Revista Mira'M 249

-2

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

miram.cat

MICROCOREOGRAFIA ALS TRANSPORTS

-4

L’espai de Màrius Serra

Els primers auriculars que recordo eren els dels transistors que,cada diumenge a la tarda, treien a passejar els senyors del barri. Jo era nen de parvulari i d’això fa tant que els dilluns no hi havia diaris, llevat de La Hoja del Lunes. Moltes tardes de diumenge l’àvia Paula em treia a passejar per Nou Barris amb una galledeta, una pala i un rasclet. Anàvem a terrejar a la plaça Garrigó,a tocar de la Meridiana. Pot semblar antihigiènic, però ara les escoles que s’omplen la boca amb el sistema educatiu finès tenen sorrals, de manera que érem uns avançats. La franja horària coincidia amb el partit de futbol del diumenge, que llavors tothom jugava a la mateixa hora. Recordo els carrers plens de senyors grans, calbs o engominats, amb un fil que els penjava de l’orella, els baixava pel coll i s’amagava en algun lloc indeterminat del pit. L’infern de l’americana o la butxaca davantera de la camisa. Seguien el Carrusel deportivo amb una orella i alliberaven l’altra per captar els sons del barri. Recordo haver-me fixat que, de vegades, aquells senyors cablejats feien gestos sobtats, petites convulsions que culminaven amb una ganyota o

un braç enlaire, amb el puny tancat. Aquestes petites coreografies responien a alguna ocasió de gol, transformada o fallida, de l’equip dels seus amors. Les reaccions solien ser discretes, però perceptibles en un entorn tan plàcid com aquella plaça colonitzada pels fills dels ferroviaris veïns.

“Els vagons de metro van plens d’orella-tapats que segueixen amb microcoreografies el ritme de la música que escolten” Hi penso quan agafo el metro, que va ser el segon lloc on vaig veure auriculars, anys després. Aquests ja no connectaven les orelles amb els transistors, que no se senten bé al subsol, sinó amb aparells de nom estrambòtic que van anar evolucionant: walkman (cassettes portàtils), diskman (cedés), iPods (mp3) i, finalment, mòbils (recor-

deu quan volien que en diguéssim smartphones?). La penúltima novetat són aquests auriculars sense fils que sobresurten dels pavellons auditius com dos bastonets de cera. Sense fils que es puguin entortolligar, els seus portadors tenen més marge de moviments. A diferència dels senyors del transistor, aquí els orella-tapats majoritàriament escolten música, de manera que en comptes de moviments sobtats es permeten microcoreografies que segueixen el ritme de la música que els entra per les trompes d’Eustaqui. Són moviments lleus, peus que marquen un ritme, malucs que fimbren mil∙límetres a dreta i esquerra, colls que oscil∙len com els d’aquells gossets que els nostres pares duien a la part posterior dels cotxes i, en els casos més extrems, mans que es recargolen amb un cert estil. Tot plegat, moviments semblants als que fan els tímids no balladors a la barra de la discoteca. Microcoreografies de transport públic que, fora de context, són petits oasis dins del desert quotidià, flaixos de la nit que provocà la ressaca que ara patim, mers simulacres de festa. Crec que me’n tornaré a terrejar a la plaça Garrigó.

- 10

Una necessitat, una conveniència, una passió.

CONÈIXER CONÈIXER LA LA CULTURA CULTURA DE DE QUILÒMETRE QUILÒMETRE ZERO ZERO En aquest mes d’abril, en el qual, enguany, s’hi enquibeix la Setmana Santa, és el nostre desig avivar la memòria de la cultura que ofereixen els museus i refrescar la notorietat sobre la seva importància, on una bona museografia contribueix a desenvolupar el pensament crític del visitant. Els museus són institucions que investiguen, eduquen i conserven el patrimoni. A l’interior de cadascun, hi trobarem col·leccions d’objectes d’interès artístic, cultural, científic i històric entre altres funcions. Una de les responsabilitats se centra en salvaguardar el testimoni de la humanitat i el seu desenvolupament, i per tant, són part de la identitat cultural d’una nació. Els museus tenen la missió de servir la societat a través de la preservació del patrimoni cultural i natural i a través de l’educació. Per totes aquestes raons, el lleure que brinda la Setmana Santa, ens dona la possibilitat de conèixer un o més museus de la nostra comarca, o de retrobar-nos en aquells que més hem gaudit en la seva visita.

A les pàgines següents i per tal de fer venir salivera cultural i educativa, us convidem a llegir les explicacions i aclariments que ens han donat els responsables dels centres culturals que hem entrevistat. Entre altres motius, hem escollit aquests espais per la seva importància i significació. Altres museus de la comarca, tan interessants i suggestius com aquests d’ara, ja els hem visitat i conegut en edicions anteriors. El Museu Memorial de l’Exili, com a museu arrelat a la història recent. El Parc Natural del Parc de Creus, per ser un espai de gran importància biològica, geològica i paisatgística. La Ciutadella de Roses, pel seu contingut historicoartístic. El Monestir de Sant Pere de Rodes, en qualitat de ser un dels conjunts monumentals més interessants per conèixer el món medieval. En aquest espai es reuneixen tres elements que representen els

puntals de la societat feudal: els que resen, al monestir de Sant Pere de Rodes; els que produeixen, al poblat de Santa Creu, i els que lluiten, al castell de Verdera. El Teatre-Museu Dalí, pel llegat surrealista més gran del món. El geni del pintor queda plasmat en cada paret i en cada racó. EL Museu del Joguet, perquè més que un museu és una caixa de sorpreses. Recórrer els passadissos del museu, comporta dues lectures ben diferents: nostàlgica i tecnològica.

“ELS MUSEUS SÓN INSTITUCIONS QUE INVESTIGUEN, EDUQUEN I CONSERVEN EL PATRIMONI”

-8

MUME

Un museu arrelat a la història recent.

L’espai que dona acollida al Museu Memorial de l’Exili (MUME) és un equipament destinat a la conservació, la recerca i la divulgació al voltant de la temàtica de l’exili de milers de persones a causa de la Guerra Civil Espanyola i als desplaçaments forçosos que va originar la Segona Guerra Mundial. Al seu interior es respira una temàtica historiogràfica insigne, que avui ens il· lustra el seu director, Alfons Quera, historiador i doctor en Ciències Humanes, del Patrimoni i de la Cultura, per la Universitat de Girona.

bor de recerca. Per dur a terme aquesta tasca, el MUME va signar un conveni amb els arxius Arolsen d’Alemanya que custodien tots aquests objectes, amb la cessió, durant dos anys, dels objectes de cinc deportats catalans i espanyols. S’ha de tenir en compte que, acabada la Segona Guerra Mundial, només es van poder recuperar una part molt minsa de tots els objectes robats als deportats. El nostre museu ha volgut derogar les injustícies a través de la conscienciació històrica, explicant les biografies d’aquestes persones que van

“MILERS DE PERSONES VAN ROMANDRE PER A SEMPRE MÉS, MARCATS PER L’EXILI” Parli’ns de l’exposició temporal #Stolen Memory i quina funció hi ha tingut el MUME? Aquesta exposició es va inaugurar el mes de setembre passat i es va cloure el 14 de febrer. L’any 2016 es va posar en marxa la campanya Stolen Memory (Memòria robada), per tal de localitzar centenars de familiars de deportats a camps de concentració nazi, i fer-los entrega dels objectes personals robats pels nazis. Voluntaris de tot el món han col·laborat en aquesta la-

Alfons Quera, director del Mume de tres deportats. Els objectes i el material documental que s’exposava pertany a vint-i-tres deportats. I en els diferents panells que vam col·locar hi havia la biografia de disset persones, dels quals, cinc encara no s’ha trobat les seves famílies. Quina finalitat té exposar uns objectes personals d’aquelles persones que van patir i morir als camps de concentració? El MUME és un espai democratitzador i crític sobre els passats i els presents. Val a dir que només a través de la consciència històrica podem evitar un problema actual en l’àmbit europeu, com és l’ascens del feixisme, alhora que es fomenta la cultura cívica i es duu a terme una reparació democràtica cap a aquestes víctimes. Les persones que van visitar l’exposició s’adonaren de l’enorme valor sentimental que tenen aquests objectes per a les famílies.

ser deportades. I, en segon lloc, el MUME col·labora en la campanya de recerca dels familiars.

I de quina classe d’objectes parlem? Bàsicament parlem de rellotges, anells, fotografies, polseres, alguna carta... objectes personals que duien al damunt quan van ser agafats i deportats pels nazis. Les vegades que hem pogut parlar amb els familiars, captes el gran component emotiu que hi ha al darrere d’aquestes pertinences personals.

Es fa difícil localitzar on viuen els descendents dels deportats per retornar-los les seves pertinences? Estadísticament no hi ha dades, però el que sí que puc dir que és que durant l’exposició temporal #Stolen Memory, i gràcies a la col·laboració de diferents investigadors, s’han localitzat les famílies

Com i de quina manera es pot contactar amb els arxius Arolsen per demanar informació sobre un avantpassat víctima del nacionalsocialisme? Fins fa poc, el tràmit administratiu era llarg, ara és més senzill. En primer lloc, es pot consultar el web de l’arxiu Arolsen i, a través de les fitxes

- 10

documentades de tots els deportats que tenen registrats, es pot extreure la informació que es busca. En segon lloc, és molt fàcil posar-se en contacte amb els diferents responsables, un cop s’ha localitzat l’avantpassat familiar en el web Arolsen. En els últims anys, la gent que hi ha al darrere dels arxius Arolsen ha realitzat una feina de dedicació molt important. Milions de documents digitalitzats ho acrediten. Ara volem parlar del museu en general, i la primera pregunta és: quina quantitat anual de persones rep el museu? Durant l’any 2019 van venir divuit mil trescents visitants. La Covid-19 ha rebaixat aquesta xifra a només sis mil. Del total de visitants, un cinquanta per cent són estudiants de batxillerat. Una de les principals finalitats del museu és la funció pedagògica de conscienciar aquest públic més jove, en tot el que ha comportat determinats episodis històrics molt recents i molt durs per a la població. Des del mes de març passat, quan va aparèixer la pandèmia, gairebé no ha vingut cap escola. Quin és el perfil del visitant de l’altra cinquanta per cent? Fins fa uns anys, un perfil era el de familiars dels exiliats a la Catalunya del Nord. Venien

Un espai per la memòria i la història de manera periòdica i constant. Amb el pas del temps, aquest perfil ha decaigut, però als voltants d’un vint per cent són visitants de la Catalunya del Nord i del seu entorn geogràfic. També hi ha una part important de públic de proximitat, de les comarques de Girona i de Barcelona, persones interessades amb tot el que gira al voltant de la nostra història recent, concretament de la Guerra Civil Espanyola i de les conseqüències que va tenir. De la mateixa manera, els atrau les seqüeles de la Segona Guerra Mundial. A causa de la Covid-19 i a les restriccions de mobilitat que estem vivint, deuen ser temps complicats per al museu, no? Som un servei públic. I amb això vull dir que, com a consorci públic, estem adscrits a la Generalitat de Catalunya, i que, per tant, la funció social la tenim molt clara en el sentit que el museu ha romàs obert sempre que la normativa ho ha permès.

Com la majoria de museus i espais culturals, ens hem adaptat a les noves circumstàncies i hem mantingut la programació. Tot i que hem hagut d’ajustar-la a través d’una difusió dins del món digital, com per exemple el canal YouTube del mateix museu on es poden veure totes les inauguracions i presentacions de llibres i d’homenatges que s’han fet de persones exiliades. Òbviament, i complint totes les normatives, s’han buscat canals de difusió alternatius. Quines mesures de seguretat i protecció s’han pres per a les persones que visiten el MUME? Des de la reobertura del museu a finals del mes de maig, s’han adoptat totes les mesures de prevenció i control que va aprovar el PROCICAT: l’ús de la mascareta, la distància de seguretat de dos metres, una ocupació del museu quant al nombre de visitants més limitada, gels hidroalcohòlics a cada sala, i

d’altres com respectar les mesures sanitàries establertes.

l’exili on es reflexiona el que va comportar la pèrdua de capital humà del país.

A banda de les exposicions temporals, què hi troba el visitant dintre del museu? És l’únic museu de Catalunya dedicat a l’exili republicà de l’any 1939, als seus antecedents i a les seves repercussions. L’element més important del Museu Memorial de l’Exili de la Jonquera és la sala d’exposicions permanent. Quan es fa la visita a la sala d’exposició permanent, els materials audiovisuals són presents, així com les vitrines amb presència d’objectes personals dels exiliats, documents originals... L’àmbit de l’exposició permanent està format per cinc espais. El primer mostra l’exili, passat i present, on es fa una connexió amb l’exili del 39 amb els actuals. El segon es refereix a tot el que va comportar la guerra, la derrota i la retirada amb la presència dels exiliats republicans als camps de concentració. A continuació, la diàspora catalana amb els exiliats deportats en camps de concentració nazi. El següent és el de la vivència de l’exili amb el testimoniatge de vuit testimonis que expliquen les seves experiències en els camps de concentració francesos en un audiovisual que dura vint minuts. I, finalment, el darrer espai és el del llegat de

Ara fa tretze anys que es va inaugurar el museu. Què ha canviat des de llavors? La sala d’exposicions permanent és un lloc que ve marcat, dins de l’àmbit històric, pel que estipula el mateix Consell Assessor Científic i Pedagògic del museu, on, amb el pas del temps hi ha hagut modificacions molt puntuals. Tanmateix, no podem oblidar que cada cop més els museus es converteixen en plataformes de continguts amb un reguitzell d’activitats culturals que es duen a terme. I acabo amb un exemple. A partir del mes de març, entra en funcionament la visita virtual al museu amb la col·laboració del Memorial del camp d’Argelers. Aquest projecte permetrà accedir digitalment als diferents elements que componen la sala d’exposicions permanent així com a diversos documents que han estat donats per familiars de persones exiliades, i que s’exposen a les diferents vitrines del museu. Això es podrà fer gràcies a la digitalització d’una part del fons del museu. Quines altres exposicions temporals hi ha previstes?

A través de la reparació de les injustícies del passat i de la conscienciació històrica, hi ha previstes fins al mes de setembre diferents exposicions de les quals la primera es va inaugurar el 27 de febrer passat, i que porta per nom Über alles, d’Àngel Jové, l’obra artística del qual es troba present en diferents museus del país, i en col·leccions particulars, tant a Europa com als Estats Units d’Amèrica. Són obres que mostren una visió canviant de colors, llums i formes oscil·lants en la foscúria on l’artista intenta transmetre l’estat d’esperit que va viure l’exiliat i el deportat en aquells moments tan dramàtics. Una segona exposició que s’inaugurarà el 10 d’abril correspon a Antoni Campañà i que porta per nom L’endemà de la retirada: Portbou 1939. Aquesta exposició conté seixanta fotografies dels moments posteriors a la retirada republicana amb la presència de les tropes franquistes. Campañà va ser un dels grans fotògrafs pictorialistes del país. Recentment s’ha publicat el llibre La capsa vermella, on es recullen un conjunt de fotografies de la Guerra Civil Espanyola i dels moments posteriors a la guerra.

- 12

Aquest any serà la cinquena edició del Premi Internacional Walter Benjamin, en el qual té lloc un col·loqui que tracta sobre l’aportació d’aquest filòsof alemany en el camp de la cultura i la filosofia. Com a darrera cosa, cal dir que el mes de setembre passat es va publicar una guia dels itineraris que van resseguir els exiliats de l’any 1939 en les zones de l’Alt Empordà, el Ripollès, la Garrotxa i la Cerdanya. A través d’aquesta guia, el visitant trobarà els vestigis d’aquell exili republicà. El museu no només reflexiona sobre el que va comportar l’exili de l’any 1939, sinó que també els exilis presents i actuals. En aquest sentit, diferents seminaris i exposicions han tractat aquest tema, i en l’actualitat el MUME col·labora i forma part d’un projecte que porta per nom SO-CLOSE, i que representa una oportunitat com a equipament museístic perquè passarà a integrar-se en un àmbit geogràfic i històric més ampli, el que vol ser la ruta de l’Europa de la memòria. En concret s’està realitzant una digitalització del fons documental sobre migracions forçoses. En aquest sentit, es crearà per a la seva difusió digital un arxiu de camins de memòria de l’exili d’aquesta darrera dècada.

Museu Memorial de l’Exili (MUME). Fotos: Revista Mira’m I quines activitats complementàries s’organitzen? El propòsit principal d’aquestes activitats és fomentar la preservació i el desenvolupament de la memòria de l’exili republicà de l’any 1939 i dels desplaçaments forçosos de persones que fugien de la persecució nazi, en el context de la Segona Guerra Mundial, en l’espai geogràfic del Pirineu català. Dit això, i a partir de diferents seminaris i col·loquis, una altra de les funcions del museu és fer recerca històrica de la dècada dels anys 30, 40 i 50. Així mateix commemorem el Dia Internacional de les Víctimes de l’Holocaust, i el Dia Nacional de l’Exili i la Deportació. També hi ha un servei educatiu que està a disposició dels educadors i dels alumnes de dife-

Quin és el dia a dia d’Alfons Quera com a director del museu? Dur a terme la contextualització i el control tècnic dels projectes anuals d’exposició de la sala d’exposicions temporals. També la planificació i verificació de les diferents pu-

“Parlem d’objectes que duien al damunt quan van ser agafats i deportats pels nazis” rents instituts i escoles. De la mateixa manera, col·laborem en la difusió de la memòria democràtica amb entitats memorialistes de la Catalunya del Nord i establir relacions amb aquestes entitats transfrontereres. També se celebra un premi important.

blicacions que edita el museu i la projecció, execució i avaluació dels programes i recursos del centre, i la configuració d’activitats pedagògiques, entre d’altres. Una altra feina del director és la funció representativa del museu.

- 14

EL PARC NATURAL DEL CAP DE CREUS Un espai de gran importància biològica, geològica i paisatgística format per dues àrees diferenciades: la terrestre i la marítima. La seva configuració i la riquesa del patrimoni vegetal, en el qual coexisteixen elements mediterranis i continentals, han donat lloc a nombroses espècies estranyes, algunes d’endèmiques. La zona, a més, presenta un potencial elevat de recuperació faunística. Destaca també l’excepcional bellesa paisatgística que ofereix: salvatge, variada i acolorida. Penya-segats abruptes, roques fosques solcades pel vent i la sal, illes i illots i cales recollides. Hi ha nombrosos indrets que estan exposats a la fúria de la tramuntana i d’altres d’arrecerats d’aquest vent sec i esbojarrat, en els quals les vistes són, senzillament, irrepetibles. El director del Parc, en Ponç Feliu ens en parla tot seguit. Gestionar un espai marítim terrestre de gairebé 11.000 hectàrees de terra i 3.000 de zona marina deu portar molts maldecaps?

És un espai molt extens, amb moltes activitats al seu interior i on conflueixen moltes expectatives i molts interessos. És tan complex com interessant i divers. En tot cas, és un continu d’accions, actuacions, projectes i activitats que s’hi duen a terme diàriament, i la seva gestió és complexa i requereix tenir clars els objectius on es vol arribar, però també paciència, diàleg i, sobretot, molt de treball, molta dedicació. Per a la preservació del valuós patrimoni natural marí del Cap de Creus, fa anys es va engegar el projecte Pla Rector d’Us i Gestió, que fins ara no s’acaba de tancar. En quina fase està actualment? Actualment s’ha aprovat el Document de Bases, pendent que durant el 2021 es faci el darrer procés de consulta als sectors implicats, amb la voluntat que d’aquí a menys d’un any es faci l’Aprovació Inicial. S’ha fet

Ponç Feliu, director del Parc un gran esforç de diàleg i s’intentarà que les decisions siguin preses amb el màxim consens possible, però sempre amb la preservació del medi natural del Parc com a principal objectiu. La conservació del parc i l’atractiu turístic que té, són dos conceptes difícils de combinar. Com es pot coordinar perquè se’n faci ús, sense malmetre res? És perfectament possible, especialment si es té en compte que el perfil del visitant està canviant. Justament el visitant, sigui turisme de fora o del propi país, ve aquí per a descobrir uns valors que, per sobre de tot, requereixen una preservació i una gestió que prioritzi el manteniment i millora del paisatge, el medi marí, els valors de la Natura, el Patrimoni, el silenci, l’entorn ben cuidat...

- 16

Aquest estiu hi va haver una allau de gent dins del parc. Un fet difícil de controlar? És complex, però de mica en mica hi hem d’anar posant ordre. Si podem regular els accessos als llocs clau, especialment a les carreteres que són “culs de sac”, com les cales meridionals, a Roses, o com l’accés a la Punta de Cap de Creus, tindrem molt de guanyat pel que fa a la part terrestre. I el propi visitant agrairà aquest ordre i aquesta gestió, i en sortirà més content de la seva visita, encara que hagi hagut de fer coses de forma diferent al que es feia fins al moment: potser agafar llançadores, potser anar-hi a peu o en altres vehicles, potser haver de fer una reserva prèvia. En molts llocs del món les visites a llocs singulars dels espais naturals són així, i funcionen de forma molt adequada.

“Al mar, a més, hi trobem vaixells submergits, de diferents èpoques, tant modernes com de fa prop de 2.000 anys” Per donar a conèixer els racons més interessants del parc, s’han creat diferents rutes? Sí, el parc disposa de nombroses rutes, a peu, en bici... Totes elles estan disponibles a la web del Parc. Es poden fer per tots els vuit municipis del Parc, i en èpoques ben diferents, amb tipologies i interessos diversos. N’hi ha per a tots els gustos.

Què representa pel parc haver aconseguit la Carta Europea de Turisme Sostenible? Una fita i alhora un repte, però especialment que tant el territori com el visitant sigui conscient de la importància que cal enfocar el turisme d’una manera diferent, prioritzant els valors naturals, paisatgístics i patrimonials, que alhora són l’atractiu pel que, de fet, la gent ens visita.

Segons el seu punt de vista professional, quins són els punts més interessants quan a jaciments arqueològics, tan terrestres com marins? El Parc compta amb un llegat patrimonial immens, ja sigui paleolític i megalític, com de l’edat mitjana. Al mar, a més, hi trobem vaixells submergits, de diferents èpoques, tant modernes com de fa prop de 2.000 anys. Sens dubte a nivell de vestigis submarins destaquen els grecs i els romans. I quant a la fauna, quines especies remarcaria? Especialment el fet de tenir espècies endè-

miques, que vol dir que en tot el món només són presents aquí: cargols i altres invertebrats, i també flora endèmica. Pel que fa a fauna de major mida, a part de dofins, rorquals i molts peixos escassos i singulars, hi destaquen ocells com el duc o l’àliga cuabarrada, entre d’altres. Cal, però, no oblidar la geologia, com a element de gran importància i singularitat. Què hi podem trobar dins el Museu del Far sobre la divulgació de la riquesa mediambiental del Parc Natural del Cap de Creus? L’exposició s’emmarca en la singularitat de l’indret, i fa especial èmfasi a la geologia del

Parc Natural, a més d’altres atractius del Parc com la flora, fauna, paisatge, elements físics... El Far del Cap de Creus en quin lloc està construït? A la Punta, a l’extrem més oriental de la Península Ibèrica. Es pot visitar tots els dies? Durant l’any està obert en èpoques concretes, de març a octubre i en horaris diferents en funció del moment de l’any. Diàriament els mesos d’estiu, i els caps de setmana de primavera i tardor.

LA CIUTADELLA DE ROSES Fou declarada conjunt historicoartístic l’any 1960. Les muralles de l’exterior pertanyen a una fortificació de grans baluards construïdes a l’època renaixentista per mandat del rei Carles I per protegir la ciutat dels pirates i dels turcs. A l’interior hi ha importants jaciments arqueològics de cronologia molt àmplia: colònia grega, vil·la romana, necròpolis paleocristiana, edificis de l’època visigòtica, monestir romànic llombard, edificis militars del segle XVI i restes del nucli urbà fortificat medieval.

Per parlar-nos d’aquest Bé d’Interès Cultural, qui millor que l’Èric Ibáñez, llicenciat en Història per la Universitat de Girona que durant anys va treballar en aquest espai de disset hectàrees, i actualment regidor de Cultura de l’Ajuntament de Roses. Hi ha alguna raó perquè dins d’aquest espai s’hagin trobat vestigis tan dispars com una colònia grega, una vil·la romana, un monestir i edificis militars? De fet, el motiu principal és el geogràfic. Roses és un port natural situat al nord de la badia que permet que, en cas de temporals marins i de ventades de tramuntana, els vaixells es puguin protegir. Per tot plegat, és lògic que la gent s’hi establís

Èric Ibáñez Martín per donar lloc a una colònia poblacional que donés servei als vaixells, que de manera habitual, arribaven a Roses. Un cop instal·lats els grecs, altres civilitzacions posteriors van fer el mateix. A partir de quan es va començar a excavar, i per què? S’intuïa que alguna cosa hi havia allà sota? Es comença a excavar l’any 1916. No s’intuïa, només es considerava que alguna cosa podia haver-hi. De l’existència d’una colònia grega de Rhode, ja en parlaven els romans, i quan es va poder determinar que possiblement hagués estat assentada a Roses, va haver-hi un interès en buscar-la. I quin lloc més qualificat que La

- 20

Ciutadella per començar a buscar! Si en el segle XI uns monjos decideixen construir un monestir i al seu voltant hi creix un poble, si en el segle XVI es va construir una fortificació, tot indicava que era el millor lloc de la zona per iniciar les excavacions. Què trobarem dins el recinte de La Ciutadella de Roses i en quantes parts es divideix? Per la situació hi ha tres parts molt ben diferenciades, i si ens regim per l’ordre cronològic n’hi ha quatre. A l’entrar al recinte trobem a mà dreta, la zona antiga, en la qual es poden observar les restes gregues i romanes dels barris portuaris, i a mà esquerra hi ha la vila medieval i la fortificació. I dins del museu que s’hi pot veure? El museu té la funció d’explicar la història del poble. Fa un recorregut cronològic dels fets del municipi. Comença amb el Cau de les Guilles, l’evidència més antiga d’ocupació humana, aproximadament onze mil anys enrere. També ens parla del neolític i dels dòlmens, una època de fa uns cinc mil cinc-cents anys. Així mateix ens dona a conèixer l’antiga necròpolis ubicada al Puig Alt fa uns tres mil anys. A partir d’aquí se centra en La Ciutadella per mostrar les èpoques gregues i romanes, així com també les visigòtiques que es van assentar al Puig Rom. Finalment ens ofereix la vila medieval i la construcció de la fortificació. Cada vegada que entrem en aquesta fortalesa ens adonem de com n’és d’interessant la seva història. Per conèixer-la a fons es necessita un guia o es pot anar per lliure? Hi ha diferents alternatives. Si es va per lliure es tenen dues possibilitats. En entrar se’ls dona un plànol que indica en cadascun dels punts que es van veien, què era en el seu moment. Tot i que és bàsic i senzill, ajuda a fer-se una idea del davant d’on s’està. Per una altra banda, hi ha els codis QR, els quals estan situats davant de cada espai: vil·la romana, barri hel·lenístic, quarters d’infanteria del segle XVII... a partir d’aquí, cada QR et dirigeix a la pàgina web Rosespèdia, on hi ha una informació molt més àmplia i molt més detallada.

Vista general de la vila medieval des de la muralla sud de La Ciutadella, amb les restes del monestir de Santa Maria al fons. Actualment estem en un projecte que intenta entrar en el món de la realitat virtual en 3D. Hem col·locat cinc panells en els quals i a través d’aquesta aplicació es poden veure diferents espais com una casa medieval, les casernes d’infanteria que abans hem comentat, una casa grega... on es pot contemplar una recreació en 3D de com devia ser en aquella època. Més enllà d’això, la millor opció és una visita guiada per un bon professional. Durant la visita, tot i els codis QR, a vegades poden sorgir dubtes, que desapareixen si tens un professional al costat. Ara estem treballant amb la càtedra de la UdG, Roses Patrimoni Històric i Arqueològic, que està editant guies de diferents espais. Va començar fa dos anys amb una guia de l’església de La Ciutadella, l’any passat es va fer la del Castell, i enguany se’n farà una d’una altra part de La Ciutadella. Per tant, amb aquestes guies es pretén donar més eines al públic que visiti el recinte a fi de conèixer-la i entendre-la millor. Sempre trobarem un guia a disposició de qui vulgui fer una visita amb aquesta persona? No. Hi ha uns horaris determinats per fer les visites guiades. La Ciutadella ja fa anys que és de titularitat de l’Ajuntament. Abans a qui pertanyia? L’Ajuntament va comprar els terrenys a l’empresa Masdal l’any 1986 que n’era la propietària des de feia molts anys. Tenia la intenció i la voluntat d’enderrocar les restes arqueològiques per urbanitzar l’espai. Llavors era una època que el turisme estava en la seva plenitud i Roses era molt llaminer. Aquell espai, just davant de mar cridava molt l’atenció. S’hi van fer molts projectes de demolició de les restes per poder-hi construir. Per sort van haver-hi reticències i oposicions a aquests projectes per part de la població de Roses i de diferents autoritats. A més, es va declarar conjunt historicoartístic, i per tant protegia l’espai. Un altre factor que hi va ajudar va ser que en aquell temps hi havia molts espais no edificats. Tot plegat, perdre el temps amb les batalles legals i traves administratives que suposava l’enderrocament de La Ciutadella i amb els diners que costava, va suposar un alentiment en el procés i va permetre protegir l’espai.

- 20 En un primer moment la idea de la compra era fer-ho amb col·laboració de la Generalitat i la Diputació, però hi van haver-hi problemes amb els convenis de compra i l’Ajuntament va decidir comprar la totalitat dels terrenys i de les finques, passant a ser exclusivament propietat municipal.

“Llavors era una època que el turisme estava en la seva plenitud i Roses era molt llaminer. Aquell espai, just davant de mar cridava molt l’atenció” S’utilitza per a alguna altra classe d’actes aquest espai? Tradicionalment es va utilitzant per fer diferents activitats: Sons del Món; a l’estiu Cinema a la Fresca; alguna obra de teatre; a les nits concerts. I més enllà d’aquestes activitats promocionades per l’Ajuntament, també s’hi fan cerimònies de casament, tant civils com religioses. En aquest darrer any i degut a la pandèmia que estem patint s’han fet activitats que normalment es feien al carrer. D’aquesta manera s’ha pogut controlar l’aforament de persones. La Cavalcada de Reis es va substituir per una mena de pessebre vivent dins de La Ciutadella. A l’estiu les activitats que es feien de cara als nens pels carrers del poble, des de l’àrea de turisme, es van fer dins de La Ciutadella. En aquest sentit és una gran eina.

Restes de l’arsenal del segle XVII. Entrevista i fotos: Revista Mira’m

És important remarcar que des de l’Ajuntament apostem d’una manera molt gran per la difusió del nostre patrimoni històric, i és per això que seguim excavant dins de La Ciutadella. En aquest sentit la càtedra d’arqueologia, l’any passat va deixar al descobert més mil metres quadrats nous. Una voluntat i un esforç molt gran per tirar endavant aquest espai municipal.

MONESTIR DE SANT PERE DE RODES Sant Pere de Rodes pensem que és un destí privilegiat en aquests moments. Ja es poden recórrer els espais més emblemàtics del monestir de Sant Pere de Rodes de la mà d’un/a guia expert, descobrint la història i arquitectura d’aquesta joia del romànic català. S’han programat visites guiades per cada dia de Setmana Santa i diferents activitats que tindran lloc al llarg dels propers mesos i fins a l’estiu quan se celebrarà una edició més del ja consolidat Festival de Música al monestir.

Quina és l’activitat del monestir de Sant Pere de rodes en plena Setmana Santa? La Setmana Santa sempre ha estat un moment de màxima activitat, sobretot durant el cap de setmana de Pasqua en què augmentava molt l’entrada de visitants. Enguany però, tot fa pensar que l’augment de visitants podrà tenir lloc ja a partir del cap de setmana del Rams pel gran nombre de reserves i trucades que estem rebent des del desconfinament comarcal. Al monestir hem organitzat visites guiades per cada dia de la Setmana Santa. Les visites tenen un aforament molt limitat i sempre cal reservar-les

Sònia Masmartí. Responsable del monestir. prèviament, i també, del divendres al diumenge Sant, s’ampliarà l’horari de visita del monument. En aquests moments de restriccions quines mesures s’estan prenent? Com ha canviat tot? D’entrada s’ha reduït l’aforament del monument i de les visites guiades un 50%, també la capacitat del restaurant i s’ha restringit l’accés en determinats espais a un determinat nombre de persones. Sí que hem hagut de tancar l’accés del públic a dos espais visitables, la cripta i el deambulatori superior, perquè són llocs petits que no permetien mantenir la distància de

seguretat, però la resta del monument ha pogut continuar essent accessible al públic.

“Durant els mesos de juliol i d’agost vam tenir molts visitants, fins i tot alguns dies vam assolir rècords, sobretot pel que fa a les visites guiades també” Com s’ha viscut el darrer any? Quines conseqüències ha portat la pandèmia? Per tots ha estat un any molt estrany en el que hem perdut gairebé el 50% de visitants que l’any anterior. D’entrada, el monestir va restar tancat durant els tres primers mesos de confinament. Amb la represa al mes de juny vam començar un estiu molt diferent, un estiu sense pràcticament turistes estrangers ni grups i amb un públic majoritàriament català i familiar. Així i tot, durant els mesos de juliol i d’agost vam tenir molts visitants, fins i tot alguns dies vam assolir records, sobretot pel que fa a les visites guiades també, malgrat les restriccions vam poder realitzar els concerts i les activitats habituals. Durant la tardor i l’inici dels confinaments municipals i comarcals de l’hivern, sí que la davallada de l’activitat ha estat més pronunciada. Quines propostes presenta el monestir d’ara fins a l’estiu?

A banda del que tenim previst per Setmana Santa i si les restriccions ho permeten, ens plantegem almenys durant els caps de setmana programar visites guiades. També el dia 24 d’abril volem estrenar l’activitat “Vins antics del cap de Creus”, una nova visita amb tast de vins organitzada dins del marc del Festival Vívid del Patronat Turisme Costa Brava. També una proposta que ja fa unes setmanes que vam iniciar i que està tenint molt d’èxit són les visites que des del servei educatiu del monestir es fan a les escoles. Quan ens vam trobar que els grups escolars no podien venir al monument ​arran de les restriccions i dels confinaments se’ns va acudir que fossin les nostres educadores que es desplacessin a les escoles per a explicar el monestir a la mainada dels diferents nivells. Tenim previst continuar amb aquest projecte fins a final de curs.

“Caminar per una muntanya amb vistes al mar fent l’itinerari que inclou també el poble i l’església de Santa Creu de Rodes i el castell de Sant Salvador de Verdera” Quin és el públic potencial del monestir...a qui es vol atraure? En temps de limitacions del moviment, s’enfoca la programació a un públic més local? En aquests moments en què les limitacions de desplaçaments fan difícil que ens arribi el turisme estranger a què estàvem acostumats, el públic que esperem atraure majoritàriament és el català. En aquest sentit, el conjunt monumental de Sant Pere de Rodes pensem que és un destí privilegiat en aquests moments, perquè no només es tracta de visitar un

- 24

monument extraordinari que és el monestir, sinó que permet respirar aire lliure, caminar per una muntanya amb vistes al mar fent l’itinerari que inclou també el poble i l’església de Santa Creu de Rodes i el castell de Sant Salvador de Verdera. En tot cas, també esperem que tan bon punt s’obrin les fronteres a la lliure circulació de persones i des d’altres països europeus puguin visitar Catalunya, recuperarem ràpidament també aquests visitants. L’estiu s’acompanya del tradicional festival? Com serà aquesta edició?

Sí, esperem que aquest any el Festival de Música de Sant Pere de Rodes es pugui celebrar si més no com es va celebrar l’estiu passat, la seva 20a edició! Tot i que es va haver de reduir el nombre de concerts i el seu aforament, es va poder celebrar amb prou normalitat, hi va poder assistir el públic fidel que té el festival i també es van poder oferir els sopars de les nits d’estiu al restaurant del monestir. D’entrada, i sempre depenent de la situació on estiguem amb relació a la pandèmia, és previst que es tornin a celebrar la dotzena habitual de concerts dins del Festival, començant els dissabtes de la segona quinze-

na de juliol i durant els dimecres i dissabtes d’agost, incloent-hi una nova edició del “And the Winner Is...” el cap de setmana del 14 i 15 d’agost.

“D’entrada, el monestir va restar tancat durant els tres primers mesos de confinament. Per tots ha estat un any molt estrany en el que hem perdut gairebé el 50% de visitants que l’any anterior”

- 26

EL MUSEU DEL JOGUET DE FIGUERES ÉS CASA TEVA Aquest temps, ha estat una aturada forçada que ens ha servit per pensar coses.

Josep Maria Joan, director del Museu del Joguet de Figueres Com heu viscut la reobertura del Museu? L’endemà de Reis sempre tanquem per vacances. Vam tornar a obrir amb l’exposició ‘Els vint primers anys de Salvador Dalí’. La mostra és un recorregut gràfic magnífic per la infantesa i adolescència de l’artista i de la seva família, sobretot, de la seva germana Anna Maria Dalí qui té, en aquesta exposició, un apartat especial. Es podrà veure fins al setembre. Per adaptar-nos a les normes de seguretat hem canviat l’itinerari habitual. Acompanyem els visitants a l’ascensor i comencem per la segona planta, que té una superfície més reduïda. Després baixem per l’escala cap a la part de baix que és més àmplia.

“Aquest mes de maig com que l’any passat estava tancat, farem que el primer dia i últim dia de Santa Creu els figuerencs el puguin visitar” Aquest temps de pandèmia ha servit per reformular-vos? Ha estat una aturada forçada que ens ha servit per pensar coses. El dia 13 de març de l’any passat quan ens van dir que havíem de tancar el Museu, faltaven tres dies per desmuntar una exposició que havia tingut molt d’èxit: ‘Tengui falti: aprendre

- 32

amb els cromos’ a la Sala Oberta fruit de la col·laboració amb alumnes de l’Institut Ramon Muntaner de Figueres. No la vam desmuntar i s’ha convertit en l’exposició més llarga de la nostra història. La mostra va començar arran de l’interès del professor Joan Manuel Soldevilla, que es va dirigir al Museu per demanar informació i els alumnes, fantàstics, es van acabar convertint en comissaris de l’exposició. Al final quan ho vas pensant la frase seria: El museu del Joguet és casa teva. Potser algunes escoles, comerciants esperen que el Museu els vagi a oferir alguna cosa però nosaltres creiem que són les escoles les que han de demanar, tal com va fer el professor Soldevilla. La vam desmuntar per muntar l’altra dedicada a Dalí, que acabem d’inaugurar.

També s’han previst accions amb els comerciants de Figueres? Estem treballant en aquest sentit. Pastissers de Figueres han fet una baldufa de xocolata. Han vingut al Museu i hem tirat endavant aquesta col·laboració. Ara hem començat a treballar amb Comerç Figueres, per fer alguna cosa amb la botifarra dolça amb els carnissers de l’associació. El que ens agradaria dels figuerencs és que sàpiguen que aquest museu és casa seva. També estem treballant amb un projecte que consisteix en el fet que els nens fotografiïn detalls de la ciutat que ells aprecien. El personal del museu ja va sortir al carrer per fer fotografies de detall, per exemple del rellotge de la rambla. Amb tot això volia fer una exposició al museu, però resulta que hi ha una escola de Figueres, les Escolàpies, que ho va fer i ara està exposant les fotografies a Els Tints. No se’ls va ocór-

rer, que ja que són escoles, podien venir a demanar al Museu de fer l’exposició. Ara sobretot volem donar a conèixer aquesta intenció. De quina manera més es vol fer aquest apropament amb la ciutat? Potser el que farem més endavant, després de parlar amb el Patronat de la Fundació, és fer que el primer diumenge al matí de cada mes estigui el museu obert per als figuerencs exclusivament. Un diumenge jugaríem a escacs, també al marro o a la mona. El museu té entrada gratuïta el dia de Reis i el dia 3 de maig que és la festa de Figueres. Aquest mes de maig com que l’any passat estava tancat, farem que el primer dia i últim dia de Santa Creu els figuerencs el puguin visitar. Volem crear una tradició perquè se’l facin seu des de molts sectors: pot haver-hi altra gent que tingui projectes que encaixin bé al museu. Es pot fer servir com un espai més de la ciutat.

“La mostra és un recorregut gràfic magnífic per la infantesa i adolescència de l’artista i de la seva família”

Quins tipus de turisme es vol atraure? L’exposició dedicada a Dalí serà un bon reclam. Quan vam inaugurar l’exposició, si volies veure alguna cosa de Dalí, havies de venir aquí al Museu del Joguet. La vam muntar el 2004 i es va gestar amb motiu del centenari del naixement del pintor. Després la vam guardar i en veure que el Museu Dalí

estava tancat, fins al passat dissabte 27 de març, vam decidir fer un nou muntatge de l’exposició que es presenta enriquida amb algunes noves fotografies. Pensem que aquesta Setmana Santa serà com un cap de setmana llarg. Esperem que la gent d’aquí ens visiti i recuperar aviat el nostre públic francès. Pensem que l’estiu ja el podrem aprofitar més.

- 34

EL MUSEU DALÍ DE FIGUERES

Estem molt preparats per rebre visitants. Montse Aguer. Directora dels Museus Dalí. Foto: Pere Duran

L’ull del temps. Museu Dalí

La Setmana Santa ofereix una oportunitat als visitants catalans de veure els Museus Dalí en unes condicions poc freqüents, amb més quietud, calma i poca gent. La reobertura del Triangle Dalinià es fa de forma esglaonada i el personal es reincorporarà a mesura que s’ampliïn horaris. Des del passat dissabte 27 de març i fins al 5 d’abril, els tres centres estaran oberts tot el dia. El Teatre-Museu Dalí de Figueres i el castell de Púbol, des de les 10.30 fins a les 15 hores i Portlligat, de 10.30 a 18 hores. Fins al 31 de maig, només obriran de dimecres a diumenge. A partir de l’1 de juny recuperaran l’horari habitual, tancant només els dilluns. A tots els recintes caldrà reserva prèvia.

- 36

Escultura d’elefant. Castell de Púbol A Figueres hi ha l’al·licient de veure la mostra Dalí: el surrealisme soc jo. Paisatges fora del temps amb dotze obres clau del mestre que poques vegades es poden veure juntes a Figueres. En el període de tancament dels Museus, s’ha aprofundit en tasques d’investigació, la qual cosa ha permès afegir a la mostra cinc noves obres, molt poc conegudes, de la sèrie Memories of Surrealism, una edició limitada d’obra gràfica que data de 1971. Són obres força desconegudes que reflecteixen com el surrealisme és present al llarg de la trajectòria de Dalí. La Setmana Santa arriba amb els Museus Dalí oberts. S’han obert els tres museus, Figueres, Portlligat i Púbol el 27 de març. Tota la Setmana Santa estaran oberts cada dia i l’horari anirà canviant fins a l’1 de juny en què esperem obrir ja plenament tots tres centres. Anirem seguint les indicacions del PROCICAT com no podria ser d’altra manera. També, com hem dit moltes vegades, nosaltres depenem molt del turista francès i estem a l’espera de com evoluciona la situació a França, tot i que esperem tenir molts visitants catalans. La pandèmia ha obligat els museus a apropar-se més al públic local? Jo crec que el que ha portat aquesta pandèmia és que hem hagut de canviar actituds des de personals fins a professionals i també a veure quins són els

Museu Dalí de Figueres seus objectius i els seus objectius immediats són el públic local. Sempre l’hem tingut en compte però ara encara més. El radi és Catalunya, la resta d’Espanya, França, quan abans el nostre radi era tot el món. Aquest radi canviarà i naturalment sempre per

nosaltres sempre serà importantíssim el públic local, perquè les exposicions les fem també molt per a la gent d’aquí. Per exemple la que hi ha ara al Museu de Figueres, El Surrealisme soc jo, la trobo espectacular perquè veiem un conjunt d’obres surrealis-

tes que mai havíem vist juntes a Figueres, ja que sempre n’hi ha alguna de prestada en alguna exposició internacional. Visitar-la és una oportunitat única també per poder veure la potència del surrealisme. Entrem a l’univers de Dalí de maneres di-

- 38

no depenen només de nosaltres. És tot molt complex perquè és com un trencaclosques i si una peça no acaba d’enganxar en el període que estava determinat, ja tot va caient i ho has de tornar a reprogramar absolutament tot. Ara emprem molt més temps a organitzar qualsevol cosa: nosaltres i tots els museus perquè qualsevol petit canvi et destarota el trencaclosques. Encara podem visitar l’exposició a Púbol, Gala. Dalí. Dior. D’art i de moda. La vam presentar a la premsa i l’endemà ja es va haver de tancar. A l’estiu s’ha pogut veure una mica però poc. Ha tingut molt bones crítiques i ha sortit a revistes de tot el món. Hem fet incidència a la relació que hi va haver entre ells tres. Una relació d’admiració i a més vam analitzar l’empremta de Dalí en Dior i de Dior en Dalí i també hem analitzat els seus personatges que tenen una sèrie de trets en comú: Aquest afany de perfecció, l’amor per tot el que és artesà, el fet d’haver estat una determinada època a París i després traslladar-se a Nova York, i fins i tot venir de ciutats més petites que no són centrals però des d’aquests llocs veure expandir-se a tot el món. El que deia Dalí: Només des de l’ultra local arribes a l’universal. En el cas d’ells dos és absolutament cert.

ferents. El Teatre Museu Dalí sempre l’hem definit com un objecte d’art únic, la seva darrera gran obra, però sí que les exposicions temporals ens permeten posar el focus sobre uns moviments determinants, unes obres determinades i per a mi aquesta exposició del surrealisme és molt important per veure de primera mà obres claus de la trajectòria de Dalí, algunes de les quals han viatjat molt els darrers anys. De quina manera ha quedat afectada la programació d’exposicions internacionals? A Àsia en tenim una exposició ja gairebé programada que l’anunciarem aviat i una de cara al novembre, desembre molt evo-

lucionada també. S’ha pogut continuar programant i sobretot estem treballant molt a l’Àsia que és on la situació està revertint ja fa temps. S’ha complicat molt com als altres museus perquè tot va canviant. Els museus que treballem a tres o quatre anys vista, ara hem de treballar a un any vista i amb un grau d’incertesa molt elevat. Això jo crec que també és un repte perquè et fa plantejar noves maneres de treballar, d’interactuar i des de la racionalitat i el bon fer més estricte vas donant cabuda important a la improvisació perquè no pots fer res més. Són reptes i has de canviar durant un temps com a mínim la manera de programar, de treballar perquè els projectes, sempre ha estat així, però ara ha quedat en evidència,

Entorn d’aquesta mostra s’havien previst diferents activitats. Quan es podran reprendre? Si la situació evoluciona bé, reprendrem aquestes activitats. Ara hem estat una mica cauts i hem dit d’obrir els museus perquè puguin començar-se a veure, amb els aforaments controlats com no podria ser d’una altra manera. Si veiem que hi ha continuïtat reprendrem les activitats tenint en compte aquestes mesures de distanciament i aforament perquè els nostres llocs són petits de dimensions. Però així i tot s’han establert uns sistemes que funcionen molt bé, està tot absolutament controlat. Estem molt preparats per rebre visitants. Ser caut és la prioritat. La Fundació, i el president ho ha declarat algunes vegades, diu que hem de cuidar molt el present tenint en compte el futur que ens vindrà i totes aquestes previsions del present i el fet de ser cauts revertiran en un futur molt millor. Tornant al públic local: s’han pensat algunes accions concretes? S’estan pensant i estem treballant des de fa temps en un segment d’activitats molt més focalitzades a Figueres, comarca i també al Rosselló i el sud de França que és el nostre públic.

- 40

Portlligat. No deixa de ser una situació surrealista la que hem viscut i vivim. Penso en Dalí, Antoni Pitxot i segur que mai s’haguessin imaginat el Museu tancat d’aquesta manera. Venim cada dia, se segueixen les tasques de restauració, conservació, ens hem dedicat molt a la investigació també, però no deixa de ser trist. Els visitants li donen el sentit final al Museu, però és un parèntesi i ara a esperar el futur. Els museus que han tingut molt d’èxit de visitants són els que ho estan passant més malament. També jo crec que ens recuperarem, perquè la gent té ganes de viatjar, s’ha demostrat que els museus i la cultura són segurs. Rebem molts de mails de gent que de seguida que pugui vindrà, gent que vol estar altre cop al Triangle Dalinià; gent que vol repetir i també els que no hi han estat i ho han hagut d’interrompre i tenen moltes ganes de venir.

“Penso en Dalí, Antoni Pitxot i segur que mai s’haguessin imaginat el Museu tancat d’aquesta manera. Venim cada dia, se segueixen les tasques de restauració, conservació, ens hem dedicat molt a la investigació també, però no deixa de ser trist. S’ha potenciat la part en línia per seguir en contacte amb el públic? El tema digital, l’hem potenciat moltíssim. Amb les xarxes som molt actius. Tenim una visita virtual que té molt d’èxit que és una altra manera d’apropar-te al públic local perquè la desenvolupada totalment és la de Figueres... però clar la part presencial també és molt important. Ens hem hagut de reinventar tots, però crec que el món ja no serà com era. Els economistes diuen que venia un canvi de tendència i la pandèmia ho ha accelerat moltíssim, en entrar la digitalització, tot el món virtual, les videoconferències via streaming... de vegades anaves a una reunió per una hora a Barcelona o a Madrid i tot això s’ha acabat. Hi haurà canvis en les nostres vides i al món laboral per descomptat. Es tracta que tots hàgim après una lliçó perquè portàvem un ritme de vida molt desenfrenat i hauríem de pensar com cuidar el medi ambient i tenir cura del futur.

- 42

SI VOLEM ACONSEGUIR UNA REACTIVACIÓ COMERCIAL, HEM D’ANAR TOTS A UNA La pandèmia ha afectat greument sectors com el de comerç. D’altra banda ha permès establir un vincle més proper de la població amb els comerciants.

L

’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha impulsat la campanya de dinamització del comerç local Mou Castelló Empuriabrava té com a objectiu donar a conèixer l’ampli teixit comercial del municipi a través d’una imatge de proximitat, de confiança. “Quan ha estat necessari els hi han portat la compra a casa” remarca la regidora de Promoció Econòmica Helena Solana. En què consisteix bàsicament i quins beneficis comporta la campanya que s’ha impulsat per promoure el comerç local?

La campanya de dinamització comercial Mou-te al ritme del comerç local té com a objectiu donar a conèixer els negocis que hi ha al municipi, per tal d’afavorir el consum local. Són els mateixos comerciants del municipi els protagonistes de la campanya. Participen en la imatge a través de fotografies d’ells mateixos amb els serveis que ofereixen i fent una coreografia en un vídeo que s’ha confeccionat, mostrant el seu ofici. Ja s’està fent difusió del vídeo a través de xarxes socials. És un vídeo molt divertit que mostra els avantatges de la compra de proximitat a ritme de la música del tema I Just Wanna Be With You del compositor castelloní Marc Timón, que va compondre especial-

ment per a la celebració dels 50 anys d’Empuriabrava. La campanya durarà sis setmanes i durant el mes de maig els clients que comprin a sis establiments diferents dels més de 40 establiments participants entraran en el sorteig de vals de descomptes de 20 euros per gastar en aquests establiments. S’han implicat activament els comerços locals, i s’ha triat una campanya desenfada, com neix la idea? La implicació dels comerciants és el que dóna valor a la campanya. Des de l’Ajuntament hem fet una crida a tot el teixit empresarial perquè participés. El fet d’haver aconseguit un èxit en la participació, ha estat possible gràcies a la col·laboració de l’As-

sociació de comerciants i empresaris de Castelló d’Empúries i Empuriabrava. Els vull agrair el seu suport, ja que ha estat clau el seu paper en la difusió per aconseguir aquesta bona participació. Volíem mostrar les ganes de reactivació del comerç, que s’ha hagut d’adaptar a la situació i buscàvem una fórmula de promoció diferent i divertida i crec que ho hem aconseguit.

l’adaptació dels negocis a les mesures higièniques que han hagut d’aplicar, subvencions per a la reforma d’establiments comercials, informació de les subvencions realitzades per part d’altres administracions, Hem ofert cursos de formació gratuïts en eines digitals, en motivació, en professionalització del negoci, entre altres. Els hi hem fet arribar una guia per conèixer les eines

“La campanya durarà sis setmanes i durant el mes de maig els clients que comprin a sis establiments diferents dels més de 40 establiments participants entraran en el sorteig de vals de descomptes de 20 euros per gastar en aquests establiments” S’ha reforçat la relació amb els comerciants i se’ls hi ha posa cara, s’ha fet més estreta la relació amb l’ajuntament i que és una línia que se seguirà? El fet de posar cara a la campanya a més de fer-la diferent i divertida és la millor manera de què els comerciants se la sentin seva. La col·laboració entre l’Ajuntament i els comerciants a través de l’Associació hi ha estat i hi continuarà essent. Penso que si volem aconseguir una reactivació comercial, hem d’anar tots a una. Com han afrontat els comerços la pandèmia i de quina manera s’han reinventat a Castelló? Ha canviat l’oferta i també la manera de consumir? El comerç ha estat un dels sectors que ha patit molt els efectes de la pandèmia, sectors com l’oci i la restauració s’han vist molt afectats. Han hagut de fer un esforç enorme per aguantar i adoptar-se en la mesura de les seves possibilitats. Des de l’Ajuntament hem ajudat, donant subvencions a empreses, autònoms i treballadors, subvencions per

de la venda en línia. També hem donat a conèixer la posibilitat d’ adherir-se al portal de venda online Marketplace A casa en un click. Hem aplicat bonificacions de taxes i prorrateig d’impostos, per tots els sectors afectats. Si alguna cosa bona ens ha portat aquesta pandèmia, ha estat que amb el confinament perimetral la gent s’havia de quedar al municipi i ha descobert llocs i serveis que desconeixia. Es pot dir que s’ha establert un vincle més proper de la població amb els comerciants. Quan ha estat necessari els hi han portat la compra a casa. No sé com serà el consum a partir d’ara, si la gent seguirà comprant a les grans superfícies i en línia. El que sí que espero que siguin conscients que quan van mal dades qui ha estat al seu servei, és el comerç de proximitat. Quant dura aquesta campanya i en què s’està pensant ja de cara a l’estiu? La campanya acabarà a principis de juny amb el sorteig dels vals de descompte per gastar als establiments participants. De cara a l’estiu s’ha treballat

Helena Solana, regidora de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries en una campanya de dinamització turística, que d’aquí a pocs dies presentarem, que mostra la riquesa dels diferents actius del nostre municipi. Continuarem potenciant les visites guiades al centre històric. El mes de juny durant tres anys consecutius celebràvem dos esdeveniments gastronòmics l’EmpuriaTast i l’ EmpuriaTapes. Ens hem reunit amb el sector de la restauració i els hem proposat en lloc de celebrar la Fira gastronòmica de l’EmpuriaTast de fer menús temàtics als seus establiments. L’EmpuriaTapes, si no hi ha res de nou, ho traslladarem, com l’any passat, al mes d’octubre. Veurem el format en què es podran realitzar molts dels actes previstos, el que és segur que no seran multitudinaris. Gràcies a tots i us animem a participar en la campanya Mou Castelló Empuriabrava. Mou-te al ritme del comerç local.

LES NOSTRES

RECOMANACIONS JUVENIL - Fes picar els anells, de Jordi Casals (Llibres del Delicte). - Amanda Black. Una herència peligrosa, de Juan GómezJurado & Bárbara Montes (B de Blok). - Arsène Lupin, Caballero Ladrón, de Maurice Leblanc (Duomo). - El famosíssim catàleg de Walker & Dawn, de Davide Morosinotto (Viena). - Janowitz, de Salvador Macip (Fanbooks). INFANTIL - El món secret dels dracs, de Nikola Kucharska (Cruïlla). - El detectiu Gatlock, de Sebastian Pérez & Benjamin Lacombe (Baula). - Jo, Elvis Riboldi, de Bono Bidari (La Galera). - La iac més petita, de Lu Fraser (Baula). - Contes de Bona nit per a nenes Rebels 3. 100 dones immigrants que han canviat el món, d’Elena Favili (Estrella Polar).

2021

SANT

JOR

DI

DEU ENCLAVAMENTS PER ADMIRAR LA COMARCA El Consell Comarcal de l’Alt Empordà, en el marc d’un projecte per a la recuperació d’espais per a l’estudi de les unitats de paisatge, promou una desena de miradors repartits per tota la comarca. Tots i cadascun dels miradors donen a conèixer la gran diversitat paisatgística de la comarca i evoquen els artistes que, al llarg del

temps, han pintat o descrit l’Alt Empordà. Mentre que el mirador de la vall de Riu, a Albanyà, mostra una orografia muntanyosa i recoberta per una capa forestal, el mirador de l’església de Sant Martí, al Far d’Empordà, descobreix la plana.

El mirador del Suro Gros, a Vilamaniscle, mostra el paisatge de les Salines i l’Albera; el de l’ermita de Sant Jaume i Sant Felip, a Lladó, el relleu del riu Manol i la riera d’Àlguema; el del serrat del Sentinella, a Darnius, i el mirador del serrat de Sant Martí, a Masarac, el paisatge dels Aspres

El recorregut de miradors també porta al punt més extrem de la comarca, el mirador del far del Cap de Creus, a Cadaqués. A Ventalló s’hi situa un punt excel·lent que mostra el paisatge dels Terraprims i de la plana, com mostra també, el mirador de punta Montgó, a l’Escala. El desè mirador és el de Llers que mostra una excel·lent vista del paisatge de la Garrotxa d’Empordà.

Mirador de Punta Montgó de l’Escala

Mirador del Suro Gros Vilamaniscle Mirador de l’ermita de Sant Jaume i Sant Felip de Lladó Mirador del Far de Cap de Creus a Cadaqués

“Tots i cadascun dels miradors donen a conèixer la gran diversitat paisatgística de la comarca i evoquen els artistes que, al llarg del temps, han pintat o descrit l’Alt Empordà”

LA BALDUFA CATALANA PASSA A SER UNA MONA

I de retruc unes noves postres figuerenques Una iniciativa del Museu del Joguet, Pastissers de Figueres, Comerç Figueres i l’Ajuntament.

Toni Moreno, vicepresident Comerç Figueres En un principi la idea va sortir d’en Josep Maria Joan i Rosa, director del Museu del Joguet. L’any passat també es va crear una mona dedicada a la joguina preferida de Dalí, Don Osito Marquina, que s’exposa al museu, però que degut a la pandèmia i al confinament que vam patir en aquelles dates, ens vam quedar amb la mona feta però sense poder tirar endavant el projecte. Per aquesta raó, enguany hem volgut fer el que va quedar parat l’any passat, amb una idea nova. Amb una mona que es perpetuï en el temps, que sigui una icona de Figueres.

U

n projecte que arrenca per fomentar el comerç local. Un salt qualitatiu en la seva promoció, que de ben segur, donarà uns resultats plens d’èxit. El pla ha estat en inventar unes postres amb la intenció que siguin originals, legítimes i identificadores de la ciutat i que també siguin aptes com a una mona de

Pasqua que recreï aquesta joguina tant peculiar. Una iniciativa per donar valor a la xarxa de comerciants de Figueres, un propòsit que farà ressò per la seva originalitat. Per conèixer més a fons aquest assumpte parlem amb Toni Moreno, vicepresident de Comerç Figueres. D’on va sorgir la idea de crear unes postres que fossin genuïnes i representin un producte típic de Figueres?

Per què la baldufa del Museu del Joguet? Com he dit abans, el director del museu va ser qui ho va proposar. Fa anys que aquesta joguina la comercialitzen. És el seu símbol. Per altra banda, amb aquesta iniciativa volem fer ressò a un dels millors museus de joguets d’Europa, donar-lo a conèixer. Que la gent que visita Figueres i entra al Museu Dalí, descobreixi també el Museu del Joguet. De quina època és originària aquesta joguina? La baldufa és un joguet universal. Es coneix arreu del món. Països tan allunyats com la Xina i l’Aràbia Saudita, els nens

- 50

la baldufa. Per tot plegat, el que es pretén és que la baldufa es converteixi amb un record de Figueres. La trobarem a totes les pastisseries i a tots els restaurants de la ciutat? Pel que fa a les pastisseries és podrà comprar a les següents: Tall Dolç, Pastisseria Fàbrega, Pastisseria Parc Bosc, Maia Flequers, Pastisseria Iris i Pastisseria Opera. I quant a la segona part de la pregunta, a una vintena de bars i restaurants es podrà dremanar com a postres. Com i de quina manera els turistes i la gent del país que visiti Figueres s’assabentaran que una baldufa seran les típiques postres de Figueres? A través dels mitjans de comunicació, tant en ràdio, com en els diaris, revistes locals i xarxes socials s’ha engegat una important campanya de divulgació publicitària per donar a conèixer la baldufa de Figueres.

Presentació campanya “Roda amb la Baldufa” de Figueres també juguen amb baldufes. Al Museu de l’Empordà s’exposen baldufes del temps dels grecs i dels romans. Per tant, és molt, molt antiga. Es podrà dir doncs, que aquestes postres estaran plenes d’història? Evidentment que ho seran. Unes postres basades en la típica baldufa catalana. Amb quins ingredients estarà feta? N’hi hauran de diferents sabors: una de xocolata negra, una de xocolata blanca i una de xocolata amb llet. Dins de cadascuna es trobarà la sorpresa d’una petita baldufa feta de fusta de boix, la fusta tradicional que es fabriquen les baldufes. D’aquesta manera, sempre quedarà per qui l’hagi comprat i assaborit, el record de la petita baldufa adquirida a Figueres. Quins mestres pastissers han col·laborat per elaborar-la? Són sis mestres pastissers: Marc Saguer Pagès de la Pastisseria Parc Bosch; Jordi Fàbrega Compte de la Pastisseria Fàbrega; Àngel García Pubill de la Pastisseria Tall

Dolç; Joaquim Darnés Costa de la Pastisseria Iris; Salvador Muñoz López de la Pastisseria Opera i Robert Figueras Gimbernat de Maia Flequers. Des del Museu del Joguet, s’ha facilitat un motllo per poder-les elaborar. El projecte s’acaba en les pastisseries o inclou també els restaurants? Aquest és un projecte que està pensat perquè actuï com un cercle. Un cercle perfecte. És la cultura que la representa el museu; és el comerç que es dedicarà a decorar els

Es vendrà tot l’any o només en temps de les mones de Setmana Santa? El projecte està pensat per vendre-la durant tots els dies de l’any. Volem convertir aquesta baldufa amb una imatge icònica de Figueres, com els Taps de Cadaqués, els Carquinyolis de Cardedeu o els Bisbalencs de massapà de La Bisbal de l’Empordà. Que tothom que visiti la ciutat tingui l’ocasió d’emportar-se’n un record bo i agradable. Els restaurants l’oferiran també en cada època de l’any? En un principi està pensat perquè sigui així. Que sempre sigui present a les cartes dels restaurants.

“Les botigues que hi participin hauran de crear, inventar, realitzar i guarnir dins del seu aparador un muntatge en el qual hi hagi la baldufa” aparadors amb la baldufa; és la restauració que crearà unes postres amb l’ensenya de

L’any passat la mona exclusiva va ser la representació de Don Osito Marquina, la

joguina preferida dels germans Dalí, enguany és la baldufa. Preveu que cada any es crearà una mona diferent? És una pregunta difícil de respondre. Caldrà veure la repercussió que tingui la baldufa. El que sí que puc respondre és que cada any es farà una col·laboració amb el Museu del Joguet. I el que tenim clar és que la baldufa ha de ser el nostre pal de paller.

de la Borsa de Nova York amb la gran depressió que va originar, però amb els recursos que hi havia en aquells temps, la societat se’n va sortir. Ara també serà així. Espero que quan tot això acabi d’una vegada, vinguin els feliços anys vint del segle vint-i-un. Després d’una baixada sempre ve una pujada. Si mirem enrere la història ens ho demostra.

En que consisteix el concurs d’aparadorisme que Comerç Figueres ha convocat durant la temporada de Pasqua? Les botigues que hi participin hauran de crear, inventar, realitzar i guarnir dins del seu aparador un muntatge en el qual hi hagi la baldufa. L’originalitat, la qualitat artística, la il·luminació, el grau de vinculació amb la temàtica i la utilització dels materials i el seu vincle amb els productes que vengui la botiga seran els criteris de valoració que tindrà en compte el jurat per premiar els tres millors aparadors.

La situació és dramàtica? No, de cap manera. Dramàtic és la mort. El que cal fer és treballar molt i remar fort amb el pensament posat en que ens en sortirem. No podem pensar de cap manera que la situació és dramàtica i ofegar-nos en llàgrimes. El Govern i l’Ajuntament s’han d’afegir a la barca per poder remar més fort. Les institucions han d’ajudar a remar i a encarar la situació. Tots plegats hem de treballar en aquest sentit.

Parli’ns ara del comerç de la ciutat. Com valora la situació actual? És una situació difícil i problemàtica. Una situació que es viu arreu del món. El comerç de Figueres té grans atractius, té museus de molta importància que atrau a molta gent i que dona un caràcter comercial a la ciutat. Té zona de vianants i és un dels espais comercials més antics de Catalunya. Cal recordar que a Figueres, el carrer de Girona i el carrer de Sant Pere, ja hi havia comerç al segle XV. El comerç sempre serà present, unes èpoques millor i unes altres pitjor, però ens recuperarem. Degut a la pandèmia de la COVID-19 es tanquen més comerços dels que s’obren? Com a tot arreu, se’n tanquen uns i se n’obren altres. Entremig hi ha un canvi generacional molt evident. També un canvi d’empreses i de noves modes. Una modificació i una transformació contínua. Si ens preguntem si ara és la millor època pel comerç, la resposta és clara. No. Amb tot i això cal pensar en els feliços anys vint del segle passat, un període de prosperitat econòmica que va viure el món occidental i que va beneficiar a tota la societat. Després d’aquesta època va haver-hi el crac

una cosa porta a l’altra per omplir el calaix de les vendes. Des de Comerç Figueres tenim la fermesa que hem de treballar molt. Plegats podem sortir d’aquesta situació, treballar tots a una farà que Figueres sigui una ciutat viva, amb un teixit econòmic potent, però també esperem que les institucions ens ajudin, que l’Ajuntament col· labori a sortir reforçats de l’estat en què ens trobem. En època de bonança qualsevol cosa que es faci, qualsevol novetat va bé, però en temps de vaques flaques s’ha de treballar molt i s’ha de connectar amb els ajuntaments. El consistori té que fer bé la seva feina, i en el nostre cas concret, tal com ens ha promès, netejar els carrers amb nous serveis de neteja, idear una millor il·luminació, crear un nou pàrquing a l’entrada nord de la ciutat i establir una bona senyalització dels que actualment tenim.

“Cal treballar molt i remar fort amb el pensament posat en que ens en sortirem” Dins d’un caire general, com es podria potenciar el comerç figuerenc? Amb moltes campanyes com aquesta de la baldufa que impulsi el nom de Figueres. Mantenint una ciutat ordenada i neta. Creant diverses zones de pàrquing i fomentant al cent per cent la cultura que gaudeix la ciutat. Cal treure’n profit dels grans museus que tenim, del centre comercial per a vianants i de ser una cruïlla de camins entre França, Espanya, La Garrotxa i la Costa Brava. Quin missatge donaria als comerciants de Figueres? Que treballin, que treballin molt. Que s’esforcin i que no es deixin vèncer pel decandiment. Cal crear molts projectes com aquest de la baldufa per aconseguir que es parli de Figueres. Que un tant per cent elevat dels visitants estiguin al corrent d’aquest projecte nou, que el busquin i entrin a les botigues, que el comprin, que

- 46

Perruqueria - Estètica

Nova Imatge COMPLEX TERAPÈUTIC CAPIL·LAR PER MÚLTIPLES FUNCIONS 11 PRODUCTES I 20 TRACTAMENTS CAPIL·LARS ÚNICA, EXCLUSIVA i COMPLETA línia de productes per solucionar tot i qualsevol cas de desgast en la fibra i l’essencial per executar els principals tractaments de saló, generant major benefici al professional. La línia TANINO THERAPY amb la tecnologia TANINOPALSTIA en la seva composició és la primera en el món amb l’actiu orgànic TANINO. INSPIRADA EN LA FORÇA DE LA NATURALESA EN LA SEVA ESSÈNCIA, BELLESA I COMPLEXITAT, LA LÍNIA TANONINO THERAPY ÉS DESENVOLUPADA PER PROFESSIONALS QUE BUSQUEN VERSATILITAT I RESULTATS ÒPTIMS EN ELS SEUS SALONS DE BELLESA. TANINOPLASTIA és l’equilibri entre la naturalesa i la tecnologia que transforma la matèria prima vegetal Tanino en un bioactiu orgànic que funciona com aglutinador de proteïnes, completant de forma natural i segura i, conduint i potenciant l’acció de tot compost, promovent una major adhesió i absorció de qualsevol tractament de la fibra capil·lar.

PERRUQUERIA - ESTÈTICA NOVA IMATGE

c/ d’Alemanya, 18 ·( Recinte Firal) - 17600 FIGUERES

- 58

NOVA TECNOLOGIA PER REMODELAR EL COS:

Laura Margall Buxeda

INDIBA EDNA PRO®

A

vegades, per molt que intentem seguir una dieta saludable i fer exercici de manera constant, hi ha greix localitzat en diferents zones del cos que resulta difícil d’eliminar o bé hi ha zones del cos que adopten més flacciditat (ja sigui pel propi pas del temps o per conseqüència d’una pèrdua de pes). Qui més o qui menys té aquest problema, i per això en els darrers anys han anat apareixent nous tractaments destinats a remodelar la figura de la manera menys invasiva possible, permetent-nos eliminar el greix de zones com l’abdomen o les cuixes de manera ràpida, indolora i que a banda ens permeti fer la nostra vida normal sense problema.

Nutricionista Col·legiada 000198 Màster en Estètica i Salut C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157

cèl·lules, augmenta la circulació sanguínia i activa els fibroblasts. Vascularització (tèrmia): dilata els vasos sanguinis, augmenta el flux sanguini, oxigena els teixits i les cèl·lules, augmenta el metabolisme cel·lular i afavoreix el drenatge. Hiperactivació (hipertèrmia): descompon els dipòsits de greix, desintoxica estimulant el drenatge de toxines, augmenta el metabolisme cel·lular i estimula la producció de col·lagen. A més, hem incorporat els seus elèctrodes Premium i Sculpture, amb els quals podem treballar les zones amb greix més resistent. Una aparatologia amb la que podem abastar tot tipus de zones amb greix localitzat, retenció de líquids i flaccidesa: zona interior del braç, zona axil·lar, abdomen, zona infraumbilical, flancs, maluc, cuixes; i tot tipus de cel·lulitis: tova, dura i edematosa. Truca’ns i et realitzarem una valoració estètica sense cap cost ni compromís perquè tornis a sentir-te a gust amb tu mateixa. Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, primer pis de Figueres o al telèfon 972 506 808 o 655 394 157 o a les xarxes socials @integralbeautyconcept

L’última aparatologia que hem incorporat el passat mes de gener és l’INDIBA EDNA PRO; amb el sistema patentat Proionic® System, que utilitza tecnologia capacitiva - resistiva per bioestimular, vascularitzar i hiperactivar les cèl·lules, generant una sèrie de beneficis clau com: Bioestimulació (subtèrmia): activa el metabolisme de les

Ens trobareu al C/ Peralada, 2, 1r pis, de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 També a les xarxes socials @integralbeautyconcept o al nostre web www.integralbeautyconcept.com

INICIA CENTRE ESPECIALITZAT EN EL TRACTAMENT DE PACIENTS QUE PRESENTEN UN TRASTORN PER DEPENDÈNCIA DE SUBSTÀNCIES PSICOACTIVES O CONDUCTES ADDICTIVES.

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

EL TRACTAMENT La base del nostre tractament són les teràpies de grup cognitiu conductuals, posant l’accent principalment en la teràpia motivacional, la qual és fonamental per afavorir un canvi interior en la persona. Així mateix proporcionem teràpies de família i parella per a l’entorn del malalt. Mitjançant les teràpies de grup es fa veure al malalt la realitat dels seus consums, aconseguint així, que reconegui i comprengui la malaltia que pateix. Igualment s’estableixen estratègies i es dona al pacient de les eines necessàries per afrontar el seu dia a dia amb seguretat. El tractament aporta al pacient i a la família l’entrenament necessari per comprendre i interioritzar la malaltia, aconseguint d’aquesta manera una reinserció social, laboral i familiar plena. El nostre objectiu no és només que els nostres pacients deixin de consumir, sinó que obtinguin mitjançant el tractament uns valors apropiats per aconseguir una vida de qualitat.

OBJECTIUS L’objectiu del nostre tractament és la recuperació total del pacient fins que es trobi en el seu entorn i sigui capaç de desenvolupar per ell mateix l’estil de vida que ha anat aprenent al llarg del procés. Amb la recuperació s’aconsegueix restablir l’equilibri químic del cervell i amb l’aprenentatge en les teràpies es van recuperant a poc a poc les capacitats que es van anar perdent durant la malaltia.

Per aconseguir-ho, un altre dels nostres objectius és la recuperació dels familiars que han patit la malaltia de l’addicte i que també necessiten de teràpia.

“ÉS IMPORTANT DESTACAR QUE EL TRACTAMENT ÉS LLIURE DE QUALSEVOL TIPUS DE DROGA”

- 78

LLARS DE FOC VALLS S’acosta el bon temps i que millor que estar a l’exterior. MORSØ FORNO GAS | Improvisa una barbacoa en pocs minuts. Elegant disseny, fabricada en alumini fos de precisió amb graella de fosa esmaltada. Encesa automàtica per 2 punts i amb 2 o 3 cremadors. Ideal per quan disposes de poc temps: cocció ràpida i neta. MORSØ FORNO MULTI | la gran novetat: cuina a gas o a llenya indistintament. La versió MULTI funciona tant de la forma tradicional amb llenya, com amb gas. Ara pots cuinar de la forma que més et convingui o combinant les dues. Pots fer una encesa amb gas i continuar la combustió amb llenya, pots fer la cocció amb llenya o bé directament amb gas per una cocció més ràpida. Disposa de tres cremadors, dos anells inferiors central i exterior i un tercer cremador perimetral per al funcionament com a forn que escalfa tota la cúpula de fosa. L’encesa és polsant un botó. Tenim disponibles un excel·lent conjunt d’accessoris dissenyats per a la col·lecció (pales per a pizza, cocotes, fundes, pinces per a brases...) Disponibles diferents receptes preparades per prestigiosos xefs: https://llarsdefocvalls.com/altres-barbacoes/ @llarsdefocvalls Si tens el privilegi de viure en una casa amb jardí o terrassa et proposem les últimes novetats en barbacoes: MORSØ FORNO | El forn-barbacoa per excel·lència. L’espetec de les flames i la solidesa de la carcassa transmeten confort i calidesa. A part de la tradicional carn a la brasa pot cuinar plats com el salmó fumat, pizza feta a casa, pa, rostits, peix o postres. L’alta temperatura que s’aconsegueix, crema i elimina tots els olis i grasses deixant la cambra interior neta i esterilitzada. La base interior de pedra especial està lliure de fibres i minerals purs, està aprovada per a l’ús en la cuina i es manté estable des dels 1.250 °C fins als 20 °C. El revestiment resistent a altes temperatures que protegeix l’estructura contra la corrosió i als raigs ultraviolats, resisteix climes extrems i està aprovat conforme a les normes resistents a la corrosió que s’utilitza en la indústria marina en alta mar.

A Llars de Foc Valls trobareu també totes les novetats en llars de foc i estufes de biomassa, gas i elèctriques. Assessorament personalitzat, projectes, instal·lacions integrals i servei tècnic.

- 64

IDEES PER A LA DECORACIÓ DE LA TERRASSA A mesura que s’acosta la primavera i els dies s’allarguen, la presència de la terrassa torna a captar la nostra atenció.

E

ns agrada passar temps a la terrassa, ens permet desconnectar de tot i reunir la família en llargs menjars que s’acaben convertint en sopars. A més, ens posen de bon humor, perquè és allà on passem els millors moments quan arriba el bon temps. Però abans, per a gaudir de les nostres terrasses, cal

posar-les a punt i treure’ls-hi el màxim partit. Confiem que algun dels consells que a continuació proposem, ajudaran a renovar la decoració de les nostres terrasses sense grans canvis. Com es pot embellir una terrassa? Bancs a mida No totes les terrasses són tan grans com ens agradaria però hi ha solucions enginyoses que ens permeten aprofitar l’espai. Una iniciativa prou suggestiva,

és la de col·locar bancs a mida sense enfarfegar la terrassa i amb el requisit que també tinguin un espai d’emmagatzematge, en el qual es puguin guardar les eines de jardineria o bricolatge, per exemple. Mobles de posar i treure És convenient no omplir en excés les terrasses petites o balcons i fins i tot triar elements plegables, que podrem retirar i deixar a un costat quan no els utilitzem. Un altre recurs són els mobles de

poca altura, perquè aconsegueixen un efecte visual: dissimular la falta d’espai. Un racó per a relaxar-se Si es disposa d’un espai relativament ampli, es poden crear diversos espais

en la mateixa terrassa. Amb una taula baixa, i uns coixins ben acolorits a sobre del banc que hem parlat abans, s’aconsegueix un racó molt acollidor per llegir o per fer la migdiada a recer del sol. Cal tenir present que la decoració de les diferents zones que

s’han creat sigui coherent i segueixi el mateix estil. Sol, però amb precaució Per molt que ens agradi, l’excés de sol no és recomanable. Així, cal Instal· lar tendals i altres elements com a

- 66

pèrgoles, para-sols o cobertes vegetals per a evitar les hores punta. Les plantes també t’ho agrairan. Jardins verticals Si les parets de la terrassa són molt altes, es poden omplir de plantes en sentit vertical i aconseguir aprofitar l’espai. Aquesta idea també és perfecta si es busca una mica de privacitat. Però això sí, que no falti el toc verd. I és que una terrassa sense plantes és una terrassa sense vida. Un estil definit Si es vol un aire més clàssic i tradicional, cal escollir materials com la fusta, el ferro forjat o les rajoles esmaltades. Per a un estil provençal, fusta desgastada, estampats florals i mobles de forja. Un consell? Intentar que la decoració interior i l’exterior segueixin la mateixa línia estètica. I de nit Cal saber trobar la il·luminació adequada. Els llums solars són perfectes perquè s’estalvia la instal·lació de cables, endolls i interruptors i, a més, no encareixen la factura de la llum. Es van carregant durant tot el dia, i a la nit s’encenen perquè es puguem continuar gaudint de la nostra terrassa. El terra És un dels assumptes més importants que s’ha de tenir en compte, pensant sempre en la mena de clima i les condicions meteorològiques. El manteniment també influeix en aquesta decisió. La fusta, per exemple, exigeix més atenció però és una opció elegant, i encaixa en qualsevol estil decoratiu. A més, tampoc s’escalfa tant com altres

paviments. Una alternativa és el compòsit, una barreja de fibres de fusta i resines plàstiques. Visualment, sembla fusta, però ofereix els avantatges d’un terra com de plàstic. Els de ceràmica són més resistents i no necessiten manteniment, això sí, s’escalfen molt quan les temperatures són altes. Un gronxador Més enllà de les típiques peces d’exterior, algunes tenen un encant especial. És el cas del gronxador, un seient que cada vegada veiem més en terrasses, patis i jardins. A més, es pot trobar de molts diferents models. El gronxador és un invent antic i quan l’instal·les a casa, ja no pots viure sense ell. La tendència en decoració Un estil que inspirarà a moltes terrasses: el balear o mediterrani. Les parets blanques dels pobles d’Eivissa o de Menorca són la referència per a aquesta tendència. Ho veurem acompanyat de marques i distintius de color blau, que ens portaran el mar fins a casa. Colors còmplices de l’estiu, ideals per a detenir el temps i convidar-nos a una vida més pausada. Plantes Si hi ha alguna cosa que no pot faltar a la nostra terrassa són les plantes. De totes les mides, amb flors o sense, més grans o més petites... Les plantes són essencials per a decorar i aportar un toc càlid i relaxant. Hora de fer neteja A mesura que s’acosta la primavera i els dies s’allarguen, la presència de la terrassa torna a captar la nostra atenció. Degut tam-

- 68

bé al fred i les baixes temperatures, segurament s’hagi omplert de fulles seques i brutícia. Per aquesta raó el primer que haurem de fer per posar a punt la nostra terrassa, serà dedicar-li una bona jornada de neteja a fons.

Cal revisar les parets Un cop neta i sense rastre de brutícia ni de fulles seques, cal que observem les parets. No només serà necessari donar-los una mà de pintura, que sempre és bo. Potser serà necessari, sobretot si ha estat una

temporada de grans pluges, revisar els problemes d’humitats. Un cop s’hagi trobat el focus del problema, caldrà posar-se a pintar utilitzant sempre pintura acrílica específica per a zones exteriors.

- 86

COM SORTIR D’UN FITXER DE MOROSOS?

F

ormar part de les “llistes negres” encarregades d’enjudiciar la solvència patrimonial, els anomenats fitxers de morosos, és més fàcil del que sembla. Un retard en el pagament de les quotes de la targeta de crèdit, un parell de lletres d’un préstec impagades o una factura del telèfon retornada, poden ser motius perquè el nostre nom acabi en un d’aquests fitxers. La Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades de Caràcter Personal estableix que perquè et puguin incloure, han de concórrer tres requisits: - Existència prèvia d’un deute cert, vençut, exigible, que hagi resultat impagat i respecte del qual no hi ha reclamació judicial, arbitral o administrativa. - Que no hagin transcorregut sis anys des de la data en què s’hauria d’haver pagat. - Requeriment previ de pagament. No obstant això, si se sospita que ja s’apareix en una de les temudes “llistes negres”, convé esbrinar-ho i intentar solucionar el problema, perquè la vida financera no es ressenti. Un cop confirmades les sospites, el següent pas és abandonar el fitxer, bé saldant el deute, bé deixant que el temps passi, ja que transcorreguts sis anys, el nom ha de desaparèixer, tot i no haver-se saldat el deute. No obstant això, durant aquest temps, hem de saber que les portes del crèdit bancari romandran tancades.

- 82