Revista Mira'M 260

mira’m 2

mira’m.cat

Edició: Òscar J. Carrés La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, bibloteques, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital: www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 miram@miramdigital.com

miram.cat

miram.cat

mira’m 4

mira’m.cat

8 DE MARÇ DIA DE LA DONA El 8 de març és el dia escollit per les Nacions Unides per commemorar el Dia Internacional de les Dones i representa una oportunitat per celebrar, reflexionar i reivindicar els drets de les dones en totes les esferes de la vida pública i privada. Encara avui aquesta data contribueix a sensibilitzar la població entorn les desigualtats de gènere existents, reivindicar canvis més efectius i reconèixer les aportacions de les dones d’arreu del

món en els diferents àmbits socials, culturals i econòmics. La celebració no es basa en un únic fet, però té el seu origen en les reivindicacions protagonitzades per les dones obreres, des de mitjans del segle XIX, davant de les precàries condicions laborals a què estaven sotmeses a l’època industrial. No obstant això, diferents processos i esdeveniments mostren una societat en transformació que es va fent cada vegada més complexa.

D’aquesta experiència, Catalunya no en va quedar al marge. N’és un exemple la vaga que 3.500 treballadores del sector tèxtil d’Igualada van fer l’any 1881, en demanda de millors condicions de treball. És per aquest motiu que la revista Mira’m es vol adherir en aquest moviment que reivindica el feminisme i denuncia el sexisme, portant a terme un seguit d’entrevistes en les quals, la dona n’és la protagonista i on es ressalta entre d’altres, l’enginy, la vàlua i la traça per desenvolupar la seva feina.

mira’m.cat

DOCTORA

Pyrene Martínez

UNA MIRADA A LA PEDIATRIA

La importància d’aquesta especialitat de la medicina és fonamental, ja que vigila i vetlla per la salut en una de les etapes més sensibles de l’ésser humà. En aquesta pàgina obrim el torn a la medicina com l’art i la ciència de guarir i alleujar les malalties i, preservar la salut dels humans. De totes les especialitats hem triat la pediatria, la branca que estudia i controla el creixement dels menuts i posa remei a les malalties dels infants. La pediatria abasta des del naixement fins a l’adolescència. Una de les principals preocupacions d’una mare i un pare és la salut dels seus fills, inquietud de la qual, la pediatra o el pediatre exerceix una labor essencial en el creixement del nen. Per descobrir algunes qüestions relacionades amb aquesta especialitat, hem demanat a la doctora Pyrene Martínez de dedicar-nos una estona. Molt amablement ens ha atès i ens ha contestat les preguntes que li hem posat al davant. Graduada per la Universitat Rovira i Virgili l’any 2008, en l’actualitat treballa a ABS de Peralada. De la seva experiència dins la pediatria, què és el que més li agrada? I com compagina la seva feina amb els fills?

M’agrada poder tenir cura dels nadons, dels infants i dels adolescents, també orientar i aconsellar als pares/ mares. La compagino com qualsevol mare treballadora. En moltes ocasions és complicat, sobretot quan es posen malalts i has de buscar algú que els cuidi, quan ara es confinen per ser contacte estret d’un positiu. O quan has passat una mala nit per culpa dels despertars habituals dels nens/es petits/es... També la reincorporació laboral un cop has donat a llum, i segons la meva opinió: prematura, fa que aquests mesos siguin més complicats, potser hauríem de mirar que fan els països del nostre voltant, on el permís de maternitat és molt més llarg i que permet una millor recuperació de la dona. La carrera de medicina és una carrera llarga. No va significar cap destorb tants anys d’estudi? No, per què estudiava el que m’agradava, encara que la majoria de les meves amistats van acabar els estudis molt abans i ja s’endinsaven al món laboral, jo encara era una estudiant....

Doctora Pyrene Martínez Com a metgessa i com a mare, quin consell donaria a una dona que s’afronta per primera vegada a la maternitat? Com a sanitària li diria que estigui tranquil·la i que ho visqui de la manera més relaxada que pugui, que existeix un sistema de salut molt compe-

mira’m 8

tent que la pot ajudar i que vetllarà tant per la seva salut com per la del seu fill/a. Com a mare, li diria, que ha fet l’acte més generós de la seva vida, que li canviarà (de fet ja comença quan saps que estàs embarassada), per bé, però que hi haurà moments difícils, per què ser mare, no es fàcil. Al final esdevindrà un aprenentatge tant personal com social. I que recordi aquesta frase: No és el mateix que t’ho expliquin que viure-ho.

“No és fàcil quan són petits i és motiu, moltes vegades, de patiment dels pares i mares. Però si el veuen feliç, sa i que va desenvolupant-se correctament, és que problemes greus no té” Amb respecte a l’atenció i la cura dels nadons, quins són els temes que més preocupen normalment als pares? Que si ho estan fent bé. Preocupa molt que puguin estar fent alguna cosa malament. Per això, el nostre consell des de l’equip de pediatria, és que preguntin, encara que els hi sembla una qüestió absurda (que no ho són si generen patiment i que NO ho han de saber tot), que els ajudarem i orientarem. Ningú ens ensenya com educar als nostres fills. Com podem saber si ho estem fent bé? Cada fill/a i cada mare/pare són diferents, per tant no hi ha una fórmula estàndard. Encara que poden seguir alguns consells, que crec que haurien de ser presents a totes les famílies: ser empàtics, tenir respecte, amor i ser coherents, donant exemple. Així ho faran bé. En el cas d’una separació, com s’han de comportar els pares perquè els conflictes de parella influeixin el menys possible en els seus fills? Quan una parella decideix deixar de ser-ho, han de tenir en compte que la decisió és seva, i els fills/es, no han de ser objectes ni subjectes de la separació. És a dir, com adults que són, i seguint la premissa de la pregunta anterior, els fills/filles han d’estar al marge de disputes i discussions. Es mereixen que siguin tractats amb respecte. I que se’ls deixi estimar en llibertat sense pressions ni recels. I com és la comunicació amb la mainada? Com s’ho fa per saber el que els hi passa, sobretot quan són bebès? Des de la medicina, existeixen uns criteris bàsics per saber ràpidament si l’infant està bé o no, i per tant si cal actuar urgentment. Un cop descartats, cal fer una bona anamnesi a les mares/pares o fins tots als nens quan ja poden mantenir una certa conversació, una bona exploració física i tenir un bon criteri clínic i mèdic. No és fàcil quan són petits i és motiu, moltes vegades, de patiment dels pares i mares. Però si el veuen feliç, sa i que va desenvolupant-se correctament, és que problemes greus no té. I si tenen dubtes, ens poden preguntar.

mira’m.cat

Quin paper ha de tenir el pare durant el període d’alletament? Ser empàtic i participar en tot el possible, que és amb TOT. Si es tracta d’alletament matern, el pare és en l’únic que no pot participar per un tema purament biològic. Si és un alletament artificial, tant pot ser la mare com el pare. I a més ara, amb el permís de paternitat, igual que el de la mare... Serà per alguna cosa... Amb quina freqüència s’han de visitar els infants? Existeix un protocol de la Generalitat en què estan establides les visites de forma sistemàtica, moltes d’elles coincideixen amb dates de vacunació o etapes importants del desenvolupament. Però es poden visitar les vegades que sigui necessari. Parli’ns de les vacunes. Quant d’im-

portant és que els nens se’ls vacuni d’acord amb el calendari oficial de vacunació? És un aspecte bàsic i totalment necessari, no hauria de ser motiu de dubte ni de discussió. Tant per la pròpia salut del pacient, com la salut de la població en general. Crec que queda clar. Com afecta als nens el coronavirus (SARS-CoV-2)? Com ja totes i tots sabeu, i amb les variants que coneixem, per sort, és un virus que afecta casi per igual als infants que els adults, però que per contra, la meitat de les infeccions són asimptomàtiques, i la resta amb clínica molt lleu. Tot i que sempre pot haver-hi un cas que necessitarà més atenció sanitària, però per sort són pocs.

Degut a la pandèmia de la COVID, deu ser difícil concertar una cita. En quins casos no es pot demorar l’assistència a la consulta del pediatre i com es resol? Sempre que sigui un motiu urgent, donem hora al mateix dia. Les visites dels nadons, les de la primera infància i les de vacunes, les mantenim, tot i està col·lapsats. La resta de visites es van gestionant, però sempre, donem una resposta al mateix dia que es fa la demanda, ja sigui telemàtica, telefònica o presencial. Durant la seva vida professional s’ha trobat amb algun cas problemàtic? Sí, com en totes les professions. I amb el qual, s’aprèn. Gràcies doctora, per compartir les seves experiències.

Una experiència astronòmica a la Serra del Montsec Vols descobrir el millor cel nocturn de Catalunya? L’empresa Tu i Lleida organitza l’experiència Astronòmica del Montsec de dos dies i una nit perquè ho puguis gaudir. El paquet turístic inclou un allotjament a escollir (depenent de les necessitats de cadascú), un sopar degustació de productes típics, una sessió nocturna al Parc Astronòmic del Montsec, una visita guiada a la Balma dels Vilars i, com a regal, una visita al Castell d’Os de Balaguer i Museu de Campanes, on es pot obtenir el Carnet de Tocacampanes de Catalunya.

Més info: 973 438 232 | www.lleidaitu.com

Viu Gaudeix dels esdeveniments esportius a la vegada que coneixes el territorI L’agència de viatges especialitzada en grups i viatges esportius, Valua Attitude, busca generar valor als esdeveniments esportius amb una oferta turística que generi impacte en el territori i els seus habitants, promocionant un turisme sostenible i enriquidor. L’agència organitza esdeveniments de bicicleta de muntanya, triatló, cicloturisme i kitesurf de la mà d’organitzadors d’esdeveniments esportius i d’agents locals.

Més info: 937 551 607 | www.valuatravel.com

Ruta pel Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central A la comarca del Bages trobem el primer Geoparc de Catalunya, una terra de contrastos en les seves característiques físiques i naturals, amb cinquanta punts destacats sota el denominador comú del seu interès geològic. Les Rutes Sílvia Rovira ofereix visitar aquesta zona amb BTT o a cavall durant uns dies per descobrir la cultura, natura, els paisatges geològics, la història minera i la gastronomia de la zona.

Més info: 636 257 282 | www.rutessilviarovira.com

mira’m 6

mira’m.cat

EMPRESÀRIA

Conxita Mach

La dona ha de tenir les portes obertes a tot arreu Les dones hem d’encoratjar a les noies joves a mirar lluny i sense por. L’empresària Conxita Mach és un referent del món de la moda a Roses. La seva trajectòria d’èxit és fruit de la inspiració i de l’esforç. Amb diferents establiments al municipi, ha sabut compartir la seva dedicació a la feina, amb la seva passió per la pintura i el seu principal valor: la família. Fa més de trenta anys que dedica el seu temps al teixit associatiu del poble. Quan va començar la seva activitat com a empresària a Roses? L’any 1970 vam obrir el primer establiment a Roses, i després vam anar creixent de mica en mica. Veníem de Banyoles, érem una parella jove amb 3 fills i teníem moltes ganes d’avançar. Vam veure que a la costa hi havia més oportunitats. Sabíem que havíem de treballar molt, i és el que vam fer, amb molta dedicació, de temps i d’esforç. Com va evolucionar la seva activitat al municipi i perquè es va decantar pel món de la moda?

Conxita Mach amb la seva passió: la pintura.

mira’m 12 actual. Cada any anàvem a la fira de la moda de París, quan no existien ni a Barcelona ni a Madrid. Sempre hem estat molt al dia, buscant les marques més actuals, i les nostres botigues sempre han evolucionat al mateix ritme que ho feia la moda. Mai ens quedem enrere. Actualment, als nostres establiments podeu trobar marques com Desigual, Hugo Boss, Superdry, Vila, Anna Mora, Olga Santoni, Luis Civit i moltes d’altres. Tot són marques molt actives, abastem un ampli ventall d’opcions per vestir tant home com dona. Quan vam arribar a Roses, vam integrar-nos a la vida del poble amb moltes ganes. Vam participar de la societat, col·laborant al club de futbol i en general en tot allò que se’ns oferia participar. Tanmateix, sent molt joves i amb moltes ganes de treballar, en un moment en què Roses estava creixent, ens vam sentir ben acollits. Ha combinat la seva professió amb altres passions com la pintura. Ha estat sempre una vocació? Sempre he tingut un esperit creatiu, però la gran quantitat de feina que feia no em permetia dedicar-me a cap activitat creativa. A mida que els meus fills han anat creixent i prenent les regnes del negoci, he pogut dedicar-me a allò que tenia ganes, que ha estat la pintura. Vaig començar a pintar fa 20 anys, i he estat en 5 escoles diferents de pintura, amb diferents artistes. He fet exposicions a Roses, Olot i Girona. La meva inspiració principalment és la natura. M’agrada pintar paisatges, tinc debilitat per l’estany de Banyoles, però també els camps de blat, les oliveres, les roselles... Quan vaig conduint, a vegades no puc evitar aturar-me per fer una foto d’allò que veig per poder fer el quadre. Evidentment, sempre hi poso la meva mirada, els quadres són interpretacions de la realitat, no fotocòpies. Conxita Mach, tot un referent del món de la moda Jo ja em dedicava professionalment al món de la moda. M’havia format en un taller on s’impartia el què en aquella època es deia “Corte y confección” i la meva inspiració sempre va ser decantada cap a aquest sector. Havia començat a l’edat de 14 anys, era la més jove de tot el taller. Vaig voler engegar una empresa que fos molt activa, molt

Com a empresària, compaginar la seva vida familiar amb la laboral, va ser complicat, va haver de sacrificar algunes coses? Vaig haver de sacrificar coses, com és normal. Quan ets un empresari i tens negocis, ho ets les 24 h del dia. Però dedicava als meus fills el màxim temps possible, sacrificant les hores de son i les de descans.

mira’m.cat Ha trobat relleu en el negoci. Continua vinculada a les botigues? Les meves filles han estat el gran relleu professional, elles són grans empresàries, amb formació universitària, i amb unes llavors que es van sembrar des de casa, on aprenien dia a dia com era la vida de l’empresa familiar. La meva vinculació a les botigues és per sempre. Jo haig de seguir la moda, mirar tot allò que arriba, veure-ho a la botiga. És la meva il·lusió de cada dia. Ja no és la meva feina, i no hi tinc cap obligació, però cada dia, el primer que faig, és anar a la botiga a primera hora. També col·labora amb entitats com la Fundació Roses contra el càncer des de fa molts anys. Quina és l’experiència, dura, gratificant... Ja fa cap a trenta anys que participo de la Fundació Roses contra el Càncer. És un esforç personal, però és molt gratificant veure que des de la Fundació s’ajuda a tanta gent de Roses que ho necessita. La gent de Roses és molt participativa. La Fundació ha pogut créixer molt gràcies a tots els voluntaris, i s’han pogut destinar els diners no només a ajudar als malalts de Roses, sinó que s’han fet importants aportacions a laboratoris de l’ICO de Girona. Per tant, malgrat l’esforç que representa dedicar el temps a una organització benèfica per part d’una empresària tan ocupada, el resultat és molt positiu, i encoratjo a tothom qui hi pugui participar que ho faci. De totes les facetes que ha conreat, n’hi ha alguna amb què s’ha sentit més realitzada o creu que s’han complementat bé? Totes les facetes s’han complementat bé, a la vida s’ha de trobar temps i força per dedicar-se una mica a tot; és important la família i treballar, però també cal poder tenir estones de plaer, humanitat, oci... La vida és un conjunt de petites coses. Ara mateix, com que la dedicació professional ja no és tan gran, he pogut trobar temps per fer altres activitats, faig balls de saló, balls en línia, macramé i bijuteria. A l’Alt Empordà com veu el món de la dona empresària, tant en l’àmbit personal com professional? La dona empresària ha de tenir les portes obertes a tot arreu. Si una dona vol, ha de tenir totes les oportunitats del món. Les ganes i l’esforç són el què ens fa arribar a tot arreu. Pel fet de ser a l’Empordà, una comarca eminentment turística, la conciliació de la vida professional i familiar és més difícil. Quan els fills tenen festa és quan a vegades cal dedicar més temps a l’empresa, que és quan hi ha turistes. Però com amb tot, voler és poder. En el dia de la dona treballadora, com veu el seu present i futur? La dona s’ha integrat al mercat laboral, i hi ha d’haver una equiparació de sou i de feina, homes i dones han de tenir les mateixes oportunitats. Això cal cultivar-ho des de l’educació a les empreses. Queda camí per recórrer, i està a les nostres mans. Cal actuar culturalment i políticament. Cap a on creu que hem de mirar les dones en general, quin missatge voldria fer arribar?

Les dones tenim el futur obert, hem de poder fer tot allò que ens proposem i encoratjar a les noies joves a mirar lluny i sense por.

Grans homes i grans dones han de poder anar de costat, mai un darrere l’altre. Voldria afegir alguna cosa més? El meu triomf personal va ser, ser mare de quatre fills, que penso que ha estat la faceta més important de la meva vida. També vaig tenir al costat un gran home que va creure en mi i ens vam donar suport tota la vida l’un a l’altre.

mira’m.cat

BALLARINA Com a artista reivindico el paper de la dona Emma Teixidor Creighton

en el creixement de la societat

Ballarina, creadora i professora. Actualment codirectora de la companyia i de l’Escola El Paller. Mare, ballarina, creadora, professora i actual codirectora de la companyia i de l’Escola El Paller. Finalitza els seus estudis de dansa a Londres, a on es queda per treballar en les companyies Carol Brown dances, Seven Sisters group i Emily Burns Dance Co. de Londres, entre d’altres. Cofundadora de la companyia Danza Rota amb residència a Manchester i del 2000 al 2010 forma part de l’equip pedagògic de l’Escola Municipal de dansa de Celrà. Des de fa molts anys treballa per aportar el seu granet de sorra a la dansa, art i cultura Empordanesa i Gironina, reivindicant en tot moment la figura de la dona en la nostra societat. Ballarina, empordanesa, el seu nom va lligat al de la companyia El Paller però

la seva trajectòria és molt extensa. En què treballa actualment? Ballarina, creadora i professora. Actualment codirectora de la companyia i de l’Escola El Paller. Amb la Dolo Yglesias i la Cia. El Paller seguim treballant en el projecte Paisatges del Temps: el paisatge interior i el paisatge memòria. És un treball que té tot un recorregut i una recerca de moviment, de creació i de metodologia. La mateixa metodologia que compartim i ensenyem a les nostres alumnes a l’Escola El Paller i que per coherència artística va lligada al treball de La Cia. Estem sempre a la recerca de nous projectes, centrats en temes socials, sobretot reivindicant el paper de la dona en la nostra societat. Per exemple, continuem treballant en el projec-

Emma Teixidor te Caterina Albert i Paradís, presentat a l’Escala el juliol passat, dins del marc del Festival Portal Blau. Quan decideix dedicar-se al món del ball?, quin record guarda dels seus primers passos en aquest món?

mira’m 16

No recordo quan vaig començar a ballar de la mà de la meva mare, la professora Jennifer Creighton Evans. He ballat sempre. Des que tinc memòria... Ballàvem en el pis a on vivíem i després a casa de la meva àvia Maria, àvia paterna, a on es va crear la primera Escola de Dansa de Castelló d’Empúries. Els nens i nenes ballem des que estem al ventre de la nostra mare, de fet, quan naixem el que ens ensenya aquesta societat és a desaprendre a ballar!... i és precisament el què treballem al Paller, a ballar des de les nostres cèl·lules, des del nostre moviment autèntic. És possible viure de la cultura? És possible malviure de la cultura... i per amor a l’art trobes la força per continuar treballant i diferents maneres de sobreviure. Jo visc per la dansa, ara bé, viure de la dansa en aquest país?: has de tenir sort i contactes... Si ens parem a pensar... quants ballarins/es professionals coneixem? Quants espectacles de companyies de dansa del nostre territori es programen en els nostres teatres?...

Com a dona, ha tingut alguna dificultat per fer-se camí en el món de la dansa? Per ser dona en el món de la dansa jo, personalment no. Ballava en companyies amb molta consciència feminista a Londres i a Manchester. És més, a la Cia. Seven Sisters group de Londres, a on vaig treballar durant dotze anys, només érem dones, fins que un dia la directora va decidir contractar un home i llavors érem 7 dones i un home.... Però sí que he conegut injustícies de companyes meves en altres companyies i escoles. Ha sacrificat parcel·les de la seva vida professional per conciliar la nostra feina amb la vida personal. Es pot dir que he sacrificat parcel·les de la meva vida professional per dedicar-me a la meva família. He de dir que tampoc les he

mira’m.cat

viscut com a sacrifici, les he viscut més com a decisions que prens i prioritats que tens en diferents moments de la vida. Crec va arribar un moment en què em venia molt de gust i necessitava crear la meva pròpia família. Els meus fills són la meva creació més bèstia!, la més important i la més bonica. I tenia clar que a Londres no els volia criar...(ara d’adolescents segur que m’ho retreuen). Com es pot fomentar l’educació en la igualtat des del món de l’art i de la dansa més concretament? Aquesta és una tasca de tota la societat: els infants neixen sense cap mena de prejudici, és la societat i depenent del seu lloc de naixement, de què rep i com se’ls educa que responen a una actitud o a una altra... la igualtat i el respecte hauria de ser la base de qualsevol comunitat i després des de cada parcel·la (la família, l’art, l’educació, la cultura, l’esport, les xarxes, l’administració...) hauríem de promoure aquests valors. Però lluny d’això, sembla que tots i totes plegades estem entossudits/des a fomentar una societat desigual i dividida. És precisament per això que la meva tasca com a artista i la del Paller s’ha orientat durant molts anys a reivindicar el paper de la dona en el creixement de la societat. L’educació no incorporada, que no es troba en la cultura, comunitat i en el nostre ADN és responsabilitat de totes i de tots!!! Acceptar que un nen (una nena sí, eh!) vol ballar amb un tutú rosa en aquesta societat encara ens sobta. Portem una motxilla, una càrrega d’una història patriarcal a on la Institució de l’església catòlica i els seus súbdits s’han carregat durant segles, l’educació de l’escolta, del percebre, del sentir, de l’intuir per poder decidir amb llibertat qui som i com volem i necessitem moure’ns en aquesta vida. Per aquest 8 de març té prevista alguna acció especial? Aquest 8 de març, si no hi ha res de nou, participaré en una taula rodona que organitza l’àrea de la dona de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries.

mira’m.cat

ARTISTA La cultura ens ha ajudat a conviure amb Pilar Farrés

la incertesa, la por i la desesperança

He dedicat molts treballs a explorar el món de la dona artista, per crear espais d’apoderament i reivindicació. Pilar Farrés és una artista empordanesa amb una llarga i consolidada trajectòria artística. En el seu estudi, a Castelló d’Empúries, crea obres de gran delicadesa, que fusionen l’empremta de la naturalesa amb una simbologia pròpia, que s’inspira i homenatja els colors, les formes i l’essència de l’Empordà. Fa anys que l’artista explora la seva creativitat artística treballant diferents tècniques i disciplines, i ha trobat en l’austeritat i l’elegància dels materials i les formes naturals, una força expressiva única per a les seves creacions. En el seu univers creatiu té especial rellevància el món de la dona i la lluita per la igualtat. Artista empordanesa, amb un segell molt personal, de quina manera ha evolucionat la seva obra? En els darrers anys, la meva obra ha pres un vessant més conceptual. El procés creatiu m’ha conduït a experimentar més enllà de les possibilitats estètiques i expressives de la realitat

pròpiament física i del treball amb els materials, per a submergir-me en una exploració subjectiva i compromesa d’idees i conceptes. Sense abandonar l’interès pel treball amb la matèria, les meves darreres obres cada cop es nodreixen més de la reflexió i discórrer conceptual, articulant-se a partir d’un rerefons crític que pretén apel· lar a la sensibilitat i l’acció dels públics en la denúncia d’algunes greus problemàtiques socials. Quan decideix dedicar-se a l’art?, quin record guarda dels seus primers passos en aquest món? Fins a on arriba la meva memòria, sempre m’he sentit fascinada per les formes, les textures, el color i la llum. Des de ben petita he sentit el desig d’observar i explorar la matèria, de descobrir en ella el pas del temps i la bellesa de les seves imperfeccions i accidents. L’art ha esdevingut per a mi el mitjà per a satisfer aquesta curiositat innata, per a explorar els límits i les possibilitats dels

materials i convertir-los en una forma d’expressió personal honesta i directa. Des de fa anys visc immersa en un món creatiu de formes i llenguatges plàstics que em defineixen i articulen la meva relació amb el món i amb els altres. L’art s’ha convertit per a mi en una forma d’explorar el món que m’envolta i donar-li un sentit, no puc imaginar la meva vida sense aquesta faceta. Pinta i també fa escultura. Amb quina disciplina se sent més còmode a l’hora de treballar o d’expressar-se? En el meu estudi de Castelló d’Empúries he trobat un oasi de pau per a la creació, un espai en el qual tot és possible, on puc experimentar de forma incessant amb tècniques, materials i llenguatges diversos. La coneixem també des de fa uns anys per ser l’ànima del cicle Empordoneses, com neix aquesta iniciativa i de quina manera ha anat creixent en el temps?

mira’m 20 apel·lant a la reflexió dels públics i esdevenint un espai de creació compartit per centenars d’artistes que hi han participat. Creu que les circumstancies actuals afavoreixen el procés creatiu dins el món de l’art? Com passa sovint, els contextos de crisi també ofereixen noves oportunitats. En el meu cas, la pandèmia m’ha brindat l’oportunitat de fer una revisió del meu treball i redefinir projectes que tenia pendents. La cultura ha sofert molt l’aturada provocada per la situació de pandèmia, però, al mateix temps, ha demostrat ser capaç de reinventar-se constantment, convertint-se per a molts de nosaltres, en una taula de salvació en aquests temps tan difícils de confinament i pandèmia. Llibres, pel· lícules, música,... La cultura ens ha ajudat enormement a conviure amb la incertesa, la por i la desesperança que varen acompanyar l’arribada del virus. Com a dona, ha tingut alguna dificultat per fer-se camí en el món de l’art? Actualment, viure de l’art és realment complicat. En el meu cas, combino la meva faceta d’artista amb un treball fora de l’àmbit creatiu. Tot i que he aconseguit un equilibri que em permet gaudir i dedicar temps a la creació, això sempre implica una renúncia en la vida personal i professional.

Pilar Tarrés Estic especialment compromesa amb el projecte Empordoneses, del qual soc comissària i coordinadora, un projecte que va néixer l’any 2010 a Figueres i que cada any reuneix a la ciutat un ampli i divers grup d’artistes als quals es proposa reflexionar sobre una temàtica social concreta i diferent en cada nova edició. Estic molt satisfeta de l’evolució que ha tingut Empordoneses, ja que va néixer amb una voluntat reivindicativa, que s’ha mantingut al llarg de les onze edicions i que ha permès abordar problemàtiques socials d’actualitat,

La seva sensibilitat ha quedat palesa en múltiples treballs i exposicions. La dona, la reivindicació de la igualtat i la lluita contra la violència ha estat una constant en la seva obra. Em resulta impossible quedar-me al marge de la realitat social en què visc. Entenc que l’art ha de servir per reflexionar sobre la veritat, la justícia, per demanar una resposta del públic i fer reflexionar a l’espectador. És cert que el fet de ser dona ha condicionat la meva trajectòria, perquè m’ha fet ser més conscient de la desigualtat i, alhora, de la meva identitat i autonomia. He dedicat molts treballs a explorar i reivindicar el paper de la dona artista i la dona en societat, a lluitar com bé dius per la igualtat i contra la violència de gènere. Treballs com un gran mural contra el masclisme a Castelló d’Empúries, un projecte de la

mira’m.cat mà de l’Ajuntament de la vila, nombrosos tallers a la presó amb grups de dones ..., tots ells amb la voluntat de promoure el debat i sacsejar consciències, de crear espais d’apoderament i reivindicació. Com es pot fomentar l’educació en la igualtat des del món de l’art? Començant amb l’educació a les escoles, l’art i la cultura han de tenir la importància que mereixen i s’ha de fomentar que estiguin presents en l’educació, així com en el dia a dia de la societat.

“Actualment, viure de l’art és realment complicat. En el meu cas, combino la meva faceta d’artista amb un treball fora de l’àmbit creatiu” Per aquest 8 de març té prevista alguna acció especial? Sempre estic oberta a noves propostes per aquest dia, tot i que encara no tinc pensat res en concret. Però segur que d’una forma o altra reivindicaré el dia de la dona i donaré suport a la lluita i al moviment pels nostres drets. Quins són els seus projectes per aquest any 2022? Darrerament he estat treballant en un projecte, amb en M. Puig, que m’apassiona, que porta per títol Memòries i que s’exposarà al MUME entre el mes d’abril i el maig. Per a mi és un honor exposar en aquest espai tan interessant i necessari, que custodia la memòria col·lectiva i treballa per a preservar el record dels episodis històrics més punyents i traumàtics de la nostra història recent. En un espai com aquest, en què les històries personals s’entrecreuen teixint una memòria compartida, en què a partir d’objectes i relats podem reviure els records i les vivències d’aquells que ja no hi són i transportar-nos fins a temps passats, la meva proposta pren una dimensió i una significació molt especials. L’exercici de la memòria, l’atenció al passat i la seva resignificació em semblen fonamentals en una societat com la nostra, governada per la tirania del present i la urgència de la immediatesa. La nostra societat massa sovint gira l’esquena al passat, i, sense saber d’on venim, correm el risc de desconèixer qui som. Preservar la memòria, reflexionar sobre aquesta i submergir-se en el seu vast univers ens pot transformar com a individus i com a societat, ens pot ajudar a expandir la nostra consciència i a conèixer-nos millor, i a incorporar el passat com a coneixement en la construcció d’un futur més prometedor. També el mes d’abril participo a La mar de Dones que s’exposarà a la Fundació Cuixart a Palafrugell sota l’organització de Montserrat Seró, del 28 d’abril a l’1 de maig. Participo amb una instal·lació juntament amb Fiona Morrison i Michelle Wilson. La instal·lació porta per títol La Punyetera (2022). Sembla ser una representació dels cactus del gènere Opuntia. També és un joc, un joc de paraules i d’idees que apareix com a resposta a l’expressió “La Mar de Dones”. Què és un “Mar de Dones”? Un “mar de dones” és una força imparable i potent de poder i acció, tal com una onada de tsunami. Sempre que nosaltres ens adonem d’aquest potencial i ens organitzem. Les dones es poden veure com a “punyeteres” d’una manera positiva i/o negativa. Sovint es descriu a les dones amb adjectius pejoratius com “molestes”, “difícils”, “gosses,” etc. No obstant això, des d’una altra perspectiva, el seu comportament es podria veure com a determinació obstinada, convicció moral, defensa d’una creença i una manca de voluntat de ser acovardides i controlades. A la farinera de Castelló d’Empúries, també prendré part aquest estiu en una exposició aquest estiu seguint amb anteriors exposicions i amb l’aixopluc del museu i la complicitat d’artistes i creadors.

mira’m 22

MESTRA

Marisé Ibáñez

D’EDUCACIÓ FÍSICA

L’esport ajuda molt a sentir-te com abans i ja s’ha convertit en el meu dia a dia.

La Marisé Ibáñez té una lesió medul·lar i és usuària de cadira de rodes manual. És mestra d’educació física. Un dia, a l’escola, va anar a buscar una pilota que havia penjat un nen al taulat. Ella hi va pujar i el taulat va caure. L’accident li va afectar la mobilitat. Gràcies a la seva capacitat d’adaptar-se a la nova situació, viu la vida amb plenitud: “Vaig decidir que havia de viure de veritat”.

No ens coneixíem personalment, però havia sentit moltes vegades que és una dona exemplar, amb molt de coratge? Gràcies, però no crec que sigui exemple de res, ni que tingui més coratge que ningú. Només que no entenc el fet de viure a mitges. I per sort tinc la capacitat d’adaptar-me a les noves situacions que se m’han donat fins ara. És el concepte de Resiliència

De professió, mestra. Com neix aquesta vocació? La meva vocació sempre ha estat l’esport o l’activitat lúdica lligada als nens o a l’educació. De molt jove ja estava ficada en Esplais i Casals i quan va ser moment de decidir què estudiar vaig pensar que ser mestra d’educació física era l’ideal per mi.

En quin moment canvia la seva vida, quin record té d’aquell moment? Va canviar el dia que em vaig adonar que la meva vida ja no seria com la que havia tingut fins aquell moment. No puc negar que vaig tenir moments de “Vull morir-me”, “No vull aquesta vida”... però com que no depenia de mi. La vida va decidir que havia de quedar-me perquè encara era viva. Al principi estava trista per tot el que havia perdut, però te n’adones que la vida segueix sense tu. Així que com crec fermament amb el “Respirar no és estar viu” o “No és el mateix estar viu que viure” vaig decidir que havia de viure de veritat. I això vol dir sentir-me viva i que al final del dia

“Després de l’accident vaig decidir que havia de viure de veritat”

Marisé Ibáñez quan et preguntes com ha anat el dia, sentis que ha valgut la pena. Va aparèixer en un dels episodis del programa Tabús de TV3, per trencar els tòpics que envolten a les persones amb diversitat funcional. Com va ser l’experiència? Va sentir que seria positiu narrar la seva vivència per trencar estigmes? Genial! Em sento molt afortunada per haver tingut l’oportunitat de participar. La veritat és que no ho vaig pensar massa. Adonar-te que ara estàs genial i en zero com et pot canviar la vida et fa canviar molt la manera d’afrontar-te a moltes coses i vius molt el moment. I sí, si pots ajudar a algú, em sembla perfecte i és motiu per aprofitar l’oportunitat per si algú vol escoltar-ho. A què es dedica ara, quines altres activitats l’ocupen?

mira’m.cat

Ara em dedico a mi. A cuidar-me i a fer activitats que m’agraden. Quan vaig tenir l’accident i em varen dir que no podria treballar, estava espantada i trista perquè no sabia que faria amb la meva vida i tot el temps que tenia. Però en quan entres a fer activitats, veus que no te les pots acabar. Abans de la COVID anava un dia a una escola a fer reforços i els dilluns a la tarda a fer classes de català a Nouvinguts a Càritas. Ara només vaig a Càritas. S’ha de veure si les escoles tornen a obrir-se a persones que no són dels Centres educatius. El que més m’omple és compartir amb altres persones activitats lúdiques o esportives, siguin concerts o festes o activitats esportives com l’esqui, el caiac, rutes en handbike, submarinisme... i la vida m’ha regalat molts amics/gues Patapal@s amb qui compartir històries. S’ha convertit el tema de l’esport en una de les seves activitats principals. L’hem vist participar en diferents curses com la Cursa de la Dona o la Mitja de Figueres. L’esport és una prova de superació constant? L’esport ajuda molt a sentir-te com abans, ja que tens les mateixes sensacions. El que passa és que no és fàcil i no totes les empreses estan preparades, ja que es necessita un material especial i més mans per ajudar a fer transferències cap a les hanbikes, cadires d’esquí, caiacs, posar-te

el neoprè... I encara té un valor més afegit i és que pots compartir amb altres, no tens cap motiu per fer-ho sola. Així que l’esport ja s’ha convertit en el meu dia a dia. En el món de l’esport té alguna meta? No tinc cap meta, agafo les oportunitats que em surten. Troba a faltar la seva professió de mestra, a l’escola? I tant, m’agradava moltíssim. El tracte

amb els/les nens/es que són tan espontànies em donava molta energia perquè treballar en educació fa que cada dia sigui diferent. Fins i tot la mateixa activitat feta en un grup o altre pot ser totalment diferent. Sobre el dia de Dona: Educar en la igualtat des de ben petit és la clau per fer camí en aquesta també cursa d’obstacles? Espero que molt aviat es deixi de celebrar el dia de la Dona així com el

mira’m 24 Vull pensar que el futur serà la igualtat de gènere quant a ocupació, sous... però s’han de canviar moltes coses per posar fi a la discriminació i els estereotips que les dones tenen a la societat. Creu que explicar la seva experiència ajuda les nenes a sentir-se fortes i valentes per aconseguir el món que es mereixen? No ho sé, la veritat, però vull pensar que pot ajudar a tothom, nenes o nens. Ha tornat a l’aula per narrar la seva experiència o li agradaria? He anat a algunes aules de primària per fer reforços i si em preguntaven, ho explicava. També he anat a explicar o parlar sobre esport adaptat amb alumnes més grans.

“El que més m’omple és compartir amb altres persones activitats lúdiques o esportives, siguin concerts o festes o activitats esportives com l’esqui, el caiac, rutes en handbike, submarinisme” dia d’altres col·lectius que posen en evidència que encara no som capaços de respectar-ho tot d’una manera real. Jo crec més en les persones, sense fixar-me si són homes o dones. Estic

convençuda que si tractem amb igualtat des de ben petits, no veuran cap diferència. Com veu el moment present i el futur de la dona treballadora?

Quin missatge llançaria a les dones, i especialment aquelles que es troben amb alguna dificultat afegida com vostè? El que li diria a qualsevol persona és que a la vida s’hi va amb tot i que has de fer el que t’ompli i compartir el temps amb les persones que estimes. Jo tinc claríssim que ara hi soc i que potser dintre de cinc minuts ja no, no ho sabem. Així que el meu temps és important i mai no hi soc on realment no vull estar i dedico el meu temps a coses que m’omplen de veritat.

mira’m 26

Elsa Rodríguez Castaño:

“Caldria celebrar el “Dia d’Igualtat”, reflectiria realment el respecte que busquem” Elsa Rodríguez Castaño té 26 anys i és regidora de Joventut, Família, Dona i Activitats Públiques de l’Ajuntament de Llançà. És graduada en Criminologia per la Universitat de Girona, i també és titulada en integració social. Pel dia de la dona en quines activitats s’està treballant a Llançà? Amb motiu de la commemoració del dia internacional de la dona el proper 8 de març l’Ajuntament de Llançà, ha organitzat tot un seguit d’actes i activitats els dies 5, 6 i 8 de març per reivindicar el paper de les dones a la nostra societat: Dissabte 5, a les onze del matí, hi ha programada una plantada popular de planta mediterrània. El punt de trobada serà l’oficina de turisme de la vila. A la tarda a les sis, hi ha l’obra de teatre “Relacions, liposuccions i altres embolics” a la Casa de Cultura (gratuïta), i a la nit, com és tradició el sopar del dia de la dona i tot seguit el monòleg de Mayte Carreras. Enguany es durà a terme al restaurant Miralles, i el preu del menú son 20 €. Diumenge 6 de març a les onze del matí, hi haurà la III marxa solidària del dia de la dona, el punt de sortida serà la plaça major,

Elsa Rodríguez i és una marxa apta per a totes les edats, no és competitiva. El recorregut és de 4 quilòmetres i tots els diners recaptats aniran destinats a l’Associació Dones Valentes i Acompanyades. A la tarda des de dos quarts de cinc fins a dos quarts de set, es fa un Taller d’estampació a la casa de cultura (gratuït).

Ifinalment, dimarts dia 8 de març hi haurà la lectura de manifest del dia internacional de les dones 8 de març de 2022 a ràdio Llançà (90,0 FM) A més a més, com a homenatge i reconeixement a totes les treballadores del món de la música, la programació musical de ràdio Llançà del dia 8 de març serà exclusivament amb veus femenines.

mira’m.cat

Llançà sempre ha celebrat de manera activa aquest dia, quins projectes té dins l’àrea de la dona per potenciar el seu paper a la societat o al municipi? El dia Internacional de la dona, el dia 8 de Març, simbolitza un mes femení. És una data que no hem de passar per alt, però també considero que no només hem de pensar el 8 de Març com el dia de la dona, sinó que la resta dels dies de l’any també. És una data commemorativa de la lluita de les dones per la igualtat. Arran de tota la història i aquests últims anys, s’ha aconseguit molts dels drets reivindicatius, tot i que encara queda molt camí per recórrer. Si bé és cert que encara ens falta molt per avançar per a poder obtenir una veritable igualtat de gènere, no podem negar tot el que les dones hem recorregut i avançat en la història. Des de l’àrea de Família i Dona es vol donar continuïtat a les activitats que es porten realitzant per tal de poder avançar cap a una societat més igualitària entre els homes i les dones en tots els àmbits. Tenim a Llançà una dona alcaldessa i diferents dones regidores, creu que són un mirall per a les futures generacions? Com veu el paper de la dona en l’administració pública? Sobre el paper de la dona en l’administració pública és necessari i cal remarcar que actualment a primera línia tenim algunes polítiques; un clar exemple d’això és Llançà, l’equip de govern està format precisament per tres dones i dos homes, i a més a més, des del juny de l’any passat Llançà compta a una dona alcaldessa. Espero i desitjo que en un futur en puguin ser moltes més.

Aquests fets poden servir a la societat com a referent per a poder visualitzar que la política, també pot ser una tasca dirigida per a dones. Ara, podem visualitzar a dones que ocupen llocs, com alcaldesses, caps de llista, diputades, etc. El fet de poder observar a les dones en política és quelcom molt positiu i molt necessari, ja que poden servir per representar a la societat i a la seva diversitat com a ciutadans. Seguint en aquesta línia, aquests darrers anys, la representació del col·lectiu femení en aquest sector ha passat a tenir més pes, tot i que sí que és cert que encara queda molt per fer i per continuar avançant. Aquests canvis, i aquest trencament de barreres poden ajudar a influir per tal que també augmentin les dones en altres sectors on encara són minoria. L’ha condicionat el fet de ser dona en la seva vida com a regidora o en la seva professió o l’ha condicionat més la seva joventut? A hores d’ara el fet de ser dona, no m’ha condicionat en la meva feina de regidora. El que sí que és cert, que en algunes situacions m’ha condicionat el fet de ser “jove” perquè algunes de les persones amb les quals he treballat equiparen el ser jove amb poca formació, incapaç, etc. Conciliar continua essent la gran assignatura pendent? Per ara per a mi sí que és fàcil poder conciliar la feina amb la vida privada. En comparació a altres companyes, conegudes que tenen fills i filles a càrrec seu, veig que els és potser més difícil algunes vegades po-

der compaginar la vida professional amb la vida familiar. Quin missatge llançaria a la dona per continuar lluitant cap a la igualtat i als homes? La realitat és que a hores d’ara encara convivim amb desigualtat entre homes i dones a la nostra societat, i per aquest fet encara queda molt per caminar. Un pilar fonamental és l’educació, els i les joves són la generació del futur i hem de treballar conjuntament amb i per ells, amb l’objectiu de construir junts una societat millor. És una tasca complicada, però hem de fer feina en aquesta línia. Penso que cal implicar a tothom, per això hem de prendre consciència. Aconseguir-ho és qüestió de totes i totes, en cada gest, en cada frase, en cada acció que es dugui a terme. Col·laborar és caminar cap a la igualtat entre tots i totes. Com veu el futur pel que fa a la dona treballadora? Per a imaginar el paper de la dona del futur cal pensar i analitzar en totes i cadascuna de les dones de totes les èpoques anteriors, que han avançat en el seu temps i lluitat per espais, drets, igualtats, protecció i cures com les sufragistes, les revolucionàries, les feministes, les dones en resistència. No podem negar tot el que les dones hem recorregut i avançat en la història. Espero que algun dia, deixi d’existir el “Dia de la dona” com un dia de gènere de la minoria fràgil i es canviï pel “Dia d’Igualtat”, ja que reflectiria realment el que busquem: Respecte, perquè el respecte i la igualtat al cap i a la fi, no té gènere.

agenda alt empordà la cultura a escena tot el que es mou a l’empordà programació

MARÇ · 22

EXPOSICIONS, VISITES, LLERS, ACTIVITATS

TA-

CONCERTS DE PRIMAVERA La Coral la Nota de Mataró, organitza dos concerts per terres empordaneses. Actualment esta formada per una trentena de cantaires i el seu repertori esta basat en temes de bandes sonores de pel·lícules, temes de musicals, i musica pop/ rock, sense descuidar altres peces de diversos estils musicals. El primer concert tindrà lloc a la Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries el dissabte dia 2 d’abril de 2022 a les 18.00 hores. El segon concert serà a la Parròquia de Santa Eulàlia de Garriguella, el diumenge 3 d’abril de 2022, a les 12.00 hores. Els concerts son d’entrada gratuïta i amb l’aportació de la voluntat per cobrir despeses. US HI ESPEREM! FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. Del 8 al 19 de març, mostra «English time for women exhibition», a càrrec de l’alumnat de 2n d’ESO dels instituts altempordanesos Narcís Monturiol, La Salle, Cendrassos, Peralada, Vilafant i Empuriabrava. Museu del Joguet. Del 3 al 12 de març. «La vella Quaresma. El

calendari de les set cames». Sala Brossa-Frègoli, entrada inclosa amb l’entrada al Museu. Fins al 26 de març exposició: «Mestres d’aixa de butxaca». És un projecte conjunt del Museu Marítim de Barcelona i del Museu Marítim de Mallorca. Del 3 al 31 de març, exposició: «Enric Cluselles. Ninots i llibres de Julià Guillamon». gra LA JONQUERA- MUME Exposició. Fins al 27 de març exposició: «Carmen Castillo, una experiència de l’exili xilè». LLANÇÀ Museu de l’Aquarel·la. Del 7 al

27 de març exposició: «Dones», d’Emília Castañeda. ROSES Espai cultural La Ciutadella. Obert de dimarts a diumenge, de 10 a 20 h. Visites guiades Passejades d’història. A les 11 h, dissabte i diumenge (en català). A les 12 h, dissabte i diumenge (en castellà). La motxilla d’en Milfulles. Per descobrir com vivien els nens grecs i romans, els monjos i els soldats. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Safari al museu. Joc de pistes per trobar els animals amagats al museu. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Més informació i reserves Tel. 972 151 466 patrimoni@roses.cat Castell de la Trinitat. Horari d’obertura: d’11 a 17 h i els diumenges, d’11 a 15 h. El mirador fortificat. Visites guiades a les 11, 12, 13, 14, 15 i 16 h. Els diumenges, d’11 a 14 h. El joc del castell. Joc de pistes per descobrir els enigmes del castell. Activitat lliure en horari d’obertura. Més informació i reserves tel. 972 151 466 patrimoni@roses.cat VILAFANT Fins al 2 d’abril «2n conill en ruta», tapes i plats de cuina del conill. Restaurants de Vilafant id’arreu de la comarca. Informació a www.

vilafant.cat DIMARTS 1 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18.30 h, taula rodona a l’entorn de la violència de gènere a propòsit de la presentació del llibre d’Àngels Roura Massaneda. Intervindran l’autora, Susana Bosch , coordinadora del Servei d’informació i atenció a les dones (SIAD) Figueres, Marta Ballester, directora del Servei d’Intervenció Especialitzada (SIE) Alt Empordà, i Jordi Costa, metge forense.

DIMECRES 2 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, conferència: «Com són les llengües del món? La diversitat lingüística i el seu futur», a càrrec de Carla Ferrerós. Cicle de conferències Òmnium Alt Empordà. DIJOUS 3 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, 78 RPM. Sessió LP. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala municipal. A les 17.30 h, ball amb el grup Blanca i Gemma. Capella de Santa Clara. A les 19 h, cinema. L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 16 h, espai de converses i amistat adreçat a la gent gran, a càrrec de l’entitat Càritas. No cal inscripció prèvia. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 17 h, cinefòrum. Presentació i projecció de la pel·lícula: El petit príncep, de Mark Osborne, inclosa dins el Cicle «Fantasia i Ciència Ficció». Gratuït. DIVENDRES 4 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 16 h, Club de lectura fàcil. Solitud de Víctor Català; adaptació de Núria Martí Constans. A les 18 h, presentació del conte La fada Ponsètia, de Montserrat Cufí.

Teatre Municipal El Jardí. A les 20 h, teatre Confitura de codony, a càrrec de la cia. La Llarga. Entrada 12 €. Venda d’entrades a la taquilla el Teatre Municipal el Jardí i a www.figueresaescena.cat CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Gòtica. A les 19h, VI Cicle de Conferències. «Senderisme a Castelló d’Empúries», a càrrec de Pere Colls, Matilde Arnau i Marina Giner. Biblioteca Ramon Bordas i Estragués. A les 19 h, Club del Còmic L’Auditora. EL PORT DE LA SELVA Escola Les Clisques. A les 11 h, rua escolar des de l’escola fins a l’arbre. L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 19 h, Cicle Salut Integral Conferència: «Pensaments, por, estrès i el seu impacte en la salut. Què hi podem fer?», a càrrec de Lola Casals. Cal inscripció prèvia a biblioteca@lescala.cat o al tel. 972 771 707. LLANÇÀ Casa de Cultura. De les 17 a les 21 h, donació de sang. Organitza l’Agrupació de Donants de Sang. DISSABTE 5 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 10 h, Club de lectura de 5è. El noi del vestit, de David Walliams. A les 12 h, xerrada: Escriure negre des de l’Empordà, amb Joan Manuel Soldevilla i Jordi Casals,

professors i escriptors, en el marc del festival de crònica negra CEBA NEGRA. Teatre Municipal El Jardí. A les 20 h, teatre Confitura de codony, a càrrec de la cia. La Llarga. Entrada 12 €. Venda d’entrades a la taquilla del Teatre Municipal el Jardí i a www.figueresaescena.cat La Cate- sala Toni Montal. A les 20 h, taller de teatre Maria i Elena, textos de Dario Fo i Franca Rame. Dos monòlegs entrellaçats, proposta amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març). Entrada 8 € (socis 4 €). Venda d’entrades a www.lacate.cat, a la secretaria de La Cate i, el mateix dia de la funció, a la taquilla de La Cate. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Oficina de Turisme. A les 11 h, TASTApatrimoni, itinerari guiat amb maridatge. Preu 8 €. Reserves al tel. 688 331 094. VI Cicle de Conferències. Visites comentades «Una sortida per la Mugueta, a càrrec de Marina Giner. (Hora a determinar). Ecomuseu Farinera. A les 11 h, taller de cosir: «Fem un tote-bag amb texans reciclats». Preu 2 €. Inscripció prèvia al tel. 972 250 512. EL PORT DE LA SELVA Aparcament dels Horts. A les 17 h, rua de tarda. A les 18 h, ball amb Tapeo Sound System. Sortida del Moll Gros. A les 23 h, rua de nit amb focs d’artifici. A les 00 h, ball amb Tapeo Sound

System. A les 2 h, Dj Lia Jensen. LLANÇÀ Actes Setmana de la Dona Oficina de Turisme. A les 11 h, plantada popular de planta mediterrània. Casa de Cultura. A les 18 h, teatre Relacions, liposuccions i altres embolics, a càrrec de la companyia A Dojo paraules de C. Gratuït. Inscripcions a la recepció de la Casa de Cultura o al tel. 972 12 14 70. Restaurant Miralles. Sopar del dia de la Dona amb monòleg de Mayte Carreras. Preu 20 €. Inscripció i venda de tiquets a la recepció de la Casa de Cultura fins al 2 de març. DIUMENGE 6 FIGUERES La Cate- sala Toni Montal. A les 18 h, taller de teatre Maria i Elena, textos de Dario Fo i Franca Rame. Dos monòlegs entrellaçats, proposta amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març). Entrada 8 € (socis 4 €). Venda d’entrades a www.lacate.cat, a la secretaria de La Cate i, el mateix dia de la funció, a la taquilla de La Cate. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Plaça Joan Alsina. De les 8 a les 13 h, mercat de Brocanters. Oficina de Turisme Centre Històric. A les 11 h, visita guiada «Arts, comtes i llegendes». Preu 5 €. Reserves al tel. 618 547 958 o a infocuriapreso@gmail.com

agenda alt empordà

mira’m 14 18

Ecomuseu Farinera. A les 12 h, «Enfarina’t, descobreix l’Ecomuseu Farinera», preu 5 €. Reserves tel. 972 250 512 i 688 331 094. EL PORT DE LA SELVA Espai Port. A les 17 h, carnaval infantil i animació amb la Cia. Més Tumàcat. A les 18.30 h, xocolatada per a tothom. LLANÇÀ Actes Setmana de la Dona Plaça Major. A les 11 h, III Marxa solidària del Dia de la Dona (recorregut 4 Km). Inscripcions a la recepció de la Casa de Cultura. Preu donatiu 5 €. Informació al tel. 972 12 14 70. Casa de Cultura. De les 16.30 a les 18.30 h, taller d’estampació. Activitat gratuïta.Inscripcions a la recepció de la Casa de Cultura. Informació al tel. 972 12 14 70. Gimnàs de l’institut. A les 18 h, ball. Entrada 6 €. DILLUNS 7 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18.30 h, conversa sobre L’autorepresentació en el còmic d’autoria femenina, amb la participació de la il·lustradora Lyona i Alèxia Ribera, especialista en perspectiva de gènere en el còmic. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Rentador. Sortida «Els Corriols – l’Escala - Cinc Claus». Hora pendent de determinar.

EL PORT DE LA SELVA Biblioteca. A les 17 h, Contes musicats i taller de retrats a la biblioteca (+ 3 anys), amb la Cia. La Sal d’Olot. Cal inscripció prèvia a la biblioteca o a l’oficina de turisme. DIMARTS 8 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, Club de lectura narrativa. Les formes del verb anar, de Jenny Erpenbeck. Cercle Sport Figuerenc. A les 20 h, concert Empoderem la dona africana, a càrrec d’Ariadna Vieyra, Llum Blancafort i Carla Martín. Amb motiu del Dia de la Dona. Entrada 8 €, a benefici de We love Uganda. LLANÇÀ Actes Setmana de la Dona Ràdio Llançà (90.0 FM). A les 18 h, emissió de la lectura del manifest del Dia Internacional de les Dones 8 de març de 2022, a càrrec de la Pubilla de Llançà Margot Raich. DIMECRES 9 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre. Europa Bull, de Jordi Oriol. L’ESCALA Biblioteca Víctor Català. A les 17 h, grup de lectura infantil Els Lectíbers Xalons, amb la novel·la L’illa de Paidonèsia, d’Oriol Canosa.

Conductora Montse Castaño. Per assistir-hi, cal estar inscrit al grup de lectura. A les 19 h, grup de lectura Va de Lletres, amb la novel·la L’Alquimista, de Paulo Coelho. Conductora Montse Castaño. Per assistir-hi, cal estar inscrit al grup de lectura. DIJOUS 10 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18.30 h, presentació del llibre Valentina y el reloj del tiempo, de Jaime Jorge Cordón. Teatre Municipal El Jardí. A les 19 h, interpretació del UAP22: Nou món, a càrrec de l’alumnat de les Escolàpies de Figueres, l’Institut Escola El Bruel-Empuriabrava, l’Institut Illa de Rodes, IE Greda, Institut Bosc de la Coma, Institut Escola Cor de Maria de la Bisbal, Institut Narcís Monturiol, Institut La Garrotxa i Institut Cendrassos. Direcció de Mercè Rigau i Mon Bover. Direcció musical i adaptacions de Mercè Rigau. Entrada 8 €. Venda d’entrades a la taquilla del teatre municipal El Jardí i a www. figueresaescena.cat CASTELLÓ D’EMPÚRIES Convent de Santa Clara. A les 18 h, curs d’introducció a la història de l’Art.

DIVENDRES 11 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 16.30 i a les 18 h, contes per a nadons (-3 anys). Les formigues també ballen, d’Ada Cusidó. Auditori Caputxins. A les 20 h, espectacle poètic i musical Ivette Nadal: ara busco una altra cosa, acompanyada pel guitarrista Marcel Torres. Activitat amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març). Entrada 7 €. Socis de Joventuts Musicals de Figueres, entrada gratuïta. Venda d’entrades a la taquilla del Teatre municipal El Jardí, a www.figueresaescena.cat i, el mateix dia del concert, a la taquilla de l’Auditori Caputxins. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Gòtica. A les 19 h, VI Cicle de Conferències. «La marea violeta i la seva representació en els partits polítics», a càrrec de Marta Juncà i Garriga. LLANÇÀ Museu de l’Aquarel·la. A les 19 h, inauguració de l’exposició «Dones», d’Emília Castañeda. Activitat gratuïta. Inscripcions a la recepció de la Casa de Cultura o al tel. 972 121 4 70. DISSABTE 12 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 10 h, Club de lectura de 3r i 4t. Un somni dins el mitjó, d’Eulàlia Canal.

..cat mira’m mira’m cat mira’m .cat

agenda alt empordà Dia Internacional de les Dones (8 de març). Venda d’entrades a la taquilla del Teatre municipal El Jardí i a www.figueresaescena.cat CASTELLÓ D’EMPÚRIES Oficina de Turisme Centre Històric. A les 11 h, visita guiada «Arts, comtes i llegendes». Preu 5 €. Reserves al tel. 618 547 958 o a infocuriapreso@gmail.com Ecomuseu Farinera. A les 12 h, «Enfarina’t, descobreix l’Ecomuseu Farinera», preu 5 €. Reserves tel. 972 250 512 i 688 331 094. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 12 h, presentació del documental «Dones històriques» (primera part), a càrrec de Jaume Simón i Arnald Plujà. Gratuït. Aforament limitat. Inscripcions a la recepció de la Casa de Cultura o al tel. 972 12 14 70. Gimnàs de l’institut. A les 18 h, ball. Entrada 6 €.

Llançà A les 12 h, Club de lectura de 6è. El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry. EL PORT DE LA SELVA Sala exposicions El Cuartelillo. A les 19 h, Francesc Orella, actor de teatre, cine i televisió. Cal inscripció prèvia a l’Oficina de Turisme al tel. 972 387 122 o a turisme@elportdelaselva.cat Aforament limitat. Gratuït. Mascareta obligatòria. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 11 h, cinema infantil amb la projecció de la pel· lícula: Toy Story 4. Activitat gratuïta.

A les 17 h, xerrada: «Educar en la igualtat», a càrrec d’Espirals d’Igualtat. Ponents Rosa Caparrós i Ivan Heras. Gratuït i obert a tothom fins a 30 participants. Inscripcions a la recepció de la Casa de Cultura o al tel. 972 12 14 70. DIUMENGE 13 FIGUERES Teatre Municipal El Jardí. A les 19 h, teatre Les irresponsables, de Javier Daulte. Interpretat per Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas. Dirigit per Sílvia Munt. Proposta amb motiu del

DILLUNS 14 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18.30 h, presentació dels llibres Cartes d’un poeta gran. Llibre (de) bord i Amb tinta blanca, de Josep Maria Sala-Valldaura, a càrrec de Josep M. Sala-Valldaura i Lourdes Godoy. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Rentador. Sortida «Els Corriols – la costa de l’Oratori - Port de la Selva». Hora a determinar. DIMARTS 15 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, Club de lectura poesia. Ossos de sípia, d’Eugenio Montale. DIMECRES 16 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, conferència: «Quan tots

venim de Grècia: les arrels gregues de la cultura catalana», a càrrec d’Eusebi Ayensa. Cicle de conferències Òmnium Alt Empordà. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Capella Santa Clara. A les 19 h, taller: «Vull una alimentació conscient». Preu 5 €. Inscripcions als Serveis a la Ciutadania, tel. 972 250 165. DIJOUS 17 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18.30 h, xerrada Post Scriptum: «Un poeta al museu: Rilke, Baudelaire, Auden Szymborska i Vinyoli mirant l’art», a càrrec de Miquel del Pozo Puig. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Municipal. A les 17.30 h, ball amb el grup Pa d’Àngel. Capella Santa Clara. A les 19 h, cinema. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 18 h, presentació i projecció de la pel· lícula: Avatar, de James Cameron, inclosa dins el cicle «Fantasia i Ciència Ficció». Activitat gratuïta. DIVENDRES 18 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 16 h, Club de lectura fàcil. Solitud de Víctor Català; adaptació de Núria Martí Constans. A les 18.30 h, recital i presentació del llibre Tres poetes de Cadaqués. Clementina Arderiu, Rosa Leveroni, Quima Jaume, a càrrec de Roger Costa-Pau, editor i les rapsodes Magda Bosch, Imma Carrión i Anna Casas. Sala La Cate. A les 20.30 h, actuació del duet musical Tarta Relena que presenten Fiat Lux. Venda d’entrades a la taquilla del Teatre municipal El Jardí, a www.figue-

resaescena.cat i, el mateix dia del concert, a la taquilla de La Cate. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Gòtica. A les 19 h, VI Cicle de conferències. «Anàlisi de la realitat del col·lectiu jove en el marc del Pla Local de Joventut de Castelló d’Empúries», a càrrec d’Agustí Puig i Canet. DISSABTE 19 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 12 h, presentació del llibre infantil L’estrambòtic cas del lladre d’escoles, de Dani Torrent, escriptor i il·lustrador, a càrrec de Joan Manel Soldevilla. Teatre Municipal El Jardí. A les 12 h i a les 18 h, concert per gaudir en família. Vull cantar i vull ballar!, a càrrec d’El Pot Petit. (+3 anys). Fins a 2 anys entrada gratuïta. Venda d’entrades a la taquilla del Teatre municipal El Jardí i a www.figueresaescena. cat CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala municipal. A les 20.30 h, III Cicle Teatre Empori. Alba o el jardí de les delícies, a càrrec del Grup de Teatre Esplais. Preu 5 €. Reserves a www.castello.cat LLANÇÀ Biblioteca Pere Calders. A les 12 h, sessió de contes infantils: Núvols, estels i contes del cel, a càrrec d’Alma i la Mar de Contes. Gratu-

ït. Inscripció prèvia a biblioteca@ llanca.cat, whatsapp al tel. 650 924 527 o presencialment a la biblioteca en horari d’atenció al públic. Casa de Cultura. A les 22 h, playback adults. Entrada 4 €. Venda d’entrades a la recepció de la Casa de Cultura. DIUMENGE 20 CASTELLÓ D’EMPÚRIES Oficina de Turisme Centre Històric. A les 11 h, visita guiada «Arts, comtes i llegendes». Preu 5 €. Reserves al tel. 618 547 958 o a infocuriapreso@gmail.com P N Aiguamolls de l’Empordà. A les 12 h, visita guiada en el trenet dels Aiguamolls. Activitat familiar, a les 11.45 h, trobada a l’aparcament del Cortalet. Preu adult 12 €, de 3 a 13 anys 10 € i de 0 a 3 anys gratuït. Cal inscripció prèvia amb en Jaume tel. 696 142 713. Ecomuseu Farinera. A les 12 h, «Enfarina’t, descobreix l’Ecomuseu Farinera», preu 5 €. Reserves tel. 972 250 512 i 688 331 094. Sala municipal. A les 18 h, III Cicle Teatre Empori. Alba o el jardí de les delícies, a càrrec del Grup de Teatre Esplais. Preu 5 €. Reserves a www.castello.cat EL PORT DE LA SELVA Espai Port. A les 18 h, projecció de la pel·lícula La revolta dels contes, basada en l’obra de Roald Dahl. LLANÇÀ

Casa de Cultura. A les 18 h, playback adults. Entrada 4 €. Venda d’entrades a la recepció de la Casa de Cultura. Gimnàs de l’institut. A les 18 h, ball. Entrada 6 €. DILLUNS 21 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18 h, Club de lectura LiceuBib. Audició comentada de Le nozze di Figaro, a càrrec de Clara Valero. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Rentador. Sortida «Els Corriols – pujada ermita de Sant Jordi – Sant Llorenç de la Muga». Hora a determinar. DIMARTS 22 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18.30 h, presentació del llibre La Farinera, d’Octavi Dalmau. DIMECRES 23 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, «Els epigrames de Carles Fages de Climent», a càrrec de Carles Ferrerós. Cicle de conferències Òmnium Alt Empordà. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Ecomuseu Farinera. De les 10 a les 14 h i de les 16.30 a les 19 h. Dia Mundial de l’Aigua Capella Santa Clara. De 19 a 21 h, taller « Vull una alimentació

conscient». Preu 5 €. Inscripcions als Serveis a la Ciutadania al tel. 972 250 165. DIJOUS 24 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, 78 RPM. Sessió LP. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 18 h, cinefòrum: presentació i projecció de la pel·lícula: Gravity, d’Alfonso Cuarón, inclosa dins el cicle «Fantasia i Ciència Ficció». Acte de cloenda del cicle. Gratuït. A les 18 h, tallers teòrics i vivencials per a familiars d’adolescents: «Comunicació», a càrrec de Ranura. Gratuït. Aforament limitat. Inscripció a clara@ranura.org o al tel. 644 365 568. Organitza Dipsalut. DIVENDRES 25 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 16.30 i a les 18 h, contes per a nadons (- 3 anys). Margarideta, lleva’t de matí!, a càrrec de Bel Contes. Teatre Municipal El Jardí. A les 20.30 h, dansa Sub(V)ida, d’Irene Chavarría. Proposta inclosa en el marc de les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març). CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Gòtica. A les 19 h, VI Cicle de Conferències. «La vida a Cas-

mira’m 14 18

agenda telló d’Empúries a l’època dels vitralls(s. XIII)», a càrrec de Miquel Orós i Muruzabal. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 17 h, recital de poemes Òmnium Cultural, a càrrec dels alumnes de l’escola Pompeu Fabra. Gratuït. Aforament limitat. DISSABTE 26 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 12 h, l’hora del conte (+ 3 anys). L’olla dels 27 contes, a càrrec d’Albert Estengre. Sala La Cate. A les 20 h, teatre Elles, a càrrec de La Melancòmica. Proposta inclosa en el marc de les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març). Entrada 10 €, socis de La Cate, 8 €. Venda d’entrades a www.lacate.cat, a la secretaria de La Cate i, el mateix dia de la funció, a la taquilla de La Cate. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Ecomuseu Farinera. Tot el dia, Festa dels 25 anys del museu Ecomuseu Farinera. Més informació a www.ecomuseufarinera.org LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 10.30 h, Club de lectura infantil (grup inicial). Sherlock Holmes i el cas de la joia blava, d’Arthur Conan Doyle. A les 11.30 h, Club de lectura infantil (grup avançat). Molsa, de David Cirici. A les 20 h, presentació del disc Americana de Josep Manzano. Entrada anticipada 8 €, a taquilla 10 €. VILAFANT Centre Cívic Les Mèlies. A les 10 h, ponència: Viure isobreviure a les pantalles en família, a càrrec d’en Joanjo Fernández. Emmarcat en la 12a Vilafant, vila educadora. DIUMENGE 27 FIGUERES Teatre Municipal El Jardí. A les 19 h, espectacle poètic Europa Bull, de Jordi Oriol, Premi Quim Masó de producció teatral 2018. Proposta amb motiu del dia Mundial del Teatre (27 de març). Venda d’entrades a la taquilla del Teatre municipal El Jardí i a www.figueresaescena.cat CASTELLÓ D’EMPÚRIES Pati Ecomuseu Farinera. A les 9.30 h. Dia Mundial de l’Aigua. Sortida guiada en BTT «Resseguint el camí de l’aigua». Places limitades. Inscripció gratuïta al tel. 972 45 42 22. Dificultat mitjana. Oficina de Turisme Centre Històric. A les 11 h, visita guiada «Arts, comtes i llegendes». Preu 5 €. Reserves al tel. 618

547 958 o a infocuriapreso@gmail.com P N Aiguamolls de l’Empordà. A les 11 h, visita guiada «Deixa’t guiar pels Aiguamolls (itinerari 1)». Dificultat baixa. Trobada al Cortalet. Inscripcions al tel. 972 45 42 22. Preu 5 € (adults), 3 € (de 7 a 16 anys) i gratuït els menors de 3 anys. A les 12 h, visita guiada en el trenet dels Aiguamolls. Activitat familiar, a les 11.45 h, trobada a l’aparcament del Cortalet. Preu adult 12 €, de 3 a 13 anys 10 € i de 0 a 3 anys gratuït. Cal inscripció prèvia al Jaume tel. 696 142 713. Ecomuseu Farinera. A les 12 h, «Enfarina’t, descobreix l’Ecomuseu Farinera», preu 5 €. Reserves tel. 972 250 512 i 688 331 094. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 18 h, teatre Perfectes, a càrrec de la companyia Per què No?. Entrada 5 €. Venda d’entrades a la recepció de la Casa de Cultura. Gimnàs de l’institut. A les 18 h, ball. Entrada 6 €. DILLUNS 28 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 16.30 h, Club de lectura novel·la, Tàndem, de Maria Barbal. A les 19 h, Club de lectura de vespre. Feliçment soc una dona, de Maria Aurèlia Campmany. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Rentador. Sortida «Els Corriols – ruta dels Carboners i el Bac- Mieres». Hora a determinar. DIMARTS 29 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 18 h, Club de lectura juvenil. Aristòtil i Dante descobreixen els secrets de l’univers, de Benjamin Alire Sáenz. DIMECRES 30 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre, Macbett, d’Eugène Ionesco. LLANÇÀ Casa de Cultura. A les 19 h, club de lectura d’adults. Jude l’obscur, de Thomas Hardy. DIJOUS 31 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, 78 RPM. Sessió LP. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Sala Municipal. A les 17.30 h, ball amb el grup Blanca i Gemma. Capella Santa Clara. A les 19 h, cinema.

FIGUERES

Teatre / Música / Dansa

programació març · 22

l’empordà a escena

CONFITURA DE CODONY La Llarga / Teatre Municipal el Jardí (escenari) Del 04.03.22 al 05.03.22 | 20:00 h

MARIA I ELENA Taller de Teatre (Textos de Dario Fo i Franca Rame) Del 05.03.22 al 06.03.22 Sala La Cate

UAP 22: NOU MÓN Projecte educatiu Dijous 10 de març | 19:00 h Teatre Municipal el Jardí

Teatre · L’Àlex fa deu anys que estudia a Barcelona i ara, incapaç de trobar una feina, es veu obligat a tornar a casa. L’estada, que ell visualitza com a temporal, acabarà esdevenint definitiva quan trobi en el tros dels codonys de la seva àvia una idea perfecta per muntar un negoci propi i, de passada, salvar la casa familiar que ja ningú pot (o vol) mantenir. La Llarga, companyia de creació teatral empordanesa, estrena una comèdia amarga sobre les masies, les famílies i el territori. I sobre codonys, és clar.

Teatre · Malgrat que Dario Fo i Franca Rame les van parir fa quaranta anys, la Maria i l’Elena són, malauradament, dues dones d’avui. Com si fossin tretes de les dues màscares teatrals, la comèdia i la tragèdia, s’encaren –amb rialles o amb plors– en una mateixa actriu no pas per donar forma a una ficció, la mentida que s’amaga habitualment més enllà del teló, sinó per fer-nos ben present que el que veurem i oirem és la realitat. Una trista i dolorosa veritat que viuen moltes dones cada dia. I per fer-ho encara més entenedor, Taller de Teatre ha prescindit d’aquest teló per fer una posada en escena senzilla i propera a espectadores i... espectadors. No cal comparar les conseqüències (socials, personals, físiques, psicològiques...) que són d’abast molt diferent, sinó les causes que tenen el mateix origen.

Teatre · L’any 2021, després d’una gran tempesta i de la inundació dels búnquers, els seus habitants van iniciar una llarga travessia pels mars dins una ampolla. Al cap d’un any, els corrents marítims han portat els nàufrags a diferents illes i, un cop els trenta navegants han trepitjat terra, hauran d’organitzar-se per conviure segons els seus hàbits i coneixements. El projecte UAP 22: Nou món explica tres històries diferents, tres maneres de construir una nova oportunitat de vida, una nova societat i com aquesta respectarà les relacions humanes i els recursos naturals.

L’Ajuntament de Figueres és coproductor d’aquest espectacle. Interpretació: Rebecca Alabert Planas i Marià Llop Brugada | Direcció i dramatúrgia: Sílvia Navarro Perramon | Producció: La Llarga. Aquest espectacle es fa amb el públic a l’escenari.

Dos monòlegs entrellaçats per reflexionar, no solament el 8 de març, sinó tots els dies de l’any.

Interpretació: Escolàpies Figueres, Institut Escola El Bruel-Empuriabrava, Institut Illa de Rodes, IE Greda, Institut Bosc de la Coma, Institut Escola Cor de Maria de la Bisbal, Institut Narcís Monturiol, Institut La Garrotxa i Institut Cendrassos | Direcció: Mercè Rigau i Mon Bover | Direcció musical i adaptacions: Mercè Rigau.

Teatre Municipal el Jardí

La Cate AUDITORI CAPUTXINS

IVETTE NADAL: ARA BUSCO UNA ALTRA COSA Divendres 11 de març | 20:00 h Auditori Caputxins

LES IRRESPONSABLES De Javier Daulte dirigida per Sílvia Munt Diumenge 13 de març | 19:00 h Teatre Municipal el Jardí

TARTA RELENA: FIAT LUX Cicle 66Butaques Divendres 18 de març | 20:30 h Sala La Cate

Música · La cantant i poeta de Granollers Ivette Nadal surt a la recerca d’identitats poètiques, filosòfiques i musicals amb Ara busco una altra cosa. Amb una identitat liberal i feminista de la mà dels poetes, Ivette Nadal estrena un espectacle-disc influenciat per Frida Kahlo i d’altres poetes i pensadors, també amb cançons noves de collita pròpia, alegres i madures, en un espectacle que també inclou una adaptació del nou treball discogràfic En nom de la ferida, concebut amb Pascal Comelade, i ara presentat amb guitarra i veu acompanyant-se pels darrers poemes del seu últim llibre publicat L’àngel i la infermesa del pensament.

Teatre · Què passaria si, un dia, de cop, comencéssim a dur a terme tot el que ens passa pel cap? Quins són els límits del que està ben fet i el que està mal fet? La Núria, la Lila i la Fabi es disposen a passar un cap de setmana juntes fora de la ciutat. La Lila surt d’una separació traumàtica i les amigues la volen ajudar, però la cosa es complica i les tres dones es veuen arrossegades per un corrent d’emocions a flor de pell que les convertirà, sense elles voler-ho, en unes autèntiques irresponsables.

Música · Després de rebre el Premi Enderrock de la crítica al Millor disc de folk del 2019 pel seu primer treball Ora Pro Nobis i d’haver col·laborat en nombrosos projectes musicals, com amb Maria Arnal i Marcel Bagés, Nico Roig o Za!, el duet Tarta Relena presenta el seu primer disc de llarga durada Fiat Lux (The Indian Runners, 2021). A través de les històries de personalitats poderoses i transcendents en el temps, com la Verge Maria, Safo de Lesbos o la tribu de dones paixtu de l’Afganistan, les dues artistes exploren l’atemporalitat i la transcendència d’aquestes veus a través de la música a cappella i les sonoritats experimentals.

Ivette Nadal presenta un espectacle poètic i musical amb un so cosmopolita i mediterrani acompanyada del virtuós i tel·lúric guitarrista gironí Marcel Torres Proposta inclosa en el marc de les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març).

Una nova i hilarant comèdia de l’autor argentí amb la direcció de Sílvia Munt i un trio de grans actrius. Proposta inclosa en el marc de les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març). Interpretació: Cristina Genebat, Marta Marco i Nora Navas | Autoria: Javier Daulte | Traducció: Cristina Genebat .

Proposta inclosa en el marc de les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març). Interpretació: Marta Torrella i Helena Ros (veu i electrònica).

FIGUERES

Teatre / Música / Dansa

programació MARÇ · 22

l’empordà a escena

EL POT PETIT: VULL CANTAR I VULL BALLAR! Dissabte 19.03.22 Teatre Municipal el Jardí

SUB(V)IDA D’Irene Chavarría Divendres 25 de març | 20:30 h Teatre Municipal el Jardí

ELLES La Melancòmica Dissabte 26 de març | 20:00 h Sala La Cate

Música · En Pau i la Jana es troben sols fora del Pot i sense els seus amics a prop no saben què fer! Cantant i ballant els aniran retrobant. Qui serà el primer a sortir a fer-los bellugar sense parar? El mico? Els Pirates Rodamons? El Drac Rac? Sigui qui sigui segur que els farà cantar i ballar com mai!

Dansa · Una ballarina, tres personatges que habiten en ella, una base musical flamenca i moviments actuals i tradicionals es fusionen per crear un espai escènic on la protagonista mostra i interpreta les seves diferents personalitats, les que neixen després d’un recorregut professional tangible juntament amb la seva part més etèria. Irene Chavarría, acompanyada de música en directe, donarà resposta a la pregunta que molts ens plantegem al llarg de la vida: qui soc jo en aquest moment?

Teatre · Per què triguen tant les dones quan van al bany? De què parlen les dones quan estan soles? Què passa amb les princeses després de menjar anissos? Com saber si és consentit o sense sentit? Totes aquestes grans preguntes de la humanitat trobaran la seva resposta en aquesta comèdia fresca, propera i diferent. A l’escenari, tres joves actrius amb molta energia i amb una química escènica innegable parteixen dels seus propis cossos i de la seva pròpia realitat per repassar, en clau d’humor, grans temàtiques de gènere i sexistes. Però no patiu, que l’humor no entén de gèneres i aquesta obra és tant per a elles com per a ells.

Un concert màgic i participatiu amb música en directe, titelles i teatre per gaudir-ne en família! Interpretació: Helena Bagué (cantant i actriu), Siddartha Vargas (actor i guitarra), Pau Oliver (bateria), Tomàs Pujol (baix), Albert Dondarza (piano, violí i serra), Marina Feliu (trompeta) i Joni Ripoll (trombó) | Direcció: El Pot Petit | Composició musical: Dani López.

La ballarina figuerenca Irene Chavarría torna a casa per presentar el seu darrer espectacle de dansa espanyola Sub(v)ida. Proposta inclosa en el marc de les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març.) Direcció, coreografia i interpretació: Irene Chavarría | Música: David Vázquez (cant), David Durán (guitarra) i Iván Mellén (percussió) | Producció: La Figuranta.

Una peça d’humor satíric que fa un repàs dels clixés de gènere i treu a escena els grans temes femenins dels quals ningú parla. Proposta inclosa en el marc de les activitats programades amb motiu del Dia Internacional de les Dones (8 de març).

ROSES

mira’m 24

Teatre Municipal de Roses

programació MARÇ · 22

l’empordà a escena

El gran final A càrrec de la companyia Bucraá Circus Diumenge 06 de març | 12.00 h Teatre Municipal

Les Dones també són canvi social i econòmic Dissabte 12 de març | 18.00 h Teatre Municipal

We Love Uganda Desfilada solidària contra la pobresa infantil. Diumenge 13 de març | 18.00 h Teatre Municipal

Teatre infantil d’Optimist · El gran final pretén ser una tragicomèdia que basa la seva essència en el retrobament de dos pallassos que van haver-se de separar molts anys a conseqüència d’una guerra civil. Aquesta guerra els interromp l’última funció just abans del seu gran acte final. El conflicte, els obliga a emprendre camins separats i a no tenir contacte mai més l’un amb l’altre.

Documental · A mitjan dels anys 60, en plena dictadura franquista, es va iniciar un canvi social important a Catalunya i a Roses, però malauradament no a tot arreu es va viure amb la mateixa intensitat.

Desfilada · Moda i solidaritat s’uneixen contra la pobresa infantil i a benefici dels nens i nenes d’Uganda.

Ara, després de més de 30 anys, infinites passes, lluita diària i constant per la supervivència, i un cos envellit, es retroben i decideixen acabar el seu “Gran final”. Un homenatge a un dels oficis més bonics i generosos del món. L’ofici de ser pallasso. Creadors i intèrprets: Pau Pallaus i Fernando Villella Disseny i confecció de vestuari: Erika Perotti Escenografia: Bucraá Circus.

En aquest context, Roses va ser una població privilegiada. El turisme i la presència nord americana a la base aèria del Pení van permetre a la gent de Roses relacionar-se amb persones que venien de països més avançats i democràtics i va afavorir, per una banda, el canvi de mentalitat i, per l’altre, la transformació econòmica, uns canvis que les dones van protagonitzar, malgrat que ha estat poc explicat i, massa sovint, menystingut. En aquest documental es pretén donar visibilitat a aquesta història no escrita protagonitzada per dones emprenedores, valentes i transformadores. Dia Internacional de les Dones.

Les botigues de Roses se sumen a aquesta gala benèfica amb una desfilada de moda a càrrec dels infants i els joves de Roses per ajudar els nens d’Uganda a cobrir les seves necessitats educatives, lluitant entre tots per un món més just i per seguir mirant el futur amb esperança. Presentació i coordinació: Alberto Márquez de FreeLance Models. Organitza: We Love Uganda. Col·labora: Ajuntament de Roses i Comerciants de Roses.

ROSES

Sala d’actes de la Cultura

programació MARÇ · 22

l’empordà a escena

Sextet Gerió. Tango Dissabte 19 de març | 20.15 h Teatre Municipal Música · El sextet Gerió, formació creada al 2005, us vol oferir un programa format íntegrament per música d’Astor Piazzola. Piazzola va ser un Bandoneista i compositor argentí, considerat un dels músics més importants del segle XX, i un dels compositors més importants de tango de tot el món. En aquest concert podrem gaudir de les seves melodies més conegudes, com Las 4 estaciones porteñas, Oblivion o Adiós Nonino. Interpretades per un quartet de corda amb piano i contrabaix. Violins: Vladimir Kunça i Jaume Francesch. Viola: Andrea Mameli. Violoncel: Daniel Regincós. Piano: Joan Sadurní. Contrabaix: Pedrito Martínez. Música d’Astor Piazzola.

El Trencanous A càrrec del Jove Ballet de Catalunya Diumenge 20 de març | 17.00 h Teatre Municipal

El vell león Amb Òscar Intente Divendres 25 de març | 20.15 h Teatre Municipal

Dança · El Jove Ballet de Catalunya és una companyia de dansa juvenil on el nivell preprofessional dels joves integrants, juntament amb la trajectòria de més de 18 anys de la companyia, l’han convertit en un referent de la dansa juvenil a tot el nostre país.

Teatre · L’autoritat subtil d’”El petit príncep” personificada ara en el cos d’un vell, d’un foll lúcid, d’un exclòs del món que, paradoxalment, és l’únic que ens pot acompanyar davant la por i l’adversitat, perquè és l’únic que ens pot fer veure allò essencial.

Els espectacles del JBC es caracteritzen per mostrar una gran qualitat de dansa i un altíssim nivell, alhora que ho complementen amb el fet que els artistes són nens i nenes entre els 7 i els 20 anys, que transmeten la seva passió i professionalitat, però sempre a través dels ulls de la joventut, l’energia i les immenses ganes de compartir la seva estima per la dansa.

Un viatger d’un altre planeta, un personatge radicalment diferent però amb la mateixa mirada perplexa davant les nostres actituds: seriosos, vanitosos, mesquins, esclaus, competitius, ridículs. “On són els homes?”. León, el foll lúcid, l’autoritat subtil que també va inspirar Carta a un ostatge, ens acompanyarà en la més profunda soledat. Idea i personatge León: Òscar Intente. Traducció i dramatúrgia: Maria Pla. Intèrprets: Quimet Pla i Òscar Intente. Direcció: Maria Pla.

LLANÇÀ

mira’m 26

Casa de Cultura

programació MARÇ · 22

l’empordà a escena

EL PETIT PRÍNCEP Dijous 3 de març 18.00 h Sala d’actes de la Casa de la Cultura

TOY STORY 4 Dissabte2 de març 11.00 h Sala d’actes de la Casa de la Cultura

AVATAR Dijous 17 de març 18.00 h Sala d’actes de la Casa de la Cultura

Cinefòrum · Presentació i projecció de la pel·lícula El petit príncep de Mark Osborne, inclosa dintre del cicle “Fantasia i Ciència Ficció”.

Cinema infantil · Projecció de la pel·lícula Toy Story 4, organitzat per la Casa de la Cultura.

Cinefòrum · Projecció de la pel·lícula Avatar de James Cameron, inclosa dintre del cicle “Fantasia i Ciència Ficció”.

Sinopsi: Woody sempre ha tingut clar quina és la seva feina al món i la seva prioritat: cuidar el seu amo, ja sigui Andy o Bonnie. Però quan Bonnie afegeix a Forky, una nova joguina de fabricació pròpia, a la seva habitació, arrenca una nova aventura que servirà perquè els vells i nous amics li ensenyin a Woody com de gran pot ser el món per a una joguina.

Sinopsi: Any 2154. Jake Sully, un exmarine condemnat a viure en una cadira de rodes, continua sent, malgrat això, un autèntic guerrer. Precisament per això ha estat designat per anar a Pandora, on algunes empreses estan extraient un mineral estrany que podria resoldre la crisi energètica de la Terra. Per contrarestar la toxicitat de l’atmosfera de Pandora, s’ha creat el programa Avatar, gràcies al qual els éssers humans mantenen les consciències unides a un avatar: un cos biològic controlat de manera remota que pot sobreviure a l’aire letal. Aquests cossos han estat creats amb ADN humà, barrejat amb ADN dels nadius de Pandora, els Na’vi. Convertit en avatar, Jake pot caminar una altra vegada. La seva missió consisteix a infiltrar-se entre els Na’vi, que s’han convertit en l’obstacle més gran per a l’extracció del mineral.

Sinopsi: Perquè tot surti bé a la prestigiosa Acadèmia Werth, la petita i la seva mare es traslladen a una casa nova. La petita és molt seriosa i madura per a la seva edat i planeja estudiar durant les vacances seguint un programa estricte organitzat per la seva mare; però els seus plans són pertorbats per un veí excèntric i generós. Ell li ensenya un món extraordinari on tot és possible. Un món on l’Aviador va topar alguna vegada amb el misteriós Petit Príncep. Aleshores comença l’aventura de la petita a l’univers del Petit Príncep. I així descobreix novament la seva infantesa i comprendrà que només es veu bé amb el cor. Allò essencial és invisible als ulls. Organitza: Amics del Cinefòrum de Llançà.

mira’m.cat

mira’m 44

SISENA EDICIÓ

LA RUTA DE LES TAPES Un esdeveniment gastronòmic on cada vegada s’hi aplega més públic. L’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roses organitzarà entre el 25 de març i el 3 d’abril una nova edició de la Ruta de la Tapes, un esdeveniment que promociona la ri-

decidir fer-la a finals de l’estiu. I com a novetat que podran descobrir els consumidors, és que tots els restaurants han acordat unificar el tipus de got per servir el vi de la DO Empordà. Faran servir un got de mida baixa que es coneix amb el nom de zu-

Fèlix Llorens gent gran, gent jove... La Ruta de les Tapes té molt bona acollida i amb molta afluència de gent. Tothom s’hi sent còmode. Però sobretot el que destaca són grups de persones que queden en un dia i una hora concreta amb la intenció de fer la ruta.

Ancora quesa gastronòmica del municipi i la producció enològica de la DO Empordà. Els bars i restaurants que hi participin oferiran les seves petites obres d’art culinàries a tots els seus clients i clientes. Una oportunitat pels restauradors rosincs de donar a conèixer la seva oferta culinària. Parlem amb Fèlix Llorens, regidor de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Roses. Alguna novetat en La Ruta de les Tapes d’enguany? Primer de tot dir que tornem a les dates habituals de finals del mes de març principis del mes d’abril, que són els dies en què s’havia celebrat des de sempre. L’any passat, per motius de la pandèmia de la COVID es va

rito. D’aquesta manera la mesura de vi que se serveixi al costat de la tapa, a tot arreu serà la mateixa. Quina classe de públic atrau la Ruta? Atrau a un públic molt divers. Tothom i té cabuda i per això sedueix a tanta gent. Hi ha famílies senceres, grups nombrosos d’amics,

Casa Paco

La pandèmia que estem patint ocasiona pèrdues econòmiques en el sector de la restauració. Es treballa

mira’m.cat

menys. La Ruta dinamitza l’afluència de clients a bars i restaurants? Evidentment que sí. I val a dir que va ser creada amb aquest objectiu. Perquè la gent es mogués i descobrís la gastronomia del poble amb nous bars i nous restaurants. Hem de pensar que la majoria de la gent som de costums fixos i costa molt canviar de restaurant per anar a dinar o a sopar. Fins i tot per prendre un cafè.

bren a Roses, que es facin servir productes de temporada i de quilòmetre zero. Dit això, no hi ha cap requisit de cuinar cap ingredient concret.

Totes les tapes amb el seu got de vi es posaran a un preu de 3 euros.

Cada participant, quantes tapes pot oferir? Cada bar i cada restaurant crea i ofereix una sola tapa. Les tapes han d’ajustar-se a un determinat tipus de cuina? No hi ha cap limitació, tot i que sempre recomanem en aquesta campanya gastronòmica, a l’igual que en totes les altres que se cele-

Nit i Dia

Cal Titó

Tapa i got de vi de la DO Empordà. A quin preu?

El premi que es dona a la millor tapa, tant per votació popular com pel jurat, en què consisteix? Molt senzill, és un reconeixement a la qualitat gastronòmica. Les tapes guanyadores, tant del vot popular com del jurat professional, és un guardó amb el qual se’ls reconeix el mèrit a l’art culinari.

A més, la tapa guanyadora del vot popular serà la fotografia de la tapa que es posarà

mira’m 46

en el cartell publicitari de l’any següent. També es farà el sorteig del passaport a degustar gratis totes les tapes de l’edició pròxima? I quantes paperetes seran premiades? I com s’hi pot participar? A l’igual que es va fer els dos últims anys, se sortejaran 5 passaports a 5 persones diferents. Passaports que són personals, i per tant no es poden transferir. Només en podrà gaudir la persona que sigui premiada. I per participar-hi, l’únic que s’ha de fer és consumir nou

Bodega la Gallega

tapes diferents i recollir els segells corresponents en la seva cartolina que haurà

Jamon

100

d’omplir amb el seu nom i cognom, ja sigui físicament amb el tampó del bar o restaurant, ja sigui digitalment amb l’aplicació que s’ha creat expressament,. Entre tots els participants es farà un sorteig per conèixer els guanyadors del passaport. Premi que donarà accés a menjar-se una tapa gratis a cada bar i restaurant que participi a la ruta de l’any següent.

Aquest serà la sisena edició. Des del seu inici la participació ha tingut una inscripció progressiva de restauradors? I a dia d’avui quants participants s’han inscrit? Cada any la ruta a anat a més. Ha tingut un creixement positiu des del seu inici, llevat de l’any passat que degut a la pandèmia i al canvi de mesos de la seva celebració molts participants habituals no hi van prendre part. I pel que fa al nombre de participants, aquest any en són 77.

“La Ruta de les Tapes té molt bona acollida i amb molta afluència de gent. Tothom s’hi sent còmode”

mira’m.cat

ESCOLA D’HOSTALERIA DE FIGUERES El professional de la Sala, un lloc de treball molt cotitzat. Cada dia es busca més un bon professional en el sector de l’Hostaleria. És per aquesta raó que des de l’Escola d’Hostaleria de l’Institut Olivar Gran de Figueres treballem per formar professionals que ofereixin els seus serveis a les sales dels restaurants del nostre país. La demanda de bons professionals de sala està creixent dia a dia. Al Cicle Formatiu de Serveis en Restauració que impartim en el nostre centre s’ofereixen classes molt diverses on destaquem: servei a la taula, cocteleria, bàrman, coneixedor del vi (sommelier), coneixement dels productes, com fer un bon cafè...

La competència general d’aquest títol consisteix a realitzar les activitats de preparació, presentació i servei d’aliments i begudes, així com les d’atenció al client en l’àmbit de la restauració, seguint els protocols de qualitat establerts i actuant segons normes d’higiene, prevenció de riscos laborals i protecció ambiental. És important rebre un bon servei per sortir satisfet d’un restaurant. Us animem a endinsar-vos en aquest món dels Serveis en Restauració. També oferim els cicles formatius de Cuina i Gastronomia, Direcció de cuina i Forneria, Confiteria i Pastisseria.

mira’m 36

mira’m.cat

“Volem que tothom de Vilafant s’hi senti representat” Arriba la 25a edició de la Fira del Conill de Vilafant que se celebrarà d’una forma especial. S’omplirà d’activitat el cap de setmana de l’ 1 i 2 d’abril. Es manté el Conill en Ruta en paral·lel a la fira amb la participació de restaurants d’arreu de la comarca, una manera d’expandir-la setmanes abans, just a partir del 18 de març. Hi haurà showcookings, concerts, i altres novetats perquè continuï essent un dels esdeveniments principals de Vilafant. Es compleixen vint-i-cinc anys. Com se celebrarà i quin balanç es fa de la Fira? El balanç, sobretot quan s’arriben a 25 edicions, és positiu. Vol dir que durant molts anys s’ha apostat per tirar endavant uns actes que requereixen molta feina i que sobretot el públic ha anat responent al llarg d’aquests anys. Malgrat és molt saludable, la carn de Conill té un públic més reduït que altres aliments, prova d’això és que ens ha costat trobar fires similars a l’estat i inclús més enllà de les nostres fronteres. Ara ja fa vint-i-cinc anys que des de l’Ajuntament es va voler donar a conèixer un pro-

César González, Regidor de Promoció Econòmica de Vilafant ducte local i al voltant d’aquesta Fira s’hi aglutinaven moltes activitats, com la setmana cultural, festa de la gent gran, etc. Avui dia la Fira del Conill està consolidada, ha

madurat i pot caminar al voltant de la Cuina del Conill. Evidentment, la continuen envoltant més actes que fan més gran un dels esdeveniments principals de Vilafant.

mira’m 50 Quines seran les activitats destacades i quines són les novetats? Venim de dues edicions en què la Fira no s’ha pogut realitzar en el seu format habitual. El 2020, malgrat que teníem la majoria d’activitats preparades, la vam haver de suspendre davant la virulència de la Covid-19. El 2021 seguíem en pandèmia, però no volíem passar una altra edició en blanc i vam proposar als restaurants de Vilafant i a la resta de la comarca de fer els tastets als seus establiments a través del Conill en Ruta, tenint una bona acollida.

“L’objectiu és que sigui impossible marxar de Vilafant per la Fira del Conill perquè no hi hagi alternativa millor» Enguany, que celebrem la 25a edició, volem repetir els actes habituals prepandèmics com són la mostra de Tastets de Carn de Conill a la plaça, les parades de firaires del diumenge i el concert de diumenge a la tarda. Com a novetats principals, incorporarem el showcooking de diumenge a la tarda amb en Lluc Quintana de Can Xapes, que va guanyar una edició del programa de Joc de. Cartes. El dia abans, el recentment estrenat edifici del CAU serà el punt neuràlgic de vàries activitats a l’aire lliure, de les que destaquem un maridatge de vins i menjar de conill a

càrrec de l’Eduard Hugas del celler Hugas de Batlle i d’en Marc Margall de Cuina22, un monòleg de caràcter social i un concert musical, acompanyats en tot moment per la degustació de menjar que ens oferiran 2 food trucks locals i d’una cervesera artesanal empordanesa. Quins espais acolliran actes per la fira? La Fira de l’artesania s’estén per quasi tots els carrers del Nucli Antic de Vilafant, abastant una 60 de paradistes amb una àmplia diversitat de productes i els escenaris dels actes principals estaran situats a la Plaça Major, que aquest any ha estat remodelada i és més accessible, i als jardins del Cau. Traslladarem totes les activitats a l’exterior, en espera de poder gaudir d’uns bons dies primaverals. També hi haurà activitats infantils distribuïdes entre l’aparcament de l’església i la plaça de l’Era de Can Gelada, per tal de fomentar el passeig pels diferents carrers de Vilafant. Una activitat que es va iniciar l’any passat va ser el Conill en Ruta. Enguany es manté? Sí, el Conill en Ruta és una idea que teníem al cap i que la pandèmia va accelerar o ens hi va portar. La idea és sortir dels límits del poble més enllà de la difusió que fan els restauradors el mateix diumenge de la Fira. Volem promocionar i donar a conèixer la carn de conill i crear un circuit en què els comensals puguin anar tastant diferents plats cuinats amb carn de conill. L’any passat, el sector de la restauració ho estava passant malament i van agafar la proposta amb moltes ganes. S’hi van acollir 9 restaurants, que van oferir plats i tastets molt diversos. Enguany, tornem a repetir la

proposta del Conill en Ruta arribant als 13 restaurants que del 18 de març al 2 d’abril, oferiran tastets de les seves creacions amb carn de Conill de Vilafant. A quin públic es vol fer arribar? A tothom, i ho dic amb rotunditat. Des de l’àrea de promoció econòmica s’ha marcat aquesta premissa com a fonamental i s’han programat i proposat actes que des del més petit, fins a les persones de més edat puguin sentir-se partícips d’algun dels actes que se celebraran al llarg del cap de setmana. Es podrà fer marxa nòrdica, assistir a un concert, jugar i divertir-se en un escape room, passejar per les parades, aprendre a cuinar i com no, gaudir d’uns tastets espectaculars, rematats amb un concert d’havaneres. Volem que tothom de Vilafant s’hi senti representat, convidant amb orgull a amics i familiars i recuperant aquella normalitat que tots desitgem. Tothom s’ha bolcat en què així sigui. També l’Àrea de Cultura torna a programar el concurs de fotografia, que aquest any serà per Instagram i en el que s’ha incrementat el valor dels premis. Segurament quan llegim aquesta entrevista, ja estaran publicades les bases o inclús en marxa. Després de vint-i-cinc anys es mantindrà el model de fira perquè funciona o penseu que s’ha de renovar? Sí, està clar que la Mostra Gastronòmica i la Fira del Conill se celebren en una data i espai molt marcats: el primer diumenge d’abril, a la Plaça Major i carrers annexes del casc antic de Vilafant, però soc del parer que les coses no sempre s’han de fer

mira’m.cat

Fira del conill. (Foto d’arxiu municipal) igual i hem d’estar oberts als canvis per anar millorant. De fet, crec que sempre s’ha treballat amb aquesta premissa. Fer el mateix de sempre, pot suposar còmode, però es tracta d’anar innovant per més gent. Ho intento aplicar en tot el que faig i de forma subtil intento millorar. Si realment ens equivoquem, que sigui per provar coses noves i no per repetició i avorriment. L’any passat vam incloure el Conill en Ruta i aquests anys repetirem l’experiència amb un increment del nombre de restaurants

participants. D’altra banda, el que hem intentat és reordenar activitats, perquè al llarg de tot el cap de setmana hi hagi actes que puguin animar a la gent a participar-hi. Probablement, l’any vinent afegirem també el divendres. Com hem comentat, l’objectiu és que sigui impossible marxar de Vilafant el cap de setmana de la Fira del Conill perquè no hi hagi alternativa millor. Per tant, la fira ens queda així: El punt de trobada de totes les activitats del

dissabte serà l’espai del Cau: Començarem amb una sessió de Marxa Nòrdica en què s’intentarà unir esport i cultura, apta per a tothom, dinamitzada i amb préstec de material, per qui vulgui provar. També hi haurà un Escape Room temàtic, obert a joves i famílies. Igualment hi haurà degustació de crepès, food trucks, música, monòleg de caire feminista, un maridatge de vins i carn de conill, tast de cerveses artesanes i acabant-lo amb un concert de música amb la violinista i DJ Lia Jensen. El matí del diumenge ens trobarem les paradetes dels firaires artesans, la Mostra de Tastets de menjar de carn de conill i tallers, jocs i activitats pels més menuts de casa. Com a novetat, incorporarem un tastet d’arròs de conill i un altre de gelat artesà italià als ja habituals tastets de diferents plats de carn de conill, de les postres dolces de cues de conill i de la copa de vi de la DO Empordà. La intenció és poder oferir als nostres visitants un àpat complet pel dinar de diumenge. A la tarda tampoc hi haurà treva, ja que sobre l’escenari tindrem muntada una gran cuina on en Lluc Quintana ens ensenyarà a cuinar els seus plats de conill i amb una fi de festa amb havaneres. Per tant, combinarem els actes tradicionals amb alguns de nous i sobretot més potents i atractius per a tothom. Agrair a les entitats que dediquen esforços en què tot rutlli i col·laboren en els diferents actes, la seva ajuda és fonamental i com més se sumin a la Fira més gran i potent serà els anys vinents.

mira’m 44

mira’m.cat

TORNA LA FIRA DE LA CEBA I EL CALÇOT

A VILA-SACRA És temps de calçots i, per tant, s’apropa també el dia d’aquesta fira. Una hortalissa que torna a ser la protagonista al voltant de la qual se celebraran un seguit d’activitats culturals i de lleure de tota mena, tant per a petits com per a grans, promogudes per l’Ajuntament amb la col·laboració de diverses entitats i institucions. Ens en parla l’alcaldessa, Maria Corbairan. Per què una fira de la ceba i el calçot? Partim d’una molt bona fama de la ceba, i amb la introducció del cultiu dels calçots i amb una producció excel·lent per part de la família Dabau, fa divuit anys, l’equip de Govern d’aquest Ajuntament, va voler donar a ambdós cultius la rellevància tan ben merescuda i va decidir organitzar aquesta fira. Quines novetats es podran trobar a la fira d’aquest any? Més que novetats, alguns canvis respecte a les altres edicions anteriors. Per què? Doncs encara vivim immersos en una pandèmia que ens ha afectat i ens afecta. I per tant, enguany hem decidit proposar les degustacions als tres restaurants del poble. Ells, fa dos anys que sofreixen restriccions i cal tenir-ho en compte. S’ha de dir que, en general, els ha semblat bé. Sabem que couran tants calçots com puguin i, no cal dir-ho, els animarem a fer-ho i celebrarem el seu èxit. Quina és la raó de conrear cebes al terme de Vila-sacra? Del cultiu de les cebes a Vila-sacra ja en parlava a finals del segle XIX una crònica periodística del mercat de Figueres, però sembla que allà als anys 50, una família del poble en va conrear força vessanes. Van tenir molt èxit, ampliaren el seu cultiu i les venien a tota la zona i, fins i tot al mercat del Born a Barcelona. I ja se sap, un en parla, i l’altre, i... I com que eren extraordinàries tant pel gust com per la mida i el color, hi havia força demanda. Pràcticament totes les famílies en conreaven als seus horts tant pel consum propi com per vendre’n. També, els planters. De fet, encara a dia d’avui,

Maria Corbairan

mira’m 54

venen agricultors de llocs ben distants a comprar planter a en Miquel Pujol que en aquests moments és, segurament, l’únic que en fa. El terreny és l’adequat, ric en potassi i la humitat del sòl és l’adient. Les cebes de Vila-sacra tenen una dolçor especial i són molt bones! I des d’uns vint anys ençà, els calçots. Hi haurà algun acte de tipus cultural en el global de la festa? A més de la cultura gastronòmica que representa una fira d’aquestes característiques, a la tarda hi haurà una audició de sardanes al Centre Cívic. Parli’ns del concurs de menjar calçots, continua essent un dels actes més populars? Malgrat som conscients que el concurs de menjar calçots és molt popular i cridaner, en aquesta edició, no es farà. El motiu no és altre que, amb la pandèmia, aquest Ajuntament no volem propiciar el menjar al carrer; no ho creiem prudent. Què recomanaria al visitant que per primera vegada s’acosti a visitar la fira? Actuar sempre amb respecte i prudència, és bàsic. I gaudir, gaudir i molt del moment, del lloc, de l’espai... dels calçots, perquè són una delícia. Per això, al programa donem els contactes telefònics dels restaurants del poble. Les fires són molt agradables per compartir amb familiars i amics, cal aprofitar-les. I “donar vida” als firaires que també ho han passat ben malament... Tot això!

mira’m.cat

La Fira de l’Espàrrec recupera l’oferta de gastronomia i oci arran de mar El Port de la Selva ofereix al visitant una jornada d’activitats en un entorn únic i privilegiat el diumenge 3 d’abril després de dos anys d’absència per la pandèmia.

Lidia Ferrer, regidora de Cultura de El Port de la Selva

El Port de la Selva celebra el diumenge 3 d’abril la Fira de l’Espàrrec que arriba a la seva dotzena edició després de dos anys d’absència a causa de la pandèmia. L’activitat començarà el dia abans, amb una xerrada i un concert musical, de manera que serà un cap de setmana ple d’actes al municipi: “Estem engrescats per recuperar la fira, la gent té moltes ganes de sortir i de moure’s” remarca la regidora de cultura Lídia Ferrer. La Fira arranca en plena temporada d’espàrrecs, ingredient que protagonitza els tastets que es poden degustar en les diferents parades, des de les deu del matí i fins a les set de la tarda. També el divendres 1 i el dissabte 2 diferents restaurants del poble oferiran plats en la seva carta on ja es podrà començar a degustar l’espàrrec.

L’oferta de la fira tornarà a unir gastronomia, cultura i oci per oferir al visitant una escapada en un entorn únic i privilegiat arran de mar: “depenent del temps, la movem de lloc, però sempre se situa de cara a mar, en el carrer principal del poble”. Novament, el públic familiar gaudirà d’un ampli ventall d’activitats durant tota la jornada. Durant el dia es podrà visitar la fira comercial que acollirà les parades dels comerciants i restauradors del poble, que enguany seran una desena. S’hi sumaran també les parades dels firaires i artesans que “han manifestat molt d’interès en tornar a estar presents a la fira, han estat molt temps aturats i tenen moltes ganes” destaca la regidora.

A part de la fira comercial, i la degustació de tastets, hi haurà activitats dirigides a la mainada com ara una tirolina que ja es va estrenar el Nadal passat: “va per sobre del mar, de moll a moll”. També hi haurà un rocòdrom i una de les novetats serà l’exhibició de patinatge a càrrec del Club de Patinatge Peralada que es farà al pati de l’escola el diumenge a la tarda. El punt final a la Fira de l’Espàrrec el posarà, un any més les havaneres a càrrec de la Mar d’Amunt amb el tradicional cremat del Cap de Creus. Dissabte 2, actes previs a la Fira La programació de la Fira de l’espàrrec vindrà precedida de diferents activitats el dissabte 2 d’abril. El biòleg Josep Maria Dacosta oferirà la xerrada Un petit viatge pel vostre poble a l’Espai Port, a les set de la tarda i el mateix dia hi haurà una actuació musical als jardins de l’església, a les 11 de la nit. El concert anirà a càrrec de La Vella Dixieland. El públic podrà delectar-se amb una vetllada musical i hi haurà servei de còctels per als assistents. En cas de mal temps, l’activitat es desplaçaria a l’espai Port.

mira’m.cat

mira’m.cat

Opinió | Dones Per Luz Parrondo. Directora del Departament de Finances, Comptabilitat i Control de la UPF Barcelona School of Management.

Les fintech, l’oportunitat per feminitzar un sector masculinitzat. Les dones poden tenir més possibilitats d’impregnar la seva petjada i generar impacte a les fintech, empreses modernes i àgils i amb un ADN jove. És àmpliament reconegut que el sector financer i el sector tecnològic tenen un problema de diversitat de gènere. Les dones tenen poca presència en càrrecs directius i, encara menys, en posicions de fundació i creació d’empreses. Per això pot sorprendre que en el sector fintech, on les finances i la tecnologia convergeixen, la presència femenina sigui lleugerament superior que en els sectors tradicionals. Així es desprèn d’un estudi elaborat per la Associación Española de Fintech e Insurtech, amb què observem que més de la meitat de les 125 startups consultades creu que a les fintech existeix més flexibilitat perquè les dones ocupin càrrecs directius en comparació a una companyia financera tradicional. D’aquesta manera, un 80% dels enquestats assegura que a la seva empresa promou la conciliació entre vida familiar i laboral. No obstant això, encara queda molt camí a fer,

ja que la presència femenina en l’entorn fintech és d’un 28% i només un 2% d’aquestes empreses tenen una dona CEO. Segons l’estudi, el 48% de les dones té formació financera, el 20% formació en màrqueting i comunicació, el 16% en dret i

només un 8% en enginyeria informàtica. Si parem atenció a aquesta darrera dada, el focus del problema de la desigualtat se centra, novament, en l’educació. Però aquest dèficit educacional no sembla existir en l’àmbit financer i, malgrat tot, la paritat fracassa estrepitosament. Si passegem per les

mira’m 46

mira’m.cat

facultats d’ADE o d’Economia, observem que les dones poden, fins i tot, superar en nombre els homes. Així doncs, quins altres factors, més enllà de l’educació, poden provocar la desigualtat? La resposta no pot ser més descoratjadora. Molts. La cultura de l’entorn, la pressió familiar, la maternitat, les imposicions socials, la dificultat de conciliació, el sostre de vidre, el terra enganxós... Només per mencionar-ne alguns. En aquest article, m’agradaria parlar d’un d’aquests, només un: l’excessiva “masculinitat” en l’entorn financer i tecnològic.

“És àmpliament reconegut que el sector financer i el sector tecnològic tenen un problema de diversitat de gènere” La necessitat de referents La meva experiència com a professora de finances i tecnologia em permet estar en contacte amb joves interessades en ambdós camps. Encara que aquestes experiències no poden generalitzar-se, resulten interessants per exemplificar alguns dels reptes als quals s’enfronten. Fa un parell d’anys vaig conèixer una alumna especialment brillant a l’assignatura International Finance. Brillant tant acadèmicament com personal. Una d’aquelles alumnes que tens la certesa que arribarà lluny. Analítica, eficient i apassionada per les finances. Va aconseguir una beca per estudi-

ar i treballar als Estats Units, però després de la seva experiència al sector de mercats financers, em va confessar que no hi seguiria. Considerava que l’entorn era massa masculí. I la vaig entendre. Més enllà d’aquest cas, moltes alumnes m’han felicitat per ser una professora de finances o de tecnologia que es mostra femenina i, alhora, forta. Curiosament, les sorprèn trobar feminitat i força unides, i crec que paga la pena plantejar-nos per què. Per descomptat, hi ha referents similars al meu, però en el seu imaginari sembla que no hi son gaire presents. Potser és perquè, als inicis, les dones es veien obligades a vestir, parlar i comportar-se com els homes per poder competir en un entorn masculí. Però és essencial que mantinguem la nostra idiosincràsia i trenquem aquests estereotips. La diversitat serà possible si ens mantenim fidels a la nostra feminitat. Una feminitat entesa en el seu sentit més ampli i, per descomptat, també allunyada de qualsevol estereotip. En l’imaginari de les alumnes no hi ha referents femenins i forts. Potser perquè als inicis, les dones es veien obligades a vestir, parlar i comportar-se com els homes per poder competir en un entorn masculí. Cada cop està més estesa la idea que la diversitat pot implicar una millora en la gestió empresarial. En aquest punt, em sorgeix el dubte. Està científicament provat que la diversitat de gènere ajuda les empreses? Si analitzem els estudis realitzats, observem que no hi ha un consens sobre si la incorporació de dones als consells d’administració o a alts càrrecs directius influeix sobre l’activitat

empresarial. Mentre alguns estudis no observen cap mena de relació, altres hi atribueixen relacions tant positives com negatives. Aquesta disparitat de resultats pot ser deguda a una diferència en la utilització de mètodes estimatius, però també a altres factors com el grau de patriarcalisme, la cultura del país o una insuficient massa crítica de la dona en l’empresa i càrrecs directius i, per tant, una insuficient “feminització” de l’entorn. Fintech sense estereotips Les fintech, a diferència d’empreses financeres o tecnològiques més tradicionals, son startups i, com a tals, son empreses modernes i àgils amb un ADN molt jove. Estan lliures de sinergies i d’estereotips ancorats en les estructures tradicionals i permeten l’entrada d’idees i noves “maneres de fer”. Les dones poden tenir en les fintech més possibilitats d’impregnar la seva petjada i de generar impacte. El recorregut està ple d’obstacles i representa un gran repte tant per als homes com per a les dones que reclamen un canvi. És evident que no es consisteix només a “feminitzar” un món “masculí”. El canvi ha d’iniciar-se molt abans i a més profunditat. Som testimonis d’un nombre creixent d’iniciatives que s’estan duent a terme a escoles i instituts per donar visibilitat a referents femenins. Però no hem d’oblidar que les millors referents per a les joves són aquelles que coneixen personalment. Una professora, una cap, una companya de feina a qui van presentar-te en un sopar... Hem de ser fortes, hem de ser femenines (sense estereotips) i hem de ser visibles.

mira’m 64

El cop de taula de les dones als consells d’administració Només el 12% de les empreses catalanes subjectes a la llei compleixen amb la paritat en els poders de decisió. “Si fem alguna cosa una vegada i una altra, acaba sent normal. Si veiem la mateixa cosa una vegada i una altra, acaba sent normal. Si només els nois arriben a monitors de classe, al final arribarà el moment que pensem, encara que sigui de forma inconscient, que el monitor de la classe ha de ser un noi. Si només veiem homes presidint empreses, ens començarà a semblar natural que només hi hagi homes presidents d’empreses”. Són les cèlebres paraules de l’escriptora nigeriana Chimamanda Ngozi Adichie, recollides al manual Todos deberíamos ser feministas després d’un discurs pronunciat el 2012. I, la infrarepresentació de la dona al món laboral, continua una dècada després. Per exemple, segons l’Observatori Dona Empresa i Economia de la Cambra de Barcelona (ODEE), la dona continua infrarepresentada en els llocs directius i consells d’administració a les empreses catalanes i el percentatge continua invariable els darrers anys. La xifra no deixa marge de dubtes: només el 12% de les

Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona

empreses catalanes subjectes a la Llei d’igualtat tenen un 40% de dones en el consell d’administració.

“Unes dades que ens recorden que hi ha molt camí per recórrer, ja que estem lluny de tenir dones referents en alts càrrecs directius. Les nostres filles necessiten veure el talent femení en

el poder de decisió”, continua Mònica Roca, presidenta de la Cambra de Comerç de Barcelona. La invisibilització en molts àmbits Com a premissa, hi ha un 53% de dones treballant que tenen formació

mira’m.cat

mira’m 66 Un cop de taula, però amb solucions “Si no analitzem la situació, no podem proposar polítiques d’igualtat que funcionin de forma preventiva. Anem a pas de tortuga. Moltes dones preparades, amb moltes competències, tenen un gran sostre de vidre, mentre veuen que no poden arribar a dalt. És injust i és antieconòmic per un país”, continua la directora de l’ODEE, Anna Mercadé.

universitària, respecte als homes. Quan s’accedeix a programes MBA, càrrecs directius i consells d’administració, la piràmide frena i desapareixen. Per exemple, només el 12% de les companyies catalanes compleixen amb la llei d’Igualtat d’aconseguir un 40% de dones en el consell d’administració. El 88% restant no té paritat en cap poder de decisió. Seguim amb l’estudi. Milloren les xifres en el sector públic? Les dades són lleugerament superiors, del 28%, però encara lluny de la paritat desitjada del 40%. Tampoc hi ha relació entre la dimensió d’empreses de més de 250 treballadors i la presència femenina. Per sectors, les dones directives lideren i impulsen la direcció de publicitat, recursos humans, qualitat, màrqueting i la

part financera. No obstant això, tenen menys presència en la direcció tècnica, la producció, comercial, direcció general, informàtica i operacions. Finalment, en el sector TIC la presència de dones és realment baix. Només un 13,5% i en els càrrecs directius el 19,6%. La presència de dones en el sector TIC és realment baix Si mirem a Europa, la paritat en els consells d’administració ho lidera el nostre país veí, França, que supera el 40% gràcies a una estricta llei aprovada el 2011. La segueix de prop Bèlgica, Itàlia, Suècia i els Països Baixos. A l’Estat espanyol, que es troba al mig del rànquing, no s’ha adoptat “quotes obligatòries” i només es recomana assolir el 40%.

“Moltes empreses ens demanen com fer un pla d’igualtat, potser per complir l’expedient i per entrar a les contractacions amb l’administració pública, però d’altres ho fan per una gran transformació cultural. És el moment d’oferir una formació que permeti elaborar un pla d’igualtat en clau de gènere i que conegui a les empreses”, continua Mercadé. D’aquí en sorgeix la primera Escola d’Igualtat, impulsada per l’ODEE. Un espai que té per objectiu formar, assessorar, mentoritzar i acompanyar a les empreses en la formació d’igualtat. I que molt possiblement veurà la llum el 4 de març. Posteriorment, des de la Cambra han avançat que promouran un segell per les companyies que impulsin autèntics plans d’igualtat. Perquè on hi ha les dones, tot es fa d’una manera diferent. El lema: un pla d’igualtat que estigui al cor de l’empresa i que es comprometi de veritat en clau de gènere. Som-hi.

mira’m.cat

Marta Bertran Ferrer, tesi doctoral al CERN

“Potser no et passa pel cap ser

enginyera, si no n’has vist mai cap” Sense tenir molt clar què volia fer, Marta Bertran Ferrer (Prats i Sansó, 1996) va començar un grau a la Universitat Ramon Llull d’Enginyeria i Organització a les TIC. S’hi va inscriure perquè barrejava les assignatures més tècniques que sempre li havien agradat, com la programació o l’electrònica amb les habilitats de gestió però ja al primer any va veure que no la convencia. No va perdre l’any perquè va poder canviar d’estudis, cap a Enginyeria Telemàtica. El darrer any, ho va combinar amb unes pràctiques en una start-up i una feina al Barcelona Supercomputing Center (BSC). Però no va poder-ho allargar massa perquè la van admetre per fer un màster a European Institute of Innovation and Technology de Cloud i Infraestructura de Xarxa, amb una menció en Innovació. El primer any el va fer a Suècia i ara, mentre cursa el segon –en part, l’ha fet a Hèlsinki-, Bertran fa les pràctiques, el treball final i la tesi doctoral al CERN, a Ginebra (Suïssa), ha resul-

Marta Bertran tat guanyadora dels premis DonaTIC del Departament de Vicepresidència, Polítiques Digitals i Territori en la categoria d’estudiant TIC universitària. En

una entrevista als Fulls d’Enginyeria, Bertran explica que no coneixia els guardons i que va saber que existien gràcies a una de les seves coor-

mira’m 68 s’extreuen de l’experiment físic. És a dir, com que les dades que s’extreuen amb les mesures de les propietats que s’estan estudiant s’han de processar en diferents ordinadors a través de programes de càlcul, s’encarreguen d’organitzar el sistema que organitza i distribueix tota questa càrrega de feina.

“Bertran està treballant en un dels quatre experiments principals del col·lisionador de partícules, l’ALICE”

Col·lisionador de partícules dinadores del BSC, que havia estat premiada en una edició anterior. Conscient que a l’àmbit tecnològic sempre hi ha “poques noies”, es va animar a presentar-s’hi. Creu que realment tenir referents és “important” perquè quan es decideixen els estudis o la branca per on s’aposta moltes vegades hi ha “prejudicis o estereotips” sobre quines carreres són “per nois o per noies” i costa saber què vols ser. “Potser no et passa pel cap ser enginyera si no n’has vist mai cap”, es planteja. De fet, explica que ha conegut noies que descar-

ten les carreres tècniques perquè hi ha massa nois i per tant, veu molt positiu que es visibilitzin dones del sector més tècnic “humanes, amb aficions, amb família i amb vida”. “Afortunada” al CERN Bertran està treballant en un dels quatre experiments principals del col·lisionador de partícules, l’ALICE. Forma part de l’equip de software i concretament, treballa en el grid, la xarxa de computació distribuïda que realitza l’anàlisi de dades que

De moment, s’estarà al CERN fins que acabi el màster, el febrer vinent però si pot, allargarà la seva estada per aprofitar aquesta oportunitat. Ara mateix se sent “molt afortunada” de poder-hi treballar perquè aprèn i gaudeix d’un bon ambient de treball en una zona amb una qualitat de vida “altíssima”. De fet, reconeix que potser en una metròpolis no s’hi sentiria tan còmoda i que, en canvi, envoltada de natura se sent “una mica com a casa”, com a la Cerdanya o la Seu d’Urgell on ha nascut i crescut. De Suïssa, també valora la inversió en recerca que s’hi fa. No descarta tornar a Catalunya perquè “hi ha coses que em tiren cap a casa” però de moment, vol aprofitar totes les oportunitats que se li plantegin i pugui veure interessants. “Seré proactiva en aconseguir el que vull”, diu convençuda.

mira’m.cat

mira’m 70

mira’m.cat

L’ACEC participa en la primera Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible de Vic El Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha participat en la primera edició de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS) que s’ha realitzat a Vic aquest 17, 18 i 19 de febrer. Els consellers comarcals de Medi Ambient, Anna Palet i Agustí Badosa, i tècnics de l’àrea de Medi Ambient han assistit a la fira que es du a terme per promocionar l’ús d’energies renovables, així com la utilització de tècniques de construcció i rehabilitació sostenibles. A banda del treball en xarxa que propicia la trobada i la descoberta de noves iniciatives, la delegació altempordanesa va participar d’una jornada, realitzada el dijous 17, titulada «La transició energètica des del territori. La importància dels Consells Comarcals» on van assistir més de quaranta ens comarcals i on els consellers van poder presentar l’Agència Comarcal de l’Energia i el Clima de l’Alt Empordà (ACEC) i els seus serveis a la comarca, els darrers deu anys. La comarca ha estat pionera en la creació de l’agència i en els serveis que presta a ciutadania a través i en sintonia amb els ajuntaments.

MEDI AMBIENT fira FECS Vic La creixent inquietud i interès per promoure l’aprofitament d’energies renovables, i la seva implicació en la construcció i rehabilitació d’edificis, ha impulsat aquesta fira a Vic que reuneix a participants, visitants i professionals dels sectors de la producció d’energia i la construcció sostenible. L’objectiu principal de la fira és promocionar l’ús d’energies renovables,

així com la utilització de tècniques de construcció i rehabilitació sostenibles, entenent que la manera com construïm va lligada als requeriments energètics de les edificacions i per tant al disseny de les instal·lacions de producció d’energia sostenible, d’aquesta manera es fomenta la construcció i instal·lacions d’edificis que siguin el màxim de sostenibles i respectuosos amb el medi ambient.

mira’m 44

mira’m.cat

L’Hospital de Figueres i tres ABS de l’Alt Empordà impulsen una prova pilot de diagnòstic de l’apnea obstructiva del son La Unitat de Pneumologia de l’Hospital de Figueres, amb la col·laboració de tres àrees bàsiques de salut de la comarca de l’Alt Empordà, entre les quals hi ha la de l’Escala, gestionada per la Fundació Salut Empordà, ha posat en marxa una prova pilot per agilitzar el diagnòstic precoç de l’apnea obstructiva del son. El projecte consisteix en la realització de proves de son simplificades en els mateixos CAP, amb l’objectiu de diagnosticar i tractar el més aviat possible aquesta patologia i evitar desplaçaments innecessaris de pacients cap a l’Hospital. L’apnea obstructiva del son és la primera causa de derivació dels pacients des de l’atenció primària a la Unitat de Pneumologia, ja que els equips d’atenció primària no disposen de cap prova diagnòstica o de cribratge específica per aquesta malaltia. A l’hora d’implantar la prova pilot, que tindrà una durada d’un any, s’han escollit les tres àrees bàsiques de la comarca que sumen més habitants, de manera que s’arribarà al 80 % de la població de l’Alt Empordà. I per tirar endavant el projecte, s’han cedit tres equips de poligrafia respiratòria a aquests tres CAP per a fer els estudis de son en aquells pacients en què el professional d’atenció primària tingui la sospita clínica d’una l’apnea obstructiva del son. Apnea obstructiva del son L’apnea obstructiva del son representa el 40 % de les derivacions que es fan des de l’atenció primària a la Unitat de Pneumologia de l’Hospital de Figueres, la qual cosa situa aquesta patologia com la causa més habitual de consulta a l’especialista, per davant de l’asma o la Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica. Cada any, aquesta Unitat realitza més de 700 proves relacionades amb l’apnea obstructiva del son. És una malaltia vinculada en un 90 % amb el sobrepès i l’obesitat, que provoca que els pacients tinguin un son de mala qualitat i no reparador. Això genera que durant el dia estiguin cansats i tinguin excés de somnolència diürna, la qual cosa afecta la seva qualitat de vida i pot causar accidents de trànsit, baix rendiment laboral i escolar o malalties cardiovasculars, entre d’altres. Es calcula que un 10 % de la població està afectada per aquesta patologia i, malgrat que majoritàriament el perfil del pacient és adult, l’increment del sobrepès entre els menors està provocant que cada vegada sigui una malaltia més freqüent entre els nens i nenes.

La guia ofereix informació útil al ciutadà sobre els principals serveis en l’àmbit de la sanitat, i mostra l’oferta de serveis mèdics i de salut que podem trobar en diverses especialitats.

si

mira’m.cat

“A les dones ens cal compartir temps amb dones” Comprendre com és la naturalesa femenina és clau per saber què necessitem les dones per cuidar-nos i donar-nos el que necessitem per sentir-nos bé. I és que, tot i que homes i dones tenim energia masculina i femenina, la dona és receptacle d’energia primordialment femenina. D’un temps cap aquí, però, el model de societat actual ens ha portat a enaltir els atributs de l’energia masculina (productivitat, competitivitat, acció, resolució, consecució d’objectius...) en detriment dels atributs de l’energia femenina (creativa, creadora, acollidora, nutritiva, receptiva, calmada, sensible...). Aquesta masculinització dels valors de referència ens ha allunyat a moltes dones de la nostra pròpia essència.

El primer pas per recuperar aquest equilibri de forces és posar cada cosa al seu lloc. I això implica començar a cuidar i posar atenció en allò que durant tant temps hem descuidat. I què podem fer per cuidar la nostra energia femenina? Donar-nos l’oportunitat d’estar en calma, en silenci, trobar el temps per no fer res (estem en un accés de fer, d’acció) i per sentir el que el cos ens demana, posar límits per cuidar aquest espai tan íntim, i sobretot, a les dones el que ens cal és compartir temps amb altres dones per alimentar-nos. L’energia femenina també s’alimenta d’estar en contacte amb la terra, amb la natura, fer passejos pel bosc, caminar descalces durant 20 minuts per la sorra, per l’herba, per carregar-nos amb l’energia d’aquesta gran bateria que tenim als nostres peus, la Terra.

Miriam Montenys Olmedo

mira’m 76

ANNAM PERRUQUERIA & BARBERIA

Coloració natural pel cabell: Els tints naturals per als cabells no només són una alternativa més sostenible per al planeta, sinó que també són

més saludables perquè no contenen substàncies tòxiques. A molts països s’han utilitzat tradicionalment alternatives com la henna. Més recentment, gràcies a l’apogeu de la cosmètica natural, han reaparegut nous tints naturals. Les plantes utilitzades a la gamma de colors són plantes colorants. A més de la henna, se n’utilitzen d’altres: Lawsonia inermis, Cassia obovata, Indigofera, Hibiscus i Rhapontic. Els tints que uses cobreixen els cabells blancs? SÍ. Els tints utilitzats cobreixen els cabells blancs. Apliquem els nostres colors a la perruqueria, i els nostres tints estan a la venda per a la seva aplicació a casa. Hi ha dos formats: 100 g. i 500 g. El format de 100 g. és per a dos temps. El format de 500 g. (quantitat professional) venut al públic, el més econòmic des de fa un any. On trobar els teus colors? A la mateixa perruqueria ANNAM, al número 19 del carrer Santa Clara de Castelló d’Empúries, els dilluns i els dimarts. I també a la botiga online: www.colorvegetalannam.com

Oferim una àmplia gamma de colors vegetals: SORGO, BLAT, ESPELTA, SARRACÈ, CIVELLA, CANYELLA, AVELLANA, CARAMEL. Gamma de colors marrons: XOCOLATA A & XOCOLATA B. @colorvegetalannam @coloranam www.colorvegetalannam.com

mira’m.cat

INVESTIGANT UNA MALPOSICIÓ DENTAL Cristina Tallò Odontòloga i Ortodoncista Col. 2012 En el cas d’avui busquem quins factors han pogut desenvolupar aquesta maloclusió per tal de poder tractar-la dirigint-nos a les causes i també per poder orientar els que presenten algun d’aquests factors i estiguin a temps de prevenir la maloclusió.

aliments fins a deixar-los ben desfets abans d’empassar-los. D’aquesta manera mantenim en forma les nostres dents. Contràriament, si la dieta és tova acabem tenint musculatura i ossos de suport debilitats ja que no es requereix per la poca funció que se’ls hi dona.

El primer que ens salta a la vista d’aquestes dents és la seva malposició: a dalt veiem un ullal molt enlairat i a la part de baix sembla que li faltin dues incisives de tant amagades com estan. Una altra cosa que ens crida l’atenció, és que els queixals d’enrere no es veuen. Així doncs la primera conclusió és la de què els arcs que allotgen aquestes dents són petits, estrets.

I quin tipus d’aliments estan més indicats? Els que siguin més consistents i naturals, els menys alterats, els de major proximitat. La fruita, els fruits secs, les carrotes proporcionen la gimnàstica bucal necessària. Els aliments no processats ni refinats a més ens aporten una varietat àmplia de nutrients, necessaris per mantenir la salut de tot l’organisme, incloses les pròpies dents. Mastegar pausadament el menjar produeix el desenvolupament adequat de la musculatura oral, a més d’augmentar la producció de saliva que ens ajuda a digerir.

I quins factors poden influir en el fet que siguin estrets? Doncs com tots hem pogut observar en el dia a dia, la funció que donem a cada part del nostre cos en dona la forma final. Si som aficionats a un determinat esport, amb facilitat reconeixem els qui el practiquen professionalment per la forma del seu cos. Sabem distingir perfectament entre el cos d’una futbolista i el d’una nedadora. En el cas de la boca, hi ha dues funcions que juguen un paper primordial en el seu desenvolupament, que són la masticació i la respiració. Quan aquestes tenen lloc amb un alt rendiment, la boca gairebé segur que serà bonica i harmònica. Com podem fer per tenir una bona masticació? En primer lloc cal que utilitzem totes les dents que tenim correctament per la funció per la que van ser dissenyades. Totes elles s’han d’utilitzar diàriament. Cal que les incisives tallin aliments adequats com les fruites senceres, que les canines ens ajudin a esquinçar i que premolars i molars aixafin els

I la respiració també influeix? Doncs si, i de manera determinant. La respiració nassal, pausada i rítmica, ens segella els llavis, fa que la llengua es col·loqui alta dins del paladar i estimuli el seu creixement transversal, fent-lo ben ample i capaç d’allotjar totes les dents. Si per contra hi ha respiració bucal s’alteren les funcions de la llengua i dels músculs relacionats en empassar. La llengua adopta una posició baixa dins de la boca i no estimula el creixement del paladar, creant-se així un cicle tancat que retroalimenta la malposició. Per acabar us ensenyem el final d’un tractament on s’han tingut en compte aquests aspectes. En concret la fotografia és de tres anys més tard d’haver retirat el tractament, i es pot apreciar que la funció hi l’harmonia i són presents.

Abans

Després

mira’m 78

La purificació dels cossos energètics:

físic, emocional i mental (I) SANDRA MALGRAS Gerent d’empresa MINERAL SWEET tenir en compte que també és necessari endreçar les habitacions perquè, al final, si no endrecem es desbordarà i això es notarà per fora. Hi ha moltes tècniques per ajudar els éssers humans en la seva recerca d’alliberament energètic. Tanmateix, gràcies al món mineral, tenim la sort de disposar d’un ajut i un suport diaris gràcies a l’acció d’un mineral en particular, LA SHUNGIT.

Per purificació hem d’entendre “l’alliberament” dels cossos energètics, una acció important per a optimitzar la bona circulació de les energies globals en l’ésser i, per tant, garantir una millor receptivitat de les energies minerals que volem utilitzar diàriament. Aquest punt de partida és molt important i, tot i així, és molt poc conegut. Per a mi és el fruit d’anys de pràctica i investigació, experimentats en mi mateixa, per tal de comunicar la informació als meus clients. Per què és important l’alliberament? Cada dia ens omplim d’experiències: físiques, energètiques i, de fet, vibratòries. Cada dia rebem lliçons i travessem contínuament xarxes d’energia. Per això cal que ens buidem, que ens netegem. Per fer-ho més entenedor, deixeu-me parlar de l’aura. És el nostre camp energètic i la nostra identitat energètica vibracional. Està formada

per diversos colors -que algunes persones poden percebre- i té una densitat i fins i tot fa una olor. És la nostra energia, és el que som en allò que tenim de més subtil; el cos físic és la matèria densificada d’aquesta identitat energètica. El nostre cos és la materialització dels nostres cossos superiors. La nostra aura i el seu funcionament global ens diu molt de la qualitat de l’energia que l’alimenta. En el nostre estil de vida actual, dediquem molt temps i esforços a la higiene del cos físic i a perfeccionar-lo amb trucs, pràctiques esportives, cosmètics i fins i tot cirurgia, però no tenim en compte que l’aspecte físic està directament relacionat amb la identitat energètica vibratòria. Cal fer una bona higiene energètica, també, perquè és la font d’una bona higiene general. És una mica com cuidar la façana d’una casa: la mantenim bonica perquè és a la vista de tothom, però cal

Què és la shungit, des del punt de vista científic i geològic? La shungit és un carboni elemental no cristal·lí que s’origina a Shunga (Rússia, regió de la Carèlia), d’origen biogènic, formada per molècules de ful·lerens C60 que tenen forma esfèrica. És l’únic mineral que conté aquest tipus de molècules de forma natural. Què és la shungit, des del punt de vista energètic? La shungit, entre altres característiques, protegeix eficaçment contra les influències negatives. Té una acció a nivell emocional i psíquic que permet alleugerir les nostres emocions i els nostres sentiments. Hi ha diversos físics i laboratoris que estudien aquest mineral. Les investigacions dutes a terme fins ara mostren, entre altres efectes, un impacte molt beneficiós sobre els camps electromagnètics i les zones geopatògenes. Per a més informació sobre els efectes beneficiosos de la shungit, visiteu-nos a la nostra botiga de Figueres, al número 35 de la Rambla.

mira’m.cat

Claus per a entendre l’addicció a les drogues L’addicció a les drogues és una malaltia biopsicosocial. És crucial pensar estratègies de prevenció. Hem de comprendre que l’addicció a les drogues no es deu a un “defecte de la voluntat”, sinó que es tracta d’una malaltia mèdica que involucra canvis en els circuits cerebrals que processen les recompenses, l’estrès i l’autocontrol. Aquesta malaltia crònica es caracteritza per la compulsió a buscar i consumir una substància i, alhora, per una pèrdua de la capacitat de controlar o limitar el consum: llavors, quan l’accés a la droga es discontinua, pot sorgir un estat emocional negatiu (malestar, ansietat i irritabilitat) i símptomes físics específics per a cada substància relacionat al període d’abstinència. Això acaba afectant la vida de la persona que la pateix. Què succeeix a nivell cerebral? Les substàncies psicoactives interfereixen en circuits neurobiològics que tenen al seu càrrec la conducta motivada, l’exploració i l’aprenentatge. El consum de la droga produeix pics de neurotransmissors com la dopamina, missatger químic relacionat amb la curiositat, l’exploració i el plaer. La repetició de l’experiència agradable, així com l’exposició a les situacions que la van facilitar, va remodelant aquests circuits, produint un “aprenentatge” o reforçament. L’addicció fa que el sistema de recompensa sigui cada vegada més insensible a la dopamina. Aquesta dificultat per a sentir plaer

s’estén també a altres estímuls. Amb un sistema de processament de recompenses danyat, la persona addicta perd també la motivació per les activitats i relacions socials que abans li resultaven agradables. MARCOS SCHEIBER A més, en una segona etapa, es pro· Terapeuta en drogodependències dueix una readaptació del circuit · Màster Universitari en Conductes Addictives amigdalí, que impacta en un incre· Tècnic en Intervenció de Drogodependències ment de la reactivitat a l’estrès i de · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències la presència d’emocions negatives, · Tècnic en Conductes Addictives tornant menys tolerables els períodes · Diplomat i Federat en Conductes Addictives d’abstinència. En esvair-se l’efecte de la droga, la persona busca tornar a consumir per a Dir que l’addicció a les drogues és una escapar del malestar emocional que malaltia que està associada a disfunsent. cions en circuits cerebrals específics Es produeix així una transició del conno implica minimitzar els factors socials sum com a “cerca de plaer” al cono ambientals involucrats. sum com a “alleujament del malestar”. Però aquest alleujament és noEs tracta d’una malaltia biopsicosomés transitori i, posteriorment, es genecial, és a dir, d’una combinació de ra un major nivell de malestar. Es posa factors genètics, biològics, ambientals en marxa així un cercle viciós. i socials que fa que algunes persones siguin més vulnerables a patir una alteEn una tercera etapa es veuen afecració en els circuits cerebrals que hi ha tats circuits frontals, involucrats en els al darrere de l’addicció. processos de presa de decisions, autoregulació, detecció d’errors, inhibició Per això, la recerca sobre els factors de respostes i flexibilitat cognitiva. que es relacionen amb la vulnerabiliAixò fa que la persona addicta no putat a l’addicció és crucial per a pensar gui “resistir-se” a la urgència per prenestratègies de prevenció i intervenció dre drogues. D’aquesta manera, els accessibles i efectives. canvis en els circuits de recompensa i del processament emocional, juntaEntendre l’addicció com una problement amb les alteracions frontals que màtica de salut contribueix al fet que, afecten l’autoregulació, creen un deentre tots, puguem reduir l’estigma, la sequilibri que porta al consum comculpabilització i la criminalització de la pulsiu i a la incapacitat de detenir-lo persona que la pateix. voluntàriament, malgrat les seves conI col·laborar perquè es curi. seqüències.

- 82