Issuu

-2

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

cat

-4

EUROPOR EUROPOR L’espai de Màrius Serra

ica fent un nas-de-barraca, sense rematar-lo amb cap Sant Boi. Vaig a obrir pensant que serà un error. Un altre repartidor de pizzes que confon el nom del carrer. Però no. És una noia que em mira amb ulls de col· legiala parapetada rere una carpeta i em dedica la pitjor de les salutacions. Bones, diu. Com que bones? Bones què?, voldria renyar-la. Però callo i somric. És mona. Llavors dispara el seu dard. Ja deu saber que aquesta setmana han entrat a robar en dues cases d’aquest carrer, oi? Doncs no, primera notícia, el més segur és que s’ho inventi, però un ressort interior em fa mentir com un adúlter assetjat.

Sí, assenteixo lacònic, què m’has de dir. Em diu que ven alarmes, vet-ho aquí, que si tinc un moment me n’explica les condicions, perquè no només estan connectades a comissaria sinó que són les úniques alarmes que s’anticipen als lladres. Però com pot ser, que s’anticipin? Això sí que li dic i mentre m’ho explica ja és dins. Sempre m’ha costat dir que no. Es veu que l’alarma en qüestió té sensors que detecten moviments en zones sensibles de l’exterior. Ah. La col·legiala té una edat i la carpeta és un portafolis. La faig seure. Si segueixo aquesta lògica aviat li oferiré una cervesa. O una tassa de te. Quan es va liberalitzar el mercat de l’energia, vaig fer un te amb una noia semblant i gairebé canvio de companyia. Em va agafar amb la guàrdia

baixa i li vaig cantar totes les dades com qui es desfoga amb un confident. No vaig reaccionar fins que no em va demanar el número de compte. Ep, compte! Aquesta d’avui és pitjor. Totes les coses que em diu van destinades a augmentar la meva por. Però d’on les treu, aquestes estadístiques? No m’atreveixo a contradir-la perquè m’entra el canguelo. Potser té raó i últimament els criminals més perillosos campen pel meu barri d’Horta, decidits a assaltar les cases plenes de llibres, com la meva. Fins ara no m’havia passat pel magí que algú pogués fer un bot per la tanca del pati i colar-se al meu despatx. Som a la cuina, valorant els riscos de les finestres sense reixa accessibles a peu pla. Firmo el contracte sobre marbre. Encara li queda una mica del te negre que li he servit quan s’empatolla sobre la importància de la seguretat. Amb l’alarma anticipatòria, assegura, s’ha acabat la por. Somriure angelical. Jo també m’acabo el te negre, que no em venia gaire de gust, mentre l’escolto. Deu repetir el que li han dit en un curset, perquè són frases assertives i sense arestes. Impossible contradir-la, penso, mentre signo el contracte. Abans d’una setmana la tindrà instal· lada. Ah. L’acomiado amb un somriure seductor. Em fa dos petons, com si ens coneguéssim de tota la vida. Tanco la porta, torno al despatx i m’assec davant de l’ordinador. Un sorollet m’altera. Tinc por. Molta por. Em cago de por. La puta alarma m’ha posat la por al cos.

-6

Josep Jovell, alcalde d’Agullana «Aquests últims mesos ha calgut encara més escoltar, solucionar i ajudar» Josep Jovell (Agullana, 1969) va fer el primer pas en la política el 2015 encapçalant la candidatura de CiU a Agullana. Després d’un mandat a l’oposició amb dos regidors, el 2019 va liderar la candidatura renovada de Junts per Agullana i l’Estrada accedint a l’alcaldia amb una majoria absoluta de quatre regidors i trencant un cicle de 20 anys de governs d’ERC a Agullana. Professionalment ha treballat en empreses del sector de la construcció i gestories abans de fer el salt a l’hostaleria, i actualment s’encarrega de la gestió del restaurant Club Nàutic de Darnius. D’ençà que va assolir l’alcaldia es dedica plenament a tirar endavant els projectes de l’ajuntament, dedicant-hi les hores que faci falta, assegura. Quin balanç fa del primer any d’alcaldia? El 15 de juny va fer un any. El balanç de l’equip de govern és molt positiu. Hem anat traient tots els temes endavant i la idea de tot el govern és treba-

llar, vas veient els fruits a poc a poc i estem amb molta empenta. Acabem de començar i estem satisfets. Treballem molt. Jo començo a les 8 del matí i no tinc hora d’acabar. Quin ajuntament us vau trobar? Tot correcte. Jo havia estat a l’oposició i ja veia què s’estava fent. Em vaig trobar una situació normal. Hem agafat les regnes, li hem donat una mica més d’empenta i això vol dir molta feina, com deia abans. Tot i això la gent volia un canvi, la vostra campanya va ser decisiva? La gent volia una altra manera de fer les coses. Vam fer un grup completament nou de persones, ens vam presentar, vam explicar els nostres objectius i al final el que tothom vol és que el poble estigui en condicions, que estiguin els carrers nets, que estigui el cementiri net, tenir el poble ordenat. La gent vol que se’ls escolti, que quan hi hagi un problema es resol-

Josep Jovell gui, tirar els temes endavant que preocupen a la gent, ajudar. I al cap de pocs mesos ve una pandèmia que atura tot. Com s’ha viscut la crisi sanitària a Agullana?

Exacte, al cap de poc arriba una pandèmia que ha generat més feina, més dubtes. Ha calgut encara més, escoltar, solucionar, ajudar. Evidentment creiem que a un poble es viu de manera diferent. Durant el confinament, a l’ajuntament anàvem fent torns. Jo cada dia venia i sempre hi havia algú, perquè des d’aquí vam haver d’ajudar a molta gent, van haver-hi moltes necessitats. Una part important de la població d’Agullana és gent gran i tot i que sempre tens el veí, la veïna, el fill o el telèfon d’un familiar, havies d’ajudar en diferents temes: Anar a buscar medicines a la farmàcia i portar-los, anar a recollir nosaltres les escombraries i posar-les al contenidor, coordinar-te amb les botigues del poble i portar la compra, tota mena d’ajudes. Hem intentat solucionar tots els temes que hem pogut. Com a tots els pobles s’ha estat confeccionant mascaretes. Hi havia 50 cosidores voluntàries i s’han repartit dues vegades mascaretes a totes les persones, també guants. Hi havia força gent del poble implicada. La gent va respondre molt bé. Aprofito l’avinentesa per donar les gràcies en nom de l’Ajuntament a tothom, per la seva implicació, de debò, moltes gràcies. Heu tingut gaires casos de coronavirus a Agullana?

Sí que hi ha hagut casos, algun cas que ho va passar de manera lleugera, algun cas més greu. Una persona va donar positiu a finals de juliol i vam seguir tots els protocols, la cosa va tranquil·litzar-se molt. Ara es tracta d’anar veient perquè això és un degoteig aquí i a tot arreu. Com a persona arrelada a la vida del poble, creu que és més fàcil governar un poble petit on tothom es coneix? En un poble petit, si vas pel carrer, et troba la gent, i al final som propers i és el que hem de fer. Qualsevol cosa que hi hagi a mi m’és igual si m’ho diuen pel carrer que si ho tractem al despatx, com si és un dissabte o un diumenge. Tots els que estem al govern estem per la gent i és el que continuarem fent. En un poble com Agullana ets una persona més. Aquí jo soc una persona de pas. Ara estic jo i d’aquí a dos anys i mig veurem qui hi haurà. Intentes gestionar un munt de coses de la millor manera possible. El que es pot gestionar des de l’ajuntament ho fem amb la màxima agilitat i quan es tracta de l’administració, intentem assistir per tirar les coses endavant. El desavantatge és que en ser un poble petit, tenim un ajuntament petit i el personal just. Una ciutat o un poble més gran té més gent, més recursos. Aquí per tirar coses endavant, necessites ajuda ex-

terna i això és el que dilata una mica més les coses. L’Ajuntament ha pogut reprendre ja els seus projectes i reprendre una certa normalitat? Com s’ha viscut l’estiu i quina és la situació actual? Seguint les normes que ha dictat salut, hem intentat tirar endavant tot el que teníem previst i que el poble fos el més normal possible dins d’aquesta pandèmia. Nosaltres aquest estiu hem obert la piscina com sempre, hem tingut casal com de costum, hem fet la festa major d’Agullana i la festa major de l’Estrada amb les ressenyes de salut, i ha anat prou bé. Almenys dones l’oportunitat a qui vol sortir una mica de casa, de gaudir. Màxima normalitat dins la situació actual, que és una passada. Quins són els projectes que ja s’han realitzat al poble? Vam habilitar un petit pàrquing per a nou vehicles al carrer Darnius, davant la biblioteca municipal Maria Perxés. A Agullana anem una mica mancats d’aparcaments. Els carrers són els que són i si aparques al carrer, fas mitja nosa i estem pal·liant això. Després el mes de juliol vam asfaltar tota la urbanització de La Pinyareda, una obra important perquè estava molt degradat tot aquell entorn. A l’entrada del po-

-8

ble tenim l’Asil Gomis, que és un centre de dia, tenim una nau lateral que està en obres, i la idea és d’aquí a un mes tenir enllestit aquest espai per decidir quin ús li donem. És una nau diàfana, d’uns 85 metres quadrats, un espai molt maco pel poble. També a l’Asil Gomis hem posat aquest estiu plaques fotovoltaiques. Ara estem a punt d’acabar uns lavabos de l’escola que estaven reclamats de fa molts anys i que eren molt necessaris. L’obra correspon al Departament d’Ensenya-

ment però no s’havia fet i vam decidir tirar-ho endavant de moment amb diners de les nostres arques municipals, amb la idea de signar un conveni i que ho pagui el Departament d’Ensenyament. Durant la COVID-19 vam gestionar amb el Consell Comarcal el projecte que es va aprovar el juny i a principi d’agost es va iniciar l’obra. És molt reclamada, els nens no volien anar al lavabo a causa del mal estat que presentava.

I quins estan pendents de realitzar-se en un futur immediat. Tenim moltíssims projectes. L’any que ve volem arreglar el cementiri municipal, per nosaltres és una prioritat. També hem previst arreglar la mini deixalleria que tenim. Volem invertir en arxiu, aquest any ja estem posant ordre en la documentació i la idea és continuar-ho. Tot això serà amb ajuda de l’administració. També tenim diferents projectes d’eficiència energètica com pots ser la compra d’un vehicle elèctric, posar plaques fotovoltaiques a l’escola i a la llar municipal. Una altra prioritat de govern és construir un magatzem municipal. Des de l’ajuntament hem demanat ajuda per arreglar camins del municipi, ja que el temporal Glòria els va malmetre més del que ja estaven. Volem fer millores en la captació de l’aigua perquè ens baixi i ens entri més al dipòsit perquè ara comprem gran part de l’aigua de l’Albera i ens costa molts diners. Finalment tenim una ajuda per millorar la zona esportiva i habilitar porteries i habilitar la pista com a tal. Abans de finals de l’any ens van donar una subvenció europea i posarem wifi en diferents dependències i espais públics municipals. També el pròxim mes d’octubre podríem iniciar el desplegament de la fibra òptica, segurament per Nadal ja estaria operativa.

Turisme transfronterer La Maternitat d’Elna, un monument d’humanitat Quatre anys i mig d’esperança en un país en guerra dou, propietari de la marca de papers de fumar « Le Nil» de Perpinyà. Aquest “castell d’en Bardou” (“Verdú”) és obra de l’arquitecte danès Viggo Dorph Petersen, establert a la capital rossellonesa vora el 1880. Les elegants baranes, els amples finestrals i la vidriera que l’encapçala componen un monument incomparable, de fesomia nòrdica, amb material propi de la zona.

Vista del Château d’En Bardou, on es va situar la Maternitat d’Elna. La fotografia és de 2005 La Maternitat Suïssa d’Elna és un espai de memòria on van néixer 595 infants de mares vingudes dels camps de concentració nord-catalans on l’Estat francès va aparcar republicans catalans i espanyols, arran de la Retirada. Aquest referent ineludible de la memòria històrica es troba a 12 km de Perpinyà i 10 km de la mar. Aquesta bombolla vital, vigilada per la Gestapo, va prosperar al marge del sistema sanitari local, gràcies a la iniciativa de la infermera suïssa Elisabeth Eidenbenz. Aquesta voluntària de l’Associació del Socors Suís als Infants d’Espanya va desenvolupar-hi l’activitat a partir del desembre del 1939, fins que la va tancar l’exèrcit nazi, l’abril del 1944. Aquesta actuació valuosa va permetre donar la llum a nadons de més de deu nacionalitats, principalment catalans, espanyols, jueus i gitanos. Eidenbenz va ser titular de la Creu de Sant Jordi el 2016 i de la Legió d’Honor francesa el 2007.

Aquesta imponent residència de camp, d’estil Art nouveau, palesa el gust de la burgesia industrial nordcatalana de la frontissa dels segles XIX i del XX, fou construïda entre el 1900 i el 1902 per encàrrec d’Eugeni Bar-

Aquesta casa d’excepcional trajectòria ha viscut un parèntesi de 50 anys, ja que la família pagesa que la va comprar el 1927 no hi ha viure mai. Passada la Segona Guerra mundial va ser abandonada i es va anar arruïnant lentament, fins que un nou propietari, François Charpentier, va emprendre obres de remodelació el 1997. L’ajuntament la va comprar el 2005 per

convertir-la en un lloc de visites i retrobaments, registrat com a Monument històric el 2013. D’aquest espai corprenedor es pot visitar la sala de part i una exposició que narra la seva aventura.

Un espai de vida en un període d’incertituds i inseguretat humana La Maternitat d’Elna és l’espai turístic més visitat de la vila, amb 44.064 persones el 2019, un 65 % vingudes de l’Estat espanyol.

La maternitat, després de la seva restauració, en una imatge de setembre de 2009. Font: Viquipèdia

- 12

-El nostre convidat-

L’INICI DE CURS MÉS ATÍPIC Distància, mascareta, rentat de mans, ventilació de les aules, neteja, grups reduïts.

Entrevista: Revista Mira’m

Tot i que escoltant els professionals de la medicina, la infecció per la COVID-19 a l’edat escolar és més que probable que sigui lleu o asimptomàtica, és molt important, a l’inici del curs escolar, el paper de les escoles en la transmissió de la malaltia.

Quan aquestes línies que avui estem redactant vegin la llum maquetades i impreses dins de l’edició del mes d’octubre, gairebé es compliran tres setmanes de l’obertura de les escoles a casa nostra. Uns pocs dies abans de l’inici de curs, vam demanar al director de l’escola Joaquim Gifre de Garriguella, Pau Graboleda, si ens podia atendre per parlar dels nens, de l’escola i de les mesures que s’han de dur a terme per evitar aglomeracions. L’endemà vam tenir una conversa molt interessant on va quedar palès que, amb les proteccions recomanades per Sanitat, és poc probable que el col·legi propagui més el virus que altres activitats laborals o de lleure. L’obertura dels centres escolars no suposa un augment significatiu del risc de transmissió de la pandèmia. A continuació les explicacions que ens donà a les qüestions que li vam plantejar. Quant temps fa que està al càrrec de la direcció del col·legi? Aquest curs serà el primer any de mandat, tot i que ja em vaig encarregar de la direcció el darrer trimestre del curs passat, en jubilar-se el director que hi havia hagut fins llavors. Alguna vegada s’ha sentit cansat

d’exercir aquesta feina? He agafat la direcció en plena pandèmia, per tant amb totes les dificultats que això comporta. Em sembla que fa més temps que faig de director que de mestre. Pel que fa a si m’he sentit cansat en algun moment, haig de dir que mai. Sempre he viscut l’escola des de ben petit. Els meus pares són mestres i per tant vaig créixer en un ambient escolar. Tinc ben arrelada la vocació de pedagog. De cara a l’alumnat, què és el més complex per a un director? Les escoles de Catalunya tenen cadascuna una autonomia de centre. Per tant tenen un poder bastant gran per decidir cap on volen tirar. Llavors, pots plantejar-te projectes molt ambiciosos, amb un suport personal de l’Administració molt bo, però tècnicament i també quant a material i recursos, bastant pobre. I aquí és on apareix una balança conflictiva: tu pots fer un projecte amb moltes aspiracions, que et deixen fer i que te l’aproven, però després et vas trobant retallades en recursos. I això pot ser bastant frustrant. Està clar que quan engegues un projecte ho fas pel futur dels alumnes, el que vols és que aquests nens surtin digitalment molt preparats. I parlo de la digitalització perquè és fàcil d’entendre.

Planteges la idea, l’amplies, la desenvolupes, te la deixen fer i et diuen que et donaran una sèrie de recursos, i en el moment que han d’arribar, aquests recursos no arriben mai. Truques per demanar explicacions i ningú sap què ha passat, o et responen que ara no és el moment, o que no has acabat d’omplir el full que pertoca, o que t’has oblidat de respondre un correu que van enviar... Llavors, i de cara a l’alumnat, el més difícil com a director és donar-los el millor que tu voldries. En què consisteix la feina d’un director de col·legi? En convèncer les persones sobre un projecte comú i a convèncer els mestres a treure el millor d’ells mateixos. Els alumnes ja venen preparats de casa. El treballador, que és molt lliure de les seves decisions, l’has de persuadir perquè treballi per al grup, que entengui les decisions que es prenen i que s’impregni del projecte que entre tot el professorat hem de tirar endavant. Ens ha dit que els alumnes ja venen preparats, però aquest curs és un curs atípic, ja que fa mig any que es van tancar les escoles. Estaran condicionats per tornar, hauran perdut preparació?

- 14 Quant a coneixements i continguts, segur que hauran perdut una mica de pràctica, però fent servir aquella frase que un cop has après a anar en bicicleta, mai es deixa de saber-ne, aquí a l’escola els passarà el mateix. Pot ser que els primers dies se’ls faci estranya la tornada a les aules, però en un no res trobaran la manera d’identificar-se amb el col·legi. Quant a tot el que ha passat i està passant, els adults ho vivim i ho sentim diferent, però per als nens serà la seva normalitat, serà el que els ha tocat viure, i suposo que ho viuran amb naturalitat, sobretot els menuts. Els alumnes de 10 i 12 anys, que ja comencen a tenir una idea de com funciona el món, potser sí que poden trobar a faltar alguna cosa d’abans. Com preveu que seran les relacions amb l’AMPA durant aquest curs? Està clar que tots tindrem més feina. Podríem pensar que potser seran més difícils, però per altra banda pot ser una oportunitat per crear més lligams. Com que segurament hi haurà més dificultats per engegar coses, ens haurem de recolzar més els uns amb els altres. Per tant, com moltes altres coses en aquest curs que comença la setmana entrant, és imprevisible, tot i que hem de tenir present que de les crisis sempre se n’ha de treure profit. Canviaria alguna cosa de l’educació? Sí, canviaria moltes coses. Tothom té el seu ideal educatiu que d’alguna manera va relacionat amb l’ideal social. Amb tot i això, haig de dir que l’educació a Catalunya és molt bona. Si hagués de modificar alguna cosa, intentaria fer-ho en els apartats de la política i sistema administratiu, que són els sectors que ens gestionen i que de vegades trobem més allunyats. A partir de quina edat el col·legi Joaquim Gifre admet alumnes i quin és l’últim curs que s’hi pot estudiar? Els alumnes entren a P3, que és el segon cicle d’educació infantil, i es queden fins a sisè, que és el segon curs de cicle superior d’educació primària. Quants alumnes s’han matriculat aquest curs? Un centenar. Abans d’iniciar el mes de setembre eren 97 i en aquests dies han hagut 4 incorporacions. Avui en són 103. A banda dels de Garriguella, quins alumnes d’altres pobles admet el col·legi? A l’escola de Garriguella admetem qualsevol alumne mentre hi hagi plaça, prioritzant l’empadronament o l’arrelament laboral d’algun dels seus tutors legals. Tradicionalment té alumnes de Rabós, Vilamaniscle i, naturalment, Garriguella. Hi ha gaires alumnes que hagin de repetir curs, encara que aquest any tot sigui més difícil per als nens? El tant per cent d’alumnes que repeteix curs està entre l’1 i el 2%, i com que hem dit que hi ha 100 alumnes, repeteixen curs un o dos alumnes a l’any. Les repeticions ja no són com abans, quan hi podia haver algun alumne que li costessin molt les matemàtiques o altres assignatures més exigents, sinó que acostumen a ser repeticions lligades més aviat amb la immaduresa i afecta nens molt poc estimulats o amb algun tipus de retard. La tornada a l’escola, com de diferent serà aquest curs? Serà una tornada que mai ningú ha viscut i l’hem preparat sense saber què ens trobarem. El que he repetit a les famílies una vegada i una altra és que l’escola és necessària perquè la societat avanci i els pares puguin anar a treballar. I a partir d’aquí, ens rentarem molt les mans, seguirem les normes de seguretat i n’aprendrem, i a les hores lectives farem matemàtiques, català... Els mitjans de comunicació ens han donat a conèixer que hi ha alguns

pares que han assegurat que no duran els seus fills a l’escola per por de contagi. S’ha donat algun cas a Garriguella? Aquí, i com a moltes escoles de Catalunya, hi ha pares que per qüestions vàries dubten en portar el nen, i fins i tot algú ens ha dit que pensava no portar-lo. Això ja es preveu en un any normal i l’actuació serà la mateixa hi hagi pandèmia o no. L’educació és obligatòria, el sistema que tenim és el que és, i l’escola simplement informa el departament corresponent. Serà difícil mantenir la seguretat en tot moment, sabent com és la mainada? Crec que la seguretat serà fàcil de mantenir. Primer perquè ens hem preparat bé i segon perquè la mainada percep quan una cosa és important. Llavors, quan s’ha de ser seriós, són capaços de ser-ho. A partir d’aquí, si

les mesures que s’hagin pres seran les adequades i ens serviran perquè no ens contagiem i no ens confinin, no podem assegurar-ho al cent per cent. Les mesures que tenim són rentat de mans, mascaretes i distàncies. Com serà l’hora del pati? En el nostre cas no tenim cap problema, ja que disposem d’un pati molt gran. Per tant els nens estaran repartits en tres àrees. Hi haurà un grup estable a la pista, un altre grup estable a la pineda i un tercer grup a la zona del tobogan. Amb tot i això, les directrius ens marquen que durant els primers 14 dies, cada grup estable haurà de dur mascareta, ja que encara no formaran part del grup estable. Què s’entén per un grup estable? El grup estable és un grup de 20 alumnes o menys que ha fet l’escola i que

té una aula adjudicada i un tutor. Els alumnes que formen aquest grup estan separats de la resta de grups des que entren a l’escola. Aniran directament a la seva aula i només es relacionaran amb la seva tutora. També a l’hora del patí jugaran sols i al menjador també estaran sols, tot i que si hi ha prou espai per mantenir la distància de seguretat, dinaran tots els grups junts. Amb tot i això, a l’hora d’esbarjo de menjador es crearà un problema, ja que el patí, tot i ser gran, s’haurà de dividir en sis espais: un per a P3, un segon per a P4 i P5, un tercer per al cicle inicial, un quart per a 3r, un cinquè per a 4t i un sisè per al cicle superior. I les activitats a l’aire lliure com la gimnàstica? A la classe de gimnàstica estan exempts de portar-la. Tot i que si busquem la seguretat al cent per cent, és

- 16

Es poden complir les ràtios que dicta el govern? El que hem fet és acostar-nos-hi el màxim possible. En el nostre cas les podríem complir fil per randa si no tinguéssim cap mestre que hagi d’agafar una baixa per qualsevol motiu, o hagi de venir més tard per qualsevol obligació important. És a dir, si tothom cada dia del curs ve a l’escola a l’hora que toca, les ràtios no serien cap problema per a l’escola de Garriguella, però es dona el cas que quan es va acabar el curs passat ens van treure tres places de mestres. Mentrestant els mitjans asseguraven que hi haurien més mestres, aquí passava a la inversa. No hem vist cap augment de personal per enlloc. una mica incongruent. Als mestres i als pares els dic que el que farem és minimitzar el risc. Posaré un exemple: en un grup estable poden interactuar tots els nens que el formen, però dins de l’aula ens demanen que les taules estiguin separades. Si poden interactuar i tocar-se no és una incoherència que hagin de seure separats i a una distància de seguretat? Les mesures que ha donat Educació són prou clares? Algunes sí i d’altres no tant. Per exemple en el canal de Telegram el que es dona són missatges curts; en canvi en el portal de centres les explicacions són més detallades i a vegades hi ha coses que no acaben de quadrar. Però més que no quadrin les explicacions, el problema més gran que tenim amb el Departament rau en quan arriben les informacions, en la previsió. Per exemple, avui divendres, que és l’últim dia abans d’obrir l’escola el dilluns: a la una del migdia ens estan explicant com hem de funcionar com a escola quan els plans que hem fet ja estan entregats des de fa dies. Si en lloc d’avui s’hagués fet l’1 de setembre, jo hauria tingut dues setmanes per revisar-ho amb els mestres i debatreho amb l’equip directiu. Si es dona el cas que un alumne co-

mença a tossir i té febre, què s’ha de fer? Precisament ahir Salut va puntualitzar les indicacions que havia donat per als pares. Quan tu miraves els indicadors compatibles amb la COVID-19, veies que apareixia tos, malestar, mal de cap, mocs, dolor muscular, febre, diarrea. Des d’ahir Salut indica que quan en un nen aparegui un d’aquests senyals, abans d’aïllar-lo, ens hem de posar en contacte amb el CAP de Peralada, amb l’enllaç COVID – Escola – Salut, que serà el que ens ajudarà a diagnosticar si aquells símptomes són compatibles amb un possible cas o no, si podem estar tranquils o si, per precaució, l’aïllem. En aquest cas l’aula de música i la biblioteca, que són espais que no poden fer servir els grups, serien els llocs d’aïllament. Aquest nen tindria al seu costat un mestre que és el referent COVID del centre, i tot seguit trucaríem a la família perquè el vingués a recollir i es posés en contacte amb el CAP. Aleshores, el grup estable on hi havia aquest alumne quedaria en quarantena, i se’ls farien les proves PCR. Encara que els resultats fossin negatius, el virus pot aparèixer dos o tres dies després, per la qual cosa si hi ha un cas positiu en un grup, s’ha d’aïllar tot aquell grup.

Quina ràtio tenen els grups estable de Garriguella? La normativa diu que el grup estable ha de ser de 20 alumnes, i el 30% de les escoles de Catalunya no compleixen aquesta ràtio. Nosaltres el grup estable més gran que tenim és de 22 alumnes, nombre que permet un equilibri entre la didàctica i la normativa estricta. Hi ha algun país europeu en el qual ens puguem emmirallar per imitar el sistema que han implantat? De sistemes n’hi ha de molts tipus. De fet, he seguit amb atenció com han estat els inicis de curs a la resta d’Europa. El que conec més és el sistema francès, que té una normativa molt clara, és molt estricta i amb molt poc marge de decisió per part de les escoles. Personalment crec que hauria anat molt bé tenir unes directrius clares des del Departament d’Ensenyament i haver evitat que cada centre, seguint les normes, pogués escollir el que millor cregués per al bon funcionament de l’escola. Quan demanàvem què havíem de fer, ens deien que si ho aprovava el consell escolar i ens servia per al funcionament de l’escola ja estava bé, si ens ateníem a les normes. Però amb aquest sistema, com que nosaltres no som uns tècnics perfectes, es prenen decisions de pressa i corrents i, sovint,

no són les més indicades. Aquesta autonomia de centre a vegades la volem quan no ens la donen i quan no l’hauríem de tenir ens la donen. Com es faran les entrades i les sortides del col·legi? Haig de dir primer que pel que fa als alumnes que entraran a l’escola dilluns, les seves famílies han signat una autorització conforme aquell alumne no té febre i no presenta cap dels símptomes de la COVID-19, i que tampoc ha tingut contacte amb cap familiar o persona contagiada. És a dir la responsabilitat és dels pares. I l’obligatorietat de l’escola és un bon punt travessin la tanca de l’escola. Primer s’hauran de rentar les mans amb gel hidroalcohòlic durant 30 segons. Un cop fet això ja podran anar amb cada tutor cap a l’aula. Tant les entrades com les sortides han de ser esglaonades i evitant la màxima concentració possible. Per tant, a partir de dilluns el cicle inicial entrarà i sortirà pel portal de la pineda, l’infantil i el cicle superior, que són els més lents i els més ràpids, ho faran per l’entrada principal, i 3r i 4t, que ja ho feien abans, utilitzaran l’accés al costat de la Sala Polivalent Ramon Pere de Noves. I seguint les normes obligatòries al peu de la lletra, els pares no podran accedir al recinte escolar. Les sortides seran exactament igual que les entrades, però a la inversa. El tutor els portarà al mateix lloc per on han entrat, on els pares els estaran esperant a peu de carrer. Fins ara, acabat l’horari de col·legi, alguns dels alumnes es quedaven a jugar al pati. Això continuarà igual o estarà prohibit? Això forma part de la municipalitat, ja que l’escola és propietat de l’Ajuntament. És una decisió que el consistori ha hagut de prendre aquesta setmana. Nosaltres, en acabar la jornada escolar, tenim l’obligatorietat de treure tots els alumnes fora del col·legi, deixar-los al carrer i tancar les portes. Si al cap d’un segon, algú de l’Ajuntament

obre les portes perquè els nens que vulguin, tornin a entrar al pati per jugar tots junts seria un fet il·lògic. Nosaltres haurem ensenyat els nens a prendre unes mesures en aquest espai, i no pot ser que al segon dos després de sortir de l’escola es canviïn aquestes normes. Des del centre vam dir que o havíem de tancar completament o que es tornés a obrir al cap d’una hora. El centres tenen autonomia per adaptar-se al pla del govern a les característiques del col·legi? Sí, tenen una autonomia molt elevada. Sempre que preguntes alguna cosa a Ensenyament, rarament et trobes algú a l’altra banda dient que s’ha de complir així i d’aquesta manera. Ells recomanen i avisen que segueixis els plans d’Ensenyament i que pensis en les famílies. Creu possible que els alumnes puguin mantenir posada la mascareta durant totes les hores i seguir la distància de seguretat? Hauria ajudat molt que aquestes mesures i aquestes decisions s’haguessin pres abans. Els nens, tot i no ser adults encara, són persones i les persones no ens podem acostumar a segons què d’un dia per l’altre. Si s’hagués sabut que els nens, en tornar a l’escola, els primers 14 dies havien de portar la mascareta posada mentre estiguessin dins al centre, potser algú hauria previst que s’havien d’acostumar a portar-la i a poc a poc anar-los familiaritzant amb aquesta peça de roba al damunt de la cara. Amb tot i això, a l’escola crec que passarà com a la societat, que hi haurà de tot, s’intentarà fer trampa i la durà arran de nas, hi haurà el clàssic despistat que no es recordarà de posar-se-la després de beure un got d’aigua... A banda d’ensenyar, els professors tindran una altra funció complementària. Vigilar que tothom porti sempre la mascareta ben col·locada. A certes edats això sembla gairebé impossible. Mestres i tutors seran un exemple per a

tots els alumnes en ser els primers que la portaran posada sempre. La nostra feina serà, a banda de la funció pedagògica, ensenyar-los a portar-la correctament i a vigilar que no se la treguin.

“Crec que la seguretat serà fàcil de mantenir. Primer perquè ens hem preparat bé i segon perquè la mainada percep quan una cosa és important” I com a darrera cosa, recorda alguna anècdota curiosa i divertida en la seva etapa de director? En tinc una de recurrent, i que potser valdrà la pena d’explicar perquè quedi entesa d’una vegada. La gent del poble sempre em demana quan me n’aniré a viure al Quebec. La meva dona va néixer al Quebec i va marxar amb els meus dos fills perquè els conegués la seva família. S’hi va estar dos mesos. En el seu moment ho vaig comentar amb alguns pares i amb algun mestre. Però ja sabem com són les coses: un les diu, l’altre les escolta i les comenta amb els coneguts, però amb una petita distorsió. I així la deformació es va fent cada cop més grossa. Fins que un dia uns pares em van aturar i em van preguntar: “Pau, és veritat que te’n vas a viure dos anys al Quebec?”. De la realitat, que la meva família se n’anava dos mesos al Quebec, es va passar al relat que jo me n’anava a viure dos anys al Quebec. I encara aquests dies de setembre m’ho han tornat a preguntar. I jo ho he d’anar desmentint cada cop que m’ho demanen.

- 18

Escola d’Arts Escèniques de Figueres Acting puja el teló del curs 2020/2021 i ho fa amb la plena confiança de l’alumnat i dels diferents centres educatius on imparteixen classes arreu de la comarca i província. Malgrat la situació actual, amb molt d’esforç, il·lusió, i juntament amb tot l’equip docent de les diferents disciplines escèniques, l’escola no ha aturat els motors i ha continuat oferint els cursos amb totes les mesures de seguretat vigents.

ACTING

Acting, amb més de 400 alumnes, és la segona escola d’arts escèniques més gran de la província de Girona i la professionalitat del seu equip i les seves instal·lacions en són un clar exemple. L’escola amplia l’oferta formativa de teatre i teatre musical, cinema i càsting, circ aeri, doblatge, cant modern, música, dansa (modern dance, claqué, dansa del ventre...) per totes les edats. Us animeu a pujar a l’escenari amb Acting? Ernest Ollero, Direcció Acadèmica i Coordinació Pedagògica

“Acting, amb més de 400 alumnes, és la segona escola d’arts escèniques més gran de la província de Girona”

Escola de dansa Carme Trèmols

’escola de dansa Carme Trèmols de Figueres és un referent en l’ensenyament del ballet clàssic per la seva dilatada experiència. Fou la primera escola de dansa oberta a Figueres i comarca, i per tant, és escola d’escoles, i on s’han iniciat moltes de les professores de dansa de la comarca. Per a nosaltres és molt important saber tractar i mimar el caràcter i la personalitat de cada nen i nena per desenvolupar plenament el seu potencial artístic i emocional. Impartim classes de ballet a partir dels 3 anys i també per a adults, perquè és un exercici que es pot gaudir a qualsevol edat, amb múltiples beneficis tant físics com psíquics. També oferim classes de contemporani amb base clàssica per alumnes a partir de 12 anys i adults. Estimem la nostra feina, els infants són el nostre futur, necessitem nenes i nens forts físicament i culturalment.

- 20

L’Aula de Teatre de Figueres torna amb novetats! L’Aula de Teatre Eduard Bartolí, una federació sense ànim de lucre d’entitats teatrals i culturals de Figueres, torna amb més força que mai. L’entitat engega inscripcions amb novetats i amb ganes d’apropar el teatre a tothom qui s’hi vulgui endinsar. Qui hi estigui interessat/da, a l’Aula hi trobarà cursos de teatre per a totes les edats: mainada, joves i adults, tant de teatre i interpretació com cursos específics de cos, veu i interpretació de cançons. Els cursos 2020-21 Els cursos de teatre infantil, adreçats a mainada d’entre 5 i 12 anys, s’enfoquen a despertar les habilitats expressives i creatives dels infants, tot apostant per l’educació emocional i l’educació en valors. A més, s’ofereix un curs de teatre en família, perquè les famílies amb infants més petits tinguin un espai compartit on relacionar-se i divertir-se a través del teatre. Quant als cursos de teatre jove, adre-

çats a joves de 12 a 20 anys, des de l’Aula es vol oferir un acompanyament en el desenvolupament de les tècniques d’interpretació, expressió oral i corporal de les joves, tant per a aquelles que vulguin enfocar la seva carrera en el món de l’art dramàtic com per al jovent que tingui el teatre com a afició. Els cursos dels joves inclouen una sèrie d’activitats paral·leles per ampliar-ne l’experiència i formació (Club de Lectura a la Biblioteca de Figueres, sortides a sales de teatre i al Figueres a Escena...). Pel que fa als grups de teatre per a adults, l’Aula segueix en la línia d’oferir un espai per poder desenvolupar la creativitat, així com posar en pràctica i seguir treballant les tècniques interpretatives, l’expressió oral i corporal. Aquest any, s’ofereix un nou grup per arribar a més gent i obrir noves places. Novetats i avantatges d’enguany Com a novetat, aquest any s’inicia el

projecte de la companyia de l’Aula de Teatre, que vol ser un espai comú per a joves i adults que vulguin formar part del procés de creació i assaig d’un espectacle (les classes de l’Aula no s’enfoquen a preparar una representació a final de curs, sinó que se centren a donar eines amb exercicis i dinàmiques, i es realitzen petites mostres del treball durant el curs en contextos diversos). Alhora, l’Aula és una eina de suport per a qui vulgui encarar la seva carrera professional cap a les arts escèniques: enguany, s’ofereix un servei d’acompanyament individual per a processos de selecció, entrenament personal, preparació de discursos, sessions particulars de cant o dicció, entre altres. L’equip docent també compta amb novetats: d’una banda, Àngels Bassas s’incorpora per dirigir grups de joves i adults; i, de l’altra, l’actriu Ariadna Colomer és la nova professora dels cursos d’interpretació de cançons.

Amb Dynamo Stars #QUIEROPUEDOLOHAGO Dynamo Stars Tecnificació, és un projecte que ha nascut amb la il·lusió de poder compartir el treball formatiu i de perfeccionament mitjançant la tecnificació en els principis tècnics i tàctics del futbol. A Dynamo Stars volem formar, projectar i impulsar als joves perquè aquests persegueixin els seus somnis i en aquest procés acompanyar-los a fer-los realitat, dins de les possibilitats de cada futbolista. El nostre treball és complementari al qual els i les futbolistes realitzen en els seus respectius clubs, sent així, el complement perfecte per a un creixement i una evolució òptima a nivell individual i grupal de cada jugador i jugadora. Entenem el futbol no sols com un esport, sinó una filosofia de vida. Amb nosaltres pots aprendre: • Tecnificació d’iniciació. (Novetat a partir del primer divendres d’Octubre) Jugadors d’any de naixement (2012 - 2013 - 2014)

• Tecnificació de perfeccionament. • Tecnificació de porters • Entrenaments personalitzats / Grups reduïts • Campus Hivern - Estiu

Dimarts: 17.30 a 18.30 h Dimecres: 18.00 a 19.00 h Divendres: Iniciació 17.00 a 18.00 h Porters 18.00 a 19.00 h Perfeccionament: 19.00 a 20.00 h

Horaris: Dilluns: 18.00 a 19.00 h

Lloc: Camp Municipal Palau-saverdera

AGENDA OCTUBRE

TRENTA SOBRE

MIRADES

LLOC: Sala d’exposicions l’Escorxador, plaça de l’Escorxador, 2 - Figueres HORARIS: de dilluns a dissabte, de 9.30 a 18 h Diumenges i festius, de 10 a 14 h Dies de tancament: 24, 25, 26 i 31 de desembre i 1 i 6 de gener

MONTURIOL

mpordoneses redescobreix la figura polièdrica de Monturiol a través de l’obra de trenta artistes de diferents disciplines i trajectòries, des de consagrats a emergents, comissariats per Pilar Farrés i Enric Tubert que han treballat inspirats per la figura d’un empordanès insigne com Narcís Monturiol en el bicentenari del seu naixement. Aquesta exposició multidisciplinària que porta el nom d’Immersió pertany a l’onzena edició del cicle expositiu Empordoneses, es podrà visitar des del dissabte 19 de setembre fins al 17 de gener de 2021.

ARTISTES PARTICIPANTS: La selecció d’artistes és eclèctica i heterogènia. Els participants són: Alfonso Alzamora, Ester Baulida, Laia Bedós Bonaterra, Enric Casanovas, Gustau Carbó Berthold, Joan Cardosa, Narcís Costa, Quim Domene, Miquel Duran, Xavier Escribà, Pilar Farrés, Antoni Federico, Jordi Gispert, Mònika Grygier, Nobuko Kihira, Claude Lambert, Daniel Lleixà, Assumpció Mateu, Joan Mateu, Maria Mercader, Josep Ministral, Fiona Morrison, Mario Pasqualotto, Xavier Casellas ‘Patxe’, Mercè Riba, Josep Riera i Aragó, Francesc Ruiz Abad, Josep M. Subirachs, Sebi Subirós i Núria Surribas.

L’inventor que va voler perfeccionar la natura i la condició humana a través de la política i l’activisme social.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. Cal assenyalar que la mostra inclourà un seguit d’activitats complementàries com la Taula rodona, L’art i els artistes, agents d’homenatge i memòria històrica, que tindrà lloc el 26 de novembre a les 19 hores i que comptarà amb la presència de Jordi Font, director general del Memorial Democràtic; Mariona Seguranyes, doctora en Humanitats i historiadora de l’art; Judit Subirachs, doctora en Història de l’Art i conservadora del llegat de Josep M. Subirachs; i Enric Tubert, comissari de l’exposició i moderador de l’acte. A més de dues visites comentades a càrrec de Pilar Farrés i Enric Tubert els dissabtes 10 d’octubre i 5 de desembre a les 12 h; i l’activitat familiar Mapa dels Invents, el dissabte 17 d’octubre, dimarts 8 de desembre, i dimarts 29 de desembre, totes a les 12 h.

AGENDA OCTUBRE

entrega DE

premis El passat dissabte 26 de setembre es va celebrar l’acte d’entrega dels premis Nit de Sant Jordi a Perpinyà i en la categoria de poesia, en honor a Francesc Català, el premi es va atorgar a Glòria Bassols i Compte per un recull de poemes titulat Amb acords de Terra, que versa amb passió i exaltació sobre la naturalesa. El premi està organitzat anualment per Òmnium Cultural de la Catalunya Nord.

“El premi es va atorgar a Glòria Bassols i Compte per un recull de poemes titulat Amb acords de Terra, que versa amb passió i exaltació sobre la naturalesa”

Enguany s’ha hagut de retardar la data de celebració, ja que habitualment es fa entorn de la diada de Sant Jordi. Formaven el jurat del premi de poesia: Carme Pagès, Pere Figueres, Jordi Mir i Joan Francesc Castex-Ey. Els altres premiats han estat Josep Marqués (assaig), Frederic Trias (narració per a infants) i Joan Albert Argerich (periodisme).

- 26 Alfons Martínez, Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Figueres

“El Museu Dalí ha de lluitar per mantenir-se obert”

a cultura ressuscita, adaptada a la nova realitat, a Figueres. El regidor de cultura Alfons Martínez comenta la nova temporada de tardor que s’acaba de presentar a la ciutat, destacant l’esforç per oferir una programació variada, de molta qualitat i sobretot segura. “La millor mesura que pot prendre l’Ajuntament per ajudar el sector és no rendir-se i seguir oferint cultura a la ciutadania amb la màxima prudència”, destaca. Quina és l’aposta de la ciutat per aquesta tardor? Haver pogut preparar, coordinar i presentar la temporada ja ha estat un repte del qual hem d’estar molt satisfets. Crec que la coordinació és el gran valor d’aquesta temporada; tenim una programació variada, diversa, extensa i de molta qualitat. Aquí cal agrair als tècnics la feinada que han fet per tenir-ho tot a punt, i perquè la programació sigui de gran qualitat. Des de la biblioteca al teatre o el Museu de l’Empordà, l’oferta és d’alt nivell, i espero que el públic també ho valori. La unitat d’acció en termes culturals ens fan molt més potents. En la presentació de la nova temporada s’han volgut concentrar totes les programacions, amb quin objectiu? Per a l’usuari de la cultura, poder comptar amb tota l’activitat cultural concentrada -a manera d’agenda- és una millora en el servei que proporciona l’Ajuntament. No és fàcil perquè els calendaris i, per tant, les dinàmiques de treball no sempre són les mateixes però aquest esforç ens permet millorar el servei, donar una perspectiva de la gran quantitat de coses que s’organitzen i també a efectes pràctics s’eliminen moltes vegades la “contraprogramació” del mateix ajuntament; és evident que un dia pot haver-hi diverses actes culturals, i és bo que així sigui, però també treballar amb un calendari conjunt elimina una sobrecàrrega que és innecessària. De quina manera s’ha treballat amb els equipaments, les entitats? Els equipaments s’han hagut d’adaptar a la nova realitat, i això ha estat una feinada que s’ha pogut fer des dels serveis tècnics de cultura però també des de riscos laborals de l’Ajuntament. Tenim la sort de comptar amb uns bons equipaments que han permès la flexibilitat suficient per poder fer aquesta programació adaptada a les circumstàncies. Les entitats han demostrat una gran predisposició a mantenir l’activitat adaptant-se a les circumstàncies i això té un gran valor del qual els hi hem d’estar agraïts. Hi ha sempre una relació molt estreta de treball? Treballar amb les entitats és bàsic quan es gestiona l’activitat cultural d’una ciutat. Són una base imprescindible que provoca que tota la resta que s’organitza des de l’Ajuntament tingui sentit, perquè no estem sols en l’activitat cultural no volem ser-hi. El teixit cultural de les entitats de Figueres és sòlid, de qualitat i divers, i això cal valorar i treballar braç a braç amb ells. Per entendre’ns, les entitats actives que necessitin l’Ajuntament han de saber que hi som per ajudar-los. Les exigències actuals són moltes, i l’Ajuntament ha de ser allà per ajudar a fer activitat, a banda de la qual s’organitza des de l’àrea de Cultura.

Quines propostes destacaria d’aquesta temporada, atapeïda d’actes? En veure-ho des de dins ho valoro des de dos punts de vista, la de la qualitat de la proposta i també la feina que ha portat. Per exemple, el Museu ha estat organitzant dues exposicions pràcticament alhora, i complexes, la qual cosa fa que el resultat sigui encara més bo. El mateix amb el teatre que ha hagut de moure tot el calendari, tornar-lo a passar a la tardor i mantenir la qualitat de les propostes. Un element que valoro d’aquesta programació ha estat que durant el setembre i octubre s’hauran pogut dur a terme tres festivals adaptats a la pandèmia i que s’adaptessin a la programació de manera natural (Jazz, Còmic i Figueres es Mou) complint amb totes les mesures, l’Acústica si es va poder fer en les dates previstes. La biblioteca ha hagut d’anar adaptant-se cada setmana a totes les indicacions que ens anaven arribant i així i tot, ha fet una programació que atén les necessitats de la ciutat com les hores del conte o els clubs de lectura que són els que fomenten la lectura als més petits i manté l’interès per als més grans. La cultura es reactiva, quin balanç fa del Festival Acústica, de finals d’agost? El Festival Acústica d’enguany ha estat molt diferent però igualment intens. Cal remarcar que s’ha treballat molt per garantir la seguretat i combinar-ho amb una aposta de concerts de molta qualitat i això ha acabat en un èxit. L’esforç hi ha estat i crec que el resultat ha estat molt satisfactori.

Alfons Martínez. Regidor de Cultura

- 28

Quines mesures s’aplicaran per fer els espais més segurs? D’entrada, evidentment, tot el que estableix el PROCICAT però hem anat més enllà. Aquest mes de setembre als equipaments escènics posarem més distància entre butaques ocupades i si les coses continuen millorant, podrem escurçar-la a partir de l’octubre. Una altra mesura que hem pres, a banda del gel hidroalcohòlic i les mascaretes i que no preveu el PROCICAT, és prendre la temperatura als assistents abans de cada acte. Això ens dóna tranquil·litat a nosaltres com administració, però encara més als usuaris. Pel que fa a altres atractius culturals de la ciutat, que opina que el Museu Dalí continuï obert uns mesos més amb horari reduït? És una bona notícia, i no s’entendria massa bé el seu tancament. De fet, creiem des de l’Ajuntament que el Museu és necessari que continuï obert, no només com aposta cultural de primer nivell sinó com un dels pols d’atracció de la ciutat, la comarca i el país. Estem davant un dels museus més visitats de Catalunya. Moltes institucions museístiques estan lluitant per mantenir-se obertes, el Museu Dalí també ho ha de fer. Pel que fa a la casa natal de Salvador Dalí, en quin moment es troben les obres? S’està executant la fase I del projecte i es fa a bon ritme, la pandèmia ha endarrerit una mica tot plegat però continua endavant. L’Estat d’Alarma va provocar una aturada en els tràmits administratius però ja tornem a certa normalitat. Cal anar treballant per complir els terminis i poder fer aquest projecte. Figueres té clar que seguirà apostant per la cultura, malgrat la incertesa del moment, quines mesures se seguiran prenent per protegir el sector? S’està fent, dins de les possibilitats que té l’Ajuntament. El sector està patint, i d’això n’hem de ser molt conscients. Una mesura de la qual hem d’estar satisfets és, per exemple, que no hem anul·lat cap dels actes previstos durant la pandèmia, sinó que els hem reprogramat per poder tornar-los a oferir a la ciutadania; fins i tot hem pogut continuar amb els clubs de lectura de la biblioteca per via telemàtica. Probablement, la millor mesura que pot prendre l’Ajuntament per ajudar al sector és no rendir-se i continuar treballant per oferir cultura a la ciutadania, això combinat amb la prudència en els nostres actes, de ben segur que serà la clau per mantenir l’oferta cultural. Fa unes setmanes inauguràvem murals al carrer per embellir la ciutat i el projecte Racons de Figueres, hi ha algun projecte més en marxa? De fet els murals al carrer és una iniciativa a la qual hem d’intentar donar-li continuïtat, per acabar de bastir el projecte, i això crec que val la pena dir-ho perquè és quelcom més que fer murals sinó que pretén millorar la imatge de la ciutat però també incloure l’art urbà dins el panorama artístic de Figueres que és relativament escàs; ens estem posant al dia en això, i amb professionals d’aquí. Tenim altres projectes però les conseqüències de la pandèmia estan essent devastadors i cal ser prudents sobre el que tirem endavant i com ho tirem endavant. La idea de l’arquitectura efímera és una realitat artística que m’agrada i podríem intentar buscar formules per aplicar-la a Figueres.

- 30

Salvi Güell, alcalde de Castelló d’Empúries

La Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries descobreix nous espais amb encant

a tretzena edició de la Ruta, comissariada per Anna Maria Constanseu, arriba els dies 10, 11 i 12 d’octubre a Castelló d’Empúries mantenint la seva essència i seguint totes les mesures del PROCICAT sobre la COVID-19. Noranta-un artistes consagrats i emergents ompliran disset espais públics i privats emblemàtics del municipi de propostes multidisciplinàries, convertint el centre històric en el gran museu a l’aire lliure: Un itinerari on es fonen l’art, la cultura i la història. La imatge de la ruta d’enguany és de l’escultor Emili Armengol. Com es presenta la Ruta de l’Art d’aquest any? L’essència de la Ruta de l’Art es manté. Tornarem a trobar pintura, fotografia, escultura, en espais públics i privats. La Ruta es podrà fer sense cap problema tot i que algunes de les activitats paral· leles s’han suprimit del programa pel

L’escultor Emili Armengol, l’artista Anna Maria Constanseu i l’alcalde Salvi Güell. tema de la COVID-19. Els concerts davant dels bars, l’actuació dels Diables de Castelló i la degustació de produc-

tes que cada any hi havia davant del mercat d’art es deixaran de fer, per evitar aglomeracions de gent.

Altres activitats paral·leles sí que es mantenen, quines són? Hi haurà concerts a la plaça Joan Alsina tant dissabte a la nit com el diumenge a la nit, també es faran visites guiades o el concurs de dibuix, totes elles tradicionals de la programació de cada any. Ha perillat en algun moment la celebració de la Ruta? Vam tenir clar que era un tipus d’activitat que es podia fer, si la situació es manté com fins ara, perquè no s’hi produeixen aglomeracions: el públic va desfilant pels llocs d’una manera tranquil·la. S’haurà de controlar l’aforament als llocs on hi haurà les exposicions però a part d’això entenc que és una activitat que ens podem permetre fer si respectem les mesures de seguretat en tot moment. Després d’un any sense Trobadors, el nucli antic s’omple d’activitat amb la Ruta de l’Art, és una cita ja esperada. Sí, són dues activitats molt diferents. Per Trobadors Castelló d’Empúries és tot un esclat de gent i d’activitats frenètiques. La Ruta de l’Art és sinònim de tranquil·litat, de gaudir del patrimoni, de les obres d’art. És un concepte diferent però permetrà al visitant gaudir de la cultura tot passejant pel nucli antic. Quants espais hi ha aquest any i quin aforament tindran? En total seran disset espais i cada lloc té un aforament diferent. N’hi ha que són molts petits i podran tenir un màxim de dues o tres persones i altres que són més grossos i permetran tenir més gent però a cada espai se li assignarà un aforament limitat. Habitualment qui controla els espais són els mateixos artistes, per tant s’hauran d’ocupar de tenir controlat també l’aforament. Hi ha novetats pel que fa al nombre d’espais i d’artistes? Aquest any en tenim tres de nous: El Forn -antic Forn Cusí-, La Blua, Espai d’art o el Convent de Sant Agustí. Pel que fa al nombre d’artistes n’hi tornarà a haver un centenar. Com a col·lectius repeteix la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i també la galeria El Claustre. No hi ha cap comunitat convidada però habitualment venen artistes de Galícia, Cantàbria, País Basc i el Nord de França. La resta són artistes catalans, del país. La tretzena edició mostra una activitat plenament consolidada. Tenim l’organitzadora l’Anna Maria Constanseu i els patrocinadors que som nosaltres, una sèrie de col·laboradors així com una manera de fer i organitzar que sempre és la mateixa. Malgrat que hi hagi petits canvis, l’experiència que tenim ens permet assegurar el tret i que la cosa funcioni. Com a patrocinadors, atorguem una ajuda cada any de 12.000 euros. Quin públic s’espera en aquesta edició? Esperem bàsicament públic del país. És el que freqüenta la Ruta habitualment i aquest cop més, ja que també hem vist que ha estat el que més hem tingut aquest estiu. Quin balanç fa de la temporada d’estiu? Vam tenir un mes de juliol fluix, amb una davallada de l’activitat del 50 per cent i a l’agost la situació va remuntar una mica, va ser un mes més complert. Està fluixejant el setembre: altres anys si feia bo, la temporada s’allargava, però aquest mes no està essent el que esperàvem.

Fèlix Llorens. Regidor de Promoció Econòmica de Roses

La nova campanya ‘Sempre Roses’ incentiva el valor del comerç local

’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roses impulsa la campanya ‘Sempre Roses’ per promoure l’activació del comerç rosinc al llarg de tot l’any. Amb la col· laboració de l’empresariat del sector, inclourà diferents accions per incentivar que el públic local es quedi a comprar a Roses. Quin és l’objectiu de la nova campanya que s’està preparant des de Promoció Econòmica? Estem preparant ara una nova campanya, una marca o una línia de promoció ‘Sempre Roses’ amb què volem donar a conèixer els valors del comerç local, de les botigues del poble que moltes vegades són desconegudes ja no per la gent de la comarca, sinó pel mateix ciutadà de Roses. Serà una campanya sostinguda en el temps, serà un paraigua on encabir tota mena d’accions, promocions que serveixin per dinamitzar

el comerç i perquè els mateixos consumidors del municipi coneguin quins productes i serveis poden aconseguir a Roses al llarg de tot l’any. En quin punt es troba la campanya? Tenim la marca dissenyada, el pla de comunicació redactat i estem acabant de disseny de la pàgina web. Estem a punt d’engegar les xarxes socials i confiem que aviat la podrem fer pública i podrem començar a adherir comerços que en vulguin formar part. L’Ajuntament promociona el municipi però també és important que els comerciants de tots els establiments de Roses s’adhereixin a les xarxes de comunicació de l’àrea de promoció econòmica per estar ben assabentats de totes les campanyes i accions que es fan al llarg de l’any. Es pot parlar d’alguna acció concreta dins la campanya? Tirarem endavant una campanya de fidelització durant el mes de novembre. Editarem un àlbum de cromos que seran fotografies del patrimoni de Roses combinat amb el producte

Fèlix Llorens local per promocionar les botigues. La gent que vagi a comprar als comerços de Roses podrà obtenir sobres de cromos amb les imatges i esperem que la gent amb les ganes de completar l’àlbum consumeixi al comerç local. Intentarem que sigui un àlbum maco, atractiu pet això la voluntat és que siguin fotografies de qualitat, perquè llueixi. Abans, el mes d’octubre, també en tenim una altra: ‘Anem a fer el vermut

- 34

Botiga de Roses a Roses’ en la que es pretén convidar a les persones que realitzin les seves compres al municipi a un vermut. I amb la vista posada en el Nadal? Pensem fer una gran campanya de Nadal molt ambiciosa. Ja estem en converses amb els comerciants perquè sigui una campanya molt potent i ens esforçarem per part de l’ajuntament en la seva promoció i difusió, a banda dels descomptes o accions que emprenguin els comerços perquè sigui una campanya trencadora i per ressaltar els valors del comerç local. Com ha viscut el comerç de Roses la temporada d’estiu? Ha estat una temporada d’estiu molt atípica. Podem diferenciar entre el comerç més d’alimentació, de complements i de roba, o el comerç més turístic. Evidentment el comerç turístic és el que més ha patit perquè ha estat un juliol molt fluix i un agost que tampoc ha arribat als índexs d’activitat de l’any passat. L’economia s’ha ressentit molt de la gestió que s’ha fet de la pandèmia i està passant per un mal moment. Campanyes com aquestes són més necessàries que mai? Totes aquestes campanyes surten de la redacció del Pla de Xoc que vam fer en finalitzar el confinament. Va ser un Pla que vam redactar des de l’Ajuntament amb una empresa externa i amb la col·laboració directa dels agents implicats. Vam creure molt important un cop vam poder sortir de casa seure un moment i prendre distància per decidir entre tots quines havien de ser les accions immediates que havíem de prendre. Hi ha accions que hem estat preparant com la Ruta de les Tapes, la Fira de la Cervesa o

el Festivalet que finalment no es faran perquè les mesures COVID farien que es desvirtués tant l’acte en sí que perdria el sentit. Però sí, quedaran vives totes aquestes campanyes que arrencaran a l’octubre i el novembre al municipi.

Carrer comercial de Roses

1 37

SUPLEMENT GASTRòNOMIC

L’Empordà a mossegades

opinió

Un agricultor, un pescador i una ramadera ens parlen dels seus productes estrella. Ells aporten les matèries primeres, treballen la terra, cuiden el bestiar, s’enfronten a les adversitats de la naturalesa... ells són qui fan possible que s’elaborin aquests plats.

Peix marisc carns formatges verdures

Aquest mes d’octubre, hem reunit diferents restauradors de l’Empordà, perquè ens recomanin un dels seus plats. En aquests locals trobareu els plats més creatius i un festival gastronòmic que, potser, us canviarà la forma de veure la gastronomia. Volem des d’aquest suplement, oferir-vos un munt d’idees gastronòmiques elaborades amb productes de proximitat i amb els millors productes de la nostra terra. Des d’aquestes pàgines carregades de bon gust, us animem que no deixeu passar l’oportunitat d’apropar-vos a aquests restaurants i tastar els plats que han estat elaborats especialment per aquesta ocasió. Feu-vos un homenatge, us el mereixeu!

La vaca de l’Albera MARTA

Ramadera

CAROLA

Què menja? S’alimenta de brots d’alzina, de faig, de castanyes, de glans... Té una alimentació molt propera a la d’un herbívor salvatge. De fet, els estudis científics que s’han dut a terme demostren que la seva alimentació és més semblant a la d’un cérvol o un cabirol que no pas a la d’una vaca. Per què sacrifiqueu els exemplars més joves, si la raça està en perill d’extinció? Tot i que sembla una contradicció, és una necessitat. Us ho explicaré amb un exemple: imagineu que tenim cent vaques que ens donen cent vedells cada any. Dels vedells, n’hi ha cinquanta de mascles i cinquanta de femelles, aproximadament. Viuen lliures a la muntanya; a l’hivern estan més concentrats a les valls, on els donem un suplement alimentari en forma de

Al municipi d’Espolla hi trobem una finca que porta per nom Baussitges. Al seu interior es crien, viuen i pasturen un ramat de vaques autòctones en perill d’extinció. Una raça que es coneix com «vaca de l’Albera».

L Quines característiques té la vaca de l’Albera?

És una vaca molt rústica i molt ben adaptada al medi on viu. Aquesta serra és un medi dur per a una vaca. És un ambient de muntanya, on no hi ha pràcticament pastures herbàcies; gairebé tot és bosc. Qualsevol altra raça de vaca no s’hi adaptaria gens: en quatre dies s’aprimaria i es moriria. En canvi aquesta raça, al llarg dels segles, s’hi ha adaptat i viu molt bé dins el bosc. És molt àgil, és petita i de cames curtes. El seu cos té una constitució completament adaptada per viure aquí. Tot aquest modus vivendi és el que dona les característiques tan especials a la seva carn. Els animals caminen, mengen el que troben al bosc, viuen a l’aire lliure. A nivell morfològic és curiós veure els caràcters ancestrals que manté, que segons els entesos són de l’ur, l’antic herbívor que pasturava per totes les praderes d’Europa, antecessor de tot el bestiar boví.

farratge o tacs ecològics, i a la primavera pugen soles a les carenes, on es queden fins a les primeres tempestes de tardor. Els cinquanta mascles joves no es poden quedar al ramat perquè, de la mateixa manera que passa entre els herbívors salvatges, els mascles adults els en farien fora. Haurien de marxar de la vacada i tindríem problemes amb els veïns. Se n’anirien a França o a les finques veïnes. Per aquesta raó els hem de retirar del ramat i són aquests els que destinem a l’engreix. Totes les femelles joves es queden al ramat per augmentar la

cabana total d’individus. Així doncs, els mascles joves que no guardem com a reproductors, són els que engreixem i sacrifiquem per vendre’n la carn. Durant més de cinc anys hem treballat molt i molt per millorar l’engreix dels vedells. Hem d’agrair sincerament els esforços de tota la gent implicada en aquest procés. Els consells i el suport de l’equip de veterinaris de la Universitat Autònoma de Barcelona ha estat també molt important. Ells són, a més a més, els encarregats de fer el seguiment genètic de la raça.

m s. n ll e ».

n t i . l ó a n e c , .

39 Quin és el futur de la vaca de l’Albera a curt termini? Espero que sigui continuar expandint-se, tot i que tenim un problema important aquí, a Baussitges. Hi ha massa vaques per la producció que dona aquesta finca. Quant a l’alimentació, Baussitges és deficitària i, per tant, tenim una despesa important en la compra de farratge i cereals. Això ens dificulta que el projecte sigui sostenible i per aquesta raó estem fent molta feina per recuperar antigues pastures que s’han perdut en ser envaïdes pel bosc. Ens agradaria que Baussitges fos autosuficient, que no s’hagués de comprar menjar fora, que totes les vaques de la finca es poguessin alimentar del que dona Baussitges. Aquest és el nostre objectiu. A dia d’avui no hi ha un equilibri entre el nombre de vaques i la superfície de pastures disponibles, i això és simplement perquè s’han perdut moltes hectàrees de pastures. Per altra banda, tenint en compte que es tracta d’una raça en perill d’extinció, no en podem disminuir el nombre d’individus perquè tindríem problemes de consanguinitat i posaríem en perill la raça. És un compromís gran i una responsabilitat que ens pesa. Ara mateix estem aclarint els boscos a fi que hi pugui

L tocar el sol i hi neixi herba. Les zones de garriga les netegem perquè surti la pastura i la vaca trobi més menjar. D’aquesta manera, si podem recuperar alguns terrenys de pastura, podrem substituir les compres de farratge pel que produeix la terra. Què fa que la seva carn sigui tan apreciada: la raça, les pastures del lloc, la dieta...? Tot una miqueta. Va lligat a la raça, a la genètica d’aquesta espècie, al tipus de menjar, que segur que li dona un gust especial. Hi ha gent que em diu que té gust a herbes mediterrànies com la farigola o la lavanda, entre d’altres. El que sí que és cert és que té un gust característic, especial. Hi ha prou clients per a aquesta classe de carn? Com que la producció de vedells tampoc és tan alta, fins ara l’equilibri és perfecte. No obstant això, tenim por que si la demanda creixés, a dia d’avui hi hauria èpoques de manca de subministrament.

ecol 100% ògica , i sabo tendre Gust r os lleu ger a a. medit her baixa errànies bes . en Gr eixos .

Als carnissers que la venen, els advertim que informin els seus clients de la possibilitat que alguna temporada no tinguem vedells per vendre, tant perquè no tinguin el pes suficient o no tinguin l’edat adequada. Un dels serveis que vol donar l’Associació de Ramaders de la Vaca de l’Albera a les persones que la cuiden és ocupar-se de la venda dels vedells. Si ells no volen ocupar-se de l’engreix i la venda, l’Associació podria comprar els vedells i vendre’ls com a raça de l’Albera. D’aquesta manera facilitaríem una part de la feina al ramader i augmentaria la producció de vedells que dóna Baussitges.

EL CALÇOT

Una hortalissa que tradicionalment relacionem amb les celebracions socials de la calçotada. El seu origen, a dia d’avui, és una incògnita. Popularment es diu que va ser un pagès de Valls, en Xat de Benaiges, qui a finals del segle XIX va llençar al foc unes cebes velles. Se li va ocórrer tastar-les, un cop cremades, i se’n va adonar que eren bones i dolces. A la comarca de l’Alt Empordà s’han fet famoses les calçotades de Vila-sacra. Josep Dabau, agricultor i productor, ens explica el què i el com d’aquesta hortalissa.

Josep

Dabau

G gricultor

c G

Què és un calçot? El calçot és el grill d’una varietat concreta de ceba blanca de calçot.

Què cal fer perquè aquesta ceba esdevingui calçot? Bàsicament el que s’ha de fer és calçar-la, és a dir, acostar-li la terra a mesura que creix.

Quin és el procés de plantació, germinació i recol·lecció? Primer de tot el sembrat. Es pot sembrar de dues maneres: arrencant una ceba tendra de la varietat que hem descrit abans i tornar-la a plantar, o bé deixar-la assecar fins que vingui vella, plantar-la de nou i calçar-la. Els grills que en surtin seran els calçots.

Necessita conrear-se en unes condicions especials? El tipus de terra influeix en el gust del calçot? El calçot necessita llocs on no hi faci ni gaire fred ni gaire calor. Li agrada la calor, però tampoc massa. I pel que fa a la pregunta sobre el tipus de terra on es conrea, trobarem sabors diferents i textures diferents si són calçots de l’interior o de vora el mar.

riC

t, a Peu dre forMal! a in de Maner er-lo f i a c o b obrir la olir-lo. g n e a s BaiXar fin D’on ve el nom de calçot? Doncs de la manera especial de cultivar-lo. Apropar-li la terra que l’envolta se li’n diu calçar-lo, i de calçar, calçot. Es calcen dues o tres vegades fins que es cullen. Quan té uns 10 centímetres de llargada, se li acosta la terra per primer cop i, quan ha crescut cinc centímetres més, se’l torna a calçar. Si no n’hi ha prou, es torna a calçar fins que la part blanca del calçot fa la mida, és a dir, entre 15 i 25 centímetres. Se’l calça perquè, en estar envoltat de terra, el calçot s’estirarà en busca de llum i emergirà del terra. S’ha de regar amb freqüència? Aquesta hortalissa no és gaire exigent amb l’aigua, però s’ha de regar regularment, sobretot en creixement. Quan comença i quan acaba la temporada de consum de calçot? Depèn de la zona, però normalment aquí comença a mitjans de novembre i acaba a mitjans d’abril. A Tarragona, la temporada dura més. Quin ha estat el motiu pel qual s’han popularitzat tant les calçotades? La calçotada es pot dir que és un àpat comunitari, festiu, de trobada d’amics i de família. Com s’han de coure? Abans de coure’ls, se’ls escurcen les fulles més llargues i tot seguit, i sense

en aigua i fibra, potasi i fòsfor. vitamina C i b9

a sC jud el onge en a ne fet stio te ge na ro jar i a r ny el ó.

rentar-los ni treure’ls la terra, es posen a la graella sobre la flama viva de branques de cep. Una vegada cuits, s’emboliquen amb papers de diari per tal que acabin d’estovar-se i mantinguin l’escalfor. S’acostumen a servir sobre una teula per la mateixa raó: mantenir la temperatura. Hi ha altres variants: arrebossats, en tempura, a la vinagreta... Cada cop més els restaurants s’inventen diferents maneres de servir-los com a acompanyament d’altres plats.

k Per què els hem de menjar penjantlos més enllà del nas? Les calçotades van començar a l’exterior, a peu dret, de manera informal, sense cadires. No era adient menjar-se’ls a mossegades. Algú es devia inventar el truc d’ alçar-lo més enllà del cap, obrir la boca i fer-lo baixar fins a engolir-lo. Va agradar, era divertit i va quedar registrat. Abans de menjar-los, però, s’han de treure les parts cremades amb els

efectes antioxidants, antisèptiCs, depuratius i antibiòtiCs

dits d’una mà; l’altra mà, un cop net el calçot, és la que inicia la filigrana de menjar-se’l.

Si mengem calçots de primer, quina és la carn més indicada per al segon plat? Pel meu gust el xai. Amb els calçots tot s’hi escau bé: la vedella, les botifarres... Està clar que han de ser fets a la brasa. Quan les flames del foc per cuinar els calçots s’han apagat i han esdevingut brases, és el moment de fer la carn. On hi ha més pagesos cultivadors del calçot a Catalunya? I quants calçots es poden arribar a collir en una temporada? El lloc on hi ha més pagesos dedicats al cultiu del calçot és Tarragona, tot i que a les terres de Lleida cada cop n’hi ha més. Pel que fa a les collites, a tot Catalunya se’n cullen milions. Per la meva banda, en recol·lecto cada temporada al voltant de tres-cents mil. Són beneficiosos per a la salut? Quines propietats nutricionals ens aporten? Les seves propietats nutritives són les mateixes que té la ceba. L’aportació energètica dels calçots és molt baixa. Es tracta d’un aliment molt ric en aigua i fibra, i amb unes quantitats mitjanes de vitamines i minerals. És una hortalissa que escalfa el cos i, per tant, molt útil durant l’hivern.

m Gw

PESCA PER ARROS PESCA PER ARROSSEGAMENT

E X Cada dia surt, a trenc d’alba, per enxarxar el peix que després posarà a la venda a la subhasta de la Confraria de Pescadors. Una feina feixuga, però feta amb professionalitat i eficàcia.

Quines arts de pesca utilitza en la seva barca i en què es diferencien de les altres? Generalment nosaltres ens dediquem a la pesca per arrossegament, un mètode de pesca que es fa arrossegant una xarxa de pesca a través del fons del mar. El palangre, en canvi, és un tipus d’aparell de pesca artesanal que bàsicament consisteix en un fil de niló gruixut que es manté fondejat per un pedral al fons i unes boies al capdamunt, al llarg del qual pengen uns altres fils de niló més prims i més curts, que es diuen cametes. Cadascun d’ells va armat d’un ham, de manera que cada peix es pesca a cadascun d’aquests hams. Les barques grosses només ens dediquem a l’arrossegament.

Pescador

José Ramón Pérez Serràn

Quin és el peix més fàcil de pescar i quin el que produeix un benefici més gran? Fàcil de pescar, jo diria que no n’hi ha cap. I pel que fa al que dona més benefici, la gamba, l’escamarlà, les espardenyes... Tot i que costa molt de pescar per dues raons: hi ha pocs espècimens i els llocs on viu són especialment difícils de navegar per la gran quantitat de roques que hi ha.

OSSEGAMENT

illes, m 0 6 fins a t a b i r tres. r e m ò l i He a u 120 q é b e r i a g

Si tornés a néixer, voldria ser pescador? (Abans de respondre, s’ho pensa mentre fa un esbufec) La veritat és que cada vegada ens collen més. Quan vaig començar l’ofici, a l’hora de salpar, el motorista preparava el motor i els mariners es cuidaven que a la barca tot estigués a punt per a la pesca i en cinc minuts sortíem. Avui, el patró ha d’estar dalt la barca una hora abans. Mitjançant l’ordinador que hi ha a la cabina de comandament, hem de sol·licitar el permís a Madrid per sortir de port. T’has d’identificar amb el nom, l’adreça, el nom de la barca i l’hora de sortida. A la tarda, quan hem recollit les xarxes per darrera vegada i arribem a port, hem de notificar el nombre de vegades que hem llançat les xarxes, la mida de la xarxa, les hores d’arrossegament que hem fet, i si d’una classe de peix n’hem pescat més de 50 quilos, hem de dir la quantitat de peix que sobrepassa aquesta quantitat. A ull, és clar! No portem cap bàscula a bord. També hem de comunicar el punt exacte on l’hem pescat i donar coneixement de la longitud i la latitud del lloc d’aquella pesca, l’hora de l’arribada a port i els motius. Després, quan tinc el full de la subhasta que documenta les quantitats i les classes de peix que he venut, també he de notificarho. I no t’equivoquis! Un error del 10%, tant en més com en menys de la quantitat que anteriorment hem

esmentat que superava els 50 quilos, pot provocar que rebis una multa. A banda de tot això, portem a dalt de la barca un geolocalitzador que en tot moment els permet saber on som. I si aquest instrument de rastreig s’espatllés, no ens podríem moure de lloc fins a rebre el permís. Si ho féssim ens cauria una multa de 3.000 euros. Si la barca necessita una neteja de la quilla, he d’anar al varador de Roses i enviar un fax en el qual documenti el dia que salpo, per tornar, tres quarts del mateix. Quan faig vacances, també ho he de comunicar. Si no ho fes, al cap de tres o quatre dies, en assabentar-se que la barca no es mou de lloc, em trucarien demanant-me per què la barca no surt a pescar.

WmW Què és la Confraria del Port de Llançà i quina és la seva feina? La Confraria és una corporació que actua com a òrgan de consulta i col·laboració amb l’Administració en temes generals per promoure i impulsar els interessos dels pescadors. A l’edifici que ocupa la Confraria, es reuneixen els peixaters que volen comprar. Mitjançant un aval compren el peix que els pescadors posem

a subhasta. Des de la Confraria s’encarreguen de tots els papers oficials i no oficials, i dels cobraments de cada dia de la subhasta. Els dimarts és dia de cobrament, és a dir, ens paguen el peix que hem venut des del dimecres anterior. Tots els pescadors formem part de la Confraria: el president és un pescador, jo mateix soc membre de la Junta... Quan hi ha algun tema important, ens reunim tots els pescadors, i dins de la Junta General decidim el que creiem més convenient. Fins a quantes milles va mar endins amb la seva barca? He arribat fins a 60 milles, gairebé 120 quilòmetres.

Quins peixos es troben tan lluny? Més o menys el mateix que es pot pescar més a prop de la costa. Quan fa mal temps ens quedem a la vora; quan la mar està en calma, anem més lluny, i així deixem descansar les àrees de mar més treballades per la pesca. Els dilluns, els dijous i els divendres sortim a les sis del matí. Els dimarts i els dimecres podem salpar a partir de les dues de la matinada, ja que són els dies que podem endinsarnos a més de 20 milles. T’allunyes i deixes reposar les zones més properes, on hem pescat els altres dies de la setmana.

Dir

RESTAURANT-PIZZERIA

C/ TAPIS, 71 · FIGUERES

Tel · 872 212 740

ORIGANO

EL SECRET ESTÀ A LA MASSA

Giuseppe BRAU

DE PETITS L’ÀVIA ENS DEIXAVA JUGAR AMB LA MASSA. VAM CONÈIXER LA SEVA TEXTURA, LA SEVA RESISTÈNCIA, I EL SEU GUST!

Propietari de la pizzeria ORIGANO de figueres

Q Q

TOTS ELS PRODUCTES IMPORTATS D'ITÀLIA.

g IMP U DE L LSORS A A ME PIZZA TRE S

“tot el gust del mediterrani en un sol plat”

TRAMUNTANA

RITA PODDA

la MAMMA

Sit als c cui de l

AUTÈNTICA ÚNICA INMILLORABLE.

El im iu só mi ma

FRANCISCO

recomana...

FABREGA

Director i responsable del restaurant

CALAMARSETS amb botifarra negra de Can Rafart i favetes

Restaurant Situat al port de Llançà oferim als nostres clients una variada carta de plats mediterranis cuinats amb productes frescos de gran qualitat procedents de la comarca de l’Empordà.

El peix juga un paper molt important a la nostra cuina, i una gran varietat de plats són elaborats amb els millors productes que el mar ens ofereix.

L’ARRÒS

Cuiner, responsable

SUQUET de

peix

C. Castellar, 37 · Llançà Tel· 972 380 178 · 972 121 078 www.restaurantcannarra.com info@restaurantcannarra.com

Passeig Marítim, 5 · Llançà Tel · 972 120 392 www.restaurantpacupacu.com

CUINA MEDITERRÀNIA I DE PROXIMITAT recomana...

Preparem el caldo de peix de roca (amb els caps i les espines dels sards) una ceba i una fulla de llorer. Pelem les patates (esqueixades), i les tallem a talls mitjans, les daurem a la cassola, uns 4 minuts. Posem el caldo de peix que cobreixi les patates. Ho deixem coure uns 10 minuts. Per la picada, pelem els alls. En una cassola amb oli, els fregim i els retirem. Hi fregim la llesca de pa. La retirem. En un morter, matxuquem el pa i els alls. Hi afegim les ametlles torrades i ho anem picant. Acabem de fer la picada, fins que en quedi una pasta. La reservem. Tallem el peix a rodelles. Hi afegim la picada i la deixatem amb el suc de la cocció de la cassola. El posem a la cassola on tenim les patates. Li tirem un rajolí d'anís. Sacsegem la cassola. Ho coem durant 5 minuts més.

CERVERA

del restaurant CAN NARRA

JOSEP

recomana...

· 1 kg de peix de roca · 2 patates grosses ·1 l de caldo de peix i marisc Per a la picada: · 2 llesques de pa fregit · 2 alls · 50 g d'ametlles torrades pelades · julivert

RESTAURANT

t”

Can Narra Restaurant

PLAT ESPECIAL DE LA CASA

Restaurant

TAPES VARIAD E

CUINA MEDIT ERRÀN IA I DE M ERCAT TERra InTERior SsA i ExTErIO R

L’`HORTA, LA RAMADERIA I EL MAR, ENS PERMET ELABORAR ELS PLATS ON ELS SABORS, AROMES I TEXTURES, SON UN AUTÈNTIC PLAER PER AL PALADAR.

cUiNA ElAbORADA Amb prodUcTEs DE TEmpORADA i dE pRoxiMiTAT. El pEIX és Un dEls NOsTREs plaTs més RECOmANATS, així COm El PoP i ElS ARroSsOs.

EXQUISIT SOFISTICAT PROPER

ELABORAT AMB PRODUCTES QUE ENS OFEREIX AQUEST TERRITORI. Tel · 972 12 16 62 PORT DE LLANÇÀ, AV. PAU CASALS, 25 DE LLANÇÀ

Port de Llançà Tel. 972 380 804 Carrer Castellar, 23 · Llançà

PlATS ElAbORATS amb prodUcTEs FrESCOs I DE QUAliTAT, REsPEcTAN Els sAbORS i PROpiETaTs DElS IngrEdIENTs NATURAlS, pER TAl DE TEnIr UNA bona EXpERiènCia gAsTRONòmiCA.

recomana...

Restaurant

MAGRET D’ÀNEC

amb poma confitada i salsa de ratafia

Propietari del restaurant Trul d’en Francesc

INTENS, SUCÓS, EXEPCIONAL... FRANCESC XAMBÓ

Tel. 972569027 info@trull-boadella.com Placeta de l´oli, 1 · BOADELLA d’EMPORDÀ (GIRONA)

·2 peces de magret d'ànec ·1 pessic de sal · pebre negre · 2 c/s de mel ·1/4 l ratafia · farigola · 2 pomes ·15 g de mantega · 1 polsim de sucre. Tallem el magret en dues parts i fem uns talls a la pell en forma de rombe. El passem per la paella. Amb el foc alt. Que quedi daurat pels dos cantons. El retirem. Que quedi fet per fora i una mica cru per dins. Ho reservem. Tallem la poma sense pelar. Un tall gruixut sense el cor. En una altra paella, desfem una mica de mantega i sucre i hi posem la poma. 7 minuts. A la mateixa paella, hi tirarem ratafia, la mel i la farigola i deixarem que redueixi durant 3-4 minuts. Tallem el magret, talls de 1,5 cm. Posem la poma caramel·litzada, fent un llit i el magret a sobre. Salsem el magret, amb la reducció i acabem el plat amb una mica de farigola.

ARRÒS cremós de

GAMBES de Roses i ESPARDENYES recomana amb caldo de GALERES i suc de BOLETS

f f f

Restaurant

ALERES g Alls 150 a 100 g Oli d’oliv l 4 l inera Aigua m 10 g 1 5 ís st Pa Ceba 2

O DE G

1· CALD 0g 0 7 Galeres· 0 g 14 Porros · g Api · 70 · 100 g ga Pastana · 250 g et Tomàqu

Propietari del restaurant Falconera .

ció: rdures. Prepara sa les ve la brune sseixin. a ro r n a e ll s’ ta e e Rentar i erdures fins qu t fins qu n fa o v st e les ntinuar ue bulli Estofar q co r i a s ix e re ua i d s gale l Afegir le color. Afegir l’aig al final afagir e e res, canviïn d durant dues ho r. t serva a foc len turar , colar i re 1. Tri Pastís 5

2· SOFR EG Arròs bo mba de P IT als · 300 Ceba de g Fig Oli d’oliv ueres · 120 g a · 2 culle ra d e Pebrot ve s Tomàqu rd · 60 g et natura l triturat i colat · 1 20 g Pre Escalfar una cass paració: ceba talla o da. Un co la al foc amb l’oli d’oliva i la p la ceba afegir el tingui el pebrot ve color da haurem urat, tallat a la rd que prèviame nt també bru més i afe gir el tom nesa. Sofregir u ns minuts àquet tr aproxim itura ada Seguidam ment 5 minuts, co t. Deixar coure ent, afeg ntrolant la cocció absorbe ir l’arròs i estofa . rixi el sofr egit. Rese lo fins que rvar.

3 · SUC DE BOLETS Aigua ·1,5 l Bolets · 250 g Sal · 1 cullerada sopera Preparació: a Infusionar els bolets en aigu sseir durant 90 minuts. Colar i espe la salsa fins que agafi la textura justa.

4 · FINALITZACIÓ Espardenyes · 200 g Gamba mitjana de Roses · 250 g Oli d'oliva · 1 cullerada sopera Preparació: Tornar a posar al foc la cassola amb el sofregit. Escalfar bé i afegir 800 g de caldo de galeres. . Deixar coure primer a foc viu durant 2 o 3 minuts, i 15 minuts més a foc lent. Mentre es cou l'arròs, pelar les cues de les gambes i deixar-les amb els caps. Quan només faltin 5 minuts per acabar de coure l'arròs, marcar les gambes, salpebrades i untades amb oli d'oliva a la planxa. Un cop hagin agafat color, afegir-les a l'arròs juntament amb les espardenyes. Acabada del tot la cocció, servir en plats fondos de manera que l'arròs sigui al fons dels plats i les gambes i les espardenyes al damunt. Per acabar afegir un raig del suc de bolets.

GREGORI ABELLA

Avinguda Jaume I, 24 · Roses Tel· 972 25 64 45 www.restaurantfalconera.cat

s 5 t

Propietari del restaurant

k tenen la Els clients també ortar-se mp d’e possibilitat otits o mb d’e ts pla sa ca a safates en s tat en pernil, pres especialment itius, pensades per aper rs... pa so s, celebracion

AMBIENT ACOLLIDOR I TRANQUIL ON PASSAR UNA BONA ESTONA, AMB ELS AMICS. ESPAI RESERVAT I MENÚS ESPECIALS PER A GRUPS.

dels FERRERS

JOAN CARLES

S UCTE PROD 100% RIMERA EP OS I D AT. C S E FR QUALIT

Ó g g ra ó: s. . nt. ps. va es. es ts.

La FORNAL

recomana...

47 Restaurant gastronòmic HOTEL RURAL

Confit d’ÀNEC amb XIPS de NAPS

ALVAREZ

Situat en una antiga ferreria, al carrer Major de Terrades el cap de cuina, delecta als habituals del lloc amb una saborosa carta que es caracteritza per estar elaborada amb productes frescos de temporada . Uns productes artesanals, curosament seleccionats, per poder gaudir de productes, de màxima qualitat. Tots els plats d’aquest menú varien depenent de l’època de l’any, adaptant-se als productes de mercat.

EL CORRAL DE LLERS, ÉS TAMBÉ UNA BOTIGA D’EMBOTITS. TOTS ELS PRODUCTES QUE ES SERVEIXEN AL RESTAURANT ES PODEN COMPRAR A LA BOTIGA.

El Corral de Llers C/ del Ramal 4 ·Llers Tel· 972 528 321 www.elcorraldellers.com

C. Major, 31 · Terrades Tel · 972 59 20 04 www.lafornal.com

CARPACCIO 4 peus de porc 1 litre de soja ½ aigua ½ vi negre 2 cebes tendres Cuina tradicional catalana amb un toc tailandès 2 estrelles d’anís 8 grams de pebre de Sichuan 4 botonets de gengibre 1 branca de citronella 1 branca de canyella

INGREDIENTS

ARRÒS 350 gm d’arròs de Pals 1 dent d’all 1 cullerada d’oli d’oliva 1 cullerada de tomàquet

ARRÒS de Pals

amb CARPACCIO de Peus de Porc

Membre colectiu “la cuina del vent”

recomana...

XAVI BERNAL

PREPARACIÓ: En una olla gran posarem a bullir durant 3 hores a foc lent tots els ingredients; els peus , la ceba tendra tallada en 4 trossos ( la part verda també). A continuació desossem els peus i els emboliquem amb paper film donant una forma cilíndrica. Els posem 12 h a la nevera per poder-los tallar el més fi possible. A la paella farem el sofregit. Afegim l’arròs de Pals 2 minuts per marcar-lo. Barregem a parts iguals l’aigua i el brou de fer bullir els peus, prèviament colat i ho cobrim fins els cargols de l’ansa del paellera uns 17 minuts. Retirem del foc i col·loquem el “carpacció” ben fi que cobreixi l’arròs. Esperem 2 minuts i a gaudir del plat !!!

Rabós d’Empordà (Monestir de Sant Quirze de Colera) Tel · 972 193 186

CA LA MARIA RESTAURANT

recomana... Un dels passos importants d’aquesta recepta és escollir una bona poma, preferiblement no massa madura. Les pelarem i els hi traurem el cor. Les partirem en trossos regulars per tal d’obtenir la mateixa cocció per arreu. En una paella ben àmplia hi bolcarem el sucre i el torrarem en compte de no cremar-lo. És important no tocar-lo fins que el tinguem ben desfet. Hi abocarem els trossos de poma, deixarem que agafin color i seguidament hi incorporarem els daus de mantega, abaixarem el foc al mínim i deixarem caramel·litzar. El punt de cocció el sabrem quan puguem punxar les pomes sense dificultat. Si volem fer-les en format individual col·locarem els talls de poma en motllos més petits. Cobrirem amb la pasta de full en porcions i courem al forn (preescalfat) a 180°C durant 25 minuts. En el moment de servir, les bolcarem (encara tèbies) i acompanyarem amb una bola de gelat a la nostra elecció, o nata fresca muntada amb una mica de sucre. Aprofiteu la temporada de pomes i gaudiu-la.

MARIA BARRIS Pastissera i quarta generació de la família Barris

INGREDIENTS (PER A 8 PERSONES) 8 pomes Golden (no massa madures) 300 g de sucre blanc 100 g de mantega, tallada a daus 1 làmina refrigerada de pasta de full -Per acompanyar: Gelat al gust o nata fresca muntada

TARTA TATIN de “POMA DE GIRONA”

HOSTAL RESTAURANT

www.hostallatina.cat

G C

ALLOTJAMENT

HABITACIONS APARTAMENTS ESTUDIS

C pastís de peix amb crema de marisc

per enc àrrec C

LA COVA MENJAR PER EMPORTAR

conill rostit al forn suquet de clavellada...

A LA CARTA

PEIX A SUQUET DE A LA PLANX A LV E S LA E DEL PORT D CALAMARS TURBOT AL FORN ASOLANS.. CANELONS C

C MUSCLOS AL NOSTRE ESTIL

c/ Major, 15 El Port de la Selva Tel. 972 387 149

ROSTIDORIA

w lLORS I M S M EL T DE OfERI RES A l'AS ST POLlA LA ZONA! RA MANE E D Ts R cuINA CIONAL PE TRADI IR lA cARN A. EN mANT I SAbOROS RA TEND

Tel. 972 38 74 15 diegoilidia@hotmail.com Carrer de l’Illa, 21 · El Port de la Selva

Restaurant

PORTOBELLO Cuina casolana i tradicional amb una extensa i variada carta amb peix i carn de primera qualitat.

recomana...

RAFAEL-LUÍS CARRASCO LA MARISCADA.

DAVANT DEL PASSEIG MARÍTIM I AMB VISTES AL MAR

Av. de Rhode, 111 · Roses Tel. 972 154 265 www.portobelloroses.com

Propietari del restaurant Portobello.

la TINA

ARROSSOS PAELLES FIDEUS CARNS A L A BRASA PEIX MARISC FR ESC TAPES VAR IADES.

Can Maricanes Restaurant

autèntica cuina catalana

Netejar i buidar l’ànec. Socarrimar les restes de plomes. Rentar molt bé amb aigua fresca i escórrer. Preparar la cassola amb oli d’oliva, salar per fora i per dins. Posar a rostir a foc moderat, unes dues hores (anar girant). Preparar el sofregit amb cebes de Figueres, alls i tomàquet madur (si són de l'hort millor) Fet el sofregit es prepara un ros de farina. Tallar l’ànec a trossos un cop cuit i refredat. Afegir un grapat de bolets secs i olives verdes sense pinyol al sofregit i fer-ho bullir una estona. Es barreja tot i agafa el bon gust dels bolets i les olives.

51 RESTAURANT

TURÓ DE LA PERDIU

Garriguella Tel· 972 530 129 Ctra. Roses a Garriguella

l CUINA ME DITERR INGREDIE ÀNIA. N DE PROX TS IM IT AT I PRODUCT ORS DE LA ZONA .

ÀNEC amb OLIVES i BOLETS SECS de l'ÀVIA

PAELLA CANELONS BROU CARNS A LA BRASA...

CARME PROPIETÀRIA DEL TURÓ

DISPOSEM DE TERRASSA EXTERIOR AMPLIA I ACOLLIDORA . ZONA D'APARCAMENT AL COSTAT DEL RESTAURANT.

recomana...

FRATERNAL

n I DIAR MENÚ r grups e p MENÚ FANTIL IN MENÚ ra nts pe Alime CS A Í L E C

Plats casola ns, botifarra de callos, perol, cargols de l'àvia o els peus de po rc a la bras a...

ESPECIA LIT EN CARN ZAT BRASA, T S A LA OR EMBOTIT RADES I S IBÈRIC S.

CARGOLS a la LLAUNA

EXQUISIT SABORÓS SUAU

Responsable de la Fraternal

·80-100 cargols bullits ·Oli d'oliva verge extra ·Sal ·Pebre vermell ·Conyac ·1 tassa d'allioli ·All i julivert

recomana...

PEUS de PORC a la BRASA

CARMEN

JOSEP VICENS

Tel · 972 56 30 04 Carrer del Carme 4 · Espolla Posar els cargols en una planxa, salar de manera abundant, posar una mica de pebre vermell, mullar amb conyac, flamejar i deixar coure 3 minuts. Picar l'all i el julivert, posar en un bol amb l'oli d'oliva i remenar. Emplatar els cargols, amanir amb la picada i servir amb un bol d'allioli al costat.

Ctra. d’Olot s/n Vilafant Tel. 972 513 831

PROPIETÀRIA DEL CAFÈ BAR L’ARENGADA

Cafè-Bar

L’ARENGADA Cafè-bar

Propietari del restaurant Portobello.

C/ Pompeu Fabra, 1· Vilajuïga Tel. 972 531 952 SIMONE canmaricanes@gmail.com BOEREMA

El Suquet de Peix torna a Roses Els dotze establiments adherits a la campanya del Suquet de Peix de Roses mostraran un any més la versatilitat d’aquesta recepta d’arrel tradicional, amb l’elaboració de menús ideats especialment per a l’ocasió. Els restaurants participants són: Avenida, Bitàkora, Ca la Valeria, El Mirador de l’Almadrava, El Trull, Falconera, Los Rodríguez, Punto 21, Roc Fort, Rom, Sa Brasa i Tramonti Platja. Igualment, cada restaurant, com a bon prescriptor dels productes de la comarca, recomanarà als seus comensals com a complement més apropiat un vi específic, produït sota el segell de la Denominació d’Origen Empordà.

L’Àrea de Turisme de l’Ajuntament de Roses atorga un any més el protagonisme al plat més representatiu de la cuina rosinca, el suquet de peix, amb una campanya gastronòmica que ja ha esdevingut un clàssic, on es promocionen i es posen en valor la restauració local i els productes autòctons com són el peix fresc i els vins de l’Empordà. Enguany, la campanya es realitza del 16 al 25 d’octubre i hi participen 12 restaurants de la població. Des de fa anys, amb l’inici de la tardor Roses promociona la seva gastronomia a través d’aquesta campanya, donant a conèixer un dels atractius de què gaudir a la població fora de l’època estival, juntament al seu excepcional patrimoni cultural i natural.

ants Entr cios ac s Carp s i Paste o s s Arro Peixos s Carn

Arròs de llagosta vermella

David Dalmau Xef dels restaurants ELS FOGONS DE CANADAL i MARFIL

Ingredients per a 4 persones: Pel brou de peix: Aigua 2 litres, All 2, Llorer 1fulla, Cebes de Figueres 2 Pastanaga 2, Api 2 branques, Porro 1, Tomàquet madur 2 llagostes de 400 grams, peix de roca i caps de gamba vermella Pel sofregit: All 3, Ceba de Figueres 1, Tomàquet triturat natural 500 g Sèpies petites 400 g, Arròs bomba 400 g, Musclos 300 g, Cloïsses 300 g Per la picada: All i julivert, Safrà, Avellanes torrades, Oli d’oliva verge1 dl Elaboració 1 Preparem el fumet, sofregim les verdures i per últim posem el tomàquet ratllat i els caps de gamba. Ho deixem rossejar, mullem amb aigua, afegim el peix de roca i fem coure de 20 a 25 minuts. Ho colem i reservem. 2 Netegem les sèpies i les tallem a daus, reservem la part marró de les sèpies. Això ens aportarà més sabor. 3 En una cassola escalfem un raig d’oli, i enrossim les llagostes 1 minut per cada costat i reservem. En el mateix oli farem el sofregit d’all i ceba tallada ben fina a foc suau, quan estigui ben rossa hi afegim el tomàquet i un polsim de sucre. Ho deixem coure 10 minuts. Llavors afegirem les sèpies i la part marró i ho deixarem coure 15 minuts. 4 Enrossim l’arròs en el sofregit i ho mullarem amb el doble de fumet que d’arròs hem posat, el fumet ha d’estar ben calent, ho deixarem coure 8 minuts i afegirem els musclos, les cloïsses, les llagostes i un raig de picada. Ho posarem al forn 8 minuts més.

La campanya es promocionarà tant a la població com a la comarca de l’Alt Empordà i comarques veïnes a través de mitjans de comunicació, xarxes socials i d’un espot publicitari que s’emetrà a cinemes i televisió. A més, entre l’1 i el 16 d’octubre, els seguidors de Turisme de Roses a Facebook (facebook.com/visitroses), podran participar en un sorteig, el premi del qual consisteix en un menú per a dues persones en un dels restaurants participants. Cada dia se sortejaran els àpats en un establiment diferent. La informació detallada sobre els restaurants, els menús i les bases del sorteig es troba disponible al portal web de Turisme de Roses: www.visit.roses.cat i també en els tríptics que es distribuiran a l’Oficina de Turisme i a diversos establiments de Roses.

LA FIRAVO DE FIGUERES ES FARÀ DEL 2 AL 4 D’OCTUBRE AMB EL RECINTE FIRAL CONTROLAT Ajuntament i concessionaris preparen un dispositiu totalment segur.

l recinte firal de Figueres acollirà, del 2 al 4 d’octubre, la 14a edició de la Fira del Vehicle d’Ocasió, FiraVo, organitzada pels concessionaris i empreses del sector. Aquesta fira és una de les més importants que se celebren a la demarcació de Girona en la seva especialitat.

La FiraVo d’enguany està condicionada pels efectes de la pandèmia i les seves restriccions. La regidora Ester Marcos, responsable de Comerç, Fires i Mercats, argumenta que en

aquesta ocasió “podem presentar una FiraVo totalment adaptada a la nova realitat. Per tres motius: es realitza en un espai on podem controlar molt bé l’accés, com ja fem amb el mercat del dijous; es realitza en un espai gran a l’aire lliure i, a més, els concessionaris fa temps que estan acostumats a treballar amb totes les mesures de seguretat. La FiraVo 2020 serà totalment segura i serà més necessari que mai per tal de dinamitzar un sector important a la ciutat”.

MOSSABCARS és la nova botiga de vehicles multimarca d’ocasió a Figueres Mini... de tots els preus, de tots els anys i diversos quilometratges. Abans de decidir-se, els clients poden provar el cotxe sense compromís i tenen la possibilitat de finançar la compra de forma personalitzada, adaptant-se a les necessitats de cadascú. “Sotmetem els vehicles a un procés de selecció, revisió i preparació molt exhaustiu abans de ser posats a la venda per a poder oferir als nostres compradors una garantia total”, afirma en David, l’encarregat de vendes.

n David Sánchez i l’Hicham Lamghari, dos professionals que reuneixen més de 30 anys d’experiència en el món del motor, obren una botiga de vehicles multimarca i d’ocasió a Figueres. Amb més de 800m² d’exposició de vehicles, ampli aparcament i una excel·

lent ubicació al Recinte Firal (al costat de la nova piscina), Mossabcars obre les seves portes per oferir-nos una àmplia gamma de vehicles de Km0, gerència i d’ocasió multimarca. Mossabcars disposa d’una oferta de vehicles de totes les gammes i preus per a tot tipus de públic i butxaques, ja siguin turismes, 4x4, monovolums, furgonetes industrials... i de moltes marques com: Audi, Mercedes, BMW, Peugeot, Seat, Renault, Citroën, Volkswagen,

Mossabcars destaca també el servei de lloguer de furgonetes industrials tapades (per càrrega) o per passatgers fins a 9 places, sense oblidar el lloguer de vehicles turismes. El pòquer d’asos es completa amb un servei postvenda per a l’adequat manteniment dels vehicles: recanvis, taller mecànic, electrònica i planxa, per així poder donar un servei complert i de qualitat als clients. El lloguer de vehicles amb l’Hicham està obert de dilluns a dissabte, de 9 a 13h i de 15.30 a 19.30 h; per la venda, en David està present al mateix horari, llevat de dissabtes tarda. www.mossabcars.com

- 60

ES CURA L’ ALCOHOLISME? MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

rent, ni s’ha curat ni es pot curar. Però si hi veu bé i es troba bé, i si s’acostuma a portar les ulleres fins al punt que aquestes no li molesten en absolut, què més dona que estigui totalment curat o no? El mateix passa amb els malalts alcohòlics.

í no. Jo sempre poso als malalts un exemple: el del miop. Veiem l’exemple del miop. Imaginem a un home que hi veu malament i que, a conseqüència d’això, sofreix mals de cap i marejos. Un dia va a l’oculista i descobreix que el que té és miopia. Li recepten unes ulleres, el malalt les comença a utilitzar i des de llavors hi veu bé i no torna a tenir mals de cap ni marejos. Doncs bé, aquest malalt està curat o no? Si hi veu bé i es troba bé, es pot dir que sí que està curat, I efectivament ho està. Però hi ha un petit detall que vull subratllar: Que ha de dur ulleres, i que, si se les treu, tornarà a trobar-se malament. Per tant, i des d’un punt de vista dife-

El dependent de l’alcohol es “guareix” perquè es refà físicament i mentalment, perquè es posa ferm i menja bé, perquè no li fa mal res, perquè es porta bé amb la seva família i els amics i torna a reintegrar-se en la societat, perquè recupera la situació i l’autoestima que havia perdut, etc. En una paraula, el dependent de l’alcohol es cura per complet de les complicacions de l’alcoholisme i torna a ser feliç. Però, d’altra banda, el qui ha creuat les fronteres invisibles de l’alcoholisme, el qui, per un camí o per un altre, ha arribat a ser alcohòlic, ho serà durant tota la seva vida. En aquest sentit, l’alcoholisme no es cura mai. El malalt alcohòlic com la persona curta de vista, ha de portar sempre posades unes ulleres: en el cas de l’alcohòlic, aquestes “ulleres” consisteixen en no beure una gota d’alcohol o el que és el mateix les ulleres de l’abstinència total. D’aquesta manera, com el cas del miop que serà un curt de vista que hi veu bé, l’alcohòlic serà un malalt que no beu, serà un dependent de l’alco-

hol que s’acostumarà a no beure, i no trobarà a faltar l’alcohol, el mateix que li passa al miop que s’acostuma a portar ulleres i s’oblida que les porta. L’alcohòlic, doncs, viurà abaltit en la seva malaltia, però, en el moment en què torni a provar una gota d’alcohol, el dimoni de l’alcoholisme despertarà en el seu interior i com li passaria al miop si perdés les ulleres, es tornaran a produir les mateixes complicacions que abans, en el cas de l’alcohòlic els mateixos tremolors, la mateixa gelosia, les mateixes renyines, perquè l’alcoholisme pròpiament dit no es guareix mai, i tot tornarà a ser pitjor que abans. De la mateixa manera, si el fumador que s’ha retirat del tabac torna un dia a acceptar una cigarreta, està condemnat de nou a tornar a fumar. De la mateixa manera, el fumador que es retira del tabac sempre serà fumador, això sí, però un fumador que no fuma. I ja per acabar, cal parlar de l’alcoholisme, de la importància de Tractament d’Addiccions INICIA: la seva magnífica labor és la de convertir al dependent de l’alcohol que beu, en una persona nova que no beu, a força d’Informació, atenció, orientació i rehabilitació. Si ho desitja de cor i es posa tots els dies les “ulleres de l’abstinència” i acudeix de manera formal als grups d’autoajuda i fa el que allí li diguin, es “curarà” i no tornarà a beure.

POSEM SOLUCIÓ AL “MASKNÉ” AMB EL NOSTRE TRACTAMENT DE METODOLOGIA PRÒPIA Laura Margall Buxeda Nutricionista n0 col 000198 Tels. 972 506 808 / 655 394 157 info@centredesalutintegral.com

la neteja i elimina totes les toxines sobrants, ja siguin obtingudes per la pol·lució o mascareta com les produïdes per les nostres pròpies cèl·lules. Amb el tractament que hem creat aconseguim: Una aportació d’oxigen provinent de l’interior. En comptes d’aportar oxigen de forma externa, amb els principis actius que utilitzem, s’oxigenen els teixits des de l’interior, maximitzant l’activació cel·lular i l’eliminació de toxines a través de les glàndules i capil·lars limfàtics. Amb l’oxigenació que aconseguim s’elimina part del pigment que resideix a les cèl·lules epidèrmiques aclarint lleugerament les taques i unificant el to. Et notes la pell més sensible, asfixiada, amb algun brot d’acne o taques produïdes per la mascareta? En aquest article t’explico a què pot ser degut:

Aquest tractament és ideal perquè tornis a sentir la pell suau, sense excés de greix, hidratada, calmada i nodrida.

Utilitzar la mascareta per evitar la propagació de la COVID-19 és un fet i una obligació que no podem saltar-nos, però això no implica que al dur la cara més tapada haguem de descuidar-la, sinó tot el contrari. L’ús continuat de la mascareta ha donat lloc al maskné (acne mecànic provocat per la fricció de la mascareta a la pell). Aquest contacte per fricció produeix microferides o estrips, permetent una entrada més fàcil als bacteris i a la brutícia fent que s’obstrueixin els porus. També el fet de respirar constantment dins la mascareta produeix un ambient humit i calent, conduint a l’acumulació de greix, suor i bacteris. Si notes que la teva pell també està asfixiada, amb els porus obstruïts, amb zones més olioses i amb un to apagat, tenim el tractament per tu. A @integral_salut hem elaborat un protocol facial amb metodologia pròpia per donar solució a aquests problemes. En què consisteix? Es tracta d’una higiene facial profunda combinada amb molècules oxigenants. Un tractament antipol·lució que garanteix una activació de la pell mentre

Demana cita i et realitzarem un diagnòstic facial gratuït.

Ens trobareu al c/ Peralada no 2, 1r, pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157. També a les xarxes socials @integral_salut i al nostre web: www.centredesalutintegral.com

- 62

PER QUÈ CUIDEM MENYS LES NOSTRES OÏDES QUE LA NOSTRA VISTA?

Anna Llopis Valle Optometrista N. Col. 20954 Audioprotesista N. Col. 2633 Tel. 972506386 / 636 549 357

da n’hi ha menys. De fet, als països nòrdics l’audiòfon s’usa amb molta més normalitat que a Catalunya, cosa que fa preveure que en uns anys portar audiòfon estarà tan introduït socialment aquí com ho està el fet de dur ulleres.

l 16% dels adults pateix una pèrdua d’audició prou seriosa perquè tingui conseqüències negatives en la seva vida diària. Malgrat això, només el 20% de les persones que podrien sentir-hi millor del que hi senten es decideix a posar-hi una solució. La resta de la gent tendeix a retardar el tractament fins que la seva incapacitat per comunicar-se comença a ser manifesta. Moltes vegades la mandra a acudir a l’audioprotètic i realitzar-se una avaluació auditiva fa que les persones estiguin fins a 10 anys sentint-hi malament, notant com perden capacitat audi-

tiva, com comencen a no entendre converses. Decideixen patir en silenci quan la solució està a sobre de la taula: Revisar-se l’audició i, si es comprova que amb un audiòfon és possible sentir-hi millor, adaptar-se’n un. I és que si generacions enrere una persona gran semblava condemnada a una vida de solitud, les persones grans de l’actualitat conceben la seva vida com una oportunitat de fer moltes coses que potser pel treball no han pogut fer. És el concepte de “envelliment actiu”. I per a això, lògicament, resulta de gran importància sentir-hi bé. Tot i que és cert que segueixen havent-hi molts tabús, en relació als audiòfons, també és cert que cada vega-

I és que un dels motius més habituals pel qual les persones rebutgen l’ús d’audiòfons (la creença que són grans i lletjos) ja no és així. Els audiòfons d’avui en dia són petits ordinadors d’alta tecnologia i disseny exclusiu. Res comparat amb el que hi havia abans. Aquest canvi de concepte dels audiòfons és el que està fent que les persones decideixin no resignar-se a sentir-hi malament i buscar una solució a la seva pèrdua auditiva. A l’igual que ho fan quan hi veuen malament. Per això, a Optipunt practiquem revisions auditives gratuïtes i recomanem a les persones, sobretot als majors de 60 anys, que es revisin l’oïda per tractar de frenar a temps alguns processos de deteriorament de la capacitat auditiva. Tot tipus de facilitats Optipunt, distribuïdor dels audiòfons de més qualitat del mercat, els audiòfons Widex, oferim als nostres clients les màximes facilitats perquè solucionar els seus problemes auditius no sigui un problema: Finançament fins a 3 anys, garanties de 3 anys, piles gratuïtes durant aquests 3 primers anys, assegurança de pèrdua i robatori i substitució de l’audiòfon en cas de trencament. L’objectiu és que l’usuari d’audiòfons Widex no s’hagi de preocupar per res durant els tres anys de garantia.

- 64

Experimentar en primera persona Periodistes especialitzats experimenten en primera persona l’oferta natural i de benestar de Roses. Representants dels mitjans de comunicació Buena Vida, esRadio, Viajes National Geographic i Promotourist van poder conèixer el patrimoni natural de Roses al llarg de tota la jornada, viure l’experiència de participar en activitats de benestar i senderisme, i degustar la cuina rosinca. La jornada forma part del programa d’activitats organitzat pel Patronat de Turisme al llarg d’aquesta setmana amb l’objectiu de donar a conèixer la nombrosa i variada oferta en turisme de natura i de benestar de la Costa Brava. La realització de presstrips (viatges de premsa), és una pràctica cada cop més estesa que permet que els periodistes descobreixin, en primera persona i de manera vivencial, els atractius i experiències que ofereix un territori, podent així traslladar de manera més completa i exacta la informació als seus lectors.

LLENYES EMPORDÀ

Entrevista i fotos: Revista Mira’m

Benestar per a les famílies. Amb mig segle d’experiència i dues generacions dedicades a treballar i transformar la primera matèria en llenya de qualitat, Llenyes Empordà segueix oferint tota mena de varietats de llenya de la serra de l’Albera, roure, alzina, olivera, faig, pi, freixe o castanyer, en diferents mides i pre-

sentacions, com poden ser l’estellada, la rodona, la de diàmetre gran o mitjà, entre d’altres. Compten amb 3.000 tones de llenya seca, preparada per subministrar l’escalfor necessària i fer de la seva llar un indret més acollidor durant

l’hivern. Tal i com recomana Alfred López, propietari de l’empresa, els mesos de setembre, octubre i novembre (un cop finalitzat el període d’assecat de la llenya) constitueixen la millor època per adquirir el material i, d’aquesta manera, poder afrontar amb garanties l’arribada del fred.

- 66

A Llenyes Empordà, com bon subministrador professional, tracten tot el procés d’elaboració de la llenya, des de l’adquisició de la matèria primera fins a l’obtenció final. L’objectiu no és cap altre que conèixer perfectament el material que posteriorment oferiran als seus clients. Uns clients que, siguin particulars o comptin amb algun negoci (restaurants, pizzeries o braseries), poden aprofitar el servei a domicili que l’empresa posa a la seva disposició, o poden acostar-se personalment a la plaça de l’Església sense número de Mollet de Peralada per veure, triar i remenar la llenya, i rebre’n tota la informació. També tenen un punt de distribució a Figueres, a la Ronda Sud, a 200 metres, direcció als cinemes de Figueres, de la rotonda que engloba el carrer Nou, el de la Mare de Déu de Montserrat i la Ronda Sud. La comanda mínima és d’una tona i a partir de tres tones es comencen a aplicar descomptes. Val a dir que, per a major comoditat del client, l’empresa serveix també la llenya en sacs o contenidors flexibles, tipus big bag de 600 kg, la qual cosa permet als clients emmagatzemar correctament el seu material i oblidar-se definitivament de la llenya mal apilonada o escampada pel jardí o el garatge. Fruit del seu compromís i prova irrefutable de la seva professionalitat, a Llenyes Empordà lliuren sempre el corresponent tiquet de bàscula (per certificar el pes de la llenya) juntament amb un albarà de lliurament i la garantia que la llenya romandrà seca durant tot l’hivern. Disposen també d’un gran estoc de carbó vegetal (uns 2.500 sacs) per a restaurants o braseries. Aquells clients que ho desitgin poden comprar i emportar-se’n la llenya, que prèviament hauran triat, directament dels dos magatzems de què disposa, sense cap mínim de quilos. Tenint en compte que, segons Alfred López, “hi ha molta gent que ofereix preus per sota del mercat i després la quantitat i qualitat que et subministren no és la que s’havia acordat prèviament”, Llenyes Empordà només es fa responsable de la quantitat i qualitat de la llenya lliurada que s’hagi encarregat trucant als telèfons 639 52 37 37, 972 56 32 15 o 661 98 33 86. L’empresa disposa d’una flota de sis vehicles per fer arribar les comandes de llenya en un termini de 12-24 hores.

L’ACTIVITAT FÍSICA ES MANTÉ El Programa de Parcs Urbans i Itineraris de Salut es manté a Roses aquesta temporada amb la realització de sessions de marxa nòrdica per l’entorn urbà i natural del municipi. L’activitat es realitza els divendres en dues sessions, la primera a les vuit del matí amb inici al Parc de Salut ubicat al passeig Marítim, i la segona a un quart de deu, amb sortida des del Casal d’Avis del Pescador. Les places són limitades. Durant les activitats, dirigides per professionals experts, es manté la distància de seguretat i les mesures necessàries marcades pels protocols de Dipsalut. No es faciliten bastons de marxa nòrdica. Per a més informació de l’activitat i inscripcions cal trucar o enviar un whatsapp al 659581554 o un correu a info@urbansalut.com Punt de trobada: Casal del Pescador, Rambla Riera Ginjolers, nº 22 Roses.