Revista Mira'M 252

mira’m 2

mira’m.cat

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

miram.cat

L’APRENENTATGE SOBRE LA MARXA

mira’m 4

L’espai de Màrius Serra

Tinc el privilegi de viure en una zona tranquil·la, molt a prop de dos centres educatius, un institut públic i una escola privada de dimensions considerables, amb quatre línies de primària i tres de secundària. La placidesa general només es veu pertorbada a les hores d’entrada i sortida escolar, però cada onada té les seves característiques. La matutina presenta un ritme creixent, amb una acceleració de moviments que és inversament proporcional als minuts que falten perquè siguin les vuit. Les corredisses sense braceig, amb les extremitats superiors més preocupades per aguantar carpetes, motxilles o peces d’abric, són pròpies dels darrers instants, quan la imminència del timbre provoca atacs de pànic, potser fonamentats en alguna sanció, però si mai surto de casa una mica abans, quan les vuit encara són un horitzó llunyà, el ritme dels pelegrins escolars és més pausat i permet observar diverses activitats. Una d’elles és l’aprenentatge sobre la marxa.

De camí cap a l’aula, amb una cadència de pas pròpia del passejant, alguns estudiants de secundària aprofiten per repassar els apunts amb què preparen un examen imminent. Adoro aquest moment, quan surto mig adormit de casa i pesco dues adolescents discutint enceses sobre si una idea és d’Aristòtil, de Plató o d’aquell altre que va morir enverinat. La memòria és traïdora i els nervis poden ser una màquina creativa formidable, digna de l’escriptura automàtica surrealista. L’avidesa amb què un adolescent degluteix una informació “que entra a l’examen” em resulta entendridora. L’altre dia, però, vaig descobrir que entre la població estudiantil tutelada, la que per edat encara requereix un acompanyant adult per anar o tornar d’escola, també es practica l’aprenentatge sobre la marxa. Baixava per Peris Mencheta cap al passeig Maragall quan, just davant meu, vaig sentir una mare que pronunciava els números senars en anglès perquè el seu fillet, que em

va semblar molt petit però potser ja tenia sis o set anys, hi anés intercalant els parells. One, deia ella, txu, responia el plançó, three, la mare, fort, el nen... Aquell compte endavant combinat em va semblar un poema d’amor alfanumèric que el nen va rematar amb un sonor Txen que, més que a número deu, sonava al cognom del president de l’Espanyol.

Les cantarelles infantils són un poderós activador de la memòria, tal com saben els autors costumistes. N’hi ha que les associem als jocs de pati, però també hi ha cantarelles d’aula tan susceptibles de definir una època com un vestit o un titular de diari. Sentir aquell nen comptar en anglès em va portar a les de la meva escola, totes en castellà. Les taules de multiplicar, el jesucristoseñormío, els rius d’Espanya, els planetes del sistema solar o les preposicions, amb un final de perfil baix que contenia un afegitó d’última hora que desfeia l’ordre alfabètic per culminar amb un: “...sobre, tras, mediante”.

mira’m.cat

L’edició estiuenca del Festival Internacional del Circ, Elefant d’Or, de nou a Girona La mecànica de l’esdeveniment serà la tradicional, s’estructura en dues semifinals totalment diferents, anomenades espectacle Blau i Vermell, on es reparteixen els 18 números. I una final, on es lliuren els premis a les millors atraccions prèviament puntades pel jurat d’experts. A l’inici d’ambdós espectacles, el conjunt de membres de totes les companyies participen en la desfilada d’obertura. També compten amb l’acompanyament musical en directe d’una de les millors orquestres de circ del món, capitanejades pel mestre francès Pierre Pichaud. Amb 49 artistes que han estat premiats en les últimes edicions dels grans festivals de circ de l‘estranger. Girona torna a rebre, per quarta vegada, l’escenari de l’únic festival internacional del circ del nostre país i un dels cinc majors esdeveniments d’aquest tipus al món. Després de l’èxit de la seva darrera edició, Elefant d’Or canvia de lloc i de dates, adaptant-se a la realitat canviant de la pandèmia. L’edició estava prevista pel febrer, però les dificultats derivades de la COVID-19 van fer impossible mantenir la data, és per això que se celebrarà del 24 al 28 de juny. Referent a l’espai també canvia, per tal de mantenir el màxim de garanties sanitàries es realitzarà al Pavelló d’Esports de Fontajau. El director del Festival, Genís Matabosch, explica que s’han realitzat tots aquests canvis per tal de no perdre cap edició. En

aquest sentit especifica que «durant 48 hores, nou empreses treballaran sense fre per transformar el Pavelló de Fontajau en un circ estable que sigui capaç d’acollir les atraccions internacionals de circ de major complexitat». Al llarg de 2020 i 2021 la major part dels festivals internacionals de circ que se celebren a tot el món s’han cancel·lat, és per això que l’Elefant d’Or 2021 vol retre’ls homenatge. Tal com explica el director «des de Girona volem ser un trosset d’aquests festivals, i per això els seus primers i segons premis de les últimes edicions són els que hem seleccionat per poder presentar». En total seran 18 atraccions presentades per un total de 49 artistes arribats de 15 països diferents que competiran davant d’un jurat internacional format per 5 directors de circ i musichall. Tal com afirma Matabosch «la qualitat és extrema».

En total es realitzaran 11 representacions, 5 de cada semifinal, entre el dijous 24 i el diumenge 27 de juny, i la gran final que es tindrà lloc el dilluns 28 de juny, com a cloenda del festival. Les companyies convidades La preparació del festival també ha estat diferent, degut a les restriccions de mobilitat derivades de la COVID-19. Pel càsting s’ha efectuat un important rastreig internacional, visionant més de 500 vídeos. En aquest procés s’ha comptat amb el suport de companyies de prestigi com els circs estatals de Rússia, Vietnam o Ucraïna. Es podran veure artistes com Valentin Chetverkin que estrenarà el seu nou espectacle d’equilibrisme en solitari, el pallasso César Dias, el duet de teles aèries Golden Dream o el malabarista rus Victor Krachinov. Altres disciplines que també es podran gaudir són la màgia

de l’il·lusionisme, la velocitat dels patins acrobàtics o la perxa. Entre les companyies convidades, n’hi ha de Rússia, Ucraïna, Brasil, Portugal, Cuba, Itàlia, Vietnam, Xile, Romania, República Txeca o el Perú. Girona i cultura Girona és una ciutat culturalment molt activa que durant la pandèmia s’ha vist molt afectada. En aquest sentit el president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, destaca que el Festival Internacional del Circ és dels pocs esdeveniments que no es va haver d’anul·lar ja que es va celebrar el febrer del 2020. També ha remarcat que «l’any passat ens vam quedar sense gran part dels festivals d’estiu. Aquest any, s’han programat tots. L’oferta cultural a les comarques gironines, doncs, serà molt important. Començant pel Festival Internacional del Circ, que és un esdeveniment de referència en l’àmbit mundial». Per la seva part, l’alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ha subratllat que «tenim ganes de recuperar l’economia i l’activitat cultural de la ciutat, i hem treballat durant mesos per poder sortir amb força un cop es vagin reduint les restriccions. L’organització del Festival del Circ ha fet el mateix, i així els gironins i els aficionats del circ d’arreu d’Europa podrem tornar a gaudir d’aquest espectacle a Fontajau, garantint totes les mesures de seguretat sanitària i impulsant alhora la reactivació de Girona».

L’ART DE FER-SE GRAN Aquesta vegada i tal com anticipàvem en l’edició del mes passat, hem volgut fer un homenatge a les nostres àvies i avis, padrins i padrines, resseguin les històries de les vides de sis persones centenàries que viuen o habitaren durant uns anys a la nostra comarca. Són més dones que homes, n’hi ha que han residit en ambients rurals i d’altres que han habitat a la ciutat. Una generació marcada per la guerra, que els va robar la joventut, i per culpa de la qual, les dones van veure escapçades les seves ambicions personals més enllà de ser filles, mares o esposes. Els homes, alguns van haver de guerrejar en una lluita fratricida, altres, van fugir per escapar-se d’aquella crueltat. Per poder tirar endavant, van tenir que acceptar i recuperar-se de tot allò que no van poder canviar, però també hem de reconèixer l’esforç i l’afany que van practicar per lluitar pel que sí que van poder modificar. Aconseguir complir cent anys es deu principalment als hàbits de vida, tot i que també s’hi veuen implicats alguns factors genètics. I des de l’experiència que dona l’edat, tots recomanen el mateix: viure el present. També amb 100 anys. A les pàgines següents podrem llegir, entendre i conèixer petits relats d’unes vides transitades a cavall de dos segles.

mira’m.cat

- 10

mira’m.cat

TÉ 101 ANYS I VIU SOL A BARCELONA

En Carlos de Ros Nouvilas és un figuerenc nascut el febrer de l’any 1920. Té, per tant, 101 anys. Dotat d’una envejable lucidesa mental i d’una exquisida educació en fa més de 75 que viu a Barcelona i, des que va enviudar per segona vegada l’any 1999, viu sol en ple Eixample barceloní. Tot just ara, fa un parell de mesos, i arran d’una caiguda al carrer, necessita un suport extern que desitja sigui temporal per aviat tornar a

però tampoc m’he privat gaire de res. Saber trobar l’equilibri, conèixer els límits i escoltar el cos segurament m’ha ajudat a arribar fins aquí”. Un exemple d’aquesta teoria és que va conduir cotxe fins els 90 anys desplaçant-se sovint de Barcelona cap a l’Empordà i la Garrotxa. Va renunciar-hi per voluntat pròpia, lliurement, tot i

“Quan em vaig jubilar tenia 65 anys. Creia que viuria 10 anys més o, a tot estirar, 15” ser completament autònom. Té l’únic fill, la nora i els dos nets vivint a la mateixa ciutat però li agrada mantenir-se independent, fer la seva i no haver de donar gaire explicacions. Ens comenta, irònicament, que és curiós i sorprenent que de tots els fets que li han passat a la vida, que són molts, ara sigui notícia pel simple fet de ser vell “No és cap mèrit. He anat complint anys sense fer res especial. He estat moderat en tot,

que Trànsit li anava renovant la llicència a cada venciment sense cap obstacle. “També m’han agradat molt les motos. De fet, durant molts anys, era el meu mitjà de transport, per anar sovint de Barcelona a Figueres amb papers de diari al pit si feia molt fred i quasi mai transitant per autopista. Però també cal saber plegar. No val la pena arriscar només per tossuderia. S’acaba una etapa i punt. Cal acceptar-ho”.

En Carlos celebrant els 100 anys.

En Carlos de Ros Nouvilas prové d’una família benestant. Tant els Ros com els Nouvilas són nissagues molt reconegudes a l’Empordà pel seu llinatge i la seva història. Malgrat aquests nobles orígens, el fet de ser el quart fill del matrimoni i tenir la figura del germà hereu per davant seu provocà que ràpidament es disposà a treballar un cop acabats els estudis als Fossos (l’actual La Salle). La seva primera feina fou a la sucursal de la Banca Arnús a Figueres amb 15 anys. Després de la guerra civil i el posterior servei militar es trasllada a Barcelona on treballa d’oficinista administratiu en les empreses consignatàries “Viuda Fernández” i “Combalía” dedicades a la importació i exportació de mercaderies pel port marítim. Com tota la seva generació, la guerra “incivil” marcà profundament els seus anys de joventut. Podria explicar llargament tota mena d’aventures i desventures d’aquells tràgics anys especialment ell que formà part de la Lleva del Biberó i es veié immers participant a primera línia en la violenta batalla de l’Ebre, però prefereix fer-ne una reflexió general: “La nostra fornada, especialment els homes, ha estat marcada i condicionada pel militarisme. Sigui la guerra fratricida del 36, el llarguíssim servei mi-

(Segueix)

mira’m 10

Carlos de Ros Nouvilas amb la família. litar o la influència militar en el franquisme ningú de nosaltres ha pogut escapar de certa vida militar. A vegades amb una forma inhumana i absurda en graus esperpèntics d’entendre la vida i la societat. D’altres traient el millor de tu en situacions especials i formant-te com a persona madura”.

“No em preocupa el que ha de venir. Però que sigui ràpid i breu” Relacionat amb el tema militar ens explica, sorneguer, com han canviat els usos i costums socials, especialment els afectius, amb la següent anècdota: ”Quan vaig començar a festejar amb la meva segona esposa, jo era vidu i ja tenia quasi 40 anys i ella en tenia trenta i tants. Tot i així, el meu futur sogre que era militar d’alt rang i comandant de plaça important, no veia gens clar que sortíssim sols la meva promesa i jo sense anar acompanyats d’alguna “espelma”.

(Segueix)

mira’m.cat

mira’m 12

Al final el convencé quan li vaig fer veure que sumant les nostres edats fèiem quasi 80 anys! Però encara ens advertí que actuéssim de manera adulta i formal”. La vida en general l’ha tractat bé. No ha patit malalties greus ha tingut una existència molt digna i ha pogut gaudir de la família, els amics i plaers simples com la jardineria i els àpats senzills en plena natura. No ha estat gaire amant d’hotels i restaurants. Ha preferit sempre la gastronomia casolana amb la taula plena de productes frescos, recent collits si podia ser, i una bona conversa vora la llar de foc. Ha patit la desaparició de tots els germans i cunyats, de molts familiars propers i de força amics i coneguts. Especialment dura ha estat la seva doble viduïtat. La primera, producte d’un càncer.

ta i cordial de generosa sociabilitat. Sap moltes anècdotes que sol explicar amb fina ironia empordanesa. Lector diari de La Vanguardia li agrada estar informat de tot i tothom. De tarannà dialogant, disposa de les seves pròpies opinions, però no imposa, tan sols reflexiona. “Quan em vaig jubilar tenia 65 anys. Creia que viuria 10 anys més o, a tot estirar, 15. Per tant tot el que he viscut des dels 80 ha estat de propina. I ha estat molt bé. Ara ja en tinc prou. No queda ningú per comentar successos compartits. No queda ningú que pugui recordar tot l’abast de la vivència. No em preocupa el que ha de venir. Però que sigui ràpid i breu”

REFLEXIONS D’UN HOME DE 101 ANYS

“La nostra fornada, especialment els homes, ha estat marcada i condicionada pel militarisme” La segona per Alzhèimer. Però ha conservat i encomanat un esperit jovial, optimis-

1.- La memòria és enganyosa. No sempre

coincideix amb la realitat estricte. Tendim a ser selectius. 2.- Em trobo bé si no entrem en detalls, però quan em miro al mirall contemplo la realitat. I no m’agrada 3.- Cada dia faig una mica d’exercici. No sé si per aquest motiu em trobo bé o és al revés: em trobo bé i per això faig exercici. Encara no ho he esbrinat. 4.- Fa 25 anys que visc de propina. Ja en tinc prou. 5.- M’he adaptat a noves formes de pensament, a modernes relacions personals a nous formats familiars i socials, però em costa molt acostumar-me a les noves tecnologies. En aquest àmbit sí que em trobo fora de servei. Pels de la nostra edat, l’anomenada “escletxa digital” és autèntica i abismal. 6.- Els meus referents ja no hi són. 7.- La meva generació ha anat de menys a més en benestar. No tinc clar que passi el mateix en les generacions que venen. 8.- Calma, moderació i serenitat. Aquests tres pilars sovint provenen d’una bona educació i una profunda reflexió. El que passa és que te n’adones quan ja ets molt gran.

mira’m.cat

maria pérez: la feina

La història de la Maria és un relat de l’Espanya rural. La Maria ens rep asseguda a la seva cadira davant la televisió, amb un somriure franc i una vivacitat enamoradissa. S’ha posat bonica per l’entrevista: vestida, pentinada i amb les arracades que li regalà el seu marit Paco, que els deixà fa 35 anys. “Es que yo soy muy guapa, y no me gusta el pelo blanco”, diu l’àvia centenària. Cap, cor i mans li

Si amb una paraula hem de definir la vida de la Maria és “el trabajo”, dit amb un deix andalús que no pot ni vol amagar. 85 anys treballant i cuidant dels altres des que va veure la llum a Pitres el 12 de març de 1920. Pitres es troba a La Alpujarra, comarca històrica d’Andalusia, i és normal que el nom

“La postguerra va ser molt dura. No només pel racionament i la pràctica destrucció del poble” bullen de records i experiències que no vol deixar d’explicar.

els recordi alguna cosa: la botiga de ceràmica que hi ha a peu de N-II als Hostalets

Maria Pérez de Llers se’n diu, en record del poble. Pitres, fred i sec, se situa a 1.200 metres d’alçada (per entendre’ns, a la mateixa altitud que el Puig Neulós), i té la particularitat de ser l’única població de muntanya que compta amb una confraria de pescadors, anomenada “La sardina resucitá”. La llegenda és ben certa: el 1905 un polític liberal els va demanar què volien pel poble, i els vilatans -entre ells segurament l’avi de la Maria- li van reclamar un port marítim. “¡Concedido lo tenéis!”, replicà el cacic: confraria, patró major i fins i tot un pràctic. El susdit polític, evidentment, guanyà les eleccions. La història de la Maria és un relat de l’Espanya rural; una novel·la la cruesa de la qual molts lectors no podran ni imaginar, però que era la realitat de la pell de toro fins els anys 70. Ningú no marxa del seu poble d’origen per gust, sigui La Alpujarra o el Senegal.

(Segueix)

mira’m 16 l’avi de la María havia mort d’un cop de guitza d’una burra: “la burra era buena, pero por lo que sea aquél día le pegó y lo reventó”, diu la María. La Maria ja treballava des de ben petita -com era costum- collint la seva menja preferida: els fesols. “Si pudiera, comería habichuelas 3 veces al día: estofadas, en potaje con hinojo o hasta frías”. També hi havia cigrons o blat de moro. O si no, a collir al bosc: castanyes, o glans d’alzina pels porcs. I molt de te i planta de camamilla, que creixia abundosament “en los peñones y los sitios malos”. Les cròniques de l’època recorden que la majoria de cases tenien un petit terreny; una vinya, un hortet... i animals, també. Una cabra per la llet, un porc per fer la matança, i una burra per treballar la terra. I la descripció de 1920 coincideix fil per randa amb la crònica del Catastro de Ensenada, un cens realitzat als pobles de Castella el 1758: Miguel Delibes n’hauria escrit un drama rural.

La Maria amb la seva filla Encarna La Maria Pérez va néixer en una societat completament agrícola i dominada per 4 famílies. Eren 2 germans (José i María) quan el seu pare va marxar a viure a Cuba tenint la dona embarassada del tercer. La mare, sola

amb els nens, morí de les complicacions del part del petit Gabriel, deixant la mainada sola. L’àvia de la María era vídua, però va haver de fer-se càrrec dels 3 petits... afegits als 5 nens que ja guardava a casa. Sembla que

Tenir 100 anys vol dir haver sobreviscut (i és la paraula més adequada) a la Guerra Civil, que afectà enormement la infància de la Maria. Ras i curt: van haver de marxar del poble fugint dels bombardejos per anar a viure a un mas a Còrdova, on el seu pare feia d’encarregat. No van pas passar gana, assegura la Maria; tanmateix l’exili la va ben marcar, i no sorprèn que recordi la data exacta en què van

mira’m.cat

marxar del poble: el 21 de febrer de 1937. Només 3 veïns hi romangueren durant el conflicte, i cases, horts i carrers van resultar destruïts: “al volver estaba todo lleno de zarzas”, recorda. Tant és així que tota la Alpujarra va ser considerada oficialment “Región devastada” pel govern franquista, i els plans de reconstrucció van fer les delícies dels cacics locals. La postguerra va ser molt dura. No només pel racionament i la pràctica destrucció del poble, sinó pel fred que mossega els qui pateixen gana. Els diaris locals de l’època esmenten com molts dels moros que van arribar a Pitres per lluitar amb Franco hi van morir de fred abans de ser enviats a d’altres zones. I en afegitó, el caciquisme local que tot ho emmetzinava, els señoritos i les injustícies d’un sistema gairebé feudal. Malgrat les penúries, la joventut local trobava maneres de divertir-se. “Nos íbamos a pasear a la peña”, recorda la Maria, “y ahí nos quedábamos charlando. Y bailábamos, bailábamos mucho”. Als vespres demanaven poder fer balls en alguna sala particular, i se sentia durant hores la música de l’acordió, la bandúrria o el llaüt, mentre les noies esperaven que les traguessin a ballar. Un dels músics -encara en conserva el llaüt a la paret de casa- era en Francisco Pérez Pérez (Pitres 1918 – Figueres 1985). Amb ell es va casar i va viure mil aventures, acompanyat de la seva filla Encarna (Pitres 1949), que avui ens acompanya. Amb ella van emigrar el 1953 buscant més fortuna cap a Sud-amèrica; en concret, en vaixell fins al Brasil, on hi vivia un familiar. La Maria hi feia de cosidora i treballava en tot el que calia per tirar la família endavant en unes condicions molt dures, i en Francisco s’ocupava d’una granja. “Al principio vivíamos en una barraca hecha de madera; las paredes tenían agujeros, y alguna vez entraban serpientes por ahí”, esmenta amb naturalitat, la centenària.

“VA emigrar el 1953 buscant més fortuna cap a Sud-amèrica; en concret, en vaixell fins al Brasil” Després de viure 5 anys a Brasil, van decidir tornar; un altre cop travessar l’Atlàntic! Un familiar els oferí estar-se a Cabanes, on vivien dins una establia i es dedicaven a collir blat de moro, a cosir i a fer el que calgués amb una voluntat de pedra picada. També van estar 14 anys anant a França a recollir fruita, i finalment van poder comprar un terreny a Les Forques (Vilafant) l’any 1964 on hi construïren la casa que els abriga actualment. Recorden que quan hi van arribar només hi havia algunes cases i el comerç Tubau, que ja feia embotits. La Maria recorda com al costat de la carnisseria hi pasturaven les cabres, i que hi anaven per a comprar-ne llet. Amb el temps, la Maria entrà a treballar a l’escola Mare de Déu del Mont, ben bé davant de casa seva. Allà va esdevenir la “señora María”, i de retruc la segona mare de tota la mainada que s’hi aplega. Netejar, regar les plantes, cuinar i -si s’escau- abraçar: la realització d’una dona acostumada a cuidar d’uns i altres durant 100 anys. “Es una gran mujer, trabajadora, no he conocido a nadie igual. Aún se pone a coser, es un verdadero amor”, comenta l’Encarna respecte sa mare. Això és el que traspua la seva mirada encara brillant: ésser la guardiana dels somnis del seu món des que va néixer, i ser capaç amb el seu relat de posar molt de figaflor al seu lloc. Un homenatge? I ara! Acaba la María: “aburrida estoy en esta silla: ¡yo lo que quiero es trabajar!”

mira’m 20

mira’m.cat

PAULINA CARBONELL

Els 100 anys passen factura. La història de la Paulina Carbonell és un relat a cavall de les Alberes; una història farcida de viatges a banda i banda de la ratlla, a peu, en cotxe de línia, burro, el tren de Portbou o l’autocar. De Sant Genís de Fontanes, -vilatge mil·lenari estès a redós de Sant Cristau- a Sant Climent Sescebes. La Paulina va néixer a Sant Climent l’any 1920, filla d’en Leonci Carbonell i la Lola Subirats. L’avi Joseph Carbonell (La Roca d’Albera 1868 – Sant Genís de Fontanes 1934) ja era flequer, i regentava una botiga de queviures de Sant Genís. Tingue-

Paulina Carbonell

ren 3 fills: Sauveur, Léon i Clémentine. El segon fill Léon (o Leonci, com en deien), nascut a Sant Genís 1896, esdevindria el pare de la Paulina, no sense abans passar per capítols de la vida tocats per atzars força barrocs.

pròpia guerra. És més: la mort del germà gran Sauveur -o més aviat la desaparició sota el regnat imperant del soldat desconegut- l’enfonsà en una profunda malenconia, canviant-li la vida i, de retruc, la de la nostra protagonista.

Com li agradaria a la Paulina: anem per ordre. Per bé que va cursar alguns estudis superiors, en Léon Carbonell veié esguerrada la seva carrera a causa de la 1a Guerra Mundial el 1914. Amb dinou anys fou enrolat i enviat a les terribles trinxeres del nord de França, on hi moria més gent de fred i gana que no pas de la

En paraules de la seva neta, “el meu avi va decidir que no volia perdre la vida per uns ideals que no compartia”, i desertà fent camí cap a Darnius. Després collí llenya a Requesens, i acabà instal·lant-se a Sant Climent, on hi havia una plaça de flequer vacant. L’ajut i l’experiència dels seus pares, que s’havien quedat a Sant

(Segueix)

mira’m 20 Genís, fou essencial en aquesta primera etapa; en Leonci era l’hereu i l’orgull del cognom Carbonell. Tota la família de flequers havia estat treballadora de mena, i per fortuna la genètica és persistent: pastar, despatxar, coure... tot s’ho feia ell sol, en una època en què hi havia a Sant Climent fins a 3 forns de pa actius. La bona planta i el compromís amb la feina van conquerir el cor -i sobretot els paresde la Lola Subirats, de Sant Climent de tota la vida. Filla de gent de lletres, la Lola Subirats veia amb molt bons ulls marxar de les dures condicions del camp i la vinya. Segons la seva neta Josefina, “estava cansada de treballar tot l’any a les feines de la vinya, collir olives, els horts... Envejava les seves amigues que feien de minyones a ciutat, perquè llavors el model de noia era tenir la pell blanca i fina, signe d’un cert refinament”. Dit i fet, en un any eren casats, i de seguida van tenir la Paulina, l’afortunada centenària, ja fent olor a farina i pa acabat de coure. La feina era molta, i el temps que els pares podien dedicar a la mainada molt escàs. Els avis baixaven tot sovint de Sant Genís a veure la neta Paulina, perquè n’estaven molt. Tant és així que, el 1924, la família va decidir que la nena marxés a viure amb els avis a Sant Genís: tan a prop i tan lluny al mateix temps. La Paulina de petita repetia: “mira marraine, (padrina) si aquestes muntanyes no hi fossin, veuria la casa dels papàs!”. La nostra vaileta va viure a Sant Genís fins els 12 anys. Les escoles, les misses, les vinyes de l’avi, collir maduixes de l’hort a La Prada... “no hi havia fruita més saborosa

que la de La Prada”, segons deia. Acabat l’any escolar, bossa a l’esquena i cap a Sant Climent a passar-hi l’estiu, amb els pares. A peu fins La Roca, en cotxe de línia fins Palau del Vidre, tren a Portbou... una odissea marcada per l’època. La Paulina va fer-se jove a Sant Climent, fins que conegué en Ricard Plius, un jove aprenent de flequer a Fortià. Es van casar el 1944 després que en Ricard passà 2 anys fent el servei a Melilla, i van passar a fer-se càrrec de la fleca fins a jubilar-se. I la fleca era treball, molt de treball. El campament militar Sant Climent era un poble eminentment rural fins que el 1964 s’aprovà la creació del campament militar per a la instrucció de reclutes. A més de l’expropiació del 62% del municipi, suposà l’aparició i transformació de recursos dedicats a la

afegir-hi els familiars que venien d’espectadors: vora 6.000 persones que arribaven 4 cops l’any, ocasionant no pocs problemes a la població local. Pobles col·lapsats, aparcaments, camins d’accés absolutament plens de cotxes, llavors encara sense autopistes ni variants. La gent gran recorda encara les cues que s’hi feien fins a Girona. El pla de modernització de l’exèrcit (META) de 1986 va fer desaparèixer el centre d’instrucció, i des de llavors la relació amb els soldats professionals del campament és molt més recollida. La Paulina no ha estat una dona de molt sortir de casa; hom diria que de petita va viatjar -frontera amunt, frontera avallper la resta de la seva vida. Tanmateix als 16 anys va estar-se a Saragossa per les Festes del Pilar, un viatge que encara recorda. És clar, de grat o a desgrat 100 anys donen molt de joc, i ja casada va visitar a molts països d’Europa.

“Tirar endavant la botiga i la família han estat els seus grans projectes de vida” restauració o els serveis. La Josefina esmenta que trimestralment “tenien molta feina per la jura de bandera”: tothom havia d’ajudar a la fleca. A més dels 3.500 militars que hi feien el servei militar, cal

Mentre la Paulina era més d’estar-se a la fleca cuidant parets i fent números, el seu marit, en Ricard, tenia cames lleugeres i sí que li agradava sortir de casa: ara cap a la muntanya, ara a ballar sardanes a Figueres... Cada

mira’m.cat dijous marxava cap a Figueres i sempre li portava un exemplar d’en Patufet a la seva filla Josefina, que encara guarda amb amor. El 1989, quan tornava en cotxe de Fortià, un malaurat accident acabà amb la seva vida. La genètica treballadora dels Carbonell l’ha acompanyada. La Josefina recorda com la família (la sisena generació de flequers) es despertava de matinada per començar a pastar, i la neta de la “iaia Paulina”, encara nadó, arrencava a plorar. Sempre disposada, la Paulina no dubtava a prendre cotxet i criatura, i passejar-la de matinada pels carrers de Sant Climent, mentre els fills pastaven i enfornaven. Un cop adormida la menuda, la feina de la Paulina no s’acabava mai: ajudar amb el pa, és clar, però també cosir a les tardes i ocupar-se dels números de la fleca, que en són molts. Actius i passius -Debe y Haber a l’època- l’han acompanyada des del primer dia a la seva fleca. Els 100 anys passen factura. Ara la Paulina bufa espelmes des del llit, i a vegades recorda més a una criatura que a una centenària. Sa filla li fa de portaveu, i aprofitem per demanar-li quin tipus de mare era. La Josefina s’està de dir-ne adulacions supèrflues: com a mare ha estat força manaire i estricta, a imatge de la seva professionalitat amb els comptes de la botiga. Ara bé, no l’ha sentida mai queixar-se, amb pluja o neu. La Paulina ens fa viatjar a una època en què la conciliació familiar consistia en moure el bressol de la Josefina amb el peu mentre es despatxava amb les mans. Tirar endavant la botiga i la família, han estat els seus

La Paulina amb el seu besnet Adrià. Foto de l’any 2010. grans projectes, i el saldo de la seva vida és llargament positiu. Al cap i la fi, no tothom

pot dir que pràcticament la història recent d’un poble s’ha bastit al seu voltant.”

mira’m 22

MARIA SOLER

“QUE ME QUITEN LO BAILAO”

Maria Soler La Maria Soler Brugat va néixer a Figueres el 30 d’agost de 1920. Fou la novena filla del matrimoni entre l’Eugeni Soler, de Figueres, i la Narcisa Brugat Bonal, de Besiers, per bé que de família banyolina. Dels 9 fills només en van sobreviure 6, i ella era molt petita: es portava 20 anys amb la Rosita, la germana gran. En tot, 5 noies i en Sidro, parracaire a Figueres. El seu pare Eugeni tenia estudis. Va desertar de l’exèrcit espanyol cap a terres franceses, d’aquí que conegués qui seria la seva dona a Besiers. El pobre home morí el 1929 quan la Maria tenia 9 anys, víctima d’un incident d’època: es va arrencar un queixal ell mateix amb unes tenalles rovellades i la ferida, evidentment, es va infectar. “Va quedar tot negre”, recorda la Maria amb tota naturalitat. En aquella època, la mare Sisa vídua i amb tota aquella mainada voltant... forçosament en van sortir eixerits. Com ha arribat als 100 anys? Segons ella,

timo molt, i sempre vol que vagi molt neta”. Tot seguit s’atansa en confessió per assegurar en veu baixa que “la Carmen, potser no més, però me l’estimo tant com el meu fill”. Potser la paraula “confessió” no és la més adequada. El pare era un republicà convençut, i ella declara que la missa, ni flairar-la de lluny. La mostra és que la Maria, que recorda números de telèfon de la seva joventut, no és capaç de recordar a quina església es va casar amb l’Eugenio, un gallec que feia de mecànic. Es van conèixer perquè ell feia el servei militar a Llançà després de la guerra, al servei de recuperació d’automòbils. Un home que l’estimava molt, i que morí de càncer “quan encara era jove, amb 78 anys”.

vors van anar a viure a Galícia, terra natal del seu marit, i on sempre han mantingut arrels. Allà va néixer el seu únic fill, en Tino, el 1945. El 1951 van tornar a Figueres, amb una criatura que només parlava català i gallec: mala peça al teler per l’escola nacional de postguerra. En Tino recorda com les seques (clatellots) dels mestres anaven lleugeres, en aquella època. I a casa manava ella; ho diu amb una tonada d’evidència, com si no pogués ser d’altra manera. Per ajudar amb els duros, cosia pantalons: 15 pessetes per peça. I els diners els gestionava ella; quan algú venia a cobrar, el seu marit sempre deia: “Si vienen a cobrar, pregúntenle a mi mujer, yo no sé ni dónde tiene el dinero”.

De la Guerra Civil, reconeix que no van passar gana. Tanmateix una bomba va ensorrar casa seva a Figueres, i van convenir anar a viure a Avinyonet, com molts figuerencs fugint de

Durant 3 anys havien anat a França a collir raïm, a tocar d’Estagell. Hi passaven 15 dies treballant des de la matinada, i en tornar aprofitaven per baixar productes llavors escassíssims: mantega, sucre, cafè... “jo portava llet en pols” -precisa la Maria- “perquè a la frontera no et feien pagar duana”.

“Com ha arribat als 100 anys? Segons ella, “perquè sempre m’han cuidat molt bé ” .

“perquè sempre m’han cuidat molt bé. De petita la meva germana Rosita em cuidava molt; era molt garrepa per ella” -diu, fent un inequívoc gest amb la mà nerviosa- però sempre em comprava tot el que necessitava.” Des dels 95 anys s’està amb el seu fill i la seva jove, la Carmen. “Cuina molt bé, me l’es-

l’aviació italiana. Dormien a Santa Eugènia, amb un matalàs i poca cosa més, i recorda que anava en bicicleta pel camí d’Avinyonet i veia com els avions deixaven caure la seva metzina sobre els republicans en retirada. Acabada la guerra, va festejar 4 anys amb l’Eugenio fins que es van poder casar; lla-

Lluny de sentir el pes dels 100 anys, la conversa amb la Maria flueix amb una gràcia pròpia d’un cap adolescent. A la pregunta “et trobes presumida?”, respon amb els ulls brillants, sense pensar-hi gaire: “Un munt! Sempre m’han agradat les joies. I La meva germana gran, la Rosita em comprava vestits. Abans sí que era guapa, amb el cabell molt negre: una morenassa. Feia 46 quilos de jove, però ara m’he engreixat, ara en peso 51. És que cent anys son molts anys, eh nen?” Això no treu que cada nit, abans d’acotxar-se, es fregui ufanosa amb una crema per evitar les arrugues.

(Segueix)

mira’m.cat

mira’m 24 pren menys que jo, compte!”. La Maria afegeix: “De moment estic bé, no m’hi volen ni cap amunt -assenyalant el cel- ni cap avall -assenyalant l’infern-. Però cent anys son molt anys, eh nen?”. Li demanem si el seu fill Tino era bon nen. “És molt bona persona... però de petit era molt entremaliat. Sempre sortia al riu i arribava tard, es passava el dia llançant pedres”. La Maria remuga, però, amb un deix d’orgull. No li costa gens reconèixer que de petita, quan anava a col·legi, a vegades s’escapaven de classe per amagar-se darrere el col·legi amb la seva amiga Teresita. I fins fa pocs anys encara cada tarda es reunia amb algunes “amiguetes” a casa per fer-la petar i fer baixar algun orujo, record de les seves èpoques a Galícia. Preguntem si ha fumat, i la resposta enèrgica sorprèn: “Ui, sí! El meu home em deia «María, no fumes tanto, que hace daño», així que fumava d’amagat fins els 95 anys”. De tal riu, doncs, tal aigua.

La Maria en l’actualitat, maca com sempre Té una salut de ferro; menja de tot, menja bé, i beu el que li deixen. “A vegades menja més jo”, comenta en Tino, un homenàs de 75 anys que traspua bonhomia pels quatre costats. “La van operar de la vesícula mentre jo feia el servei militar a Cartagena el 1965, i m’enviava cartes on em deia que es moriria. I des de llavors, ni un refredat!”. I afegeix: “Només pren pastilles per la pressió, però en

No se la nota cansada per l’edat; més aviat cansada d’estar-se quieta. Quan era jove feia gimnàstica, i ha nedat a la piscina fins més enllà dels 90 anys. “Cada dia més d’una hora, amunt i avall!”, recorda amb emoció. Va aprendre a nedar sola, sense carbasses ni flotadors. “Soc poca cosa, però soc forta, i de tant en tant surto una mica. Però ara aquestes cames que no volen caminar...” repeteix amb un to contrariat, picant-se els genolls amb tota la ràbia que li permet la seva edat. I afegeix: “¡Que me quiten lo bailao!” Una dona d’aventures? Va a dies. Recorda que va tenir una motoreta; el primer dia va caure, i mai més no la va agafar: l’orgull devia fer-li més mal que altra cosa. En canvi, declara amb sornegueria que somia amb llençar-se en paracaigudes. “És que jo m’atreveixo amb tot”, diu. Quan de joves anaven a Galícia a l’estiu, ella s’estirava a la terrassa sense sostenidors i allà s’hi quedava a prendre el sol, fent-se el suec davant les mirades dels veïns. «¡Ay, qué pechos tiene la catalana!», sentia que exclamaven; ella, mutis. Sí, cent anys son molts anys, però els de la Maria sumen molt més d’un centenar.

mira’m.cat

mira’m 26

CATERINA FARRERÓ

Heu sentit mai l’expressió “soc d’aquí de tota la vida”? En el cas de la nostra centenària podem rimar-la sense por: “la Caterina Farreró, tota la vida de Castelló”. Nascuda el 23 d’abril de 1921, però batejada el mes de maig “perquè la meva padrina em volia dir Paula, i el meu pare s’hi negava. Hi havia una Paula al poble que era una borratxota, i no em van batejar fins que van poder dir-me d’una altra manera”.

Caterineta, Lina o “la Farreró”, com la coneixien de petita, recorda com de joveneta anaven cada any a collir raïms a l’altra banda de la frontera: Tuïr, Santa Maria la Mar, Torrelles de la Salanca, Canet del Rosselló... “pots comptar com collia “rims” tant petita com era: feia una renglera i ja m’assentava a jugar a botiguetes”. El seu pare ja el recorda malalt a l’època. Quan ella encara no tenia 10 anys, ell va haver de marxar de la verema perquè tenia les cames totes inflades resultat d’una infecció. Va marxar sol cap a Castelló, i aquí va morir mentre la família remenava el raïm al nord.

La manera com parla del seu pare traspua amor i admiració per tots costats. Els 10 anys que van compartir li han quedat gravats a la memòria, fins el punt que al llarg de l’entrevista ens recita algunes faules que el seu pare li explicava. “Em feia versos d’animalets”, diu la criatureta que duu dins. I se li endolceix la cara -mirall de l’ànima- en recordar les cançons de bressol que li cantava, fa més de 90 anys: “aquí al llit em fico / jo no sé si en sortiré / abrigueu-me amb el vostre mantell / mare de Déu del Roser”. No ens cal pas més per comprendre el terrabastall que devia suposar-li la pèrdua del referent patern. Uns anys després, la seva mare es va tornar a casar i ella -per raons que no venen al casmarxà a viure amb els seus avis, “que havien fet calers amb les vaques. Tots hi anàvem, a la vaqueria, abans i tot de la mort del pare”. I allà va passar l’adolescència. “D’estudis, els bàsics” recorda, “perquè al pic d’aprendre va venir la guerra”. Tot i això ha estat molt llegida, sobretot poesia, que li encanta. “De jove

tenia un cançoner i es passava el dia cantant i ballant”, recorda la seva filla Imma. Sempre amant dels llibres, esmenta que el seu pare sempre li deia; “Qui no sap guardar els llibres, no sap estudiar”. La Caterineta i en Ramon Figueras (Castelló 1906-1985) es van casar a Castelló l’any 1944, després de la Guerra Civil. “A la guerra, els republicans en varen matar 23 persones, i els nacionals 5. “Al meu sogre (l’alcalde que va portar l’aigua corrent a la vila) el van agafar, però el van deixar anar perquè tot i ser de dretes era bona persona”. Del seu marit, ens diu que era 15 anys més gran que ella, i que la va conquerir “per la seva manera de ser, perquè era molt enginyós, i perquè gaudia molt de la seva companyia”, diu. “De pretendents no me’n faltaven, perquè als 20 anys tothom és bonic”. Van marxar de viatge de noces una setmana a Barcelona i Montserrat, i sempre van viure a Castelló, amb algun viatge esporàdic al llarg dels anys a Madrid (“un poble gran”, diu) o a

miram.cat

Nimes, on el marit havia passat una època treballant. No li ha agradat fer viatges, ni amb la Imserso: qui té el cap llegit no li cal gaire viatjar. En canvi, durant l’entrevista ens fa viatjar en el temps, perquè la seva extraordinària memòria omple d’alegria els records amb música i refranys obsequiosos: “a gust de qui paga vesteix en Tonet”, “Val més un veí a la porta que un parent ric a Mallorca”... el seu monòleg seria una festassa per folkloristes com en Joan Amades o en Joan Tomàs, de qui precisament celebrem enguany el 125è aniversari del naixement. La parla també vesteix els orígens i l’arrelament a la seva terra. Qualsevol orella vigilant pararà esment a una curada i tanmateix natural variant dialectal a cavall entre el gironí i el rossellonès. El trobem a paraules com “rims” per raïms, el “Rossellú” per Rosselló, els “rotolius” per ratolins, “venreç” per vendre, “axurida” per eixerida... fins i tot tanca el fonema “o” final de Castelló per transformar-lo en un “Castellú”, com dirien al Voló. Li manca un no res per parlar amb l’article salat. La Caterina recorda que, quan era jove, “Castelló era molt important. El mercat omplia el poble i venien des de Roses expressament. Ara al carrer Muralla no hi queda res, però abans cada setmana era ple de gent”. Hereua de la capitalitat del comptat d’Empúries, la vila bullia d’activitat. De quan hi havia “serenos” a Castelló, en recorda la tonada: “Alabado sea Dios, han dado las 4 y sereno”. I la farinera, un centre de treball essencial per la vila des del segle XIV: “Veies sortir farina tot el dia, per fer pa i per menjar els porcs”. O quan venien els pescadors amb la resta de la llotja a la veu de “qui en vol d’anxova confita, qui en vol?”. Evidentment, tota aquesta cultura popular l’acompanya amb les notes corresponents i els gestos teatrals que fan viatjar en el temps. Encara sabria dir el nom de totes les companyes d’escola i ens recita -mot per mot- la faula de “El león y la zorra” d’Esopo. El seu marit morí el 1985: “És la vida”, diu la Caterina. I doncs la vida és llarga a la seva família, i hom diria que la genètica hi té quelcom a veure: el seu germà Joanet morí als 90 anys, la seva germana als 96, la seva àvia Conxita als 97, i encara hi ha una altra Farreró Dalmau de 102 anys.

Caterina Farreró actualment Ha passat la jubilació fent ganxet per Cáritas, o quedant amb les amigues per jugar a cartes: el tute, la brisca, el rellotge... No ha treballat mai a pagès ni a una fàbrica, però s’ha ocupat de la casa i les criatures amb delit; només puntualment anava a trencar el blat de moro. “Fumar i beure? I ara!” esclata riallera. Bevia “graciosa”, el xampany del pobre”. La seva filla Imma descriu: “La meva mare ha estat sempre un pet de vent. Gairebé es mor al part del meu germà gran, ha patit dos atropellaments per anar sempre de bòlit, i ara encara neteja la casa”. Efectivament, mans i braços acompanyen a tothora l’entrevista, els ulls van bojos buscant aquí i allà i encara s’aixeca mig enrabiada per ensenyar a la seva filla on són els gots de vidre. “És que a casa dels altres mai no troben res!”, renega la centenària. Tindran feina per aturar-la.

mira’m 28

CARME CERVERA

Fins ahir, el món androcèntric destinava les dones a casa a brodar i cuinar. S’esperava que cuidessin la mainada i els ensenyessin a seguir uns valors i uns preceptes litúrgics que havien estat els seus durant generacions. El 1949, Simone de Beauvoir publica El segon sexe, parlant de la maternitat com un obstacle a la pròpia realització de la dona. I el 1963, l’escriptora nord-americana Betty Friedan esmentava el concepte de les dones que aparentment ho tenen tot, però són infelices perquè el rol tradicional no les permet desenvolupar-se com a individus. Doncs bé: quan aquestes dones omplien sales de conferències, la Carme Cervera ja venia de tornada. La nostra protagonista ens rep al carrer Sant Baldiri de Port de la Selva, a la casa on va néixer ara fa 103 anys, el 9 de setembre de 1917. Un primer cop d’ull ja ens parla: una dona cuidada, curosa d’ella i el seu entorn, acostumada a controlar-ho tot. Ni una paraula de més, cap gest innecessari o incorrecte. La Carme sap vendre i vendre’s: l’elegància la porta de sèrie, amb llavis pintats, roba llampant sense estridències, pell cuidada al llarg de la vida. “No em pinto els ulls perquè la meva mare no em deixava, em deia que me’ls amagava. I porto tants anys posant-me crema Nivea que pels meus 100 anys la marca me’n va fer un homenatge”. Comença parlant en castellà: 50 anys vivint a Madrid deixen petjada. Un cop passa la primera barrera de la diplomàcia, la Carme deixa enrere certa tibantor i adopta una postura més còmode. Recupera un català normatiu i una mirada confiada, tot reafirmant les seves paraules mentre pren el periodista pel braç amb un gest honest però ferm. I mira als ulls, sense por: la conversa i el ritme són seus perquè ella ho ha decidit. La Carme Cervera Giralt fou filla d’una casa de pescadors afavorits,

Carme Cervera

tenia una vida arreglada. “No he volgut mai que em solucionin la vida”, repeteix la Carme en diverses ocasions. “El meu pare no volia que treballés, i vaig haver d’insistir perquè em deixessin. Van pensar que seria una fiblada de joventut, que ja me’n cansaria”. De pretendents no li faltaven, ben al contrari, i hauria pogut fàcilment complir amb el seu destí. Com diu la cançó de la malaurada Cecília, ser una “dama de alta cuna, de baja cama, señora de su señor y puntual cumplidora del tercer mandamiento”. És cert que als anys 40, només els qui dormien a cobert podien decidir la vida que volien tenir; tant més difícil llavors era renunciar a la seguretat de plat -i la vaixella sencera- a taula.

“no era una botigueta de barri; fins i tot la germana del rei (la infanta Pilar de Borbón) s’hi passava” De la Guerra Civil no en parlem; ni de la guerra, ni de cap altre element negatiu. “Mira, en aquesta casa està prohibit parlar de tres coses: militars, política i tristeses. I tothom qui ve ho sap”. No en va, ella no ha entrat mai en política, ni aquí ni allà. El marit de la

mira’m.cat

seva germana Rosa, l’arquitecte Julio Torrescassana, va estar-se a Port de la Selva 2 anys perquè havia desertat: “No volia matar germans”, diu. Acabada la Guerra Civil van tornar cap a Madrid, i la Carme es quedà a l’Empordà. Però als vint-i-un anys, la Carme decidí marxar a Madrid i seguir la seva “fiblada de joventut”: una fiblada de 50 anys i, tanmateix, també de llarga joventut. Perquè si un és jove fins que se’n deixa de sentir, la Carme és encara una púber de mirada brillant i el cap ben despert. “Sé el que em dic” -assegura amb mirada sorneguera- “però tot es fa vell”. Segueix: “Jo vaig anar-hi per ser modista, però no una modisteta, no: alta costura, modista de l’alta societat!”. Amb la família li va ser més fàcil introduir-se en aquella societat tan diferent. “Abans tot era més casolà: teníem molts amics a la colònia catalana”, remarca la Carme. La llegenda diu que al despatx del seu cunyat Julio Torrescassana, va inspirar-se a la idea de fabricar una nina. I a partir d’aquí ja no es va treure la disfressa de pionera, emprenedora i empresària: visitar la mainada per conèixer els gustos, parlar amb escultors, trobar suport financer, canals de distribució... Diu la Carme: “Jo volia fer una nina contenta, feliç. Havia de ser grassoneta, molt guapa: una nina que no hagués passat una Guerra Civil. Amb un escuradents vaig retocar la cara del primer prototip”. L’empresa que van crear el 1944 es deia Industrias Prisma, “un nom seriós, perquè el meu cunyat hi havia posat diners i ho volia així”. I la Carme al capdavant de tot: la promoció comercial, el disseny dels vestits, relació amb els clients... “a la fàbrica m’estava “enfrente” de tot, perquè des de sempre m’ha agradat molt treballar. També sabia divertir-me! Però no gaire temps: un cap de setmana lliure per aquí, i algun cop una setmana sencera. Treballava molt i dormia poc, molt poc”. De tot plegat, allò que li agradava més era dissenyar els vestits de les nines. Però no busqueu estudis de màrqueting o anàlisis complexos de mineria de dades, “feia ben bé allò que m’agradava a mi. I pels accessoris (guitarres, llacets, raquetes de tennis, flors, sabates, bosses de mà...) era un drama. Me les venien a vendre i no sabia dir que no”. La fàbrica va arribar a tenir 50 treballadors, que en èpoques fortes de treball obrien un torn nocturn. “Teníem uns matalassos a la fàbrica per dormir, i saps qui s’hi quedava sempre? Jo mateixa”. La Carme va ser també avançada per la política publicitària: fires de mostres, aparadors de Galerías Preciados (aquí adverteix: “en exclusiva, eh?”), anuncis de revistes, un programa de ràdio propi, un espectacle setmanal, retallables, concursos... el client objectiu era un client amb un nivell adquisitiu alt, i la qualitat de la joguina havia de respondre a l’excel·lència exigida: “La millor pintura, la millor roba, sempre el millor”, recorda la Carme. I a les ciutats, només visitaven les millors botigues i verificaven la qualitat dels aparadors. Una distinció de classe que no era sinó l’eco de la seva persona: un deix aristocràtic mesurat, una personalitat forta a la mesura de la seva energia. “No em sap greu res que hagi o no hagi

Carme Cervera fet: te n’has de penedir abans, no després. I si una cosa de la teva vida està malament... treu-la!”. Una imatge pètria treballada a còpia d’anys que fa de molt mal esberlar. La bonhomia que irradia la Carme no pot amagar alguns episodis menys ufanosos de la seva vida, tot i ser fidel seguidora d’un positivisme tossut. Per això refusa parlar del tancament de la fàbrica el 1961, un moment que endevinem molt desagradable. Decidida a seguir el seu camí, va obrir una botiga d’alta costura: va canviar la grandària dels models per no haver de canviar de feina. “Allà venia gent de molta anomenada, no era una botigueta de barri; fins i tot la germana del rei (la infanta Pilar de Borbón) s’hi passava”. Precisament el rei emèrit -sobre el qual fa algun comentari que no reproduirem- fou molt seguidor de la seva germana Rosa, comprant-li diversos quadres que encara avui decoren La Zarzuela. I de la nostra centenària en deia: “Es usted el ángel de Rosa, Carmen”. Avui ens rep ben tornada a casa, arrelada al sofà arran d’una caiguda, però encara amb energia desbordant. “Faig sopes de lletres, miro la tauleta,... tot es fa vell, noi. Pateixo per no fer res, Déu ho sap!”. Hi ha persones nascudes per ser protagonistes, i ella n’és una.

mira’m 30

mira’m.cat

l’espArdenya catalana arriba a perpinyà -PREUS DE FÀBRICACrèation Catalana, darrera empresa artesanal dels Pirineus Orientals especialitzada en la fabricació d ‘espardenyes i vigatanes (sabata tradicional catalana), ha obert una botiga a Perpinyà, al número 2 del carrer Porte d’Assaut, davant del pàrquing Arago. La vigatana és la sabata catalana tradicional. “Totes les nostres sabates són fetes al nostre taller, segons un procés ancestral que combina tradició i modernitat. Les nostres espardenyes es fabriquen a la manera catalana i estan folrades de tela de cotó per evitar encetaments a la pell, a més i totes les parts de la sabata es cusen juntes. Som els únics que practiquem la tècnica de costura de punt petit. La sabatilla es va inventar a les antigues fàbriques d’espardenyes de Saint-Laurent de Cerdans. Les nostres sabatilles estan fabricades sobre la mateixa base que les espardenyes, però estan folrades amb llana d’ovella.

espardenyes, vigatanes i sabatilles fetes en la més pura tradició”

“Abans que res som artesans i mai no serem cap companyia multinacional. El nostre objectiu no és produir en quantitat, sinó oferir

Els nostres números: 20.000 parells fabricats per any 125 productes diferents disponibles

37.000 visites anuals al nostre web 8.000 quilos d’espardenyes venudes durant aquest any. Els nostres horaris de dimarts a dissabe: de 10.00 fins les 19.00 h

mira’m 32

Crazy Bike, una botiga molt peculiar Fidel lector: haureu notat com els turistes ja han tornat. Als peatges, als comerços, als restaurants i a la carretera. I als camins de ronda i vorals, farcits de crema solar i vermellor gens nostrada. I tots en bicicleta: nòrdics amb cistella, joves i no tan joves amb carrosseria de muntanya, esportius de carretera abillats a la moda, pessimistes amb cicles elèctrics, i optimistes amb patinets motoritzats. Tots hi passen per gaudir dels quilòmetres i quilòmetres de camins cicle-friendly de la nostra planíssima comarca. Després d’un meritori treball periodístic, a la revista Mira’m hem descobert el cau nadiu de tantes rodes, l’origen de tot plegat:

es diu Christophe, és francès de família hispanoportuguesa i regenta una botiga de venda i lloguer de cicles a Empuriabrava anomenada Crazy Bikes. Tota la família pneumàtica hi és: escúters, bicicletes de lloguer, de venda, les elèctriques i les mecàniques. Patinets elèctrics de rodes cofoies, bicicletes de finíssima línia i bicis de muntanya sortides de Mad Max; en diuen BTT, per bicicleta tot terreny. En Christophe no ens rep a Sant Mori, on hi té la botiga, sinó al carrer Joan Carles I d’Empuriabrava, ben bé davant el supermercat Montserrat. I la raó és que ha trobat un lloc nou on col·locar el seu producte, més gran, visible i

concorregut. Se’l veu content i enfeinat, obrant mans i peus per tenir-ho tot enllestit per la inauguració de la nova botiga. I primera sorpresa: el rei de les bicicletes elèctriques, capaç de canviar una bateria en segons, té el mòbil descarregat. A cal sabater, sabates de paper. Sembles enfeinat... Uf! Mira, volíem obrir l’1 de juliol, i el més calent és a l’aigüera. Aquest nou local està molt i molt bé, estic content, perquè és molt gran i podré encabir-hi tot el que vull. Però tu, porta més feina que no m’esperava. El del banc, el de la llum, la persiana que no acaba de baixar... calculo que cap al dia 10 ja ho tindrem tot arreglat. Però llavors portareu les dues botigues, la de Sant Mori i aquesta? Sí, però la principal ha de ser la nova. Aquí tindrem un aparcament privat i una zona per provar el producte, que hi fa molt. I aquesta la podrem tenir oberta tot l’any, que era la meva idea abans de la pandèmia. És veritat que també tenim una exposició a Figueres, que haurem d’anar despullant per vestir aquesta nova botiga. Cal tenir oferta de lloguer, és clar, però no podem abraçar tres exposicions. Les bicicletes elèctriques piquen una mica, costen d’amortitzar i tot alhora no es pot fer. A més, nosaltres apurem força els preus perquè m’ajusto molt amb els proveïdors, o sigui que com diuen en francès “qui trop se hâte reste en chemin”: poc a poc i bona lletra.

mira’m.cat Dius que vols obrir tot l’any? I tant! Aquí la gent no ve per un cap de setmana, sinó que ja hi tenen residència durant sis mesos o fins i tot hi viuen habitualment. Ja fa temps que la temporada comença a l’abril i s’allarga fins l’octubre. Pensa que juliol i agost fa massa calor per anar a passejar en bicicleta: és temps de platja. En canvi al setembre ve molt més de gust, hi ha menys gent i el temps és més afable. A més, el client francès valora molt els horaris comercials d’aquí, són diferents dels del seu país: obrim més hores, estem més orientats al client.

I els preus són de mitjana un 10% més baixos que a França. Veig que jugueu amb moltes varietats alhora: els patinets elèctrics, les BTT, les de carretera... Bé, de patinets elèctrics no en tenia fins ara, però la gent me’n demana. A mi personalment no m’entusiasmen, perquè no permeten gaire congeniar amb el client. No tenen accessoris, no pots proposar rutes, no tenen tant de manteniment... en faré més venda que no pas lloguer, però si me’n demanen n’he de tenir. La BTT és la reina del mambo, és el producte que més surt, tant de venda com de lloguer. I les elèctriques... és una al-

tra cosa. Mira, la setmana passada mateix una clienta em deia que feia vint anys que no pujava a una bicicleta; li vaig donar a provar una d’elèctrica davant del seu escepticisme, i l’endemà va venir contentíssima a comprar-la: li va encantar. És el futur, i els qui la proven en resten enamorats. La sensació del motor és màgica, i la gent gran que la prova em diu que és com recuperar les cames de la seva joventut. Mira, vine a veure-les! Entrem a la rebotiga i m’ensenya cinc models que hi té allà. La diferència respecte les tradicionals és ben poca: es veuen un mica més rígides, però per passejar o anar a comprar al mercat fan molt bona pinta. Li demano si les bicicletes les lloguen per dies, per setmanes... Hi ha de tot. Hi ha molts clients que passen aquí un o dos mesos, i les lloguen durant tot aquest temps. No els fa gràcia travessar França o mig Europa amb unes bicicletes al sostre del cotxe, i ja tenen raó. Cada model d’aquests pot pujar fàcilment 3.000 euros i és més lògic llogar-les aquí per un ús ocasional que tenir-ne una en propietat. De problemes en tinc relativament pocs. Alguna mala experiència, però la majoria de clients venen aquí a gaudir del paradís que és aquesta comarca, a descansar, a estar tranquils. I miro molt a qui llogo: m’agrada que la gent vingui referenciada, gent de confiança. Hi ha els preus i les normes generals, però aquestes les adapto

com em convé segons el tipus de client. I no només és llogar la bicicleta: en faig el manteniment, les cuido tant com als clients. Si em truquen dient que han punxat una roda al mig de la carretera, agafo la furgoneta i els vaig a buscar: aquesta personalització fa que els clients tornin any rere any. I d’on et ve aquesta fal·lera per les dues rodes i, precisament, a casa nostra? De sempre he fet bicicleta. Teníem una casa familiar a Empuriabrava, i sempre passejava amb la BTT amunt i avall. I allà a França, a la muntanya com un boig. Precisament aquest és un aspecte que vull treballar en el futur: fer xarxa. Des de l’associació Bienestar Empuria, una organització sense ànim de lucre, volem muntar sortides en bicicleta perquè els estrangers que viuen aquí es coneguin. Hi ha espanyols, és clar, però molts francesos, belgues o alemanys que provenen d’arreu i es retroben d’igual a igual sobre el seient de la bicicleta. I no miren el preu del lloguer, perquè valoren molt més l’experiència. És un dels projectes que tinc, com el d’obrir una botiga a Roses l’any vinent. També vull parlar amb els hotels d’aquí per oferir el servei de lloguer de bicicletes, ja tinc hora amb una persona de l’ajuntament per parlar-ne. Després de l’entrevista, entenem què ha passat amb la bateria del telèfon: l’ha descarregada ell amb les mil idees que li venen al cap.

mira’m 36

S

L’Empordà a mossegades

suplement gastronòmic

EL PEIX DE ROCA gustós i molt preuat Sota la denominació de “peix de roca” agrupem un seguit d’espècies que tenen com a denominador comú el fet de viure sobre afloraments rocosos. Malgrat aquest fet, aquesta classificació es basa més en criteris gastronòmics que no pas biològics , ja que el peix de roca té unes característiques comunes que el fan molt indicat pels “suquets” i pels caldos de peix. És molt apreciat a la gastronomia dels Països Catalans i en general a la mediterrània. De carn molt gustosa i compacte que no es desfà en coure-la, des de sempre una menja humil de pescadors que s´ha convertit en un àpat de luxe en els millors restaurants. Escórpores, rascasses, cap-roigs, penegals,

lluernes, rogers, morenes, congres, neros, anfossos, corballs,…. Formen part d’una orquestra fantàstica plena de solistes que brillen amb llum pròpia al xup xup de la cassola de terrissa sobre els fogons. Com diria en Pla, un autèntic bodegó amb peixos. El peix de roca presenta un cos verrucós i tacat que no es distingeix del medi que l’envolta. Deixa que les algues i les anemones creixin per sobre de la seva pell per contribuir al seu camuflatge. La longitud d’aquest peix sol ser d’uns 30-40 cm, i més d’una tercera part del cos està ocupada per la zona cefàlica. Voraços depredadors.

mira’m.cat

mira’m 36

miram.cat

JAUME SUBIRÓS Una persona amable, gentil, senzilla, activa, emprenedora... un empordanès de cap a peus. Jaume Subirós El 4 de juny, el Motel Empordà va celebrar 60 anys d’història i el dia de Sant Joan, en Jaume Subirós, gerent i cap de cuina del Motel va fer 60 anys que hi treballa. Fou de manera casual i per un avatar de la vida, que se li presentà l’ocasió de fer la feina de grum al motel. En Josep Mercader, propietari de l’hotel, es va presentar a la casa on vivia en Jaume Subirós, al Pont del Príncep, per proposar al seu pare, la col·locació d’un cartell que anunciés la nova inauguració del Motel Empordà, i en veure un vailet que corria per allà, va

maletes dels clients, treure la pols, netejar les catifes..., fins al punt de les nou del matí, que pujava a la camioneta d’en Mercader per anar a mercat i ajudar a l’amo a portar els queviures. Aquesta manera indirecta va ésser útil per aprendre d’en Mercader com escollia els millors productes de l’horta, el peix més fresc i la carn més selecte. Fou el primer contacte per adonar-se’n de la importància del producte de temporada i de proximitat. Durant el passat mes de juny es van complir 6 dècades de dos conside-

“L’escórpora? Per fer-ne un fumet, és massa cara. S’hi pot posar només el cap. Val més guisar-la d’una manera que puguis menjar-te-la, al forn o rostida per asseborir la seva carn” afegir: “i aquest noi, si voleu pot venir a treballar a l’estiu”. I el pare li va respondre, “aquest és l’hereu i li correspon treballar a casa, però aquest altre que és el petit, sí“. Fins acabar els estudis de comerç, que va ser quan va començar a treballar de forma fixa, els estius i per les vacances de Nadal i Setmana Santa, en Jaume Subirós anava cada dia a treballar en bicicleta per fer-se càrrec de les

rables esdeveniments: la creació del Motel Empordà, fet que va marcar un abans i un després en l’evolució de la cuina catalana, i la celebració de 60 anys de treball continuat, constant i rigorós d’en Jaume Subirós, que motivà anys enrere que el qualifiquessin de degà de la cuina catalana moderna. És per aquests motius que hem volgut parlar amb ell i plantejar-li les qüestions que a continuació transcrivim.

Com sorgeixen les idees per crear plats innovadors? Les idees noves per plats innovadors apareixen quan vas al mercat. Veure el que hi ha a les parades et fa pensar que en aquell o aquell altre producte pots fer això o pots fer allò altre. La idea del mercat és molt important, tant per la societat com per la humanitat. Les noves idees surten des del mercat. La gastronomia implica utilitzar tots els cinc sentits? I tant que sí! Segur! Si no hi poses els cinc sentits no cal que et dediquis a cuinar. Per fer un bon fumet, quin peix necessitem? Els peixos que m’agraden molt a mi són les aranyes, els rogerons, les cintes... peixos petits que donen un gran sabor i un gran paladar i un gran perfum per elaborar un bon fumet. I l’escórpora? Per fer-ne un fumet, és massa cara. Val més guisar-la d’una manera que puguis menjar-te-la. Si la poses en el suquet es perd tot el gust. També és veritat que hi pots posar el cap per fer el fumet i la resta cuinar-la al forn o rostir-la per assaborir la seva carn. Però, per fer un bon brou de peix prefereixo les aranyes, el rogeró, les cintes o els serrans. Escórpores, lluernes, rogers, morenes, congres, neros, corballs... De totes aquestes espècies de peix de roca,

(Segueix)

mira’m 38

amb quin es quedaria per elaborar un bon plat? Personalment l’escórpora, tot i que el corball i el nero són espècies que també s’han de tenir en compte a l’hora de fer una cosa seriosa i contundent. La carn del peix de roca és molt gustosa, però presenta moltes espines. Aquest punt fa que el comensal es dissuadeixi de demanar-lo? El comensal que li agrada el peix, però no li agraden les espines, sempre menja rap. No menja cap altra classe de peix. Totes les altres persones que ens agrada el peix encara que tingui espines, ens mengem qualsevol espècie de les que hem parlat abans. Fets a la planxa, a la graella, en suquet o al forn? Es poden fer de totes les maneres possibles. Amb tot jo hi afegiria un altre tipus de cocció: fets al forn amb suc i amb una patata, un gra d’all, unes olives, una mica de tomàquet i una mica de pebrot. Nosaltres a la nostra cuina, en aquest peix fet al forn, hi posem sempre un tall de botifarra. Una altra forma de cuinar aquests peixos és al vapor. Amb unes herbes que li donin un cert perfum i acompanyats d’una salsa.

“El comensal que li agrada el peix, però no li agraden les espines, sempre menja rap. No menja cap altra classe de peix” A part del bon peix, quin estil respira la cuina de l’Hotel Empordà? L’estil sempre m’ha agradat més que la moda. Les modes passen, els estils queden. Cuinem amb productes de temporada. Els productes que entren a casa nostra: carns, peixos, verdures, fruites, sempre són de temporada. Rigorosament. Ja que parlem de temporada, fan menús de temporada? Fem el menú de Sabors de Temporada. És una proposta per donar a conèixer els sabors i les textures dels productes autòctons quan es troben en el seu punt òptim. A dins o en terrassa? Sempre i quan faci bon temps, disposem de terrasses per aquells clients que ho desitgen. També fan esmorzars? Sí, també en fem. Tant a la terrassa com a l’interior. Degut a la COVID-19, no ens deixen fer esmorzar de bufet, però tenim cinc tipus diferents d’esmorzars: l’exprés, que consisteix amb un cafè o un cafè amb llet i un croissant; el Helpi, molt saludable, a base de fruita i cafè amb llet; el Salty, on es pot triar entre pa amb tomàquet i pernil ibèric o formatge acompanyat de suc de taronja o cafè amb llet; un altre és el d’ous remenats, fregits o escaldats, acompanyats de pernil i patates saltejades, amb suc de taronja o cafè amb llet; i el Continental que és el més complet de tots on se serveix iogurt, suc de taronja, fruita, embotit, formatge, pernil, croissant, mantega, confitura i cafè amb llet. A part de la seva pròpia cuina, quina és la gastronomia que més li

mira’m.cat

agrada? D’algun país en concret? Jo sempre dic que de cuines només n’hi ha una. I que és la ben feta. Les altres ja no interessen gota. Una cuina ben feta pot ser una xinesa, una

japonesa, una catalana, una empordanesa... la cuina ben feta és la que m’agrada. El gran xef és el que ho té tot a mà al

seu “taller de creacions”. Però, troba a faltar quelcom a la seva cuina? Si hem de ser perfeccionistes no hauria de faltar res, però sempre et falta alguna cosa per millorar la cuina.

mira’m 40

El peix de roca, un peix EXCEL·lENT Moltes espines, poca carn, encara que molt gustosa, i amb un cap molt gros.

Morena El grup del peix de roca té una sèrie de característiques comunes. Són espècies bentòniques. Solen ser exemplars acolorits. Són espècies molt territorials i de creixement lent. La majoria són

solitaris i voraços depredadors. Viuen encauats i rarament formen moles. Molts d’aquests peixos són mestres del camuflatge i poden adoptar un aspecte indistingible, idèntic al de la

roca on estiguin aposentats. Altres viuen ocults entre les esquerdes i fissures del rocam submarí. La seva carn, malgrat ser excel·lent,

mira’m.cat

presenta moltes espines cosa que dissuadeix als compradors. Alguns, com les escórpores i rascasses a més, presenten punxes dèrmiques a la seva pell. Aquest petit inconvenient fa que siguin poc preuats en la cuina diària de les llars malgrat la bona qualitat de la seva carn. No s’ha de confondre el peix de roca amb el peix de sopa. Malgrat que el primer és ideal per a ser bullit, dins el grup del peix de sopa s’hi inclouen espècies de petita mida i que de per si mateix, no es valorarien gaire però que el conjunt dona un valor afegit al grup. Evidentment, algunes espècies del peix de sopa també formen part del peix de roca, encara que no totes les espècies del peix de sopa són espècies de roca.

Bròtola

Gairebé totes les espècies d’aquest grup viuen arran de costa i són capturades, d’una en una, amb arts de pesca artesanals, això fa que siguin exemplars de bona mida i d’una qualitat immillorable una vegada pescats. Els fons rocosos són uns hàbitats on els arts de pesca menys selectius no hi poden treballar amb facilitat i per això les espècies d’aquest grup se solen capturar amb ormeigs molt més selectius i que malmeten molt menys el cos dels animals com a ara els palangres, els tresmalls, les nanses i fins i tot, amb pesca recreativa amb arpó.

Escórpora

(Segueix)

mira’m 42

es amb poc valor gastronòmic o bé, difícils de trobar a les peixateries com ara les castanyoles els cabuts o les julioles, malgrat que aquestes últimes resulten excel·lents. Peixos de roca de mida petita. A les roques riberenques, part de les quals afloren fora de l’aigua, hi ha diverses espècies de peixos de roca d’aquesta dimensió. Els més habituals són la donzella, la castanyola i el serrà, entre d’altres.

Precisament la pressió de la pesca submarina és un dels factors claus per entendre la davallada d’aquestes espècies. Malgrat que no hi ha estudis

altre factor per entendre la davallada de les espècies de roca es troba en la degradació dels hàbitats litorals per múltiples factors. Sense la recuperació

“Gairebé totes les espècies d’aquest grup viuen arran de costa i són capturades, d’una en una, amb arts de pesca artesanals” fiables al respecte, l’espoliació que estan patint els fons marins per part dels pescadors recreatius, està portant al límit aquest tipus de peix. Un

d’aquests hàbitats, no podem pretendre recuperar les espècies de roca. Tot i el seu elevat valor culinari, en aquest grup també hi trobem espèci-

Amagats en les esquerdes. Entre les esquerdes, fissures i cavitats que proliferen a les roques submergides del fons marí, hi ha dos serpentejants i poderosos peixos a l’aguait constant de les preses que passen per davant de les seves afilades gargamelles: el congre i la morena. Els que pasturen a les roques. Tot i que no viuen a les roques n’hi ha que s’alimenten en aquests indrets, com la dorada, l’oblada o el sard, entre d’altres. Peixos amb aspecte de roca. Hi ha algunes espècies que s’assemblen a les roques on viuen caçant a l’aguait camuflats amb el seu aspecte i la seva posició estàtica. Destaquen l’escórpora, la rascassa i l’escorporeta de fons. Els que viuen a les roques profundes i apartades de la costa.

mira’m.cat

Aranya de mar

Nero

Hi ha diverses espècies de peixos. Són d’una mida més gran que els peixos rocallossos dels esculls costaners. El mero i la mòllera en són els principals exemplars. Existeixen moltes espècies de peixos que viuen a les zones arenoses que hi ha entre les masses rocoses. Molts d’aquests, s’enterren a la sorra per capturar els peixos que circulen d’una a una altra roca. L’aranya, la rata, el llenguado roquer, l’escurçana, o el turbot són algunes de les espècies, entre moltes d’altres, que s’alimenten en les proximitats de les roques submergides. Alguns municipis de la costa Brava com ara Begur, des de fa anys promocionen aquest tipus de peix a través de jornades gastronòmiques a voltant del peix de roca.

Rap. El cap és ideal pel fumet de peix

mira’m 44

mira’m.cat

DE QUÈ PARLEM? De la pesca, de la Festa del Carme i de la Confraria de Pescadors del Port de Llançà.

Jordi Fulcarà Els pobles mariners viuen uns dies de festa amb la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors. El Port de Llançà, integrat al nucli urbà, és el municipi més important del litoral nord del Cap de Creus, raó per la qual des de fa molts anys, es va constituir la Confraria de Pescadors amb l’objectiu de promoure els interessos pesquers i comercials dins del seu territori marítim. Amb motiu de la propera festa de la Mare de Déu del Carme, hem volgut parlar amb el seu Patró Major Jordi Fulcarà, perquè ens comenti quins actes tenen preparats, i a la vegada ens expliqui alguns detalls de la confraria.

Jordi Fulcarà en una subhasta de tonyina

Com se celebrarà la Festa de la Mare de Déu del Carme d’enguany? El dia de la nostra patrona és el proper divendres 16. I aquest any degut a la pandèmia hi ha actes que han quedat restringits. En principi hi ha programada la missa per a continuació fer la processó, tot i que encara no sabem si ens donaran permís per fer-la per mar. En cas contrari la faríem pels carrers amb l’acabament davant de la llotja del peix. També hi haurà una actuació de pallassos, amb les mesures de seguretat que manen les autoritats sanitàries.

El dissabte està previst un concert d’havaneres, amb les mateixes mesures de seguretat i amb cita prèvia. En el cas que s’aixequessin les restriccions faríem ball, tot i que és molt improbable que es pugui fer. El que sí que puc dir, és que els focs que cada any fèiem al vespre, estan anul·lats. És del tot impossible controlar als accessos al poble i l’aforament de la platja. D’uns anys ençà ha canviat molt la manera de subhastar el peix? I tant que ha canviat! El primer canvi va tenir lloc uns quinze anys enrere, quan en comptes de subhastar a veu, es va canviar pel mode electrònic. El peix passa per una cinta, i a través d’unes pantalles es veuen les safates de peix que se subhasta. Mitjançant uns comandaments que tenen els compradors, marquen el peix que volen i a l’instant queda registrada la compra. D’aquesta manera s’agilitza la subhasta en un 50% de temps del que durava abans. Fa uns quatre anys vam tenir una nova modalitat de subhasta a través d’Internet. Des del portal Mercapesca, els compradors interessats en el nostre peix poden

(Segueix)

mira’m 46

accedir a la subhasta, on prèviament i a través d’una entitat bancària, han dipositat una quantitat de diners que a cada compra que fan, va disminuint. Ells fixen un preu per a cada lot de peix, i si abans d’arribar a aquest preu ningú a fet cap licitació, automàticament va per aquell comprador en concret. El peix comprat es prepara i s’envia a Mercabarna. Val a dir que aquesta manera de comprar el peix a les nostres subhastes, ha experimentat en quatre anys un augment important. Quan vam començar, aquesta modalitat representava en diners, l’1% del total de les vendes. Actualment assoleix el 17%. Per altra banda, estem buscant el sistema perquè els professionals de la restauració de la comarca puguin accedir a les subhastes d’una manera semblant. Tenir la facultat de triar la classe de peix, el calibre, el preu que volen pagar i el dia que el volen comprar. Si a l’hora de subhastar no hi ha hagut abans cap licitació, se’ls adjudicaria i el podrien venir a buscar a la llotja. Quin tipus de pesca és més selectiva, el palangre de fons i arts menors, o l’arrossegament? Evidentment les arts menors. Aquesta pregunta que em feu, és una de les coses que explico durant les visites guiades que fem a la confraria. L’arrossegament és un sac en el qual hi entra tota classe de peix i de totes les grandàries. En canvi, les arts menors i concretament el palangre, segons la mida de l’ham que posem, agafarem un peix o un altre. Si volem pescar tonyines no podem posar un ham petit, i si posem un ham gran, un

mira’m.cat

peix amb la boca petita no s’hi enganxarà. D’acord amb la mida dels hams i de les xarxes que utilitzem se selecciona el peix que volem pescar. També l’esquer que posem als hams, pot fer variar el peix que pescarem. Per tant, el tipus de pesca més selectiu és el de les arts menors. Darrerament l’arrossegament ha patit problemes per l’impacte ambiental que suposa la seva pràctica i les normatives que s’han promulgat? Més que res, el que han fet des de Brussel· les és el que s’anomena Multiannual Plans

que han pres, s’han fet sense diferenciar les pesca de l’Atlàntic amb la pesca del Mediterrani, fet que ens afecta greument. No té res a veure les grans embarcacionsfactories que utilitzen a l’oceà, amb les que tenim nosaltres. Quantes embarcacions hi ha a la confraria actualment? Set d’arrossegament, una de palangre de fons, cinc d’arts menors i una d’un mariscador que surt només per pescar garotes. A banda, tenim moltes embarcacions franceses que venen a vendre el seu peix: una

“I tant que ha canviat la manera de subhastar el peix! El primer canvi va tenir lloc uns quinze anys enrere, quan en comptes de subhastar a veu, es va canviar pel mode electrònic” (MAPs), per fixar uns estocs al mar de cada espècie de peix a l’any 2025. I sobre aquesta teoria han fixat una reducció de jornades de pesca. Reducció que no s’ha fet espaiada, per la qual cosa durant aquest any, les embarcacions hauran de quedar-se al moll trenta dies laborables, que sumat al mes de veda que ja fem, ens porta a una situació insostenible. A més, totes les mesures

d’arrossegament i una vintena de petits. Depèn del dia, a vegades en venen més i a vegades menys. Es continua amb la Festa del Mar i de l’Escamarlà? En que consisteixen aquestes festes? La Festa del Mar es feia a través de l’Ajuntament i de l’Associació de Comerciants. Ja fa

un parell d’anys que s’ha suprimit. La de l’Escamarlà, no la vam poder fer l’any passat per les causes que tots sabem: la COVID-19. L’últim any que la vam fer, vam treure un centenar de quilos d’escamarlà que vam posar al Passeig Marítim, els vam coure i els vam preparar per servir com a tapes a un preu relativament atraient. Una dotzena per 3 euros, acompanyats de degustació de vins locals a 1 euro la copa. I amb música de fons. Tant al passeig com a la platja, vam posar unes taules que en un tres i no res van quedar plenes de gent. Aquesta festa, un cop no hi hagin restriccions la tornarem a celebrar. Què és la pesca turisme i què s’ha de fer per gaudir d’aquesta activitat? Les embarcacions que s’hi dediquen han de tenir les mesures de seguretat establertes. Tenim un parell d’embarcacions que ofereixen la pesca turisme. Les persones que s’interessin per aquesta activitat, s’han de posar en contacte amb el patró de l’embarcació i escollir una data per gaudir de tot un dia veient des de primera fila, com es treballa dalt de l’embarcació. A més, se’ls dona esmorzar i dinar preparats amb peix acabat de pescar. Si ho desitgen i el temps ho permet, poden ajudar a triar el peix pescat i a interactuar amb els pescadors.

mira’m 48

L’ESPAI FALCÓ JA ÉS UNA REALITAT: ARQUEOLOGIA SUBAQUÀTICA, PESCA I IMMERSIÓ A LA ROSES DEL SEGLE XX.

La nova sala inclou la museïtzació de peces arqueològiques subaquàtiques datades entre el segle IV aC. i el segle XX donades per Paco Falcó l’any 2017. La mateixa figura de Paco Falcó i la seva vinculació amb el mar -pesca, immersió, turisme- permeten també donar a conèixer la configuració de Roses a partir de la dècada de 1920. Roses ha inaugurat un nou espai expositiu permanent a la Ciutadella de Roses que porta per nom: Aixecant la Pell del Mar. Paco Falcó, una vida lligada a la pesca, la immersió, el turisme i el patrimoni cultural. Amb aquesta sala i la seva exposició permanent, es compleix el desig manifestat per Paco Falcó l’any 2017 quan realitzà la donació d’un total de 240 peces arqueològiques subaquàtiques: que el fons fos posat a l’abast del públic. La col·lecció inclou objectes com àmfores, ceràmiques, utensilis de pesca i objectes diversos, trobats i conservats pel donant al llarg dels anys i de la seva extensa trajectòria com a bussejador. Les peces daten de diferents etapes històriques, compreses entre el segle IV aC. fins als inicis del segle XX, algunes de les quals tenen la consideració de peces arqueològiques segons informe del Centre d’Investigacions Arqueològiques de Girona i figuren inscrites a l’Inventari General de Béns Mobles de Patrimoni Històric del Departament de Cultura de la Generalitat. L’alcaldessa de Roses ha destacat durant l’acte d’inauguració que: “Amb l’obertura d’aquest espai, avui culminem una història de més de 50 anys, una experiència vital única i irrepetible, la d’en Paco Falcó i la seva passió pel submarinisme, per l’arqueologia i per Roses, que l’han dut a protagonitzar nombroses descobertes arqueològiques. La mateixa figura del donant -pescador, submarinista i vinculat a les activitats turístiques- han permès també completar els continguts de l’exposició i explicar una part de la història recent de Roses a partir del gran canvi que es produí a la dècada del 1920-1930 amb la introducció del motor a les barques de pesca. Un xoc tecnològic que va imposar la pesca de l’arrossegament i la desaparició de bona part dels arts de pesca tradicional i que comportà també l’arribada d’un gran conjunt de famílies procedents del sud de Catalunya i el País Valencià, al municipi. Un segon moment de transformació fou la dècada dels 1960- 1970 amb l’eclosió del turisme, que comportà el desplaçament de l’activitat pesquera cap al turisme. 4 espais amb àmfores i utensilis datats des del segle IV aC., maquetes i material divers. L’espai museïtzat es divideix en 4 apartats que s’inicien amb una contextualització de la pesca, la immersió i el turisme a Roses a partir de la dècada dels anys 20. A continuació, la secció “Paco Falcó, un mar d’històries, un mar de troballes”, introdueix la persona d’en Paco Falcó i el pas de l’activitat pesquera tradicional a la d’arrossegament amb motor, així com els inicis de la immersió submarina al municipi. L’espai 3 reuneix el gruix d’àmfores, vaixelles, recipients, utensilis i maquetes que permeten explicar l’activitat comercial marítima de Roses al llarg de tota la seva història des de l’antiguitat grecoromana, amb peces datades des del segle IV aC., com els recipients de salaons de peix, oli i vi provinents d’Itàlia, de la Bètica (costa d’Andalusia) o de la regió Tarraconense. Maquetes de vaixells expliquen també com eren transportades aquestes mercaderies i el procés de degradació que es produïa quan un d’aquests vaixells s’enfonsava (ceràmiques i àmfores no quedaven alterades), i com es realitzava a partir de 1960 la pesca d’arrossegament i la “pesca” de restes de vaixells enfonsats. Finalment, la darrera secció de la mostra plasma amb una composició fotogràfica, la Roses del segle XXI a través de la diversificació de la seva activitat turística: turisme esportiu, de sol i platja, natural, gastronòmic, cultural, familiar...

mira’m 50

Un plaer pels nostres sentits Cooperativa de Garriguella “La Cooperativa de Garriguella llença al mercat una nova gamma de vins dinàmics i afruitats, ideals per les ments inquietes. Un vi en format llauna, per la gent que no té tabús i que busca marcar la diferencia. Desprès de molt de temps intentant buscar la manera de què la gent pugui gaudir del vi en qualsevol moment i en qualsevol lloc, per fi surt a la llum el nostre Llepafils en llauna, un vi fruit de les nostres vinyes situades en un paratge immillorable com és l’Alt Empordà, però ara encara més fàcil de transportar, pràctic d’obrir i sens dubte un plaer pels nostres sentits. El mateix esperit de la cooperativa de Garriguella però en un altre format. Gaudeix del Llepafils blanc i rosat amb una punta de bombolla i el Llepafils negre jove. Emporta’t un glop fresc de la nostra essència a la muntanya o el mar, de càmping o en barca, de pícnic o en una terrassa fent una copa!”.

VINS&BÚNQUERS, MARIDATGE DE NATURA I CULTURA La Cooperativa de Garriguella i l’arquitecta Adela Geli Anticó autora del llibre, Recórrer la Garriguella Fortificada. Desxifrant els búnquers: arquitectura i paisatge”, s’uneixen per descobrir el patrimoni dels búnquers de la postguerra en el paisatge vitivinícola que els envolta. La visita guiada et farà descobrir la història dels búnquers i la seva arquitectura, dissenyada segons l’arma que estava previst utilitzar-hi i camuflada d’acord amb el paisatge de vinyes que l’envolta. L’experiència finalitzarà amb un tast dels vins elaborats a les vinyes visitades, vins DO Empordà. Endinsa’t en el segle passat entre vinyes i búnquers, un maridatge de natura i cultura que et fascinarà!

T'AGRADARIA CONÈIXER DE PRIMERA MÀ QUÈ HI HA DARRERE DE CADA GOTA DE VI DEL NOSTRE CELLER? Cada ampolla atresora mil històries per explicar, mil vivències per sentir, un treball humà per descobrir, un patrimoni agrícola per conservar. El vi és un reflex del paisatge on creix, la vinya, el raïm és un reflex del clima que l’acarona, un glop fresc de tramuntana immersa en una copa. Volem compartir amb tu totes aquestes experiències, volem que observis, oloris i tastis què hi ha dins de cada copa del nostre vi. Ens acompanyes? T’oferim un ampli ventall de propostes enoturistiques, des de visites guiades i teatralitzades amb degustació de vins DO Empordà que es poden combinar amb un tast maridatge, esmorzar, menú gastronòmic visites familiars. Complementa la teva estada a l’Empordà i viu l’experiència de visitar el nostre celler en la singularitat d’una Cooperativa.

mira’m.cat

Carnisseria Pelai

guanya 4 premis Girona Excel·lent L’establiment de Sant Climent Sescebes elabora productes totalment artesans des de 1933. Carnisseria Xarcuteria Pelai, de Sant Climent Sescebes ha estat guardonat aquest 2021 amb 4 premis Girona Excel·lent, el segell de qualitat agroalimentària de la Diputació de Girona, pels següents productes distingits en diferents categories: llonganissa de pagès, botifarra negra, botifarra de perol i la gelatina d’allioli. El mestre artesà i guanyador dels guardons, Enric Torrent, destaca que haver aconseguit aquests premis «amb productes que són pilars del nostre negoci i de la tradició xarcutera a Catalunya és molt satisfactori». La gelatina d’allioli, ja va ser reconeguda anteriorment amb el segell Girona Excel·lent. El seu creador, Enric Torrent, explica que ha estat tot un descobriment pels amants de l’allioli que en un principi, només de veure la gelatina, no saben què tenen davant: “A simple vista sembla una làmina de formatge i només quan ho tastes t’adones que no ho és”. Torrent explica que un dels avantatges del producte és que no repeteix ni es posa malament com pot passar amb l’allioli elaborat de forma tradicional. Aquest producte ha estat de nou guanyador en la categoria de Conserves no dolces, singulars al Girona Excel·lent. La Carnisseria – Xarcuteria Pelai va ser fundada el 1933 per Pelayo Navarra Roca. Als anys 70 la seva filla Pilar Navarra n’agafa les regnes amb el seu marit Joaquim Torrent, i avui està en mans de la tercera generació, amb Enric Torrent Navarra al capdavant. El secret de l’èxit d’aquesta família és la qualitat de les matèries primeres que fa servir per elaborar els seus productes i el seu caràcter totalment artesà. La Carnisseria Xarcuteria Pelai destaca sobretot pels seus

embotits assecats (fuets, llonganisses, lloms i cansalades), pels cuits (botifarra blanca, de fetge, de cap, d’ou, de perol, negre i catalana) i, no ens podem oblidar de la botifarra dolça, amb certificació de qualitat, producte de l’Empordà, i postres típiques. En aquesta quarta edició del concurs Girona Excel·lent, la corporació ha entregat el segell a 79 productes elaborats per 51 empreses de la demarcació, molts dels quals

procedents de la comarca de l’Alt Empordà i entre elles Carnisseria Xarcuteria Pelai. A partir d’ara, i durant els dos anys que dura el programa, els productes seleccionats podran utilitzar la marca Girona Excel·lent i es beneficiaran d’accions de promoció i difusió, així com de serveis de formació i de treball en xarxa empresarial. L’entrega dels guardons està prevista per aquest mes de juliol.

mira’m 52

SHIRO BY PACO PÉREZ

torna als Jardins del Castell Peralada el proper 1 de Juliol. El xef amb cinc estrelles Michelin, tornarà a obrir aquest estiu amb grans novetats gastronòmiques basades en la “Asian Cuisine” amb tocs mediterranis El Shiro obrirà al públic el dijous, 1 de juliol, de dimarts a diumenge durant el mes de Juliol amb horari nocturn de sopar de 19h30 a 23h30 i amb un preu mig de 55-65 €. Durant el mes d’Agost s’obrirà tots els dies. Per a més informació www.shirorestaurant.com Sobre PACO PÉREZ Paco Pérez és un reconegut Xef català que compta amb 5 estrelles Michelin. Dos al restaurant Miramar de Llançà, dues al restaurant Enoteca de l’ hotel Arts de Barcelona, i una al restaurant 5 (Cinc), l’aposta de Paco Pérez a l’Hotel Das Stue de Berlín. Paco Pérez representa l’alta gastronomia de l’Alt Empordà, creacions gastronòmiques inspirades en el menjar i els productes frescos de la Mediterrània, que l’han fet mundialment famós en el món culinari.

Després de l’èxit assolit l’any passat, Paco Pérez torna a partir del proper 1 Juliol als Jardins del Castell de Peralada, al cor de l’Empordà, amb el Shiro, la seva avantguardista proposta basada en la cuina asiàtica amb tocs del Mediterrani. La carta reflexa la constant evolució del prestigiós xef, i ens porta a un extraordinari viatge per les grans fonts d’inspiració que el van seduir a Àsia. Els mercats de Tokyo, els aromes dels carrers de Singapur o Bangkok, les espècies d’Hanoi o l’avantguarda gastronòmica de Seül marquen la seva trajectòria i l’han animat a crear una proposta informal en la que plats japonesos, vietnamites, coreans o tailandesos es fusionen amb ingredients mediterranis. En paraules de Paco Pérez: “En el transcurs del temps, la cultura ha viatjat per terra i mar, portant nous productes desconeguts per la gent. Shiro és la idea de portar a casa nostra tots els records dels nostres viatges, de les vivències viscudes a través d’allò tan antic com és la cuina”.

Sobre el PERALADA RESORT Peralada Resort està situat al cor de l’Empordà, una de les zones més belles del nord de Catalunya. Amb una clara filosofia que aposta per entendre la vida d’una forma diferent, amb un ritme pausat i assaborint els petits detalls. Un espai únic on gaudir d’experiències memorables al voltant del vi, la cultura i l’oci. Un llegat construït des del 1923 gràcies a l’estima i la passió per l’Empordà de la família Suqué. El Resort està format per l’icònic Castell de Peralada, una fortalesa medieval del segle XIV flanquejada per dues imponents torres i envoltada per 77000m2 de jardins dissenyats per François Duvillers. En ell hi podem trobar el Restaurant Castell Peralada, premiat amb una estrella Michelin i el Museu del Castell de P Peralada amb la seva biblioteca, l’església del Carme i el claustre gòtic. A pocs metres del castell trobem el nou Celler de Perelada, elaborador de vins de prestigi internacional amb presència als cinc continents. Es tracta d’una imponent construcció sostenible, dissenyada pel Pritzker d’Arquitectura 2017, RCR, i que s’inaugurarà a la primavera del 2022.

mira’m.cat

KAOS PIZZA&GO Una delícia al paladar. un espai gastronòmic dedicat a la pizza, on elaboren una carta amb 21 pizzes d’autor i periòdicament pizzes de temporada. L’opció de Kaos és recollir les pizzes a l’establiment, demanar-les a domicili o gaudir-les a les taules dels locals del costat. Com a amants de les col·laboracions, sovint creen sinergies entre petits emprenedors empordanesos. Aquest, per exemple, és el cas de l’última pizza de temporada que han creat conjuntament amb la carnisseria Carns Rosa de Cabanes, el restaurant El Corral de Sant Quirze de Colera i la cervesa figuerenca Limbik. L’altra forma que han trobat de col·laborar és al llarg del Carrer Sant Domènec (ubicació de Kaos) per donar un ventall més gran d’opcions: pizzes, cerveses i vins. En temps de pandèmia van crear pizzes precuinades, pensades per ser acabades de cuinar al forn de casa. Ideals pels treballadors que acaben jornades laborals o sopars que s’allarguen. “Són temps difícils per tothom, però la cuina s’ha de veure amb visió revolucionària” és per això que han creat un espai reduït, petit i factible.

Kaos Pizza&Go neix de la mà de dos joves, en Carlos Zafra i la Raquel Isern, que després de tenir clar que volien ser emprenedors, s’enamoren d’un local al cor de Figueres. Creen

L’horari de Kaos Pizza&Go és de dimarts a diumenge durant el servei de vespres-nits, de 18.30 h a 23.00 h, entre setmana, i fins a mitjanit els caps de setmana. Els clients poden fer comandes via trucades al 972 469 910 o via whatsapp al 632 347 352. A través de les seves xarxes socials publiquen totes les novetats referent als productes que ofereixen: @ kaos.pizza

mira’m 54

ART I TRAMUNTANA

ES FUSIONEN AL PORT DE LA SELVA CELEBRACIÓ DE LA DESENA EDICIÓ DE TRAMUNTANART AL PORT DE LA SELVA. Des del dissabte 26 de juny fins al diumenge 4 de juliol, torna el TRAMUNTANART al Port de la Selva. Aquest any se celebra al Port de la Selva la desena edició de la mostra d’art dedicada a la tramuntana. Arran de mar i en alguns carrers del poble es podran veure escultures, pintures murals i instal·lacions, que transfor-

dividuals i col·lectives faran les seves propostes artístiques, amb la seva relació personal amb el vent del nord. Les instal· lacions i escultures se situaran entorn del Passeig del Mil·lenari i la Platja d’Aquí Dessota. Les pintures murals ocuparan algunes parets significatives del poble. Per tal de poder resseguir i visitar les obres hi haurà un plànol amb la situació de les obres i les dades dels artistes. El cartell d’aquesta edició que promociona el Tramuntanart ha estat fet per Javier Mariscal, amb la seva interpretació del

maran el paisatge habitual blanc del poble. Més de quaranta artistes, amb obres in-

vent del nord al Mediterrani. El Tramuntanart va començar el dissabte

26 de juny. Durant tot el dia es van poder veure als artistes muntant les seves obres, a la tarda a les 19 h, a la plaça de la gent Gran hi va haver l’inici oficial del Tramuntanart. Aquest any, celebrant els deu anys de Tramuntanart es tancarà la mostra el dissabte 3 de juliol, i com a festa de clausura, la Fura dels Baus, actuarà amb una petita intervenció. Els artistes participants en la present edició són: Elena Agustí, Cales Arfelis, Emili Armengol, Sílvia G. Armesto, Jordi Bonareu Julio Borg, Isabel Buscató, Carles Bros, Gemma Cabañó, Josep Canals, Josep Canet, Tanet Canet, Alicia Cayuela i Ines Hinojosa, Carles Cuscó, Carme Esmerats, Fert i Good Jan, Cosme Javier de Francesco, Aleix Font, Màrius Gómez, Jack Gou, Viola Hoffmann, Enric Iglesias, Eudald de Juana, Núria S. Lacambra, Pepa Mach, Manuel Menéndez, Josep Mercader, Magda Martínez, Lluís Mimó i Maria Saltor, Ramon Moscardó, Josep Moscardó, Marta Noblejas, Oriol Obach, núriaPallisera, Pilar Pineda, Montse Pons i Jorge Sarraute, Projecte Dansa, Albert Puigferrer, Teresa Riba, Quico Samsó, Laia Vaquer, Werens i també la mainada del CEIP les Clisques. Arran de la darrera edició del Tramuntanart, de l’any 2019, s’ha posat en marxa una iniciativa cultural a l’espai del cuARTelillo, on es fomenten les arts i el patrimoni cultural local, amb xerrades i exposicions

mira’m.cat

Josep Canals programades durant tot l’any. Del 26 de juny al 4 de juliol, es farà una petita mostra on es recordaran algunes de les intervencions dels darrers 10 anys i també hi haurà algunes intervencions de videoart. Instagram: tramuntanart Tramuntanart, mostra d’art contemporani al Port de la Selva, des del 26 de juny fins al 3 de juliol.

Teresa Riba

núriaPallisera

Emili Armengol

Eudald de Juana

Carles Bros

agenda de juliol ALT EMPORDÀ EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS , ACTIVITATS FIGUERES Visites guiades: Els dies 10, 17 i 31 (a les 16.30 h), i el 24 (a les 11 h). Visita guiada «Sant Pere ens obre les portes»- visita a l’església de Sant Pere (inclou el campanar). Rutes en català, castellà, francès i anglès. Reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Tel. 972 50 31 55 o turisme@figueres.org Els dimarts a les 12 i a les 16 h, els dimecres a les 19 h. Els dijous 8, 15, 22 i 29 a les 16 h, els divendres 9, 16, 23 i 30 a les 12 h ruta guiada «Ruta Dalí». Rutes en català, castellà, francès i anglès. Reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Tel. 972 50 31 55 o turisme@ figueres.org Visita teatralitzada: Dijous i dissabtes de juliol a les 11 h, «Ruta Dalí: Vadoret i el seu osset» (només en català). Reserva prèvia a l’Oficina de Turisme Tel. 972 50 31 55 o turisme@figueres.org Rutes: Els dissabtes a les 11 h, «Rutes enogastronòmiques: dels clàssics a l’avantguarda». Informació i reserves al telèfon 609 199 086 sommelier@ lauramasramon.com Exposicions: Biblioteca Fages de Climent. Fins al 31, Mostra de guies de viatge del segle XIX i principis del XX

de la biblioteca Casa Vila. Galeria d’Art El Claustre: Des d’ara fins al 10 de setembre: «XXXIX Mostra d’estiu» exposició col·lectiva de pintures i escultures de 130 artistes. Parròquia de Sant Pere: Fins al 12 de setembre exposició de quadres: «De Sant Pere de Rodes a Sant Pere de Figueres; els monjos fundadors», de la pintora Begoña Ramos. 5a. Edició del Premi Frederic PujulàCiutat de Figueres: Des d’ara fins al 30 d’agost termini per presentar relats al concurs de narrativa curta de gènere fantàstic (ciència ficció, fantasia o terror sobrenatural). Organitzen l’Associació de Veïns del Rally Sud i l’Ajuntament de Figueres. Consulteu les bases a:http://veinsrallysud.com ALBANYÀ: Bateig solar, els dies 3, 11, 18, 24 i 31 a les 16 h. Bateig astronòmic, els dies 1,2,3,5,7,9, 10,13,15,16,17,19,20,22,23,24,26,27, 29 i 30 a les 22.30 h. Informació i reserves a l’Observatori astronòmic d’Albanyà Tel. 972 54 20 20. AVINYONET DE PUIGVENTÓS: Del 19 al 25 Festa major de Sant Jaume. EL PORT DE LA SELVA. Centre ARBAR: Del 10 de juliol fins a l’11 de setembre, «Cicle (A + A) Simpoiesis», projectes performatius sobre el concepte de Simpoiesis de Donna Haraway. Horari de dijous a dissabte de 18 a 21 h

Albanyà

info@arbar.cat LA JONQUERA- MUME. Exposició: Fins al 26 de setembre, exposició: «Antoni Campañà. Portbou, 1939: autoretrat de l’absència». ROSES Espai cultural La Ciutadella: Obert de dimarts a diumenge de 10 a 20 h. Visites guiades. Passejades d’història: A les 11 h, dissabte i diumenge (en català). A les 12 h, dissabte i diumenge (en castellà). La motxilla d’en Milfulles: Per descobrir com vivien els nens grecs i romans, els monjos iels soldats. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Safari al museu: Joc de pistes per trobar els animals amagats al museu.Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Més informació i reserves Tel. 972 151 466 patrimoni@roses.cat Castell de la Trinitat: Horari d’obertura d’11 a 17 h i els diumenges d’11 a 15 h. El mirador fortificat: Visites guiades a les 11, 12, 13, 14, 15 i 16 h. Els diumenges d’11 a 14 h. El joc del castell: Joc de pistes per descobrir els enigmes del castell. Activitat lliure en horari d’obertura. Més informació i reserves tel. 972 151 466 patrimoni@roses.cat VILAFANT- Festa del Carme: Els dies 16, 17 i 18. Activitats de les entitats (gimcana, teatre i altres).

Consultar programa. DIJOUS 1 FIGUERES Auditori Caputxins: A les 20.30 h, «Transmissions: conferència ballada sobre danses urbanes» a càrrec de Guille VidalRibas & Javi Casado (Figueres es MOU). Aforament limitat. Reserva la teva entrada a https://www. figueresesmou.cat/figueres-esmou-2021/ ROSES. Parc entre el Club de Tenis i el Centre Escolar Empordà: A les 18 h, grup de suport a la lactància materna (presencial). Aforament limitat. Organitza l’Associació Marones (de Roses). Per reservar plaça contacteu amb l’Associació Marones a través de Facebook @maronesroses, Instagram @maronesroses o mail a maronesassociacio@gmail.com DIVENDRES 2 SANT CLIMENT SESCEBES. Pl. Carles Cusí: A les 22 h, havaneres amb Els Pescadors de l’Escala. DISSABTE 3 CASTELLÓ D’EMPÚRIES. Visita espais medievals: A les 11 h, visita de la Basílica de Santa Maria, Eco-museu Farinera i Museu d’Història Medieval. Inscripcions al tel. 972 156 233, 688 331 094 o turisme@castello.cat EL PORT DE LA SELVA. Jardins

MUME- La Jonquera de l’Església: A les 19 h, presentació del llibre Les hores greus. Dietari de canonges, del MHP Quim Torra. Presentació a càrrec de Josep Costa i l’autor. Organitza Òmnium Alt Empordà. Aforament limitat. Reserves al tel. 972 387 122 o turisme@elportdelaselva.cat SANT CLIMENT SESCEBES

De les 17 a les 21.40 h, escape room exterior: «El gran tresor de Sant Climent». Activitat gratuïta. Grups de 4-5 persones. Cal fer inscripció prèvia. DILLUNS 5 FIGUERES. Biblioteca Fages de Climent: A les 18 h, MOBI-

mira’m 58 LE WEEK. Conferència: “Coneix les experiències dels Bibliolabs, espais d’innovació a les biblioteques. L’experiència de la Biblioteca Montserrat Abelló de Barcelona”, a càrrec de Neus Montserrat Vintró.

Inscripcions al tel. 972 677 084. DIMARTS 6 FIGUERES. Biblioteca Fages de Climent: A les 19 h, presentació del llibre La casa de les hores comptades, d’Ester Vila. Presentació a càrrec de Quim Ponsa, poeta. Inscripcions al tel. 972 677 084. DIMECRES 7 SANT MARTÍ D’EMPÚRIES. Visita espais medievals: A les 19 h, passejada pel veïnat medieval de Sant Martí d’Empúries, l’església, la Miranda, muralles i el jardí de Víctor Català. Inscripcions al tel. 972 776 815, 972 059 823 o www.inscripcions.lescala.cat

El Port de La Selva

DIJOUS 8 FIGUERES. Biblioteca Fages de Climent: A les 19 h, presentació de llibre Per Catalunya, de Josep Pous i Pagès, editat per l’Ajuntament de Figueres. Presentaran l’acte M. Àngels Bosch, Enric Pujol i Alfons Martínez Puig. Inscripcions al tel. 972 677 084. SIURANA. Pista de bàsquet FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les 22 h, actuació d’Oye Polo (Anna Polo i Oye Sherman). Obertura de portes a les 19.30 h Informació a www.fastt.cat

DIVENDRES 9 PALAU DE SANTA EULÀLIA FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les 18.30 h, actuació del Colectivo Lamajara. Informació a www.fastt.cat VILAFANT- Palol Sabaldòria 21è vespre musical: A les 21.30 h concert d’en Roger Mas. Entrada lliure (aforament limitat, sense inscripció prèvia). VILAÜR. Pista coberta FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les 22 h, actuació Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de Phillipe The Sixth, a càrrec de Laminimal. Obertura de portes a les 19.30 h Informació a www.fastt.cat DISSABTE 10 FORTIÀ. Visita espais medievals: A les 10 h, ruta a l’església medieval, masos situats a les valls de la Força, el Delme i la Caritat, els prats comunals i casa Gran. Inscripcions al tel. 972 534 069 o ajuntament@fortia.cat EL PORT DE LA SELVA. Centre ARBAR: A les 18 h, inauguració de les intervencions «Cicle (A + A) Simpoiesis», projectes performatius: «Aigua, llet i fang», d’Ariadna Guiteras, a la sala del vi.

mira’m.cat «Teixint-nos amb» de Bàrbara Sánchez Barroso i Ariadna Vila Guevara. Film de 16 mm, a la sala de l’oli. Fons documentals ARBAR a la cuina. A les 19 h, accions del cicle Simpoiesis. «Els nusos que nuem» amb Bàrbara Sánchez Barroso i Ariadna Vila Guevara.

A les 19.45 h, accions del cicle Simpoiesis. «Cartes a l’aigua, la llet i el fang I» amb AriadnaGuiteras. Aforament limitat cal inscripció prèvia a info@arbar.cat fins al 9 de juliol. En totes les activitats és obligatori l’ús de mascaretes. GARRIGÀS. FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les 12 h, actuació del Colectivo Lamajara. Informació a www.fastt.cat PALAU DE SANTA EULÀLIA. Festival Itinera de micropobles: A les 22 h, actuació de Cleanhead Brothers. VILAFANT- Palol Sabaldòria: A les 21,30 h concert solidari a càrrec de grup Gospel Tramuntcor. Els beneficis del concert aniran destinats a l’AECC Contra el càncer. Entrada 10 € (venda a les 21 h). Aforament limitat, sense inscripció prèvia. VILAMACOLUM. Plaça major FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les 22 h, actuació: Fuenteovejuna (breve tratado sobre las ovejas domésticas) a càrrec d’Obskené. Obertura de portes a les 19.30 h Informació a www.fastt.cat DIUMENGE 11 PALAU DE SANTA EULÀLIA. Festival Itinera de micropobles: A les 19 h, JazzTast. SANT MORI FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà):

A les 12 h, actuació del Colectivo Lamajara. Informació a www. fastt.cat DIMARTS 13 FIGUERES. Museu del Joguet de Catalunya: A les 19 h, Club de lectura «Les Cuques» de Julià Guillamon, amb la presència de l’autor. Inscripcions al tel. 972 677 084 al Club de Lectura. DIJOUS 15 L’ESCALA. Biblioteca Víctor Català: A les 19 h, Grup de lectura d’estiu. Comentari d’Entre dos silencis, d’Aurora Bertrana. PALAU DE SANTA EULÀLIA. AjuntamentFAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les

22 h, actuació de MDR (mort de riure) a càrrec de Los Galindos. Obertura de portes a les 19.30 h Informació a www.fastt.cat ROSES. Parc entre el Club de Tenis i el Centre Escolar Empordà: A les 18 h, grup de suport a la lactància materna (presencial).

Aforament limitat. Organitza l’Associació Marones (de Roses). Per reservar plaça contacteu amb l’Associació Marones a través de Facebook @maronesroses, Instagram @maronesroses o mail a maronesassociacio@gmail.com DIVENDRES 16 GARRIGÀS. Pista del centre cívic FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les 22 h, actuació: There was a fiesta! a càrrec de La Copla de Wisconsin. Obertura de portes a les 19.30 h Informació a www.fastt.cat SANT MORI- Ajuntament FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les 22 h, actuació: Les coses excepcionals a càrrec Sixto Paz i El Terrat. Obertura de portes a les 19.30 h Informació a www.fastt.cat SIURANA. FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les

18.30 h, actuació del Colectivo Lamajara. Informació a www.fastt.cat VILAFANT- Palol Sabaldòria 21è vespre musical: A les 21.30 h concert «Origen» de la Beth. Entrada lliure (aforament limitat, sense inscripció prèvia). DISSABTE 17 SANT LLORENÇ DE LA MUGA. Visita espais medievals: A les 19 h, ruta comentada per la població. Es visitaran el Pont Vell, carrers i places, església parroquial, exterior de les runes del castell medieval i portals medievals. Inscripcions al tel. 607 894 536 o a info@nikduserm.com VILAFANT

A les 17 h, gimcana infantil pel nucli antic. Organitza l’AFA Sol i Vent. A les 18 h, teatre familiar La llegenda de Bruell a l’era de Can Gelada. Organitzen As. C. La Totxana i l’As. contra el Càncer de Vilafant. 6a. cursa «La Nocturna»: A les 21 h, sortides cronometrades ÀgoraPavelló. Recorregut de la marxa (5 Kms) i cursa (10 Kms). Màxim 250 participants. Inscripcions a: https://www.curses.cat/nocturnavilafant2021/

VILAÜR. FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les 12

h, actuació del Colectivo Lamajara. Informació a www.fastt.cat

DIVENDRES 23 SANT CLIMENT SESCEBES. Pati de l’Apotecari. Bar La Societat: A les 22 h, Jazz amb 02 Trio. VILAFANT- Palol Sabaldòria 21è vespre musical: A les 21.30 h concert «La felicitat també plora» d’en Miquel Abras. Entrada lliure (aforament limitat, sense inscripció prèvia).

DIUMENGE 18 VILAFANT. Festa del Carme: A les 12.30 h, plantada de Gegants a la plaça de l’Església. Organitza la Colla gegantera i grallera. A les 19.30 h, concert d’Havaneres amb el grup Ultramar. A l’aparcament de l’Església. VILAMACOLUM. FAST (Festival d’arts escèniques de l’Empordà): A les 12 h, actuació del Colectivo Lamajara. Informació a www.fastt.cat

A les 11 h, recorregut pels espais romànics de la canònica fins a arribar a l’antiga parròquia de Sant Feliu. Inscripcions al tel. 972 565 101 o ajuntament@llado.cat

DIJOUS 22 AVINYONET DE PUIGVENTÓS. Pl. Pintor Sibecas: A les 20 h. XXII Mostra de poesia. 1r Premi Avinyonet de Poesia.

DIJOUS 29 L’ESCALA. Biblioteca Víctor Català: A les 19 h, Grup de lectura d’estiu. Comentari d’El riu encès, de Miquel Martín.

DIUMENGE 25 LLADÓ. Visita espais medievals:

mira’m.cat

Agnès Lladó:

“Aquest és el govern més estable dels darrers deu anys a Figueres” L’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó fa balanç de la feina feta just a l’equador del seu mandat. Parla dels projectes fets i dels que han de transformar la ciutat en un futur pròxim. Després de dos anys de Govern creu que Figueres va ferma cap a la transformació que necessita la ciutat? Aquest Govern està posant les bases de la transformació que Figueres necessita, tot i els mesos de pandèmia que ha paralitzat la ciutat, però també l’administració i els processos que per si sols ja són llargs. Tot i això hem desencallat la construcció del nou edifici per a l’escola Carme Guasch; hem iniciat el procés de compra de nova maquinària per a la neteja de la via pública i municipalització del servei, per fer-lo més eficient; una trentena de carrers asfaltats nous; millores als entorns de les escoles; 800.000 euros per renovar l’enllumenat i municipalització del servei; la reforma del Museu de l’Empordà; la contractació de 14 nous agents de la Guàrdia Urbana, perseguint l’objectiu de tenir la plantilla d’agents que li correspon a Figueres pel nombre d’habitants; o l’aprovació d’un nou planejament urbanístic, cosa que no s’havia fet des del 1983. I molts altres que també són importants.

Agnès Lladó, alcaldessa de Figueres

(Segueix)

mira’m 62

En l’àmbit personal, què li està suposant el repte de ser alcaldessa? És un repte apassionant que des del primer dia visc amb molta intensitat i ganes de treballar. És una feina que he volgut fer i m’agrada molt perquè com a alcaldessa tinc l’oportunitat de treballar per la meva ciutat, per Figueres: on he nascut, on visc i on he plantejat el meu projecte de vida a través de les meves amistats i de la meva activitat professional, on tornaré quan tanqui la meva etapa a l’Ajuntament. Per tant és lògic que en l’àmbit personal hi ha un augment de feina, que assumeixo amb molta naturalitat perquè he vingut a treballar perquè la nostra ciutat sigui molt millor els anys vinents i dècades. I estic segura que amb la feina dels companys de l’equip de Govern ho aconseguirem. Quins projectes importants s’han desencallat fins al moment? Molts d’ells, potser els més importants ja els he comentat abans, però tornaria a destacar la redacció del nou planejament urbanístic, la construcció del nou edifici per a l’Escola Carme Guasch o la municipalització del servei de neteja com els més icònics. Fixa’t que són tres temes importantíssims, de diferents àmbits, però tenen un denominador comú: feia massa anys, potser dècades que estaven enquistats i des de l’equip de Govern els hem desencallat. I ho hem fet gestionant els efectes del dia a dia d’una pandèmia que a la ciutat també ha estat duríssima, com a la resta del país i del món. Són tres temes que il·lustren les ganes de transformar la ciutat del Govern que encapçalo i sobretot que demostra que la nostra feina es fa de forma rigorosa, amb planificació, amb una estratègia per tancar temes que faran de Figueres una ciutat més neta, més endreçada i preparada per encara el futur amb la feina feta. Ha estat difícil amb la pandèmia gestionar el dia a dia a l’ajuntament, què ha estat el més costós? Sí. Ha estat complicat, però la nostra obsessió ha estat des del primer dia atendre a les persones. Donar aixopluc i ajuda -sempre dins de les competències limitades que disposem des de l’Ajuntament- a totes les famílies i treballadors que ho han necessitat. I que si les primeres setmanes i mesos entre tots vam parar els efectes directes a la salut de la millor manera possibles, la feina dels següents mesos ha estat acompanyar a aquelles persones que la pandèmia ja els ha posat en risc d’exclusió. També en ajudar als empresaris i professionals amb ajudes directes, però també no cobrant algunes taxes com les ocupacions de via pública, rebuts d’escombraries, entre d’altres. Sempre explico, i no em cansaré de repetir-ho, que Figueres ha estat la ciutat de comarques gironines que més diners ha destinat a combatre els efectes de la pandèmia: entre ajuts directes i indirectes, hi hem destinat prop de 4,5 milions d’euros: Un esforç que continuarem fent, però ara enfocant les accions per tornar a posar Figueres al lloc on es mereix en l’àmbit de promoció econòmica, turística i cultural. I vull donar les gràcies a tots els treballadors i treballadores de l’Ajuntament de Figueres que des del primer moment van treballar de forma incansable per fer possible totes les accions que he explicat. Treballar plegats quatre grups tan diferents, està essent fàcil o una dificultat afegida? Com definiria la relació amb l’oposició? Jo sempre dic que no som un grup de quatre partits o un quadripartit. Som un grup de persones, un equip, que ara fa dos anys ens vam unir per fer de Figueres una ciutat millor. Amb un projecte compartit i amb un pla d’acció municipal que anem executant amb treball i rigor. Alguns pensaven que aquest govern no duraria i una cosa és evident: aquest és el govern més estable dels darrers deu anys a Figueres. Estem treballant molt a gust i som un govern sòlid compromès en què la ciutat millori. La relació amb l’oposició, per part nostra és bona. Sempre estem oberts a col·laborar en tot allò que sigui millorar la ciutat. Quins són els projectes de futur en què s’està treballant? N’hi ha molts. El nou POUM, la millora de la neteja a la ciutat, la reforma del museu de l’Empordà, els consells de districte, L’agència de desenvolupament econòmic comarcal que ha de ser l’eina per atraure inversions i diversificar l’economia, i molts altres que aviat anunciarem. La inseguretat i la brutícia són temes que preocupen molt el ciutadà. Sí, i en som conscients. Pel que fa a la inseguretat, nosaltres estem fent els

mira’m.cat

deures, estem augmentant cada any la plantilla de la Guàrdia Urbana per arribar a un nivell òptim; hem augmentat la inversió en seguretat a cada pressupost i estem fent complir les ordenances de civisme. Tot i això, les competències són dels Mossos d’Esquadra i estem disposats a col·laborar per millorar aquest tema. Pel que fa a la neteja, tenim un problema heretat de fa anys: les pròrrogues dels contractes i una licitació fallida. Això fa que tinguem maquinària envellida. Què hem fet?, destinar 1,5 milions d’euros a comprar maquinària de neteja viària i municipalitzar el servei de neteja viària a FISERSA. De mica en mica anem resolent el tema de la neteja i esperem que en els mesos vinents es comenci a notar. Aquest estiu com es presenta la temporada, podem dir que anirem recuperant a poc a poc la normalitat? Esperem que sí. L’any passat vam patir molt amb el brot del juliol i si no hi ha res de nou, tenim per davant una molt bona temporada turística. No només a Figueres, la ciutat de referència de l’Empordà, sinó a tot el nostre meravellós entorn de natura. En l’àmbit cultural i turístic, Figueres ha presentat una campanya potent amb Dalí com a reclam, es continuarà treballant en aquesta línia? Si, estem molt contents de la complicitat que tenim amb la Fundació Gala-Salvador Dalí. I creiem que la ciutat necessitava que treballéssim junts i aprofitéssim tot el potencial que té Dalí i reverteixi en la ciutat. Estic segura que aquesta complicitat es traduirà en noves accions beneficioses per la ciutat i per la fundació. S’estan preparant altres accions també amb els comerciants per dinamitzar la temporada? Si, estem donant suport a iniciatives que potencien la nostra oferta com a ciutat cultural, comercial i gastronòmica. I les shopping night dels dijous en són un bon exemple. La Figueres del futur, com la imagina? Una ciutat que per fi sàpiga treure rèdit al seu enorme potencial, on la gent es guanyi bé la vida, tingui qualitat de vida, s’hi generin oportunitats per a tothom i la gent estigui orgullosa de ser i viure a Figueres.

Teatre-Museu Dalí

mira’m.cat

Xon Hugas: Regidora de turisme, cultura i patrimoni històric de Castelló d’Empúries.

“’Istiu’ neix amb la voluntat de créixer en properes edicions” Dotze concerts en set dies és l’oferta del nou festival d’estiu organitzat per l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. Se celebra del 5 a l’11 de juliol amb el pianista James Rhodes com a cap de cartell. Marina Rosell, Joan Miquel Oliver, Reincidentes o Xarim Aresté formen part també d’aquesta primera edició del festival “Istiu”. Castelló estrena Festival, com és aquesta proposta i a quin públic s’adreça? Hi ha actuacions destinades a tots els pú-

Quins artistes s’han buscat, es vol oferir una marca pròpia? James Rhodes, Marina Rosell, Joan Miquel Oliver, Reincidentes o Xarim Aresté formen part també d’aquesta primera edició del festival. Evidentment Istiu serà una marca pròpia d’un Festival que neix aquest any i que esperem pugui créixer en les properes edicions, no descartem incloure altres espectacles d’altres arts escèniques. És un Festival que ha nascut des del mateix Ajuntament,

“Esperem que la temporada sigui molt millor i tothom pugui tornar a treballar com venia sent habitual a aquesta època. Hi ha empreses molt tocades i al final, tots necessitem la temporada turística per tirar endavant” blics, tant per edat com per gustos musicals. S’ha intentat fer una programació variada.

des del departament de cultura que ha treballat amb comunicació i turisme per tirar-lo endavant.

Xon Hugas S’espera doncs que sigui una proposta que tingui continuïtat? Esperem que tingui continuïtat, per això també hi ha molts establiments del muni-

(Segueix)

mira’m 66

cipi que hi col·laboren, oferint descomptes en els seus productes per així fer més atractiu el festival i el municipi als visitants.

Seguim amb la Festa del Carme, el NauticJazz, la Schubertiada, la Festa de Sant Joan i el MusicEstiu com ja ve sent habitual.

La música i la cultura són importants i des de l’ajuntament se li ha donat suport sempre, també en moments complicats? Si, l’any passat, any molt complicat, es va adequar els concerts i actuacions al protocol COVID, reprogramant quan va ser necessari per evitar cap anul.lació.

Es treballa en algun projecte cultural aquest estiu? Com un prepareu per a la temporada? Estem treballant en algun projecte nou que suposo veurà la llum aquesta tardor. Esperem que la temporada sigui molt millor i tothom pugui tornar a treballar com venia sent habitual a aquesta època. Hi ha empreses molt tocades i al final, tots necessitem la temporada turística per tirar endavant

Quines propostes més ompliran l’estiu. Hi haurà alguna novetat més?

“És un Festival que ha nascut des del mateix Ajuntament, des del departament de cultura que ha treballat amb comunicació i turisme per tirar-lo endavant”

mira’m.cat

mira’m 66

mira’m.cat

Xavier Garcia: Regidor de Cultura a l’Ajuntament de Vilafant

“Palol és un atractiu patrimonial que molta gent encara no ha visitat” Roger Mas, Beth i Miquel Abras ompliran de música el conjunt arqueològic de Palol Sabaldòria en el marc dels Vespres Musicals de Vilafant. L’Ajuntament inclou una quarta proposta, en aquest cas benèfica, a càrrec del Gospel Tramunt Cor. La programació arrenca el 9 de juliol i s’allarga fins el 23.

Xavi Garcia, regidor de cultura Tot i així l’any passat es va apostar per fer el festival... com va anar? L’any passat, encara que les condicions no van acompanyar, va anar bé i vam quedar contents del resultat. Vam haver de canviar la situació dels concerts a causa de la pandèmia a Palol Sabaldòria, i encara que és un recinte que cada any es fan excavacions arqueològiques i el mas està pendent d’acabar les obres, és un espai fantàstic per aquest tipus de concerts. Creiem des de l’equip de govern que els concerts s’havien de fer per considerar que la Cultura és segura si se segueixen totes les recomanacions de sanitat. Malauradament, el darrer concert es va haver d’anul·lar, per restriccions del PROCICAT, per això, com he dit abans començarem amb el concert anul·lat en 20.

Beth Els Vespres Musicals tornen amb nova programació, recuperant una mica de normalitat, què podrem veure, que destaca del cartell d’enguany? Tornem aquest juliol amb una nova programació de concerts entorn de Palol Sabaldòria, conjunt monumental declarat BCIN (Bé Cultural d’Interès Nacional). Enguany tenim programats, com cada any, 3 concerts. El 9 de juliol en Roger Mas, que era el darrer artista que actuava l’any passat i que vam haver d’anul·lar per la COVID, el 16 de juliol la Beth presentant el seu treball “Origen” i el 23 de juliol en Miquel Abras presentant “La felicitat també plora”. Dins els vespres musicals, el dissabte 10 de juliol a dos quarts de deu del vespre podrem gaudir del concert solidari a benefici d’AECC Catalunya, organitzat per la junta local de Vilafant, a càrrec de Gospel Tramunt.Cor. Destacar, els destacaria tots, però pot ser que la més mediàtica sigui la Beth, coneguda pel seu pas a OT.

Palol Sabaldòria, un nou espai per la cultura i la música (Segueix)

mira’m 70 En quines propostes culturals més es treballa? Des de Cultura de l’Ajuntament hem estat treballant aquesta primavera amb les “Tardes Literàries de Vilafant”, una iniciativa que consisteix en la presentació de diferents llibres d’escriptors de proximitat. També estem treballant en unes obres teatrals a l’entorn de Palol i el Manol. Esperem que a la tardor es pugui normalitzar la situació i recordar que la Cultura és segura.

Miquel Abras Enguany es recupera de nou l’escenari de Palol Sabaldòria, un atractiu més per la proposta? Si, Palol és un atractiu patrimonial que molta gent encara no ha visitat ens encanta que es doni a conèixer. Al vespre, les restes arqueològiques són poc visitables, donat que és un espai encara en obres i en contínues campanyes d’excavacions. El Festival va lligat al fet que la gent pugui decidir sobre aquest espai, com ho podran fer? Durant els concerts, els visitants podran veure cartells i informació de procés participatiu que hem engegat per donar ús a l’equipament. Tothom podrà fer propostes i idees per donar vida a aquest equipament, totes són benvingudes. Al setembre es reprendran els tallers participatius. Tenim pendent d’acabar les obres del mas, amb una subvenció dels fons FEDER de la UE que acabaria les obres i instal·lacions de la planta baixa i una altra subvenció de l’1,5% cultural del Ministerio de Transportes per acabar tot el mas. Tenim l’esperança que l’estiu de 2022 les obres estiguin acabades. En aquest espai tindrem noves activitats aquest estiu? No, està previst que comencin les obres ben aviat i això ens farà tancar l’equipament.

Roger Mas Parnàs. Foto: Eva Bozzo

mira’m.cat

“Els massatges ens ajuden a prendre consciència del nostre cos” La directora de Qualia Centre Wellness explica la importància del contacte físic. Quan el focus de la nostra atenció està en els nostres pensaments, en el món exterior, en les pantalles dels nostres dispositius… és fàcil desconnectar del que estem sentint i de les sensacions del nostre cos. I justament en un moment com el present, en què l’actualitat i un excés d’informació capta constantment la nostra atenció, això és encara més evident. Hi ha diferents tècniques per tornar a reconnectar amb nosaltres mateixos: la meditació ens ajuda a rescatar la nostra atenció i enfocar-la allà on volem (i és que ja sabem que allà on posem la nostra atenció, posem la nostra energia). I per altra banda, els massatges són una altra bona manera de reconnectar amb la part més física del nostre ésser. Durant un massatge, prenem consciència de les sensacions físiques que sovint estan relacionades amb sensacions emocionals i psíquiques de la nostra persona. A més d’alleugerir el malestar físic muscular que podem patir, un massatge corporal ens ajuda

a reconnectar de nou amb la nostra essència més pura. A Qualia ofereixen una àmplia gam-

ma de massatges tant relaxants com descontracturants, individuals o en parella, que es poden consultar a la web www.qualia.cat.

mira’m 70

mira’m.cat

Olga Carbonell, alcaldessa de Sant Climent Sescebes:

“Volem que a l’estiu hi hagi una programació variada per a tothom” Sant Climent Sescebes omple les nits d’estiu, des del 2 de juliol i fins al 21 d’agost d’un ampli ventall de concerts que clouran amb la festa major del municipi. Com es presenta l’estiu al municipi? Com s’han viscut els darrers mesos de restriccions? Per sort aquest estiu es presenta millor que l’anterior, ja que la situació derivada de la COVID ha millorat, cosa que ens ha permès enfocar l’estiu de manera diferent a l’anterior. No és fàcil organitzar activitats sense saber què es podrà fer exactament, però el que hem fet és una programació que ens permet adaptar-nos en poc temps a possibles canvis que pugui haver-hi. L’hivern ha estat, suposo que com a molts llocs, una mica llarg. Veníem d’uns mesos de restriccions àmplies i l’hivern no ajuda.... Malgrat tot, crec que la gent ha estat molt conscient de la situació i han entès perfectament que no es podien fer les activitats habituals i que entre tots ens tocava prendre paciència i esperar una millora en l’evolució de la pandèmia.

Olga Carbonell En què consisteix el cicle cultural que heu organitzat? Quines són les propostes més destacades de la programació?

“A partir de juliol hem programat una sèrie de concerts (havaneres, jazz i versions) que es faran quinzenalment els divendres, per acabar-ho a finals d’agost amb la festa major” Quines accions heu previst per dinamitzar la temporada? A partir de juliol hem programat una sèrie de concerts (havaneres, jazz i versions) que es faran quinzenalment els divendres, per acabar-ho a finals d’agost amb la festa major. Aquestes activitats s’han programat una mica diferent del que s’hagués fet en circumstàncies normals però amb ganes de fer-les, especialment la festa d’estiu. De totes maneres s’haurà d’estar atent i veure a mesura que passin els dies quines restriccions ens marquen i adaptar les activitats als protocols establerts. Des de l’associació de joves també han organitzat algunes activitats com un escape room i una matinal esportiva.

Les activitats organitzades s’emmarquen dins de les programacions habituals que hem anat fent els anys anteriors, “ronda” de concerts cada 15 dies per acabar amb la festa d’estiu a finals d’agost. Hi haurà alguna activitat més a càrrec de l’Esplai la Rectoria que està pendent de programar. Sempre mirem que els mesos de juliol i agost pugui haver-hi una mica de tot i variat per tots els gustos i franges d’edat, per això es combinen actuacions tan diferents com havaneres/jazz/versions i nit jove. Aquest any ja es poden anar recuperant les tradicionals festes majors? És important donar suport al món cultural i recuperar poc a poc la normalitat? Nosaltres farem la festa major, però amb

canvis obvis, hem programat un espectacle infantil i una nit jove a càrrec del grup WASA CORPORATION. A hores d’ara està pendent de determinar com es farà aquesta nit jove, ens adaptarem a les mesures que ens diguin: asseguts, per bombolles, amb distància, amb mascareta...el que sigui, però hem cregut important tirar endavant amb aquesta programació. Quina població arriba al municipi a l’estiu? La gent que arriba al municipi a l’estiu acostuma a ser gent que fan estades a cases rurals del poble o dels voltants i són persones que participen de les activitats programades i les gaudeixen amb nosaltres. Ens agrada fer extensiva aquesta programació a gent que està de passada. Quins projectes teniu en marxa els mesos vinents, de quina manera continua l’activitat en aquesta època de l’any? Pel que fa als projectes, als ajuntaments mai s’atura res, en tot cas potser alguna cosa s’alenteix en el sentit que moltes gestions a fer durant l’estiu et trobes que la gent està de vacances i això desaccelera el ritme, però per altra banda ja va bé perquè ens permet treballar en nous projectes i dedicar temps a repassar temes oberts que necessiten impuls, aquelles coses que de vegades per poc urgents ens van quedant una mica apartades.

mira’m 74

Núria Escarpanter, alcaldessa de Llançà:

“M’agradaria que Llançà es convertís en la segona capital de comarca” Núria Escarpanter s’ha convertit en la primera alcaldessa de la història municipal de Llançà. Ha substituït a Francesc Guisset en compliment del pacte de govern acordat el 2019 entre Junts i PSC. Després de convertir-se en la primera alcaldessa de Llançà, com afronta aquest doble repte? Quan va decidir que volia arribar fins aquí? Afronto amb molta il·lusió, hi ha un goig personal, i una satisfacció com no podia ser d’una altra manera, però és cert que el fet de ser dona i ser la primera alcaldessa de Llançà et diria encara supera aquest goig personal que puc sentir. Em sento molt orgullosa de com a dona poder afrontar aquest repte i espero i desitjo que això faci rumiar a tantes i tantes dones capacitades no per assolir aquest càrrec sinó molts altres, càrrecs de responsabilitats i sobretot que puguem obrir camí no només en la política sinó en altres àmbits. Fa molts anys que havia estat a l’Ajuntament de regidora. No m’havia plantejat mai arribar a l’alcaldia. Fins i tot uns anys enrere no volia repetir a les llistes municipals i vaig decidir fer un pas enrere el 2015 quan ens vam quedar a l’oposició tot i haver guanyat les eleccions amb un 40% de les votacions. Llavors vaig decidir tornar a la meva feina, que és tècnica de cultura a l’ajuntament de

Llançà. Hi vaig passar 4 anys i en aquest temps vaig veure algunes injustícies que es donaven al poble, les vaig viure de primera mà i això em va animar a voler assolir aquesta fita, sobretot per intentar que l’ajuntament fos ser el màxim just per tothom. La seva experiència com a regidora li atorga un grau major de confiança? El fet de ser regidora durant tants anys m’ha permès tocar i conèixer totes les àrees que té l’ajuntament de Llançà i per tant havent portat totes les àrees i conèixer bé el poble, la casa, l’ajuntament. Això és el que m’ha donat aquesta seguretat. No penso que hagués pogut estar capaç d’afrontar un repte de tal magnitud sense l’experiència que he pogut agafar aquests anys com a regidora. Com valora la feina que ha fet vostè fins ara en l’àmbit municipal? Un sempre té la consciència que tot allò que fa ho fa bé, o almenys intenta fer-ho molt bé i que s’ha de valorar molt positivament. Jo amb tota la humilitat del món puc dir que, el fet de tenir experiència en totes les regidories, m’ha permès tirar endavant molts projectes coneixent de primera mà el que el poble necessitava. Amb tota la modèstia del món crec que culturalment s’ha avançat bastant, turísticament estem en

Núria Escarpanter un punt top i amb la regidoria de benestar animal, que és de nova creació, estem fent molta feina i sobretot els anys que vaig estar a atenció al ciutadà també em va permetre conèixer molt bé els llançanencs i llançanenques i les problemàtiques que tenien. Diria que si no he aconseguit que la feina hagi estat molt ben feta, tinc la sensació d’almenys haver intentat ajudar als veïns del poble.

mira’m.cat

En quins projectes vol posar-se immediatament? Hi ha bastants projectes immediats. Comento aquests dies que els dos anys que tindrà el meu mandat al capdavant, amb la col·laboració dels companys de l’equip de govern, fruit del pacte, no són massa, però és temps suficient per marcar un full de ruta. Els projectes que tenim més immediats són construir l’espai can, que entre finals de juny i principis de juliol, ja es posa en marxa. Hi ha un projecte de centre de dia i geriàtric on l’ajuntament ha posat els terrenys i el projecte i ara faltarà que alguna empresa vulgui construir-lo, dur-lo a terme i explotar el servei. La meva màxima prioritat és veure d’aquí a poc temps una millora substancial en les entrades de Llançà; després tinc molt d’interès en el local de joves que pot ser una realitat a finals de setembre, principi d’octubre. És un

més endavant, però que també serà una realitat i és molt necessari, és tenir per fi l’ampliació de la biblioteca Pere Calders que es durà a terme a la mateixa casa de cultura, on avui dia està ubicada la nostra biblioteca i que passarà a tenir moltes més sales. En quina situació es troba ara Llançà? I respecte a la comarca? Llançà es troba sortint d’aquesta pandèmia, socialment i econòmicament hem patit. Hi ha greus seqüeles personals, La gent té ganes de treballar. Aquesta temporada es presenta bé i tant de bo el temps acompanyi. Des de l’ajuntament intentem ajudar a les famílies que han quedat més afectades pels temes pandèmics i posant-nos al costat dels comerços amb rebaixes de l’ocupació de la via pública i línies de subvenció per ajudar-los a sufragar les despe-

“Fa molts anys que havia estat a l’Ajuntament de regidora. No m’havia plantejat mai arribar a l’alcaldia. Fins i tot uns anys enrere no volia repetir a les llistes municipals” deute que té definitivament l’ajuntament de Llançà amb els joves, oferir-los un punt de trobada. També d’aquí a poc temps es construirà una mini deixalleria i hi ha previst la primera fase de la sala polivalent en aquest pressupost i els llançanencs podrem veure com això es fa realitat. Per

ses que generen els gels, les mampares i l’adequació dels locals. Respecte a la comarca Llançà està ben posicionat i m’agradaria que es pogués convertir en aquesta segona capital de comarca, bé estem en el camí. Tenim tots els serveis perquè sobretot els joves s’animin

a quedar-se a viure a Llançà i puguin viure molts anys, acabant tenint tots els serveis. En plena temporada d’estiu, trencar l’estacionalitat continua sent un dels objectius més importants? Ens agradaria trencar l’estacionalitat i que no només se’ns conegui per les nostres platges i per la nostra oferta més turística, però jo detecto que Llançà ja fa molt temps que hem demostrat que ja hi estem treballant. Algunes de les associacions més potents de Llançà ja ho han intentat, com per exemple la Unió Excursionista programant maratons o mitges maratons fora de l’estiu que han aconseguit portar a Llançà un munt de gener en un mes de gener. Nosaltres ja estem en aquesta línia. Fer una Fira del mar un mes de setembre, ja va també amb aquesta intenció: que no només se’ns conegui pel nostre paisatge més de platja. Seguirem com fins ara fent coses fora de temporada, per seguir sent atractius i que la gent ens continuï visitant. Com a alcaldessa i com a dona, quin missatge llançaria a les futures generacions? A les futures generacions els diria que no tinguin por a somiar i a lluitar per allò en què creuen i que sobretot amb persistència, perseverança, paciència, allò que un somia és possible. Jo un dia em vaig plantejar que podria aportar alguna cosa al meu poble que és Llançà, un poble que m’estimo amb bogeria i aquesta vocació de servei em va acompanyar a voler assumir aquest repte. És evident que això només és un primer pas, la vocació s’ha de demostrar, un cop s’hi arriba.

mira’m 76

HYDRAFACIAL:

Una pell sublim al teu abast. Si vols tenir una pell neta, hidratada, lluminosa i suau, tenim el tractament per tu i es diu HYDRA-FACIAL. Laura Margall Buxeda Nutricionista Col·legiada 000198 Màster en Estètica i Salut C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157

la seva hidratació i suavitat amb un rejoveniment global. Un tractament 100% personalitzable per tot tipus de pells i edats que no deixa indiferent; molt més que una higiene facial. Ens trobareu al Carrer Peralada, número 2, 1r pis de Figueres, o als telèfons: 972 506 808 / 655 394 157 També a @integralbeautyconcept o al web, www.integralbeautyconcept

La nostra neteja profunda amb punta de diamant i aigua és el tractament que et donarà el que cap higiene facial t’ha donat fins ara, apte per qualsevol tipus de pell i època de l’any, inclòs al pic de l’estiu. Però, en què consta? El tractament dura entre 60 i 75 minuts, en els quals es realitza una NETEJA FACIAL, EXFOLIACIÓ, EXTRACCIÓ I INFUSIÓ simultanis. Primer es realitza una neteja prèvia per retirar no només el maquillatge sinó també les restes de cremes i d’altres productes per passar a la neteja i píling. S’inicia la neteja profunda amb una exfoliació tan física com química per netejar amb suavitat la pell, renovant la capa còrnia, a més de realitzar un relaxant procés de regeneració pro-fermesa. S’utilitza un complex d’àcids a diferents concentracions segons l’estat de la pell per facilitar l’eliminació de les cèl·lules mortes i

promoure una completa renovació cutània d’efecte rejovenidor, sense irritació de cap tipus. S’aconsegueix allisar la superfície de la pell per netejar els porus profundament. També suavitza i aspira les impureses, La succió realitzada estimula la microcirculació aconseguint oxigenar la pell i tonificar. Amb la succió es neteja cada porus de la pell a fons, mentre també s’oxigena el teixit, hidratant, calmant i desinflamant. Amb la posterior aplicació d’infusió de producte a través de l’oxigenoteràpia el que aconseguim és un efecte d’infiltració sense agulles. També segons la necessitat de cada pell es personalitzarà el còctel a infusionar: àcid hialurònic, multi pèptids, antioxidants i vitamines o tractament per acne, taques o falta de vitalitat i lluminositat. El tractament d’hydrafacial detoxifica la pell profundament i la prepara per defensar-la davant el dany mediambiental, promovent

mira’m.cat

AMPLIEM SERVEIS, ARA TAMBÉ TRACTAMENT RESIDENCIAL

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA és un centre especialitzat en el tractament psicològic de pacients que presenten trastorns per dependència de substàncies com l’alcohol, la cocaïna, els psicofàrmacs, el cànnabis, drogues de disseny o altres substàncies addictives. També tractem addiccions en les quals no hi ha substàncies, per exemple la ludopatia, les compres compulsives, la dependència emocional, l’addició a les noves tecnologies o activitats diverses com potser l’addicció al treball. TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA es va fundar a l’Alt Empordà l’any 2013 i està ubicat a Figueres (Girona). Tanmateix, pretén col·laborar en l’àmbit estatal amb altres centres, entitats i fundacions. TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA va començar com un centre ambulatori, al cap d’uns anys ha passat a ser un centre de dia i ara afegim també el tractament residencial per a poder millorar mes la qualitat del tractament. TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA entén la promoció de la salut com una eina per compensar socialment els efectes devastadors de les drogues. Per això, l’eix principal de la nostra actuació es basa en

la defensa de les accions preventives i la intervenció terapèutica amb les persones. VALORS: Els nostres valors són la base del comportament que tenim respecte a nosaltres mateixos, el que ens envolta i la relació amb la resta de persones. Construïm la nostra feina i les nostres relacions diàries en funció d’aquests valors i ajudem les persones amb addiccions eliminar-ne el seu consum. CONEIXEMENT: Adquirim el coneixement a través de formació especialitzada, experiència de grup i pro activitat d’observació, detecció i assimilació de millores en el tractament i la metodologia. PROFESSIONALITAT: Treballem amb els millors professionals (Terapeutes, psicòlegs, metges, psiquiatres) i utilitzem les metodologies més avançades perquè el pacient es recuperi. INTEGRITAT: Ens agrada posar els principis en practica. La integritat no existeix si no es té un sentiment d’identitat forts i les prioritats no es tenen clares. És per això que ens prenem molt seriosament les nostres responsabilitats i la nostra missió:

que el pacient assoleixi una qualitat de vida excepcional sense haver de consumir cap substància. PERSEVERANÇA: És nostre propòsit. Ens mantenim constants fins assolir l’objectiu, mantenim una actitud o una opinió fins al final. Transmetem al pacient la manera de procedir perquè lluiti pel seu benestar i l’assoleixi, deixant de banda el consum de drogues i els comportaments addictius. ÈXIT: Significa aconseguir o arribar al que un mateix es proposa. A TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA analitzem l’evolució de cada pacient durant la recuperació i li oferim les eines i l’ajuda necessàries per assolir l’èxit i abandonar el consum de substàncies addictives, a través de processos prèviament establerts. No dubti a posar-se en contacte amb nosaltres si necessita ajuda o té algun familiar que la pugui necessitar. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per afrontar junts de la manera més efectiva el problema i potenciar uns hàbits saludables, que ajuden al pacient a assolir una recuperació total.

mira’m 76

mira’m.cat

s’instal·la al carrer Tints de Figueres Compten amb una gran varietat de productes derivats del cànem tintures, e-líquids, tota mena de cremes i diversos tipus de productes on el cannabidiol és l’element protagonista. Tots ells estan disponibles tant a la botiga física situada al carrer Tints, 18 de Figueres, “on el client podràs visitar-nos i ser assessorat pel nostre personal especialitzat, o a la nostra pàgina web i botiga en línia”.

Ignasi The CBD side acaba d’obrir les seves portes al carrer Tints, número 18 de Figueres. És un espai creat per un grup de persones expertes en cànnabis on es pretén oferir la millor i major informació possible sobre el cannabidiol (CBD). “Naixem amb l’objectiu d’apropar el públic als beneficis, propietats curatives i terapèutiques de l’CBD.

QUÈ ÉS EL CBD? El Cannabidiol, també anomenat CBD, és un cannabinoide. Els cannabinoides són els principis actius de la planta Cannabis Sativa L., és a dir, són, bàsicament, els responsables dels efectes terapèutics de la planta del cànnabis. El CBD o Cannabidiol, és un dels 2 cannabinoides més presents a la planta i presenta múltiples propietats medicinals. Les més destacables són la neuroprotecció, l’antiinflamació i la relaxació psico-física. Un aspecte clau del CBD és que no és psicoactiu i que redueix els efectes secundaris generats paper THC, com l’ansietat, la taquicàrdia o les alteracions de la consciència / psicoactivitat. ÉS LEGAL EL CBD? Si, com que no és un psicoactiu (no té la capacitat d’embriagar, alterar l’estat de consciència, etc) no pateix una fiscalització tan severa com el THC. EI THC, que provoca psicoactitat, sí que està fiscalitzat en l’àmbit internacional i tots els productes derivats del cànnabis que en continguin han de tenir una concentració per sota del 0,2% (amb algunes excepcions).

Marta A The CBD side compten amb la major i millor varietat de productes derivats del cànem en diferents concentracions de cannabidiol (CBD). Flors, vaporitzadors,

Cal distingir que el Cànnabis té dues espècies: el cànem que pot contenir fins a l’20% de CBD i els seus nivells de THC són molt baixos i la marihuana que té nivells de CBD de fins al 10% i nivells de THC que poden superar el 20%.

Les propietats terapèutiques més importants del CBD, demostrades amb diferent qualitat d’evidència són: modula el dolor i potència l’efecte d’analgèsics; alleuja l’ansietat i modula l’estat d’ànim; redueix epilèpsies i convulsions; redueix nivells de sucre en sang; redueix la inflamació; redueix vòmits i nàusees; alenteix el creixement bacterial; redueix la tensió i els espasmes musculars; té un efecte tranquil·litzant; s’indica en el tractament de psoriasi i èczemes; és neuroprotector; antibacterià i inhibeix el creixement de cèl·lules canceroses.

The CBD side La botiga obre el dilluns a la tarda, i de dimarts a dissabte, tot el dia. L’horari és de 10 h a 13 h i de 14 h a 20 h.

- 82