Revista Mira'M 251

mira’m 2

mira’m.cat

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

miram.cat

mira’m 4

PARAULES TROBADES

Els fills que perden els pares són orfes, però poques llengües tenen cap nom per als pares que perden un fill.

Carrera enfila un seguit de situacions centrades en la mirada, extretes de l’experiència personal o relacionades amb personatges cèlebres, des de Dante Alighieri a Kate Moss, passant per Prince o Virgili. Una de les situacions quotidianes que descriu passa en una benzinera, just en el moment de pagar amb targeta de crèdit, quan el treballador que li ofereix el datáfon es gira de costat de manera ostentosa per indicar que no pensa espiar el número secret. Aquesta mirada esquívola, que ja inspirava un dels millors contes d’Això no és Amèrica, de Jordi Puntí (Empúries), recorda la incapacitat que sovint tenim d’enfrontar-nos a les coses. La novel·la de Veronesi captura al vol plats, gots i coberts de la taula parada per l’oftalmòleg Carrera cada cop que el destí juga a clavar una forta estrebada a les tovalles. És un destí tràgic, compost d’un seguit de pèrdues terribles i atzaroses fatalitats, exposades en suspensió, partícula a partícula, en una nebulosa d’aerosol que de tant en tant convida al lector a aguantar la respiració una estona. Una de les pèrdues més punyents

que pateix Marco Carrera és la de la seva filla Adele. Després d’una infància marcada per la presència d’un fil invisible que en limitava les relacions i de ser mare soltera, l’Adele troba consol en la muntanya i canvia el fil per la corda d’escalada. Un dia, mentre Marco cuida la neta, rep la trucada més terrible. La mort d’Adele li permet subrat-

L’espai de Màrius Serra

ma que extreu aquests exemples de Mi sa che fuori è primavera de Concita De Gregorio (Feltrinelli). Com a membre d’aquest club des del 24 de juliol de 2009, puc afegir a la breu llista un mot en castellà. El reusenc Pablo Martín Sánchez, en la seva última novel·la Diario de un viejo cabezota (Reus, 2066)

Un dels molts aletejos memorables que sobrevolen la novel·la de Sandro Veronesi El colibrí (Periscopi) és una ponència que l’oftalmòleg Marco Carrera presenta a un concurs de l’especialitat. llar una mancança lingüística. Els fills que perden els pares són orfes, però poques llengües tenen cap nom per als pares que perden un fill. Carrera recupera el shakul hebreu, del verb shakal, que vol dir precisament ‘perdre un fill’, com l’equivalent àrab thaakil, i encara hi afegeix vilomah (‘contrari a l’ordre natural en sànscrit’) i charokammenos (‘cremat per la mort’, en grec modern), que “es fa servir pràcticament només per referir-se al pare o a la mare que perd un fill”. A l’apèndix, Veronesi ens infor-

(El Acantilado), especula que el DRAE de 2066 recull el terme huérfilo-a i la seva ucronia filològica encara va més enllà, perquè també docuinventa huérfrato-a per a qui ha perdut un germà, com també és el cas de l’oftalmòleg Carrera, que molt abans de perdre la filla ha perdut la seva germana Irene. Contra tot pronòstic, El colibrí no és una novel·la trista. Carrera es manté dret igual com els colibrís mantenen el vol encara que no siguem capaços de veure’ls bé les ales.

mira’m.cat

NEGOCIS, EMPRESES I ENTITATS

CENTENÀRIES

La pandèmia del coronavirus ha posat en perill la supervivència de molts negocis i moltes empreses. Un tant per cent altament esborronador ha hagut de baixar la persiana. Sis entitats i establiments centenaris de la nostra comarca ens expliquen les seves trajectòries al llarg dels anys. Les vicissituds que han viscut per superar aquesta crisi i com s’han adaptat a les restriccions que durant l’estat d’alarma van haver d’assumir. A cada botiga i a cada negoci, vàries generacions han posat el seu gra de sorra per mantenir la fidelitat de la seva clientela. Cal ser flexible, creatiu, entusiasta amb la feina, saber-se organitzar i planificar, marcar-se estratègies, ser perseverant. Totes aquestes pautes i altres més, han servit als negocis i entitats que presentem a les pàgines següents, per aconseguir la fita de cent anys de servei al públic amb uns resultats de conseqüències tan incalculables que fan preveure una llarga continuïtat.

Els establiments i entitats centenàries que avui omplen part de la nostra revista, donaran pas a conèixer vides centenàries, persones d’una llarga longevitat que han vist de tot: la Guerra Civil; l’exili de familiars i coneguts; la grip Espanyola, una pandèmia devastadora; l’any del fred; l’arribada de l’home a la Lluna...

Ens explicaran vivències, records, experiències. Algunes divertides, altres anecdòtiques. Històries que no deixaran indiferent a ningú. Memòries de gent altempordanesa que es podran llegir a l’edició de juliol.

El Cornamusam està d’aniversari: 30a edició del festival / Núria Surrell (foto © Festival Cornamusam) Enguany el Cornamusam, el festival internacional de la cornamusa d’Olot, celebra la seva trentena edició i ho fa de novetats i activitats i recuperant l’escena internacional. L’eufòria d’aquest trentè aniversari es respira al programa del festival: per primer cop, s’estén durant una setmana sencera, del 29 de maig al 5 de juny. Després de la programació excepcional dels dies 29 i 30 de maig per celebrar l’aniversari del festival, el 4 i 5 de juny es recupera l’estructura habitual. La tocada d’inici del dia 4 serà un homenatge a Felip Gironès i anirà acompanyada del ja típic ball de la Cabreta a la Plaça de Braus i l’escenari obert, on tothom que vulgui podrà tocar-hi (amb inscripció prèvia). Finalment, la nit del dia 4 hi ha programat un dels

rà per fer ballar la Cabreta una vegada més. A continuació, hi haurà els tres grans concerts de la jornada. En primer lloc, el músic de balls Francesc Sans presentarà en primícia el seu nou disc Infinit. En segon lloc, Riu, un grup de músics del Baix Llobregat, celebrarà el seu desè aniversari en un concert amb col·laboracions i un format que sorprendrà.

© Festival Cornamusam plats forts del festival: l’actuació de la gaitera gallega Susana Seivane. El dissabte 5 al matí, el festival continuarà a la Plaça del Puig del Roser. L’espai estarà precintat, amb entrades controlades, i hi hauran jocs tradicionals de fusta, lutiers i parades d’artesania relacionades amb la música i la cultura popular.

El mateix dissabte es farà el concert-vermut, protagonitzat pel duet Pau Puig i Cati Plana. La tarda començarà amb la presentació d’Escola de Ministrers 2, el llibre de Xavier Pallàs editat per El Tecler, seguit d’una actuació dels Ministrers de l’Escola de Música d’Olot i dels Ministrers d’El Tecler que servi-

Finalment, el Cornamusam s’acabarà amb una aposta atrevida: l’actuació de Super Parquet, un grup provinent de l’Alvèrnia (Occitània, França), que fusiona la música electrònica amb la música tradicional de la zona. La 30a edició del festival recupera així la presència d’artistes internacionals després de cinc anys. Núria Surrell

- 10

mira’m.cat

MERCERIA GARRETA Una botiga centenària i emblemàtica. Fina Casals i Lluís Garreta

A l’actualitat ser un negoci centenari no és gens fàcil, i menys aquest darrer any, que ha sigut difícil per tothom. Només les que disposen d’uns certs valors ho aconsegueixen. Compromís, estimació per la feina, cultura familiar, ètica professional, aprenentatge ininterromput, paciència, prudència i responsabilitat social.

establiment era Casa Marqueses. Les fundadores d’aquesta merceria van ser dues germanes solteres, filles de Navata de cognom Marqués. La gent d’aquell temps, per referir-s’hi, els hi deien ca les Marqueses, perdurant

a després ser el seu nebot, Ramon Torrentó qui s’ocupés de portar-la. A continuació, es va fer càrrec de l’establiment els meus pares, Josep Garreta i Antònia Vives, i des de la mort del meu pare l’any 1976 la meva mare i jo. L’any 1978 va entrar en el negoci la meva esposa Fina Casals i fins avui tots dos estem al capdavant del negoci.

La seva gran experiència, la contínua dedicació al públic en la venda de productes de merceria i la gran varietat d’articles, ha

Lluís Garreta actual propietari de la merceria és qui ens respon les qüestions que l’hi hem demanat.

I el futur de Merceria Garreta? Quan vostès s’hagin jubilat, seguiran amb el negoci els seus fills? Malauradament els nostres fills no continuaran en la merceria. Tant en Lluís com la Lídia tenen altres professions, per la qual cosa és del tot impossible que segueixin en el negoci. Quan arribi l’hora de la jubilació buscarem si hi ha algú interessat que vulgui prendre el relleu del negoci. I si ho creu oportú rebrà tot el nostre ajut.

encara aquest motiu fins a l’actualitat.

“EL 1860 ES VA FUNDAR CASA MARQUESES. AQUEST ANY ES COMPLEIXEN 161 ANYS DE L’ESTABLIMENT” fet que sigui una de les merceries més conegudes de Figueres. A Merceria Garreta, coneguda popularment com Casa Marqueses del carrer Besalú número 13 de Figueres, s’hi pot trobar tota una àmplia selecció de roba interior, tant per dona com per home i nens, complements personals i tots els materials per treballs de costura. Fent una mica d’història i remuntant-se en el curs dels anys, el nom inicial d’aquest

En quin any es va fundar Casa Marqueses de Figueres? El 1860. Aquest any es compleixen 161 anys de l’establiment. Quantes generacions familiars hi han treballat i encara hi treballen? En total sumen cinc generacions, de les quals dues han estat familiars. Les germanes Marqués van ser les fundadores i uns anys més tard va ser Joan Torrentó qui es va encarregar del negoci de la botiga, per

De fet, cada vegada queden menys botigues com la seva: centenàries i al centre de Figueres. Ben poques en deuen quedar, no? La veritat és que en queden poquíssimes. Ara mateix el nombre exacte no el sabria dir, però si dic que podrien ser una dotzena, crec que no m’equivocaré de gaire. Conserven com a record algun estri que es fes servir a la botiga en els seus inicis? I tant que sí! Guardem les eines per fer cordons de sabata, cordons de totes mides, les balances i altres estris. Fins i tot va haver-hi un temps que vam pensar de fer un petit museu de merceria amb totes les coses antigues que conservem.

(Segueix)

mira’m 10

No els podrien ajudar les administracions? Si mantenen monuments, façanes, esglésies... per què no poden ajudar a mantenir vives les botigues centenàries? També formen part del patrimoni... Les administracions haurien de posar les coses molt més fàcils i menys burocràcia. Però malament si et tenen que ajudar, un negoci ha de ser rentable per ell mateix o deixar d’existir.

Quins tipus de clients tenen? Mitjana edat potser? Un quaranta per cent són de Figueres, un altre quaranta per cent són de la comarca, i el vint per cent restant, són persones de la Catalunya Nord i visitants que venen a conèixer la ciutat. I pel que fa a l’edat, comencen a venir a comprar un cop casats. Quan són solters, ja els hi compren el pares o van en altres establiments.

“A LA PETITA BOTIGA, EL CLIENT SE SENT MOLT MÉS BEN ATÈS” Què han d’oferir les botigues de la ciutat que mai oferiran els grans comerços? Un producte de qualitat amb un preu just. Val a dir que degut a les restriccions de mobilitat que ha originat la pandèmia, molta gent s’ha adonat que els articles de les botigues són molt millors dels que tenen les grans superfícies, i que també tenim molta més variació i especialització. Si parlem de talles grans, nosaltres tenim mitjons per persones que calcin fins un 52 de sabata, o samarretes i calçotets de fins la talla 5XL. O samarretes per l’hivern de seda natural i llana merino. Tot axó no es troba als grans comerços. Per altra banda a la petita botiga, el client se sent molt més ben atès, se’l serveix de manera més personal.

(Segueix)

mira’m.cat

mira’m 12

Foto: Any 1957 A les grans superfícies s’ha de buscar el producte que vols comprar per entre els passadissos sense que ningú t’atengui. Ha estat molt dura la crisi per la culpa de la pandèmia. De mica en mica noten que tot va millorant de cara a la clientela?

A poc a poc a anat millorant. Va ser una patacada molt forta d’avui per demà, i de la qual ningú hi estava preparat. Com és habitual, les compres als proveïdors les havíem fet amb sis i nou mesos d’antelació, fet que va originar tenir la botiga plena de material, i de cop i volta vam haver d’estar tancats du-

rant dos mesos. Si fem una mirada enrere, es pot dir que ens hem aclimatat en aquesta pandèmia i ara tenim una altra manera de fer i aconsellar encara més al nostre client. Queda molt poc per tenir estabilitat i poder gaudir d’una altra normalitat.

12

mira’m.cat

LA CATE

Una entitat amb una trajectòria plenament implicada en la vida associativa de Figueres. Popularment coneguda com La Cate, aquesta entitat que enguany celebra el seu centenari, ha estat el bressol del teatre de la ciutat de Figueres. En el seu escenari han actuat grups teatrals que han esdevingut noms notoris vinculats al món del teatre figuerenc.El Patronat de la Catequística en acomplir aquest considerable esdeve-

es recordarà el passat, i el significat que ha tingut la naturalesa inquieta i amatent de la institució, per a la societat figuerenca i empordanesa. Parlem amb Lluís Illa, president de l’entitat cultural des del 2005. L’any 1921 es va crear el Patronat de la Ca-

“TROBAR LA CATE QUE VOLEM QUE SIGUI EN ELS PROPERS CENT ANYS. QUÈ VOLEM SER I QUÈ VOLEM FER” niment, iniciarà aquest mes de maig un seguit d’actes commemoratius, en els quals

tequÍstica Parroquial amb l’objectiu d’educar des de la cultura i el lleure a nens i joves

Lluís Illa

de la ciutat. Que ha canviat des de llavors? Lògicament han canviat moltes coses. En aquell temps, segurament hi havia un caràcter més religiós. Ara, a partir de l’any 1972 som una entitat sense ànim de lucre regida per la Llei d’Associacions. De cara a l’educació, fem moltes coses infantils com per exemple teatre, cinema, titelles. Tenim un grup d’escoltes, l’Agrupament Escolta Sant Pere pel que fa a la cultura del lleure, i també hi ha un grup jove d’escacs. L’edifici de La Cate no es va començar a construir fins l’any 1931. Fins llavors on es duien a terme els actes per formar el jovent de Figueres? El Patronat va llogar un cafè-teatre que es deia l’Odèon. Van tenir molt èxit i de seguida se’ls hi va fer petit. I va ser quan a l’any 1926 se’n van anar al Teatre Principal, edifici que actualment és el Teatre-Museu Dalí. S’hi van estar de lloguer fins a l’any 1930 fins que l’Ajuntament va

(Segueix)

mira’m 16

Teatre Principal, any 1926 rescindir el contracte. Aleshores, van ocupar un local que ara és l’espai Dalí-Joies, fins tenir llest l’edifici que avui és La Cate.

Quins actes teatrals, musicals o culturals celebrats a La Cate, recorda que hagin causat més impacte a la ciutat?

Tret de la dècada dels anys vuitanta del segle passat, en què vam tenir greus problemes que no ens van deixar actuar amb el

mira’m.cat

dinamisme que al llarg dels anys hem tingut, sempre hem gaudit de molta activitat, i ara mateix és molt difícil decretar quin acte ha tingut més impacte. Sí que recordo que vam tenir un grup amateur que es deia Arlequín, que va arribar a estrenar una obra cada mes. Per ser un grup aficionat, resulta força transcendent. Totes les obres van tenir molt d’èxit. Una altra de les representacions teatrals importants que fa una entitat de La Cate, són Els Pastorets. Es va estrenar el dia de Nadal de l’any 1923 al local l’Odèon i va ser una versió lliure de Mossèn Rossend Fortunet, un home avançat en el temps. Tot hi essent capellà, la va composar amb música de sarsuela, i ell mateix va dirigir-la amb l’orquestra Principal de Peralada. La Cate és un complement del Teatre El Jardí, o és el Teatre El Jardí el que és un complement de La Cate? Jo diria que són dos teatres que es complementen. El Teatre El Jardí té un aforament de 900 persones i La Cate en té només 288. D’acord amb l’obra de teatre o amb l’acte musical que es faci, es programa en un lloc o en un altre. També a El Jardí actuen companyies professionals, i a La Cate actuen més grups amateurs. Funcionen indistintament sense dependre l’un de l’altre. Que té més bona acollida, teatre, concerts, dansa, opera, cinema...? Els puntals sempre han estat des de sempre el teatre i el cinema. De fet, i abans de la pandèmia, quasi bé tot el teatre amateur l’acollíem nosaltres. Pel que fa al cinema, gairebé cada dijous es passa una pel·lícula de cinema

“EL TEATRE EL JARDÍ TÉ UN AFORAMENT DE 900 PERSONES I LA CATE EN TÉ NOMÉS 288” d’autor. Actes que van a càrrec de l’entitat Cineclub Diòptria, i en els quals, en certes ocasions, les pel·lícules són presentades pel seu director o membres de l’equip tècnic i amb un debat posterior amb el públic assistent. Des del cineclub de la Cate programem pel·lícules destinades al públic infantil en llengua catalana; dues vegades el mes projectem cinema clàssic, cinema documental. Per altra banda, tenim una sala de 66 butaques que li diem Sala Toni Montal, on hi fem molta activitat, un cicle de titelles, conferències, presentacions de llibres i un cicle de cançó que té el nom de “66 butaques”. Quant a dansa i òpera, projectem sessions en directe des dels principals teatres de tot el món, encara que com a conseqüència de la COVID-19 s’han hagut de suspendre aquest any. Creu que la cultura es gestiona correctament des de les Administracions? És un tema difícil de respondre. Tot i que hauria de dir que no, també cal veure que falten mitjans. Les entitats sempre anem al darrere de les Administracions. Qui té els diners pot programar molt millor. Les subvencions són escasses i insuficients. Quins tipus d’activitats es duran a terme per celebrar el centenari de l’entitat? Aquí també degut a la pandèmia hem hagut de fer molts canvis. Teníem 40 actes programats, dels quals alguns s’han suspès, i altres s’han modificat. Per tant, vam prendre la decisió de programar actes que no depenguessin d’una data concreta i que d’aquesta manera podríem anar movent.

(Segueix)

mira’m 18

La Cate actual Comencem el dia 22 amb el que serà la presentació del centenari. Després hi haurà una exposició dels 100 anys de cinema a La Cate, destacant el fet que el cineclub va ser el primer que es va posar en marxa a la província de Girona i el segon de Catalunya. Amb tot i això, i aprofitant que Diòptria fa 25 anys de la seva fundació, es farà una assemblea de la Federació de Catalunya de Cineclubs. També tenim programada una exposició de teatre i una altra al carrer, a la plaça del davant on hi ha La Cate, sobre els 100 anys de l’entitat. Hem escrit i editarem dos llibres. Un dels quals tracta sobre l’edifici de La Cate, concretament d’arquitectura, que fou dissenyat per l’arquitecte Emili Blanch, i que uns anys enrere se’l va declarar Bé Cultural d’Interès Nacional. L’altre llibre explica la història de la nostra entitat. Amb tot, els actes de celebració els farem allargar un any. Malauradament i degut a la pandèmia que patim, qualsevol celebració imposa un seguit de limitacions. Quines solucions i estratègies s’han plantejat fer? De fet, només vam estar 15 dies parats plantejant-nos de quina manera havíem de resoldre els problemes que creava la pandèmia. Vam tenir unes converses amb l’Institut d’Estudis Empordanesos i vam començar a fer conferències amb la tècnica d’estreaming, que permet la reproducció de continguts audiovisuals. Dins de les possibilitats, i essent molt estrictes amb la normativa que es dictava, fèiem cinema i obres de teatre, en el marc de les limitacions que marcaven les autoritats sanitàries.

“HEM ESCRIT I EDITAREM DOS LLIBRES. UN DELS QUALS TRACTA SOBRE L’EDIFICI DE LA CATE” Projectes de cara al futur? Una de les finalitats que ens hem marcat per aquest centenari, és recordar tot el que ha estat La Cate durant aquests cent anys que han passat, i trobar La Cate que volem que sigui en els propers cent anys. Què volem ser i què volem fer. Per tirar endavant aquest pla necessitem l’ajut de les entitats de la casa i dels socis. Tenim previst una sèrie de conferències, reunions i trobades per aconseguir la millor conclusió. El més important per nosaltres és créixer i tirar endavant.

´

mira’m 20

mira’m.cat

LA CONFRARIA DE PESCADORS Celebra el seu centenari. Va néixer com a Pòsit de Pescadors, però amb el pas del temps i per raons polítiques, va passar a dir-se Confraria de Pescadors. L’any 1996 va rebre la Dracma de Plata de Roses en el seu setanta-cinquè aniversari com a reconeixement a la seva llarga trajectòria i per a la gestió de comercialització de les captures de peix a través de la subhastes diàries que es fan a la llotja. Conscient de la importància de la sostenibilitat de les pesqueries, ha col·laborat amb el sector científic en diverses ocasions. Antoni Abad, patró major de la Confraria de Pescadors de Roses i president de les

Federacions Gironina i Catalana, ens comenta les qüestions que li hem demanat. Quins actes es duran a terme per celebrar els cent anys de la Confraria de Pescadors? Malauradament i degut a la pandèmia que estem patint, els actes que teníem previst fer ens han quedat un tan desvirtuats. El primer acte s’havia de fer al Teatre de Roses amb una presentació d’una exposició del centenari. Un cronograma on es mostrarien tots els actes a realitzar durant tot l’any del centenari, es va anular.

Antoni Abad

El que sí s’ha pogut fer, és engalanar tot Roses amb unes banderoles que il·lustren i donen a conèixer el centenari de la confraria que considerem és un ens molt important del municipi. Per la Festa Major presentarem un llibre que relata la història de totes les embarcacions i tripulacions de la confraria, durant tots els anys que hem pogut arreplegar. És un recull molt ben documentat de moltes i moltes embarcacions. Vam decidir que s’havia de fer pública aquesta memòria històrica de la confraria.

(Segueix)

mira’m 22

A principis d’octubre està previst un acte que durarà dos dies. En el primer, oferirem un simpòsium de governança participativa i en el segon un fòrum de cogestió pesquera. Convidarem pescadors de tot el Mediterrani, no només espanyols, sinó també d’altres nacionalitats, així com també portuguesos amb la finalitat que ens expliquin experièn-

cies. D’aquesta manera donarem a conèixer modalitats de pesca i vivències d’èxit d’altres llocs, al mateix temps que explicarem les nostres. A més, tenim previst fer un tomb per l’Empordà per mostrar-los el nostre territori: Cadaqués, el Museu Dalí, Púbol, Sant Pere de Rodes, el Cap de Creus... En el cas que la pandèmia ens impedís fer-

ho presencialment, tenim un pla B, per ferho via telemàtica. A l’estiu també tenim pensat fer un esmorzar popular a l’explanada del far, un cop vista la sortida de la flota d’arrossegament de Roses, i l’entrada de la flota d’encerclament que han treballat tota la nit per la pesca de la sardina i l’anxova.

mira’m.cat

Quantes embarcacions té la flota pesquera de Roses? Actualment tenim 19 embarcacions d’arrossegament, que són les més grans, i 2 embarcacions d’encerclament, 1 palangrer i 15 embarcacions d’arts menors amb una o dues persones, que utilitzen les tècniques del tresmall i del palangrer. A la dècada dels 90 teníem 42 embarcacions

vent en moure’s pel poble veu paletes, planxistes, fusters, flequers... en canvi, nosaltres marxem de matinada i no ens veu ningú. Fet que resulta un desavantatge. I és per això que hem engegat una sèrie de projectes per donar a conèixer el nostre ofici, perquè pensem que molt jovent si pogués palpar de primera mà, el què i el com del pescador i com d’agraït és aquest ofici i les virtuts que té,

“L’ANY 1996 VA REBRE LA DRACMA DE PLATA DE ROSES EN EL SEU SETANTACINQUÈ ANIVERSARI” d’arrossegament. Amb 30 anys hem perdut la meitat de la flota! Amb el que acaba de dir, hem de preguntar: els joves se senten atrets per l’ofici de pescador? El nostre ofici és un gran desconegut. El jo-

ampliaríem aviat el nombre d’embarcacions. I com veu el futur del sector pesquer? Tot i que totes les feines tenen alts i baixos, el veig una mica incert per les restriccions que marca la Unió Europea. Ara mateix ens han reduït un munt de dies en la pesca d’ar-

rossegament. No coneixen la realitat dels territoris i prenen decisions que no compartim. Extrapolen la pesca de l’Atlàntic amb la de casa nostra, quan són dos sistemes molt diferents. Aquí, a la majoria dels casos són empreses familiars, en cap cas una flota d’altura. Nosaltres, si no sortim a pescar no ens guanyem la vida, si no pesquem no venem i si no venem no ens en sortim. No té res a veure la flota d’altura amb la flota costanera com la nostra. Creu que es promociona prou el producte de proximitat? Al sector pesquer, cada dia intentem fer-ho més bé. És obvi que des que vam entrar al mercat comú hi ha una afluència massiva de peix en els nostres mercats. Hem de ser capaços d’incidir als mercats per donar a conèixer el producte de proximitat: el peix pescat avui, subhastat avui, i que en el millor dels casos, es podrà menjar per sopar. Això té un valor i és bàsic per fomentar i fer valer el nostre producte. I haig de dir que cada cop ho fem més. Massa vegades no se li fa arribar al consumidor la procedència del peix que compra, i una reivindicació del sector pesquer és conscienciar al consumidor perquè demani

(Segueix)

mira’m 24 l’etiqueta d’origen del peix. Nosaltres fem la traçabilitat de tot el peix que pesquem. Cada peix que surt de la llotja té una etiqueta que mostra el dia que s’ha pescat, la zona i el nom de la barca. Hem de ser capaços de fer arribar aquest missatge al consumidor. Els preus de venda a la llotja, es mantenen amb la pandèmia o han anat a la baixa? Hem passat dues fases importants. Una, quan va haver-hi el confinament total, durant la qual, vam ser prudents i pràcticament no sortia a compte anar a pescar. Aleshores, a mesura que totes les embarcacions ens vam anar proveint dels equips de protecció individual i de les màximes seguretats, vam tornar a treballar. Així com també ho van fer els peixaters i el sector de la comercialització. Llavors, com que no venia peix de fora, el nostre, el que pescàvem cada dia, es venia a un preu raonablement bo. Actualment, la demanda del nostre peix ha baixat una mica. Com s’ho fan a la subhasta de peix per garantir les mesures de seguretat? Amb això som molt curosos. La roba que portem a bord, no baixa a terra. A la llotja a l’hora de la subhasta només hi ha un sol tripulant que posa el peix a les safates i sempre amb les mesures apropiades. Estem altament conscienciats. Parli’ns de la venda en línia a l’hora de subhastar el peix? Haig de dir que la Confraria de Roses va ser pionera amb aquest tipus de venda.

Vam pensar que a més dels peixaters locals que assistien a la subhasta, hi havia altres mercats que els podia interessar el nostre producte, però que no podien accedir-hi. Aleshores vam decidir posar també el peix a la venda de manera online, així que quan passa el peix per la cinta transportadora hi ha una càmera que ho retransmet a un portal d’internet, el qual vam gestionar a través d’una empresa especialitzada, perquè la gent s’assabentés de la seva existència. Cada dia tenim més peixaters que des de casa seva ens compren peix. El producte

pesquen en temporades concretes i que la gent no coneix. En aquest sentit, l’aula gastronòmica que està instal·lada al port pesquer, es va idear per fer uns tallers de cuina o de presentació per explicar quines espècies es pesquen en cada època de l’any, i les diferents maneres de cuinar-les. Saber fer un suquet, una sarsuela, una caldereta... Si a més d’això, ho maridem amb un bon vi i unes verdures de la nostra zona, i amb cuiners referents de l’Alt Empordà, indubtablement són accions que ajuden a tenir una bona viabilitat en el nostre ofici.

“DE FET, TENIM PEIXATERS FRANCESOS QUE ENS COMPREN VIA ONLINE. CADA DIA TENIM MÉS PEIXATERS QUE DES DE CASA SEVA ENS COMPREN PEIX” que compren, se’ls recull i se’ls porta a la seva peixateria. Amb això, a la llotja de Roses, avui dia tant pot optar un comprador de Madrid, com un de Màlaga, com un de Pontevedra. De fet, tenim peixaters francesos que ens compren via online. Quines activitats es fan a l’aula gastronòmica? És útil per la difusió de la cultura del peix i promoció de l’activitat turística? Estem fent molts esforços per donar a conèixer el nostre peix. Una gamba, un lluç, un escamarlà, un rap... són prou coneguts, però hi ha moltes altres espècies d’un alt valor nutritiu, d’un sabor boníssim i que es

Per altra banda, tenim un vaixell d’arrossegament que va plegar de la seva activitat i que vam recuperar, i que mitjançant uns serveis de guia, qualsevol persona interessada pot venir a la llotja, on li faran una gira per tot el port, en la qual podrà visitar aquest vaixell de 26 metres d’eslora, baixar a la sala de màquines, a les cabines, a la cuina... i on l’hi explicaran els diferents tipus de pesca que fem a Roses, les espècies que agafa cada tipus d’embarcació... I en acabar la visita, hi ha l’oportunitat de fer un tastet d’un dels productes que se’ls hi ha explicat de quina manera els pesquem.

mira’m.cat

mira’m 26

CAFÈ DE LA MARINA

El Cafè de la Marina reviu la seva esplendor. És el més antic del Port de la Selva, que va inspirar Josep Maria de Sagarra.

Al Port de la Selva es va obrir durant la dècada dels vuitanta del segle XIX el Cafè de la Marina, que va ser fundat per Ricard Corominas Roig, i que ara és regentat pel seu rebesnet, Ricardo Muchada. Està obert exclusivament des de Setmana Santa i fins a principis d’octubre, a excepció de l’any

passat i aquest any, ja que a causa de la pandèmia va quedar restringida la temporada. Tot i que en els seus primers anys de vida va arribar a conviure amb dos cafès més, El Cafè de la Marina és l’únic que encara té les portes obertes. El Cafè de la Marina fou regentat ja d’abans

d’acabar la centúria del segle XIX per la filla del fundador, coneguda per Lota de cala Pelosa, ja que la seva mare procedia de la veïna vila de Roses. En aquella primera època el local disposava de taules de ferro i marbre al costat de cadires de balca. L’establiment tenia dues sales, el cafè anomenat

mira’m.cat

petit i el cafè que més tard van ser unificats en un sol espai. Tenia dues entrades: la principal a peu de platja i una entrada des del carrer del darrere. Ara l’establiment està completament remodelat perquè a la guerra civil El Port de la Selva va ser molt bombardejat: “Jo sempre havia sentit explicar a la meva tia àvia que havien caigut tres bombes a la cuina” recorda l’actual propietari. Les bombes van malmetre de forma important el local. Per això

bretot a les nits d’estiu, ja que s’hi feia ball cada vespre. Com tots els establiments de costa, a l’estiu francesos i anglesos omplien el local a qualsevol hora mentre que a l’hivern la clientela estava formada per gent poble que venien a jugar la partida i a veure la televisió, ja que encara n’hi havia poques a les cases. Als anys vint, l’escriptor Josep Maria de Sagarra estiuejava al Port de la Selva i els paisatges i la gent d’aquesta contrada va inspi-

EL CAFÈ DE LA MARINA ÉS UN LLOC EMBLEMÀTIC AL PORT DE LA SELVA, ARA ÉS EL MÉS ANTIC QUE HI HA. als seixanta, a l’època del boom del turisme, en Ricardo Muchada (el besnet del fundador) i la seva dona, la Margarita Aymar, el van reformar completament, unificant les dues sales en una i amb una decoració més moderna. Va ser a aquells anys quan la terrassa va deixar de ser sols un espai per a prendre alguna cosa a la fresca i es va convertir en un centre neuràlgic del poble, so-

rar moltes de les seves obres. Una d’aquestes van ser l’obra de teatre que porta el nom del cafè, estrenada el 1933 al teatre Romea. S’hi explica que una noia és abandonada pel seu amant i la valen casar amb un marxant de Banyuls, encara que estima en secret un pescador geniüt amb qui voldria compartir el seu somni ideal de llibertat. “A l’obra la filla gran s’havia quedat soltera portant

el cafè, havia tingut una aventura amb un francès, s’havia quedat embarassada i havia avortat”. La família ens explica que “l’àvia Cèlia i la Lolita, la tia àvia, eren les dues filles del Cafè. La Lolita era la pubilla, era soltera i es va quedar regentant el Cafè, i es va ofendre molt amb Segarra per la imatge que d’ella es podia donar... i per més que allò fos ficció”. La clientela ha evolucionat molt: “Quan es va obrir el públic era gent del poble, pescadors, era el típic cafè on venien a fer els cigalons o la copa després de pescar i mai havíem fet menjar, en canvi ara sí, ara no només és cafeteria sinó també restaurant”. La voluntat de Ricardo Muchada, l’actual propietari del Cafè de la Marina ha estat deixar plasmat el vincle entre l’escriptor i el cafè mariner: “Quan el vam actualitzar una mica, a una de les parets vam posar textos del cafè de la Marina de Segarra i a l’altre costat uns quadres enormes dels seixanta que van posar els meus pares als anys seixanta”. Aquest any passat es va fer la reforma de la terrassa, que té vistes al mar i fent un homenatge. S’hi van incorporar rajoles hidràuliques amb el mateix disseny que les que fa més de cent anys lluïen al terra de l’antic cafè.

mira’m 28

LA GUTINA

Artesans de la vinya i jardiners del paisatge. La Bàrbara Magugliani i en Joan Carles Torres són els propietaris de la Gutina, un celler i una casa rural que forma part d’una finca de vuitanta hectàrees situada en la zona d’Els Aspres de la serra de L’Albera. La finca, ubicada a Vilartolí de baix, un veïnat de Sant Climent Sescebes, està envoltada per un típic paisatge mediterrani ple de vinyes, camps, olivars i suredes, amb formacions granítiques, dòlmens, menhirs i llacs naturals protegits per la Xarxa Natura 2000. Junts han fet renéixer de les cendres el mas, les vinyes i la terra que els envolta: “hem reobert el celler, tornat a elaborar vi i a donar vida a un espai i territori preciós a peu de l’Albera”. La finca va ser adquirida per Joan Torres Botinyà als voltants del 1885/1890. Era una finca de 220 hectàrees, se suposa que amb oliveres i que les vinyes ja no hi eren ja que acabava de passar la fil·loxera. En Joan Torres Botinyà, besavi d’en Joan Carles (l’actual propietari) havia migrat a Cuba als mitjans del segle i al tornar va fer la inversió comprant aquesta propietat que llavors tenia, a més de les 220ha, un mas, dos corrals i un molí. Abans de la fil·loxera i de què la família Torres comprés la finca, la propietat es deia Can Vila i “donem bastant per segur que hi havia vinya. Suposem que la producció de vi es va reprendre aquí com als voltants” explica en Joan Carles. Joan Torres Botinyà va arreglar el Mas principal i als baixos, a més dels estables, hi havia un trull per l’oli. “No tenim cap documentació que ens demostri quina activitat hi havia, però les terres segurament estaven explotades amb

contractes de parceria per l’activitat agrària: horta, cereals, vinya i olivera”. Quan en Lluís Torres (la tercera generació de propietaris i pare d’en Joan Carles) va heretar la finca, “va plantar les vinyes que, en part, ara cuidem i va arreglar el celler per a poder-hi elaborar vi, que després venia a doll a Figueres, als baixos de la casa a on vivíem al carrer Nou. Al Mas hi havia majordoms, que s’ocupaven

Bàrbara & Joan Carles

En Joan Carles va heretar la propietat al 2006: hi havia 2 hectàrees plantades per ell al 2000, 1,5 hectàrea plantada sempre per ell al 1989 i gairebé 3 hectàrees de les vinyes plantades pel seu pare als anys 60”. Després d’heretar la finca al 2006, van començar a fer projectes. Mentrestant el raïm de les vinyes que tenien llavors, es venia a Torres del Penedès que, a poc a poc, deixava de comprar per la crisi del

“LA FINCA VA SER ADQUIRIDA PER JOAN TORRES BOTINYÀ ALS VOLTANTS DEL 1890” de la casa, del bestiar (vaques i porcs) i de fer funcionar l’activitat pagesa que hi havia: cereals, olivera, horta i vinya. Hi havia també un corral d’ovelles, que venien d’Espinavell a passar l’hivern a la finca i per un temps hi va haver un corral de cabres. Molts jornalers dels pobles veïns trobaven feina al Mas”. En Lluís Torres va elaborar vi al Mas fins a mitjans dels anys 80. Llavors es va decidir arrancar part de les vinyes i vendre el raïm de les que quedaven a Torres del Penedès. La Bàrbara continua el relat històric de la finca: “Nosaltres som la quarta generació.

2007. Al 2010 la Bàrbara, italiana d’origen, s’incorpora com a jove agricultora amb el projecte de recuperació de les vinyes velles, plantació de noves vinyes i la realització d’un nou celler per l’elaboració del vi. Gràcies a la subvenció rebuda amb la incorporació, van restaurar un espai ja existent de la masia, a on hi havien els antics cubs de fermentació, i van comprar els primers dipòsits d’inoxidable i la maquinària necessària per l’elaboració. “No va ser una gran inversió, vam fer molt amb poc diners i molta, molta feina i teníem la sort de tenir les terres i algunes vinyes ja en producció. El nostre

miram.cat

Bàrbara & Joan Carles. Foto: Clara Isamat

és un celler molt senzill i artesanal, a on compta molt el treball personal que fem a les vinyes, la qualitat del raïm que produïm i menys la infraestructura del celler. (maquinària i edifici)”, explica la Bàrbara. Per a la Bàrbara incorporar-se al negoci familiar va significar un gran canvi de vida, “ja que venia de la ciutat, d’un altre país i d’un altra feina que no tenia res a veure amb l’agricultura. Estic molt agraïda i contenta de poder treballar a la natura i, amb la meva feina, col·laborar a la seva millora i recuperació, a preservar-la i cuidar-la. Ha sigut un aprenentatge continuo i sempre ho serà”. No és difícil sent dona, “jo em considero persona que fa una feina segon les seves capacitats. Hi ha coses que puc fer i se’m donen millor i d’altres que em costen més. I així anem col·laborant i compartint capacitats. És segur que el món del vi era un món molt masculí però sempre més hi participen dones. Jo estic molt orgullosa de ser-hi des de la vinya fins a la venda (a on solen estar la majoria de les dones)”, remarca. El celler de La Gutina va començar venen vi a clients directament al celler i a petits mercats ecològics. Ara mantenen la quota majoritària de venda directa (principal-

ment a client estranger) i distribueixen part de la producció a Girona, Barcelona, Espanya, UK Alemanya i Japó. Sempre han fet visites guiades i tastos, “ara hem disminuït una mica l’activitat però proposem activitats en col·laboració amb altres entitats”. Al 2015 van guanyar el 1é Premi d’Enoturisme sostenible de la Generalitat de Catalunya. Des del 2016 tenen una petita casa rural. Des de l’any passat tenen també 3,5ha d’oliveres (varietat argudell) plantades a la finca, que integren les oliveres que tenen llogades per la producció de l’oli. Aquest és un projecte dels dos fills grans d’en Joan Carles, Aitor i Gerard: l’elaboració d’un oli extra verge de qualitat i ecològic per a oferir als clients dels nostres vins. El comercialitzen com Oli d’en Grau. L’evolució del negoci és palpable. Van començar fa 11 anys fent vins naturals i certificats ecològics i continuen amb la mateixa línia. L’única diferencia és que fa 11 anys eren considerats productes estranys i malvistos i ara estan de moda. Al començament només feien dues elaboracions: 2 vins negres. Ara elaboren 9 vins diferents i han introduït blancs i rosat. Això perquè estan curiosos i inquiets de fer i provar noves elaboracions. Durant aquests anys també han aug-

mentat les hectàrees de vinyes conreades i ara tenen raïm de garnatxa blanca i roja. “Per a nosaltres el vi és l’instrument per fer viure i mantenir la finca amb la seva peculiaritat, les seves característiques mediambientals i la seva riquesa i biodiversitat. Ens considerem artesans de la vinya i jardiners del paisatge. Seguim tot el procés des de la plantació dels peus americans, l’empelt de la varietat que ens fem nosaltres mateixos a vinya, les feines de conreu de cada vinya, la verema, l’elaboració i la venda”. La Bàrbara recorda que “quan en Joan Carles va heretar, la casa encara es deia Can Vila, així que, quan vam començar a vendre les primeres ampolles i vam haver de decidir quin nom volíem, va sortir Can Torres, que va ser el nom del celler fins al 2015. Llavors, per un tema obvi de marca registrada, vam haver de canviar el nom i el que semblava podia ser un problema, s’ha transformat en una ocasió per buscar un nom que ens identifiqués més amb el territori i el paisatge que cuidem. D’aquí va néixer La Gutina: un topònim d’una de les zones que composen la finca, potser la més significativa ja que hi trobem els Estanys temporals de La Gutina i el dolmen que porta el mateix nom”.

mira’m 30

CAN BLANCH DE LLADÓ

Maite Gironès

UNA BOTIGA DE QUEVIURES HISTÒRICA. El 1901 Pep Blanch va inaugurar l’establiment de Can Blanch a Lladó. Durant els seus 120 anys de vida, el local situat en un carreró estret que comunica el carrer Gran amb el carrer de Besalú, ha viscut canvis importants. Actualment és l’única botiga de queviures que segueix oberta al poble. Ara la regenta la Maite Gironès que representa la quarta generació familiar al capdavant del negoci. S’hi va incorporar el 2002 i des de llavors ha vist evolucionar tant la manera de treballar com el tipus de clientela: “Tenia molta gent gran que venia molt aviat al matí ara hi ha molta gent jove nova al poble i es nota, són clients més de la tarda” explica. La Maite coneix bé la història del negoci familiar. El seu fundador havia anat a França a aprendre l’ofici de flequer-pastisser. Va venir de Crespià i es va casar, en segones núpcies, amb una dona que vivia al mas de Can Llavanera. Aquesta dona va morir de tifus quan la seva filla, la Teresa, només tenia sis anys. La Teresa Blanch es va casar amb el Ferriol Malagelada. Pertanyia a una família de constructors del poble i alternava les feines de botiguer amb les de paleta. Primer es va dedicar a repartir comandes amb un Land Rover que es va comprar i finalment, es va construir el pastador i el forn de pa a les dependències del darrere del local. La Maite recorda que una de les anècdotes que li ha transmès la seva mare és que “el meu avi Ferriol feia el pa i a més treballava

de paleta, i per no adormir-se quant havia pastat el pa es posava a dormir a la porta del carrer, quan el meu besavi va plegar”. Els temps es van tornar difícils i en Ferriol va anar a lluitar a la batalla de l’Ebre. Més tard es va escapar i va tornar a Lladó i es va refugiar a Can Blanch fins que va haver de tornar al front. Durant la postguerra la gent anava a buscar el pa amb els vals de

en Gia (Josep Maria) i la Maite són els tres fills del matrimoni i aquesta darrera és qui regenta actualment la botiga. La Maite treballava d’administrativa a la central de Wine Palace. La seva feina li permetia fer vacances i gaudir de temps lliure els caps de setmana, quelcom que va haver de negociar amb la família quan va assumir la feina a la botiga. La Maite tampoc se sen-

“DESPRÉS DE 120 ANYS DE VIDA, L’ESTABLIMENT MIRA EL FUTUR AMB ESPERANÇA” racionament, i no es cobraven fins molt més endavant. En aquella època la gent dels masos feien també compres molt grans, que els duraven tot el mes i això permetia fer rutllar el negoci. Amb el Land Rover en Ferriol els hi duien a casa. La filla d’en Ferriol i la Teresa fou la Mariona Malagelada, que es va casar amb en Gim Gironès, natural de Cornellà del Terri. En Gim feia de camioner, però va haver de deixar l’ofici quan es va fer mal en un ull. Llavors van muntar una granja de pollastres. Quan, per l’edat, van retirar el carnet a l’avi, en Gim va entrar a la botiga i es va dedicar a anar a buscar els productes i a repartir-los amb una furgoneta. En Quim,

tia bé pel fet de tenir gent sempre dins de casa ni era còmode per ella viure envoltada de xafarderies i comentaris que es fan en un petit poble com Lladó. És un lloc on tothom es coneix, es disposa d’informació de tota mena i a més del negoci, també s’acompleix un vessant de funció social. Un dels factors que van fer-la decidir a seguir amb l’establiment va ser el tancament de Ca l’Escloper, una de les botigues tradicionals, la qual cosa va convertir Can Blanch en l’única botiga. Més endavant es va ampliar la zona de l’obrador i del forn com espais d’aparador de productes, amb neveres i congeladors. A la botiga hi trobem de tot, però “Sempre

mira’m.cat

hem tingut molt en compte el producte de proximitat, és norma de la casa, sobretot el producte fresc, iogurts de Cabanelles, de Siurana, res de Danone... I la fruita i verdura quan és època ho tinc tot de l’Empordà, les verdures dels pagesos de Vilabertran, la fruita també i d’una gent de LLers, les cireres que ara és el temps, me les porten de Terrades i LLers, les tomates de l’Enriqueta de Vilafant”. La Maite assegura que “també soc molt tossuda amb el tema de productes de fora, quan els melons ja no són de València per exemple, ja no en compro no vull vendre melons que venen de Brasil, sí que tinc pinya de Costa rica sinó no en menjaríem. També si hi ha algun hortolà del poble que té alguna cosa a l’hort també li compro i els clients els agrada molt”. El poble en els darrers anys ha crescut considerablement de població i hi ha hagut una resposta molt bona per part dels nouvinguts, ja que valoren el comerç de proximitat i això en garanteix el futur. Ara, a la botiga han deixat de coure els pollastres a l’ast que es feien els caps de setmana. Actualment Can Blanch continua gaudint de bona salut i de l’entusiasme necessari per continuar.

La Maite amb la seva mare i els seus fills. Durant aquests temps de pandèmia la Maite s’ha dedicat a agafar i preparar les comandes que la gent passava a recollir a la botiga, i també ha tornat a activar el repartiment per a qui no podia passar per la botiga; es van proposar de buscar els articles demanats, encara que no els tingués en existència. Finalment són molt estrictes a l’hora de seguir les mesures sanitàries per la contenció de la COVID: fer les cues, mantenir un aforament molt limitat dins del local.

S L’Empordà a mossegades

farina, aigua, sal i llevat mare natural suplement gastronòmic

Un bon pa, l’aliment imprescindible Durant segles, el pa s’ha elaborat amb quatre únics ingredients: farina, aigua, sal i llevat mare natural. De pa se’n fa de moltes maneres. El tipus d’elaboració i les primeres matèries donen diferents gustos i diferents qualitats. Els pans s’elaboren amb fermentació lenta, això fa que aquest pa sigui molt més saludable i nutritiu, i que es conservi molt més temps. Per esmorzar, per dinar, per berenar o per sopar. El pa és omnipresent a la nos-

tra dieta, una autèntica delícia al paladar i que aporta una gran quantitat de nutrients beneficiosos per a la nostra salut. Menjar-ne cada dia és saludable sempre que sigui un aliment de qualitat, fet amb bones matèries primeres. Els forns ofereixen diferents tipus de pa, tant amb farines blanques com integrals: pa de pagès, pa de cereals, pa d’espelta, magdalenes, coques... Cadascun d’ells amb les seves propietats gastronòmiques i característiques organolèptiques diferents.

mira’m.cat

mira’m 36

mira’m.cat

L’EMOCIÓ DEL PA FETA REALITAT Un aliment bàsic que no ens pot faltar a la taula.

Maia Figueres és una fleca artesana de productes de pa artesanal sense gluten i pastisseria. Té servei de catering i venda online. El seus pans s’elaboren amb llevats naturals, utilitzant farines de blats seleccionats i fornejats en sola de pedra. Va obrir la primera botiga l’any 1989 i posteriorment va ampliar el negoci amb una segona fleca i cafeteria a Figueres. Parlem amb Robert Figueres, mestre flequer artesà, propietari de la fleca Maia – Artesans del pa, de Figueres, que durant 10 anys va ser president del Gremi de Flequers de les Comarques Gironines. Com va començar la seva professió de flequer? És un ofici familiar que ha passat de generació a generació, o tot va començar de manera vocacional? Nosaltres no venim d’una família de flequers. Amb la meva dona, la Maria Pilar, estàvem immersos en el món de l’alimentació, teníem set autoserveis. Però va venir un moment, ara fa 32 anys, que vam tancar aquesta etapa per obrir-ne una altra, amb aquest tipus d’establiment de fleca i cafeteria. I així va ser com va començar el Maia.

“Quan s’elabora un pa rústic s’hi afegeixen tocs de farina de sègol, tocs de farina de malta. Són farines naturals, no són cap mena d’additius” Què és la “massa mare”? La utilitza per a l’elaboració dels seus pans? La massa mare és el procés de fer fermentar la farina de manera natural, i que després amb un percentatge just, el posem a cada pastada de pa. Fet que li dona força al pa i unes característiques especials de gust i de sabor. Podem dir que fem “pa natural”. I pel que fa a la segona pregunta, la resposta és que sí. Tots els nostres pans estan fets amb massa mare natural. Nosaltres ho titulem “massa natura”. De manera nutricional quin pa creu que és més ric o que ens pot aportar més beneficis per a la nostra salut? Com a millor pa, es recomana el cent per cent integral. Pa elaborat amb aquella farina que no és de color blanc, i que porta tota la pellofa del blat. Fet que dona un pa molt ric en fibra. Últimament està molt de moda perquè ho diuen els nutricionistes, i per tant, ens ho hem de creure. S’ha de menjar pa cada dia, sempre dins de la seva mesura.

Robert Figueres Ha notat un increment d’interès del consumidor pel pa ecològic? Per part del públic en general, notem un interès per tots aquells productes naturals, i evidentment, el pa ecològic ho és. El nostre pa l’elaborem amb uns blats que venen d’una farina de producció integrada, el que s’anomena, “És farina de Girona”. Moltes dietes restringeixen el consum de pa, entre altres aliments rics en hidrats de carboni… Els nutricionistes també diuen que totes les masses piquen.

(Segueix)

mira’m 36

I que no podem deixar de menjar pa, ja que aquest producte porta molts valors que beneficien la salut de les persones. Actualment la gent en general consumeix més o menys pa? Què opina al respecte? Si posem la vista enrere, podem assegurar que fa 40 anys, la gent menjava més pa que avui. Altra cosa és que probablement, avui dia ha augmentat el consum de moltes varietats de pa diferents. Actualment hi ha pans amb tot tipus de farina, amb tot tipus de cereals... que molta part dels nostres clients demanen pensant en la salut i des d’un punt de vista nutricional. Cada tipus de pa, requereix una farina diferent? En general, sí. El pa blanc, el que en diem el pa normal, no. En aquest tipus de pa es poden fer diferents textures: més o menys pastat; amb més o menys crosta; afegint sègol o malta, però sempre amb una mateixa farina. Fora d’aquest pa, cadascun de tota la varietat de pans que hi ha al mercat, tots tenen la seva farina. Es poden combinar diferents farines en un mateix pa? Sí. Quan s’elabora un pa rústic s’hi afegeixen tocs de farina de sègol, tocs de farina de malta. Són farines naturals, no són cap mena d’additius. I què fan aquestes farines? Doncs li donen una pinzellada de sabor, un toc diferent de torrat. I el blat? Com ha de ser conreat? Nosaltres només treballem amb blats de producció integrada. Hi ha tres tipus de producció: la normal, en la qual el pagès fa el que vol; l’ecològica on el pagès no hi pot fer res i, entremig la integrada que vol dir que el pagès ha de passar uns controls del camp i de la maquinària, amb el resultat que el blat i la farina que en surten, estan netes de residus. Són farines de quilòmetre zero, que respecten el medi ambient i la salut de les persones.

“El nostre pa l’elaborem amb uns blats que venen d’una farina de producció integrada, el que s’anomena, “És farina de Girona” Té importància el terreny on es cultiva el blat? Molta en té. Amb un dels blats que està dins del projecte “És farina de Girona”, s’elabora el pa de la tramuntana. Un pa fet només amb farina de blat conreat en terrenys dels Aiguamolls de l’Empordà. Un blat antic que vam recuperar i que es diu Florence Aurora. Aquests terrenys, tant des del punt de vista de la brisa marina, com del subsol de les aigües que entren des del mar, tenen unes característiques especials de salabror, que li donen un distintiu molt peculiar al blat, tant amb el sabor, com amb les propietats organolèptiques.

miram.cat

Expliqui’ns com i per què va néixer el projecte “És farina de Girona”. Personalment, jo vaig ser l’impulsor d’aquest projecte de producció integrada. Va néixer perquè vam advertir que havíem de fer un producte de més qualitat, la qual cosa volia dir que la matèria prima, en aquest cas, la farina, l’havíem de tractar des d’aquest punt de vista. Un projecte que va néixer l’any 2012, i en el qual i a través d’uns actors que són els pagesos, l’IRTA –Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentària de la Generalitat de Catalunya-, les farineres, i els flequers associats, permet als flequers artesans de les comarques gironines elaborar el seu pa amb una farina d’uns blats seleccionats i produïts en camps gironins i conreats sota elscontrols de la producció integrada. Un sistema de producció que ha de guir unes pautes a l’hora de conrear el blat. Un sistema de producció de qualitat, mitjançant mètodes respectuosos amb la salut i el medi ambient. Qualitat i seguretat que ve garantida per uns controls i una certificació oficial. Cada any es fan unes anàlisis d’aquesta producció integrada, i els resultats confirmen que aquests blats son totalment integrats sense cap additiu de cap mena. Bàsicament aquest projecte va sorgir de la necessitat de donar més qualitat, de fer un altre tipus de producte diferenciat de tot el que es ven precuinat i congelat en altres tipus d’establiments. Quants tipus de pa elaboren al Maia? Des de pans clàssics, pans especials, pans Maia i pans sense gluten, fem fins a una trentena de pans diferents. Tots amb les seves propietats gastronòmiques i característiques organolèptiques. Nosaltres en diem “un món de pa”.

“Qualitat i seguretat que ve garantida per uns controls i una certificació oficial”

mira’m 38

Sala Plansichters Jordi Cassú

L’Ecomuseu Un museu integrat dins el seu entorn. L’Ecomuseu-Farinera de Castelló d’Empúries és un projecte museístic comarcal de primer ordre. Movent politges amunt i avall -com si de la seva turbina Francis es tractés-, des de 1998 ha posat en marxa de forma segura i constant un projecte en diferents fases, que ara enceta la temporada d’estiu amb moltes novetats. La primera d’elles és fa palesa de seguida: la incorporació de nous elements a les sales d’exposicions. En l’àmbit de la industrialització de la Farinera, “s’ha afegit infor-

mació relativa a les diferents raons socials de la fàbrica i la seva evolució com a indústria, a més de parlar sobre la distribució del treball i l’origen dels treballadors”; en la museografia sobre el pastat del pa, s’ha afegit un nou àmbit arran d’algunes donacions. En concret, una pastera donada per una família Climent, un pallissó -cistell per donar forma a la pasta- de la família Velaz i uns marcadors de pa fets a mà i cedits per l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu. No només de donacions viu l’ecomuseu. El

desembre de l’any passat, la Generalitat adquirí un lot de fotografies de Francesc Guillamet intitulat “La Farinera 1994”, realitzades quan la fàbrica encara estava en funcionament. Ara aquestes fotografies estaran en dipòsit i a disposició de l’ecomuseu per fer-ne ús, com ara quan el 2018 hi foren exposades. Una altra de les novetats d’enguany és la redescoberta de la mina d’aigua que abastia i evacuava l’aigua de la turbina Francis

mira’m.cat cap a la Mugueta. L’estructura ja era coneguda, però se n’ignorava l’estat de conservació. Aprofitant que el Rec del Molí estava sense aigua per unes obres de condicionament dutes a terme per la Generalitat, a principis d’any se’n van extreure els llots i s’ha pogut comprovar que la mina, de 60m de llarg i 3m d’ample, està en força bon estat. Pel moment no és visitable: al cap i a la fi no es va construir per això. Des de l’ecomuseu confirmen que estan estudiant com fer-ne visible –que no visitable– la mina, ja sigui només virtual, en el marc d’un projecte global d’estudi a l’entorn dels tres molins històrics de la vila.

Un museu integrat dins el seu entorn: l’Ecomuseu Dins la xarxa MNACTEC trobem molts museus dedicats a la indústria productiva: la pell a Igualada, el suro a Palafrugell, el paper a Capellades,... però només dos que tractin una activitat tan antiga com la mateixa espècia humana: la preparació de l’oli (la Granadella, des de 2016) i la farina i el pa, a Castelló d’Empúries. Pertany també a la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya, i participa activament en dues xarxes territorials: la Xarxa de Museus de les Comarques de Girona i una comarca de

“L’Ecomuseu Farinera és l’únic element de patrimoni industrial museïtzat a la nostra comarca” L’altra novetat és d’imatge. El sistema territorial del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica (MNACTEC), del qual forma part l’Ecomuseu Farinera i 26 altres museus catalans, va renovar la seva identitat visual per fer-la més moderna, integral i innovadora. Conceptes lligats al dinamisme que -lluny de ser contradictori- marquen l’estratègia dels museus de la xarxa.

museus, integrada per vuit museus de l’Alt Empordà. L’Ecomuseu Farinera és l’únic element de patrimoni industrial museïtzat a la nostra comarca. La història de l’ecomuseu s’inicia el 1995, quan la fàbrica amb equipaments inclosos van sortir a subhasta pública i l’ajuntament se’n va fer càrrec.

Carme Gilabert, Drirectora Ecomuseu Farinera “L’ajuntament tenia clar que no podia deixar perdre el nostre patrimoni, ja que aquest molí ja estava present al s. XIV”, ens recorda la Carme Gilabert, directora de l’Ecomuseu. De fet els primers documents localitzats que parlen d’aquest molí són de l’any 1331, data en què l’infant Pere, comte d’Empúries, acorda amb els propietaris dels antics molins de la vila, situats a les ribes de La Muga, el seu desmantellament i la construcció de tres nous molins a canvi de l’assignació d’un cens a perpetuïtat. Una concessió a través d’un peatge: una tradició ben catalana.

(Segueix)

mira’m 40

al conreu del blat, com a la producció de la farina i a tots aquells productes que se’n deriven. Al llarg dels anys s’hi ha inclòs tallers, visites guiades al museu i als camps de conreu, espectacles pels menuts, i sobretot promoció de productes locals: evidentment pa, però també cervesa, arròs o vi. S’organitzen de manera regular les jornades “Enfarina’t”, consistents en visites guiades i tastets de cervesa artesanal de blat i bastonets de pa.

Nou espai pastera Ecomuseu Farinera Tornem als nostres dies, però. En una primera fase, el museu es va centrar en la rehabilitació de l’edifici per fer-lo compatible amb la visita del públic, però en la definició dels estatuts ja es preveia que fos molt més que una sala d’exposicions: “té com a objectiu l’estudi del territori i les relacions entre aquest i les societats que hi han habitat, essent un element dinamitzador del municipi i el seu entorn”. Un ecomuseu vol deixar de ser 4 parets farcides de màquines mudes -simples espectadores d’un passat gloriósper esdevenir un ens actiu dins el territori; preservar el Rec del Molí, promoure la vida social, econòmica i cultural de la comarca,... Aquesta vocació de comunicar-se amb el territori la trobem, de nou, als propis estatuts, atès que del seu òrgan de govern també en formen part representants del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà i de la societat civil. L’acció territorial de l’ecomuseu es fa des de dues línies: d’una banda la creació de l‘Espai EmpordàNA’T, vinculat als parcs naturals de l’Empordà, i de l’altra, dotar algunes de les exposicions temporals i la recerca que s’hi vincula d’aquesta vocació territorial.

Un museu vinculat en el seu entorn Fruit d’aquesta vinculació amb el territori i del projecte -ferm i segur- de l’Ecomuseu va néixer l’esmentat Espai EmpordàNA’T a la pròpia seu. Es tracta d’una exposició permanent on s’hi concentren quatre espais d’especial interès paisatgístic i de patrimoni natural com son les Medes-Montgrí, el Cap de Creus, l’Albera i els Aiguamolls, en forma de presentació en imatges amb un fil conductor. Precisament l’Ecomuseu s’ha adherit a la celebració de la Setmana de la Natura, entre el 24 de maig i el 5 de juny, a iniciativa de la Xarxa per a la Conservació de la Natura. També dissabte 5 de juny l’Ecomuseu-Farinera celebrarà el Dia Mundial del Medi Ambient amb una jornada de portes obertes per conèixer a fons la fàbrica de farines i l’esmentat espai EmpordàNA’T. La fira del pa i el Pa de Tramuntana Més sortides de l’ecomuseu a l’exterior: des que va obrir les seves portes el 1998 organitza la Fira del Pa a Castelló, amb la voluntat d’apropar al públic interessat tant

D’entre tots els projectes en què ha participat l’Ecomuseu en destaca la creació i promoció del Pa de la Tramuntana. Es tracta d’un projecte de cooperació vertical on s’impliquen moltes entitats del territori per posar en valor un producte de qualitat a partir del conreu d’una varietat de blat local recuperada, conreada als Aiguamolls i transformada a les comarques gironines. Ja el 2011 es van recollir les primeres tones d’aquest blat local per tal d’elaborar-ne el producte -mai millor dir- de nova fornada. L’estol d’entitats que han col·laborat al projecte dona fe de la seva verticalitat: l’Institut de Recerca Tecnològica dels Aliments (IRTA), l’Ajuntament, l’Ecomuseu Farinera o el Gremi de Flequers Artesans de les comarques gironines, que son els qui en darrer termini produeixen el pa. En definitiva, l’Ecomuseu-Farinera s’ha convertit en un ens central de la vida de Castelló. El brogit de les màquines es va apagar fa anys, però gràcies a un projecte extremadament dinàmic l’eco dels sacs de farina continua ben present a l’Empordà.

“La Generalitat adquirí un lot de fotografies de Francesc Guillamet intitulat “La Farinera 1994”, realitzades quan la fàbrica encara estava en funcionament”

mira’m.cat

PA INTEGRAL DEXTRIN Difícil de pronunciar, fàcil de digerir. Santiveri, pioners en salut des de 1885. És una empresa familiar de quarta generació. El fundador Jaime Santiveri Piniés, un empresari responsable i innovador, es va curar d’una malaltia greu gràcies a les teràpies naturals i a la dieta vegetariana. Principal impulsor de les corrents naturistes europees. Amb més de 100 anys d’experiència Santiveri a sabut adaptar-se a cada moment.

Pa integral DEXTRIN, difícil de pronunciar, fàcil de digerir. No te’n vagis sense el pa. Santiveri, porta elaborant pa dextrin des de l’any 1927. Els seus ingredients (farina 100% integral de gra complet, massa mare de blat exclusivament, oli d’oliva verge i granes de lli, xia, fajol, quinoa i kamut). La seva elaboració artesanal a través d’un procés de fermentació lenta li dona l’aroma i textura característica. El seu doble procés de fornejat, afavoreix el desenvolupament de dextrines (midons fraccionats que faciliten la seva digestibilitat). Ideal per incloure amb dietes de control de pes i restrenyiment. És altament cardiosaludable. Explora totes les seves varietats:

Dextrin integral. Dextrin lli. Dextrin sense sal. Dextrin xia. Dextrin multicereals.

“Amb més de 100 anys d’experiència Santiveri a sabut adaptar-se a cada moment”

Enric Casanova

SANTIVERI

c/ Lasauca, 4 esquerra - 17600 FIGUERES Tel. 972 508 407 - dietfigueres@gmail.com

mira’m.cat

LA FESTA DE LA CIRERA Llers tornarà a regalar-nos el 2021 la seva concorreguda Fira de la Cirera, una cita que -salvant la Festa Major- marca el calendari festiu del poble. I no n’hi ha per menys: per un poble de 1.200 habitants, fer un dinar popular amb 800 persones equivaldria a un àpat de 30.000 persones a Figueres. 5.000 kg de cireres es van vendre el 2019. L’any passat no la van poder celebrar per raons prou conegudes, i va ser una llàstima: s’hi celebraven els 1.000 anys de la primera referència a l’església de Sant Julià de Llers, o els 7è centenari del document de concessió del privilegi de poder celebrar mercat a la vila de Llers, concedit pel rei Jaume I. Dels actes que s’hi va celebrar el 2019, la majoria no podran tenir lloc en condicions òptimes d’obertura. Les sardanes, les actuacions geganteres, la trobada de plaques de cava, la trobada de puntaires, les partides d’escacs simultànies,... la Fira de la Cirera ha estat sempre un acte extremadament popular. Enguany s’hi celebra la festa centrada en la cirera, però també una fira d’artesania que resulta habitualment un èxit, vist el nombre de visitants. Un compromís que recull cada any l’associació Amics de Llers, l’entitat del poble que ho ha organitzat tot plegat des del principi, per bé que ara amb nova junta directiva. Per la 26a edició ha

Amics de Llers hagut d’adaptar-se a les restriccions de la pandèmia. De tot plegat en parlem amb la Rosa Comamala, membre de l’associació Amics de Llers, Cultura i Esbarjo. Sorprèn que una fira de tanta volada l’organitzi només la vostra associació... Bé, sempre ho hem fet així; l’ajuntament ens ajuda a nivell logístic, i també tenim el suport financer de la Diputació. La veritat és que en tenir-ho tan per la mà... és relati-

vament senzill. Fet i fet, el pessebre per Nadal també l’organitza una associació juvenil del poble. Els beneficis de la fira serveixen per cobrir despeses i aportar pressupost a les seccions de l’associació: la coral [Cantaires de Llers], els graLlers i el teatre [Comediants]. Penseu que els grallers fan moltes sortides, gairebé cada cap de setmana, i hi ha moltes despeses. I també tenim els capgrossos!

(Segueix)

mira’m 44

Amb l’anulació de la fira de l’any passat ho vam notar molt, però sortosament la despesa de les seccions també va reduir-se moltíssim. Enguany també haureu de reduir l’oferta d’activitats de la fira, doncs? Sí, és clar. Teníem clar que la fira és molt presencial, molt de passejar. L’any 2020 vam provar de fer alguna cosa virtual amb receptes i imatges a les xarxes socials, però no va tenir gaire seguiment. Sempre seguint les consignes del Procicat, tenim pensat de fer la fira d’artesania i la de la cirera, però obviar els espectacles lúdics o el dinar popular. Sí que hi actuaran grallers i coral, que formen part dels Amics de Llers i tenim moltes ganes de treure’ls a plaça. De moment hem previst fer la fira en un carrer dividit longitudinalment en un carril d’anada i vinguda. Tot plegat canvia cada setmana i ves a saber, potser el dia abans ens deixen treure les separacions, o cal posar-ne de noves. Però sí, està clar que la gent ha de poder passejar i tocar la mostra; confiem que el públic respongui. Els qui sí, han respost son els firaires; son els primers que volen fer-la, i hi estan molt predisposats. Preveiem entre 60 i 70 parades entre cireres i artesania. Quines previsions de públic teniu? Serà una edició una mica de prova per nosaltres. Per la nova junta, per les seccions de l’associació, pel nou format de la fira sense espectacles al carrer,... no podem fer previsions d’un nombre de visitants. No tenim referències d’altres fires com la de Ceret, perquè tot és molt recent: només ens podem limitar a fer allò que ens deixen fer, però pensem que la gent té ganes de sortir de casa i passejar.

És la cirera una fruita nostrada, motiu de fires i festes. Diu el poeta Joan Dius i Borràs: “quan floreixo tots s’animen / el fruit es va aproximant / i són tants els qui m’esperen! / uns pagant, altres cobrant”. De fires de la cirera n’hi ha arreu; només a l’arc llevantí en trobem una llarga dotzena, des de Ceret (capital del Vallespir, on la cirera és dogma de fe) fins la Vall de Gallinera o Salzadella al País Valencià, passant per Miravet, Torrelles de Llobregat, El Papiol o Santa Coloma de Cervelló, essent aquesta darrera potser la més multitudinària. La cirera ve, de fet, d’Àsia Menor, des d’on la van portar els romans. El cronista Plini el Vell (sí, aquell que morí en inhalar vapors letals de diòxit de sofre, per voler observar i prendre notes sobre l’erupció del Vesuvi de massa a prop) esmenta que va ser el cònsol romà Lucio Licinio Lúculo el que va introduir el cirerer a Europa, ara fa 2000 anys, i que trobà en l’arc mediterrani un clima de cultiu ideal. La cirera és una fruita molt valorada arreu del món. Catalunya n’és la tercera productora de l’estat espanyol, només darrera Extremadura i el País Valencià. La producció catalana de cirera respon a un criteri d’excel·lència; enguany el rendiment de la producció local podria ser superior a l’esperat, atesa les pluges d’abril que van malmetre bona part de la collita primerenca de la resta del Principat. La cirera altempordanesa és més tardana, i en estar menys madura resisteix millor els embats meteorològics. La resposta, diumenge 13 de juny. En Joan Sagué, president de l’associació fins fa poc, comentava el 2016:

Llers és terra de cireres

“

degut a la climatologia, el terreny, la tramuntana i la terra; és una cirera especial, amb un gust dolç i una bona textura” Entre Llers i Terrades es cultiven fins a setze varietats de cirera, de la qual viuen una bona dotzena de famílies locals. Cal reconèixer emperò que la cirera no és tradició agrícola de la zona, centrada en el cultiu de secà: vinya i oliveres, principalment. Com esmentava l’Antoni Egea a l’estudi “Llers. Els homes i els fets” dins els Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos de 1979, la fil·loxera, la venda de llenya d’oliveres a França durant la Guerra Mundial el 1914 i l’abandó de terres de conreu fruit de les dotzenes de vegades que el poble ha estat anihilat i ocupat al llarg de la història (inclosa l’explosió, literalment, del poble el 1939) n’han “facilitat” el canvi d’orientació agrícola. Efectivament, el poble de Llers ha estat terra de pas i escenari de les batalles més cruentes durant mil anys, i la seva població passada a matadegolla més d’un cop. La història s’ha mostrat molt esquerpa i cruel amb una bellíssima població a redós del seu castell. En aquest sentit, la Festa de la Cirera és una apologia de la vida i de la vila; la cirera és vermella de passió, palpitant de vida, sanguina, violenta i amorosa al mateix temps. Llers no hauria pogut trobar un millor símbol per a fer-ne una de les fires més reconegudes de l’Empordà.

MAÇANET DE CABRENYS

UN POBLE PER VIURE-HI Vols marxar de la ciutat i canviar una vida estressant per una vida tranquil·la envoltada de naturalesa? A Maçanet de Cabrenys estem buscant gent com tu, que sigui respectuosa amb la natura i sàpiga gaudir de les coses senzilles de la vida. Segons la doctora Frances Ming Kuo, científica de la Universitat d’Illinois, viure en entorns verds ens: - Proporciona un millor funcionament cognitiu, una major serenor i una bona salut mental i física en general. - Afavoreix la recuperació de les intervencions quirúrgiques. - Facilita i dona suport a un major nivell d’activitat física. - Optimitza el funcionament del sistema immunològic. - Ajuda els diabètics a assolir nivells més saludables de glucosa en sang. - Millora l’estat de salut funcional i les habilitats per portar una vida independent en la gent gran. A més, et posem totes les facilitats possibles. Des de fa un temps disposem de fibra òptica al poble, per tal de no et sentis aïllat i que puguis seguir totalment connectat amb el teu entorn. També disposem d’un espai cowork, un lloc on crear sinergies entre emprenedors i emprenedores del territori, compartir taula i fer treball en xarxa. D’aquesta manera millorem la teva productivitat i separem la feina de la vida privada. Ens vols conèixer? A Maçanet de Cabrenys celebrem la Festa d’estiu, el 3 i 4 de Juliol! Aprofita i visita’ns aquest estiu, tot gaudint d’un cap de setmana ple d’activitats! Organitzem diverses activitats per a totes les edats, com ara un concert, audicions de sardanes, la Missa Solemne… I tot això rodejat del nostre magnífic entorn, on podràs realitzar nombroses activitats enmig de la natura. Passa les teves millors vacances a la Vall Infinita! Per a més informació accedeix a la nostra web www.maçanetdecabrenys.cat

Església de Maçanet de Cabrenys

mira’m.cat

mira’m.cat

FIRA DEL CONILL EN RUTA: TORNADA ALS ORÍGENS César González

Tastets Fira del Conill El concepte de “nova realitat” s’ha guanyat a pols un lloc a l’hemeroteca recent: el filòsof Zygmunt Bauman descriu el segle XXI com el de la modernitat líquida, canviant, insegura. De com els ciutadans, l’administració i el comerç s’adaptin a les restriccions postpandèmia en sortirà un lluïment renovat; un fènix postapocalíptic, que diria en Papasseit. La distòpia s’ha fet realitat, i aquells que siguin més agosarats en sortiran guanyadors. Els ajuntaments locals estan fent mans i mànigues per recuperar la vitalitat dels seus carrers, les llambordes usades i les encaixades de mans sense provar de veure els virus a l’ull nu. Les fires i festes locals, essència mateixa de l’intercanvi entre persones i creadores de teixit humà, malden per refer-se entre mascaretes i espais de seguretat. Les eines dels petits ajuntaments per

mantenir una idiosincràsia pròpia son molt limitades, i l’Ajuntament de Vilafant -que com tants d’altres, va haver de suspendre les festivitats l’any passat- brega per recuperar pistonada. Ara vol aprofitar la fi de l’estat d’alarma per proposar una de les seves cites inexcusables: la Fira del Conill en ruta del 15 de maig al 23 de juny. Marca de la casa i element identitari de primer ordre per una ciutat que pateix doble pena, és a dir, haver estat confinada i ésser considerada ciutat dormitori. Lluny d’acovardir-se, el consistori ha fet una aposta decidida pel producte local i únic com és el conill. Una aliança d’amor fraternal entre dos germans petits, Vilafant i la carn de conill, que volen reivindicar-se enfront els seus germans grans. Existeix una relació a llarg termini entre la vila i l’animal que es remunta -com a mínim- a 1996,

data de la primera Fira del Conill a Vilafant. Una relació en sintonia amb la idea de l’especialització que propugna Xavier Sala i Martín; res a envejar a fires de brunyols, cireres, tortells o pomes de relleno. 25 anys de Fira del Conill demostren la qualitat del producte -carn i fira-, i fins i tot el 2014 el sindicat de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya hi organitzà la Jornada Tècnica del Conill. En definitiva, de festes majors n’hi ha moltíssimes cada cap de setmana, però de fires dedicades al conill... hem trobat una Fira de la Caça del Conill a Vilanova d’Alcolea (Castelló) i una Jornada de la Carn de Conill a Artesa de Segre (Noguera), però poc més. I certament cap d’elles pot comparar-se en nombre de visitants amb Vilafant. En César González, 4t tinent d’alcalde i regidor -entre d’altres- de comunicació i promoció econòmica, ho té clar: “portem des de desembre de l’any passat donant voltes al format que volem proposar, i teníem clar que fer actes en línia o sense participació dels visitants era perdre l’essència”. Existia la possibilitat d’afegir-la a la Festa Major al setembre, de fer-ne només un vermut amb reserva prèvia... les possibilitats eren moltes en les actuals circumstàncies canviants. El 2019 s’hi va incloure jocs infantils, tallers, exposicions, concerts i fins i tot un concurs de llançament de totxanes. Sorprèn en aquest sentit que la regidoria de festes locals no hi estigui al capdavant, però un cop coneixem la proposta de 2021 té tota la lògica. Què és tradicionalment una fira sinó “la concurrència en un temps i en un lloc determinats de venedors amb llur mercaderia i compradors”, segons l’IEC? El retorn als orígens: la fira com a autèntica promoció econòmica pel poble.

(Segueix)

mira’m 48 Així, el model obligat postCOVID és purament comercial, allunyant-se d’inflables i globus de personatges Disney. Una mostra de productes de gastronomia local centrat en la figura de la saborosíssima i tanmateix menystinguda carn de conill, de la qual dues explotacions rauen a Vilafant. De la conversa amb el regidor en podem destacar una clara vocació econòmica. Diu González: “el pressupost reservat per la fira de l’any passat, que ja estava tancada al 90%, es va destinar a un Pla de reactivació econòmica per donar ajudes a autònoms i comerços”. I per l’edició d’enguany, afegeix, “hem reduït el pressupost a gairebé la meitat per destinar-lo a la necessitat de reactivar l’economia local”. I no només això; manifestament, l’edició d’enguany sembla fruit d’una profunda anàlisi estratègica d’escola de negoci. En César González parla amb moltes ganes del concepte de “descentralització” de la fira, és a dir: mancats d’espai al poble per fer-hi passejar els 4000 visitants de cada any, han decidit distribuir el producte local per la comarca. Curiosament, el lema de Vilafant que trobem inscrit amb grans lletres al Pavelló Municipal d’Esports Joel González és “Vilafant: mou-te!”. Doncs dit i fet: movem-nos cap als restaurants de la comarca. Així, l’ajuntament facilita a 9 restaurants altempordanesos la carn de conill local, i aquests proposen tastets de conill i una copa de vi per 2€50, o bé plat i copa per 7€: croquetes de conill, conill al vi, a l’ast,

amb carxofes,... Entre els restaurants en trobem tres de Vilafant, però també La Vinya de Garriguella, el Mas Ullastre de Sant Climent o el Corral de Sant Quirze de Colera, per citar-ne només alguns. Cap d’ells repeteix de 2019. L’aposta pel producte local també ha d’incloure un vi empordanès. La cooperativa de vi i oli Empordàlia, formada per petits productors de l’Empordà i situada a Pau, ofereix la marca pròpia “Bufar i fer ampolles” per acompanyar els plats i tastets. I de postres... més local! Com ja és tradició, la pastisseria de Vilafant Parc Bosch proposa les celebèrrimes cues de conill, una massa de pasta fullada amb confitura a l’interior. De Vilafant al món. El conill de Vilafant Aquesta fira descentralitzada és un model de promoció que posa en valor l’excel·lència del producte per sobre de la idoneïtat del moment, i que comença a despuntar arreu de la geografia catalana. La marca “Conill de Vilafant”, apareguda el 2017, no disposa encara del segell de D.O. -un procés administratiu llarg i feixuc-, però sí que segueix estrictes estàndards de qualitat. Segons afirmava la promotora de la marca Lourdes Tarradas durant la presentació a la Fira del Conill de Vilafant de 2017, l’animal rep una alimentació amb més farratge, sense antibiòtics i lliure de transgènics. Se li garanteix una vida menys estressant que els seus congèneres més in-

dustrialitzats, encara que això impliqui quedar-se fora dels circuits de la gran distribució. I la diferència es nota al paladar. El futur de la fira El regidor César González és un ferm defensor d’aquest model de fira. “L’Empordà és una potència gastronòmica reconeguda” -afirma- “i no podem limitar la promoció del conill a un cap de setmana”. La idea és mantenir la proposta descentralitzada, donant-li més recorregut temporal i espacial. “Potser incloure la Fira en una campanya de gastronomia més àmplia”, afegeix González. En tot cas, un pas endavant i valent de l’organització, que veu en la Fira del Conill una manera de desmarcar-se i créixer en personalitat pròpia.

“L’Empordà és una potència gastronòmica reconeguda” -afirma“i no podem limitar la promoció del conill a un cap de setmana”

mira’m.cat

El gust especial de les notres cireres

FIRA DE LA CIRERA DE TERRADES El municipi de Terrades és un poble tranquil, predominantment agrícola i ramader, i gaudeix d’un clima agradable i molt favorable per al cultiu del cirerer, la qual cosa ha permès que les cireres de Terrades gaudeixin d’una qualitat excel·lent i siguin especialment apreciades arreu dels mercats. Durant el mes de maig i juny, a més, hi té lloc la festa gastronòmica “Remena’m la cirera”, que permet assaborir plats dedicats a aquesta fruita, en diferents restaurants empordanesos. Tot seguit parlem amb Isidre Felip Isern, alcalde de Terrades. Cada any, mentre no hi ha hagut pandèmia, el primer cap de setmana de juny se celebra al municipi de Terrades una fira temàtica dedicada a aquesta fruita dolça tant apreciada: la cirera. Com serà de diferent aquest any? Quina prevenció hi haurà? La fira se celebrarà amb totes les mesures COVID de protecció: ús obligatori de la mascareta i el manteniment de la distància de seguretat. El públic assistent podrà visitar la fira, en una sola direcció, és a dir, hi haurà un punt d’entrada i un punt de sortida. No es podrà recular. El nombre de visitants estarà controlat, de manera que si en un moment donat, veiem una quantitat excessiva de gent que pugui col·lapsar la fira, els farem esperar per entrar al recinte. A les cues també vigilarem que es mantingui la distància que demanen les autoritats sanitàries. Quantes varietats de cireres es conreen a Terrades? A Terrades tenim més de vint varietats de cireres, cadascuna d’elles amb unes característiques molt peculiars. De totes elles, la

Burlat n’és la primerenca. L’Starking destaca pel seu color vermell més pujat. L’Staccato, la Ruby, la Brooks, la Sweet Heart són altres de les moltes varietats que també conreem per anar allargant la temporada. En madurar en temps diferents, la collita de la cirera es prolonga. Quin és el procés de recol·lecció? És una feina totalment manual i molt exigent per la dificultat que representa collir-les de dues en dues o de tres en tres. La delicadesa i la fragilitat de la cirera no permet cap sistema mecanitzat. Un jornaler bo i experimentat no cull més de vuit quilos de cireres cada hora.

Quan podem els cirerers ho fem pensant en la collita, de manera que no s’hagi d’agafar cap escala a l’hora de la recol·lecció i es pugui fer de terra estant. Quines activitats s’hi faran durant aquest dia a Terrades? Farem un concert de sardanes amb la gent asseguda al davant de la cobla. La pandèmia, entre d’altres restriccions no deixa que es ballin sardanes. Per altra banda també farem un espectacle per a la mainada, però també asseguts cadascú a la seva cadira. Res d’inflables i coses semblants. Per què les cireres de Terrades tenen tant renom? Què tenen d’especial? El gust especial que tenen les cireres de Terrades, més que tot, es deu a la composi-

ció de la terra, una terra molt calcària, que els hi dona un sabor molt dolç, molt bo. Ens pot dir que és la tradicional Festa Hanami? És una festa que vam deixar de fer-la l’any passat arran de la pandèmia. Consistia en un pícnic sota els cirerers quan estan florits. Es va fer gairebé durant 10 anys. Va ser un grup de japonesos que viuen a Figueres qui ens ho va demanar si podien seguir aquesta tradició japonesa. Menjar i observar l’esplendor de la flor del cirerer. De mica en mica s’hi va anar afegint gent de casa nostra. Es podrà fer la Cursa-Marxa Muntanya Cirera de Terrades aquest any? De moment el grup que ho organitza cada any, no m’han dit res. Segurament que no deuen saber com coordinar-ho per la qüestió de la COVID, o esperen si apareixen novetats en les maneres d’enfocar aquest tipus d’esdeveniments, ja que dia per altre es canvien les normes. Quin volum de venda estima que pot haver-hi a la fira? Entre tots els productors que exposaran el seu producte, uns 3.000 quilos.

mira’m 52

mira’m.cat

CONXI MOLONS

FOTOGRAFIA A LA CARTA Tallers personalitzats per grups (de 6 a 12 persones), individuals, familiars... Iniciació al Photoshop

Per més informació consultar el web: www.conximolonsfotograf.cat o preguntar a través del correu: info@conximolonsfotograf.cat Telèfon mòbil 623 142 192

Natura. Cap de Creus

Cursos d’iniciació a la fotografia Taller de fotografia analògica Tallers d’introducció a la fotografia macro Tallers Monogràfics Fotografia gastronòmica i de producte Retrats

Tallers de cap de setmana temàtics i culturals Fotografia a l’aire lliure, natura, paisatge... Fotografia del patrimoni, cultura...

Cultura. Pont de Molins

mira’m.cat

LA FIRA DE LA ROSA El centre de Roses es vestirà de festa, d’olors, colors i música

El diccionari de l’IEC indica que una fira implica concurrència i congregació: horror de distàncies, paradís de pandèmies. Tanmateix les circumstàncies, l’empatia dels ciutadans i una bona planificació per part de l’ajuntament permeten d’organitzar fires, trobades i reunions. A Roses, el bon temps convida a sortir al carrer, i del 3 al 6 de juny en tindrem una excel·lent ocasió amb la celebració de la Fira de la Rosa. L’Ajuntament convida a flairar els carrers, sentir la sal i regalar-nos els ulls amb les decoracions en què participa

gran part del poble, sempre seguint les mesures sanitàries establertes. En Fèlix Llorens, regidor de promoció econòmica del consistori rosinc, és un ferm convençut d’aquesta fira. “La Fira de la Rosa es considerava com l’inici de les fires de la vila, el toc de sortida” - esmenta Llorens - “però la multiplicació de l’oferta n’havia desdibuixat aquest sentit”. El fet de coincidir amb la fi de les restriccions de mobilitat li ha tornat el protagonisme perdut com a porta d’entrada a les festes locals. És ben cert que ja s’hi ha celebrat un Sant Jordi

descafeïnat, o la VII Mostra del Vi amb un notable èxit, però la floració d’una rosa pot simbolitzar ara la recuperació de l’ambient festiu, del gaudi després de l’estat d’alarma. Religiosament coincideix amb el final del mes de Maria, de l’Ascensió, del Corpus Christi: tot és celebració i joia, i la rosa és una flor eminentment festiva i generosa. Atesa l’anulació de molts actes durant 2020, molts ajuntaments es troben amb el dilema d’anomenar les edicions de 2021 seguint la numeració que pertocaria, o bé obviar que no n’hi va haver cap l’any passat. És aquesta la 10a edició de la Fira de la Rosa? La 9a? L’han resolt d’una manera enginyosa intitulant l’edició d’enguany de la fira com una “versió reduïda”, una mena de “Special Edition” que li dona un aire únic. Reduïda, sí, perquè l’amplíssima oferta d’espectacles de carrer d’altres anys s’han hagut de transformar -en un gir copernicà- per atorgar la iniciativa al visitant enfront dels espectacles. Així ja no son els espectacles que s’acosten a la gent, sinó rosincs i gent de pas que s’acostaran i gaudiran, badocs, de les catifes de flors dijous 3, les exposicions de flors i roses instal·lades al Teatre Municipal divendres 4 -fruit de la col·laboració reiterada amb l’Associació d’Amics de les roses de Sant Feliu de Llobregat- o la decoració d’aparadors amb motius florals a la qual participen els comerços locals. Des del consistori, Llorens remarca que han

(Segueix)

mira’m 58

hagut de preparar la Fira d’una manera relativament precipitada per raó de les canviants circumstàncies de confinament, tal i com trobem a diferents localitats empordaneses. “Existia l’opció de fer espectacles tancats, controlant aforament, però teníem clar que no podíem tancar la fira en un recinte”, assegura el regidor. Una fira és essencialment, popular, i el fet de mantenir la fira al carrer suposa ser fidel als orígens. També les fires son motiu de promoció econòmica local, i aquesta edició no en serà una excepció. Afirma Llorens: “el que busquem és que els visitants passegin pels carrers i coneguin les botigues”. Fins a 51 comerços s’han adherit a la campanya, consistents a guarnir els aparadors i obsequiar els clients amb globus i altra temàtica ad hoc. El centre de Roses es vestirà de festa, d’olors, colors i música; una rosa per aquí, una garlanda per allà, en una setmana en què el centre de la vila emmirallarà el ja florit front marítim. I per amenitzar-ho tot plegat, la figura de la “Barretura” -un home dels nassos local, per entendre’ns- interpel·larà els vianants amb regals i sorpreses durant tot el cap de setmana. Un cop els visitants hauran passejat i gaudit de l’acolorida mostra, el rau-rau a la panxa els recordarà un dels elements característics de la vila: la gastronomia, autèntic leitmotiv del paisatge rosinc. La Ruta de les tapes, la Fira de la cervesa artesana... i també la Fira de la Rosa, evidentment. A en Fèlix Llorens se li il·luminen els ulls en parlar de la campanya de “1000 Roses a Roses”: 17 restaurants convidaran les dones d’arreu que es diguin Rosa, Roser, Rosor i els seus compostos o derivats, en qualsevol idioma, a degustar el Menú de la Rosa. Una mirada ràpida a l’Institut d’Estadística de Catalunya ens mostra fins a 17.000 persones que es diuen Rosa a Catalunya, 600 d’elles a l’Alt Empordà; és doncs una promoció molt ancorada a la història del país i la comarca. De fet, difícilment trobarem arreu promocions tan identitàries i rendibles com aquesta, que tot rosinc es pot fer pròpia a través del mateix nom de la vila, d’un color, d’un nom de persona i una flor tan requerida arreu. A més, aquesta darrera campanya gastronòmica s’amplia durant 10 dies, fins diumenge 13 de juny. Durant les mateixes dates ampliades la campanya “Còctels a Roses” permetrà degustar els còctels florals inspirats en el món de la rosa i de les flors. Fins a 12 bars i restaurants rosincs s’han oferit per participar en aquesta riquíssima activitat. És evident que la participació de la ciutadania i els programes festius han estat recondicionats i adaptats a la nova realitat de la pandèmia. “Retallats” no és una paraula agradable, segons remarca en Fèlix Llorens: “no volem desprendre un titular negatiu; volem entendre la Fira de la Rosa com un bonic contenidor d’actes”, diu. Si bé molts espectacles i tallers han sofert la tisorada de les mesures COVID, la mostra roman tanmateix un preciós receptacle on encabir els afanys i les ganes de la població de tornar a sortir al carrer malgrat les restriccions. Una forma de participació relativament reeixida, per exemple, és la presència constant a les xarxes socials, amb una nova edició del concurs de fotografies d’Instagram amb l’etiqueta #FiraRosa2021. La darrera edició, de 2019, va tenir més de 160 mencions, i ja fa anys que el consistori treballa aquests mitjans de manera intensa per aconseguir més repercussió. El premi en metàl·lic de 300€ (contra els 100€ que premiaven el 2016) demostra amb creus l’aposta de l’ajuntament per aquest tipus de promoció, que s’adiu igualment amb la gastronomia i les mostres de tastets que hom proposa regularment a través de l’Àrea de Promoció Econòmica. En les circumstàncies actuals, l’organització no s’ha marcat un objectiu de visitants. Això sí: és una fira molt orientada a un públic de proximitat, que sap valorar l’excel·lència i la bellesa d’un racó bimil·lenari. Un públic que, més enllà dels actes de la Fira, podrà trobar d’altres recursos d’oci més habituals, com ara una visita guiada al Castell de la Trinitat amb tast de vins inclòs dissabte 12 de juny, o les habituals visites també guiades dels divendres al port de pesca i la subhasta de peix. El mateix nom de la flor ens porta, etimològicament parlant, als orígens grecs i llatins de la vila. La Fira de la Rosa és efectivament una mostra substancial del caire identitari, local i familiar que vol promoure la vila des de fa uns anys a través de la marca comercial “Sempre Roses”, això és, la marca de qualitat de comerços i de serveis a les persones de Roses promoguda per l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roses. La Rosa és a l’escut, és al nom, i durant la Fira estarà a les catifes del carrer, a les decoracions i fins i tot a l’estómac.

Unes Roses per a tot moment.

mira’m.cat

ELS ARBRES PROTEGITS DE L’ALT EMPORDÀ Per la seva particularitat científica o la seva història, els arbres i arbredes es poden catalogar com a monumentals, d’interès comarcal o d’interès local. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà treballa perquè els exemplars amb característiques peculiars i extraordinàries: edat, mesures descomunals... se’ls reconegui la seva vàlua i puguin ser protegits. Mentre que alguns arbres, com les alzines de Mas Nebot, la de la Font de Can Massanet o el Fadrí estan declarats per la Generalitat com a arbres monumentals (vegeu l’edició d’aquesta revista de desembre de 2020), d’altres estan protegits pels Ajuntaments o el Consell Comarcal. És el cas, per exemple, del Xiprer i del Tell del Castell de Requesens, el Roure de la Font del Bac a Lliurona o l’arbre inclinat de Roses.

Dos pins del Moli - La Jonquera

A banda del seu elevat valor paisatgístic, de biodiversitat i singularitat, aquests exemplars esdevenen alhora un recurs turístic.

Font Pudosa Els darrers arbres catalogats com d’interès local són: les oliveres mil· lenàries de Ventalló, els dos plataners de la Font Pudosa i el de la Font del Palau a Sant Llorenç de la Muga. En el marc de l’execució del pla d’acció d’adaptació al canvi climàtic de la comarca, l’Àrea de Medi Ambient està avançant en la catalogació, inventari i avaluació de la vulnerabilitat d’aquestes espècies enfront del canvi climàtic, per conèixer si es troben amenaçades i actuar en conseqüència per la seva protecció.

Font Palau

mira’m.cat

FIGUERES TURISME 2021 En Gilles i la Solphé son una parella de Montpeller de classe mitjana. Tenen 2 nenes petites i volen passar un cap de setmana fora, aprofitant la fi del confinament. “I si passem la frontera i visitem “Figueres” amb la mainada?”, pensa en Gilles. “Té, bona idea, mirem a la xarxa què hi podem fer” diu la Solphé. Així comença un de tantes històries que acaba portant visitants a la capital de l’Alt Empordà. Una gent que mira els vídeos promocionals de la ciutat a les xarxes, on hi apareix l’oferta resumida amb un lema: “comerç, cultura, gastronomia, art, mercat”. Tota una declaració d’intencions, però no precisament un fet diferencial que l’identifiqui enfront d’alternatives properes. Què pot vendre Figueres? Què n’esperem d’aquest estiu? Fet i fet, aquest serà el primer estiu sense confinament en què l’equip de govern estrenat el 2019 podrà demostrar la feina feta en la promoció de la ciutat. En parlem amb l’Alfons Martínez, regidor de Cultura i Turisme. Fent-se ressò de les paraules de l’alcaldessa Agnès Lladó, “Figueres té totes les potencialitats per atraure turisme: cultura, gastronomia i un eix comercial. Ara hem de treballar per posar-la al dia, turísticament parlant. Volem fer una aposta pel turisme que no es feia de fa temps”. Llegint entre línies, tant l’alcaldessa com Martínez creuen que la política turística anterior a 2019 era limitada. Es basava, segons aquest darrer, en aprofitar l’enorme tirada de Dalí (900.000 visitants/any) per portar els turistes a la resta de la ciutat. “Però Figueres és molt més: tenim una infraestructura d’hotels de primer ordre, la costa molt a prop, la frontera al costat,...”, afegeix. “Està clar que s’hi havia fet coses, però faltava una dinàmica”. No en va el sector serveis mou prop de 95 milions d’euros l’any a la ciutat. El regidor remarca el fet de crear estructura, un pla per optimitzar-la gestió i treure’n el màxim rendiment. El juny de l’any passat, tot just sortir de la primera onada de la pandèmia i 12 mesos després d’accedir al càrrec, el consistori va presentar un Pla Estratègic de Turisme centrat en 15 mesures concretes. L’objectiu, segons el document, és d’intensificar el turisme ja existent atraient el públic objectiu propi: visitants de la Costa Brava nord, el sud de l’estat francès i els propietaris de segones residències de la Costa Brava. Convertir-se en el punt de referència de tot el turisme a 100km a la rodona. Algunes d’aquestes 15 mesures ja s’han

Alfons Martínez, regidor de Cultura i Turisme dut a terme: modernitzar la senyalització turística de la ciutat, reforçar la marca “Figueres. La ciutat de l’Empordà”, elaboració de vídeos,... i ara la nova web, que actualitza en gran mesura l’existent per aprofitar-ne tot el potencial. Un dels punts del pla estratègic ja en marxa era el d’establir preus públics per les visites guiades a la ciutat. Fins ara les visites,

Un concepte allunyat de la capital gironina que precisament esmentava l’exalcalde també socialista Joan Armengué al llibre “Memòries d’alcalde”, on parla de girocentrisme en la dèria d’algunes personalitats empordaneses per menystenir Figueres comparant-la amb una molt més rotunda Girona. La nova política de turisme de Figueres vol -segons es desprèn de comenta-

“Ara hem de treballar per posar-la al dia, turísticament parlant. Volem fer una aposta pel turisme que no es feia de fa temps”. organitzades per l’Oficina de Turisme, eren gratuïtes i sovint poc valorades. S’ha optat per fer-les de pagament: “l’objectiu no és guanyar-hi diners -comenta Martínez- sinó donar a aquestes visites el gran valor que tenen”. Actualment les visites estan limitades a 6 persones per causa de les restriccions víriques, però el contingut pot ser d’allò més interessant: la Guerra Civil a Figueres, l’església de Sant Pere o la Ruta Dalí en son algunes d’elles. Un model turístic propi Aparentment, la política turística del municipi no segueix cap model en concret. Així ho assegura el regidor, que esmenta de forma explícita la llunyania del model gironí. “Som realitats diferents, Girona és molt més gran i té altres coses per oferir”.

ris i actes del nou consistori- recuperar el bon nom a la ciutat, recuperar l’orgull de ser figuerenc, daurar-ne la imatge. D’aquí que les primeres passes del pla estratègic hagin estat incloure publicitat al passadís d’entrada de l’AVE o canviar els tòtems d’entrada a la ciutat, que dataven d’anys enrere. Vendre una imatge de Figueres diferent d’aquella que apareix als mitjans de comunicació, sovint centrada en els aspectes negatius. Tanmateix la comparació amb Girona és inevitable. Si bé és cert que a nivell patrimonial la capital té un valor multiplicat, alguns indicadors conviden a l’optimisme. Segons dades de l’Idescat, els darrers 10 anys a Figueres ha augmentat el nombre d’hotels i baixat el nombre d’hostals i pensions. És particularment interessant el fet de disposar de 4 hotels de 4 estrelles, un percentatge

(Segueix)

mira’m 66

superior al de Girona ciutat i mostra clara que el poder adquisitiu del visitant a Figueres és superior. També l’aparició de pisos turístics d’alt nivell (els darrers, a la Rambla, sobre la botiga Flying Tiger) demostren aquesta tendència. “No som conscients del gran potencial que té l’oferta global de Figueres”, assegura Alfons Martínez. “Figueres som la primera sortida de l’autopista venint de França, i la primera estació de l’AVE. Per això hem apostat per adherir-nos a la xarxa de ciutats AVE”, una iniciativa d’ADIF amb un preu de 7.000€/ any que el consistori creu s’amortitzaran amb escreix. La proposta inclou un conveni amb Empordà Turisme pel lloguer d’un espai per Oficina de Turisme a l’estació de l’AVE a Vilafant. “A Figueres tenim el Museu Dalí, és clar, Museu Dalí de Figueres però també el Museu del Joguet, una referència a nivell europeu, o el Castell de Sant Ferran, del qual el visitant novell es queda parat per la magnificència”. Especial èmfasi en el turisme enogastronòmic, amb rutes establertes que ja tenen llista d’espera. Com a regidor de cultura, Martínez també vol fer esment de la construcció d’una oferta cultural sòlida i equilibrada, que enriqueix la vida de la ciutat i en desestacionalitza el turisme. “Volem atraure el client francès que ve a passar el dia” -diu el regidor- “el turisme familiar, bàsicament. I la nova web ha d’incloure tota aquesta oferta diversificada”. El turisme de congressos, el gran oblidat Un altre concepte nou que apareix al Pla Estratègic és el de turisme de congressos. La ciutat s’inclou al “Costa Brava Convention Bureau”, una estructura ja existent a d’altres ciutats properes. Amb una oferta hotelera ja prou sòlida, l’Ajuntament pot oferir el Teatre Jardí, la Cate o els Caputxins per fer-hi reunions privades en el marc incomparable de l’Empordà. L’Alfons Martínez reconeix: “i és clar que copiem projectes d’altres ciutats; mirem què funciona, estudiem si podem aplicar-ho aquí i, donat el cas, els contactem per saber com s’ho han fet. La gran majoria t’ajuden amb molt de gust”. Respecte el turisme de congressos, cal recordar que existia fa molts anys -abans de l’època d’en Santi Vila- el projecte de crear un Palau de Fires i Congressos, un concurs públic que la Generalitat obrí a través de GISA i que finalment l’ajuntament declarà desert, tot i que alguna constructora local s’hi havia interessat. El temps dona la raó als promotors de llavors. Segons Martínez, les previsions per enguany son “raonablement bones, segons les mostres d’interès que hem recollit per diferents mitjans”. I acaba amb una confessió: “com a regidor de cultura i turisme tinc el cor dividit. Hem de fer una programació cultural pensada pel consum local, però una política turística pensada per gent de fora. Aquest concepte és complex i no sempre s’entén”.

mira’m.cat

mira’m 68

UN PROJECTE MOLT ASSENYAT

La conservació del medi marí de les costes de la Mar d’Amunt.

Martí Llorente i Marc Piñol, són dos joves que comparteixen inquietuds per preservar i cuidar el patrimoni natural d’aquí, de casa nostra. Fills de l’Empordà, han crescut en aquesta terra i s’estimen aquest territori que tant d’escalf els hi ha reportat. Veïns del municipi de Vilajuïga, són els promotors d’un projecte de conscienciació ambiental a la zona de la Mar d’Amunt. En Marc és instructor de busseig, patró i mariner, entre d’altres. Els últims 4 anys ha treballat en el Centre d’immersió Cap de Creus i anteriorment en el CIR. A part de l’experiència a nivell nàutic en el Cap de Creus i voltants, també ha treballat en diverses ocasions en projectes de la neteja de platges, conscienciació ambiental i reconstrucció dels esculls de corall. I en Martí Llorente va estudiar ciències ambientals a la Universitat de Girona. Durant el darrer any, ha estat participant en projectes de conservació de tortugues, reforestació de manglar, neteja de platges, monitoratge de les praderies marines i educació ambiental a les escoles de Costa Rica. Actualment està com investigador realitzant els mostrejos a Llançà, d’un projecte per determinar la quantitat de microplàstics a les aigües catalanes (UAB) i treballa com a guia al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. Qui ens respon primer és Marc Piñol. Què és el projecte ECO-XIRI MAR D’AMUNT, i quan tenen previst posar-lo

en marxa? Aquest projecte està dividit en dos eixos. El primer contempla una part més ambiental i que té com a prioritat la conservació del medi marí del Cap de Creus i de la Mar d’Amunt. El segon correspon a la part del negoci mitjançant la utilització d’un llaüt com a embarcació i com a bar flotant, el qual oferirà productes ecològics i de proximitat amb la finalitat de potenciar la gastronomia local. Pel que fa a la segona part de la pregunta, tenim previst sortir cada dia a partir del 15 de juny, tot i que ens adaptarem al nombre de turisme que trobem. Quin és el missatge i valors que es volen transmetre amb el projecte? El missatge és transferir el respecte i l’estima pel territori que ens envolta, per tal de cuidar-lo, mantenir-lo i preservar-lo de la millor manera possible. A partir d’aquí, i amb un missatge directe i clar, tant en Martí com jo, que estem totalment captivats de la costa que tenim aquí, volem transmetre aquest sentiment d’afecte i estimació al màxim de persones possible. Per què la Mar d’Amunt? Perquè és un paisatge únic, perquè és al nostre territori i perquè és la que més coneixem. Ens hem adonat que en els últims anys hi ha hagut un turisme massiu, fet que ha portat un gran nombre d’embarcacions recreatives, per la qual cosa i malauradament

ha originat més contaminació. Residus, deixalles i resquícies que arriben a les platges i que ens agradaria poder persuadir a la gent de no llençar res al mar, de ser més curosa. Per dur a cap aquesta feina de tanta envergadura, necessitaran l’ajut de voluntaris... A bord del llaüt hi serem dos, en Martí i jo i, a mesura que anem parant per les platges i les cales, avançarem en les feines que volem fer. En un principi no pensem en cap ajuda, però estarem molt agraïts si alguna de les persones que ens vegi actuar ens acompanyi i cooperi. El projecte també consisteix en l’educació i conscienciació per tal de fernos responsables a tots plegats. Per tant, si es dona aquest cas, sí que reconeixerem l’ajuda. Serà com un símptoma que la gent comença a tenir més responsabilitat i més mirament amb el medi ambient. Com se’ls va acudir? Tant en Martí com jo, hem estat treballant en diferents projectes ambientals de voluntariat arreu del món, però mai ens havíem dedicat a fer una feina tan concreta aquí, al nostre territori, fins que un dia vam considerar que era oportú, i valia la pena fer-ho. Per tirar endavant el projecte, què han pensat per fer-lo sostenible econòmicament? Un dia que érem en una platja de Cadaqués, va aparèixer un home dins d’un llaüt que venia begudes i gelats. Aquest fet ens va

mira’m.cat

donar la idea de tenir un suport econòmic per tirar endavant el projecte. Convertir el llaüt en un bar flotant i recórrer les diferents platges i cales per vendre gelats i begudes als turistes i persones que s’estiguin banyant i prenent el sol. Aquesta activitat de servei de bar només la durem a terme en espais de platja on no hi existeix cap bar ni restaurant ni quiosc de begudes. Creiem que hem de respectar els negocis existents i no volem crear competències de cap tipus entre empreses. Per altra banda, també oferirem un servei de transport per aquelles persones que vulguin conèixer alguns dels racons més aïllats de la costa de la Mar d’Amunt, en els quals només s’hi pot accedir per mar o caminant per corriols de difícil accés. Quantes persones hi caben en el llaüt? La capacitat és de cinc persones. Per tant, descomptant el tripulant podem dur fins a quatre passatgers. A partir d’aquí, va ser en Martí Llorente qui va agafar el seu torn de paraula, i ens va respondre a les qüestions que a continuació transcrivim. En quins punts del litoral es podrà recollir les persones que vulguin fer turisme? Principalment en els ports dels municipis de Llançà, Colera i Port de la Selva.

Què cal, per dur a terme l’activitat lucrativa? En primer lloc, es necessita l’embarcació, i després vam haver de tramitar una sèrie de permisos per tal que l’activitat que realitzarem entri dins de tots els paràmetres legals. En el dia d’avui ho tenim tot enllestit i a punt per començar el proper 15 de juny.

“Tant en Martí com jo, hem estat treballant en diferents projectes ambientals de voluntariat arreu del món” Han rebut alguna col·laboració dels ajuntaments? Ens vam reunir amb els diferents ajuntaments de la zona on actuarem per demanar informació i material per tenir ben clar el camí que havíem de seguir per poder ma-

terialitzar aquest projecte sense cap entrebanc. Conèixer en profunditat les platges i cales de la Mar d’Amunt de cara a les balises a fi que els desembarcaments es facin fàcils i sense emprar tècniques agressives. Per altra banda, ens van agrair les feines de manteniment i neteja de residus que realitzarem a les platges que entren dins del seu terme municipal. Quins beneficis obtindran els ajuntaments i usuaris amb aquest projecte? Com he explicat abans, els ajuntaments tindran un manteniment periòdic de les platges. El projecte es basa en treure i reduir tot el residu. Que les platges estiguin netes i sense plàstics. Classificar els residus per obtenir més informació sobre les diferents tipologies i quantitats obtingudes. L’objectiu és preservar el nostre mar i les nostres costes, i educar i conscienciar a tot aquell que hi arribi. Quant als usuaris que estiguin presents en aquestes platges on estarem fent la neteja els hi brindarem una experiència, en la qual volem transformar la consciència de cadascú, per tal de protegir el patrimoni que tenim a casa nostra.

mira’m 70

VETERANES DE L’EMPORDÀ, CAMPIONES DE CATALUNYA

El passat 9 de maig va tenir lloc a Banyoles el campionat de Rem de Catalunya, una de les cites més esperades dins el calendari de rem de banc fix i en modalitat de llaüt. El Xon’s Rem Empuriabrava hi va participar amb els equips de veterans i veteranes. Les veteranes es van endur el títol de campiones de Catalunya. A la final, van desmarcar-se des del principi i no van donar cap opció a les rivals, i es van acabar imposant amb una diferència de sis segons respecte de les segones, al Nàutic Tarragona. L’equip masculí va endur-se el cinquè lloc. El passat 22 i 23 de maig les dues formacions van participar per primera vegada al campionat d’Espanya. De 104 equips d’arreu de l’estat, les veteranes, primeres de Catalunya, van quedar en quarta posició al campionat d’Espanya de banc fix mediterrani - llagut, un resultat immillorable i el Club orgullós del treball fet durant aquests tres anys de l’equip veteranes femenines. Els sèniors van quedar en la catorzena posició de vinti-un participants. Per saber tots els resultats seguiu-nos a l’Instagram: @xons_rem_empuriabrava. Per informació i inscripcions: infoxonsrem@gmail.com

mira’m.cat

mira’m 72

COM ESCOLLIR UNA BONA BEGUDA VEGETAL?

Laura Margall Buxeda

Nutricionista Col·legiada 000198 Màster en Estètica i Salut C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157

E

l consum de begudes vegetals ha augmentat notablement en els darrers anys respecte el consum de llet tradicional. Ja sigui degut a un punt de vista ètic (animalista) o per temes de salut (de persones que no la poden prendre per al·lèrgia als productes làctics o presentar intolerància a la lactosa) El seu consum s’ha convertit en una alternativa diferent per a aquells que volen substituir la proteïna animal per una d’origen vegetal, però és un error creure que les begudes vegetals són un substitutiu directe de la llet de vaca, i cal aclarir-ho perquè les diferències nutricionals són clares. És a dir, aquests productes no són nutricionalment equiparables a la llet. Tot i així, cal remarcar que no és necessari substituir a la llet per cap altre producte si no la consumim de forma habitual. Avui dia el mercat inclou moltes opcions que podem classificar principalment en tres grups: - Begudes vegetals elaborades a base de cereals, com la civada, l’espelta, l’arròs, o pseudocereals com la quinoa, amb un major contingut en hidrats de carboni. - Begudes vegetals elaborades a base de llegums, com la soja, amb un major contingut en proteïna. - Begudes vegetals elaborades a base de fruita, com el coco, o fruits secs com les ametlles o avellanes, amb un major contingut en greixos saludables.

Tot i que darrerament s’han anat introduint noves begudes com les de llavors (sèsam, cànem i escaiola). Aquests orígens tan diferents determinen les propietats i composició de les begudes vegetals. Llavors, la pregunta és: Quina és la que s’assembla més, a nivell de composició, a la llet convencional de vaca? La resposta és la de soja perquè de la llet de vaca destaquem el seu contingut en calci, proteïna i l’aportació de greixos (l’opció sencera), així que si volem comprar una beguda vegetal que sigui el més semblant possible a la llet, seria una beguda de soja però que estigui enriquida en calci i vitamina D. No obstant, no podem oblidar fixar-nos bé en l’etiquetatge nutricional, ja que no totes són igual de saludables i per tant recomanables per com han estat elaborades. Cal que parem atenció al llistat d’ingredients i observem els següents factors: - Quantitat de matèria prima, que sigui igual o superior al 8-10% i així la dilució de nutrients serà molt similar a la de la llet. Tingues en compte que l’ingredient principal de les begudes vegetals és l’aigua! Comprovar que la resta d’ingredients, per exemple que estigui enriquida en calci en el cas de la beguda de soja, però el més important és que no tingui una gran quantitat de sucres afegits (màxim 4-5 grams). Els sucres afegits els podem trobar amb el nom de xarop de fructosa, sacarosa, dextrosa,...”. Quines pistes ens dona la indústria alimentària d’aquelles begudes que estan més ensucrades? Doncs especialment les que s’anomenen “batuts” que porten xocolata o sabor a vainilla, especialment aquestes són les que s’han d’evitar. A la llista d’ingredients també hi podem trobar oli de gira-sol, que s’utilitza per donar cos a la beguda vegetal, però no cal que ens preocupem perquè s’utilitza en quantitats molt baixes (1-2%). Vols conèixer més tips i consells de nutrició? Segueix-nos a @ integralbeautyconcept També pots demanar cita amb les nostres nutricionistes i t’ajudarem amb el que necessitis.

mira’m.cat

PLANIFICACIÓ I COMODITAT

AMB LES NOVES TECNOLOGIES

Cristina Tallò Odontòloga i Ortodoncista Col. 2.012

100% precís i que els aparells ajustaran perfectament. Quan iniciem el tractament fem un registre amb escàner on es veuen en 3D les teves dents. Amb aquest fem una simulació del resultat final individualitzat que us ensenyem i amb el qual és fàcil visualitzar els objectius del tractament i com assolir-los

A

la nostra consulta, la prioritat és donar-vos el millor tractament segons les vostres necessitats. Ens agrada la nostra professió i ens formem contínuament per a poder-vos oferir un servei de qualitat i responsable. Des de fa dècades que acumulem experiència amb el tractament amb bràquets, i és una tècnica que dominem i ens encanta. Hi ha persones però que busquen un tractament més estètic i còmode.

Per aquests casos podem fer el tractament amb alineadors transparents. Aquests aparells tenen els següents avantatges: - Són molt còmodes. - Es porten tot el dia, però es treuen per menjar i raspallar les dents. - No cal que et posem pastes a la boca per fer l’estudi o confeccionar aparells. - Visualitzem el teu escàner 3D al moment i podem fer una aproximació virtual al resultat que podem obtenir. Ens assegurem que el registre inicial és

“Visualitzem el teu escàner 3D al moment i podem fer una aproximació virtual al resultat que podem obtenir”

mira’m 74

MINERAL SWEET

ARA TAMBÉ A ROSES SANDRA MALGRAS Gerent d’empresa MINERAL SWEET

Ens fa molta il·lusió aprofitar aquest espai per explicar aquest nou projecte de Mineral Sweet. Es tracta d’una nova botiga que obrirà les seves portes el 14 de juny a la població de Roses. Per què obrir una botiga física, en aquests temps i en un món que s’ha tornat tan virtual? És molt senzill d’explicar: Al llarg de tota la història, des dels primers moments, el gènere humà ha utilitzat els minerals. N’hem fet instruments, eines, armes; ens hem guarnit amb ells, hem decorat les nostres llars, els hem treballat fins a donar-los formes agradables, els hem polit per convertir-los en joies úniques. Els minerals ens agraden perquè són naturals, perquè ens aporten la vibració de la Mare Terra, ens hi reconcilien i ens recorden que nosaltres també en formem part. Però, els minerals no només han estat quelcom útil per a nosaltres, sinó que ens han acompanyat amb la seva bellesa i la seva serenitat i, de vegades, esdevenen suports imprescin-

dibles en el nostre dia a dia. Per això, a Mineral Sweet hem cregut que havíem de fer un pas més en el nostre pla. Havíem d’acostar-nos més al públic, estar més a mà i donar més possibilitats als nostres amics i als qui encara no ho són, d’arribar als minerals, de conèixer-los i estimar-los. I per aquest motiu, hem volgut ser a Roses, en unes noves instal·lacions obertes a tothom. Sense que això signifiqui renunciar a la nostra essència, al nostre magatzem de Vilamalla, també obert, com sempre, al públic general. És a dir, que a partir d’ara ens trobareu a Roses, on tindreu el mateix assessorament, tan meu com de les persones que us hi atendran, però també ens podreu trobar a Vilamalla, a la nostra casa mare, on fa més de deu anys que estem al vostre servei, tant si sou afeccionats als minerals com si sou professionals de la venda al detall. Què podreu trobar a la nova botiga Mineral Sweet? Doncs una selecció de minerals

polits arribats directament de Madagascar: ametistes, quars roses, jaspis, cristalls de roca... en presentacions diverses, com petites escultures o formes lliures, esferes, ous, pedres polides... També podreu trobar pedres brutes d’arreu del món: turmalina del Brasil, crisopras i òpal rosa del Perú, ambre de Lituània, turquesa del Tibet o d’Arizona, òpal d’Austràlia... I bijuteria en plata i pedres naturals de l’Índia, a més de bijuteria de creació pròpia a partir de pedres naturals. Naturalment, la shungit de Rússia, en les seves múltiples presentacions i amb la multitud d’aplicacions que nosaltres li donem en la cerca del benestar per a les persones, hi tindrà un espai ben destacat. Ens agrada supervisar de manera personal l’origen i la procedència dels nostres minerals, per estar segurs que la producció és controlada i justa. I, alhora que tenim cura dels nostres productes, també ens agrada preocupar-nos de com els mostrem. Per això, hem creat una atmosfera íntima gràcies a l’empresa Mind Made, de Granollers, que ens ha fornit un mobiliari en fusta de pi ecològic i de producció controlada, per procurar al nostre assortiment un entorn igualment natural i per fer de la visita a la nostra botiga una immersió en l’energia positiva i també una experiència inoblidable.

MINERAL SWEET c/ Castell de la Trinitat, 99 -17480 Roses Tel. 972 255 828 - www.rogermineral.com

mira’m.cat

COM S’EXPLIQUEN LES ADDICCIONS MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars. Els motius pels quals una persona acaba desenvolupant un problema d’addicció a les drogues són molt variables i diferents per a cada persona. No hi ha una norma genèrica per desenvolupar una addicció, en cas contrari tota persona que provés una droga, acabaria tornant-se addicte.

Llavors com s’expliquen les addiccions? Una de les variables que més pes té a l’hora de desenvolupar una addicció, és la freqüència de consum de la substància, i per veure la freqüència, és important saber el per què del consum d’aquesta droga, i quina és la motivació per consumir.

Queda bastant clar que la gran majoria de motius de consum contenen de fons altres problemes importants que desencadenen el consum, des de pors, ansietat, depressió, problemes de control d’impulsos… en molts d’aquests casos podríem dir que el consum és una conseqüència d’altres problemes, i que s’ha acabat convertint en un problema més que agreuja la seva situació anterior. Però és molt important que entenguem el perquè d’aquest consum, ja que en cas contrari el tractament de les addiccions fracassarà, a causa que no n’hi ha prou amb eliminar la conseqüència (en aquest cas el consum) sinó que hem d’abordar la causa (per exemple la depressió que pugui estar patint la persona).

“No hi ha una norma genèrica per desenvolupar una addicció, en cas contrari tota persona que provés una droga, acabaria tornant-se addicte”

mira’m 76

CURLY GIRL METHOD Com cuidar el cabell arrissat i aconseguir uns rinxols bonics i voluminosos. Ens apropem al saló de bellesa M&T Center de Figueres per conèixer el mètode Curly. Un sistema cada dia més de moda. Ens rep en Toni Pèrez, un professional especialitzat en aquest tipus de cabell, en com tractar-lo, en com tallar-lo, en com treballar-lo. Bon dia Toni, ens expliques en què consisteix això del mètode Curly, que tant se’n parla en xarxes i en la televisió? Doncs en acceptar el cabell arrissat tal com és i no seguir com fins ara els canons de bellesa que només és bonic el cabell llis i planxat. El mètode original va partir del llibre que va escriure Lorraine Massey el 2001. Llavors ja són gairebé 20 anys del llibre, per què ara és quan està de moda aquí? Doncs és fàcil d’entendre, el llibre es basa principalment en les pròpies experiències de l’autora, que era perru-

quera i ho concreta en el seu llibre, un relat que són les beceroles dels rinxols perfectes, bonics i naturals, però malaraudament el llibre no se n’ha fet cap edició traduïda, segueix en la versió original, en anglès. D’uns anys ençà s’ha popularitzat gràcies a les xarxes socials i als mateixos grups de fans que comparteixen les seves experiències. Llavors el mètode en si mateix en què es basa? Sobretot en el coneixement del propi cabell i com tractar-lo perquè els rínxols quedin bonics i hidratats, sense que es vegi com fa uns 30 anys completament enrinxolat i sense definició. Un altre factor important del mètode és eliminar alguns ingredients que avui dia estan en la majoria de cosmètics: silicones, alcohol i sulfats... entre d’altres. Però no es cuida i tracta com qualsevol cabell llis per exemple?

No, el cabell arrissat és molt diferent a nivell de cutícula i estructura, de la d’un cabell llis. Cal conèixer molts factors per saber quins productes i quina tècnica és l’adequada en cada cas i en cada moment. El mateix passa amb el tallat.

“Jo mateix que em dedico a la formació per a professionals, segueixo aprenent i assimilant cada dia en els meus viatges” També el tallat és diferent? Sí, normalment la majoria dels cabells arrissats es tallen en sec en comptes de tallar-lo en humit com es fa en altres estils.

mira’m.cat

En sec? Sí, cada cabellera és diferent, així com també és diferent cada tipus de rull. El tallat es basa en anar mirant els rínxols, en apreciar la manera de com cauen i anar tallant-lo assentant l’estructura final. Hem de tenir clar que un cabell molt arrissat si el talles mullat quan s’assequi s’encongeix molt i el resultat és que és més curt de la mida que desitja la clienta. A més no és el mateix, tallar un pentinat afro que un cabell ondulat o arrissat, cadascun té el seu propi rínxol. Llavors fins ara què passava que no es realitzava així a les perruqueries? La veritat és que no. La meva pròpia experiència en cabells arrissats i en estar viatjant per tot el territori donant formació, puc assegurar que és just ara quan els professionals estan posant-se les piles, no només en el tallat, sinó també en definició i diagnòstic. Definició, diagnòstic...? Com deia abans, el cabell arrissat requereix una altra manera de treballar-lo. Hem estat tota la vida posant escuma en el cabell i assecant-lo sense perdre temps, a correcuita i, toquejant-lo molt. I això és el contrari del que s’ha de fer. Es fan servir condicionadors, cremes i gels per rínxols. El cabell molt humit i una manipulació amb els dits, i assecant-lo gaire bé amb aire fred i amb poca intensi-

tat, sense manipular amb els dits just en aquest moment, per no generar encrespament. El diagnòstic ens serveix per saber l’estat del cuir cabellut i el tipus de cabell per recomanar un producte adequat, sigui mes pesant o més lleuger. Com treballeu vosaltres aquest mètode a la perruqueria? Bé, nosaltres tenim serveis definits segons el perfil de cada client “Curly”. No és el mateix la clienta assídua a la perruqueria, que una altra que s’interessa pel mètode, però no sap com funciona. Aquí és on entra el diagnòstic previ i l’assessorament posterior. En canvi una noia que és “Curly” ja sap de què va el mètode i normalment el que volen és el tall en sec i que li expliquin rutines de definició per a casa. Porteu temps a la perruqueria amb aquest mètode? Bé nosaltres portem anys manipulant el cabell arrissat, ja que en la meva família tots el tenim arrissat i hem après a treballar-lo. A nosaltres el mètode ens ha servit per corregir errors i millorar encara més. Com sempre dic el coneixement és poder i mai acabem d’aprendre. Jo mateix que em dedico a la formació per a professionals, segueixo aprenent i assimilant cada dia en els meus viatges.

Bé Toni, ha estat un plaer. Ja tenim alguna cosa més d’informació: que els rínxols tenen vida pròpia i que s’han de tractar com es mereixen.

mira’m 78

Vilavet Centre veterinari

LA POR ALS PETARDS

Com ja sabeu, s’aproxima la revetlla de Sant Joan, una nit molt esperada per molts humans, però també molt temuda per molts dels nostres estimats peluts. Són múltiples les formes en les que poden manifestar la seva por o fòbia. Podem identificar la por si observem algunes de les següents característiques: cos ajupit a terra, orelles endarrere, cua entre les potes, tensió corporal, taquicàrdia, salivació excessiva, pupil·les dilatades, panteix, entre d’altres. Si la cosa va a més, llavors estarem parlant de fòbia als petards: intents desesperats d’escapar-se (fent malbé a vegades béns de la nostra llar) o d’amagar-se, tremolors, vocalitzacions que poden anar des dels lladrucs als plors, eliminacions inadequades i/o expressió de les glàndules anals, automutilacions... És interessant poder diferenciar-ho ja que l’enfocament terapèutic diferirà en funció del grau de patiment de l’animal. En tot cas, és important crear una zona segura a casa, és a dir, escollir el lloc de la casa on s’hi sent més a gust i protegit (sol ser un racó on ja hi ha anat alguna vegada per amagar-se quan té por, com pot ser sota el llit, sota la taula, al lavabo, etcétera) i allí crear-li el seu refugi amb el seu llit, joguines, menjadora i bevedora. Es pot

tapar amb mantes per tal d’esmorteir el so. Aquesta zona es pot crear unes setmanes abans per tal que es vagi habituant al seu nou refugi, sense mai forçar-lo a anar-hi si no és per iniciativa pròpia. Arribats al dia, podem baixar persianes i tancar finestres, posar música relaxant de fons o deixar la televisió encesa. Important que no faci massa calor a l’habitació ja que l’estrès els fa augmentar la freqüència respiratòria i amb ella la temperatura corporal, per tal d’evitar un cop de calor. Un altre aspecte molt important a tenir en compte és no estar sobre de l’animal acariciant-lo ni compadint-lo en els moments crítics, ja que li estarem donant a entendre que la seva por està justificada i sense voler reforçarem erròniament aquesta conducta. S’ha d’actuar amb normalitat, sense privar-lo completament de contacte físic, però no reforçant la seva por amb carícies, i premiar-lo quan estigui relaxat. Si durant el dia l’hem passejat o l’hem fet fer exercici ens ajudarà a què estigui més cansat i es pugui relaxar més fàcilment al vespre, millor si van lligats per evitar que s’escapin, si mai senten un petard. I si no vol sortir tampoc el forçarem, podem deixar papers de diari o draps gruixuts absorbents perquè pugui fer les seves necessitats a casa. Per ajudar a pal·liar l’ansietat i la por tenim a l’abast diferents teràpies naturals, respectuoses i eficaces per l’animal, com poden ser els nutricèutics, les feromones, les Flors de Bach, l’acupuntura, la MTC, CBD, entre d’altres. Totes elles a tractar amb antelació, ja que els resultats visibles poden no ser immediats. Si no és suficient, es poden administrar fàrmacs opiacis per potenciar l’efecte ansiolític. L’acepromazina és un fàrmac popularment utilitzat per aquestes ocasions, el qual no us el recomano, ja que el que fa és a poc a poc anar immobilitzant a l’animal (sembla que es relaxi), però continua sentint la por/fòbia sense poder moure’s. Un trauma que farà que incrementi encara més la seva por/fòbia cap als petards. Us recomano en tot cas que aneu a veure el vostre veterinari holístic de confiança perquè us aconselli quin és el millor tractament per al vostre animal.

mira’m.cat

- 82