Issuu

-2

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

-4

EL PRIVILEGI PROPI ri que en transcendeix la geografia. El seu narrador, un professor que fuig d’un fracàs sentimental, s’instal·la en un món apart on conviuen els misteris relacionats amb les forces tel·lúriques i d’altres aparentment més fàcils de fis· calitzar, com ara l’especulació urba· nística o el tràfic de drogues. La figura del Jordi de Can Sol és el principal pol d’atracció. És un home poderós, fins al punt que tota la vall sembla girar a l’entorn seu. Ara bé, més enllà dels negocis tèrbols i la seva imatge de cacic, viu d’un do inexpli· cable que el vincula amb la terra de soca-rel: és un saurí capaç d’endevi· nar l’existència d’aigües subterrànies. Un do comprovable que no només és un modus vivendi sinó que també té una dimensió moral a l’hora de valo·

bans de les restriccions pe· rimetrals molts lectors ja havíem des· filat en corrua per la vall de Ser per culpa de Francesc Serés, atrets per l’existència d’un foraster que s’instal· la en una casa vella al Sallent de San· ta Pau. La novel·la du per títol La casa de foc, ha guanyat el premi Proa en aquest inoblidable 2020 i ha obtingut la difícil conjunció astral de complau· re crítica i lectors. La vall de Ser és a la Garrotxa però Serés la transforma en un espai litera·

La vall de Ser és a la Garrotxa però Serés la transforma en un espai literari que en transcen· deix la geogra· fia rar amb qui compartir la informació, atès que donar l’aigua a algú pot vo· ler dir prendre-li a algú altre. En Jordi conviu amb una filla, una neta i un passat traumàtic, però el vincle entre l’amo del tros i el nouvingut s’estableix

L’espai de Màrius Serra

a través de la neta de tretze anys. L’avi demana al professor, d’una ma· nera que no admet una negativa per resposta, que li faci classes de repàs. La progressiva imbricació del nouvin· gut en la xarxa del saurí ens permet –i ara parlo en nom de la corrua de lec· tors forasters que afegim tota la nostra curiositat a la del narrador– recórrer els cercles concèntrics d’una comu· nitat reduïda que, alhora, es projecta cap a tota la societat. La novel·la relata una etapa ja closa, però en un primer moment, quan el nouvingut tot just s’enfronta a la pe· tició inesperada d’un veí desconegut que parla amb la seguretat dels po· derosos, topem amb una idea funda· cional que explica el desassossec del narrador durant les sis-centes pàgines de la novel·la. El professor ens expli· ca, i s’explica, per què accedeix a fer classes particulars a una noia proble· màtica. Pondera diversos motius, però es concentra en el principal: “no la re· paració sinó la manca de danys, el privilegi propi, aquell do invisible i no experimentat que se’ns concedeix i que no agraïm prou perquè no hem sofert mai les conseqüències de no posseir-lo, el privilegi de no haver es· tat orfe”. En la consciència d’aquest “privilegi propi” rau la ferida lluminosa que mou el narrador a la recerca d’un horitzó inabastable. “Ah, si es pogués travessar la veritat sense deixar cap rastre ni sense patir els rastres que la veritat et deixa!”. El malestar del des· posseït s’apaivaga amb la possessió, però el neguit per la consciència del privilegi propi fa de més mal calmar.

- 10

entrevista a la epidemiòloga maría Grau “EN ELS ANYS VINENTS, LA VIDA ES FONAMENTARÀ EN UN MENOR CONTACTE SOCIAL COM HI HA HAGUT FINS ARA”

María Grau Pérez María Grau Pérez ha destinat la seva beca de La Fundació “la Caixa”, en la realització d’un doctorat en Epi· demiologia i Salut Pública a l’Institut d’Investigació Sanitària Fundació per a la Investigació de l’Hospital Clínic de València (INCLIVA) gràcies a la seva beca INPhINIT “la Caixa”. Graduada en Matemàtiques i màs· ter en Bioestadística per la Universitat de València, ha treballat com a be· cària d’investigació al Johns Hopkins Bloomberg School of Public Health (Baltimore, Estats Units); com a tèc· nica d’estadística a la Columbia University School of Public Health de

Nova York; i com a tècnica d’esta· dística al centre d’investigació INCLI· VA de València. La seva recerca de doctorat se centra en el paper de l’entorn en la salut de la població. La Fundació “la Caixa” li va concedir una prestigiosa beca. Com va rebre la notícia? Vaig rebre la notícia amb molta ale· gria. El mateix dia vaig estar refres· cant la pàgina de “la Caixa”, una bona estona, esperava amb nervis que lliuressin els resultats. Quan hi vaig tenir accés, l’entusiasme fou enorme. Tenia molt clar que volia

realitzar un doctorat a Espanya, vaig apostar per les beques de “la Cai· xa”, tot i saber que la competitivitat era molt alta. En conèixer la respos· ta, la incertesa que provenia de la dificultat per aconseguir-ne una, es va traduir en una gran emoció. De quina forma aquesta beca l’ha ajudat a obrir un camí professional i d’aprenentatge? Primerament destacaria que per a mi la beca ha estat el meu pas· saport de tornada cap a Espanya. M’ha permès consolidar la meva for· mació.

-8 Els doctorats, al cap i a la fi, són pràc· ticament necessaris en el món de la investigació. D’altra banda, remarcar que en un país com el nostre, realit· zar un doctorat com el de “la Caixa” és una de les poques maneres de te· nir-ne unes condicions econòmiques adients. Com li va sorgir aquest interès per les Ciències de la Salut i en concret per l’epidemiologia? Si soc sincera, no tinc gaire clar com em va sorgir aquest interès. Recordo que sempre havia mostrat una predis· posició força gran per aquest camp. Va ser durant el màster d’estadística quan vaig començar a tenir clar el meu futur; i que realitzaria les pràc· tiques en un espai estretament lligat amb la branca epidemiològica. Finalment, estic tenint la gran sort de fer-les a INCLIVA, on he coincidit amb la Dra. María Téllez. La Doctora Téllez estava desenvolupant diferents pro· jectes que van ajudar-me moltíssim a complementar el meu aprenentatge i donar-me a conèixer en aquesta àrea d’estudi. Va ser en aquell mo· ment que vaig tenir la certesa que l’epidemiologia em donaria tirada i,

que el meu camí acadèmic havia de seguir per aquest espai. Quines diferències en termes de metodologia de treball, ha pogut observar entre la Columbia University School of Public Health de Nova York i el centre d’investigació INCLIVA de València? Des d’un punt de vista de metodo· logia de treball, no he observat gai· re contrast. Vaig continuar treballant amb les mateixes pautes en els dos llocs. Ara bé, sí que vaig albirar dife· rències relacionades amb la dinàmi· ca dels grups d’investigació. Concre· tament a les dues Universitats d’EUA on vaig estar, s’hi realitzava una pràc· tica, molt habitual, que consistia a fer seminaris setmanals on els estudiants presenten la seva investigació. Jo mateixa vaig portar-ne a terme algu· nes. Aquesta manera d’aprendre do· nava peu a consolidar temes de tre· ball, dels quals no hi estava al corrent, i que per tant afavorien una immersió en la matèria. Com l’està ajudant el doctorat a complementar els seus coneixements en epidemiologia?

Tenint en compte que els meus estudis són en matemàtiques i en estadística, el doctorat a INCLIVA és un aprenen· tatge continu. Quan vaig començar aprenia molt sobre el funcionament del metabolisme en el cos i altres te· mes relacionats amb l’epidemiologia. En aquests moments, estic instruint-me en genètica. La seva recerca de doctorat se centra en veure la relació entre l’exposició a metalls i el seu efecte en la malaltia renal. Quines conclusions ha extret fins ara? És força conegut que l’exposició d’al· guns metalls en particular, s’associen directament a un pitjor funcionament del sistema renal. A mi en particular em pertoca conèixer si aquesta as· sociació és deguda a una relació de causa-efecte. Aquest punt és el que desconeixem. Actualment, no tenim molt clar que la relació sigui una re· alitat, tot i que en els últims anys han aparegut algunes informacions que n’asseguren l’existència. En aquests últims anys, estadísticament, ha pogut observar un augment o una disminució de malalties renals

i cardiovasculars en la població humana? A quines causes externes ho atribueix? No em considero experta en matèria d’evolució d’aquestes malalties. Ara bé, actualment s’estima que a Espa· nya la malaltia renal crònica afecta a un de cada 7 adults. És una prevalen· ça alta, de fet, és considerada una de les més altes d’Europa. Les malalti· es cardiovasculars suposen una de les primeres causes de mort tant a Espa· nya, com al món. Si ens fixem amb les malalties renals cròniques, les seves principals causes les lliguem a l’obesi· tat, el sedentarisme, el tabaquisme o la pressió arterial. Les causes externes són senzilles; per un costat trobem l’estrès, vinculat als alts i baixos de la pressió arterial. Per un altre, considerant que actualment la societat s’alimenta més desequi· libradament, causa un augment del percentatge de colesterol. Quins són els seus objectius de recerca a curt termini? Quins mitjans necessitaria per desenvolupar amb plenitud les seves línies d’investigació? El meu objectiu a curt termini és acabar el doctorat, i especialment

aconseguir demostrar que l’exposi· ció a certs metalls causa malalties cròniques. És a dir, demostrar aques· ta causa-efecte tan buscada. És rellevant començar a apostar per mesures socials que ajudin a reduir considerablement aquesta possible exposició. Podem agafar situacions comparables, el tabac i la seva re· lació amb moltes malalties n’és una. Una vegada es van conèixer les seves conseqüències, des de les institucions van aportar-se solucions, entre elles, la prohibició en transports públics, en interiors o en altres espais. Els mitjans necessaris per a desenvo· lupar les meves línies d’investigació es nodririen principalment d’una inversió econòmica. En aquests moments es· tem utilitzant un mètode estadístic que necessita una abundant informació genètica. Aquestes dades s’han d’ex· treure de la població i tenen un cost. Em pot parlar de la tècnica de l’aleatorització mendeliana i de quina manera ha revolucionat la indústria farmacèutica? De forma breu, aleatorització mende· liana significa fer ús de les variants ge· nètiques per avaluar la causa-efecte

d’una exposició sobre una malaltia. Rep el nom d’aleatorització mendelia· na perquè té les seves bases en les lleis de Mendel. Aquest va descobrir que les variants genètiques s’hereten de ma· nera aleatòria del pare o de la mare. En conseqüència, aquesta distribució també és aleatòria en la població. Actualment, en estudis epidemiolò· gics, fer experiments utilitzant aquesta aleatorització de les variants genèti· ques no és ètic ni econòmicament vi· able. Hi hauria una manera de dividir la població en grups aleatoris i des· prés utilitzar aquesta base per demos· trar estudis causals. Si es pogués de· mostrar que l’exposició a certs metalls causa el desenvolupament d’una malaltia, les farmacèutiques elabo· rarien un fàrmac per reduir aquesta exposició.

“Un dels avantatges, clars i viables, d’utilitzar la genètica en la salut és la detecció precoç d’afeccions en els grups de risc d’una població”

- 10

Em podria destacar quins avantatges i inconvenients mèdics i ètics suposarà la implementació total de la genètica en la salut? Un dels avantatges, clars i viables, d’uti· litzar la genètica en la salut és la detec· ció precoç d’afeccions en els grups de risc d’una població. És a dir, poder de· tectar un grup amb una predisposició genètica a desenvolupar una patolo· gia renal crònica. La detecció perme· tria seguir a aquestes persones i man· tenir-te informat de forma anticipada o en el moment que sorgeix el problema. D’inconvenients ètics en trobem varis. Podria donar-se el cas d’una discrimi· nació entre diversos grups de la pobla· ció segons presentéssim una certa va· riant genètica o una altra. També ten· deixo a pensar amb l’ús capitalista que podria donar la informació del genoma de les persones. Crec fermament que s’haurien d’establir unes normes que protegeixin la ciutadania en aquest context. Em podria dir què sabem i què no sabem del gènere coronavirus? Per què la covid-19 s’ha estès amb tanta facilitat a diferència de la resta del mateix gènere? Es tracta d’un grup de virus força ex· tens, que es troba de forma natural tant en la natura com en els animals.

Tinc constància que ja havien ocorre· gut temps enrere. La Covid-19 es propaga mitjançant l’expulsió de gotes de saliva mentre conversem, també quan respirem o toquem superfícies infectades. La soca del SARS-CoV-2 disposa d’una capa· citat de transmissió força elevada, en comparació amb altres gèneres de co· ronavirus coneguts anteriorment. Quins creu que són els factors externs de risc més perjudicials i que propicien l’expansió d’un virus? La densitat de població és clarament un factor extern de risc. La forma de relacionar-nos amb les persones és d’especial rellevància, està clar que no ens relacionem igual a Espanya que a Suècia. També hi ha factors més espe· cífics, per exemple; les persones que conviuen en un habitatge, tots aquests serien factors estretament relacionats amb el contacte social. D’altra ban· da, trobem factors laborals. Si en el moment que ens trobéssim malament, disposéssim d’una ràpida capacitat per proporcionar unes mesures d’aï· llament, sigui per possible infecció o altres motius, ajudaria a alentir la pro· pagació del virus. Des d’una òptica personal, com veu l’evolució de la pandèmia, i per quines

mesures estatals apostaria per combatre els virus letals del futur? És probable que la pandèmia convisqui amb nosaltres durant un bon temps fins que no es produeixi un pla de vacuna· ció per la majoria de la població. En els anys vinents, la vida es fonamentarà en un menor contacte social com hi ha hagut fins ara. En relació amb les me· sures, ho veig força clar, és primordial invertir més en medicina preventiva i salut pública, calen investigacions per a pal·liar els efectes del virus. En definiti· va, hem de construir maneres per con· tagiar-nos menys. Per finalitzar. Què és el que destacaria de la seva trajectòria, que personalment l’ha fet créixer més? Quines expectatives de futur té al cap? La meva carrera es va enlairar profes· sionalment quan me’n vaig anar als Estats Units. Allà, vaig tenir el luxe de treballar amb l’epidemiòloga Ana Na· vas. L’aprenentatge tant amb ella com amb la resta del seu equip d’investiga· ció fou molt profitosa. Personalment m’encantaria treballar a una Universitat, ser professora seria una gran expectativa de futur, sense deixar de banda la investigació en epidemiologia. En definitiva, combinar els dos móns.

Vila-sacra

Vilabertran

AGENDA FEBRER

AGENDA FEBRER ROSES DIJOUS 4 A les 17.30 h, en format virtual (en línia) Superlectors. Club de lectura per a nens i nenes a partir de 10 anys. A càrrec de la Glòria Puigdevall. Cal ins· cripció prèvia a la biblioteca o per correu electrònic a biblioteca@roses.cat A les 18 h, en format virtual (en línia) Grup de suport a la lactància materna. A càrrec de l’Associació Marones. Contacteu amb l’Associació Maro· nes a través de Facebook @maronesroses, Instagram @ maronesroses o per correu electrònic a maronesassocia· cio@gmail.com per obtenir l’accés a les trobades en línia. DIUMENGE 7 A les 7 h, a l’estació d’autobusos Sortida de l’Associació Cabirols: Sadernes – Talaixà – El Ferran. Durada: tot el dia. Dificultat: moderada. Informació i/o inscripcions: Cabirols Roses www.cabirols.cat / tel. 627118520 A les 12 h, al Teatre Municipal Teatre infantil d’Optimist: A taula Espectacle de titelles i enginyeria domèstica, de la companyia Peus de Porc. Entrada: 5 € (menors de 3 anys gratuït). Més informació: rosescultura.cat

A les 12 h, al Port Esportiu 2ª Regata Open Hivern. Organitza: GEN Roses. DIJOUS 18 A les 18 h, en format virtual (en línia) Grup de suport a la lactància materna. A càrrec de l’Associació Marones. Contacteu amb l’Associació Ma· rones a través de Facebook @maronesroses, Instagram @maronesroses o per correu electrònic a maronesasso· ciacio@gmail.com, per obtenir l’accés a les trobades en línia. DISSABTE 20 A les 11.30 h, en format virtual (en línia) Petits contes. Per a mainada a partir de 2 anys. A càrrec de l’Anna Vicens. Sessió virtual pel canal Youtube i Fa· cebook de la Biblioteca. A les 20 h, al Teatre Municipal Teatre: Alhayat o la suma dels dies, de la companyia La Vicio· sa. Entrada: 15 €. Més informació: rosescultura.cat DIUMENGE 21 A les 7.30 h, a l’estació d’autobusos Sortida de l’Associació Cabirols: Roses – Coll de Sant Genís – Selva de Mar. Durada: matinal. Dificultat: mode· rada. Informació i/o inscripcions: Cabirols Roses www. cabirols.cat / tel. 610263683.

La Ciutadella de Roses. Foto: Revista Mira’m DIJOUS 25 A les 20 h, al Teatre Municipal Cinema Cicle Gaudí: La boda de Rosa. Entrada: 4,5 €. Més informació: rosescultura.cat. DISSABTE 27 A les 20 h, al Teatre Municipal Concert de SUU. Presentació del nou disc Ventura. Entra· da: 15 € Més informació: rosescultura.cat

ESPAI CULTURAL LA CIUTADELLA Horari d’obertura: De dimarts a dissabte, de 10 a 17 h. Diumenges, de 10 a 14 h. Dilluns tancat. Activitats familiars autoguiades L’Espai Cultural la Ciutadella ofereix durant tot l’any acti· vitats familiars autoguiades. Més informació i reserves: Tel. 972 151 466 / patrimoni@roses.cat.

AGENDA FEBRER

CASTELL DE LA TRINITAT Horari d’obertura: Dissabtes, d’11 a 17 h. Diumenges i festius, d’11 a 15 h. Activitats familiars autoguiades L’Espai Cultural la Ciutadella ofereix durant tot l’any acti· vitats familiars autoguiades. Escape Kids Pirata Joc de pistes i enigmes per sortir del castell en 40 minuts. Activitat lliure en horari d’obertura del castell. Preu: 3 € per nen/nena participant. Més informació i reserves: Tel. 972 151 466 / patrimoni@roses.cat EXPOSICIONS A CA L’ANITA Del 13 de febrer al 14 de març: Exposició d’Emma Alcalà: “3a Mirada” Horaris de Ca l’Anita: De dilluns a divendres, de 10 a 13.30 h. Dissabtes, de 12 a 14 h i de 17 a 20 h. Diumenges i festius, de 12 a 14 h i de 17 a 20 h. GEN ROSES A l’Escola Municipal d’Esports Nàutics Entrenaments de vela i de Techno 293. Per a més infor· mació o inscripcions: Tel. 972 257 003 / www.genroses.cat. GEN (Av. Rhode, s/n – Port Esportiu) FUNDACIÓ ROSES CONTRA EL CÀNCER - Servei d’atenció psicosocial per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia. - Servei de Reiki per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia. - Servei d’assessorament dietètic per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia. Més informació: C/ Pescadors, 13. Tel. 972 151 295 / fundacioroses.org

Castell de La Trinitat. Foto: Revista Mira’m MESURES COVID-19 Per assistir als actes cal complir amb les mesures d’higiene i protecció establertes per les autoritats sanitàries: ús de mascareta, higiene de mans i distància.

UN BALUARD EXCEPCIONAL PER A LA NOSTRA SALUT Mai ha de faltar a taula un setrill d’oli per acompanyar amanides i verdures.

’oli d’oliva és la base de la dieta mediterrània. Per totes les seves qualitats nutricionals, que en són mol· tes, està considerat com un element molt important a la cuina. A més, aju· da a fer baixar el colesterol i a millorar la salut cardiovascular de les perso· nes, entre moltes altres propietats. Amb aquest bagatge, hem cregut oportú parlar de l’oli d’oliva i, per ferho, qui millor que Jaume Ylla, propie· tari, juntament amb els seus germans, Pere i Joan, del Trull Ylla de Cabanes. Després de cinc generacions i amb

més de 140 anys d’experiència en el món de l’oli, és el trull en actiu més antic de la zona i, en l’actualitat, un referent en el sector oleícola de l’Em· pordà. Val a dir que avui continuen utilitzant la mateixa cura en la selec· ció de les olives i prenent-se el temps necessari per la lenta elaboració dels seus olis. Sense més preàmbuls, les paraules de Jaume Ylla. En quin any van començar a produir oli en el trull? Les referències escrites més antigues daten del novembre de 1873. Vàrem trobar una llibreta on Andreu Brugat, un avantpassat, anotava les entrades d’olives dels pagesos.

Per què el cultiu de l’olivera argudell i l’arbequina i no cap altra? L’argudell és la varietat tradicional de l’Empordà i els arbres que hi ha són centenaris. El cultiu de l’arbequina s’ha estès en els últims vint anys, per· què s’ha adaptat bé al terreny i tam· bé produeix un oli de qualitat. Quin és el procés de producció de l’oli d’oliva? Es comença a recollir l’oliva a finals d’octubre i s’acaba a principis de ge· ner. L’oliva, quan arriba al trull, passa un procés de rentatge, se li treuen fu· lles, branques..., i després es tritura. Un cop triturada, la pasta resultant es remena i s’escalfa al bany maria sense passar dels 29º durant una hora i des· prés s’extreu l’oli per centrifugació. Ara, per culpa de la pandèmia i per seguretat, no fem visites al trull, però tan aviat com tornem a la normali· tat, tothom que vulgui pot visitar-nos i veure el procés de fer l’oli. Quina producció anual tenen? L’olivera és un arbre que té unes pro· duccions bastant irregulars, podem anar entre les 800 i 1.200 tones d’olives. L’oli envasat té data de caducitat? Sí, la normativa et diu consum prefe· rent de dos anys de la data d’envasat. Als nostres clients els recomanem sempre consumir l’oli de l’any, ja que conserva més tots els atributs, el gust,

- 18

les aromes... L’oli amb el temps s’envelleix i va per· dent el sabor. Quan diem oli d’oliva verge, què vol dir l’adjectiu verge? Els olis que porten a l’etiqueta l’ad· jectiu verge se’ls identifica com els únics que un pot trobar al mercat com a olis naturals i més saludables. Són els únics que només fan servir procediments mecànics per a la seva extracció. Quantes varietats d’oli venen? Disposem d’una gamma de tres vari· etats d’oli, els quals envasem en am· polles de 250 ml fins als 5 litres. Tenim el 100% arbequina, oli que traiem de les primeres olives arbe· quines que entrem durant la cam· panya. El 100% argudell, l’aconse· guim de les nostres pròpies oliveres centenàries, i també el cupatge, d’argudell i d’arbequina. Aquest úl· tim és el que agrada més, la barreja d’aquestes dues varietats ens dona un oli saborós però gens amarg.

Si no es pot comprar directament al trull a causa de les limitacions de mobilitat, què es pot fer? Si per culpa de les restriccions algú no pot desplaçar-se fins al trull a com· prar oli, ara li donem l’opció de dur-li a casa seva de manera gratuïta, no· més cal que ens truqui.

“Ajuda a fer baixar el colesterol i a millorar la salut cardiovascu· lar de les persones”

- 20

EL NAP NEGRE DE CAPMANY Un tubercle inestimable que durant anys va estar desaparegut

Els germans Marc i Xavier Rodà, fa uns anys, van recuperar el cultiu d’aquesta verdura. No va ser una feina fàcil, però se’n van sortir. Actu· alment, venen la seva producció a restaurants de la zona i als particulars que els hi demanen. Amb paciència i molta dedicació, el nap negre que conreen ha agafat darrerament una empenta considerable dins del món gastronòmic. Tot seguit, és en Marc Rodà qui ens detalla les propietats d’aquest tu· bercle, com i de quina manera van començar a conrear-lo i les qualitats gastronòmiques d’aquest producte. El cultiu del nap negre és una tradició familiar? El meu avi Jaume n’havia cultivat al seu hort a l’època que va aparèi· xer la fil·loxera. Va ser llavors, quan aquest insecte va malmetre les vi· nyes, que el cultiu del nap negre va passar a ser un dels conreus tradicio·

nals de Capmany, com una alterna· tiva als camps de vinyers. Però, en re· cuperar-se anys més tard, el nap va desaparèixer dels camps del poble.

Des de quan conrea el nap? El meu germà i jo conreem el nap des de fa cinc anys. Feia temps que em voltava pel cap aquesta classe de conreu, vaig estar fent recerques sobre aquest tubercle i on trobar lla· vors. Ens va costar, però les vam tro· bar. Les vam plantar i, un cop cres· cut el nap, el primer que vaig fer va ser anar al Motel Empordà a veure el seu propietari, Jaume Subirós. El seu sogre, en Josep Mercader, havia cuinat en el seu dia el nap negre de Capmany i, en tastar els nostres naps, em va confirmar que aquells que jo li havia dut eren de la mateixa qualitat d’anys enrere. D’ençà d’aquell dia, cada any ens compra una bona part de la producció. Altres restaurants als quals també en subministrem són El Trull d’en Francesc i el Miramar de Paco Pérez, entre altres de la comar· ca, que també en fan. Quina és la millor temporada del nap? El canvi climàtic ha afectat aquest

cultiu. A la nostra zona, el nap s’ha de plantar a finals d’agost, primers de setembre. I és a mitjans de novem· bre que començo a arrencar els primers naps, tot i que aquest any passat, i a causa del temps, es va avançar la collita. Desembre i gener són els mesos perfectes per al nap. Els agrada el fred, i és llavors quan maduren i tenen el millor sabor. A diferència d’altres plantes, el nap no es pot fer ger· minar al teu gust, com es fa amb les tomateres. És de sembra directa i s’ha de fer a l’època que toca. Quan arriba febrer, que les temperatures comencen a pujar, el nap s’espiga i no és bo per menjar. És un producte de temporada. A la cuina en quin plat el recomanaria, minestres de verdures, amanides o caldos? Culinàriament, el nap negre de Capmany té un gust es· pecial a diferència d’altres que es conreen a Banyoles i a la Garrotxa. Segons diuen els cuiners, el nap de Cap· many, a causa del clima i al sauló dels nostres camps, que fa que quan plou es dreni molt bé l’aigua, té un sabor més intens, diferent i molt singular. El terreny influeix i molt en el gust que hi trobem un cop cuinat. I quins són els millors gastronòmicament, els de mida petita o gran? El nap negre no passa dels dotze - quinze centímetres. Per tant, es pot dir que són d’una mida única. Es bullen, s’enfarinen i es fregeixen, i després, sencers, es posen al rostit. També s’ha creat el carpaccio, un plat on es fileteja el nap cru amb oli i sal. Unes altres opcions serien bullits amb salsa de ceps, o amb tòfona. Culinàriament, és un producte que es pot barrejar tant amb carn com amb peix. Quines propietats nutricionals té el nap? Dietistes del nostre país, descriuen els beneficis del nap negre com a molt saludables. És molt ric en vitamina C, aporta àcid fòlic, fibra i calci, i és un gran antioxidant. Ajuda a regular la funció intestinal i és un protector con· tra el càncer. Quina producció anual en treu? Tenim una producció petita, i dins d’aquesta petita pro· ducció, aquest ha estat un bon any. Ha plogut molt i hem tingut dies de molta humitat, per la qual cosa n’hem obtingut uns 500 quilos. M’agradaria poder am· pliar el nombre de quilos per poder subministrar aquest producte a més gent que ens el demana. Els ven al mercat o als restaurants? Amb una producció limitada com la nostra, el mercat

Marc Rodà, content amb la seva collita principal és al dels restaurants, però també hi ha parti· culars que ens en demanen, per la qual cosa guardem una petita part de la collita que posem a la venda a l’Agrobodega El Parral, situada al mateix poble de Cap· many, i a la Masia Empordà de Figueres. Esperem, en els pròxims anys, poder recol·lectar més lla· vors, per tenir una producció més gran i poder servir a aquells restaurants que ens els demanen. Quines diferencies hi ha entre el nap negre i el nap tradicional? El nap negre és aromàtic i té un gust dolcenc i molt in· tens. Josep Pla, al seu dia, ja exalçava el nap negre de Capmany. En parlava de les seves virtuts i qualitats en algunes de les seves obres com El que hem menjat, El quadern gris i Notes Disperses. El que diferencia el nap negre de Capmany dels altres és el terreny on es cultiva. La qualitat de la llavor del nap també hi pot influir, però sobretot és la terra saulosa que tenim aquí. Una altra distinció és que en cuinar-lo no es desfila, una propietat que valoren molt els cuiners.

- 22

EL VALOR DELS PRODUCTES DEL CAMP El conreu de verdures i llegums de l’horta Mas Coll de Vilabertran. ens detalla les preguntes que li hem de· manat. Quant temps fa que tenen l’horta? Els seus pares ja s’hi dedicaven? Els meus pares, els avis i els besavis. És una mica difícil definir una data exacte, però sí que puc dir que soc la quarta generació que es dedica al cultiu de productes de l’horta. Vaig començar de ben petita, sempre m’ha agradat la feina del camp. L’agricultura de l’horta és fins i tot actualment, un dels recursos econòmics més importants del municipi de Vilabertran? No. Actualment, famílies que visquin de la pagesia i que s’hi dediquin al cent per cent, només en quedem cinc. Anys enrere era molt diferent. Hi havia molts pagesos que tenien petits hortets i que anaven a vendre els seus productes al mercat de Figueres, en els tres dies set· manals que s’hi fa mercat.

Lluís Vila, pare de la Roser Vila, en plena feina a l’horta. També volem posar en relleu els pro· ductes de l’horta, mercaderies indis· pensables per al dia a dia de la nostra alimentació. Articles que no poden fal· tar mai a les nostres cuines. Vilabertran disposa d’un terreny molt fèrtil i ric en aigua, la qual cosa ha faci· litat que el municipi sigui històricament una terra de cultiu de l’horta. El conreu de l’horta ha creat un paisatge molt característic en aquest municipi, aju· dat per les típiques tanques de xiprers que ajuden a protegir les terres de la tramuntana. Vent característic de la comarca. Per conèixer d’una manera més prope· ra els cultius de les hortes, parlem amb Roser Vila, hortolana de Vilabertran que

Quins productes hi podem veure a l’horta? És molt gran? Ens dediquem a les verdures de tempo· rada. I quan a la grandària de la nos· tra horta, tot depèn de com es miri. Hi

haurà qui dirà que la seva superfície és notòria, i altres que podria ser més gran. Personalment considero que és una horta prou important. Realment els productes acabats de collir tenen un sabor especial. Els porten al mercat a vendre? Nosaltres cultivem els productes per anar-los a vendre al mercat de Figue· res. Hi venem el que hem recol·lectat el dia abans, com avui que estem pre· parant els que posarem a la venda demà. Una feina que ja feien els meus avis. Majoritàriament tot el que culti· vem a l’horta ho venem al mercat. Segurament que aquesta COVID-19 també els hi ha portat problemes a l’hora de vendre aquests productes... Durant el període de confinament, de problemes em van tenir molts. Al mer· cat de Figueres hi havia un aforament limitat, raó per la qual, la gent va dei· xar de venir a comprar per no haver de fer cua. S’ha d’entendre que ningú fa una hora de cua per anar a com· prar un enciam i quatre coses més. Va ser un temps que en vam sortir molt perjudicats per les restriccions que es van haver de posar per fer front al co· ronavirus. Aleshores, vam haver de buscar al· tres alternatives per vendre els nostres productes. La meva germana es va cuidar de tirar endavant l’opció de venda on-line. Va obrir un compte a Instagram per poder servir a domicili, i tant ella com el meu pare es dedica· ven a repartir tres dies a la setmana. Què són les sínies i les poranques? Són estris que es feien servir molts anys enrere, i que s’utilitzaven com a pro· cessos tradicionals d’irrigació de les hortes. Vilabertran disposa d’un ter· reny molt fèrtil i ric en aigua, per la qual cosa es van crear aquest tipus d’utensilis per a fornir d’aigua les hor· tes del municipi. La sínia servia per fer pujar aigua. Una maquinària de dues rodes, una d’ho· ritzontal, i a la qual es comunicava un moviment de rotació mitjançant un pal mogut per un animal o un motor, i

Roser Vila, venent els productes al mercat de Figueres una altra vertical que engranava amb la primera i movia una sèrie de catú· fols disposats al llarg d’una cadena sense fi, la part inferior de la qual se submergia en l’aigua. La poranca o poalanca també servia per treure aigua dels pous. Un meca· nisme que consistia en una barra que tenia en un extrem una corda de la qual penjava una galleda i a l’altra punta de la barra un contrapès. Sis· temes molt manuals per dur aigua a les hortes. Actualment encara en queden, però són a hortes que estan abandonades. Que hi podeu fer contra la tramuntana? Deu ser una bona enemiga de les plantes... La tramuntana té els seus avantatges i els seus inconvenients. En les èpoques que hi ha molta humitat se’ns podrei· xen tots els productes: els enciams, les

escaroles... apareixen fongs, surten plagues... i la tramuntana què fa? Doncs, saneja les plantes. És evident que quan bufa asseca la terra i hem de regar més, però evita que es po· dreixin les plantes. Ara, si bufa molt fort te les trenca, i què fem per deturar les tramuntanades? Doncs posar tanques de xiprers, per poder plantar a recer del vent. Amb tot i això, quan bufa fort no hi ha res que l’aturi. I posaré un cas, la mongeta del ganxet: Vas en comp· te a l’hora de fer el muntatge, claves les canyes a consciència, però si en· ganxes una tramuntanada, les fa cau· re a terra una darrere de l’altra com les peces del dòmino. En pocs dies començarem a sembrar patates i ho harem a l’indret de l’horta que està més a recer de la tramunta· na, però a la que comencin a créixer, si un dia bufa de debò, un pet de vent t’ho pot malmetre tot.

- 34

SOLUCIÓ ELECTRÒNICA I EFICAÇ, SENSE OBRES, CONTRA LA HUMITAT PER CAPIL·LARITAT L’empresa HumitatStop de Figueres disposa d’un sistema electrofísic sense fils per solucionar el problema

Antoni Pagès

Qui no ha patit humitats a casa? I la sensació d’impotència en un avanç lent d’aquelles taques, que pugen per les parets i van fent saltar la pintura?

Les partícules d’humitat van conque· rint les parets del subsol, provoquen desperfectes i la pintura comença a saltar.

Aquest fenomen físic, la capil·laritat, té el seu origen en corrents subterranis d’aigua. Per això, les humitats són màxi· mes arran de terra i van disminuint amb

- 28

l’altura. L’aigua dissol sals en la seva ascensió. Precisament, es reco· neix aquesta mena d’humitats per les marques que deixen les sals a les parets. Aquestes marques mostren l’altura a la qual l’aigua ha arribat. Perquè l’aigua ascendeixi per les parets són necessàries dues condicions: l’existència d’aigua en el subsol i que el conjunt de molè· cules d’aigua tinguin els seus pols negatius cap amunt. Cal evitar que hi hagi aigua en el subsol. Aquest tipus d’humitat és difícil de resoldre quan una casa ja està construïda, i les obres per col·locar-hi barreres és molt costosa i no resol el problema. Per això, la solució implica incidir en la segona con· dició, tot despolaritzant les molècules d’aigua que volen ascendir. La solució L’empresa HumitatStop, de Figueres, liderada per Antoni Pagès dis· posa d’un mètode científic molt efectiu per solucionar aquest proble· ma d’una forma molt efectiva: l’HS 221. Es tracta d’un sistema elec· trofísic sense fils, que elimina l’origen de les humitats per capil·laritat, de forma definitiva, ràpida, i sense necessitat de fer obres. “Aquestes ones despolaritzen el conjunt de molècules d’aigua, disposades a as· cendir pels porus de la paret. Es va popularitzar aquest mètode amb el nom d’electroosmosi”.

El HS-221 és una evolució de l’electroosmosi. Es tracta d’un siste· ma electrofísic que defineix millor el seu funcionament i està certificat internacionalment per la CE i per l’Institut ICNIRP. Aquesta certificació acredita que les ones electromagnètiques de l’equip no són nocives per a la salut de persones, animals i plantes. Això es deu al fet que aquestes ones són de molt baixa intensitat i freqüència.

“Qui no ha patit humitats a casa? I la sensació d’impotència en un avanç lent d’aquelles taques, que pugen per les parets i van fent saltar la pintura?” L’aparell té una àmplia capacitat, ja que pot cobrir des d’un soter· rani fins a una catedral. «A més, aquest sistema és un 80% més ba· rat que les solucions tradicionals», explica el propietari, tot recordant que «quan no hi ha ni gota d’humitat a la llar, la propietat esdevé més revalorada, confortable, i s’hi viu millor». A més d’actuar direc· tament en la reducció i eliminació de les humitats, cal considerar els beneficis d’actuar sobre aquestes incomoditats palpables, com l’estalvi en calefacció de fins a un 30%, la millora de la salut i de les al·lèrgies i l’augment del valor del seu habitatge. “L’aparell té una garantia de quinze anys i a més si no funciona tornem els diners, la qual cosa ofereix una gran seguretat al client”. Després d’uns anys treballant des d’Espolla, des de 2019 l’empresa dona servei des de Figueres, al carrer Muralla,12. Per a totes les perso· nes interessades, HumitatStop ofereix un servei de diagnòstic gratuït dels problemes d’humitat a la llar. L’empresa ofereix servei a la pro· víncia de Girona i Barcelona. Es va crear el 2010 i des de 2012 el servei ha arribat a la zona de l’Alt Empordà. Consell per tractar les humitats a casa Per tractar les humitats a casa els professionals assenyalen que cal te· nir una bona ventilació i mai tapar la humitat per exemple amb una contraparet, ja que això empitjoraria el problema. Igualment cal no tancar la casa hermèticament perquè aquesta humitat quan s’eva· pora a dins es condensa i empitjora la situació. Una recomanació seria aplicar pintura de silicat que també és trans· pirable i després fer servir l’aparell que estira la humitat cap a dalt. “En les cases de planta baixa no hi ha solució, ja que sempre hi ha contacte amb el sòl. I si no es posa el nostre aparell no es soluciona el problema”.

- 30

CAL REINVENTAR-SE El confinament, les restriccions i la por al contagi per la COVID-19 està modificant els hàbits de compra dels compradors i el sistema de vendes dels comerços pel que fa a tecnologia, la utilització de materials de primera qualitat i el seu compromís en la investigació per aconseguir el sistema de descans més adequat a cada persona. Quins apartats tenen més èxit? Dels diferents apartats en què està estructurada, els de més èxit són les seccions del pack estalvi i el servei exprés.

És per això que a Dormir B Matalasse· ria, ha apostat per crear la botiga en línia des de la qual es pot consultar els mateixos equips de descans que el cli· ent pot trobar a la botiga física, amb l’avantatge de poder fer les seves consultes sense cap tipus de restricci· ons ni horaris i amb les mateixes garan· ties i professionalitat que els ha carac· teritzat des dels seus inicis, l’any 1985. Com és la seva botiga en línia? www.dormirb.com és una botiga vir· tual pràctica i senzilla, ja que hem prioritzat que qualsevol persona de qualsevol edat es trobi còmoda amb la seva visita. No s’ha buscat tenir representats in· finitat de productes i marques amb multitud de dreceres i recomana· cions que puguin desorientar i con· vertir la seva visita en un laberint. Ens hem centrat en la nostra especialitat que són els matalassos i les seves di· ferents bases entapissades per com·

plementar l’equip de descans preferit i hem fet un resum dels millors produc· tes relació qualitat preu, amb la ga· rantia i el suport dels millors fabricants

Què s’hi pot trobar en cadascun d’ells? Al pack estalvi, el client trobarà una selecció de diferents matalassos amb les seves respectives bases i coixins, amb uns preus molt competitius. I el servei exprés, és un apartat amb tres models de matalàs enrotllat al buit en una bossa protectora que va protegida dins d’una caixa de cartró i el seu termini d’entrega és de 48 ho· res.

METRATGE ESPECIALISTES EN PROTECCIÓ SOLAR HABITATGES - CARPES I ESTRUCTURES Tendals de punt recte - Tendals de teló - Tendals extensibles - Tendals de cofre Capotes - Tendals plans - Pérgoles - Tendals verticals - Carpes per a jardins

Sóm una empresa que oferireix una solució de qualitat amb la fabricació, venda i instal·lació de tendals. És per això que som una de les empreses de referència en el sector de la protecció solar. A Metratge som especialistes en la confecció i muntatge de tendals i cortines amb una extensa gamma de productes i teixits indicats tant per hotels i edificis com per botigues i domicilis particulars. La gran quantitat de possibilitats que oferim en protecció solar, contribueixen a l’estalvi energètic, incrementen així la qualitat de vida i el benestar, sense deixar de costat l’elegància en els dissenys. Els nous motors sense fils de Saxun, accionats a bateria i fàcils d’instal·lar i d’utilitzar, son el complement ideal de les cortines enrotllables.

Metratge és una empresa que compta amb el treball del seu excel·lent equip de professionals per respondre a totes les demandes dels seus clients. Així, la nostra és una entitat, les instal·lacions es troben ubicades a la localitat de Figueres, que estén el seu àmbit d’actuació a tota la província de Girona.

PROBLEMES EN LA LLAR La mala olor i com evitar-la

El problema més freqüent d’una mala olor a la llar, acos· tuma a ser la floridura i els fongs, propiciats per la humitat, la poca llum i la manca de ventilació. La prevenció és important: mantenir la casa airejada i amb entrada de llum natural. Mantenir una bona ventila· ció és senzill a l’estiu, però en altres èpoques de l’any es complica. A l’hivern, hem d’aprofitar les hores menys fredes per obrir

les finestres durant breus períodes. Cinc minuts són sufici· ents. Sovint, el problema no és la falta de ventilació, sinó causes internes, com canonades trencades, goteres o altres filtra· cions que causen taques d’humitat en la paret. Eliminar les males olors en aquests casos és més complicat, ja que exigeix erradicar el motiu que l’origina.

La recomanació és identificar el problema i posar-hi solució al més aviat possible i un cop bloquejada la fugida d’humitat, netejar bé la zona per treure els fongs o bacteris que romanguin. També, a part d’erradicar el problema, es pot recórrer a l’ús de dife· rents elements que aportin aromes agradables. Els més utilitzats són: posar plantes o flors aromàtiques i la col·locació d’espelmes o encens. Pel que fa als dispositius electrònics, els deshumidificadors o els purifi· cadors d’aire són molt útils.

“El problema més freqüent d’una mala olor a la llar, acostuma a ser la floridura i els fongs, propiciats per la humitat, la poca llum i la man· ca de ventilació” Exemples per evitar les males olors: Per evitar les males olors al rentaplats i a la rentadora, pots fer renta· des sense plats i sense roba (en buit) amb una mica de vinagre. Rentar les cortines de casa i penjar-les encara humides donarà molt bona olor a les habitacions. Pots fer servir el detergent o suavitzant que tingui l’olor que t’agradi, i amb l’aire que entri per les finestres l’aroma s’escamparà pels espais. No es pot fer cada dia, però sí, de tant en tant. A més, et donarà sensació de net i frescor a la casa. Per evitar les males olors de l’aigüera (tan habitual per l’acumulació de restes de menjar) també hi pots tirar una tassa de vinagre calent amb bicarbonat i sal gruixuda. Deixa-ho actuar mitja hora abans d’esbandir-ho amb aigua. Si de sobte notes que les canonades o desaigües fan mala olor, pots tirar-hi una mica d’aigua calenta i, a continuació una mica de lleixiu. Cal deixar actuar abans d’esbandir amb aigua. Eliminaràs les males olors i tindràs olor de net. El bicarbonat, com hem comentat de vegades, pot ser una gran aju· da per netejar a fons alguns tipus de superfícies (com el forn). Si l’es· polses a les catifes de casa i el deixes actuar tota la nit o un dia sen· cer, després només hauràs d’aspirar i el bicarbonat haurà neutralitzat les olors que hi queden.

- 64

EL PROPIETARI POT QUEDAR-SE AMB LA FIANÇA DEL LLOGUER? Quan el seu comportament causa molèsties a la resta de veïns de la comunitat.

n deixar un pis de lloguer i lliurar les claus al propietari, aquest ha de retornar la fiança rebuda en el moment de signar el contracte. No obstant això, hi ha casos en els quals es pot retenir una part o la totalitat d’aquesta fiança, com per exemple si s’han deixat rendes o subministraments sense pagar (llum, aigua, gas...) o l’habitatge es troba en mal estat. Però a part d’aquests motius inqüestionables, hi ha altres supòsits en què es pot quedar la fiança. En concret, existeixen situacions justificades tals com: Quan l’arrendatari decideix anar-se’n de l’habitatge abans de finalitzar el contracte i sense donar el preavís legalment establert. Quan desenvolupa activitats industrials o no autoritzades a l’habitatge.

Si existeixen desperfectes causats per negligència o mal ús del pis, raó per la qual el propietari podria quedarse els diners per tal d’arreglar els danys. La llei diu que l’arrendatari ha de retornar la casa “tal com se li va lliurar”, però de vegades és difícil de demostrar. És recomanable per tant, incloure fotografies del pis junt amb el contracte de lloguer. En cas de desperfectes en els elements fixos (rajoles, parets, finestres) o en el contingut (electrodomèstics o mobles), es podrà distingir entre un ús indegut i desgast.

EL BANC POT CANVIAR LES CONDICIONS DELS COMPTES

ualsevol entitat bancària pot canviar les condicions dels comptes corrents en qualsevol moment de forma unilateral. Aquesta pràctica és legal. No obstant això, si ho fan, ha d’avisar al client almenys dos mesos abans de la seva entrada en vigor, amb la finalitat que pugui rescindir el contracte sense penalització, si no li interessen les noves condicions. La comunicació s’ha de realitzar en paper o un altre suport durador, sent el més habitual avui en dia, ferho per correu electrònic o a través de la correspondència virtual del seu web. Quan un banc informa un client d’un canvi, sol alertar-li que si no manifesta la seva oposició abans que entri en vigor la modificació s’entendrà acceptada. El Banc d’Espanya assenyala, en aquest sentit, que aquesta acceptació tàcita només és vàlida si es donen dues circumstàncies: • Si la possibilitat es recull en el contracte. • Si se li dona al client la possibilitat de rescindir el contracte sense cost abans de l’entrada en vigor. En general, les principals modificacions que solen veure’s afectades són les comissions, els requisits de vinculació, la rendibilitat del compte, condicions de serveis menys utilitzats, com transferències internacionals o pagaments en divises, així com la rendibilitat dels estalvis.

BICARBONAT DE SODI: MÀGIA PER A LA LLAR Econòmic, innocu per al medi ambient, pràcticament inofensiu i molt útil, així és el bicarbonat de sodi, ja que serveix per a gai· rebé tot. Els seus primers usos daten de l’Antic Egipte on ja era utilitzat per a la higiene personal i per a netejar objectes i peces de vestir. Té moltes propietats beneficioses per a la salut: depu· ra el fetge, facilita la digestió i conté vitamina C i potassi. Potser el seu ús més estès és el de treure la cremor d’estómac perquè actua com a neutralitzador dels sucs gàstrics, però no es queda només aquí. Vegem algunes de les seves múltiples aplicacions.

Desodorant: aplicat sobre l’axil·la humida, neutralitza les olors. Per la mateixa raó, és útil també tant per a l’olor de peus, com de col·lutori bucal. Per netejar el forn: gràcies al seu alt poder desincrustant. Per a usar-ho, empolvora la base del forn amb bicarbonat. Després aplica aigua amb un difusor i deixa actuar tota la nit. Netejar or i plata: Amb un raspall de dents frega els objectes d’aquests metalls amb una barreja de bicarbonat i aigua. Que· daran brillants i lluents com el primer dia. Llevat: El primer cop que va ser utilitzat amb aquesta finalitat, va ser en 1846, per uns pastissers de Nova York. Afegeix a la massa dues cullerades de iogurt i una mica de bicarbonat. Obtindràs uns pastissos supersuaus i esponjosos. Emblanquinament dental: Encara és recomanat per molts den· tistes. Fes una barreja de bicarbonat i aigua i aplica-te’l amb un raspall de dents. Evita l’oxidació de les verdures al coure-les:Només s’ha d’afegir a l’aigua una cullerada petita d’aquest meravellós producte. Crema antiacne. Són moltes les propietats també en la cosmè· tica: com a màscara per a eliminar els grans o fins i tot per a eliminar la caspa. Per a deixar de fumar: Menjant dues o tres cullerades al dia, diuen que treu l’ansietat de fumar o d’altres addiccions com el cafè. És qüestió de provar-ho. Com a fungicida. Per a això, barreja a parts iguals sucre i bicar· bonat i col·loca-ho sobre la zona on hi hagi formigues. També polvoritzat amb aigua sobre les plantes, espanta els insectes. Com veieu, un aliat en la llar. Atreviu-vos a provar-ho perquè segur que no us deixaran indiferents els milers d’usos d’aquest producte tan bàsic.

- 44

TRACTAMENTS D’OR DE 24 QUIRATS PER LA TEVA PELL Laura Margall Buxeda Nutricionista Col·legiada 000198 C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157

hialurònic que penetra a les capes més profundes de la pell i és resistent a la hialuronidasa, activant així les de· fenses naturals i aconseguint un efecte antienvelliment i un resultat flash. El tractament amb làmines d’or estimu· la la circulació de la sang i també la producció de col·lagen. Ajuda a millo· rar el to i la textura de la pell, redueix les arrugues profundes, recupera la ferme· sa i densitat, elimina i neteja els porus, a més de proporcionar un gran efecte il· luminador. En altres paraules: tot el que ens agradaria aconseguir en el nostre rostre, combinat en un mateix protocol. Aquest mes de febrer us volem pre· sentar una de les darreres novetats en tractaments facials: el tractament amb làmines d’or de 24 quirats de So· fia Bertrand, una firma d’alta cosmèti· ca present als millors centres del país. I és que recuperar l’aspecte jove i sa del rostre sense necessitat d’infiltraci· ons s’ha convertit en una màxima dels tractaments d’estètica. I així és, amb aquest nou tractament que hem por· tat i que tenim en exclusiva a l’Empor· dà, es produeix un efecte lífting instan· tani sense necessitat d’agulles. Podem equiparar-ho al resultat dels farcits dèrmics -però menys invasiudonat que un dels seus principals com· ponents és l’àcid hialurònic. Un àcid

És important destacar que no es tracta

d’una màscara d’or que podem veure en altres marques, sinó d’un tractament específic amb el qual el rostre acaba per absorbir l’or al costat d’altres im· portants actius com els oligoelements i l’àcid hialurònic, reforçant la barrera natural protectora de la pell. Un revolucionari tractament de cos· mètica molecular, indicat per a tot tipus de pells, lliure de substàncies tò· xiques, sense parabens, els seus ingre· dients actius com les partícules d’or de 24 quirats amb efecte de farcit imme· diat i acumulatiu, fan d’aquest ritual una experiència inoblidable per a la cura de la pell, essent una aposta se· gura per als clients més exigents.

Ens trobareu al C/ Peralada, 2, 1r pis, de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 També a les xarxes socials @integralbeautyconcept o al nostre web www.integralbeautyconcept.com

TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

així com una orientació precisa del tractament que ha de dur-se a terme. Al nostre centre comptem amb pro· fessionals que li informaran i prestaran l’ajuda que necessiti. L’experiència adquirida durant aquests anys ens ha encaminat a potenciar mitjançant una formació especialit· zada en drogodependències, els co· neixements i habilitats del nostre equip amb l’objectiu de ser un centre pro· fessional referent, en el seguiment de pacients en recuperació d’addicció a substàncies psicoactives.

RACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA

és un centre especialitzat en el trac· tament psicològic de pacients que presenten trastorns per dependèn· cia a substàncies com Alcohol, Co· caïna, Psicofàrmacs, Cànnabis, Dro· gues de Disseny o altres Substàncies Addictives, i també a les addiccions sense substàncies conegudes com a conductes addictives: Ludopatia, Compres Compulsives, Dependèn· cia Emocional, Noves Tecnologies, Activitats, Treball, etc.

TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA va començar com a centre ambulatori i després d’uns anys passem a ser cen· tre de dia. Oferim tots dos tipus de tractament, segons la disposició i/o possibilitats del pacient i familiars. El tractament que oferim com a cen· tre de dia, és igual d’eficaç i rigorós com el que es realitza en un centre d’ingrés. Quan una família es planteja el dubte de, si un dels seus membres pateix un trastorn d’addicció, el més eficaç és aconseguir un diagnòstic professional,

Els resultats obtinguts, la metodologia del procés, la professionalitat, la voca· ció, la discreció, els valors aportats, l’èti· ca professional i el respecte, són carac· terístiques diferenciadores que ens po· sicionen com a experts en el seguiment terapèutic i que avalen, mitjançant un sistema de treball definit en un sentit mutu de col·laboració, amb doctors i centres, professionals, en el benefici i la recuperació del pacient addicte. A TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tracta· ment integral i intensiu al pacient ad· dicte i als seus familiars.

- 46

ELS NENS ASMÀTICS PODEN FER ESPORT la freqüència de la respiració és més asmogen. També depèn molt de la qualitat de l’aire que es respira. L’ai· re fred i sec, contaminat o llocs molt humits afavoreixen l’asma per l’exer· cici induït, per la qual cosa en dies de molta calor o massa fred, és millor no fer exercici. Els esports més asmògens són els d’ac· tivitat sostinguda, com l’atletisme, ci· clisme, gimnàstica, rem o el patinatge sobre gel i l’esquí, per l’ambient fred i sec on es practiquen. Són molt més aptes els seqüencials, com la natació, el tenis, el judo o jocs d’equip com el bàsquet o el futbol.

ap nen o adolescent amb asma ha de ser privat de fer esport per raó de la seva malaltia. Al contra· ri, se’l ha d’animar i recomanar, ja que resultarà en benefici de la seva malal· tia, ja que millorarà la seva capacitat física i el seu benestar; l’autoestima i la integració en el grup. Cal no obli· dar que grans esportistes són asmàtics com Miguel Induráin, David Beckham o Mireia Belmonte, entre d’altres.

És requisit indispensable per a no te· nir limitacions en l’activitat física, que l’asma estigui ben controlada, amb la medicació necessària, evitant els de· sencadenants i acudint a les revisions periòdiques amb el seu pediatre. I encara que es poden practicar gai· rebé tots els esports, és cert que no tots són iguals, ja que n’hi ha amb més alta o baixa capacitat de gene· rar símptomes. En general, qualsevol exercici que sigui molt exigent, prolon· gat i que causi un major augment de

Aspectes a tenir en compte: S’ha d’evitar fer esport en el curs d’una crisi d’asma. És important fer escalfament. L’entrenament ha de ser progressiu. Les fosses nasals han d’estar netes. Si aparegués una crisi durant l’exercici, es recomana: Interrompre l’activitat física. Asseure’s i romandre en repòs per a tranquil·litzar-se. Administrar 4 aplicacions de salbuta· mol (Ventolin®) o 2 inhalacions de ter· butalina (Terbasmin turbuhaler®) Si en 10 minuts no es millora, tornar a re· petir les dosis i anar a un centre mèdic.

ELS ROMANS JA TENIEN GOSSOS COM A MASCOTES FA MÉS DE 2.000 ANYS En l’Imperi Romà, fa més de dos mil anys, ja existien els gossos mini, com a animals de companyia. La seva gran· dària era similar a la d’algunes races petites actuals com serien els pequi· nessos o alguns tipus de chihuahua. Aquesta és la principal conclusió d’un estudi realitzat per arqueòlegs de la Universitat de Granada (UGR). L’estu· di, que ha estat publicat en la revista Archeological and Anthropological Sciences, ha permès analitzar les restes de diverses inhumacions de gossos tro· bades en la necròpoli romana de Plans del Pretori, extramurs de la Còrdova ro· mana i relacionats amb gairebé setan· ta enterraments humans. Els científics es van centrar bàsicament en els trets morfològics i en l’aspecte dels gossos existents a les ciutats ro· manes. Van poder extreure almenys dues morfologies diferenciades: una de grandària mitjana, similar al de dife· rents races de caça i carrera de l’actu· alitat, i una altra d’una grandària molt més petita. La troballa constitueix un dels casos de gossos micromorfes més antics reco· neguts en el conjunt de l’Imperi Romà. Encara que els arqueòlegs desconei· xen l’aspecte que podien tenir exteri· orment aquests exemplars tals com ara el pelatge, el color, les orelles, etc., la

seva estructura esquelètica resulta si· milar a races petites actuals, com els pequinessos o els carlins, o considerant individualment el seu crani arrodonit, alguns tipus de chihuahua. L’existència de gossos de petites dimen· sions com a animals de companyia, objectes d’afecte i especial considera· ció pels seus amos, ja és coneguda des de l’Antiguitat clàssica, fet corroborat per textos, epigrafia i iconografia. La troballa, entre altres exemplars, d’un

animal de petites dimensions i crani braquicèfal en una necròpoli romana del sud d’Hispània obre noves inter· pretacions respecte al paper d’aquest tipus d’animals en les seves relacions amb els humans i les seves implicaci· ons simbòliques en els rituals funeraris, ja que alguns presentaven evidències de sacrificis deliberats.

agenciasinc.es AMIC