Revista Mira'M 255

´

.

mira’m 2

mira’m.cat

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França.

A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

miram.cat

mira’m 4

POLICIA DE METRO En el món prepandèmic, quarts de vuit del vespre d’un dissabte qualsevol em podien enxampar al metro baixant d’Horta cap al centre de Barcelona per anar al teatre, amb temps just per fer un mos abans de l’obra i la possibilitat de rematarho després amb unes birres postfunció en algun ­local de menjar i beure.

L’espai de Màrius Serra Ara, en aquest món capgirat que tot just es descomarcalitza, un dissabte a quarts de vuit soc al metro tornant cap a casa després d’assistir a una funció de teatre que començava a les cinc i, com que els bars són tancats, comentant l’obra a peu dret en la plataforma d’unió entre dos vagons amb els tres altres éssers emmascarats amb qui hem compartit sortida al teatre. De sobte, una dona amb màscara vermella que seu a dos bancs de la nostra posició ens crida coses que no entenem i llavors, abaixant-se la màscara per projectar veu i saliva amb més potència, brama un furibund “¿no saben que está prohibido hablar en el metro?”.

Ens quedem palplantats.

“transmeten el maleït virus que cada cop afecta més sistemes: el respiratori, el circulatori i, sobretot, el sistema nerviós” Quan torna a ­ tapar-se el nas els meus acompanyants es l­ imiten a donar-li l’esquena i jo, que la tinc de cara, estrafaig un gest de protesta digne de Sergio Busquets mentre deixo anar un “però què li passa?”.

Els ulls treuen el nas per s­ obre les nostres màscares en un joc de mirades que acaba amb la dona de vermell

­ lavant-me’n una d’assassina menc tre nosaltres quatre juguem a les caramboles del ­voyeur. Acte seguit, continuem parlant en un volum moderat fins que la dona de la màscara vermella baixa a Camp de l’Arpa.

Ja no parlem de l’obra, però, sinó de l’augment de la pulsió vigilant que ha provocat la pandèmia. Els policies de balcó que havien baixat als carrers ara agafen el metro. A di­ferència dels sometents populars, aquests actuen com a franctiradors entotsolats, veritables llops solitaris de la causa, amb les percepcions alterades per la por que tots hem sentit, sentim o sentirem davant la mera possibilitat del dolor o de la mort. Se’m fa difícil endevinar l’edat de la senyora que ens ha esbroncat, potser una cinquantina de la meva quinta, ben vestida i conjuntada, mascareta inclosa. M’hi podria inspirar per inventar un personatge de novel·la que dirigís una cadena de botigues de roba. Dos detalls de l’episodi em sembla que expliquen prou els temps que vivim.

El primer, la manca de comprensió lectora, perquè la taxativa prohibició de parlar que ens etziba es basa en unes recomanacions genèriques al transport públic. El segon, que per fer-nos arribar aquesta falsa prohibició s’abaixa la mas­careta, tot alliberant les partícules en suspensió que transmeten el maleït virus que cada cop afecta més sistemes: el respiratori, el circulatori i, sobretot, el sistema nerviós.

mira’m.cat

mira’m.cat

mira’m.cat

professors i MESTRES,

LA PRIMERA GRAN REFERÈNCIA -Els qui tenen un gran coneixement de l’assignatura, però no saben ensenyar. En només cinc minuts els alumnes ja estan avorrits pel poc interès que desperten les seves lacòniques classes. No entenen les explicacions i es desentenen de l’assignatura.

-I finalment, els qui atemoreixen als estudiants des d’un bon principi amb el seu rigor inflexible, establint unes regles de joc que deixen ben clar la seva manera de ser autoritària. Amb aquestes actituds punyents aconsegueixen drenar l’ànima dels alumnes fins assecar per complet el desig de l’estudi.

L’ensenyament, les polítiques educatives, els professionals relacionats amb l’educació i, els mestres i professors de les nostres escoles són un referent per a la societat. Ells ens han ensenyat gran part del que vam aprendre en els anys escolars.

-Els qui dominen la matèria i saben ensenyar.

Les seves classes resulten sempre molt productives perquè s’han afanyat a buscar, reunir i organitzar el tema del dia per exposar de la millor manera la informació de què disposen, fent-la atractiva i induint a la investigació personal.

A partir d’aquí, si fem una mirada retrospectiva dels anys que vam estudiar i de les alegries i les dificultats que vam trobar, veurem que, com a tot arreu, a les nostres escoles hi ha diferents categories de professors que val la pena repassar.

-Els qui coneixen la manera de ser de cada alumne, i entenen les seves actituds, i saben el que els convé a cada estudiant. Generen disciplina sense imposar-la. També tenen un criteri prou elevat de psicologia per saber conèixer els diferents comportaments de cadascú.

És un fet comprovat que el nombre de bons estudiants és directament proporcional al de bons professors. Cal tenir en compte que si l’alumne no aprèn prou, entre altres motius, és perquè el professor tampoc sap ensenyar prou. També hi contribueix el que algunes famílies es desentenen i es despreocupen de la relació amb el col·legi i del procés educatiu dels seus fills.

Tot un repte per als directors de les nostres escoles i instituts, si es vol assolir el grau de màxima qualitat en el sistema d’ensenyament del país.

mira’m 8

Som una escola especialitzada en ballet clàssic, amb molts anys d’experiència.

Impartim unes classes especials amb nens i nenes de tres anys i les seves mames.

Els infants se senten segurs i les mames poden participar d’aquests moments d’activitat emocional amb les seves criatures.

De quatre a cinc anys fem classes de preballet i, a partir dels sis anys, tots els nivells de ballet clàssic.

Aquesta disciplina es pot practicar a qualsevol edat, també per a adults, amb l’objectiu de tonificar el cos, aportant equilibri i flexibilitat, augmentar la força muscular i protecció d’ossos i articulacions, una correcta col·locació postural i desenvolupar sentits tècnics i artístics.

Disposem d’una petita sala de màquines, perquè les mares es puguin posar en forma mentre els seus fills i filles gaudeixen de la seva classe de dansa.

mira’m.cat

LA SALUT A LES AULES Parlem amb Núria Mora, secretària de Polítiques Educatives del departament d’Educació de la Generalitat.

L’entrevista s’emmarca principalment en les conseqüències que ha originat la pandèmia en la salut mental de l’alumnat. Cal protegir el dret a la salut per garantir el dret a l’educació. Tot un repte davant d’aquesta situació.

També vam voler saber les causes del tancament d’una escola per no poder mantenir les ràtios d’infantil.

A continuació, les seves respostes a les preguntes que li vam posar al davant.

Els professors van advertir que la pandèmia ha desenvolupat en nens i adolescents malestars que poden convertir-se en malalties. Des del Departament d’Educació hi ha algun pla per avaluar la salut emocional d’aquests nens?

Sí, precisament fa pocs dies vam pre-

viscut, i que han tingut repercussió en la seva salut emocional. Per dur a terme aquest projecte, posarem en marxa un seguit d’iniciatives de suport al centre i d’acompanyament a l’alumnat. Un d’ells, per exemple, és l’elaboració d’un qüestionari amb el Departament de Salut per l’alumnat a partir de 5è de primària que ens permetrà polsar quin és el seu estat emocional i com els ha afectat la pandèmia Parli’ns dels fotomatons emocionals que es muntaran a principis d’any.

Aquesta és una altra de les accions previstes. No en diem fotomatons, són uns dispositius mòbils que es podran portar pels diferents centres on l’alumnat tindrà un espai d’intimitat per poder expressar les seves emocions i escoltar experiències d’altres joves com ells. Això permetrà, a través d’una APP d’intel·ligència artificial, detec-

“Els infants i joves, a causa de la pandèmia, han viscut situacions que fins ara mai no havien viscut i que han tingut repercussió en la seva salut emocional” sentar un pla de per tal de preservar el benestar emocional i la salut mental de l’alumnat. Els infants i joves, a causa de la pandèmia, han viscut situacions que fins ara mai no havien

tar paraules claus (com ara tristesa, angoixa...) i a partir d’aquí tenir una primera aproximació de l’estat dels joves i detectar possibles casos que necessitin d’intervenció concreta.

Núria Mora Així doncs, aquests dispositius mòbils que han de servir perquè els alumnes puguin expressar els seus sentiments, s’instal·laran en totes les escoles gironines?

El Departament posarà en marxa aquesta instal·lació al llarg del curs, i properament es podran conèixer més detalls com per exemple el calendari i els centres on s’hi instal·larà.

Què opina sobre la salut mental juvenil? Els intents de suïcidi entre les noies de 12 a 18 anys van créixer un 200%.

La pandèmia ha afectat als nostres alumnes de formes molt diferents, hi ha alumnat a qui la situació viscuda el curs passat li ha passat factura emocionalment. Hem d’estar molt alerta des dels centres per poder fer un acompanyament als joves que s’han vist més afectats i intentar, a través dels professionals de la Salut, poder revertir aquesta situació.

Tan important és, haver de complir amb la ràtio d’alumnes establerta amb el Departament d’Educació que de no poder-la atendre per la caiguda de la natalitat del nostre país, ha obligat a tancar una escola?

(Segueix)

mira’m 10

El Departament no ha tancat cap escola, la baixada de la demografia de la població en edat escolar afecta especialment a l’educació infantil, a l’educació primària i enguany, per primera vegada, a primer d’ESO. Però el departament no ha tancat cap escola, aquest decrement el que permet és, per exemple, poder mantenir l’oferta de grups d’I3 tot i la davallada de més de 3.000 alumnes, reduint la capacitat dels grups.

Per acabar, volem enfocar una altra qüestió diferent. Un error de previsió fa que milers de joves no puguin cursar un grau mitjà o superior de formació professional. Com es pot resoldre aquest desajust?

No es tracta d’un error de previsió, ha estat una situació extraordinària. La planificació de l’oferta es fa en funció del creixement natural de la població de 4t d’ESO, i així es va fer també enguany. El que ha passat és que hem tingut un creixement d’inscripcions de persones majors de 20 anys, més afectades per la pandèmia i els ERTO. Suposa un 21% de la demanda de places rebuda per la gent d’aquesta franja d’edat de més de 20 anys, i això no era previsible. Per això des del primer moment hem treballat per donar solució a aquestes persones per tal que cap quedi sense plaça.

A nivell de tot l’alumnat en general, hi ha uns cicles formatius determinats que són els que concentren més demanda, com ara les cures auxiliars d’infermeria, sistemes microinformàtics i xarxes, gestió administrativa i atenció a les persones en situació de dependència.

El Departament ha de treballar per mantenir l’equilibri entre les necessitats del mercat laboral i els interessos de l’alumnat, atès que aquests joves han d’accedir a un mercat que ha de ser capaç d’assumir el volum de graduats.

Quines solucions tenen previstes per no deixar aquests joves despenjats del sistema i no augmentar la desvinculació educativa?

Cal tenir en compte que no tota la gent que ha quedat sense plaça són joves, molts ja no estan al sistema sinó que venen de fora, del món laboral. Sigui com sigui, el Departament d’Educació amplia les places en FP per respondre a l’increment de sol·licituds, sobretot pel que fa als cicles de grau mitjà, en un total de 6.539 places, i 2.800 places en grau superior.

D’altra banda, l’Institut Obert de Catalunya (IOC) oferirà en la modalitat a distància ensenyaments d’FP dels cicles més demandats (cures auxiliars d’infermeria, sistemes microinformàtics i xarxes, gestió administrativa i atenció a les persones en situació de dependència) per aquell alumnat que no hagi obtingut plaça.

mira’m.cat

UN CURS AMB ESPERANÇA DE NORMALITAT...

Però amb assignatures pendents.

La comunitat educativa, després de divuit mesos molt difícils sembla encarar el curs amb millors perspectives que l’anterior, marcat per confinaments, onades de contagis i el perill omnipresent de nous tancaments.

Malgrat tot, i segons dades de la Unió Sindical dels Treballadors d’Ensenyament de Catalunya, persisteix el dèficit de professorat. Una mancança que desequilibra la ràtio alumne/ professor i fa perillar la qualitat educativa.

A fi de qüestionar els pros i els contres, les carències i les dificultats que té que encarar la comunitat educativa, ens hem posat en contacte amb Glòria Polls, portaveu de les comarques

gironines de l’USTEC· STEs, Sindicat Català del Sector de l’Ensenyament.

Cal baixar les ràtios de les aules per millorar l’ensenyament? Hi hauria prou professors?

Indubtablement. És la mesura educativa que s’ha demostrat que funciona, en base a experiències reals i quantificables, i no pas en base a especulacions filosòfiques. S’han fet diversos estudis. El més complet va ser el que es va fer als Estats Units, a l’Estat de Tennessee als anys 90, (l’estudi STARR) amb una participació de 15.000 alumnes de primària, durant tres anys. Van dividir-los entre aules de 21 alumnes (l’habitual a

Glòria Polls aquell estat del sud), dos mestres a la mateixa aula i grups de 15. Els resultats, fonamentats en el seguiment dels tests estandarditzats que feien tots, van ser espectaculars: la mitjana de millora de resultats, segons les matèries, oscil·lava entre el 20-27%. Entre les minories racials, la cosa va ser encara millor: els infants afroamericans en aules de 15 milloraven resultats un 40% respecte els que quedaven en les ordinàries. Una dècada després, els investigadors van descobrir, també, que els infants de les minories racials que havien participat en l’experiment eren els que, proporcional-

(Segueix)

mira’m 12

ment, arribaven en major percentatge a la Universitat, i en termes generals, disposaven de majors ingressos. Avui, si vols portar el teu fill a una escola d’elit de les bones (per posar un exemple, l’American School of Barcelona), trobaràs ràtios de 15 alumnes. Que la reducció de ràtios millora la qualitat educativa és tan indiscutible com la llei de la gravetat.De manera immediata, no trobaríem prou professorat de la nit al dia. Les retallades han propiciat que molts joves no es plantegin triar l’educació, per a una feina emocionalment complexa, i on és possible trobar contractes precaris, de terços de jornada, amb hores de feina addicional a l’horari laboral, i una creixent cultura empresarial a dins les escoles. Per atreure bons mestres has de revertir polítiques molt nocives. Efectivament, caldria un cert temps, perquè el sistema educatiu millora a poc a poc i es pot degradar, com hem pogut comprovar, molt de pressa.

Quins reptes de futur afronta l’educació?

La segregació escolar és el principal repte, no de futur, sinó de present.

En base a crear guetos de rics i de pobres, d’autòctons i de fills de migrants, estem creant una bomba de rellotgeria, una societat polaritzada, un país atomitzat culturalment i polaritzat socialment. Això s’ha de resoldre dràsticament i el més ràpid possible.

En segon lloc, cal fer un debat serè i profund sobre quina és la funció de l’escola, i quina formació hem de donar als nostres alumnes, deixant de banda certes “modes” en metodologies diverses que no justifiquen una millor qualitat i atenció educativa que atengui a les necessitats de tots i cadascun dels nostres alumnes.

En tercer lloc, la inclusió, un objectiu que, fins ara, és només retòric.

Amb un EAP per cada 1.010 alumnes (i tenint en compte que al voltant del 15% de l’alumnat, independentment del seu origen social o cultural, té problemes d’aprenentatge) és obvi que no anirem massa lluny.

Quina filosofia de treball té l’USTEC? Som un sindicat actiu amb implantació als diversos àmbits i sectors educatius, amb quaranta anys de treball sindical i presència efectiva a totes les comarques catalanes, defensant la millora de les condicions laborals i professionals.

No només lluita per un model d’ensenyament públic, de qualitat, democràtic, laic... sinó també per un tipus de societat no excloent, solidària, participativa... i amb una manera d’entendre el sindicalisme independent, responsable i obert, lluny del dirigisme, de la burocratització i la jerarquització. Al sindicat entenem que la participació activa de tota l’afiliació, no només del personal alliberat, en els òrgans de debat i decisió és fonamental per garantir els plantejaments de les actuacions i els posicionaments.

Com valora el sistema educatiu actual?

Un sistema amb uns bons professionals, molt conscienciats socialment però amb una administració indolent, que sovint pensa més en termes comptables que en la qualitat educativa i les necessitats del nostre alumnat, i amb unes polítiques educatives carregades de prejudicis ideològics. Hi ha un problema molt greu que és la manca de definició, d’orientació erràtica.

En una societat dividida com la que tenim, trobem que hi ha concepcions molt contradictòries en l’educació, i això té reflex en l’educació d’avui, on no trobem res semblant a un consens. Diria que el sistema educatiu avui mostra una gran desorientació. No sap exactament què vol fer de gran.

Ensenyança pública, ensenyança privada... de quina manera poden conviure sense fer-se incompatibles l’una de l’altra?

Nosaltres defensem que l’escola privada ha de deixar de rebre fons públics. Donar diners a empresaris educatius és finançar la segregació educativa, potenciar les desigualtats dels nostres infants i adolescents avui, i dels ciutadans del demà. És una qüestió de moralitat.

mira’m.cat

Per no dir que, amb diners públics, el que estem fent és potenciar una competència deslleial, perquè les classes mitjanes, tan necessàries per a l’articulació democràtica d’un país, fan servir la xarxa concertada per blindar-se socialment. Nosaltres defensem -això ho vam liderar en la Iniciativa Legislativa Popular d’Educació- que en un termini raonable, uns 10 anys, les escoles hagin de triar entre ser totalment privades o entrar a la xarxa pública amb idèntiques regles del joc.

Es donen casos d’haver d’ajudar als professors per assetjament o intimidació a les aules en situacions relacionades amb els alumnes o amb els pares?

Sí. No d’una manera molt freqüent, però quan passa té ressò. Tanmateix, aquí hi ha temes de confidencialitat i protecció de dades. Entenem que en aquests casos s’ha d’actuar amb determinació. També pensem que cal evitar qualsevol tractament sensacionalista, especialment per part de determinats mitjans de comunicació.

Quines lliçons deixa la pandèmia en el sistema educatiu?

La primera vacuna que ha funcionat ha estat la teleescola. L’escola per internet pot ser moltes coses, encara que en cap cas, una escola. La imatge del sistema educatiu ha quedat reforçat davant l’opinió pública perquè hem estat tots molt conscients de la importància que es mantingui oberta i en funcionament. També molts han pogut comprovar com els professionals de l’educació han fet un sobreesforç impressionant per evitar que els seus alumnes es des-

pengin. Es pot dir que ha millorat la relació i empatia entre docents i famílies.

Poden les escoles compensar les desigualtats socioeconòmiques de les famílies? És evident que l’escola iguala i hauria de servir per reduir diferències socials.

L’esforç dels equips docents treballen per reduir-les però el propi sistema, objectivament, és una eina de reproducció social.

mira’m 14

L’Aula de Teatre de Figueres dels valors i les emocions ballant una identitat digital propera als seus valors.

L’Aula de Teatre de Figueres aposta per una formació de qualitat, basada en l’amor per l’art, el respecte i la professionalitat.

L’emblemàtica Aula de Teatre Eduard Bartolí passa a anomenar-se Aula de Teatre de Figueres. D’aquesta manera, recupera els seus orígens per donar pas a una nova imatge que representa la direcció que pren l’Aula. Amb la pedagogia, el vincle, l’art i la

cultura com a valors que fan de motor a aquest projecte, l’Aula es consolida com a centre de referència en interpretació i arts escèniques.

Dona pas a una nova etapa de la seva història canviant el seu nom, el seu logotip i tre-

mira’m.cat

SOLIDARITAT I IGUALTAT ENTRE ELS ALUMNES Parlem amb Montserrat Ymbert, la persona que va exercir de mestra i directora de l’Escola Amistat de Figueres durant els darrers set anys. Ara just fa dotze mesos, la jubilació va posar fi a una trajectòria que va començar a la dècada dels 80 del segle passat. Va iniciar la seva carrera professional en el món de l’educació a Llers. Nens i nenes de dos a cinc anys van aprendre els

primers coneixements d’ensenyament de la seva mà. Anys més tard va donar classes a l’escola de Maçanet de Cabrenys. La següent etapa va ser a l’escola Pous i Pagès de Figueres, un dels centres més progressistes de llavors. L’Escola l’Amistat va ser el pas posterior. Va entrar a formar part de l’equip del centre com a cap d’estudis, i va acabar sent la directora.

“No hi crec en els deures. És dins de l’escola on s’ha de dur a terme l’aprenentatge i les interaccions amb els alumnes”

Montserrat Ymbert El seu repte sempre ha estat preparar als seus alumnes perquè siguin justos i crítics a la vida, de saber-se explicar i perquè puguin crear una societat més equilibrada, més equitativa, i més raonable.

Tot seguit els seus raonaments a les qüestions que li vam demanar.

El tipus i la manera d’ensenyar, ha variat des que va començar la seva trajectòria professional?

Essencialment no massa. L’educació sempre ha tingut la mateixa base. Les coses més innovadores que jo recordo són del temps de la república. Si tenia clar que el que volia fer era un model d’escola més igualitària i potenciar el pensament crític,

(Segueix)

mira’m 16 sí que hi ha coses que he anat modificant, però sempre mirant de fer-ho més global, més obert i més precís.

La relació mestre alumne ha canviat al llarg dels anys?

Sincerament no. Jo sempre he estat molt propera amb els meus alumnes. Amb els anys he anat aprenent i per tant he anat millorant per entendre el patiment de les criatures, per saber d’on venien les seves preocupacions. Amb tot i això, amb el pas del temps ha anat canviant el model de societat i hem hagut d’adaptar-nos als canvis socials, però la meva relació personal amb els nens no ha canviat.

Les pissarres han donat pas als ordinadors i les llibretes a les tauletes. Què en pensa dels nous materials pedagògics?

Són eines que poden aportar informació de manera més ràpida, però el coneixement no es basa només en la informació. No hem d’oblidar altres tipus de pensaments. No hem de confondre la informació amb el coneixement. El coneixement és una cosa molt més àmplia que s’ha de lligar amb altres conceptes pels quals necessites de l’escriptura i per tant de les mans. Les pissarres digitals són eines que ajuden, però no hem de perdre de vista la plasticitat de les mans que ens dona un sentit més artístic i que ens ajuda a desenvolupar el cervell. Veritablement crec que no només ens hem de centrar en les eines digitals, sinó que hem de considerar en tenir una visió molt més extensa.

Quant a la qüestió dels deures per fer a casa és un punt amb molta controvèrsia.

Uns mantenen que ajuden a retenir coneixements i altres asseguren que suposen una major pressió pels estudiants, que causen estrès i propicien desigualtats.

Quin és el seu criteri?

No hi crec en els deures. És dins de l’escola on s’ha de dur a terme l’aprenentatge i les interaccions amb els alumnes. Això no vol dir que en un moment determinat es pugi fer un treball d’investigació puntual i concret que requereixi unes feines fora de l’escola. Si per exemple s’ha decidit desenvolupar un projecte sobre els peixos, està clar que s’haurà d’anar a una peixateria per conèixer els noms de cadascun i el seu preu de mercat. Però només pel fet d’empollar,

En teoria diria que sí. A la pràctica ja és més difícil. Les escoles cada vegada més intenten ser més igualitàries. Quan l’any passat vam patir el confinament, l’aïllament de les famílies no va ser en absolut igualitari. Dins de les aules sí que tots els nens són iguals pel professorat. És per tant, una qüestió presencial. L’escola té l’obligació d’oferir totes les possibilitats que puguin fer canviar a totes aquelles persones que no tinguin recursos, i això només es dona dins l’escola, dins les aules.

A l’Escola Amistat que vaig estat treballant els meus últims anys de vida professional, era una comunitat d’aprenentatge on aquesta qüestió va ser sempre un dels nos-

“cal acostar al màxim les opinions de tots: mestres i famílies. En el que Si tots estem d’acord és en el millor aprenentatge i formació per a la criatura ” els deures a casa no tenen cap sentit. A més, els deures no són igualitaris, ja que no tots els nens i nenes tenen les mateixes possibilitats dins de casa seva. No tothom pot tenir un espai reservat per fer-los sense que ningú els molesti a l’hora de fer-los.

El sistema educatiu garanteix la igualtat d’oportunitats per a tots els alumnes, independentment del seu origen i del nivell socioeconòmic de les famílies?

tres principals objectius. Transformar l’entorn per donar les mateixes possibilitats a totes les persones.

Quina és la seva opinió sobre el triangle: família, escola i context social, a l’entorn de l’alumne?

Precisament en els últims anys de mestra i directora vaig estar treballant en una comunitat d’aprenentatge. Crèiem que la implicació de les famílies i de l’entorn és molt

mira’m.cat important pel desenvolupament dels nens i de les nenes. Com més mirades tenen al seu damunt, més riquesa tenen en els seus aprenentatges i en les relacions que es creen. Per tant, com més persones puguin intervenir dins de l’aula, ja siguin familiars o voluntaris, ajuden sense cap mena de dubte a enriquir la formació dels alumnes.

En definitiva, les escoles han de treballar juntament amb les famílies. El meu parer és que la participació directa de les famílies és molt important per fer esdevenir nous ciutadans, per preparar-los per a la vida que els espera. Els nens no es poden educar aïllats del seu entorn.

Tot i que el discurs de les famílies no sempre és igual, cal acostar al màxim les opinions de tots: mestres i famílies. Ja que el que sí que tots estem d’acord és en el millor aprenentatge i formació per a la criatura.

Avançar un curs amb assignatures suspeses del curs anterior no perjudica a l’alumne?

El que jo crec és que les assignatures és una de les pitjors coses que s’han inventat. Els nens tenen un pensament completament global. Les matemàtiques ajuden a organitzar el cervell, la llengua és una eina que serveix per aprendre. Tot va lligat, la ciència, la natura i altres coneixements ajuden a un enteniment total.

No crec en el fet de suspendre una o més assignatures. Durant el curs, el que s’ensenya és un procés d’aprenentatge, i cada persona té el seu ritme per aprendre. El que cal fer és propiciar al màxim totes les eines que disposem perquè cadascú vagi aprenent al seu ritme.

Per a mi, passar curs amb assignatures suspeses no té sentit. Hi ha nens que per dife-

rents motius tenen un ritme d’aprenentatge més lent en segons quines matèries. Fet que s’hauria d’assumir i no es fa, i l’únic que s’aconsegueix és frustrar-los i fer-los pensar que no serveixen per a res.

En aquests últims anys a l’Escola Amistat hem intentat fer un model d’escola en el qual es prioritza les millors aptituds de cada alumne.

Els nens només creixen quan tenen moments d’avorriment i de dubtes i han de fer servir la imaginació o la creativitat. El nen que està sempre ocupat i no s’avorreix mai, i que no té cap moment per pensar acaba sent una persona de pensament únic. Els has de deixar que s’expandeixin i es realitzin i pensin.

En la llista europea de rànquing d’educació, on estem situats?

Particularment aquests tipus de rànquings no em serveixen de gairebé res.

Cada lloc té la seva realitat i depèn de la intenció que es vulgui trobar en aquesta classificació estarem més amunt o més avall.

Es prenen unes referències concretes que per a mi no serveixen. Caldria realitzar-lo amb valors de creativitat, de projecció d’idees, d’imaginació, de curiositat per perfeccionar-se.

Vàlues i mèrits que no es tenen en compte a l’hora de confeccionar aquest rànquing.

mira’m 18

El pla de reactivació del Consell Comarcal i la Fundació UdG ofereixen un curs per PIMES i autònoms de l’Alt Empordà nes de software lliure) 11 octubre.

Càpsula 7: Negoci internacional.

Com captar clients a l’estranger. 13 octubre.

Càpsula 8: Finançament per a Pimes i emprenedors; oportunitats i què cal saber. 14 octubre.

Càpsula 9: Llei de protecció de dades per a pimes i autònoms. 15 octubre.

Càpsula 10: Digitalitza les teves gestions amb l’administració i entre empreses i clients. 18 octubre.

Càpsula 11: Obligacions fiscals i tributàries per autònoms. 19 octubre.

Càpsula 12: Millora la teva habilitat negociadora i comercial (Opció presencial a Llançà). 20 octubre.

Càpsula 13: Planificació financera bàsica: previsió i control de despeses i ingressos. 21 octubre.

Càpsula 14: Gestió del teletreball (Opció presencial a l’Escala). 22 octubre.

Més informació i inscripcions (a partir del dimarts 21 de setembre): www.actualitzacioempresarialudg.com El Pla de reactivació socioeconòmica del Consell Comarcal de l’Alt Empordà ofereix, durant el mes d’octubre, 14 píndoles formatives gratuïtes dissenyades i impartides per la Fundació UDG: Innovació i Formació. L’objectiu és donar suport a PIMES i autònoms de l’Alt Empordà davant la situació generada arran de la COVID-19.

Per tal d’augmentar l’accessibilitat d’aquesta formació, les píndoles tenen format online, i 4 d’elles també tindran opció presencial a quatre municipis diferents que formen part del projecte del Pla de reactivació. Els àmbits tractats en aquesta formació

són: el fiscal, laboral i legal, el de la digitalització, el del màrqueting i vendes, i de l’economia.

Càpsula 1: Com fer que els clients ens trobin a la web i les xarxes socials (Opció presencial a la Jonquera). 4 octubre.

Càpsula 2: Gestió de contractes. 5 octubre, Càpsula 3: Com accedir al món de les licitacions públiques. 6 octubre.

Càpsula 4: Compatibilitat de supervivència (Opció presencial a Castelló d’Empúries). 7 octubre.

Càpsula 5: Ciberseguretat bàsica per empreses. 8 octubre.

Càpsula 6: Coneixes el potencial del teu software (paquet office i altres ei-

Aquestes píndoles estan dirigides exclusivament a persones que treballin o resideixin a la comarca de l’Alt Empordà. En el cas que l’alumne realitzi un mínim d’onze càpsules, tindrà dret a l’obtenció del certificat del Curs d’Especialització en Actualització Empresarial per a PIMES i Autònoms per la Fundació UdG: Innovació i Formació.

Col·laboren els ajuntaments de Figueres, Roses, La Jonquera, Llançà, Vilafant, L’Escala, Castelló d’Empúries i Vilamalla, el Consorci Salines-Bassegoda, l’Associació Empordà Turisme i el SOC.

mira’m 20

ROSES, PORT DE LA SELVA, CASTELLÓ I VILANANT GUARDONATS PEL MOVIMENT MUNDIAL

“VILES FLORIDES” El passat 17 de setembre va tenir lloc, a Cabrera de Mar, la gala de celebració de Viles Florides.

El moviment Viles Florides, promogut per la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya (CHOC), compleix 10 anys de vida i supera per primera vegada la barrera dels 150 municipis adherits.

Enguany són ja 154 municipis de Catalunya, i també d’Andorra, que l’any passat es va incorporar al moviment, els que reben el reconeixement de Viles Florides pel seu treball de transformació dels espais públics a través de l’enjardinament i la millora dels espais verds.

Vilanant

Castelló d’Empúries La presidenta de la CHOC, Mercè Martínez, assegura que Viles Florides és un element clau en el replantejament de l’urbanisme dels pròxims anys: “Si volem una soci-

etat saludable i equilibrada cal apostar amb força per infraestructures verdes i per fer créixer i dissenyar els nostres municipis sota criteris de sostenibilitat i vetllant sempre per la preservació del medi ambient. És la garantia del nostre futur, com a persones i com a planeta”.

Per la seva banda, la consellera d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, va felicitar Viles Florides per sumar ja una dècada “posant color” a pobles i ciutats. Jordà assegura que gràcies a moviments com aquest, Catalunya “es transforma mirant directament cap al verd. La consellera també va celebrar que la gala anual de Viles Florides s’hagi pogut celebrar enguany presencialment “després de la maleïda pandèmia”.

Els premis es van lliurar durant la gala anual, que aquest any ha acollit Cabrera de Mar (Maresme) i que ha reunit unes 200 persones, entre representants del moviment a tot el país, representants institucionals i del món de la jardineria i de la planta a Catalunya.

A més dels 15 municipis amb quatre Flors d’Honor, n’hi ha 64 més amb tres Flors d’Honor; 57 amb dues Flors d’Honor i 14 amb una Flor d’Honor. També hi ha el municipi de Bàscara (Alt Empordà), que s’ha adherit al moviment en els darrers mesos i la seva valoració es farà en l’edició de 2022.

El Port de La Selva

Amb quatre Flors d’Honor encapçalen el rànquing a l’Alt Empordà Figueres i Roses, que obté per primer cop la quarta Flor.

mira’m.cat

(Segueix)

mira’m 22

mira’m.cat

La Mirona de Salt celebra vint anys al peu del canó La Mirona de Salt, la sala de concerts de referència de les comarques gironines, segueix dempeus després de 20 anys de recorregut, superant canvis, reptes i entrebancs durant tot aquest temps. Tot i així, no els ha impedit consolidar-se com un dels millors espais de música en viu del país i ha estat reconegut en premis com els ARC o Enderrock.

El sector de les sales de música ha estat un dels més criminalitzats durant la pandèmia, en aquest sentit el director de La Mirona, Quim Marcé es mostra preocupat pel canvi en els hàbits del públic, abocat ara mateix als botellots descontrolats en espais no segurs i considera que «som part de la solució. La gent necessita passar-s’ho bé i recuperar la vida social. I nosaltres som un espai que garanteix que tot això es pugui fer amb les màximes condicions sanitàries que hi ha.»

La Mirona celebra aquesta tardor el seu 20è aniversari i ho fa donant continuïtat a la seva programació. Quim Marcé, afirma que «programar música en viu ara mateix és fruit de la militància i de la nostra vocació pública per no deixar un espai buit». La sala sempre ha buscat una programació eclèctica, on es representin molts estils de música, la procedència dels artistes sigui variada i homes i dones tinguin una representació que s’acosti a la paritat.

La sala de concerts ha programat al mil·límetre 25 concerts i passaran pels diversos estils

Inauguració de la temporada de tardor amb el concert del grup Möther Mine. Foto: Xavi Arqués

El que queda de setembre passaran per la sala artistes com Laura West, Manolo Kabezabolo en programa doble amb els bascos Rat-Zinger i el raper Delaossa.

L’octubre s’obrirà amb l’homenatge a Pink Floyd de The Other Side i continuarà amb Joan Rovira, Triwe i Smoking Stones, Koko-Jean, Tramma, Balkan Paradise Orchestra, M Clan en format de duo acústic i Andrew Strong, de la pel·lícula The Commitments. Per al novembre s’han programat Depedro, ABBA The New Experience, Sara Roy, Brothers

in Band, Los de Marras, Arpaviejas i La Ludwig Band.

El 4 de desembre tindrà lloc el tradicional concert de recollida de joguines, amb Me&My Mulón, Cendres i Rockill, i fins a final d’any hi actuaran també Anier, Los Zigarros i l’Orquestra Di-versiones, que el 17 de desembre tornarà a protagonitzar el concert d’aniversari de La Mirona.

Els concerts se celebraran aquest setembre a l’exterior de la sala i la resta de la tardor a l’interior, sempre amb seient i seguint totes les mesures per lluitar contra la Covid.

mira’m 24

mira’m.cat

L’Ajuntament de Roses obre el dia 29 la convocatòria d’ajuts per a l’impuls tecnològic de comerç, restauració i serveis.

A partir del proper dimecres 29 de setembre a les 10 h i fins al 18 d’octubre estarà obert el termini per sol·licitar les subvencions adreçades als professionals dels sectors de la restauració, del comerç i de serveis (inclosos serveis turístics) per a l’impuls tecnològic per adaptar-se a la situació provocada per la crisi sanitària del COVID19.

En el marc d’aquesta subvenció, convocada per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roses, se subvencionen dispositius (webcams, pantalles tàctils fixes i equips MiFi’s, equips sense fils per a la connexió a internet), software i serveis de digitalització (creació de pàgines web, de botigues on-line, community managers...), adquirits o contractats entre el 14 de març de 2020 i el 30 de juny de 2021.

Les subvencions s’adjudicaran de forma directa per estricte ordre d’entrada entre les sol·licituds correctes i completes mentre existeixi crèdit disponible. La màxima quantia a percebre per sol· licitant és de 1.000 €. Es destina a aquest paquet d’ajuts un total de 50.000 €.

Podeu consultar tots els requisits i informació sobre aquesta subvenció en aquest enllaç. Amb la finalitat de facilitar la presentació de les sol·licituds i aclarir dubtes, l’Àrea de Promoció Econòmica té previstes dues sessions informatives en línia que tindran lloc dilluns 27 de setembre a les16 h, enllaç de la reunió: https:// meet.google.com/ubw-dtze-mne i divendres, 1 d’octubre a les 9.30 h, enllaç: https://meet.google.com/abg-wzsc-wou

mira’m 26

mira’m.cat

la Fira de la cervesa A ROSES Fèlix Llorens: “Oferim un espai per endinsar-nos en el món de la cervesa artesanal” Roses es converteix en epicentre del món de la cervesa artesanal del 9 al 12 d’octubre. La Fira de la Cervesa se celebra a la plaça Ítaca del municipi amb la presència de quatre artesans del món cerveser, procedents de les comarques gironines. Els quatre dies de la Fira estaran amenitzats per l’actuació de diferents grups que oferiran música en viu. Després d’haver-se de suspendre l’any passat, a causa de la pandèmia, la Fira torna amb més força que mai, per oferir al visitant i al públic rosinc una nova proposta d’oci, adaptada com sempre, a totes les mesures de seguretat que marca la situació sanitària actual.

En què consisteix la fira? És una fira de cervesa, totes artesanals, on el visitant pot comprar, degustar i consumir les cerveses dels artesans que assisteixen a la fira durant els quatre dies que dura l’esdeveniment.

Torna aquest any la Fira de la Cervesa, on s’instal·larà l’activitat?

Aquesta serà la tercera edició. La realitzarem, igual que les altres edicions a la plaça Ítaca, un espai que ens va molt bé per poder instal·lar-hi la carpa i ens queda més protegit en cas de mal temps.

A la carpa hi haurà l’escenari, els artesans cervesers i taules i cadires per a la gent.

Quin és l’objectiu d’aquest esdeveniment?

L’objectiu no és altre que crear esdeveniment fora de temporada amb dues finalitats: Atraure visitants fora de l’estiu i que els visitants que ja ens visiten trobin una oferta lúdica que complementi la seva estada. Evidentment també està pensat pels rosincs que és el públic majoritari que ha assistit, els anteriors anys, a la fira.

Què s’hi trobarà el visitant. Quin tipus de públic atrau?

Música i cervesa artesana. Durant els quatre dies que dura la fira s’han programat un seguit d’actuacions musicals en directe per amenitzar l’acte. És evident que no és una fira per a públic familiar, ja que estem parlant de begudes alcohòliques, però està oberta a tothom.

Fèlix Llorens Quants artesans de la cervesa hi participen i de quina manera es difon la fira entre ells?

Aquest any han confirmat quatre cervesers: La Canetenca (Canet de Mar), CDR (Roses), Terra Aspra (Tortellà) i GRO Brewers (Girona) L’elecció es fa a través de convocatòria pública oberta a tots els cervesers artesans que vulguin.

La programació que acompanya la Fira quines propostes inclou?

Els quatre dies que dura la fira estarà

(Segueix)

mira’m 28

amenitzada per música en directe.

S’ha previst que la programació sigui semblant a la dels darrers anys, una programació adaptada a les característiques de la fira, amb propostes de proximitat i de diversos estils musicals per atraure un públic ampli.

En paral·lel diversos restaurants del poble realitzaran menús maridats amb cervesa artesana i els dies previs alguns bars realitzaran tastets de les cerveseres que assistiran a la fira

perquè qui vulgui pugui endinsar-se més en món de la cervesa artesana.

Com s’apliquen les mesures sanitàries a la Fira de la Cervesa?

Estarem pendents de quines mesures COVID haurem d’aplicar a l’interior de la carpa, i aplicarem totes les que facin falta. Compaginarem la normativa que afecta el sector d’espectacles, la de restauració i la de fira i mercats, per complir amb totes

les mesures. De moment i a l’espera de veure com evoluciona tot fins al 12 d’octubre, el que farem és un accés d’entrada i sortida, tindrem un aforament màxim i un aforament màxim per taula, tal com s’aplica en un bar o restaurant.

Un dels cervesers artesans de la Fira ve de Roses, què li sembla que al municipi s’impulsi també aquesta activitat?

Sí, un dels cervesers és de Roses, és el primer any que participa i estem la

mira’m.cat

mar de contents que hi hagi gent del municipi que s’animi a crear una activitat econòmica diferent de l’habitual. Ens agrada que sorgeixin noves empreses en nous sectors i estem satisfets que es diversifiqui l’economia del poble, demostrant que es pot guanyar diners amb altres sectors a part del turístic. Com més sectors obrim, més complementarem l’oferta econòmica del poble.

La Fira de la Cervesa segueix a la Ruta de les Tapes que s’ha celebrat els darrers dies de setembre. Quin balanç inicial pot fer?

Caldrà fer una reunió de valoració amb els comerciants, però ja des del primer moment es va veure que havia arrencat amb força, com en la línia habitual. La gent tenia ganes de fer tapes, fer colla i sortir amb els amics, fer una mica de vida social al carrer, que al final és un dels èxits de la ruta de les tapes.

Fent una mirada enrere, com valora la temporada a Roses?

Sobretot els restauradors, amb qui he tingut més converses arran de la preparació de la fira de les tapes, estan molt contents de com ha anat la temporada. Juny i juliol van començar molt fluixos, però des de finals de juliol i l’agost, el sector ha tingut una molt bona temporada en global la majoria de restaurants del poble. Alguns fins i tot et diuen que han tingut caixes superiors a les de 2016 i 2017, és a dir s’ha viscut un moment àlgid en el sector de la restauració. L’avaluació que fan els restauradors és bona, pel que fa als comerciants encara no hem tingut cap reunió amb ells per valorar com ha anat la temporada.

“Aquesta és la primera vegada que la Cervesa de Roses (CDR) es pot degustar a la Fira rosinca” Des de la seva àrea en què més es treballa?

El pròxim acte de promoció en el que estem treballant és amb el Festivalet, que el realitzarem el 13 i 14 de novembre, i després ja tocarà la campanya de Nadal.

ARTESANIA CERVESERA, AMB SEGELL ROSINC La Fira de la Cervesa de Roses serà un bon moment per tastar una de les cerveses artesanes de la comarca, feta a Roses: Cervesa de Roses (CDR). És una de les més noves que ha sortit al mercat postulant-se com a beguda «reivindicativa» i elaborada amb productes km0.

Creada per quatre amics de l’Alt Empordà, la marca CDR es va estrenar amb La Innocent, el nom de la seva primera cervesa que és una American Pale Ale, feta amb mel dels Abellaires Empordanesos i pela de mandarina. Ara l’empresa continua creixent amb l’objectiu de crear nous sabors i sensacions diferents, S’hi han sumat quatre cerveses més d’estils diferents: Calma Tensa (estil witbier) feta amb taronges de la Mar d’Amunt; Desobediència (estil Neipa) amb albercocs de Torroella de Fluvià; Avalot (estil ipa) amb carrotes de l’hortet empordanès i Barrikada (estil black ipa) amb pa de pessic de Can Cairo.

Aquesta és la primera vegada que la Cervesa de Roses (CDR) es pot degustar a la Fira rosinca, “ja que l’any passat es va anul·lar la fira i no vam poder ser-hi” explica Gerard Blanché, un dels impulsors.

mira’m 30

Èxit de la campanya

Cuina de temporada tot l’any per posicionar Roses com a destinació gastronòmica

L’Associació d’Empresaris Roses - Cap de Creus, impulsora de la iniciativa, fa un balanç positiu després de les accions de primavera i estiu, i ara prepara la de tardor.

La campanya s’emmarca en l’aposta de l’entitat per promoure el producte de qualitat del territori que s’ha iniciat amb la posada en marxa del segell Gastronomia d’Origen.

L’Associació d’Empresaris Roses - Cap de Creus fa un balanç molt positiu de la campanya “Cuina de temporada tot l’any” que té per objectiu posicionar encara més Roses com a destinació gastronòmica oferint als vilatans i també als visitants tapes, plats i menús elaborats amb productes de cada estació de l’any.

La campanya, ideada per la taula de Gastronomia de l’Associació, es va iniciar amb la cuina de primavera i fins el 23 de setembre, encara es van poder degustar als restaurants adherits els plats de la temporada d’estiu.

A partir del 24 de setembre serà el torn de la cuina de tardor.

Els restaurants i bars associats poden penjar al web de l’entitat: www.livingroses.cat el seu menú, plat i/o tapa utilitzant productes de cada temporada de l’any i, sempre que sigui possible, es recomana que siguin de proximitat.

A la campanya per oferir plats elaborats amb productes de tardor ja s’hi han adherit els primers 10 restaurants i

miram.cat

s’espera que se n’hi vagin sumant més.

Els restaurants que ja han anunciat que hi participen són: Risech, Cal Campaner, Els Pescadors, l’Ancora, Falconera, Norat, Santa Llúcia i Gozos Mundanos, La Bodega i Rom. La cuina de temporada de tardor s’allargarà fins el 22 de desembre.

Aposta pel producte de qualitat La campanya “Cuina de temporada tot l’any” s’emmarca en la gran apos-

ta de l’entitat pel producte de qualitat del territori que es va iniciar a principis d’any amb la posada en marxa del segell Gastronomia d’Origen, també impulsada per l’Associació d’Empresaris Roses - Cap de Creus. L’objectiu del distintiu és garantir que els establiments que s’hi incorporin fan servir producte local i de proximitat i representa un pas endavant important en la millora de la qualitat turística. Amb aquesta

iniciativa es vol posar en valor l’excel· lència dels productes de l’Empordà i potenciar Roses i la comarca com a gran destinació gastronòmica perquè continuï essent capdavantera. El nou segell està cofinançat pel Grup d’Acció local Pesquer.

Per a més informació: Mònica Cabruja. 607146082 Lluïsa Fuentes. 606866451

mira’m 40

mira’m.cat

Helena Solana, regidora de Promoció Econòmica, Comerç, Fires i Mercats

“Promocionem la varietat i la qualitat de la nostra oferta gastronòmica” De l’1 al 12 d’octubre, a Castelló d’Empúries i Empuriabrava s’ofereix la possibilitat de fer un recorregut gastronòmic per 38 bars i restaurants degustant les millors tapes. La campanya EmpuriaTApes dona l’oportunitat també de votar la millor tapa i optar a interessants premis.

moció de la variada oferta gastronòmica del nostre municipi i de la seva qualitat. És una gran satisfacció l’èxit assolit en les anteriors edicions i això ens anima a seguir treballant a fi d’introduir algun canvi per anar millorant cada any.

Torna una nova edició d’EmpuriaTApes a Castelló d’Empúries i Empuriabrava Enguany, l’EmpuriaTApes tindrà lloc de l’1 al 12 d’octubre i coincidirà amb la Ruta de l’Art que se celebra del 9 al 12 d’octubre. Cada any organitzàvem aquest esdeveniment gastronòmic el mes de juny. L’any passat va ser el primer any que vàrem celebrar l’EmpuriaTapes el mes d’octubre coincidint amb la Ruta de l’Art. Pensem que aquestes dates, final de la temporada turística, és una oportunitat per promocionar els restauradors que obren tot l’any. El fet de coincidir amb la Ruta de l’Art també ho valorem positivament.

Un any més tindrem l’oportunitat de fer un recorregut gastronòmic a través dels restaurants del municipi. Quants restaurants participen i quin tipus de cuina podem degustar?

En aquesta edició hi participen un total de 38 bars i restaurants. L’àmplia oferta de cuines que tenim a Castelló d’Empúries i Empuriabrava ofereix una diversitat de tapes molt ben elaborades. Podrem degustar tapa més beguda a un preu de 3 euros. Les tapes que ofereixen els participants, es poden consultar a través d’un codi QR i a la pàgina web www.empuriatapes.cat.

La cinquena edició d’EmpuriaTApes continua mantenint els objectius amb què va néixer la iniciativa, quins serien?

Sí, l’objectiu d’aquesta acció és la pro-

Quines mesures s’han pres per garantir la seguretat sanitària?

Els restauradors han d’aplicar les mesures sanitàries que marca el PROCICAT, en el seu establiment.

Helena Solana Una de les activitats estrella és el sorteig i el concurs. Quines novetats hi ha?

EmpuriaTApes dona també l’oportunitat de participar en un sorteig a totes aquelles persones que, a través de la pàgina web, votin la tapa que més els ha agradat. Tothom que participa pot votar a través de la pàgina web empuriatapes.cat.

Entre tots els participants es fa un sorteig de tres premis. El primer premi és un menú per a dues persones a escollir en un dels restaurants participants i un

(Segueix)

mira’m 34 En termes generals, podem dir que la temporada turística ha anat bé. Si bé és cert que de visitants n’hem tingut a nivells d’anys prepandèmia, les despeses que han de suportar els restauradors, els comerciants, amb totes les mesures a prendre, són molt més elevades. Tots els sectors s’han hagut d’anar adaptant i inclús alguns reinventar, i això ha suposat un esforç molt gran.

El xiringuito Escribà va guanyar l’EmpuriaTapes del 2020 salt en tàndem per a dues persones a l’Skydive Empuriabrava.

El segon premi és un menú per a dues persones a escollir en un dels restaurants participants i un vol per a dues persones en el Windoor Túnel de Vent.

El tercer premi és un menú per a dues persones a escollir a un dels restaurants participants i un passeig en barca per a dues persones pels canals d’Empuriabrava amb Los Barkitos.

Aquest any com a novetat, a part de la votació de la millor tapa pels participants, tindrem el vot de professionals del sector, que valoraran la millor tapa d’entre les 6 tapes que hagin assolit més vots.

Com valoreu des de la regidoria de promoció econòmica que ha anat la temporada turística?

Es treballa en alguna altra campanya o ja es concentren els esforços de cara a la temporada de Nadal?

Aquesta tardor treballem en campanyes de dinamització gastronòmica i comercial. Comencem l’octubre amb l’EmpuriaTapes i del 21 d’octubre al 21 de novembre participem en la campanya de dinamització comercial en l’àmbit comarcal “L’Empordà als Aparadors” juntament amb el Consell Comarcal i sis municipis més de la comarca.

Productors de l’Alt i Baix Empordà exposaran el seu producte als aparadors dels establiments comercials participants. Com a novetat, aquest any, podran fer tastets, tallers i demostracions, als establiments.

Enguany també hi podran participar els restauradors elaborant un menú amb producte del territori.

Una de les campanyes de dinamització comercial que ha tingut molt d’èxit és la de “MouCastelloEmpuriabrava”. Dins aquesta campanya hem portat a terme diferents accions com “Mou-te al Ritme del Comerç local” on els mateixos comerciants eren els protagonistes de la campanya i “Moute i Guanya” on comprant a sis establiments diferents del municipi es participava en el sorteig de vals de descompte. Estem treballant en més accions i novetats per aquesta tardor-hivern.

Col·laborem amb l’Associació de Comerciants i Empresaris de Castelló d’Empúries i Empuriabrava, que organitzarà el 17 d’octubre una Fira Mercat de tardor a la plaça de les Palmeres d’ Empuriabrava.

I esperem aquest any també poder col·laborar en la celebració de la Fira de Nadal.

mira’m.cat

mira’m.cat

Torna el cicle ‘Vi i monestirs’ de l’Empordà El Consell Regulador de la DO Empordà torna a programar enguany el cicle ‘Vi i Monestirs’ que permet descobrir els vins i els monestirs empordanesos i la seva històrica relació.

En aquesta segona edició del cicle es visitaran cinc monestirs de l’Empordà per descobrir el seu passat vitivinícola tot fent un tast dels vins produïts actualment en el seu antic domini. Les propostes tenen lloc els dissabtes del mes d’octubre: - Monestir de Sant Llorenç de Sous, situat a Albanyà (2 d’octubre) - Monestir de Sant Miquel de Fluvià (9 d’octubre) - Monestir de Santa Maria de Lladó (16 d’octubre) - Monestir de Santa Maria - Espai Cultural la Ciutadella de Roses (23 d’octubre) - Monestir de Santa Maria del Mar de Calonge (30 d’octubre).

Totes les visites tindran lloc a partir de les 12 del migdia i tindran una durada aproximada de dues hores. El preu és de 15 € i les entrades ja es poden comprar en el web doemporda.koobin.com Les places són limitades.

El cicle està coordinat per les especialistes, Clara Poch i Romina Ribera. La iniciativa compta amb la col·laboració de la Ruta del Vi DO Empordà, els ajuntaments d’Albanyà, Lladó, Roses, Sant Miquel de Fluvià i Calonge; Glops d’Història i Educart.

mira’m 38

LES GRANDS BUFFETS REP A PARÍS EL PREMI ESPECIAL DEL JURAT ZEAWARDS 2021 Atorgat per la prestigiosa revista ZeProsa als millors restaurants de França.

Le Salon Doré

Al 2021 Les Grands Buffets també ha estat distingit amb el Guinness World Records per la major col· lecció de formatges del món en un restaurant.

El premi va ser lliurat per Dominique Loiseau, Presidenta del Jurat 2021 i Presidenta del Grup Bernard Loiseau, el pre-

mi motivat pel dinamisme dels Grands Buffets que han pogut invertir i transformar durant els llargs mesos de tancament administratiu de restaurants, convertint el restaurant en una icona a nivell mundial amb l’ambició de fer arribar el luxe d’una manera accessible a tots els públics, oferint un ampli repertori dels plats més icònics de la cuina tradicional francesa.

El jurat ha atorgat per primera vega-

da, un vuitè premi: el favorit del jurat.

Ha estat Les Grands Buffets el guanyador per unanimitat d’aquesta distinció especial, per la quantitat d’inversions realitzades durant la crisi de la COVID amb més de 5 milions d’euros, i en particular per la creació del Salón Doré de La Fontaine i L’Espace Glacier, que se suma a la recent distinció de Guinness World Rècords 2021, per la major col· lecció de formatges del món en un restaurant, amb més de 111 varietats.

mira’m.cat

Le Salon Doré i L’Espace Glacier: Els dos nous espais de Lels Grands Buffets Le Salon Doré, dedicat a Jean de La Fontaine, és una nova zona acabada d’inaugurar aquest juliol de 2021, amb capacitat per a 74 comensals, amb una cuidada decoració composta de més de 18.000 fulles d’or. En les parets es trobaran pintures inspirades en les obres de Jean-Baptiste Oudry, famós il·lustrador del segle XVIII de les rondalles de la Fontaine. Disposa de cinc canelobres de bronze, cristall i or, Le Salon Doré és digne d’un palau. És fruit del treball dels companys dels Ateliers de França, familiaritzats amb les tècniques de renovació del patrimoni francès, inclosos els castells de Versalles i Chambord, així com l’hotel de l’Armada.

L’Espace Glacier, és on dos professionals ofereixen especialitats casolanes de gelat i reproduiran, seguint la tradició, els grans clàssics de la copa de gelat: Pêche Melba, Poire Belle Hélène, Coupe Mont Blanc, Coupe Colonel, Profiteroles, Irish Coffee... acompanyat per un Chantilly casolà!

Premis Guinness World Records 2021 el més gran assortiment de formatges en un restaurant Les Grands Bufets assoleix el reconeixement del Guinness World Rècords 2021, per la major col·lecció de for-

matges del món en un restaurant. El seu disseny ha suposat quatre anys de treball, fins a aconseguir les 111 varietats de formatges.

Un escenari de 30 metres lineals proveït i presentat diàriament per un equip de 4 persones especialment dedicades, que proposen diverses seleccions temàtiques, perquè cada comensal descobreixi o torni a descobrir els grans clàssics o els formatges insòlits nacionals o internacionals.

• Adults - 42.90 € • Els nens d’entre 6 i 10 anys - 21,40 € • Menors de 5 anys - Gratuït

L’Alt Empordà i Narbonne units per tren d’alta velocitat. www.lesgrandsbuffets.com www.renfe-sncf.com

L’Espace Glacier:

agenda OCTUBRE alt empordà EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS , ACTIVITATS.

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS , ACTIVITATS FIGUERES - Visites guiades Visita guiada «Sant Pere ens obre les portes»- visita a l’església de Sant Pere (inclou el campanar). Dissabte 9 i 23 a les 11 h. Reserva prèvia obligatòria a l’Oficina de Turisme de Figueres. Tel. 972 503 155, 607 678 306 o turisme@figueres.org «Ruta Dalí». Rutes guiades. Dissabte 2, 16 i 30 a les 11 h. Reserva prèvia obligatòria a l’Oficina de Turisme de Figueres. Tel. 972 503 155, 607 678 306 o turisme@figueres.org Ruta Dalí teatralitzada “En Vadoret i el seu osset” (dirigida al públic familiar). Dissabtes a les 16.30 h. Reserva prèvia obligatòria a l’Oficina de Turisme de Figueres Tel. 972 503 155, 607 678 306 o turime@figueres.org “Rutes enogastronòmiques“ a càrrec de la sommelier Laura Masramon, els dies 2, 10 i 23 a les 11 h. Reserva obligatòria al tel. 609 199 086 o sommelier@ lauramasramon.com

FIGUERES - Exposicions Sala exposicions l’Escorxador Fins al 14 de novembre, exposició «Empordoneses. Un estrany en el seu hàbitat». Organitza el Museu de l’Empordà.

Fins al 14 de novembre, activitat educativa «SOS Empordà», per descobrir la crisi del planeta Terra. Activitat gratuïta per a l’alumnat de 5è i 6è de primària, 1r i 2n d’ESO. Organitza el Museu de l’Empordà.

Biblioteca Fages de Climent Fins al 6 d’octubre, exposició: «A dins, a fora. Centenari Felícia Fuster, poeta i pintora».

Galeria d’Art El Claustre Fins al 9 d’octubre, exposició de pintures «Horitzons» d’Albert Giménez.

LA JONQUERA- MUME Exposició Del 2 d’octubre al 27 de març exposició «Carmen Castillo, una experiència de l’exili xilè».

Fins al 15 de gener, exposició: «Francesc Galí», a l’espai Art i Memòria.

LLANÇÀ- Casa de cultura Fins al 2 d’octubre exposició:

«Atmosferes marines» de Núria Lacambra. Organitza la Casa de cultura.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES De l’1 al 12 d’octubre «EmpuriaTapes». Informació a www. castello.cat De l’1 al 12 d’octubre «Ruta de l’ART», a diferents espais del nucli històric. Informació a www. rutadelart.com ALBANYÀ Observatori astronòmic, bateig astronòmic els dies 1, 2, 8, 11, 15, 16, 22, 23 29 i 30 a les 20.30 h. Informació i reserves a l’Observatori Astronòmic d’Albanyà. Tel. 972 54 20 20.

ROSES Espai cultural La Ciutadella Obert de dimarts a diumenge, de 10 a 20 h.

Visites guiades Passejades d’història A les 11 h, dissabte i diumenge (en català). A les 12 h, dissabte i diumenge (en castellà).

La motxilla d’en Milfulles Per descobrir com vivien els nens grecs i romans, els monjos i

els soldats. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella.

Safari al museu Joc de pistes per trobar els animals amagats al museu. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Més informació i reserves Tel. 972 151 466 patrimoni@roses.cat Castell de la Trinitat Horari d’obertura d’11 a 17 h i els diumenges, d’11 a 15 h.

El mirador fortificat Visites guiades a les 11, 12, 13, 14, 15 i 16 h. Els diumenges, d’11 a 14 h.

El joc del castell Joc de pistes per descobrir els enigmes del castell. Activitat lliure en horari d’obertura. Més informació i reserves tel. 972 151 466 patrimoni@roses.cat DISSABTE 2 FIGUERES- Vilatenim A les 18 h, dia del soci amb la Cobla La Principal de la Bisbal.

A la carpa de Vilatenim. Organitza el Foment de la Sardana de Figueres.

BÀSCARA 5a Fira del Teatre & Mostra de formatges artesans De 10 a 12.30 h, espectacle de carrer Els Guies Uffisials, a càrrec de Mireia Peña i Marc Ciurana.

A la plaça Major. Gratuït.

D’11.30 a 13 h, taller de mató per a públic familiar, a càrrec deJudith Carreira. Entrada 5 €.

Aforament limitat. Inscripcions al tel. 972 560 007 o ajuntament@bascara.cat A la plaça de l’Olivera.

A les 17 h, teatre El Tartuf, a càrrec d’El Safareig Teatre de Salt.

Entrada 5 €. Sala municipal de Bàscara.

A les 18.30 h, Rock Sound Trio, concert de rock a la plaça Major.

Gratuït.

A les 21.30 h, teatre Terapèutic, a càrrec d’El Teatre Centre d’Arbúcies. Entrada 5 €. Sala municipal de Bàscara.

LA JONQUERA - MUME A les 12 h, inauguració de l’exposició: «Carmen Castillo, una experiència de l’exili xilè». Inscripció prèvia a info@museuexili.cat ROSES A punta Falconera, a les 9 h, observació d’aus a punta Falconera. Durada dues hores. Aconsellable dur roba còmoda i prismàtics propis.

Inscripcions: Oficina de Turisme tel. 972 25 73 31 - turisme@roses.cat A la Biblioteca. A les 11.30 h, contes per a nadons: On és la mama? Per a infants de 18 mesos a 3 anys, a càrrec d’Olga Cercós. Cal inscripció prèvia. Aforament limitat. Inscripcions: Biblioteca de Roses tel. 972 15 09 28 -biblioteca@roses.cat DIUMENGE 3 BÀSCARA Mostra de formatges catalans De 10 a 14 h i de 16 a 18 h, a la plaça Major.

A les 11 h, Pescaplàstiks espectacle familiar de clown mediambiental. A la sala municipal. Entrada 5 €.

A les 11.30 h, maridatge de vins i formatges, a càrrec de Pep Nogué. Preu 10 €. Inscripcions prèvies al tel. 972 560 007 o ajuntament@bascara.cat A la Plaça de l’Olivera.

A les 13 h, concert de rock internacional Blue Duck. Gratuït. A la plaça Major.

A les 17 h, teatre La meva mare m’ha dit que vigilis o Com és que la teva mare va descobrir que no havia estat un accident, a càrrec de la Companyia Improfreek. Pro-

jecte dirigit per Txe Arana. A la sala municipal. Entrada 5 €.

Actes organitzats per l’Ajuntament de Bàscara.

LA JONQUERA – Societat Unió Jonquerenca A les 17 h, actuació musical a càrrec de Pa d’Àngel. Organitza el Casal de l’Avi. ROSES Al Teatre Municipal, a les 12 h, teatre infantil d’Optimist: Les croquetes oblidades, de la companyia Les Bianchis.

Preu: 5 €. Entrades a: rosescultura.cat DILLUNS 4 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 18 h, club de lectura experimental. Trobada-tertúlia amb l’autor Jaume C. Pons Alorda.

DIMARTS 5 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 19 h, club de lectura narrativa. Comentari del llibre Cap de nosaltres tornarà, de Charlotte Delbo.

DIMECRES 6 FIGUERES- Auditori Caputxins A les 18 h, club de lectura d’òpera. Conferència sobre Il Barbiere di Siviglia, a càrrec d’Albert Fer-

rer Flamarich (Fundació Òpera Catalunya).

DIJOUS 7 FIGUERES- Auditori Caputxins A les 19 h presentació del llibre Eroica, de Cristina Masanés, a càrrec d’Elisabet Riera.

Biblioteca Fages de Climent A les 19 h, conferència «Joan Triadú: defensar la llengua, construir país». Xerrada Any Triadú, a càrrec de Carles Duarte. Organitza Òmnium Alt Empordà.

FORTIÀ A les 19 h, presentació del llibre d’Abantes a Xurrencai. El parlar de l’Empordà, de Robert Sabater i Costa. Al Centre Agrícola Social.

DIVENDRES 8 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 16 h, Club de lectura fàcil.

Comentari de Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, adaptació de Gema Redortra i Vilà.

Jornades Europees del Patrimoni 2021 FIGUERES A les 17 h, visita guiada gratuïta «La Guerra Civil a Figueres».

Reserva prèvia obligatòria a l’Oficina de Turisme de Figueres.

Tel. 972 503 155, 607 678 306 o turisme@figueres.org

mira’m.cat

agenda OCTUBRE alt empordà FORTIÀ A les 19 h, visita guiada «L’empremta de Sant Pere de Rodes a Fortià». Sortida des de la plaça de l’Església.

DISSABTE 9 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent A les 10 h, Club de lectura infantil 5è. L’any del gat, de Jaume Copons.

A les 12 h, Club de lectura infantil 6è El noi del vestit, de David Walliams.

Jornades Europees del Patrimoni 2021 FIGUERES A les 11 h i a les 16.30 h visita guiada gratuïta «Sant Pere ens obre les portes»- visita a l’església de Sant Pere (inclou el campanar). Reserva prèvia obligatòria a l’Oficina de Turisme de Figueres.

A les 11 h, visita guiada gratuïta «La Guerra Civil a Figueres». Reserva prèvia obligatòria a l’Oficina de Turisme de Figueres.

PERALADA Jornada de portes obertes al Museu Vila de Peralada. De 10 a 14 h i de 15 a 18 h. Activitat gratuïta. No cal inscripció.

Espais Medievals de l’Empordà A les 11 h, ruta guiada: «Peralada, un viatge al passat». Preu 5 €. Organitzen l’Ajuntament de Peralada i Terramar, natura i cultura. Inscripcions al tel. 972 538 840 o a promocio@peralada.cat VILANANT Trulls amb música De les 17 a 20 h, visita guiada al trull d’en Fuster. Amb actuació de l’Orquestra Versàtile.

DIUMENGE 10 Jornades Europees del Patrimoni 2021 CAPMANY Cellers amb música. A les 11 h, visita guiada a la Cooperativa El Parral.

A les 12 h, concert de la Jove Orquestra Figueres.

FIGUERES De les 10.30 a les 17 h portes obertes al castell de Sant Ferran. No cal reserva prèvia.

AGULLANA

A les 17 h, ball i berenar amb el grup Blue Moon. Entrada 5 €. A la sala polivalent.

L’ARMENTERA Tot el dia Fira de la Poma. Organitza l’Ajuntament de l’Armentera.

LA JONQUERA- MUME A les 10 h, breu visita al museu i desplaçament fins a la Vajol per fer la ruta de l’exili: «Fugir a peu: pujada al Coll de Lli». Informació i inscripcions al MUME. DIMECRES 13 FIGUERES- Biblioteca A les 19 h, Club de lectura: Llegir el teatre. Les tres germanes, d’Anton Txèkhov, amb la participació de La Funcional Teatre.

DIJOUS 14 FIGUERES- Biblioteca A les 18 i a les 19 h, Tot canta o brunz en el món. Recital de poesia de Víctor Català amb música de Narcisa Freixas. A càrrec d’Anna Casas i Carme Ubach.

DIVENDRES 15 FIGUERES- Biblioteca A les 16.30 i a les 18 h, Contes per a nadons (- 3 anys). Contes i tresors per a nadons, a càrrec d’Alma i la mar de contes.

DISSABTE 16 FIGUERES- Biblioteca A les 10 h, Club de lectura infantil de 3r i 4t, Gos pudent, de Colas Gutman.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES Cicle de teatre Empori A les 20.30 h, teatre Fuita, a la sala municipal. Preu 5 €. Informació i entrades a www.castello.cat LA JONQUERA- MUME A les 12 h, projecció del documental «Veïnatges forçats» i taula rodona a càrrec de Magda Oranich, Dolors Calvet, Júlia Martí i Júlia Montilla. Activitat gratuïta.

DIUMENGE 17 FORTIÀ A les 18 h, teatre Tics i tocs, de Laurent Baffie, adaptada per Josep Pagès, a càrrec de l’Elenc Santperenc. Al Centre Agrícola Social.

LA JONQUERA

Sala Societat Unió Jonquerenca A les 17 h, «CONCERTS desCONFINATS», amb l’actuació de Xanadú. Entrada 5 €. Organitza el Casal de l’Avi. DIMARTS 19 FIGUERES- Biblioteca A les 19 h, Club de lectura de poesia. Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils, de Felícia Fuster.

DIMECRES 20 FIGUERES- Biblioteca A les 18 h, xerrada «Què cal saber de l’insomni?», a càrrec de Judith Mallolas, farmacèutica. Organitza el COFGI en el marc delprograma d’educació sanitària pel bon ús dels medicaments.

DIJOUS 21 FIGUERES- Biblioteca A les 18 h, conferència «Els recursos literaris, eines per afrontar el tema de la mort amb els infants», a càrrec de l’Associació Dret a Morir Dignament.

DIVENDRES 22 FIGUERES- Biblioteca A les 16 h, Club de lectura fàcil, Mecanoscrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo, adaptació de Gemma Redortra i Vilà.

A les 19 h, presentació del poemari Tornar a néixer, de Montse Rubinat.

LA JONQUERA Porxos Centre Cultural de l’Albera Can Laporta A les 19 h, tast de vins «Carinyenes i garnatxes a la copa», a càrrec de la sommelier Vanesa Martín.

DISSABTE 23 FIGUERES Sala exposicions l’Escorxador A les 12 h, visita de l’exposició: «Empordoneses. Un estrany en el seu hàbitat», a càrrec dels seus comissaris, Pilar Farrés i EnricTubert. Organitza el Museu de l’Empordà.

LA JONQUERA Sala Societat Unió Jonquerenca A les 18 h, teatre familiar Polzet, de la Cia. Zum Zum Teatre.

DIUMENGE 24 AGULLANA A les 18 h, teatre El crèdit, acàrrec del grup de teatre del Centre Catòlic d’Olot. A la sala polivalent.

ALBANYÀ De les 10 a les 19 h, Fira delBolet.

DILLUNS 25 FIGUERES- Biblioteca A les 16,30 h, Club de lectura narrativa. Un món sense Oriol Gante, de M. Mercè Cuartiella, amb la participació de l’autora.

A les 19.30 h, Club de lectura narrativa. Manual per a dones de fer feines, de Lucia Berlin.

DIMARTS 26 FIGUERES- Biblioteca A les 18 h, Club de lectura juvenil. Magus, de Jesús Cortés.

DIMECRES 27 FIGUERES- Biblioteca A les 19 h, Club de lectura Llegir el teatre. La Víctor Català, d’Anna Maria Ricart.

DIJOUS 28 FIGUERES- Biblioteca De les 9.30 a les 13.30 h i de 16 a 19.30 h, Lectures de la tradició.

XI Fòrum del Patrimoni Literari a Figueres.

LA JONQUERA Centre Cultural de l’Albera Can Laporta A les 18 h, taller de rima i rap, amb Versembrant. El taller tindrà lloc durant 5 sessions (28 d’octubre, 4, 11,18 i 25 de novembre de 18 a20 hores).

DIVENDRES 29 FIGUERES – Biblioteca A les 16.30 i a les 18 h, contes per a nadons (- 3 anys). Fulles venen, fulles van, a càrrec de Musinfant.

LA JONQUERA Porxos Centre Cultural de l’Albera Can Laporta A les 18 h, projecció de la pel· lícula d’animació Josep.

DISSABTE 30 FIGUERES- Biblioteca A les 12 h, contes per a nadons (+ 3 anys). Faules de La Fontaine, a càrrec de Núria Cabrera.

mira’m 44

Aquest octubre,

torna la Fira del Bolet d’Albanyà

A

lbanyà acollirà, el proper cap de setmana del 23 i 24 d’octubre, la seva X Fira del Bolet. Com és habitual, el poble s’omplirà de bolets per tot arreu!

Una gran exposició de bolets de la zona (comestibles i no comestibles, explicats per professionals); parades artesanes de tot tipus; animació als carrers d’Albanyà; activitats a l’entorn dels bolets, com tastos de bolets o showcooking; i la presentació del llibre Anem a

caçar bolets!, conte de Pilar Garriga i Alfred Sala, amb il·lustracions de Roser Calafell. L’esdeveniment, com és habitual, atraurà centenars de persones, bo i havent pres totes les mesures necessàries per mantenir les normes de prevenció i seguretat durant tota la Fira.

Resum de la Fira del Formatge de Lladó

mira’m.cat

“TOTHOM SORTIA AMB LA BOSSA PLENA”

Quim Tremoleda, alcalde de Lladó Amb una notable afluència de públic i amb un dia radiant es va celebrar el passat 19 de setembre la Fira del Formatge de Lladó.

Durant tot el dia a la plaça de la vila els visitants van poder passejar, comprar i escoltar xerrades sobre el formatge a càrrec de l’ACREFA, -Associació Catalana de Ramaders i Elaboradors de Formatge Artesà-. També es va conèixer el nou projecte de la cervesa La Rufa de l’Alt Empordà, en el qual es va mostrar els diferents maridatges de les cinc cerveses artesanes amb els formatges de la Fira. Al llarg del dia van haver-hi actuacions musicals a càrrec de Fun Blues, la coral

de Lladó i el grup Könunpar, que va cloure la mostra.

Per commemorar el vint-i-cinquè aniversari de la Fira, els visitants també van poder gaudir de la presentació del llibre en el qual es recullen els vint-i-quatre cartells que han anunciat any rere any, la Fira del Formatge de Lladó .

El seu impulsor i coordinador Jan Millastre agraeix l’esforç de tots els que han fet viable l’edició d’enguany, tot i la situació actual. Agraeix la col·laboració dels voluntaris de la Fira, els formatgers artesans, i els col· laboradors que han fet possible que la fira fos un èxit i que enguany s’hagi pogut celebrar els seus vint-i-cinc anys.

mira’m 54

mira’m.cat

TORNA FIRAVO La 15a edició de la Fira del Vehicle d’Ocasió de Figueres se celebrarà els dies 1, 2 i 3 d’octubre al Recinte Firal de Figueres.

Comptarà amb diversos expositors, com garatge Sala concessionari oficial de Fiat, Jeep i Alfa Romeo o garatge Central, concessionari oficial Ford. Els visitants podran gaudir de 6.000 metres quadrats d’exposició al Recinte Firal.

FiraVO és una cita anual que cada any situa Figueres com a referent en el sector de l’automòbil. Els dies 1, 2 i 3 d’octubre, des de les deu del matí, fins a les vuit de la tarda es podran veure vehicles de primera qualitat, certificats i a preus molt competitius.

A l’edició d’aquest any, es continua fent el sorteig “Aparca 1 any gratis”, gentilesa de Fisersa. Es tracta d’una targeta que se sortejarà entre els compradors d’un vehicle durant els dies de la Fira per tal d’aparcar gratuïtament durant 1 any a qualsevol zona blava de la ciutat de Figueres.

L’Ajuntament de Figueres vetllarà perquè el FiraVO 2021 compleixi amb totes les mesures de seguretat sanitària establertes dins del perímetre de la Fira.

mira’m 48

On trobar el millor cotxe de segona mà Les fires de l’automòbil també tenen ofertes interessants, encara que convé anar-hi els primers dies perquè es venen ràpidament. més sabràs l’estat del vehicle, sinó que possiblement es rebaixi el preu. Un altre pas que dona molta gent és anar a un concessionari. L’avantatge principal, és que els vehicles han passat una revisió en profunditat. De fet, molts semblen nous i tenen garanties que van dels 6 als 24 mesos.

Les fires de l’automòbil també tenen ofertes interessants, encara que convé anar-hi els primers dies, ja que es venen ràpidament. I finalment, Internet és una de les formes de cerca més potents i que et permet accedir a ofertes de tota mena i de diferents ciutats.

Abans de comprar un cotxe, no obstant, tingues clar perquè el necessites.

Si és per a treballar, o si és per anar amb la família. També és rellevant per on el faràs servir.

E

l factor més important en buscar un cotxe de segona mà, sempre que sigui possible, és conèixer els hàbits de l’anterior conductor. No és el mateix comprar-li el cotxe a una persona que cuida el seu vehicle, que a aquells que

el desatenen, però no sols per la neteja o manteniment. La velocitat mitjana de conducció, la manera de conduir, més o menys agressiva o l’ús que se li ha donat és quelcom a tenir en compte. Contactar amb amics i familiars per tant, és de les millors opcions. No no-

“L’avantatge principal, és que els vehicles han passat una revisió en profunditat” Fixa’t un pressupost, no el depassis sota cap concepte i comprova l’estat general del vehicle.

mira’m.cat

mira’m 50

EL NOU IMPOST DEL CO2 PER A VEHICLES Per Eva Remolina

L’impost que ja havia estat aprovat fa uns quatre anys, intenta conscienciar de l’emissió dels gasos nocius i pretén lluitar contra el canvi climàtic i l’efecte hivernacle. .

Serà durant el mes d’octubre, quan rebrem una carta de pagament amb l’import corresponent i que, per la majoria de conductors, serà d’uns 20 euros aproximadament.

E

l 15 de setembre de 2021 és la data en què ha començat a aplicar-se a Catalunya el nou impost de CO2, un impost que afectarà més de dos milions de vehicles entre automòbils, motos i furgonetes. L’import d’aquest impost dependrà de la quantitat de partícules

Quedaran exempts de pagament aquells que els hi resulti a pagar un import no superior a 6 euros, i també els vehicles 100% elèctrics, les ambulàncies, els vehicles destinats a pompes fúnebres, vehicles oficials, escúters i tricicles, camions de més de 3,5 tones així com els adaptats per a minusvàlids. contaminants que s’emetin i que per a enguany serà de 120 g/quilòmetre per a motos i cotxes, i de 160 g/quilòmetre per a furgonetes. S’espera així mateix, que el pròxim 2022 baixi a 95 g/quilòmetre i 120 g/quilòmetre respectivament, i per això s’augmentarà la recaptació.

Per a calcular l’import que ens tocarà pagar, es pot consultar el web de l’Agència Tributària on s’ha habilitat un apartat que facilita aquesta informació tan sols introduint el NIF del titular i el número de matrícula del vehicle en concret.

mira’m 58

mira’m.cat

REUBACAT

“Una bicicleta elèctrica

AVANTATGES DE LA BICICLETA ELÈCTRICA.

NO ÉS UNA MOTO”

no suposi cap esforç. Es pot aconseguir no baixar dels 20 km/h, quan l’aire està en contra i anar còmodament a costa de l’autonomia de la bateria.

Porta sempre la velocitat adaptada a les condicions del moment (vent, pluja...) Una bicicleta elèctrica NO ÉS UNA MOTO. Has de tenir molt en compte que els altres usuaris de la via, no pensaran que puguis anar més de pressa del que va una bicicleta normal.

Si pedales amb bicicleta per la calçada, pots tenir la sensació de poca seguretat, en anar molt a poc a poc, en un entorn en comparació amb els vehicles de motor molt mes ràpid. Amb la bicicleta elèctrica aquesta sensació es redueix molt. En un carrer que s’obliga a circular a 30km/h, els cotxes et molesten a tu per lents i no a l’inrevés. En un segon ja vas a 25 km/h. No els avancis i respecta’ls.

El primer que se’ns pot passar pel cap si utilitzem una bicicleta, és que arribarem cansats al nostre destí. Això amb la bicicleta elèctrica no és un problema, ja que l’esforç físic que es realitza és relatiu, i es regula fàcilment.

En una bicicleta elèctrica, la intensitat de l’esforç el decideixes tu, el motor ens empenyerà fins als 25 km/h. Depenent de la força que realitzis en pedalar, combinaràs l’esforç muscular amb l’assistència del motor elèctric i en conseqüència podràs cansar-te molt, poc o gens.

Els newtons de potència que té el motor d’una bicicleta elèctrica, farà que les pujades o pendents ens semblin terreny pla i que el vent

En el cas que hagis de travessar zones de vorera, on hi ha els vianants, la nostra recomanació és que posis peu a terra, que circulis a peu i guiant la bicicleta durant aquest tram. Si per contra, circules per un tram de carretera, no oblidis que anant amb bicicleta ets un vehicle més, estàs subjecte a les normatives de trànsit, per la qual cosa compleix amb les normes i tingues molt de compte amb tot el que no depèn directament de tu. En cas de tenir un accident, no tens més xassís que tu mateix.

El 50% del valor d’una bicicleta elèctrica és la bateria, les bateries econòmiques tenen una autonomia baixa i una vida útil molt curta.

mira’m 60

mira’m.cat

UNA RUTA ON ES FONEN L’ART,

LA CULTURA SALVI GÜELL i BOHIGAS Alcalde de Castelló d’Empúries

I LA HISTÒRIA

Ja tornem a tenir al nostre davant la Ruta de l’Art d’enguany, la 14a edició. És un esdeveniment cultural i lúdic que any rere any converteix la nostra vila en un magnífic museu interior i a l’aire lliure al mateix temps, tot combinant diferents modalitats d’art que enriqueixen el nostre patrimoni arquitectònic.

Agraeixo de tot cor l’empenta i determinació de la comissària de la Ruta així com a les persones que cedeixen els seus espais privats, als artistes, a les entitats, les persones i el personal de l’Ajuntament que, en major o menor mesura, fan que es pugui realitzar una vegada més aquest esdeveniment, malgrat la situació en la qual ens trobem, on les dificultats són importants, però que no ens fan defallir de cap manera.

Castelló d’Empúries mostra les seves riqueses arquitectòniques al llarg de l’any en diferents esdeveniments, i un d’ells és en aquesta exposició artística que al llarg

dels anys s’ha anat consolidant i ja forma part de ple dret en un lloc de màxima consideració de la llarga llista d’esdeveniments culturals que realitzem.

Enguany ens acompanyen 107 artistes

catalans, mallorquins i de Galícia, i tots són molt benvinguts.

Espero que gaudiu, durant aquests dies, de Castelló d’Empúries, de l’art, dels nostres carrers i edificis i de tot allò que us vingui de gust quan sigueu aquí.

mira’m 56

OBRIM UNA FINESTRA A L’ART De nou emprenem el camí de la Ruta de l’Art. Enguany no tenim tants entrebancs com l’any passat i que van ser superats amb nota alta i gran quantitat de públic, tot i les incerteses inicials. Era l’edició número 13, ui!, diuen que dona mala sort, cap problema, ja ens va anunciar l’Enric Teixidó en el seu escrit de presentació, que el símbol d’un bon o mal auguri sempre depèn de nosaltres, i tant que sí, l’optimisme és el millor camí.

Vam superar tots els impediments,

es van suspendre moltes actuacions amb públic, el Rutast, la quasi nul·la distribució de quadríptics, els catàlegs no es varen oferir amb normalitat, les presentacions van ser sense públic, però es va superar amb coordinació i l’ajuda de tots.

Encarem aquesta edició amb optimisme i amb un aire de renovació.

Aquest any la finestra de la Ruta de l’Art s’obrirà de bat a bat, amb un aire nou, una de les premisses de la

El jardí del Palau Macelli, un espai amb moltes possibilitats

Ruta de l’Art és la renovació i enguany veureu que hi ha novetats.

Volem donar les gràcies a tots els col· laboradors que ens han ajudat, any rere any, i us podem garantir que no resulta fàcil organitzar un esdeveniment com aquest. Encara que des de fora sembla relativament fàcil, no us enganyeu, hi ha una gran tasca d’organització en tots els àmbits, a fi i efecte de gestionar la comoditat dels artistes i els visitants als diferents espais.

mira’m.cat

mira’m 58

Salut Empordà impulsarà projectes de suport a dos centres de salut del Senegal Es tracta dels consultoris de Marda i Leboudou Doue i la iniciativa sorgeix després dels bons resultats que ha obtingut el projecte de Thillé Boubacar.

Al juliol es va fer el viatge d’avaluació final per comprovar sobre el terreny les obres de millora del centre i supervisar la posada en marxa del Laboratori.

El 2022, Salut Empordà Cooperació (SEC), l’ONGD de la Fundació Salut Empordà, donarà continuïtat al projecte del centre de salut de Thillé Boubacar (Senegal) i actuarà en dos dispensaris més, els de Marda i Leboudou Doue.

Aquest mes de juliol, els presidents del SEC i de l’Associació pel Desenvolupament del Riu

Senegal de Figueres van fer un viatge d’avaluació final del projecte a Thillé Boubacar, que després de tres anys ja encara la recta final. Des del 2018 el SEC hi ha invertit 35.000 euros, procedents de Dipsalut, Ajuntament de Figueres, Col·legi de Metges de Girona i de persones a títol individual. Aquesta part final del projecte que es durà a terme durant el 2022 consistirà en oferir formació al personal del dispensari enviant-hi professionals especialistes en ecografia.

Durant el viatge d’aquest estiu, a més de

comprovar sobre el terreny les obres de millora que s’havien fet a Thillé Boubacar i de supervisar la posada en marxa del Laboratori clínic, es va aprofitar per fer una visita a altres centres de salut dels pobles del voltant, com són Marda i Leboudou Doue. Es tracta de zones rurals amb una població d’uns 4.000 habitants cadascun i nuclis molt disseminats.

Veient els bons resultats del projecte de Thillé i la bona sintonia que hi ha amb els professionals de la comunitat, es va acordar que l’any vinent es reforçarien aquests dos dispensaris amb enviament de material, rehabilitació de les instal·lacions i formació en esterilització. El local de Marda és un centre de salut i maternitat que requereix obres de millora i material de cures bàsic, a més d’una autoclau (aparell per a l’esterilització). I el de Leboudou Doue, a banda d’una rehabilitació de les instal·lacions, necessita sanejament, material de cures bàsic i una autoclau.

Per a la formació del personal, es farà servir el centre de Thillé com a seu central, de manera que els professionals s’hi desplaçaran per a rebre les classes durant una setmana i després es traslladaran al seu consultori per a posar en pràctica els coneixements.

Per a més informació: Berta Maspoch | 972 501 400 Ext. 5119 | 662.604.852 bmaspoch@salutemporda.cat comunicacio@salutemporda.cat

mira’m.cat

LA SOBREMOSSEGADA

Acostuma a passar més desapercebut, quan en canvi té una afectació molt àmplia.

Cristina Tallò Odontòloga i Ortodoncista Col. 2.012 s’escurcen les dents.

A més, aquest condicionament i limitació dels moviments mandibulars poden donar compressió en les articulacions temporomandibulars i sovint causar migranyes.

Com es tracta?

S’analitzen diferents factors: l’exposició de les incisives en somriure, la forma dels llavis, la posició de les dents en la radiografia lateral. Quan tenim el diagnòstic podem dur a terme el tractament d’ortodòncia més convenient i resoldre aquesta maloclusió.

Cristina Tallo, Sandra Sala, Guillem Cordón Algunes malposicions dentals són molt evidents per a tots nosaltres perquè estèticament tenen una afectació que les fa molt visibles. Entre aquestes, trobem les malposicions per manca d’espai, les dents del davant molt sobresortint, la barbeta molt endavant o molt enrere, els paladars estrets entre d’altres.

El solapament excessiu de les incisives o sobremossegada com ho anomenem nosaltres, acostuma a passar més desapercebut, quan en canvi té una afectació molt àmplia.

Com detectem si tenim un solapament excessiu?

Les incisives superiors han de tapar entre 1 i 2 mil·límetres les incisives inferiors.

Tot el que s’allunya d’aquest paràmetre ens allunya de la normalitat, tot i que

Abans

cal tenir en compte altres factors com la mida de les dents de cada persona i si s’han desgastat.

Un altre tret que caracteritza la sobremossegada és que les incisives estan inclinades cap a dins de la boca, en una posició propera a la verticalitat.

Per què és important tractar la sobremossegada?

Perquè la funció de masticació se’n veu afectada: els moviments de la mandíbula, quan hi ha sobremossegada, els guien les incisives, que no tenen la morfologia adequada. Aquesta funció l’han de fer les canines i els premolars, que tenen l’estructura i forma adequades per fer-ho.

Degut a aquesta funció inadequada, les vores de les incisives es desgasten i

Després

mira’m 60

ARRIBEN LES INFILTRACIONS SENSE AGULLES

Laura Margall Buxeda Nutricionista Col·legiada 000198 Màster en Estètica i Salut C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157

procediments mèdics i és adequat per tot tipus de pell.

JET PEEL funciona agafant aigua o solució salina accelerant-la utilitzant aire a pressió a velocitat supersònica, arribant als 200 metres per segon, causant una barophoresis; el que significa que a través dels microcanals de l’epidermis es permet la penetració de diferents principis actius: àcid hialurònic, vitamines, minerals, oligoelements, productes blanquejadors per taques, etc.

EL RESULTAT? Reomplir arrugues, hidratar els llavis, treballar i difuminar les taques, treballar l’acne actiu i/o inflamat, equilibrar la pell grassa, neteja profunda de la pell, hidratació i exfoliació.

Vols saber-ne més? Demana pel teu diagnòstic In Beauty i t’assessorarem sobre l’estat de la teva pell i el millor tractament per a tu.

Sí, has llegit bé el titular de l’article. Treballar amb àcid hialurònic, bótox, complexes antiaging, treballar l’acne, la couperosis, la rosàcia, tot és possible amb JET PEEL. JET PEEL és un dispositiu de tractament facial d’estètica avançada per la cura de la pell no invasiu que exfolia, hidrata i rejoveneix, obtenint uns resultats excel·lents. És adequat per tot tipus de pells, totes les estacions i per una àmplia gamma d’especialitats estètiques: des del drenatge limfàtic a través de l’exfoliació, a les infiltracions (teràpia subdèrmica) sense agulles.

Ens permet treballar les capes més profundes de la pell mitjançant la infiltració sense agulles de principis actius.

Ofereix un resultat ràpid i sense dolor, ja que treballa amb un sistema aeronàutic multifunció d’aire i aigua salina que té múltiples aplicacions: rejoveniment de la pell, tractament antiedat, neteja profunda, hidratació, potencia l’efectivitat d’altres

Telèfons . 972 506 808 / 655 394 157

info@integralbeautyconcept.com

www.integralbeautyconcept.com

mira’m.cat

ON ET PORTEN LES ADDICCIONS Les conseqüències de les drogues, fins a on ens porten?

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

lalties provocades pel consum de drogues com són: taquicàrdia, conjuntivitis, atròfia cerebral, tremolors i convulsions.

-Obsessió. L’addicte només pot pensar en la droga, en com aconseguir-la, el temps que necessita, etc. És a dir, es torna totalment dependent.

Q

uan parlem de drogues no imaginem que siguin tan perjudicials, però solament ens porten problemes, dolor, maldecaps, depressions...

Creen dependència tan física com a psicològica, i afecten a múltiples aspectes de la nostra vida: -Relacions personals. S’alteren les relacions amb la família, amics o parella.

Pèrdua de l’autoestima, de la confiança i discussions freqüents.

-Treball i estudis. Provoca una baixa

productivitat produïda per la fatiga que acompanya a les drogues.

-Economia. Quan l’addicció és molt greu, es destina la major part dels diners a les drogues, la qual cosa genera molts deutes.

-Salut psíquica. Les depressions freqüents, irritabilitat, egoisme, un llenguatge confús, alteracions visuals i auditives i la destrucció de neurones són les conseqüències psíquiques més importants.

-Salut física. Es presenten trastorns alimentaris, insomni, fatiga i altres ma-

-Negació. Una persona que pren drogues pensa que pot deixar-ho quan vulgui, que és qüestió de proposar-s’ho; lamentablement, no és així.

En resum, tot això ho pateix un addicte que ha començat a consumir drogues per no estar documentat, per la pressió de grup o influències negatives. Ara que estàs informat sobretot el que pot passar, pensa-t’ho millor.

En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.

mira’m 78

mira’m.cat

- 82