Revista Mira'M 238

-2

Edita: Òscar J. Carrés. Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències. Publicitat: Òscar J. Carrés. Producció: Núria Brugat. Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Dr. Marc Adasy, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

miram.cat

-4

L’ATZAR QUE NO CESSA L’espai de Màrius Serra

F

a anys que em fixo en els aptònims. Abans i tot de saber que el fenomen tenia nom, ja em cridava l’atenció topar amb la dermatòloga Gratacòs, l’otorrinolaringòleg doctor Callao o la mítica parella formada pel senyor Peix, responsable de pesca de la Generalitat, i el seu col·laborador, senyor Miralpeix. Segons l’Enciclopèdia Britànica, el terme que designa l’atzarosa coincidència de cognoms i activitats és aptronym, perquè l’escriptor Franklin P. Adams va fer un anagrama de patro-

nym. L’economia fonètica els transforma en aptònims, un fenomen sovint hilarant que fins i tot va cridar l’atenció de Carl Jung a Synchronicity: An acausal connecting principle (escrit el 1952 i reeditat per Routledge el 85): “Algunes vegades hi ha coincidències força grotesques entre el nom d’una persona i les seves peculiaritats”. Hi penso quan un amic m’envia una captura de pantalla d’un programa de La 2. S’hi veu un senyor calb, de mirada extraviada i barba de tres dies, que sosté en una mà enguantada una au rapinyaire que podria ser un xoriguer. La pantalla fomenta la lectura. El falconer llueix tres espònsors al pit, a banda d’un logo sobre el rètol Teanima, i RTVE afegeix als seus grafismes una etiqueta de Twitter (#CRmedicinaanimal) a la part superior esquerra i el subtítol de nom i càrrec. És aquí que irromp l’aptonímia: “Álvaro Palomo. Técnico de interacción con rapaces”. “Palomo” cau just sota la cara lànguida del professional, mentre que “rapaces” va a parar sota el xoriguer. És un gran aptònim de superació. Que una persona d’aspecte apocat es digui Palomo i dediqui la seva vida als falcons resulta un oxímoron remarcable. El cas del colom rapinyaire coincideix en el temps amb dos aptònims més que criden l’atenció per motius diferents. D’una banda, llegeixo a El Temps una interessant entrevista de Violeta Tena a un economista urbà especialitzat en mobilitat ciutadana

anomenat Ramon Marrades (València, 1986). Fer marrada és el contrari de tirar pel dret, de manera que l’aptònim en aquest cas no és antonímic com en el del senyor Palomo, sinó sinonímic. Finalment, remato la setmana aptonímica a la gala de la Pilota d’Or que va afegir una X al cognom de Messi (segons l’encertat titular amb què obria el Mundo Deportivo de l’endemà). En la categoria femenina destacava un cognom. La Pilota d’Or femenina la va guanyar la nord-americana Megan Rapinoe, però el segon lloc, equivalent a la medalla de plata, va ser per a la futbolista anglesa del Lyon Lucy Bronze, un cognom inexorablement relacionat amb la tercera posició. Bronze, doncs, va superar en un lloc el seu destí, la qual cosa em porta a buscar com va al meu equip preferit, la Unió Esportiva Quart. Cada any miro si finalment, compleix el seu destí i queda en quarta posició. Enguany competeix al grup I de la Segona Catalana, encapçalat pel Guíxols, en dura pugna amb el Bescanó. Després de la jornada 16, el Quart és quinzè. No anem pas bé.

Carl Jung escriu: “Hi ha coincidències grotesques entre el nom d’una persona i les seves peculiaritats”

-EL NOSTRE CONVIDAT-

GRUP TITANIUM

Entrevista: Revista Mira’m

La categoria musical dels seus components fa que les seves melodies arribin a qualsevol tipus de públic.

Seguim en el món de la música. Aquest mes parlem del grup musical Titanium. Dolors Cle, representant i mànager del grup, ens explica la història d’aquest grup de música que actua sota el nom

de Titanium. Avui dia només gestiona les feines del grup, però uns anys enrere també havia format part del grup de música Acapulco. Amb anterioritat va ser propietària de l’orquestra Amoga.

Quin any es crea Titanium? El grup Titanium es va crear el febrer del 2013.

- 10 Per què el nom de Titanium? Va ser una cosa que es va decidir entre tots. Cadascú va aportar un nom diferent i en un moment donat de la trobada va sortir el nom de Titanium. Va agradar perquè sonava a “modern” i així ens vam batejar. Com i de quina manera es va crear el grup? Es va crear a partir de dos músics que em van venir a veure i em vam proposar muntar un conjunt musical. La meva experiència va servir per reunir un grup de músics professionals que havien tocat en diferents orquestres i grups musicals. Tot i començar al mes de febrer, vam fer 22 actuacions, xifra que no està gens malament, si tenim en compte que dins d’aquest món tot es tanca un any per l’altre. Quan es va adonar que volia dedicar-se a la música? De molt joveneta. Quan tenia només 16 anys ja anava pels poblets tocant l’acordió. I pel que fa als components de Titanium, són persones que fa molts anys que es dediquen professionalment a tocar i a cantar. Quins són els referents de l’orquestra Titanium? No tenim cap referent. Titanium toca de tot, des de temes clàssics en els concerts de Festa Major, fins a tot tipus de melodies ballables: versions modernes i actuals per als més joves i temes de sempre per als més grans i nostàlgics. És difícil fer-se un lloc en el món musical? Sí. És molt difícil, i més ara que s’ha de batallar per tot: els ajuntaments no tenen diners, els pressupostos es miren del dret i del revés... L’apartat de la música sempre està molt limitat. Quins instruments toquen? Bateria, guitarra elèctrica, guitarra acústica, guitarra clàssica, baix elèctric, saxo alt, flauta travessera, EWI, piano, teclat i viola. Dos veus masculines i una de femenina. És difícil la vida de músic? És difícil perquè no es pot viure només de la música. Només ho poden fer aquells grups que pugen com l’escuma, i que, tot s’ha de dir, n’hi ha que duren tot just un parell d’anys. Avui en dia tan sols orquestres distingides i reconegudes ho poden fer. Tenen un repertori ampli i variat? Força. Toquem de tot: merengues, valsos, tangos, txa-txa-txa, pasdobles, cúmbies... I a l’hora de les versions interpretem tots els grups, des dels catalans com Els Catarres, Txarango... fins als grups més en voga de l’Estat espanyol. I a l’hora del concert també interpretem temes clàssics. Per al 2020 tenen projectes o compromisos tancats? Uns quants. He de dir que en molts llocs, després d’actuar, ja ens diuen que ens guardem aquells dies per a l’any següent. Quant a les festes de Carnaval, de l’estiu i de Cap d’Any, també la majoria les tenim tancades. Poden tocar tant en un lloc tancat com en espais a l’aire lliure? A dins i a fora, allà on ens diuen i on volen que toquem. Ens adaptem a qualsevol lloc. S’han desplaçat fora de Catalunya? Fora de Catalunya només fem Andorra i la franja d’Aragó. Si poguessin contractar un famós per a la seva orquestra... qui seria? La veritat és que no en tinc cap idea. Dins de l’orquestra has de tocar tots els estils i un cantant famós ja té el seu estil propi, fet que et limitaria les interpretacions.

- 12

“Enriqueix veure que els veïns i veïnes ens encoratgen a seguir endavant” DOLORS PONS: Alcaldessa de Viladamat capçalar la llista de la Cup? M’agrada formar part de la comunitat de veïns i veïnes de Viladamat i treballar per a la millora del benestar de tothom. Complim amb el mandat de la gent per fer possible un poble sostenible, participatiu, culturalment actiu, més transparent, ..., en definitiva, fent-hi vida. Vaig encapçalar la llista de la CUP després de ser escollida per l’assemblea local de Viladamat. És un orgull formar part d’una organització d’esquerres, ecologista, socialista, feminista i republicana! Estic convençuda que s’ha de seguir avançant i treballant per l’empoderament i participació de la gent, construint sobiranies des de baix, exigint qualitat democràtica, ...i, els ajuntaments gestionats per la CUP som l’eina més propera de transformació dels pobles.

Foto: Roger Lleixà Dolors Pons, escollida en assemblea per liderar la candidatura de la Cup, valora de forma molt positiva els primers mesos a l’alcaldia, sent la cara visible de tot l’equip. Professionalment treballa en el sector de l’ensenyament des de fa més

de 30 anys i es jubilarà l’any que ve. Consolidar la zona escolar i crear habitatge per als joves són algunes de les prioritats actuals. Perquè decideix entrar en política i en-

De quina manera compagina la seva professió amb l’alcaldia? Sóc professora d’FP a l’Institut la Bisbal des de fa més de 35 anys. A final d’aquest curs em jubilo perquè compleixo amb dos requisits bàsics per demanar la jubilació: tenir 60 anys i 35 anys de docència. Durant el curs compagino la feina de docent amb l’alcaldia amb l’ajuda i col·laboració del meu equip de

- 14 govern. Ens trobem setmanalment a la tarda per debatre, conjuntament, les accions de govern prioritàries del grapat de propostes presentades en el programa electoral. Cada regidor/a té encomanada una àrea concreta i la gestiona previ consens de tot l’equip.

de m e es! t s E aix b Re

Com valora aquests primers mesos d’alcaldessa i el fet de ser l’únic municipi governat per la Cup a la comarca? A l’anterior legislatura, era regidora CUP. D’entrada, l’experiència dels últims quatre anys ha servit per continuar amb el projecte engegat per l’alcalde Robert Sabater i l’equip que l’acompanyàvem. L’alcaldia comporta ser la cara visible de l’equip i, per tant, la portaveu de les decisions preses per l’equip de govern. Valoro aquests mesos de forma molt positiva, enriqueix veure que els veïns i veïnes estan prou contents amb la nostra feina i ens encoratgen a seguir endavant. Els governs de la CUP trepitgem dia a dia el poble, vivim el territori i ens impliquem en millorar la vida de les persones i la preservació de l’entorn. És per això, suposo, que la gent confia en nosaltres, el nostre interès no és personal, sinó, en benefici de tothom. Som l’únic municipi governat amb les sigles CUP a l’Alt Empordà, però, tant Vilaür com Vilajuïga tenen programes molt similars al nostre. Per què no hi ha més municipis CUP? Crec que costa trencar amb el “costumisme” de votar a “partits coneguts”. Un cop la gent coneix la feina que fem als municipis s’adona que la CUP és l’organització que aposta més fermament per la gent i pel territori. En les eleccions del 10N, Viladamat va ser un dels 6 pobles del Principat on la CUP va guanyar en vots als altres partits votats. Em sembla que és degut al fet que els votants de Viladamat coneixen de primera mà la feina que podem fer si estem al govern de les institucions. És molt diferent ser alcaldessa d’un partit com la Cup, en qui s’emmirallen per la gestió del municipi, quines són les diferències més importants? Diferent? És Curiós! Hi ha la percepció generalitzada que un partit “tradicional” gestionarà més bé el municipi. Crec que no és cert. És des del municipalisme de la CUP que s’enforteix la participació de la gent i es destrueixen polítiques neoliberals practicades en molts ajuntaments governats per altres formacions. Treballem per a la transició cap al residu zero, posem la institució municipal al servei i necessitats de la gent, defensem el dret de l’habitatge -sobretot, per als joves i persones amb problemes d’exclusió social-, avancem cap a municipis inclusius i cohesionats mitjançant l’oferta de multitud d’actes socials i culturals, defensem la vertebració dels Països Catalans cap a una República Catalana... Com és l’equip que l’envolta, com treballeu? Som un equip de 6 persones, 3 dones i 3 homes. Treballem braç a braç amb l’objectiu de desenvolupar al màxim el programa electoral. Cada regidor/a es fa càrrec de la seva àrea, però sempre havent parlat, conjuntament, sobre els temes plantejats i la millor manera de portar-los a bon port. Cap de nosaltres té dedicació exclusiva a l’Ajuntament, per tant, hem de treballar a hores fora de l’horari laboral. Com és la seva relació amb els veïns i com és la vida al poble, és un poble dormitori? Sempre he tingut molt bona relació amb la gent del poble, tant persones grans com joves. La vida quotidiana en un poble és molt senzilla: trobades en festes i actes, al carrer, en xerrades diverses, ... És un poble tranquil on convivim persones de diferent procedència i ideologia. Això enriqueix la vida social, compartint les vivències i moments lúdics i socials. La majoria de la gent treballa fora de Viladamat. Però, tothom, en un moment o altre (o per diferents activitats programades) procura participar-hi de forma activa. Són exemples del teixit associatiu de Viladamat: l’AFA, l’associació juvenil Sant Felius, el Club de Lectura, el FC Viladamat, l’ADF, l’associació Giro de Xarnera (carnaval), l’associació de caçadors,...

La feina que fa ara és de continuïtat o té al cap projectes nous? Quines són les mancances del poble? Hi ha projectes engegats de l’anterior legislatura: la consolidació de la zona escolar, l’adequació d’un carrer que dona accés al camp de futbol, la recollida porta a porta de la matèria orgànica en el nucli antic del poble, ... Tenim nous projectes en marxa: incrementar la zona de recollida porta a porta de matèria orgànica, l’adequació de la deixalleria per ampliar la recollida porta a porta d’altres materials, la materialització del projecte de la depuradora (encallat des del 2003), l’oferta d’habitatges per a joves, el canvi de canalització d’aigua dels carrers del nucli antic, reduir les barreres arquitectòniques, adequar els torrents i recs dels camins rurals. S’han decidit projectes per pressupost participatiu, quins són? Pel que fa al Pla anual de participació: com cada any, en el pressupost hi ha prevista una quantitat per a inversió real. L’equip de govern presenta a tot el poble el pressupost i demana que s’aportin propostes que es puguin materialitzar, sempre que siguin sostenibles i possibles. Es poden pre-

sentar propostes fins al 10 de gener i, posteriorment, el 26 de gener podrem votar-les. Hi poden participar totes les persones empadronades majors de 16 anys. L’any passat es van votar les següents propostes: Millores a l’escola (plaques fotovoltaiques, pintura d’aules i adequació de material de joc del pati). Canvi d’enllumenat públic per leds (2 carrers). Pagament de part del deute amb SOREA. Asfalt i adequació del carrer Ateneu. De cara a l’estiu, Viladamat és símbol de festa grossa, estan molt implicats els joves en la vida del municipi? La festa major de Viladamat, és, en majúscula, la festa major de l’Empordà! Els joves, des dels 16 anys, participen activament en la programació i realització de la festa. L’ajuntament col·labora en serveis: lavabos, seguretat, instal·lacions elèctriques, ... Gràcies als joves, es pot fer una festa major única! Com a dona alcaldessa, creu que la política en femení s’està normalitzant o sembla que encara hi ha molt camí a fer? Les dones hem d’ocupar, com els homes, els llocs de treball o de represen-

tació política on ens sentim còmodes i siguem capaços de fer la feina ben feta. Cada cop més, les dones i els homes treballem conjuntament per aconseguir objectius que millorin la vida de les persones i la preservació del territori. Encara hi ha molta feina a fer en tots els sectors i àmbits: laboral, científic, artístic, polític, ... i, desgraciadament, sembla que ha ressorgit un “fantasma” que pretén aplacar l’ànsia d’aconseguir un món en igualtat de condicions per a les persones. Ara mateix quines són les màximes prioritats del municipi? Consolidar la zona escolar. S’ha demanat al Departament d’Educació la tercera fase de remodelació de l’escola (edifici antic); Portar a terme el projecte d’habitatges per a joves; L’ampliació de la implementació de la recollida porta a porta; La millora de torrents, camins i rieres del poble; L’adequació de la deixalleria municipal; Potenciar la transició energètica municipal amb la promoció de l’estalvi energètic i la producció d’energia renovable. I també l’ampliació de polítiques de conciliació familiar: servei de ludoteca, casal en èpoques de vacances escolars.

-PETIT PAÍS Una secció de Josep M. Bernils

DE TERRA DE BRUIXES A PATRIMONI DE LA HUMANITAT Josep M. Bernils Les barraques de pedra seca estan protegides per la UNESCO arreu d’Europa des de l’any 2018. La Garriga d’Empordà és una de les zones de Catalunya on abunden aquest tipus de construccions. El paratge és el protagonista de nombroses històries i llegendes misterioses.

L

’escriptor Joan Guillamet (Figueres, 1922 – Barcelona, 2014) va dedicar unes quantes pàgines del seu llibre Bruixeria a Catalunya, editat l’any 1976, a descriure situacions diguem-ne singulars produïdes a casa nostra, que ell mateix va poder recollir de testimonis directes. Estem parlant, per tant, de fets suposadament ocorreguts al llarg de les primeres dècades del segle XX i en els quals les bruixes o unes dones com a mínim envoltades de misteri protagonitzen uns fenòmens sense una explicació lògica. Un dels espais on es recullen més històries d’aquestes és a la Garriga d’Empordà, al cor de la comarca.

Les construccions de pedra seca esdevenen un element que identifica la Garriga d’Empordà. (Foto: SÍLVIA VIDAL).

- 18 cap desgràcia ni cap cosa per l’estil. No va veure la vella ni en forat ni en finestra, ni en palla ni en pols”. UNES CONSTRUCCIONS PROTEGIDES

Des de fa un temps, les construccions que s’han conservat són objecte de protecció. (Foto: ADRINOC) La Garriga és una zona de terreny situada entre els termes municipals de Llers i d’Avinyonet de Puigventós i és, precisament, l’escenari on passen més històries de bruixes a casa nostra. Fa gairebé mig segle que Guillamet descrivia el paratge així: “Una carretera força dolentota uneix els dos pobles i travessa aquests paratges adustos i solitaris, que corprenen per la seva salvatge nuesa, aspror o grandiositat. Arreu no hi ha més que vestigis de vinyars i olivets abandonats, testimonis silents d’un activitat que en altres temps va ser intensa i florent”. Les vinyes van desaparèixer el 1879 amb la plaga de la fil·loxera. I afegia Guillamet: “Entremig dels alineaments dels murs de pedres, hi ha tot de barraques fetes de grossos pedrots encastats els uns amb els altres sense calç ni tant sols fang i ofereixen a l’esguard una contextura, per bé que rústega, d’una rara perfecció. Tot això, certament, ara no és altra cosa que un erm ple de garrigues i esbarzers, bo i aplegant una fauna primària com quatre serpotes i algun que altre conillot”. En mig de tot això, doncs, hauria estat –o és encara, vés a saber- un lloc en el qual bruixes i bruixots hi campaven fent la seva. Com diuen els italians, “se non è vero, è ben trovato” (si no és veritat, està ben trobat). Doncs això! És aquí on les llegendes expliquen que “algú” havia vist com hi celebraven els seus aplecs sabàtics amb tot el ritual de la missa negra i la disbauxa que, segons diuen, venia després. Explica Guillamet, per exemple, que a finals de l’any 1930 un pagès de Llers se les prometia felices perquè l’olivet tenia aquell hivern tots els arbres ben farcits. La vigília de Nadal, però, va haver-hi un tramuntanal tan fort que li va fer malbé gairebé tota la collita. Assegurava el pagès que les bruixes havien anat aquella nit a ballar al seu olivet... L’escriptor recull moltes altres malifetes de bruixes a la Garriga, que assegura li van ser explicades de primera mà. Ben curiosos són els fets que van passar a “un altre propietari rural amic meu, home culte, amb títol universitari i tot”, remarca Guillamet per a donar més veracitat a la història. Doncs aquesta persona va veure bruixes en dues ocasions. Segons el seu relat, una vegada va contemplar “a sota d’una olivera antiga i descarnada, una dona vella, tota vestida de negre i amb un mocador també negre al cap. A cada costat hi tenia un boc de pelatge més negre que la nit, com si es tractés d’una sacerdotessa satànica acompanyada del seus acòlits infernals”. Un altre dia, aquesta mateixa persona “va veure que una vella travessa temeràriament pel davant del seu vehicle. La distància era tan escassa, que una frenada eficaç es feia impossible. Va veure amb tota claredat que l’atropellament era inevitable. Va tancar els ulls horroritzat. Quan els va tornar a obrir, tot era completament normal i no hi havia res que semblés donar entendre

A banda de la necessitat de conservació que té la zona de la Garriga, com a paratge natural al cor de l’Empordà les construccions de pedra seca han passat a tenir des de finals de l’any 2018, a tot Europa, un estatus de protecció molt especial que, per tant, afecta de ple a la nostra comarca i segur que en el futur haurà de complementar-se amb actuacions promogudes des de les institucions. En concret, la candidatura internacional “L’art de la pedra seca: coneixements i tècniques”, presentada per vuit estats europeus –Croàcia, Xipre, França, Grècia, Espanya, Itàlia, Eslovènia i Suïssa— ha estat inclosa en la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial per a la UNESCO que promou la protecció d’elements com les tradicions i expressions orals, les arts de l’espectacle, les pràctiques socials, rituals i celebracions festives, els coneixements i pràctiques relacionades amb la natura i l’univers i les tècniques artesanals tradicionals.

Les bruixes són protagonistes de nombroses històries i llegendes a la zona de la Garriga d’Empordà. (Foto: AJUNTAMENT DE LLERS). Les construccions de pedra seca, per tant, són un patrimoni comú a tota la Mediterrània. Les pedres són diferents, però la tècnica de construcció és comuna. En definitiva, aquestes construccions tenen un gran valor històric i cultural perquè malgrat que han estat bastides mitjançant una tècnica molt fràgil, el més singular de tot plegat és que han perdurat a través dels segles. Expliquen els entesos –a la comarca en tenim uns quants i que porten anys treballant en el temaque “aquests elements han configurat el paisatge del territori per la seva utilització intrínseca en les tasques agrícoles, ramaderes i comercials, esdevenint així un element identificatiu de gran valor per a cada zona”. La Garriga d’Empordà la formen, en concret, els municipis d’Avinyonet de Puigventós, Biure, Llers, Pont de Molins i Vilanant i és un dels territoris de Catalunya on es conserven més construccions de pedra seca. “La seva fragilitat és ben palesa, tot i el gran valor intangible que caracteritzen aquestes construccions pel seu valor històric, cultural, ecològic o estètic. El seu mateix procés de no utilització i encara menys de manteniment fan que actualment aquest patrimoni estigui en procés d’abandonament i desaparició”, alerten els tècnics. En aquest sentit van adreçades les diverses iniciatives que es desenvolupen des de les administracions locals, comarcals i nacionals. Això sí, amb permís de les bruixes...

- 20

-TENDÈNCIES-

L’Alt Empordà, una comarca líder en taxa de natalitat

Juntament amb el Gironès té un índex que supera la mitjana catalana. El nivell es manté gràcies a les mares d’origen estranger, que a Figueres ja superen les de nacionalitat espanyola. Tot i això el nombre de naixements ha disminuït gairebé un 25% en la darrera dècada.

Matthew Leandro Caicedo Garcia, el primer nadó altempordanès del 2020. (Foto: FSE). El primer nadó altempordanès de l’any 2020 va ser un nen que es diu Matthew Leandro Caicedo Garcia. Va néixer el dia 1 de gener a la 01.55 h de la matinada a l’Hospital de Figueres i va pesar 3,380 kg. Els seus pares, Dahiana Garcia i Marlon Leandro Caicedo, són residents a la ciutat. Al llarg de l’any que acaba de començar és previst que neixin a l’Alt Empordà uns 1.300 nadons. És la xifra que es va registrant en els darrers tres anys i tot sembla indicar que es mantindrà. Val a dir que les comarques del Gironès i de l’Alt Empordà són les que tenen una taxa de natalitat més alta de tot Catalunya, en concret el 10,5 i el 9,4 de naixements per cada mil habitants. Aquestes dades, donades a conèixer a finals de l’any passat per l’Institut Català d’Estadística (Idescat), es troben en un context de descens continu del nombre de naixements. En concret, la natalitat va caure un 4,3% a les comarques gironines durant el 2018, de manera que només es van registrar 6.608 naixements, 300 menys que el 2017.

Tot i això, el descens experimentat per la demarcació és inferior a la mitjana de Catalunya, que pateix una caiguda del 5,4%. Aquest fenomen s’explica, sobretot, pel naixement de fills de mares d’origen estranger -com és el cas del primer nadó empordanès del 2020- i que segueix creixent i arriba fins el 37% en el cas de les comarques de Girona. De fet, es tracta de la demarcació catalana amb un major percentatge de naixements de mares vingudes d’altres països. Pel que fa als naixements de fills de mares estrangeres, l’Alt Empordà, amb un 42,7%, és la comarca gironina on més se’n produeixen i la segona de tot Catalunya, només superada per la Segarra (48,7%). Per contra, el Ripollès, amb un 23,3%, i el Pla de l’Estany, amb un 27,6%, són les comarques de la demarcació que registren uns percentatges més baixos. El 2018, dels 1.298 naixements registrats a la comarca, 744 nadons eren de mare espanyola i 554 de mare estrangera Les dades de l’Idescat determinen també els naixements de mares estrangeres entre els municipis de més de 20.000 habitants de tot Catalunya, i destaca el fet que quatre de les cinc localitats amb un major percentatge pertanyen a les comarques gironines:

Instal·lacions de l’àrea de Pediatria de l’Hospital de Figueres. (Foto: FSE). es tracta de Salt (67,5%), Lloret de Mar (53,4%), Palafrugell (50,5%) i Figueres (50,2%). En tots aquests casos, més de la meitat dels naixements corresponen a mares que han vingut d’altres països. Concretament, a la capital de l’Alt Empordà dels 524 naixements registrats el 2018, 263 eren de mare estrangera i 261 de mare espanyola,

ELS NAIXEMENTS I ELS TIPUS DE PARTS Tornem a les xifres de naixements de l’Alt Empordà. Si fem un repàs a la darrera dècada veiem que l’any 2008 es van registrar 1.721 naixements. A partir d’aquell moment es va produir un descens continuat –pràcticament d’un 25% en una dècada-, llevat d’algun repunt puntual. Les dades

- 22

de naixements/any són aquestes: 1.634 (2009), 1.592 (2010), 1.546 (2011), 1.498 (2012), 1.397 (2013), 1.356 (2014), 1.462 (2015), 1.245 (2016), 1.340 (2017) i els ja esmentats 1.298 (2018). La taxa de natalitat, òbviament, ha disminuït i ho ha fet de la manera següent al llarg d’aquesta dècada: 12,8 naixements per cada mil habitants el 2008, 11,9 (2009), 11,5 (2010), 11,1 (2011), 10,8 (2012), 10,1 (2013), 9,9 (2014), 10,7 (2015), 9,1 (2016), 9,8 (2017) i 9,4 (2018). Aquesta reducció de la taxa de natalitat es concentra, sobretot, en les mares de nacionalitat espanyola: els naixements de mares nascudes a l’Estat al conjunt de Catalunya han disminuït un 7,7% en relació a les dades de 2017, mentre que el nombre de naixements de mares estrangeres han augmentat. Des de l’Institut d’Estadística de Catalunya també s’assenyala que les comarques gironines tenen, de mitjana, 1,46 fills per dona, una de les xifres més elevades de Catalunya, juntament amb les comarques centrals (1,47). Entre els nadons de mares estrangeres, per país de nacionalitat de la mare, la major freqüència correspon als fills de mares marroquines, seguits pels fills de mares romaneses, pakistaneses, hondurenyes i xineses. En el conjunt de Catalunya l’edat mitjana de la maternitat continua creixent i arriba als 32,32 anys durant l’any 2018. En el cas de les mares estrangeres la mitjana de tenir els fills se situa en 30,34 anys, mentre que en el cas de les mares espanyoles s’esperen dos anys i mig més, situant-se en una mitjana de 32,81 anys. A les comarques gironines l’edat mitjana se situa en 31,52 anys, mentre que la mitjana de les mares primerenques és de 30,18 anys. En ambdós casos, són més joves que la mitjana de Catalunya. Pel que fa a les característiques dels parts, del total de 62.129 parts que es van registrar l’any 2018 a Catalunya, n’hi va haver 1.204 de dobles i setze de triples. Això indica que un 2% dels parts són múltiples. La tendència temporal mostra que, durant els últims deu anys, el percentatge de parts múltiples va créixer progressivament durant 20 anys fins assolir a un màxim del 2,4% l’any 2014, i des de llavors ha anat experimentant una tendència a la disminució. La proporció de parts múltiples, a més, augmenta amb l’edat de la mare: entre les dones menors de 35 anys la freqüència de parts múltiples està per sota la mitjana, mentre que el 6,2% dels parts a partir d’aquesta edat corresponen a parts múltiples. L’edat de la mare és, a vegades, un factor determinant a l’hora de produir-se un part per cesària. Des de la Fundació Salut Empordà (FSE) es recordava fa uns temps que “en el cas de l’obstetrícia fem una aposta clara per la línia del part natural i el menys medicalitzat possible”. En dades de fa dos anys s’indicava que es realitzaven un 14% de cesàries –l’any anterior havien arribar a un 18%– entre que un 70% dels parts no registren cap tipus d’intervenció. Des de l’hospital figuerenc han remarcat que “anem a una política sanitària el menys intervencionista possible, evidentment sempre que no hi hagi complicacions. Estem promocionant que quan una partera trenca la bossa es pugui quedar a casa i faci l’evolució normal al part i no estigui a l’hospital unes hores innecessàries. Quan això es produeix és atesa a l’hospital i retornada a casa i pot fer vida normal fins a 12 o 20 hores més i així donem més marge perquè la naturalesa es posi en marxa per si sola. Tot plegat, repeteixo, per disminuir l’intervencionisme i la cirurgia”.

-TENDÈNCIES-

Un nouvingut molest, el Bernat Marbrejat Les autoritats sanitàries alerten de la presència d’aquest insecte a la comarca. Es tracta d’una nova plaga invasora que causa estralls a l’agricultura i que es reprodueix de forma ràpida i exponencial.

Una imatge d’en Bernat Marbrejat, l’insecte maleït dels darrers anys. (Foto: DARP).

H

a arribat de l’altra punta de món. Ja porta tres anys entre nosaltres i sembla que no té cap intenció de marxar. No és gens productiu, però el més greu de tot és que pot malmetre molts arbres fruiters i ornamentals així com cultius hortícoles i extensius. Es tracta d’una nova plaga invasora, que tot i que no pessiga les persones ni els animals, des de les autoritats sanitàries i mediambientals s’alerta dels estralls que pot causar si no s’extermina. Ens estem referint al Bernat Marbrejat (Halyomorpha halys), que és una espècie d’heteròpter provinent de Xina, Japó, Corea i Tai-

- 26

wan. En els darrers anys ha arribat a Europa i els Estats Units. A Catalunya es va detectar per primera vegada a Girona a finals de 2016 i, des d’aleshores, han anat sorgint nous focus per tot el territori, i ara està present a les quatre demarcacions. El tècnic mediabiental Òscar Sagué, del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, explica que “es tracta d’una plaga molt polífaga que viu en tots els ambients (urbà, agrícola i als espais naturals) i s’alimenta d’un munt d’espècies de fruita i productes hortícoles. Alguns dels seus aliments preferits són l’oliva, la poma, l’avellana, el raïm, el tomàquet o el pebrot. La seva activitat anual té dues fases. Així, des de mitjans de la tardor i tot l’hivern, es refugia als habitatges, per passar-hi els mesos més freds. A partir de la primavera i durant tot l’estiu es trasllada, principalment, a àrees verdes d’entorns urbans, on troba uns hostes ideals entre moltes de les plantes i arbres utilitzats en jardineria urbana. Una vegada colonitzats aquests espais, es desplaça amb rapidesa cap a terrenys agrícoles, tant de fruiters com d’horts, on s’alimenta dels fruits d’aquests”. Afegeix que “la taxa de reproducció d’aquesta espècie és elevadíssima. Així, si no s’actua, la població s’incrementa un 75% d’un any per l’altre. És una espècie que es dispersa amb molta facilitat, tant pels seus propis medis (és voladora) o com a hoste, sobretot en vehicles (cotxes i camions) i en paqueteria, colonitzant ràpidament nous entorns”. Alguns dels focus més importants d’invasió fins al moment a Catalunya es troben situats al Baix Llobregat, però el 2019 ja es va localitzar un exemplar als Aiguamolls de l’Empordà i un altre a Peralada. LES AMENACES DE LA PLAGA El tècnic del Consell explica que “aquesta plaga ha arribat amb anterioritat a Itàlia, on està causant estralls al sector de l’agricultura, amb elevadíssimes pèrdues econòmiques i on s’han arribat a comptar més de 28.000 individus en un sol habitatge, amb el que podem fer-nos una idea de l’alarma social que pot crear si no actuem amb celeritat. Sobretot, si tenim en compte que Catalunya, segons els estudis que s’han fet sobre l’espècie, compta amb una climatologia idònia pel seu assentament”. Afegeix Òscar Sagué que “les principals accions sobre aquesta potencial plaga, tenint en compte que encara no ha arribat arreu, han d’anar encaminades d’una banda al control de la població, però també a dificultar la seva propagació. Tenint en compte que els investigadors encara estan cercant quina manera és la més efectiva de combatre-la sense malmetre altres espècies o posar en risc a la ciutadania, accions recomanables són informar a tots els ajuntaments i a la ciutadania del gran risc potencial d’aquesta plaga i de les principals maneres de combatre-la actualment, tant des de l’administració com de manera particular”. També apunta la necessitat “de formar el personal dels ajuntaments encarregat de fer el manteniment de les zones verdes per tal de què siguin capaços de reconèixer l’insecte i distingir-lo d’altres heteròpters similars endèmics de Catalunya. Així mateix, del protocol a seguir en cas de ser detectat. Per portar a terme aquestes dues accions comptem amb tríptics i cartells que s’han editat des del DARP i amb tècnics del Servei de Sanitat Vegetal del DARP, que s’han ofert a realitzar les xerrades que calgui”.

- 28

-DESCOBRIR-

Els pous de glaç A Palol de Revardit n’hi ha un de restaurat, que permet reviure una activitat comercial molt arrelada a zones com l’Albera i el Bassagoda entre els segles XVI i XIX, abans de la invenció de les fàbriques de gel i de la comercialització de les neveres. En la societat actual se’ns fa difícil pensar que els nostres avantpassats havien d’esperar les nevades i les glaçades de l’hivern per poder emmagatzemar gel i posteriorment, a la primavera i a l’estiu, comprar-lo per ciutats i pobles on s’hi desplaçaven els venedors a remolc de mules i carros. Era un sistema de comerç preindustrial que es va desenvolupar a casa nostra entre els segles XVI i XIX, i que va esdevenir una activitat complementària en l’economia rural de zones com l’Albera, el Bassagoda, les Gavarres o alguns indrets del terraprim del Pla de l’Estany, tot plegat entre els límits de les comarques de l’Alt i el Baix Empordà. La història dels pous de glaç és ben singular i força desconeguda, malgrat que alguns encara es conserven en perfecte estat, tot i que fa dècades

Porta d’entrada al pou de glaç restaurat que es conserva a la comarca del Pla de l’Estany. (Foto: BERNILS).

- 30

Interior del pou de glaç de Palol de Revardit. (Foto: GRAE). que estan inutilitzats. Fa pocs anys se’n va restaurar un al municipi de Palol de Revardit, que fins i tot es pot visitar. S’hi fan visites guiades de forma periòdica i, per tant, qui hi estigui interessat pot contactar amb l’Ajuntament a través de la seva pàgina web. Aquesta instal·lació permet rememorar una activitat normal en una determinada època, encara que actualment formi part del passat. Només a la zona de l’Albera, per exemple, encara n’hi ha una vintena de censats. Per tal de visitar el pou de glaç de Palol, encara que sigui a través de les instal·lacions exteriors i dels panells informatius que expliquen la seva formació i composició, cal arribar a aquest municipi de la comarca del Pla de l’Estany. Està situat a tocar de l’autovia de Girona a Banyoles, limitant amb Cornellà del Terri i Sant Julià de Ramis. Un cop agafat el trencall que porta fins al petit municipi -entre tots els nuclis que el composen no arriba als 500 habitants- es troba un trencall a mà esquerra que mena fins al cementiri i el pou de glaç. Està ben indicat i hi ha zona d’aparcament a l’entorn. UN PRODUCTE DE PRIMERA NECESSITAT El comerç del gel sembla que va començar de ben antic, ja que n’apareixen referències fins i tot en temps dels romans. No va ser fins a l’edat moderna que la producció es va desenvolupar, se’n va estendre l’ús i va arribar a ser considerat un producte de primera necessitat. El fred s’ha utilitzat i aprofitat tradicionalment per conservar aliments, refrescar begudes, fer gelats i prevenir i curar malalties. Resulta que als segles XVII i XVIII es va produir una important baixada de les temperatures, circumstància que va afavorir l’obtenció del glaç, la seva conservació i va motivar la seva utilització per part de la població. En un treball històric editat pel Consell Comarcal del Pla de l’Estany i l’Ajuntament de Palol de Revardit s’explica que “el gel o glaç s’obtenia durant l’hivern a partir de l’aigua dels rius o rieres i es desviava del seu curs per estancar-la en basses situades en zones més obagues, on les temperatures eren més baixes i, consegüentment, l’oportunitat d’obtenir el glaç es feia de manera ràpida. També s’utilitzaven les basses dels molins de llocs ombrívols per aconseguir-ne. La neu generalment es guardava en excavacions normalment en forma de pou i que podien ser descobertes o cobertes (eren els pous de neu, poues, cases de neu, neveres, caves...) i també es dipositava en excavacions elementals anomenades congestes, ventisquers o clots. El gel, però, normalment es posava en pous coberts coneguts amb el nom de pous de gel o glaç. Segons l’anyada, els pous coberts podien emmagatzemar neu o gel”. Gabriel Martín, autor d’un treball sobre el comerç de gel a les Gavarres, indica que amb l’objectiu de vendre gel “van sovintejar unes construccions conegudes amb el nom de neveres, cases de neu o pous de glaç situades a les comes i als vessants de les muntanyes d’aquesta serralada, llocs on hi havia la possibilitat que nevés o que glacés durant la nit”.

-MEMÒRIA POPULAR-

La capella de Sant Sebastià Vida i ‘miracles’ d’una petita església situada al carrer de la Jonquera de Figueres, de la qual sortia la processó de la Tramuntana. El temple va arribar a ser de propietat municipal i després fou cedit a una confraria religiosa. És un edifici discret, situat en el primer tram del carrer de la Jonquera de Figueres. Exteriorment ja té l’aparença d’un petit temple, però a l’haver estat tancat al culte durant dècades el fa un gran desconegut per a molta gent. Des d’abans de Nadal i fins al 2 de febrer es pot visitar, ja que acull la tradicional Mostra de Pessebres i Diorames que organitza La Cate. En concret, durant el mes de gener, la capella està oberta al públic els divendres (de 18 a 20 h) i els dissabtes i diumenges (de 12 h a 13.30 h i de 17 h a 20 h). I l’exposició s’acaba en aquella data perquè la tradició assenyala que el pessebre s’ha de treure per la Candelera, no abans com és habitual arreu. El nou emplaçament de la Mostra ha permès, doncs, redescobrir aquest espai que té el seu origen en la petita església de l’hospital de Figueres, construïda l’any 1313. L’edifici actual, però, és fruit d’una remodelació del 1604, any en el qual la capella va ser

cedida a la Confraria de la Puríssima Sang. Consta d’una sola nau i s’hi van anar celebrant culte i altres activitats religioses fins a les acaballes del segle XX quan s’hi va fer una remodelació d’urgència a causa de l’esfondrament parcial de la teulada. El president de La Cate, Lluís Illa, ha justificat el canvi d’emplaçament de la mostra (fins ara es feia a la seu de l’entitat) perquè “a banda de ser un espai molt més cèntric, i que els organitzadors esperem que aplegui més visitants que fins ara, també ens ha permès muntar en tota la seva magnitud l’històric pessebre de l’Asil Vilallonga, després que l’any 2009 es concretés un conveni de cessió entre el seu propietari, el decorador Josep Canaleta, i la nostra entitat, amb l’objectiu de procedir a la seva restauració i exhibició anual. Finalment, el fet que la capella de Sant Sebastià formi part del complex de la parròquia de Sant Pere, representa un altre esdeveniment en el marc del mil·lenari d’aquest temple”.

La capella de Sant Sebastià està situada en el primer tram del carrer de la Jonquera de Figueres. (Foto: BERNILS).

- 32 primís els pabordes de caràcter municipal i passant a la Confraria les obligacions que tenien, com eren l’arranjament i cura de la capella i de la imatge del sant. L’Ajuntament acceptà la petició.

El passat Nadal l’edifici va acollir la tradicional Mostra de pessebres de La Cate. (Foto: BERNILS). La capella tenia, fins al seu tancament fa més de 30 anys, un culte molt reduït i pràcticament es limitava a unes poques celebracions anuals, en especial la festivitat del 20 de gener, data amb la qual s’hi celebrava la festa del patró del carrer de La Jonquera. En concret, els actes religiosos dins de la capella gairebé es limitaven a la missa de Sant Sebastià, complementada amb la benedicció i ofrena de pans, i uns torns de vetlla els dies de Setmana Santa, atès que des del segle XVI va ser cedida a la Confraria de la Puríssima Sang. El setembre de 1981 la capella va ser tancada per motius de seguretat. A causa d’unes fortes pluges es va esfondrar una part del teulat. Les obres no es van acabar del tot fins deus anys més tard. UNA CAPELLA CARREGADA D’HISTÒRIES Aquesta capella ha protagonitzat, al llarg de la seva història, una part de la vida de la ciutat amb esdeveniments molt singulars. D’entrada, es tracta d’una església que durant cinc segles va ser l’únic temple de propietat municipal que hi ha hagut a Figueres. Segons el cronista Eduard Rodeja, “la seva edificació estaria situada entre els anys 1348 i 1375 amb motiu d’unes pestes que van afectar a la vila. Foren conegudes amb el nom de ‘la grànula’ i van crear un gran pànic entre la població, ja que en totes les cases hi havia algun afectat d’una epidèmia, la qual va motivar la mort de famílies senceres de la població. Aleshores els veïns van fer diverses promeses per implorar que l’ajut diví els lliurés d’aquella

plaga i la capella fou construïda pel municipi”. En aquell moment el seu emplaçament estava situat al que aleshores era el camí ral de La Jonquera, al costat de llevant de la muralla de la vila medieval. Posteriorment aquest camí es va convertir en l’actual carrer de La Jonquera. A la porta d’entrada de la capella hi ha una llinda de pedra amb la data del 1604, que correspon a una gran reforma feta a l’edifici. La primera referència documentada la tenim fixada l’any 1557 en què es trobava sota l’advocació de San Joan Baptista i Sant Sebastià. Un document del 1563 indica que en aquest any es va constituir la Confraria de la Puríssima Sang, que es va instal·lar en aquesta capella on hi tenia un altar i que des de llavors se’n digué només de Sant Sebastià. Posteriorment feren un altra altar dedicat a la Verge de la Soledat. Aquesta confraria tenia la missió d’auxiliar espiritualment els reus condemnats al patíbul. Sobre la propietat municipal hi ha un document del consistori figuerenc de l’1 de gener de 1806 que parla de què l’Ajuntament és el propietari de la capella i que per aquest motiu nomenava uns administradors. En un altre informe municipal del 30 de juliol del 1817 es manifesta el mal estat en què es trobava el teulat i s’acordà que l’Ajuntament, com a propietari de la mateixa, havia de tenir cura de la seva recomposició. Un temps després, l’1 de març de 1850, consta que el Prior i Paborde de la Confraria de la Puríssima Sang van dirigir-se a l’Ajuntament perquè su-

En una altra acord municipal d’aquest mateix any 1850 indica que l’Ajuntament va cedir a la Confraria de la Puríssima Sang el patronatge de l’església i un local destinat a magatzem, tot i que això no volia pas dir que fos de la seva propietat, ja que el 13 de juliol de 1860 l’Ajuntament proposà la venda de l’edifici per pertànyer a “béns de propis”, però el síndic va dir que formava part de la parròquia i que era propietat de la mateixa, amb l’argument de què sobre una part del magatzem de la capella hi havia la sagristia i la capella de la Trinitat de l’església parroquial de Sant Pere. Aquest raonament sobre el domini de la capella no devia ser massa clar perquè l’1 de febrer de 1870 hi ha un altra acord municipal pel qual es va nomenar novament una comissió per a la venda que finalment no es va produir. A finals del segle XIX l’Ajuntament va fer-ne donació formal al Bisbat de Girona. PROCESSÓ DE LA TRAMUNTANA Finalment cal destacar el protagonisme que hi va tenir la processó de la Tramuntana, que era un romiatge que anava fins al santuari de Recasens per implorar al Senyor el vent de la tramuntana, a fi que s’emportés les epidèmies de pesta que llavors sovintejaven a la comarca. Hi ha documents que assenyalen que aquesta processó s’hauria iniciat durant el segle XIV, però no figura plenament documentada fins el 1621. Se celebrava el primer diumenge de juny, encara que en alguna ocasió s’havia fet a mig maig. El seguici sortia de bon matí de la capella de Sant Sebastià, presidida pel rector i l’alcalde. Els feligresos participants anaven caminant pel camí ral i quan arribaven a Masarac esmorzaven i quan passaven per Vilartolí prenien un refresc. Seguien fins al santuari de Requesens on arribaven al capvespre. Aleshores sopaven i encenien una gran foguera que s’albirava des de tota la comarca. Val a dir que des dels pobles també s’encenien altres fogueres per tal de saludar als feligresos. Al dia següent hi havia els actes religiosos i l’endemà feien el viatge de retorn pel mateix itinerari. Fou suspesa en el 1868 per una decisió política.

- 34

-TEMPUS FUGIT-

La Casa Serinyana Coneguda popularment com la ‘caseta blava’, és un edifici modernista construït l’any 1913 i que va impulsar l’indià Octavi Serinyana. Actualment es troba en venda per 22 milions d’euros. que ha arribat ben vital i activa a la segona dècada del segle XXI. Un immoble que, com poden veure els lectors en les dues fotografies que acompanyen el reportatge, es manté pràcticament inalterable uns segles després. LA FITXA DE LA CASA SERINYANA

Fotografia actual de l’immoble a la web que està posada a la venda . (Foto: ENGEL&VÖLKERS).

F

a més d’un segle que es va convertir en uns dels símbols que identifiquen Cadaqués, quasi tant popular com l’església parroquial i el far del cap de Creus. La Casa Serinyana, coneguda també com la ‘caseta blava’, és una obra d’estil modernista de l’arquitecte Salvador Sellés i Baró. Actualment es troba a la venda a través de l’agència Engel&Völkers per un import de sortida de 22 milions d’euros. Els hereus de l’empresari italià Augusto Maroccio, el seu segon propietari, han estat els impulsors d’aquesta operació d’un dels edificis més emblemàtics de tota la Costa Brava. Precisament per això és la casa més cara de tot el litoral que es troba en venda en aquests moments, segons asseguren experts immobiliaris. Situada entre la platja del Podritxó i la platja d’Es Poal, només ha tingut dos propietaris, el seu promotor, Octavi Serinyana, i l’empresari italià, circumstància que en les darreres dècades l’immoble també se l’anomenava com “la casa dels italians”. Restaurada als anys 80 del segle passat, té una superfície de 625 metres quadrats. Conserva intactes les característiques que li donen tanta personalitat, en especial la ceràmica

de color blau que perfila bona part de l’edifici, el forjat dels balcons, les pintures que decoren alguns dels sostres de les habitacions, les rajoles d’estil ‘art nouveau’ i les làmpades de Murano. La notícia de la posada en venda de la Casa Serinyana no ha agafat per sorpresa el municipi, però es tem per si la compra va a mans d’algú que no sàpiga mantenir la sensibilitat i l’essència que té i que representa l’immoble per a Cadaqués i per a tot el litoral. I algun empresari del poble encara es lamenta que, fa anys, va perdre l’oportunitat d’adquirir-la per una decisió d’hores de diferència entre ell i Maroccio. El seu creador, Octavi Serinyana, descendia d’una nissaga familiar amb llarga tradició marinera que va fer fortuna a Cuba. Ell va voler donar a la propietat un aire indià i l’arquitecte Sellés va saber plasmar-ho. El 20 de setembre de 1913, després de dos llargs anys d’obres, es va coronar el sostre de l’edifici. Del mateix arquitecte és can Serinyana des Poal, edifici proper d’una altra branca de la família. Les escoles públiques de la vila porten el nom de Caritat Serinyana, esposa de Frederic Rahola i Trèmols, un altre prohom de Cadaqués amb una nissaga

Quines són les característiques d’aquest immoble tant emblemàtic? Doncs la Casa Serinyana, que està inclosa en l’inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, és un edifici de tres plantes i golfes. La seva fitxa tècnica indica que “la façana no és rectilínia sinó que crea una curvatura seguint el traçat del carreró de la Caseta. Aquest topònim urbà és originat pel magatzem de la mateixa casa, edificació de planta baixa a l’altre costat del carreró, entre la casa i la Riba, a un nivell més baix. L’existència del magatzem és una de les singularitats a destacar del projecte de l’arquitecte Salvador Sellés. Aquest cos extern es comunica amb la residència mitjançant la terrassa emplaçada al seu damunt, que es converteix en un esplèndid mirador sobre la badia de Cadaqués. Des de la terrassa, una escala i un pont sobre el carreró dona accés directament al primer pis, per l’obertura central de la façana”. Afegeix la fitxa patrimonial que “a l’interior de la casa s’ha mantingut a totes les plantes pràcticament l’estructura, compartimentació i decoració originals. A destacar també l’estructura interior de les àmplies golfes que incorporen els dos torricons i on és visible el complex embigat que es recolza en part sobre les arcades. Arreu de l’edifici hi ha un predomini gairebé absolut del color blau cel (rajoles llisos amb relleus florals monocroms o combinat amb el blanc, balustres, portes i finestres, sostres, etc.). En aquesta façana hi destaca la decoració de ceràmica vidriada. La coberta, molt vistent per les pendents pronunciades i llur variació, també és de teula plana vidriada d’un color ataronjat molt lluent. Dos torricons s’enlairen, un a cada extrem, i configuren la singularitat volumètrica del conjunt”.

- 36

SIGUES UN EXPERT EN

RENDIMENT EMOCIONAL el professional o l’executiu per potenciar el rendiment tant d’executius com dels equips que conformen els diferents departaments dins les empreses; l’acadèmic per millorar el rendiment dels estudiants i orientar-los en el seu desenvolupament, i l’esportiu on treballen amb entrenadors i esportistes perquè aquests aconsegueixin millorar el seu rendiment tant en entrenaments com en competició. A part de l’entrenament personal, Cresenzia fa formacions tant per empreses, creant cursos a mida segons les necessitats i objectius de les mateixes, com per particulars i professionals de diferents sectors com docents, psicòlegs, terapeutes, personal sanitari, etc.

El pròxim 17 de gener l’equip Cresenzia comença el Curs d’Expert en Rendiment Emocional que tindrà lloc a les instal· lacions del Recinte Gran Firal de Figueres. A partir del estudis aportats des de la Neurociència en els darrers anys, els alumnes aprendran a utilitzar eines pròpies de la Intel·ligència Emocional i la Programació Neurolingüística (PNL) per aplicar-les en el seu dia a dia. Cresenzia és una empresa amb seu a

Figueres dedicada a l’entrenament personal, disciplina que consisteix en desenvolupar les capacitats de les persones perquè aquestes aconsegueixin els seus objectius personals i professionals. Antònia Pichot, Josep Mª Carreira i Carles Insa, els socis fundadors de Cresenzia, son entrenadors professionals des de fa anys i entre les seves competències podem destacar l’entrenament personal per augmentar l’autoconeixement i fomentar el desenvolupament personal;

El Curs d’Expert en Rendiment Emocional va dirigit a tothom que estigui interessat en el creixement personal a través de l’autoconeixement amb la finalitat de potenciar el seu benestar i el dels seus entorns personals i professionals. Si estàs interessat/da, reserva la teva plaça trucant al telèfon 678 517 963 o enviant un correu electrònic a: info@cresenzia.com c/ Alemanya 16, despatx 21 (Recinte Firal) 17600 Figueres www.cresenzia.com

- 38

COM SÉ SI MENJO PER ANSIETAT? Podem identificar que mengem per ansietat o que sentim “gana emocional” quan podem contextualitzar la gana. Aquesta sensació apareix en moments d’avorriment, frustració, nervis, etc. Per tant, podem dir que el seu origen es troba en la nostra ment i no en el nostre aparell digestiu (demanda fisiològica). Estar ansiós i menjar excessivament per calmar-se produeix un increment dels nivells d’ansietat. És a dir, menjar per ansietat produeix més ansietat. Si es tenen en compte les ingestes durant els episodis d’ansietat repetitius, se suma un nou problema: l’augment de pes. Hi ha moltes persones que tenen aquest mal hàbit de menjar en excés, i per això, moltes vegades se senten obligades a fer dietes molt ràpides i restrictives per perdre aquests quilos augmentats en un espai curt de temps, però per contra, l’únic que els hi produeixen és un efecte rebot immediat i una gran demanda de consum d’aliments prohibits en la dieta conduint a una sensació de fracàs i a iniciar un altre cop aquest cercle viciós.

L

a “gana emocional” apareix de forma precipitada o urgent, exigint ser satisfeta de manera immediata mitjançant la ingesta de determinats aliments. Moltes vegades la persona pot seguir menjant inclús sentint-se saciada o amb malestar físic. Aquesta “gana emocional” no genera la demanda de productes saludables, com unes pomes o un grapat de fruits secs, sinó tot el contrari; genera la necessitat de consumir aliments dolços, salats, amb molt de greix i alt contingut calòric; aliments que estimulen l’alliberació de substàncies químiques cerebrals catalogades com a substàncies “de plaer” (serotonina), provocant així una disminució tensional. Aquest efecte relaxant produït per l’alliberació de serotonina esdevé addictiu, de manera que, cada vegada que apareix un episodi ansiós, es tendeix a buscar el prototip d’aliments esmentats anteriorment per retrobar-se amb aquest estat de “plaer” fictici. Els premis i els autocàstigs condueixen a la creació d’un cercle viciós del que resulta molt difícil sortir-ne.

Per tant, quan es pren la decisió de baixar de pes el més important és, a banda de tenir sota control els nivells d’ansietat sobre el menjar, un bon suport emocional i una orientació dietètica individual i personalitzada. Des del punt de vista nutricional proposarem un assessorament dietètic personalitzat i individualitzat, recolzant sempre una alimentació variada i equilibrada per assolir els objectius de la millor manera possible. Es donaran recomanacions alimentàries per combatre l’ansietat en els moments més crítics, pautes per dur a terme un major control dels horaris i àpats, i una dieta personalitzada incloent els aliments més adequats per a cada situació. Com a teràpia complementària per al control de l’ansietat també es recomana l’acupuntura auricular; tractament que també realitzem al centre i que ajuda a potenciar els resultats dels tractaments. A Integral Centre de Salut disposem d’un equip de nutricionistes especialitzades oferint les eines i estratègies necessàries per facilitar els objectius fixats en cada cas.

Laura Margall Buxeda · Nutricionista nºcol 000198 · Tels. 972 506 808 / 655 394 157 · info@centredesalutintegral.com

Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, 1r pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 - També a les xarxes socials @ integral_salut i al nostre web: www.centredesaludintegral.com

- 40

COM S’ARRIBA A LA RECAIGUDA MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

rable als estats d’ànim negatius que poden ser aclaparadors.

amb el consum i provem altres sistemes modificadors de l’ànim.

3: Negació del que passa, no utilitzant els sistemes de suport.

10: Ús de la substància, ja que els desitjos irrefrenables de consumir ens porten al consum, encara que vam creiem que només ho farem una vegada.

4: Errors en l’obtenció de suport. Si no demanem ajuda, no rebrem ajuda. De vegades existeix el temor a perdre l’afecte dels altres si revelem aquests problemes.

L

a recaiguda no arriba de cop ni per una causa única. Es tracta d’un procés lent, en el qual decisions aparentment irrellevants ens van acostant a precipitar-nos al consum. Els passos de la recaiguda podrien semblar-se al procés que a continuació es descriu: 1: Acumulació d’estrès, generat per canvis tan positius com negatius i també per esdeveniments vitals que emergeixen, perquè ja no estem anestesiats per la droga. 2: Hiperreacció emocional, ja que certes creences et fan molt vulne-

11: Reacció derrotista per haver consumit. Ara ja és igual seguir consumint la droga.

5: Petites mentides a un mateix i als altres, tractant que els altres ens deixin tranquils.

12: Reincidència total, ja que en sentir-me fracassat, vull perdre’m en el consum de la droga.

6: Augment de l’aïllament. Al no ser sincers, intentem evitar cada vegada més el contacte amb altres persones, la qual cosa ens retorna als sentiments de culpa, vergonya, solitud…

En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.

7: Agreujament dels problemes originals perquè els estem eludint. 8: Es repeteix la desesperança, perquè ens sentim incapaços de millorar la situació. Torna la llàstima cap a nosaltres mateixos. Acudim menys a la consulta i tornen els pensaments sobre els bons temps. 9: Autosabotatge, ja que cada vegada ens fiquem més en situacions d’alt risc. Comencem a fantasiar

“La recaiguda no arriba de cop ni per una causa única. Es tracta d’un procés lent, en el qual decisions aparentment irrellevants ens van acostant a precipitar-nos al consum”

- 42

AMBIENT ACOLLIDOR I TRACTE PROPER, A SD CAFETERIA DE FIGUERES El nou local, situat al carrer Compositor Mundi, ofereix productes de proximitat. tes: “Ara el públic trobarà també alguns productes sense gluten. Tenim pastetes de xocolata i de coco amb nutela molt bones, així que si la gent demana més coses, ampliarem l’oferta”. Entre les ofertes del local, destaca el cafè amb llet i el minientrepà a tres euros. El local està situat al carrer Compositor Abdó Mundi, 22 i està decorat amb elements antics i rústics per crear un ambient de relaxament i de pau, tant per l’espai com pel tracte amb el client: “L’objectiu és que se sentin com a casa, pot venir tothom a prendre alguna cosa i estar tranquil, perquè volem que la cafeteria sigui un espai de reunió i de calma”. La cafeteria obre de dilluns a divendres de 7 del matí a 6 de la tarda i dissabte de 7 del matí a les 2 del migdia. La nova cafeteria SD, situada al centre de Figueres, ha obert recentment les seves portes per oferir un entorn acollidor i agradable on assaborir el primer cafè del dia i amb el millor servei a càrrec de Sònia i Dàlia. SD Cafeteria ofereix servei d’esmorzar amb entrepans freds i calents i tota classe de brioixeria, a partir de les set del matí, cada dia excepte diumenges i festius. Destaca la qualitat del seu cafè, que és d’alta gamma i entre els seus productes, tots de proximitat, es pot trobar pa de Terrades, embotit ibèric per a tota classe d’entrepans, hamburgueses i molt aviat petites pizzes, tot artesanal, “molt bo i al millor preu”. Poques setmanes després d’obrir l’establiment Sònia i Dàlia ja s’han fet una clientela fidel. La cafeteria sempre sorprèn amb nous produc-

Comarcat ‘` agenda de l’‘E ' mporda

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS , ACTIVITATS FIGUERES – EXPOSICIONS Biblioteca Fages de Climent. Des del 13 de gener fins al 15 de febrer, «Mostra Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere, exposició de materials bibliogràfics». Casa Empordà. De l’11 de gener fins al 22 de març, exposició «Art Viu és Anglada». De dilluns a divendres de 9.30 a 18 h. Dissabtes de 10 a 17 h, i diumenges de 10 a 14 h. Galeria d’Art El Claustre. Del 17 de gener fins l’1 de febrer, exposició col·lectiva «5 x 5», formada per 5 obres de cadascun dels pintors: Toni Cassany, Camil Giralt, Frank Jensen, Aida Mauri i Ramon Moscardó. L’ESCALA Alfolí de la Sal. Fins al 16 de febrer, exposició «Professors de Solitud. J.Esquirol, fotògraf-J.Pla, escriptor». LA JONQUERA MUME. Fins al 2 de febrer, exposició «Refugium, refugia» de Marco Noris. De dimarts a dissabte de 10 a 18 h i diumenges i festius de 10 a 14 h. ROSES Espai cultural la Ciutadella Obert de dimarts a dissabte, de 10 a 17 h. Diumenges, de 10 a 14 h. Dilluns tancat, excepte festius, de 10 a 14 h. Activitats familiars autoguiades, La motxilla d’en Milfulles, Safari al museu, Passejades d’història i aniversaris culturals. Informació al tel. 972 151 466. Castell de la Trinitat. Obert dissabtes, d’11 a 17 h, i diumenges, d’11 a 15 h. Activitats familiars autoguiades El joc del castell i Un mirador fortificat. DIMARTS 14 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, club de lectura de narrativa amb l’obra Persecució, de Toni Sala.

La Ciutadella de Roses. Foto: Maria Teresa Carrés

DIMECRES 15 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, presentació del llibre 1640, d’Antoni Simon. Presentació a càrrec de Rafael Català, editor de Rafael Dalmau i Enric Pujol, historiador. Amb presència de l’autor. DIJOUS 16 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, conferència Dels còdexs dels monestirs als llibres litúrgics de les parròquies. La Parròquia de Sant Pere de Figueres com a exemple. A càrrec d’Inés Padrosa. Acte emmarcat dins dels actes del Mil·lenari de la Parròquia de Sant Pere. L’ESCALA Biblioteca. A les 18.30 h, Parlem... de Cafè Filosòfic, a càrrec de Josep M. Carbó. DIVENDRES 17 FIGUERES Biblioteca. A les 17 h i a les 18 h, contes per a nadons (- 3 anys), Peix, peixet. Sessi Sitjà. Inscripcions, màxim 25 famílies per sessió. Atenea. A les 20 h, recital poètic amb motiu de la presentació de Poesia Catalana Completa de Josep Sebastià Pons. Intervindrà Eusebi Ayensa, curador de l’obra. Recitaran Magda Bosch i Càndid Miró. A la seu provisional del Casino Menestral. Organitza Atenea Agrupació de cultura del Casino Menestral.

L’ESCALA Biblioteca. A les 19.30 h, presentació del llibre 3 dies de torb i 1 cap d’any. Ens acompanyaran Jordi Cruz, meteoròleg i autor del llibre, i Francesc Carola, cap de bombers de Camprodon en el moment del rescat. ROSES Port Pesquer. A les 17 h, visita guiada al port i la llotja de Roses. Informació i inscripcions a l’Oficina de Turisme. DISSABTE 18 FIGUERES Rambla. De les 9 a les 20 h, Mercat del brocanter i del col·leccionisme. Biblioteca Fages de Climent. A les 10 h, club de lectura 3r, amb el llibre L’ocell meravellós, de Joaquim Carbó. A les 12 h, club de lectura infantil 4t, comentaris del llibre Sputnik de Bettina Obrecht. ROSES Estació d’autobusos. A les 9 h, ruta a peu per descobrir el llegat megalític de Roses, els masos, les vinyes i el camí de ronda. Informació i inscripció al SAC de l’Ajuntament de Roses. Biblioteca municipal. A les 11.30 h, petits contes, a càrrec de l’Anna Vicens. Per a mainada a partir de 2 anys. Sala de la Ciutadella. A les 22 h, ball amb l’Andreu de Roses, a càrrec de la SUF. SANT PERE PESCADOR Festa Major de Sant Sebastià. A les 24 h, al Centre Cívic, Nit Jove, amb

l’actuació dels grups Superfluid amb la banda i Wasa Corporation. Acte gratuït. DIUMENGE 19 ROSES Teatre municipal. A les 17 h, espectacle familiar Clara i el trencanous, a càrrec del Jove Ballet de Catalunya. Sala de la Ciutadella. A les 18 h, ball amb Gemma, Blanca i Nelson, a càrrec de la SUF. SANT PERE PESCADOR Festa Major de Sant Sebastià. A les 12 h, teatre per petits amb la companyia de teatre Infantil Cösmix, al centre cívic. Acte gratuït. A les 18 h, teatre per adults amb l’obra Noietes de l’Elenc SantPerenc, al centre cívic. Acte gratuït. DILLUNS 20 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, curs de lectures comentades de literatura catalana. Organitza Òmnium Alt Empordà. SANT PERE PESCADOR Festa Major de Sant Sebastià. A les 11 h, ofici solemne a l’església parroquial i seguidament sardanes a la plaça major amb l’Orquestra La Principal de la Bisbal. A les 18 h, concert i ball de festa major amb l’Orquestra La Principal de la Bisbal, al centre cívic. Tots els actes són gratuïts.

DIMARTS 21 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, club de lectura de poesia, amb el llibre Cristall d’alè de Paul Celan. L’ESCALA Biblioteca. A les 20 h, grup de lectura de teatre, obra Europa Bull de Jordi Oriol, a càrrec d’Anna Casas. DIMECRES 22 FIGUERES Biblioteca.A les 19 h, conferència de M. ÀngelsCabré: Carme Montoriol i el Lyceum Club. Maria Àngels Cabré ens parlarà de Carme Montoriol com a dinamitzadora cultural al Lyceum Club de Barcelona. ROSES Ca l’Anita. A les 18 h, grup de suport a l’alletament materna i a la criança, a càrrec de l’Associació Marones. DIJOUS 23 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, presentació del llibre Una introducció necessària al pensament de Francesc Pujols d’Alba Padrós i Max Pérez Muñoz. DIVENDRES 24 FIGUERES XXXVII Cicle de conferències Aula Oberta. La crisi climàtica. L’estat de la qüestió: cinc reflexions. A les 20 h, conferència L’acceleració del canvi climàtic. Raons i impactes, de Josep Peñuelas, director de la Unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB. A la seu provisional del Casino Menestral. Organitza Atenea Agrupació de cultura del Casino Menestral. Biblioteca Fages de Climent. A les 16 h, club de lectura fàcil. Llibre Pilar Prim, de Narcís Oller. Adaptat per Núria Martí Constans. A les 19 h, presentació del llibre Galeries del record. Me-

FIGUERES. Biblioteca. A les 19 h, presentació del llibre 1640, d’Antoni Simon. Dimecres dia 15.

DEL 21 D’AGOST AL 8 DE SETEMBRE, TANCAT PER VACANCES

mòries d’un filòleg, de Narcís Garolera. Presentació a càrrec de Joan Ferrerós, amb presència de l’autor. L’ESCALA Biblioteca. A les 17.30 h, bibliocontes: Laboratori A de Brossa a càrrec d’Assumpta Mercader. Per a nenes i nens a partir de 5 anys. ROSES Port Pesquer. A les 17 h, visita guiada al port i la llotja de Roses. Informació i inscripcions a l’Oficina de Turisme. DISSABTE 25 FIGUERES Biblioteca. A les 12 h, l’hora del conte (+ 3 anys) El jove barber de Sevilla. Projecte Petit LiceuBIB. Inscripció prèvia. Taller màxim per a 20 famílies. L’ESCALA Biblioteca. A les 16 h, sortida de la plaça de les escoles cap al teatre TNC La casa de les aranyes, de Paco Zarzoso. ROSES Teatre municipal. A les 21 h, teatre Ens ha caigut la sogra, de la Cia. Tequatre. Sala de la Ciutadella. A les 22 h, ball amb Duet Sona bé, a càrrec de la SUF. DIUMENGE 26 FIGUERES Sardanes. A les 11.15 h, sardanes a Sant Pau de la Calçada i venda de flaones amb la cobla Foment del Montgrí. I tot seguit, a les 12 h, ofici solemne.Organitza el Foment de la Sardana Pep Ventura.

ROSES Sala de la Ciutadella. A les 18 h, ball amb Xus de Santa Coloma, a càrrec de la SUF. Teatre Municipal. A les 21 h, teatre Ens ha caigut la sogra. Preu 12 €. DILLUNS 27 FIGUERES Biblioteca. A les 16.30 h, club de lectura de tarda amb La dona trencada, de Simone de Beauvoir. A les 19.30 h, club de lectura vespre,amb la lectura de Si això és un home, de Primo Levi. DIMARTS 28 FIGUERES Biblioteca. A les 18 h, club de lectura juvenil. Novel·la Tots estimem l’Emma, d’Àngel Burgas. Amb la presència de l’autor. ROSES Biblioteca municipal. A les 17.30 h, club de lectura de joves lectors de 8 a 9 anys, a càrrec de la Sònia Giner. Cal inscripció prèvia. DIMECRES 29 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, club de lectura Llegir el Teatre, amb l’obra Europa bull, de Jordi Oriol. DIJOUS 30 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, curs de lectures

comentades de literatura catalana. Organitza Òmnium Alt Empordà. Institut Ramon Muntaner. A les 20 h, conferència Sant Pere i Sant Pau en els orígens del Cristianisme. A càrrec de Mn. Enric Tubert. Organitza la Parròquia de Sant Pere. L’ESCALA Biblioteca. A les 20 h, grup de lectura de novel·la El Petit Príncep. Novel·la El rossinyol de Kristin Hannah. Conductora Margarita Vidal. DIJOUS 31 FIGUERES XXXVII Cicle de conferències Aula Oberta. La crisi climàtica. L’estat de la qüestió: cinc reflexions. A les 20 h, conferència El Canvi Climàtic: què hi podem fer?, de Francesc Mauri, geògraf i Home del temps de la CCMA. A la seu provisional del Casino Menestral. Organitza Atenea Agrupació de cultura del Casino Menestral. Biblioteca Fages de Climent. A les 17 h i a les 18 h, contes per a nadons (- 3 anys). Contamoixaines per a nadons. Borinot Groc. Inscripcions fins a un màxim de 25 famílies per sessió. ROSES Port Pesquer. A les 17 h, visita guiada al port i la llotja de Roses. Informació i inscripcions a l’Oficina de Turisme. Biblioteca municipal. A les 19.30 h, club de lectura d’adults. Quiet, de Màrius Serra. Amb la presència de l’autor.

VENDREDI 17 FIGUERES Bibliothèque. À 17 h et à 18 h, contes pour enfants (-3 ans), Peix, peixet. Sessi Sitjà. Inscriptions maximum de 25 familles par session. Atenea. À 20 h, récital poétique en raison de la présentation de la Poesia Catalana Completa de Josep Sebastià Pons. Liront Magda bosch et Càndid Miró. Au siège provisoire du Casino Menestral. ROSES Port de pêche. À 17 h, visite guidé au port et à la loge de mer de Roses. Information et incriptins à l’office du tourisme. SAMEDI 18 FIGUERES Rambla. De 9 h à 20 h, marché brocante et du collectionneur. Bibliothèque Fages de Climent. À 10 h, club de lecture, avec le livre “L’ocell meravellós”, de Joaquim Carbó. À 12 h, club de lecture infantil, commentaires sur le livre “Sputnik” de Bettina Obrecht. ROSES Station de bus. À 19 h, route à pied pour découvrir l’héritage mégalithique de Roses. Information et inscriptions au SAC de la Mairie de Roses. Bibliothéque municipal. À 11.30 h, petits contes, avec Anna Vicens. Pour enfants à partir de 2 ans. Salle de La Ciutadella. À 22 h, bal avec l’Andreu de Roses.

DIMANCHE 19 ROSES Théâtre Municipal. À 17 h, spectacle familial Clara i el trencanous, par le Jove Ballet de Catalunya. Salle de La Ciutadella. À 18 h, bal avec Gemma, Blanca i Nelson. LUNDI 20 FIGUERES Bibliothèque. À 19 h, cours de lectures commentées de littérature catalane. Organise Òmnium Alt Empordà. SANT PERE PESCADOR Fête patronale de Sant Sebastià. À 11 h, office solennel à l’église et ensuite sardanes a la place principale avec l’Orquestra La Principal de la Bisbal. À 18 h, concert et bal de fête

patronale avec l’Orquestra La Principal de la Bisbal, au centre cívic. Tous les actes sont gratuits.

MARDI 21 FIGUERES Bibliothèque. À 19 h, club de lecture de poésies, avec le livre “Cristall d’alè” de Paul Celan. MERCREDI 22 FIGUERES Bibliothèque. À 19 h, conférence de M. Àngels Cabré: Carme Montoriol et le Lyceum Club. Maria Àngels Cabré va nous parler de Carme Montoriol en tant que dynamisatrice culturel au Lyceum Club de Barcelona.

JEUDI 23 FIGUERES Bibliothèque. À 19 h, présentation du livre “Una introducció necessària al pensament de Francesc Pujols d’Alba Padrós i Max Pérez Muñoz.

pour un maximum de 20 familles. ROSES Théâtre Municipal. À 21 h, théâtre “Ens ha caigut la sogra”, de la compagnie Tequatre. Salle de La Ciutadella. À 22 h, bal avec le duo Sona bé.

VENDREDI 24 FIGUERES XXXVII Cycle de conférences Aula Oberta. La crise climatique. L’État de la question: cinq réflexions. À 20 h, conférence l’accélération du change climatique. Raisons et impactes, de Josep Peñuelas, directeur de l’Unité d’Écologie Global CREAF-CSIC-UAB. Au siège provisinel du Casino Menestral. Organise Atenea Agrupació de cultura del Casino Menestral. ROSES Bibliothèque Fages de Climent. À 16 h, club de lecture infantil. Livre Pilar Prim, de Narcis Oller. Adapté par Núria Martí Constans. À 19 h, présentation du livre Galeries del record. Mémoires d’un philologue, de Narcís Garolera. Présenté par Joan Ferrerós avec la présence de l’auteur. Port de pêche. À 17 h, visite guidée au port et à la loge de mer de Roses. Information et inscriptions à l’office du tourisme.

DIMANCHE 26 FIGUERES Sardanes. À 11.15 h, sardanes à Sant Pau de la Calçada et vente de “flaones” avec la cobla Foment del Montgrí et à 12 h, office solennel. ROSES Salle de La Ciutadella. À 18 h, bal avec Xus de Santa Coloma. Théâtre Municipal. À 21 h, théâtre “Ens ha caigut la sogra”. Prix 12 €.

SAMEDI 25 FIGUERES Bibliothèque. À 12 h, heure du conte (+3 ans), El jove barber de Sevilla. Projecte Petit Liceu BIB. Inscription préalable. Atelier

LUNDI 27 FIGUERES Bibliothèque. À 16.30 h, club de lecture avec “La dona trencada”, de Simone de Beauvoir. À 19h30, club de lecture avec la lecture de “Si això és un home” de Prime Levi. MARDI 28 FIGUERES Bibliothèque. À 18 h, club de lecture. Avec l’oeuvre “Tots estimem l’Emma” d’Àngel Burgas. Avec la présende de l’auteur. ROSES Bibliothèque Municipale. À 17.30 h, club de lecture pour jeunes lecteurs de 8 et 9 ans,

par Sònia Giner. Inscription préalable est nécessaire.

DEGUSTAR EL PRIMER OLI DE L’ANY A LA FIRA D’ESPOLLA El públic té una cita amb el producte local el proper 19 de gener

L

a Fira de l’Oli és el dia de l’any que més visitants porta a Espolla. Un any més i ja en van 24, el poble es convertirà en un aparador del primer oli de l’any i els carrers plens de parades rebran milers de persones que aniran seguint el recorregut de la mostra, tot gaudint de les activitats programades el diumenge 19 de gener. La Fira coincideix amb la festa petita del municipi que s’obre el dia abans, amb diferents propostes. La Fira comercial del dia 19 omplirà els carrers d’Espolla, amb la presència dels trullaires de la comarca. A Espolla no hi ha grans productors d’oli. Però, sí que n’hi ha de petits que porten, any rere any, les seves olives al trull de la Cooperativa per vendre el seu oli i, fins i tot, etiquetar-lo. “Cada any se suma algun productor nou a la Fira. La premissa és que l’oli sigui de la comarca” remarca l’alcalde Carles Lagresa. La qualitat de l’oli de la cooperativa atrau molts clients, tant de la comarca

Joan Fuentes, alcalde de Capmany i Carles Lagresa, alcalde d’Espolla amb familiars i amics. com de la Catalunya Nord. Cada any, la cooperativa ven tota la producció.

Una part d’aquesta es posarà a la venda durant la fira.

- 52

Del centenar de parades que s’han previst, més d’una desena oferiran oli nou. El públic el podrà degustar tot el dia a la plaça del Marquès de Camps. Allà també podrà fer tast de vins del celler local tot escoltant música en directe dels grups Trobasons-Terral, a les 10 del matí; Glosada a les 12.30 hores del migdia i La Ludwing Band a les 3 de la tarda. A la fira, hi haurà exposició i venda de planter així com artesans i elaboradors de productes de l’Albera. També hi haurà un espai per als infants amb jocs i inflables, una gimcana i un photocall, a la sala la Coromina. L’impuls que ha anat prenent el sector ha evolucionat paral·lelament a la vida de la Fira de l’Oli i l’Olivera. Després de reposar una mica de les festes nadalenques, la tercera setmana de gener arriba la Fira d’Espolla. Els olis d’oliva verge cada cop prenen més importància a les cuines de tot el món, que s’emmirallen en la cuina mediterrània, a la recerca de sabor i de salut. “L’oli d’oliva verge i extra verge s’ha posat de moda i la gent si més no vol provar l’oli nou de l’any així que qui més qui menys que passa per la fira compra oli i els més matiners són els clients de França” reconeix l’alcalde. Els restaurants de la zona aquell dia també s’omplen i el poble bull d’activitat en una trobada en què d’una manera o l’altra col·labora tota la gent del poble. També durant tot el dia a la plaça del Marquès de Camps la parada de l’Associació Cultural Espollenca, coorganitzadora de la Fira, ofereix productes de qualitat, de proximitat i de km.0 per fer un àpat bo i barat, l’especialitat és la torrada amb oli o allioli i saussissa de les carnisseries espollenques Can Tola i Can Salvi; oli, vi i garnatxa del Celler Cooperatiu d’Espolla; pa cuit al forn de llenya del Forn Josep de Sant Climent; Allioli de l’àvia Maria d’Espolla. Durant tot el dia continuen les activitats. Ja fa uns anys que la colla castellera de Figueres actua a Espolla durant la Fira. Enguany ho faran a dos quarts de dotze del migdia a la plaça del Dolmen. Com explica l’alcalde, els castellers, amb el seu espectacle, són un al· licient i porten molt de públic al poble. Tot seguit la inauguració de la Fira es fa amb la processó de Sant Sebastià amb els Grallers d’Espolla i a dos quarts d’1, a l’església hi ha missa solemne cantada, amb la Coral d’Espolla. Un dels clàssics, el concurs de llançament de pinyol d’oliva arribarà a la 21a edició a les 4 de la tarda, davant de l’església i a les 5 de la tarda al mateix escenari es farà el ball de

l’oli, com a comiat, a les set de la tarda seguit del ball de festa major amb el grup Sharazan. Per deixar un record de la Fira i fer-ne el màxim de difusió s’ha convocat enguany una nova edició del concurs d’Instagram. Una Fira sostenible Per una Fira més sostenible es redueixen al màxim els envasos de plàstic i a la parada de l’Associació Cultural Espollenca, coorganitzadora de la Fira, no es donen gots d’un sol ús, ni es venen ampolletes d’aigua. L’alternativa és oferir gots reutilitzables i retornables i servir aigua de garrafes o omplir el got amb aigua de la font. Actes de la festa major A més de celebrar la Fira de l’Oli Espolla viu la seva festa petita el mateix cap de setmana dedicada al seu patró Sant Sebastià amb diferents activitats el dia abans, dissabte dia 18. Al matí hi haurà un tast d’olis d’oliva verge a càrrec de Laura Masramon.

- 54 En aquest taller es podrà saber més sobre els olis d’oliva catalans, sobre com s’elaboren i sobre els hàbits de compra i de consum i es farà una iniciació al tast amb olis d’oliva verge empordanesos de la collita 2019/2020. Ja a la tarda al Celler Cooperatiu d’Espolla tindrà lloc la visita guiada teatralitzada: Tastar vins pot ser un espectacle! Que permetrà els assistents a fer una visita molt especial al celler cooperatiu d’Espolla de la mà de la senyora Maria, una veïna d’Espolla que coneix molt bé el celler. Durant el recorregut explicarà la història del projecte, com es produeixen els vins i algunes anècdotes i també es podran tastar vins i l’oli nou. Per finalitzar la jornada festiva, la Societat La Fraternal acollirà a les deu de la nit l’espectacle Lutimusicals protagonitzat la coral LutianaCor de veus blanques.

“Els olis d’oliva verge cada cop prenen més importància a les cuines de tot el món, que s’emmirallen en la cuina mediterrània, a la recerca de sabor i de salut. “L’oli d’oliva verge i extra verge s’ha posat de moda i la gent si més no vol provar l’oli nou de l’any així que qui més qui menys que passa per la fira compra oli i els més matiners són els clients de França” reconeix l’alcalde”

“La Festa d’hivern exposa la varietat social i cultural de Llançà”

Elsa Rodríguez

Regidora d’Activitats Públiques, Joventut, Família i Dona de Llançà

Elsa Rodríguez La festa d’hivern de Llançà és una de les festes més importants del municipi? Quines activitats destacades hi haurà? La Festa Major de Sant Vicenç se celebra durant el mes de gener, concretament del 17 al 22. El tret de sortida és el divendres dia 17, una jornada que comptarà amb varietats de propostes: L’entrega de la Beca Coll- Alcocer (19.00 h, a la Sala de Conferències de la Casa de Cultura). Tot seguit,

a les 20.30 h, la benvinguda i presentació de la pubilla. I a la nit, “nit de música” amb el grup de versions Removida, i tot seguit sessió de dj., amb Radio Cassette Night ( a partir de les 23.00 h, a l’envelat, entrada gratuïta). L’endemà dissabte 18 de Gener, al matí hi haurà espectacle infantil “Xarivari” (a les 11:00 h a la sala d’actes de la Casa de Cultura). Al migdia a les (12.30 h) el Pregó a càrrec de l’actor Joan Pera, a la Casa de Cultura. I a la Sala d’exposicions a la (13.15 h), tindrà lloc la inauguració de l’exposició de L’arbre de la llibertat 150 anys. A la tarda, a les (16.00 h), els tambors del Cap de Creus duran a terme una cercavila, pels carrers de la vila. Més tard el Concert de Festa Major, amb l’orquestra “La Nova Saturno”, un acte en el qual s’escollirà els nous representants del Pubillatge del nou any; I tot seguit hi haurà ball de Festa Major (a les 17.30 h, a l’envelat entrada gratuïta). A les 18.00 h, al Pavelló Municipal d’Esports tindrà lloc el Partit de Bàsquet (C.B Grifeu- C.B Torelló) Aquest any, a diferència dels altres anys, el Correfoc, es realitzarà a les (20.30 h, a la Plaça Major i voltants). Mentre que a la nit, a l’envelat, a partir de les 23.30 h, podrem gaudir del grup Banda Neón, i tot seguit música amb DJ. Per acabar el diumenge dia 19, a partir de les (9.00 h), al Camp de tir “El Molí”, es farà “El Matinal de Tir, tirada de precisió i tirada al plat”. A les (10.00 h), Acció Mediambiental, trobada i neteja a càrrec de l’associació platges Netes, a la platja del Cau del Llop; Mentre que a la Sala d’actes de la Casa de Cultura, es durà a terme el III Concurs de Cuina, és un acte obert a tothom. A les 11.00 h, a l’església Parroquial de Sant Vicenç, hi haurà la Missa Solemne en honor al Sant. Els més menuts, podran gaudir dels Jocs de Sant Vicenç, que es realitzaran a la Plaça Major, a les 11.30 h, que estaran ambientats en els antics oficis de la vila. Mentre que a les 12.00 h, a la Sala d’actes de la Casa de cultura, es projectarà el documental “Llançà ahir, aires de nostàlgia”. A la tarda, a les 16.00 h, a la Plaça Major, hi haurà Sardanes amb la Principal de la Bisbal. Tanmateix, al Camp Municipal de Futbol, partit del C.E. Llançà vs. U.E. Camprodon.Després a les (18.00 h) a l’envelat, Concert de Festa Major amb, La Principal de la Bisbal, i tot seguit Ball de Festa Major. La festa encara continua dos dies més, la programació no s’atura. El dilluns 20 i el dimarts 21, es podrà gaudir d’inflables per als més petits (a partir de les 17.00 h fins a les 20.00 h al gimnàs de l’INS). D’altra banda, el dimarts 21, a les 20.00 h a la Sala d’actes de la Casa de Cultura, hi haurà la conferència “L’arbre de la plaça: 150 anys de testimoni llançanenc”. I el darrer dia de la festivitat, el dimarts 22, també està omplert d’actes, a les 11.00 h a l’església Parroquial de Sant Vicenç una missa solemne en honor del sant i el Cant dels Goigs, a més de la benedicció dels animals. Tot Seguit, a les 12.00 h a la Plaça Major, sardanes amb la Cobla Ciutat de Girona i la

IX Botifarrada Popular, a la Plaça Major. I Finalment, a les 18.00 h, la Festa de les llances, i tot seguit concert a càrrec de Susana Sanz i Elena Martinell, a la Sala d’actes de la Casa de Cultura. El festival de música alternativa va ser un gran èxit l’any passat, es repeteix? Per descomptat! A més hem de tenir en compte que aquest any serà la III edició d’aquest festival de Música Alternativa, “Ktatonik Fest” Tot i que, a diferència de les dues darreres edicions del Festival, no s’inclourà en el marc de la Festa de Sant Vicenç. Aquest any, es realitzarà el 8 de Febrer a la Carpa de Llançà. Serà un acte totalment gratuït i serà “Non Stop” de música. Aquest any, es comptarà amb l’actuació de: Discharge, Kop, Adrenalized, Implore, The Capaces, Bad Mongos, Pánico al Miedon i la Banda de l’Agonia. S’aposta un any més per una programació lúdica i cultural per a tots els gustos i edats? Sí, i tant! La Festa Major de Sant Vicenç, posarà Llançà cap per avall, amb la varietat d’activitats lúdiques, culturals i festives per a tota la família. Com tots els anys, es dóna protagonisme a la música i a la cultura popular tradicional.

A diferència de la festa l’estiu, aquesta és per la gent del poble? És molt participativa? Doncs bé, la veritat és que ja tenim un dels actes més esperats de l’any, la Festa Major de Sant Vicenç. És una celebració que uneix a grans i petits, per gaudir junts de les activitats i actes programats, per aquests 6 dies de festa. La Festa d’hivern mostra la personalitat del poble, perquè exposa la varietat social i cultural de Llançà. És així doncs, una bona manera de gaudir-la amb els amics, familiars i sobretot per gaudir del nostre poble amb els nostres veïns i veïnes. De quina manera s’involucren les entitats? Les entitats en la Festa de Sant Vicenç, s’involucren perquè s’encarreguen de la Barra del Bar (aquella entitat que la guanya). Un dels actes més emblemàtics de la festa són les llances. Podem avançar els guardonats? L’acte més emblemàtic de la Festa de Sant Vicenç és l´atorgament de les Llances. La Llança d’or s’atorga pels 20 anys de la seva creació, i pels diversos concerts realitzats tant al Municipi de

Llançà com a la resta de Catalunya i a l’estranger a la Coral Palandriu. La Llança de Plata: per l’èxit obtingut a les representacions a Llançà i al festival de Girona FITAG serà pel Grup De Tetare I Perquè No. Finalment la Llança de coure: com a exemple de superació personal es lliura a Biel Vargas. Llançà treballa per oferir propostes també a l’hivern que desestacionalitzin el turisme, la festa seria una d’elles? La festa Major de Sant Vicenç, és una peça clau, de l’engranatge per tal de poder desestacionalitzar el turisme. La Carpa on es desenvoluparà tots els actes, s’allargarà fins al mes de febrer, més concretament fins a Carnaval (aquest any cau el 22 de febrer). Gràcies a això, al llarg d’aquest temps que el municipi tingui la carpa es portarà al municipi diverses activitats, entre d’elles, el Ktatoni Fest, Street Food Winter, Carnaval, entre d’altres. A més a més, des de promoció econòmica, s’estan duent a terme diverses reunions amb els diferents comerços, per engegar noves iniciatives a l’hivern, espectacles amb degustacions, fires de productes locals, pack de cap de setmana (combinació de lleure, oci, aventura, cultura, història, entorn i gastronomia).

- 60

LLERS VA CELEBRAR LA 25ª EDICIÓ DEL Més de 150 veïns s’organitzaren per representar durant cinc dies escenes de la vida del naixement de Jesús. L’Assocació Juvenil Brullersenca va tornar a presentar el pessebre vivent en dues sessions diàries que van tenir una mitjana de 500 visitants diaris als Jardins de Can Casagran, un espai màgic per traslladar-nos al primer Nadal de Betlem. La vegetació natural de l’espai i la reconstrucció dels diferents ambients amb materials originals provocaren l’admiració i la satisfacció del públic assistent. La visita del pessebre acabà a la taberna romana amb un traguinyol de garnatxa i galetes per a tots els visitants.

Fotos: Nuri Brugat

PESSEBRE VIVENT DE LLERS

PESSEBRE VIVENT DE VILA-SACRA:

DOS DIES PLENS DE SATISFACCIONS

Enguany l’organització va decidir fer la representació els dies 28 i 29 de desembre, amb dues sessions que van permetre que la 8a edició fos més coordinada i relaxada per tothom, tant per l’ organització com pels veïns col·laboradors. Van participar-hi 96 figurants i van visitar el Pessebre Vivent unes 600 persones. Com a novetat destacaren les muralles de l’entrada al recinte amb un soldat romà a la porta, i els dimonis que distreien al visitant durant la projecció d’unes imatges amb la història de Vila-sacra i el seu entorn a les parets de la Torre de l’Abat.

Fotos: Nuri Brugat

- 62

IX PLAYBACK DE SANTA LLÚCIA El passat 14 i 15 de desembre Mollet de Peralada va celebrar la Festa de Santa Llúcia amb un cap de setmana ple d’actes per a tothom. El dissabte va estar enfocat als més joves amb la novena edició del playback en el que participaren veïns de totes les edats. Tot seguit un sopar popular amb animació musical a càrrec del DJ Montes al Centre Cívic. El diumenge la festa més tradicional, amb la celebració de la missaconcert i tot seguit les sardanes a la plaça de l’Església amb la cobla Vila de La Jonquera. A la tarda la festa continuà amb el ball a càrrec de l’Orquestra Saturno.

Fotos: Nuri Brugat

A MOLLET DE PERALADA

GRAN QUINA AL RESTAURANT

CAN MACH DE TAPIS

El dia 14 de desembre a les 6 h de la tarda, es va fer una gran quina al restaurant Can Mach de Tapis amb gran afluència de gent. Com ja sabeu, les quines són molt habituals per les dates nadalenques, doncs jugar-hi és molt fàcil. Cada jugador té un cartró amb tots els números de l’1 fins al 90, amb una distribució diferent dels números per cadascuna. Llavors, consisteix a marcar els números que el lloro, persona que extreu les boles numerades, va cantant. Així, els números estan distri-

buïts en files de cinc que a la vegada formen sis requadres de tres files. El primer jugador que marca una fila de númeross fa línia o ratlla i guanya. Després es juga per la plena i guanya el primer jugador que omple tots els números del cartró. Però el més divertit, és escoltar el qui “canta” els números”. Ja que normalment ho fa amb dites i acudits tradicionals o adaptats al temps en què es juga. I així, dona un toc d’humor i converteix el joc en una festa. També es caracteritza pel fet que els jugadors marquen els números cantats amb llavors de plantes

(blat de moro, guixes…). I els premis, solen ser lots de Nadal o d’altres premis materials.

Fotos: Òscar Juan