-2
Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres
Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.
També on-line al portal digital: www.miram.cat
Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com
miram.cat
miram.cat
ENGANY, ENGINY, MÀSCARA, CARA
-4
L’espai de Màrius Serra
E
ls fets són coneguts. Fa unes setmanes València presentava la seva candidatura a la capitalitat europea de la Innovació 2020. Hi havia sis ciutats finalistes que defensaven la seva proposta telemàticament davant d’un jurat designat per la Comissió Europea. Com que l’alcalde de València, Joan Ribó, presidia el ple municipal a la mateixa hora, el projecte valencià el va defensar Carlos Galiana, regidor d’Innovació en el Consistori. Va ser l’únic dels sis finalistes que no es va treure la mascareta durant tota l’al·locució, que va sonar en un anglès magnífic. Lamentablement, no va ser prou persuasiu per obtenir la capitalitat, que al final es va endur la localitat belga de Lovaina, però els que coneixen Galiana van al·lucinar taronges. La veu que sil·labejava
“Galiano en tenia prou amb fer les capcinades que acompanyen els mantres a l’Índia” amb destresa aquelles paraules no era la seva sinó la d’un traductor. Galiana, que devia tenir el text al davant, puntuava el ritme del discurs amb copets de cap ben compassats que donaven versemblança a les seves paraules. Un playback de nivell molt bàsic, perquè no cal ser actor de doblatge per inferir que, si no hi ha labials en pantalla, és més fàcil colar el que sigui. Galiano en tenia prou amb fer les capcinades que acompanyen els mantres a l’Índia.
crit en aquestes llengües. No parlo d’usar correctors per no cometre faltes d’ortografia, sinó d’escriure en un italià impecable tenint el nivell de Luis Suárez. Recordo el cas d’un comissari d’un esdeveniment internacional en el qual vaig participar fa quinze anys. No sabia ni un borrall d’anglès, però es comunicava amb tots els ponents per email en un anglès digne de John Banville. Quan va arribar el dia, va agafar la baixa. No descarto que tingués un atac d’ansietat.
De seguida que es va divulgar el seu truc es van formar dos bàndols: els que en lloaven l’enginy i els que execraven l’engany. Confondre la picaresca amb l’enginy per resoldre situacions complexes és preocupant, però més preocupant encara és l’autoengany, el que en llenguatge tertulianès seria “fer-se trampes al solitari”.
Ara, en l’era de les videoconferències, ho hauria tingut més difícil per ferse passar per anglòfil. A menys que explorés la via Galiana i es presentés a totes les reunions telemàtiques amb mascareta i un traductor fora de càmera. És clar que llavors el traductor hauria de ser un spin doctor capaç de respondre per ell i li acabaria prenent el lloc de comissari. La societat és plena de tramposos amb prestigi social. Enganyar la gent no és tasca senzilla. En canvi, enganyarse a un mateix és el més fàcil del món.
Conec uns quants professionals d’àmbits ben diversos que fingeixen saber anglès (o francès o italià) mentre es comuniquen per es-
-6
Xavier Llorente. Alcalde de Vilajuïga
“LA NOSTRA SITUACIÓ GEOGRÀFICA HA DE SER UN PILAR QUE MOGUI L’ECONOMIA DEL POBLE” municipi. “Amb ganes i il·lusió, s’estan afrontant totes les dificultats que comporta la pandèmia”, assegura
Xavier Llorente La formació Assemblea per Vilajuïga, encapçalada per Xavier Llorente, va trencar en les darreres eleccions municipals l’hegemonia d’esquerra republicana al consistori de Vilajuïga. Llorente fa balanç del primer any i escaig de govern i es mostra satisfet de poder donar sortida a tots aquells projectes que milloraran la vida dels veïns i veïnes del
Com resumiria aquest primer any d’alcaldia, quin balanç fa? Estem molt contents i m’expresso en plural perquè considero que represento la resta de l’equip de govern i a tota la gent que ens ha donat suport. Vam estar quatre anys a l’oposició, creiem que sense merèixer-ho perquè havíem obtingut ja una majoria simple i va ser a través del pacte dels altres dos partits que ens vam quedar fora de l’alcaldia. Estem molt i molt contents que al final hàgim pogut tenir aquesta oportunitat. Per altra banda vull constatar tots els inconvenients i la lentitud en què es mou l’administració en general, cosa que ja sabíem però quan la tastes en primera persona, te n’adones més.
el poble necessitava una renovació a l’alcaldia i a la forma de solucionar els problemes. Finalment aquesta legislatura ha pogut ser. A nosaltres ens hauria agradat poder donar satisfacció a les necessitats dels veïns i veïnes d’una manera més immediata del que hem pogut fer. Però ha sigut un any complicat, difícil, un any que arranquem sense la figura de la secretària interventora, això ja era un problema. Ara ja tenim una persona que fa aquesta feina que és imprescindible en un ajuntament. Després va venir tota la problemàtica de la pandèmia... Fàcil no ha estat però com que teníem tantes ganes i tanta il·lusió, això sempre ajuda a vèncer les dificultats. L’única cosa que ens sap greu és que tot plegat ens ha fet endarrerir moltes coses que ja voldríem tenir en marxa, però bé seguirem.
Com va sorgir el vostre projecte? El nostre projecte va sorgir just quan faltava un any i mig per acabar no l’anterior legislatura, sinó la més antiga. En aquell moment l’alcalde feia molts anys que hi era i vam creure que
Com vau trobar l’ajuntament? Durant aquest any hem hagut de fer una triple feina: la regularització de tots els procediments administratius que es portaven, fer front a la pandèmia i portar idees noves i projectes
damunt la taula i ens n’hem sortit prou bé. Un cop passat aquest any podrem fer que les coses es materialitzin d’una forma molt més ràpida. Hi havia un problema econòmic quan vau entrar al govern? Hi ha dues notícies quan analitzem l’economia que vam heretar: una de bona que era que s’havien amortitzat molts de crèdits, és a dir, l’endeutament que era impressionant en acabar l’anterior legislatura, es va regularitzar durant la gestió de l’anterior equip de govern. Però per altra banda just l’últim any, el 2019, es va gastar més del compte i això ens ha situat en una posició en què ens hauran de fer un pla econòmic financer. Ens hem de posar a treballar i a concretar el pressupost de l’any que ve. Com ha afectat la pandèmia a Vilajuïga? Afortunadament el nombre de persones infectades ha estat relativament baix. Però ens ha afectat perquè quan es decreten mesures, afecten a tothom. La gent gran és un col·lectiu que necessita socialitzar molt i no els hem pogut permetre que reobrin el casal. La pandèmia ens ha afectat molt a la vida social, econòmica, i tindrà un impacte impressionant i marcarà històricament un abans i un després.
L’estiu com s’ha viscut al poble? Després que va acabar l’anterior confinament, tot ha estat molt complicat, però l’estiu ha estat menys anormal, més correcte que no el mes de maig, per exemple. Ara sembla que tornem a endinsar-nos en aquest túnel de la pandèmia. Tenim contacte amb el Centre d’Atenció Primària per fer-li front i per ajudar els veïns i les veïnes. En el seu moment vam disposar d’un grup de voluntaris i voluntàries que segurament haurem de reactivar, també hi va haver moltes persones que van cosir milers de mascaretes i aquesta és la part positiva de la pandèmia: de quina manera la solidaritat entre les persones s’ha posat de manifest. Tornarem a apel·lar a aquesta solidaritat si els temps que venen són complicats, hem d’estar preparats.
“Durant aquest any hem hagut de fer una triple feina: la regularització de tots els procediments administratius que es portaven, fer front a la pandèmia i portar idees noves i projectes damunt la taula i ens n’hem sortit prou bé”
Què seria el més urgent a Vilajuïga? Poder concretar el pla econòmic i financer, saber com ens afecta, és el més urgent perquè d’això dependrà tirar endavant diverses obres. El Pla Únic d’Obres i Serveis ens ha concedit unes subvencions molt copioses que ens permetrà tirar endavant diversos projectes i tots milloraran molt la qualitat de vida dels veïns i de les veïnes. Aquesta és la prioritat. Són unes obres en una part del poble, projectades des de l’anterior equip de govern. En primer lloc hi ha una renovació d’enllumenat públic d’un sector que ho necessita a crits, perquè no compleix amb les normes de seguretat que hauria de tenir. Això és molt prioritari i s’executarà el primer semestre de l’any. Després també de manera immediata per l’any que ve hi hauria tot un condicionament urbanístic que no només pretén arreglar la façana del poble a l’entrada de la carretera de Sant Pere de Rodes sinó incidir també en un problema de conducció d’aigua. Allà tenim uns pendents importants que generen torrents d’aigua que acaben entrant al poble i ocasionant problemes d’inundacions en alguns baixos. Volem canalitzar aquesta aigua, captar-la bé i poder-la conduir cap a la ribera sense que ocasioni cap molèstia ni cap dany al poble.
-8
Posteriorment el que farem serà tot un projecte de mobilitat sostenible facilitant l’accés entre els dos nuclis del poble i la zona esportiva. Voldríem facilitar la mobilitat sostenible, ampliar les parts on puguin anar els vianants i si l’amplada ho permet instal·lar un vial perquè puguin circular les bicicletes. Això el 2022-2023 hauríem de tenir-los ja fets, la franja temporal que engloba el Pla Únic d’Obres i Serveis. Quins projectes vau poder engegar abans de la pandèmia? Vam recollir el testimoni de l’anterior equip de govern i vam acabar de concretar algunes coses que ja estaven en marxa com una renovació de finestres a l’escola, amb materials aïllants i vidres de doble capa. Era una inversió que era necessària fer-la per dues raons: els anteriors tancaments estaven molt deteriorats i així aconseguim un estalvi important d’energia. També vam renovar amb llums LED el pavelló poliesportiu i ens vam dedicar sobretot a demanar subvencions per moltes coses. Ara també estem a punt de licitar la instal·lació de plaques fotovoltaiques a l’escola que ens permetran reduir els consums de l’escola i compensar part de les despeses que generaran altres equipaments propers, com són els mateixos serveis generals de l’ajuntament, el centre cívic o la llar d’infants. Al que era l’espai jove ha començat una nova dinamitzadora que treballa estretament amb la nostra regidora de cultura i de joventut. També a la llar d’infants tindrem una nova directora que entrarà amb un projecte singular. La nostra visió de la llar d’infants no és que sigui un lloc on deixar les criatures i que estiguin ben vigilades sinó que realment volem que hi hagi al darrere uns objectius educatius i d’estimulació precoç de manera que quan entrin al circuit escolar obligatori estiguin el més ben preparats possibles. Per fer realitat tota aquesta feina, quina dedicació destina a l’alcaldia? La nostra idea és que el pas per la política ha de ser temporal en cap cas ha d’esdevenir la font d’ingressos principal. Jo compagino la feina a mitja jornada aquí a l’ajuntament amb la dedicació com a professor a l’Institut Illa de Rodes de Roses. La família es ressent i els agraeixo molt l’esforç que estan fent perquè al final és un esforç de tothom i aquí estem per ajudar el poble. Jo crec que tothom hi hauria de passar per l’ajuntament perquè l’òptica d’estar al servei del poble és un punt de vista que tots hauríem d’adoptar alguna vegada a la vida. En el meu cas estic aquí per ajudar a servir al poble i no per obtenir a cap benefici personal. No cobro res a l’ajuntament. Això no vol dir que consideri que sigui imprescindible, depèn de cada cas personal i evidentment és un càrrec que requereix dedicació i entenc perfectament que estigui retribuït, una compensació a la dedicació es legitima demanar-la. La situació de Vilajuïga entre Parcs Naturals, de quina manera es vol potenciar en l’àmbit turístic? Creiem que aquesta és una de les fortaleses del poble que genera moltíssimes oportunitats. Ja fa temps que estem parlant amb el Parc Natural per tal que instal·lin les oficines aquí en un equipament municipal que és conegut com a Cat, situat a l’entrada del poble. És un tràmit que s’està allargant en el temps però que s’acabarà concretant i aquest ha de ser un dels pilars. El punt geogràfic en què estem, la confluència de tres espais protegits amb una comunicació excel·lent, ha de ser un dels pilars que mogui la situació econòmica del poble. Fa uns dies hem tingut la primera reunió participativa per fer un pla de reactivació que sens dubte comptarà amb aquesta circumstància com un dels trampolins de projecció econòmica per Vilajuïga.
-El nostre convidat-
CAL CONFIAR EN ELS BOTIGUERS Als establiments hi trobem els articles que fem menester per viure. Cal entrar-hi, cal adquirirlos i cal fer-ho sense cap temor. Entrevista: Revista Mira’m
El convidat d’aquest mes no en són un, sinó quatre. I això per què?, pot demanar-se algú. Per una raó molt senzilla: conèixer des de quatre branques diferents del sector del comerç com i de quina manera els va afectar l’esclat de la pandèmia i el decret de l’estat d’alarma, i quin escenari viuen a dia d’avui. Amb aquesta intenció vam establir contacte amb una merceria, una farmàcia, un centre de
Fina Casals i Lluís Garreta, de Casa Marqueses de Figueres
- 12 jardineria i una perruqueria, quatre comerços de rams diferents que. per causes desiguals sovint hem de menester en el transcurs de la nostra vida diària. Un cop el lector hagi arribat a l’última línia d’aquest article, s’adonarà que, a despit del virus que des de fa uns mesos ens ha canviat la manera de viure i que ens obliga a seguir les normes de seguretat que des de Sanitat ens han aconsellat, podem comprar tot allò que ens calgui i concedir-nos el plaer de lluir un nou pentinat o un tenyit de luxe.
CASA MARQUESES DE FIGUERES Ens respon en Lluís i la Fina, de la merceria Garreta. Quins articles hi trobarem, a Casa Marqueses? Un extens assortit d’articles de merceria, roba interior, tant per a dona, home, mainada i gent gran, i també tota classe de cotilleria. I a la temporada d’estiu, banyadors. Arran de la COVID-19 la mascareta ha esdevingut un dels articles més venuts? No especialment. El que sí és que ha sigut un article nou. També s’ha venut goma i filtres per a les mascaretes. A banda d’aquest article de primera necessitat, ha notat si els clients s’aprovisionen amb quantitats més grans d’altres materials que abans
compraven menys, com llana o fil per entretenir-se a casa? No. El que sí hi va haver després del període de confinament va ser un petit increment d’alguns articles, sobretot en els clients de la comarca que, en estar aquests dos mesos desproveïts, van comprar-ne més quantitat. S’han vist afectats per una baixada de subministrament de matèries primeres? Sí, però més que matèries primeres, són els articles confeccionats. El fabricant va estar dos mesos tancat i per això no va poder produir tot el que elaboren de cara a l’hivern i, a més amb treballadors a l’ERTO. Per tant, fabricant i botiguer estem en una incertesa per veure què passarà. El consum ha baixat, i si el consum
disminueix, la fabricació també baixarà. Tot plegat farà que es trobi menys assortiment de producte. A la vostra botiga, on es venen articles d’home i de dona, hi podem trobar totes les talles de, per exemple, pijames, mitjons, samarretes...? Sí, es poden trobar totes les talles, especialment talles molt grans. Mitjons fins a una talla 52 de peu i, quant a samarretes i calçotets, fins a la talla 5XL. Amb els anys ens hem anat especialitzant en talles grans. Alguna cosa a afegir de cara a la clientela? Que la vida segueix i que cal que la gent no tingui por, però sí que sigui assenyada i que intenti fer una vida normal dins de la prudència.
FARMÀCIA MARTA BOSCH DE ROSES Ara ho fa Marta Bosch, titular de la farmàcia Marta Bosch de Roses. Com s’està vivint des del sector farmacèutic la pandèmia de la COVID-19? Ho estem vivint amb una sobrecàrrega de feina i d’estrès molt intensa. Els CAP estan bastant saturats i, actualment, el primer que fa una persona quan es troba malament o té problemes amb la recepta, és venir a la farmàcia abans d’anar al metge. Per tant, som nosaltres els que canalitzem tota la problemàtica de salut, sigui la que sempre hi ha hagut, com les noves situacions en què es troben. És una sobrecàrrega de feina i una sobrecàrrega emocional, ja que els pacients ens passen a nosaltres les seves preocupacions. Quin és el protocol de la farmàcia a dia d’avui? El protocol de cara als clients és el següent: a l’entrada tenim un desinfectant de mans, dins la farmàcia tenim unes pantalles de separació entre els clients i nosaltres, i tenim l’obligatorietat de la higiene de les mans i de la mascareta. I pel que fa als treballa-
Marta Bosch i equip farmàcia dors, hi ha una presa diària de temperatura a l’hora d’entrar, utilització de mascaretes FFP-2, distància i molta higiene de mans. Als mostradors i, per a cada client que entra, hi ha una solució hidroalcohòlica per rentar-se les mans. En resum, extremem les mesures d’higiene, tant del personal que treballa a la farmà-
cia, com dels clients que entren, i també la higiene del local. S’han trobat en situacions d’angoixa per part d’alguna persona que venia a comprar? Sí, la majoria. Les consultes amb un component d’ansietat s’han triplicat. És terrible com d’angoixada està la
- 14
gent, tot i que també haig de dir que hi ha una part de la societat que no és conscient del que està passant. Però una gran majoria està molt angoixada, té por i es troba desemparada perquè no sap què fer. Del col·lapse de demanar guants, alcohol i mascaretes, ha canviat la demanda de medecines? De medecines normals no. En dur la mascareta posada, la incidència en refredats i grip ha baixat. Des del mes de març fins al dia d’avui s’han venut molts menys antigripals. Quant a guants, alcohols i mascaretes la demanda ha baixat, no és la bogeria que hi havia abans, però se’n va mantenint la venda. I les medecines de malalties cròniques s’han mantingut al mateix nivell. El que sí que ha augmentat és la venda de medicaments per relaxar i medicaments per poder dormir.
“Ho estem vivint amb una sobrecàrrega de feina i d’estrès molt intensa. Els CAP estan bastant saturats i, actualment, el primer que fa una persona quan es troba malament o té problemes amb la recepta, és venir a la farmàcia abans d’anar al metge”
Van haver de reinventar-se per fer front a l’allau de persones que feien cua fora el carrer? L’única cosa que vam fer és accelerar-nos molt en la nostra feina. No ens vam reinventar. Hem augmentat els esforços per atendre bé la gent, o sigui, que els fem de secretaris i els transmetem la consulta als metges, ja que no poden parlar-hi directament. Hem de recordar que des de CatSalut s’està dient que es faci tot en línia, però també hem de ser conscients que no tothom sap fer servir les eines de demanar, consultar i programar visites en línia. Per tot plegat els ajudem a fer-los la vida fàcil, i a treure’ls els maldecaps. Per tant, i per dir-ho d’alguna manera, se’ns ha complicat el dia a dia, ja que hem de fer molta més feina de la que fèiem abans. Per altra banda, les cues a fora continuen sent-hi. Potser menys, però hi són. Al principi de la pandèmia vam haver de dividir els equips de treball per recomanació del Col·legi de Farmacèutics per no desatendre la població en el cas que ens poséssim malalts. Com a darrera cosa voldria dir que en aquests moments les farmàcies tenen un paper clau per apaivagar els problemes de la gent i ajudar-los a arribar al metge. En aquells casos que no tenen la recepta en ordre per arribar a passar la setmana, els tramitem la recepta. Hi ha molta gent que no saben ni quan ni on s’han de fer les analítiques i el primer que fan és adreçar-se a la farmàcia. Hem de saber tots que els CAP estan sobresaturats i no poden contestar per atendre les trucades telefòniques. Tenim molta feina però ens sentim molt útils.
VIVERS ITXART DE GARRIGUELLA I ara és Maria Cabrera, gerent de Vivers Itxart de Garriguella. Quines mesures de seguretat han hagut d’establir de cara a la COVID-19? Fem entrar la gent per una porta i sortir per una altra, de manera que hem adequat un traçat per poder recórrer tots els espais de la botiga. També hem pintat al terra unes línies de separació perquè la gent s’esperi a una distància de dos metres. A més, a l’entrada hi ha un rètol, escrit en català, castellà i francès, en el qual s’informa que s’ha d’entrar al recinte amb mascareta. També hi ha un gel hidroalcohòlic per rentar-se les mans. Les flors ens aporten alegria i asseguren una nota de naturalitat allà on estiguin. Segurament que a l’hora de vendre flors no han trobat diferència entre la venda actual i la venda d’abans de la pandèmia. Continua l’èxit? Malauradament haig de dir que no. No continua. La gent està molt espantada i no es ven com abans. L’alegria
no és com abans. Nosaltres hem notat una caiguda de les vendes degut al descens de clients. El sector dels viveristes estem molt tocats. Per altra banda han baixat el nombre de casaments i això ha fet que es venguessin menys rams i menys flors d’ornamentació per a les taules dels banquets i per als bancs de l’església. L’època forta per vendre flors és la primavera, i aquest any, a causa de la pandèmia, la vam perdre. Les vendes de la primavera ajuden a passar el mesos de novembre a gener, que acostumen a ser fluixos. Actualment, quines flors tenen més demanda? Sempre el que es ven més és la flor de temporada. A l’estiu es venen un tipus de flors i a l’hivern se’n venen uns altres. Ara és el temps del ciclamen, del crisantem i dels pensaments. Han canviat alguna rutina de la jornada laboral? Sí. Els treballadors de la botiga fan dues hores menys cada dia.
Maria Cabrera, gerent Vivers Itxart
- 16
Una al matí i una altra a la tarda. La raó està fonamentada pel fet d’haver de treballar amb la mascareta posada. Tantes hores fa que sigui molest. Fan venda en línia i encàrrecs per telèfon? Sí que ho fem, tot i que en el món de les plantes no és gaire habitual. Al client que demana una planta o un ram, no tenim cap problema per enviar-li allà on vulgui, però, repeteixo, no és un costum que es doni amb freqüència. En el món de la planta, a la gent li agrada més veure el que hi ha exposat, percebre els colors de les flors, notar com l’afalaguen les olors. Entrar al recinte del viver i poder recórrer tots els seus racons amb el carro de la compra és un plaer que no té encarregar un ram o una planta per telèfon. Alguna cosa a afegir? Doncs comentar que tenir plantes a casa dona moltes energies i fa que les persones tinguem més ànim per tot.
Disseny de jardins
PERRUQUERIA IMATGE DE LLANÇÀ I per últim ho fa, Pilar Pujol, de la perruqueria Imatge de Llançà. Fins a quin punt les mascaretes dificulten el tallat de cabells, el tenyit o les permanents? En principi cap. Tot i que als que portem ulleres se’ns entelen i al final del dia tens una sequedat a la gola després de dur la mascareta durant tantes hores i una mica de mal de cap. I de cara a les clientes, no els fa nosa la mascareta que porten per poder ocupar-se del pentinat que han de fer? No, de cap manera. Nosaltres utilitzem un sistema de capes d’un sol ús que fa que puguem lligar les mascaretes al clatell, i, per tant, les gomes que normalment s’enganxen a les orelles desapareixen i no fan nosa per treballar. La veritat és que ens funciona molt bé. La seguretat i tranquil·litat que es percep després d’una estona a la perruqueria mentre fem l’entrevista es nota en veure les clientes que surten arreglades i felices. Al principi de la pandèmia devia ser molt diferent... Al principi, tot i que molta gent desitjava que es poguessin obrir les perruqueries, la veritat és que venien amb molta més precaució, tenien més por.
A dia d’avui, la situació ja s’ha normalitzat bastant i les clientes ja venen amb molta més tranquil·litat. Però tot s’ha de dir, també tenim menys feina, ja que venen menys clients. Pintes, tisores, pinzells, bigudins..., què cal fer després de cada servei? Després de cada servei desinfectem i esterilitzem tots i cadascun de les eines que hem fet servir. A més tam-
bé netegem tot el lloc on s’ha estat treballant abans d’atendre una nova clienta. Butaca, terra, reposabraços... A banda del servei de perruqueria, quins serveis ofereixen? Tenim el servei d’estètica, i dins d’aquest servei fem una mica de tot: manicures, pedicures, micropigmentació, tractaments facials i corporals, depilacions...
- 18
Pilar Pujol, propietària de la perruqueria Imatge de Llançà. Alguna cosa a afegir? Bé, davant d’aquesta nova situació que el Govern ha decretat, i que entrarà en vigor el divendres 16 d’octubre, se’ns plantegen alguns dubtes, ja que diuen que els centres d’estètica han de tancar. I com que nosaltres, dins de la perruqueria, tenim un apartat d’estètica, no sabem fins on ens afectarà.
“A més també netegem tot el lloc on s’ha estat treballant abans d’atendre una nova clienta. Butaca, terra, reposabraços”
- 20
DESCOMPTES AL COMERÇ LOCAL I ANIMACIÓ AL CARRER PER DINAMITZAR EL NADAL A ROSES La setmana del Black Friday arrenca la campanya de festes al municipi.
- 22
Fèlix Llorens. Regidor de Promoció Econòmica de Roses Com es presenta la campanya de Nadal? L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roses està treballant conjuntament amb els comerciants en la campanya de Nadal que començarà la setmana del Black Friday, del 23 al 29 de novembre i que continuarà fins al 8 de desembre oferint descomptes a les botigues adherides i animació al carrer amb la idea de potenciar el comerç local, ha destacat el regidor de Promoció Econòmica, Fèlix Llorens. A partir del 8 de desembre quines accions heu previst? Ara estem acabant de polir les accions que farem, sobretot lligades a les possibilitats que ens permetin els protocols de la COVID en el seu moment. Ara mateix tenim moltes idees però també dificultats per saber què podrem fer i què no. A continuació del Black Friday la gent també podrà acumular descomptes amb les compres que faci per poder-los gastar per nadal, del 21 de desembre a reis. En què consistirà l’animació dels carrers comercials? Amb la idea de dinamitzar el centre comercial, hi haurà animació ambulant a càrrec de diferents companyies. Per complir amb les mesures de seguretat per la COVID l’animació anirà circulant pels carrers comercials per evitar així les aglomeracions. Actualment el departament de festes està treballant oferir diferents propostes, des del 27 de novembre al 8 de desembre. La campanya nadalenca se suma a les iniciatives que heu engegat fins ara. La campanya de Nadal coincidirà amb altres iniciatives destinades a sumar esforços per ajudar els comerciants locals, especialment en aquests moments complicats a causa de la pandèmia. Hi ha molta incertesa a l’hora de programar accions però anem treballant igualment tot i que molta feina no es visualitza. Intentem adaptar-nos a la situació però és difícil, tots són sorpreses. Quines altres campanyes s’estan realitzant? El mes de novembre l’àrea de promoció econòmica tira endavant una campanya de fidelització molt atractiva. Editarem un àlbum de cromos que seran fotografies del patrimoni de Roses combinat amb el producte local per promocionar les botigues. La gent que vagi a comprar als comerços de Roses podrà obtenir sobres de cromos amb les imatges i esperem que la gent amb les ganes de completar l’àlbum consumeixi al comerç local. Intentarem que sigui un àlbum maco, atractiu pet això la voluntat és que siguin fotografies de qualitat, perquè llueixi.
- 24
També estarà en marxa ‘L’Empordà als aparadors’ que és una campanya de dinamització comercial que coorganitza el Consell Comarcal amb diversos ajuntaments i associacions de comerciants de la comarca,. L’objectiu és donar suport als establiments de comerços i serveis i a les empreses productores de la comarca en un context de crisi com el que ha provocat l’alerta sanitària de la COVID-19. La campanya consistirà a crear una experiència de compra basada en els aparadors singulars dels establiments comercials a peu de carrer, que exhibiran un producte elaborat a l’Empordà acompanyat d’una fotografia patrimonial relacionada. Està prevista que es faci del 20 de novembre al 20 de desembre. L’encesa de llums dona el tret de sortida oficialment al Nadal. L’obertura de les llums nadalenca es farà el dia 27 de novembre coincidint amb el Black Friday. Com és habitual incentivarem que tots els comerciants decorin els seus establiments amb motius nadalencs.
PER AQUEST NADAL EL MILLOR REGAL A : www.espadrille-catalane.com
Creació Catalana va néixer el febrer del 2008, i actualment és l’última empresa artesanal dels Pirineus Orientals, especialitzada en la fabricació d’espardenyes i de vigatanes
(sabates tradicionals catalanes). Espardenyes confeccionades a mà, al taller de Sant Laurent de Cerdans, segons un procediment ancestral en el qual es combina la
tradició i la modernitat. Producte d’artesania. Descobreix l’espardenya per a l’hivern folrada en llana de xai.
AGENDA NOVEMBRE ESPAI CULTURAL LA CIUTADELLA Horari d’obertura: de dimarts a dissabte, de 10 a 17 h. Diumenges, de 10 a 14 h. Dilluns tancat Visites guiades: Passejades d’història Visites guiades. Els dissabtes i els diumenges, a les 11 h en català i francès i a les 12 h en castellà i francès. Preu: 5 €, menors de 7 anys gratuïta L’Espai Cultural la Ciutadella ofereix durant tot l’any activitats familiars autoguiades. Més informació i reserves: Tel. 972 151 466 / patrimoni@roses.cat CASTELL DE LA TRINITAT Horari d’obertura: Dissabtes, d’11 a 17 h. Diumenges i festius, d’11 a 15 h. Escape Kids Pirata. Joc de pistes i enigmes per sortir del castell en 40 minuts. Activitat lliure en horari d’obertura del castell. Preu: 3 € per nen/nena participant. Visites guiades: Un mirador fortificat. Els dissabtes a les 11 h, 12 h, 13 h, 14 h, 15 h i 16 h en català, castellà i francès. Els diumenges a les 11 h, 12 h, 13 h i 14 h en català, castellà i francès. Preu: 5 €, menors de 7 anys gratuïta. Informació i reserves: Tel. 972 151 466 CAMPANYA COL·LECCIONA SEMPRE ROSES De l’1 al 30 de novembre. Vine a buscar el teu àlbum a l’Oficina de Turisme amb un tiquet de compra dels establiments adherits. Compra als establiments participants a la campanya i aconsegueix les imatges del nostre patrimoni www.sempreroses.cat
La Ciutadella de Roses CONCURS FOTOGRÀFIC A INSTAGRAM DE LA POSTA DE SOL Del 14 d’octubre al 15 de novembre. Puja una fotografia de la posta de sol a Roses a Instagram amb les etiquetes #PostaDeSolRoses i #VisitRoses i podràs guanyar
500 €. Més informació: www.roses.cat/concurs-instagrampostadesol BLACK FRIDAY ROSES. AVANÇA’T AL NADAL, COMPRA A ROSES Del 23 al 29 de novembre. Una setmana de descomptes als comerços de Roses. Més informació a: www.sempreroses.cat CAMPANYA COMPRA ARA I APROFITA-HO PER NADAL Del 30 de novembre al 8 de desembre. Compra als establi-
ments adherits i podràs acumular descomptes a gastar en les compres del 21 de desembre al 6 de gener. Més informació a: www.sempreroses.cat CAMPANYA L’EMPORDÀ ALS APARADORS Del 20 de novembre al 20 de desembre. Vine a descobrir els productes de l’Empordà als aparadors de Roses i participa al concurs Instagram @emporda.aparadors
C o n c u r s F o t o g r à f i c
FUNDACIÓ ROSES CONTRA EL CÀNCER Servei d’atenció psicosocial per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia. Servei de Reiki per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia.Servei d’assessorament dietètic per a malalts de càncer, supervivents i familiars, amb cita prèvia. Més informació: C/ Pescadors, 13. Tel. 972 151 295 / fundacioroses.org TALLERS I XERRADES DE L’ASSOCIACIÓ CULTURAL LLUNÀTICS ROSES Taller: “Mindfulness”, a càrrec d’Edgar Tarrés Els dimecres 4, 11, 18 i 25 de novembre, i 2, 9 i 16 de desembre, de 20 a 21 h.
DISSABTE 21 PORT DE LA SELVA El Cuartelillo. A les 19 h, Xerrem amb Sergi Pàmies. Exposició: Mostra de fotos del poble a Instagram.
La Cate de Figueres Taller de tarot, a càrrec d’Ernest Ruiz Els dimecres 4, 11, 18 i 25 de novembre, i 2, 9 i 16 de desembre, de 17 a 19 h. Xerrada: El dol, a càrrec de Tew Bunnag. El dijous 26 de novembre, de 20 a 22 h. Les activitats es fan al segon pis del Teatre. Més informació i/o inscripcions a: llunaticsroses@gmail.com DISSABTE 7 FIGUERES- LA CATE A les 17 h, audició-concert amb la Cobla Foment del Montgrí. Concert gratuït amb aforament reduït. Whatsapp 661 173 709. Organitzen: L’Ajuntament de Figueres i el Foment de la Sardana Pep Ventura. LA JONQUERA- MUME Museu Memorial de l’Exili (Espai Art i Memòria) A les 12 h, inauguració de l’esposició “Dissolt” de Petra Vlasman. PORT DE LA SELVA El Cuartillo. A les 19 h, “El theremin fa 100 anys” amb Saki Guillem.
El Port de La Selva NOTA ACLARATÒRIA Abans d’assistir a qualsevol acte anunciat a l’agenda, contactin amb l’organitzador.
Sergi Pàmies a El Cuartelillo de Port de La Selva
40
RESTAURANT-PIZZERIA
G
ue va q t n a staur recepta e r l e r la lia! porta ent d’Itad’entendre la anera tam direcnyar que la seva muna forma d’art.
tit en ’estra conver No és d i g a ’h s pizza
ORIGANO
OBERT AL MIGDIA DE DIJOUS A DIUMENGE
moLts italians consideren La pizza margarita l’única i l’autèntica, feta amb pocs ingredients capaços de donar forma a un plat senziLl però saborós - massa casolana, salsa de tomàquet fresc, oLi d’oLiva, i mozzareLla - però La creativitat dins La cuina d’origano no s’atura aquí! noves pizzes - nous ingredients - innovació amB Les formes i Les pizzes a metres un amalgama de coLors i gustos que les fan atrevides, especiaLs i úniques!
Després de trenta-cinc anys amb el negoci, i diverses franquícies d’Origano obertes, el propietari Giuseppe Brau, amb un bagatge personal al llarg de diferents països com Itàlia, França o Regne Unit, ens revela el secret de la pizza. LA MASSA!
OBRIM AL MIGDIA de dijous a divendres
D g
De nen la seva àvia els feia jugar amb la massa, va ser així com Giuseppe, va aprendre com havia de ser la textura, la resistència, la forma i el sabor per elaborar les millors pizzes.
No tot s'hi val a l'hora de fer pizzes, per això a Origano portem la farina i tots els ingredients principals directament d'Itàlia. El forn juga un gran paper a l’hora de fer la pizza. nosaltres utilitzem forns elèctrics amb resistència de pedra, que juntament amb la forma de treballar la massa, ens assegurem d’aconseguir que després de 48 hores, la pizza segueixi en perfecte estat.
IMP U DE L LSORS A A ME PIZZA TRE S
TOTS ELS PRODUCTES IMPORTATS D'ITÀLIA.
Q
872 212 740
gQ
C/ TAPIS, 71 · FIGUERES
ÚNICA AUTÈNTICA IMMILLORABLE
Restaurant BAR - RESTAURANT
TACIÓ
adequada.
W
f PRESEN
f
Fem un llit de pa rmentie de patat r a, la vieir a a sobr finalmen ei t la papa da ibèric Acabat a a mb un to c de sal negre.
RESTAURANT
E
ES TAP DES A I VAR NA CUI RÀNIA R E IT AT MED E MERC D I a
T
in
ELABORAT AMB PRODUCTES QUE ENS OFEREIX AQUEST TERRITORI.
@lbarlbar
can restaurant
@lbarllanca
Narra
PEIX ACABAT D'ARRIBAR DE LA LLOTJA DE LLANÇÀ.
Exquisida cuina marinera
A L L AE
P
“Narra””
G
T
CUINA MEDITERRÀNIA I DE PROXIMITAT
L’`horta, la ramaderia i el mar, ens permet elaborar els plats on els sabors, aromes i textures, son un autèntic plaer per al paladar.
P JOSEERA
ble
sa spon V CER Cuiner, reAN NARRA ant C staur
L
e
del r
Tel · 972 12 16 62 www.elfloc.com Av. Pau Casals, 23 · Llançà
G
Espai ampli i acollidor amb terrassa i espai chill-out on gaudir d'una bona estona amb els millors combinats.
PLATS ELABORATS AMB PRODUCTES DE MÀXIMA QUALITAT.
Av. Pau Casals, 25 · Llançà lbarllanca@gmail.com www.lbar.cat
Port de Llançà Tel. 972 380 804 Carrer Castellar, 23 · Llançà
ass terr exterior i r terio
AUTÈNTIC PLAER PELS SENTITS.
L
f f
686 989 356
X
TApA REINA, promocionada al “STREET FOOD” R IE T promogut per N E M P PAR APA DA I l’ajuntament BÈR ICA de Llançà. Bullim la patata Talle ll. m pe b am papa làmines MONALISA d im fi amb a ibèrica nes de La pelem i afeg pime e i oli c br pe l, sa , ga ntó. urada un xi mante L tra. dona c a la pla a coem d’oliva verge ex nxa, r-li u de c to un , pe n toc Hi posem VIEIRA cruix r at, tll ra é nt co ent Fem la vieira a la ge format triturem planxa amb cura de nata líquida i ho ix. om rm tot a la te donar-li una cocció Fet amb molla de vieira fresca
LL
VIEIRA, PARMENTIER DE PATATA I PAPADA IBÈRICA.
C. Castellar, 37 · Llançà Tel· 972 380 178 · 972 121 078 www.restaurantcannarra.com info@restaurantcannarra.com
construcció
DINCAT DENUNCIA ESPERES DE FINS A DEU ANYS
PER UN HABITATGE PER A PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL. Més de 3.250 persones amb discapacitat s’acumulen a la llarga llista d’espera per obtenir una plaça residencial.
L
a federació Dincat, que aplega les entitats del col·lectiu de la discapacitat intel·lectual a Catalunya, reclama a l’administració pública una “resposta urgent” a les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual amb relació a l’accés a l’habitatge. Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, més de 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure, una llarga llista d’espera que, en alguns casos, arriba a demores de fins a deu anys. La federació alerta que el sistema d’assignació de places que van quedant
vacants o que es van creant cada any, i la falta d’informació sobre els criteris que se segueixen per a adjudicar-les i ocupar-les, “causa una gran incertesa” a les famílies del col·lectiu. En aquest sentit, l’organització assegura que el sistema actual està “molt lluny” de garantir el dret d’aquestes persones a poder triar on, com i amb qui viure, tal com exigeix la Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. “Les famílies estem angoixades. T’apuntes a una llista i no saps quant temps hauràs d’esperar. D’una banda, cal garantir el ple dret d’aquestes persones a poder viure on volen i amb condicions ajustades a les seves necessitats i, d’una altra banda, s’ha de tenir en compte que molts tutors legals són persones grans, que ja no es poden fer càrrec del familiar amb discapacitat i es troben en una situació límit, que exi-
geix urgent solució”, explica Jordi Durà, representant del Consell de Famílies de Dincat. Davant aquesta situació, Dincat exigeix a l’administració pública que modifiqui la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu i inverteixi en recursos per a poder donar resposta als seus drets i necessitats.
“Actualment, i segons dades pròpies de la Generalitat, més de 3.250 persones amb discapacitat a Catalunya resten a l’espera d’una plaça residencial per a poder viure”
D’altra banda, el col·lectiu reclama que es defineixi i doni a conèixer amb transparència el pla d’acció entorn la saturació dels serveis residencials i s’estableixi un procediment clar perquè les famílies comptin amb una previsió de la data i ubicació de la plaça assignable. Mancances que “van molt més enllà” Les mancances en les polítiques d’accés a l’habitatge per a persones amb discapacitat intel·lectual “van molt més enllà”, avisen a l’entitat. Un exemple és el fet que no es contempli en els habitatges de protecció oficial un
percentatge destinat a persones amb discapacitat intel·lectual, com sí que es fa amb les persones amb mobilitat reduïda. De la mateixa manera, el col·lectiu manifesta que són moltes les entitats i associacions de familiars que estan disposades a contribuir a crear nous recursos i places residencials, però que la manca d’informació i protocols per obtenir les ajudes necessàries ho fan “pràcticament impossible”. Per poder fer front a aquesta situació i garantir que es posin en marxa els mecanismes adequats que assegurin un accés digne a l’habitatge de les persones amb discapacitat intel·lectual, Dincat reclama a l’administració pu-
blica la “creació urgent d’una taula de treball” amb la participació d’entitats i famílies del sector.
“Dincat exigeix a l’administració pública que modifiqui la normativa i criteris d’accés a l’habitatge tenint en compte les característiques del col·lectiu i inverteixi en recursos per a poder donar resposta als seus drets i necessitats”
- 50
la tècnica de la pedra seca La tècnica constructiva de la pedra seca, consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, més o menys treballades i de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi. Aquest art
ancestral propi del paisatge rural català comprèn el material, una tècnica i habilitat precisa, això és la construcció i la capacitat del constructor. Els materials emprats són extrets, pro-
duïts i transformats en el lloc de construcció perquè s’han de minimitzar esforços per treure’n el màxim rendiment. La utilització de la tècnica de la pedra seca és una mostra de com
l’home s’ha adaptat al seu entorn físic. El resultat n’ha estat la construcció d’una sèrie d’edificacions, lligades sovint a l’activitat agrària, però també a altres usos, els quals han necessitat segles de perfeccionament, de transmissió de coneixements i tècniques i de creació d’un estil constructiu determinat. No totes les arquitectures, però, són iguals, bàsicament perquè no totes pretenen respondre a uns mateixos objectius. La tècnica de la pedra seca, es podria encabir millor en la definició d’arquitectura popular o tradicional per una sèrie d’aspectes com són que aquesta mena d’arquitectura cerca, abans que res, la solució òptima de la seva funció i també el protagonisme dels materials i de les tècniques constructives pròpies de la zona, la participació directa, en general, de l’usuari en el projecte i en la realització; l’ús d’un repertori formal d’una gran senzillesa amb algunes referències puntuals als llenguatges cultes i, en especial, la perfecta adequació a les necessitats funcionals. En l’arquitectura popular en pedra seca, aquestes solucions es donen sense pretensions estètiques -tret de casos excepcionals-, però, no per això les seves realitzacions estan faltades de sensibilitat ni queden completament al marge de l’estètica. L’arquitectura en pedra seca presenta una sèrie de peculiaritats com la preponderància dels aspectes materials i tècnics.
“La tècnica constructiva de la pedra seca, consisteix a col·locar, combinar i encaixar pedres, més o menys treballades i de mides diverses, sense cap altre material que les uneixi” La tècnica constructiva és aquella part que s’ocupa de la correcta utilització dels materials en funció de les seves qualitats i de la seva naturalesa, de forma que compleixin satisfactòriament les condicions de solidesa, aptitud i, en alguns casos, bellesa. L’aspecte funcional és una altra de les seves característiques diferenciadores. Aquest aspecte originarà les múltiples tipologies d’edificis i aplicacions constructives, segons la seva finalitat. També l’arquitectura en pedra seca posseeix un sentit comunicatiu en el que es barregen factors i referències de tota mena: populars, històrics, religiosos o, socials, entre altres aspectes. Un dels elements que caracteritza aquest fenomen arquitectònic és l’espai, definit per uns límits físics -murs-, que determinen un volum; també cal parlar del factor temporal, el temps invertit en la realització del mateix. Així, per exemple, la planta d’un edifici aporta una informació vital, perquè permet conèixer la seva forma o, dades sobre el sistema de cobriment utilitzat. La localització espacial de l’arquitectura tradicional en pedra seca està lligada, si no en exclusiva, fonamentalment a les àrees rurals. Per descomptat que obres d’arquitectura tradicional en pedra seca han existit en les ciutats i el seu entorn, però és en les zones rurals, agrícoles i ramaderes on han persistit, amb més o menys fortuna, al pas del temps. Hi ha una sèrie de factors que expliquen, en general, perquè no ha estat possible que barraques construïdes abans del segle XVII,
- 52 no hagin estat conservades fins als nostres dies: la fragilitat de la majoria de les construccions, la degradació dels agents naturals, la discontinuïtat utilitària i funcional, les característiques pròpies del material exposat a les inclemències del temps i la pròpia acció de l’home. L’ús de la tècnica de la pedra seca és un exemple de l’adaptació de l’home al medi físic, d’aprofitament agrícola construint terrasses de conreu, de cercar aixopluc i protecció, de tenir un habitatge o un indret on guardar-hi l’utillatge agrícola sense tenir-lo de traginar periòdicament, de creació d’estructures amb finalitat de regulació hidrològica o, simplement de facilitar l’accés a l’entorn més immediat i la comunicació entre nuclis poblats, entre moltes altres aplicacions. La pedra seca, que entronca amb els primers canvis d’hàbits de l’home primitiu, intenta resoldre les necessitats i els problemes puntuals del món rural, deixant en el decurs de l’evolució de l’home, innombrables vestigis. Al darrere d’aquestes construccions, però, hi ha segles de perfeccionament, de transmissió de coneixements i tècniques constructives que identifiquen a moltes regions de la mediterrània.
Aquest art ancestral destaca per la seva adaptació al medi, les seves formes, la seva funcionalitat, l’espai que ocupa com un producte directe de la reflexió dels seus constructors amb l’entorn i les seves necessitats. Es tracta del llegat que ens han deixat en el medi rural els nostres avantpassats. En alguns casos, fruit de l’esforç i el treball continuat de diverses generacions, de guanyar terreny erm i boscós per tal de fer-lo productiu. Aquest treball al camp ha comportat una remodelació del paisatge en el medi rural aprofitant el material bàsic que es trobava a l’abast: la pedra. Amb aquest substrat bàsic s’han bastit camins, carrerades, cabanes o, barraques, habitatges, ponts, marges, parets, pous, sínies, recers, forns o, aixoplucs, entre moltes altres aplicacions. Encara, però, que la pedra seca s’ha emprat per solucionar una gran quantitat de problemes constructius, el seu màxim exponent en el medi rural són els murs i les barraques o cabanes. La utilització de l’art de la pedra seca ens ha llegat un immens patrimoni immoble singular. En l’actualitat, on es troben més mostres d’arquitectura tradicional en pedra seca és en el medi rural. Els progressos significatius que s’han
produït en el camp de l’agricultura en el decurs de la història han estat fruit de l’experiència, de l’observació i del contacte entre diferents pobles i cultures. En un primer moment el conreu s’havia realitzat en terres planeres i de regadiu. Més tard, degut a la necessitat d’’expansionar les collites, a la seva comercialització i intercanvi d’excedent o, per accedir a la propietat, va caldre conrear noves terres i guanyar terrenys erms i boscosos en indrets orogràficament dificultosos, on la inclinació del terreny s’apropava o era superior al 20%. Accedir a un nou terreny apte per al conreu, suposava un esforç físic considerable, però en canvi, produïa un rendiment quantitatiu significatiu, no pel producte obtingut immediat, sinó per l’augment real de la propietat a llarg termini. Perquè, en el cas de la vinya, el cep no és plantava fins al quart any i les primeres collites tardaven uns anys a donar els primers fruits; una olivera trigava 20 anys en ésser adulta. Però en canvi, els contractes de rabassa morta o emfiteusi del segle XVIII permeten observar que, per exemple, una vinya pot arribar a donar fruits durant més de cent anys Perquè una nova parcel·la de terreny fos de màxima productivitat, primer de tot, s’havia de netejar d’arbres, arrels, matolls i pedres. Aquest últim element
Paret de pedra seca i barraca al fons (Vilanant). tindrà una destinació precisa en l’aixecament de marges i murs, més quan l’orografia del terreny ho requeria. Els marges o parets en pedra seca motlluren i anivellen les línies del terreny en terrasses, conservant el sòl i fent factible el seu conreu. Per això, la seva estructura ha de ser compacta, resistent i homogènia per tal de suportar la terra acumulada, a més de drenar l’aigua de la pluja; d’aquí que l’alçada i l’amplada del marge està en funció del desnivell del ter-
reny i de la terra que ha de sostenir. Quan es construeix un mur en pedra seca que ha d’oposar-se a qualsevol esforç és natural donar-li a més d’una amplària que l’estabilitzi, una força suficient, destinada a contrarestar la força de les terres mòbils o transportades. Quan les terres són fixes o assentades, un mur, d’una amplada de la cinquena o sisena part de la seva alçada, hauria de ser suficient per contenir-les. Les terres i les matèries que han de
contenir murs de sosteniment no tenen la mateixa mobilitat, ni la mateixa gravetat i, per tant, la mateixa força. La sorra és la matèria més mòbil i conseqüentment la més forta en el seu esforç, mentre que la terra argilosa i compacta és la menys mòbil i la més lleugera en aquest mateix esforç. Depenent de la inclinació del terreny s’haurà d’emprar més o menys gruix de recobriment i, sovint, l’experiència serà fonamental perquè l’obra tingui una llarga vida.
- 54
VILANANT, UN POBLE AMB UN VALOR AFEGIT:
LES CONSTRUCCIONS DE PEDRA SECA El primer que es veu quan s’arriba a Vilanant és el seu campanar, majestuós i esvelt! Però a poc a poc hi destaca un altre valor afegit, discret però preciós: les construccions de pedra seca.
rades i murs. Construccions que s’amaguen darrere un paisatge de romaní i garrics, de terra àrida però rica, de vegetació autòctona i curiosa. Un paratge conegut com: la Garriga.
Tres murs de pedra seca donen la benvinguda al municipi i dues pedres de trull d’oli ens indiquen que Vilanant va ser i és terra d’oliveres. El món de la pedra seca, amb les seves barraques, carre-
Moltes històries s’expliquen de la Garriga: el treball amb les mans, la paciència del dia a dia a col·locar pedra rere pedra fins a teixir un espai singular, la cura de les oliveres, l’esforç feixuc dels
En Pitu d’Avinyonet restaurant una barraca de pedra seca ( imatge arxiu).
pagesos en dies gelats d’hivern; tant gelats com el fred de l’any 1956 que va deixar orfe d’oliveres i vegetació aquesta Garriga que a poc a poc es va veure abandonada per qui cada dia n’havia tingut cura.
cial per preservar-les, per mostrar-les i per poder explicar que a Vilanant hi ha un espai únic i amb història, un espai que juntament amb Avinyonet de Puigventós i Llers s’anomena la Garriga de l’Empordà.
I els anys van passar i han passat, i la Garriga sobreviu a voltes descuidada, a voltes treballada per les poques mans que encara necessiten tocar pedra. Però resta el paisatge i resten les construccions de pedra seca que a poc a poc van agafant rellevància. I la protecció d’aquestes és essen-
I Vilanant s’adhereix a la setmana de la pedra seca, una iniciativa de COL· LABORAXPAISATGE amb activitats al voltant de les construccions i la tècnica de la pedra seca. Del 23 al 29 de novembre la pedra seca i les seves construccions seran els protagonistes de diferents actes al llarg del territori.
UN PASSEIG FOTOGRÀFIC i UN GRAN REPTE EL DEL DOCTOR SOLER! Una ruta entre camins, barraques, carrerades i murs de pedra seca. Un repte pels més atrevits i una passejada per qui vulgui gaudir del meravellós paisatge de la Garriga. Per participar-hi podeu consultarel web de Vilanant.cat, les xarxes socials del municipi o el facebook del Doctor Soler!
De l’1 al 30 de novembre la Garriga et repta! La Garriga t’espera! I tot passejant i corrent el repte s’hi afegeix un concurs de fotografia (Instagram) amb la temàtica de la pedra seca i Vilanant.
La fotografia més original, la fotografia més bonica i la fotografia més artística tindran premi. (Més informació al web de Vilanant, a les xarxes socials de l’Ajuntament i l’associació ACTIVA i al telèfon de l’Ajuntament de Vilanant i Taravaus).
ACTIVITAT SOTMESA A L’EVOLUCIÓ DE LA COVID-19
NOS DEDICAMOS CON PASIÓN A DISEÑAR
TU COCINA Disfruta del diseño sin renunciar a la comodidad. Nuestro objetivo es conseguir el equilibrio entre comodidad, funcionalidad, y belleza en este espacio tan importante que es tu cocina. Tu cocina, tu estilo. En cada proyecto, nuestro principal interés es fusionar los gustos de nuestro cliente con las tendencias actuales en los diferentes elementos que la componen. Porque eres único, y tu cocina también debe serlo. Pensadas para ayudarte. En la cocina toda la ayuda que puedas tener es muy importante, por eso nos preocupamos por la comodidad y funcionalidad que tu cocina te puede ofrecer en todos los aspectos. Tómate un descanso, nosotros nos ocupamos. Podemos ofrecerte la reforma integral de tu cocina sin que tengas que preocuparte de buscar industriales (fontaneros, pintores, albañiles, etc.)
Nos ocupamos de todo para que disfrutes de lo que más importa, tu tiempo. Dedicación por la arquitectura de la cocina. Contamos con más de 25 años de ex-
periencia diseñando las mejores cocinas, y ponemos toda nuestra pasión y màximo empeño en ello. Queremos que la cocina sea un lugar especial para ti y que te ayude en el día a día.
electroahorro
La satisfacció de comprar els millors aparells del mercat L’Albert Rodríguez i la Montserrat Pérez, propietaris de les botigues Electroahorro, ens comenten alguns detalls de la seva empresa. hi ha gent de tota mena. Hi ha gent que entra com si res hagués passat. Afortunadament són els que menys. El més comú són persones que entren i es mouen per la botiga amb precaució. Un bon eslògan de la botiga pensen que podria ser “Existim per fer la vida més fàcil a la gent”, ja que amb els preus que teniu, és més fàcil comprar-los? Al cap i la fi, el que fem a Electroahorro és facilitar l’adquisició de l’electrodomèstic que necessita el client oferint un preu atractiu.
Albert Rodríguez Què podem trobar quan entrem a una botiga Electroahorro? Una gran varietat d’electrodomèstics de gamma blanca i un extens assortit d’electrodomèstic petit. Ara fa 10 anys van obrir la primera botiga. Com s’ha desenvolupat el negoci durant aquest temps? De mica en mica hem anat tirant endavant i, amb constància i amb la confiança dels clients, i amb productes de bona qualitat, hem fet més gran el negoci. Quan sents un client que ve a comprar un article determinat i t’explica que fa uns anys va comprar tal cosa i n’està content, et dona una satisfacció especial. S’agraeix el comentari i t’adones de la fidelitat dels clients.
Quin tipus d’electrodomèstic és el més venut? Són dos els que podem considerar com els més venuts: les neveres i les rentadores. Són articles que actualment s’han convertit en imprescindibles per a la vida actual. Un rentaplats o un forn, per exemple, són electrodomèstics no tan necessaris. Quina garantia tenen els seus productes? Venem els nostres productes amb una garantia oficial del fabricant de dos anys. Per tant, si el client marxa a viure fora de Catalunya, la garantia li servirà igual, ja que sempre li respondrà el servei tècnic oficial de la marca, sigui aquí, sigui a Sevilla o a Bilbao. Alguna idea per al futur? Sempre has de tenir present que constantment s’ha d’intentar millorar. Sobretot pel que fa al servei al client.
D’on va sortir la idea de dedicar-se a la venda d’electrodomèstics? Anys enrere, l’Albert, juntament amb els seus germans. van obrir una botiga de característiques semblants a Barcelona, que després van deixar. Va ser una experiència que ens va donar peu per fer-ho nosaltres dos aquí, a la comarca. Van començar obrint una botiga al carrer Creu de la Mà de Figueres. Actualment quantes botigues trobarem a la comarca? Quatre. Dues a Figueres, una a Roses i una a Girona. Què fa diferent Electroahorro d’una altra botiga d’electrodomèstics? Sobretot els preus. Els productes que tenim a la venda són els mateixos que es poden trobar en altres botigues, però el que els diferencia són els preus. A causa de la pandèmia, anar a comprar s’ha convertit en alguns casos en una situació incòmoda. Han notat alguna diferència en els clients de les seves botigues? En general la gent va amb compte. Pregunten si poden tocar els productes, obrir les portes de les neveres... tot i que
Montserrat Pérez
AUTOCONSUM ELÈCTRIC
LA SOLUCIÓ A LA FACTURA D’ELECTRICITAT Les instal·lacions en habitatges són encara més senzilles, però cal veure-les com una instal·lació més de la casa. És la instal·lació que ajuda que la factura d’electricitat sigui més econòmica, no cal veure-la com una inversió a amortitzar en un període curt de temps, tot i que fàcilment parlem d’estalvis del 40 o 50% del consum elèctric. L’experiència de tants anys treballant en instal·lacions fotovoltaiques fa que l’opinió de Jordi Capel ens indiqui que no cal fer macroinstal·acions per tal de reduir la factura de la companyia a zero, sinó que es tracta de fer instal· lacions que generin part del nostre consum, (cal tenir en compte que les plaques fotovoltaiques tenen una vida superior a 25 anys) i que per tant no cal capficar-se en quant temps la tindrem
V
eient els elevats preus de l’electricitat i l’increment continu del preu de l’energia, ha arribat l’hora de ser més autosuficients. Es fa necessari pel consumidor buscar l’abaratiment del rebut mensual amb les energies renovables i autòctones. L’energia solar fotovoltaica és la que a diari i de manera gratuïta ens ofereix el sol, transformant-la en electricitat que a posteriori es consumirà en el mateix lloc on s’han generat. És un fet constatat que l’autoconsum fotovoltaic és possible gràcies a la reducció en les despeses dels materials, a la investigació i al desenvolupament, i per tant tot això fa possible la reducció de la factura elèctrica amb uns costos d’instal·lació assumibles. Jordi Capel, responsable de l’empresa KPL Energia Solar, ens explica que cal diferenciar dos tipus d’instal·lacions: la instal·lació en un comerç o indústria i la
instal·lació en un habitatge unifamiliar. En un local comercial o industrial la instal· lació és molt senzilla i ràpidament amortitzable, perquè el consum elèctric és produeix justament durant les hores de sol, i la planta solar fotovoltaica està generant gran part de l’electricitat necessitada, reduint la factura elèctrica fins un 70 o 80%.
amortitzada, sinó que es tracta d’invertir ara per reduir la nostra factura en els propers anys, i al mateix temps no hem d’oblidar-nos que ajudem a reduir les emissions de CO2 a l’atmosfera. Com sempre KPL Energia Solar realitza aquestes instal·lacions amb els millors materials i màximes garanties, sempre de la mà dels millors fabricants.
PANYS I SISTEMES DE SEGURETAT Els panys invisibles són els més innovadors i resulten per als intrusos gairebé impossible forçar-los perquè no tenen accés a ell. Són panys que es tanquen amb un comandament, els codis dels quals, són actualitzats dià-
riament, per a guanyar en seguretat. Hi ha diferents tipus de pany en el mercat, cadascun amb les seves característiques concretes i més adequats per a unes portes o altres. Repassem els principals.
- 64 Digitals Coneguts com a panys amb perfil europeu, es tracta d’un sistema de pany en forma de cilindre molt senzill, que només s’activa si la clau introduïda és la correcta. La clau acciona el pany aixecant les pestanyes del cilindre, que és el que obre o tanca els sistemes de seguretat de la porta. Els nous avanços en serralleria permeten que aquests panys puguin comprar-se amb tecnologia anticops per a evitar que es pugui forçar amb aquest sistema.
Multipunt Són molt segurs en oferir diferents punts d’ancoratge. El pany es fixa al marc i evita que es pugui forçar. S’utilitza habitualment en portes massisses o blindades, encara que pot instal· lar-se en qualsevol porta.
a la vista. Per a evitar que es pugui desactivar, cal incloure mesures antipalanca i per això solen combinar-se amb mesures de seguretat complementàries.
Tubulars Ofereixen el mateix sistema d’obertura del que s’utiliza en el tipus picaporta. Es poden tancar des de dins amb un botó i impedeixen que terceres persones puguin accedir a l’habitació. Es recomana per a portes interiors principalment.
De sobreposar Es col·loquen en la part interior de la porta i la major part del pany queda
Embotits Són els més comuns. Estan encastats a la porta, per la qual cosa només veiem el forat per on s’introdueix la clau. Per a accionar o bloquejar el sistema de seguretat només cal ficar la clau i girar-la. Es recomana adquirir sempre un model anticops, i si és possible, comprar un pany amb sistema antibloqueig.
Parlem amb l’Eduard Pujol, co-administrador i co-gerent de l’empresa Roura i Pujol, sobre la importància de les impermeabilitzacions a les terrasses, cobertes i soterranis.
LA IMPORTÀNCIA DE LES IMPERMEABILITZACIONS
C
al ser previsors per estalviar-nos el problema de gotes i humitats. Quin és el millor sistema per a impermeabilitzar una terrassa? N’hi ha diversos. No n’hi ha un de millor,
ja que cada terrassa, i la utilitat que se li doni, demana un sistema diferent i s’ha d’adaptar a cada necessitat: si és o no transitable, el tipus d’utilització que s’hi faci, el tipus d’acabat... Què pot passar si no s’impermeabilitza? La no impermeabilització d’una terrassa pot provocar l’aparició de goteres dins de l’habitatge o de la nau, en cas d’una indústria. També es produeixen humitats a l’interior i danys a l’estructura.
La impermeabilització és de per vida o ha d’haver-hi un manteniment? La impermeabilització com a tal no necessita manteniment. El que sí que es necessita és la protecció posterior que ajudarà a la durabilitat de les membranes que s’utilitzin, tot i que no són materials de per vida, ja que han de suportar canvis de temperatura i d’humitat. Són materials resistents i flexibles, però al llarg dels anys perden flexibilitat. Una impermeabilització de per vida no existeix.
S’utilitzen els mateixos materials tant per a una terrassa com per a un sostre d’una casa on a dalt hi ha una teulada? Normalment les teulades inclinades i construïdes amb la típica teula no s’acostumen a impermeabilitzar si tenen un pendent considerable. La mateixa teula ja fa la feina perquè no entri aigua a l’interior de l’habitatge. Ara bé, en aquells casos de poca pendent sí que es busca un plus amb una impermeabilització.
Eduard Pujol
I si la teulada és plana? A les cobertes planes i sense accés és on tornarien a haver-hi les diverses opcions que hem parlat abans. Un terrat sense accés necessita, a més d’una impermeabilització, uns aïllaments tèrmics i un seguit de condicions per donar viabilitat a l’habitatge. I de cara a les humitats que puguin sortir en un soterrani, què s’hi pot fer? L’origen de les humitats en un soterrani és evident que no són les mateixes que es produeixen en una coberta, on normalment el causant és la pluja. Als soterranis són els nivells freàtics o pous d’aigua. En aquest cas s’ha de treballar amb materials de pressió negativa. L’aigua està al darrere de les parets i el que hem de fer és desviar-la i per fer-ho hem de fer servir materials de pressió negativa. És el cas contrari d’una coberta, on el que volem és evitar que l’aigua entri a dintre i per tant utilitzem materials de pressió positiva. En els soterranis, l’aigua ja la tenim a dins, i els materials que s’utilitzen, per tant, són a base de ciment. De què depèn el preu que pugui costar l’obra? Per a la rehabilitació d’una terrassa amb una impermeabilització, quant als materials no hi ha tanta diferència de preu, sigui ja amb productes de ciment, sigui amb base bituminosa, sigui amb base de materials de cautxú. El que preval és la preparació prèvia a la impermeabilització i tot el que es vulgui col·locar després com a protecció o com a acabat. Si parlem únicament i exclusivament de la impermeabilització, no hi tanta diferencia de preu entre els materials per les diferents opcions que es vulgui optar. Quin temps de garantia tenen els seus serveis? Donem 10 anys de garantia, que són els que ens donen els fabricants.
NO TREBALLIS A CASA! Dona-li un impuls professional a la teva empresa o negoci! Disposem de dos espais independents i clarament diferenciats. Treballa, gestiona, dona-li llum a les teves idees i projectes a la sala Cowork, amb capacitat fins a 10 llocs de treball independents, Internet amb fibra òptica, impressora multiformat, armaris..., i en un ambient molt lluminós, amb vistes i agradable. Organitza xerrades, cursos, esdeveniments..., a la sala de reunions polivalent equipada amb projector, Internet i amb capacitat fins a 20 persones. Visita’ns a la web: www.empordacowork.cat ESTEM A FIGUERES! Ens ocupem de tot, perquè tu, només et preocupis de fer créixer el teu negoci! A Empordà Cowork et posem l’oficina o lloc de treball totalment equipat amb tots els serveis i les comoditats que necessites i a uns preus irresistibles! Escull l’horari que més et convingui segons el tipus de negoci: jornada completa, matins o tardes. Perquè cada autònom. freelance o petit empresari, té unes necessitats específiques.
PROMOCIÓ:
Indica’ns que ens has trobat al Mira’m i et farem un descompte del 20% la primera setmana.
Arriba a Optipunt WIDEX MOMENT El primer audiòfon amb so natural
Anna Llopis Valle Optometrista N. Col. 20954 Audioprotesista N. Col. 2633 Tel. 972506386 / 636 549 357
· Ja està disponible a Optipunt. · Són audiòfons totalment automàtics, es carreguen com un mòbil, tenen intel·ligència artificial i permeten sentir directament a l’audiòfon el so del mòbil o del televisor. WIDEX MOMENT incorpora també grans avenços tecnològics per adaptar-se a un usuari que també està canviant. Són audiòfons que s’adapten automàticament a cada entorn per a oferir la millor audició i compten amb connectivitat directa perquè l’usuari pugui sentir el so del mòbil o del televisor directament en l’audiòfon. A més, es carreguen com un mòbil, ja que WIDEX MOMENT està disponible en un format RIC recarregable d’ió de liti.
Sabem que una persona que utilitza audiòfons per primera vegada acostuma a descriure el so com a metàl·lic i poc natural. Això succeeix perquè el so que processa un audiòfon arriba a l’oïda més tard que el so que es rep directament. Aquesta crua realitat per als usuaris d’audiòfons era així fins ara. I és que el fabricant danès Widex acaba de llançar un audiòfon, anomenat WIDEX MOMENT, que proporciona un so autènticament natural i que elimina qualsevolt so metàl·lic o artificial, una revolució per al sector dels centres auditius. Això és possible gràcies a una tecnologia anomenada ZeroDelay, una forma completament nova i revolucionària de comprendre el so: processa el senyal de so més ràpidament que qualsevol altre audiòfon digital i redueix el retard de processament a menys de 0,5 mil·lisegons, fet que elimina aquest so desincronitzat que tant molestava als usuaris. WIDEX MOMENT ja està disponible a Optipunt i ja ha estat testat per alguns usuaris d’audiòfons, que han reconegut la seva sorpresa per poder gaudir d’uns audiòfons amb un so tan natural, clar i nítid. Una gran novetat per a ells.
Audiòfons que, a més, incorporen intel·ligència artificial. L’usuari pot descarregar-se una APP en el seu mòbil, i des de la qual definir en cada situació com hi sent millor. L’audiòfon aprèn d’aquestes decisions per oferir a cada moment la millor audició. Això ho aconsegueix gràcies a la tecnologia Machine Learning, la mateixa que utilitza Google per millorar el seu traductor o Amazon per mostrar-nos productes que ens poden interessar. Alta tecnologia pensada per a un usuari cada vegada més jove i actiu. De fet, la pèrdua auditiva afecta cada vegada a persones més joves i amb un estil de vida més actiu: segons dades de l’estudi Eurotrak Spain 2021, més d’un 27% de menors de 55 anys presenta hipoacúsia.
El nou audiòfon WIDEX MOMENT ja està disponible a Optipunt. WIDEX MOMENT està disponible en el format RIC recarregable d’ió de liti, el més petit del mercat.
QUÈ S’ENTÉN PER CONDUCTA ADDICTIVA?
MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives
terapeutes les classifiquen en addiccions amb, o sense consum de substàncies. QUAN POT CONSIDERAR-SE QUE UNA CONDUCTA HA GENERAT UNA ADDICCIÓ?
L
es conductes addictives es caracteritzen per la capacitat que tenen de produir gratificació immediata o alleujament d’algun malestar. Per això, és fàcil que acabin per generar dependència, és a dir, un patró de comportament desadaptatiu, que condueix a una deterioració global de la persona. Sota la denominació genèrica d’addiccions o conductes addictives s’inclouen un grup de trastorns amb un patró de consum repetitiu, que provoquen en l’individu una pèrdua de control sobre ella, originant problemes
mèdics, socials i psicològics i aquí apareixen els primers punts claus per definir-les, que són, la pèrdua de control sobre la mateixa i el patró de consum repetitiu. És necessari un temps de consum continuat i que aquest es produeixi, malgrat el dany que causa. Encara que la majoria de l’experiència està basada en els trastorns per consum de substàncies cada vegada més sovint, es defineixen trastorns inclosos en la categoria d’addiccions psicològiques en les quals no hi ha consum de substàncies com són la ludopatia, l’addicció al sexe, les compres, al treball o a internet, activitats que compleixen els requisits per ser classificades com a conductes addictives, per això molts
Les addiccions s’inicien com a conductes plaents, però posteriorment, en un termini variable per a cadascuna d’elles, esclavitzen a l’individu, que se sent obligat a repetir-les, malgrat el malestar que li estan ocasionant. Es parla d’addicció quan la conducta o substància addictiva implica al subjecte una absoluta dependència. La persona redueix progressivament el seu camp d’interessos i les seves obligacions, de manera que la conducta addictiva acaba per acaparar la seva vida. L’addicció per definició implica pèrdua de llibertat, per la qual cosa té caràcter perniciós.
- 74
UNA PELL SENSE TAQUES
Laura Margall Buxeda
Nutricionista Col·legiada 000198 C/ Peralada, nº2, 1r pis 17600 Figueres (Girona) Tel. 972.506.808 / 655.394.157
S
i t’has adonat que després de l’estiu t’han sortit taques, si ja en tenies i s’han fet més grosses o et mires i veus que tens les ulleres enfosquides i que la teva pell no és uniforme (té zones més fosques que d’altres), arriba el moment idoni per tractar-ho. El mes de novembre és l’ideal per començar a tractar les hiperpigmentacions cutànies, ja que la intensitat de les radiacions solars no és tan alta i tenim tot l’hivern per davant. La llum solar és una de les causes principals de les hiperpigmentacions, però també n’existeixen d’altres com els factors hormonals (embaràs, menopausa...), l’ús d’anticonceptius orals o medicaments fotosensibilitzants com els antidepressius, antihistamínics, antisèptics, benzodiazepines, laxants o diürètics, que també poden originar-ne.
A Integral Beauty Concept hem desenvolupat un mètode propi de diagnòstic facial: el diagnòstic IN BEAUTY, amb el qual podem conèixer no només l’estat global de la teva pell (tipus de pell, hidratació, porus, uniformitat, arrugues, elasticitat, secreció sebàcia,...), sinó també conèixer l’origen de la teva hiperpigmentació, què necessita la teva pell i quin és el millor programa per posar fi a les teves taques. Els nostres programes facials són totalment personalitzats. En funció del diagnòstic IN BEAUTY i del seguiment sobre l’evolució del procediment, anirem adaptant el tractament al centre per potenciar el resultat.
da, N-acetil glucosamina i vitamina C) que actuen a diferents nivells del procés de formació de la melanina.
Dins dels programes de taques existeixen diferents metodologies:
-Làser Blau: Tractament amb làser mèdic per tractar lesions pigmentades com lentigen solar, nevus, queratosi seborreica, neurofibromatosi (o taques cafè amb llet).
-Mesoteràpia amb vitamina C: la vitamina C és un antioxidant natural que participa en diferents processos de l’organisme. Com a agent despigmentant aquesta vitamina actua bloquejant l’activitat de l’enzim tirosinasa, molècula responsable de la producció de la melanina. -Microneedling Despigmentant: treball amb microneedling (dispositiu format per microagulles que provoquen centenars de microorificis a la pell que faciliten la penetració i pas de substàncies actives aplicades per via tòpica) amb una solució composta per diverses substàncies (àcid tranexàmic, nicotinami-
-Tran3x: Programa modular i innovador que combina varies categories de tractaments per una acció despigmentant flexible i integral que permet actuar sobre les hiperpigmentacions a vàries profunditats, essent mínimament invasiu. -Cosmelan: Mètode cosmètic blanquejant contra les taques d’origen melànic. Aconsegueix un emblanquiment ràpid en qualsevol època de l’any i apte per a tot tipus de pell. Augmenta la lluminositat de la pell i aclareix el to.
Els nostres programes facials són totalment personalitzats. En funció del diagnòstic IN BEAUTY i del seguiment sobre l’evolució del procediment, anirem adaptant el tractament per obtenir el resultat.
Demana cita pel teu diagnòstic IN BEAUTY gratuït.
Ens trobareu al C/ Peralada, 2, 1r pis, de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 També a les xarxes socials @integralbeautyconcept o al nostre web www.integralbeautyconcept.com
- 76
Ara més que mai “No oblidis els que obliden” AMA Figueres
“Poc o molt tots sabem els aspectes més coneguts de la COVID-19 i ara es fan notables els efectes del confinament i les restriccions en les relacions socials en la gent gran. Les conseqüències de la immobilitat i la manca d’activitat social estan comportant un augmentant dels problemes de memòria, orientació, estat anímic i empitjorament de l’estat de salut general, i un increment de la dependència. Cal posar l’esforç en compensar les conseqüències de la situació actual i promoure unes rutines de vida amb activitat física i cognitiva, per frenar el procés de deteriorament.” Us convidem a consultar les activitats del centre de teràpia d’estimulació cognitiva de l’Associació de Malalts d’Alzheimer, AMA Figueres.
En aquest correu i telèfons, us podeu informar dels comerços on trobar aquest número de loteria:
alzheimerfigueres@hotmail.com Telèfons: 972 675 511 - 661 821 433
Espai Mascotes
GOSSOS I TARDOR qualsevol tipus de malaltia. Per poder prevenir que aquesta baixada de defenses no deixi al nostre animal totalment vulnerable, hem de donar-li una alimentació equilibrada. A més, és recomanable que aquesta alimentació sigui de qualitat.
Ja tenim la tardor aquí, i és un moment perfecte per poder gaudir de passejades amb els nostres amics de quatre potes. Però en aquesta estació de l’any, a l’igual que en les altres, hem de tenir cura i prendre precaucions per evitar problemes! Aparició de paràsits Paràsits? Doncs sí. Perquè la gent es relaxa a l’hora de protegir-los enfront puces i paparres. Com els animals s’han acostumat a viure a la llar, el fred no és prou fort per poder matar-los. És molt important tenir això en compte. Per poder prevenir aquest problema hem de seguir utilitzant els mateixos mètodes que a l’estiu. Baixada de defenses Amb el canvi de temperatura, baixen les defenses, el que provoca que el gos es trobi més feble a l’hora d’agafar
Leishmaniosi A la tardor les defenses dels gossos baixen i això comporta estar més exposats a tot tipus de bacteris, virus i malalties diverses. Normalment, aquesta malaltia transmesa per un mosquit acostuma a donar-se a l’estiu, ja que és quan apareixen aquests insectes, però pot ser que la malaltia tardi uns mesos a sortir. A més, el canvi climàtic ha provocat que s’allargui la presència de flebòtoms fins a finals d’any en les zones d’alt risc. Com l’Alt Empordà!! Per evitar que sigui contagiat per aquesta malaltia, és imprescindible vacunar-lo i establir les mesures oportunes, no només a l’estiu, sinó també a la tardor. Parleu amb el vostre veterinari de referència. Traqueobronquitis o “tos de la gossera” És una malaltia respiratòria molt freqüent i altament contagiosa, de la qual es pot dir que el símptoma més comú és la tos “tsut tsut”. És viral i autolimitant si no es complica amb bacteris. Però acostuma a ser molt molesta per al nostre gos.
Estefania Aucar Veterinària col. Num. 989 - Girona Tel. 630 188 247 vetsalut - www.wetsalut.com www.facebook.com/vetsalutaltemporda
Cal recordar que per evitar aquesta malaltia existeixen vacunes! Artrosi Evidentment no es genera a la tardor, però els gossos que pateixen aquesta malaltia tan dolorosa és a la tardor quan sol agreujar-se a causa de la humitat i el fred. En aquesta època de l’any pot provocar un major dolor de les articulacions i una gran rigidesa. Hi ha moltes malalties en aquesta època, però aquestes són les que més freqüentment trobem a la clínica durant aquests mesos. Com sempre us dic, prevenció és el més important, i una estreta relació amb el vostre veterinari de capçalera. Fins la propera! Estefanía