Revista Mira'M 248

-2

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

miram.cat

-4

DONA

No hi ha dubte que la cobertura legal que hem assolit en les últimes dècades no ha aconseguit fer desaparèixer la discriminació, ni la violència de gènere.

Dona blanca, protestant i rica versus nena negra, musulmana i pobra

Aquest article hauria de començar amb la pregunta del milió: de què parlem quan diem que parlem de la dona? O, per afinar, de la situació de la dona al segle XXI. La resposta depèn de l’enfocament de la mirada, perquè no és el mateix la dona blanca, protestant i rica situada en el nivell màxim de la famosa piràmide del poder –encara que també ella té, per sobre, l’home blanc, protestant i ric–, que la nena negra, musulmana i pobra que és en els nivells més ínfims de la societat i pateix la desprotecció més absoluta. Amb un afegit notable, segons en quines zones del món, des del Pakistan fins a Nigèria, hi ha una baula encara més baixa: la nena cristiana i pobra que viu en un règim islàmic. Acostuma a ser la pària sota els pàries, desposseïda de tot dret i sotmesa a les múltiples i letals conseqüències del seu desarrelament: el seu gènere, el seu estatus social i la seva religió. I en els dos casos, encara cal afegir un darrer grau de submissió: les nenes que, amb aquestes característiques, estan situades en zones en conflicte. Patiran tot el que patiran els seus adults, però sempre s’afegirà el grau de vulnerabilitat que, en aquestes situacions, significa el gènere. El focus, doncs, no canvia la perspectiva, però afegeix matisos que la transformen. És un fet que la condició de dona sempre és un grau de fragilitat social que obre la porta a la discriminació i a la violència. Però també és evident que no és el mateix la lluita del #MeToo al Hollywood daurat que la denúncia de la venda anual de centenars de nenes nepaleses al mercat sexual. Com no ho és la lluita per la igualtat en les societats democràtiques, les lleis de les quals han avançat segles en un sol segle, que la situació de

L’espai de Pilar Rahola

les dones en les tiranies islàmiques, fonamentades en lleis ferotgement misògines que les converteixen en simples esclaves. No, no és el mateix ser una nena pobra del Iemen, que podrà ser casada legalment i utilitzada sexualment amb nou anys, que qualsevol nena pobra del primer món, per molt precària que sigui la seva situació. No hi ha dubte que la cobertura legal que hem assolit en les últimes dècades no ha aconseguit fer desaparèixer la discriminació, ni la violència de gènere –recordem el miler de dones assassinades a Espanya–, però és un fet que no tenir aquesta cobertura les deixa completament al ras, sota les bales de tota mena d’atacs. És a elles, a aquestes dones que tenen negats tots els seus drets en ple segle XXI, a qui dedico aquest article ferit. Són les més castigades, agredides i violentades. I són les més silenciades.

- 10

8 DE MARÇ DIA DE LA DONA

En aquest mes en què es commemora el Dia Internacional de la Dona, volem adherir-nos en aquest moviment que se celebra anualment cada 8 de març, editant una revista diferent en la qual s’exalça la feina de la dona dins del món laboral. En les pàgines següents descobrireu un seguit d’entrevistes realitzades a dones que han nascut o treballen a l’Alt Empordà, i en les quals se subratlla, en la professió de cadascuna, el valor, l’enginy, la fortalesa i l’altruisme que generen en el seu àmbit laboral. Fins i tot, i per tenir una visió més generalitzada d’aquest moviment hem volgut conèixer el punt de vista d’una arquitecta que viu i treballa fora de Catalunya.

La igualtat entre dones i homes és un dret fonamental a garantir en una societat que ho exigeix. És un valor i un element clau per l’erradicació del sistema heteropatriarcal androcèntric i sexista imperant que oprimeix, violenta i discrimina a les dones.

Aquest dret a la igualtat de dones i homes ha estat reconegut legalment des de fa temps en el nostre marc jurídic, però no és efectiu ni en totes les esferes ni és igual per a totes les dones. Per això encara avui dia s’ha de vetllar per la plena participació de les dones en tots els àmbits de la vida.

Enguany farà 110 anys de la primera celebració. De llavors ençà la seva commemoració s’ha anat estenent a diferents estats del món. La història del Dia Internacional de la Dona no es pot vincular a un únic esdeveniment aïllat, sinó que està formada per processos i esdeveniments que mostren una societat en transformació que es va fent cada vegada més complexa: la Primera Guerra Mundial, la Revolució Russa, el sindicalisme femení de les primeres dècades del segle XX, la lluita pel sufragi femení o les pugnes entre socialistes i sufragistes.

-8

UNA

Laura Pou, bombera de professió

DONA EN UN MÓN D’HOMES El risc forma part de la seva vida diària. Laura Pou és una altra de les moltes dones que han escollit una professió en la qual s’està exposat a un perill personal per servir la societat. Un risc que forma part de la seva vida diària. En el transcurs de la conversa que vam tenir amb ella, vam descobrir el perquè de la seva vocació, els entrebancs que va trobar pel camí, i la posició de la dona dins del cos de bombers de la Generalitat. Sota l’uniforme de bomber, sobresurt la presència d’una dona valenta. Tot i que en els darrers anys han canviat força les coses, avui dia, una bombera no deixa de ser una dona dins d’un món d’homes. “És

necessari doncs, canviar la mentalitat d’una part de la societat i educar-la per a què la joventut d’avui quan arribi al món laboral, les dones no s’hagin d’esforçar fins a límits inimaginables per demostrar la seva vàlua” Cal educar la joventut d’avui perquè, quan arribi al món laboral, entengui que els oficis no tenen gènere, els poden desenvolupar tant els homes com les dones, només cal professionalitat, capacitat i ganes de tirar endavant.

Sent enginyera química i havent treballat en diverses empreses, per què va entrar al cos de bombers? Volia ser bombera perquè treballant d’enginyera no m’acabava de sentir del tot realitzada. Vaig pensar que pel meu temperament i el meu tarannà, la feina de bombera m’esqueia, que m’agradaria, que em faria sentir realitzada, que podria aplicar una part dels coneixements tècnics que havia après durant els anys que vaig estudiar enginyeria, que podria ajudar les persones... per a mi era una feina que ho té tot. Va tenir problemes per entrar-hi pel sol fet de ser dona? Em va costar entrar al cos, però no pel fet de ser dona, sinó pel motiu de les oposicions. Opositar significa conviure amb una incertesa durant un temps. Un temps que també és indeterminat, que no saps quant de temps estaràs opositant, perquè no hi ha cap garantia que acabis sent bombera. Les oposicions sortien en comptagotes i el procés d’oposició consta de diferents proves, cadascuna de les quals s’han de superar i amb l’afegit que ha de ser amb bona nota, i si alguna prova no ha anat bé, has de tornar a començar de cap i de nou. El fracàs és el que frustra més.

Laura Pou Hi va haver comentaris com... “Ostres, una bombera!”, o els típics entre companys que poden ser de broma i que pots encaixar millor o pitjor? Els companys tenen molt assumit que hi hagi noies bomberes. Entre companys no he notat mai cap sorpresa. El que sí que m’ha passat, quan he fet algun servei de cara a la població, és sentir com algun nen o nena ha fet aquest comentari: “Mira, mama, una bombera!”. O a la inversa, que la mama li diu al fill: “Guaita, una bombera!” Quan vaig deixar la meva feina d’abans de ser bombera, vaig voler informar els companys i companyes que deixava la feina perquè havia entrat al cos de bombers de la Generalitat. Aleshores, un dels treballadors de la fàbrica em va fer aquesta pregunta que em va sorprendre molt: “Així has entrat de bombera secretària?”

- 10

Al començament, els meus pares els hi va suposar una decepció I la seva família la va animar en tot quan va saber que es presentava a les oposicions per ser bombera? Al començament, als meus pares els va suposar una decepció. M’havien pagat la carrera i no entenien que jo fes un gir tan radical sense tenir en compte per a res els estudis que havia fet. No donaven suport a la meva idea, al meu entusiasme. Però quan

van veure tot l’esforç que suposava opositar i la meva gran implicació, van canviar de parer. Ara són els pares més feliços del món. Les dones poden arribar on vulguin i fer el que vulguin, estan capacitades per a tot. Per què doncs, aquestes injustícies que molta gent encara associa aquesta feina només amb homes?

Perquè seguim convivint amb molts prejudicis i estereotips. Vivim en una societat patriarcal, una societat que molt a poc a poc va canviant. Com a societat ens encanta etiquetar i encasellar la gent i sortir del que sempre ha sigut, costa de canviar. Com veu la situació de les dones ara mateix envers trobar bones feines?

“Ara són els pares més feliços del món”

Personalment, i pel que fa al cos de bombers i a la feina de bombera, crec que l’accés és el mateix, tant per a l’home com per a la dona. I qui diu bombera, diu sotsinspectora o inspectora. Tinc amigues que treballen en altres oficis i la veritat és que hi ha de tot. No puc valorar la situació en general, perquè no estic informada, però estic convençuda que podria millorar. Ens podria dir quants bombers del cos de la Generalitat hi ha, i quants d’ells són dones? De dones no arribem a 50, d’homes bombers professionals, sense comptar els voluntaris, són 2.300.

“És a dir, un escàs 2%”

Quina és la seva feina dins el cos de bombers? Ha anat mai a apagar foc? La meva feina com a bombera implica realitzar diferents i variats serveis, sigui el rescat de persones, obertures d’habitatges, assistències tècniques, acudir a apagar focs forestals, focs industrials, focs en pisos. Això, pel que fa als serveis propis del cos de bombers, després en el parc, periòdicament, fem pràctiques, i fem manteniment físic. La majoria de persones encara pensen en bombers-homes. Cultura, educació... No troba que encara hi ha molta feina a fer? La realitat és que sí, tot i que a mi no m’agrada dir feina a fer, sinó que tot això s’ha de treballar.

“Que tothom pugui ser el que vulgui ser si té l’oportunitat de poder triar. Sempre tractar-ho des de la màxima naturalitat i sense voler forçar les coses” Quins pitjors moments són o es poden viure en la seva feina? Per mi, els pitjors moments que he viscut o que visc com a bombera, és veure com la gent pateix. Presenciar el patiment de les persones és un sentiment que has de saber gestionar abans, durant i després perquè no t’afecti en el teu dia a dia. A la majoria de serveis i actuacions que fem, a la majoria de casos sempre hi ha algú patint, ja sigui en un foc d’un habitatge, un accident de trànsit, o només pel fet d’haver-se-li cremat la cuina de casa seva.

- 10

UNA

Àngels Bassas

DONA AMB MOLTA EMPENTA Actriu, escriptora, professora, mare... Nascuda a Figueres i llicenciada en art dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, Àngels Bassas té una extensa i variada trajectòria en el món del cinema, teatre i televisió. Ha rebut en dues ocasions el Premi de la Crítica per les seves interpretacions a Amfitrió i La senyoreta Júlia, i ha guanyat el Premi Max com a millor actriu de repartiment per la seva interpretació a El rei Lear. El seu talent, no només l’ha demostrat davant de càmeres i escenaris, també l’ha fet palès en el món literari amb onze llibres publicats. Així mateix és professora d’interpretació en arts escèniques, i conferenciant a escoles d’educació, ajuntaments, biblioteques, i altres organismes. Àngels Bassas és una dona molt exigent en si mateixa, una màquina de treballar amb un currículum molt extens. Així de clar ens ho va deixar en la conversa que vam tenir i que tot seguit transcrivim. Si diem la mare Maria de les Escolàpies de

Figueres, què li recorda aquest nom? Emoció en estat pur, molta tendresa. A mi, aquesta dona em va marcar. Només de dir el seu nom, la puc visualitzar, puc veure com em somreia i com, personalment, la seva presència em va suposar el despertar del sentit artístic. Va saber veure la meva vocació, em va ajudar i va ser sempre molt atenta a la vocació artística que veia en mi. Quan va sentir que volia ser actriu? Des de ben petita. Només tenia nou anys quan vaig agafar la bicicleta per anar a veure a Fabià Puigserver, que fou un dels fundadors de la Companyia Teatre Lliure. Tenia una masia a l’Alt Empordà, i en arribar-hi els vaig trobar a tots plegats. Però, segons la meva mare, encara des de més petita. Sempre l’he sentit explicar que quan tenia tres anys, un dia que vam haver d’anar al metge, a la sala d’espera, vaig pujar dalt d’una cadira i vaig recitar un petit poema.

Àngels Bassas.Foto de J.A.Carmona Comèdia, drama o ficció, on se sent més còmoda? En realitat ficció ho és tot. Els actors, a través d’una ficció, diem les veritats del comportament humà. Pel que fa al gènere, drama o comèdia, haig de dir que m’entusiasma tot. Evidentment és molt divertit fer comèdia, però també és molt interessant i se n’aprèn molt fent drama o tragèdia. Per tant, m’agrada treballar tots els gèneres i tots els registres. M’agrada ser versàtil com a actriu. Dalt d’un escenari o d’un plató de televisió, què l’atrau més, fer de dona bona o de dona dolenta?

- 14

Els porcs també mengen verd, d’Andreu Rifé. Teatre Tantaranta 2020. Foto de D. Ruano

Com explicar a un nen què passa quan el seu avi o

Em repetiria amb el que he dit abans. A mi m’agrada investigar i explorar diferents gèneres i diferents registres, i, com a actriu, poder passar per molts tipus de papers. M’ha tocat fer moltes vegades de dolenta, i és molt divertit interpretar el paper de dona dolenta. A banda de ser actriu, també escric, i acabo de fer un article que sortirà publicat aquest mes, en el qual parlo precisament dels bons i dels dolents. Que en el teatre no hi ha ni bons ni dolents, en el sentit que nosaltres, com a actors i actrius, la nostra feina no és jutjar el personatge, sinó que és el públic qui ho farà. Nosaltres, dalt de l’escenari, som un mirall on reflectim el comportament humà. En aquest sentit, hi ha una llibertat absoluta d’emmirallar aquests personatges en diferents situacions, siguin bons o dolents. Serà l’espectador qui comprovarà aquestes experiències i el qual, en tot cas, veient-t’ho, emetrà el seu judici.

Si mira endavant, què veu? Hi ha alguna cosa que no hagi fet com a actriu i que l’hi agradaria fer? Moltes. Si miro endavant hi ha moltes més coses que vull fer i que encara no he fet. Tinc una capacitat de treball enorme. Ara mateix vull seguir estudiant. Jo no paro mai, soc una dona inquieta que no deixa mai de preguntar-se coses i de plantejar-se el fet de continuar aprenent de la vida i de la meva professió, i seguir generant positivitat, consciència i emocions a través de les meves dues professions, com a actriu i com a escriptora. Per tant, el que veig davant, és la necessitat més que mai de cultura per a les persones per restaurar l’esperit de la gent, ja que estem en una època de desesperança, en una època molt fosca.

Als mitjans, quan es parla del món de l’es pectacle, més d’una vegada hem sentit l’expressió “la màgia del teatre”. Quina és, per a vostè, la màgia del teatre? La màgia del teatre és que és un acte viu, irrepetible. I el que es pot sentir en un espectacle en viu és insubstituïble per qualsevol altra cosa. Per posar-te un exemple: si en termes filosòfics es parla de la famosa catarsi col·lectiva, tal com ho va definir Aristòtil, les emocions que es poden sentir col·lectivament de tots els espectadors que estan mirant un espectacle o escoltant un concert, són irrepetibles. És una emoció directa, viva, que es comparteix amb altres persones que estan al voltant teu, que riuen i s’emocionen al mateix temps que tu. Això és impossible de sentir des de la intimitat d’una pantalla a casa en solitari. Aquesta és la gran diferència.

Quin públic prefereix, els adults o la mainada? M’agraden tots els públics. Amb tot i això, haig de dir que he après molt del públic infantil. És un públic que no està corromput. És un espectador en estat pur. La canalla és sincera, té reaccions genuïnes, espontànies, i això m’agrada molt. Els adults a vegades perdem aquesta capacitat de sorpresa, d’admiració, de fascinació, de ganes de passar-nos-ho bé, de joc. I això és el que nosaltres, els actors i les actrius, intentem restaurar. Sabem que hem de seguir comportant-nos amb aquesta capacitat que tenen els nens i intentar transmetre-la als adults. A mi, personalment, m’encanta el fet de poder emocionar des de dalt d’un escenari o en les sèries de televisió o en els cinemes, però també m’atrau poder-ho fer des dels llibres i des dels articles que escric. Per tant, sigui des de la meva faceta pública d’una sèrie de televisió o dalt d’un escenari, com des de la faceta més personal d’escriure un llibre que arriba a la intimitat de les persones, m’entusiasme poder fer vibrar les persones. Escriu la seva primera novel·la, Dona’t, i acaba sent finalista del premi Josep Pla. Tot un repte per continuar escrivint? Va ser un incentiu enorme. Em vaig emocionar profundament, no podia creure-m’ho. La primera emoció ja va ser la publicació i l’èxit de la col·lecció de vuit llibres de Patatu (Ed. La Galera).

àvia té la malaltia de l’Alzheimer Això ja em va donar una certa confiança en mi mateixa. I la segona empenta dins l’àmbit de la seguretat personal va ser quedar finalista del Premi Pla 2015 amb la meva novel·la Dona’t (Edicions 62). Tot plegat em va donar fortalesa per continuar escrivint, per continuar explorant aquesta faceta meva. Fet que va donar com a resultat un segon llibre per a adults, en aquest cas de relats: La vida té aquestes coses, també publicat per Edicions 62. Actualment tinc una tercera novel·la en camí, que està previst que surti per Sant Jordi de l’any vinent, amb l’editorial Columna. Ens ha parlat de la col·lecció Patatu. D’on van sorgir les aventures d’aquest personatge infantil? Van sorgir del meu amor incondicional per al meu fill. De la fantasia que cada dia, quan l’acompanyava a l’escola, m’obligava a explicar-li contes que jo m’inventava. D’aquest estímul, d’aquest ser mare en el dia a dia, va néixer l’impuls d’en Patatu. Haig de dir que vaig estar experimentant-ho durant un parell d’anys com una flautista d’Hamelín, amb ell i amb altres nens que sabien de la mare que explicava històries i que els feia riure i, llavors s’apuntaven al carro per sentir-les tots plegats. I això em va donar la idea de traslladar-ho a l’escriptura durant uns quants mesos, recopilant tots els contes que m’havia empescat. La culminació va ser quan es varen començar a publicar els contes 1 i 2, després el 3 i el 4, i així anat fent fins al darrer que s’ha editat. Després vaig fer l’espectacle d’en Patatu, del qual vaig escriure tant la versió teatral com les cançons. Espectacle produït per Viu el teatre on també vaig ser intèrpret i que va tenir molt èxit al teatre Romea, i fent gira posteriorment.

“Crec que estem perdent una mica el nord” Com enfoca la seva relació amb el lector? És diferent quan escriu un conte que quan escriu un llibre? Sí, tant com a actriu com a escriptora has de tenir molt en compte a quina audiència t’estàs adreçant. Si ho estàs fent a una audiència de nens, la literatura infantil i juvenil té les seves regles. Els nens demanen històries divertides, amb ritme, que enganxin, que tinguin un contingut, que els estimuli en els seus processos mentals i educatius. Hi ha una sèrie de regles que s’han de tenir en compte, i que a mi m’ha fascinat poder-ho donar a les criatures. Per això, també vaig publicar, fa un any i mig, La maleta de la memòria, juntament amb Salvador Macip. És un relat perquè s’ho passin bé llegint-lo, però també al darrere hi ha coses i fets de com explicar a un nen què passa quan el seu avi o àvia té la malaltia de l’Alzheimer. Per tant, també hi ha una voluntat educativa darrere dels meus llibres infantils i juvenils. Quan m’adreço a l’adult, s’assembla més a quan ho faig com a actriu dalt de l’escenari. A un públic avesat al món de la cultura i que té ganes d’emocionar-se, de reflexionar, de pensar i de transformar-se. És un públic que demana que el que escrius tingui nivell, que sigui potent, que tingui un vocabulari profund i extraordinari, que faci viatjar i que els provoqui un impacte. Un llibre ha de poder fer-te sentir emocions, ha de poder gairebé fer sentir olors, i veure els colors. Si pogués canviar alguna cosa d’aquest món a través de les seves obres, quina seria? Intentaria que fos un món més saludable del que tenim ara. També a escala ecològica, perquè crec que estem perdent una mica el nord. Dins l’àmbit anímic, que fos més sa, ja que estem molt desanimats. Soc partidària que, a través de la meva feina, pugui guarir les ànimes de les persones que ho necessiten més que mai.

Canviaria que fos un món més pacífic, més comprensiu, i més generós entre les persones, i tenir més fe i més esperança, que les persones fossin capaces de ser més bones i més solidàries.

- 16

UNA

Sara Parés Masdevall

DONA ENAMORADA DE

LA MÚSICA

Solista de flauta de bec. Nascuda a Figueres, es va aficionar a la música des de ben petita. S’ha especialitzat en la flauta de bec, i es va formar professionalment amb diversos professors de renom, al Conservatori de Música del Liceu de Barcelona i al Hanzehogeschool Conservatorium de Groningen, on va obtenir el diploma de solista. També té estudis superiors de fagot. Compagina les actuacions musicals amb l’ensenyament. És professora de flauta de bec i fagot al Conservatori de Música Isaac Albéniz de Girona. Com a fagotista, ha actuat amb l’Orquestra Simfònica del Vallès, l’Orquestra Transversal de Catalunya i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà. Així mateix va ser membre de la Jove Orquestra Simfònica de Catalunya. Com a flautista, forma part dels grups Ensemble L’Albera, Sforzinda Consort, Vespres d’Arnadí, Alenar, LAI i duo Parés-Romaní. Ha enregistrat diferents CD amb els segells La mà de Guido, Ars Harmònica, Armonia Mundi-Novodisc, Musiepoca, K617 i Versàtil. Ha participat en diverses produccions d’Òpera al gran Teatre del Liceu de Barcelona i al Festival de música de Peralada. Coneixem més coses d’ella amb l’entrevista que li vam fer. A quina edat i com va descobrir que la música i la flauta i el fagot especialment, formarien part de la seva vida per sempre? Ho vaig descobrir d’una manera inconscient des de ben petita, des del primer dia que vaig començar a gaudir-ne. A casa es respirava música, es cantaven cançons, escoltàvem discos, els pares tocaven i toquen instruments musicals. Però el més important és el fet que, per mi, la música era viscuda com una cosa lúdica, per pas-

sar-s’ho bé. La flauta em va robar el cor quan la vaig descobrir. Vaig adonar-me que era el meu instrument. Era com una amiga, me l’enduia pertot arreu. Quant al fagot, va ser més tard, quan vaig decidir que em volia dedicar a la música, que a casa em van aconsellar d’estudiar algun instrument que tingués més sortida professional. Llavors vaig triar el fagot. Era un instrument que tocava menys gent i que em permetria també de treballar en orquestra. Finalment, però, pel que fa a la vida concertística, m’he acabat dedicant més a la flauta que al fagot. Què troba d’especial en aquests instruments tan inusuals? La flauta de bec és un instrument molt sincer. És senzill de construcció, com també en la manera d’emetre el so. Bufes a través d’un canal i l’aire, en xocar contra el bisell, entra en vibració, produint així el so de l’instrument. Té una manera molt directa d’expressar el que tu vols. No et pots amagar al seu darrere, jo ho veig com si la música anés de l’ànima de qui la toca a l’ànima de qui l’escolta, a través de la fusta de la flauta, un element que és ben viu, d’altra banda. El fagot per mi és un instrument molt bonic. Dins d’una orquestra i en repertoris de solista té moments molt lírics. A mi em va obrir dues portes, una, la possibilitat de poder tocar la part greu d’una partitura, la part del baix, i poder veure la música des dels seus fonaments i la segona, la possibilitat de poder tocar en orquestra. Durant l’època que va estudiar música a diferents conservatoris, amb quins mestres va tenir una connexió especial que van saber marcar-li el camí que havia de seguir?

La majoria de professors que he tingut m’han ajudat a formar-me en el camí que he pres. Tot i que el camí en aquestes disciplines artístiques, crec que te l’has de marcar tu mateix. A l’escola de Figueres, on estudiava música, no hi havia professor de flauta, em van fer provar la flauta travessera, però al cap d’un any la vaig deixar. Jo el que volia era aprendre la flauta de bec. Quant a professors que em van marcar, recordo Josep Maria Surrell, de l’escola d’Arts i Oficis de Figueres; Lluís Casso, professor de flauta del Conservatori de Música del Liceu de Barcelona, i Pia Elsdörfer de quan em vaig especialitzar a Holanda. També Pep Borràs pel que fa al fagot. Abans de decidir-se per aquesta professió enriquidora i sacrificada, va tenir alguna altra passió en la seva infància, que en l’actualitat enyora o segueix practicant en les estones lliures de què disposa? M’agrada molt el teatre. Als anys de l’adolescència vaig formar part de l’Aula de Teatre de Figueres, sota la direcció de l’Alfons Gumbau, i això va contribuir a tenir una passió pel teatre. El fet de guanyar un concurs de teatre juvenil ens va permetre de poder actuar a La Fira de Tàrrega, on vaig descobrir el teatre de carrer i el vessant més avantguardista de les arts escèniques. Avui dia m’agradaria continuar fent teatre amateur, però no ho puc compaginar amb els compromisos musicals, per tant, ho he posat a la llista de coses per fer quan em jubili. El moment més emocionant, més enriquidor, més especial que ha experimentat en la seva vida artística?

- 18 En diré un de cada. L’emocionant va ser quan estava a punt de ser mare que, des de l’Orquestra del Liceu, em van trucar per fer una òpera. Per a una flautista de bec, és una cosa molt inèdita. Les òperes que es programen en aquesta classe de teatres són òperes del romanticisme o d’èpoques posteriors, però de barroques, on es toca la flauta, en programen poques. Va ser superemocionant, em va fer molta il·lusió. Un moment especial va ser quan una nena molt petita, després d’una audició que vaig fer en una escola, em va dir: “Quan toques s’entén molt bé el que vols dir”. Vaig tenir la sensació com si m’hagués llegit el pensament, i aquest comentari va ser un regal per a mi. Un moment enriquidor va ser l’època de tocar el fagot amb la JONC (Jove Orquestra Nacional de Catalunya). Va ser una experiència que em va obrir de mires i una gran oportunitat per aprendre. Què li han anat dient la flauta i el fagot tot aquest temps, perquè s’hagin fet tan bones amigues, i que mai s’hagi plantejat substituir-los per un altre instrument diferent? Aquests són els instruments que a mi em ressonen. A cada músic n’hi ressonen uns o uns altres. La flauta i el fagot em diuen: “Expressa’t a través meu”. Com més domini tècnic vas adquirint d’un instrument, més llibertat tens a l’hora d’expressar-te, de transmetre les idees, les emocions que hi ha dins teu. Per a mi, a més, la música és terapèutica perquè, entre altres virtuts, ajuda molt a concentrar l’atenció, cosa molt important avui, en una vida tan virtual i amb tantes notificacions i imatges que ens distreuen contínuament. Una obra favorita? El Duet Concertino per clarinet i fagot, de Richard Strauss. I també l’ària per contralt de l’Agnus Dei, de La Missa en Si menor, de Bach. En un concert, quin ha estat el repte més gran viscut amb la flauta? De reptes n’hi ha contínuament, perquè cada concert és un repte, i això és part de la gràcia de ser músic. Entenc repte com una oportunitat, no com una cosa estressant, fet que intento transmetre als alumnes. La pressió que sents quan has de sortir a tocar et fa créixer. El repte que recordo més és una substitució que em va sortir d’un dia per l’altre. S’havia de fer un concert a l’Auditorio Nacional de Madrid, i un company flautista el dia abans es va trencar una costella i em va demanar de substituir-lo. Va ser el temps de fer les maletes, mirar una mica per sobre les partitures del concert, anar fins a Madrid, assajar amb el grup i a tocar davant del públic. A més de tocar la flauta i el fagot de forma professional, i de donar classes de música, hi ha en la seva vida algun hobby que li agradi realitzar, per desconnectar com tots solem fer i que li satisfaci? Per desconnectar faig servir molt la música. A la meva vida de música hi ha feines associades de gestió i d’oficina que em costen una miqueta de fer. Llavors necessito desconnectar d’aquestes feines, tocant. L’esperit amateur no s’ha de perdre mai en un professional. Per tant, la música no ha de deixar de ser mai un hobby. Amb tot i això, m’agraden moltes altres coses, com caminar per la natura, anar en bicicleta, nadar, ballar, llegir, anar al cinema, una bona conversa... Com veu el panorama musical actual, quant a música clàssica? Quan a una obra se l’anomena “clàssica” sigui de literatura, de música, de pintura, de teatre... vol dir que ha transcendit el pas del temps i que, per tant, és actual. I que avui ens toca i ens interpel·la igual que quan es va escriure o es va pintar. Però la paraula clàssica, en el món de la música, té unes connotacions molt pejoratives. Quan es diu música clàssica, la majoria de gent pensa en música avorrida, carrinclona, passada de moda. Per a mi no és res d’això, justament, si ha transcendit en el temps, és perquè és bona música. La música ha de tenir la capacitat de fer-nos vibrar avui, aquí i ara. Temes de jazz i de blues que han perdurat en el temps també són clàssics. Per tant, jo parlaria de música, a seques, i aquí hi inclouria també el jazz, el blues, la música tradicional, les músiques del món... Cada vegada hi ha més interrelació entre els diferents estils musicals, per tant, les etiquetes són cada vegada

menys necessàries. I aquest és el futur que jo li veig a la música clàssica, el diàleg amb la resta de músiques i també la interrelació amb les altres arts escèniques, plàstiques i audiovisuals. Hem de donar a la clàssica el valor que té i fer-la arribar, sense comple-

xos, a tothom, començant per les escoles. I deixar de tenir-li por. En el món de la música, creu que la dona està ben valorada? En el món de la música no passa ni més

ni menys que a la resta d’àmbits socials i laborals. En espais en els quals preval el talent o la sensibilitat hi ha força paritat. En música, doncs, seria el vessant de la interpretació, que és al qual jo em dedico, i que per tant puc dir que m’he sentit ben

- 20 compositores, exclusivament en el Dia de la Dona. Crec que cal treballar en el conjunt de la societat perquè aquesta arribi a ser totalment igualitària.

valorada. Tot i que tenim la tendència, tant homes com dones, a posar més atenció a les opinions dels homes que a les de les dones. Crec que a les dones ens falta ser una mica més escoltades. Pel que fa a la conciliació familiar i laboral, també ens afecta. Sovint la vida familiar, a les dones ens impedeix dur a terme algunes activitats laborals, que els homes desenvolupen independentment de si tenen una família o no. I estic pensant a fer viatges per a concerts, per exemple. En àmbits on la feina implica una quota de poder més alta, sí que hi trobem un percentatge d’homes molt més gran que de dones, com per exemple: direccions de con-

servatori, caps de programacions de cicles de concerts, directors d’orquestra, i també dins del món de la composició, on hi ha una minúscula presència de dones compositores, tant actuals com d’èpoques passades. Fan falta referents femenins en aquests sectors, i això sí que és una evidència de com les dones hem estat invisibilitzades al llarg de la història i de com ens costa encara, avui, tenir veu pròpia en molts àmbits de la vida pública. Per tant, crec que el dia que no hàgim de dividir entre homes i dones, que la dona deixi de ser una anècdota, llavors ens n’haurem sortit. I estic pensant en les programacions de concerts de dones

Per acabar, com a professora de flauta i fagot, què els recomanaria als alumnes que estudien al Conservatori Isaac Albéniz de Girona? Creu que l’orquestra o l’ensenyament són les úniques oportunitats professionals? Els recomanaria, per sobre de tot, que gaudissin de la música, perquè és amb aquesta actitud com se’ls obriran les portes. La tasca principal que tenim els professors és transmetre als nostres alumnes l’amor per la música. És cert que els diem que han de practicar força, però, si això ho fan des del gaudi, l’estudi els serà molt més efectiu, i llavors la motivació també creixerà… pràctica i motivació són dos elements què s’alimenten l’un a l’altre. A més, si s’ho passen bé tocant, també gaudiran més d’anar a concerts i llavors les sales s’aniran omplint més d’espectadors i això, de retruc, també els portarà més feina. En la vida professional no s’ha de perdre mai l’esperit amateur que es refereix, de fet, a aquell qui s’estima la música.

“Tenim la tendència, tant homes com dones, a posar més atenció a les opinions dels homes que a les de les dones”

- 20

INFERMERA

Aurora Fontova

DE L’HOSPITAL DE FIGUERES Cada cop veus més homes en una professió que era molt feminitzada.

Aurora Fontova

A

urora Fontova (Esplugues de Llobregat, 1979) és infermera assistencial del servei d’urgències de l’Hospital de Figueres i de la base medicalitzada del SEM, des de fa 14 anys. Fa assistències extrahospitalàries i atén qualsevol classe d’accident que requereixi atenció mèdica especialitzada. Des de fa uns anys s’ha convertit en professora associada del Departament d’Infermeria de la Universitat de Girona. Quan va començar a treballar a l’Hospital de Figueres? El 2000 vaig començar a treballar a l’Hospital de Figueres i el 2005 a urgències. El 2010 vaig realitzar un Màster Oficial en atenció integral al malalt crític i emergències a la Universitat de Barcelona i cinc anys després em vaig doctorar per la Uni-

versitat de Girona. També des de 2014 he treballat com a professora associada la Universitat de Girona i ara també soc membre de la comissió de recerca i treballo unes hores com a tècnica de suport a la recerca. La comissió el que fa és avaluar els treballs científics, la recerca que es fa a l’hospital per intentar que compleixi els requisits ètics i legals vigents. Des del 2005 també estic a la unitat del SEM. Els professionals d’urgències pugem a la unitat medicalitzada i donem assistència també extrahospitalària. És una feina bonica. Al carrer t’apropes més a la vida quotidiana de les persones i potser és més difícil que quan ho vius dins d’un hospital que ja pressuposes que tothom està malalt. A la universitat soc professora associada i dono petites parts d’assignatures, una mica de l’assignatura d’urgències i emergències, una assignatura de pràctiques de simulació, tutoritzo algun treball de final de grau. Faig una mica de tot, especialment a ensenya la part més pràctica de la professió. Poder ensenyar als nous profes-

sionals que vindran és molt gratificant Pel fet de ser dona com ha viscut la professió? Ha tingut problemes per conciliar la vida personal i laboral? La sort és que és una professió majoritàriament femenina i per tant no he tingut mai la sensació de patir discriminació de gènere, ni cap mena de topall. La conciliació és més difícil pel tema de treballar en un hospital que pel fet que siguis dona, perquè els horaris dels hospitals són complicats. Veu un canvi de mirada en les noves generacions, a les que acompanya en la seva formació? La sort és que veus més homes en una professió que era molt feminitzada, el que vol dir que el fet de cuidar s’ha convertit en una cosa que no és només de la dona i això és positiu per la igualtat. I per altra banda l’ensenyança universitària de la infermeria ha viscut un gran canvi des que va iniciar la docència dels nous estudis de grau en infermeria el curs 2009-2010 com a re-

- 24

sultat del consens de la Declaració de Bolonya amb l’objectiu d’unificar els ensenyaments universitaris europeus. Des de llavors la infermeria va passar de ser una diplomatura a ser un grau que ens va donar accés al doctorat. Es nota molt les noves generacions que han crescut en aquest marc amb una professió molt més enfocada a la recerca. Crec que el futur és molt prometedor en les noves generacions que venen. Pel que fa a la dona treballadora, com veu el present i futur? Crec que encara ens queda molt quant a igualtat a casa. Al final la dona és la que renuncia a tenir la jornada completa per cuidar dels fills, la que fa més tasques a casa, la que es carrega més feina fora i potser en detriment de tot això hi va la carrera professional. No podem fer-ho tot perfecte. A nivell personal jo he tingut molta sort, tinc un company que sempre m’anima, però veig a la feina les meves companyes que tenen fills petits, han de renunciar a tenir una jornada completa per poder cuidar els seus fills. Són les dones sempre les que reduïm la jornada per cuidar els fills, les que reduïm per fer més coses a casa. Abans d’anar a treballar has fet els llits, has anat a comprar i llavors ho deixes tot a punt: dinar, sopar, vas a treballar, tornes, vas a buscar els nens. No és el meu cas, però sí que ho veig en les meves companyes.

“Veus més homes en una professió que era molt feminitzada, el que vol dir que el fet de cuidar s’ha convertit en una cosa que no és només de la dona i això és positiu per la igualtat.” I en el seu entorn professional, veu més planer el camí cap a la igualtat? La professió mèdica també és cada cop més femenina. Si bé cada cop hi ha més homes que estudien infermeria, cada cop hi ha més dones metges. Però encara els homes ocupen en general més càrrecs directius. Aquesta és encara una assignatura pendent, però de mica en mica s’anirà aconseguint. El problema és que si has de renunciar per cuidar els fills o fer feines a casa al final la teva carrera professional no creix al mateix ritme que la d’ells. Partim d’un problema de base. Quin seria el missatge que llançaria per canviar aquesta situació? Més que dirigir-me a la dona potser hauríem d’anar a l’home perquè ell es responsabilitzés igual que la dona en tot perquè nosaltres ja treballem, estudiem, fem moltes coses. Crec que ja es va aconseguint, per exemple el fet que el permís de paternitat estigui igualat al permís de maternitat pot obrir moltes portes. Espero que les noves generacions creixin diferent. Fa pocs dies va ser el dia internacional de la nena i la ciència i la iniciativa “No more Matildas” reivindica les dones científiques que no apareixen en molts llibres de text; les dones s’han visibilitzat poc i per això les nenes no trien carreres científiques perquè no tenen models de referència. Cal que des de l’escola l’educació estigui encaminada a la igualtat de nens i nenes perquè tots tinguem les mateixes oportunitats. Si hi ha una cosa que ens ha afectats a tots per igual és la pandèmia, com ho ha vist com a professional del món sanitari? Al principi va ser com molt nou, una situació molt nova, t’afrontaves a

- 26

allò desconegut, amb por i ara que ja ho anem coneixent, jo destacaria l’esgotament físic i mental que tenim. Per mi, per mantenir una salut mental correcta, necessito sortir de l’hospital i desconnectar. Ara no pots perquè en parlen a la tele, a tots els mitjans de comunicació, a totes les xarxes socials, tot el dia i llavors no et permet fer aquella barrera quan deixaves l’hospital i marxaves cap a casa. Ara se’n parla les 24 hores i això esgota molt mentalment. Què veu en la gent i en els seus pacients? El que em preocupa més és que han posat la por al cos de les persones i el sentiment de culpa. No havia vist mai en els pacients aquesta por, aquesta culpa per haver-se contagiat i això a mi em sap greu personalment. Diuen: “No sé com ho he fet, jo he anat amb molt de compte” i és com si fos culpa seva que s’hagin posat malalts. Abans tenien una altra malaltia i anaven seguint el procés i anaven confiant i ara veuen tantes coses a la tele que tenen molta por. Finalment quin consell ens donaria a tothom per assumir aquesta situació amb una mirada més serena? És una visió molt personal. Jo de vegades dic: “Desconnecteu una mica la tele”. Necessitem desintoxicar-nos de la informació, provoca una angoixa que potser no cal. Estar bé mirar les notícies i estar al dia, però sense estar massa a sobre perquè sinó fa mal.

“Cal que des de l’escola l’educació estigui encaminada a la igualtat de nens i nenes perquè tots tinguem les mateixes oportunitats”

- 28

U.E. CABANES U.E. CABANES

Si hi esteu interessades hi sereu molt benvingudes!

La U.E. Cabanes està formada per 90 nenes/noies, entre 6 i 18 anys, repartides amb 5 categories diferents: 1 cadet juvenil, 2 infantils, 1 aleví i 1 benjamí, anomenada Escoleta, l’únic club de la comarca amb totes aquestes categories. Fa 15 anys que apostem pel futbol femení, disposem de 3 camps de gespa natural, un d’ells de futbol 11. Comptem amb entrenadors qualificats i titulats, a més el passat mes de març de 2020 es va signar un acord de filiació amb el Club de Futbol del Peralada, on s’ha donat un pas endavant a la nova estructura dels equips femenins.

Instagram: uecabanesfutfem Twiter: @CabanesFemeni Facebook: U.E. Cabanes futbol femení web: uecabanes.com Telèfon contacte: 610 048 270

Els entrenaments són al Camp Municipal del Cabanes: -els dimarts i dijous de 18h a 19.30h (benjamines i infantils). -els dimarts I dijous de 18.30h a 20.00h (alevines) -Els dilluns i dimecres de 19h a 20.30h (cadet juvenil).

Partit Escoleta

Equip Infantil

Equip Aleví

Equip Escoleta

Cadet Juvenil

DIRECTORA

Mireia Mata i Solsona

GENERAL D’IGUALTAT A LA GENERALITAT DE CATALUNYA “Quan més avancem, més intolerància tenim vers les injustícies” Mireia Mata i Solsona, (Portbou 1967), va estudiar Filologia Catalana convençuda que es dedicaria a la docència, però, segons diu, va ser quan feia voluntariat, en camps de treball i a la Iaeden, que «l’atzar» la va portar a la funció pública. Va ser vuit anys regidora de l’Ajuntament de Figueres, també va ser consellera comarcal; va formar part de la direcció nacional d’ERC i, entre els seus càrrecs de responsabilitat al Govern, ha estat a Joventut, Governació i, actualment, a Igualtat, com a directora general de la Generalitat de Catalunya. Amb motiu del Dia de la Dona repassem les accions més importants que ha ajudat a tirar endavant. Quina és la feina que li ocupa actualment? La direcció general d’Igualtat, adscrita al Departament de Treball, Afers Socials i Família, és l’organisme que vetlla per temes transversals vinculats a la igualtat d’oportunitats i de manera molt especial als àmbits LGTBI i la igualtat laboral d’homes i dones. Hi soc des del 2016. És un organisme que es va crear aquest any i soc la primera i de moment darrera directora general d’Igualtat. Va estudiar Filologia. En quin moment decideix canviar d’orientació? Vaig tenir el privilegi de què a casa meva em deixessin estudiar el que a mi m’agradava que era la Filologia. Ja abans d’entrar a la universitat tenia clar fer temes

de voluntariat. Soc sòcia històrica de la IAEDEN, havia estat en altres grups de voluntariat, amb moviments d’objecció de consciència i tot aquest món m’atreia molt. A més, havia fet de monitora per pagar-me la carrera. Estava convençuda que volia ser professora: la meva mare és mestra, la meva germana és professora i aquest món m’atreia, però just quan vaig acabar la carrera em van cridar per fer una substitució de tres mesos a Joventut. A Joventut em coneixien perquè jo havia estat monitora de camps de treball i el que van ser tres mesos es van convertir en sis mesos, es va allargar a un any i vaig descobrir que a mi m’agradava treballar a l’administració, ajudar a les altres persones. En aquell moment vaig decidir estudiar oposicions i a adquirir coneixements que m’ajudessin a ser una bona funcionària. Vaig realitzar un màster en alta direcció a la funció pública i un mestratge de la cultura tradicional i cultural que és un altre tema que també m’atreu molt.

“Ara arriba la generació de les dones que han d’assumir el poder” Va passar una llarga etapa com a regidora a l’Ajuntament de Figueres. Com ho recorda?

Mireia Mata i Solsona

Treballava a l’administració i tenia molta vinculació a moviments associatius. En el seu moment en Francesc Canet em va proposar si volia anar a les llistes com a número 2 tot i que jo no era militant d’Esquerra Republicana. Em vaig sentir molt honorada i vaig acceptar. Això em va portar durant dues legislatures, des del 2007 al 2015, a fer de regidora. Per mi va ser un aprenentatge molt gran perquè gràcies a l’experiència com a regidora -en el meu cas va ser durant 8 anys i vaig passar 7 a l’oposició-, em vaig adonar que estar al servei de la ciutadania, de la ciutat on tu has decidit viure, és una experiència molt profitosa i molt interessant. Tornant a l’àrea que li ocupa i al tema de la igualtat, quines són les accions més importants que ha dut a terme en aquest període o abans? Hem treballat molt especialment aquests darrers cinc anys i especialment durant el 2020 en l’aprovació de la llei d’igualtat de tracte i no discriminació. És una llei de caràcter global que preveu qualsevol discriminació que pugui patir una persona en funció de la llengua que parla, de l’edat que tingui, de les seves capacitats o discapacitats, del color de la seva pell o per descomptat pel fet de ser home, dona o persona no binària. Aquest és un encàrrec que vaig rebre de la meva consellera Dolors Bassa. Hi hem estat treballant tant en l’àmbit de govern com darrerament al Parlament. Vam aconseguir que s’aprovés el mes de

- 30 desembre passat i a més a més s’ha aprovat per unanimitat després de moltes negociacions. Per mi és molt important que tinguem una llei que de manera administrativa pugui prevenir i si cal sancionar aquella discriminació de baixa intensitat, és a dir per exemple: Llogo un pis i tot va molt bé fins que dic que em dic Mohamed; o envio un currículum de feina, un currículum que és cec, i quan dic que soc dona i tinc 25 anys ja no els interessa perquè em puc quedar embarassada. Són aquelles discriminacions que fins ara no eren denunciables perquè no estaven descrites, però que són una vulneració drets humans, i això no es pot permetre. De vegades les persones discriminem sense adonar-nos i aquestes discriminacions, les hem d’erradicar. De tot el meu itinerari personal, també destacaria que abans de ser directora general d’Igualtat, vaig estar a la direcció general d’Esquerra Republicana i vaig ser vicesecretària de les Dones. Aquí tinc l’orgull d’haver fet el Pla d’Igualtat d’Esquerra Republicana. Una de les mesures més importants han estat les llistes cremallera que és el que està permetent que hi hagi el mateix nombre d’homes que de dones a les llistes. Vaig fer aquest pla que ens està ajudant a feminitzar no només el nostre partit polític sinó totes les institucions on estem i m’agradaria pensar que fins i tot per capil·laritat això està ajudant a fer que el conjunt del nostre país sigui una mica més feminista. I amb motiu del Dia de la Dona, quines accions es preparen? Com a govern estem preparant els manifestos institucionals del dia 8 de març. Serà un dia 8 de març estrany com va ser el dia 25 de novembre, el dia de la lluita contra les violències masclistes, perquè la situació sanitària ens haurà de limitar a fer els actes en línia. Farem un manifest institucional, publicarem dades perquè nosaltres estem treballant sempre en la publicació de dades que puguin ajudar primer visibilitzar i després a erradicar la violència contra les dones, però també les desigualtats contra les dones. El 22 de febrer va ser el dia contra la bretxa salarial, que posa de manifest que encara ara les dones treballant igual, cobrem un 22,2 per cent de mitjana. Això en la mesura que ho diem, és l’única manera de fer-nos conscients i de fer coses per canviar-ho. El dia 8 de març també és un dia en què estem al costat de la societat civil, al costat de les dones que des del carrer estan al costat dels grans canvis.

Quantes dones que no venim de classes altes hem arribat molt lluny? Queda molt de camí per recórrer és una frase encertada o val més dir: Estem en el bon camí? És depèn d’on posis la mirada. Si posem la mirada curta i veiem les dades de l’any 2020 quan més de 12.000 dones es van atrevir a denunciar violència masclista pots dir: Això és horrorós, no hem avançat!. Si planteges que abans del 2008 a Catalunya i també a l’estat espanyol ni tan sols hi havia una llei que permetés a les dones denunciar als seus marits quan les picaven, és clar que és un avenç extraordinari. La meva àvia no s’hauria imaginat mai que jo hagués arribat a ser directora general. Soc neta d’un pastor de cabres. Això ja no suposa només un avenç en la mirada de gènere sinó de classe. Quantes dones que no venim de classes altes hem arribat molt lluny? Jo sí que penso que hem avançat molt el que passa és que quan més avancem més intolerància tenim vers les injustícies. Com es fomenta l’educació en la igualtat des de la infància? La Direcció General d’Igualtat és una unitat petita, però fem una feina molt gran. L’únic secret d’això és treballar des de la idea de la transversalitat. El dret de les persones LGTBI, de les persones migrades o amb discapacitat són drets que ha de defensar tothom: les institucions però també les empreses i

- 32

els sindicats. La idea no és fer una societat molt assistencial sinó empoderar a la gent. Si una dona vol ser mecànica, tothom ha de ser molt sensible i la idea és treballar des de la transversalitat. El departament d’educació promou el projecte Coeducat perquè els infants d’ençà que entren a P3 comencin a veure referents iguals d’homes i dones, perquè les nenes puguin pensar que són igual de capaces de ser enginyeres, astronautes o matemàtiques. El departament també ha fet en aquesta legislatura un descompte del 50% a les formacions de FP en què hi ha menys dones, vinculades amb les mecanitzacions, electrificacions, el treball a les fàbriques. Només hi havia un 3% de dones en estudis que tenen més del 90% d’inserció laboral. Un tema que també ens preocupa molt és el tema del futur de les tecnologies. El futur és tecnològic i digital i no volem un futur en el qual les feines de cuidar les persones, les menys reconegudes, les facin les dones i que els homes estiguin en les feines tecnològiques que són les reconegudes, més ben retribuïdes. Necessitem que la intel·ligència artificial també pensi en femení, no pot ser artificial i masculina. Ha de ser artificial, masculina, femenina, diversa, LGTBI de tots els països del món. S’atreveix a dibuixar com veu el futur més proper? Podem i sobretot necessitem mirar amb optimisme. Necessitem pensar que anem a un món millor i un món millor només pot ser un món més just i un món que tingui igualtat d’oportunitats per a tothom. Crec que anem avançant: veig les noies joves molt motivades i empoderades. És veritat que hi ha violència contra les noies joves, però cada cop que hi ha una noia jove que s’empodera arrossega a les dones del seu voltant. Som una generació que hem arribat molt lluny amb les capacitacions i els estudis. Ara arriba la generació de les dones que han d’assumir el poder. Si tu veus el parlament de Catalunya d’ara hi ha moltes més dones. Als Estats Units la vicepresidenta és una dona i a més d’origen afroasiàtic. Jo vull que la pròxima presidenta de la Generalitat sigui una dona i que la pròxima presidenta dels Estats Units sigui una dona racialitzada. Crec que el futur ha d’anar cap aquí. Així i tot les dones continuem sacrificant parcel·les de la nostra vida professional per conciliar la nostra feina amb la vida personal. Totalment. Aquest és un dels llasts que ens queden d’aquesta cultura que tenim tan heteropatriarcal. Qui té cura de les criatures és la dóna i quan és el moment de renunciar a la carrera professional, o L’hora de reduir els horaris o sacrificar dies de feina per parlar amb la tutora, sempre d’ofici és la dona. Això ens fa perdre oportunitats laborals, es tradueix en menys hores treballades, menys anys cotitzats, amb sous més baixos per la salarial bretxa i tenim menys possibilitats d’ascendir als llocs d’alta direcció o a càrrecs de responsabilitat. Tenim dones que han estat tota la seva vida treballadores i arriben al final de la seva vida en situació de precarietat. I estem parlant de dones que coneixem, que viuen a Figueres, al país, un país que és pròsper. Això és un repte pendent. Però jo també aquí tinc mirada d’optimisme. La pandèmia ens ha portat al fet que molts homes s’adonin què és estar a casa totes les hores, tots els dies, i què són les tasques de la llar. També amb una mirada més legalista, cal destacar l’entrada en vigor de la norma estatal de l’obligació del permís per naixença de fills, com a permís obligatori i intransferible entre pare i mare. Un pare que ha cuidat del seu fill les primeres setmanes de la seva vida serà una persona més corresponsable. Les empreses, ara hauran de pensar que home i dona en edat fèrtil estaran obligats a agafar les mateixes baixes de maternitat i paternitat. Que les dones arribin a dalt de tot no és un tema de competència sinó que és un tema de poder. Els homes s’hauran d’acostumar a fer un pas enrere i deixar-nos avançar. Com diu la Carme Forcadell, els homes han de ser els nostres

“El departament d’educació promou el projecte Coeducat perquè els infants d’ençà que entren a P3 comencin a veure referents iguals d’homes i dones.

LLICENCIADA

Irene Álvarez de Quevedo i Gispert

EN BIOLOGIA I MÀSTER EN BIODIVERSITAT

“Moltes dones lluiten per ser respectades a la feina i perden la batalla a casa” Irene Álvarez de Quevedo i Gispert (Girona 1978). Llicenciada en Biologia i Màster en Biodiversitat. És Doctora en Biodiversitat per la Universitat de Barcelona. Com a investigadora els seus estudis se centren en el coneixement i conservació de les poblacions de tortugues marines i cetacis del Mediterrani occidental i la seva interacció amb la pesca professional. Actualment, treballa com a professional autònoma, i col·labora en projectes com Dofins de Tramuntana de SUBMON, o ZEPAMAR de SEO. També és voluntària de dues entitats empordaneses: essent presidenta i cofundadora de l’Associació Som-hi!!!! Natura, Esport, Cultura; i sòcia activa de l’Associació Som Mar. Per què va decidir vostè, fer-se biòloga? Des de ben petita ja m’agradaven molts els animals i ja deia que volia ser biòloga. La influència em va venir per part del meu pare i el meu avi. El meu avi era un apassionat del mar, ens portava en barca, mirava tots els capítols d’en Cousteau i jo també ho mirava, i amb ell vaig acabar de tirar més cap al mar. La influència em ve d’aquí. De sempre la meva mare tenia família a Llançà i tenim casa a Colera, que havia sigut el meu racó especial on tenia tots els amics i els records màgics. Tenia clar que volia estudiar biologia i que faria el que és ara el batxillerat científic. Vaig fer primer i segon de biologia a la UdG, i llavors com que volia fer la branca de biologia marina,

vaig anar a la Universitat de Barcelona perquè allà hi havia un Grup d’investigació de grans vertebrats marins de la facultat de Biologia i vaig anar a oferir-me de voluntària perquè volia treballar amb grans vertebrats marins, sobretot amb tortugues i dofins. Vaig estar de voluntària un parell d’anys i després van anar sortint coses: una beca, vaig fer un màster, el meu primer article científic i després el doctorat. Vaig fer el que havia volgut fer sempre i amb la sort d’anar coneixent sempre les persones adequades. Tot aquest temps el recordo com la millor època: anàvem a congressos internacionals, vam treballar al mar, amb pescadors, fent estudis de foto identificació de dofins, posant transmissors a tortugues marines per fer-ne seguiment, etc i em vaig anar especialitzant a treballar amb el sector pesquer. Llavors en què es va especialitzar? Abans de començar el doctorat al Departament de Biologia Animal de la UB, primer vaig ser voluntària amb ells 2 anys a les Balears, on vaig embarcar-me per primer cop amb pescadors, per estudiar els dofins de la zona i també les tortugues marines. Aquí va ser quan vaig acabar la carrera i vaig marxar de voluntària 2 mesos a les illes Galápagos, a col·laborar amb un projecte de l’Estació Científica Charles Darwin, sobre tortuga verda (on vaig veure per primer cop femelles posant ous i tortugues petites sortint del niu). I en tornar, vaig fer el màster i publi-

Irene Álvarez de Quevedo

car el meu primer article científic, en un estudi sobre la interacció entre les tortugues marines i la pesca professional a Catalunya, que ja vaig incloure a l’inici del meu doctorat. Porto des del 2003 treballant amb els pescadors i al principi era una mica difícil perquè és un món tradicionalment d’homes i perquè deien que pujar una dona a bord portava mala sort: “si no pesquem el dia que vinguis no tornaràs a venir!” em deien, però vaig tenir sort i vaig poder tornar a pujar. També era difícil no només per ser dona sinó perquè la relació entre pescadors i biòlegs no era gaire bona, era com si fossin dos sectors oposats. De quina manera s’ha evolucionat en aquest sector? A poc a poc les coses van canviant. Ara fa uns 4 anys que treballo en el marc d’un projecte: Dofins de tramuntana, amb una entitat que es diu SUBMON, i col·laboro portant la part de pesca. Estic treballant amb les 4 confraries de Cap de Creus i puc dir que ha canviat molt la relació amb els pescadors: ara és diferent no tenen cap problema que pugis a bord, t’obren les portes i estan més oberts a treballar amb biòlegs i a col·laborar amb projectes científics. M’estic trobant que també a alguns ports ara hi ha més dones marineres, a mar les dones, tradicionalment, s’han encarregat d’adobar les xarxes, però a les barques només hi havia homes. Ara, a nivell europeu, s’estan creant taules

de cogestió, i per exemple, aquí i al cap de Creus s’ha creat la taula de cogestió pesquera on treballen junts pescadors, científics i administració. Les polítiques estan canviant, per sort, i en general a tot el sector. Ara treballa amb el tema dels dofins, quina és la seva funció concreta en aquest projecte? És una part de la meva feina. Quan vaig acabar el doctorat vaig anar a Itàlia a col·laborar amb un centre de recuperació de tortugues a l’illa de Lampedusa, i en principi m’havia de quedar allà per seguir la carrera d’investigadora, però em van trucar de l’associació SUBMON que els havien donat el projecte Dofins de Tramuntana a cap de Creus i necessitaven una persona que treballés allà físicament. Ells van plantejar un projecte molt maco, per identificar la població de dofins de cap de Creus: és un projecte de foto-identificació que consisteix a fotografiar les aletes dels dofins perquè així es poden reconèixer, cada aleta és distintiva de l’animal. Se’ls dóna un número i d’aquesta manera s’està creant el catàleg de foto-identificació, no sabem exactament on estan, però es pot comparar d’un any a un altre si hi ha els mateixos o no, si és una població resident, quants individus hi ha, o si cada vegada hi ha més cries. Jo col·laboro en la part de relació amb els pescadors perquè els dofins segueixen les xarxes d’arrossegament i treballem amb ells per esbrinar quina relació hi ha i saber si els dofins depenen del peix dels pescadors, determinar el comportament dels animals quan segueixen les xarxes, etc. Quina relació hi ha entre els dofins i els pescadors? Ens hem trobat que hi ha bona relació: en general ells estan contents de tenir-los allà i ens envien posicions, fotografies i recollim la informació que sense ells no podríem aconseguir, i també és una manera de fer consciència. La idea és que vagin amb compte i anar treballant amb ells per aconseguir una pesca més sostenible. També els fem formació per si es troben un animal ferit, etc. A banda d’aquest projecte també estic col·laborant amb una entitat que es diu SEO que és de nivell estatal i treballa amb aus en general, en molts projectes; jo hi col·laboro amb un projecte d’aus marines, baldrigues.

“No t’has de tancar portes a res, has de perseguir el teu somni, tant si ets home o dona, o sigui quin sigui el teu origen” La seva, és una professió molt agraïda, com la viu? Sí, i també és dura perquè és una feina que ho fas per passió, estimem molt el mar i costa molt tenir una vida estable laboralment. En el meu cas no he aconseguit de moment entrar en una universitat, o una empresa, amb feina fixa. Les ONG és difícil que et facin contracte fix perquè no hi ha estabilitat econòmica i fa poc temps que em vaig fer autònoma. He entrat al món de l’emprenedoria i tens la sensació de ser una mica suïcida, en el temps de COVID que estem. Tot i que és complicat estic contenta d’haver-me fet autònoma, per poder col·laborar en diferents projectes. Ha tingut la sensació pel fet de ser dona que el fet de lluitar per la seva carrera l’ha portat a sacrificar algunes coses? Si l’he tingut no n’he sigut conscient. No he deixat mai de fer res i he tingut sempre companyes homes i dones en el doctorat i hem fet sempre el mateix. Sí que tinc companyes que han patit en el tema de maternitat, jo no perquè no he tingut nens. En alguns casos, quan han sigut mares, ja no els hi han ofert tant d’anar a fer tre-

- 36 ball de camp, per exemple, comptant menys amb elles. En canvi jo no puc dir que mai m’hagi sentit discriminada. El món de la ciència en general no és fàcil, - però si és cert que cada vegada hi ha més dones en el nostre sector i això s’agraeix, i fa il·lusió. Recordo que a l’institut vaig fer ciències pures, i només vam ser 4 noies del meu curs que vam escollir aquesta modalitat. Però ara als projectes que estic treballant coincideix que totes som dones científiques.

“És un món tradicionalment d’homes i perquè deien que pujar una dona a bord portava mala sort: “si no pesquem el dia que vinguis no tornaràs a venir!” Com veu el present i el futur de la dona treballadora? Hi ha molt de camí per recórrer sobretot perquè nosaltres tenim la visió d’aquí, però hi ha altres països que estan molt pitjors i sí que hi ha molta feina a fer. No només a nivell laboral sinó

personal, ho comentaven amb altres científiques que han arribat a posicions molt altes, deien que havien lluitat molt perquè a la feina les respectessin i després a casa havien perdut la batalla i no n’havien sigut conscients. En tots els aspectes sí que s’ha de millorar i sobretot educar els més petits, nenes i nens que des de ben petits es vegin iguals. Amb algunes companyes parlàvem que val la pena unir-se entre nosaltres per donar més visibilitat a tot això, hi ha dones que han hagut de lluitar molt i hi ha moltes nenes que no tenen cap referent a prop i ni s’ho plantegen i és obrir una mica possibilitats, no t’has de tancar portes a res, has de perseguir el teu somni, tant si ets home o dona, o sigui quin sigui el teu origen. Ara viu a la comarca i ha impulsat una associació per protegir el nostre entorn. Ara visc a Llançà. La meva mare tenia família a Llançà i de sempre hem anat a Colera. Tenim casa a Colera i tota la meva passió pel mar ve de Colera. Soc de Girona, i és on vaig estudiar, però Colera havia estat sempre el meu racó especial on tenia tots els amics i els records màgics d’allà. Ara estem treballant amb companys d’allà

per evitar que es degradi la zona. Soc presidenta d’una associació de Colera que es diu Som-hi: fem activitats de biologia marina, de descoberta de l’entorn, treballem per a la recuperació del rem de llagut (un esport ple de tradició al poble), fem dansa i ioga vora mar, i creem consciència de la salut del mar per promoure la nostra salut. En aquest sentit, per a promoure la salut integral i la protecció del mar, amb companys i companyes apassionades del mar hem creat des de fa un anyet una associació a Llançà que es diu Som Mar, i estem treballant molt el tema salut i mar. Per finalitzar com veu les dones, aquí a l’Alt Empordà i quin missatge llançaria? Cada vegada som més fortes i estem tirant més endavant, però no és a tots els sectors i s’ha de fer molta feina encara. He vist que aquí a l’Empordà hi ha molta dona amb molta empenta. Fa un any em van convidar a fer una xerrada de dones científiques, al marc de la XEC Empordà (Xarxa d’emprenedores competents) i això, en part, també em va animar a fer-me autònoma. Estic molt contenta en aquest sentit: nosaltres mateixes ens unim, i sense buscar-ho ens anem trobant.

- 38

DIRECTORA

Miriam Monteys Olmedo

DE QUALIA CENTRE WELLNESS “Vull crear espais on la dona pugui recuperar la confiança en qui realment és” Directora de Qualia Centre Wellness, naturòpata i llicenciada en Ciències de la Comunicació (UAB). Promou hàbits saludables des del centre que dirigeix a Figueres. Creu en les persones i en la seva capacitat per a treure la seva millor versió. En el seu dia a dia treballa per acompanyar les dones en el seu camí d’autodescoberta, de reconnexió i de recuperació de la confiança en elles mateixes. Podria definir a què es dedica i quins són els serveis que ofereix? Em dedico al benestar, a promoure el benestar físic i emocional des de Qualia, el centre wellness que dirigeixo des de fa 12 anys. Al centre oferim tractaments i massatges que reconforten tant el cos físic com la ment. I jo porto el servei de consultoria d’hàbits i alimentació saludables i acompanyament emocional amb teràpies naturals com les flors de Bach, l’auriculoteràpia i l’homeopatia. Com ha evolucionat el seu projecte els darrers anys i a qui s’adreça?

En poc temps l’evolució ha estat a passos agegantats. Tot i que per la meva formació en teràpies naturals sempre m’ha agradat tractar les persones de forma holística, és cert que els primers anys de Qualia els vam enfocar molt a oferir serveis més de wellness i relaxants, d’oci. Buscàvem oferir sensacions agradables i experiències úniques per compartir en parella, jacuzzi... Era la demanda principal que teníem. I això ho mantenim! Però és cert que des d’un temps cap aquí, i sobretot des de la pandèmia, hem detectat una necessitat de benestar interior creixent. Necessitem entendre què ens passa, per què no estem tan bé com voldríem, què necessitem, d’on ve aquesta incomoditat que sentim i que ja no podem alleugerir tan fàcilment amb qualsevol distracció... Això ens ha portat a replantejar el nostre projecte. Per això durant el confinament vaig veure clar que calia un canvi, un canvi important. Teníem un espai molt gran, la zona d’aigües, que el dedicàvem a oferir una estona d’oci. Però ara la demanda és una altra, així que calia un replantejament.

Miriam Montenys Olmedo Hem tret la piscina i hem transformat l’espai en una sala polivalent. L’hem condicionat acústicament perquè soni superbé, hi projectem imatges relaxants, hi hem mantingut les saunes i hem ampliat la zona de relaxació. I quan la situació actual ho permeti, farem cursos, tallers i diferents activitats dirigides a totes les persones interessades a millorar el seu benestar interior. Farem tallers de cuina saludable, tècniques de relaxació, introducció a la meditació, al te, als massatges emocionals... També serà un espai ideal per organitzar-hi esdeveniments per a grups reduïts, com per exemple beauty parties, activitats de cohesió d’equips, jornades de brainstorming per a empreses... I tot això, en un entorn acollidor i tranquil.

Després d’aquesta pandèmia, sembla que res pot ser com abans, com veu el passat i com veu la situació actual, de què ens ha servit i cap a on evolucionem? Aquesta pandèmia ha posat de manifest les resistències que tenim als canvis. Vivim molt aferrats a una forma de funcionar que ens sembla que és inamovible i que fora d’aquell món idíl·lic en què vivíem tot serà pitjor... Viure experiències tan intenses com aquesta ens ajuda a aterrar més en el present. No tenim referències i no sabem com hem d’actuar. I això és genial, perquè comencem a treure recursos propis que ni tan sols coneixíem! Deixem de viure de forma automàtica perquè hem de resoldre situacions que ens són desconegudes fins ara! Això ens ha de portar sí, o sí, a un millor autoconeixement. Aquest confinament ens ha obligat a fer una mirada interior. Simbòlicament, entrar dins de casa és entrar en el nostre món intern. I si fins ara teníem una forma lúdica de distreure’ns quan no ens sentíem bé, que era sortir, ara no ho hem pogut fer i hem hagut d’atendre aquestes incomoditats que se’ns han manifestat.

Esperançador! Sento que l’energia femenina comença a recuperar el seu espai, i en la mesura que ho faci, quan la reconegui i l’estimi, la dona podrà desenvolupar tot el seu potencial. L’autoconeixement ens fa lliures! Hem volgut encaixar en un model que ens ha fet més mal que bé. Si ens posem a treballar per recuperar aquesta connexió amb qui som de veritat, el futur és sens dubte molt millor del que ens podem imaginar.

Com a professional, el seu projecte empresarial cada cop es dirigeix més a despertar la mirada femenina, ens ho pot explicar? Moltes dones hem seguit un model que ens ha separat de qui som en essència, de l’energia femenina de la qual som receptacles. Hem perseguit fites que tenen més a veure amb el masculí: acció, productivitat, competitivitat... i hem basat el nostre èxit en aquests paràmetres. I ens hem allunyat cada cop més dels atributs de l’energia femenina com la creativitat, la intuïció, el fet de connectar amb els sentiments i el món interior..., atributs als quals se’ls ha menystingut en una societat patriarcal com la nostra. Ara és el moment de recuperar la connexió amb aquesta essència nostra i donar-li espai perquè es manifesti i creixi. I en aquest sentit és cap on em vull enfocar professionalment: crear espais lliures de judici on la dona pugui recuperar la confiança en qui realment és. Pot ser en forma de tallers, xerrades... Per ara hem creat l’espai per fer-ho possible. I quan la situació ho permeti, arrenquem!

Allò de queda molt camí per recórrer, creu que és encertat, que hi podem fer? L’autoconeixement és infinit! El que és important és no aturar-se mai davant de res ni de ningú. Molts cops sentim que tenim por, que no podem, que no sabem... Ok, acceptem aquest sentiment, però no ens aturem. Si tenim por de fer alguna cosa, fem-la, amb por, però fem-la! Un problema que tenim és que creiem tot el que pensem. I si penso que no puc, m’ho crec i ni ho intento! Les úniques barreres que m’impedeixen fer el que vull són els meus pensaments. Així que, com diu Byron Katie, no creguis tot el que penses!!! És imprescindible analitzar el discurs de què ens diem a nosaltres mateixes, perquè això acaba condicionant el que acabem fent. Així que diguem-nos coses més amables i tot canviarà!

En el dia de la dona treballadora, com veu el seu present i futur?

A l’Alt Empordà com veu el món de la dona, tant en l’àmbit personal com professional? La nostra comarca ha estat funcionant tradicionalment amb un model molt patriarcal (si eres l’hereu de la casa, tenies uns drets, si eres la pubilla, en tenies uns altres...). Això segur que està present en l’actualitat d’alguna manera. Però precisament per això, i per aquesta obertura de consciència que estem vivint en aquests moments, el creixement de la dona aquí a casa nostra tant en l’àmbit personal com professional està sent espectacular. Tenim dones al capdavant d’organismes, ajuntaments, empreses i projectes que bé ho estan posant de manifest.

Com a empresària, compaginar la seva vida familiar amb la laboral, creu que ha estat complicat, ha hagut de sacrificar alguna cosa? No és fàcil, no ens enganyem. La meva família paterna ha estat sempre vinculada al món empresarial. He crescut entre naus i polígons industrials tota la meva vida! Així

que tinc molt integrat això de treballar i ser productiu. Per altra banda, soc mare d’una nena i un nen i soc una persona molt inquieta per naturalesa, així que sovint m’he sentit desbordada per voler arribar a tot arreu. He tingut sort de comptar sempre amb la meva família, que m’han donat suport sempre que he engegat qualsevol projecte. I sí, he sacrificat molts moments d’oci, de passar més temps amb família i amics i amigues... però per sort això ja ha passat. Després d’un procés de descoberta personal, les meves prioritats estan canviant. Estic aprenent a equilibrar la balança entre el fer i el ser... Fa temps que treballo en això, i sens dubte és el millor regal que em puc fer a mi mateixa! Així que animo a tothom a iniciar aquest viatge d’introspecció que, tot i que en moments pot ser molt dur, és molt alliberador.

“El creixement de la dona és espectacular. Tenim dones al capdavant d’organismes, ajuntaments, empreses i projectes que bé ho estan posant de manifest” Quins objectius té i cap a on creu que hem de mirar les dones en general, quin missatge voldria fer arribar? Acompanyar les dones en el seu camí d’autodescoberta, de reconnexió i de recuperació de la confiança en nosaltres mateixes, ja sigui a través de xerrades i cursos com de consultoria privada. Les dones tenim la mateixa energia creativa i creadora que la mare Terra. Som el receptacle de la vida. Som intuïció, som sensibilitat, som connexió. Tenim la capacitat d’arribar on ens proposem, només ens ho hem de creure i anar-hi! Quan recuperem l’autoestima com a gènere, recuperem també el poder de decisió que en molts casos hem regalat a l’altre... Animo totes les dones a recuperar el seu poder i emprendre el viatge cap a sí mateixes, un viatge cap a la llibertat per ser la persona meravellosa que ja som!

REGIDORA

Anna Massot

DE L’AJUNTAMENT DE CASTELLÓ D’EMPÚRIES

Ens hem proposat fer pedagogia social de manera pública i constant. Anna Massot és la responsable dels Departaments d’Ensenyament, de Participació Ciutadana, de Benestar Social i Famílies, i de Treball, Formació i Ocupació a l’Ajuntament de Castelló d’Empúries. Dins les meves atribucions s’hi inclou també la direcció política de l’escola infantil municipal i l’escola municipal de música, així com de la residència Toribi Duran.

llora d’Oportunitats Educatives del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. I com a projectes de futur volem ampliar encara més l’oferta educativa del municipi amb una nova modalitat de Pla de Transició al Treball, i també que seguim treballant per la construcció del nou equipament escolar d’Empuriabrava. El Departament Treball, Formació i Ocupació ha hagut de realitzar un esforç im-

“Tot i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort, la situació de pandèmia ha deixat molt palès que aquesta xacra és encara molt present i que moltes dones i criatures conviuen en situacions de violència” En quins projectes més destacats està treballant ara i de cara al futur? Pel que fa a Participació Ciutadana, ara mateix cal destacar els Pressupostos Participatius, que actualment estan plenament consolidats i arrelats a la població, i com a projecte destacat de futur, properament engegarem el procés participatiu per escollir el projecte per remodelar la sala municipal. Des del Departament d’Ensenyament, cal destacar totes les activitats que es desenvolupen dins el marc del Pla Educatiu d’Entorn, que aquest curs es veurà potenciat en formar part del Pla de Mi-

portant per adaptar-se a la situació de crisi sociosanitària, i s’ha canviat de manera significativa la forma de relació amb els usuaris, activant la inscripció a la borsa de treball de manera telemàtica i gestionant els serveis com l’aula activa de manera diferent, amb dinàmiques grupals, cita prèvia, etc. Com a projecte destacat de futur hi ha el desenvolupament del pla estratègic comarcal d’ocupació i promoció econòmica, i en l’àmbit municipal poder ampliar l’oferta formativa de caràcter ocupacional amb titulació reconeguda. Pel que fa a Benestar Social i Famílies, la prioritat és treballar perquè totes les

Anna Massot persones puguin tenir cobertes les seves necessitats bàsiques i fomentar la igualtat d’oportunitats i el benestar social i individual a les persones, a la vegada que es programen les polítiques per a un envelliment actiu i activitats de caràcter intergeneracional. Com a projecte destacat de futur en el qual estem immersos ara mateix, hi ha la posada en funcionament d’uns horts comunitaris. Com a projecte a no tan curt termini, però també molt important, hi ha la futura obertura d’un centre de dia a Empuriabrava. Destaca des de fa uns anys tot el treball que fa per sensibilitzar sobre les violències de gènere. Quines accions teniu en marxa? Una de les prioritats del departament de Benestar Social i Famílies és treballar per acabar amb les desigualtats per raons de gènere i per sensibilitzar envers les violències masclistes o de qualsevol altre tipus, perquè tot i que el rebuig social contra les violències masclistes és cada cop més fort, la situació de pandèmia ha deixat molt palès que aquesta xacra és encara molt present i que moltes dones i criatures conviuen en situacions de violència. A l’Ajuntament estem compromesos amb la lluita contra el masclisme i les violències de gènere, i per això procurem organitzar accions de sensibilització i pedagogia social sobre aquest problema de manera constant i permanent. Considero que és molt important identificar les violències

- 42 masclistes per a poder-hi lluitar en contra i cal treballar cada dia per aconseguir la seva erradicació. Per a assolir aquest objectiu es realitzen accions de diferent tipus. D’una banda, ens adherim a les campanyes de caràcter reivindicatiu que es proposen des d’altres institucions i organitzacions. Però també engeguem propostes de sensibilització pròpies destinades a tots els públics, com la realització de vídeos reivindicatius per difondre per xarxes socials o la col·locació de pancartes al municipi per fer pedagogia de la problemàtica, però mirant de posar un èmfasi especial a interpel·lar el públic jove. Per això promovem la realització de tallers de teatre als instituts per treballar la violència masclista i les diferents formes en què es presenta i mirem de presentar propostes que els resultin engrescadores o que vagin dirigides específicament a aquest sector. Pensant amb els i les joves, s’habiliten Punts Lila per informar i protegir possibles víctimes en les festes i en grans esdeveniments d’oci nocturn del municipi. M’agradaria destacar també la campanya que vam engegar ara fa un any El Carnaval no és patriarcal. Recentment hem iniciat una campanya que consistirà a anar realitzant murals en diferents llocs del municipi amb l’objectiu de poder sensibilitzar i fer pedagogia social d’una manera totalment pública i permanent.

“En la meva opinió, malgrat que la situació de les dones ha avançat de manera inqüestionable en molts aspectes, encara queda molt camí per recórrer per assolir la igualtat real entre homes i dones” Es treballa d’una forma especial amb el col·lectiu LGTBI?

També donem molta importància a la realització de campanyes per a la no discriminació del col·lectiu LGTBI. En aquest sentit s’han realitzat accions formatives entre els treballadors de l’Ajuntament perquè tinguin en compte la perspectiva de gènere i sobre com tractar el col·lectiu LGTBI a les institucions, es col·loquen banderes reivindicatives en les dates assenyalades i s’han pintat bancs amb els colors de la bandera LGTBI, també amb la intenció de sensibilitzar i de remoure consciències. A més de totes aquestes accions de sensibilització, al municipi disposem de recursos especialitzats a actuar davant les situacions de violències de gènere, com és el SIAD, que és el servei específic professional que atén a les dones que pateixen maltractes, i que compta amb una xarxa de pisos d’emergència social on poden ser allotjades. Ara ha assumit l’àrea de Benestar Social. Són moments molt complicats. Com s’encara la crisi que vivim? Si, efectivament, aquesta és la primera vegada que assumeixo la regidoria del Departament de Benestar i Famílies de l’Ajuntament, tot i que és un departament amb el qual havia col·laborat estretament anteriorment des d’altres àrees. Sens dubte, la situació de pandèmia ocasionada per la Covid-19 i la crisi sociosanitària que se n’ha derivat, ha tingut una incidència molt important en l’àrea de Benestar Social. Des del primer moment s’ha prioritzat poder donar resposta ràpida a situacions d’emergència social de caràcter urgent, així com garantir l’atenció a les persones i als col·lectius més vulnerables, tenint en compte necessitats sobretot de caràcter social, de salut, d’ocupació i d’educació. Ha calgut un esforç important de reinvenció del departament arran de la Covid-19 i per a fer créixer noves propostes entorn la nova situació. En aquesta línia, ha calgut repensar el funcionament de molts serveis existents com el banc d’aliments i l’atenció als usuaris en general, però també hem hagut d’augmentar molt els diners destinats a ajuts socials, alimentació i necessitats bàsiques, així com a reinventar

la tipologia d’ajudes a donar i intensificar serveis com el Ve de Gust i els gestionats per la Creu Roja, entre d’altres. A manera d’exemple, serveis imprescindibles com el que es dóna des del Banc d’Aliments de Castelló d’Empúries, gestionat per Càritas, han rebut i reben encara molt suport des d’aquest Departament per a poder donar resposta a l’augment d’usuaris, que ha crescut un 50%. També des d’aquest departament s’han liderat mesures com reforçar el caràcter social de les ordenances fiscals municipals o la gestió de més beques i bonificacions per accions de lleure, per exemple, i durant el confinament i els dies posteriors, es va activar i gestionar una xarxa de voluntariat de suport al confinament per ajudar a les persones més vulnerables. Més enllà de les accions directes d’atenció social, cal dir que seguim treballant per a poder oferir activitats que fomentin de l’envelliment actiu, i anem preveient poder reactivar les activitats com les que es programaven habitualment per a potenciar el creixement personal i les relacions de caràcter intergeneracional. De cara al dia de la dona, quines accions s’estan preparant? El diumenge 7 de març la Companyia El Paller, juntament amb alumnes de la seva escola, ens presentaran “T’escolto, et sento, et defenso. T’estimo”, un espectacle feminista i humanista que reivindica la necessitat de contacte. El passat 25 de novembre vam encarregar l’elaboració d’un mural reivindicatiu contra la violència envers les dones, i ara, aprofitant el dia internacional de les dones, hem volgut seguir amb aquesta campanya de sensibilització amb la realització d’un segon mural, en aquest cas a favor del feminisme. En aquesta ocasió, comptem amb l’artista local Pilar Farrés per pintar la paret situada entre l’Escola Ruiz Amado i l’escola infantil municipal Passeig de les Oques. A més, comptarem amb la participació dels i les alumnes de les tres escoles del municipi que, després d’un treball de sensibilització a l’aula, proposaran les paraules que formaran part de l’obra plàstica. Aquesta acció neix amb la voluntat de promoure el debat

i sacsejar consciències, a la vegada que pretén ser un recordatori permanent de la nostra reivindicació. El mural s’inaugurarà el dia 8 de març amb la ja tradicional lectura del manifest per part de les regidores de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries al davant del mateix mural. Paral·lelament, com es fa sempre, es penjaran les pancartes amb missatges de sensibilització en diferents llocs del municipi, per conscienciar i fer pedagogia social sobre el tema. Es treballa la igualtat en l’àmbit d’escola i institut? Cada vegada més procurem oferir també una programació dirigida al públic familiar, amb la finalitat de fer extensiva la sensibilització en la igualtat de gènere a les edats més primerenques i a l’entorn familiar. A més, a part d’aquestes accions concretes, ens hem proposat anar realitzant també accions que es puguin visualitzar de manera més permanent en el temps, per fer pedagogia social de manera constant, amb actuacions com la realització dels murals reivindicatius o pintant bancs

amb els colors de la bandera LGTBI. Però sens dubte, creiem que és indispensable poder fer un treball important amb els centres educatius perquè això ens permet arribar a tothom i també perquè creiem que per aconseguir un empoderament real de les dones cal comptar amb la consciència real de les generacions que actualment estan a les escoles i instituts. Amb aquest objectiu, procurem oferir-los la possibilitat de participar en tallers, obres teatrals i activitats diverses que vagin en aquesta direcció. Per la seva banda, els mateixos centres educatius ja treballen dia a dia perquè les noves generacions creixin empoderades i lliures de masclismes. A banda de les iniciatives pròpies de l’Ajuntament, des d’aquí donem suport també a les campanyes que sol·liciten els mateixos centres educatius en aquesta línia. Com veu el present i el futur de la dona, en l’àmbit personal i professional, al municipi i a la comarca? En la meva opinió, malgrat que la situació de les dones ha avançat de manera inqüestionable en molts aspectes, encara

queda molt camí per recórrer per assolir la igualtat real entre homes i dones. Vivim en una societat patriarcal que continua situant les dones en una posició de desigualtat, i tot i que per llei la dona té garantits els mateixos drets que els homes, a la pràctica en molts aspectes no és així. Encara hi ha moltes desigualtats en l’àmbit familiar i relacional, i són molt presents les desigualtats específiques també en l’àmbit laboral. La bretxa salarial i els sostres de vidre són encara de plena actualitat al món, i la nostra comarca i municipi no en són una excepció. Veig el present com una oportunitat per valorar que la situació de la dona ha millorat molt, però també per ser conscients que no hem de deixar de lluitar amb constància i insistència per arribar a assolir l’equitat de gènere real. Veig el futur ben encarrilat per aconseguir que les dones tinguin els mateixos drets de fet, i no només en teoria, però crec que per aconseguir-ho cal seguir lluitant, i penso que és indispensable també que hi hagi més presència femenina als òrgans de decisió importants.

“A l’Ajuntament estem compromesos amb la lluita contra el masclisme i les violències de gènere, i per això procurem organitzar accions de sensibilització i pedagogia social sobre aquest problema de manera constant i permanent”

REGIDORA

Elsa Rodríguez Castaño

DE L’AJUNTAMENT DE LLANÇÀ

Les joves generacions hem d’agrair tots els esforços que les dones han fet fins ara. Elsa Rodríguez Elsa Rodríguez Castaño té 25 anys i és regidora de Joventut, Família, Dona i Activitats Públiques de l’Ajuntament de Llançà. És graduada en Criminologia per la Universitat de Girona, i també és titulada en integració social. En què està treballant des de les diferents àrees que coordina a l’Ajuntament i quins projectes té en marxa. En quines activitats s’està treballant pel Dia de la Dona? Són diverses les àrees que coordino: Joventut, Família, Dona i Activitats Públiques. Des de l’àrea de Joventut, un dels projectes que em fa molta il·lusió poder compartir amb vosaltres, és el fet d’anunciar que Llançà, en els mesos vinents comptarà amb un espai destinat als Joves. Els joves del municipi fa molt de temps que estan demanant un local per a poder reunir-se i poder dur a terme diverses activitats. D’altra banda, considero que és molt important està en contacte directe amb aquest col·lectiu, i poder fer-los partícips en totes i cadascuna de les activitats que es vulguin realitzar des del municipi, ja que aquest procés serà beneficiós per la joventut i pel mateix municipi. A més a més tinc diversos projectes pensats per als joves de Llançà i en els que hi estic treballant de la mà: des d’art al carrer, premis literaris per a joves, ajuda de

beques transport, etc. Pel que fa a l’àrea d’activitats públiques, davant de la situació actual de crisi sanitària provocada per la Covid-19, és molt difícil poder organitzar quelcom amb antelació, sempre hem d’estar pendents de les mesures que dictaminin des del Govern. La veritat és que estan sent mesos molt difícils per a tothom, i per aquest motiu des del consistori, volem treballar amb molta precaució davant de la realització dels actes, per tal de poder evitar grans aglomeracions de persones. Per tot això, insto a tots i a cadascun dels ciutadans a una comprensió, davant aquest acord col·lectiu de voler preservar abans de res la salut pública dels nostres veïns de Llançà enfront de la pandèmia. Per, i amb l’ajuda de tots, hem d’aconseguir que les festes dels pròxims mesos siguin les més brillants. Des de l’àrea de Família i Dona és donar continuïtat a les activitats que es porten realitzant per tal de poder d’avançar cap a una societat més igualitària entre els homes i les dones en tots els àmbits. De quina manera la pandèmia condicionarà les activitats del Dia de la dona? La pandèmia enguany ha modificat els actes previstos pel dia de la dona, des del consistori i més concretament des de la regidoria de la dona, hem cregut oportú no celebrar el sopar de germanor de

dones que era tradició. No ha estat una decisió fàcil, però les circumstàncies no permeten una altra solució. La principal raó de pes ha estat la de garantir la seguretat de tots i cadascun dels nostres veïns davant la mateixa evolució de la pandèmia, aquest fet és el que ha de prevaler, en aquests moments. Quina programació està prevista? Enguany, els actes previstos pel cap de setmana del 5 al 7 de Març, són els següents: Comptarem amb l’exposició del Borinot Petit que s’inspira en la figura femenina, sobretot en els rostres. Podrem comptar amb aquesta exposició de la Marina Pey, durant tot el mes de març, estarà exposada a la Casa de Cultura de Llançà. A més a més, estem pendents de poder anunciar una obra de teatre i la presentació d’un llibre. Enguany voldríem dur a terme una activitat orientada a tots els públics per tal de poder recaptar diners i poders destinar-los íntegrament a una associació que treballi amb les dones. L’objectiu d’aquesta activitat, és que totes les persones que vulguin participar hauran de compartir a les xarxes amb els hashtags #nosaltrescooperem8demarç. Tota aquesta informació es podrà veure plasmada al cartell que es publicarà en els pròxims dies.

- 46 Referent a la pregunta com veig el paper de la dona en l’administració pública, és necessari remarcar que actualment a primera línia tenim algunes polítiques, aquest fet pot servir a la societat com a un referent per a poder visualitzar que la política, també pot ser una tasca dirigida per dones. Actualment, podem visualitzar a dones que ocupen llocs com alcaldesses, caps de llista o diputades del Parlament, etc. Aquest fet de poder observar a les dones en política, és quelcom molt positiu i molt necessari, ja que serveix per poder representar a la societat i a la seva diversitat com a ciutadans. Seguint aquesta línia, aquests darrers anys, la representació del col·lectiu femení en aquest sector ha passat a tenir més pes, tot i que sí que és cert que encara queda molt per fer i per continuar avançant. Aquests canvis, i aquest trencament de barreres poden ajudar a influir per tal que també augmentessin les dones en altres sectors on encara són minoria. Li és fàcil conciliar vida personal i laboral o considera que aquesta és la gran assignatura pendent? Per a mi sí. En comparació a altres companyes que tenen fills i filles a càrrec seu, veig que els hi és potser més difícil algunes vegades poder compaginar la vida professional amb la vida familiar. Penso que aquesta és una assignatura pendent, però arran de la pandèmia molts homes i dones, s’han vist obligats a realitzar teletreball, i aquest fet ha comportat una millor compaginació entre la vida familiar i la vida professional.

Llançà sempre ha celebrat de manera activa aquest dia. Creu que encara hi ha molt de camí per recórrer? El Dia Internacional de la Dona, el dia 8 de Març, simbolitza un mes femení. És una data que no hem de passar per alt, ja que conté molta història i a més a més reivindica i ens recorda a totes i cadascuna de les dones que van lluitar per canviar aquest món, per la lluita d’igualtat de gènere en totes i cadascuna de les àrees: familiar, política, socials. Arran de tota la història i aquests últims anys, s’han aconseguit molts dels drets reivindicatius, tot i que encara queda molt camí per recórrer. Si bé és cert, encara ens falta molt per recórrer per a aconseguir una veritable igualtat de gènere, no podem negar tot el que les dones hem recorregut i avançat en la història. En l’àmbit personal l’ha condicionat el fet de ser dona en la seva vida professional o per exemple com a regidora. Com veu el paper de la dona en l’administració pública, en la política? A hores d’ara el fet de ser dona, no m’ha condicionat en la meva feina de regidora. Com a anècdota, en alguna ocasió m’he sentit subestimada pel simple fet de ser “jove”, algunes de les persones amb les quals he treballat, equiparen el ser “jove” amb immadur, incapaç, desinformat...

Quin missatge llançaria a la dona per seguir lluitant cap a la igualtat i als homes? Penso que hem de reflexionar d’on venim, on som i cap a on volem anar, reflexionar sobretot dels processos que hem aconseguit i dels esforços d’aquests últims anys per a continuar avançant com a societat. També hem de tenir present que al llarg d’aquests anys les dones han realitzat un paper molt important en la nostra història, per la lluita dels drets de les dones, i per aquest motiu les generacions més joves els hi hem de donar les gràcies pel que som avui dia nosaltres. A més a més, val la pena a dir, que aquests canvis només és podem produir si tots anem cap al mateix objectiu tant homes com dones. És imprescindible aquesta lluita per la igualtat, per tal de poder construir entre tots una societat més justa. D’altra banda, és imprescindible reforçar aquest missatge des d’edats primerenques entre homes i dones. Des de l’institut, administracions s’està duent aquesta tasca. Tornant a les seves àrees, com es presenten els mesos vinents i quins objectius teniu? Han estat mesos molt durs per a tothom, vivim en un mar d’incertesa del que podrà desembocar en un futur aquesta situació, per aquest motiu és important prevenir situacions que puguin facilitar el contagi. I seguir en tot moment les normes que ens dicten.

Un nou pla per a una gestió de residus més sostenible L’àrea de medi ambient del Consell Comarcal de l’Alt Empordà està elaborant les propostes tècniques i econòmiques que faran el Pla Estratègic de Gestió de Residus una realitat. La gestió dels residus ha esdevingut una de les principals lluites locals contra l’esgotament dels recursos naturals i el canvi climàtic amb la qual els ajuntaments poden contribuir a la reducció dels gasos d’efecte hivernacle i del consum desmesurat. La principal dificultat és aconseguir un objectiu global des de les limitacions locals.

Aquest objectiu és passar d’una economia lineal -on els recursos s’extreuen, s’usen i es descarten -a una economia circular- que manté el valor d’ús d’uns recursos cada cop més escassos. El pla vol ser una eina per ajudar als municipis a entomar aquest repte de la transició ecològica i encaminar les accions comarcals de recollida de residus de forma ordenada, eficient i coherent per arribar a una comarca més sostenible. Per fer-ho parteix d’un punt clau, que és l’elecció del model de recollida més adient a cada municipi segons les seves necessitats i característiques.

El pla contempla tres models de gestió: el model de recollida porta a porta, el model de recollida amb contenidors d’obertura amb targeta i un model mixt. A causa de la diversitat de la tipologia de municipis, no és viable implantar un sol model a tota la comarca, per tant, el futur model de recollida de la comarca serà un multimodel, és a dir, un conjunt de models diferents tenint en compte les possibles sinergies que caldria establir entre municipis per potenciar l’eficiència i adaptar-se al territori. Els objectius d’aquests models són reduir

la recollida de residus resta al 40% respecte a la generació total de residus, i una disminució progressiva dels residus aportats al CTR fins a assolir el 40% el 2025. També es busca disminuir la quantitat de residus que en origen no són seleccionats i acaben comptabilitzats com a residu resta, malgrat ser d’altres fraccions (FORM, envasos, paper i cartró, vidre o especials). Per tal d’adequar el servei a aquelles persones que el generen la tendència és implantar el model de recollida porta a porta o la tecnologia d’identificació d’usuaris que permetin aplicar, en l’àmbit col·lectiu o individual, un pagament de taxes proporcional a la generació. Economia circular L’economia circular es basa en la implementació d’una nova economia que parteix del principi de ‘tancar el cicle de vida’. Tot procés de producció o fabricació comporta un cost ambiental, ja que suposa el consum de recursos naturals, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i no pot ser gratuït. Així, per exemple, en dissenyar un cotxe, el fabricant ha de tenir en compte què passarà amb cadascun dels cargols, rosques, rodes, amortidors, seients o maniguets una vegada que el cotxe hagi fet tots els quilòmetres que podia i sigui portat al desballestament. Amb el model econòmic i de desenvolupament actual, estem esgotant els recursos naturals, per la qual cosa l’economia circular proposa donar als materials i residus una segona vida. Així, els productes han de ser

dissenyats per a ser reutilitzat i reciclats una vegada acabada la seva vida útil. Amb l’economia circular es tracta de convertir el que fins ara consideràvem residus, en noves matèries primeres. I a més, generar ocupació en el context de l’anomenada economia verda. En resum, transformar els residus en recursos. Els Objectius de Desenvolupament Sostenible i l’Acord de París promogut per les Nacions Unides, les Directives Europees i els plans i normativa en matèria de residus de la Generalitat de Catalunya ens impulsen cap a una economia circular i un augment necessari de la recollida selectiva dels residus. Així la UE estableix l’obligatorietat de reciclar el 50% dels residus generats aquest 2020 i, per la seva part, la Generalitat de Catalunya estableix que, enguany, cal recollir selectivament el 60% dels residus generats el mateix any. Uns objectius que ja podem dir que són gairebé impossibles d’assolir amb les dades que es disposen actualment. Cada habitant de l’Alt Empordà produeix prop de 815 kg de residus a l’any i, malgrat que podríem convertir gairebé el 90% d’aquestes restes en nous productes a través del reciclatge o la reutilització, només n’aprofitem el 30%. Estem lluny del que podríem anomenar una economia circular. Per absorbir aquestes emissions necessitarem el procés de transformació de 215.570 arbres durant 10 anys. L’estructura, l’estacionalitat i els sectors econòmics dominants a la comarca de l’Alt

Empordà afegeixen més dificultats a la gestió d’aquests residus. La concentració de ciutadans a la costa i a les principals ciutats, sobretot durant els mesos estivals, contrasta amb la gran quantitat de nuclis i la dispersió dels ciutadans de la resta del territori. Resulta evident que les necessitats de municipis com Roses, Sant Pere Pescador o La Jonquera són molt diferents de les de municipis com La Vajol, Maçanet de Cabrenys o Palau de Santa Eulàlia. L’activitat turística contribueix a dificultar la gestió dels residus a nivell comarcal, ja que obliga a dissenyar sistemes de recollida capaços d’absorbir tots els habitants durant la temporada d’estiu. L’any 2019 la comarca disposava d’un total de 141.339 habitants censats però es van gestionar un total de residus equivalents a 218.800 habitants (un 55% més dels censats). Si posem la lupa sobre els mesos de juliol i agost, durant aquests dos mesos la generació de residus era l’equivalent a un total de 320.000 habitants servits (un 131% més del total censat). Així, el Pla contempla una visió integrada i transversal de la gestió de residus que passa inicialment pel canvi de model de recollida, però que va acompanyada per una potent i important comunicació i informació ambiental als ciutadans i empreses, de l’assegurament d’un tractament dels residus adients i d’una fiscalitat i normativa ambiental que permeti controlar i reforçar els nous models de recollida.

25 botigues de Roses

converteixen els seus aparadors en finestres literàries

del 4 al 28 de març

Tallers creatius, música i teatre, guies literàries, recitals poètics... Els comerciants de Roses s’afegeixen amb la campanya «Aparadors de paraules» a la celebració del festival Març de paraules organitzat per l’Ajuntament de Roses, que enguany té lloc a la població entre el 4 i el 28 de març i durant el qual la creació i experimentació literàries esdevenen l’epicentre cultural del municipi. A través d’un programa d’activitats multidisciplinar, escriptors i artistes ofereixen al llarg de tot el mes recitals poètics, tallers creatius, rutes literàries, música i teatre, guies literàries... en una gran festa cultural on els comerços de Roses tenen també un paper protagonista. La iniciativa «Aparadors de paraules», sorgida el passat any pels propis comerciants, va comptar en la seva primera edició amb 21 establiments col·laboradors. Enguany aquesta xifra creix fins als 25 comerços que, en col·laboració amb l’àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament, converteixen els seus aparadors en una finestra literària oberta a la ciutadania i als visitants de Roses, creant sinergies i vincles a través de l’art i demostrant l’interès dels comerciants per participar activament en la vida cultural i social del municipi. L’aportació del comerç a aquesta gran festa literària consisteix en l’estampació en els seus aparadors de poemes i fragments, oferint així un interessant recorregut pels carrers de la població, durant el

qual el públic es pot acompanyar de paraules, versos i pensaments d’escriptors i escriptores de tots els temps. Es tracta d’una iniciativa amb una gran acollida, ja que els aparadors dels establiments esdevenen un marc de visibilitat i d’atracció idonis per a certàmens i esdeveniments que s’organitzen en el municipi, posant la cultura a l’abast de tothom i aproximant, alhora, ciutadania i visitants al comerç local. Equipaments municipals, com l’Ajuntament, l’Oficina de Turisme o el Mercat Cobert, també s’afegeixen a l’acció. Un valor afegit de la campanya és la participació dels estudiants del Centre Escolar Empordà de Roses, on s’imparteix el Cicle formatiu de grau mitjà d’activitats comercials. El seu alumnat s’implica en tot el procés creatiu d’aquesta acció cultural, tant pel que fa a l’elecció dels textos, com a la seva retolació en els aparadors dels comerços que ho han sol·licitat, per a la qual reben una formació específica. En definitiva, Març de Paraules i la campanya Aparadors de paraules visualitzen la implicació dels diferents àmbits de la població de Roses, que uneixen forces per dotar de continguts el certamen, omplir Roses de cultura i apropar, des de diferents vessants i disciplines, els gèneres poètic i literari a ciutadania i visitants.

DAVID & WARHOL

DJAMEL & MAGRITTE RENÉ

PABLO

Tres ampolles, tres anys 2019/20/21, tres significats (2019 carnaval normal, -2020 carnaval amb COVID, -2021 no hi ha carnaval). Per què? Quan? Com i en quin moment? Queda tot representat dins les 3 ampolles. 1a- felicitat, festa 2a- confusió David Doménech 3a- decepció

La interpretació geomètrica del cubisme d’aquesta obra m’ha fet veure ràpidament com interpretar la meva idea. Una ampolla fa de carrossa, mentre que les formes triangulars sobreposades sobre la imatge simbolitzen el trencament que hi ha hagut d’un any per l’altre.

Warhol “3 Coke bottles”

Magritte “El hombre del bombín”

Djamel Gil

ANDY

Kiki Smith “earth final”

CLARA &

Daniel Niculae

Picasso “Guitarra azul”

La manera de representar una idea creant una confrontació entre el que és real i l’imaginari m’ha portat a pensar que podia modificar la imatge fàcilment per representar el carnaval d’una manera més surrealista.

DANIEL & PICASSO

SMITH

Les pintures narratives de l’artista americana Kiki Smith, ens mostra la seva connexió espiritual amb la terra i el seu entorn més pròxim. Així doncs, igual que l’artista, he volgut interpretar la meva pròpia connexió amb la natura, la terra i el que ens envolta. Carregat de simbologia, ens topem amb un disseny que mostra el meu “jo” més interior. Un centre femení que es fusiona amb un exterior ple d’objectes, animals, símbols, formes i colors.

Clara Ferrer

VICTORIA & AFREMOV

ÀLEX & MOEBIUS

JEAN GIRAUD

LEONID

ANDY

El POP ART encara molt arrelat al món visual i de les imatges ens ajuda a establir una relació entre el fons i la figura, cosa que atrau l’atenció de l’espectador.

Àlex Rivas

SAMIA &

Lis Marés

Warhol “Marilyn series”

La distribució de la imatge, els colors, les formes... Inconscientment, tenim referents visuals que ens porten a la creació de formes semblants entre uns i els altres.

Moebius “Comics”

Mitjançant estructures fetes a partir de xarxes modulars, utilitzant la repetició dels diferents elements i contraposant els colors aconseguim captar la mirada del públic. Aquest ha estat el motiu pel qual he escollit l’obra de l’artista Andy Warhol.

Da Vinci “La Gioconda”

Victoria de Abreu

LIS & WARHOL

La meva interpretació va ser causada per un error. Vaig dibuixar el que em va passar pel cap en relació amb el carnaval. Poc després em vaig adonar de la similitud entre el meu dibuix i l’obra de l’artista dibuixant de còmics Jean Giraud, MOEBIUS.

Afremov “ frienship”

Pinzellades soltes, colors brillants, imatges quotidianes, senzilles interpretades per milers de colors que impregnen el paisatge. Leonid Afremov, artista impressionista contemporani aconsegueix que la llum et transporti a una altra dimensió, a una realitat paral·lela on tot és felicitat, alegria i calma. Per aquest treball he volgut utilitzar els seus colors vius per transmetre la felicitat del carnaval i la festa, contraposat amb un fons difós que crea un ambient de somnis, tendresa i misteri.

61 59

DA VINCI

Volia transportar la frescor del somriure de la Mona Lisa al meu dibuix per transmetre l’efecte de festivitat i alegria, però un mentre el feia m’adonava que aquest any no havia estat un any de celebracions ni festa així que he optat per deixar el quadre en blanc i negre, buit, trist, sense color...

Samia Agharbi

LAURA & VAN GOGH

VINCENT

EDVARD

Aya Abid

Laura Fontes

Van Gogh “Calavera con cigarrillo”

El treball i les obres de Vincent Van Gogh, sempre m’han atret. Aquesta obra en concret, tot i ser molt fosca té molta simbologia. El contrast de la vida ( festa, carnaval...) i la mort ( molt associada amb els dies de pandèmia ), em va portar a recrear aquesta imatge fent un joc irònic.

RENÉ

Magritte substitueix la realitat i dona nous significats a la imatge. Jugant amb el ple i el buit, amb el record, amb l’absència o amb el cos, ens transporta a un món interior. Així i amb la mateixa essència de Magritte he volgut representar el meu món per carnaval.

Ouidad Zerad

ALEXANDRA & MAGRITTE RENÉ

Magritte “Sentiment de festa”

Munch “El crit”

He escollit el crit d’Edvard Munch, perquè m’ha semblat molt significatiu. La imatge d’un crit que exclama, un crit que reclama tornar a la normalitat. Un any sense carnaval, sense colors, sense gent al carrer, un any estrany amb mascaretes, un any per fer un crit. El crit!.

OUIDAD & MAGRITTE

Magritte“La belle societé”

AYA & MUNCH

Igual que molts dels meus companys, he trobat que l’obra de l’artista René Magritte donava molt de joc per fer-ne una reinterpretació. Aquesta obra en concret anomenada “sentiment de festa” m’ha transportat als dies que estem vivint avui. Amagats sota un llençol, entre teles i mascaretes, irreconeixibles, intentem seguir amb normalitat un dia a dia confús i contradictori. Emmascarats, ja no sabem qui som, o com som. Alexandra Niculae

AMIN & WARHOL

ISMAEL & MIRÓ

LOUBNA & PICASSO

ANDY

JOAN

Les imatges de les obres d’en Warhol em relaxen i em calmen. Els colors contraposats em donen seguretat. La distribució dels mòduls quadrats i els colors oposats, em transporten a un lloc de festa, un lloc de carnaval.

Buscava la senzillesa, un traç net, geometria i nitidesa, i amb Miró ho he trobat. L’artista representa amb l’abstracció una forma definida i subtil. Com sorgida del no-res la figura omple el full i es transforma. Una mica semblant al que passa quan anem a un carnaval.

Amin El Ghali

63 61

PABLO

El Guernica de Picasso ens transporta a la guerra, a la por... Intencionadament he volgut representar tot el contrari, amb colors vistosos i amb formes geomètriques he dissenyat un collage que simbolitza la festa, l’alegria i la diversió.

Loubna Merzouk

Miquel Àngel “La creació d’Adam”

HOSNI &

Pablo Picasso “Guernica”

Joan Miró “Dancer”

Warhol “Marylin Monroe”

Ismael Bernal

ÀNGEL

L’obra de Miquel Àngel és extraordinària, sempre m’ha atret i ara he vist l’ocasió de poder utilitzar-la per fer la meva interpretació. No podem obviar que el carnaval és sinònim de diversió i festa (van de la mà). Aquesta pintura m’ha portat a fer l’amalgama entre les dues. Senzill però eloqüent.

Hosni Irhzar

MARTA & DALÍ

AMINA & VERMEER

Amina Aghbalou

LEONARDO

Disney forma part de la nostra infància, hem crescut amb els seus personatges i amb les seves històries, qui no ha volgut viure alguna vegada com un personatge de Disney? D’aquí em va sorgir la idea, volia transformar la Mona Lisa, posar-li una disfressa. Amb fons festiu i colors cridaners he aconseguit la transformació que buscava.

MAËLYS & Miquel Àngel “La creació d’Adam”

Marta Petrovic

Amb l’elecció del quadre La jove de la Perla de Vermeer he volgut juxtaposar la idea del carnaval i el paper de la dona. Darrere la màscara s’hi amaga la bellesa de la forma, la delicadesa, el pensament, la fortalesa i el coratge de la femineïtat, envers la idea grotesca que a vegades podem tenir quan pensem amb tot el que engloba el tema del carnaval.

Vermmer “La jove de la perla”

Amb el primer que penso quan sento la paraula carnaval, és amb somnis, màscares, i colors. Amb el surrealisme de Salvador Dalí, ho he trobat tot. Les seves pintures estan carregades de matisos, la forma el significat i el color emergeix del no-res creant una composició màgica digna de ser interpretada.

Dalí “Sleep”

PATRICIA & DA VINCI

JOHANNES

Da Vinci “La Gioconda”

SALVADOR

Patricia Delgado

ÀNGEL

Volia mostrar dues perspectives del carnaval i aquesta imatge em va semblar l’adequada per fer-ho. Una petita narració pictòrica representada a partir de dues figures. A la dreta, el present vesteix una bata d’hospital i mascareta, assenyalant nostàlgicament un record d’una celebració que hauríem pogut viure, però no hem viscut. A l’esquerra el passat disfressat de bufó que irònicament ens observa des de lluny, a distància. Una mirada clara, senzilla i plena de simbologia, la calma entremig de la tempesta. Maëlys Dufosse

65 63

Àlex Rivas

Alexandra Niculae

Amin El Ghali

Amina Aghbalou

Aya Abid

David Doménech

Ismael Bernal

Laura Fontes

67 65

Lis Marés

Loubna Merzouk

Patricia Delgado

Marta Petrovic

Ouidad Zerad

Maëlys Dufosse

Samia Agharbi

Victoria de Abreu

JORNADES DE PORTES OBERTES Permeten conèixer el projecte educatiu del centre.

Aquestes jornades són l’inici de la relació entre la família i el centre, la qual afavoreix la integració i participació activa de les famílies en la comunitat educativa dels centres, i que també representa sovint una integració social que deriva en una cohesió social més gran. En aquest primer contacte les famílies obtenen informació que els permet conèixer el projecte educatiu del centre; els seus trets característics; quines metodologies d’aprenentatge i socialització s’utilitzen; quins programes educatius impulsa; en quins projectes comunitaris participa; amb quins recursos humans i tècnics compta; quins serveis i activitats complementàries ofereix (espai del migdia, extraescolars i sortides); de quines instal·lacions i equipaments disposa; com funcionen l’associació de mares i pares o de famílies, i el consell escolar; quins centres té adscrits per a la continuïtat dels estudis en finalitzar les etapes de primària o secundària, etc. Tota aquesta informació ajuda les famílies a prendre la millor decisió possible de cara al procés de preinscripció i matrícula per al proper curs escolar.

Per tal d’evitar la presència de grups nombrosos de famílies i facilitar que els centres puguin organitzar les jornades de portes obertes de manera esglaonada, aquestes es poden fer en modalitat presencial durant el període que considerin adient els centres, sempre que adoptin les mesures organitzatives establertes en cada moment. Per garantir que les jornades de portes obertes en modalitat presencial es desenvolupin en condicions de seguretat sanitària, els centres educatius han d’adoptar les mesures organitzatives següents: · Es permet la presència de les famílies en els centres educatius fora de l’horari escolar. · La presència de famílies en els centres educatius s’ha d’organitzar en grups de fins a 10 persones, acompanyades per un màxim de tres persones del centre. · Els centres han de programar les hores dels grups, de manera que s’eviti la presència simultània de famílies de grups diferents en els centres abans, durant i després de cada torn. · Els centres han d’organitzar un sistema de cita prèvia per assignar torn a les famílies, de manera individual o fins a 10 persones.

· A l’entrada del centre, s’ha de prendre la temperatura a les persones visitants, i cal que es facin el rentat de mans amb gel hidroalcohòlic. · L’ús de la mascareta és obligatori en tot moment. · Es recomana no fer ús dels lavabos si no és imprescindible. · El format de les visites als centres és el d’una reunió, que s’ha de fer preferentment a l’aire lliure. Si l’espai utilitzat no és a l’aire lliure, s’han de mantenir les finestres obertes. · La visita dels diferents espais del centre s’ha de fer en el marc d’aquesta reunió o de manera virtual. · Cal mantenir en tot moment una distància mínima d’1,5 metres entre les persones participants a la jornada que no pertanyin al mateix grup de convivència. · Abans i després de cada reunió amb les famílies cal desinfectar els espais utilitzats, especialment les superfícies de contacte (cadires, taules, poms de les portes, etc.). · No s’ha de lliurar cap documentació en paper.

- 70

Institut Narcís Monturiol Jornades de Portes Obertes del projecte de mobilitat Erasmus + des de fa més de quinze anys. Fomentem també la formació del nostre professorat en metodologies competencials i inclusives (formem part de la Xarxa de Competències Bàsiques des dels seus inicis) i vetllem pel bon ambient dins del centre.

A l’Institut Narcís Monturiol volem aconseguir la formació integral del nostre alumnat, oferint un servei educatiu públic de qualitat basat en el foment de l’esforç, l’exigència i la recerca de l’excel·lència. Aquesta voluntat, però, no tindria cap sentit si no anés acompanyada d’uns valors que són imprescindibles per a nosaltres. Som un centre acollidor, que atén la diversitat tot considerant-la una riquesa i que prioritza el

benestar de totes les persones que formen part de la nostra gran família. Per assolir aquests objectius fomentem el treball col·laboratiu i participem en múltiples projectes que permeten que el nostre alumnat pugui desenvolupar les seves capacitats. Entre d’altres, liderem projectes d’innovació en l’ensenyament de la llengua anglesa (English time) des de 2012 i formem part

Per aconseguir un sistema inclusiu i acollidor ens organitzem en grups heterogenis que es converteixen en grups més petits en les matèries instrumentals. A més a més, oferim una gran opcionalitat de matèries no obligatòries que permeten als nostres alumnes desenvolupar-se en camps tan diversos com el teatre musical o la robòtica. I, com a clau de volta per a l’acompanyament del nostre alumnat, tenim la tutoria. Al Monturiol destinem dues hores setmanals a aquesta trobada entre tutors i alumnes per tal de vetllar pel bon ambient de l’aula i la gestió de les emocions, els conflictes i el benestar personal. Si ens voleu conèixer, no dubteu a visitar la nostra pàgina web: www.iesmonturiol.net.

- 72

Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior

OLIVAR GRAN

L

’Institut Olivar Gran de Figueres ofereix els Cicles Formatius de Grau Mitjà de Cuina i Gastronomia, Serveis en restauració i forneria, pastisseria i confiteria i un cicle de grau superior de Direcció de cuina a la seu de l’Escola d’Hostaleria. El nostre alumnat combina classes teòriques amb classes pràc-

tiques en unes instal·lacions modernes i dotades de les últimes tecnologies. Els cursos, els quals tenen una durada de dos anys, inclouen estades en empreses del sector i alhora oferim estades a l’estranger, anomenades Erasmus, subvencionades amb Fons Europeus. El projecte educatiu s’adequa cada curs a la realitat de l’entorn i col·laborant, d’aquesta manera, amb empreses privades a través de projectes com Innova FP, Emprèn FP i Activa FP.

L’ESCOLA AMISTAT DE FIGUERES

TREBALLA LA PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA

L

’escola Amistat fa 5 anys que forma part del Club dels Valents, una iniciativa de prevenció de violència que busca anul·lar a l’agressor i apoderar als alumnes perquè detectin la violència i ajudin a la víctima, “sovint ens passava que quan es produïa un conflicte avisaves o parlaves amb I’agressor i sovint a la víctima no se li feia cas, però arran d’estar en el club dels valents, ens vam adonar que calia capgirar aquesta situació, des del nostre centre estem treballant perquè sigui així i amb aquest projecte el que hem volgut és reforçar els valors del club dels valents. Volem que els infants de la nostra escola siguin valents, capaços de detectar la violència i crítics per tenir veu per denunciar-la i ajudar a la víctima”, explica l’educadora

i directora de l’escola, Roser Giró. Cada comunitat ha treballat diferents conceptes sobre la prevenció de la violència, els de la comunitat de petits -p3, p4 i p5- han treballat el funcionament del club dels valents, la comunitat de mitjans -1r, 2n i 3r- han treballat l’assetjament per aspecte físic i finalment la comunitat de grans -4t, 5è i 6è- han treballat el ciberassetjament. Una enquesta feta pels estudiants de 5è, en el marc d’aquest projecte interdisciplinari, va deixar veure que són molts els estudiants que ja havien patit assetjament a les xarxes “som conscients que els infants cada vegada accedeixen a les tecnologies més aviat, per això cal que els ensenyem a utilitzar-les i aquest projecte pot ser una bona manera per treballar-ho”, destaca Giró. En total els 27 grups que formen l’escola han elaborat curtmetratges,

coreografies, cançons, castells humans, etc., en els seus projectes que es podran veure a partir de divendres 29 a la web de l’escola: https://agora.xtec.cat/ceipamistat/. D’aquesta manera, l’escola compartirà tot el que han treballat amb les famílies i la resta de la ciutadania, ja que aquest any a causa de la pandèmia no serà possible obrir les portes del centre per fer la fira de Mostres que se celebra cada any per exposar el projecte interdisciplinari.

Volem que els infants de la nostra escola siguin valents, capaços de detectar la violència i crítics per tenir veu per denunciar-la i ajudar a la víctima”

- 74

Estètica Nou Donna La Llum Polsada Intensa (IPL) o Fotorejoveniment facial Què és? L’aspecte envellit, apagat i esmorteït de la pell, amb petites arrugues, porus dilatats i algunes taques, és la conseqüència del fotoenvelliment inherent a l’edat, el sol, l’estrès, el tabac i altres factors. Cara, coll, escot i mans són les zones en les quals hem de centrar l’atenció. Tractament: La Llum Polsada Intensa (IPL) o Fotorejoveniment facial utilitza pitjades de llum intensa per reduir subtilment les línies d’expressió. És molt menys agressiu que el làser o el bisturí i és idoni per millorar la textura de la pell alterada per l’edat, les arrugues, la flacciditat, els porus, la pigmentació, les taques i fins i tot aquest borrissol o pèl tan molest que surt amb els anys. També disminueix sensiblement cicatrius com les de l’acne.

CENTRE D’ESTÈTICA NOU DONNA c/ Caamaño, 6 · entresol 1ª 17600 FIGUERES Tels. 972 513 088 / 673 031 478 centredonna@hotmail.com centre esteticnoudonna

BENVINGUTS A LA DEPILACIÓ DEL FUTUR

Cristina Pujol Directora LUX - Figueres Centre Depilacó Làser

– minimitza els riscos i el dolor – millora el confort de la depilació – permet tractar extensions més amples en cada sessió – redueix el nombre de tractaments

Sabem que 9 de cada 10 clients consideren que un sistema indolor és primordial, i hem aconseguit posar al teu servei la tecnologia que et permetrà gaudir d’una depilació indolora,100% garantida, més ràpida i eficient reduint en un 50% el nombre tractaments respecte a altres equips de depilació convencional. Tenim clar que la potència en els tractaments és fonamental, doncs sense potència no hi ha resultats. T’oferim un exclusiu sistema d’escaneig que genera un gradual i suau augment de la temperatura aconseguint uns resultats immillorables sense perjudicar la pell. Acaba amb el pèl fi més resistent i clar, inclús en pells bronzejades. També podràs gaudir de diferents tractaments facials i corporals, rejovenidors, reductors i reafirmants de la pell amb una proposa alternativa 100% natural: Depilació apte per a tot tipus de pell, i en qualsevol època de l´any.

A Lux som especialistes en tractaments estètics amb llum. Oferim un sistema de depilació apte per a tot tipus de pell, i en qualsevol època de l’any. Disposem de maquinària d’última generació que augmenta l’eficàcia de la depilació permanent:

Tractaments facials i corporals, rejovenidors, reductors i reafirmants de la pell.

– estimula el metabolisme i l’activitat cel·lular – treballa sobre les proteïnes de les fibres de col·lagen, reafirmant la pell i eliminant marques i arrugues – actua sobre els pigments de melanina de les taques cutànies, atenuant-les i aconseguint un color similar a la resta de la pell

Depilació indolora,100% garantitzada, més ràpida i eficient.

- 76

¿Y SI CAMBIAMOS A COLORANTE VEGETAL? Nada es más natural que un colorante vegetal.

El resultado obtenido tras un tinte vegetal es siempre muy natural y por este hecho: el rebrote siempre es mucho menos visible. Con colorantes vegetales orgánicos, las alergias son menos comunes que con colorantes químicos, con o sin amoníaco. Ciertamente, esta es la razón por la que muchas mujeres embarazadas; con tendencia alérgica; o tratado con quimioterapia, recurra a tintura natural. Los tintes vegetales son adecuados para todo tipo de cabello: si el tuyo es liso, rizado, encrespado, ya seas rubio, pelirrojo, castaño claro, castaño oscuro, moreno... No importa, puedes recurrir fácilmente a los colores de cabello vegetales .

Colorante vegetal cubre muy bien las canas.

Coloración de plantas: ¿qué es? El colorante vegetal orgánico es, de hecho, un tipo de colorante 100% natural cuya composición es bastante simple, es decir, elaborado a partir de agua y pigmentos extraídos de plantas colorantes. Los pigmentos presentes en el colorante vegetal simplemente cubrirán la fibra capilar de una manera mucho menos agresiva. Mucho más que un simple uso de colorante, esta técnica tiene propiedades protectoras reales, ¡pero eso no termina la lista de beneficios de su uso! Todas las ventajas de la coloración vegetal para nuestro cabello: El tinte natural te permitirá obtener un color con reflejos muy bonitos, un bonito tono sobre tono, o un magnífico resultado cobrizo como soñaste. Después de pasar por el paso de coloración vegetal orgánica, su cabello estará cubierto, voluminoso, brillante y flexible. Dile adiós al cuero cabelludo irritado, el picor y el cabello maltratado... El tinte vegetal actúa como lo haría un verdadero tratamiento. Coloración post-vegetal, tu cabello también estará protegido contra las agresiones externas gracias a este principio de “recubrimiento” de la fibra capilar.

Los límites de la coloración vegetal en nuestro cabello: Aunque la coloración vegetal orgánica colorea el cabello tan bien como el tinte clásico, su tiempo de exposición es aún mayor. No podrás aclarar tu cabello con colorante vegetal. Entonces, si eres morena y sueñas con volverte rubia, inevitablemente tendrás que recurrir a muchos más productos químicos... Será lo mismo si estuvieras pensando en mechas o un balayage. Por otro lado, si tu cabello ya es rubio o blanco, es muy posible que puedas revivir tu color con un colorante vegetal orgánico. También tenga en cuenta que con los colorantes vegetales, no existe una ciencia exacta y el resultado puede ser ligeramente diferente al esperado. Esto se debe a que los pigmentos de este tipo de tinte se mezclan con las toxinas de los productos aplicados previamente al cabello. Después de una coloración vegetal, el resultado final no es visible el mismo día, ya que se necesitan un promedio de 24 horas para que el color se revele por completo.

¿Te sientes listo para sucumbir al colorante vegetal? Perruqueria Anna M. Carrer Santa Clara,19 - 17486 Castelló d’Empúries Tel: 972 453 454 (Lunes a Viernes).

LA MENOPAUSA Tota dona entre els 45 i els 55 anys acostuma a entrar en una etapa denominada menopausa.

Accepta’t Estima’t Coneix-te Deixa’t acompanyar Des de Santiveri Figueres, t’ajudem i et proposem que descobreixis aquesta nova manera d’afrontar-ho. El primer que heu de fer, és escoltar-vos a on sentiu els canvis hormonals (disminució de la tassa d’estrògens en sang). Es poden donar 3 situacions: 1- Excitació i calor. Aconsellem prendre fitoestrogens no derivats de la soja, per a substituir els estrogens naturals que es deixen de produir. CICLOPAUSA FISICAL 2- Fatiga i tristesa. La suplementació en aquest supòsit, està basada amb adaptogens. Aquests components actuen com a desbloquejadors de la fatiga. CICLOPAUSA EMOTIONAL 3 - En aquest supòsit, poden confluir les dues situacions i són compatibles els 2 productes. En realitat, són moments de la vida de la dona que aquests canvis acostumen a donar-se junts. I per això és tant important que davant els primers símptomes, comencem amb les ajudes. A la CICLOPAUSA FISICAL, hi tenim la Cimicífuga, que ens disminueix les sufocacions, la sudoració, la inquietud i la irritabilitat. La Sàlvia, és per excel·lència la planta de la dóna, que regula l’activitat hormonal en totes les etapes de la vida. A la CICLOPAUSA EMOTIONAL, hi tenim la Rhodiola, important adaptogen, que ens permet tenir una resposta equilibrada a l’estrès emocional, millorant l’activitat mental i l’ànim. I la Grifonia, font natural de 5HTP (5hidroxitrptòfan), que ens permetrà millorar la síntesi de serotonina (hormona del benestar). Trobant aquest nou equilibri, podeu tornar a descobrir el millor de vosaltres mateixes!

Viu el millor cicle de la teva vida

- 78

ORTODÒNCIA HOLÍSTICA Cristina Talló. Odontòloga i Ortodoncista

La respiració bucal comporta una oxigenació més baixa, que pot estar associada a transtors del son, apnees i a TDAH.

L’ortodòncia és molt més que alinear dents. Totes les parts del cos estan connectades, i el que podem veure com un problema aïllat, pot ser en realitat l’expressió d’un problema que cal identificar i resoldre. Hi ha alteracions en els maxil·lars i maloclusions que poden causar o empitjorar problemes de respiració, oïda, vista, postura o TDAH. Per això, si sabem interpretar el signes que ens dona el cos, podem fer un tractament que vagi més enllà del somriure bonic, i buscar un cos més sa i una millor qualitat de vida. Per exemple, quan trobem un paladar estret, no estem parlant únicament de fer espai per a alinear totes les dents. El paladar estret a més comporta tenir unes vies nassals estretes, amb dificultat o impossibilitat per a respirar pel nas.

Això comporta passar a una respiració bucal, on no hi ha filtre de l’aire, on la boca està oberta i es crea un desequilibri de la musculatura oro facial que porta a un creixement deficitari de la mandíbula en quan a longitud, i a un paladar cada vegada més estret perquè la llengua te una posició baixa per a permetre el pas de l’aire per la boca. A més, la respiració bucal comporta una oxigenació més baixa, que pot estar associada a trastorns del son, apnees i a TDAH. Si el paladar estret acaba generant mossegada creuada, hi haurà també una assimetria corporal. En definitiva, cal pensar en un somriure bonic, però sobretot en una bona salut.

ELIXIR, AIGUA ENERGITZADORA Molt més que beure aigua i hidratar-se, l’important és beure aigua revitalitzada.

Els treballs del doctor Emoto, que es poden trobar a Internet a bastament, demostren la importància de la qualitat de l’aigua que fem servir cada dia, especialment l’aigua que volem consumir. Alguns exemples de la distribució de l’aigua al nostre cos: pulmons 83%, músculs 79%, sang 79%, cervell 73%, ossos 31%, etc. Sí, és l’element més present Comprendrem fàcilment la importància cabdal de vetllar perquè la nostra aigua interior es renovi i que l’alimentem amb l’aigua més pura possible i, per què no?, informada; és a dir, que contingui una informació energètica destinada a obtenir un resultat o a sostenir el conjunt dels nostres valors de consciència emocionals. Per a aquesta finalitat, els minerals són molt adequats. En un nivell més subtil, sabem que hi ha un estret vincle entre l’element aigua i les nostres emocions; les ciències alternatives i, més recentment, els nombrosos estudis de neurociència demostren l’impacte del nostre estat emocional sobre la circulació de l’aigua al nostre cos. Per citar només un exemple sabem, per exemple, que els problemes de retenció d’aigua sovint estan relacionats amb bloquejos emocionals més o menys importants, que poden arribar a modificar o fins i tot a reduir la fluïdesa d’aquest element al nostre cos. Gràcies als elixirs minerals, podrem obtenir una ajuda interessant. En permetre que la consciència es desperti a altres realitats, tenim la possibilitat de millorar la nostra condició general. Evidentment, cada mineral, en funció del seu sistema cristal·lí i de la seva composició, obtindrà resultats diferents.

Sandra Malgras, gerent de l’empresa MINERAL SWEET

Revisem breument alguns minerals que s’han seleccionat per crear aquest concepte d’ampolles “Elixir, aigua energitzadora”. Quars rosa: mineral al servei de la freqüència de l’Amor! El quars rosa és la porta d’entrada al txakra del cor, que ens ofereix la possibilitat de viure l’amor, entendre’l, obrir-nos-hi, acollir-lo, submergir-nos-hi. Beure aquesta aigua informada per aquesta energia és transmetre a les nostres cèl·lules la vibració concentrada de l’Amor que el món mineral ha estructurat en el Quars Rosa. Cristall de roca: EL mineral que permet augmentar la freqüència de qualsevol font d’energia. En beure aquesta aigua cristal·lina, permetreu que el vostre camp d’energia augmenti la seva freqüència i la seva radiació. Sabem que, com més vibrant i radiant sigui el nostre camp àuric, més protectora serà la nostra aura. A més, el Cristall de Roca clarifica la nostra visió espiritual de la vida, ens permet accedir a camps de consciència més purs i superiors. Fluorita multicolor: La Fluorita multicolor, al món mineral, és la pedra xamànica per excel·lència! Ens connecta a tots els camps de consciència presents a la natura, és el mineral que ens obre el camí cap a les percepcions subtils naturals que ens envolten per totes bandes. Ametista: l’Ametista és un mineral ben conegut per tothom. Les seves propietats són nombroses: augmenta la velocitat vibratòria, la purificació dels cossos d’energia, l’obertura a la consciència superior de la Vida, l’activació dels nostres camps més elevats de consciència. En beure aquesta aigua, és possible que travessem noves etapes de la vida per obrir-nos a una nova consciència de nosaltres mateixos. Obsidiana negra: mineral que sovint és delicat de treballar en litoteràpia, perquè està relacionat amb els nostres valors inconscients. Molt poques persones, avui dia, poden acollir totes les energies subtils que provenen del nostre inconscient i per una bona raó. Tot, absolutament tot és dins nostre, totes les respostes a les nostres preguntes, tota la llum necessària per al nostre viatge, tots els potencials a desenvolupar. Beure aquesta aigua és permetre l’accés a les nostres emocions inconscients, alliberar-les per obrir tot el camp de les nostres possibilitats. Treballeu amb aigua amb energia i regaleu-vos vida.

- 80

TENS TAQUES, PUNTS RUBÍ O LES MOLESTES BERRUGUETES AL COLL?

Laura Margall Buxeda Nutricionista Col·legiada 000198 C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157

HO RESOLEM EN UNA SESSIÓ

com ara els nevus, les queratosis seborreiques i les taques cafè amb llet. Gràcies a l’alta absorció de la llum blava per la sang, S’ELIMINEN DE FORMA IMMEDIATA, punts rubí, telangièctasis, angiomes etc.

Quantes vegades ens volem posar un collaret i les berrugues del coll ens ho impedeixen perquè ens molesta, o volem prendre el sol i ens fa por per si aquella taca que tenim ens pot venir més gran, tenim alguna aranya vascular o veneta al voltant del nas i galtes que ens agradaria que no hi fos o petits quists de greix al front que no hi ha manera de treure... Alguna d’aquestes afirmacions et sona? Doncs ara et dic que tenim la solució perfecta per tu, i es diu làser blau. Aquest nou sistema de làser d’alta potència ens permet eliminar totes les taques voluminoses, acrocordons (berruguetes normalment localitzades al coll) i aranyes vasculars; és a dir, les lesions benignes de la pell que són pigmentades, per això també és ideal per eliminar els punts rubí (punts vermells).

Elimina les lesions dèrmiques com les berrugues, fibromes o acrocordons, així com un altre tipus d’imperfeccions no pigmentades (quists de milium, hiperplàsies sebàcies, o quists sebacis). Amb la utilització del làser blau, ja no cal el bisturí elèctric o el criogen. El làser blau aporta precisió i redueix fins a un 80% les molèsties. Gràcies a què el làser blau NO és absorbit per l’aigua, el tractament pot ser realitzat sense anestèsia sent perfectament tolerat pel pacient. Per a qualsevol dels tractaments sempre es realitzarà un diagnòstic complet, estètic o dermatològic amb el nostre equip d’especialistes i en cas necessari amb el metge dermatòleg vinculat al nostre centre. El diagnòstic per al tractament de làser blau és gratuït. Pots demanar cita a través del nostre telèfon de contacte o via whatsapp 655 394 157.

UN TRACTAMENT DERMATOLÒGIC SEGUR: La seva llum penetra

molt poc a la pell, per la qual cosa es converteix en l’equip ideal per eliminar amb seguretat les lesions dermatològiques. La llum del làser blau es caracteritza per ser molt absorbit per la melanina i l’hemoglobina. Com que les lesions benignes estan compostes principalment per melanina (les pigmentades) i hemoglobina (les vasculars), fan que el làser blau es converteixi en la millor eina per eliminar-les. Làser ideal per eliminar EN UNA SOLA SESSIÓ taques fosques

Ens trobareu al C/ Peralada, 2, 1r pis, de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 També a les xarxes socials @integralbeautyconcept o al nostre web www.integralbeautyconcept.com

L’ADDICCIÓ Factors biològics, genètics psicològics i socials. MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

L

’addicció és una malaltia, així ho determina l’OMS (Organització Mundial de la Salut), que consisteix en una síndrome constituïda per un conjunt de signes i símptomes. El seu origen ve donat per diversos factors, entre els quals podem esmentar factors biològics, genètics, psicològics i socials. Cal tenir clar que l’addicció és una malaltia greu, crònica i mortal, de la qual el pacient no pot sortir-ne sense l’ajuda terapèutica adequada. L’addicció és una malaltia que va més enllà de la decisió i la voluntat, que s’escapa del control de l’addicte. Al ser una malaltia que es caracteritza per l’autoengany, el subjecte arriba a creure’s que no està realment malalt i que, per tant, “pot controlar el consum de substàncies”.

L’addicte és un malalt, un esclau de la seva addicció. Al principi se sent com una persona intel·ligent, convençut que fa el correcte, sense valorar les conseqüències dels seus actes i enganys. Doble vida, xantatges, manipulacions... Tot plegat el porta a una deterioració tan brutal que acaba destapant la realitat que amaga. Els addictes són persones amb un buit interior, incapaços d’estimar-se a si mateixos ni d’estimar als altres, viuen empresonats en el seu propi món. La majoria d’addictes creu que per superar el problema n’hi ha prou exercint l’autocontrol i amb força de voluntat, però no és tan senzill. Un dels impediments perquè un addicte es recuperi és confiar exclusivament en la seva voluntat, que encara que és determinant a l’hora d’apartar-se del problema, no és suficient per ella mateixa. Normalment, a no ser que

la vida el posi davant d’una situació extrema, és molt probable que torni a recaure. El primer pas per vèncer l’addicció és l’acceptació, reconèixer que es té un problema i que s’ha perdut el control. Aquest és el començament. La majoria de gent pot deixar de consumir o reduir el consum de qualsevol substància quan ho desitja. Per això, els addictes creuen que poden deixar de ser-ho si hi posen suficient força de voluntat. Tanmateix, quan una persona es converteix en addicte no se’n surt sola. Malauradament, amb la força voluntat no n’hi ha prou.

“QUALSEVOL ADDICCIÓ POT TRACTAR-SE AMB ÈXIT” Encara que insisteixi, li espera la derrota. La manera més eficaç per aconseguir que el pacient deixi de consumir i assoleixi un estil de vida adequat, és a partir d’un tractament multidisciplinari. L’objectiu de l’addicte és la recuperació en tots els aspectes de la seva vida personal, social i professional. No ens conformem amb el simple fet de no consumir. També és important aprendre a viure bé i poder escometre les situacions agradables i desagradables que poden sorgir durant la vida.

TENIR UNA MASCOTA A CASA Sens dubte, les mascotes s’han convertit en un membre més de la família. cia amb els éssers vius. La influència dels animals, sobretot en els nens, és molt positiva perquè els anima a interactuar, a assumir responsabilitats per a la seva atenció i a enfortir valors com la solidaritat i el respecte. Però els beneficis no només són emocionals. Tenir una mascota pot ajudar a prevenir malalties físiques com ara els atacs cardíacs, ja que a l’haver de passejar-los diverses vegades al dia, les persones fan un exercici que els deixa menys propensos a patir malalties cardiovasculars.

C

ada dia són més valorades, ja que més enllà d’oferir diversió i companyia, la seva presència té un impacte positiu en la salut física i mental de les persones, fet que motiva que la qualitat de vida i la sensació de benestar augmenti. La presència de gossos, gats i altres animals de companyia és determinant en l’estat d’ànim. S’ha demostrat

que tenir una mascota és un gran remei contra la depressió, ja que la seva companyia accentua la sensació de seguretat i protecció. Interactuar amb la nostra mascota provoca l’alliberament d’oxitocina, la coneguda hormona de l’amor, generant en nosaltres, sentiments com alegria i confiança. Qualitats de les mascotes com la lleialtat, l’afecte i l’alegria, fa que es transmetin als éssers humans aportant-los habilitats socials que es veuen reflectides en una millor interacció i convivèn-

Un altre beneficiat per la presència de les mascotes a la casa és el sistema immunològic, en especial el dels nens, ja que la seva companyia ho enforteix, fet que redueix el risc de desenvolupar al·lèrgies i enforteix el cos per combatre altres virus. Però per aprofitar al màxim les mascotes cal tenir un zel especial en elles. Cal portar-les al veterinari i mantenir-les sanes, ja que les mascotes també poden provocar al·lèrgies o ser portadores i transmissores de malalties greus com la ràbia o la toxoplasmosi. El més important és protegir-les perquè la seva vida sigui també més llarga. Les mascotes provoquen que siguem millors persones perquè ens donen lliçons cada dia.

AUTORA

Izaskun Chinchilla

D’ESPAIS ALEGRES I COLORISTES “Per l’arquitectura que ha prevalgut fins ara, protagonitzada i concebuda per homes, el més important són els elements tècnics”

Q

uina importància té el color per a una arquitecta tan independent com vostè? Molta i en diversos plans. La primera i potser la més bàsica jo l’anomeno la importància biofílica. L’ésser humà com a espècie té una sèrie de coses que el fan sentir bé. Certs estudis demostren que veure materials de procedència biològica produeix relaxació. La fusta, per exemple. Els colors primaverals, relacionats amb la floració, sinònim de vida, també ens resulten favorables. És a dir, observar una praderia plena de roselles. A les nostres obres, agafem fotografies de paisatges que creiem que universalment poden ser

apreciades com a belles i agradables, i intentem situar aquests colors en emplaçaments que puguin rememorar la seva posició en la naturalesa. Un dels grans problemes de les escoles d’arquitectura és l’escassa investigació que hi ha sobre la psicologia de l’usuari. Des de la teoria arquitectònica, quines són les últimes aportacions més interessants? No explicaré res de nou, però la primera ha estat l’obertura a àmbits multidisciplinaris des dels anys 90, com la sociologia, la reflexió estètica des d’altres camps com la filosofia, la psicologia del color, l’economia... La teoria es basava en la revisió històrica de les obres de referència i d’això hem passat a tractar d’entendre què suposa a la ciutat construir i habitar l’arquitectura, reconeixent la seva dimensió política. Parlo de l’activació del ciutadà. L’arquitectura pot tractar-lo com

Izaskun Chinchilla

a un pur consumidor o constituir-se en una eina. Entre la Torre Eiffel, a la qual no l’hi vull faltar al respecte perquè és un edifici meravellós, i la plaça de la Cebada de Madrid que està fent Zuloark, és la diferència entre una icona amb la qual gairebé no pots interactuar i un lloc que és pràcticament una eina. Tampoc puc deixar d’esmentar les teories de gènere aplicades a la meva professió. On es troba la innovació tecnològica avui dia en l’arquitectura? Jo crec que en alguns centres de formació. Destacaria el MIT de Massachusetts i l’escola on jo dono classes, la Barlett School of Architecture de Londres. L’arquitectura ha estat de les poques indústries que no aprenia dels seus errors. La innovació i la investigació s’entenien com una cosa poc viable,

- 86

aquests processos. Crec que és obligatori fer aquest camí i ens portarà 30 anys de feina. Però ja s’estan donant resultats.

“Per a l’arquitectura que ha prevalgut fins ara, protagonitzada i concebuda per homes, el més important són els elements més tècnics. L’estructura, la circulació, les comunicacions...”

fins i tot com un element de luxe. No s’ha observat què passa de veritat. Per què els arquitectes no van als seus edificis al cap d’un temps per veure què els hi ha passat i com els utilitza la gent? Els centres que són punters en innovació han après que cal provar. També vull destacar a la generació dels joves arquitectes, als arquitectes postcrisi. Crec que la seva capacitat intel· lectual, cognitiva i instrumental per a la innovació està infinitament més desenvolupada que en la dels arquitectes grans. L’arquitectura social i participativa té realment aplicació o és una utopia? El primer que preguntar-se és, hi ha polítiques de disseny urbà des de la base cap amunt que estiguin funcionant? La res-

posta és, sí, existeixen. Han funcionat de meravella als països escandinaus. A Noruega els nens de parvulari de 5 anys voten en què es farà servir el pressupost de la llar d’infants. Això és real. Funciona perquè està en la cultura del lloc i la gent ho entén molt bé. Replicar aquests processos funciona en tots els llocs del món? No. Crec que la participació ciutadana requereix uns nivells d’organització i de consens social més elevats que els que alguns països hem estat capaços d’assolir. Espanya té una democràcia molt curteta. Això fa difícil que els processos participatius funcionin, i a més a més aquests processos no s’han de basar en la bona voluntat, sinó en l’enginyeria, en l’enginyeria social, que obliga a comptar amb sociòlegs perquè estudiïn bé

Quins exemples ressalta a Espanya? El projecte europeu Stars n’és un. Intenta que la major part dels nens vagin amb bicicleta a l’escola amb els pares. Vaig començar a treballar amb ell a Anglaterra, pensant que a Espanya no funcionària mai. Després vaig tenir un nen, el vaig apuntar a l’escola pública més a prop de casa meva, el vam començar a implantar allà i ja està més desenvolupat que el primer. Són projectes impulsats per pares que es nodreixen de pressupostos participatius i que estan aconseguint fer modificacions a l’urbanisme (carril bici, conversions en zones de vianants), inclòs l’aprofitament d’edificis dotacionals, de manera que pares i nens estan conquerint espais de la ciutat. Més exemples: el Pàrquing Day, una organització que decideix que el tercer divendres de cada mes s’ocupin places d’aparcament per a convertir-les en jardins temporals. Va co-

mençar a Los Angeles i ara mateix a Espanya es desenvolupa en 35 municipis. Hi ha també el col·lectiu Basurama o l’estudi Iniciatives Ciutadanes, que es dediquen a vehicular propostes ciutadanes i estan aconseguint moltes coses. Pur bottom-up,

com es diu tècnicament. No és un camí de roses, però avancem. Quina és la seva ciutat ideal? És una ciutat densa, l’única en la qual el transport públic pot realment funcionar.

És mediterrània, per la seva adaptació al clima i per la importància de l’espai públic i la seva continuïtat. A la meva ciutat ideal, comences pel nord i arribes fins al sud, i no t’has hagut de pujar en cap vehicle; has pogut caminar. És també una ciutat que

- 88 l’única que ho hagi fet, però he contribuït. Encara recordo quan feia els meus primers passos professionals: ens deien que l’ecologia era una moda passatgera, quelcom utòpic, i ja ha quedat clar que és una necessitat imperiosa. Ens han dit que el vandalisme acabaria amb moltes propostes a priori utòpiques que després han funcionat. Hem fet un pavelló a Nova York que durant quatre mesos va rebre milions de visites i estava fet amb petites fulles tallades amb làser molt fàcils d’agafar, però ningú se les ha endut. Evidentment tinc molt menys diners dels que tenien les generacions d’arquitectes anteriors, però és que tota la generació posterior a la meva s’ha proletaritzat. Però tinc un gran avantatge que genera molta qualitat de vida i és que quan em miro al mirall m’agrada el que veig. Sobretot el que veig per dins. Assumir riscos o dir el que no agrada a tothom implica tenir dificultats per construir. ¿Això ho va tenir clar des del principi?

té cura del patrimoni arquitectònic. No és molt diferent a moltes ciutats espanyoles. Es pot viure bé sent utòpic? Les decisions vitals que vas prenent fa

que es prioritzin uns guanys sobre uns altres. Jo soc molt feliç amb que la tasca del nostre estudi, el meu treball acadèmic i la presència que tinc en institucions i mitjans de comunicació hagi servit per posar coses important sobre la taula. No dic que sigui

Els deu primers anys de professió va implicar dificultats brutals, que van significar entrebancs de generació de confiança. No només pels riscos assumits, també pels patrons de gènere, per no tenir una procedència familiar determinada, per no estar vinculada a una cultura arquitectònica del país. Aquest caire és molt inconscient. Jo no dic que ningú hagi intentat fer-me a mi o a altres persones la vida impossible. És senzillament el que un espera veure d’un arquitecte, i quan t’allunyes d’aquest model, les coses es posen una mica més difícils. Però també tens possibilitats d’associar-te amb un altre tipus de intermediaris. Vaig

estar ahir amb una persona que organitza festivals de música, i m’explicava que es va reunir amb uns arquitectes i li van semblar marcians. “Uns paios tan seriosos, tots iguals, no puc treballar amb gent així, jo buscava alguna cosa que pogués entendre un jove de 18 anys”, em va dir. Hi ha una visió femenina de l’arquitectura? Jo defenso que si. No només és diferent la neurofisiologia. Ho és també la història col·lectiva dels dos gèneres. Al col·legi de monges a què vaig anar, em van dir que els valors pels quals podia destacar una dona, eren la paciència, la benevolència i la humilitat, tradicionalment associats a una mare. El meu germà, que va anar a un col·legi d’homes, li explicaven que d’un home l’important era la capacitat d’iniciativa, el valor, l’orgull, la valentia. Això no està ni de bon tros erradicat.

“Espanya té una democràcia molt curteta. Això fa difícil que els processos participatius funcionin, i a més a més aquests processos no s’han de basar en la bona voluntat” Aquesta forma de pensar i aquesta trajectòria tan diferent d’homes i dones com es plasmen en l’arquitectura? Primer en una inversió de certs valors acadèmics. Per a l’arquitectura que ha prevalgut fins ara, protagonitzada i concebuda per homes, el més important són els elements més tècnics. L’estructura, la circulació, les comunicacions... Passàvem després a coses menys importants: les façanes, els tancaments, els acabats, els detalls, el mobiliari... Aquesta és una jerarquia imposada pel moviment modern. Aquesta jerarquia dels valors segueix vigent i és amb el que es fa l’arquitectura racionalista, minimalista i més oficial. La dona s’associa a decoradora, interiorista. Quan Charlotte Perriand li va demanar feina a Le Corbusier, aquest li va contestar que en el seu estudi no es brodaven coixins. Les dones que estan reconciliades amb el seu gènere saben reconèixer que darrere tenen la història de les mestresses de cases, d’una vida dedicada a la cura dels altres. Així que si soc arquitecta, per què m’he d’oblidar de tot això i em té que importar només Le Corbusier? A part que la jerarquia dels valors és diferent, crec que hi ha una major empatia pel fet de ser dona, amb el context i els agents, i jo dic -la gent s’enfada amb mi, però jo ho dic- que en un entorn empresarial i laboral tenim preferència per organitzacions molt més horitzontals i inclusives. És una forma diferent de tractar els problemes, que tendeix a preferir solucions de guanyar-guanyar, en les que se’n beneficien tots. Els antropòlegs que tracten aquests temes han vist que les majors negacionistes són les mateixes dones. En un entorn empresarial i laboral les dones tenim preferència per organitzacions molt més horitzontals i inclusives. Com és la situació de la dona en la seva professió actualment? El percentatge de dones diplomades en l’arquitectura és superior al 50 per cent des dels anys setanta. No obstant això, l’evolució en l’exercici de la professió lliure, no només no ha millorat sinó que ha empitjorat, malgrat que la gent té la visió que els problemes de gènere s’estan solucionant. És a l’inrevés, fins i tot en països com Alemanya. És pel fet que els problemes de conciliació van a pitjor. A més, abans al menys era un exercici més local, ara has de saber de xarxes socials, i tenir una visió internacional. A les dones ens han convençut -jo m’he desconvençut- que la nostra major aspiració és la de convertir-nos en homes. Recordeu-vos de les famoses yuppies dels anys 90, més agressives i masculines que els propis homes. El discurs de gènere recent és que no volem tenir els drets dels homes, volem tenir el dret a ser dona:

- 90 poder ser mare si volem i poder dirigir una empresa amb un altre estil laboral. Això és una cosa que poques dones grans han acceptat perquè han passat un calvari.

“Els deu primers anys de professió va implicar dificultats brutals, que van significar entrebancs de generació de confiança” La veritat és que l’home ha decidit com s’ha de viure, però és la dona la que té una major cultura domèstica, per la senzilla raó que és la que ha estat a casa. A on ha anat a parar aquest coneixement?

Restauració castell

Aquí hi ha diversos fenòmens. El que et diuen a l’escola és que si vols fer una casa unifamiliar que estigui bé, ja pots evitar que entri la dona en les discussions amb l’arquitecte, perquè són senyores que només opinaran sobre el lloc més adequat per la rentadora. Aquesta visió, que segueix avui plenament vigent, no només em sembla políticament incorrecta sinó també anticonstitucional. Quan vas per primera vegada com a arquitecta a una obra sol passar que pensin que tu ets la decoradora i que el teu marit és el que porta les regnes. La veritat és que moltes dones arquitectes treballen en col·laboració amb els seus marits. És una cosa molt sorprenent. Aquestes dones, el que han viscut, és que les coses importants les pregunten el marit. La reacció, de nou, és fer-se més masculines i no parlar de la rentadora i dels problemes domèstics: soc la més estructural i tècnica i en l’estudi em poso arquitecte. Quan un client m’ha dit, que bé, com que ets dona sabràs on posar la rentadora i el bressol, m’ha dolgut. Però si a mi m’han ensenyat a l’escola el mateix que a un noi i això no ho hem tocat. Fins que un dia vaig dir: és cert, jo sé de rentadores; he criat al meu nebot perquè la meva germana estava estudiant i he cuinat de petita, i el meu germà, no. I un dia descobreixes que no només és una informació útil, sinó que és la base de l’arquitectura, que tracta de com saber viure bé, que es preocupa del dia a dia. En comptes de renegar d’ella, aquesta experiència de gènere històrica cal reivindicar-la. És la diferència entre explicar la història com a guerra o com a plats de cuina. No és més bonica aquesta última?

SE TE’N VA SOVINT LA LLUM DE CASA?

La recomanació de Burgas Cada habitatge té unes necessitats diferents, per la qual cosa és important saber quin consum elèctric tin-

drem abans de contractar la llum. Per això, s’ha de tenir en compte les dimensions del domicili, els apa-

rells elèctrics que utilitzarem, estufes o calefacció elèctrica, màquines d’aire condicionat, placa elèctrica,

escalfador d’aigua calenta... Si en tenir endollats molts aparells et “salta” la llum, és possible que el consum sigui més alt que la potència contractada, per tant serà necessari augmentar-la. Hi ha casos, però, en què es contracta més potència de la necessària, i per tant, podrem reduir-la per estalviar en la nostra factura elèctrica. Quan hi ha un deteriorament d’algun element de la instal· lació, endolls o aparell electrònic avariats, l’interruptor diferencial o el magnetotèrmic, tallen el subministrament d’energia de manera preventiva, per tal d’evitar electrocutar-nos o produir possibles incendis a l’habitatge per sobrecàrrega. Fer un manteniment adequat de la instal·lació elèctrica i dels dispositius de seguretat és doncs, molt important, tant pel bon funcionament de la instal·lació, com per la nostra pròpia seguretat. Consulta al teu instal·lador per saber la potència adequada per al teu habitatge i fer el manteniment de la teva instal·lació elèctrica.

“Consulta al teu instal· lador per saber la potència adequada per al teu habitatge”

- 82