Revista Mira'M 243

-4

LLIBRES EMBALATS LLIBRES EMBALATS

L’espai de Màrius Serra

A la Feltrinelli d’un aeroport italià topo amb un expositor ple de llibres embolicats amb paper d’embalar beix i lligats amb cordills vermells, blancs o blaus.

N’hi ha una cinquantena, sota un rètol

re’n la coberta ni sa­ber-ne el títol ni l’autor. Hi ha, això sí, tres paraules clau escrites a l’esquerra del cordill (“Doloroso, Íntimo, Fragile” o “Storico, Grandioso, Poetico”) i, una mica més avall, unes consideracions més llargues. Tot escrit en majúscules, en aquella tipografia gestual que imita la cal· ligrafia. La primera reacció és de curiositat. En remeno algun fins que topo amb frases presumptament manuscrites que podria signar Paulo Coelho. La veritat és que em fa l’efecte d’artesania industrial, un oxímoron que em frena de comprar-ne cap. En reprodueixo la foto a les xarxes i recullo opinions diverses. Des de la gent que ho troba molt estimulant fins a la que s’indigna perquè ho considera una presa de pèl per col·locar saldos.

Sovintegen els dubtosos. Hi ha lectors que ho admetrien només d’un llibreter seu de confiança, d’altres diuen que en principi tot el que generi interès per un llibre els sembla bé i encara d’altres que admeten que és imaginatiu, però no pagarien ni cinc a cegues.

A banda de les reaccions opinatives, també m’arriben missatges informa-

Així és com m’assabento que algunes llibreries catalanes també ho practiquen; en diuen “el llibre amagat” que diu “Libri al buio. Accetti il rischio?” (llibres a les fosques; acceptes el risc?).

La idea és comprar un llibre sense veu-

tius. M’assabento que és una pràctica força habitual a les biblioteques, en una espècie d’amic invisible amb llibre

ocult, i també que aitals espècimens de llibres embolicats han estat albirats en llibreries de Lisboa, Moscou o Chicago. Una prova que criden l’atenció és que els fotografien.

La majoria d’informadors il·lustren els seus missatges amb una foto que guardaven al mòbil. Així és com m’assabento que algunes llibreries catalanes també ho practiquen. En diuen “el llibre amagat” i l’amaguen dins d’una funda opaca de cartó amb un llistat imprès de motius per llegir aquell llibre, entre els quals el llibreter n’ha marcat un parell o tres: “Per si ets de llàgrima fàcil”, “Per petar-se de riure”, “Per viure una vida feminista”, “Per si busques marro”... Què voleu que us digui? Prefereixo les llibreries que, per singularitzar algun llibre desconegut, hi adhereixen targetons manuscrits que contenen els motius pels quals un lector anònim ha quedat seduït per aquell llibre.

En darrer terme, abans de comprar-lo, m’agrada mirar-ne coberta i contracoberta, valorar-ne l’eufonia del títol i la biografia de l’autor, llegir-ne la primera frase, potser alguna del mig, fins i tot l’última.

Abans de comprar un llibre m’agrada toquejar-lo i fullejar-lo tanta estona com calgui. Allà a la Feltrinelli, doncs, vaig trobar a faltar tenir accés a la matèria que realment m’interessa dels llibres, que sempre és el text. No debades la saviesa popular ha encunyat una dita inequívoca: “Fullegeu, fullegeu, que el món s’acaba”.

-6

L’HOSPITAL DE FIGUERES ENFRONT DEL

Coronavirus Un centre sanitari molt preparat i amb una forta tenacitat dels seus professionals per combatre aquesta malaltia.

Entrevista: Revista Mira’m Les notícies sobre la situació epidemiològica a la comarca de l’Alt Empordà i el rebrot que darrerament es va produir a Figueres i a Vilafant, són prou inquietants. Tot i que la velocitat de propagació va disminuint, les autoritats sanitàries alerten que s’ha de ser prudent i complir de manera estricta i rigorosa les recomanacions que dona Salut Pública.

Amb tot i això, la preocupació que hi ha tant pel nombre de positius per la COVID-19 a la Fundació Salut Empordà, com pel nombre de persones ingressades a l’Hospital de Figueres i els casos de professionals infectats, va fer que per conèixer millor l’estat de la pandèmia a la nostra demarcació i poder donar a conèixer als nostres lectors una informació de primera mà, ens desplaçàrem a les oficines de la Fundació Salut Empordà, on el seu director gerent, Martí Masferrer, ens va

respondre molt amablement les preguntes que li vam fer.

Quina és la situació actual de l’hospital de Figueres?

A dia d’avui, 12 d’agost, tenim deu malalts a l’hospital i nou professionals de baixa per Coronavirus. I no tenim cap malalt crític, i al dir crític vull dir intubat. Avui és una situació de control, molt lluny de l’estat que vam viure durant l’esclat de la malaltia, on vam arribar a tenir a l’hospital fins a una cinquantena de malalts.

Per poder millorar la seguretat dels usuaris es necessiten diners. Reben donacions o aportacions? Si és així, podem saber d’on provenen?

Hem rebut 150.000 euros amb donacions econòmiques i uns 160.000 euros amb donacions materials. Haig de dir que mai ens havíem trobat amb cap

situació que generés tanta solidaritat, des del gran empresari fins el petit treballador que fa la seva aportació; des d’un ajuntament petit, que té un cas i el reconeix, fins a una entitat esportiva que fa un gest; des d’una associació contra el càncer, fins a unes altres entitats. En definitiva, hi ha una gran varietat d’estructures i organitzacions que fan aportacions.

“Ara tenim 44,8 casos per cada 100.000 habitants. Durant alguns dies vam ser la tercera comarca de Catalunya amb més persones infectades”

Durant tots aquests mesos, han tingut situacions de saturació?

En els mesos de març i abril en plena primera crisi, i quan el Trueta es va saturar fins el punt de no poder agafar més malalts crítics, vam prendre la decisió d’aturar l’hospital, de suspendre l’activitat quirúrgica, i de desmuntar els quiròfans, portant els respiradors a urgències i creant i inventant una unitat de crítics. Vam fer una reconversió total de l’hospital per poder fer front als quaranta i cinquanta casos que arribaven a urgències.

Val a dir que tothom es pensava que el rebrot vindria a la tardor, i ha vingut abans, amb la qual cosa la gent no ha fet vacances i està molt cansada ja que porta molts dies al peu del canó.

Quant als sanitaris, com se’ls ha d’agrair tot el que han fet en aquests mesos de més virulència de la pandèmia?

Col·loquialment diria que posant-nos tots la mascareta per protegir-nos i per protegir als altres. I ho diria amb molts i molts signes d’admiració i en lletres majúscules i ben grosses.

A la Fundació Salut Empordà, quants professionals hi treballen?

Nou-cents.

Què suposa per a la Fundació Salut Empordà rebre el premi Empordà

El director gerent, Martí Masferrer 2020, que concedeix anualment El Consell Comarcal?

Estem molt contents per aquest reconeixement institucional. Hem de pensar que al darrere hi ha una reflexió i un plantejament. Per tant, per a la nostra entitat que va néixer set-cents anys enrere, és una satisfacció pel que té de reconeixement a la feina feta.

D’altra banda, els reconeixements ajuden a augmentar la moral. També

haig de dir amb la veu molt alta que cap dels nou-cents treballadors de la Fundació Salut Empordà s’ha negat a canviar de lloc de treball o a canviar d’horari. Per tant, el nivell d’implicació està molt remarcat al nostre hospital.

S’ha de reconèixer allò que va més enllà de l’obligació normal que té cada treballador, i aquest sobreesforç que s’ha fet i que continua fent-se és el que s’agraeix.

-8

Si ens fixem en la regió sanitària de Girona al llarg dels darrers mesos, l’Alt Empordà ha estat una de les comarques amb més casos de persones infectades?

Puntualitzant la pregunta diria que l’Alt Empordà no ha estat una de les

comarques amb més casos, sinó la que més infectats ha tingut. Parlant amb unitats de mesura, diré que el 29 de juliol teníem 159,8 casos per cada 100.000 habitants, la xifra més alta de la província sanitària de Girona. A dia d’avui ho continuem sent,

no amb aquest xifra, però sí la capdavantera. Ara tenim 44,8 casos per cada 100.000 habitants. Durant alguns dies vam ser la tercera comarca de Catalunya amb més persones infectades. Ara ens movem entre la novena i la desena posició. Amb tot

i això, què ens va fer molt mal? Doncs que la diferència entre la segona i la tercera era abismal, gairebé dos-cents punts de distància. Però com que les dues comarques del davant les van aïllar, aquí es va crear un cert alarmisme, érem la tercera comarca, però a una distància molt gran de la primera. Actualment la situació està estabilitzada, tot i que ens hem de conscienciar que el virus ha vingut per quedar-se.

Fan estudis de recerca relacionats amb el Coronavirus?

Tot i que el Coronavirus és nou, hi ha multitud d’estudis fets. Nosaltres n’hem fet alguns per iniciativa pròpia, dels quals un de molt interessant és l’estudi sobre una escola. Va haver-hi un brot molt curiós a l’escola, doncs no sabien si era grip o era Coronavirus. A banda d’aquest cas, es fan molts estudis catalans i fins i tot europeus, en els quals nosaltres hi participem. Investigacions serològiques a tota l’àrea infectada, capacitat de recuperació... Davant d’una investigació clínica mundial, l’Alt Empordà, amb 140.000 habitants és una col·lectivitat molt petita, però amb tot i això, ja sigui per iniciativa nostra o de fora, tenim una unitat d’investigació dins del nostre nivell territorial.

Què hi ha de veritat i de mentida sobre que les persones amb alopècia o amb un determinat grup sanguini són més propenses a contagiar-se?

(En sentir la pregunta, riu abans de respondre) Pures invencions.

Falsedats de l’altura d’un campanar.

- 10 cia en un laboratori per continuar en una fase 1 en la qual s’injecta a unes 250 persones, a continuació ve la fase 2 amb moltes més persones, i la 3 amb 5.000 o més tests inoculats a persones voluntàries a l’estudi, per acabar amb la fase 4 amb proves a grups grans de gent. Una prova a una vacuna ha de fer-se a 30.000 o 40.000 persones segons diuen els experts. Tot això no han tingut temps de fer-ho. S’ha de comprovar l’eficàcia, els efectes secundaris, la progressió que té... s’ha d’estar molt segur de la validesa de la vacuna.

Amb el transcurs de les investigacions, s’ha vist que al contrari del que es pensava a l’inici de la pandèmia, que el Coronavirus només afectava als pulmons, originant una pneumònia, també hi té a veure la situació sanguínia.

N’hi ha prou amb la recomanació de mans, mascareta, distància? És molt important saber on es produeixen els contagis i la manera d’evitar-los. S’ha comprovat que els nuclis d’oci i els nuclis familiars amplis són l’origen de molts contagis. Per tant, s’ha d’anar amb molt de compte en les trobades familiars grans i amb les colles de gent jove.

L’Àtica Font, infermera Quan creu que hi haurà una vacuna contra la COVID-19?

Precisament ahir, Rússia en presen-

tava una, de la qual Putin deia que l’havien assajat a la seva filla. El que passa és que en tot assaig clínic s’ini-

A dia d’avui, si algú creu que té els símptomes del coronavirus, què ha de fer?

Trucar al 061, o a l’atenció primària.

Trucar al seu CAP de referència. Allà li diran el que té que fer, li faran el

- 12 PCR, li donaran el resultat, li diran si s’ha d’aïllar o no, i veuran quin nivell té de la malaltia. I en raó del que digui el CAP, caldrà anar a urgències de l’hospital. Actualment, ens trobem que un 60% dels casos són asimptomàtics, la qual cosa és la trampa mortal que té el Coronavirus, que hi ha molta gent que ho té i no ho sap. Per tant, davant de qualsevol dubte o indici de símptoma, cal trucar al 061.

El rebrot que va sorgir darrerament a Figueres i a Vilafant, es va reduint?

Evidentment que sí. La taxa de reproducció del Coronavirus a Figueres, avui està per sota de 1, exactament el 0,4. I en el punt més alt havia estat a 4,60. Ara, cada infectat contagia a menys d’una persona, setmanes enrere infectava a gairebé cinc persones. Això vol dir que estem en una fase descendent i en una etapa de control.

Amb tot i això, val a dir que estem al davant d’una situació molt complicada que acabarà posant de manifest com i de quina manera s’ha de transformar el sistema sanitari. Vivim una situació que no es recorda des de molts i molts anys enrere. Clínicament fa pensar en el temps de quan va aparèixer la SIDA, un període de desconcert on els investigadors es preguntaven què era i com fer-hi front.

“Puntualitzant la pregunta diria que l’Alt Empordà no ha estat una de les comarques amb més casos, sinó la que més infectats ha tingut” L’Hospital de Figueres permet que els pacients ingressats que no tinguin la COVID-19 puguin estar acompanyats les 24 hores del dia?

No. Ho vam provar de fer-ho, però vam veure que pel personal sanitari era una cosa imposible. Les visiten sortien de l’habitació, anaven i venien, entraven amb les sabates del carrer, es posaven i es treien la mascareta... aleshores i davant de tot això, vam fixar uns horaris de visita per a tots aquells malalts que no fossin per la COVID-19.

En quines situacions de malalties o ferides es pot anar a urgències?

I com cal anar-hi?

En una situació normal s’atenen unes 200 urgències diàries. La recomanació que jo faria, és primer de tot trucar al 061, i si es dona el cas, ells ja et deriven a urgències.

Ha canviat el funcionament de consultes externes?

Sí que ha canviat. Permetem acompanyants, però en termes generals recomanem venir sol, a menys que sigui una persona gran, dependent, menor d’edat, embarassada… i que sigui imprescindible venir acompanyat. Fem molta consulta telemàtica, via videotrucada. També hem limitat els horaris.

A partir del mes de setembre, la Clínica Santa Creu de Figueres serà gestionada per la Fundació Salut Empordà. Per algun motiu especial?

La Clínica Santa Creu es va fundar l’any 1944, i va tenir un paper molt significatiu de la mà del doctor Ernest Vila. En aquells temps, pagant una quota de soci se suplia la Seguretat Social. En els temps actuals, aquest sistema es fa difícil de mantenir. I si es repassa la història de les clíniques de la comarca, es veu com amb el pas del temps han anat tancant. Avui dia, una clínica requereix molta tecnologia i el que volem fer és aprofitar la sinergia de la Fundació Salut Empordà per utilitzar-la a la Clínica Santa Creu, que mantindrà la seva pròpia personalitat de clínica privada.

Als que són mutualistes, se’ls podrà garantir la continuïtat d’assistència com fins ara?

Evidentment i sense cap problema.

- 12

-El nostre convidat-

LA BIBLIOTECA FAGES DE CLIMENT Un espai per a la cultura, una opció de lleure i un centre d’informació.

Nati Vilanova, directora de la biblioteca

Entrevista: Revista Mira’m

Shiyali Ramamrita Ranganathan, matemàtic i bibliotecari indi, exposà l’any 1931 les cinc lleis que resumeixen d’una manera impecable l’esperit del que ha de ser una moderna biblioteconomia: 1, els llibres són per fer-los servir; 2, a cada lector el seu llibre; 3, a cada llibre el seu lector; 4, cal estalviar temps al lector, i 5, les biblioteques són institucions en creixement.

- 16

Hora del conte Dit això, cal diferenciar les diferents tipologies de biblioteques: nacionals, universitàries, escolars, especialitzades, públiques, infantils, mòbils, entre d’altres.

El nostre convidat d’aquest mes serà, doncs, la biblioteca, i més concretament la Biblioteca Fages de Climent de Figueres. La seva directora, Nati Vilanova, ens aclarí alguns dubtes i ens va comentar tot allò que li vam posar al davant. Va ser una conversa interessant i profitosa.

Tot seguit, les explicacions que ens va donar a les preguntes que li vam fer.

Quant de temps fa que es dedica al món bibliotecari?

Aviat farà 30 anys. En acabar la carrera a la Universitat de Barcelona vaig treballar uns mesos a l’Arxiu Històric de Barcelona i en buscar feina més cap a casa, vaig cobrir una plaça de bibliotecària vacant a la Biblioteca Pública de Girona, on vaig treballar deu anys. El 2000 s’havia d’obrir un nou equipament a Figueres i es van convocar unes oposicions. Des d’aleshores, treballo aquí, on he tingut l’oportunitat d’aplicar la meva feina en diferents àrees de la biblioteca i d’accedir a la gestió del centre des del 2012, quan vaig ser designada directora. Sempre he treballat en el camp de la biblioteca pública. Tot i que les universitàries o especialitzades m’atrauen, de moment només hi he fet pràctiques, les he utilitzat com a usuària quan estudiava el grau d’Informació i Documentació o per a altres qüestions de tipus professional.

La Biblioteca Fages de Climent de Figueres Com a directora de la biblioteca, creu que hi ha alguna cosa a millorar?

Evidentment, sempre hi ha mancan-

ces. De vegades són estructurals, d’altres no es poden solucionar per manca de personal o de pressupost, però sempre mirem de canviar

i adaptar-nos a les necessitats dels usuaris i tenir en compte les tendències culturals i bibliotecàries en la mesura del possible. Sovint, la biblioteca

- 18

Foto del mes de març, abans del confinament ens queda petita per a plantejar-nos nous usos o veiem que no arribem a tota la ciutadania. De totes maneres, amb els que som, amb professionalitat i creativitat, mirem de donar el millor servei.

Davant de la COVID-19, quines mesures de seguretat s’han de seguir en accedir al recinte?

Mascareta, rentat de mans i distància social. Tant a l’entrada com a les diferents plantes de la biblioteca s’ha col·locat gel hidroalcohòlic a disposició dels usuaris. I la mascareta s’ha de dur posada en tot moment. En aquests moments (si no han canviat les coses en el moment de la publicació de l’entrevista), ja no és necessari demanar cita prèvia per agafar llibres en préstec i es pot accedir lliurement als prestatges. Però sí que cal demanar hora per fer ús dels ordinadors.

Hi ha limitacions de capacitat a les sales de lectura?

En aquests moments, hi ha les limitacions que venen marcades pel fet de garantir la distància social de seguretat. En aquest sentit, s’han enretirat algunes cadires i s’han marcat els llocs que no es poden ocupar.

S’aplica algun tipus de quarantena als llibres retornats pels usuaris?

Sí, la que marca el Pla de represa de les biblioteques, aprovat pel PROCICAT, que, actualment, és de 48 hores.

Aquesta quarantena s’aplica tant als llibres retornats pels usuaris com als documents consultats a dins de la biblioteca. Un cop passat aquest termini, ja endrecem el material als prestatges corresponents.

Com i de quina manera la pandèmia els ha modificat el mètode de treball?

Al principi hi havia molta incertesa i ens pensàvem que treballaríem pocs dies des de casa. Però vam haver d’anar buscant les millors eines i solucions de comunicació entre nosaltres, com ara disposar d’una connexió VPN, utilitzar espais al núvol com ara el Drive, reunir-nos per videoconferència per exposar i debatre els temes més importants sorgits durant el confinament i el desconfinament i crear un grup de Whatsapp per a les qüestions del dia a dia i, val a dir, també per donar-nos missatges d’ànim i per mantenir el contacte permanent entre tot el personal.

Tot això perquè, tot i tenir tancat al públic, calia seguir mantenint els serveis propis de biblioteca com ara préstec digital de llibres, activitats culturals, informació bibliogràfica i recomanació de llibres de manera virtual. Per això vam haver de canviar

la manera de comunicar-nos amb els usuaris, als quals ens vam adreçar al llarg del confinament per mitjà de les xarxes socials, correu electrònic, Youtube i grups de Whatsapp.

Malgrat la situació, tot sigui dit que l’estat d’alarma sanitària ha estat una oportunitat per a les biblioteques per apropar els recursos digitals a molta més gent.

Com definiria una biblioteca perfecta?

La biblioteca perfecta no ha de ser la de més grans dimensions, però hauria d’estar ben situada, sense barreres arquitectòniques i dissenyada per tal d’atraure els usuaris des de l’entrada. Hauria de tenir àrea infantil, àrea per a joves, sales per estudiar i espais maker, sales confortables per llegir o escoltar música, prestatges i mobiliari flexible per exposar els documents, zones d’ordinadors o altres dispositius, espais per a exposicions i un auditori ben equipat per fer-hi conferències o recitals.

Però el més important seria que comptés amb un personal polivalent disposat a ajudar els usuaris i usuàries a trobar el que necessitin i aconsellar-los bones lectures.

Què en pensa, del tracte que se li dona a la cultura catalana?

Des de sempre la cultura catalana i

els seus referents es promouen des de les biblioteques públiques, ja sigui mitjançant el fons documental com amb les activitats que s’hi organitzen, que sovint responen a efemèrides i commemoracions.

Què opina de les noves tecnologies aplicades a les biblioteques?

Les biblioteques no han estat mai alienes a les tecnologies, al contrari, aprofiten totes les possibilitats que els ofereixen tant per al seu treball intern com per oferir serveis més innovadors.

Internet, digitalització, eines 2.0, realitat augmentada, etc. han fet possible que les biblioteques oferissin serveis innovadors. És clar que no totes les biblioteques tenen a l’abast la tecnologia capdavantera, però sí que totes poden treure el màxim rendiment de moltíssimes eines gratuïtes que tenim a l’abast. D’altra banda, no hem d’oblidar el paper dels bibliotecaris com a formadors de competències digitals.

Creu que cal incentivar la lectura entre els joves? I quina és la millor manera de fer-ho?

Cal estar atents que els joves no deixin de llegir. Una combinació entre deixar-los escollir al seu gust, sense imposicions, i el guiatge d’una persona

apassionada per la lectura i coneixedora d’obres de tots els gèneres podria ser una manera d’incentivar-los. A la biblioteca poden inscriure’s al club de lectura juvenil o bé triar lliurement novel·les de tots els gèneres, còmics i llibres dels temes que són tendència, com ara els influencers.

Qui pot utilitzar la biblioteca?

Tothom! Som un centre cultural de proximitat obert a tota la ciutadania.

Què s’ha de fer per fer-se’n soci i a què dona dret un cop es té el carnet?

Només cal venir a la biblioteca amb el DNI o NIE DNI/NIE, passaport, carnet de conduir o permís de residència amb indicació de l’adreça postal. A més a més, cal facilitar el telèfon i/o el correu electrònic, si se’n tenen, i us farem el carnet al moment. Per fer el carnet als menors de 14 anys, és necessari presentar DNI o NIE, si en tenen, i, en tot cas, sempre han de tenir l’autorització dels pares o tutors legals. Les entitats també es poden fer sòcies indicant la persona autoritzada que en farà ús.

Amb el carnet, que és gratuït, personal i intransferible, i no caduca, es permet tenir accés al préstec de milers de llibres, pel·lícules, música, revistes etc. de manera gratuïta, tant en paper com en suport digital a través

de la plataforma Ebibliocat. Recordem que aquest carnet és vàlid per a totes les biblioteques públiques de Catalunya.

Quants documents, o llibres o CD, es poden tenir en préstec i durant quant de temps?

La de Figueres és l’única biblioteca de Catalunya que no té límit de préstec, és a dir, us podeu endur més de 30 documents si ho necessiteu i tenir-los durant 30 dies.

Es poden renovar els préstecs?

Sí, es poden renovar fins a dues vegades si no estan reservats per cap altre usuari. De vegades fem excepcions amb alumnes que fan el TDR o investigadors que necessitem un llibre durant un període més llarg de temps.

Si algú s’endarrereix en la devolució, què passa?

Per dies de retard s’acumulen uns punts en el compte de cada usuari.

L’acumulació de dies d’endarreriment acaba comportant un bloqueig de la targeta.

I si un soci perd un llibre en préstec, què passa?

Aleshores caldrà que en compri un nou exemplar o n’aboni l’import.

- 20 En què consisteix el servei de préstec a domicili? És gratuït?

El servei de préstec a domicili està concebut per fer arribar els llibres a aquelles persones que no es poden desplaçar a la biblioteca per temes de mobilitat, malaltia, etc. i que no compten amb ningú més que els hi pugui fer arribar. És un servei que es realitza comptant amb la col·laboració de voluntaris.

Quin tipus de libres són els més llegits?

Les novel·les, sens dubte, en especial la novel·la negra i els llibres infantils.

El llibre digital acabarà excloent al llibre de paper?

No, però val a dir que el llibre digital té cada vegada més lectors. La COVID-19 ha fet que moltes persones descobrissin la plataforma digital gratuïta de préstec de libres digitals Ebiblio.

Si no puc accedir a una base de dades o a un llibre electrònic, a qui em dirigeixo?

El personal de la biblioteca coneix moltes bases de dades d’accés lliure i pot ajudar a qui ho necessiti a consultar-les. Qui tingui dubtes o vulgui

Àlbum Rubaudonadeu conèixer com funciona la plataforma Ebiblio de llibres electrònics pot adreçar-se a la biblioteca i li explicarem com funciona.

Quins serveis dona la biblioteca?

El servei més important és el préstec en les diferents modalitats: préstec personal, préstec a entitats, préstec interbibliotecari, préstec a domicili, préstec a presons, préstec a escoles, préstec de recursos digitals (llibres electrònics, pel·lícules en streaming, música en línia, audiollibres, etc.).

Altres serveis que oferim són: servei d’informació bibliogràfica; servei d’accés a Internet, wifi i programes d’ofimàtica; activitats culturals i hores del conte; clubs de lectura; bibliohospital; fons de llibres en lletra gran, amb pictogrames i de lectura fàcil per a usuaris amb dificultats lectores; visites guiades i escolars; reprografia; consulta a sala; tallers TIC, i butlletins de novetats.

Podríem trobar una col·lecció de llibres de valor a la Biblioteca de Figueres?

- 22

Club de lectura La joia de la biblioteca són els àlbums de fotografies coneguts amb el nom d’àlbums Rubaudonadeu, que contenen més de 500 fotografies de pobles de l’Alt Empordà realitzades per un fotògraf pioner, Josep Maria Cañellas, entre els anys 1888 i 1889.

Aquestes fotografies estan digitalitzades i es poden consultar al repositori Regira, on també es pot consultar la col·lecció de premsa antiga de la biblioteca. També tenim la sort de

comptar amb manuscrits d’escriptors locals com ara M. Àngels Anglada, Carles Fages de Climent o Carme Montoriol.

Parli’ns dels clubs de lectura.

Els clubs de lectura són un punt de trobada per compartir lectures i descobrir nous escriptors i sovint nous gèneres literaris.

Es realitzen sessions mensuals, d’octubre a juny, en què una persona

conductora introdueix els elements més importants de l’obra i dona peu a conversar i intercanviar opinions. Els clubs de lectura també conviden autors o persones especialistes en una obra.

A la biblioteca de Figueres n’organitzem en aquests moments onze, tres de narrativa, un de poesia, dos de teatre, dos d’infantils, un de juvenil, un d’òpera i un de lectura fàcil.

Directora sala infantil Què hi trobarem, a la sala infantil?

La nostra sala infantil és un espai alegre, amb les parets decorades amb murals d’artistes locals. Hi ha diferents àrees: nadons, famílies, infants de 3 a 6 anys, de 6 a 9 anys, de 9 a 12 anys, llibres de temàtiques diverses, bucs amb còmics, audiovisuals, ordinadors, revistes, etc. És un espai on sempre hi trobareu contes i llibres atractius per a cada edat lectora per poder llegir allà mateix o endur a casa.

Cada mes n’incorporem de nous i programem sessions d’hores del conte de setembre a juny. En aquests mesos de pandèmia les hem ofert de manera virtual, des del canal Youtube de la biblioteca.

“Aquesta quarantena s’aplica tant als llibres retornats pels usuaris com als documents consultats a dins de la biblioteca. Un cop passat aquest termini, ja endrecem el material als prestatges corresponents” Com veu el futur de les biblioteques, si és cert el que es diu que cada vegada es llegeix menys?

Les biblioteques aniran canviant, seran un centre cultural, un espai creatiu, un centre d’aprenentatge, etc. I alhora seran híbrides en el sentit que disposaran de llibres i fons en paper juntament amb recursos electrònics. Sovint pensem en el llibre com a instrument de distracció, però no oblidem també el seu valor d’aprenentatge.

Club lectura òpera

DE LA TERRA A LA TAULA La qualitat del producte fresc i de proximitat és l’essència dels mercats

Roser Vila

L

a varietat de productes frescos i de temporada desperta tots els nostres sentits quan passegem entre l’àmplia varietat de parades que cada dimarts, dijous i dissabte s’instal· len al mercat de la fruita i la verdura

de la plaça del Gra i la plaça Catalunya de Figueres. Alguns dels marxants porten tota la vida despatxant al mercat. Són una institució allà on tenen la parada.També hi ha els que pleguen perquè els fills no volen seguir el negoci i també destaquen altres exemples d’innovació com ara els que practiquen l’horta ecològica.

La varietat es posa al servei del con-

sumidor per ajustar-se a les seves necessitats.

El mercat de la fruita i la verdura de Figueres conserva productors a les seves parades, tot i això la xifra ha davallat els últims anys. La regidora de Comerç i Mercats Ester Marcos valora positivament que el mercat doni encaix a una àmplia gamma

- 26 de paradistes: “Tens el productor, el pagès que el dia abans ha anat a recollir dels seus propis camps aquest producte que està venent al mercat: fruita, verdura, un producte fresc. Són parades que porten el pare o mare i ara els fills i que es dediquen a donar continuïtat al negoci familiar, el pagès més petit. Hi ha altres productors al mercat que no produeixen tot el que porten.

Perquè una parada funcioni has de tenir una mica de varietat. Per això l’acaben completant comprant-se entre ells mateixos o a qualsevol altre proveïdor. Segons indica Marcos actualment hi ha una trentena de parades que conreen una bona part del que venen actualment de les quasi seixanta que hi ha ara. La resta són revenedors.

L’evolució del mercat es palpa també entre la seva clientela. Continua havent-hi molta gent gran que segueix amb la tradició d’anar a comprar els dies de mercat però “cada vegada més amb les fórmules de vida més saludable, hi ha més gent jove que està posant més en valor aquesta forma d’alimentació més saludable, de producte de proximitat, de menjar de temporada, el producte de la terra, el que significa que sigui el moment de collir-lo i de consumir-lo perquè és el moment més bo”. Amb aquesta tendència cap a una alimentació més sana per part dels joves “ja no podem dir que el client potencial del mercat s’està envellint sinó que les noves generacions també veuen la necessitat de consumir productes del

“El client francès que durant unes setmanes ha estat molt aturat i no ha estat venint i això ha fet que es ressentissin els paradistes. Així i tot “treballem i estem intentant revertir la situació” Aquesta diversitat també fa que el mercat “doni encaix a tota la gamma de clients, ja que si la teva butxaca no es pot permetre aquest producte de proximitat que per preu és una mica més car, també pots trobar al mercat un producte més econòmic”.

mercat”. Al cap i a la fi “acaba resultant més barat perquè qualsevol fruita o verdura produïda i collida ahir a l’hort durarà molt més a casa i et pots permetre el que es feia abans: anar a fer la compra un cop a la setmana el producte fresc perquè es conserva més dies”.

Roser Vila Coll: “Ara quedem molt pocs pagesos al mercat” La família de Roser Vila Coll té horta a Vilabertran des de fa quatre generacions: Horta Mas Coll. Els avis anaven a vendre al mercat de Figueres i ella, amb els seus pares, Lluís Vila i Dolors Coll, mantenen la parada a la plaça del Gra. Són ells mateixos els qui cullen a l’hort el que venen al mercat. Conreen verdura de temporada. Ella va començar quan tenia 11 anys anant-hi els dissabtes a ajudar la mare. “Ara quedem molt pocs pagesos a la plaça del Gra, la resta compren a magatzem i revenen i una cosa és el mercat de quan els meus avis anaven a fer parada: llavors era gent d’aquí a la vora que tenien el seu hortet i agafaven el carro o el cotxe i anaven a vendre el que produïen, els tres dies de mercat. Aquesta gent s’ha anat jubilant i els joves no han continuat amb el negoci”.

Mantenir la seguretat Figueres va apostar durant el confinament per seguir oferint aquest servei als ciutadans, tenint en compte que és una font important a l’hora de proveir a la ciutadania de productes de primera necessitat. Amb tanques al perímetre i amb control d’accés, els paradistes van poder seguir treballant. Mentre la immensa majoria de la població va haver

Andreu García d’estar confinada a casa, la terra i aquells que la treballen van seguir el seu cicle habitual. El públic va continuar agraint la dedicació de tots aquells que n’han tingut cura i han

seguit apostant pel producte de proximitat. Superats els mesos durs del confinament, i les restriccions més fortes, els paradistes es mostren satisfets, garantint igualment la seguretat del

públic: control d’aforament, distància de seguretat, ús de gel hidroalcohòlic, entre altres mesures.

Perquè el mercat sigui segur, ara les

- 28

Natàlia Muñóz i Enriqueta Prats, de Quatre Vents de Vilafant parades que concentren més aglomeracions de client “perquè venen un producte més econòmic, s’han ubicat a la plaça Catalunya on tenen més espai i estan separades de la resta, amb una única entrada i sortida”

explica la regidora Ester Marcos. “Això ha permès esponjar la plaça del gra, que és petita i delimitada. Fins ara concentrava tres parades d’aquestes que aglomeren molta gent i aquesta opció als marxants els va semblar

bé”. Marcos assenyala que “com a ajuntament no podem reubicar arbitràriament unes parades, llavors fins que els marxants no van veure que aquest canvi beneficiaria el conjunt del mercat i van acceptar el nou emplaça-

ment provisional no es va poder optar per aquesta alternativa”. Ara, “contents de les mesures de seguretat, el mercat necessita remuntar en vendes” afirma.

El client francès que durant unes setmanes ha estat molt aturat i no ha estat venint i això ha fet que es ressentissin els paradistes. Així i tot “treballem i estem intentant revertir la situació. Ja s’estan notant les millores en aquest sentit gràcies a la que la situació sanitària s’està estabilitzant i l’economia es reactiva: està venint gent de fora, hem reprès les campanyes publicitàries per tornar a fomentar que Figueres és una ciutat segura, atractiva i que el comerç i els mercats funcionen”.

La Roser Vila però no ha notat una davallada en el seu negoci, remarca. “Jo de client francès tinc quatre de comptats, la majoria són gent d’aquí, gent dels pobles de la comarca i el dissabte tinc molta gent que és de segona residència: tenen casa per aquí, a Figueres, a Espolla, Cantallops, i venen a comprar a la parada. Entre setmana és la gent de Figueres, dones que arriben de bon matí o quan pleguen de treballar”. Pel que fa als preus, aquests no s’han apujat. Tot el que és de temporada va al mateix preu. Fins i tot té

una part de la parada on posa articles rebaixats. Les coses cares són les de fora de temporada.

La Roser assenyala que ni tan sols té càmera així que tot el que cull ho ha de vendre i necessita fer els tres dies de mercat per treure tot el gènere.

Recorda que quan era petita i no hi havia magatzems com ara “venia la gent de les botigues de Roses, Llançà a comprar al mercat i quan arribava les nou del matí ja estava tot venut, anàvem a esmorzar i tornàvem cap a casa a continuar treballant”.

“Són parades que porten el pare o mare i ara els fills i que es dediquen a donar continuïtat al negoci familiar, el pagès més petit. Hi ha altres productors al mercat que no produeixen tot el que porten” Andreu Garcia: “Els clients del mercat busquen qualitat, preu i servei” Com tots els dimarts, dijous i dissabtes, l’Andreu Garcia s’aixeca a les cinc de

la matinada per començar a preparar tot el gènere. Va començar a fer parada al mercat de Figueres quan tenia 17 anys i ara en té 38, seguint la tradició que van iniciar els seus avis primer com a venedors de fruita i després els seus pares que ja es van especialitzar en embotits. A casa tenen des de fa molts anys botiga, a la plaça de les patates de Figueres Xarcuteria i Formatgeria Carmen (Chafoca). Ara ell, juntament amb la seva germana, que fa parada a Roses d’ençà que va obrir el mercat cobert, representen la tercera generació del negoci familiar.

“Anem a buscar el nostre producte a Andalusia, Extremadura, i també oferim gènere d’aquí, de la nostra terra, de Vic, Camprodon, per exemple”.

Per adaptar-se a la situació actual, han aplicat totes les mesures de seguretat perquè el client pugui fer-hi la seva compra amb tranquil·litat. En el seu cas, sí que la davallada de client francès els ha afectat: “Per nosaltres el client francès és molt important així que quan van tancar la frontera ho vam notar molt i quan vam tornar a obrir, quina alegria!” Els francesos baixen tot l’any en cerca d’embotits, per la seva qualitat i bon preu “també ens ve a comprar la gent d’aquí, en gene-

- 30

Mercat setmanal de fruites i verdures de Figueres ral tots busquen qualitat, preu i servei, quan venen a mercat”.

El mercat obre a dos quarts de vuit del matí fins a les dues de la tarda.

L’Andreu, assegura, que no és un dels que més matinen: “Quan jo arribo, a la plaça Catalunya, ja hi ha

parades que han començat a vendre a les sis del matí. A aquella hora són les botigues petites que venen a comprar gènere”. Després comença el degoteig de gent de la ciutat i dels pobles dels voltants i a mig matí la clientela s’intensifica. És una professió dura, diu. L’Andreu també fa altres

mercats durant la setmana com el de Sant Pere Pescador, La Bisbal i Roses. Però considera que “és una feina molt agradable, m’ho passo molt bé, els venedors fem moltes vegades de psicòleg, la gent ve amb ganes de parlar i ara també” tot i que en aquests moments amb les mascare-

tes “s’ha perdut l’essència d’aquestes converses de mercat, et sents més angoixat i ofegat” es lamenta.

I és que a banda de buscar el producte fresc i de qualitat present a les seves parades, el client també busca la figura del paradista com a professional i facilitador de consells i receptes, que entén els seus gustos i les seves necessitats.

Albert Vilardell: “Oferim la màxima qualitat el màxim de temps possible” Enfront dels productors que mantenen el conreu de la seva horta d’una forma tradicional, hi ha els productors que opten per un conreu més industrialitzat. És el cas de Fruites i Verdures Quatrevents, una empresa familiar, que es dedica a la producció de verdures i fruites de qualitat. Al capdavant hi ha l’Albert Vilardell, de Vilafant que té parada al mercat, on hi ha la seva dona, la Natàlia Muñóz i la seva mare l’Enriqueta Prats.

Van començar els seus avis a fer parada a Figueres, “van ser dels primers de tenir parada fixa davant de la pujada de l’església de Sant Pere i fa més de setanta anys que anem a mercat a la ciutat. Quan em vaig incorporar l’any 2000, vàrem començar a fer hivernacles per allargar més la producció i intentem fer productes des de primerencs fins a molt tardans”.

La seva especialitat és el tomàquet principalment, també la maduixa, la mongeta i després altres cultius secundaris. Disposa d’un sistema de calefacció per fer créixer les tomaqueres: vam muntar una central de biomassa, fa uns sis anys, per poder escalfar els tomàquets i comencem molt aviat a collir-los, pels volts de sant Jordi. També tenen fruita: cireres, van incorporar fa dos anys una finca de noguers i tenen oliveres. “Oferim molta varietat tant a la parada de la plaça Catalunya com a la botiga que tenim a Vilafant i venem a altres parades i botigues i també a restaurants”.

augmentar el temps de poder produir i assegurar una certa qualitat i quantitat de collita”.

La situació del mercat pel Coronavirus no és dolenta però reconeix que ha sigut complicada “per totes les mesures que es van haver de prendre”.

Assegura que hi ha tota una sèrie de parades que han anat a buscar preu i hi ha com dues línies dins el mercat: “La gent que van a buscar aquest preu baix o els que intenten anar a buscar una qualitat, un servei de proximitat, que el gènere sigui collit el més fresc possible. Això és el que volem oferir tots els productors i és el

“Mentre la immensa majoria de la població va haver d’estar confinada a casa, la terra i aquells que la treballen van seguir el seu cicle habitual. El públic va continuar agraint la dedicació de tots aquells que n’han tingut cura i han seguit apostant pel producte de proximitat” Vilardell ha vist com evoluciona la finca en la qual la seva família va començar: “Era molt petita i s’ha anat ampliant. Hi havia una part de bestiar però estàvem molt propers al poble i per evitar problemes pel fet de tenir ramaderia al costat del nucli urbà vam tirar per la part d’horta. Llavors vam decidir fer els hivernacles per

que a un revenedor li és més difícil poder donar”.

Poder oferir un producte de qualitat el més fresc possible és l’essència del mercat “per això hem invertit a donar la màxima qualitat el màxim temps possible” conclou.

- 32

Pernil dolç cuit en llauna Cruset Garantia de qualitat des de 1920, a Figueres

L’empresa celebra el centenari valorant el seu procés totalment artesanal.

Cruset és una petita empresa que compta actualment amb només dos treballadors. Està situada al carrer Indiquetes, des d’on es realitza tot el procés productiu. L’obrador ocupa els baixos de la casa i la resta de l’edifici es conserva pràcticament com el varen construir els seus fundadors.

El 1931 es té constància que l’empresa ja feia pernil dolç en llauna. El gust i l’aroma es conserven intactes des de llavors perquè no han variat la manera d’elaborar-lo.

Irene Casas, gerent amb el seu marit, Miquel Arbat

Conservas

de Carne Cruset celebra enguany el seu centenari mantenint-se fidel als seus orígens.

L’empresa, fundada l’any 1920 a Figueres, continua, un segle després, elabo-

rant com a producte estrella el pernil dolç cuit envasat en llauna. També és especialista en l’elaboració de bacó fumat natural i botifarra catalana, amb tòfona i sense, aplicant els mateixos principis de qualitat.

L’empresa fabrica els embotits de forma artesanal seguint el mateix procés des dels inicis. El 1954 Florenci Casas pren el relleu del negoci. Aquell mateix any neix la seva filla Irene Casas, actual gerent de l’empresa, que va créixer envoltada per la vocació del seu pare agafant el relleu de l’empresa i fent del pernil dolç la seva gran passió. L’elaboració del pernil cuit en llauna és el distintiu de la casa. La peça, sense desossar i macerada per immersió, per tal de treure l’os sense obrir la cuixa. Després la peça és enllaunada, cuita al bany maria i reposada en fred entre 2 i 4 °C

durant un mínim d’un mes. “Tot plegat és un procés lent que dura uns quatre mesos, el que permet que el producte guanyi en aroma i sabor” explica la Irene Casas.

Quan els pernils ja estan a punt de posar dins la llauna, es pesen i si són massa grossos, es retallarà un tros, que guardaran per fer la catalana.

A cada punta de la llauna posaran una mica de gelatina en pols per tal que el suc de la cocció se solidifiqui. El procés és del tot artesanal.

I només elaboren, com a màxim, un centenar de pernils la setmana.

Els productes Cruset no contenen al·lergògens, són completament naturals i aptes per a tots els públics, ja que són sense gluten, sense llet (lactosa i PLV), sense ou, sense fruits secs, sense soja, i no s’han utilitzat guants de làtex en la seva manipulació. L’empresa té la màxima cura a l’hora de triar la seva matèria primera, carn de femella de porc de primera qualitat.

Malgrat la seva llarga història empresarial i l’excepcionalitat del seu producte, la Irene es lamenta de ser a Figueres “els grans desconeguts, desplaçats per altres noms molt comercials, vivim dels clients de la resta de l’estat”. Madrid el seu principal comprador. El pernil Cruset es pot trobar en restauració de primera línia, on és especialment reconegut, i establiments especialitzats, que aprecien especialment el producte, carnissers d’oficis que valoren la seva elaboració tradicional, i amb els quals manté un tracte proper. L’empresa també ven a la província de Girona i es pot degustar a restaurants com Can Jeroni, el Motel Empordà i a l’Hotel Almadrava, entre d’altres.

“Tenim un tipus de client fidel que valora el producte perquè és natural, la gent que ens coneix no canvia”. Però Casas reconeix que el fet d’envasar en llauna el pernil cuit és però un hàndicap: “per molta gent obrir la llauna és un problema en un moment en què la majoria s’ha passat al plàstic, però l’aroma i el gust no tenen punt de comparació”.

Cruset busca diferenciar-se de la competència tot oferint un producte saludable per a aquella gent que cuida la seva alimentació, fet amb el màxim d’amor i passió.

UNA VEREMA AMB MENYS RAÏM, PERÒ DE GRAN QUALITAT Una collita atípica amb una estricta aplicació de protocols de seguretat sanitària.

Entrevista: Revista Mira’m

Xavier Albertí , president de la DO Empordà

S

erà una verema atípica a causa dels protocols de seguretat sanitària que s’aplicaran a les vinyes i als cellers empordanesos a causa de

la COVID-19. En coordinació amb el Departament d’Agricultura, el Consell Regulador de la DO Empordà i els cellers han acordat un conjunt de mesures que s’aplicaran durant la verema per assegurar la salut dels tre-

balladors. Una de les més importants ha estat la creació de grups estables als cellers, formats per un màxim de cinc treballadors, que no tindran contacte amb altres grups d’empleats de l’explotació. Controls de temperatura o l’ús d’hidrogel seran altres mesures que s’aplicaran. En alguns dels cellers més grans s’han nomenat també coordinadors que assessoren la resta d’empleats i que vetllaran pel compliment de les mesures decretades. Com ja ha passat en els darrers anys, els cellers empordanesos no necessiten contractar temporers d’altres zones, ja que la verema a l’Empordà la realitzen cada any plantilles estables formades per persones que viuen a la zona.

Per anar fent boca de tot el que són els vins de la nostra comarca, hem parlat amb el president de la DO Empordà, Xavier Albertí. Tot seguit, les seves paraules.

Com definiria el conjunt dels vins de l’Empordà?

Què t’he de dir… grans vins. Bé, no ho dic pas amb la boca petita, tothom

- 36

pot comprovar la riquesa i nivell dels nostres vins que han captivat l’interès del públic gironí i de molt més enllà. Són vins diversos, però entre els que excel·leixen els blancs i negres servats, fets en base a lledoner, que en diem nosaltres (garnatxa) i carinyena.

Què caracteritza el vi de l’Empordà respecte als altres vins?

Ho anticipava una mica a l’anterior pregunta. Tenim el privilegi de ser l’única DO catalana (del Principat) que compta amb les dues ternes màgiques de color: el raïm de garnatxa i carinyena en blanc, roig i negre. A partir d’aquí les combinacions són meravelloses i tenen segell propi. Estem parlant d’un vi amb cos, balsàmic, que guarda un caràcter atramuntanat.

Quines propostes s’han organitzat aquest any per gaudir de l’enoturisme de forma segura?

Som una DO on el turisme del vi és realment important i els diferents cellers, especialment aquells que hi estan més decantats han procurat, evidentment, de mantenir al màxim l’activitat. Aquesta no difereix en excés de la que era habitual ja que, en definitiva, una visita a celler i un tast és relativament fàcil de fer-lo amb plena seguretat. L’únic que cal és tenir-ne plena consciència i actuar amb prudència: grups reduïts, distàncies... Sí que hem perdut algunes activitats més massives com les que es promovien des del “Vívid” i algun concert multitudinari, però n’han aparegut d’altres de més petit format. Mirant de ser positiu és una bona alternativa per la gent de prop o el turista, tant se val, que vol gaudir d’una activitat tranquil·la i plaent.

Aquestes pràctiques ajuden a promoure la cultura del vi?

Oh i tant! Donen a conèixer els encants del vi i també de tot el seu entorn paisatgístic, patrimonial i humà.

Els vins de la DO Empordà van ser premiats amb 14 medalles

Gran Or, 11 medalles Or i 13 medalles Plata al XXV en el Concurs de Vins i Caves de Catalunya Girovi’20, el passat mes de juliol. Què representa aquests guardons pels cellers de la comarca?

Els premis Giroví, promoguts per la família Ensesa, són els degans de Catalunya i tenim el privilegi de tenir-lo a casa. Es tracta d’un concurs amb un jurat ampli i plural i la seva celebració és tot un esdeveniment per l’amant del vi de les nostres comarques i pels cellers que poden gaudir d’algun dels seus guardons.

El clima i la geologia tenen res a veure amb la qualitat dels vins de l’Empordà?

Per descomptat, aquests són sempre els elements clau que determinen en bona part la varietat emprada i el caràcter del vi que donaran. A la nostra comarca tenim tres sols diferenciats: granit, pissarra i terres sedimentaries i un vent que els uneix: la tramuntana, que aporta una sequedat òptima per obtenir unes collites sanes i moderades en producció.

Enguany es preveu una bona verema?

Qualitativament comptem que si, però en volum cal reconèixer que el míldiu que s’ha estès per tot Catalunya degut a les constants pluges de primavera ha malmès part de la collita, que venia esponerosa.

“Tenim el privilegi de ser l’única DO catalana (del Principat) que compta amb les dues ternes màgiques de color: el raïm de garnatxa i carinyena en blanc, roig i negre”

De cara al futur, quins projectes té previst executar el Consell Regulador?

Acabem d’acordar un pla d’identitat de la marca i vins de l’Empordà que creiem que ens ajudarà molt a ser més efectius a l’hora de promoure els nostres vins en llocs on no som tan coneguts com a les nostres comarques.

També sembla que finalment es farà realitat, dintre d’aquest any, el trasllat de la seu al centre de la ciutat de Figueres, a la plaça del Sol. I, en la vessant tècnica, destacaria l’intens treball que s’està fent en la caracterització de les nostres varietats més singulars, especialment la garnatxa i la carinyena blanca.

AGENDA SETEMBRE 2020 que, any rere any, s’uneixen amb l’objectiu de presentar els seus treballs més destacats al públic.

Enguany, i a causa de la COVID-19, la Mostra es podrà visitar de manera virtual en aquest web http://ca.visitperalada. cat/per-fer/esdeveniments/viii-mostra-d-art-edicio-virtual-49/ o a través de les xarxes socials Facebook i Instagram de l’Ajuntament.

EL MONESTIR DE SANT PERE DE RODES I LA CANÒNICA DE VILABERTRAN AMPLIEN LES ACTIVITATS D’ESTIU FINS A MITJANS DE SETEMBRE Els conjunts monumentals allarguen la programació d’estiu dues setmanes després d’exhaurir totes les places disponibles durant el juliol i l’agost

LA MOSTRA D’ART DE PERALADA Enguany en format virtual El Centre de Turisme Cultural Sant Domènec de Peralada i el col·lectiu Artistes Locals presenten, de forma virtual, la VIII Mostra d’Art, una proposta artística amb 53 treballs de diferents autors i autores de Peralada i Vilanova de la Muga.

La VIII Mostra agrupa més d’una vintena de participants, alguns dels quals ja han exposat les seves obres presencialment al centre en altres ocasions. Un conjunt de mirades

El monestir de Sant Pere de Rodes i la Canònica de Vilabertran ampliaran de forma excepcional fins a mitjans de setembre la seva programació d’estiu per donar resposta a l’elevada demanda que han registrat les activitats celebrades durant el juliol i l’agost. Durant aquests dos mesos, totes les places de les activitats d’estiu programades pels dos conjunts monumentals s’han exhaurit amb desenes de persones que s’han quedat en llista d’espera. Un turisme de proximitat, amb usuaris gironins i catalans, han omplert les activitats que s’han celebrat amb un aforament reduït respecte a altres anys a causa de les mesures sanitàries aplicades arran de la COVID-19.

Sant Pere de Rodes allargarà la programació estiuenca amb les visites guiades en català durant els caps de setmana i les activitats Mrs. Stone i els tresors de Sant Pere de Rodes (dimarts); Clandestins: nova Nit de Vins a Sant Pere de Rodes (dijous) i Furtius i exploradors a Sant Pere de Ro-

des (divendres). El passat més clandestí del monestir és el fil conductor de les activitats d’aquests mesos, amb propostes inèdites i per a tots els públics que permeten descobrir les històries relacionades amb el moment en què els monjos van abandonar el conjunt monumental, el 1798.

En el cas de la Canònica de Vilabertran, es programen noves sessions de la nova activitat Un brindis pels nuvis! Nit de vins a la Canònica de Vilabertran, que se celebra els dimarts i que permet conèixer un esdeveniment excepcional que va tenir lloc en aquest espai l’any 1295: el casament de Blanca de Nàpols i el rei Jaume el Just.

Les activitats d’aquest setembre a Sant Pere de Rodes i Vilabertran tindran lloc a les 19.00 h. Cal tramitar les reserves al correu reservesspv.acdpc@gencat. cat o als telèfons 972 387 559 i 972 194 238.

Les activitats vinculades al vi en els dos conjunts monumentals es realitzen amb la col·laboració del Consell Regulador de la DO Empordà i de la Ruta del Vi DO Empordà.

Música medieval en directe Durant aquestes setmanes també es tancarà el cicle Música medieval a Sant Pere de Rodes, protagonitzat per Antoni Madueño, el reconegut musicòleg i intèrpret que ha ofert diverses propostes al llarg d’estiu.

El 5 de setembre, el cicle es tancarà amb un taller de polifonia medieval amb una aproximació divulgativa dels cants medievals. Així mateix, la Canònica de Vilabertran acull fins el 20 de setembre l’exposició Intensitats, que aplega les propostes dels artistes Nei Albertí i Àlex Pallí. Comissariada per Carme Sais i organitzada pel Bòlit, la mostra recull, en tres espais

Monestir de Sant Pere de Rodes. Foto: M. T. Carrés

de la Canònica, les propostes d’aquests dos artistes guixolencs que combinen el seu treball individual amb altres experiències creatives de caràcter col·lectiu i tenen en comú la seva passió per l’art i el fet d’entendre la pràctica artística com una experiència vital fonamental.

Mesures de seguretat El Departament de Cultura, a través de l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, ha dedicat importants esforços a implantar mesures que garanteixin la seguretat i protecció dels treballadors i visitants, i també del patrimoni.

Amb l’objectiu d’oferir espais segurs, s’han adoptat mesures específiques de protecció, informació i senyalització, alhora que s’han adequat els espais als actuals requeriments normatius. També s’han modificat i adaptat els horaris i protocols, tant d’atenció al públic com de neteja, per garantir la correcta atenció als visitants.

Pel que fa als requisits que s’exigeix a les persones que visitin els monuments i jaciments, cal dur sempre la mascareta posada, seguir les indicacions de les persones responsables dels equipaments, respectar la distància física de 2 metres, i es prioritza el pagament amb targeta de crèdit.

La Canònica de Vilabertran. Foto: M. T. Carrés

- 44

Descobrir el territori amb la segona edició del Festival de Senderisme

Alt Empordà Sea Walking

L’Alt Empordà acollirà la segona edició del Festival de Senderisme, entre els dies 25 i 27 de setembre de 2020. Aquesta iniciativa s’emmarca en la iniciativa Festivals de Senderisme dels Pirineus.

E

l programa d’enguany proposa un cap de setmana amb tot un seguit de rutes guiades en entorns i paisatges altempordanesos que aprofiten trams de la xarxa Itinerànnia. El Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb l’Associació Empordà Turisme han preparat sis recorreguts de dificultats diverses on, a banda de

la passejada, un guia especialitzat donarà indicacions per posar en valor l’entorn. Les empreses de guiatge que participen de la iniciativa son Gisfera i Terramar Natura i Cultura.

Les propostes transcorren per espais protegits com els parcs naturals de Cap de Creus, dels Aiguamolls i del Montgrí, les Medes i el Baix Ter, el PNIN de l’Albera i les Salines o les zones fluvials de la Muga.

Una altra constant de la proposta serà la vinculació amb el patrimoni cultural que s’assoleix incorporant a les visites diferents elements: des de dòlmens representatius de la cultura megalítica, fins a esglésies romàniques amb absis pintats o búnquers creats per a la defensa de la costa durant la guerra civil.

Les propostes d’enguany també incorpora una dimensió més sensitiva, ja que a cada sortida s’oferirà un tast de

- 46 productes locals, de quilòmetre 0 i així poder arrodonir la bellesa dels espais, el coneixement expert de natura i patrimoni cultural amb el gust que ofereix un territori que creu en el producte de qualitat.En un cap de setmana, el festival fa propostes amb graus diversos d’exigència física per a persones que els agrada el senderisme i que permet descobrir espais de la costa, de la plana i de la muntanya de l’Empordà, de manera que es crea una oportunitat única per als practicants del senderisme de descobrir la comarca de la mà de guies professionals.

Les inscripcions i detalls de totes les activitats es troben al web: www.empordaseawalking.cat i tenen un preu que va dels 10 als 15 euros. Per tal de facilitar la pràctica en família d’aquest programa d’activitats, les persones menors de 14 anys tenen preus amb descomptes (llevat d’un cas). Totes les excursions inclouen el guiatge d’empreses especialitzades de la comarca, un tast i un equip de senderisme.

Enguany, per a dur a terme les activitats es tindran presents les mesures de prevenció de la COVID-19 i els protocols que regulen el desenvolupament d’activitats de guiatge al medi.

Des de 2016 es desenvolupen els Festivals de Senderisme als Pirineus. Els festivals són 11 propostes d’entre dos i sis dies per a la pràctica d’activitats de senderisme guiat amb la finalitat de donar a conèixer territoris i patrimonis associats al paisatge i a aquesta pràctica esportiva. Fins a la darrera edició, aquests festivals anaven des del Pirineu de Lleida fins la Cerdanya. L’any passat s’hi van incorporar les comarques que col·laboren en la xarxa Itinerànnia i els festivals van arribar fins a mar.

Sobre els diferents festivals de Senderisme dels Pirineus, podeu trobar informació a la pàgina https://festivalssenderismepirineus.cat/

- 48

SETMANA DE LA NATURA A LLANÇÀ Activitats de la Natura ideals per fer en família!

Del 1 al 13 de setembre tindrà lloc a Llançà la segona edició de la “Setmana de Natura” la qual oferirà una gran oferta d’activitats relacionades amb la descoberta del medi marí i natural de Llançà i els seus espais naturals: Albera i Cap de Creus.

Aquestes serien les principals propostes: Gaudeix amb el Paddlesurf.

Nature Sketching, dibuixa la nostra natura.

Visita guiada: “Les plantes medicinals i aromàtiques de l’entorn de Llançà”.

Passeig en barca per la Mar d’Amunt.

Txi-kung en família.

Taller d’egagròpiles.

Caminada medicinal vora del mar.

Introducció a la fotografia de natura i phonosconing.

Pintant la natura amb mindfulness.

Converses de taverna, fem un nus mariner!

Iniciació a l’ornitologia.

Taller familiar d’ecologia litoral.

Excursió familiar en caiac “La Cova del Castellar”.

Taller de neteja de platges amb “Platges netes” Sortida en e-Bike per l’Albera.

Animalons del Cap de Creus.

Llançà dels Horts.

La desaparició de la senyora Mallerenga Txi- kung i caiac contemplatiu.

Els tresors del mar.

Descobreix els itineraris de snorkel.

Nordic walking per l’Albera.

La desaparició de la senyora Mallerenga.

Caminada de salut per Cap de Ras. Explorem la Platja de Canyelles.

de seguiment per als diferents guies i educadors que portin a terme les activitats de la Setmana de la Natura, per posar consciència als usuaris de la importància de desenvolupar les activitats des d’un punt de vista de sostenibilitat ambiental.

Una de les principals novetats de la Setmana de la Natura serà la creació d’un decàleg de guiatge sostenible.

La finalitat serà proposar unes pautes

Val a dir que bona part de les activitats tenen un preu de 2€ per persona la qual recaptació serà integra per l’entitat local Llançanenca “Platges Netes”.

- 66

Coloración 100 % vegetal Inué, un referente nacional en color vegetal ¿Cuándo das el paso de peluquero a director de firma cosmética?

Llevo más de 30 años como peluquero, y de esos, más de 25 años como formador colaborando con diferentes firmas profesionales, por lo que mi visión de la peluquería es diferente de otro profesional. Desde hace unos 7 años mi inquietud, y ganas de ir más allá, fue buscar otra manera de trabajar más ecológica, más natural, sin tanta química en el salón. ¿Entiendo que empezaste por el salón a trabajar este tipo de peluquería?

Sí, efectivamente el primer contacto fue en el salón, empecé investigar y buscar firmas orgánicas, y que utilizaran ingredientes menos tóxicos, la sorpresa es que encontré muy pocas que tuvieran esa visión o filosofía aquí en España. ¿Fue entonces cuando surgió la idea de Inué?

Bueno en principio no, comenzamos a trabajar el color vegetal (hennas) en el salón, cada día que pasaba me enamoraba más de esa filosofía de coloración, y las clientas cada vez más contentas. Pero me di cuenta que aquí en España como en la mayoría de países, la colorimetría vegetal, no estaba a un buen nivel, entonces fue cuando empecé a investigar por mi cuenta.

Entonces, ¿En el color vegetal no hay formación reglada a nivel nacional?

El color vegetal, o hennas. Hablamos de una coloración que se usa desde hace más de 4.000 años, siendo un tipo de coloración que su uso está muy extendido en culturas como la India, Marruecos y Egipto, pero a nivel occidental se usa sobre todo a nivel de domicilio, es decir que se compra el producto en tiendas o herboristerías.

Pero su manera de uso y forma de aplicación nada tiene que ver con la tintura química de oxidación. Y en formación profesional solo se imparte colorimetría química. ¿Entonces los colores químicos y los vegetales nada tienen que ver el uno con el otro?

Pues son dos mundos completamente diferentes, la henna o color vegetal son polvos de plantas que mezclamos con agua destilada y lo aplicamos en el cabello dando color completamente natural sin alterar la estructura del cabello, por el contrario el color químico lleva ingredientes que alteran el color natural del cabello para depositar el pigmento químico, por no hablar de las alergias a los PPDs. Sensibilidades y demás trastornos que provocan el químico.

Cada día que pasaba me enamoraba más de esa filosofía de coloración ¿Y por qué no todas las peluquerías usan el vegetal?

Hay que tener claro que con un color vegetal no podemos conseguir los mismos tonos que un químico, pues estas más limitado, y no todo el mundo ya sea profesional o cliente quiere o le gusta el resultado de una henna.

- 68 Por lo que me cuentas es complicado el tema del vegetal.

Como te decía, mi investigación fue más allá, empecé a colaborar con firmas que vendían color vegetal a profesionales, y mi trabajo consistía precisamente en formar a los profesionales peluqueros para usar los productos en sus salones.

Entiendo que la formación es primordial.

Efectivamente la formación es lo más importante en el uso de un color vegetal en el salón. Piensa que hablamos de que hace más de 4.000 años que se viene usando, y justo ahora empezamos los salones a entrar en este mundo y el conocimiento es primordial. ¿Cuándo decides crear tú firma?

Como te comentaba, la investigación me llevo a comprobar, que efectivamente lo más importante es el conocimiento y la formación. La mayoría de las firmas comerciales se mueven por los números y cifras. De ahí surgió la idea de crear mi propia firma, claro está que no puedes abarcar tu solo este gran desafío… Encontré dos personas (mis socios) que tienen las mismas premisas que yo, uno peluquero como yo, y el otro socio es director comercial también vinculado al mundo de la peluquería, encontramos una simbiosis perfecta desde el primer día, expuse mis ideas y de cómo debía ser la firma y la verdad es que conectamos enseguida, de ahí ya empezó a modelarse el futuro de la firma, primero el nombre y después todo lo demás. ¿I por qué la India para la fabricación de las hennas?

Bueno como antes hablaba, mi investigación es donde se basa todo, en buscar las fábricas y las mejores materias primas para conseguir los colores vegetales, descubrí después de más de dos años de buscar y probar que hablando de hennas, la India está muy por encima de otros países productores de color vegetal, así que me puse en contacto con diferentes fábricas e investigué cada fábrica para saber cómo eran sus prácticas de fabricación. Al final después de mucho buscar encontré lo que quería. Lo primero fue hablar de lo que queríamos como firma y que colores deseaba tener para comercializar, así que empezamos el trabajo de pruebas y más pruebas, hasta conseguir los tonos y colores que deseaba para mi firma. vinieron desde la India los propietarios de la fábrica a conocerme en persona y acabar de pulir algunos temas, después de casi un año de pruebas dimos el visto bueno para la fabricación de nuestros colores y tratamientos a base de plantas.

¿Cuál es tu rol dentro de la firma?

Bueno, a mí me toca la parte de educación y formación a nivel nacional de los clientes de la firma. ¿Y que diferencia tiene Inué con otras firmas de henna?

Bueno, durante la entrevista ha quedado claro que la formación es lo primordial cuando hablamos de color vegetal, pues es completamente otro mundo, solo darte un dato para que entiendas de lo que hablo, cuando preparamos un color vegetal, mezclamos los polvos con agua. Pues solo con cambiar la temperatura del agua el tono ya queda diferente, lo mismo que macerar la pasta un tiempo, o mezclar con hidrolatos o infusiones, añadir aceites esenciales. En fin un ritual completamente diferente. Por eso en la firma hemos creado The Inué Concept, un método exclusivo y diferencial que da un valor añadido Inué.

Hidrolatos ¿aceites esenciales?

Bien la firma se compone de tres líneas bien diferenciadas, Nature Color, que son las hennas o color vegetal; Nature Care, que es la línea cosmética para cabello compuesta de champús, mascarillas y demás productos, y después tenemos Nature Treat que es la línea de tratamiento para hacer fitoterapia en los salones, compuesta de aceites vegetales, oleos esenciales y hidrolatos. Hay que recordar que hablamos que Inué como firma es todo certificado ecológico.

Bien, solo está disponible para salones y solo España.

Efectivamente Inué es una firma exclusivamente para peluquería, de hecho solo en salones recomendados, no interesa vender solo por vender, hablamos de una filosofía de trabajo y maneras de entender la peluquería fuera de lo convencional. En cuanto a cómo comentas, en principio hablamos de España, pero la idea es internacionalizar más adelante, empezando por Portugal y después Francia e Italia. Poco a poco y que los profesionales vayan conociendo nuestro trabajo hasta convertir la firma en un referente nacional, cuando hablamos de color vegetal.

Bien Toni, ha sido un placer hablar contigo y siendo un ampurdanés de nacimiento todavía más.

Gracias a vosotros, aquí en l’Ampurdán salen grandes figuras, un saludo.

- 70

TRACTAMENT D’ADDICCIONS

INICIA

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

així com una orientació precisa del tractament que ha de dur-se a terme.

Al nostre centre comptem amb professionals que li informaran i li donaran l’ajuda que necessiti.

L’experiència adquirida durant aquests anys ens ha encaminat a potenciar mitjançant una formació especialitzada en drogodependències, els coneixements i habilitats del nostre equip amb l’objectiu de ser un centre professional referent, en el seguiment de pacients en recuperació d’addiccions a substàncies psicoactives.

T

ractament d’Addiccions INICIA és un centre especialitzat en el tractament psicològic de pacients que presenten trastorns per dependència a substàncies (alcohol, cocaïna, psicofàrmacs, cànnabis, drogues de disseny o altres substàncies addictives) i també a les addiccions sense substàncies conegudes com a conductes addictives (ludopatia, compres compulsives, dependència emocional, noves tecnologies, activitats, treball etc.).

Tractament d’Addiccions INICIA va començar com a centre ambulatori i després d’uns anys passem a ser centre de dia.

Oferim tots dos tipus de tractament, segons la disposició i/o possibilitats del pacient i familiars.

El tractament que oferim com a centre de dia, és igual d’eficaç i rigorós com el que es realitza en un centre d’ingrés.

Quan una família es planteja el dubte de si un dels seus membres pateix un trastorn d’addicció, el més eficaç és aconseguir un diagnòstic professional,

Els resultats obtinguts, la metodologia del procés, la professionalitat, la vocació, la discreció, els valors aportats, l’ètica professional i el respecte, són característiques diferenciadores que ens posicionen com a experts en el seguiment terapèutic i que avalen, mitjançant un sistema de treball definit en un sentit mutu de col·laboració, amb doctors i centres, professionals, en el benefici i la recuperació del pacient addicte.

En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.

REEQUILIBRAR LA FLORA CUTÀNIA? AMB EL TRACTAMENT DE PROBIÒTICS ÉS POSSIBLE A la pell els probiòtics funcionen de manera similar a com ho fan en el sistema digestiu: ajuden a mantenir el seu equilibri.

Cal dir però que els probiòtics per via oral no arriben a nivell cutani. Podem posar l’exemple de la cafeïna: Si apliquem una crema corporal que contingui cafeïna ens ajudarà per la cel·lulitis, però en canvi si prenem 10 cafès, anirem ben desperts però a nivell cutani no tindrem cap efecte.

Els probiòtics a la nostra pell s’encarreguen de modular la resposta immune, redueixen la inflamació i dificulten l’entrada de patògens, fent que la pell es reequilibri creant un escut protector, major hidratació, equilibrant els casos d’acne, calmant la rosàcia i èczemes. A banda, prevé l’envelliment prematur ja que dona major protecció contra els radicals lliures i major protecció a l’exposició de raig UVA i UVB. El resultat del tractament és una pell reparada, hidratada, revitalitzada i amb una aparença saludable.

Tu també vols una pell sana? Doncs hem de començar per reequilibrar-la!

Sol·licita el teu diagnòstic facial gratuït.

S

egur que alguna vegada has pres probiòtics després d’un problema intestinal o després de prendre antibiòtics per millorar les teves defenses. Però t’has plantejat mai si cal millorar les defenses de la nostra pell? La resposta és sí.

El per què? T’ho expliquem a continuació: No podem oblidar que la pell és l’òrgan més gran del cos i per això és important cuidar-la.

La flora cutània és el conjunt de microorganismes que habiten a la superfície de la pell (que inclou bacteris, paràsits i fongs). Tot i que sembli un xic estrany, aquests són molt beneficiosos per la nostra pell.

Quan apareixen problemes com l’acne, rosàcia, vermellors, petites erupcions o simplement falta de lluminositat i sequedat, és perquè hi ha un desequilibri d’aquests microorganismes.

Laura Margall Buxeda · Nutricionista nºcol 000198 · Tels. 972 506 808 / 655 394 157 · info@centredesalutintegral.com

Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, 1r pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 - També a les xarxes socials @ integral_salut i al nostre web: www.centredesaludintegral.com

- 72

LA LITOTERÀPIA,

UNA AJUDA PER A L’OBERTURA DE LA CONSCIÈNCIA Sandra Malgras, gerent de l’empresa MINERAL SWEET

G

ràcies al món mineral, tenim l’oportunitat de ser ajudats i tenir un suport cada dia, independentment de quins siguin els nostres mètodes de desenvolupament personal.

Hi ha nombrosos minerals que us poden aportar una ajuda exterior, un suport, per tal que us permetin obrir espais de consciència i descobrir potencials enterrats que no demanen altra cosa que ser explorats. És el domini d’aplicació de la litoteràpia, i és la meva especialitat des de fa 15 anys.

El nostre cos es compon de minerals; tot el que és viu es compon de vida mineral. És, en recolzar-nos primerament sobre aquesta veritat, que podrem comprendre que utilitzant els minerals en la nostra vida quotidiana, i en funció de la seva acció energètica subtil, podrem rebre una ajuda preciosa en els diversos àmbits de la nostra vida.

En segon lloc, per comprendre bé aquest camí i treure un bon profit dels tresors que amaga, és important comprendre que tot, absolutament tot en l’univers, és compost de matèria-energia, més o menys densa, més o menys cristal·litzada.

Els minerals són la forma d’energia més cristal·litzada que existeix.

Per il·lustrar la meva introducció, confiaré en una citació d’Albert Einstein: «Respecte a la matèria, ens hem equivocat.

Això que hem anomenat matèria no és altra cosa que energia que ha disminuït la seva vibració per tal que sigui percebuda pels nostres sentits. NO HI HA MATÈRIA. Tot vibra als nivells particulars».

Per aconseguir utilitzar l’energia subtil que emana dels minerals i els cristalls, és important entendre bé aquesta veritat. Veritat, a dia d’avui, demostrada científicament.

En la meva opinió, la litoteràpia és una eina meravellosa, ja que, d’entrada és

estèticament molt bonica, però també perquè ens permet obrir-nos a això que la vida té de més subtil per a fernos un regal.

Per exemple, n’hi haurà prou d’agafar un mineral: una ametista, un cristall de roca, una celestina o tant és quin mineral sigui; que ens atregui pel color, la forma, la transparència o irradiació, i concentrar la mirada en el seu interior per intentar sentir com ens penetra la seva energia; restem així uns quants minuts. És una meditació que ens permetrà viure un moment meravellós, sempre i quan abordem aquesta pràctica amb serenor i sinceritat. Aquest és un exemple de treball amb el mineral; n’hi ha molts d’altres. La mainada és molt receptiva als minerals; els sorprenen molt, d’una manera natural.

Alguns infants trien els minerals pels colors; altres, per les formes, i jo m’he trobat fins i tot alguns infants que els escullen per l’olor!

Tanmateix, si per exemple poseu un quars rosa dins de l’habitació dels vostres fills, sense cap dubte us sorprendreu de constatar un canvi en la qualitat del son dels petits!

La nostra cultura, les nostres tradicions, ens han allunyat d’allò que sentim.

Totes les nostres experiències són molt denses, molt concretes... en comptes de ser subtils! Els infants aborden la vida amb molta més simplicitat, sense barreres mentals ni prejudicis.

Potser per això aquest món els fascina, car es tracta exactament d’estar disponibles, oberts i receptius per poder entrar dins del diàleg amb els minerals i els cristalls.

Ets vegetarià, vegà, o al·lèrgic al peix o al marisc?

-Si tens nivells baixos d’Omega 3.

-Si no arribes a consumir dues o tres racions de peix a la setmana -Si les teves circumstàncies requereixen més necessitats: perquè ets esportista, perquè estàs en època de creixement, embarassada i lactant.

-Si ets sènior amb limitacions d’absorció i metabolisme dels àcids grassos.

-Si vols cuidar el teu cervell i la vista

Omega 3 vegetal DHA 100% procedent de microalgues DHA I L’EPA (àcids grassos que ajuden al manteniment de les cèl·lules) Ment: El DHA ajuda a mantenir el funcionament normal del cervell Cor: L’EPA I DHA contribueixen a mantenir els nivells normals de triglicèrids i a mantenir una tensió arterial normal Visió: El DHA contribueix a mantenir la visió en condicions normals.

Sistema reproductor: la ingesta de DHA contribueix al desenvolupament cognitiu i visual de l’embrió.

OMEGA 3 les grasses bones existeixen i... compte poden fer-te pensar!

21 DE SETEMBRE, DIA MUNDIAL DE L’ALZHEIMER La malaltia de l’Alzheimer és la principal causa de demència, representa fins al 70% dels casos. A Espanya hi ha més d’1.200.000 persones afectades per la malaltia i més de 5.000.000 de persones entre qui la pateixen i els seus cuidadors.

Quina és la funció de l’entitat AMA? L’entitat va néixer per donar suport i atenció a les famílies amb malalts d’Alzheimer, per tal de poder-los orientar i acompanyar al llarg de tot el recorregut de la malaltia. Però també té la funció de ser la veu dels afectats, cuidadors i malalts, per a fer visible la realitat de la malaltia, les necessitats inherents al procés de deteriorament i les tasques de cures, així com instar l’administració per aconseguir les atencions necessàries, sensibilitzar la població i potenciar la col·laboració entre recursos i professionals que atenem aquests malalts per garantir una continuïtat assistencial i una atenció integral.

El Centre d’Estimulació Cognitiva, s’ha vist obligat a tancar temporalment per la pandèmia del coronavirus. Quins programes si duien a terme?

Sí, com tots els ciutadans ens vam confinar, del 13 de març fins al 1 de juliol, data en que vam poder reprendre l’activitat de Centre, però tant sols fins al 17, data en que vam haver de tancar el servei atesa la situació a la comarca.

Els programes que es porten a terme des de l’AMA inclouen el programa d’atenció a les famílies que pretén facilitar informació i estratègies que permetin afrontar les diferents fases de la malaltia, les activitats formatives i informatives a través de les que l’associació col· labora amb entitats, empreses i centres

de formació, fent sessions i/o xerrades formatives. També es col·labora amb centres de formació oferint places de pràctiques per tal de promoure la formació sobre la malaltia.

I encarat als malalts d’Alzheimer es porta a terme el programa de Centre de Teràpia d’Estimulació cognitiva que té en compte l’àrea cognitiva, social/ relacional, emocional i psicològica, física i funcional i de prevenció de la salut a l’hora de planificar les diferents intervencions que ofereixen atenció individual i grupal amb una planificació d’activitats que inclou les activitats/teràpia d’orientació a la realitat, Programa d’estimulació i activació cognitiva (amb tallers de memòria, llenguatge i comunicació, càlcul, funcions executives, memòria sensorial...), els tallers de psicomotricitat i fisioteràpia, les activitats ocupacionals, lúdiques i de la vida diària, les dinàmiques amb música, les activitats dinàmiques i jocs socials, entre d’altres.

Quan creu que es tornarà a reprendre l’activitat del Centre d’Estimulació Cognitiva?

En aquests moments estem pendents de la reducció dels índex de rebrot i que es mantinguin estables per poder oferir una atenció que garanteixi la preservació de la seguretat i salut dels usuaris, així com també dels treballadors, durant l’execució de tots els programes de centre. Cal tenir en compte que els nostres usuaris són d’alt risc, per edat, patologies de base o comorbiditat.

Pel que fa als familiars, fa uns dies vam reprendre l’activitat dels grups de suport presencialment ja que pels cuidadors/familiars també és molt necessària la recuperació dels contactes de suport social i emocional.

Quan ens autoritzin la represa d’activitats aquesta es farà de manera esglaonada, integrant gradualment els usuaris, valorant la urgència dels casos, la idoneïtat o conveniència i controlant l’aforament que ens permeti treballar amb garanties de seguretat.

- 76

Així mateix, esperem que les previsions de la tardor siguin incorrectes i no es compleixin per tal de poder donar continuïtat atencional als usuaris i no haver d’aturar novament el funcionament de centre.

Aquest és un any atípic, inimaginable fa ben poc. Estem vivint una crisi sanitària sense precedents. De quina manera afecta això a les persones més vulnerables, les que són dependents, com viuen les restriccions imposades, com se’ls explica aquesta situació?

La manca d’activitat està accelerant el procés de deteriorament tant a nivell cognitiu com físic, pel que cal que en el possible es mantinguin unes rutines que els ajudin a mantenir-se actius i orientats. La pèrdua d’acti-

vitat física afectarà a la mobilitat i estat físic però també agreujarà problemes de salut previs, per això cal que els familiars tinguin en compte la necessitat d’exercici físic i els instin a seguir unes sessions diàries de combinacions d’exercicis.

Per altre banda han perdut les rutines que fins aquest moment estaven seguint i que els permetien mantenir-se orientats a nivell temporal, així com predir què toca fer i per tant adaptar-se millor a la situació, estar més actius, atents i motivats i en contacte amb un entorn social estable que facilitava la relació i la comunicació.

Tot això els pot generar confusió, desànim i malestar que en alguns casos pot empitjorar alguns trastorns conductuals.

Una situació com aquesta requereix capacitat d’adaptació, organització i improvisació i degut a la seva dificultat per aprendre noves conductes adaptatives i que no són capaços de processar correctament la informació que se’ls està donant, es generen situacions d’angoixa, estats d’ànims baixos i mal humor, negativisme, por.... També es donen situacions en que obliden amb rapidesa la informació que se’ls ha proporcionat, pel que no comprenen massa el que està passant al seu entorn, i si hi ha dificultats comunicatives per expressar com se senten en relació a la situació, poden estar més alterats. Molt probablement cada cop que se’ls informi de la situació serà la primera i per tant cal donar seguretat i mantenir una alta dosis de paciència perquè caldrà anar-los-ho repetint amb explicacions senzilles i adaptades al que ells poden comprendre. No tots demanaran o requeriran la mateixa informació.

Alhora cal recordar que el confinament ha tallat en gran mesura la comunicació de les abraçades, de les carícies, que donaven seguretat i confort. Això pot fer que alguns es mostrin més intranquils, més controladors, seguint al cuidador, mostrant-se repetitius en les preguntes...

Les famílies no han conviscut amb una situació així anteriorment i per tant també costa reorganitzar les atencions i cures de tots els membres de la família i això també agreuja les

pors, angoixes, la sensació de sobrecàrrega i pot portar situacions de desatenció de les pròpies necessitats.

Quines actuacions s’han dut a terme per no perdre el contacte amb els malalts i familiars?

En haver d’aturar els nostres programes d’atenció a usuaris i familiars hem mirat d’adaptar-nos a les possibilitats que ens permetia la situació mantenint el contacte per telèfon, videotrucades, missatges de WhatsApp, correu electrònic... Així s’ha mantingut el contacte amb les famílies per tal que ningú quedés desconnectat del seu entorn. També s’ha anat enviant material per seguir fent activitats d’estimulació al domicili, vídeos i enllaços per a seguir sessions d’activitat física, consells de salut...

Malgrat tots els esforços i la regularitat en el contacte amb els usuaris i famílies, el que no s’ha pogut oferir és el contacte social que mantenien amb els companys, els jocs, el manteniment dels rols al grup... La vessant més social, relacional i emocional dels nostres programes és la que no se’ls ha pogut fer arribar.

“Cal tenir en compte que els nostres usuaris són d’alt risc, per edat, patologies de base o comorbiditat” Com s’ha vist afectada l’economia de l’entitat a causa del Coronavirus, perquè no es poden dur a terme les activitats, que al llarg de l’any s’anaven organitzant per a recaptar diners que ajudin a la seva tasca?

Com en moltes altres entitats, l’economia de l’AMA se sustenta amb les quotes de socis i usuaris, les subvencions que es puguin rebre i la recaptació de suport econòmic derivat de moltes activitats organitzades al llarg de l’any, com ara la venda de roses de Sant Jordi, sopars benèfics, campanyes d’apostolat... L’entitat ha decidit no cobrar les quotes dels usuaris, atès que les famílies també estan afrontant situacions econòmiques difícils derivades de la COVID-19 i alhora la situació actual no ha permès l’organització de les activitats previstes fins ara.

Aquest any l’AMA vol apostar fort per la venda de Loteria de Nadal perquè ens cal recaptar diners per poder afrontar aquest any atípic i preparar-nos per seguir treballant fort per fer suport a les famílies i els seus malalts. Cal buscar estratègies per poder donar continuïtat a tots els programes.

Com creu que serà aquest any la “setmana de l’Alzheimer” donades les limitacions de la situació actual?

Aquest any haurem de demanar la complicitat i ajut de mitjans de comunicació per poder fer les campanyes de divulgació i informació. Les activitats i xerrades informatives que estaven previstes han quedat anul·lades. No podrem posar les paradetes per fer difusió i no podrem donar la informació a peu de carrer. Així que haurem de fer ús dels mitjans de comunicació i les xarxes socials per a donar conèixer la tasca de l’entitat i els serveis que s’hi ofereixen.

Cada any l’Associació de malalts d’Alzheimer posa a la venda loteria de Nadal. Quan la posaran a la venda i on es podrà adquirir?

A partir de la setmana de l’Alzheimer els posarem a la venda i es podrà adquirir directament a la seu de l’AMA, al carrer Pere III, 93, o a les botigues i establiments col·laboradors.

- 70

Tot i la complexitat del moment, pot donar algun missatge optimista per a les persones afectades per aquesta malaltia i els seus familiars?

Aquesta situació ens ha sorprès a tots. La impossibilitat de saber que ens espera demà i que ens pot venir ha fet que aprenem a viure un present i a gaudir de petits moments i coses que havíem oblidat que eren importants. Algunes famílies que van viure amb molta angoixa la incertesa de la fase de confinament han desenvolupat la capacitat de demanar ajut, d’acceptar les pròpies limitacions, de no imposar-se impossibles i viure més el moment. Aquestes noves eines que porten ara a la motxilla, la capacitat d’improvisar, el deslligar-se del que s’espera... són eines molt útils en les tasques de cura dels malalts d’alzheimer on la previsió i les expectatives no són massa útils. La comunicació esdevé la millor eina, com ha estat sempre, però ara més que mai i per això cal reforçar i mantenir els llaços que s’han enfortit durant el confinament amb els familiars i amics que han fet suport.