tingui ganes de tornar pel seu compte. S’ha de treballar més la part educativa dels joves, aconseguir que vagin més a veure espectacles perquè és la manera que tinguis públic en el futur. Aquí hi ha la feina de tots els municipis d’arreu, incidir en aquest tema. En l’àmbit de l’educació s’ha triplicat el pressupost del teatre escolar que fins ara es feia principalment a primària, amb una proposta per curs, per cicle. Ara no només hem doblat i en el cas de primària es fan dues propostes durant el curs per cicle
mira’m 8
Noucents, el pianista de l’oceà sinó que a més a més hem intentat incorporar secundària. L’any passat ja vam intentar fer-ho amb Encara hi ha algú al bosc i amb Jauria i el resultat va ser superpositiu. Hem de seguir en aquesta línia: si no arribes al públic jove perquè no té aquest interès, potser has d’anar on saps que els trobaràs segur que és als instituts i a les escoles. Volem que gaudeixin de l’experiència d’anar al teatre i que la proposta els atrapi, com va passar amb Jauria, on s’abordava un tema d’interès com la violència de gènere.
“És molt gratificant que vingui gent nova i seria ideal també que vingués més gent jove” Pel que fa a la programació teatral, què presenta? Tenim moltes propostes al teatre Jardí, obres que arrossegàvem i estaven pendents de fer-se moltes obres de gran format. Tot i això hem començat la temporada amb dues propostes de petit format dalt de l’escenari, més emergents, que han tingut una mitjana de vuitanta persones de públic i la veritat que la sensació ha estat molt bona. Concretament hem obert la temporada amb El gegant del Pi amb Pau Vinyals que era una producció de l’Ajuntament i això és una novetat que ens ha fet molta il·lusió. Ens agrada molt poder oferir aquestes propostes més íntimes i més properes i també més trencadores. Després hi haurà algú que voldrà venir al teatre per riure i no pensar en res més i també ha de trobar aquesta oferta. Pel que fa a la resta de propostes que venen, de gran format, tenim l’òpera que és el que hem remarcat més aquesta temporada, el que ens fa més il·lusió perquè sabíem que tenia un públic, teníem present recuperar-la i ens hem animat. Gràcies a la pandèmia l’hem pogut programar perquè l’òpera tenia un cost que ara s’ha vist reduït per les restriccions de públic. La dansa clàssica també ha estat un dels reclams. Quan va venir el Ballet de Barcelona va ser un èxit i molta gent ens va demanar que tornés a venir. Ara tenim el Ballet de Moscou que l’havíem ajornat quatre vegades pel tema de la pandèmia. La idea és que la gent pugui venir a veure des d’òpera a dansa contemporània, teatre o circ. Intentem recuperar tots els gèneres i que siguin per a tots els públics. Com en totes les altres temporades la línia que busquem és que hi hagi coses més emergents, però també la típica proposta de tota la vida com és la comèdia. Parlem d’una temporada molt variada. Hi ha més novetats? Hem fet Travy, L’oncle Vània amb Julio Manrique, que és la proposta que va
mira’m.cat inaugurar Temporada Alta, una proposta arriscada, perquè no havíem vist l’espectacle quan el vam programar. Un altre espectacle que està per venir és el d’en Joel Joan amb El gran comediant, una aposta segura encara que no s’hagi estrenat i les vendes estan funcionant molt bé. Una altra proposta de gran format és Canto jo i la muntanya balla, que està essent un èxit. Els premis butaca i de la crítica l’estan nominant i premiant. És l’adaptació del text de la Irene Solà. Parteix d’un text que ha estat com un best-seller i la gent que l’ha llegit sap que no és un text fàcil d’adaptar al teatre. Una altra proposta que hem programat conjuntament amb Joventuts Musicals és el concert d’en Marc Timon amb la Giorquestra i les versions de pel·lícules de cinema. Ell és de Castelló d’Empúries, és un compositor que està triomfant a tot arreu i a Amèrica i feia temps que no venia per aquí. Aquesta combinació fa que aquest espectacle també estigui funcionant molt bé. . Com a novetat també tenim el cicle dedicat a Kubrick que inclou un espectacle de dansa i un concert on l’Orquestra Simfònica del Vallès, que ja haurà vingut amb l’òpera, i que posarà música a les peces clàssiques de la filmografia del cineasta Stanley Kubrick. També tindrem Noucents, el pianista de l’Oceà amb Marcel Tomàs que ve a fer un espectacle amb música en directe. Aquesta temporada ofe-
Canto jo i la muntanya balla rim propostes més clàssiques i esperem la temporada que ve a tornar a programar música més variada tot i que el cost de la música és més elevat i ens hem d’adaptar al pressupost, sempre intentant buscar l’equilibri en la programació. La programació es farceix també de les propostes de les entitats. Sí, per això sempre intentem col·laborar amb elles, per exemple ho he fet amb el cicle 66 butaques de la Cate per fer co-
ses conjuntes que ens beneficiïn a tots. Ho hem fet amb Joventuts Musicals o ho intentem fer amb Agitart i Figueres es Mou. Es tracta d’unir sinergies amb les diferents entitats, sumar esforços perquè la gent pugui gaudir d’una oferta cultural variada. També col·laborem sempre que podem amb altres municipis propers, com ara Girona. Si porten una proposta i podem compactar la gira i que passi per Figueres, no només abaratim abaratir costos, sinó que sumem plegats.
FIGUERES
Teatre / Música / Dansa
programació novembre · 21
l’empordà a escena
EL GRAN COMEDIANT Dissabte 6 de novembre, 20.00 h Teatre Municipal el Jardí
FESTA MAJOR Diumenge 14 de novembre, 18.00 h Teatre Municipal el Jardí
CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA Dissabte 27 de novembre,20.00 h Teatre Municipal el Jardí
Teatre · En Llorenç i l’Ernest són amics de tota la vida. Els dos van decidir, fa molt de temps, que volien ser actors, però han tingut carreres desiguals: mentre que a en Llorenç totes li ponen i la seva fama creix, l’Ernest no ha acabat de sortir-se’n. Quan finalment, als 50 anys, l’Ernest decideix llançar la tovallola, en Llorenç li etziba un discurs motivador digne dels millors entrenadors d’autoajuda del món. El que en Llorenç no podia preveure és que, arran de les seves paraules i contra tot pronòstic, l’Ernest fes un gir radical a la seva vida i que ara les coses li comencin a anar tan bé. A partir d’aquest moment, la compassió pel seu amic de l’ànima es transforma en una gelosia incontrolable.
Teatre / Música / Dansa · Diu una cançó de La Trinca: «Alegria, és festa major». I això és el que la Colla Dolça Tardor vol transmetre al seu públic, l’alegria de les festes majors de poble o dels balls de les Fires i Festes de la Santa Creu al so d’un bolero, d’un tango, de ritmes llatins, de la música dels anys seixanta, setanta i vuitanta o del rock català, i també al so d’algun dels nostres musicals preferits.
Teatre · Guillem Albà i Joan Arqué porten a escena el llibre d’èxit d’Irene Solà, Canto jo i la muntanya balla, amb dramatúrgia de Clàudia Cedó i música de Judit Neddermann, perquè l’espectador gaudeixi d’un híbrid de teatre de gest, text i música en directe. A Canto jo i la muntanya balla prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló, una zona d’alta muntanya fronterera que, més enllà de la llegenda, guarda la memòria de segles de lluita per la supervivència, de persecucions guiades per la ignorància i el fanatisme, de guerres fratricides, però que encarna també una bellesa a la qual no calen gaires adjectius. Una versió excepcional de la celebrada i premiada novel·la d’Irene Solà
Joel Joan protagonitza una comèdia sobre l’èxit, la gelosia i l’amistat
La Colla Dolça Tardor convida a una tarda de Festa Major
Teatre Municipal el Jardí
La Cate AUDITORI CAPUTXINS
LORCA Divendres 5 de novembre, 20.00 h Teatre Municipal el Jardí
CANTEM I BALLEM AMB ELS NENS D’UGANDA Dissabte 20 de novembre, 18.00 h Teatre Municipal el Jardí
IT’S A WRAP (KUBRICK IS DEAD) Divendres 12 de novembre, 20.00 h Teatre Municipal el Jardí
Teatre / Música · A la primavera de 2016, Joel Minguet fa un viatge en solitari per la costa est francesa instal·lat a Cadaqués, el seu campament base. En aquest viatge l’actor s’immergeix en la vida de Federico García Lorca, buscant la petjada que va deixar en terres catalanes, submergint- se en la seva poesia i fent tria dels versos de joventut, per musicar-los connectant-se amb els moments en què el poeta va viatjar a Cadaqués. El triangle es completa amb Salvador Dalí i la relació entre els dos artistes a través de cartes mútues i d’algunes anècdotes que es converteixen en el fil conductor que teixeix aquest espectacle musical i de paraula.
Teatre / Música / Dansa · Escoles de dansa, música, teatre i corals de Figueres i la comarca s’uneixen un cop més a benefici dels nens i nenes més vulnerables d’Entebbe, Uganda, per ajudar-los a través de l’art a cobrir les seves necessitats educatives, lluitant entre tots per un món més just. Una vetllada plena d’emocions on la música i l’art seran el pont que uneixi en la distància per seguir mirant el futur amb esperança. L’espectacle comptarà, a més, amb col·laboracions especials de diferents artistes que volen aportar el seu granet de sorra a la causa.
Dansa contemporània · S’ha acabat! Això és el final. Sis personatges de la filmografia de Kubrick reben la notícia de la mort del cineasta. A partir d’aquest marc de ficció, La Intrusa presenta una peça que reflexiona sobre l’instant que hi ha entre el final d’una cosa i el principi d’una altra. La dansa es contamina d’altres disciplines: elements escènics i musicals intervenen per interrogar-se sobre la capacitat d’adaptació a les diferents situacions vitals.
Lorca és un espectacle creat a sotavent que transita pels primers anys literaris de la vida del poeta granadí.
Espectacle solidari contra la pobresa infantil que abraça les arts per fer front a les injustícies i les desigualtats.
Els personatges de la filmografia de Kubrick protagonitzen la nova proposta de la companyia de dansa La Intrusa Espectacle inclòs en el Cicle Kubrick.
FIGUERES
Teatre / Música / Dansa
programació novembre · 21
l’empordà a escena
JUNGLA Diumenge 21 de novembre, 18.00 h Teatre Municipal el Jardí (Escenari)
BRUNA, EL MUSICAL Diumenge 7 de novembre, 18.00 h Sala La Cate
SOPA DE POLLASTRE AMB ORDI Diumenge 14 de novembre, 18.00 h Sala La Cate
Dansa infantil / Recomanat de 2 a 6 anys · Jungla proposa un viatge per un ecosistema on poden aparèixer tot tipus d’éssers, formes, colors i sons. Un espai on caben des del més petit fins al més gran, on conviuen diferents cossos amb comportaments sorprenents, cossos que es camuflen, brillen, floten, reboten, s’estiren i es transformen constantment. Un espai no explorat, on la sorpresa i la màgia poden donar-se en qualsevol moment i on tots els elements estan en continu moviment.
Teatre infantil / Recomanat a partir de 3 anys · Un treball d’escola fa que la Bruna expliqui la vida de la seva àvia. Encuriosida per la història, comença a investigar i descobreix persones i fets que canviaran la vida de tota la família. Un viatge al passat ple de melancolia i enyorança que ens farà conèixer una realitat llunyana i el paral·lelisme d’aquesta amb la societat actual.
Teatre · Sopa de pollastre amb ordi, d’Arnold Wesker, és la crònica d’una desil·lusió política. La història transcorre entre 1936 i 1956 i narra la desintegració progressiva d’una família jueva comunista per l’adveniment del feixisme a Espanya i Alemanya, pel desgast produït per les guerres i per la pèrdua del model que representava la Unió Soviètica. La força dramàtica de l’obra rau en la necessitat dels personatges de comprometre’s políticament i en la manera diferent en què cadascun reacciona davant d’aquesta necessitat a mesura que la realitat social els va desencantant.
Big Bouncers ens transporta a la jungla de les formes, els colors i el moviment.
Bruna és un musical que ret homenatge als avis i les àvies que van viure i sobreviure la Guerra Civil.
Sopa de pollastre amb ordi mostra la capacitat magistral d’Arnold Wesker d’explicar fets històrics a través de les relacions personals dels personatges que crea.
Teatre Municipal el Jardí
La Cate AUDITORI CAPUTXINS
L’ART DE LA COMÈDIA Diumenge 28 de novembre, 18.00 h Sala La Cate
MARIA JAUME Divendres 19 de novembre, 20.30 h Sala La Cate
QUARTET ARCATEM Divendres 26 de novembre, 20.00 h Auditori Caputxins
Teatre · Any 1964. En una ciutat de províncies italiana, el nou prefecte de policia es disposa a rebre les visites del seu primer dia de feina. Per distreure’s una estona, accepta escoltar el director d’una companyia de teatre ambulant que ha perdut el seu teatret a causa d’un incendi, i que pretén convidar-lo a assistir a l’espectacle perquè el nou dirigent, amb la seva presència, demostri a la ciutadania que aquell art encara té una gran importància social. Eduardo De Filippo basteix un retrat càustic de la societat del seu temps i de l’enfrontament secular entre la cultura i el poder.
Música | Folk | Pop L’univers musical de Maria Jaume estén un pont entre les grans cantautores de l’indie contemporani. El seu disc de debut, amb producció de Pau Vallvé, ha estat rebut amb entusiasme per la crítica i apareix en nombroses llistes dels millors discos de l’any.
Música / Clàssica · El quartet Arcatem combina subtilment el so de vent fusta del solista amb la calidesa del trio amb les cordes. Acompanyat dels altres instruments habituals del quartet de corda -el violí, la viola i el violoncel-, l’oboè substitueix el primer violí. Aquesta formació presenta un programa original i eclèctic que abasta des de la música antiga fins a la moderna, inclosa la música acadèmica de diverses èpoques, i s’enriqueix amb música de tot el món.
L’art de la comèdia és un dels homenatges més brillants que s’han fet mai al teatre, i planteja un debat encara perfectament vigent sobre la funció de les arts escèniques en la nostra societat.
LA MÚSICA DE KUBRICK Dissabte 13 de novembre, 20.00 h Sala La Cate Música / Clàssica · L’Orquestra Simfònica del Vallès posa música a les peces clàssiques de la filmografia del cineasta Stanley Kubrick amb un quintet de metalls i percussió. Deixeu-vos captivar i reviviu les bandes sonores de pel·lícules com 2001: Una odissea de l’espai, The Shining o La taronja mecànica.
Un quartet original amb un programa ric en colors sonors.
mira’m 14
ESPAI PROJECTE DANSA dint de la dansa sense fronteres d’edat. Les activitats del centre són dedicades a alumnes de totes les edats a partir dels 4 anys i conten amb tots els nivells: inicial, intermedi i avançat. Hi podeu trobar classes de dansa contemporània, dansa creativa, ballet, dansa urbana, aèries i circ, també tècniques corporals com pilates i taitxí. Per als més petits, Projecte Dansa ofereix les classes d’iniciació a la dansa, ballet i dansa creativa introduint-los en el món de la coordinació, de l’espai, de la música, del treball en grup, de la creativitat i de la disciplina de la dansa. El públic infantil i juvenil trobarà les classes de dansa contemporània, ballet i dansa urbana. Projecte Dansa també proposa les classes de circ i aèries: teles acrobàtiques, cèrcol i trapezi. L’Espai Projecte Dansa està ubicat al carrer Progrés en un emblemàtic edifici conegut com a la Carbonera de Figueres. L’Espai està preparat i adaptat explícitament per a activitats de dansa i circ. Aquest any l’Espai Projecte Dansa compleix 10 anys, des dels seus inicis amb una forta vessant innovadora, inclou les disciplines de dansa contemporània i circ, i actua de plataforma d’acollida de noves tècniques i nous professors. L’Espai Projecte Dansa és un lloc de creació, formació i estudi del moviment basat en la dansa contemporània amb una àmplia oferta d’estils i tècniques de dansa. L’objectiu principal és donar a conèixer la dansa i aconseguir que tota persona adulta i petita conegui els beneficis que li pot aportar la dansa tant a nivell físic com emocional, que desenvolupi la pròpia creativitat ampliant el seu coneixement corporal i potenciant la seva personalitat expressiva. L’Espai Projecte Dansa dona a l’alumne les eines bàsiques per a créixer artísticament, estimant la dansa i treballant la base tècnica de cada disciplina. Als adults els oferim classes amb el rigor tècnic propi de la dansa, però adaptant el nivell als cossos i les edats per poder seguir gau-
Adults que han ballat i no volen deixar-ho, i que comencen tard trobaran un ampli ventall de cursos com dansa contemporània, ballet i condicionament físic, acrobàcies aèries, pilates i taitxí, adaptats a nivell dels cossos i les edats per poder seguir gaudint del moviment sense fronteres d’edat. L’Espai també ofereix masterclasses, cursos intensius i mostres de dansa, tallers familiars com dansa en família o circ en família. Projecte Dansa disposa de l’espai ample, treballa en grups reduïts amb totes les mesures de seguretat anticovid. Projecte Dansa acull també residències artístiques, lloga l’espai per a entrenaments individuals i exposicions de forma puntual o periòdica. Aquells que vulguin aprendre i a desenvolupar el seu coneixement corporal poden fer la inscripció de dilluns a divendres de 17 a 20 h. Matrícula oberta tot l’any. Espai Projecte Dansa C/Progrés 3, Figueres Tel. 972 150 980, 653 469 543 www.projectedansa.com projectedansa@gmail.com
mira’m 22
mira’m.cat
LA FUNCIONAL TEATRE
Celebra els 30 anys de la seva fundació.
Josep Maria Cortada
Obra Tres germanes. Fotos: Josep Algans Al llarg dels anys i mitjançant el valor de la cultura, la companyia La Funcional Teatre de Figueres ha assentat una relació molt singular tant amb els habitants de la ciutat, com amb els empordanesos. La seva vinculació amb tots ells ha estat molt cordial i entranyable des dels primers temps de la seva creació. Josep Maria Cortada és un dels membres fundacionals d’aquest grup amateur que
col·labora en les activitats i obres teatrals que porten a terme, amb les funcions de director i també ocasionalment com actor. Així doncs, ens hem adreçat a ell per conèixer algunes qüestions que sens dubte, resultaran d’interès. Com va sorgir la idea de crear La Funcional? Va sortir d’una manera molt espontània entre tots els que la vam fundar en el seu
moment ara fa més de 30 anys, perquè de fet es van complir l’any passat, però per circumstàncies de la pandèmia i amb totes les dificultats que van haver-hi, hem acabat fent tot el projecte de la commemoració dels 30 anys durant aquest 2021. Érem un grup de persones que dins del camp amateur, la majoria ja teníem una experiència teatral, i amb moltes ganes d’engegar un projecte per fer un tipus de teatre que ens agradés a tots, i que no condicionés a ningú. Que tingués un interès, amb textos que tinguessin una força, una identitat, i que per altra banda fos un producte fet amb la màxima qualitat dintre dels paràmetres d’un teatre amb pocs mitjans i medis econòmics. En definitiva, que tot fos ben acabat i ben fet. Una idea senzilla. I quina ha estat la trajectòria del grup des que es va constituir? Nosaltres valorem moltíssim el fet que un grup de teatre local empordanès, hagi
mira’m 18
Obra El ball pogut viure 30 anys, que no s’hagi desfet, sinó tot el contrari, que de les vuit persones que vam ser el nucli inicial de La Funcional Teatre, avui el grup el componen gairebé una cinquantena de persones, unes de manera més activa i altres d’una manera més ocasional. Ha estat una trajectòria que ha anat integrant a gent diversa, de procedència i d’edats diferents i amb un compromís sincer i lleial. El recorregut al llarg d’aquests anys, ha anat a més. Als inicis venia poca gent a presenciar les nostres actuacions, ara tenim un públic fidel i interessat en el teatre que omple les localitats i ens ve a veure actuar. Al llarg d’aquests 30 anys de vida escènica, quin fet té més present? Per a mi n’hi ha varis. El primer i més important va ser quan vam ser convidats a participar en un festival de teatre amateur a Rússia, a la ciutat de Rostov, on vam actuar amb el nostre tercer espectacle i primer de l’autor Txèkhov, L’oncle Vània. Va ser una experiència que va marcar al grup. També ens va donar molta satisfacció el fet de demanar-nos de ser els pregoners de les Fires i Festes de la Santa Creu, l’any 2005. Un altre esdeveniment remarcable va ser la invitació que ens van fer per inaugurar la novena edició del Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona, al Teatre Municipal. A banda d’aquests fets, destacaria una vuitena de muntatges teatrals que han estat ben acabats dins d’uns projectes molt rellevants i que han marcat la nostra trajectòria. Cal no oblidar l’espectacle El ball que vam presentar l’any 2018 i que va agradar moltíssim i va tenir molt de ressò, amb una gran participació de gent, 23 actors dalt de l’escenari, 7 músics i molta gent al darrere participant. Dins de l’entitat de La Funcional, quina és la seva feina més important? Vàries vegades he dut la direcció de les obres. D’altres, també he fet d’actor o d’ajudant de direcció. Dins del grup La Funcional Teatre, gairebé sempre he estat col·laborant al darrere de qualsevol tipus de projecte, participant d’una manera o d’una altra: feines de gestió, de coordinació, de resoldre dificultats... En aquest últim projecte que hem fet, la meva feina principal ha estat la direcció de dos dels espectacles que hem anomenat Casa Txèkhov, una aventura plantejada entorn de la figura del gran dramaturg rus. Recorda alguna obra representada per La Funcional que li transmeti una emoció especial? Un espectacle que tinc present amb una emoció especial és El jardí dels cirerers. Una obra en la qual participaven dues amigues que ja no són entre nosaltres. Va ser la darrera vegada que van estar juntes a l’escenari abans de morir. És un sentiment molt particular vers elles dues. A més, crec que va ser un espectacle molt reeixit. Hi ha algun fet en especial per escollir els autors de les obres de teatre que
mira’m.cat
més endavant es posaran en escena? En els inicis del grup es feien propostes per escollir les obres a posar en escena, i es decidien col·lectivament en assemblea. Però progressivament, hem estat les persones que dirigim els espectacles les que habitualment proposem l’obra a escenificar a la resta del grup. Si no surt cap inconvenient i la gent s’hi engresca, es porta endavant. El fet d’haver escollit darrerament aquestes obres de Casa Txèkhov per celebrar els 30 anys de la fundació de La Funcional Teatre, d’una manera molt adequada i molt adient, va ser perquè crèiem que amb aquest dramaturg rus hi teníem un sentiment especial al llarg de la nostra trajectòria. Exemples en són el viatge a Rússia, en el qual vam interpretar una obra de Txèkhov, i també El jardí dels cirerers, del mateix autor i de la qual en tenim un sentiment molt arrelat pel fet que he comentat abans. Per tant puc dir que va ser una elecció totalment intencionada.
estat tan útil per a moltes entitats teatrals, musicals, i de tota mena, amb una situació immillorable al centre de la ciutat, i amb tot un valor patrimonial,
Què representa poder tornar a l’escenari del Casino Menestral? Nosaltres vam haver de marxar del Casino Menestral l’any 2018, amb motiu del començament de les obres de reconstrucció. Després de tants anys d’estar tancat, és una pena per la ciutat que encara es tingui aquest equipament inacabat, quan és un edifici amb una història molt llarga al darrere, quan ha
Poder tornar-hi, encara que sigui d’una manera precària, representa per nosaltres un fet important. Tot i no estar acabades les obres, hem pogut utilitzar la planta baixa que té unes condicions adequades d’accessibilitat i un espai que compleix les normes per fer-hi unes funcions per a poques persones, apropiat per a nosaltres que habitualment treballem en aforaments reduïts.
Obra La gavina Els pròxims projectes de futur? En aquest moment no en tenim cap de decidit. Però sí que puc dir és que tenim ganes que la gent jove que en aquests últims anys ha entrat a formar part del grup, els hi puguem donar l’alternativa perquè siguin ells mateixos els que encapçalin els propers projectes. En concret, en els tres darrers que hem posat en escena, dues de les obres que formaven part de l’espectacle de peces curtes anomenat Txèkhov en curt, ja van ser dirigides per Juli Sanjuan, que també és escenògraf i que fa molt pocs anys que es va incorporar a La Funcional Teatre.
mira’m 12
mira’m.cat
El nostre objectiu és crear consciència a través del teatre Èric Ibáñez: Regidor de Cultura i Festes
Èric Ibáñez
Concert de Nadal Fundacio Roses contra el Càncer El programa cultural de tardor de Roses és ampli, variat i de molta qualitat. Destaca el contingut social d’una part de la programació, “pensada per a crear consciència i fer reflexionar la societat”. En total una seixantena d’activitats, entre elles xerrades, presentacions de llibre, música, teatre i exposicions que conformen l’oferta organitzada des de l’ajuntament i les entitats, fins
a finals de desembre. Com es presenta la temporada cultural a Roses. Quines novetats trobem? Tota l’oferta cultural es concentra en un únic catàleg d’activitats. Oferim una programació diversa i variada i de molta qualitat. Inclou una seixantena d’activitats que van des de teatre amb tres obres força po-
tents i una amb un format més petit, però molt emmarcada dins el cicle Fem Memòria, cinema amb el Cicle Gaudí, conferències d’arqueologia de la Càtedra, tallers i les conferències del cicle Fem Memòria que està dedicat a la Segona República amb motiu del seu 90è aniversari.
mira’m 22 El cicle ‘Fem memòria’ s’ha ampliat enguany? Enguany està lligat a l’edició d’un llibre i és un cicle més ampli i més complet que els dos anteriors. Hem canviat el format, ja que en els dos anteriors, tant el primer sobre la Comissió Gestora que va regir l’Ajuntament de Roses els anys 70 com en el segon dedicat a la Cooperativa Agrícola, hi van participar en primera persona, protagonistes del tema a tractar, però en aquesta ocasió no hem trobat cap que pugui parlar de la II República. El passat 12 d’octubre, va iniciar el cicle la conferència de l’historiador Xavier Carmaniu, sobre la figura de Carles Rahola, Periodista, historiador, activista cultural i considerat un dels intel·lectuals gironins de referència tant per la seva obra com per la seva vida, i assassinat pel règim franquista l’any 1939. Intentem recuperar la seva memòria i lligat a això fem una exposició a la Ciutadella sobre aquest personatge. El passat 26 d’octubre, Joan B. Culla, historiador i professor d’història contemporània de la UAB també va oferir la conferència Una interpretació de la Segona República: expectatives, frustracions i catàstrofe, i el 23 de novembre, la també historiadora Ariadna Morente, presentarà el llibre La Segona República a Roses i per acabar fem l’obra de teatre Els darrers dies de la República. Creiem que val molt la pena recuperar la memòria i la història del nostre municipi, lligada a aquests fets concrets, sobretot aquesta història més propera del XX que encara hi ha gent que l’ha viscut.
“Arriba el 20 de novembre La segona Eva que parla de la violència que pateixen les dones” Què destacaria de la programació cultural? La intenció és programar obres de teatre de qualitat i a més a més no siguin un simple divertiment, que intentin crear consciència, que tractin temes rellevants en l’àmbit social i que puguin generar debat entre la població. Ja ho hem fet anteriorment amb apostes arriscades com l’obra La teta lisa que abordava el tema del càncer. En aquesta programació que vam estrenar a finals de setembre hem portat grans obres com Encara hi ha algú al bosc de l’Ariadna Gil que parla sobre la guerra de Bòsnia i sobre l’afectació que té la guerra -que és extrapolable a totes les guerres-, sobre les dones i la violència sexual que pateixen. És un tema que és important parlar-ne, més enllà que és una obra magnifica. També relacionat amb aquest tema arriba el 20 de novembre La segona Eva que parla de la violència que pateixen les dones, aquesta violència més subtil, de les violències que no són físiques i que són per això més invisibilitzades encara, per la dificultat de denunciar-les. És important parlar-ne perquè són violències molt quotidianes. És un text molt ben escrit de Marta Aran i ben interpretat. A finals d’octubre també hem pogut veure Kràmpack de Jordi Sáncchez, per un públic més generalista. Val la pena portar no només obres per reflexionar, sinó també per evadir-te i riure una estona. Quina és l’oferta musical? Hem incorporat i seguim portant molta música perquè arran de la pandèmia vam considerar que era important programar concerts per donar una alternativa als artistes. Aquest 2021 vam portar grups molt potents com la Suu i Buhos i en aquesta temporada de tardor ha actuat Cesk Freixas presentant el seu disc Memòria; tindrem el concert Songs of Hope del cor infantil Amics de la Unió; Womblues, que aplegarà les veus de Mama Montse, Sister Marlon i Sweet Marta; i el Concert de Nadal de la Fundació Roses Contra el Càncer, amb valsos i polques interpretats pel Cor i Orquestra Simfònica Harmonia. Quines altres propostes incorpora? A part de la nostra activitat, també tenim propostes de les associacions i entitats. Actuarà el grup de teatre de Roses que també portarà els pastorets al desembre. No em vull oblidar d’Optimist i de la feina magnífica que fan cada primer diumenge de mes. Les activitats a ca l’Anita, els tallers i exposicions i la nova mostra que es va inaugurar en aquest espai el passat 29 d’octubre: Mirades II, d’Eduard Sacrest Soy. Per la seva banda, la Ciutadella ofereix la
mira’m.cat mostra de la Diputació de Girona Carles Rahola, una vida republicana. Aquest és un espai que hem recuperat d’ençà que la Suf també fa la seva activitat habitual. La biblioteca també ofereix altres propostes com xerrades, contes per a nadons, clubs de lectura per a diverses edats i presentacions de llibres, Llevantada de Carme Ripoll el 12 de novembre i el llibre de poesia: Matar la mare de Laura G. Ortensi, el 6 de novembre. Estem treballant també per publicar dues publicacions més, un de la guerra civil i un altre sobre el noucentisme a part d’aquesta que hem fet dedicada a la segona república. També m’agradaria destacar que traurem a concurs de nou el bar de la Suf, pensem que un cop tinguem el bar en funcionament, això ajudarà a donar vida a l’equipament. La política de preus populars i descomptes es manté? Els preus es mantenen: les obres més grans tenen un preu de 15 euros. Disposen de descomptes en els espectacles organitzats per l’Ajuntament les persones que tenen el Carnet Club Roses Cultura, del Carnet Jove i del Carnet de Jubilat, mentre que gaudeixen d’entrada gratuïta els menors de 16 anys (sempre que vagin acompanyats per un adult) i les parelles lingüístiques de Roses. L’entrada als concerts és a 8 euros, El preu no ha de ser una excusa per assistir a les activitats de la programació cultural, volem que la gent pugui sortir. Som consci-
La segona Eva ents que la cultura té un retorn més enllà del retorn econòmic i per això mantenim aquests preus. La cultura es recupera i l’activitat no cessa. Com es presenta el Nadal? Ens hem de posar amb Reis i Nadal. La voluntat és fer una miqueta més gran, més vistós el moment de l’encesa de llums, donar més rellevància a l’acte, però no ho tenim lligat. Hi haurà música i cantada de
nadales i pel que fa a l’acte gran que és la cavalcada de reis, ja estem parlant amb la comissió de com ho fem i amb quin format, però no tenim encara indicacions del PROCICAT. L’any passat va funcionar molt bé el format covid de pessebre vivent estàtic, pel que fa al públic i hem de valorar si seguim així encara que les restriccions s’aixequin o tornem a la cavalcada original que és el que els voluntaris prefereixen, ja que ells són els que al final ho fan possible.
ROSES
mira’m 16
Teatre Municipal de Roses
programació novembre · 21
l’empordà a escena
Valentina Quàntica Diumenge 7 de novembre, 12 h, Teatre Municipal
Els darrers dies de la Catalunya republicana. Dimarts 9 de novembre, 20 h, Teatre Municipal
La segona Eva Dissabte 20 de novembre, 20 h, Teatre Municipal
Teatre i ciència infantil. De la Companyia Anna Roca Per què, si vivim en una societat que procura per la igualtat d’homes i dones, hi ha tan poques científiques reconegudes? Per què tenim tantes curiositats sense resposta?
Teatre. Narració verídica d’uns dies dramàtics viscuts per l’escriptor, historiador i polític, Antoni Rovira i Virgili, quan entra en fase culminant l’ofensiva final de Franco contra Catalunya.
Teatre · L’Eva, després de fer un retir espiritual en un monestir, denuncia a les xarxes socials uns fets que van succeir per part d’un dels frares. A partir d’aquí, les estructures de poder que l’oprimeixen es faran més patents que mai: El seu relat serà contínuament posat en dubte, jutjat i ridiculitzat.
Per què és tan fascinant el món en el que vivim? Si vols resoldre aquestes qüestions, si ets dels que la curiositat et surt per les orelles o simplement tens ganes de descobrir allò que li passa pel cap a la Valentina, entra al seu laboratori i deixa’t sorprendre. Perquè un espectacle pot ensenyar-te més coses de les que creus!
Rovira i Virgili narra, en primera persona, el viatge sense retorn que va fer amb la seva família i diverses personalitats polítiques i culturals fins a França. En aquest viatge, compartirà amb la resta de catalans i catalanes tots els dolors: La pèrdua de la llar, la fam, el fred i la incertitud del demà. L’espectacle és un diàleg entre el personatge Antoni Rovira i Virgili i un violoncel·lista que s’expressa amb el seu instrument. El text està basat en l’obra de l’escriptor Antoni Rovira i Virgili Els darrers dies de la Catalunya republicana.
La segona Eva parla de les dones de fusta, de totes les dones silenciades. Parla de les violències que no són físiques i que són per això més invisibilitzades encara, per la dificultat de denunciarles. Fent un símil i un joc de miralls amb la verge Maria, amb Eva i amb les figures femenines del catolicisme, l’obra es pregunta com confiar en una mateixa quan tothom posa en dubte la teva veritat, quan tothom vol parlar per tu i per tant, et condemna al silenci.
mira’m.cat
mira’m.cat
Promocionem Roses a través de la cultura, la gastronomia i la posta de sol Fèlix Llorens: Regidor de Promoció Econòmica de Roses El Festivalet de Roses és una proposta que pretén unir el paisatge únic de la Badia de Roses amb la música, la cultura i la gastronomia. “Posarem banda sonora a la Posta de Sol i ella serà el millor escenari” expliquen els organitzadors. “Oferim un cartell per gaudir-lo des de la platja, amb la posta de sol com a teló de fons, tot degustant la gastronomia de Roses” a través del Menú Festivalet. El Festivalet se celebra enguany el 13 de novembre.
programar-lo, en un format més reduït i només una tarda de concerts en lloc dels dos dies: matí i tarda, que normalment programàvem. Finalment, les restriccions COVID s’han relaxat, però ja teníem tot el Festivalet a punt i ha sigut impossible ampliar-lo. Des de l’ajuntament com es treballa en aquest Festival? A quin públic s’adreça? Va dirigit a un públic familiar i de proximitat i
“El tema de les obres ha d’estar relacionat amb la posta de sol del municipi i els seus espais i monuments” Què presenta la programació d’enguany? Hi ha novetats? La novetat d’aquest any és que oferim una versió reduïda del que era normalment el Festivalet. L’any passat vàrem decidir no realitzar-lo per les dificultats organitzatives causades per les restriccions COVID. Aquest any vàrem decidir tirar-lo endavant, malgrat aquestes restriccions a l’hora de
està obert a tothom que vulgui gaudir de bona música i de les meravelloses postes de sol de Roses. L’escenari del Festivalet són les platges de Roses. Aquest any a causa de la reducció de la programació només a la platja de la Perola. A escala general quins objectius té? Evidentment promocionar Roses en temporada baixa i en tres eixos diferents: Cultura,
Fèlix Llorens gastronomia i paisatge. Cultura amb tots els concerts que fem; gastronomia comptant amb la participació dels restaurants del poble que elaboren un menú que es pot consumir durant la setmana del Festivalet i normalment, aquest any no, amb el Pica-tasta on els restauradors ens acompanyen en els concerts del matí i ofereixen tastets elaborats per a l’ocasió. I finalment el paisatge de la posta de sol de Roses des de la platja que és el principal protagonista del Festivalet. Quan es fa i perquè en aquestes dates. Serà el 13 de novembre. Ho fem en aquestes dates perquè és quan més llueixen les postes de sol i ho fem coincidir amb Sant Martí
mira’m 28 per aprofitar l’estiuet meteorològic que tradicionalment es produeix. D’ençà que va sorgir aquesta proposta com ha anat evolucionant? S’ha anat ampliant l’oferta? Hem anat complementant la programació musical amb altres activitats com el concurs de pintura ràpida que realitzem just la setmana anterior al Festivalet i on els participants han de realitzar un quadre de la posta de sol a temps real, tot un desafiament, ja que és impossible de preveure com lluirà la posta de sol cada dia i quins tons tindrà. Aquest any i pensant amb els més petits farem uns tallers d’estels a la platja mateix i que després podran fer volar... i sempre hem obert la porta a empreses i entitats del poble perquè proposessin activitats al voltant de la posta de sol per incloure-les a la programació. Per exemple el centre excursionista Cabirols que programa cada any una sortida per veure la posta de sol des d’algun punt de les muntanyes de Roses. A Roses l’activitat no s’atura, quin creu que és l’atractiu d’aquesta proposta en concret i que la diferencia de les altres? Intentem que no s’aturi, intentem mantenir l’activitat lúdica tot l’any per propiciar l’activitat econòmica. El que fa diferent el Festivalet és la posta de sol que n’és el protagonista.
Joan Miquel Oliver
Pel que fa als concerts què podrem veure, quins grups, quin estil musical s’ha triat? El Festivalet inclou música en directe a la platja. Aquest any podem gaudir de dos concerts: el dissabte 13 de novembre a les 17.30 hores, coincidint amb la posta de sol actuarà Joina i a les 19.00 hores Joan Miquel Oliver. Sempre intentem fer una selecció uns grups entre emergents i més coneguts i amb un estil indie però sense tancar-nos ni caure en les etiquetes. La primera de les artistes, Joina Canyet és una artista empordanesa difícil d’emmotllar en un sol gènere musical. Combina influències musicals molt diverses. En la seva vessant de pianista solista ha actuat a diversos festivals i cicles de clàssica arreu de Catalunya. Joan Miquel
mira’m.cat Oliver fou lletrista i guitarrista d’Antònia Font i al mateix temps desenvolupa la seva carrera en solitari. Quines altres activitats trobarem? La pujada al pic de l’àliga per gaudir de la posta de sol, Tai-Txi, Taller d’estels, Concurs de pintura ràpida, visita guiada al castell de la Trinitat per poder observar la posta de sol des de la terrassa i el concurs fotogràfic a través d’Instagram. Per participar al concurs cal publicar fotografies de les postes de sol de Roses i del Festivalet de Roses amb l’etiqueta #PostaDeSolRoses, #VisitRoses, etiquetar un amic i seguir la pàgina del Festivalet a Instagram entre el 23 d’octubre i el 14 de novembre de 2021. El premi a la millor fotografia d’una posta de sol és de 500 euros. Al menú Festivalet qui hi participa? Quin tipus de cuina es proposa o quins productes? Hi participen restaurants de Roses amb un menú lliure. Els establiments són els següents: Ca La Valeria, Can Cervera, Falconera, Harry’s Bar, L’Àncora, L’Estrop, Roc-Fort, Sidreria Txot’s Roses i Tramonti Platja. L’única recomanació que fem als restauradors és que el menú sigui de tardor. L’activitat del Festival s’avança el dia 6 de novembre. El concurs de Pintura Ràpida de la Posta de Sol es fa el dissabte 6 de novembre. Té l’objectiu de posar en valor l’entorn natural en el qual es troba Roses, concretament les postes de sol que hi tenen lloc, i fomentar
Joina un ambient creatiu que atregui gent de dins i fora del poble. El tema de les obres ha d’estar relacionat amb la posta de sol del municipi i els seus espais i monuments. No s’admeten models previs (esbossos, esquemes o fotografies). Es requereix pintar in situ i queda prohibit emportar-se el material a un lloc aliè al concurs. Podran participar-hi totes aquelles persones que ho desitgin en les següents categories: In-
fantil, juvenil i adult. El termini de presentació de sol·licituds serà el dia 6 de novembre de 15.00 a 16.00 h a l’espai de Ca l’Anita. La decisió del jurat de totes les categories es farà pública el mateix dia del concurs a les 21.00 hores. A continuació, es lliuraran els premis al mateix lloc. Hi haurà un primer premi de 500 euros, un segon premi de premi 300 euros i un tercer premi de 200 euros.
mira’m 30
Guió, Càmera, Acció! Nou taller de cinema a Roses per a joves i sèniors. La reeixida proposta “Taller de Cinema per a gent gran” impulsada per l’Àrea d’Acció Social de Roses des de fa uns anys, s’amplia en· guany a la participació de joves del municipi que vulguin formar part d’aquesta engrescadora activitat. A la possibilitat que ofereix el taller de conèixer el món del cinema a través de totes les seves vessants, se suma en aquesta nova edició la col·laboració i experiència conjunta de dos col·lectius en un projecte comú. El Taller de Cinema permet conèixer el procés d’elaboració d’una pel· lícula, endinsant-se en les diferents fases i tasques que intervenen en la gravació d’una peça d’aquestes característiques (interpretació, guió, gravació, producció, vestuari...). Totes les sessions es realitzen sota l’as· sessorament i guiatge dels professionals de La Tramoia, empresa espe· cialitzada en el gènere. La proposta, ideada perquè la gent gran continuï la seva formació i es mantingui activa amb propostes culturals que faciliten la seva soci· alització i creativitat, creix en aquesta edició amb la col·laboració de l’Àrea de Joventut de Roses, fet que permet la participació de nois i noies del municipi. Un espai de coneixement mutu, d’intercanvi d’ex· periències i de treball conjunt, per crear noves sinergies i espais de convivència a Roses.
Escena El gran home Des de la primera edició del taller a l’any 2016, s’han realitzat ja les gra· vacions d’un curtmetratge L’ocell de plomes blaves, al 2017 i de dues pel·lícules: El gran home, al 2018 i Sopar amb difunt, al 2019. Les activitats es duran a terme els dimecres de novembre i desembre a les instal·lacions del CAR Jove i estan obertes a joves a partir de 16 anys i sèniors a partir de 65. Les inscripcions es podran realitzar a partir del dilluns, 25 d’octubre, al CAR, i són gratuïtes, i amb places limitades.
agenda novembre alt empordà DIJOUS 4 LLANÇÀ- Casa de Cultura A les 18 h, cinefòrum i projecció de la pel·lícula El nom de la rosa, dins del «Cicle Un Llibre, Una pel· lícula». Activitat gratuïta. DIVENDRES 5 FIGUERES Teatre municipal El Jardí. A les 20 h, espectacle Lorca, amb l’actor Joel Minguet. Galeria d’Art El Claustre. A les 20.30 h, inauguració de l’exposició de pintures d’Iciar Yllera. Casino Menestral (virtual). Conferència «El poder de la nostàlgia». Presentació de Crònica d’una ciutat, de Pandelís Prevelakis. A càrrec d’Eusebi Ayensa, Daniel Ferrer i Montse Giménez. Al canal d’internet https://ventdelnord.tv LA JONQUERA- Sala Societat Unió Jonquerenca. A les 20.30 h, teatre Un talShakespeare, a càrrec
de la companyia Cascai Teatre & Marcel Tomàs. LLANÇÀ- Casa de Cultura. A les 18 h, presentació del llibre Últimos días en Cotlliure, 1939. Y otros estudios breves sobre Antonio Machado, de Jacques Issorel. Inscripcions al 972 12 14 70. VILAFANT Casal de la Gent Gran del Nucli Antic. A les 19 h, presentació del llibre Aquella olor de pa, de Mercè Jordà Manel·la. DISSABTE 6 FIGUERES Museu de l’Empordà. A les 16 h, visita a l’exposició «SOS Empordà en família». Nivell educatiu de 5è, 6è de primària. 1r o 2n d’ESO. Activitat gratuïta. Reserva obligatòria 972 502 305. Teatre municipal El Jardí. A les 20 h, espectacle El gran comediant, de Joel Joan i Héctor Claramunt. LA JONQUERA - MUME A les 12 h presentació
del llibreSort-Tel-Aviv. Dues bessones separades pel nazisme, de Josep Calvet. Presentació a càrrec de l’autor. Gratuït. LLANÇÀ- Casa de Cultura A les 11 h, conte El viatge de l’Apol·lo, a càrrec de Gisfera Cooperativa Geoambiental. Activitat gratuïta per a tots els públics. Inscripció al 972 12 14 70. A les 17 h, cicle «Aquest mes de novembre, capbussa’t al teu interior!», a càrrec de Valerie Espinasse. Activitat gratuïta i aforament limitat. Inscripció al 972 12 14 70. DIUMENGE 7 FIGUERES- Sala La Cate A les 18 h, el musical Bruna, de Mateu Peramiquel i Mar Puig. Venda d’entrades a taquilla o www.lacate.cat. DIMARTS 9 FIGUERES La Cate. A les 19.15 h, projecció de l’òpera Salomé, de Richard Strauss. Venda d’entrades a ta-
quilla o www.lacate.cat. DIJOUS 11 FIGUERES Fundació Clerch i Nicolau. A les 18 h, inauguració de l’exposició «RaholaPhoto21». Biblioteca Fages de Climent A les 18.30 h, conferència «Singularitats del fons musical del figuerenc Enric Sans», a càrrec de la musicòloga Anna Costal i Fornells. DIVENDRES 12 FIGUERES Castell de Sant Ferran. A les 19.30 h, conferència:«Literatura y castillos», a càrrec de Consuelo Serra. A la seu de l’entitat. Acte gratuït no cal inscripció prèvia. Organitza els Amics del Castell de Sant Ferran de Figueres. Teatre Municipal El Jardí. A les 20 h, dansa contemporània It’s a wrap (kubrick is dead) , a càrrec de La Intrusa. Casino Menestral (virtual). Recordem Mont-
serrat Vayreda. 15è aniversari de la seva mort - Conferència «Montserrat Vayreda: Ecologia i poesia. La natura és l’única que pot salvar-nos de morir asfixiats damunt l’asfalt». Al canal d’internet https://ventdelnord.tv LA JONQUERA- Biblioteca A les 17 h, l’hora del conte La carbassa viatgera i altres contes d’Àsia, a càrrec de Susana Tornero. Gratuït. LLANÇÀ- Museu de l’Aquarel·la A les 18 h, inauguració de l’exposició «Interiors» de Costa Vila. DISSABTE 13 FIGUERES- Biblioteca A les 10 h, Club de lectura infantil de 5è. L’aventura dels Vallbona al Far West, de Roberto Santiago. Activitat virtual A les 11 h, activitat Dalí a casa, per descobrir l’obra de Salvador Dalí i els seus detalls, a través dels Slowlooking/Visible Thinking.
Activitat gratuïta a les persones inscrites a amics@ fundaciodali.org Menestral (virtual) Teatre Municipal El Jardí - A les 20 h, concert La música de Kubrick, a càrrec de l’Orquestra Simfònica del Vallès. DIUMENGE 14 FIGUERES- La Cate A les 12 h, putxinel·lis Rutines, a càrrec de la Cia. La Puntual. A la sala Toni Montal. Venda d’entrades a www.lacate.cat. A les 18 h, teatre Sopa de pollastre amb ordi, a càrrec de l’Associació Teatral El Partiquí. Venda d’entrades a taquilla o a www.lacate.cat. Teatre Jardí. A les 18 h, espectacle Festa Major, a càrrec de la Cia. Colla Dolça Tardor. Per la compra d’entrades: casinomenestral.koobin.cat o al Casino Menestral els dijous de 18h a 20h DIJOUS 18 FIGUERES Sala exposicions l’Escorxador. A les 20 h, espectacle Fang, de la companyia Animal Religion. Preu
12 €. Venda d’entrades a https://figueresaescena. koobin.com/fang DIVENDRES 19 FIGUERES La Cate. A les 20.30 h, concert Fins a maig no revisc, de Maria Jaume (Cicle 66 Butaques). Casino Menestral (virtual) En record d’Ernest Lluch - Conferència «La política abans de la política (1846-1868). Tres diputats de Figueres mal coneguts: Aniceto Puig, Joaquim de Romà i Mariano Fages de Sabater», a càrrec de Pere Gifre. Al canal d’Internet https:// ventdelnord.tv DISSABTE 20 FIGUERES- La Rambla Durant tot el dia Mercat del Brocanter i del Col· leccionista. Teatre municipal El Jardí. A les 18 h, Cantem i ballem amb els nens d’Uganda, espectacle solidari contra la pobresa infantil. La Cate (Sala Toni Montal). A les 20 h, teatre Carrer de Txernòbil, de la Cia. Oblideu-vos de nosaltres. Venda d’entrades
a www.lacate.cat. Cercle Sport. A les 11.30 h, concert de Santa Cecília a càrrec d’alumnes de l’Escola de Música Allegro i la col· laboració de l’OrquestraVersatile. Entrada gratuïta. DIUMENGE 21 FIGUERES Pati de l’escola Salvador Dalí. A les 17 h, ballada de sardanes. Entrada 5 € als no socis. Teatre Municipal el Jardí. A les 17 i a les 18.30 h, espectacle de dansa Jungla, de la Cia. Big Bouncers. Recomanat per a mainada de 2 a 6 anys. Venda d’entrades a les taquilles del teatre o www.figueresaescena.cat LA JONQUERA- Sala Societat Unió Jonquerenca. A les 17 h, balls de saló i de festa major amb el conjunt Si fa sol. DIMECRES 24 FIGUERES- La Cate A les 19.30 h, XVIII Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya. Projecció de la pel·lícula Gaudí: l’arquitecte de Déu, dels directors Marc Petitpierre i Josep Padró.
DIJOUS 25 FIGUERES Menestral (virtual) Casino Sport Figuerenc - A les 19.30 h, «Jugant a ser científiques i enginyeres: les dones també hi juguem!», diàleg entre dones científiques i docents. LLANÇÀ- Casa de Cultura A les 18 h, cinefòrum i pel· lícula Doctor Zhivago, dins del «Cicle Un Llibre, Una pel· lícula». Activitat gratuïta. DIVENDRES 26 FIGUERES Castell de Sant Ferran. A les 19.30 h, XI Vetllada poètica al Castell, a càrrec de diversos poetes i poetesses de la comarca i coordinada per la poetessa Carme Pagès. A la seu de l’entitat. Acte gratuït, no cal inscripció prèvia. A les 20 h, actuació del Quartet Arcatem. Casino Menestral (virtual) - Conferència «L’exili català antifranquista (1939-1977), importància i significació», a càrrec d’Enric Pujol. Al canal d’internet https://ventdelnord.tv LA JONQUERA Plaça Arias Comellas. A
les 18 h, encesa de llums de Nadal i concert de l’Escola Municipal de Música de la Jonquera i xocolata. LLANÇÀ- Casa de Cultura A les 18 h, presentació del llibre Del centro del mundo al ombligo de la luna, de Manel Menéndez. Aforament limitat. Inscripcions al tel. 972 12 14 70 DISSABTE 27 FIGUERES Teatre-Museu Dalí. A les 11 h, visita de petit format centrada en Dalí i la mitologia. Teatre municipal del Jardí. A les 20 h, espectacle Canto jo i la muntanya balla, dramatúrgia de Clàudia Cedó. DIUMENGE 28 FIGUERES – La Cate A les 18 h, teatre L’art de lacomèdia, d’Eduardo De Filippo, a càrrec de la Cia. Gespa Teatre. Venda d’entrades a www.lacate.cat DILLUNS 29 FIGUERES A les 19.30 h, Club de lectura narrativa. La mort d’Ivan Ilich, de Lev Tolstoi.
mira’m.cat
UNA EXPOSICIÓ EXCEL·LENT Les fotografies d’Antoni Campañà: L’endemà de la Retirada.
La consellera de justícia, Lourdes Ciuró, va presidir la inauguració de l’exposició «Antoni Campañà. L’endemà de la Retirada: Portbou, 1939». Ciuró va posar en relleu aquesta iniciativa que acostarà la mostra a diferents municipis de la comarca. En aquesta primera estada, es podrà veure a La Cate de Figueres fins al 30 de novembre. El conseller comarcal de Cultura i Memòria Històrica, Josep Maria Bernils, va destacar l’excepcionalitat de les fotografies que componen aquesta exposició. El Consell Comarcal ha promogut que l’exposició, estrenada al MUME, itineri a Figueres, Portbou, Peralada i Llançà, des del mes de novembre fins a començaments d’estiu del 2022. Entremig també farà estada a Camprodon. L’exposició es podrà visitar tots els dies de la setmana, de dilluns a divendres (llevat dels dies festius), de 18 a 20 hores i abans i després dels diferents espectacles que se celebrin a l’interior de la sala principal de l’entitat durant tot aquest període. El fotògraf Antoni Campañà (1906-1989) va retratar les petjades que va deixar l’exili republicà a la comarca, l’any 1939. L’exposició ensenya tot un seguit d’imatges que van ser descobertes l’any 2018 en unes caixes al garatge del fotògraf, a Sant Cugat del Vallès. Aquestes imatges les va fer Campanyà en un viatge a l’Empordà la primavera i estiu de 1939 i reflecteixen el paisatge que va quedar després de la batalla, ple de restes d’armament i vehicles desballestats per la derrota republicana. L’exposició està composta d’unes 70 fotografies, bona part d’elles inèdites. A cada municipi s’adapta a la cabuda de la sala, però en el cas de La Cate les que han quedat excloses es podran veure a través d’una pantalla.
mira’m 36
Gran afluència de públic a la 14ª edició de
la Ruta de l’Art
El dissabte dia 9 va tenir lloc la inauguració on hi va assistir el director dels Serveis Territorials de Cultura, Josep Calataiud; l’Alcalde, Salvi Güell; la regidora de Cultura, Xon Hugas; la comissària de la Ruta de l’Art, Anna M. Constanseu; i re· gidores i regidors de l’Ajuntament.
La comitiva va recórrer tots els espais per donar la benvinguda als artistes i l’acte va finalitzar a la Basílica de Santa Maria, on es van reunir tots els artistes participants.
Ajuntament de Castelló d’Empúries La Ruta de l’Art va posar punt final a la 14ª edició amb molt bona afluència de públic. 107 artistes van exposar la seva obra durant quatre dies i van poder intercanviar impressions amb els visitants quevan anar passant pels diferents espais. Un recorregut pel centre històric amb 17 racons d’interès arquitectònic que van acollir propostes artístiques de disci· plines i tècniques ben diverses.
Des de l’organització, a càrrec de la comissària Anna M. Constanseu i de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, s’ha valorat molt positivament aquesta edició. Segons Xon Hu· gas, regidora de Cultura, “l’èxit d’aquest any ratifica, una vegada més, la Ruta de l’Art com un dels esdeveniments culturals més importants del municipi i de la comarca. El fet que hagi coincidit amb Empuriatapes ha ofert un atractiu més a la proposta”. Per la seva banda, Constanseu va ex· pressar que “tant artistes participants com visitants i restau· radors del municipi, estan molt contents. Podem dir que ha estat una gran edició en tots els sentits”. Tot i que enguany la Ruta de l’Art ha durat quatre dies i no tres com en altres edicions, el poble s’ha omplert cada dia d’assistents habi· tuals, amants de l’art i de turistes.
mira’m.cat
les últimes tedències en tecnologia
black friday a can carreras
Televisor amb barra de so Amb la tardor trobem el confort d’estar a casa i si tenim un bon equip audiovisual encara més. Veure les pel·lícules i sèries ara tan accessibles és un plaer, però cada vegada tenen millor qualitat (fantàstic!), que es gaudeix si tenim els aparells adequats: bon televisor 4K, bona barra de so... Els televisors han evolucionat molt ràpidament amb la di· gitalització i hem passat en pocs anys des de les famoses 625 línies inicials de resolució vertical, a l’alta definició o HD de 1080 (en aquest cas píxels) en format panoràmic 16:9 i un nou salt cap el doble en vertical, 2160 píxels, que són 4 vegades els punts d’imatge de l’HD, o sigui el 4K. El feliç comprador d’un televisor actual se sorprèn, principal· ment quan el té a casa, del salt de qualitat que s’ha produït, tot i que normalment se superen les dimensions del vell apa· rell per un que pot ser el doble de gran però que no ocupa cap profunditat, que tot és imatge i que és molt lleuger. I el so? Com el sentirem? És un repte tècnic donat que els televisors són molt prims. Per això és freqüent afegir al te· levisor una barra de so. Tal com sona aquest nom, és una barra amb diversos altaveus que es posa davant del televi· sor i que sol portar un altaveu de més volum per completar les freqüències del so i que es pot situar pràcticament a qualsevol racó de la sala sense que el localitzem fàcilment per l’oïda, i sense instal·lacions, ja que la unió entre els dos elements és sense fils. I ja tenim el cinema a casa!
També, si ens estem més per casa hem d’aprofitar i posar ordre a la gran quantitat de fotos i vídeos que hem gravat en les excursions i la platja. Del contrari aquestes aprecia· des gravacions de la família i la colla corren perill de no tro· bar-se, en uns suports que poden ser telèfon mòbil, targetes de memòria o memòries USB. Si no fem neteja i posem ordre ho lamentarem en el futur. Cal revisar, separar, classificar per temes i dates, i esborrar les fotos i vídeos indesitjables. I amb targetes de memòria o memòries USB i a poder ser amb un disc dur extern, guardar, a poder ser per partida doble, aquests apreciats arxius. Ac· tualment aquests suports són molt assequibles i no és con· venient tenir-ho tot a l’ordinador. És allò de no posar tots els ous al mateix cistell... Una feina molt satisfactòria és posar al dia les imatges ve· lles, digitalitzar les fotografies i diapositives analògiques, les d’abans. No són cars els escàners amb els que convertirem fàcilment en arxius digitals les fotografies, negatius i diaposi· tives, i podrem fer-ne còpies per a la família.
Bodegó amb càmera, PC, escàner, suports...
mira’m.cat
INTEGRACIÓ, ESFORÇ I RESPECTE ELS TRES VALORS DEL NOU RUGBI
Integració, respecte i esforç: són els 3 valors que la nova junta del Rugbi Club Alt Empordà vol imprimir al club dins un projecte que s’allargarà fins el 2024. “Volem deixar de ser un grup d’amics i convertir-nos en un club, amb tot el que comporta”, va assegurar en Lluís Losantos, el seu
president. “Hem de ser viables en l’àmbit esportiu, però també en l’àmbit financer”. L’entitat va néixer el 2014 a Pont de Molins quan un grup d’amics -alguns amb experiència, la majoria novells- van decidir que el rugbi era el seu esport. “Hi ha pocs esports que enganxin tant com aquest: té contacte, però també un fort component social i uns valors educatius reconeguts arreu”, diu la web del club. Enguany el club estrena una escola de rugbi dirigida a mainada de 6 a 16 anys, i per primer cop a l’Empordà s’ha federat un equip femení que arrenca amb moltes ganes. “També tenim previst crear una fundació amb beques per patrocinar les fitxes d’aquells que no les poden pagar”, anuncia. El club ha passat per Pont de Molins, per Navata i ara fa 3 anys que està implantat a Empuriabrava, on les condicions són molt bones. El camp de gespa natural és l’enveja de molts dels equips visitants i s’ha convertit en element identitari del club. Precisament aquestes bones condicions són les que han permès de mirar endavant amb projectes tan ambiciosos com l’equip femení o l’escola de rugbi. Segons Losantos, “tenim un projecte a mig termini per assegurar el futur del club. És essencial acon-
seguir que la mainada s’hi acosti, i per això ens obrim a totes les escoles properes per a fer-hi activitats i estem elaborant un dossier pedagògic que ens permetrà unificar la tècnica de joc a tots els equips, des dels 6 anys fins als veterans. Els pares també col· laboren amb el club de maneres diverses: això és integració” L’equip sènior femení del Rugbi Club Alt Empordà sorgí poc abans de la pandèmia i només ara pot començar a demostrar l’enorme potencial que té als primers partits oficials, omplint d’orgull les seves incitadores i -atenció- fent-se felicitar per equips contraris i àrbitres a cada partit. Se’n parlarà molt. Pels nens i nenes que volen provar, l’escola té lloc al camp de rugbi d’Empuriabrava -al costat del Windoor- dimarts i divendres des de les cinc fins a dos quarts de set de la tarda, abans de l’entrenament del sènior. Pels grans, nois i noies comparteixen entrenament, per aprofitar l’experiència dels entrenadors i els jugadors més avesats. Més o menys cada 15 dies hi ha partit a casa. La mainada participa amb altres equips gironins en concentracions que se celebren mensualment a tot Catalunya.
festa major d’hivern de
sant climent sescebes
Divendres 19/11
A les 22.00 h Espectacle teatral amb ALVIN I RENÉ “LA PLUMA ROSE” de la gàbia de les boges
Dissabte 20/11
A les 12.00 h Espectacle Infantil Els Atrapasomnis
Diumenge 21/11
A les 12.00 h Missa cantada per la Coral de Sant Climent A les 13.00 h 3 Sardanes a la Plaça Carles Cusí A les 16.30 h Torneig de futbito a la pista de l’escola. L’activitat serà gratuïta, però caldrà fer inscripció prèvia (jovesscs@gmail.com). Xocolatada per a tots els participants. A les 17.00 h Concert amb La Principal de La Bisbal A les 19.00 h Ball amb La Principal de La Bisbal
mira’m.cat
FIRA DE LA CASTANYA DE MAÇANET DE CABRENYS La Fira de la Castanya de Maçanet de Cabrenys se celebra des de l’any 2002, el dissabte 30 d’octubre, just abans de l’1 de novembre, diada de Tot Sants on són tradició els panellets i les castanyes. Pel nostre municipi, la Fira de la Castanya representa expli· car a la gent el que tenim en el nostre entorn. Convidem a la gent que ens visita a què, a part de visitar les parades, pas·
segin pels nostres boscos i descobrei· xin la nostra flora i fauna, i els racons més màgics de La Vall Infinita. També hi podreu trobar castanyers, i si tenim sort fins i tot algun bolet! Amb la Fira també donem a conèixer un producte poc conegut o poc uti· litzat en el dia a dia quotidià i que té moltes sortides: podem trobar casta· nyes crues i cuites, moniatos i alguns productes més elaborats com la mel de muntanya.
Fins i tot algun any comptem amb la col·laboració de flequers que també elaboren pa de castanyes. També podem degustar en diversos restaurants de la zona, menús dedi· cats a la castanya. Aquests menús acostumen a co· mençar el dia de la Fira i els podeu trobar als restaurants durant gairebé un mes. Us animem a venir a menjar castanyes a Maçanet.
mira’m 46
mira’m.cat
Conferències, xerrades, parades de firaires...
NAVATA SORPRÈN! Fina Juez
L’Ecofira de Navata d’enguany vol tornar a sorprendre als visitants amb propostes més variades que facilitin un consum més responsable i hàbits més saludables. Els carrers i les pla· ces del nucli antic seran un espai on s’aplegaran diferents professionals que treballen en àmbits diversos, ja si· guin ambientals, econòmics i socials. Tots amb la finalitat de crear un entorn més sostenible. Una sèrie de tallers, ex· posicions i xerrades completaran els actes de la Fira. Tot el que es podrà visitar en un dia ha volgut mesos de feina des del darrere de la taula d’un despatx: considerar què és més interessant d’oferir, buscar els recursos més adequats, planificar els llocs més adients i els millors horaris, definir un pressupost... A fi de conèixer amb detall l’Ecofira que se celebrarà el proper 21 de no·
vembre, parlem amb Fina Juez, tinent d’alcalde i regidora de Cultura, Turis· me i Promoció Econòmica. Com va néixer la idea de fer una fira ecològica? La Fira va néixer l’any 2013. Aquest any serà la vuitena edició, ja que l’any passat per motius de la pandèmia no es va celebrar. El propulsor va ser l’alcalde del mo· ment i també actual, Jaume Homs i Campanar que té i ha tingut des de sempre un compromís ferm amb el medi ambient. És una persona molt compromesa a impulsar i fomentar el tema del canvi climàtic. La idea i sobretot la raó de què sor· gís aquesta Fira, a part del compromís amb el medi ambient, que en aquells temps de la primera Fira ja érem a les portes del canvi climàtic, era treballar
amb l’objectiu de llençar un missatge de conscienciació i de ser un apara· dor a la societat en vers la lluita per la causa del canvi climàtic. La Fira es va formar per pretendre ser un portal, per presentar tots els recur· sos que en aquells moments ja hi ha· via per aturar el canvi climàtic i pre· servar el medi ambient i, que des de l’Ajuntament de Navata ja es feia. Des d’un estalvi energètic, una eliminació de residus amb consciència, una eco· nomia circular, fins a diferents opcions d’estalvi d’energia, i exemples de tre· ball d’agricultura regenerativa, eco· lògica... En definitiva, conscienciar al ciutadà que hem de cuidar el bé més preuat que tenim i el lloc on vivim i que ens sustenta: La Terra. Què i com ha canviat l’Ecofira des de la primera edició de l’any 2013? Ha canviat considerablement en el tema d’avançament de tots els recur· sos que han sorgit per la preservació del medi ambient t i el canvi climàtic. Des de les plaques fotovoltaiques, fins al transport sostenible com és l’elèc· tric que ara com ara està molt a l’or· dre del dia i, que en aquell moment tan sols despuntava com a una cosa de futur. Ara per ara podem dir que podem fer i parlar de tot el més innovador que ha sorgit per a prevenir aquesta causa del canvi climàtic. Per tant, hi hauran xerrades i conferències que explica· ran què podem fer per tirar endavant aquesta qüestió i per fer-nos consci· ents de tot plegat.
mira’m 48 la natura, com treballar sobre el medi ambient i com poder aturar el canvi climàtic. Tal com he dit abans, hi hau· rà activitats, tallers, xerrades, tasts per a totes les edats.
Apart de les conferències i xerrades, i com ha estat habitual en totes les edi· cions, hi hauran les parades dels firaires i productors que oferiran productes eco· lògics, biodinàmics i de quilòmetre zero. Creu que després de set edicions, s’ha convertit ja en una fira de referència? Crec que sí. I jo com a regidora, que he tingut la possibilitat d’organitzar-la un any més, ja que també em vaig cuidar de preparar-la l’any 2019, quan vaig en· trar a formar part de l’equip de govern, és la meva esperança i la il·lusió de tots els que l’organitzem, que amb l’esforç, la dedicació i el treball que hi posem, aquesta vuitena edició pugui formar part d’una fira de referència en l’àmbit del medi ambient i com preservar el lloc on vivim. Que el visitant a la Fira pugui saber què pot fer, com es pot consci· enciar i què pot consumir per millorar la seva responsabilitat amb el nostre pla· neta. En aquest sentit, la meva opinió és que la Fira ja està consolidada. La Fira sempre ha inclòs tallers i xerrades. Ens pot avançar alguna primícia? La Fira tal com la vam agafar, l’hem re· distribuït en quatre punts, quatre esce· naris ben diferenciats. El primer i el més captivador és el de l’alimentació on hi haurà ubicats els firaires i els productors
a l’Era de l’Obra. El segon correspon al dels tallers, situat a la plaça Escultor Ca· samor. El tercer estarà relacionat amb els productors que ofereixen articles de preservació del medi ambient i, estaran emplaçats a la plaça de l’Ajuntament. I el quart és el destinat a les xerrades i les conferències per conscienciar a la societat, i també els tasts de diferents àmbits, on segurament es faran a la sala del Centre Cívic. Es farà una con· ferencia de l’energia renovable on es
Quin motiu ha dut a celebrar la Fira al mes de novembre en lloc de l’octubre com les anteriors? Les adicions anteriors es feien a mitjans d’octubre, i aquest any s’ha posposat al mes de novembre per dues raons. La primera per les restriccions de la pandèmia. Quan al mes de setembre ens vam plantejar la seva celebració, vam ser prudents i no ens vam aca· bar de decidir a fer-la en les dates de sempre, per por a què no es pogués executar en tota la seva plenitud, ja que en aquells mesos encara hi havia restriccions. Amb tot i això, serem molt prudents i molt cauts en seguir totes les normatives COVID que marqui Sa· nitat, per garantir una Fira segura. I la segona va ser pel temps. A l’entrada de la tardor, ja comença a fer fred i és necessari habilitar un espai sota cobert per poder fer algunes activitats en cas d’inclemències meteorològiques. I ara per ara s’estan fent obres al Centre Cívic, lloc on pensem dur a terme al· gunes actuacions. Esperem i desitgem que el dia de la Fira, el 21 de novem· bre estiguin ja acabades.
“El primer i el més captivador és el de l’alimentació on hi haurà ubicats els firai· res i els productors a l’Era de l’Obra” parlarà de les plaques fotovoltaiques i també sobre el desplaçament elèctric. A part, hi haurà tallers, en els quals en· tre d’altres, s’explicarà de com crear una farmaciola amb les plantes que la mateixa natura ens ofereix. També un tast de vins ecològic, i més actuacions. Quin tipus de públic atrau la Fira? La Fira està adreçada per a tots els pú· blics. Des dels més petits als més grans; tan sols han de tenir i portar la curiositat de saber més de com poder preservar
Alguna novetat a destacar per la Fira d’enguany? Com en l’anterior edició la Fira es farà per tot el nucli antic de la població, per a què el visitant, a part de visitar la Fira, pugui descobrir i gaudir de la vila de Navata. També a subratllar que sempre hi hau· rà alguna que altra sorpresa que a nin· gú deixarà indiferent i, que tothom po· drà gaudir i sobretot conscienciar-se de què tenim a les nostres mans fer un mon millor i més sostenible.
mira’m 50
AQUESTA TARDOR, SUQUET DE PEIX A ROSES basada en producte de quilòmetre zero i de qualitat de la seva llotja, arreu del món”. Per això, ha afegit, “enguany hem destinat recursos extraordinaris amb la realització d’aquests vídeos i una important campanya de comuni· cació que s’estendrà per tot l’Estat i el sud de França”. Aquesta campanya pren el relleu a la Fira de la Cervesa Artesana & Music i a la Ruta de les Tapes de Roses celebra· des recentment, amb una nova mos· tra de què la bona gastronomia és un important reclam per visitar i gaudir de l’encant de la tardor a Roses i del seu excepcional patrimoni cultural i natural. El plat dels pescadors de Roses Un any més, el plat més representatiu de la gastronomia rosinca, agafa pro· tagonisme. Durant la campanya gas· tronòmica del Suquet de Peix de Ro· ses, que enguany té lloc a la població del 22 d’octubre a l’1 de novembre, 12 restaurants del municipi oferiran aquest plat, posant en valor la qualitat del peix de Roses. La campanya gastronòmica dedica· da al suquet de peix ha esdevingut un clàssic que cada any promociona i posa en valor la restauració local i els productes autòctons com són el peix fresc i els vins de la DO Empordà. En· guany, hi participen 12 restaurants que proposen uns menús molt complets i variats: Avenida, Bitàkora, Ca la Vale· ria, El mirador de l’Almadrava, El Trull, Falconera, L’Àncora, La Cala, L’Estrop, Roc Fort, Sa Brasa i Santa Llúcia. Aquests menús, que inclouen entrants, postres i vi i són una mostra de la ver· satilitat d’una recepta d’arrel tradicio· nal. Igualment, cada restaurant, com a bon prescriptor dels productes de la comarca, recomana acompanyar l’àpat amb un vi específic, produït sota el segell de la Denominació d’Ori· gen Empordà. La campanya actual s’està promoci· onant a Roses, a l’Empordà, a comar· ques veïnes com La Garrotxa, Osona, Ripollès i Gironès, a la revista Cuina i al sud de França, on la campanya coin· cideix amb la setmana de vacances de Tots Sants, amb anuncis de premsa
i un espot publicitari a xarxes socials, cinemes i televisió. Un espot per promocionar el Suquet arreu Coincidint amb la campanya d’en· guany, es va presentar al teatre munici· pal de Roses el nou material audiovisual de promoció del Suquet de Peix, i que a partir de la seva exhibició, es difon a tra· vés de xarxes i que serveix també com a material de reforç en les nombroses fires i campanyes de comunicació que Roses duu a terme al llarg de tot l’any.
“El maridatge perfecte per a aquests menús el posaran els vins de la DO Empordà” El material consta d’un espot de dos minuts de durada i una versió més breu de vint segons per a xarxes, realitzats per l’equip de la productora audiovisu· al figuerenca Digital State. Ha comptat amb la col·laboració del xef Rafa Za· fra del restaurant Estimar. La regidora de Turisme de Roses, Montse Mindan, ha agraït “la implicació del cuiner i ha destacat la importància d’accions com aquesta per portar el nom de Roses, l’excel·lència de la seva gastronomia
La gastronomia de Roses està marca· da per un antic i senzill plat elaborat tradicionalment pels pescadors. Un plat tan senzill com bullir peix acabat de pescar amb patates, ha experi· mentat una important evolució i, amb el pas del temps aquesta recepta s’ha anat enriquint amb la incorporació de productes típicament mediterranis fins assolir l’excel·lència. Entre els entrants, podran degustar-se plats com tàrtar de salmó, pop a la gallega, cloïsses a la planxa, croque· tes de confit d’ànec i ceps amb ma· ionesa de soja… mentre que entre les diferents propostes de Suquet de Peix, el comensal podrà escollir entre suquet amb rap, lluerna i gambes; rap amb gambes i cloïsses; congre amb all i oli negat; rap, llobarro, lluç, gambes, es· camarlans, sèpia i calamar… El maridatge perfecte per a aquests menús el posaran els vins de la DO Empordà, amb propostes com Blanc Flor 2020 (bodega Rigau Ros), Garoina (bodega Oliveda), Orlina (Cooperati· va d’Espolla), Mas Airós (bodega Pe· relló), Sàtirs (bodega Arché Pagès), Ci· gonyes (bodegues Peralada), o Sinols (bodega Empordàlia). La informació detallada sobre els res· taurants, els menús i les bases del sor· teig es troba al portal web de Turisme de Roses: www.visit.roses.cat i també en els tríptics que es distribuiran a l’Ofi· cina de Turisme i a diversos establi· ments de Roses.
mira’m.cat
mira’m 52
“A FIGUERES, ELS DIJOUS MERCAT I ARRÒS”
50 restaurants de la ciutat i els mercats de la fruita i verdura així com el de la roba s’han adherit a la campanya. Se sortejaran 50 dinars d’arròs dobles pels compradors dels mercats de Figueres. La campanya promocional “A Figueres, els dijous mercat i arròs” vol vincular més la relació entre gastronomia i mercats a la ciutat. Cada dijous més de 50 restaurants de la ciutat oferiran plats d’arròs en les seves cartes i menús. La campanya s’allargarà fins el 7 de desembre de 2021. Aquesta campanya també vol posar en valor el pes del mercat a Figueres, ja que és de les poques ciutats que tenen mercat tres cops per setmana i que el mercat de la roba és punt d’atracció comercial que rep setmanalment centenars de visitants. A Figueres els dijous mercat i arròs per tots vol combinar aquests dos elements singulars de la ciutat, una molt bona gastronomia i uns mercats amb gran oferta d’aliments de gran qualitat. Del 21 d’octubre al 25 de novembre en comprar al mercat s’entra
mira’m.cat
Ester Marcos, regidora de Comerç i Mercats; Agnès Lladó, alcaldesa; Roser Bronsoms, presidenta del col·lectiu Cuina del Vent.
en un sorteig d’un menú d’arròs per a dues persones gratis en els establiments vinculats a la campanya. Segons l’alcaldessa Agnès Lladó, “Fa temps que estem treballant en la vinculació entre gastronomia i els mercats. Figueres és una ciutat eminentment gastronòmica i de mercats, amb tres mercats setmanals. Aquesta campanya ens ha d’ajudar a reforçar aquest vincle i alhora a continuar dinamitzant l’economia de la ciutat després d’un estiu molt bo“. La regidora de Comerç i Mercats, Ester Marcos, va afirmar: “un dels objectius de la campanya són els compradors dels mercats tant de la roba com de la fruita i verdura. Que aprofitin la visita als mercats per gaudir de la ciutat i de tot el que ofereix, i esperem que aquesta campanya hi tingui un impacte molt positiu“.
mira’m 54
Sandra Gard, directora de l’Escola de Noves Oportunitats:
“Ens creiem de debò la igualtat d’oportunitats per a tothom” L’Escola de Noves Oportunitats de Figueres inicia una nova etapa amb la posada en marxa de la seva seu a la zona oest de la ciutat. Després de més de vint anys dirigint l’Escola d’hostaleria: primer la de Vilamalla i fins fa dos anys la de Figueres, actualment l’associació s’ubica al Carrer doctor Ferran 1 i desenvolupa diverses activitats formatives també en altres indrets de la ciutat. La directora de l’entitat, Sandra Gard explica el projecte: Què és l’Escola de Noves Oportunitats? Acompanyem i formem joves que per la seva casuística en aquest moment de la seva vida necessiten una alternativa a la formació reglada ordinària (i dic “en aquest moment” de forma conscient i voluntària, perquè en general tots tendim a etiquetar, però els anys d’experiència ens han demostrat que els canvis són possibles). Oferim itineraris i programes formatius adaptats i amb contingut eminentment pràctic.
L’Escola de Noves Oportunitats som un equip de professionals que ens creiem de debò la igualtat d’oportunitats per a tothom i que treballem diàriament per aportar el nostre granet en pro d’una societat més justa i inclusiva. Per nosaltres la formació va més enllà de donar continguts pedagògics i tècnics, que òbviament són imprescindibles, per nosaltres es tracta d’oferir suport. Suport emocional, suport referencial suport individual i personalitzat. Els/les joves saben que poden comptar amb el nostre assessorament, acompanyament i escalf més enllà de les accions formatives, inclús una vegada finalitzades les mateixes. Sempre ens troben. No ho fem des de la condescendència sinó des de la reciprocitat. Actualment no tenim cap programa per adults en actiu, però la filosofia és la mateixa com hem demostrat en anys anteriors i tampoc descartem futures intervencions en funció dels recursos disponibles.
Quins són els objectius? En primer lloc intentar evitar l’abandonament escolar prematur. Aquests joves arriben molt rebotats del sistema i amb poca motivació per l’estudi en general. Això fa que si no fem una intervenció oportuna amb tota probabilitat deixaran l’escolarització. En segon lloc mirar que recuperin la confiança en ells mateixos, en les seves capacitats i autoestima. Totes les propostes formatives que oferim tenen un component bàsicament pràctic i manipulatiu d’introducció en alguns oficis que aconsegueix que la majoria d’ells vegin l’estudi des d’una altra perspectiva més engrescadora. Amb tot aquest treball en la recuperació de l’autoconfiança i acompanyament en el seu procés maduratiu es genera un nou objectiu que és el de què retornin al sistema escolar dintre de les possibilitats de cadascú o bé
mira’m.cat
Sandra Gard, directora de l’Escola AFPAE un acompanyament a la introducció al món laboral. L’objectiu és donar a cada jove l’espai i el temps que necessita pel seu propi i únic desenvolupament personal. Quines formacions feu actualment? Fa més de vint anys que ens ocupem de la Unitat d’escolarització compartida -UEC a Figueres i també acollim joves d’altres instituts de la comarca de l’Alt Empordà. Cada any procurem introduir elements d’innovació pedagògica que permetin augmentar i millorar la qualitat de la formació per aquests adolescents que tenen entre catorze i setze anys i
que estan cursant normalment tercer o quart d’ESO. Ens caracteritzem per buscar les aliances que siguin beneficioses i que permetin fer créixer el projecte oferint formació de qualitat, diversificació i atenció personalitzada, actualment oferim les branques d’hostaleria, tastets d’oficis, perruqueria i automoció. La nostra tasca principal és la de ser capaços de poder oferir un itinerari a la seva finalització. Aquest curs hem estrenat un projecte propi batejat com ENFILA’T que consisteix a ajudar a joves que no tenen l’ESO que tenen entre setze i divuit anys, a poder graduar-se mitjançant la IOC mentre fan formació professionalitzadora en diferents oficis: cuina, pintura
i perruqueria i estètica. En aquest cas l’element diferenciador amb altres propostes formatives ja existents, és precisament aquest tastet del món laboral. Aquest aspecte és molt valorat pels joves que tot just surten de l’institut i és precisament aquest tastet d’oficis el que els mostra aspectes nous del que havien estudiat fins ara i que els incentiva a aprovar la secundària per poder-se especialitzar més endavant. També fem la formació en hostaleria del programa de garantia juvenil subvencionat per la cambra de comerç, PICE, un programa destinat a joves tinguin o no la secundària, però que actualment ni estudien ni treballen.
mira’m 56 pandèmia vam introduir un nou servei per portar els esmorzars a l’oficina que encara mantenim. Tot supervisat i dirigit per experts professors de cuina i sala amb molts anys al capdavant de l’escola d’hostaleria. El #RestaurantLaClauEscola és un espai de trobada a on els joves a més d’aprendre l’ofici senten que ho fan en un entorn i públic real. Ara estem pensant a reobrir el restaurant els dijous al migdia per fer l’arròs, això serà amb tota probabilitat a partir de finals de gener.
Aules d’estudi noves Aquest trimestre hem estès aquesta actuació al municipi de Roses a l’aula gastronòmica del municipi. Per allargar aquest programa i poder oferir més formació i possibilitats reals d’inserció laboral, la nostra entitat continua aquest projecte amb altra formació denominat AX+ (a per més) que és un programa propi que permet continuar l’acció formativa fins a assolir els coneixements recollits en els certificats de professionalitat. Com he introduït abans, tot és gestionat de forma integral per acompanyar el màxim possible als joves en el seu procés maduratiu, mantenint el contacte estret amb ells i les seves inquietuds, i anem orientant a cada jove a la millor opció en cada moment, propostes no només de la nostra entitat sinó d’altres que puguis ser interessants per ells, però sense perdre en cap cas el contacte i si podem reforçant el vincle. Tant de temps al capdavant de l’Escola d’hos-
taleria fa que la nostra associació tingui una relació estreta amb el teixit empresarial la qual cosa afavoreix els contactes a l’hora de buscar feina pels alumnes. I que ens pots explicar del Restaurant La Clau? La Clau així batejat pels mateixos alumnes fa dos cursos en votació popular és l’espai pràctic formatiu dels alumnes d’hostaleria. És la cafeteria restaurant que es troba al primer pis del Casal Cívic (abans casal d’avis) i que gestionem nosaltres per oferir servei de matí i tarda. Ho fem per totes les persones que fan activitats al casal, però també per qualsevol personal que vulgui venir. Amb els alumnes elaborem els menús de la setmana de menjar per emportar a un preu molt social, oferim servei d’esmorzar i berenar, preparem celebracions a mida, pastissos d’aniversari i rebosteria variada. Amb la
Com arriben els joves als vostres projectes? Els instituts i els seus orientadors/es són els que més ens recomanen perquè els nens vinguin al centre. Ens coneixen de fa molts anys i saben com treballem i el que podem oferir. També amb els membres dels serveis educatius mantenim una molt bona relació i seguiment. Les orientadores juvenils de la ciutat tant de l’Ajuntament com del Consell Comarcal estan informades en tot moment de les diferents opcions, vacants i mantenim un contacte estret per mirar de no deixar cap jove sense opció. I per descomptat el boca-orella, darrerament amb l’obertura de la nova seu també venen directament a informar-se perquè aquí o allà algú els hi ha explicat el que fem. Ens trobem joves que comencen amb nosaltres un projecte, però no es desenganxen i darrere un projecte en fan un altre, perquè volen seguir vinculats al centre i al seu equip humà. Per contactar amb el centre es pot enviar un correu a: escola@ehae.cat o bé trucar al telèfon: 972525556 o per Whatsapp: 683474396.
mira’m 58
UNA OPORTUNITAT INTERESSANT L’Aula Gastronòmica de Roses inicia la seva activitat formativa amb un curs de cuina i sala per a joves. sorament laboral personalitzat. El curs, organitzat conjuntament per la Cambra de Comerç de Girona, l’Escola de Noves Oportunitats AFPAE i l’Ajuntament, s’adreça a joves d’en· tre 16 i 29 anys que en l’actualitat no es troben ni estudiant ni treballant i que estan inscrits al Sistema de Garan· tia Juvenil. Ofereix un total de 155 ho· res de formació i es planteja com una activitat dinàmica i motivadora, amb una primera part de formació troncal sobre ocupabilitat i habilitats socials, i una segona de caràcter més específic, on s’impartiran classes de cuina i sala. A més, els participants també compta· ran amb un seguiment individualitzat sobre la seva experiència actual, cur· rículum i objectius laborals.
L’Aula Gastronòmica de Roses inicia la seva trajectòria com a centre formatiu amb el curs de cuina per a joves que tindrà lloc fins al proper 29 de novem·
bre. Els 9 joves inscrits rebran classes troncals i sessions específiques de cuina i sala a càrrec de l’Escola d’Hostaleria de l’alt Empordà, a més de rebre asses·
Fèlix Llorens, regidor de Promoció Eco· nòmica, ha donat la benvinguda als participants del curs, juntament amb l’equip docent i representants de la Cambra de Comerç de Girona. Llo· rens ha destacat que “l’Aula Gastro· nòmica ens permet dur fins a Roses una oferta formativa d’un sector que és de gran importància per al municipi, el de la
mira’m.cat
restauració, i que fins ara no comptava amb un espai òptim. D’aquesta manera, volem contribuir a què els joves puguin formar-se i incorporar-se com a cuiners o personal de sala en els restaurants de la vila, amb la mi· llor preparació. Iniciem doncs una nova etapa i sumem a l’Aula la vessant formativa, una altra de les funcions per a la qual vas ser creada, a més d’acollir altres ac· tivitats com la realització de tallers per a la ciutadania, xerrades i presentacions, o sessions d’experimentació i creació per als professionals del sector”. L’Aula Gastronòmica compta amb un espai total de prop de 100 metres quadrats. Està dotat de cuina equipada i zona de tast, una pantalla de projecció amb càmera zenital per a la gravació de l’àrea de treball, i de graderia per a l’alumnat i públic, que permet la màxima visibilitat de les elaboracions cu· linàries.
mira’m 60
Els restaurants Rosa i La Cosa Nostra
guanyadors de la Millor Tapa de Roses 2021 Dies enrere va tenir lloc a Roses el sorteig del concurs de la Ruta de les Tapes i del vi DO Empordà 2021 i el lliurament de guardons als dos establiments guanyadors del premi Millor Tapa de la present edició. En la modalitat de votació po· pular, el premi ha recaigut en el restaurant La Cosa Nostra i la seva proposta de crep farcida de ceps i trufes negres, mentre que en la categoria de premi del jurat, ha estat pro· clamada millor tapa la tonyina cruixent picada i tallarines de carabassó amb espècies del restaurant Rosa.
2022”, que permetrà gaudir als seus titulars de totes les ta· pes que serveixin els restauradors de la propera edició. Els dos primers premiats, rebran també un lot de vins de la DO Empordà. El sorteig es va dur a terme entre les 2.661 persones que van presentar els seu vots durant la celebració de la campanya, entre els passats 17 i 26 de setembre. D’aquestes, 1.619 ho van fer dipositant la seva butlleta en les urnes instal·lades en els locals participants, mentre que els 1.042 restants ho van fer a través de l’aplicació per a mòbils, novetat d’aquesta edició. La posada en marxa d’aquesta app facilitava conèixer al detall la tapa servida per cada establiment amb la seva fotografia, així com votar de manera telemàtica. A més, comptava amb geolocalització per visionar en pantalla els establiments propers a la ubicació del client, la distància amb un bar o restaurant concret i com arribar-hi, o si l’esta· bliment que interessava estava obert o tancat. En total, 2.088 persones s’han descarregat i fet ús de la nova eina.
“Crep farcida de ceps i trufes negres”
Restaurant La Cosa Nostra
La sala de plens de l’Ajuntament de Roses va acollir el sor· teig dels 5 guanyadors del “Passaport Ruta de les Tapes
“Les dates de realització de l’edició 2022, fixades del 25 de març al 3 d’abril, recuperant així la proposta inicial d’oferir aquest recorregut gastronòmic a l’inici de la primavera”
mira’m.cat
Bona valoració i nova data per a la Ruta 2022 La valoració feta pels restauradors de la campanya du· rant la reunió celebrada amb els responsables de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, ha estat posi· tiva. Després de sofrir diverses cancel·lacions i canvis de data amb motiu de les restriccions per la crisi sanitària, fent que l’edició de 2020 no es pogués dur a terme, la Ruta de les Tapes de Roses i del vi DO Empordà recupera així el seu protagonisme i ha comptat amb una bona afluència de públic, tot i no arribar als índexs de la darrera edició de 2019. El canvi de data a finals de setembre -quan normalment tenia lloc a l’inici de la primavera-, sumat als efectes de la pandèmia, són els principals motius considerats en el descens de participants, que s’esperen recuperar gra· dualment amb la normalització de les activitats populars arreu. Tot i no arribar encara als índexs de 2019, en què s’assolí un rècord de participació i es recolliren un total de 5.708 votacions amb 83 establiments participants, els 60 restau· radors que s’han sumat enguany a la proposta i les 2.661 votacions recollides, fan augurar una ràpida recuperació d’aquesta activitat que dona a conèixer la riquesa culi· nària de Roses. Ajuntament i restauradors miren ja amb optimisme el futur de la campanya i en la reunió de valoració celebrada, van establir ja les noves dates de realització de l’edició 2022, fixades del 25 de març al 3 d’abril, recuperant així la proposta inicial d’oferir aquest recorregut gastronòmic a l’inici de la primavera.
“Tonyina cruixent picada i tallarines de carabassó amb espècies ”
Restaurant Rosa
“El sorteig es va dur a terme entre les 2.661 persones que van presentar els seu vots durant la celebració de la campanya, entre els passats 17 i 26 de setembre”
mira’m 62
EL RESTAURANT LA CHURRASKITA GUANYA LA MILLOR TAPA D’EMPURIATAPES 2021 Els restaurants Ô Di Vin, Capitán i La Churraskita s’emporten una menció especial del jurat professional. La cinquena edició d’EmpuriaTApes supera totes les expectatives amb 31.000 tapes servides en 12 dies. El restaurant la Churraskita d’Empuriabrava amb la seva proposta de trufa de xocolata, cor de ra· tafia i mousse de dolç de llet, ha convençut el públic d’EmpuriaTApes, que l’ha convertit en la tapa guanyadora d’aquesta cinquena edició. El restaurant Ô Di Vin amb el medalló de filet-mignon al xoriç, acompanyat d’una croqueta de pernil ibèric, ha estat la segona tapa més ben valorada i la tercera posició de les tapes més votades l’ha ocupat el filet de salmó a la crema de gambes, del restaurant Ocean’s de l’Hotel Portofino.
Guanyadors Empuriatapes amb l’alcalde Salvi Güell
Una novetat d’aquest any ha estat la valoració d’un jurat professional format per Salvador Jordà, de l’Hotel Restaurant Emporium; per Toni Gerez, del restaurant Castell de Peralada; i per Rafa Antonín, Chef Rafa (@rafuel55), influencer gastronòmic. El jurat va concedir tres mencions especials a: La Churraskita, O Di Vin i Capitán, amb la tapa tàrtar de salmó by Capitán. La valoració del jurat es va portar a terme d’entre les sis tapes que encapça· laven la llista de les més votades pel públic. En total s’han sortejat tres premis: un salt en tàn· dem a l’Skydive Empuriabrava; un vol al Windoor túnel del vent i un passeig en barca pels canals d’Empuriabrava, a més d’un menú per a dues per·
mira’m.cat
postes més elaborades i obren un recorregut gastronòmic molt ric on es poden degustar tot tipus de cuines”. Helena Solana, regidora de Promoció Econòmica, ha volgut agrair als restauradors que han participat i ha afegit que “es· tem molt contents de com ha anat aquesta edició i que hagi tingut tan bona acollida, sobretot perquè sabem que és un gran esforç per als restaurants i més en aquests moments en què la pandèmia encara ens condiciona molt. Volem agrair aquells que han participat en totes les edicions, però sobre· tot als valents d’aquesta edició i de la passada, perquè han estat anys molt complicats”.
Plat de l’hotel Portofino sones per a tots els guanyadors en un dels restaurants que han participat en aquesta edició. Els guanyadors rebran un correu electrònic per informar-los de quin ha de ser el procediment per recollir el seu premi. L’edició d’enguany d’Empuriatapes ha superat totes les ex· pectatives tot i ser una edició encara marcada per la pan· dèmia. Amb la participació de 38 restaurants, 2 més que l’any passat però 20 menys que el 2019, s’ha assolit amb escreix el número de tapes venudes arribant a les 31.000, més del doble que en l’edició de 2019. També hi ha hagut un augment més que notable de les vota· cions per part del públic que ha passat de 2.800 votacions en l’edició anterior fins a 6.400 en aquesta. És el segon any que les tapes es poden valorar a través dels codis QR que cada restaurant participant posa a disposició dels comensals per· què facin la seva votació. El departament de Promoció Econòmica i Turisme de l’Ajun· tament de Castelló d’Empúries així com els restauradors que han participat enguany a la ruta de tapes es mostren molt satisfets. L’alcalde de Castelló d’Empúries ha manifestat que l’èxit d’aquesta edició es deu a diferents factors però ha vol· gut destacar que “el mèrit l’atribuïm sobretot a la qualitat dels restaurants del nostre municipi que cada any fan pro·
Per últim, des de l’Ajuntament, s’ha vol· gut posar en valor el canvi de dates que ha coincidit amb la Ruta de l’Art, dues activitats que es complementen molt bé. La decisió de tirar endavant l’edició d’EmpuriaTApes 2020, fent un canvi de dates, s’ha valorat molt po· sitivament i es considera que va ser un encert que s’ha vist reflectit en la participació d’aquesta edició. El pont del 12 d’octu· bre i el turisme de proximitat han afavorit tam· bé la bona acollida de la ruta de tapes d’enguany.
Plat del restaurant Ô DI Vin
mira’m 64
La Fira de la Cervesa & Music de Roses rep 3.000 assistents La Fira de la Cervesa & Music celebrada a Roses entre els passats 9 i 12 d’octubre, va tancar portes comptabilitzant un total de 3.000 assistents al llarg dels quatre dies de durada. Una nova activitat de l’agenda rosinca que se suma a les propostes que l’Ajuntament està recuperant gradualment d’acord a l’evolució de la pandèmia, i que gràcies a l’èxit de públic assistent, permet mirar el futur amb optimisme. Coincidint amb el pont del Pilar, les àrees de Promo· ció Econòmica i de Cultura de l’Ajuntament de Roses van programar una nova edició d’aquesta propos· ta gastronòmica i cultural, centrada en el món de la cervesa artesana que es produeix a Catalunya. Al llarg dels dies d’obertura la Fira va permetre de· gustar 20 varietats de cerveses artesanes diferents, acompanyades de música en directe de grups de diferents estils: Trio Calavera, Möther Mine, Madam· me Mustash, Los Tiki Phantoms, Will & The Dirties, Su· perfluid i Nico Martín. En la present edició van participar quatre elabora· dors de cerveses artesanes: Cervesa de Roses (Ro· ses), Terra Aspra (Tortellà, Garrotxa), Gro Brewers (Girona) i La Canetenca (Canet de Mar, Barcelo· na). Tots ells van coincidir en fer una valoració molt positiva de l’esdeveniment, i parlen ja de la consoli· dació de la Fira en l’àmbit de les comarques gironi· nes, gràcies a l’èxit d’aquesta tercera edició.
L’aforament màxim permès en la gran carpa instal·lada a l’Illa d’Íta· ca per acollir la Fira era de 400 per· sones, tot i que es va poder ampliar aquesta capacitat amb l’habilita· ció d’una zona exterior. D’aquesta manera, tot i produir-se moments de cua en els controls d’accés, tothom que hi va assistir va poder gaudir de l’esdeveniment. La promoció de la gastronomia, en aquesta ocasió a través de la cer· vesa artesana, i l’aposta per la pro· gramació musical que permeti als artistes mostrar la seva producció en directe, són els eixos de la proposta, que vol esdevenir al mateix temps un pol d’atracció per atreure visitants fora de la temporada d’estiu.
mira’m 66
TORNA L’EMPORDÀ ALS APARADORS
que dinamitzarà el comerç de la comarca durant un mes. púries, la Jonquera, Llançà i Cadaqués) que exposen als seus aparadors, a banda de la seva oferta habitual, una mostra provinent d’algun dels trenta-sis productors gastroalimentaris o artesanals implicats a l’Alt i Baix Empordà. Les botigues participants són fàcils de trobar ja que totes elles llueixen un vinil de grans dimensions que les identifica. TRES NOVETATS Com a primera novetat, a algunes de les botigues participants es realitzaran tasts, tallers o demostracions per part dels productors que de forma temporal exposen allà el seu producte. Aquesta era una de les activitats que es volien fer l’any passat però que les mesures de distanciament de la pandèmia van obligar a cancel·lar. Per saber quins dies es faran les activitats, caldrà estar atent a les xarxes socials de la campanya on s’anunciaran amb dies d’antelació (Facebook i Instagram: @emporda.aparadors) També com a novetat d’enguany, cal destacar la participació de vuit restaurants en l’anomenada campanya “L’Empordà a taula” que oferirà menús específics confeccionats amb productes locals.
72 botigues, 36 productors i 8 restaurants s’alien a Figueres, la Jonquera, Castelló d’Empúries, Roses, Llançà, l’Escala i Cadaqués. Ja s’ha donat el tret de sortida a la segona edició de la campanya de dinamització comercial l’Empordà als Aparadors que es perllongarà fins al 21 de novembre. L’inici de campanya s’ha oficialitzat als jardins del Consell Comarcal de l’Alt Empordà en presència del Conseller Delegat de Promoció Econòmica i Programa Leader Joan Cano, qui ha explicat que “hem treballat colze a colze tota una xarxa d’ajuntaments, associacions de comerciants, botiguers, productors i restauradors per dinamitzar el comerç de la nostra comarca i fer possible aquest projecte”. A la roda de premsa també s’ha comptat amb la presència de Lluïsa Macias, regidora de Promoció Econòmica de La Jonquera, qui ha destacat “que des de La Jonquera estem molt contents perquè hem triplicat la presència d’establiments”; Helena Solana, regidora de Promoció Econòmica de Castelló d’Empúries qui ha assenyalat “la importància d’un projecte transversal com aquest que implica sectors comercials tant diversos”; i Francesc Guisset, regidor de Promoció Econòmica de Llançà. A L’Empordà als Aparadors participen setanta-dues botigues de la comarca de set municipis (Figueres, Roses, l’Escala, Castelló d’Em-
I com a última novetat s’ha simplificat el sorteig a Facebook i Instagram i s’ha millorat la dotació de premis. Per poder participar ara només cal fer una foto a un dels participants en la campanya: ja sigui a una de les botigues, a un dels productes exposats a les botigues, a un dels restaurants, o durant una de les activitats que es faran a les botigues, i fer un post (no una Storie, només s’admeten Posts!) al vostre Facebook o Instagram amb el hashtag #empordaaparadors i seguir-nos a les nostres xarxes socials (Insta i FB: @emporda.aparadors). Entre les fotos participants sortejarem 116 vals de 30 euros cadascun per gastar a les empreses adherides. L’Empordà als Aparadors està organitzat pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb els ajuntaments de Castelló d’Empúries, l’Escala, Figueres, la Jonquera, Llançà i Roses, i la col·laboració de l’Ajuntament de Cadaqués, l’Associació de Professionals d’Activitats Turístiques de Cadaqués, l’Associació de Comerciants i Empresaris de Castelló d’Empúries, la Unió de Botiguers i Empresaris de l’Escala, Comerç Figueres Associació, l’Associació de Comerç Jonquera Centre, l’Associació de Comerciants de la Zona Nord de la Jonquera, l’Associació de Comerciants Els Límits-El Portús, l’Associació de Comerciants de Llançà, l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus, l’Associació Empordà Turisme i l’Agrupació de Petits Productors Artesans de l’Alt Empordà.
mira’m.cat
LA CONSTRUCCIÓ La construcció inclou una gran quantitat de professionals que desenvolupen diferents activitats, cadascuna de les quals estan vinculades, i al mateix temps requereixen un treball en equip que es fonamenta en la col·laboració. La construcció és l’art o la tècnica d’estructurar, de fer obres, és a dir, de portar a bon terme els treballs d’un edifici, estructurar rehabilitacions, crear estructures... Si la teva casa necessita una reforma et recomanem que des del primer moment tinguis una bona planificació. 10 punts clau que no has de passar per alt en fer obres a casa teva. -No improvisis. Valora totes les implicacions. Planifica acuradament l’obra i valora en quin moment l’obra et causarà el menor trastorn
possible. -Qui fa l’obra? Abans de contractar, valora diversos pressupostos. -Pren bé les mides. Els pressupostos que et lliurin aniran referits als metres quadrats o lineals en joc. Deixa que el professional prengui les mides exactes, però comprova tu que són correctes. Així t’assegures que no et facturaran de més. -Compte amb els elements estructurals. Assegura’t que l’obra no afecta cap element estructural, així evitaràs causar danys difícils de reparar. -Necessites permís? Les obres petites no requereixen de permisos especials, però de vegades es necessita una “declaració responsable” Cal assegurar-se al teu ajuntament.
-Vist i plau de la comunitat. Si toques elements comuns de la comunitat de propietaris necessites l’aprovació de la comunitat. -Fes-ho tot legal. Tria una empresa seriosa, amb una assegurança de responsabilitat civil per la seva activitat, així si passa algun accident, evitaràs disgustos desagradables i cars. -Deixa tot per escrit. Encara que l’obra sigui petita és recomanable tenir algun document signat que serveixi de prova davant futurs problemes o desperfectes. -No paguis tot per avançat. Si et demanen un avançament, no superes el 30-40% del total. -Comprova l’IVA. Algunes reformes re renovació i reparació d’habitatges particulars l’IVA és només del 10%.
mira’m 70
GAUDIM DE L’HIVERN
Conservem la casa calenta amb la llar de foc cremant a dojo, carregada de brases de llenya d’alzina.
L’empresa González –Batlle SC es de· dica a la compra i venda de llenya i suro. A l’hivern, combinen els treballs d’estellar, serrar i vendre la fusta d’alzi· na amb la neteja de boscos: aclarides, tallades, podes... tant per a particulars com per a ajuntaments. També es cui· den de realitzar tallafocs i obertures de línies. Sempre adaptant-se a les neces· sitats dels clients. A l’estiu es cuiden de
la lleva del suro i la posterior venda, així com tancaments perimetrals de fin· ques forestals. En qualsevol època de l’any es dediquen també a neteges i manteniment de jardins La llenya la venen tallada a mida, serrada o estellada en ascles que vo· regen els 35 – 40 cm, tot i que també serveixen mides més petites per cremar en estufes.
Fins a quins indrets lliuren la llenya? Subministrem comandes per tota la co· marca de l’Empordà i també a l’altra banda de la frontera. Particulars, res· taurants i braseries són els nostres prin· cipals clients. Les feines de tallar i estellar la fem nosal· tres mateixos a les nostres instal·lacions de Maçanet de Cabrenys i repartim les
mira’m.cat
comandes amb els nostres propis vehi· cles, tant per la ciutat i pobles com per llocs menys accessibles. Quina és la quantitat mínima per comanda? La comanda mínima és d’una tona, tant si és a granel com en sacs del ti· pus big bag. La mercaderia sempre va acom· panyada del tiquet de bàscula a fi i efecte de garantir el pes lliurat. La llenya que lliurem ha estat assecada durant un període mínim de dotze mesos. Parli’ns del preu de la llenya. Els nostres preus són molt competitius, perquè ens en cuidem nosaltres ma· teixos, d’anar al bosc a cercar la lle· nya i tallar-la a la nostra serradora. A alguns clients els costa de creure que la llenya, al nostre preu, sigui bona.
Fins que la veuen i la proven, i llavors ja els fidelitzem. Un altre producte que disposem són els paquets de llenya petita apta per a barbacoa. També tenim estelles per a encendre el foc, un producte que ens demanen molt perquè el foc s’encén més bé que amb carbó o pastilles. Quina classe de fusta és millor per la llar de foc? La fusta, a part de la companyia que fa quan es crema i flameja dins de les llars de foc, és també més eco· nòmica. Nosaltres només treballem amb llenya d’alzina perquè és la que més ens de· manen els nostres clients, ja que sa· ben que no està barrejada amb altres tipus de llenya de més baix poder ca· lorífic i durabilitat.
S’han de cuidar els boscos? Els boscos sempre s’haurien de man· tenir, d’aquesta manera el rendiment i la productivitat augmentarien consi· derablement. Malauradament, no és així i és degut a aquest problema que moltes vegades es produeixen els in· cendis, per això cal tenir cura i respec· tar el medi ambient.
González – Batlle SC Urbanització Can Muntada, 7B 17720 Maçanet de Cabrenys Telèfon / Fax 972 544 301 Mòbils 610 014 251 – 678 108 695 gonzalezbatllesc@hotmail.com
mira’m.cat
Què fer davant uns inquilins conflictius?
Llogar un habitatge suposa per a algu· nes persones una font d’ingressos im· portant i per a unes altres, una situació forçosa, perquè en molts casos els pro· pietaris es veuen obligats a llogar per
a afrontar les hipoteques, i que d’una altra forma, no podrien liquidar. Quan els llogaters són responsables i estan al corrent de pagament, aquesta opció sempre és millor que tenir l’habitatge
desocupat, perquè a més de no de· teriorar-se tant, s’evita l’ocupació, un gran problema que va creixent en els últims anys. No obstant això, quan els propietaris s’enfronten a problemes
mira’m 74 notificarem que de continuar de la ma· teixa manera, interposarem les accions legals pertinents. Amb el burofax tin· drem una prova que ens serà de molta utilitat per a demostrar els fets davant les autoritats judicials, en el cas d’iniciar algun procés. El burofax pot ser enviat pel propietari, però també podria ser enviat pel presi· dent de la comunitat de veïns, si els està afectant d’alguna manera. 3. Les denúncies davant la policia o els Mossos d’Esquadra també poden ser vàlides quan existeixin amenaces a al· tres persones, actes vandàlics o hi ha constància d’operacions fraudulentes, com ara drogues, prostitució, subarren· dament, etc.
com a impagaments freqüents, desper· fectes en l’habitatge, sorolls, conductes inapropiades amb els veïns, subarren· daments totalment prohibits o incom· pliment d’algunes de les clàusules con· tractuals, el lloguer pot convertir-se en un autèntic suplici.
Quan ens trobem davant alguna d’aquestes situacions no desitjades, hi ha una sèrie de passos que hem de seguir:
1. El primer pas és intentar una solució per la via amistosa, i aquesta passa in· exorablement pel diàleg. Per tant, pri· mer haurem d’advertir al llogater dels problemes que comporta la seva ac· titud. A vegades, no som conscients d’estar causant un perjudici i si fos aquest el cas, en el millor dels supòsits, una simple con· versa podria acabar amb el problema. Si per contra, els comportaments incívics persisteixen, passaríem a la segona fase. 2. Enviament d’un burofax. D’aquesta manera aconseguirem deixar evidèn· cia per escrit de què l’hem informat i li
4. Demanda judicial. Sempre ha de ser l’última opció, però a vegades ens veu· rem obligats, si veiem que la persona no desisteix de les seves accions. Amb la demanda, sol·licitarem la resolució del contracte. Cal tenir en compte que a partir d’aquest moment però, el camí no serà gens fàcil, perquè la tensió anirà en aug· ment i també és possible que les seves amenaces o mal comportament envers l’habitatge s’incrementin. Aquesta de· manda, també podrà ser interposada per la comunitat (amb l’aprovació de la Junta) i, no només anirà contra l’arren· datari, sinó que pot dirigir-se a més a més contra el propietari, si aquest és conei· xedor del problema i no ha fet res per a solucionar el conflicte.
mira’m.cat
mira’m.cat
Matalasseria Font La teva botiga del descans
La Matalasseria Font no consta a les cròniques com a comerç centenari perquè el nom ha canviat, però la identitat i els espais de la botiga respiren tradició per tot arreu. Temps enrere era coneguda com a Can Mension, del nom de qui va obrir el comerç al car-
rer Nou, i era una botiga de fabricació, venda i reparació de selles per cavalls. Després de les guerres, els cavalls van ser reemplaçats per màquines i en Mension va posar-se a vendre matalassos, primer de llana i de molles després.
L’antiquíssima casa Mension va plegar l’any 1993, moment en què va ser traspassada a en Lluís Font, que amb el seu tarannà obert i proper, va fidelitzar una gran quantitat de clients.
mira’m 78 Actualment la Matalasseria Font esta dirigida per la Gemma Font, filla de’n Lluís i que n’és l’actual propietària. La botiga esta dividida en dos espais, la botiga del carrer Nou, on hi trobem matalassos coixins i escumes i l’exposició al carrer Sant Antoni, amb una gran varietat de somiers, llits articulats, matalassos, coixins, capçals, fibra i canapès abatibles de totes les mides i fabricats amb diferents sistemes: viscoelàstica, molles ensacades, escuma, làtex naturals, etc,
A la Matalasseria Font disposen de grans ofertes i promocions en les principals marques de mercat com Astral, Dimaflex, Dupen, Mash, Moshy, Nordream, Pikolin, Relax, Somicat, Sonpura, i Terxy, entre d’altres. Actualment tanta publicitat de matalassos als mitjans ha fet que la gent s’adoni que passa 8 hores al dia estirada al llit, i que cal cuidar una part d’aquest lloc: el matalàs. És un bon element per recuperar energies, i ara tenir un bon matalàs es valora tant com tenir un bon cotxe. Degut al confinament, molta gent ha aprofitat per invertir a casa; s’han adonat que val la pena invertir en un bon matalàs”. Però... quin? Asseguren que hi ha molta sobre in-
formació en el món del descans, i precisament per això cal confiar en l’experiència i l’assessorament de la Matalasseria Font. Per aquest establiment hi hem vist passar generacions, pares i fills, que els han fet confiança. Un pis petit? Et proposen un matalàs amb canapè abatible a sota. Malalta de sèries? Et vendran un llit articulat que et permeti estar moltes estones estirat. I els coixins, els nòrdics, lliteres o canapès: de tot.
Recordi, per servei, qualitat i preus econòmics, Matalasseria Font. Transport inclòs en matalassos, somiers. canapès...
MATALASSERIA FONT C/ Nou, 49 FIGUERES Tel. 972 502 997 www.matalasseriafont.com
mira’m.cat
CONSTRUCCIONS I PROMOCIONS PARADA Entenem la relació amb els clients com una relació d’amics
En Ramon Parada Ruibal, nascut a Galícia ara fa 74 anys, fou una persona d’aquelles que el dia se’ls fa curt. Arribà a Roses als 15 anys per treballar de paleta i la seva honestedat i capacitat de treball li van obrir moltes portes. “Era un home que feia amics allà on anava”, recorda el seu fill Ramon. “A vegades parava uns desconeguts que semblaven perduts pel carrer i acabaven dinant a casa. I poc importa que parlessin un altre idioma, ell es feia entendre”. Un servidor va tenir ocasió de tractar-lo professionalment el 2014, just quan acabava d’estrenar una exposició de pintura a Roses. Sentir-lo parlar era tot un repte filològic, de fet: català amb un deix gallec, paraules castellanes, fonemes francesos... i tot amb un to únic, suau, de confiança, amb un mig somriure sorneguer que trencava barreres físiques i embruixava el receptor. Tot fluïa amb en Ramon: el llenguatge, la feina, la vida... el dia a dia s’estenia com les pinzellades dels
seus quadres. Era un home de solucions: “no t’amoïnis per res” podria ser el seu epitafi. L’any 1971 va crear l’empresa “Promocions Parada” amb el seu germà Darío a l’Avinguda Pau Casals de Roses, on encara s’hi estan. I des d’allà va encaterinar tots els alemanys que hi passaven a la recerca d’un terreny, d’un habitatge o una inversió en confiança: enlloc millor que en Parada. “Entenia la relació amb els clients com una relació d’amics” -indica l’Eva Parada, la seva filla - “i així l’entenem encara nosaltres. Si un client ens truca perquè està perdut o té un problema amb el cotxe, sortim per ajudar-lo”. En Ramon fill, un home que imposa per la seva presència, afegeix “són innombrables els Nadals o festes d’aniversari on la meitat de convidats eren clients”. L’Eva i en Ramon són els dos fills d’en Ramon i la Mila. Després de tota la vida tre-
ballant a l’ombra del seu pare, el 13 de juny passat morí la persona... però no el personatge, que queda present a les parets del despatx i al record de tantíssima gent. Tots dos reben l’entrevista amb l’armadura posada: a ningú no li agrada que li preguntin coses asseguts a taula. Però quan veuen que els deixo parlar s’animen i feina tinc per fer-los callar: que si amb el pare vam aprendre això i allò, que l’oncle feia allò altre, que ens agrada personalitzar les obres, que els nostres treballadors porten vint anys amb nosaltres... Se’ls veu delerosos per explicar-se i recordar el seu pare. De tot allò que expliquen en desprenc dos elements principals: la família i l’art. El primer és un concepte molt present en la conversa i s’evidencia en les parets del despatx: ni a Downton Abbey hi ha tants retrats i records familiars com aquí. Els quadres del seu pare vesteixen les parets;
mira’m 82 els diplomes de l’Eva, del cosí, les fotos de família, les escultures i records de trobades, fotos de cases, plànols... i només arribar se sent una mainada que fa els deures a la rerebotiga. El despatx de Parada no és una empresa: és el rebedor de casa i tothom qui entra és benvingut. El segon punt és l’art. En Ramon Parada era un esperit creatiu, ric d’una fal·lera artística que impregnava tot allò que feia. Sempre havia pintat com a oci, però fins el 2000 no s’hi va posar seriosament amb l’assistència a classes a l’Escola d’Art d’Olot. Enamorat dels colors i l’aigua del mediterrani, no deixà mai de recordar en les seves pintures els seus orígens atlàntics i cantàbrics. I aquesta vena artística l’aplicava també a la feina. Deia el 2014: “fer cases és un entreteniment que m’agrada molt. Jo faig cases perquè m’agrada, de veritat!”. Cada casa, cada promoció, està personalitzada i adaptada al terreny i al client. Són especialistes en treballar la pedra, la muntanya: es tracta d’adaptar la casa a la muntanya i no a l’inrevés. A nosaltres sempre ens ha agradat orientar el client, proposar-li diferents opcions en base a la nostra experiència, ocupar-nos de tots i cadascun dels detalls de la casa. Per això treballem des de fa 30 anys amb els mateixos industrials: són gent de confiança que sabem que faran bé la feina, i per això no entrarem en una guerra de preus. Fins i tot alguns són els fills dels qui treballaven fa 50 anys amb el meu pare”. És difícil personalitzar les obres i les promocions a Roses? El Consell Català dels API
de Catalunya ha indicat recentment que el mercat immobiliari s’està recuperant «per sobre de les expectatives» i que aquest «està molt actiu» darrerament, però recorda que el 2021 encara es troba «sota els efectes de la pandèmia». El 2020 Roses fou la segona localitat gironina en compravenda d’immobles, amb un 7’43% només per darrera de Girona i per davant de Lloret, Blanes o Castelló-Empuriabrava. Segons el Col·legi i Associacions d’Agents Immobiliaris, l’abril de 2021 Roses se situava com la tercera localitat amb el preu per metre quadrat d’obra nova més car de la província amb 2.450 €/m2, Els darrers 12 anys ha guanyat clarament posicions pujant des de la dotzena posició fins a la tercera, només per darrera de Girona i Palamós. En canvi, l’habitatge de segona mà, ha seguit una evolució comparativa-
“Sempre ens ha agradat orientar el client, propo· sar-li diferents opcions en base a la nostra expe· riència” ment a l’alça, fins i tot marcant, enguany, un esprint final per situar-se la capdavantera
de la província. La raó d’aquesta alça obeeix a dos factors principals: D’una banda, el pla estratègic de l’Ajuntament rosinc de fa 10 anys per identificar Roses com a destí turístic familiar per tot l’any: fires, oci, cultura, gastronomia, enologia, mercats, diversificació econòmica... D’altres poblacions costaneres no conviden a viure-hi tot l’any, però Roses s’ha volgut transformar fugint d’un turisme de botellada present arreu. Qualitat per sobre de quantitat, molt en consonància amb la ideologia Parada. I d’altra banda, l’impacte del coronavirus en l’establiment de moltes famílies de forma definitiva a Roses per teletreballar, quan abans era únicament segona residència: les cases s’han arreglat, s’ha invertit en reformes i això provoca que el preu al metre quadrat pugi. “D’obra nova se’n fa relativament poca, perquè el terreny disponible és poc”, esmenta l’Eva. “Per això ara fem moltíssima més reforma. L’Eva, qui mostra orgullosa el seu diploma d’agent API penjat a la paret, s’ocupa també de la gestió de comunitats, lloguer i compravenda d’immobles i totes les gestions derivades de l’habitatge. En Ramon, en canvi, treballa a l’obra. “Jo vaig pujar de ben petit a l’obra, amb el meu pare”, diu. Per això en fer-se càrrec de la seva part a l’empresa engegà les Construccions Parada per dife-renciar-se de les promocions i les gestions API. L’Eva i en Ramon Parada, orgullosos continuadors d’una nissaga de constructors i promotors rosincs. Rarament una empresa s’ha identificat tant amb una població com ells.
mira’m 84
LA IMPORTÀNCIA DE LES
IMPERMEABILITZACIONS La no impermeabilització d’una ter· rassa pot provocar l’aparició de go· teres dins de l’habitatge o de la nau, en cas d’una indústria. També es pro· dueixen humitats a l’interior i danys a l’estructura. La impermeabilització és de per vida o ha d’haver-hi un manteniment? La impermeabilització com a tal no necessita manteniment. El que sí que es necessita és la protecció posteri· or que ajudarà a la durabilitat de les membranes que s’utilitzin, tot i que no són materials de per vida, ja que han de suportar canvis de temperatura i d’humitat. Són materials resistents i fle· xibles, però al llarg dels anys perden flexibilitat. Una impermeabilització de per vida no existeix.
Parlem amb l’Eduard Pujol, coad· ministrador i cogerent de l’empresa Roura i Pujol, sobre la importància de les impermeabilitzacions a les terras· ses, cobertes i soterranis. Cal ser previsors per estalviar-nos el problema de gotes i humitats.
N’hi ha diversos. No n’hi ha un de millor, ja que cada terrassa, i la uti· litat que se li doni, demana un siste· ma diferent i s’ha d’adaptar a cada necessitat: si és o no transitable, el ti· pus d’utilització que s’hi faci, el tipus d’acabat...
Quin és el millor sistema per a impermeabilitzar una terrassa?
Què pot passar si no s’impermeabilitza?
S’utilitzen els mateixos materials tant per a una terrassa com per a un sostre d’una casa on a dalt hi ha una teulada? Normalment les teulades inclinades i construïdes amb la típica teula no s’acostumen a impermeabilitzar si tenen un pendent considerable. La mateixa teula ja fa la feina perquè no entri aigua a l’interior de l’habitat· ge. Ara bé, en aquells casos de poca pendent sí que es busca un plus amb una impermeabilització.
mira’m.cat
Impermeabilizació I si la teulada és plana? A les cobertes planes i sense accés és on tornarien a haver-hi les diverses op· cions que hem parlat abans. Un terrat sense accés necessita, a més d’una impermeabilització, uns aï· llaments tèrmics i un seguit de condici· ons per donar viabilitat a l’habitatge. I de cara a les humitats que puguin sortir en un soterrani, què s’hi pot fer? L’origen de les humitats en un soterra· ni és evident que no són les mateixes que es produeixen en una coberta, on normalment el causant és la pluja. Als soterranis són els nivells freàtics o pous d’aigua. En aquest cas s’ha de treballar amb materials de pressió ne· gativa. L’aigua està al darrere de les parets i el que hem de fer és desviar-la i per fer-ho hem de fer servir materials de pressió negativa. És el cas contrari
d’una coberta, on el que volem és evitar que l’aigua entri a dintre i per tant utilitzem materials de pressió po· sitiva. En els soterranis, l’aigua ja la tenim a dins, i els materials que s’uti· litzen, per tant, són a base de ciment.
De què depèn el preu que pugui costar l’obra? Per a la rehabilitació d’una terrassa amb una impermeabilització, quant als materials no hi ha tanta diferència de preu, sigui ja amb productes de ci· ment, sigui amb base bituminosa, sigui amb base de materials de cautxú. El que preval és la preparació prèvia a la impermeabilització i tot el que es vulgui col·locar després com a pro· tecció o com a acabat. Si parlem únicament i exclusivament de la impermeabilització, no hi tanta diferencia de preu entre els materials per les diferents opcions que es vulgui optar. Quin temps de garantia tenen els seus serveis? Donem 10 anys de garantia, que són els que ens donen els fabricants.
mira’m 88
6a CURSA DE LA DONA
DE FIGUERES
Les inscripcions es poden fer a un en· llaç directe que trobareu a la bio dels perfils d’Instagram de @grupiris i de @ cursadonafigueres, a www.grupiris. cat o bé a la botiga de Valosport de Figueres del Carrer Ample Recordeu, la Cursa de la Dona és el motor econòmic del Grup Iris! I sabem que és difícil, però la gent hauria d’entendre que Grup Iris ne· cessita que la gent participi a la Cur· sa per seguir oferint els serveis a totes les persones afectades de càncer de mama. Nosaltres també estem desitjant tor· nar al format habitual de la Cursa, però tenim una responsabilitat enor· me en vers els 400 voluntaris que cada any ens ajuden, i també amb els par· ticipants, i no podem de cap manera posar-los en perill.
La cursa serà el dia 7 de novembre del 2021 i es farà en format virtual, això vol dir que tothom durant aquest dia po· drà fer el recorregut que vulgui i fer-se fotos i etiquetant-nos a @cursadona· figueres, així nosaltres recompartirem les fotos i omplirem les xarxes de rosa!
A la tarda del dia 7, es farà el sorteig de més de 100 regals i els podran pas· sar a recollir els guanyadors un cop fet el sorteig. Els dorsals guanyadors els publicarem a les nostres xarxes socials, així que atents!
Per desgràcia, la Seguretat Social no co· breix les necessitats de les persones afec· tades, és per això que existim i és per això que lluitem cada dia per poder seguir al costat de tothom que ens necessiti. Grup Iris és l’Associació d’Empordane· ses Afectades de Càncer de Mama. El
mira’m.cat
nostre objectiu és acompanyar a totes aquelles persones afectades d’aques· ta enfermetat, i també als seus famili· ars, perquè puguin afrontar aquesta dura etapa de la vida acompanyats i amb més força i confiança. Gràcies a les inscripcions de la gent que participa a la cursa i també a l’ajuda d’empreses que donen suport econòmic o bé obsequis, podem se· guir oferint teràpies i serveis de qualitat a totes les persones que ho necessiten i als seus familiars. Però portem ja 2 anys de pandèmia i això ha fet que el format de la cursa hagi de ser virtual, fet que ens ha supo· sat una davallada d’inscripcions impres· sionant. Hem aguantat fins ara, però tots els serveis que donem tenen un cost i el paguem gràcies a les inscripcions. Estem oferint les següents teràpies gra· tuïtes a les nostres sòcies: Fisioteràpia Psicoteràpia Drenatge limfàtic Acupuntura Estem fent també molts tallers per a mi· llorar l’autoestima i per ensenyar a mi· llorar qualitat de vida a la població en general. Tallers actuals: Humor i salut Alimentació saludable Meditació
Psicoteràpia Artteràpia Com cada any, treballarem amb mol· tes ganes i il·lusió per a fer de la cur· sa una festa solidària. I des de la més profunda gratitud envers l’esforç que us pot suposar, us demanem la vostra inestimable col·laboració en aquesta nova edició!
Participeu a la Cursa! El càncer no entén de curses presenci· als o virtuals, les afectades de càncer només saben que necessiten suport i que Grup Iris els hi dona, i aquí és on entreu vosaltres, cada participant que s’inscriu és un regal per a un grup de persones afectades, i des de Grup Iris us ho agraïm de tot cor!
La guia ofereix informació útil al ciutadà sobre els principals serveis en l’àmbit de la sanitat, i mostra l’oferta de serveis mèdics i de salut que podem trobar en diverses especialitats.
mira’m.cat
Homenatge pòstum a Olga Tramunt Albert Acompanyats de la Tat i l’Anna Brugué Tramunt, filles i els seus corresponents marits en Manuel i en Sergi. La medalla l’ha recollit l’actual presidenta i filla d’Olga Tramunt, la Sonia Brugué Tramunt. Hi van ser presents Núria Escarpanter, Alcaldessa de Llança i els regidors de l’Ajuntament, Francesc Guisset, Sílvia Barris, Guillem Cusí, Neus Ferré i un grup de voluntaris i membres del comitè de l’assemblea Local de la Creu Roja.
Brugué Família & RC El passat dia 7 d’octubre es va fer entrega de la medalla de plata de Creu Roja, a títol pòstum, a Olga Tramunt Albert, que fou presidenta de Creu Roja a Llançà des del 13 de juny de 2008 fins que ens va deixar el passat 02 de juliol de 2020. L’acte conduit per la vicepresidenta de Creu Roja actual, Candace Coughlin, es va celebrar a la seu de l’associació de Llançà, situat al número 8 del carrer Castellar. Van assistir a l’acte d’homenatge, el president de Creu Roja de Catalunya, Josep Quitet; la presidenta de Creu Roja de la província de Girona, Roser Llevat; el Secretari provincial, Josep Domènech i, el coordinador provincial, Jordi Martori.
Grup de voluntaris i Direcció Creu Roja de Llançà
mira’m 92
La solució a les taques comença en conèixer en profunditat la teva pell
Laura Margall Buxeda Nutricionista Col·legiada 000198 Màster en Estètica i Salut C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157
Amb el nostre mètode de diagnòstic In Beauty podem ana· litzar la pell en 3D, endinsant-nos a conèixer no només el di· pòsit existent de melanòcits actius per poder prevenir les ta· ques, sinó també per conèixer la seva profunditat i així evitar les temudes reaparicions. A banda, ens proporciona altres paràmetres per saber quins seran els cosmètics més adients per seguir el tractament a casa, ja que ens analitza el tipus de pell (grassa, seca, mixta, normal…), anàlisi dels porus (nombre i estat: visible, no visible, dilatat, obstruït), secreció sebàcia, longitud, profunditat i di· recció de les arrugues amb gràfics 3D, hidratació i elasticitat. Una vegada coneixem la pell i el tipus de pigmentació po· dem crear un programa 100% personalitzat per treballar i mi· llorar el rostre amb un èxit assegurat. Et mires al mirall després de l’estiu i veus que han aparegut noves taques: al front, al contorn d’ulls, al pòmul, damunt del llavi,… o que les que ja tenies estan més fosques o més grans, fent que et vegis el rostre més apagat, poc uniforme, i fent que així tinguis la sensació que el pas de l’estiu sembli el pas no d’una temporada, sinó d’uns quants anys…
Vols conèixer la teva pell i millorar les taques? Posa’t en contacte amb nosaltres i demana cita pel diagnòstic 3D In Beauty.
Tot i que t’has protegit del sol amb fotoprotector cada dia (no només quan has anat a la platja o a la piscina, o a la mun· tanya), i que has utilitzat gorreta, barrets, t’has posat sota el para-sol o has evitat les hores de més radiació, veus que l’estiu ha passat factura. I és que la radiació solar no és l’única font estimulant dels melanòcits (cèl·lula productora de melanina); els canvis hormonals, l’estrès, medicacions, és a dir, hi ha altres factors que poden haver influenciat en la seva aparició. Ara bé, quins o quin és el millor tractament per atenuar i mi· llorar les taques? Avui dia hi ha diferents tècniques i tracta· ments, però sempre cal estudiar en profunditat la pell, i aquí és el punt de partida més important de tots: Conèixer la pell, conèixer la pigmentació, la seva causa, el seu origen, el ti· pus i com podem tractar-la.
Telèfons . 972 506 808 / 655 394 157
info@integralbeautyconcept.com
www.integralbeautyconcept.com
mira’m.cat
LA MALALTIA L’addicció és una malaltia segons l’Organització Mundial de la Salut.
MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives
E
n ser una malaltia que es ca· racteritza pel autoengany, un mateix s’arriba a creure que no estar real· ment malalt i, que per tant, “pot con· trolar el consum”. L’addicte és un malalt, un esclau de la seva addicció. Al principi se sent com una persona intel·ligent, convençut que fa el correcte, sense valorar les conseqüències dels seus consums i en· ganys. La seva doble vida, xantatges, ma· nipulacions, etc., el porten a una de· terioració tan brutal que acaba per deixar al descobert la seva veritable cara. Espiritualment, els addictes són persones amb un buit interior, incapa· ços d’estimar-se a si mateix, ni d’es· timar als altres. Només es troben en· fonsats en el seu món. La majoria pensa que per superar el problema només necessita aplicar un
major autocontrol i voluntat, però no és tan simple. Un dels impediments perquè un addic· te es recuperi, és pensar que pot con· fiar exclusivament en la seva voluntat, que tot i que és determinant a l’hora d’apartar-se del problema, no és su· ficient per si sola, doncs, quan menys s’ho esperi i la vida li posi davant una forta tensió, el més probable és que torni a recaure. El primer pas és l’autoacceptació, el reconèixer que es té un problema i s’ha perdut el control. Aquest és el co· mençament. La gent normal pot deixar de consumir o reduir el consum de qualsevol subs· tància segons ho desitgi. En conseqüència, és una opinió gene· ral la idea que un addicte pot deixar de ser-ho si posa suficient força de voluntat. No obstant això, qui desen· volupa una addicció no pot deixar de consumir per si mateix. Amb la volun· tat no n’hi ha prou.
Encara que insisteixi, li espera la der· rota. Un tractament multidisciplinari és el mètode més eficaç per aconseguir que el pacient deixi de consumir i co· menci a viure amb gratificació i ben· estar. L’objectiu final és la recuperació de persones malaltes d’addicció, en tots els aspectes de la seva vida personal, social i professional. No ens conformem amb el simple no consumir. L’objectiu final és aprendre a viure bé i poder abordar les situacions agrada· bles i desagradables que la vida pugui presentar de forma equilibrada i satis· factòria. A Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tracta· ment integral i intensiu al pacient ad· dicte i als seus familiars.
mira’m 60
mira’m.cat
VIURE AMB UN GAT I UN GOS No és el mateix que viure com el gat i el gos. Sempre és emocionant incorporar una nova mascota a casa teva, però si ja tens un altre animal que hi viu, la convivència pot perillar, i més quan es tracta d’un gat i un gos.
temps de separació o allargar el període de supervisió, ja que els gatets tenen la tendència a escapolir-se, un fet massa temptador per als gossos, i els cadells són massa juganers i podrien molestar al gat.
Coses que no s’han de fer quan els donis a conèixer
Què s’ha de fer perquè un gat i un gos s’acceptin?
Els primers dies serandecisius de cara al futur. És molt diferent una experiència traumàtica que una idíl·lica i pròspera. Cal vigilar al gos En la seva majoria els diverteix jugar a perseguir qualsevol cosa que es mogui. Per tant, si un gat s’espanta i es posa a córrer, un gos experimenta la necessitat d’empaitar-lo amb avidesa. Per aquest motiu, si se sospita que el teu gos es comportarà d’aquesta manera, caldrà controlar-lo per evitar que es facin mal. Espai i distància Tant si el teu gat és la mascota nova com si és el veterà de casa teva, cal comprovar i garantir que pugui córrer i amagar-se, si es dona el cas.
Sobrepassar la proximitat física: agafar el teu gat i mantenir-lo davant la cara del teu gos a tall de presentació, temptarà al gat a esgarrapar al gos. Deixa sempre que el gat decideixi quan es vol apropar al gos. El gat necessita moure’s lliurament. Les petites portes per a mainada que es col·loquen a les cases per prevenir que els petits no es moguin de certs espais, poden ser una solució per ajudar a presentar gradualment a les teves mascotes. Una barrera ajudarà a minimitzar el risc d’esbatussar-se.
No preparar a la teva mascota per al canvi: és convenient fer canvis com moure la sorrera del gat; posar una petita barrera o tancar algunes portes abans de dur la nova mascota a casa teva. D’aquesta manera, l’animal que ja viu a casa té l’oportunitat d’acostumar-se als canvis abans que aparegui un nou company de jocs.
L’edat pot marcar la diferència Quan arriba una nova mascota a la llar, la joventut pot ser un punt a favor. Els cadells són molt menys perillosos per als gats adults i els gatets poden ser bastant valents amb els gossos més grans. No obstant això, cal estar alerta els primers dies de conviure junts. Quan els donis a conèixer, ja sigui un gatet o un cadell, pot ser convenient prolongar el
Pensar en la reacció de la teva mascota: cal meditar des de la perspectiva de la teva mascota, els canvis que estàs fent a casa teva. Per exemple, cal tenir en compte que si canvies de lloc la sorrera, i el gat per ac· cedir-hi, té que passar pel costat del llit del gos, pot suposar pel gat, un episodi estressant, en el cas que el gos l’impor· tuni i el molesti,
- 82