Issuu

-2

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

-4

Mira’m, líders en premsa gratuïta El mitjà de comunicació més rellevant de la comarca de l’Empordà. Òscar J. Carrés Director Disseny, continguts, distribució i posicionament a les xarxes; gaudir de la confiança de les millors empreses de l’Empordà a l’hora de promocionar els seus productes, i ser la revista més ben valorada pels lectors, ens han dut a ser el mitjà de comunicació més rellevant de la comarca de l’Empordà. Estem a punt d’entrar en un nou any, que de ben segur acabarà sent molt millor que aquest any infecte que deixem enrere. A totes les famílies que han perdut algun ésser estimat, el nostre condol, i a totes les empreses, autònoms i treballadors, tot el nostre suport. Però l’ésser humà té alguna cosa que el fa únic, i és la força que l’empeny a aixecar-se i seguir lluitant davant les adversitats. Es fa més fort, més llest i més solidari, i ens tornarem a posar dempeus, i tornarem a tirar endavant els negocis, i buscarem noves fórmules per reinventar-nos, perquè si alguna cosa tenim, és coratge.

I nosaltres seguirem aquí, al vostre costat, informant de tot el que passa a l’Empordà, de tot el que fa que aquesta comarca sigui tan extraordinària, del talent dels nostres estudiants, de la creativitat dels nostres cuiners, de l’empenta de la nostra indústria, de l’esforç dels nostres metges i personal sanitari, de la dedicació dels nostres professors i de la resta de persones que fan que l’Empordà, sigui no només una comarca més, sinó un territori que marca la diferència.

L’equip de la revista Mira’m us desitja un bon 2021

LA SÍNDROME GRÖNHOLM

-6

L’espai de Màrius Serra

El finés Marcus Grönholm va ser dues vegades campió mundial de ral·lis, però el seu cognom passarà a la història per una ficció que el passeja pel món des de 2003. El mètode Grönholm, de Jordi Galceran. En la represa de l’activitat teatral, el Poliorama aposta per l’obra de text en català més representada. Els quatre candidats que esperen una entrevista de treball per aconseguir un lloc en l’empresa Dekia (qualsevol semblança amb la realitat nòrdica és pur anagrama) són, ara, David Verdaguer, Mar Ulldemolins, Enric Cambray i Marc Rodríguez. Els dirigeix Sergi Babel, igual com ho va fer amb el primer elenc –Jordi Boixaderas, Lluís Soler, Roser Batalla i Jordi Díaz-, aquell ja llunyà maig de 2003 a la sala Tallers del TNC, en el marc del programa T6. Recordo aquella nit per motius diversos, però sobretot pel col·loqui postfunció. Alguns companys de promoció universitària de Galceran no ens perdem gairebé cap de les seves estrenes. La sala va ser un terrabastall de rialles, però ningú no podia sospitar que aquella comèdia amb nom de pilot de ral·lis esdevindria un fenomen teatral sense precedents. EMG va passar del TNC al

circuit comercial amb un èxit esclatant i des de llavors se n’han fet milers de funcions en més de trenta llengües i seixanta països. En anglès el ral·li teatral de Grönholm fins i tot s’ha estrenat a Austràlia, i en alemany en una seixantena de ciutats diferents. Per no parlar de les dues pel·lícules. Total, que ja ha fet la volta al món abans de

La convocatòria d’ajuts als autònoms és una mutació de mètode Grönholm per la Generalitat de Catalunya tornar al born. Però aquella nit de maig de 2003 ningú no podia imaginar-s’ho. Al col·loqui, Belbel i Galceran van admetre que estaven sorpresos pels decibels de les nostres riallades irrefrenables perquè durant el procés de muntatge no havien tingut gens clar que aquella peça destinada a conquerir el món fos una comèdia.

EMG és un mecanisme de rellotgeria dramàtica que provoca el que cabrons, la riallada invectiva, l’insult rigut amb la comicitat del rot agre. De fet, de 2003 ençà aquesta visió descarnada de la competitivitat atroç entre candidats al mateix lloc de treball no ha deixat de cotitzar a l’alça, fins al punt de saltar dels treballadors per compte aliè als que treballen per compte propi. El recent episodi de la convocatòria d’ajuts als autònoms és només una mutació Grönholm canviant Dekia per la Generalitat de Catalunya. Més enllà d’assegurar el tret en moments difícils, després de tants mesos de tancament, la recuperació d’una obra com aquesta és pertinent. Quan, temporada rere temporada, es mantenia en cartell, EMG va connectar amb els estralls que va provocar en àmplies capes de la població la crisi financera global que es va començar a manifestar l’any 2007. Ara que tot just som a les portes de la crisi provocada per la pandèmia, les riallades que ni Belbel ni Galceran no s’esperaven la nit de l’estrena ressonaran més fortes encara, amb una potència directament proporcional al malestar general en què vivim.

-8

atalunya, com la resta del món, està vivint un dels moments més difícils i incerts dels darrers temps, provocat per la pandèmia del coronavirus SARS-coV2, amb greus conseqüències per a la salut dels ciutadans. En aquesta situació d’excepcionalitat sanitària, i davant de la necessitat d’avançar en la recerca de la COVID-19, el Patronat de la Fundació ha decidit, de forma excepcional, canviar el tema previst per a La Marató d’enguany per dedicar-la a la COVID-19 i traslladar l’edició de les malalties mentals a l’any 2021. Des de l’inici de l’epidèmia a Catalunya, els mitjans de comunicació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals han treballat intensament per donar resposta a les necessitats de la ciutadania, amb informació, divulgació i sensibilització social sobre tots els aspectes de la crisi pel coronavirus. Ara, juntament amb la Fundació La Marató de TV3, des de la mateixa exigència i responsabilitat de servei públic, la Corporació posa aquesta acció solidària col·lectiva al servei de les que són màximes necessitats socials i de la salut a dia d’avui. D’aquesta manera, i fins al dia 20 de desembre, TV3, Catalunya Ràdio i la Fundació La Marató centraran els esforços per sensibilitzar i divulgar sobre la COVID-19 i s’apel·larà a la solidaritat dels ciutadans per sumar recursos que permetin avançar en la recerca que millori la qualitat i l’es-

perança de vida de les persones afectades per aquesta malaltia de gran abast. L’adopció d’aquesta mesura per part del Patronat comporta traslladar a l’edició de l’any 2021 la celebració de La Marató dedicada a la salut mental, que havia estat anunciada al mes de febrer. Aquesta decisió té l’objectiu de preservar íntegrament els recursos i les accions per a la sensibilització social, la divulgació i la recerca necessaris per a La Marató dedicada a millorar la vida de les persones que pateixen trastorns mentals. L’edició dedicada a aquestes patologies coincidirà, l’any 2021, amb la 30a edició de La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio, un element més que contribuirà a fer-ne una edició excepcional. Des del 1992, La Marató ha recaptat prop de 202 milions d’euros i ha finançat 872 projectes de recerca, que han dut a terme 1.369 equips, amb la implicació de 8.000 investigadors. Gràcies a la solidaritat ciutadana, el projecte s’ha convertit en una de les principals fonts impulsores de la recerca biomèdica a Catalunya i en una potent plataforma de sensibilització i divulgació social de les malalties tractades. Finalment, des del Patronat de la Fundació La Marató de TV3 es vol transmetre un missatge d’agraïment a totes aquelles persones que des de l’àmbit mèdic, assistencial, social, empresarial o voluntari, entre molts d’altres, estan al capdavant de la gestió de la primera línia de l’emergència pel coronavirus en tots els seus vessants.

- 10

tret de so “aire fresc als comerços” El passat 20 de novembre, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà, va donar el tret de sortida a la campanya, Empordà als Aparadors, una iniciativa de dinamització comercial per donar suport als comerciants i als productors de la comarca en el context de la crisi econòmica generada per la pandèmia de la COVID-19. Una setantena de comerços de sis municipis (Figueres, Roses, Castelló d’Empúries, La Jonquera, l’Escala i Llançà) exposen fins al 20 de desembre, a banda del gènere que habitualment venen, productes gastroalimentaris o artesanals procedents d’una trentena d’elaboradors de l’Alt Empordà i del Baix Empordà. A més, els comerços també han instal·lat a l’aparador un vinil que mostra l’eslògan de la campanya -l’Empordà als aparadors- amb la imatge d’un reconegut espai patrimonial de la comarca del qual no es diu ni què és ni a on està. La presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, explica que: “aquesta campanya arriba per donar una alenada d’aire fresc als comerços de la nostra comarca. Ajuntaments i associacions de comerciants s’han bolcat per, tots junts, tirar endavant aquest petit projecte que vol fer grans coses”. Amb aquesta combinació de comerciants, productors i patrimoni en un sol espai, es convida als visitants d’aquestes botigues a participar en el següent concurs: s’ha de fer una foto amb el mòbil davant de l’aparador on es vegi el vinil i l’espai patrimonial que apareix. Aquesta foto cal penjar-la a Instagram dient quin és aquest espai patrimonial i a quin municipi es troba. I també cal afegir els hashtags #empordaaparadors, #josocemporda, i etiquetar el compte @emporda.aparadors. Entre els que encertin la resposta se sortejaran sis lots de productes cedits pels botiguers i elaboradors participants.

A un clic de guanyar un lot

Magatzems Puig Giralt

sortida

- 12

Aparador de Carreras Foto - Vídeo

Aquesta iniciativa està organitzada pel Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb els Ajuntaments de Castelló d’Empúries, l’Escala, Figueres, la Jonquera, Llançà i Roses, i la col·laboració de deu associacions de la comarca: Associació de Comerciants i Empresaris de Castelló d’Empúries, Unió de Botiguers i Empresaris de l’Escala, Comerç Figueres Associació, Associació de Comerç JonqueraCentre, Associació de Comerciants de la Zona Nord de la Jonquera, Associació de Comerciants Els Límits-El Portús, Associació de Comerciants de Llançà, Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus, l’Associació Empordà Turisme i DO Empordà.

Iniciativa organitzada pel

Consell Comarcal de l’Alt Empordà

-6

-El nostre convidat-

EL COMERÇ I LA COVID-19 Caldrà que la campanya de Nadal esperoni la gent a sortir i a comprar Entrevista: Revista Mira’m Els convidats d’aquest mes no en són ni quatre, com el mes passat, ni un, com és habitual, sinó tres. Aquest joc de paraules ve a compte per la decisió presa d’entrevistar el president de l’Associació de Comerciants de tres municipis de la comarca. Fa mesos que estem dins d’un període de temps en el qual el comerç està patint les greus conseqüències que ha provocat la pandèmia del coronavirus. S’han desertitzat els carrers de les ciutats, les economies s’han debilitat

i massa botigues no han tingut altre remei que abaixar la persiana del seu negoci. Per conèixer de primera mà l’impacte i les mesures preses per fer-hi front, parlem amb Frederic Carbó, president de l’Associació de Comerciants de Figueres; amb Miquel Gotanegra, president de l’Associació d’Empresaris Roses-Cap de Creus, i amb Eduard Ramón, president de l’Associació de Comerciants de Llançà.

- 16

ENS RESPON FREDERIC CARBÓ

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE FIGUERES.

uants socis té l’Associació? Actualment som gairebé tres-cents socis, i la nostra il·lusió és arribar als quatre-cents. Ens pot dir quins són els avantatges de ser soci? Els avantatges de la nostra societat és tenir la màxima comunicació i difusió de tots els estaments que tenim tant a escala local com dins l’àmbit comarcal. Per altra banda, dintre de la Junta, ens estem preparant perquè tots els nostres associats puguin treballar com una cooperativa. O sigui, que pel que fa a la llum, la gestió de recursos, les compres... tots els associats ens en puguem beneficiar com en una central de compres. I, a partir d’aquí, l’objectiu és crear sinergies i treballar com una cooperativa. Objectius de futur de l’Associació? El principal objectiu és crear l’experiència d’una ciutat que enamori la gent de la comarca, vingui a passejar pels carrers del centre de

Figueres, vegi les botigues i entri a comprar tot el que necessiti. Les ciutats s’han de reinventar, han de ser més verdes, més preparades per als vianants. El comerç i la restauració han d’anar encara més units per cooperar en les experiències que es puguin crear. S’han creat iniciatives per cridar l’atenció al consumidor per a aquest Nadal? Aquest any a Figueres l’enllumenat nadalenc serà molt diferent. Quant a ornaments, hi haurà més llum que mai. Cada comerciant posarà a l’exterior de la seva botiga, un test il·luminat, en el qual haurà plantat un avet. Per altra banda, estem parlant amb l’Ajuntament perquè ens posi fil musical al centre de la ciutat. Volem que sigui un Nadal del tot diferent al dels altres anys. Creu que la gent comprarà amb alegria en aquestes festes de Nadal, tenint al darrere la maleïda pandèmia? El que crec és que la gent té moltes ganes de sortir d’aquesta situació que ens està provocant la pandèmia. La gent té moltes ganes de començar a poder deixar la mascareta a casa, de poder aplegar-se a casa amb familiars i amics, de poder saludar-se donant-se la mà i fer-se petons. A partir d’aquí, quan aquests costums quotidians, que abans es feien sense cap problema, tornin a ser habituals, la gent ja comparà. Avui en dia la gent compra perquè se sent a gust en les seves botigues de confiança, té experiències positives a la seva ciutat, i per això compra. Hi ha una visió clara de futur en el comerç local de Figueres? I tant que sí! El futur del comerç de la ciutat passa per un centre en el qual els carrers siguin només per a vianants, amb uns pàrquings dissuasius i uns carrers cada vegada més equipats. Cal enamorar la gent de la comarca, i, en dir la gent de la comarca, vull dir des de la costa fins a la Catalunya Nord. Hem d’englobar la capitalitat de l’Empordà. Figueres és una ciutat que històricament sempre ha estat comercial, i hem de fer saber que, a cel obert, tenim el centre comercial més gran de Catalunya. Per tant, la situació que tenim és immillorable. El comerç ha rebut subvencions des de l’Ajuntament per atenuar els problemes que està causant la COVID-19? Vam rebre uns diners per comprar gels hidroalcohòlics i mampares de separació. També s’han convalidat una sèrie d’impostos, sobretot als restaurants en el que fa referència a les terrasses. Totes les ajudes són poques, per tant, hem de mirar d’unir forces amb el consistori perquè un cop vençuda la pandèmia, fer una bona difusió a la comarca i a la Catalunya Nord, perquè la gent vingui a gaudir de la nostra ciutat. Que Figueres està viva! Les mesures de seguretat són més fàcils de dur a terme en un tipus de comerç que altre? No és el mateix vendre roba que vendre menjar... Crec que els restaurants s’han posat molt bé les piles. Quan hi havia el 30% d’ocupació, tothom ho complia al peu de la lletra, tothom tenia a l’entrada els gels i la majoria disposen de mampares de separació. I com es desinfecten les peces de roba que s’han emprovat els clients? Sé de bona tinta que cada peça de roba que s’emprova un client la desinfecten amb ozó a la nit, i les aparten de la venda durant 48 hores.

- 18

Membres de La Junta Vol afegir alguna cosa més? Vull recalcar que tenim una ciutat estratègicament posicionada. Figueres és una ciutat privilegiada.

Estem a mitja hora en cotxe de tot arreu, de la frontera, de la costa... Amb l’AVE estem a 55 minuts de Barcelona. Si un empresari de fora

mira la situació de Figueres, segur que posa un negoci aquí, a la ciutat.

- 20

ARA ÉS EL TORN DE MIQUEL GOTANEGRA, PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ D’EMPRESARIS ROSES–CAP DE CREUS

rades per a la revolució Turística, que tenien com a finalitat fer una reflexió profunda sobre els canvis que marca el sector turístic i la necessitat de plantejar accions de millora. L’Associació representa 176 empreses que en temporada alta generen més de 4.000 llocs de treball.

Miquel Gotanegra, president de l’Associació Quants socis té l’Associació? L’Associació neix de la unió de dues entitats: Roses comerç ‑amb 18 anys de trajectòria‑ i l’Estació Nàutica -creada fa 10 anys- té per objectiu col· laborar amb el desenvolupament del

territori, fer de portaveu establint un diàleg constant amb els diversos agents socials, i potenciar encara més la part de la responsabilitat social. La nova entitat neix a partir de les jornades que es van impulsar l’any passat, Les Xer-

Quins avantatges té ser soci? Les 176 empreses que integren l’Associació estan unides en un potent lobby empresarial que s’articula al voltant de cinc taules de treball especialitzades: Activitats, oci i natura; Allotjament; Comerç; Gastronomia, i Futur. Jo fa temps que dic que units podem defensar millor les nostres empreses, tenir una veu més potent davant les administracions i aconseguir molts dels reptes plantejats per promoure el nostre territori i dotar l’empresariat d’instruments de progrés. Però ara, amb la situació de crisi que vivim provocada per la COVID-19, aquesta afirmació té més sentit que mai. És molt important que hi hagi treball en xarxa entre els empresaris; pensem que aquest intercanvi d’idees i pensaments és necessari per avançar. I l’Associació fa de nexe entre les empreses associades i les administraci-

ons amb la missió de teixir ponts de diàleg que ens permetin anar avançant en la millora de la qualitat de la destinació. Per altra banda, considerem que la col·laboració publicoprivada és bàsica per poder assolir els objectius que ens anem marcant. Objectius de futur de l’Associació? Els objectius de l’Associació impliquen anar avançant en el treball que s’ha marcat cada una de les taules que es van crear fa un any i que estan obertes a noves incorporacions. Llavors es va elaborar un document com a resultat de les sis jornades de debat que es van dur a terme, amb una trentena de propostes per desenvolupar en els pròxims anys en diferents àmbits. Algunes de les accions les ha d’executar el sector privat i d’altres s’han de fer en col·laboració amb les administracions amb un objectiu molt clar: que Roses continuï sent una de les destinacions turístiques més importants del país. Cada taula té la seva pròpia dinàmica i funciona de forma autònoma amb un nexe que és la Junta on es fan arribar les propostes i es canalitzen cap a l’administració corresponent. Tot i la pandèmia, durant els últims mesos no hem deixat de treballar, hem fet nombroses reunions en línia. Per exemple, la taula de Gastronomia està treballant ara mateix en la creació del segell “Gastronomia d’Origen” que vam anunciar fa unes setmanes i que garantirà que els establiments del municipi fan servir productes locals i de proximitat. Amb aquesta iniciativa es vol remarcar l’excel·lència dels productes de l’Empordà i potenciar Roses i la comarca com una gran destinació gastronòmica perquè continuï sent capdavantera. El projecte, que està cofinançat pel GALP (el Grup d’Acció Local Pesquer), es presentarà aviat als agents claus del territori per poder incorporar aportacions i la voluntat és que estigui plenament actiu a partir del 2021. A més, estem treballant en altres projectes en l’àmbit de l’allotjament i del comerç que aviat donarem a conèixer.

“Les 176 empreses que integren l’Associació estan unides en un potent lobby empresarial que s’articula al voltant de cinc taules de treball especialitzades: Activitats, oci i natura; Allotjament; Comerç; Gastronomia, i Futur” S’han creat iniciatives per cridar l’atenció al consumidor per a aquest Nadal? Estem treballant, com cada any, en la campanya de Nadal que segueix amb l’Ara més que mai, jo compro a Roses, i tu?, i que articula diferents iniciatives com la creació d’un vídeo promocional per incentivar el comerç local durant aquestes festes. També estem treballant en una altra campanya on les empreses associades oferiran un obsequi per la compra al petit comerç de Roses. D’altra banda, des de l’Associació, estem coordinant tot el tema de la decoració exterior de Nadal dels establiments associats. I estem consensuant entre els diferents carrers els dies d’obertura i horaris comercials en els dies festius del mes de desembre i gener. Creu que la gent comprarà amb alegria en aquestes festes de Nadal? El Nadal és un moment de l’any molt especial. Som conscients que

- 22

hi haurà restriccions i que serà un Nadal diferent, però tenim l’esperança que la gent, en funció de la seva situació personal, sortirà a fer les seves compres com és tradició per poder-lo celebrar en família o amb amics. Seguirem com fins ara tots els protocols i complint les mesures acordades, però confiem que aquest any serà així. S’han rebaixat impostos i taxes municipals? Des de l’Associació, hem efectuat diverses demandes en aquest sentit i hem estat duent a terme reunions amb l’Ajuntament per tal d’exposar-los les nostres peticions. El consistori ha anat acordant mesures, en funció de la situació en cada moment, de manera que durant el període de tancament dels establiments, a causa del confinament, des de l’Ajuntament es va decidir no cobrar les taxes d’ocupació de la via pública ni d’escombraries. I durant les restriccions posteriors s’han fet altres bonificacions. Fins a finals de desembre la taxa d’ocupació de via pública s’ha bonificat en un 80% de mitjana (depenent de si l’establiment obre tot l’any o no). Com valora la situació actual del comerç de la ciutat de Roses? La situació és difícil i complicada. Amb les restriccions decretades pel Govern i amb el tancament de l’hostaleria, hi ha menys mobilitat i l’activitat comercial també se’n ressent. Però tenim esperances que la situació de la pandèmia pugui revertir aviat, sobretot després de les darreres informacions sobre els avenços en la vacuna contra la COVID-19. El que sí que volem fer és una crida que es potenciï el consum de proximitat, en aquests moments és important fer costat a les empreses del teu municipi.

“La taula de Gastronomia està treballant ara mateix en la creació del segell “Gastronomia d’Origen”, que garantirà que els establiments del municipi fan servir productes locals i de proximitat. Amb aquesta iniciativa es vol remarcar l’excel·lència dels productes de l’Empordà i potenciar Roses i la comarca com una gran destinació gastronòmica perquè continuï sent capdavantera”

Quines són les principals preocupacions que té avui el sector comercial? Més que preocupacions, són reptes que s’han d’abordar. Estem treballant per continuar trobant elements que ens diferenciïn. El comerç tradicional s’ha d’especialitzar. A més, la gent ha de saber que comprant en les nostres botigues tindrà una sèrie de coses que no trobarà si ho compra per Internet. Hem de ser capaços d’explicar aquesta especialització i reivindicar-la. Hi ha un augment de compres per Internet que repercuteix negativament en el comerç local. Des de l’Associació han pensat en algun pla per engrescar la gent a entrar a les botigues? Hi estem treballant. El comerç tradicional s’ha de posar al dia,

Participans Assemblea Roses hem de ser més imaginatius i buscar constantment fórmules alternatives a les quals pot oferir un altre; per exemple, valorant la professionalitat dels comerciants i el tracte personalitzat amb el client. A la carnisseria, per exemple, vas, tries

la peça que vols comprar i, si has de fer un plat determinat, el dependent t’ho prepara. Això s’ha de posar en valor! O, per exemple, seguint amb l’alimentació, un comerç que s’especialitzi en productes de quilòmetre zero; en el sector de les botigues de roba, oferint

un tracte a mida i adaptant el servei a les necessitats dels compradors. Des de l’Associació també estem ajudant les empreses a digitalitzar-se. Cal observar constantment la demanda i anticipar-se.

- 24

I ARA ÉS EL TORN D’EDUARD RAMÓN,

uants socis té l’Associació? La nova junta de l’Associació de Comerciants de Llançà està treballant perquè en l’Associació estiguin representats tots els establiments de Llançà de tots els sectors. Actualment compta amb uns 140 associats. Quins són els avantatges de ser soci? L’avantatge principal de ser associat és que junts sumem esforços per treballar conjuntament amb les administracions i podem decidir estratègies que ens són beneficioses com a col·lectiu. Podem fer accions comercials més transversals per augmentar les vendes i podem comunicar millor els missatges comuns que volem transmetre. Altres dels avantatges són: poder defensar el nostre model comercial i poder participar en les qüestions que ens afecten a tots; poder realitzar accions comercials i de promoció que sols no podríem arribar a fer; rebre informació i assessorament en ajuts i subvencions

de la Generalitat de Catalunya i altres administracions; accedir als cursos i jornades formatives en línia i gratuïtes que s’impulsen des de l’Associació; i promocionar els establiments associats al Facebook i a la pàgina web de l’Associació: www.associaciocomerciantsllanca.cat Objectius de futur de l’Associació? Fidelitzar el client de proximitat posicionant Llançà com un municipi amable on poder venir a comprar productes de qualitat en un entorn únic. També fer que els empresaris de Llançà se sentin representats per l’Associació tot potenciant el paper de les vocalies sectorials, i coordinar-nos com fins ara amb l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament per fer campanyes interessants per promocionar el comerç local tot l’any. I també potenciar la relació dels establiments comercials de Llançà i l’Associació amb el Parc Natural de Cap de Creus. S’han creat iniciatives per cridar l’atenció al consumidor per a aquest Nadal? Aquest any totes les idees que teníem previstes realitzar s’han hagut de canviar a causa de la COVID-19. Entre

President de l’Associació

EDUARD RAMÓN

PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS DE LLANÇÀ

les iniciatives que realitzarem està un concurs d’aparadors on la gent pugui votar a través de les xarxes socials la decoració que més els hagi agradat i així poder optar a diversos premis. Estem treballant en un vídeo on surtin els comerciants en els seus establiments felicitant les festes i que es publicarà a les xarxes socials. A més, sortejarem una panera de Nadal, amb les compres realitzades en els diferents establiments en els quals es lliuraran uns tiquets per entrar en el sorteig.

- 26 Creu que la gent comprarà amb alegria en aquestes festes de Nadal? Tot i les circumstàncies, creiem que tots tenim ganes de celebrar i esperem que aquestes festes siguin el més alegres possible. Inseguretat per un nou confinament? La inseguretat per un nou confinament existeix, però nosaltres confiem que amb les mesures adoptades fins ara, amb els tancaments perimetrals dins l’àmbit autonòmic, com amb els tancaments perimetrals de cap de setmana, així com les mesures que hem adoptat, tant pel que fa als establiments com cada un de nosaltres a escala individual, siguin suficients per a poder descartar un nou confinament.

Entre les iniciatives que realitzarem està un concurs d’aparadors on la gent pugui votar a través de les xarxes socials la decoració que més els hagi agradat i així poder optar a diversos premis. Fins a quin punt les galeries comercials han perjudicat el petit comerç? La proliferació de centres comercials afecta negativament el petit comerç, ja que és una lluita desigual, sobretot és difícil competir pel que fa a horaris, ja que per a un petit comerç és impossible obrir 12 hores diàries.

- 26

Però creiem que la COVID-19 pot ser un punt d’inflexió en aquest tema, ja que tots hem vist com són d’importants els establiments de proximitat. Aquí tenim l’oportunitat de fidelitzar els nostres clients, oferint màxima professionalitat, coneixent el que els agrada als nostres clients i oferint un tracte personalitzat i un servei immillorable. Iniciatives per atenuar els efectes de la COVID-19 en el comerç? Des de l’Associació de Comerciants

de Llançà, hem posat en marxa la campanya Llançà Sa, amb uns cartells distribuïts entre tots els establiments associats que incideix en els tres puntals bàsics per lluitar contra la COVID-19: mascareta, gel hidroalcohòlic i distància. Quin sector del comerç està més afectat? Aquesta situació de pandèmia ha afectat tots els sectors: el comerç, la restauració, els allotjaments, l’oci... Cal

tenir en compte que estem en una economia circular, de manera que finalment afecta tots els nivells. A més el nostre municipi es troba situat al Parc Natural de Cap de Creus, que és una zona d’una gran bellesa paisatgística i natural, on habitualment rebem visitants tant nacionals com de França, Bèlgica, Alemanya i altres països de la Unió Europea i que aquest any a causa de les circumstàncies no els hem rebut, perquè no s’han mogut dels seus països d’origen.

- 30

PER NADAL, COMPRA A LLANÇÀ! “Per Nadal, compra a Llançà” és l’eslògan de la campanya de sensibilització que s’ha creat des de l’Àrea de Comerç i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Llançà, amb la col·laboració de l’Associació de Comerciants de Llançà, per a conscienciar a la població local que aquest any, més que mai, és imprescindible que ajudem el comerç local i fem les nostres compres de Nadal al municipi com a primera opció. Tota una sèrie d’accions acompanyen aquesta campanya i li donen un valor afegit per tal de tornar a donar suport al teixit empresarial després dels efectes provocats per la crisi sanitària de la COVID-19, tot guarnint el municipi i fent que aquest Nadal sigui especial i diferent. Per una banda, des de l’Ajuntament de Llançà s’han dissenyat uns arbres de Nadal d’escuma per tal d’ornamentar els establiments que romandran oberts durant el període nadalenc i amb la finalitat de potenciar la campanya “Per Nadal compra a Llançà”. D’aquesta manera s’aconseguirà guarnir els aparadors i en conseqüència millorar la imatge dels principals eixos comercials del municipi.

Per altra banda, amb col·laboració amb l’Àrea de Turisme, aquest any s’organitzarà el primer Concurs d’Aparadors de Nadal amb l’objectiu de dinamitzar i posar en valor el comerç de proximitat en unes dates clau, tot premiant les millors decoracions dels establiments comercials amb motiu de les festes nadalenques. Els aparadors participants optaran al Premi Jurat Professional i al Premi Jurat Popular, que consistiran en vals de regal a gastar als establiments adherits a l’Associació de Comerciants de Llançà, potenciant així una vegada més el comerç local. Cal recordar també que les compres de Nadal poden fer-se a través del nou Marketplace de Llançà (https://ja.cat/ marketplace-llanca [2]) on ja hi ha alguns dels establiments de Llançà que ofereixen els seus productes a un sol clic. A més, des de Ràdio Llançà, per una banda es difondran falques promocionant la campanya de sensibilització de Nadal i, per altra banda, es podran escoltar receptes nadalenques de la mà dels restaurants de Llançà, donant un cop de mà a un dels sectors que més ha patit les conseqüències de la

pandèmia de la COVID-19. Tot això acompanyat de la il·luminació nadalenca i el fil musical que amenitzarà les compres de Nadal a Llançà.

- 22

Ester Marcos,

regidora de Fires i Festes de Figueres “Aquest Nadal les activitats s’aproparan als figuerencs i figuerenques”

igueres està adaptant la programació de Nadal a la situació actual i “això vol dir també més imaginació i pensar a evitar les concentracions” explica la regidora de Fires i Festes, Ester Marcos. El mercat de Nadal tindrà lloc fins al 24 de desembre, a la Rambla i serà un espai adaptat a totes les mesures de seguretat. El mercat també estrena nova il·luminació i canvia el format interior per afavorir la circulació dels vianants i que també es vegi des de l’exterior. “Entre les novetats per aquest Nadal destaca la millora de la il·luminació de Nadal des de l’ampliació de les llums a la reinvenció de totes les activitats nadalenques”. Figueres estendrà la il·luminació nadalenca als barris de la ciutat, més enllà del centre. S’han instal·lat 351 noves figures per estendre

el Nadal a tota la ciutat, senyalitzant elements com vies principals d’entrada i sortida de la ciutat, punts de circulació molt transitats, eixos importants com el que porta a l’estació de tren convencional o a l’estació de l’AVE entre d’altres. La nova il·luminació permetrà il·luminar 1.300 metres quadrats nous de la ciutat i està formada per gairebé 400.000 punts LED i de baix consum. Aquesta nova il·luminació se sumarà a la que hi haurà al centre de la ciutat i a la zona de vianants, que estarà il·luminada per 172 figures dalinianes. Es mantindrà com es va iniciar l’any passat, la bola de Nadal gegant de la Plaça de l’Escorxador. La façana de l’Ajuntament s’il·luminarà amb una projecció nadalenca que anirà canviant cada setmana. També es realitzarà un mapping els dies 6, 7 i 8 de desembre a la façana del Teatre El Jardí amb diferents passis per evitar aglomeracions i mantenir totes les distàncies de seguretat.

Ester Marcos

- 34

Totes les activitats nadalenques d’enguany s’han adaptat a la situació excepcional de la pandèmia de la Covid-19. El mercat de Nadal tindrà lloc fins al 24 de desembre, a la Rambla i serà un espai adaptat a totes les mesures de seguretat. El mercat també estrena nova il·luminació i canvia el format interior per afavorir la circulació dels vianants i que també es vegi des de l’exterior. Estarà format per 25 parades. “El mercat de Nadal serà un espai perimetrat, amb un punt d’accés per controlar l’aforament i evitar aglomeracions. Els figuerencs i les figuerenques veuran que aquest any, les activitats s’aproparan a ells”. També cal destacar que hi haurà més activitats i pensades per tots els públics: “El Nadal és per a tothom i òbviament totes seran inclusives” destaca la regidora. Aquest és un any complicat per les mesures de seguretat que s’han de complir “però intentem treballar conjuntament per potenciar el Nadal a la ciutat i amb algunes entitats ja estem treballant de forma activa”.

La plaça de La Font Lluminosa de Figueres Una altra de les activitats més esperades per petits i grans és la cavalcada reial: “No podem dir encara com serà perquè estem pendents del que digui el Procicat. Però que els reis arribaran a Figueres en podeu estar segurs”, assegura Marcos. En aquesta època de festes i alegria, “volem potenciar com sempre els sectors que han estat més afectats per la pandèmia: la restauració, el comerç, el turisme. Cal ajudar a reactivar l’activitat econòmica”. Amb els comerciants: “Estem treballant-hi de fa temps i més enllà de la renovació de la senyalística i l’augment de l’enllumenat, també farem una campanya de comunicació per potenciar el Nadal a Figueres, però la campanya important es farà durant gener/febrer/març, que són els moments més crítics pel comerç”, conclou la regidora.

Figueres

«El suport al comerç de proximitat és necessari»

Helena Solana

Regidora Promoció Econòmica a Castelló d’Empúries

om s’enfoca a Castelló d’Empúries i Empuriabrava la campanya per aquest Nadal? Ens hem adherit a una campanya de dinamització comercial d’abast comarcal per Nadal ‘L’Empordà als Aparadors’. Una setantena d’establiments comercials de l’Alt Empordà i una trentena de productors locals de tot l’Empordà s’han sumat a aquesta iniciativa. Durant un mes (del 20 de novembre al 20 de desembre) als aparadors dels establiments participants s’hi podrà trobar productes gastronòmics i artesanals. A Castelló d’Empúries i Empuriabrava la campanya ha tingut una molt bona acceptació, divuit establiments i un productor hi participen. L’objectiu de la campanya és donar un impuls al comerç local, donar visibilitat als pro-

ductors i realçar la proximitat, el producte de qualitat i el patrimoni. Es farà un sorteig de 6 lots de productes oferts pels establiments i els productors, entre la gent que aquests dies faci una compra als establiments i encerti quin és i d’on és l’element patrimonial que hi ha fotografiat a l’aparador. Les bases de com participar-hi es poden consultar al codi QR que tenen tots els aparadors participants. Penso que és una molt bona iniciativa en un moment en què el suport al comerç de proximitat és necessari. A més coincideix amb la preparació de les compres de Nadal. Esperem que tingui una bona acceptació. Quina serà la programació de festes. Quines novetats hi ha i quines activitats es conserven? Com és evident, només mantindrem aquelles activitats on puguem complir amb els protocols de Seguretat que marca el Departament de Salut i Protecció Civil.

Helena Solana Un dels actes més destacats que aquest any no farem és la Fira de Nadal. L’any passat va ser tot un èxit l’organització de la Fira conjuntament amb l’Associació de Comerciants i Empresaris de Castelló d’Empúries i Empuriabrava. Enguany els seus associats han decidit de no participar a la Fira de Nadal i l’hem anul·lat. Penso que ha estat una decisió encertada, perquè l’any passat va anar molt bé i

- 38

crec que amb les restriccions actuals aquest any no seria el mateix. Pensem que moltes de les activitats enfocades a la mainada com les atraccions infantils, no s’haurien pogut fer. El principal repte d’enguany és com programar la cavalcada de Reis, com serà? El departament de Festes és qui ha estat planificant com ha de ser la cavalcada de Reis i ben aviat es donaran a conèixer els detalls. El que puc dir és que els Reis d’Orient tenen moltes ganes de venir a Castelló i a Empuriabrava per veure a tots els nens i nenes, perquè han fet molta bondat. El teixit associatiu de quina manera s’implica en la programació d’activitats? Al nostre municipi tenim moltes associacions implicades en l’organització de les activitats que es programen. Aquest any com a agraïment a aquesta tasca des de l’Ajuntament hem preparat un pessebre fotogràfic amb les entitats del municipi que es col· locarà als carrers del centre històric i en diferents espais d’Empuriabrava. Pensem que en el cas del centre històric estarà bé que la gent passegi i faci un recorregut per veure les fotografies. L’època de Nadal s’acompanya de campanyes per promocionar el comerç local, s’estan potenciant en aquests moments de dificultats? L’Associació de Comerciants està preparant una campanya on s’oferirà des dels establiments associats unes butlletes gratuïtes per participar en el sorteig d’uns lots dels mateixos associats. Des de Promoció Econòmica també estem preparant una campanya de dinamització comercial, hem fet cursos d’aparadorisme, d’embolcalls pensats per la campanya de Nadal, a més de formació en màrqueting digital i xarxes Socials. Aquest mes també aprovarem l’adhesió al Marketplace de la Diputació, una manera d’oferir als establiments visibilitat en línia. Es treballa de manera conjunta amb els comerços en les promocions i iniciatives? Mirem de consensuar les accions amb l’Associació de Comerciants i Empresaris. L’any vinent tirarem endavant algunes de les propostes i accions que hem estat treballant durant aquest any, com pot ser la senyalització, contribuir a la millora de la imatge de l’espai urbà, fent més atractives les zones on hi ha locals buits. Com serà la il·luminació de Nadal d’aquest any i de quina manera es vol acompanyar la gent en aquestes festes tan “especialment diferent”? Cada any hem anat fent una inversió en il·luminació de Nadal, però aquest any la inversió ha estat mínima. L’encesa es farà el divendres 4 de desembre. Tant els nens de l’escola, com la gent gran de la residència Toribi Duran participen en l’elaboració d’elements decoratius. A més també els joves del Pla de Transició al Treball (PTT) col·laboren amb els comerciants en fer aparadors nadalencs als seus establiments. Què es vol potenciar durant aquesta època de l’any al municipi? Quina és la prioritat? La prioritat és vetllar per tal que tots els actes siguin tan segurs com sigui possible, complint totes les mesures de prevenció per garantir la salut de tothom. Aprofitem també per desitjar una bona campanya de Nadal animant al consum de proximitat.

EL MILLOR REGAL PER AQUEST NADAL A: www.espadrille-catalane.com

VIGATANES DE XOCOLATA Descobreix les “Vigatanes de xocolata” elaborades per Création Catalane, l’última empresa artesanal d’espardenyes i vigatanes dels Pirineus Orientals. Aquestes vigatanes estan farcides de bombons artesanals, elaborats a Prada de Conflent per Frédéric Torres, mestre xocolater, de renom.

Per a tots els gustos: · Escolliu entre tres tipus de bombons o de galetes · Trufes de praliné · Flor de cacau amb barreja d’ametlles, avellanes, figues i panses amb xocolata negra · Perles de xocolata amb llet d’ametlles · Galeta “Diamants” amb taronja confitada.

AQUEST NADAL UN REGAL GURMET I ARTESANAL!

Enviament sense càrrec amb el codi CC2020

- 42

GAUDIM DE L’HIVERN! Conservem la casa calenta amb la llar de foc cremant a dojo, carregada de brases de llenya d’alzina. gen els 35 – 40 cm, tot i que també serveixen mides més petites per cremar en estufes. Fins a quins indrets lliuren la llenya? Subministrem comandes per tota la comarca de l’Empordà i també a l’altra banda de la frontera. Particulars, restaurants i braseries són els nostres principals clients. Les feines de tallar i estellar la fem nosaltres mateixos a les nostres instal· lacions de Maçanet de Cabrenys i repartim les comandes amb els nostres propis vehicles, tant per la ciutat i pobles com per llocs menys accessibles.

’empresa González –Batlle SC es dedica a la compra i venda de llenya i suro. A l’hivern, combinen els treballs d’estellar, serrar i vendre la fusta d’alzina amb la neteja de boscos: aclarides, tallades, podes... tant per a particulars com per a ajuntaments. També es cuiden de realitzar tallafocs i obertures de línies. Sempre adaptant-se a les necessitats dels clients. A l’estiu es cuiden de la lleva del suro i la posterior venda, així com tancaments perimetrals de finques forestals. En qualsevol època de l’any es dediquen també a neteges i manteniment de jardins La llenya la venen tallada a mida, serrada o estellada en ascles que vore-

Quina és la quantitat mínima per comanda? La comanda mínima és d’una tona,

tant si és a granel com en sacs del tipus big bag. La mercaderia sempre va acompanyada del tiquet de bàscula a fi i efecte de garantir el pes lliurat. La llenya que lliurem ha estat assecada durant un període mínim de dotze mesos.

els paquets de llenya petita apta per a barbacoa. També tenim estelles per a encendre el foc, un producte que ens demanen molt perquè el foc s’encén més bé que amb carbó o pastilles.

Parli’ns del preu de la llenya. Els nostres preus són molt competitius, perquè ens en cuidem nosaltres mateixos, d’anar al bosc a cercar la llenya i tallar-la a la nostra serradora. A alguns clients els costa de creure que la llenya, al nostre preu, sigui bona. Fins que la veuen i la proven, i llavors ja els fidelitzem. Un altre producte que disposem són

Quina classe de fusta és millor per la llar de foc? La fusta, a part de la companyia que fa quan es crema i flameja dins de les llars de foc, és també més econòmica, i la fusta d’alzina és millor que la d’olivera o la de roure, dura més i fa més brasa, per això només ens dediquem a aquest tipus de llenya.

S’han de cuidar els boscos? Els boscos sempre s’haurien de mantenir, d’aquesta manera el rendiment i la productivitat augmentarien considerablement. Malauradament, no és així i és degut a aquest problema que moltes vegades es produeixen els incendis, per això cal tenir cura i respectar el medi ambient.

González – Batlle SC

Urbanització Can Muntada, 7B 17720 Maçanet de Cabrenys Telèfon / Fax 972 544 301 Mòbils 610 014 251 – 678 108 695 gonzalezbatllesc@hotmail.com

AGENDA DESEMBRE

AGENDA

DESEMBRE

ROSES CONTINUA REFORÇANT LA DESTINACIÓ I ACONSEGUEIX UNA VINTENA D’APARICIONS EN MITJANS TURÍSTICS Seguint una estratègia marcada per les actuals circumstàncies que han limitat la mobilitat, l’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Roses continua amb la seva campanya de comunicació en mitjans autonòmics i estatals, reforçant la destinació. Durant el mes de novembre, s’ha incidit en el valor paisatgístic de les postes de sol rosinques i en el patrimoni local a través del seu Castrum Visigòtic, aconseguint 19 aparicions en 11 mitjans de comunicació. L’objectiu és mantenir el posicionament turístic de la població i ampliar el grau de coneixement entre visitants i turistes potencials, per tal aquests tinguin en compte la destinació a l’hora d’escollir els seus propers viatges. La primera de les accions comunicatives ha tingut com a protagonista el màgic espectacle de les postes de sol a Roses, destacant l’experiència que suposa aquest atractiu natural de la localitat, campanya que ha assolit un ressò de 10 aparicions en mitjans. En segon lloc, el Castrum Visigòtic, una de les joies arqueològiques menys conegudes de Roses, de gran valor cultural i que ofereix el valor afegit d’una de les millors vistes panoràmiques de Roses i de la seva majestuosa badia des del cim del Puig Rom, ha aconseguit 9 aparicions.

Posta de sol a Roses

Castrum Visigòtic de Roses El balanç del mes de novembre és doncs de 19 aparicions en 11 mitjans diferents i de sectors diversos: 7 especialitzats en viatges (La Sexta/Viajestic, Turismo en la red, Los Viajeros, Foto Viajes, Qtravel, Magellan Magazine y Planet Mediterráneo), 1 gastronòmic (Vinos y caminos), un lifestyle (Gastronomía y Moda), un sectorial (Hosteltur) i 1 d’Agenda (El Almanaque). Aquests mitjans permeten que Roses estigui present en mercats emissors com la Comunitat de Madrid, les illes Ba-

lears o Andalusia, a més de continuar reforçant el mercat de proximitat català. D’aquesta manera, amb la contractació de l’empresa especialitzada en comunicació turística RVEDIPRESS, Roses aconsegueix mes rere mes estar present en mitjans de comunicació, tant offline com online, amb una estratègia dirigida a donar a conèixer els esdeveniments puntuals que tenen lloc a la localitat al llarg de l’any, així com a la posada en valor del seu patrimoni cultural, natural i gastronòmic.

AGENDA DESEMBRE

ES POSEN EN SERVEI LES LÍNIES DE BUS INTERURBÀ C3, C4 I C5 DEL PROJECTE EUROPEU CONNECT Totes les línies del projecte de mobilitat transfronterera ja estan en funcionament. Després que al setembre comencessin a rodar les línies de la vessant occitana del projecte de mobilitat transfronterera ConnECT, C1 i C2, des de fa uns dies ho fan les que faltaven, la C3, la C4 i la C5. Aquestes línies aconsegueixen superar la situació de desconnexió actual entre l’Alt Empordà i El Rosselló i el Vallespir en transport públic amb el perllongament i la millora de les línies actuals.

En concret, aquests nous serveis són: C3 Figueres – El Voló (connexió amb Perpinyà) Per aquesta línia és perllonguen fins al Voló 5 expedicions diàries per sentit de dilluns a dissabtes i 3 expedicions per sentit els diumenges i festius. Des de Voló, a més, hi ha una àmplia gamma de serveis de bus que arriben fins a Perpinyà. Per reduir el temps de viatge, quatre recorreguts es realitzaran a través de l’autopista AP7 de manera directa entre la Jonquera i el Voló. L’amplitud horària és entre les 07.10 hores i les 21.50 hores. C4 Figueres – Sant Llorenç de Cerdans (connexió amb Arles i Perpinyà) Per aquest itinerari, la unió entre l’Alt Empordà i el Vallespir es planteja amb la prolongació de la línia Figueres

Teisa RUTES TRANSFRONTERERES. –Maçanet de Cabrenys fins a Tapis - Costoja i Sant Llorenç de Cerdans amb dues expedicions d’anada i dues de tornada de dilluns a dissabte. La millora incrementa també el servei entre Maçanet de la Selva i Figueres i tots els altres nuclis del recorregut. Tota la xarxa de transport públic de la Regió d’Occitània, així com informació actualitzada de les línies -recorreguts, parades, horaris- ja es pot consultar al cercador de rutes “Mou-te amb transport públic per Catalunya”, des de la pàgina web i a través de qualsevol dispositiu mòbil.

El Centre Excursionista Empordanès proposa un recorregut pels 4 refugis que gestiona. La Ciutadella de Roses. Foto: Xavier Arnau

DE ROSES A ALBANYÀ: LA RUTA DELS 4 REFUGIS DE LA TRAMUNTANA Amb motiu dels 50 anys del Centre Excursionista Empordanès, el col·lectiu proposa fer una ruta oberta a tothom i d’allò més recomanable. És la ruta dels 4 refugis de la Tramuntana i fa parada als quatre refugis del centre

empordanès: una travessa per gaudir del paisatge, la cultura i la història del territori. De Roses a Albanyà, 121,02 quilómetres, desnivell de pujada 5.379 metres i 5.204 metres de baixada. Una ruta exigent però adaptable de 2 a

4 o fins a 6 dies. Una proposta per a persones habituades a les caminades, però que es pot anar fent a trams i que, de ben segur, resultarà molt agraïda i una experiència inoblidable.

on s’agafa una pista que porta fins al refugi: es poden consultar els detalls a través d’aquesta ruta wikiloc.

La ruta també baixa pel coll del Trauc, pel Monestir de Sant Quirze de Colera, pels Esquerders, Roques Blanques, al coll de Pallerols, la Font Jordana, el coll del Torn, i el Puig de la Calma.

1 Refugi de Coll de Banyuls 1. De Roses al refugi de Coll de Banyuls La sortida serà del jaciment arqueològic de la Ciutadella de Roses, per la Ronda Miquel Oliva Prat i cap a la serra de Verdera. El romànic de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera ens acompanyarà fins al refugi de Coll de Banyuls. Es passarà pel Mas Puigmirat, la riera de la Trencada, el coll de Sant Genís, el puig de Queralbs, el puig de Sant Salvador Savardera, el Castell de Sant Salvador de Verdera

o el Mas Ventós. Cal tenir present que es trobaran alguns dòlmens, com el del Bosc de la Margalla, els de Vinyes Mortes, o el de les Dofines. Es puja fins a les Omaneres i se segueix la carena de la Baga d’en Ferran, coll de la Serra, coll de la Rossa i fins al Puig del Roure. La ruta també baixa pel coll del Trauc, pel Monestir de Sant Quirze de Colera, pels Esquerders, Roques Blanques, al coll de Pallerols, la Font Jordana, el coll del Torn, i el Puig de la Calma. És a través del coll del Llop

2. Del Coll de Banyuls al refugi de Forn de Calç Es pot gaudir d’unes magnífiques vistes de la carena de l’Albera amb les seves fagedes. Del sostre mateix del refugi surt un camí que, pel vessant francès, va pujant fins al Puig d’Estela, fins al coll de les Eres. La ruta circula per una zona d’alzinars, pel Castell Serradillo, el Pic de Salifort, el Roc de Santa Eulàlia, la font de la Massana, el Pic dels Quatre Termes, el Pic dels Pradets, el coll de L’Estaca, el coll de la Dona Morta, el Mas de Mirapols i fins a arribar al refugi de Forn de Calç. Es poden consultar els detalls a través d’aquesta ruta wikiloc. 3. Del refugi de Forn de Calç al refugi de les Salines

de les Salines. Es poden consultar els detalls a través d’aquesta ruta wikiloc.

2 Refugi de Forn de Calç. Foto: Centre Excursionista Empordanès Aquest tram gaudeix d’una gran bellesa de l’Albera més fronterera. Se surt del refugi per una pista que és el GR-10, fins al coll de l’Auleda, el veïnat de Requesens i el coll Forcat. En aquest punt es pot observar un avió que es va estavellar el 1986 en les tasques d’extinció d’un foc forestal. La ruta transcórrer pel Mas del Calze, la Font del Vesc, l’Ermita de Sant Pere del Pla de l’Arca i el Salt del Fitó. La ruta creua l’AP7 per un túnel i passa a tocar de la Torre dels Burots i els trofeus de Pompeu, on s’uneixen la via Domitia i la Via Augusta. A través del coll del Priorat, es passa pel Mas Nou, la Font de la Figuera i per la urbanització de les Illes. Es creua el poble seguint l’anomenat camí de l’exili; el Coll de Lli, el Coll de les Cordes i fins al refugi

3 Refugi de les Salines

4. Del refugi de les Salines al refugi del Bassegoda Sens dubte, un dels trams més meravellós de la ruta, creuant fagedes i gaudint d’una vista preciosa. Es va direcció a la cova de les Salines, fins a la collada dels Pous, pel Pic Moixer, seguint la carena a la vora del Roc Comptador i del Roc de Fraussa i el Roc de la Campana, el Coll de la Dona Morta (amb un menhir del mateix nom). Se segueix pel Coll Perilló; Coll del Faig, Coll Pregon, Puig Boixer i Corral de la Falguerona, Coll de la Nentilla i Costoja. Seguint el pla Castanyer, es passa per l’Hostal de la Muga (en ruïnes) i es creua la Muga.

- 82

4 Refugi del Bassegoda Es passa per l’església de Sant Corneli, pel Coll del Prior i la Creu d’en Miquelet, pel prat de Creu de Principi. Finalment s’arriba al coll del Bassegoda que condueix al refugi de Can Galán amb unes vistes precioses. Es poden consultar els detalls a través d’aquesta ruta wikiloc. 5. Del refugi del Bassegoda a Albanyà Aquesta etapa es pot fer en prop de dues hores i mitja, agafant la pista que es trobarà direcció Can Nou. Es poden consultar els detalls a través d’aquest enllaç wikiloc.

Arribada a Albanyà

- 54

ELS CINC ARBRES MONUMENTALS DE L’EMPORDÀ municipi d’Agullana, on es troba la pista que ens permetrà arribar fins a l’ermita de Santa Eugènia. Un cop allà, un camí bonic però costerut entre sureres ens portarà fins als peus d’aquest arbre, mig amagat entre altres com ell, i amb una sorpresa a la base.

Roure dels capellans Us presentem cinc dels arbres catalogats com a monumentals que es troben a l’Alt i el Baix Empordà i que us animem a visitar. Les seves dimensions extraordinàries, les seves peculiaritats físiques, les històries amagades sota les seves branques o el temps que fa que ocupen el nostre territori són algunes de les característiques que si us decidiu a visitar-los, no us deixaran indiferents.

1. El Suretell: la surera més ben amagada de totes L’espectacularitat d’aquesta surera bé mereix l’esforç que cal fer per arribar-hi i poder contemplar no només les seves grans dimensions, de més de divuit metres d’alçada, sinó també el seu tronc gegant i la seva escorça mai tallada, la més gruixuda de tot Catalunya. Pertanyent al terme municipal de la Jonquera, s’hi accedeix des del

2. El Roure dels Capellans: en caldria set per abraçar-lo Cal que se segueixi la pista d’accés al poble de Lliurona, dins el terme municipal d’Albanyà i gairebé al límit amb la comarca veïna de la Garrotxa, per trobar aquest arbre, considerat el roure de canó més gruixut mesurat a Catalunya. Tot i el seu estat força envellit i malmès, encara necessitaria “un xerrac de vint-i-dos pams per poder ser tallat”, com deia Martí Renart ja el 1960. Una visita a aquest exemplar ens permetrà observar-ne alguns d’altres gairebé tan majestuosos com aquest, que van sobreviure a la forta tallada d’arbres per a fer travesses de tren. Un cop allà, es pot arribar fins a la Font del Bac, a pocs metres del roure, després de comprovar si calen realment set persones per abraçar el contorn de l’arbre. 3. El Suro de Mas Perxés: vell testimoni de l’exili

El Llentiscle de Torrent Dins el terme municipal d’Agullana, prop de la carretera direcció a La Vajol, trobem aquesta surera que presideix l’entrada principal de Mas Perxés. La finca, propietat de la Generalitat de Catalunya i catalogada com a Bé d’Interès Cultural, va ser confiscada als antics propietaris i condicionada com a refugi de guerra i dipòsit de part del patrimoni artístic català. Així doncs, no només es tracta d’un dels suros més antics de Catalunya, sinó que rere aquest exemplar s’hi amaguen històries de polítics, funcionaris i intel·lectuals que van refugiar-se en aquest mas de camí a l’Exili durant la Guerra Civil Espanyola. Avui, us animem a seure a la taula que l’escriptora Mercè Rodoreda o el polític Carles Pi i Sunyer van ocupar, sota l’ombra d’aquesta magnífica surera que ha sobreviscut fins als nostres dies. 4. L’Arbre de la Llibertat: símbol de la vila de Llançà Situat a la Plaça Major de Llançà, aquest frondós i vell plataner d’espectaculars dimensions no té excusa perquè ens el perdem, ja que es troba al nucli antic del municipi i s’hi pot arribar fàcilment. Segons es pot llegir en les inscripcions, es troba en aquest punt des de 1870, època posterior a la Revolució Francesa, quan molts municipis van plantar un plataner al centre del poble com a reivindicació de la Llibertat dels homes i les dones. A les comarques empordaneses va ser una iniciativa molt comuna, i encara se’n conserven alguns en altres municipis, com és el de la plaça de Colera. Avui, aquest plataner centenari s’ha convertit en un dels símbols de Llançà, i són moltes les persones que, tant de dia com de nit, seuen al banc de pedra que hi ha al seu voltant per contemplar el mar o aprofitar la seva ombra, igual que tantes altres ho han fet abans i ho seguiran fent.

5. El Llentiscle de Torrent: reivindicacions de monumentalitat baix empordanesa Situat a l’Espai d’Interès Natural de les Gavarres, al Baix Empordà, aquests arbres ha estat considerat monumental per la seva antiguitat, però també per la seva peculiaritat. Difícilment, espècies d’aquest tipus arriben a fer-se tan grans i a durar tant de temps. El llentiscle el trobem a la rotonda de Torrent, just al costat de la carretera. Aquest arbust mediterrani ha crescut fins a arribar a fer més de cinc metres, encara que els que us decidiu a visitar-lo observareu que ja es troba en un estat bastant sec i envellit, tot i que encara es manté amb vida gràcies a les podes anuals i als suports.

“Les seves dimensions extraordinàries, les seves peculiaritats físiques, les històries amagades sota les seves branques o el temps que fa que ocupen el nostre territori són algunes de les característiques que si us decidiu a visitar-los, no us deixaran indiferents” Aquests són només alguns dels arbres monumentals dels setze en total que hi ha catalogats entre el Baix i l’Alt Empordà. Tot i això, n’hi ha molts d’altres considerats arbres singulars i, en definitiva, cal tenir present el paper clau dels boscos i la gestió forestal per a la bona preservació dels nostres boscos i territoris. Us falten raons per sortir a descobrir-los?

El Suro de Mas Perxés

- 64

La guia ofereix informació útil al ciutadà sobre els principals serveis en l’àmbit de la sanitat, i mostra l’oferta de serveis mèdics i de salut que podem trobar en diverses especialitats.

Com prevenir

REFREDATS DE L’HIVERN Us donem alguns consells per a evitar els catarros de l’hivern: • Rentar-nos les mans amb freqüència: en els últims mesos no hem deixat de sentir-ho i la veritat és que és una de les mesures més efectives per a tota mena de virus i bacteris. • Evitar tocar-se la cara: Els ulls, el nas o la boca són els llocs pels quals els virus accedeixen al nostre organisme, com menys acostem les nostres mans a la cara, millor (sobretot si no ens hem rentat les mans). • Extremar la neteja amb tots els dispositius o objectes que compartim: sobretot en llocs de treball o elements de gran ús (interruptors, poms, etc.). • Mantenir la distància amb persones malaltes: mantenir la distància evitarà que les partícules de virus que expulsi la persona malalta entrin en el nostre organisme.

l canvi de temperatures que comencem a experimentar en aquesta època, sol ser el senyal d’alerta davant possibles refredats. Amb la pandèmia provocada pel coronavirus, molts d’aquests consells han passat a formar part de la nostra rutina, i la veritat és que seguir-los ens ajudaran a protegir-nos també del refredat i la grip. A causa de la situació actual, enguany és quan més hem de posar en pràctica aquestes recomanacions, per a evitar contagiar-nos per la COVID, i per a no saturar els hospitals amb malalties similars quant a símptomes.

• Vida saludable: mantenir-nos en forma, dormir prou i cuidar la nostra alimentació, sempre ajudarà a tenir un sistema immunològic enfortit i, per tant, ens farà més forts contra les possibles infeccions. • Tabac i alcohol: són productes que afebleixen el sistema immunitari. • Ventilar amb freqüència: és important renovar l’aire del nostre habitatge o lloc de treball, evitant que els virus quedin suspesos en l’ambient. L’ús de la màscara al qual ens obliga la COVID, indirectament també ens ajudarà a evitar catarros comuns i grip. Usar mascareta és una forma eficaç de tenir una barrera enfront de les partícules de virus que puguin expulsar altres persones contagiades.

- 92

MOSSEGAR-SE LES UNGLES

’èxit en la disminució o desaparició d’aquesta mania depèn en un alt percentatge que el nen vulgui abandonar-la. És una mania freqüent i tan difícil d’erradicar que, en molts casos, es manté en l’edat adulta.

Algunes actuacions recomanables són: • Explicar al nen els avantatges de tenir les ungles ben cuidades: no surten repelons que després fan mal, ni es deformen els dits. Així les mans tenen una aparença neta, cuidada i endreçada. • Proporcionar-li informació dels riscos que comporta per a la seva salut, mantenir aquesta mania: les ungles són una part del cos que està exposada tot el dia a la brutícia del que toquem, i mossegar-les pot provocar infeccions. • Buscar motivacions perquè deixi de fer-ho, ja que sense elles, serà difícil que ho aconseguim. • Demanar-li que es deixi créixer una ungla. Una vegada aconseguit, i després de valorar el seu esforç, avançar-li perquè ho intenti amb dues i així successivament. • Identificar amb ell els moments en què tendeix a mossegarse les ungles i donar-li un mètode perquè les mantingui fora de perill. Per exemple, posar tiretes en les ungles o untar-les amb alguna substància amarga que ho recordi.

NO TREBALLIS A CASA! Dona-li un impuls professional a la teva empresa o negoci! Disposem de dos espais independents i clarament diferenciats. Treballa, gestiona, dona-li llum a les teves idees i projectes a la sala Cowork, amb capacitat fins a 10 llocs de treball independents, Internet amb fibra òptica, impressora multiformat, armaris..., i en un ambient molt lluminós, amb vistes i agradable. Organitza xerrades, cursos, esdeveniments..., a la sala de reunions polivalent equipada amb projector, Internet i amb capacitat fins a 20 persones. Visita’ns a la web: www.empordacowork.cat ESTEM A FIGUERES! Ens ocupem de tot, perquè tu, només et preocupis de fer créixer el teu negoci! A Empordà Cowork et posem l’oficina o lloc de treball totalment equipat amb tots els serveis i les comoditats que necessites i a uns preus irresistibles! Escull l’horari que més et convingui segons el tipus de negoci: jornada completa, matins o tardes. Perquè cada autònom. freelance o petit empresari, té unes necessitats específiques.

PROMOCIÓ:

Indica’ns que ens has trobat al Mira’m i et farem un descompte del 20% la primera setmana.

- 96

QUAN T’ADONES QUE LA PARTIDA ESTÀ PERDUDA

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

La publicitat 24/7 és subliminar, entabanadora i terrenal, però no se’n parla, ni es murmura de tot el que hi ha al darrere, les estratègies i els guanys que fluctuen en un pedestal. Si caus en el joc, no hi ha volta enrere, la primera vegada és fàcil però després ja no hi ha sortides d’emergència ni botó vermell en el qual prémer per a reiniciar la partida.

n el segle XXI, en el qual vivim, diàriament ens toca fer front a mil i un contratemps, ensopegades i desastres. Avui més que mai, la salut és prioritària, especialment, amb la pandèmia global tan extrema que estem vivint en l’actualitat. De les malalties físiques, se’n parla i dels trastorns mentals, tot i que menys, també s’explica alguna cosa. Encara ens queda un gran camí per davant per establir amb un major èmfasi i com una cosa real la salut mental i emocional. Cal tenir present: zero utopies i no deixar passar res ni que sigui de puntetes.

Ningú parla de com de perillós i silenciós que és el joc Per exemple, parlem del joc patològic, aquest impuls irresistible que mossega les ganes i neix de dins, el que, per sentit comú, tots coneixem com aquesta espècie de problema amb les màquines, el pòquer, les apostes i les cartes. Aquest silenci abismal en una habitació fosca, tancada i barrada, que despersonalitza en molts casos la realitat, de guanyar, perdre i tornar a apostar. Ningú parla de com de perillós i silenciós que és el joc. Del que arrossega i esquerda, que et deixa sense res en les butxaques, només que deutes i maldecaps. Si caus en el joc, no hi ha volta enrere

Un trastorn del control dels impulsos És important no mirar cap a un altre lloc, i conscienciar-nos que el problema amb el joc, és un trastorn del control dels impulsos i de la capacitat d’autoregulació emocional. Cal demanar i donar-li visibilitat i, cal una prevenció primerenca perquè els adolescents i els joves no caiguin en cap parany, que no s’enfonsin en una distorsió cognitiva de la foscor, que és la més exclusiva realitat dels jocs d’atzar. Si necessita ajuda, no dubti a posar-se en contacte amb nosaltres. El nostre equip de professionals ofereix assessorament per trobar junts la manera més efectiva d’afrontar el problema en qüestió i potenciar uns hàbits saludables, que ajudin al pacient en la seva total recuperació.

- 98

HARMONITZAR TXAKRES I MINERALS Sandra Malgras, gerent de l’empresa MINERAL SWEET els pensaments, les emocions, les paraules, les situacions que triem d’experimentar. Els txakres es comuniquen entre ells a través d’un sistema energètic anomenat “meridians”, i gràcies a l’acció subtil de certs minerals, es pot ajudar a assegurar que les energies flueixen de manera harmoniosa. En termes absoluts, qualsevol pedra, sigui quin sigui el seu color, es pot utilitzar amb tots els txakres. Però, per començar, tret que sigueu particularment receptius i intuïtius, és més fàcil confiar en aquests coneixements bàsics per tal de practicar amb els minerals dels quals els colors i propietats estan en harmonia amb els txakres.

a llum i la seva varietat infinita de colors i matisos circula a través dels fabulosos transmissors- receptors que són els nostres txakres. La paraula txakra prové del sànscrit i significa “roda” o “disc”. Els txakres són centres energètics a través dels quals passa l’energia vital, també anomenada Txi (o Qi) al Fengshui xinès, o Prana a l’Índia. Aquestes són les portes a través de les quals l’energia entra per a alimentar cada part del nostre cos físic.

Cada txakra té un color dominant que correspon a la seva freqüència vibratòria, i serà més sensible a les propietats de certs minerals, el color dels quals és un element important en la qualitat de les energies que emeten. També hi podríem afegir la geometria, perquè cada mineral té una geometria cristal· lina, però aquest tema podria ser l’objecte d’un estudi complementari. El que és important de comprendre per a abordar aquest tema amb senzillesa és que aquests centres energètics evolucionen al llarg d’una vida, no sempre es comporten d’una manera igual/ equilibrada, i el seu bon funcionament està en correspondència directa amb

Txakra 1 “Jo soc”. Arrel, àncora, vitalitat, protecció: jaspi vermell, quars fumat, turmalina, shungit, etc. Txakra 2 “Jo sento”. Confiança, creativitat, equilibri: cornalina, vanadinita, pedra de lluna, etc. Txakra 3 “Jo vull”. Voluntat, alegria: citrí, ull de tigre, jaspi groc, pirita, etc. Txakra 4 “Jo estimo”. Amor, harmonia, protecció: quars rosa, amazonita, jade, calcopirita, or, etc. Txakra 5 “Jo m’expresso”. Comunicació clara: aiguamarina, turquesa, sodalita, etc. Txakra 6 “Jo veig”. Intuïció, vidència: lapislàtzuli, atzurita. Txakra 7 “Jo sé”. Empatia, coneixement: ametista, cristall de roca, diamant.

NO CREUS QUE ET MEREIXES UN DESCANS?

PREN-T’HO amb CALMA

La calma mental aporta serenor

s difícil posar calma a una vida cada vegada més accelerada. Avui vivim moments de canvis profunds i no sempre agradables. L’espècie humana es diferencia de les espècies animals pel seu pensament racional. Aquests pensaments ens poden donar turment quan no se saben ordenar ni gestionar. A través de la calma mental -que no vol dir lentitud- podem establir actituds més positives i per tant ser més eficaços i creatius. Quan la creativitat constructiva no aflora espontàniament, ens sentim més pobres i oprimits, i en aquest moment hem de recórrer a recursos externs com: -Les consultes de teràpia cognitiva a través de professionals que ens proposin canvis de conducta personal. -Incrementar la quantitat de serotonina (hormona del benestar) malmesa per l’estrès, a través de suplements naturals. La Griffonia (Griffonia simplicifolia) és una planta que ens aporta triptòfan (aminoàcid essencial) i ens ajuda a mantenir els nivells d’aquesta hormona perquè ens sentim més estables, i per tant, amb més equilibri emocional. FLORASE ANSIA de Santiveri, ens aporta l’inici de l’estat de calma que tots necessitem. A través de la Griffonia com a font de triptòfan (5HTP), i l’Hericium (crinera de lleó), que segons la medicina tradicional xinesa, és un regulador del cos i de la ment. En el moment que s’incrementa la quantitat de serotonina del nostre cos, millorem l’estat d’ànim general i afrontem totes les activitats diàries amb més serenor, i per tant amb menys consum d’energia. Aquest petit canvi, ens proporciona un benefici global de la nostra salut.

Enric Casanova, assessor productes Santiveri a Figueres

- 100

TRACTAMENT D’OR DE 24 QUIRATS PER LA TEVA PELL Laura Margall Buxeda Nutricionista Col·legiada 000198 C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157

portants actius com els oligoelements i l’àcid hialurònic, reforçant la barrera natural protectora de la pell.

Aquest mes de desembre us volem presentar una de les darreres novetats en tractaments facials: el tractament amb làmines d’or de 24 quirats de Sofia Bertrand, una firma d’alta cosmètica present als millors centres del país. I és que recuperar l’aspecte jove i sa del rostre sense necessitat d’infiltracions s’ha convertit en una màxima dels tractaments d’estètica. I així és, amb aquest nou tractament que hem portat i que tenim en exclusiva a l’Empordà, es produeix un efecte lífting instantani sense necessitat d’agulles. Podem equiparar-ho al resultat dels farcits dèrmics -però menys invasiu- donat que un dels seus principals components és l’àcid hialurònic. Un àcid hialurònic que penetra a les capes més profundes de la pell i és resistent a la hialuronidasa, acti-

vant així les defenses naturals i aconseguint un efecte antienvelliment i un resultat flash.

Un revolucionari tractament de cosmètica molecular, indicat per a tot tipus de pells, lliure de substàncies tòxiques, sense parabens, els seus ingredients actius com les partícules d’or de 24 quirats amb efecte de farcit immediat i acumulatiu, fan d’aquest ritual una experiència inoblidable per a la cura de la pell, essent una aposta segura per als clients més exigents.

El tractament amb làmines d’or estimula la circulació de la sang i també la producció de col·lagen. Ajuda a millorar el to i la textura de la pell, redueix les arrugues profundes, recupera la fermesa i densitat, elimina i neteja els porus, a més de proporcionar un gran efecte il·luminador. En altres paraules: tot el que ens agradaria aconseguir en el nostre rostre, combinat en un mateix protocol. És important destacar que no es tracta d’una màscara d’or que podem veure en altres marques, sinó d’un tractament específic amb el qual el rostre acaba per absorbir l’or al costat d’altres im-

Ens trobareu al C/ Peralada, 2, 1r pis, de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 També a les xarxes socials @integralbeautyconcept o al nostre web www.integralbeautyconcept.com

QUALIA, UNA NOVA ZONA DE RELAX I TALLERS DE BENESTAR Qualia Centre Wellness es renova per transformar-se en molt més que en un spa. El nou concepte de benestar inclou un nou espai, la renovació de la recepció i els ja coneguts rituals i massatges (individuals relaxants i descontracturants, en parella, per a embarassades i nens, tractaments d’aprimament i assessorament en alimentació saludable i acompanyament emocional). La novetat és la transformació del circuit d’aigües en un nou espai de relaxació amb una sala de projeccions condicionada acústicament per poder gaudir d’un so embolcallat que ens transportarà sí, o sí, de forma immediata a un estat de calma i benestar. En aquest espai, on també es podrà accedir a les saunes i dutxes, es podran degustar infusions, descansar, compartir amb petits grups... La principal novetat és que en aquest espai també s’hi faran activitats per al benestar (tallers de relaxació, de cuina saludable, xerrades, activitats per al cos i la ment...) que s’aniran informant a la web www.qualia.cat i a les xarxes socials. Aquests nous serveis, així com els massatges, es podran regalar aquest Nadal en forma de xec regal, que es poden adquirir tant al nostre centre com en línia a través de la nostra web.

ELS TRACTAMENTS ESTÈTICS

AMB APARATOLOGIA MÉS DEMANATS I EFECTIUS La nova tendència en el món de la cura personal. Són equips de tota mena que permeten efectuar tractaments mèdics i estètics, a la cara i el cos, sense ser invasius per a la pell. L’objectiu principal d’aquests tractaments és millorar l’aparença de qui ho realitza i proporcionar uns resultats impecables sense haver de passar per un quiròfan. Ajuden a “reduir volums, allisar la cel·lulitis o reafirmar la pell a mesura que passen els anys”, tal com diu Antonio Arjona, responsable de formació de LPG, una de les signatures tecnològiques més destacades del sector.

es modes i tendències canvien cada temporada, però el fet de voler sentir-se bé és una cosa que mai passa de moda. Els tractaments estètics facials i corporals compten amb un sofisticat i notori desenvolupament. Això porta al fet que, cada vegada més, la gent s’animi a provar els tractaments estètics amb aparatologia. L’aparatologia estètica és la fusió entre la tecnologia i l’estètica, i és la nova tendència en el món de la cura personal.

La tecnologia de la bellesa i el benestar LPG Endermologie és una tècnica d’estimulació cel·lular que aconsegueix despertar les cèl·lules que han anat alentint la seva activitat durant anys. A nivell corporal tracta, sobretot, la cel·lulitis i l’anomenada pell de taronja. És molt eficaç en la reducció de volum i en el tibar la pell des del primer minut. Fàcilment, desperta els fibroblastos, perquè comencin a produir més col·lagen, elastina i àcid hialurònic endogen de manera natural. Com assegura Arjona, “els resultats de LPG són progressius però molt efectius. Qui es tracta amb LPG no busca un efecte ‘flaix’, sinó que és un estil de vida”. En el cas de LPG, els tractaments estètics amb aparatologia més demanats són els corporals, ja que el 85% de les sessions que es fan a Espanya són d’aquest tipus. Segons Arjona, “vivim en un país amb molts mesos de sol, i això també es nota respecte a uns altres.

- 104

Hi ha un parc d’unes 4.000 màquines en tota Espanya, és a dir, uns 4.000 centres de bellesa que compten amb aquesta tecnologia. I es pot trobar en les grans capitals, però també en pobles més petits on només hi ha un centre d’estètica. A més d’estar en totes les illes. Tractaments en centres de bellesa Existeix una gran quantitat de tractaments estètics amb aparatologia facials i corporals. En els centres de The Beauty Concept, situats a Madrid, ofereixen tractaments amb aparatologia tant facials com corporals. Tots els aparells amb els quals treballen tenen certificació de l’Administració de Medicaments i Aliments dels Estats Units (FDA, per les seves sigles en anglès). Paz Torralba, directora del centre, ens diu que per a ells és molt important que compleixin amb la normativa americana perquè són els més exigents en termes d’efectivitat. En el centre de bellesa Oxigen, de Barcelona, per exemple, treballen amb tota aparatologia disponible en el mercat, des de la més coneguda fins a la més nova. Estrella Pujol, fundadora del centre, ens explica que ofereixen “protocols facials, corporals, medicina estètica i més. Oxigen és un aliat per a la bellesa global del client”. Quins són els més demanats i efectius? Torralba destaca el tractament facial Jet Peel com un dels més efectius. Es tracta d’una dutxa d’oxigen molt sofisticada que exfolia, hidrata i rejoveneix la pell de forma no invasiva. Ofereix resultats notoris en una sola sessió i un efecte acumulatiu antiedat en un protocol de diverses sessions. Com explica la directora del centre, “li diuen la infiltració sense agulles, perquè posa una sessió de vitamines sense injectar absolutament res, sense fer infiltracions”. Tot i així, Paz Torralba aclareix que el més demanat és el tractament facial Ultheraphy, l’únic procediment lífting no invasiu aprovat per la FDA. És un sistema que utilitza l’última tecnologia d’ultrasons focalitzats per a elevar, tensar i tonificar la pell sense cirurgia. Estimula de manera natural el col·lagen en les capes profundes de la pell deixant intacta la capa superficial. Té resultats notoris en poc temps. No es tracta d’un procés econòmic, però com es realitza una sola vegada a l’any la gent el prefereix perquè no requereix de molta disponibilitat de temps. D’altra banda, en Oxigen ens expliquen que tots els tractaments són personalitzats, la qual cosa significa que la majoria dels seus clients busquen assessoria per a millorar unes certes molèsties facials i/o físiques, i el seu equip realitza un diagnòstic integral i dissenya un pla de tractament personalitzat. Es duen a terme una sèrie de reunions en les quals combinen diferents teràpies, manuals, cosmètics o equips per a considerar satisfer les necessitats i expectatives de cada persona. És per això que no poden dir quin equip sigui el més necessari o efectiu, ja que això depèn de la mena de demanda de cada client. No obstant això, i partint d’aquí, en Oxigen les aparatologies més utilitzades serien les radiofreqüències a nivell facial, com la llum polsada o diatèrmia capacitiva, segons les necessitats de cada pell. I, a nivell corporal, destaquen les ones de xoc, la radiofreqüència o els ultrasons, entre d’altres.

- 90

TOTA UNA VIDA DEDICADA A INSTRUIR I A RESTITUIR LA SALUT DELS MALALTS Joan Prat de los Mozos, fisioterapeuta, osteòpata i màster en sofrologia, ha exercit de professor en diferents universitats catalanes, espanyoles i franceses.

s soci fundador de la Societat Espanyola de Reeducació de pelvis–perineal, i membre del comitè d’experts del Centre d’Estudis Col·legiats del Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya. Una persona amb un bagatge professional molt extens i a la vegada molt humanitari i generós. El seu currículum és summament interessant, raó per la qual ens va empènyer a demanar-li una assentada i mantenir una conversa dels assumptes que tot seguit detallem. Quins van ser els motius per rebre l’any 2001 el premi Sant Jordi de Sanitat? Les causes van ser simplement tot el meu treball al llarg de molts anys, principalment per la introducció de tècniques modernes que vaig aportar d’Europa, fet que va actualitzar en gran manera la formació de la fisioteràpia a les universitats, fins al punt d’instituir-se com a carrera independent.

Què recorda de la seva època de professor a la universitat? Un sentiment de moltes emocions. Una de les més colpidores van ser els actes d’inauguració de tres universitats: la de Santa Coloma de Gramenet, la de Sant Cugat del Vallès i la de Girona, la qual es coneix amb “Em van oferir el nom d’EUSES, que significa Escola Universitària l’accés a la clínica de Salut i l’Esport. Són com a col·laborador, moments gratificants on actuo com a consultor que porten bons requan hi ha algú que m’ho cords. En poder sortir demana, sigui des de la del títol de Grau d’Infermeria per esdevenir mateixa Clínica Bofill, un un títol independent, particular o un que es va anomenar amic” Grau de Fisioteràpia, i crear universitats emancipades, es va aconseguir poder tenir uns estudis universitaris que amb la llicenciatura a la mà, permet arribar a tenir el doctorat. Però el més important, era l’obligació d’estar al dia amb les novetats que molts professionals d’arreu experimentaven i que havies de compartir.

Vostè en va ser el precursor. Com s’adapta la fisioteràpia amb la sofrologia? S’ajusta d’una manera perfecta, perquè la sofrologia l’única cosa que fa és aproximar-se a la consciència de la persona que té un patiment, un dolor. Amb la qual cosa permet entendre quines són les seves angoixes i els seus mals, i com els interpreta. Així doncs, i a través de la sofrologia, pots tractar de minvar el dolor d’una manera força favorable i reduir la inquietud que sent el malalt per la seva recuperació. Molt sovint, la sensació d’engoixa es pot presentar per problemes greus o menys greus, segons la importància que el pacient li doni, i en aquests casos la sofrologia, té un paper fonamental. En el cas dels esportistes, s’està utilitzant en molts d’ells qe estan al capdamunt. A les nostres olimpiades, ens vam endur unes quantes medalles. L’any 1978 crea el Centre Assistencial Empordà. Com i per què se li va acudir fer-ho? Vam estar buscant arreu treballs de fisioteràpia pel primer Congrés Mundial de Fisioteràpia que es va organitzar a Barcelona. Quan la recerca va arribar a Figueres, ens adonàrem que no hi havia cap fisioterapeuta. Parlant amb alguns metges del municipi, em van demanar i, fins i tot, una part dels quals m’exigiren que m’establís a la ciutat i muntés un centre propi. Els vaig creure, vaig deixar la consulta que tenia a Barcelona i la feina de l’Hospital de la Vall d’Hebron i vaig obrir el Centre Assistencial Empordà. Després de 37 anys d’un òptim funcionament i sense cap interrupció, el centre es tanca. Per quina raó? El Departament de Sanitat va modificar les clàusules en el sistema de concursos públics per tal d’afavorir una empresa pròpia, companya o amiga. Els concursos públics van per comarques, però va arribar un dia que aquí, a l’Alt Empordà, es va dividir la comarca en dos blocs, un a Roses i un altre a Figueres, i, en concret, l’Hospital de

Una de les seves distraccions Figueres. Així doncs, Roses va seguir el concurs, però nosaltres vam quedar fora per aquesta resolució presa des del Departament de Sanitat. De treballar per a tota la comarca, vam passar al zero absolut, ja que les feines es van donar a l’Hospital de Figueres. Un dels moments més tristos el vam viure quan els camions de l’empresa Sersall, que gestiona la recollida de tota mena de residus, es van emportar, en un parell de viat-

- 108 la direcció del centre i jo em vaig dedicar a la formació a les universitats. Quan el centre es va tancar, ell es va establir aquí a Figueres en una consulta privada.

Joan Prat davant la Clínica Bofill ges, les més de 90.000 històries clíniques que conservàvem en els nostres arxius. Tot l’historial del centre va anar a parar d’una revolada a les escombraries. Anys abans d’haver de tancar, el meu fill Oliver va prendre

A partir d’aquí, quina relació té amb la Clínica Bofill? Davant de la davallada que vam patir, i potser per la nostra trajectòria professional de servei, i el nostre bon nom dins del món de les asseguradores, la Clínica Bofill es va oferir per donar-nos un bon cop de mà. Amb la direcció, la gerència i l’equip organitzador vam mantenir converses molt encoratjadores i, sobretot, infinitament cordials. Tant va ser així, que es va arribar a fer coincidir el dia del nostre tancament, amb el d’obertura de les seves instal·lacions a Figueres. El personal que treballava amb nosaltres ‑metges, fisioterapeutes, infermeria, administratives i netejadores‑ va tenir l’opció d’incorporar-se a la nova entitat. Qui va voler ho va poder fer sense cap problema. També va ser un gran encert que una gran part del material sanitari del centre no es desaprofités i anés a les noves instal·lacions de la clínica. Una de les coses que vam tenir molt present va ser la d’informar a tots els pacients, que estaven “Molt en tractament, que no hi hauria cap modificació sovint, la sensació en el seu procés en la d’engoixa es pot nova entitat on haurien presentar per problemes de seguir la seva teràgreus o menys pia. greus, segons la Es va tancar un divendres al migdia, i el dilluns importància al matí continuaven amb que el pacient li la natural incertesa del doni” canvi, però amb el mateix tractament. Cal dir, que des de llavors no hem rebut cap comentari negatiu, ans al contrari.

Personalment, em van oferir l’accés a la clínica com a col· laborador, on actuo com a consultor quan hi ha algú que m’ho demana, sigui des de la mateixa Clínica Bofill, un particular o un amic. Per a mi, va ser una sortida molt honrosa en reconèixer la meva vàlua professional. També se’l coneix com a escriptor. D’on li va venir la idea d’escriure un llibre sobre Salvador Dalí? Què hi descobrirem a les pàgines de Calli i treballi. Recuperant Dalí? Dalí va patir cremades a les cuixes en calar-se foc a l’habitació del castell de Púbol on dormia, i per evitar les retraccions cicatricials que s’originen en les cremades van demanar els meus serveis. A més, el doctor Benedito de la Clínica El Pilar de Barcelona li va practicar una sèrie d’empeltaments, sobretot a les cames, que s’havien de guarir. I a causa de la seva inanició s’havia de treballar l’aparell respiratori, l’equilibri, l’estàtica i la dinàmica de caminar o de moure’s. Dalí va ser un dels personatges importants que he tingut a la meva vida. El que a priori semblava que durant el procés del tractament havia de ser una lluita permanent, vam arribar a ser íntims amics, gràcies a les indicacions de l’amic Toni Pitxot, que va aconsellar fer un “pacte”, amb el mestre. Vam compartir moments extraordinaris, durant els quals vaig poder viure un garbuix de sentiments i d’experiències. Cada cop que jo havia de marxar a donar una classe, fos a Roma, a Lió o a París, em demanava que li portés alguna cosa de cada lloc. En el llibre es relaten moltíssimes anècdotes. Dins de la seva genialitat, s’interessava per les coses més senzilles. Quan arribava els dilluns per començar els tractaments, cada setmana em preguntava: què ha fet el Figueres? Ha guanyat? També haig de dir que quan li convenia, quan no tenia ganes de parlar, deia la seva famosa frase: “Calli i treballi!” Avui dia i amb 79 anys, ja deu estar jubilat. Quines són les seves aficions? En tinc moltes, moltíssimes. Des de cuidar el jardí i fer assaigs i proves amb rosers i altres plantes, fins a escriure un nou llibre sobre la meva experiència com a fisioterapeuta, dedicat principalment a la sofrologia i a les tècniques adaptades.

El llibre de Joan Prat, el qual parla de Dalí També passo estones llegint, dedico moltes hores a la lectura de La Bíblia, on trobo coses que em donen molta confiança. També atenc la gent que em demana assessorament, em complau ajudar a qui em necessita.

Apadrina un cavall, i aconsegueix un amic per sempre En què consisteix?

Cavalls de Terraprim, el nostre desig és arribar a omplir les nostres vides i les dels cavalls, d’experiències inoblidables i moments meravellosos, a través d’activitats d’un benefici mutu. Apadrinant un cavall col·labores en el seu manteniment i cura i et permetrà gaudir de tots els avantatges que comporta tenir cavall propi, alhora que assegures que el cavall pugui tenir una vida com es mereix. Hi ha moltes activitats que podem fer amb els cavalls, des de gaudir de la seva companyia al camp, i a fer tresc amb ells i els seus amics en l’entorn natural, fins a fer exercicis per millorar la comunicació i el benestar a la pista. Els cavalls són uns grans mestres que ens ajuden a estar bé i afavoreixen en

la recerca constant per arribar a ser la millor versió de nosaltres mateixos. El principal error que hem comès al llarg del temps és infravalorar la seva capacitat cognitiva, desconfiar del possible vincle amb nosaltres i, mai donar-los el benefici del dubte.

Així que no ho dubtis, si sempre t’han cridat l’atenció els cavalls, aquesta és la teva oportunitat per apropar-t’hi.