Revista Mira'M 254

mira’m 2

mira’m.cat

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

miram.cat

mira’m 4

EL SECRETARIAT MÉS VARIAT L’espai de Màrius Serra

L’ofici de secretari no té secrets. En la funció pública, es tracta de seure a taula amb un caçapapallones per enxampar totes les paraules emeses pels càrrecs institucionals que, altrament, s’enduria el vent. Sense el seu concurs, la casa gran seria una caixa de ressonàncies per on anirien rebotant els discursos d’alcaldes i regidors, i no funcionaria res. Dels secretaris d’ajuntament s’han arribat a dir dues coses completament oposades: que són els únics que treballen de debò, i que viuen la seva feina amb l’actitud d’estricta observança que gasten els jubilats davant de les obres públiques. De fet, l’únic secretari d’ajuntament a qui he conegut (i estimat) és l’enyorat i bonhomiós Ramon Giné, recopilador

de la ingent col·lecció de palíndroms en un grapat de llengües que va suscitar la creació del Club Palindròmic Internacional. En Ramon, fill de Sarral i aficionat als trucs de màgia, va exercir durant dècades de secretari de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp, on residia. Li agradava explicar un acudit amb regust de Joan Capri, situat en un cementiri, en què ironitzava sobre la feina. Un visitant va llegint “aquí descansa” a totes les làpides fins que arriba a la del secretari d’ajuntament, retolada amb un inequívoc “aquí continua descansant”. En aquests últims anys, l’era digital ha comportat molts avantatges en

la gestió municipal, però sovint la riquesa de la diversitat provoca situacions dignes del guirigall babèlic. Per exemple, quan escriptors, traductors o il·lustradors són requerits per impartir una conferència, assistir a un club de lectura o participar en activitats remunerades per un ajuntament. La documentació requerida al professional del meu sector varia segons cada municipi. Com més pagadors, més varietat de gestions, fins al punt de formar un catàleg antològic de certificats. Estem a un pas d’haver d’aportar el carnet de vacunació. Fins ara, l’única cosa que ningú no m’ha demanat encara és el certificat de penals, però no ho descarto. Un poeta, després d’haver fet un club de lectura, per poder facturar els trescents euros d’honoraris pot haver-se d’enfrontar amb poemes en prosa del tipus: “Seleccioneu ‘Carpeta Ciutadana’ o si sou empresa o entitat ‘Carpeta Empresa’ i identifiqueu-vos amb idCAT mòbil, Cl@ve PIN o certificat digital”. Una de les últimes imatges d’unitat parlamentària que ens brindaren els nostres polítics va ser la dels alcaldes alçant la vara al Parlament el 27 d’octubre de l’any 2017. Quatre anys després, els professionals de la cultura agrairíem veure tossudament alçats els llapis de memòria dels secretaris dels 947 municipis de Catalunya, el veritable planter del Deep State català.

mira’m 4

mira’m.cat

UNA MALA GESTIÓ DEL TERRITORI

mira’m.cat

La causa dels estralls i les cremadisses dels nostres boscos. L’abandonament d’activitats agrícoles, ramaderes i silvícoles, són una de les causes principals dels incendis forestals. L’envelliment de la pagesia i la despoblació del món rural contribueixen en una gran part, en la manca de mitjans i mà d’obra per dur a terme aquestes feines. Aquest abandonament de les zones rurals fa dels camps i els boscos espais vulnerables. Any rere any veiem com els nostres boscos es malmeten. Oliverars, alzinars, rouredes, pinedes i

altres classes d’arbres trigaran a oferir els paisatges d’abans. Cal apostar doncs, per una gestió més racional del territori i de les zones forestals per prevenir i controlar millor els focs. Calen noves polítiques d’equilibri territorial en contra d’aquest despoblament. I ja no hi excusa que valgui per no activar-les d’una vegada. Necessitem una pagesia més jove, més eficaç, que es guanyi la vida en la seva feina. Tots hem de menjar cada dia, des dels més

rics als més limitats i amb un món rural empobrit, la nostra societat se les veurà i se les desitjarà per poder comprar aliments de proximitat, de temporada, de quilòmetre zero. En les pàgines següents, tres persones molt vinculades en tot el que hem exposat, ens argumenten amb la seva experiència i el seu coneixement, les solucions als problemes dels incendis, de la desertització dels espais rurals i de les dificultats que es produiran si no s’hi posa remei.

El Festival In-Somni celebrarà la seva 18a edició els dies 17 i 18 de setembre La XVIII edició del Festival InSomni tindrà lloc, el divendres 17 i dissabte 18 de setembre, al parc de la Coope de Sarrià de Ter. El festival proposa durant dos dies un total d’onze concerts de música en directe respectant totes les mesures de seguretat. L’entrada del festival es pot adquirir a través de la pàgina web i els preus oscil·len entre els 20 i 30 €. D’altra banda, l’horari provisional és de les sis de la tarda a les dues de la matinada.

Last Transmission; l’actuació del grup Luw, el projecte musical de Lluís Costa actuarà amb la seva banda al complet; i el grup basc Grises, els quals presenten el seu nou treball Talismán, el seu treball més curt, però més contundent.

Un cartell de luxe: Durant el primer dia es podrà gaudir d’un total de sis actuacions – tres encara per confirmar-, on podrem escoltar: el tribut al postpunk dels mítics Joy Divison, el qual oferirà la banda

El segon i últim dia compte amb cinc espectacles de categoria. Estrenaran la segona vesprada el grup Vinnie Kairos/Mad Phi & L’home estàtic; Flashy Ice Cream, el grup del Vallès de referència dins la nova escena

“La XVIII edició del Festival In-Somni proposa durant dos dies un total d’onze concerts de música”

El grup vallesenc, Flashy Ice Cream, tocarà el proper 18 de setembre a Sarrià de Ter. Font_in-somni.info urbana catalana, format per Sneaky Flex, Giancana, Daax i C. Turu; també actuarà Swit Eme, la nova revelació del panorama hip hop actual. A més, podrem escoltar el rap d’Anier. I, tancarà el festival Doble & Hug Sound, el duet gironí que ha publicat el seu primer àlbum, que actuaran juntament amb Basement Band. Canvis i compliment de les mesures sanitàries: Tal com es defineix l’In-Somni, festival internacional de música independent, “és molt més

que un grapat de concerts: és ànima, és risc i són novetats en tots els sentits. I volem que el gaudiu al màxim”. Tot i el canvi al mes de setembre, les entrades adquirides anteriorment són vàlides per aquestes noves dates, i es retornarà els diners a qui ho demani. L’organització destaca que l’esdeveniment comptarà amb totes les mesures per garantir la seguretat dels assistents. Entre aquestes mesures, està l’obligatorietat de portar mascareta, el control de temperatura i la limitació d’aforament.

mira’m.cat

RISC, PERILL, VULNERABILITAT... La problemàtica que avui dia envolta la gestió dels nostres boscos és un factor important i a tenir en compte per poder reparar les pèrdues que generen els incendis forestals. Un problema que amenaça en intensificar-se a causa dels efectes del canvi climàtic, però també i de conseqüències considerables la desertització del mon rural. Cal corregir l’abandonament camperol d’aquests últims anys i revertir-lo establint una població que habiti en el medi rural, aprofiti els recursos agrícoles i ramaders i tingui cura dels boscos. Cal reformar la política forestal i agrària, cal engegar uns tractaments silvícoles adequats i disminuir la càrrega vegetal inestable.

Malgrat que cada estiu hi ha incendis als boscos del nostre territori, per què la societat en general no ha après res de com restringir-los? Hem d’entendre que els incendis són un símptoma del mal estat de salut i de gestió del nostre territori. De símptomes n’hi ha de diferents classes: pèrdua de diversitat, de serveis ecosistèmics, i de resiliència al canvi climàtic. El nostre territori necessita ser gestionat, i són els pagesos i ramaders els que ho tenen que fer, que tinguin projectes arrelats al territori amb explotacions diverses i que per tant, es generi una activitat econòmica que permeti gestionar-lo i fer front a aquests grans incendis

“Si a l’actualitat hi ha 46.000 pagesos, aquesta xifra s’hauria de multiplicar per 7” Per parlar d’aquest assumpte ens hem posat en contacte amb Marc Talavera, una persona molt versada en aquests afers, doctorat en biologia per la Universitat de Barcelona i president del Col·lectiu Eixarcolant, entitat que té com objectius fomentar un model de producció, distribució i consum d’aliments, i d’un desenvolupament socioeconòmic més sostenible, ètic i just.

forestals com per exemple: tenir un bosc amb menys carga de combustible, gràcies al pastor d’un remat de cabres o d’ovelles, o tancar la continuïtat forestal amb una feixa de vinya, d’ametllers o d’oliveres, o amb una plantació de verdures. Per tant, al cap i a la fi, estem parlant de quin model d’alimentació i de producció d’aliments tenim i només si canviem aquest model,

Marc Talavera canviarem l’estat dels nostres paisatges i podrem fer front de manera més eficient als incendis forestals. Per què no funciona la gestió del territori? Què cal fer per resoldre-ho? Com deia abans, no només és important la gestió del territori, sinó que també ho és el criteri perquè pugui ser gestionat. L’Administració té molta feina a fer en aquest punt. Ha de canviar polítiques i ha d’ajudar en la gestió del territori, la major part del qual és privat, i per tant, s’ha d’optimitzar l’activitat econòmica de les persones que viuen d’aquest territori, que en definitiva són pagesos i ramaders. Per tant, el que s’ha d’aconseguir és augmentar el nombre de pagesos. Si a l’actualitat hi ha 46.000 pagesos, aquesta xifra s’hauria de multiplicar per 7. I per fer-ho, tant com a societat, hem de pensar què ens posem cada dia al davant del nostre plat, i per part de l’Administració a desenvolupar normatives per incrementar el nombre de pagesos. I en definitiva a contribuir a tenir uns productes locals, de qualitat i, veritablement sostenible. Hem d’entendre el territori com un bé comú, però que necessita d’una gestió privada cada cop més eficient i més sostenible per continuar gaudint d’aquest bé.

(Segueix)

mira’m 10 Com es pot ajudar a la pagesia? Es pot fer de moltes maneres. Però sobretot l’hem de comprendre. Són els jardiners dels nostres paisatges. Des de l’Administració se l’ha d’estimular per què cada vegada el pagès necessiti menys superfície de terreny per poder viure, perquè la seva explotació resulti viable. I nosaltres, com a consumidors i consumidores, hem de tenir present que tot el que mengem ve de la terra. I que hi ha molts models productius: no és el mateix un tomàquet que ve d’un hivernacle a milers de quilòmetres que un tomàquet conreat a l’Empordà, o el vi fet a les feixes de l’Albera, que el vi que ve d’una gran explotació de centenars d’hectàrees del centre de la península ibèrica. De quina manera s’ha d’actuar per què puguin haver-hi més pagesos i més ramaders que treballin els conreus i les pastures? Un element que seria molt important fóra que tothom pogués conèixer la procedència de cada producte, mitjançant un codi QR o un identificador del producte. Saber si allò que estem consumint, que diuen que és tan ecològic i sostenible i que reverteix veritablement en el territori que ens envolta o està contribuint a tot el contrari. De quin pagès o ramader n’és l’origen. Si és dels seus voltants o de l’altra punta del món. També i molt fonamental saber quin preu s’ha pagat a aquest pagès o ramader. Si és o no just. Si ho és voldrà dir que en poca extensió de terreny podrà viure, i per tant, tindrà més temps per gestionar tot el territori de la seva explotació, i també que en un mateix poble on hi viu un pagès n’hi podran haver-hi deu. Per contra, si el preu que ha cobrat és irrisori, voldrà dir que aquell pagès o pagesa haurà de conrear molta superfície per poder viure, i per tant, serà una agricultura més intensiva i amb menys pagesos dins d’aquella localitat. A qui pertany donar un cop de timó per fer un canvi de polítiques públiques per a millorar el món rural? A les administracions. Ja sigui la catalana, l’estatal o l’europea que està configurant la nova política agrària comuna. Així doncs, són les administracions a qui pertoca entendre que només si canviem el model de producció, distribució i consum d’aliments, podrem canviar el model territorial i afrontar reptes com el canvi climàtic, el despoblament rural, la crisi econòmica i la pèrdua de la biodiversitat. Per tant, des de l’Administració han de posar tota la carn a la graella per tal de poder d’impulsar polítiques ben meditades que donin pas a canvis transversals de models. I alhora, des de la societat civil, coordinar amb les organitzacions i els consumidors i consumidores per empènyer i acompanyar a l’Administració a fi de treballar tots plegats a l’una, a compenetrar-se de forma coordinada perquè allò que tots tenim clar, pugui ser una realitat. Com podem evitar que hi hagi tanta continuïtat de combustible forestal als nostres boscos? Doncs que hi hagi algú que gestioni aquests boscos, la qual cosa vol dir que hi hagi un remat de xais, de cabres o de vaques de l’Albera, que pasturi pels boscos, o que hi hagi algú que reculli els fruits silvestres comestibles, com és el cas del cirerer de pastor, de l’aranyoner, del roser silvestre, de la gavarrera. Fruits amb un mercat potencial. Fins i tot podem parlar dels aglans, del suro, del bruc per fer escombres, de plantes aromàtiques, de bolets... un munt de recursos forestals que no utilitzem i que poden servir perquè algú pugui guanyar-se la vida fent-los servir i a la vegada reduir aquests combustibles forestals. Al mateix temps, estimular als propietaris forestals amb campanyes públiques perquè gestionin els boscos i es pugui implementar i persistir en el temps una activitat econòmica viable i duradora. Així doncs, consumir productes de quilòmetre zero, pot ajudar a fer sostenible la vida del pagès i el ramader? Sense cap mena de dubte. Posaré un exemple: si el 75% de l’alimentació de Catalunya fos de productes de proximitat, de temporada o de quilòmetre zero, tindríem un territori i uns pobles del nostre país totalment diferents. La gent que viu directament de l’agricultura i de la ramaderia es multiplicaria per set. Això significaria un nombre increïble, un canvi substancial. Tot i que cal tenir present que al darrere hi hauria també la gent que transforma la carn de xai,

mira’m.cat

només l’ambiental, però també hi ha la social i l’econòmica que generen una vida digne de la pagesia d’aquest territori. També podem canviar les polítiques alimentàries per ser conscients que darrere dels eslògans que ens pinten tan bonics i ten verds, hi ha un pagès o pagesa que no viuen en un món tan idíl·lic, i per tant, potser serem més conscients de quines conseqüències tenen els nostres actes com a consumidors i consumidores, per la qual cosa, tota aquella gent que s’adona dels problemes de la pagesia, podrà aconseguir amb les seves accions a contribuir en tot allò que justament pensa.

els bolets, o els fruits de cirerer de pastor en tot de productes derivats. Seria una economia lligada al territori que podria esdevenir en el principal motor econòmic del país. Ja que també estem parlant d’agroindústria, de turisme, de restauració i de comerç. Per tant, la pregunta és: com aconseguirem que tot això sigui una realitat? Doncs menjant en el nostre dia a dia aquest tipus de productes. I què cal fer perquè la societat canviï les tendències dels hàbits alimentaris? S’ha de fer pedagogia. S’ha d’explicar que ecològic, saludable i sostenible són tres termes que per molt que les campanyes de comunicació, les xarxes socials o grans empreses

ens intentin dir que són iguals, hem de saber transmetre que no ho són. Ecològic vol dir que aquell producte s’ha obtingut amb un determinat reglament que limita l’ús de productes químics; saludable expressa que genera o ajuda a mantenir el bon estat i el funcionament de l’organisme; sostenible vol dir que per obtenir aquell quilo de cigrons, de patates o de verdura, no s’han obtingut més recursos dels que es poden regenerar de manera espontània, i que per tant, cultivant i consumint aquell quilo de cigrons, patates o verdura, no estem posant en perill que d’aquí un any, deu anys o dos-cents anys no puguem seguir gaudint d’aquests productes. A banda d’això, cal tenir en compte que aquesta sostenibilitat és

De cara al consumidor, cal ampliar el conreu d’espècies comestibles? Afavoriria al pagès una diversificació i una singularitat d’articles? Evidentment que sí. Actualment viuen un model agroalimentari globalitzat, en el qual i en el darrer segle s’han perdut el 75% de les varietats agrícoles tradicionals que es cultiven arreu del món. A Catalunya, el 91% de la superfície cultivada està ocupada per només 20 espècies vegetals i tanmateix, sabem que hi ha més de 300 espècies silvestres comestibles amb un nivell interessant alimentari que es podrien arribar a cultivar. I a més a més també sabem que hi ha més de 3.000 varietats agrícoles tradicionals que corresponen a centenars d’espècies diverses que es podrien cultivar i que actualment no es cultiven. Per tant, hem de diversificar allò que el pagès o pagesa no pot cultivar, com a eina imprescindible per tenir més opcions, un ventall més ampli de cartes alhora de dir: jo en aquesta finca hi planto aquest producte perquè sé que el podré vendre a un preu just, i per tant,

(Segueix)

11 de setembre

diada nacional de catalunya

mira’m 12 com a societat, també té un cost en temes de salut, té un cost a nivell ambiental, té un cost públic en feines de depuració de les aigües fecals. Per tant, el cost del menjar, no només depèn dels costos directes. El que sí s’ha d’evitar i reivindicar, és els llocs on pel simple fet de dir-se “eco”, l’hi afegeixen l’impost ecològic. Això no, això no és tolerable.

Flor tancada de calèndula ser una mica més independent del preu que dicta el mercat global, i no dependre només del preu que fixa una persona que porta vestit i corbata de l’altra punta del món, sinó que estigui condicionat del valor que ha costat produir aquell quilo de tomàquets, enciams, verdures o ortigues. Per què el menjar ecològic és més car que el normal? Hi ha botigues on trobem molta diferència de preu... Sempre hem de reivindicar el concepte de preu just. El menjar no és car ni barat, sempre que tingui el seu preu just. Qualsevol producte alimentari s’ha de pagar el que ha costat produir i amb la seva compra s’està

contribuint a la vida del pagès i del transportista que ho trasllada fins als mercats. D’aquesta manera, aplicant aquest concepte de preu just, hi haurà vegades que un producte ecològic i de proximitat serà més barat que els productes convencionals. Altres vegades sí que pot ser més car, com el pollastre o el porc ecològic, ja que el sistema productiu té uns costos més elevats. En definitiva, hem de ser conscients que independentment del preu que acabem pagant directament com a societat, moltes vegades comprar menjar barat acaba sortint molt car, ja que per exemple el sector porcí intensiu és el responsable de la contaminació dels aqüífers de bona part de Catalunya. I això,

Per acabar i sortint del tema central que ens hem ocupat fins ara, què són les plantes oblidades? El nom de les plantes oblidades és una traducció al català d’un acrònim que utilitza la FAO, que s’anomena “NUS” i que es refereix a les “Neglected and underutilized species”, (Espècies descuidades i infrautilitzades). Per tant, no són res més que aquelles espècies silvestres comestibles i varietats agrícoles tradicionals que actualment es troben en desús, però que són indispensables per poder diversificar l’alimentació, tant a nivell local com a nivell mundial, i poder garantir un desenvolupament veritablement sostenible i afrontar amb garanties el canvi climàtic, el despoblament rural, la crisi econòmica i la pèrdua de la biodiversitat, no només a Catalunya, sinó a qualsevol racó del món. Per tant, la nostra feina com a Col·lectiu Eixarcolant, entitat que presideixo, és la de posar sobre la taula aquestes espècies i varietats, per tal que puguin ser recuperades i tingudes en compte. Des de l’agricultor fins al restaurant, i arribant a la cuina de totes les cases com elements bàsics per generar un model realment agrícola i de consum, que contribueixi a un futur millor per al conjunt de la societat.

mira’m.cat

LA PAGESIA, UN SECTOR EN PERILL D’EXTINCIÓ Dins de les 42 comarques que té Catalunya, hi ha 947 municipis dels quals, més d’un 75% pertanyen a nuclis rurals. Pobles on la pagesia pateix molts problemes per tirar endavant. Manca de recursos, la gran diferència entre els preus d’origen que cobren pels productes que conreen i el preu que paga el consumidor, dificultats de comunicació viària, tant en les xarxes ferroviàries, com en la de carreteres. Al món rural hi ha un degoteig constant de la població i un envelliment que no fa preveure res de bo. La manca d’oportunitats i la precarietat laboral en l’agroindústria, són factors pels quals cada vegada hi hagi menys gent jove que visqui en nuclis rurals. Posats en contacte amb Unió de Pagesos de Catalunya, vam poder parlar amb Joan Caball, coordinador nacional d’Unió de

Pagesos, per analitzar les dificultats que suporta el món rural. Tenim la necessitat vital de fomentar el relleu generacional i el rejoveniment de la població pagesa. Com es pot aconseguir? El primer de tot, el que es necessita és que la gent s’hi guanyi la vida. No exclusivament, però moltes vegades el relleu és de pares a fills, tot i que també trobem en alguns sectors que persones que eren treballadors, acaben sent els pagesos d’aquella horta en els casos que el pagès a l’hora de jubilar-se no té relleu generacional. Amb tot i això, una de les principals dificultats que tenim és que numèricament hi ha més jubilacions que incorporacions. Quan la societat pateix crisis econòmiques i es tanquen fàbriques, segons

Joan Caball quins territoris la gent troba sortida en altres sectors. En la nostra comarca, persones que els pares o avis eren pagesos, s’arrelen a les vinyes amb noves idees per arribar més i millor al consumidor. Per tant, no solament fan de producció a pagès, sinó que fan una altra cosa que potser serà la que donarà sortida a aquest sector: intentar guanyar valor afegit, una de les possibles sortides per guanyar-se la vida.

(Segueix)

mira’m 16 de proximitat i de la producció ecològica. I també cal posar atenció en el tema de la diversificació rural com les masies destinades a l’agroturisme.

Mercat de Figueres Les noves experiències vinculades a la venda de proximitat, la producció ecològica i les activitats de diversificació són un bon auguri perquè el pagès es guanyi millor la vida? Depèn d’on s’està situat, dels productes que es conreen, de quines oportunitats es tenen... Catalunya no és un territori de grans produccions individualitzades, tot i que som el principal productor de fruita de pinyol, i grans productors de vins i caves, no

vol dir que els pagesos tinguin grans extensions. Som un país molt arrugat, amb molt poques planes i sempre s’ha intentat amb l’extensió de terreny que es té, treure el màxim benefici possible. I per tant, som un país més ramader que agrícola, on el sector del porc té un lloc summament destacat. També cal posar en relleu les pastures de muntanya d’ovelles, cabres i vaques i, les explotacions ramaderes de llet. És cert que s’està en el camí del producte

Quin futur els espera, als nostres pagesos? En quedaran d’aquí a uns anys? La transició a Catalunya és molt diferent de la resta de l’Estat. Des de la nostra organització defensem un país amb una pagesia que no només es dediqui a la producció de matèries agràries alimentàries amb pocs pagesos, sinó que té que ser amb una gran quantitat d’horticultors. A totes les zones de mitja i alta muntanya si no hi ha ramaderia activa, s’hi cala foc amb molta facilitat. Per tant, hem de prendre còpia del que s’ha fet a l’altre costat dels Pirineus. A Banyuls i altres llocs que tenen producció de raïm, han apostat per incentivar el conreu fins dalt de la carena, per tal d’evitar o disminuir la violència dels focs forestals. L’activitat agrària i ramadera és molt important, no només per la seva activitat de producció d’aliments, sinó que també pel que està fent a l’entorn d’on es conrea. També i molt important, és que el pagès i la pagesa visquin a l’entorn d’on treballen. I perquè sigui així, les administracions han de treballar perquè la pagesia tingui més a prop el CAP, els hospitals, els col·legis i tot allò de primera necessitat. No hi té que haver ciutadans de primera i de segona.

(Segueix)

mira’m.cat

mira’m 18

Quins ajuts es poden oferir a tots aquells que vulguin viure de la terra per garantirlos l’accés, els ajuts a la incorporació, els drets de producció i la producció de proximitat? La política agrària europea és una de les úniques polítiques que és comuna. En el seu dia es va veure que s’havia de promocionar el sector primari perquè la societat necessita menjar. És va fer, però es va fomentar més unes coses que altres, i així els països nòrdics són més de monocultius i les cultures mediterrànies degut al clima i a la seva dieta reconeguda a nivell mundial, som més del conreu del blat, de la industria de la carn de vedella i la llet. Per tant, la nostra producció de dieta mediterrània hem d’intentar que no s’acabi perdent, i la millor manera d’estimular al sector és ajudar i estimular a aquella gent que té ganes de fer coses, de tirar endavant i vulgui continuar en el seu conreu. Incentivar amb diner públic, però a qui realment ho vol fer i als qui tenen la pagesia i la ramaderia com a una forma de viure.

produir allò que fan. I si mes rere mes tenen pèrdues, no podran reinvertir en res, i en el cas que puguin fer-ho, hauran de tancar el negoci, i ho dic en condicional perquè si s’està molt endeutat, aquesta decisió no es por prendre. Per tant, si el conjunt de la societat té un sou per la feina que fa, el pagès i el ramader també tenen que tenir un sou que els permeti viure. Hem de tenir en compte que el sector agroalimentari és el major puntal de l’economia i segons el que veiem i el que està passant, sembla que als nostres governants els hi faci vergonya. Si valoritzem els productes

La situació actual és insostenible per a les petites i mitjanes explotacions familiars. Segons uns càlculs, han tingut unes pèrdues de diners molt importants. Algunes d’aquestes explotacions s’han vist obligades a tancar. Com s’ha pogut arribar fins a aquest límit? Això mateix és un calc del tema de la llet que se n’ha parlat en aquestes darreres setmanes sobre el cost de producció d’aquest sector. Els pagesos tenen que cobrir els costos sobre el que els costa

de casa nostra i no ens avergonyim de què som un sector primari potent, sens dubte serem més atrevits i anirem més endavant. Però malauradament només ens recordem del sector agroalimentari quan hi ha un incendi, o una desgràcia.

quina solució tenen aquesta gent? El tema de la llet hauria de fer reflexionar a tothom. Les estadístiques manifesten que bevem 60 litres de llet per any i per habitant. Si el preu fos d’1 euro en comptes de 0,60 euros el litre, representaria un desembors de 25 euros més a l’any cada ciutadà. Només 2 euros al mes. Hem de dir i repetir que la indústria agroalimentària més potent de l’Estat espanyol, és la indústria lletera i els seus derivats. A més, hi ha un organisme dedicat a calcular els preus de cost del sector agrari, que assegura que produir

“Tenir confiança en què els productes que compres seran bons, no té preu”

Diuen que s’apuja la llet uns cèntims per litre. Però si tot i aquesta pujada encara segueixen perdent diners a causa de l’augment de preus de les matèries primeres per l’alimentació dels animals,

1 litre de llet per vendre’l per sota de 40 cèntims, el pagès no s’hi guanya la vida. Per tant, entenem que amb els productes de primera necessitat no s’hi hauria d’estar jugant com s’està fent fins ara. Què es pot fer per donar a conèixer a la societat que cal consumir productes de proximitat per mantenir el model de sostenibilitat d’aquest sector tan malmès? Si parlem de l’Alt Empordà, a Figueres es realitza un mercat de fruita i verdura

mira’m.cat

tres dies a la setmana, i a Roses cada diumenge, on una part dels venedors són hortolans que els compradors habituals els coneixen pel nom i el lloc d’on tenen les hortes. Actualment, veiem gent jove a les parades, la qual cosa vol dir que potser amb una inversió no massa gran i en espais més reduïts, una nova generació s’està incorporant al conreu de productes del camp. Aquesta proximitat entre comprador i venedor és molt favorable. Tenir confiança en què els productes que compres seran bons, no té preu. I el mateix passa amb el carnisser que coneixes de tota la vida. Si et recomana aquell xai, aquell porc o aquella vedella, la seguretat que et dona és un crèdit. Hem de valorar aquest sector de proximitat, l’hem de conservar i l’hem d’engrandir, ja que és l’única manera que aquella persona pugui viure amb menys superfície i menys volum. La pastura dels ramats controla la vegetació i redueix el risc d’incendi d’una manera sostenible. A part d’això, també seria un gran estalvi amb el menjar. Per què no ho fan la majoria de pagesos? Dur a terme aquestes tasques de pastura amb ramats d’animals herbívors domèstics com ovelles, vaques, cavalls o cabres, evitaria en part que els focs forestals s’estenguessin tan ràpidament. En aquest punt també hi ha contradiccions. Si quan veiem pels telenotícies que s’està cremant una muntanya, es fes una enquesta a la societat, una gran majoria diria que la superfície cremada s’ha de repoblar amb arbres. Experts en estudis ambientals com Martí Boada, diuen i asseguren que d’arbres en sobren a Catalunya. El que

falta és gent que hi treballi, falten pastures i conreus agraris de productes de prestigi reconeguts. Tenim denominacions d’origen de l’oli i del vi, i per tant, podríem fer una experiència pilot amb petites produccions sense desvirtuar aquests mercats ja consolidats. Però sí que faríem un bé per no repetir els desastres del foc. Cada foc és una calamitat, i cada vegada uns pocs demanem que el que cal fer és això, però la realitat és que no s’acaba fent. Per tant, hem de ser tossuts i continuar dient-ho. Potser algun cop algú s’ho replantejarà. Compra de proximitat. Un estímul per al pagès? Només cal trucar i un cop fet l’encàrrec, la fruita, la verdura, la

carn, l’oli, la mel, la llet, els formatges, els ous o els embotits arriben a domicili en cistelles o caixes. Resulta un èxit i un ajut per a ells? A la nostra comarca hi ha companys que ho estan fent i els hi està anant prou bé. Des de la Unió de Pagesos estem intentant potenciar-ho amb una experiència que ens ha demanat l’Ajuntament de Barcelona, perquè els productes d’aquí acabin arribant com a mínim a les botigues de barri de la capital de Catalunya. Estem veient que a una gran majoria de pagesos i pageses els hi falta l’eina de la logística. Per tant, els serà d’un gran ajut aquesta pràctica que hem desenvolupat darrerament.

mira’m 20

mira’m.cat

UN MÓN RURAL MOLT PERJUDICAT Els incendis forestals que patim avui dia estan molt relacionats amb la crisi climàtica, cada cop el territori és més vulnerable al canvi climàtic, però també i té molt a veure l’abandonament de la vida rural, el despoblament d’aquelles zones on, abans, la pagesia vivia del conreu dels camps, d’una agricultura que donava per viure i, d’unes pastures de qualitat, que d’una certa manera, el bestiar ajudava a la neteja dels boscos. La desertització de la pagesia dona pas a una mala gestió del territori. Cal activar-ho, calen més ramaders i més pagesos que visquin del territori i el vigilin i el cuidin. Parlem amb Anna Sanitjas, directora general d’Ecosistemes Forestals i Gestió del Medi del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, per conèixer els problemes que afecten a aquest col·lectiu. Quines són les zones de Catalunya més castigades per l’abandonament rural? En general a Catalunya hi ha un desplaçament de la gent que marxa dels pobles petits

a les capitals de comarca i cap a les ciutats, i en aquest sentit, les zones que pateixen més aquesta situació són les comarques del Pirineu, Prepirineu i la plana de Lleida, i les comarques de les Terres de l’Ebre. Majoritàriament aquest fet es deu a la baixa diversificació de l’economia d’aquestes comarques, molt basada en el sector primari, que avui ofereix poques oportunitats de creació d’ocupació i, per tant, al relleu generacional. A aquest fet s’hi afegeix una oferta de serveis clarament deficitària, que hem de corregir per assegurar la igualtat d’oportunitats per a tothom, també pel que fa a l’accés als serveis públics. Corregir aquests desequilibris hauria de facilitar un flux positiu de gent cap aquestes comarques, de manera que les noves generacions puguin desenvolupar-hi la seva vida personal i professional. Totes aquestes qüestions ja han sortit durant la redacció de l’Agenda Rural, que el Departament d’Acció Climàtica, Ali-

Anna Sanitjas mentació i Agenda Rural està elaborant. En som coneixedors; no d’ara, sinó de fa temps, però ara ho estem analitzant i ordenant per intentar de trobar-hi solució. Tenim un país desequilibrat des d’un punt de vista social i territorial, i ho hem de revertir. Si no ho fem, se’ns despobla el territori, i això ens porta altres problemes; un d’ells és l’increment de la massa forestal que, per falta de gestió, pot generar una situació complicada pel que fa a la salut dels boscos i de perill d’incendi que hem d’afrontar. I l’única manera d’evitar aquests problemes és tenir gent que treballi en l’àmbit rural, que ens el gestioni però, sobretot, que s’hi guanyi la vida i hi tingui unes bones condicions per viure-hi.

(Segueix)

mira’m 22

donin resposta i es creïn les condicions per poder-hi viure. Quines polítiques tenen previstes per capgirar aquesta situació? Com que aquest és un procés que hem de fer entre tots, perquè interpel·la a tot el país, en primer lloc hem obert un procés d’aportacions, a través de l’Agenda Rural, per saber quines són les inquietuds i necessitats que la gent ha detectat en aquestes comarques. També està en marxa, de fa anys, el programa LEADER, que permet subvencionar propostes de diversificació de l’economia local mitjançant les estratègies de desenvolupament econòmic local, que han estat definides per cada territori i amb participació públic-privada, se. Aquesta iniciativa forma part del Programa de Desenvolupament Rural, i està cofinançada amb recursos del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural.

Hospital Transfronterer de Cerdanya Quin tant per cent representa la superfície forestal i de conreu respecte a la totalitat del territori del nostre país? A Catalunya, un 64% de la superfície és forestal, i d’aquesta, dues terceres parts són boscos. La gent jove marxa dels pobles per anar a viure a ciutat. No tenen feines per viure dignament, ni llocs de treball ben remunerats. Com es pot resoldre aquest problema? Treballem per aconseguir dotar de serveis aquestes comarques, de manera que sigui més fàcil la diversificació econòmica per crear ocupació i que les noves generacions no hagin de marxar o es puguin incorporar al món laboral. La clau és crear les condicions per un desenvolupament econòmic diversificat i equilibrat, que permetin una millora de la qualitat de vida. Això es pot aconseguir dotant aquestes comarques de serveis de salut i educació, però també de carreteres en condicions, de telecomunicacions de qualitat i dels serveis necessaris perquè es puguin assimilar el màxim possible als serveis de l’espai urbà. D’aquesta manera crearem les condicions per a què la gent triï on vol desenvolupar el seu projecte vital i professional.

“A Catalunya, un 64% de la superfície és forestal, i d’aquesta, dues terceres parts són boscos” Per recuperar el món rural, quins estímuls se’ls ha de donar? D’entrada, el més important és escoltar i conèixer quines són les necessitats i les prioritats d’aquest àmbit, i a partir d’aquí, aplicar mesures que serveixin d’estímul perquè la gent que vulgui viure-hi pugui fer-ho perquè hi troba les condicions òptimes per desenvolupar el seu projecte. I això passa, com he dit, per dotar-les de serveis per facilitar la diversificació econòmica i el creixement. A través de l’Agenda Rural -que no fem des del Departament, sinó que s’elabora a partir de l’intercanvi d’aportacions entre les persones que hi viuen i l’Administració-, estem identificant les necessitats i estímuls que necessiten aquestes comarques, per després aplicar les línies d’actuació que hi

Els boscos de Catalunya tenen una estructura altament inflamable que afavoreix el desenvolupament dels incendis forestals. Això ho diu tothom, però si ens en cuidéssim més, si es netegessin periòdicament s’evitarien gran part dels focs. Per què no es fa? Molts dels boscos del nostre país s’han anat abandonant davant la pèrdua de rendibilitat de les explotacions forestals. Per poder millorar aquest fet cal apostar per donar sortida i valor als productes forestals -des de la biomassa a fusta per la construcció-, de tal manera que el rendiment econòmic del bosc permeti fer una bona gestió forestal, sostenible i respectuosa amb el medi. Com es pot millorar la protecció de l’habitatge i mantenir un entorn més segur davant dels incendis forestals?

mira’m.cat

El primer pas per tenir un habitatge segur és tenir una franja al seu voltant, de com a mínim de 25 metres d’amplada, lliure de sotabosc i amb pocs arbres (separats de 6 a 8 metres), per tal que en cas d’incendi aquest no arribi de manera directa a l’habitatge. El segon pas és vetllar perquè els boscos de l’entorn estiguin gestionats de manera adequada. Què cal fer per cuidar l’entorn rural i forestal i tornar-lo rendible? Hem de reconnectar l’economia rural amb l’economia urbana, repensar la forma de viure a nivell de país. A mesura que la petjada de carboni sigui un criteri que tingui més pes, tot allò que vingui de mercats propers serà més competitiu. Aquest procés es pot fomentar i accelerar amb les polítiques adequades, però abans hem de ser capaços de fer que la població majoritària, que és urbana, conegui la realitat del món rural: qui hi viu, a què es dedica, què produeix, ... i que com a conseqüència en demandi els seus productes. Els boscos i els camps de conreu necessiten ser gestionats. Quines dinàmiques tenen previstes des de l’Administració per augmentar el nombre de persones que hi treballin? El món agrari pateix una falta de mà d’obra, com altres sectors econòmics, especialment preocupant en el sector forestal. En el cas de l’àmbit forestal, s’està treballant per caracteritzar els usos i productes del bosc, i posar a disposició de les empreses el coneixement i tecnologia necessaris per produir productes de més valor afegit. S’ha treballat molt, per exemple, en la producció de tòfones, i ara s’està fent el mateix en l’ús de la fusta.

Biomasa Un dels problemes de la despoblació rau en què com menys habitants té un poble, menys inversió rep per part de les administracions. De quina manera es podria millorar aquest fenomen? Si volem un país equilibrat, hem d’invertir en el territori i crear les condicions perquè la gent pugui viure-hi amb igualtat d’oportunitats. La gent no marxa per les inversions concretes en un poble, que també, sinó que marxa per falta d’inversions i serveis a la comarca, que fa que les carreteres estiguin en mal estat, perquè no hi ha cobertura de telèfon mòbil, perquè no hi ha serveis d’electricitat amb garanties de continuïtat suficients, perquè no hi ha oficines d’entitats bancàries o caixers automàtics, etc.

Si les inversions depenen de la gent, no facilitarem mai la igualtat d’oportunitats, sinó que afavorirem que la gent marxi cap a altres zones més ben dotades i aconseguirem l’efecte contrari. És clar que mancomunant serveis i facilitant el transport podem aconseguir que diferents nuclis actuïn com un de sol, i això pot incentivar que la gent s’hi quedi. I no cal que forçosament hagin de ser a nivell comarcal: aquesta cooperació també s’ha de plantejar a nivell de veïnatge. Per exemple, en moltes zones dels límits de Catalunya, aquestes col·laboracions s’han de realitzar amb altres regions o països, l’hospital transfronterer de Cerdanya n’és una bona mostra.

mira’m.cat

HORTA de TRAMUNTANA

Producció de l’horta ecològica a Pau

En Marc i la Margarita em reben com hom s’espera: regant el camp un diumenge al matí. La vida a pagès no té descans ni regal, i per més que l’aparador sigui bucòlic “la verdura reclama tanta presència com un ramat” – assegura en Marc. L’Horta Tramuntana és una petita explotació ecològica situada a Pau. Rengleres i rengleres de tomateres interrompudes aquí i allà per enciams i d’altres productes que un urbanita profà com un servidor qualifica de miracle atapeït, i que un hortolà convençut com en Marc sabrà fruit de 12 hores diàries de dura feina. 1’5 hectàrees a la falda de la Verdera, llogades, treballades i recuperades de forma intensa per aquesta parella –ell local, ella de Barcelona- que començà l’aventura fa 5 anys. “Penso i practico una ecologia ideològica- esmenta en Marc- i l’horta era un objectiu de fa molts anys. El 2008 ja vaig engegar aquest projecte, però no venia de pagès ni molt menys. Ajudes? Sí, però les barreres i obstacles també són considerables. El preu dels terrenys aquí és una bestiesa, els sòls estan esgotats després de tanta agricultura intensiva. Al cap i a la fi parlem de verdures i n’hem de viure; els robatoris són repetitius i, finalment, crec que encara hi ha una desconnexió important entre l’administració i la realitat del primer sector. Els barems que segueix l’administració no semblen prou ajustats a la nostra realitat, i trobo a faltar un assessorament més actiu.”

“Una part important de l’horta ecològica és produir tot guardant les llavors, cosa que assegura biodiversitat i rendiment a llarg termini” Aquests problemes que esmenta els trobem també als diferents estudis realitzats per l’Escola Agrària de l’Empordà (Monells, Baix Empordà) respecte l’agricultura ecològica, un sector que creix anualment des de 2007 en operadors i distribuïdors. Segons dades de PRODECA (Promotora dels aliments catalans) Catalunya és la comunitat de l’estat espanyol líder en operadors, elaboradors i comercialitzadors d’aquests conreus, tant en l’àrea de recuperació i trans-

formació de cultius esgotats pel cereal intensiu com en l’aparició de noves explotacions. Un exemple d’aquest creixement el trobem a les xarxes, on diverses hortes venen els seus productes per internet: La Pobla de Montornès, Orrius, Palafolls, Bescanó,... I també trobem un fenomen recurrent: la sinergia de l’horta ecològica i la inserció laboral, present arreu de la geografia catalana. L’Horta de Santa Clara de Fortià o la Fundació Drissa en són exemples. En Marc, cap visible de l’empresa en l’àrea productiva, assegura que “l’agricultura tradicional està centrada en la planta, obviant

(Segueix)

mira’m 26 las! Cada any les hauràs de comprar, com si fossin càpsules de cafè. Una part important de l’horta ecològica és produir tot guardant les llavors, cosa que assegura biodiversitat i rendiment a llarg termini. Ja es poden imaginar que això porta molta més feina, però el resultat és un producte d’altíssima qualitat.

que el sòl també s’ha de cuidar. Algunes explotacions ecològiques fan grans produccions per respondre a grans clients, però nosaltres hem optat per un tipus de cultiu no gaire habitual a Catalunya: molt diversificat, amb llits de cultiu estrets de 80 cm i rengles netes de 45 cm, amb cultius intercalats. Tenim una orientació a les miniverdures, i optem per diversificar el producte per poder oferir als restaurants, els nostres principals clients, diferents tipus de tomàquets o carbassons. Així també ens dona una certa confiança sanitària i econòmica”. A tota història hi ha un Moriarty, una nèmesi que personifica el mal. En la nostra faula hortícola d’avui, aquest és l’anomenada F1: la verdura híbrida, fruit d’incomptables reproduccions, cultivada en hivernacle i venuda als grans supermercats. Si em permeten la comparació, és com fer fotocòpies de fotocòpies durant anys; les línies es desdibuixen, el full s’omple de taques, les formes es difuminen. Amb la verdura passa el mateix, que amb cada bugada es perd un color, una olor, un sabor propi; són les famoses qualitats organolèptiques. L’horta ecològica –inclosa la Tramuntana que ens ocupaproposen recuperar no ja “el sabor d’abans”, com als anuncis, sinó la verdura original. Les varietats locals a partir d’una insistent recerca de llavors, que són el veritable greal d’aquesta aventura. Cultius originals més resistents i que, un cop recuperat el sòl ric en matèria orgànica, produeixen tant o més que els cíborgs híbrids sense ànima. També és una aposta econòmica: en obrir una explotació hortifrutícola t’ofereixen granes híbrides més barates i productives, però... ai

En Marc i la Margarita han hagut de pedalar, i molt. “I encara costa!”, esmenta ella mentre revisa les rengleres de tomàquets cirera amb els seus dos fills. “Quan vam obrir ja pensàvem anar a buscar restaurants”, diu en Marc. “La cistella ecològica adreçada als particulars és molt difícil que funcioni, encara que et deixi més marge”. I afegeix: “actualment l’administració està pensada per grans explotacions de 10 hectàrees. Et poden ajudar per comprar un tractor nou, un atomitzador de 2000L, t’expliquen com exportar. Però si necessites una bicieixada de 200 € no entres dins els barems”. Malgrat tot, en Marc ens confia amb franquesa que no ho canviaria per res del món. Parla tal i com pensa, i s’explica amb una comunicació no verbal molt oberta: mans amunt i avall, mirada intensa, pell fosca, peus clavats a terra. Durant l’entrevista manté una oralitat inesgotable, rica en coneixements i –sobretot- convençut d’allò que diu. Hom diria un polític en campanya electoral prometent un pavelló municipal, capaç de convèncer la Margarita i tothom que es posi al davant. No defuig conceptes teòrics: sobirania alimentària, biodiversitat... sap de què parla. “La idea és ampliar hectàrees i diversitat de cultius: fruita, fruits vermells,... dependrà del mercat. I ja somiant, poder tenir la casa al costat de l’hort”. I és que l’empresa que volen és molt ambiciosa i requereix dedicació, coneixements i passió. Ens explica ufanós com en 5 anys han passat de sòls amb 1% de matèria orgànica a un 2%... en vivint d’això. I tot plegat fent desaparèixer de l’estadística el segon sector econòmic, el de la transformació i la distribució, perquè ells mateixos reparteixen als seus clients. Canviar l’agricultura dels darrers 100 anys, cuidar les dues bestioles que corren per casa, repensar el model econòmic imperant des del S. XIX... i alhora creant sòl, creant riquesa a partir d’una petita grana. Vostès poden anar a dormir pensant “avui he canviat el món”? Ells, sí.

VENDA DIRECTA A RESTAURANTS I PARTICULARS Tel. 699 086 886

mira’m.cat

VEDELLA DELS AIGUAMOLLS La Dèbora i en Marc

Si els parlo de l’empresa Bovins de Closa S.L. probablement no els cridi l’atenció. No obstant, qualsevol badoc que hagi visitat els Aiguamolls de l’Empordà s’haurà fixat en les vaques i vedells negres de raça Angus que remuguen en petits ramats prop del Cortalet. Ells són els protagonistes de la nostra història d’avui, els vetlladors de la qualitat dels prats dels Aiguamolls. 600 kilos sobre 4 potes negres i ulls de Platero que observen els seus cui-

dadors, en Marc i la Dèbora, inconscients de la seva importància en la gestió del territori: són la Vedella dels Aiguamolls. Però les vaques, malgrat als turistes els sembli que queden molt bé a la foto, no han arribat soles al parc. El 2010 en Marc Colls i el seu pare, habitants del Mas Brossa -reialme dels Aiguamolls-, van decidir engegar un projecte de venda de carn de boví ecològica. Van optar per un ramat de vaques franceses de la raça Aubrac,

robustes, rústiques i versàtils. Tanmateix uns anys després van decidir-se per un canvi de model econòmic, prevalent la qualitat respecte la quantitat; per això van fer-se amb un ramat de vaques Angus, més feréstegues però de carn tendra i gustosíssima. I la venda es va redirigir al particular més que no pas a restaurants o carnisseries, confiant en el boca-orella i convençuts de l’extraordinària qualitat del seu producte. Fruit d’aquest canvi

(Segueix)

mira’m 28

d’orientació ara gestionen unes 160 vaques i 120 vedells, que fet i fet suposa sacrificar 1 vedell per setmana: tants caps, tants barrets. I tants xurrascos. Fa 5 anys va afegir-s’hi la parella d’en Marc,

Més proper, impossible. Fet i fet, és un model de venda basat en el principi de l’estacionalitat, proper al concepte del quilòmetre zero: cal menjar el que hi ha, no el que volem. La fruita de temporada,

“Aquí no tenim estoc, i precisament el fet de tenir la carn justa és una marca de qualitat” la Dèbora Fiol. Auxiliar de veterinària de formació, ella s’ocupa més de la distribució i la feina comercial. I no en busqueu més: són ells 3 en família. “És clar que volem créixer, però preferim menjar poc i pair bé”, diu en Marc. La Dèbora, que recull les comandes, esmenta que a vegades es troba amb la incomprensió dels clients per no poder tenir allò que demanen. “Un vedell té 4 potes, tantes costelles, tants entrecots. Lloguem un obrador cada 15 dies i venem allò que en surt: 1 animal per setmana. Si no en tenim més, no els podem pintar”. En Marc afegeix: “els clients estan acostumats a anar al supermercat i trobar-hi de tot. Aquí no tenim estoc, i precisament el fet de tenir la carn justa és una marca de qualitat. Demostra que tot el que venem és nostre”. Per quadrar els estocs i no llençar res fan els lots de diferents pesos i qualitats: lot brasa, lot econòmic, lot estàndard... tot disponible a la web cada 15 dies, o bé amb una simple trucada telefònica a la Dèbora, que t’ho porta a casa en persona.

els llegums de prop, la carn que està disponible. D’aquí que la venda a particulars tingui més sentit que no pas a restaurants o distribuïdors: és el client qui s’ha d’adaptar a l’oferta i no a l’inrevés. “El concepte de carn ecològica se’ns ha imposat de manera natural”, diu en Marc, “perquè les condicions dels Aiguamolls ens hi obliguen. I volem destacar més aviat el fet que sigui un producte de proximitat, on pots visitar literalment el vedell que menjaràs”. Res de creixement industrial; els animals viuen lliures de medicaments, antibiòtics, hormones de creixement, clenbuterol i bacteris per estovar la carn. Neixen al camp, on són alletats per llurs mares; després passegen durant uns mesos. Quan tenen 13 mesos segueixen un règim de granes ecològiques per afinar-los. Algunes de les vedelles es queden per vaques, però la majoria els trobarem a la taula d’algun afortunat o afortunada abans dels 15 mesos de vida. No ens enganyem: són vedells criats per anar a l’escorxador i convertir-se en deliciosos bis-

tecs. “És clar que en 15 mesos els acabes coneixent i t’hi fas, però abans de l’escorxador hauran portat una vida molt millor que els seus cosins de granges industrials”. La Dèbora riu imaginant com en seria de difícil rebre alguna mainada de visita per ensenyar-los els vedellets i, tot seguit, oferir-los una mostra de vermelles viandes. La Dèbora i en Marc són una parella a qui agafes confiança. Honestos, transparents... en un excés d’intimitat, admeten que si tornessin a començar no repetirien alguns errors de principiant. “Al principi elaboràvem la carn a un obrador a sobre de Lluçà, a més de 2 hores de camí, perquè teníem dificultats per trobar obradors ecològics a la nostra zona. En aquesta feina és millor no mirar-se el preu per hora treballada”. Ara ja n’han après i elaboren a Vallfogona del Ripollès. Un dels seus projectes de futur és tenir un obrador propi per agilitzar el procés de venda. “Ara mateix la quantitat de carn es limita a la quantitat de vedells que podem transformar” -diu en Marc- “i ens convindria agilitzar les entregues a menys de 15 dies perquè no tothom sap planificar amb tant de temps”. Un altre projecte, arribat el cas, seria disposar d’una botiga on vendre de manera directa els seus productes i d’altres artesans de la zona. El mercat de la carn ecològica a Catalunya es concentra en un 70% en boví, però alguns clients també li reclamen oví, caprí o aviram per completar la cistella. I és un sector amb un creixement del 5% anual segons estudis de Departament d’Agricultura. Tanmateix el parc no pot acollir tampoc molts ramats de bovins, vist que en ramats de més de 30 individus poden disfressar-se d’’Àtila de manera inconscient. Això i la necessitat de créixer a poc a poc fan argumentar en Marc que “el caprí o l’oví és un altre món”, tot recordant el mantra que bé podria dirigir als vedells: “menjar poc i pair bé!”. Per últim, els demanem com és la vida als Aiguamolls. Amb tant de turista mai no se sap si algú, per fer-se una foto, haurà pres mal. I és que la raça Angus és molt rica en greixos bons... i en caràcter, sobretot quan algú s’acosta als vedells. “Tot i que les mares ens coneixen, per marcar els vedells ens hi hem de mirar, perquè podrien pensar que els estem atacant”. I continua la Dèbora: “de moment no hem tingut cap accident. Algun graciós que obre les portes per fer-se fotos i les deixa obertes, però res d’important”.

mira’m.cat

arròs tramuntana L’Arròs Tramuntana és un arròs conreat a Riumors, als Aiguamolls de l’Empordà. Els arrossars havien estat durant dècades part del paisatge agrícola d’aquesta zona. Fa aproximadament uns 15 anys, en Josep Colls va recuperar aquest cultiu. Les característiques del terreny on es cultiva l’Arròs Tramuntana són peculiars: els camps estan pràcticament al nivell del mar i tenen un nivell de salinització molt alt perquè, quan hi ha temporals de mar molt forts, l’aigua salada entra pel rec Sirvent, que és just a la desembocadura del Fluvià. Els camps queden inundats i la sal es diposita a la terra. Els camps d’arròs, s’inunden amb aigua dolça i això fa que baixi la salinització de la terra. A més, el clima particular de la zona, força ventós i sec, ajuda que l’arròs es mantingui més sa i es puguin estalviar molts tractaments contra els fongs. Actualment hi ha 17 hectàrees cultivades en les que hi podem trobar dues varietats d’arròs. L’Onice, és molt adient per a la preparació d’amanides, paelles i acompanyaments i el Carnaroli, molt apreciat per a risotto o arròs caldós. Són arrossos amb poc midó que aguanten molt bé el punt de cocció. Fa sis anys es va crear la marca Arròs Tramuntana per a comercialitzar-lo com a producte de proximitat. Ha estat molt ben valorat per petits establiments que tenen producte de la terra i també pels restauradors. Es presenta en paquets d’1kg envasats al buit, que és una manera de conservar-lo sense haver-li de fer cap tractament

Josep Colls Casanovas específic. El podem trobar en les varietats Onice blanc, Onice integral i Carnaroli. Per a més informació i contacte: https://arrostramuntana.cat/ Facebook: https://www.facebook.com/arrostramuntana

mira’m 30

OUS EMPORDÀ, EL PALAU DE LES GALLINES L’economista Xavier Sala i Martín, en el seu llibre Economia en colors publicat el 2015, fa una apassionada elegia de l’especialització i l’intercanvi com a clau per la millora de la productivitat i el progrés humà. Al capítol vermell cita que “l’especialització ens va fent cada dia més productius i més rics”. Dos conceptes que certament no es respiren als colors del Mas Rimbau de Dalt, seu de l’empresa Ous Empordà; res és vermell, sinó terrissa, verd, groc sorra, marró d’arrel. I cap economista gosaria dir que no són

Barcelona, i té un cap ple d’idees i iniciatives que desprenen amor per la terra. Parlem d’empresa, va: 38.000 m2, 5.500 gallines, 2 naus i una producció que malda per cobrir la moltíssima demanda. Però són dades fredes, i aquí tot respira escalf. A la Teresa Cumbriu li agrada explicar la història dels inicis de l’aventura, venint de l’experiència familiar amb el bacallà des de 1943 de la mà de Germans Cumbriu, i uns clients fidels a la seva xarxa de distribució. “Però és sobretot reflex d’una forma de vida, d’unes

rics en paisatge, productius i feliços. L’entrevista a la Teresa i en Ramon, alma mater d’Ous Empordà, té lloc a la botiga que tenen al mateix mas entre Sant Llorenç i Albanyà. Un confortable refugi on la llum antiga i l’espai s’associen per portar la mirada cap al núvol de productes de la terra que ens envolta: cervesa artesana, cereals ecològics, confitures, carbó d’alzina, vi, formatges artesans... l’Empordà profund que dona lliçons de vida familiar. A l’entrevista no hi és el fill Martí ni la iaia Elvira, però sí, la Rita, eixerida noieta que aporta un comentari de qualitat: “aquí tots els gats es diuen igual: mixu”. En Martí, el gran, estudia dret mediambiental a

idees”, recorda la Teresa. “Al principi va costar trobar els terrenys, i quan vam obrir fa 8 anys, la legislació no estava gens preparada per una empresa d’aquestes característiques. Comparat amb països com Alemanya -on tothom qui s’hi dedica hi va a aprendre-, aquí hi ha moltíssima feina per fer”. En Ramon Casadesús, en canvi, parla poc, amb una dolça parsimònia que li dona autoritat, arrossegant una mica les síl·labes. La copa de vi blanc i la cervesa de Roses que compartim a taula li va donant confiança, però. “Al principi trobàvem normes que no tenien gaire sentit”, diu. “Vam fer números i vam veure que necessitàvem

Ramon Casadesús 2.000 gallines per fer funcionar la roda; vam curar-nos en salut en fer-ho per 9.000 animals”. Ara tenen vora 2.600 a cada nau, tot i que les gallines campen lliurament pel terreny. Legalment, la gallina ecològica demana 4 m2 d’espai individual; la resta de les 4 hectàrees de què disposen es dedica als cultius de cereals, userda, horta o fruiters, que lògicament es reinverteix en el menjar dels animals. I és que tot és circular, aquí: cap gestor encorbatat gestionarà millors els recursos que a ca la Teresa i el Ramon. Recullen l’aigua de pluja per regar l’hort ecològic, que s’adoba amb compost elaborat per ells mateixos amb la gallinassa de la granja. Les gallines mengen -principalment- allò que els dona la terra que trepitgen; el pastor elèctric té 4 potes, és pelut i borda, i el sotabosc de pins, alzines i roures el netegen les cabres. Treuen energia de plaques solars i mel ecològica de les abelles, i les males herbes són arrencades mecànicament. Suposa això que parlem de tècniques agropecuàries vuitcentistes? M’ho explicaran quan hagin sentit el fil musical de què disposen les gallines a les naus, o al fet que han fet turonets de terra al camp per tal que les bèsties puguin esbargir-se pujant i baixant muntanyetes. Aquestes gallines viuen a l’any 2050. Tot d’una en Ramon ajusta els ulls i fa una mirada seriosa: “un cop ens va atacar una

mira’m.cat

àliga mascle que viu aquí a Bassegoda, i ens en va matar una”. Urbanites del món, tapeu-vos les orelles: les gallines van rebre tractament psicològic perquè durant unes setmanes, de l’ensurt, la producció va caure a la meitat. “Sort en vam tenir dels gossos. Per evitar que es repetís, ens van dir de posar oques, però com que no posem medicaments ni productes artificials, la diversitat biològica pot portar malalties per les quals les gallines no estan preparades. Finalment vam construir refugis per evitar que l’àliga pugui circular, i no ha tornat a venir mai més.” Si la visita d’una àliga provoca aquest efecte, imaginin la diferència de qualitat amb els ous industrials de gallines que no veuen mai la llum del sol, no obriran mai les ales, fartes d’antibiòtics i colorants, amb el bec mutilat i sotmeses a estrès sonor constant: res a veure. Tornem al model de negoci. Com dèiem, és una societat autogestionada gairebé en autarquia... i funciona molt bé. Han salvat el principal escull dels productors ecològics, la distribució, gràcies a l’experiència i els contactes adquirits amb els anys a Cumbriu, i al fet que tenen moltíssims clients. “Menys la gran distribució, crec que anem a tot arreu de Catalunya: escoles, cooperatives de famílies, carnisseries, botigues de poble, cellers, mercats... Ens en demanen de fora de Catalunya, però prou feina tenim i, a més, som un producte de proximitat!”, diu la Teresa. Per cobrir la demanda, es veuen en l’obligació de fer acords amb altres productors que no disposen de la seva potent xarxa comercial. Evidentment, els productors

L’equip aliens compleixen estrictament la normativa d’excel·lència que imposa la legislació i s’autoimposen ells mateixos. “Si compres pollets de fora, han de passar per una “transformació” per a fer-ne gallines ecològiques. “No saps quina vida ha tingut la gallina que compres”, diu en Ramon. Tota aquesta economia agrària circular fa olor de gallina, evidentment, però també d’enginyeria mediambiental o agropecuària. “No hi ha consultories que t’acompanyin en aquest camí”, reconeix en Ramon, “però sí, ens hem recolzat en tècnics d’això i d’allò”. I encara els queden projectes al cap. La Teresa diu que els agradaria plantar vinya, per recuperar la finca com era abans. I afegeix en Ramon: “el següent pas és la recria, a alguns

anys vista”. És a dir: no haver de comprar els pollets, sinó fer-ne la incubació dels ous a casa. Aquest pas suposaria tancar completament el cercle vital de l’ou, i poder garantir que, passi el que passi, el producte resultant serà fruit de l’amor pel benestar animal. Perquè tot és qüestió d’amor al territori i als animals i plantes que hi viuen. En parlar de l’episodi de l’àliga, a en Ramon se li escapa una brillantor d’ulls reconeixent la bellesa de l’animal, rei del Bassegoda. I a la Teresa, la boca li fa un estrany en recordar que les gallines sense antibiòtics moren molt més que les industrials. Humanitzar les gallines seria dir-ne que han passat a millor vida; sincerament, dubto que les gallines del paradís visquin tan bé com al Mas Rimbau de Dalt.

mira’m 32

TALLER DE CANYES DE MÚSICA MONSER A VILA-SACRA

Exposició els cants de la canya Fou fundat per Robert Moner Cordomí, pare de la M. Antònia, que es va associar amb el seu cosí Julian Serra Cordomí. D’aquí el nom de la marca: Monser. L’empresa va començar fa uns 70 anys amb el negoci de la canya per fer tutors de clavellines i també per canyissos. Ben aviat els van suggerir que separessin ja la canya per música. Treballaven la canya de música, només tubs, que subministraven a la casa americana Rico fins que es va posar en contacte amb ells la casa francesa Vandoren, que els volia comprar tota la producció. El primer any varen servir a les dues cases. Després serviren exclusivament a Vandoren de França. La falta de canya a l’Empordà els va portar a buscar-ne a Saragossa: a la zona de l’Ebre hi ha molt cultiu de canya. L’empresa tenia primer un gran magatzem a la localitat de Quinto (Saragossa), i després a Híjar (Terol), on es portaven les canyes per assecar. El producte de qualitat inferior es quedava aquí a Vila-sacra i es treballava a mà al taller

de recuperació. La canya que no servia per música era per fer canyissos.

El taller per fer canyes per música estava situat a tocar de l’absis de l’església de Vilasacra, en una planta pis al costat de la mateixa casa on vivien. Encara ara es manté la instal·lació tal com va quedar fa uns 40 anys. A l’inici, van comprar les màquines a un taller de Barcelona on el propietari havia mort, d’això deu fer un 55 o 60 anys. Subministraven a Vandoren tant els bastons (2 metres de llarg) com els tubs i les plaquetes (tubs fletxats). Vandoren exigia qualitat i perfecció. El taller va estar en ple rendiment durant uns 5 anys, tot i que va seguir produint a menor escala per la demanda de músics, a nivell particular. No obstant això, conserven factures dels anys 80. A la mort de Robert Moner per accident i en plena campanya de compra, Maria Antònia va vendre la meitat de l’empresa a un altre soci, Alfonso Sesé Tena. Era l’any 1993. Junts varen fundar Caña Selecta. Quan Maria Antònia, responsable de vendes, es va jubilar, el seu soci s’ho va quedar tot.

3er Congrés de l’espai català transfronterer

mira’m 34

Crazy Bike Nova botiga a Empuriabrava Bicicletes de lloguer, de venda, elèctriques i mecàniques, bicicletes de muntanya, patinets elèctrics, escúters.

El nou local de Crazy Bike, situat al carrer de Joan Carles I d’Empuriabrava, ben bé al davant del supermercat Montserrat, ja és obert al públic. Un establiment de grans dimensions, molt visible i en un lloc molt concorregut.

mira’m.cat

La nova botiga que té un aparcament privat i disposa d’una zona per provar els productes que s’hi exposen, estarà oberta tot l’any. A l’interior, els clients hi trobaran una gran gamma de productes: bicicletes de lloguer, de venda, elèctriques i mecàniques, bicicletes de muntanya, patinets elèctrics, escúters.

Crazy Bike Telèfon. 06 84 70 43 04

mira’m 36

L’Alt Empordà Sea Walking 2021 presenta una desena d’activitats La tercera edició de l’Alt Empordà Sea Walking, es durà a terme entre els dies 24 i 26 de setembre de 2021. Aquesta iniciativa, que aglutina esport, cultura i paisatge, es torna a emmarcar en els Festivals de Senderisme dels Pirineus. La proposta s’articula entorn de la xarxa de camins d’Itinerànnia i en paisatges suggeridors altempordanesos, a través del guiatge professional per part de persones expertes en senderisme i bones coneixedores dels medis naturals i culturals de la comarca. Les activitats també van acompanyades d’una proposta de tast de producte de quilòmetre zero. Enguany el programa inclou una desena de propostes –quatre més que l’any passat– i que han estat proposades pels ajuntaments de l’Escala, Llançà, Maçanet de Cabrenys, Pedret i Marzà, Peralada, Sant Pere Pescador, Sant Miquel de Fluvià i l’empresa Vertical Emotion. Els guiatges els duran a terme quatre empreses: Empordà Lovers, Gisfera, Terramar Natura i Cultura i Vertical Emotions. Com en les edicions anteriors, aquesta programació ha estat el resultat de la col· laboració entre el Consell Comarcal de

l’Alt Empordà, la Xarxa de Camins Itinerànnia i l’Associació Empordà Turisme. El programa El festival s’inaugurarà el divendres 24 de setembre amb dues activitats: La ruta circular Peralada-Cabanes planteja un recorregut d’una dificultat moderada, 10 quilòmetres i una durada aproximada de quatre hores, on els guies descobriran els encants de l’entorn del riu Llobregat, Anyet i Orlina. El mateix dia, els guies acompanyaran la ruta L’Albera més mediterrània, senderisme, paisatge i tast de vins on els participants gaudiran d’una ruta de dificultat moderada, 11 quilòmetres i quatre hores de durada, per l’Albera més mediterrània. Aquest itinerari recorrerà l’Espai Natural Protegit de l’Albera permetent observar un paisatge mediterrani i abrupte, del litoral i el Pirineu. Somni d’istiu farà un tast de vins DO Empordà. La segona jornada (dissabte 25) presenta quatre activitats: Contrast de Paisatges presenta una ruta de 16 quilòmetres i dificultat moderada que retornarà els participants al punt d’inici en

barca. El recorregut transcorre per diversos elements del patrimoni natural i cultural. En acabat els assistents podran degustar els productes estrella de l’Escala. L’activitat Boscos de Ribera de la capçalera de l’Arnera proposa una activitat familiar on els assistents podran aprendre a observar l’estat de conservació del bosc i podran comprovar l’estat ecològic del riu a partir de la presa de mostres d’aigua. Així doncs, els assistents entraran dins l’aigua amb salabrets i altres estris per comprovar l’estat de la zona. La vall de Molinàs, caminar per un paisatge medieval i tastar vins a peu de vinya és una ruta circular de 12 quilòmetres que transcorre pel poble de Molinàs i s’enfila fins al castell homònim i torna a Colera resseguint la carena, tot fent parada a les vinyes Coma Fredosa del Celler Hugas de Batlle per fer-hi un tast de vins. Amb una dificultat física fàcil l’itinerari Valleta, fruits de tardor portarà a descobrir, en família les olors i els colors de la temporada. Els participants descobriran l’ermita de

mira’m.cat

Sant Silvestre on es farà un tastet de vi i formatge. La jornada (diumenge 26) que clourà el festival presenta quatre activitats: Caiac, senderisme i vins arran d’aigua Portbou, el mar dels Pirineus! Proposa dues rutes en una. La primera, a peu, portarà des de Portbou fins a Coll de Belitres i prosseguirà pel Puig de Cervera. La tornada es

farà pel vessant sud. Un cop acabat l’itinerari a peu serà el moment d’agafar el caiac per acabar l’activitat amb un tast de vins D.O. Empordà. Camins de Sant Miquel descobrirà els paisatges de les esglésies romàniques del baix Fluvià, Sant Tomàs, Sant Miquel i Sant Cebrià. A Torroella de Fluvià es farà un tast de vins DO Empordà amb pa de tra-

muntana i embotits de la zona. Fem camí als Aiguamolls proposa una ruta fàcil de 6,8 quilòmetres que acompanyarà des de Sant Pere Pescador fins al Mas Matà tot resseguint el marge esquerre del riu Fluvià. La ruta acabarà a l’oficina de turisme de Sant Pere Pescador on es farà un petit tastet de productes elaborats amb poma.

(Segueix)

mira’m 38

La darrera de les activitats, anomenada Entre velles pedres, transcorrerà pel terme municipal de Pedret i Marzà, visitant el castell de Marzà, l’antic camí de l’església, el pont de pedra, l’església de Sant Esteve i els masos de Pedret. Concursos de fotos Totes aquelles persones que s’inscriguin en alguna de les activitats podran participar al concurs de fotos que organitzen els Festivals de Senderisme dels Pirineus. S’hauran de fer fotos durant el festival, publicant-les a Instagram amb l’etiqueta #FSP2021 i seguint el perfil @fsendpirineus.

El premi (un per a cada concurs), és una experiència guiada de senderisme al Pallars Jussà per a dues persones amb una nit d’hotel inclosa. Propostes senderistes per a tothom En un cap de setmana, el festival fa propostes amb graus diversos d’exigència física per a persones que els agrada el senderisme i que permet descobrir espais de la costa, de la plana i de la muntanya de l’Empordà, de manera que es crea una oportunitat única per als practicants del senderisme de descobrir la comarca de la mà de guies professionals. Les inscripcions i detalls de totes les activitats es troben al web: http://www. empordaseawalking.cat. Per tal de facilitar la pràctica en família la majoria d’activitats inclouen preus amb descomptes adreçats a les persones més joves. Totes les excursions inclouen el guiatge d’empreses especialitzades de la comarca, un tast i un equip de senderisme. L’Empordà Sea Walking compta amb el suport del PECT Natura, cultura i intel·ligència en xarxa, que promou el Consell Comarcal i que està cofinançat en un 50% pel FEDER. Els Festivals de Senderisme dels Pirineus és una iniciativa coordinada per l’IDAPA (Institut de Desenvolupament de l’Alt Pirineu i Aran) i compta amb el suport de la marca turística Pirineus. Compta també amb el suport de la Diputació de Girona i del Patronat de Turisme - Costa Brava Pirineus de Girona. En l’edició de l’any passat es van oferir sis activitats i totes es dugueren a terme, amb un total de 97 persones inscrites. La meitat de les activitats varen esgotar les places ofertes. Protocols de seguretat L’Alt Empordà Sea Walking, com tots els Festivals de Senderisme, és un tipus d’activitat idònia tot i la pandèmia de la COVID-19, atès que té lloc a l’aire lliure i afavoreixen l’activitat física a la natura, una opció de lleure que s’ha demostrat molt demandada per la ciutadania després dels mesos de restriccions de moviment. Totes les activitats compleixen amb els protocols d’higiene i seguretat recomanats per les autoritats sanitàries i turístiques. En aquest sentit, tant les entitats organitzadores com les empreses de guiatge que acompanyaran els visitants durant les rutes a peu vetllaran per fer les activitats amb grups reduïts de persones, sempre amb reserva prèvia, mantenint la distància de seguretat entre els participants, i garantint que portin mascareta i es rentin les mans. Els Festivals de Senderisme Els Festivals de Senderisme dels Pirineus arriben enguany a la sisena edició amb un rècord de 13 esdeveniments programats de maig a octubre, habitualment els caps de setmana, dels quals 4 s’ofereixen per primer cop. A més, s’estendran, també per primera vegada, a les 11 comarques que integren la marca turística Pirineus (les comarques considerades de muntanya més l’Alt Empordà). Els Festivals són una iniciativa que ha pogut aglutinar diferents projectes pirinencs, que defineixen el senderisme com a eix central, amb guies intèrprets locals, on tots els públics hi són benvinguts, on els productes locals aporten un valor afegit i que són una combinació perfecta per descobrir racons, curiositats i detalls, amb uns guies professionals que fan sentir privilegiats les persones que hi participen.

miram.cat

mira’m 28

mira’m.cat

mira’m 32

mira’m.cat

mira’m 54

Fèlix Llorens Palou Regidor de l’Àrea de Promoció Econòmica:

“Ve gent de tota la comarca a Roses per gaudir de les tapes” La Ruta de les Tapes de Roses arriba del 17 al 26 de setembre a la seva cinquena edició amb la participació dels bars, cafeteries i restaurants adherits a la campanya per motivar la mobilitat del client i promocionar el sector de la restauració al municipi. En què consisteix la proposta d’enguany? Aquest any serà la cinquena edició de La Ruta de les Tapes. Consisteix a poder degustar una tapa i una copa de vi DO Empordà per un preu reduït: 3 euros.

Félix Llorens

Com es formula aquesta edició? Complint totes les mesures sanitàries que hi hagi en vigor en el sector de la restauració. El format és el mateix que els altres anys amb la novetat que disposem d’una app per poder seguir la ruta, conèixer els detalls i horaris dels bars i restaurants i per poder participar en el sorteig dels premis... Quants establiments s’hi han adherit? S’hi han adherit 57 establiments, No hi ha hagut un increment de participants, sinó que ha anat una mica a la baixa, perquè l’últim any vam tenir molts inscrits. Quina resposta hi ha per part de la gent en aquesta iniciativa? Des del primer any a la gent li ha agradat molt la Ruta de les Tapes i amb cada nova edició hem vist com anava en augment l’assistència tant dels rosincs, com de gent de la comarca. Fins i tot hem pogut constatar que ve gent de més lluny a Roses per poder gaudir de les tapes. Quina valoració fa?, de quina manera servirà per dinamitzar el municipi? La valoració des de la primera edició ha estat molt positiva. Vam assolir els objectius des del primer any, ja que havia de servir per donar a conèixer la restauració del poble i motivar la mobilitat del client. Volíem que la gent descobrís més restaurants dels que habitualment n’és client. El fet que sempre s’ha realitzat fora de temporada alta, normalment a l’abril i aquest any a finals de setembre, ens serveix per poder allargar la temporada a la restauració. Quines altres accions es preparen? A part de la Ruta tenim previst realitzar el mes d’octubre la Fira de cervesa artesana, pel pont del Pilar i al novembre el Festivalet de la Posta de Sol.

mira’m.cat

Jamón 100%

Participants Ruta de les Tapes de Roses Nom dels establiments Antonio Bodega El Típic Bodega Gallega Roses Bodega Picasso Brevatges Café Uno Ca la Margarita Ca La Sogra Ca la Valeria Can Cairó Can Cervera Cal Titó Casa Paco Croak’s El Cerdanya El Cubo El Dolmen El Mecat El Pabellón Francés El Poke Corner Bar El Racó de la Llebre El Trull Falconera Gozos Mundanos Harry’s Jamón 100% La Blanca La Bodega La Bola La Cala

L’Alegria Àncora Las III Caravelas La Taperia L’Entrecot L’Escalam Lion’s Mar Azul Martelo Bistro Nit i dia Payà burguer & Tapas Orxateria el Far Plaza Plazza Punt de trobada Punto 21 Quim Gelats Ribereta Rocamar Rocfort Rosa Sant Pau (NORFEU) Sant Pau (GRAN VIA) Sentric Sidredria Txot’s Roses Spaguetteria La Cosa Nostra Stop Bar The Newport Gastrobar Vermut Tramonti Platja

Ca La Valeria

El Poke Corner Bar

mira’m 30 40

mira’m.cat

EL MÓN DEL VI A L’ALT EMPORDÀ ENS EN PARLA XAVIER ALBERTÍ, PRESIDENT DE LA DO EMPORDÀ Què aporta a l’entitat la nova ubicació de les oficines a la Plaça del Sol? Tot i tractar-se realment d’un espai molt singular per una Denominació d’Origen del vi, el millor que sens dubte aporta és la visibilitat de la seva presència, tant de cara al municipi com a la mateixa DO, ja que sabeu que és un punt especialment transitat. I també és de destacar que l’Ajuntament ho ha deixat molt ben condicionat per dins i per fora, cosa que ens permet millorar les condicions de treball i la imatge. La pandèmia ha afectat de ple l’estratègia turística del món del vi, i fins i tot la Mostra del Vi s’ha hagut d’endarrerir fins l’any vinent. Quina afectació ha tingut a l’aposta per l’experiència vinícola? S’ha recuperat el ritme prepandèmia? Està clar que a tots els que ens trobem immersos en el món de la gastronomia ens ha obligat a experimentar molt més formats de menor dimensió o directament virtuals, cosa que sempre és positiva com experiència i fa descobrir nous camins. I, pel que fa a les visites enoturístiques, que per naturalesa no són massives, sortosament han tornat a adquirir un molt bon ritme, fins i tot superior a altres anys, gràcies també al canvi d’hàbits i la major sensibilitat envers l’entorn immediat generat per la pandèmia.

Xavier Albertí. President DO Empordà L’Empordà és, juntament amb la Terra Alta, l’única regió on tant el vi com l’oli disposen d’una DO pròpia. Sobre les 11 DO vitivinícoles presents a Catalunya, quina importància relativa té la nostra? Bé, apuntaria que el tema de la coincidència de la mateixa denominació per l’oli i el vi en el de Terra Alta i el nostre, és circumstancial. Encara que amb denominacions

mes genèriques el cultiu de l’olivera va molt lligat al del vi en el conjunt de Catalunya. On si que m’agradaria dir que destaquem per la singularitat és en la presència del suro, tan estretament lligat a la comercialització del vi. Quant a la nostra ubicació dintre el mapa de les DO catalanes, depèn del paràmetre que s’agafi: ens trobaríem a la banda mitjana de superfície, molt similar a Priorat o

(Segueix)

mira’m 58

Fotos: lamantis Montsant, i on destaquem de manera notable és en la venda a nivell nacional, on quedaríem just per sota de la DO Catalunya, Penedès i Costers del Segre, molt més grans.

El món del vi està en constant transformació, i els cellers actuals no tenen res a veure amb allò que eren fa 30 anys. Més enllà de les tècniques de conreu, quines són les tendències dels viticultors?

Jo et diria, en l’àmbit agrícola, el que en podríem dir l’ecologia, la mínima intervenció per donar el millor resultat qualitatiu del producte sense castigar la terra. En l’elaboració, l’aposta pel vi de qualitat i fet amb

mira’m.cat

varietats autòctones, que és al que avui dona valor a cada territori. I en la vessant promocional, com molt bé apuntes, l’enoturisme hi juga un paper molt important, tant pel que suposa d’ingrés directe com de donar a conèixer el producte. L’INCAVI confirmà fa poc que els darrers 5 anys ha augmentat el preu de l’ampolla sortida de celler, tot i baixar producció. És aquesta la via que busqueu, de guanyar prestigi en lloc de quantitat? Crec que a l’Empordà tenim especialment clar que, sense renunciar a incrementar les vendes, no volem fer-ho a qualsevol preu. Tenim unes vinyes amb un dels rendiments més baixos del país i uns cellers en general no massa grans. Tot això ens porta a haver de fer un vi de qualitat i en el que puguem defensar el preu. I així es procura fer. També esmenten des de l’INCAVI l’augment del consum de vi català a Catalunya. No hauria de ser prioritària l’exportació a altres mercats, o l’estratègia és més aviat apostar pel quilòmetre zero? Personalment crec molt en una estratègia concèntrica, on cal prestar més atenció a l’entorn més proper, que acostuma a ser el més receptiu, agraït i controlable. I a l’Empordà la veritat és que ens n’hem sortit molt bé a aquest nivell, ja que tenim una gran implantació a les comarques de Girona, assolint la ràtio més gran de venda al propi territori de Catalunya. Això no vol dir que haguem de deixar de banda l’exportació i encara molt menys la comercialització a la resta del país, ja que això suposa una via alternativa molt gran i també un repte important al no jugar tant en camp propi. En aquest sentit, quines eines té una marca com la DO Empordà per lluitar enfront de grans denominacions geogràfiques com Rioja o Bordeus? Actualment tenim el vent de cares, si parlem del mercat nacional. La tendència és a preferir cada cop més el vi de prop, i això perjudica Rioja, amb una gran implantació, i ens beneficia a tots nosaltres. Del que es tracta és, entre totes les DO catalanes, de fer-ho més que bé per convèncer cada cop més. I com a DO Empordà jugar un paper rellevant en aquest escenari. I de cartes a jugar en tenim dues de ben importants: el reconeixement geogràfic com un espai privilegiat (l’Empordà mític) i una qualitat objectiva dels vins que crec que concursos com el Vinari, referent a nivell català, van confirmant. La climatologia dels darrers 2 mesos ha estat particularment seca. Com afectarà això a la verema d’enguany? Hem d’acabar de veure com va. L’any ha estat equilibrat a nivell meteorològic, però és cert que ens aniria molt bé, tant per la maduresa com per

(Segueix)

mira’m 60

la mateixa producció, que hi hagués alguna ploguda més. En qualsevol cas el que ja tenim garantit a hores d’ara és que no serà un mal any. La DO Empordà està íntimament lligada al territori. A casa nostra el paisatge és una marca en sí mateixa, i les vinyes són una de les eines per gestionar el territori. Quina és la postura de la DO enfront la liberalització del mercat d’energies renovables i

l’aparició de diversos projectes d’aerogeneradors a l’Empordà? És ben cert que, sobretot darrerament, se’ns reconeix com uns garants del territori, responsabilitat que assumim de molt bon grat. La nostra Denominació està molt vinculada a un paisatge que és molt apreciat, com dèiem abans. I, degut a això, els vinyaters i cellers en general veuen amb molta preocupació el devessall de projectes d’implantació d’aerogeneradors. Hem

expressat la nostra opinió i hem fet costat a diversos ajuntaments que ens ho han demanat. I confiem que, tal com s’han compromès, el Govern faci una nova revisió del pla, que posi les coses al seu lloc i tingui present l’opinió de les comarques. El fet que amb el nou cartipàs les energies renovables es trobin integrades amb agricultura i liderades per la consellera Teresa Jordà ens fa confiar en que aquest encaix sigui viable i ens hi dona una gran proximitat.

mira’m.cat

Menjar xinès i sushi amb servei a domicili

restaurant Mandarin de Figueres negoci està en mans de la segona generació familiar. El restaurant, situat al centre de la capital empordanesa, va ser remodelat i ampliat fa tres anys per a donar un millor servei als seus clients on trobaran un ambient acollidor i un tracte molt personal. La cafeteria que hi ha a l’interior del restaurant també s’ha modernitzat recentment. El restaurant xinès Mandarin disposa d’un menú especial sushi i, de dilluns a divendres menú de migdia a un preu assequible. També ofereix servei de menjar a domicili. El client pot visitar el restaurant o fer la seva comanda en línia. Aquesta proposta va funcionar molt bé durant la pandèmia i es manté al restaurant per seguir oferint als seus clients la varietat i qualitat del menjar xinès també a casa. L’horari del restaurant és de les 12 del migdia a les 4 de la tarda i de les 8 del vespre a les 12 de la nit, tots els dies de la setmana.

“El restaurant, situat al centre de la capital empordanesa, va ser remodelat i ampliat fa tres anys per a donar un millor servei als seus clients”

El local, situat al centre de la ciutat, s’ha ampliat per oferir un millor servei El restaurant xinès Mandarin situat al número 11 del carrer Lasauca de Figueres ofereix una extensa carta de plats orientals amb servei de menjar a domicili i amb menú diari. El restaurant també està especialitzat en la gastronomia del sushi. El Mandarin està obert els 365 dies de l’any, tant els migdies com els vespres. Té una llarga tradició a Figueres on va obrir les seves portes l’any 1997. Des de fa tretze anys el

agendadeSETEMBRE ALTEMPORDÀ EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS , ACTIVITATS.

FIGUERES - Visites guiades - Visita guiada «Sant Pere ens obre les portes»- visita a l’església de Sant Pere (inclou el campanar). Reserva prèvia obligatòria a l’Oficina de Turisme de Figueres Tel. 972 503 155, 607 678 306 o turisme@ figueres.org -«Ruta Dalí». Rutes guiades.Reserva prèvia obligatòria al’Oficina de Turisme de Figueres Tel. 972 503 155, 607 678 306 oturisme@figueres.org -”Visita enogastronòmica itinerari Torre Galatea” dissabte 4 a les 11 h, en català i castellà. - “Visita enogastronòmica itinerari DO Empordà”, dissabte 11 a les 11 h. Reserva obligatòria al tel. 609 199 086 o sommelier@lauramasramon.com FIGUERES - Exposicions Sala exposicions l’Escorxador - Del 4 setembre al 14 de novembre, exposició «Empodoneses. Un estrany en el seu hàbitat». Organitza el Museu de l’Empordà.

- Del 4 de setembre al 14 de novembre, activitat educativa «SOS Empordà», per descobrir la crisi del planeta Terra. Activitat gratuïta per a l’alumnat de 5è i 6è de primària, 1r i 2n d’ESO. Organitza el Museu de l’Empordà. Biblioteca Fages de Climent Del 15 de setembre al 6 d’octubre, exposició: «A dins, a fora. Centenari Felícia Fuster, poeta i pintora». Galeria d’Art El Claustre - Fins al 10 de setembre: «XXXIX Mostra d’estiu», exposició col· lectiva de pintures i escultures de 130 artistes. Parròquia de Sant Pere - Fins al 12 de setembre exposició de quadres: «De Sant Pere de Rodes a Sant Pere de Figueres; els monjos fundadors», de la pintora Begoña Ramos. ROSES Espai cultural La Ciutadella Obert de dimarts a diumenge de 10 a 20 h. Visites guiades: Passejades

d’història - A les 11 h, dissabte i diumenge (en català). - A les 12 h, dissabte i diumenge (en castellà). La motxilla d’en Milfulles - Per descobrir com vivien els nens grecs i romans, els monjos i els soldats. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Safari al museu - Joc de pistes per trobar els animals amagats al museu. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Més informació i reserves Tel. 972 151 466. Castell de la Trinitat - Horari d’obertura d’11 a 17 h i els diumenges, d’11 a 15 h. El mirador fortificat - Visites guiades a les 11, 12, 13, 14, 15 i 16 h. Els diumenges, d’11 a 14 h. El joc del castell Joc de pistes per descobrir els enigmes del castell. Activitat lliure en horari d’obertura. Més informació i reserves tel. 972 151 466. DIJOUS 2 FIGUERES

Claustre Auditori Caputxins A les 19 h, presentació del llibre Girona 1939: porta de l’exili, de Joaquim Nadal. Editorial l’Avenç. Aforament limitat. Inscripcions a https://figueresaescena.koobin.com DIVENDRES 3 FIGUERES Claustre Auditori Caputxins - A les 20 h, presentació de la nova temporada Figueres Cultura. Aforament limitat. Inscripcions a https://figueresaescena.koobin.com/presentacio-cultura-tardor-2021 DISSABTE 4 FIGUERES Sala exposicions l’Escorxador - A les 12 h, obertura de l’exposició: «Empordoneses. Un estrany en el seu hàbitat». Organitza el Museu de l’Empordà. DIMARTS 7 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent

- A les 18.30 h, presentació del llibre Calidoscopi, amb fotografies de Josep Maria Julià (Juli) i haikús de Maria Dolors Figueres, a càrrec d’Anna Maria Velaz. Editorial Oliveras. Aforament limitat. Inscripcions a la biblioteca. DIVENDRES 10 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent - A les 18.30 h, presentació del llibre Un estiu per estimar, d’Ester Invernon. Presentació a càrrec de Marcel Invernon Cirera, amb la presència de l’autora. Aforament limitat. Inscripcions a la biblioteca. DISSABTE 11 FIGUERES Pl. Josep Pla - A les 18 h, concert de sardanes amb la Cobla Contemporània. Organitza el Foment Pep Ventura de Figueres. DIUMENGE 12 CASTELLÓ D’EMPÚRIES - A les 12 h, visita teatralitzada «La revolució de la farina». Organitza Ecomuseu-Farinera. LA JONQUERA MUME - De 10 a 14 h, ruta de l’exili: «Un poeta a l’exili: MUME, Cotlliure i Antonio Machado». Breu visita al museu i trasllat a Cotlliure per seguir les últimes

setmanes del poeta Antonio Machado i visitar la seva tomba. Inscripció prèvia a info@museuexili.cat DIMARTS 14 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent - A les 19 h, presentació del llibre Quadern de cel·la. Apunts de darrera hora, de Pere Solà, a càrrec de l’historiador Enric Pujol. Editorial Llop Roig. Aforament limitat. Inscripcions a la biblioteca. DIMECRES 15 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent - A les 19 h, presentació del llibre L’aigua que vols, de Víctor García Tur. Enciclopèdia Catalana i Òmnium Cultural. Premi Sant Jordi 2021. Organitza Òmnium Alt Empordà. Aforament limitat. Inscripcions a Òmnium Alt Empordà. LA JONQUERA MUME - A les 18 h, Art i compromís, visita comentada del museu conjuntament pel MUME i MNAC per explicar la guerra civil a tot el territori, a càrrec d’Eduard Vallès i Elena Llorens. - A les 18.45 h, La memòria de l’exili, amb Alfons Quera. Activitat gratuïta en línia amb inscripció prèvia.

DIUMENGE 19 FIGUERES Sala exposicions l’Escorxador A les 12 h, visita de l’exposició: «Empordoneses. Un estrany en el seu hàbitat», a càrrec dels seus comissaris, Pilar Farrés i Enric Tubert. Organitza el Museu de l’Empordà. DILLUNS 20 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent - A les 17 h, taller Maker: Aprenent amb Micro:bit. (de 9 a 12 anys). Aforament limitat. Inscripcions a la biblioteca. - A les 19.30 h, conferència sobre Felícia Fuster. Visc en exili damunt les paraules, a càrrec de Lluïsa Julià, comissària de l’any Felícia Fuster. Aforament limitat. Inscripcions a la biblioteca. DIJOUS 23 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent - A les 19 h, Només el gran desert dels telegrames muts. Dues poetes reciten Felícia Fuster. Recital a càrrec de Blanca Llum Vidal i Tònia Passola amb l’acompanyament musical de la pianista i compositora Laura Pastor. Aforament limitat. Inscripcions a la biblioteca. DIVENDRES 24

FIGUERES Biblioteca Fages de Climent - A les 16.30 h i a les 18 h, contes per a nadons (- 3 anys). Conte va, conte ve, la biblioteca mil contes per a tu té!, a càrrec de Bel Contes. Aforament limitat. Inscripcions a la biblioteca. DISSABTE 25 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent - A les 12 h, l’hora del conte (+ 3 anys). Contes violeta, a càrrec de La Tribu Juganera. Aforament limitat. Inscripcions a la biblioteca. DIMARTS 28 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent - A les 19 h, presentació del llibre Efendi, d’Elisabet Riera, a càrrec de Sebastià Roig. Editorial Males Herbes. Aforament limitat. Inscripcions a la biblioteca. DIMECRES 29 FIGUERES Claustre Auditori Caputxins - A les 19.30 h, conferència inaugural del curs dels clubs de lectura, a càrrec de David Guzman, periodista cultural i conductor del programa de literatura Ciutat Maragda, de Catalunya Ràdio. Aforament limitat. Inscripcions a https://figueresaescena.koobin.com/

mira’m.cat

Xavier Valentí ‘Pi’, codirector del Festival Còmic

“Volem obrir el Festival als joves, que corri el talent i la imaginació” «L’humor català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors». La màxima original de Francesc Pujols no va ben bé així, però aquest és l’esperit de la XIV edició del Festival Còmic de Figueres, assenyalen els organitzadors. La programació d’enguany manté la seva essència adaptant-se als condicionants del moment amb una programació que ja està servida per no renunciar mai a riure i disposada a contagiar humor a nous públics. La cita és del 17 al 19 de setembre. Totes les activitats es poden consultar al web: Festivalcomic.cat. L’humor torna a Figueres, concentrat en tres dies. Què ens porta de nou aquest any el Festival? Tenim un acte que durarà els tres dies de Festival, que ens fa molta il·lusió. És el primer Concurs de Vídeos i Mems Humorístics en Català. El jurat estarà format per joves influenciadors: Miquel Montoro, Apitxat, Laia Argelaguet i Maria Bouabdellah. Davant la davallada de l’ús social de la llen-

gua catalana, sobretot entre els joves, vam decidir intentar posar un granet de sorra, o directament un sac de sorra en aquesta fugida del parlant del català cap al castellà, amb l’instrument que tenim nosaltres, que és el Festival Còmic. Vam dissenyar un concurs peculiar i portem aquests influenciadors a la ciutat. Els dies del Festival estaran reunits a l’Hotel Duran i aniran fent connexions des de diferents llocs valorant els vídeos que van entrant a concurs. Tots els vídeos, curts, que es pengin a les xarxes socials amb l’etiqueta #FestivalCòmic entraran a concurs. Tenim un equip jove dinamitzador, l’Ona Cabello, en Toni Naranjo i la Lola Fuentes Espelt, els quals a través de Twitch aniran valorant amb els membres del jurat les propostes rebudes. Comptem també amb l’ajut del Consell local de la Joventut de Figueres. Una manera d’obrir-se a nous públics? Ens sembla molt important obrir aquest Festival als joves i que durant tres dies la gent es deixi anar. Donarem un parell de

temes sobre els quals han d’anar els vídeos i a partir d’aquí que corri el talent i la imaginació. Donarem 24 premis, alguns fins i tot de 500 € per als vídeos guanyadors en diferents categories. Pensem que és un any que toca arremangar-nos per la llengua, els confinaments ens han fet mirar cap a dins, cap al país, ens hem adonat que estàvem en un model que depenia molt de coses que eren molt fràgils i volem ajudar a enfortir-nos com a cultura, com a societat. Quines altres novetats presenta el festival? Obrim les programacions matinals, les matinals de teatre, pensant en el públic adult. A l’Auditori Caputxins tindrem una matinal el divendres i una matinal el dissabte amb dues propostes molt diferents. La primera és una improvisació i la segona és una proposta de clown molt interessant. Les matinals són molt bona idea, però al final hem hagut de sacrificar carrer, perquè és on es produeixen més problemes amb les

(Segueix)

mira’m 68

Com valoreu que el Festival es faci de nou el setembre? És una incomoditat perquè el Festival Còmic està dissenyat per tenir lloc a Setmana Santa, té el seu lloc a l’agenda de festivals catalana i haver-ho de moure no és la situació òptima. Nosaltres hem vingut per enriquir i per Setmana Santa sí que aportàvem, però ara ens hem de barallar amb moltes altres propostes que hi haurà. Però realment el coronavirus no et deixa opció i no volem deixar Figueres sense el certamen d’humor. Arribarem a la catorzena edició i no ens imaginem no fer-lo. Una programació concentrada però plena de propostes. De fet hi ha cinc propostes gratuïtes, quatre de pagament, una sessió de ioga del riure i el concurs de vídeos i mems humorístics que serà molt bèstia. Sembla molt reduït, però no ho és tant.

balloonbox aglomeracions, i per evitar escenaris de suspendre i posposar esdeveniments. Quins espais s’ompliran d’humor? Els escenaris seran Plaça Catalunya, al teatre Jardí presentem l’espectacle de Carles Sans, “Per fi sol”. S’ha alliberat del Tricicle i té un espectacle boníssim que serà el de gala.

També hem aconseguit rescatar uns anglesos que havien caigut de la programació l’any passat dues vegades per la dificultat de venir d’Anglaterra aquí, per la pandèmia i és un espectacle majúscul que es farà a la Cate. Es diu ‘Coulrophobia’ i ells són Opposable Thumb. És un espectacle d’aquests que sens dubte fan Festival.

Com imagineu l’edició de l’any que ve? Tornar a Setmana Santa amb el Festival, normalitzar-lo, però ara senzillament celebrar-lo i que Figueres torni a estar al mapa. Vindrem de l’Acústica, però el Festival Còmic és una altra freqüència, té el seu públic i el seu impacte. L’eslògan continua essent un Festival pensat per fer de Figueres millor ciutat i del món un lloc millor, no el canviem gaire, aquest el defensem fins al final.

mira’m.cat

mira’m 70

Castelló d’Empúries presenta una edició especial de

“Fam, pesta i epidèmies: Lo bon any primer” és la temàtica d’aquesta edició de Terra de Trobadors.

Torneig La setmana passada es va presentar al Convent de la Mercè de Castelló d’Empúries, el Festival Terra de Trobadors 2021, que tindrà lloc els dies 10 (tarda), 11 i 12 de setembre. Amb el lema “Fam pesta i epidèmies: Lo bon any primer” arrancarà, la segona setmana de setembre, una edició especial del festival marcada per la pandèmia en tots els

sentits. A l’acte hi va assistir l’alcalde, Salvi Güell; la regidora de cultura, Xon Hugas; i el director artístic del Festival, Guillem Fernández-Valls; que han presentat una programació amb espectacles, concerts, tallers i activitats diverses que tindran lloc durant els tres dies. Tot i la situació excepcional en la que ens trobem, s’ha volgut destacar que

la d’aquest any serà una edició diferent, en format reduït, però amb una programació igualment atractiva. La proposta cultural i festiva, amb el suport de la Coordinadora de Terra de Trobadors de Castelló d’Empúries, comptarà aquest any amb més de 50 activitats de diferents disciplines artístiques -teatre, música, circ o dansa, entre d’altres- així com recreacions històriques, combats de cavallers, conferències, concerts i altres propostes. Per tal de poder adaptar el Festival a les mesures sanitàries s’han ideat espectacles de curta durada i simultanis que permetin als visitants gaudir de diferents espectacles en un dia. Les d’activitats es portaran a terme en espais amb control d’accés i amb aforament limitat per als que serà necessari reservar entrada amb l’objectiu d’evitar aglomeracions i mantenir la distància entre els assistents. És per això que el sopar medieval, el mercat, les cercaviles i les tavernes de les entitats quedaran excloses de la programació d’aquesta edició. Fam pesta i epidèmies: Lo bon any primer La situació actual de la pandèmia provocada per la COVID-19, ha inspirat la temàtica d’enguany del festival basada en la situació viscuda a mitjans del segle XIV a Europa i

mira’m.cat

caracteritzada per un seguit de successos que van comportar efectes devastadors en la població. Una onada de fred glacial, una producció d’aliments estancada o l’arribada de la pesta negra i altres malalties desencadenaren una forta crisi. A la corona d’Aragó, aquesta època de crisi, passà a l’imaginari col·lectiu com “lo mal any primer”. Amb la intenció d’oferir una imatge de superació s’ha adaptat el lema a “lo bon any primer” per tal de mostrar la capacitat d’adaptació, de col·laboració i les ganes de recuperar i tirar endavant un festival d’aquestes característiques que compta amb la implicació dels ciutadans i ciutadanes del municipi. En aquest sentit, les recreacions històriques de l’esdeveniment com són sobretot les protagonitzades per les entitats, giraran entorn a aquesta temàtica en una època històrica que se situa a mitjans del segle XIV (1348) amb l’Infant Ramon Berenguer (1342-1364) com a Comte d’Empúries i Pere III el Cerimoniós (1336-1387) Rei de la Corona D’Aragó. Així, l’espectacle inaugural; el torneig de cavallers, a càrrec del Grup Cavallista de Castelló d’Empúries; el despertar de les bruixes o la batalla campal, amb Despertaferro i Arquers del Comtat; entre d’altres, estaran contextualitzats en aquesta època. De la mateixa manera, el Cicle de conferències “Miquel Pujol Canelles” organitzades conjuntament pel Centre d’Estudis Trobadorescos de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries i per l’Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la Universitat de Girona, versaran sobre la temàtica escollida per a l’ocasió. Durant els dies del festival s’oferiran com cada any tres conferències a càrrec de catedràtics, professors i investigadors de diferents universitats catalanes, i també es presentarà el número

20 de la revista Mot so razo. La conferència inaugural “Una pandèmia d’altres temps: la pesta” anirà a càrrec de Lluís Cifuentes, Doctor en Història Medieval per la Universitat Autònoma de Barcelona i professor de la Universitat de Barcelona, que tractarà l’arribada de la pesta negra a la Corona d’Aragó l’any 1348 i les greus conseqüències socials i econòmiques que va tenir. Completaran el cicle Antònia Carré, Doctora en Filologia Catalana (UOC-UB), que oferirà la conferència “Pesta amb literatura. Del Decameró a l’Espill”,. I, per últim, Pol Bridgewater, Doctor en Història Medieval (UB), oferirà la tercera conferència amb el títol “Govern, hospitals i assistència a l’Edat Mitjana: una història de poder”. El diumenge al matí es presentarà també la novel·la històrica Palau del vent de l’escriptor castelloní Pere Llovet Planas, basada en la història del comtat d’Empúries. La programació d’aquest any continuarà amb una de les línies de treball iniciades ja en l’edició de 2019 i que tenia l’objectiu de potenciar la participació activa dels visitants. Amb aquesta intenció hi hauran diverses propostes com són el taller de lluita escènica medieval, el taller de dansa oriental, el taller de dansa i percussió o el tir amb arc. També volem destacar també l’aposta clara per les activitats per a famílies, el públic més nombrós de l’esdeveniment, amb els espais de joc per a la primera infància, espectacle de titelles, la guerra de catapultes, el carro de les Trementinaires, l’espai munta titelles, la gimcana fotogràfica o els contes medievals, entre d’altres. Cal posar en valor, una vegada més, el paper de les entitats que preparen els seus espectacles exclusius per aquests dies com La Cort d’Empúries amb “Les aventures del Doctor Simó i la meuca de Castelló” i “el carro dels

morts” o “Ballar en temps de pandèmia” de l’Esbart Dansaire que, sumats a les propostes de companyies professionals i a les ja esmentades anteriorment de les associacions del municipi, ompliran d’activitats els dies del festival. La música, un imprescindible del Festival La música ha tingut sempre una gran presència al Festival Terra de Trobadors. Des dels inicis, grups de renom han ofert concerts i animació pels carrers del centre històric i en aquesta edició, entre ells, hi tornarem a trobar cares conegudes com “Els Berros de la Cort” o el grup “Sübitus”, aquests últims encarregats de donar el tret de sortida al festival d’enguany. Amb el pas dels anys, altres propostes han anat sorgint i algunes s’han consolidat, com és el cas del cicle So de Lonh que enguany celebrarà la sisena edició. El cicle es dedica principalment a la divulgació de les músiques medievals organitzant concerts comentats, conferències o cursos. Aquest any proposa dos concerts: Iacobi Victoria, a càrrec d’Egeria Voices; Senti un gran romore, a càrrec de Locus Desperatus; i una conferència que porta per títol Ministrers i música a la Corona d’Aragó medieval: estampes d’un corpus de documents d’Anna Alberni (ICREA/Universitat de Barcelona). Per altra banda, al Convent de Sant Agustí, tindrà lloc el concert “Despertant instruments adormits” Volem destacar també el concert de música sefardí a la Sinagoga del Puig Mercadal, amb Rusó Sala i Míriam Encinas. Per últim, estem contents de poder comptar amb l’actuació de la Coral Castellonina i el concert que porta per títol “Cançons en temps d’epidèmia”.

mira’m.cat

fira DEL formatge DE LLADÓ El tercer cap de setmana de setembre -coincidint amb la Festa Major petita de Lladó- tindrà lloc la 25a edició de la Fira del Formatge Artesà. Els del got mig buit diran que és una edició afectada per les restriccions; els qui participen en l’organització diran que, ateses les circumstàncies i la feinada que porta, tot el que es pugui celebrar serà molt. Agraïm-li doncs a Sant Llambert, patró de Lladó i venerat en aquelles dates, i a en Jan Millastre, responsable de la comissió organitzadora. Ens reunim amb ell a la Plaça Major de Lladó, seu de la fira sota els auspicis de la imponent església de Santa Maria; una plaça amiga, coberta d’arbres, de mida humana i pedra argilosa omnipresent. L’escriptor Xavier Febrés parla dels 8 plàtans de la plaça com “una de les ombres més distingides de la comarca”; l’alcalde Quim Tremoleda la descriu com “un espai gastronòmic amb la riquesa monumental. El marc és incomparable. Només arribar ja trobem en Jan estudiant l’escenari. “Aquí al migdia tindran massa sol”, anuncia amb el cap pensarós i vestit amb la samarreta de l’edició 2018 de la fira. En efecte, l’edició d’enguany comptarà com fa 2 anys amb música en directe, bar i altres activitats paral·leles, en la línia familiar que volen imprimir a la fira. “Des de fa molts anys tenim molt clar que la Fira del Formatge Artesà de Lladó és rural, és moderna i és familiar. Volem un ambient de festa”. En Jan arriba a l’entrevista sortint de parlar amb el PROCICAT, que explicità el nihil obstat per aquesta edició. L’organització patia per un dels punts forts de la fira que n’assegura la seva viabilitat financera: els tiquets de degustació. Cada any n’hi ha més, i cada any s’han esgotat: 1.200 el 2019. Finalment enguany hi haurà una novetat: per qüestions de logística no hi haurà plat commemoratiu ofert per cada tiquet, però sí 1 degustació més pel mateix preu a més del tast de vi habitual.

Cal destacar el rebombori i l’anomenada que ha assolit la fira, vistes les poques mans que se n’ocupen. La fira l’organitza una comissió, al capdavant de la qual hi ha a tothora en Jan Millastre, que esmenta “l’Ajuntament hi és per tot l’aspecte logístic, i arrepleguem subvencions on podem. Però l’objectiu no és fer benefici; si n’hi ha, es reinverteix per l’any següent”. En tot cas, la conversa traspua interès a atorgar una identitat pròpia a la cita. En destaca la bona presència a xarxes socials, els cartells i en general la identitat de la fira, dissenyats per l’Aleix Gifreu, que han esdevingut peces

de col·leccionista. No parlem de la xocolata del lloro: el 2019 entre 7.000 i 8.000 persones van passar per les parades i altres activitats, esgotant els tiquets de degustació i multiplicant per 10 la població del poble. Com diu en Jan, portant el nom de Lladó al món, una expressió que es repeteix al llarg de la trobada. Amb aquest afany, què el pot aturar? És mes: poques fires poden dir que se n’ha fet un llibre en només 25 anys d’història. Enguany podrem trobar el llibre Ens va fer Àlex Gifreu, publicat per Úrsula Llibres amb una subvenció de la Diputació de Girona. Tracta dels 24 icònics cartells que han identificat la Fira del Formatge de Lladó des de (gairebé) el primer dia. Un fet diferencial que defineix la idiosincràsia del poble. Aquesta excel·lència dominant en la promoció de la cita la trobem també en els productes que s’hi exposen. Catalunya té una riquíssima tradició de formatges artesans, i la celebració d’un concurs l’any 2019 per tal de prestigiar els aparadors tingué un gran èxit. En primer lloc pels firaires premiats, que van veure volar les existències dels formatges guanyadors; en segon lloc, el prestigi de la fira. Les restriccions pandèmiques posen en perill el concurs d’enguany, però en tot cas els qui planten parada són grandíssims formatgers. “Per qüestions d’espai enguany hem hagut de fer una tria, i això fa mal al cor”, diu en Jan amb un sincer posat d’aflicció. “No podrem portar cap productor nord-català, per exemple. Tots els qui no podran venir ja els hem apuntat per l’any vinent, que estem segurs que serà una edició extraordinària”. La Fira s’inicià a Lladó en una època en què hi va haver un cert esclat de productors: “gent de ciutat que decidí fer el pas per acomplir el seu somni”, esmenta en Jan, i així reviure una tradició formatgera mil·lenària. I precisament sobre això parlarà la primera de les 2 xerrades que

aportaran contingut a la cita: la història del formatge a Catalunya. Aquestes xerrades s’organitzen en col·laboració amb l’ACREFA, Associació Catalana de Ramaders i Elaboradors de Formatge Artesà, que vetlla per l’excel·lència agroalimentària i difondre la cultura del formatge. La segona xerrada versarà sobre les diferents fires del formatge en l’àmbit nacional: Bàscara, Sort, Palau d’Anglesola, Bellver de Cerdanya, Sant Pol de Mar, La Seu d’Urgell... fins a una desena de pobles acullen cites dedicades al formatge, però... atenció! No tot són fires, i no tots els formatges són artesans! Aquest és l’esperit de la fira de Lladó: el formatge artesà, fet amb productes locals, amb estima per la bona feina. D’altres productes artesans acompanyaran els formatges, com a cada edició: galetes, bunyols, confitures, embotits... fins a 6 parades de productes artesans i 20 de formatges. “Una versió adaptada de la fira”, diu en Jan. “El mes de juny hauríem pogut fer més, però ara les circumstàncies són les que són. Hem hagut de redistribuir l’espai de la plaça per assegurar espai de seguretat entre els visitants tot creant un circuit. Els bars queden fora d’aquest espai, de manera que encara que hi hagi cues això no afectarà l’aforament limitat”. No tenen por de morir d’èxit? En Jan desvetlla que la reducció de la fira d’enguany potser guarda avantatges imprevistos. “Creiem que el visitant aquest any serà més proper al món de la gastronomia. El fet de reduir aforament i no fer-ne tanta publicitat com altres anys ens permetrà, espero, que qui vingui sigui realment perquè li interessa aquest tipus de fires, no els qui venen a passar el dia. Confiem poder gestionar així l’aforament”. Lladó és efectivament un municipi molt petit, els aparcaments són limitadíssims i potser l’aposta per la qualitat enfront de la quantitat de visitants és una via a explorar.

mira’m 74

RECUPERAR LA PELL DESPRÉS DE L’ESTIU A la tornada de les vacances sempre tenim nous propòsits: perdre pes, fer més esport, cuidar els cabells i mimar la nostra pell: taques, petites arrugues, aspecte apagat, deshidratació, és el que hem de combatre per recuperar la nostra pell després de l’estiu.

Laura Margall Buxeda Nutricionista Col·legiada 000198 Màster en Estètica i Salut C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157

pell, danyant i reduint la brillantor i la vitalitat. I, què podem fer per recuperar-la? A banda de les pautes generals, que consisteixen bàsicament en reprendre els bons costums saludables i de rutina general, també podem recolzar-nos en determinats tractaments estètics i dermocosmètics que ens ajudaran a aconseguir l’aspecte ideal per a la nostra pell. Des d’Integral us proposem el nostre tractament Integral Oxygen, un tractament creat per oxigenar i activar la pell al mateix temps que neteja i elimina totes les toxines sobrants, tant les produïdes per la pol·lució ambiental com les produïdes per les nostres pròpies cèl·lules.

És normal que després d’un estiu intens de platja, piscina, muntanya i sol hagin aparegut imperfeccions a la cara i que notem el to més apagat (sobretot quan anem perdent el bronzejat que hem agafat durant aquests mesos). Els efectes del sol (radiació UVB que pot provocar cremades, taques i inclòs lesions més greus), el clor, la sal, la humitat, els can-

vis de temperatura, canvis d’alimentació i ritme de descans, manca d’hidratació i altres hàbits inadequats que potser hem adoptat durant l’estiu fan que l’aspecte de la nostra pell perdi lluminositat i vitalitat. Què perjudica la pell a l’estiu i els seus efectes? En l’època estival hi ha un conjunt de factors que repercuteixen en l’aspecte de la nostra

Telèfons . 972 506 808 / 655 394 157

Gràcies a la línia d’alta cosmètica amb la que hem creat aquest tractament, aconseguim oxigenar els teixits des de l’interior de les cèl·lules, de la matriu extracel·lular i dels capil·lars limfàtics, pel que aconseguim que el teixit s’aclareixi, uniformitzi i es vegi molt més lluminós. Un despertar per la teva pell després de l’estiu, un retorn d’oxigen per les teves cèl·lules; una experiència on els sentits et faran gaudir de les aromes i massatges del tractament més exquisit per aquesta època.

info@integralbeautyconcept.com

www.integralbeautyconcept.com

mira’m.cat

A TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA

T’AJUDEM!

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

substàncies conegudes com a conductes addictives (ludopatia, compres compulsives, dependència emocional, noves tecnologies, activitats, treball...).

L’addicció a les drogues és un parany del qual és molt difícil escapar per un mateix. Una persona es queda atrapada en l’addicció a través d’una combinació de tres factors: la culpa, la depressió i l’ansietat. Aquests factors, quan no s’alleugen, creen una enorme pressió que pot conduir a una persona, quan tracta de deixar-les, a consumir-les de nou, tret que busquin ajuda. Ningú vol ser un addicte. No importa el que digui un addicte, en el profund del seu cor hi ha un desig de viure d’una forma neta i sòbria de nou. Una persona pot adonar-se del mal que està fent i tenir el desig d’estar net i sobri, però no tenir la força per a superar la culpa, la depressió i l’ansietat creada pel continuat abús de substàncies. Però hi ha un altre escenari en el qual aquest canvi pot ocórrer. Una persona que pateix

d’addicció a les drogues, en general sent que l’única manera en què pot funcionar o en què se sent normal, o l’única manera en què pot sentir una cosa bona en la vida és estant drogat. En un intent desesperat de continuar prenent substàncies addictives, pot tractar de manipular als que li envolten i dir-los el que ells volen sentir, només perquè el deixin en pau. Però fins i tot aquesta persona, amb addicció a les drogues, si ella pogués ser completament honesta, preferiria estar neta i sòbria de nou. TRACTAMENTS D’ADDICCIONS INICIA és un centre especialitzat en el tractament psicològic de pacients que presenten trastorns per dependència a substàncies (alcohol, cocaïna, psicofàrmacs, cànnabis, drogues de disseny o altres substàncies addictives) i també a les addiccions sense

El tractament que ofereix TRACTAMENTS D’ADDICCIONS INICIA es basa en el model de tractament de Minnesota. El model Minnesota de rehabilitació és intensiu, de curta durada, i es troba a l’avantguarda quant als coneixements actuals per a tractaments de tota mena de malalties addictives. Aquestes característiques pròpies del model són de gran benefici, tant per a la persona usuària, com per a la seva família i la societat. TRACTAMENTS D’ADDICCIONS INICIA disposa de Psicòleg, Psiquiatre, i Terapeutes especialitzats en addiccions i conductes addictives. Si necessita ajuda, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per abordar junts la manera més efectiva d’afrontar el problema en qüestió i potenciar uns hàbits sans, que ajudin al pacient en la seva total recuperació.

mira’m 76

L’amor és l’única resposta vàlida davant la por Els temps són complicats i cada esperança de sortir d’aquesta situació es transforma en una nova proposició per adaptar-se a d’altres dificultats.

H

a arribat el moment en què no hi ha altre remei que comprendre que la vida és una escola i que, sens dubte, la humanitat passa per una sèrie de proves per a validar allò que és important per a cadascú? N’estic convençuda. Alhora que estic convençuda que l’amor és la solució. En litoteràpia, diversos minerals ens permeten obrir la porta de l’amor a la nostra vida; tot depèn de quines són les nostres expectatives en aquest àmbit. La primera noció que hem de comprendre bé és que quan parlem d’amor, hi entenguem l’amor que ens donem a nosaltres mateixos. No hem d’esperar que els què ens envolten ens omplin el got que tenim mig buit. Ningú de fora no el pot omplir; probablement per això, les relacions en general es falsegen, per tot el què n’esperem. És el moment d’aprendre a estimar-se un mateix, de posar en marxa en el dia a dia accions que, interiorment, ens siguin nodridores; aprendre a respectar-se i, per què no? fer servir els minerals en petits exercicis de meditació i respiració per obrir espais interiors encara “mancats” d’amor. Us proposo que treballeu amb el quars rosa. Conegut per atraure l’amor, és lògic comprendre que amb el simple fet de portar-ne no n’hi ha prou per trobar la nostra ànima bessona o l’amor de la nostra vida, ni per atraure amistats noves. El quars rosa ens permet de posar en marxa una relació d’amor amb nosaltres mateixos. Estimar-se un mateix és la clau, és omplir-se

d’energia reconfortadora. Com a adults capaços d’estimar, és hora que aprenguem a ser benvolents amb nosaltres mateixos. No podem esperar que d’altres ho facin per nosaltres, aquesta creença ja no és vàlida. Ens hem guanyat la independència, som adults autònoms en tots els sentits del terme. Llavors, com ho hem de fer per arribar-hi? Agafeu un quars rosa; podeu fer un exercici de respiració conscient, com ara la coherència cardíaca, i deixeu que aquesta ener-

gia dolça i benvolent us penetri. Estigueu atents, sentiu quines són les parts del vostre cos que vibren en presència del mineral i obriu-vos mentalment per rebre idees i missatges sobre accions a desenvolupar per ser més justos amb vosaltres mateixos, per enamorar-vos de vosaltres mateixos. En quin àmbit de la vostra vida teniu necessitat d’invertir la vostra força de reconfort i de benvolença? Deixeu que el quars rosa us guiï envers el vostre centre d’amor i resplendiu!

mira’m.cat

DYNAMIC PROTEIN NO PERDIS EFICÀCIA! La proteïna vegetal de pèsol, llavors de xia i cànem, és el suplement de proteïna que necessitem. •

Proteïna de pèsol. Font d’aminoàcids de cadena ramificada, amb la lisina com el més rellevant.

•

Proteïna de llavors de xia. A part del seu valor en omega 3 vegetal, ens aporta aminoàcids no essencials, molt deficients en la nostra dieta.

•

Proteïna de cànem. Molt rica en aminoàcids ensofrats.

Una dieta pobre en proteïnes pot portar les següents disfuncions: 1.

Sensació de cansament i fatiga. Menys rendiment quan fem esport i risc de patir anèmia.

2.

Debilitació del sistema immunitari.

3.

Problemes digestius. La presència de proteïnes a la dieta és important per a l’absorció de nutrients i la formació d’enzims digestius.

4.

Dificultat per a la pèrdua de pes. La pèrdua de massa muscular redueix el metabolisme i per tant el consum calòric.

5.

L’absència de l’aminoàcid triptòfan, pot causar trastorns de la son i generar un increment de l’estrès.

6.

Pèrdua de cabell i debilitat de pell i ungles. L’opció de la proteïna vegetal aporta una millora en l’assimilació dels aminoàcids essencials i és la óptima per a generar menys residus mediambientals.

Enric Casanova - Assessor Santiveri

mira’m 78

mira’m.cat

Dia Mundial de l’Alzheimer 21 de setembre Aquests 2020 i 2021 han portat molts canvis i una situació anòmala de trencament amb rutines que teníem establertes fins ara. Molta gent gran ha vist agreujada la seva salut per la pèrdua d’activitat física i d’activitats socials i relacionals.

La població adulta, i sobretot els qui estan afectats per una demència, necessita del seu entorn per poder recuperar aquests espais de relacions socials, d’activitat física i cognitiva i d’atenció personal. Al nostre Centre hem pogut anar recuperant tot el programa d’activitats exceptuant les de col·laboració entre entitats, que són les que comptem anar recuperant aquest 2021, així com les activitats formatives i places de pràctiques. L’objectiu de millora de qualitat de vida passa per una atenció especialitzada, integral i personalitzada i aquesta s’ha d’assolir amb la preparació de professionals que coneguin la realitat que envolta la malaltia, així com la sensibilització de la societat perquè sigui cada vegada més inclusiva. Una de les activitats que hem pogut mantenir és el programa “Música per recordar ” amb la complicitat de la tutora i un grup d’alumnes de l’IES Muntaner, adaptant l’activitat que portaven a terme any rere any al realitzar-la a la zona exterior del Centre evitant així el contacte amb els nostres usuaris. Malgrat haver vist molt retallades les possibilitats d’organitzar activitats benéfiques, hem comptat amb la col·laboració del Club de Golf Torremirona amb l’organització d’un torneig benèfic a favor de la nostra entitat. Així mateix hem estat convidats a participar de l’estrena de l’Obra Post-IT dels directors del Festival Còmic de Figueres.

Aquest setembre l’entitat preveu poder fer la campanya de divulgació i apostolat que es realitza cada any. Així com es farà l’obertura de la venda de Loteria de Nadal. A l’octubre comptarem amb la Dra. Osuna, neuròloga de l’hospital de Figueres, que ens presentarà la xerrada “La malaltia d’Alzheimer. On estem i cap on anem”, en la que farà una revisió d’on ens trobem pel que fa al diagnòstic precoç amb els nous biomarcadors d’imatge i en LCR, així com també un repàs als tractaments i la controvèrsia en relació a nous fàrmacs. La malaltia interfereix en la capacitat d’autonomia de la persona, per això és primordial un diagnòstic precoç i una atenció integral amb la col·laboració entre recursos i professionals per poder oferir una continuïtat assistencial. Degut a la pèrdua d’autonomia, la persona necessitarà del suport i atenció d’un cuidador familiar, i alhora aquest necessitarà acompanyament i orientació per obtenir estratègies que li facilitin el conciliar les tasques de cuidador i la vida personal, familiar, laboral... per això és necessària una atenció que tingui en compte la realitat de la persona afectada i el seu entorn. Des de l’AMA s’ofereixen serveis encarats a les persones amb la malaltia, el nostre centre de teràpia d’estimulació cognitiva des d’on es despleguen diferents programes d’activitats, i les seves famílies per poder-los acompanyar en el procés de la malaltia. Actualment encara no hi ha cap tractament que curi la malaltia però sí que hi ha factors protectors i factors precipitants que poden modelar l’evolució de la malaltia. Entre aquests hi ha la dieta, l’exercici físic, el descans correcte, la prevenció de l’estrès, el manteniment de les relacions socials i les intervencions terapèutiques no farmacològiques, tallers d’estimulació cognitiva, tallers de psicomotricitat... Per tant, pautes de vida saludable poden oferir unes condicions més òptimes en el nostre procés d’envelliment i en l’evolució també de la malaltia d’Alzheimer i la seva vivència. ASSOCIACIÓ D’AJUDA MALALTS D’ALZHEIMER I AFECTATS FIGUERES CARRER PERE III, 93, BAIXOS, 17600, FIGUERES, GIRONA, Tel 972675511 Facebook alzheimerfigueres@hotmail.com

- 82