Revista Mira'M 235

-2

Edita: Òscar J. Carrés. Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències. Publicitat: Òscar J. Carrés. Producció: Núria Brugat. Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Dr. Marc Adasy, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

miram.cat

-4

C AMINAR ÉS I NÚTIL L’espai de Màrius Serra comentar-los. No era ni la primera vegada que s’organitzava ni Terrassa és l’única ciutat que ha acollit una iniciativa com aquesta. El meu interlocutor només em va haver d’esmentar Perejaume perquè em vinguessin al cap les seves accions d’artista caminaire. En sintonia amb poemaris com Oïsme (1998), Obreda (2003) o Pagèsiques (2011). A la nit vaig recuperar el meu exemplar d’Obreda i hi vaig trobar: “La vista es mou tal com l’escric / anant a peu de Manlleu a Folgueroles. / Un gargot dirigeix l’esdeveniment, / totes les coses s’inscriuen en l’acte de caminar / com si hi trobessin una funda”.

A

primers de juliol vaig anar a Terrassa per la Nit de Contes que la publicació digital Paper de Vidre organitza des de fa sis anys a l’Ateneu Candela. Després de les lectures, algú em va explicar que havia participat en una caminada que resseguia el perímetre de la ciutat, no sempre precís. Durant hores, diürnes i nocturnes, el grup de caminaires encuriosits transformava els límits en camí i s’anava aturant en llocs concrets, espais insòlits o bars normals i corrents, per

Perejaume és capaç de caminar camp a través amb una marededéu a la motxilla, tal com ho recull el sensacional relat amb què Jordi Lara obre el seu Mística conilla (edicions 1984, 2017). Reconec que no vaig trobar el gust a caminar fins als cinquanta anys, ara en fa sis, i tot just en començo a descobrir les virtuts, no només cardiovasculars. De fet, el més fascinant d’anar a peu és que els espais transitats mil vegades per altres mitjans prenen un nou aspecte. El dia que, amb una colla d’amics del Foment Hortenc, vam entrar a peu a Vilanova i la Geltrú, em va semblar que no hi havia estat mai abans. Les caminades centren un dels assaigs més afinats que he llegit últimament: L’infiltrat, del poeta Lluís Calvo (Arcàdia, 2019). Calvo descriu i contextua-

litza tres formes subtils de lluita social centrades en la resistència individual: el vagareig, l’ocultació i la intrusió. La part que porta per títol “L’art del vagareig” és un compendi de les possibilitats de moviment pedestre, obert a totes les tradicions (des del situacionisme de Debord, amb la seva famosa deriva, fins a Thoreau). En un moment determinat, Calvo contraposa els flâneur que passegen per París als caminadors que ho fan per Londres i va a petar a les idees de Fréderic Gros sobre la inutilitat de caminar: un profit nul perquè no es pot mercadejar amb els quilòmetres recorreguts ni produeix res que es pugui vendre, de manera que és un temps perdut en termes econòmics. Per això, diu Gros: “Caminar implica estar al marge dels mons civilitzats, al marge dels qui treballen, de les autopistes i dels explotadors. Al marge, en efecte, de la gent seriosa”. Sempre he pensat que si tots ens poséssim a caminar alhora i no deixéssim de vagarejar ni per mal de morir, el món seria un lloc millor, no ens intentarien vendre tothora roba esportiva i desapareixeria el turisme de trekking.

Calvo descriu tres formes subtils de lluita social amb la resistència individual: vagareig, ocultació i intrusió.

- ALCALDES I ALCALDESSES DE LA COMARCA -

«TREBALLAREM INCANSABLEMENT PER ACONSEGUIR L’ESCOLA QUE VENTALLÓ ES MEREIX» Remei Costa, alcaldessa de Ventalló Remei Costa es va convertir en alcaldessa de Ventalló quan el novembre passat va substituir Joan Albert que havia ocupat el càrrec en els últims vuit anys. El passat mes de maig va revalidar el càrrec en les darreres eleccions municipals i ara, assegura afronta la legislatura amb molta il·lusió i molt projectes per desenvolupar. Com valora aquest gairebé primer any d’alcaldessa? El valoro molt favorablement, però m’ha passat molt ràpidament, a l’ajuntament sempre hi ha feina i les setmanes i els mesos s’ajunten. La feina de l’ajuntament m’agrada i els mesos en què vaig assumir l’alcaldia sense passar per les urnes m’han servit molt d’aprenentatge. He entès moltes coses de procediments que de vegades mentre un no hi ha està de forma plena, no percep. Tant jo com el meu equip afrontem la legislatura que ens queda per davant amb molta il·lusió i molt projectes per desenvolupar. A què es dedica i com compagina la seva professió amb l’alcaldia? Jo sóc autònoma del ram de la pagesia, la meva explotació està dedicada a la producció de fruita dolça, concretament de poma i pera. Tinc disponibilitat d’horaris i puc compaginar molt bé les dues tasques. Abans d’alcaldessa ha estat regidora, com va ser l’experiència i com va decidir entrar en política? La meva experiència en la regidoria de cultura i festes, va ser del tot satisfactòria, sempre dic que és una regidoria que dóna força feina, però és la més agraïda. Al record queda ja, durant el meu primer any com a regidora, l’experiència viscuda amb la visita d’El foraster al nostre municipi, que vaig viure amb molta intensitat. També recordo amb molta estima el concert solidari que va fer la Maria del Mar Bonet a favor d’Open Arms.

dia sempre s’ha de valorar l’interès de tots i aquest ha de passar per davant de totes les altres coses.

És més fàcil ser alcaldessa d’un poble petit com Ventalló? Fer d’alcaldessa a un poble petit té l’avantatge que tots ens coneixem, però això que per un moment sembla un avantatge moltes vegades es converteix en un inconvenient. El que tinc clar és que cal escoltar a tothom i mostrar empatia en totes les situacions, però alhora des de l’alcal-

Com és l’equip que l’envolta? Tinc un equip molt complet, en Jordi Masdevall que és el tinent alcalde, té molta disponibilitat d’horaris com jo, i ens trobem i compartim juntament amb la Neus Riu, regidora d’esport i la Montse Carmona que em va substituir a mi en cultura i festes tots els temes. Entre tots prenem decisions i

aportem diferents visions del tema per poder arribar a les decisions més equilibrades. Com és la seva relació amb la gent del poble? Jo ja abans de venir a viure a Ventalló 1998, concretament al veïnat de Vilarobau, sempre vaig estar involucrada en associacions del poble, des de l’any 1986 que vaig estar vinculada a la Unió esportiva Ventalló, després a la Fira de l’Oli, també l’Associació de famílies de l’escola. Crec que a ventalló gairebé tothom em coneix. El fet que Ventalló estigui format per 10 veïnats, provoca més complicacions a l’hora d’establir i mantenir un bon entramat social. Cal treballar amb aquest aspecte i per poder gaudir d’uns bons canals de comunicació a l’hora de fer publicitat dels actes que es realitzen i arribar a la gent que d’alguna manera s’ofereixin per dur a terme qualsevol proposta lúdic-cultural en l’àmbit municipal. La feina que fa ara és de continuïtat o té al cap projectes nous? Quines són les mancances del poble? Des que vaig sortir escollida alcaldessa electa, que he començat a treballar en nous projectes, hi ha moltes coses per fer i en tenim ganes, tenim projectes molt il·lusionats, però també cal dir-ho que no depenen del nostre

treball, sinó de la voluntat de l’administració de poder-los dur a terme tot i la pròrroga de pressupostos que sofreix la Generalitat als darrers anys. Així i tot treballarem incansablement per aconseguir que el departament ens construeixi l’escola que Ventalló es mereix i fa tants anys que ens van prometre. Per altra banda l’obertura per part de la Generalitat del Pla únic d’obres i serveis de la Generalitat, ens ha estat una alenada d’aire fresc, ja que per mitjà d’ell ens permetrà als ajuntaments petits poder accedir a una línia de subvencions per embrancar-nos en projectes grans que sense aquest finançament no podríem assumir. Vostè en ser elegida alcaldessa, es va convertir en la primera dona que exercia el càrrec al municipi, creu que precisament el fet de ser dona també aporta una manera diferent de governar? Si, certament vaig ser la primera dona que va accedir al càrrec d’alcaldessa a Ventalló. Al meu entendre el fet de ser dona o home no hauria de comportar cap diferència a l’hora de governar. El que si pot donar lloc a diferències, és el caràcter que tenim cadascú com a persones. Creu que cada cop més la política en femení s’està normalitzant o hi ha molt camí a fer?

Cal que les dones ens apoderem, les qualitats per accedir als llocs les tenim de sobres, però ens cal creure en nosaltres mateixes i fer el pas endavant. Jo aquí haig de ser agraïda a l’anterior alcalde, Joan Albert Teixidor, per fer-me creure a mi mateixa. La seva confiança en mi em va donar la valentia per fer el pas endavant. I aquí estic. La Fira de l’oli celebrada fa poc porta visitants al poble, que més es fa per donar a conèixer el municipi? Ventalló, és un municipi que s’associa a l’oli, per desgràcia actualment les persones que es dediquen a la pagesia estan a regressió i concretament al sector de l’oli i l’oliva, encara més. Els pobles es van despoblant, i cal treballar d’una manera enèrgica en protegir els ambients rurals de l’abandonament. Per això hem de permetre a les famílies joves que la vida laboral i la vida al poble siguin compatibles. Oferint un servei de llar d’infants i escola amb acollida matinal i tardes amb extraescolars, i com no, menjador escolar. També caldria potenciar la construcció d’habitatge social en aquest sentit. Si som capaços d’oferir a les famílies aquests serveis i a l’hora una bona atenció a la gent gran, no hi ha dubte que preferiran quedar-se al municipi.

-EL NOSTRE CONVIDAT-

UN GRAN MESTRE DE L’ART DE L’ESCULTURA FIGURATIVA Eudald de Juana, un artista nascut en un petit poble de l’Empordà.

Entrevista: Revista Mira’m Foto: Maria Teresa Carrés

V

a néixer en una família d’escultors, envoltat d’un entorn natural i a la vegada artístic, va conèixer l’ofici i va desenvolupar un profund interès per l’art. Les seves obres estan escampades arreu del món, en col·leccions privades de països com Itàlia, Àustria, el Regne Unit, França, Alemanya, Kuwait, Hong

Kong, el Canadà, els Estats Units i, evidentment, Espanya. A dia d’avui aquest artista empordanès té una reconeguda trajectòria artística internacional, la qual ve donada per les extraordinàries i impressionants figures que compaginen aspectes i contorns clàssics amb formes absolutament pròpies de l’artista. Quan li vam proposar entrevistar-lo,

ens va oferir molt amablement de ferho al seu taller de Navata, que ha batejat amb el nom de Geode Art Space. Allà vam conversar envoltats de natura i silenci, vam escoltar les seves paraules i vam poder admirar les increïbles escultures que omplen el seu estudi. Tot seguit les explicacions d’Eudald de Juana.

- 10

The Stone Com van ser els primers passos en el món de l’art? Vaig començar a estudiar Belles Arts a Barcelona. Els meus pares també fan escultures i tinc molts amics del poble que fan artesania, art, geganters... Llavors és difícil posar una data als meus inicis. El que sí que és cert és que des de petit la influència de l’art ha estat present en la meva vida i que el començament de tot va ser en el moment de decidir anar a estudiar Belles Arts a Barcelona. Un cop allà i acabada la carrera, em vaig adonar que volia seguir estudiant i centrar-me en l’art figuratiu. Aleshores vaig continuar la meva formació en escultura i dibuix a la Florence Academy of Art de Florència, on més tard em vaig quedar per fer-hi de professor.

Això de escultor ho, porta als gens? Ve d’una família d’artistes... Això dels gens és complicat i no hi crec massa. Més aviat diria que hi té molt a veure la influència del que veus i de l’entorn en què vius quan ets petit. Si hagués nascut en un altre entorn, en el qual els pares s’haguessin dedicat a una altra cosa, potser no hauria rebut els mateixos estímuls. Qui va ser el seu mestre? Puc considerar que el meu mestre ha estat Miquel Blay, un escultor d’Olot nascut al segle XIX. Tot i que no el vaig conèixer personalment, la seva obra m’agrada molt. He seguit les seves escultures per tots els museus on estan exposades per estudiar-les i intentar desxifrar la seva tècnica. Durant el meu aprenentatge a la universitat he

tingut mestres que m’han ajudat molt a fer un procés concret, però com a mestre em decidiria per Miquel Blay. Artísticament on es va formar? A Belles Arts, hi vaig estudiar durant quatre anys. Va ser una formació molt oberta, en la qual es toca una mica de tot sobre l’art contemporani: pintura, escultura, pintura abstracta, performance, instal·lació, digital... Com he dit abans, en acabar me’n vaig anar a Florència, on vaig dedicar-me a estudiar específicament escultura figurativa. Vaig anar a l’arrel del que m’agradava. Com i en què s’inspira per crear una nova escultura? Depèn, hi ha diverses maneres. A vegades veient simplement pel car-

rer una persona o una cara m’imagino una escultura. Aquell rostre que he vist m’aboca a crear una idea. Altres cops, tinc una representació imaginària d’un concepte interessant, i a partir d’aquí busco el tipus d’imatge i el tipus de cara que millor s’hi pot escaure. El meu cos és també una influència. L’utilitzo molt ja que em miro al mirall a l’hora de crear una escultura. Bàsicament hi ha dues formes: una, quan surts de l’estudi i viatges, la ment comença a rebre inputs diferents i et venen noves idees. L’altra és des del mateix taller pensar en una nova idea. Aturar-se, deixar el que estàs fent i centrar-te a buscar una percepció interessant que doni pas a una imatge, a una figura. Per què les seves escultures són sempre de la figura humana? M’imagino que l’escultura de la figura humana crea un efecte mirall de mi mateix. Llavors per mi, és la millor manera d’expressar emocions i idees. Sempre m’he sentit molt atret per representar el cos humà. Penso que tots en general ens sentim atrets pel cos humà, i que per aquest motiu sentim amor per altres persones, pels fills, per la parella... Per mi representar-la amb el fang i després embellir-la a la meva manera és una manera de retre culte a la figura humana. Amb quins materials li agrada treballar? Treballo amb el fang que és un material molt mal·leable. A banda que deixa les marques de qui modela l’escultura, deixa també la història d’aquella creació. A mi m’agrada que l’escultura deixi veure el procés del treball. I el fang és perfecte. La pedra és un material rígid que demana eines per treballar-la i que per tant costa deixar-hi la ditada, la mà de l’autor. Treballar amb el

My little Giant

- 12 fang fresc és com fer-ho amb una mantega on hi queden totes les marques. Un cop aconseguida la forma que vull, el fixo i faig un motllo del qual l’omplo amb un altre material com pot ser la resina o la cera perduda per fer el bronze. De totes les escultures que al llarg de la seva vida professional ha fet, de quina està més orgullós, quina és la seva preferida? És difícil prendre partit per alguna en particular, totes tenen alguna cosa que m’agrada. Però segurament les que més em satisfan són The awakening of consciousness (El despertar de la consciència), que està exposada al Meam, Museu Europeu d’Art Modern a Barcelona i After Arcadia and Hope (Després de l’Arcàdia i l’Esperança). D’una mateixa escultura, en faig sèries de vuit unitats, la qual cosa permet que una mateixa escultura pugui estar en llocs diferents. I amb aquest sentit m’agrada tenir al taller un exemplar d’aquestes escultures, per observar-les sovint. Mirar una peça feta anys enrere em fa pensar de manera positiva en com i de quina manera la vaig crear, on vivia en aquella època. És com un diari personal. En crear una escultura, què és el que aconsegueix captar millor de la figura humana? Si parlem de l’expressió que pugui tenir una escultura, he de dir que per mi té la mateixa importància un ull, que un nas o una orella. Tot i que després potser faré una orella molt simplificada, no voldrà dir que no li hagi posat molta atenció en el moment de modelar-la. Faré una orella rodona molt simple, però estarà pensada i feta en relació a l’ull, que potser estarà més definit, però mai serà perquè en un òrgan hi hagi posat més ganes que en un altre. Està clar que quan coneixem algú, quan parlem amb una altra persona, fixem la mirada en els seus ulls. Tot el contrari del que faig quan modelo una escultura. No els poso detall, intento simplificar-los, suavitzar-los, difuminar-los. I per què això? Perquè sé que l’ull de l’espectador hi anirà igualment, que no cal sobreexplicar res d’aquella mirada. Si hi posés molt de detall l’espectador s’aturaria en aquest espai del rostre, i el que jo vull és que la seva mirada el porti dels ulls al nas, del nas a la boca, de la boca al coll. Que l’escultura faci encaminar la mirada de l’espectador, que flueixi per tot. Quins són els artistes que més admira i quins els que més han influït en les seves obres? Com he dit abans Miquel Blay és un referent. Quant a artistes que admiro són pintors i escultors del naturalisme i del realisme del segle XIX.

The Piano

Què és per vostè l’art de l’escultura? Tota la meva vida està construïda a l’entorn de l’escul-

tura. No és cap passatemps, ni cap cosa col·lateral. L’escultura és la meva vida. Vaig anar a viure a Florència per l’escultura. He vingut a viure aquí i he comprat aquest espai a causa de l’escultura, una gran quantitat d’amics estan relacionats amb l’escultura. En una frase: el meu món gira al voltant de l’escultura. I quina creu que és la funció de l’art a la societat? L’art és molt important i està present a les vides de tothom d’una manera increïble. El que passa és que la gent no n’és conscient. Per mi l’art no és només fer una escultura o pintar un quadre, per mi admirar un paisatge o embadalir-te amb una posta de sol són també moments d’art, perquè l’art és la connexió entre el que t’arriba a través dels sentits i de com ho reps. Una escultura, per ella mateixa, sense cap espectador que la miri no és art, és un volum, és un tros de fang. En el moment que un espectador hi posa la mirada, es fixa en els detalls, la ressegueix de dalt a baix, aquell embalum de fang es converteix en art. En general totes les persones gaudeixen en mirar un mar, una platja, una muntanya, un cim nevat, però poques s’adonen que realment allò que els passa és la connexió artística. Fins a on pot arribar l’evolució de l’escultura? A mi particularment em sembla una qüestió cíclica. Posaré un exemple: portàvem dos mil anys fent art figuratiu i en arribar al segle XX, de cop es va voler trencar amb la representació d’imatges identificables a l’home. Potser en haver-hi hagut dues guerres mundials en un espai de temps relativament curt, amb milions de morts, es va qüestionar que l’ésser humà fos tan exemplar i que potser no calia idealitzar-lo. Actualment, al segle XXI, aquest assumpte s’ha capgirat, i ara hi ha molts artistes que estan prenent l’art figuratiu com a primera opció i s’està recuperant aquesta tradició, però amb elements del segle XX, com la desconstrucció i l’abstracció. Les meves obres van en aquesta línia, compaginar la tradició amb elements de la modernitat. Val a dir que per moltes noves tecnologies que es van coneixen, l’art se segueix fent amb fang i amb pintura, amb elements bàsics. Perquè no és tant el material com el que es vol representar. És difícil aportar novetats i innovar en el sector de l’escultura? Sí, que crec que és difícil, però no impossible. És com la música: totes les cançons parlen del mateix, cançons d’amor. Però sempre hi ha algú que un dia innova i fa una cançó que, tot i parlant del mateix, ho fa d’una manera diferent. Particularment crec que faig coses una mica diferents, tot i que depèn del punt de vista de qui s’ho mira. A alguns els pot semblar tradicional, a d’altres massa modern. Per sort hi ha gent per a tots els gustos.

Dust child El millor i el pitjor dins del món de l’art? El millor és gaudir de l’art. Despertar-te cada matí amb ganes de treballar perquè realment t’agrada el que fas. Millor que això no hi ha res més. Al llarg del dia, de vuit hores que puc estar modelant, sempre n’hi ha una que em satisfà al màxim. I això ja val la pena per viure la resta del dia. Sentir això és molt estimulant. Ara mateix m’esteu fent una entrevista, ara no modelo cap escultura, però parlem del meu món i amb això sol jo ja en tinc prou per complaure’m. Quant al pitjor, he de dir que soc molt optimista, i que no sé trobar-hi res que m’exasperi. Parli’ns de l’exposició d’escultures que presenta al Museu de l’Empordà. Fa un parell d’anys que l’Eduard Bech, director del Museu

- 14

Aviator de l’Empordà, em va fer una proposta per tirar endavant aquesta exposició, en la qual s’hi poden veure diferents escultures fetes en els darrers set - vuit anys. Els comissaris han relacionat aspectes de la meva obra amb matisos d’altres artistes. Això és molt interessant perquè li dona riquesa a la meva obra. Obres que parlen d’abstracció, de minerals, de monstres, de bellesa... Per dur-la a terme hi han participat dissenyadors d’espais i dissenyadors gràfics que han creat uns espais extraordinaris. L’exposició visualitza la meva obra, dins d’aquesta zona on vivim: l’Alt Empordà. En quins altres llocs es poden veure les seves obres? Al Museu Meam de Barcelona hi ha dues obres a la col·lecció permanent i una obra a la temporal. Davant de l’Ajuntament de Cadaqués hi ha una escultura d’en Carles Rahola, que fou un gran periodista, un insigne escriptor i historiador, i un distingit polític. I a l’interior del Palau de la Música de Barcelona n’hi ha una altra dedicada al compositor Manuel Blancafort. També es dedica a la docència de l’art.

Sí, dono cursos intensius d’una setmana de durada. N’he fet a Anglaterra, el Perú, les Illes Maurici, Florència, i d’aquí pocs dies en faré una al Canadà i una altra a Nova York. A qui van dirigides les seves classes? A persones que els atrau l’escultura i que volen aprendre’n. Són cursos de tots nivells, des de gent que no ho ha fet mai fins a professionals. Normalment són grups de set o vuit persones. Tal com vaig estudiar a Florència i després hi vaig donar classes, és un mètode molt clar que permet ensenyar tant a gent que no han modelat res mai com a gent que ho ha fet tota la vida. Què li diria a un estudiant que es fixés en les seves obres i que es decidís a encaminar la seva carrera professional en l’escultura? Primer de tot li preguntaria si ho vol fer perquè li agrada. Si és així, li diria que el més important és gaudir amb la feina de l’escultura i tenir sempre ganes de millorar. I que els resultats ja vindran. Així és com jo ho he encarat. Jo mai m’he posat pressió en el sentit d’imposar-me un límit de temps per guanyar diners. Per mi, l’objectiu sem-

pre ha estat que l’endemà fos millor que el dia abans. I sobretot gaudir de la feina que estàs fent. Guanyar-te la vida fent una cosa que de la qual no gaudeixes no té sentit. La base és ser ambiciós en voler millorar. Projectes de futur? El Geode Art Space. Aquest lloc era una antiga granja, que hem convertit en un espai de creació amb diferents tallers. És un projecte que hem començat, però que encara té molt camí per recórrer. Volem construir una galeria per poder exposar la nostra obra i també la d’altres artistes. Disposem d’un espai molt ampli per poder estructurar-lo convenientment. Dins del projecte està pensat edificar un espai per a residències i per fer cursos. A banda d’això, ara tinc un encàrrec per al cementiri de Milà: m’han encarregat un àngel a mida natural. També porto un any treballant en un projecte per a una pel·lícula de Hong Kong. Són set escultures que serviran per fer el pòster de la pel·lícula. Són projectes que no te’ls planteges, venen sols. He de dir que aquest món és molt excitant, ja que et surten coses que no te les esperes.

-PETIT PAÍS Una secció de Josep M. Bernils

AL CARRER DE MONTURIOL, TRES GENIS HI HA VIST EL SOL

Josep M. Bernils

Enguany se celebra el bicentenari del naixement de l’inventor del submarí a Figueres. Ho va fer en un vial on, al llarg de la història, s’hi han aplegat altres ciutadans amb talent creatiu com el pintor Salvador Dalí o l’escriptor Carles Fages de Climent.

Narcís Monturiol va néixer a Figueres el 28 de setembre de 1819.

Situat a la falda de l’antiga muralla medieval de Figueres, el carrer de Monturiol porta aquest nom des de l’any 1891. A partir del segle XVIII va acollir un conjunt d’immobles de gent benestant de la ciutat. Avui és un dels carrers més importants del centre comercial. Sovint se l’ha conegut com “el carrer dels genis” perquè en ell hi van néixer l’inventor del submarí, Narcís Monturiol (1819-1885), el pintor Salvador Dalí (1904-1989) i el poeta i escriptor Carles Fages de Climent (1902-1968), a més de residir-hi el farmacèutic Alexandre Deulofeu (1903-1978), conegut per haver formulat la Teoria de la Matemàtica de la Història. Per tot plegat, Fages

de Climent li va dedicar un conegut epigrama: “Al carrer de Monturiol, l’inventor del submarí, jo i en Salvador Dalí –tres genis-, hem vist el sol”. Tots aquests personatges van néixer i viure envoltats d’edificis nobles, alguns dels quals encara es mantenen dempeus, dissenyats pels arquitectes més prestigiosos de la ciutat durant els segles XIX i XX (Josep Azemar, Ricard Giralt, Josep Roca i Bros i Pelayo Martínez). També hi va néixer una històrica entitat bancària de la ciutat, la Banca Perxas, i acull la seu d’una veterana entitat recreativa, el Cercle Sport. És difícil trobar tant de talent junt en un

- 18

Per poder finançar la construcció dels seus submarins es van promoure diverses campanyes solidàries. (Foto: BERNILS). mateix carrer. Per si tot això fos poc, també hi va néixer el músic Albert Cotó (1852-1906), la poetessa Enriqueta Paler (1842-1927) i el pianista Enric Monturiol (1876-1951), tots ells ciutadans de reconeguda trajectòria i els dos primers amb carrers propis dins del nomenclàtor de la ciutat. Aquest any es commemora el bicentenari del naixement del primer dels genis que van viure al carrer, és a dir Narcís Monturiol, que ho va fer el 28 de setembre de 1819. Durant tot un any se’n sentirà a parlar, tant a Figueres com a la resta de Catalunya perquè la Generalitat vol dedicar els propers mesos a difondre la figura de qui ha estat reconegut com l’inventor del submarí, tot i que és un personatge molt més polièdric. Va estudiar dret, va tenir una intensa activitat política com a federalista, va treballar com a periodista i fou inventor de molts altres estris. El dia 6 de setembre del 1885 va morir a Sant Martí de Provençals, que llavors era un poblet a la perifèria de Barcelona. PER QUÈ NO ES POT NAVEGAR SOTA AIGUA? Fill d’un boter del carrer de Sant Guillem, avui Monturiol, ens hem de remuntar, a l’estiu de 1856 quan, mentre passejava pel litoral de Cadaqués, va veure uns mariners colpejant l’esquena d’un pescador de corall que s’estava ofegant i va sentir la necessitat de trobar la fórmula per evitar els perills que comportava, en aquella època, la pesca de corall. En aquell moment va dir a Martí Carlé, un amic seu, que des del 1843 es preguntava “per què si els navilis poden navegar a la superfície de la mar, no n’hi ha d’haver que puguin anar submergits? Jo tinc la completa convicció que això pot ser!”. Val a dir que Carlé, sorprès per la singular pregunta, va demanar-li si era una broma i per què no li havia dit abans. Monturiol, convençut, va respondre: “Si jo fos ric, que pogués portar a terme el meu invent, ja fa anys que te n’hauria parlat però no tenim mitjans suficients i no vull que se sàpiga perquè la gent dirà que soc boig”. Al cap d’un any, l’inventor comença a tenir el projecte més madur i és Carlé qui aposta fermament pel somni de Monturiol i emprèn el que ara es coneixeria com un micromecenatge arreu de l’Empordà, per tal de construir el que seria el seu primer submarí, l’Ictineu.

POLÈMICA AMB EL SEGON MECENATGE En honor als seus mèrits, el 14 de juny de 1861, l’Ajuntament de Figueres va acordar per unanimitat declarar-lo Fill predilecte i penjar el seu retrat a la sala de plens. “Omplim així una de les més belles pàgines dels anals de Figueres”, es pot llegir a l’acte del Ple. L’acord també deia que el seu nom “està llamando en estos momentos las atenciones del mundo científico por su maravilloso invento, título que honra para él y para el país, siendo por lo tanto justo que el suyo natal perpetúe su memória, que es la de un genio”.

En aquesta casa de l’antic carrer de Sant Guillem (avui Monturiol) hi va néixer el popular personatge. (Foto: BERNILS). No obstant va durar poc aquest reconeixement. Quan l’any següent es va obrir una nova subscripció popular a la fi de recollir cabals per a la construcció de la seva segona nau submarina, l’Ajuntament de Figueres hi posà problemes en fer-la a la ciutat. Això va molestar profundament a Narcís Monturiol, que va considerar que coartava la llibertat dels amics i revelava les poques simpaties envers la seva persona. El 18 de febrer de 1863 va dirigir una carta a l’Ajuntament en la qual comunicava que “debo renunciar y efectivamente renuncio al título de Hijo Predilecto de Figueras, cuya credencial remito adjunta”. Tot plegat sembla que va ser fruit d’un malentès.

- 20 No va ser fins l’any 1972 que les seves restes foren traslladades del cementiri Est de Barcelona al de Figueres i dipositades en el panteó de fills il·lustres, on romanen des d’aleshores. Narcís Monturiol és, juntament amb Salvador Dalí, el figuerenc més important de la seva història perquè fou l’inventor de la navegació submarina i per tant el primer home que va navegar amb una nau per sota l’aigua i que va nomenar Ictineu, que vol dir peix-vaixell, en grec. El monument que presideix la Rambla de Figueres es va construir, l’any 1918, en el seu honor. ISAAC PERAL VA RECONÈIXER EL MÈRIT DE MONTURIOL La història espanyola tot sovint dóna aquest mèrit a Isaac Peral, però ell mateix fou molt íntegre quan l’any 1889 va escriure que “siempre que a un hijo de esa industrial Barcelona me dirijo, no puedo menos de recordar, y recordar com sumo gusto, que catalán era el hombre que dió uno de los pasos más gigantes en la resolución del problema de la navegación submarina. Por lo que fué el Ictíneo del ilustre Monturiol, es fácil deducir lo que pudo ser. Si aquel genio, tan lleno de abnegación como de talento, hubiera alcanzado la època presente de adelanto de las

Una reproducció de l’Ictineu realitzada als anys 80 per Jacint Casademont. (Foto: BERNILS). ciencias y de las indústrias, la felicitación de ustedes que tanto me honra, la hubiera recogido él com mayores méritos”. Isaac Peral es referia a l’avantatge que ell havia pogut comptar amb l’ús de l’energia elèctrica produïda per acumuladors mentre que Narcís Monturiol per moure la primera nau submarina

hagué de basar-se en una hèlice accionada a ma pels homes que formaven la tripulació i en energia combustible en el següent i que elevava la temperatura interior a més de cinquanta graus, cosa que sufocava als seus homes. Durant prop d’un segle diversos submarins de la Marina espanyola han portat el nom de Monturiol, evidenciant el reconeixement oficial al seu invent.

- TENDÈNCIES -

UNA MIRADA A L’EMPORDÀ QUAN L’HERÈNCIA NO ARRIBA D’AMÈRICA Tres dones peruanes s’han repartit 200.000 euros, després de vendre la propietat d’un familiar mort fa 10 anys a l’Alt Empordà, amb qui no mantenien contacte i que ho havia heretat de la seva dona catalana. Advocats i juristes recorden la importància de fer testament. Textos: Revista Mira’m LA NECESSITAT DE FER TESTAMENT Potser la singular destinació d’aquesta propietat hauria estat diferent si la dona empordanesa o el seu marit peruà haguessin fet testament en vida. L’herència és el conjunt de béns, drets i obligacions que deixa una persona en el moment de la seva mort, mentre que el testament és la declaració per la qual una persona disposa el destí dels seus béns a favor d’un o més hereus i pot establir també llegats i altres disposicions per després de la seva mort.

El testament es realitza, en la gran majoria de casos, davant de notari. (Foto: JMB). Hi hagué una època -entre finals del segle XIX i principis del XX- que alguns catalans –i també empordanesos- van emigrar a l’altra banda de l’Atlàntic per desenvolupar negocis i aplegar una petita o gran fortuna. Se’n deia, popularment, “anar a fer les Amèriques” i en alguna ocasió, arran de la mort del familiar emigrat, de l’altra punta de món arribava una herència sense saber ben bé com. En aquella època les notícies entre les famílies no fluïen com ara, a través del mòbil i de forma instantània, sinó que com a molt es feien per correspondència i a vegades es perdien els contactes familiars.

despatx d’advocats especialitzat en la recerca de possibles beneficiaris d’herències sense un destí clar. En aquest cas resulta que la propietària d’una masia i d’unes finques agrícoles de la comarca es va casar amb un home de nacionalitat peruana. La dona va morir i va deixar-li les seves propietats en herència. El peruà va morir deu anys més tard, però sense fer testament. La propietat va quedar abandonada fins que hi van entrar uns okupes i aleshores uns veïns del poble van decidir trucar a la consultora, després de veure un reportatge per televisió, a veure si trobaven algun familiar que es pogués fer càrrec de la propietat.

Aleshores podia passar que, amb el pas dels anys, algú tingués la sorpresa de rebre l’herència d’un parent llunyà que havia mort a l’altra banda de món, a vegades perquè no havia deixat clar en vida a qui volia llegar la seva fortuna. La importància de fer testament és recordada sovint per juristes i advocats. Recentment, a la comarca, ha passat un cas a la inversa. Tres ciutadanes peruanes han rebut una suculenta herència d’un parent llunyà que s’havia establert a l’Alt Empordà.

El Grup Hereda va estudiar el cas i després d’una complicada investigació a través de consolats i registres internacionals va localitzar una germana viva del peruà, a Lima. Aquesta dona resulta que no sabia ni que el seu germà era mort ni on vivia, degut a unes picabaralles familiars que els havien allunyat fatalment. Aquesta dona peruana té dues germanastres i entre les tres, sense gairebé saber d’on li baixaven, s’han repartit uns 200.000 euros després de vendre les propietats i pagar deutes i impostos corresponents. Vaja, una loteria que els va caure del cel.

El cas -sense concretar el lloc exacteha estat explicat pel Grup Hereda, un

El testament es realitza habitualment davant de notari. El testament notarial es pot fer a partir dels 14 anys i pot ser obert (el testador diu la seva voluntat al notari i aquest redacta el testament) o tancat (el testador escriu el testament i el dona al notari en un sobre tancat). També hi ha la possibilitat que el testador escrigui a mà el testament, que valdrà si hi fa constar el lloc i la data de l’atorgament i es presenta al jutge en el termini de quatre anys des de la seva mort. Aquesta modalitat, però, sempre pot comportar problemes legals en el cas de què hi hagi diversos hereus en litigi. Com a novetat, la Generalitat ha implementat fa poc la possibilitat de redactar un testament, mitjançant el sistema Braille, per a persones invidents.

Dispositiu lector de línia Braille per a ordinador, elaborat per la Generalitat per a la redacció de testament de persones invidents. (Foto: GENCAT).

- 24

REBUIG A LA SENTÈNCIA Milers d’empordanesos expressen la seva indignació per la condemna als líders independentistes catalans.

Els treballadors dels museus figuerencs amb una frase del filòsof Francesc Pujols que es manté inalterable amb el pas dels anys. (Foto: JORDI PUIG).

A

la façana del Teatre-Museu Dalí, en el monument que el pintor va dedicar al seu amic i filòsof Francesc Pujols, hi apareix gravada en marbre aquesta frase: “El pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors”. Quan es va instal·lar -fa més de 40 anys- no sabem si Salvador Dalí creia que aquell pensament encara tindria vigència unes quantes dècades més

tard. En el seu record i per evidenciar la trista realitat del moment, els treballadors dels museus figuerencs van decidir fotografiar-se amb aquesta frase impresa en una pancarta, arran de les protestes promogudes arreu del país per la sentència condemnatòria als líders polítics i socials del procés català. És un missatge clar i contundent. I pel que es veu, perdurable amb el pas dels anys.

Després de conèixer-se les penes de presó per als dirigents independentistes, es van iniciar un conjunt de mobilitzacions arreu. Durant la primera setmana de protestes, molts sectors van funcionar a mig gas. Centenars d’empordanesos es van afegir a les Marxes per la Llibertat que el dia 18 d’octubre van concentrar més de mig milió de persones a Barcelona. I el punt àlgid va ser precisament aquell divendres, quan la vaga general convocada per la Intersindical CSC i IAC va paralitzar més de mitja comarca. En diverses ocasions, grups de persones va tallar l’AP-7 en sentit sud a l’altura de La Jonquera, i el relleu constant els va permetre mantenir el bloqueig durant més de 30 hores. Això va provocar cues quilomètriques a la banda francesa, i va obligar les autoritats gal·les a tancar els accessos a l’A-9 a l’altura de Perpinyà. Arran d’aquesta situació, milers de transportistes es van quedar atrapats a l’altra banda de la frontera, i amb el pas de les hores fins i tot es van posar armilles grogues i es van unir als manifestants. El tall es va mantenir fins que una trentena d’agents de la Brigada Mòbil dels Mossos es van disposar a desallotjar uns manifestants que, immediatament, van sortir pacíficament de la via. Pel que fa a les con-

La Rambla de Figueres va acollir una concentració multitudinària el passat 18 d’octubre. (Foto: JMB). centracions, unes 12.000 persones (segons la Guàrdia Urbana) es van aplegar el mateix dia 18, al migdia, a Figueres. Paral·lelament, tant el Consell Comarcal com desenes d’ajuntaments de la comarca han anat aprovant una moció “de resposta a la sentència del Tribunal Suprem per demanar l’amnistia per a les persones preses polítiques catalanes i en defensa del dret de l’autodeterminació”. El text s’ha aprovat majoritàriament amb els vots favorables dels regidors de Junts per Catalunya, ERC i grups independents. I en municipis com Vilafant o l’Escala, que estan governats per socialistes, també s’han aprovat mocions unitàries en què rebutgen la resolució i demanen diàleg. Les previsions són que aquestes expressions de rebuig es mantinguin sostingudes durant temps, amb l’objectiu de deixar clar davant l’Estat espanyol i de la comunitat internacional que una gran majoria de catalans rebutja les condemnes i reclama una solució raonada a un problema estrictament polític i no pas judicial i encara menys policial.

Els talls en carreteres i vies urbanes van sovintejar al llarg de tota una setmana. (Foto: JMB).

- DESCOBRIR -

LA TARDOR, UN BON MOMENT PER PASSEJAR PEL LITORAL En aquesta època de l’any es pot gaudir d’un recorregut pels camins de ronda, aprofitant les temperatures agradables i la reduïda presència de gent. Paral·lelament la pràctica del senderisme va guanyant terreny a tota la comarca. Segurament que el lector que sigui un enamorat de cap a peus de l’Empordà ens dirà que qualsevol època de l’any és bona per passejar per la comarca. I té tota la raó, però està clar que si on volem anar és a la zona del litoral, ens trobem que durant dues temporades a l’any se’ns presenten alguns inconvenients. A l’estiu, perquè és el pic de la temporada turística i si allò que busquem és tranquil·litat, està clar que serà difícil trobar-la. A l’hivern, perquè el dia és més curt i sempre hi ha el risc de mal temps. Per tant, primavera i tardor ens atreviríem a dir que són els millors moments de l’any per fer -i, sobretot, per gaudir- d’una passejada ben gratificant per la nostra costa. Les temperatures solen ser agradables, la llum solar acompanya un bon grapat d’hores i l’afluència de gent és molt tolerable.

Endinsar-se pel cap de Creus és caminar per una costa abrupta, salvatge i verge. (Foto: CCAE).

Per aquest motiu, el cap de setmana del 27 al 29 de setembre es va celebrar l’Alt Empordà Sea Walking. Un festival de senderisme amb un ampli programa que va proposar als participants tot un

Els camins de ronda són la ruta més natural de la Costa Brava. (Foto: CCAE). seguit de rutes guiades en entorns altempordanesos, molts d’ells pel litoral. Aquesta activitat tenia com a objectiu donar a conèixer la importància de la xarxa de senders Itinerànnia –que va del Ripollès i la Garrotxa fins al mar- i ho va aconseguir amb prop d’un centenar de participants en el conjunt d’activitats que s’hi van realitzar. El festival de senderisme també volia donar a conèixer l’expertesa de les empreses de guiatge que operen a la comarca. Els guies de Gisfera, Vertical Emotions i Terramar Natura i Cultura van donar un valor afegit a les rutes, posant el context de l’entorn i de tots aquells elements que es presentaven pel camí, ajudant, així, a descobrir el patrimoni natural i cultural de casa nostra. La primera de les rutes proposades -i que el lector pot programar al seu gust- va ser una passejada al capvespre de tres hores i sis quilòmetres de distància. Els participants van poder descobrir els dolmens que s’amaguen a la zona dels Estanys de la Jonquera. L’endemà, el festival va continuar amb una caminada des del Port de la Selva fins al Far de s’Arenella, resseguint la costa, aprenent els noms de les cales, la geologia i la fauna i flora de la zona. El festival també va proposar una ruta pel Cap de Creus i el paratge de Tudela i una ruta per la vora del Pantà de Darnius-Boadella en un itinerari nocturn. La darrera de les activitats va ser un recorregut per la reserva integral del Cap Norfeu. ELS CAMINS DE RONDA, ELS MÉS APTES PER CAMINAR Els camins de ronda, molts d’ells integrats dins les xarxes convencionals de senderisme, són la ruta més natural de la Costa Brava i ja ha sorgit una iniciativa per declarar-los Paisatge Cultural, protegit per la Unesco. Originàriament van ser fets per accedir o sortir de les cales en cas de naufragi, per anar a llocs d’observació des d’on vigilar l’horitzó i alertar de qualsevol atac pirata o per transportar el contraban en temps de la postguerra. En definitiva, són uns recorreguts de terra que voregen la costa i que han tingut diferents usos al llarg de la història. Són una singularitat de tot l’Empordà –Alt i Baix- i en els darrers temps esdevenen un atractiu turístic encara poc conegut que durant aquests mesos de tardor són un lloc molt recomanable per anar a passejar. Tal i com varen poder comprovar els participants en el festival del passat mes de setembre, els camins de ronda segueixen majoritàriament els senders senyalitzats segons la normativa internacional que inclou els senders de gran recorregut (GR), els de petit recorregut (PR), els senders locals (SL) i la xarxa Itinerànnia. A través de les pàgines web (Empordà Turisme i Itinerànnia) i a les oficines d’informació turística es disposa de guies i planells que expliquen en detall aquestes rutes tan singulars i que avui us convidem a descobrir.

- 28 cala Tamariua i cala Fornells, ens endinsem pels paratges del Parc Natural del cap de Creus, per una costa abrupta, salvatge i verge. Del far del cap de Creus a Portlligat passem pel camí que unia Cadaqués amb el far. Una mica més avall ja entrem al terme municipal de Roses. De cala Jòncols a cala Calitjàs hi ha un dels trams dels camins de ronda més allunyat dels nuclis habitats. Seguim de cala Montjoi a la punta de l’Almadrava on, acabat aquest tram, finalitza el recorregut dins del Parc Natural del cap de Creus.

Molts dels camins de ronda estan integrats dins les xarxes convencionals de senderisme. (Foto: CCAE).

Totes aquestes excursions poden fer-se a qualsevol època de l’any, sempre i quan el temps hi acompanyi, però possiblement, com dèiem, els mesos de primavera i tardor siguin els més adequats. Sempre cal ajustar l’equip de sortida a les condicions pròpies de cada estació i per això es formulen unes quantes recomanacions: cal utilitzar calçat adequat per caminar, roba adient a l’època de l’any i una petita motxilla amb aigua i altres estris de primera necessitat. Cal recordar, a més, que el front marítim està sotmès a una forta erosió sobre els penya-segats. S’aconsella, en aquest sentit, no acostar-se mai als marges i procurar de trepitjar terreny segur en els accessos a les cales.

ALGUNES RUTES PER FER Si comencen per la part nord de la comarca, ens trobem amb el tram que va de la platja Gran de Portbou a la de Colera. Si seguim pel port de Colera fins a la cala de Port Joan ens trobem amb un antic camí de vigilància litoral i d’accés als conreus de la vinya i olivera que recorre un tram que alterna cales i penyasegats. Arribats a Llançà podem agafar el tram que va de la platja de Garbet a la del port. Tot seguit es pot anar de la Farella al Port de la Selva per un camí de ronda molt ben condicionat que serpenteja diverses cales. Un cop al Port de la Selva, a partir de

Hi ha un magnífic camí de ronda de la platja de l’Almadrava al far de Roses. Un cop superades les platges de Roses, Santa Margarida, la Rubina, Empuriabrava i Sant Pere Pescador, recuperem els camins de ronda en el tram que va de Sant Martí d’Empúries a la Platja de l’Escala. Vorejarem les boniques cales de sorra blanca d’Empúries, a tocar del jaciment arqueològic. Aquest és un tram molt tranquil, adequat per a les famílies. Superat el casc urbà de l’Escala estem a punt d’arribar al litoral del Baix Empordà, una altra zona rica en camins de ronda. Cal destacar el tram que va de la concorreguda platja de Riells fins a la cala de l’illa Mateua, passant pel mig dels antics terrenys militars. Més amunt anirem de cala Montgó a Punta Milà, on comencen els espadats del massís del Montgrí.

- 30

- MEMÒRIA POPULAR ELS PACIFISTES EMPORDANESOS QUE VOLIEN ATEMPTAR CONTRA UNA DISCOTECA Tres joves rebels de l’Escala i Viladamat van protagonitzar, ara fa 50 anys, una acció fallida contra el Tiffany’s de Platja d’Aro, el local de moda de la Costa Brava. Tota la història de la seva acció s’ha conegut ara a través d’un llibre escrit per un dels protagonistes.

La discoteca Tiffany’s forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. (Foto: FONS PABLITO/INSPAI) Hi ha notícies que, quan es coneixen, poden admirar, sorprendre o fins i tot indignar al receptor. Massa sovint, però, es desconeix tot allò que hi ha al seu darrera i que, degudament contextualitzat, ens podrien fer canviar la nostra primera impressió. Aquest és el cas de la història que segueix, explicada fa poc tot i que els fets –la notícia- es van produir ara fa 50 anys. I tot ha estat gràcies a una novel·la que detalla, amb alguns elements de ficció, com un grup de pacifistes empordanesos volien atemptar contra una discoteca. El primer paràgraf del llibre situa clarament al lector: “Va ser el 24 d’agost del 1969. Feia sis dies que havia fet 18 anys. Indocumentat i sense permís de conduir, vaig agafar la Vespa del meu pare i a mitjanit em vaig dirigir, per carreteres que ara trobo elementals però que en aquells moments desconeixia, a la discoteca Tiffany’s de Platja d’Aro. Portava vuit cartutxos de dinamita, quatre metres i mig de metxa i un fulminant. Tenia intenció de fer volar l’edifici”. D’aquesta manera comença la novel·la El pacifista que pretenia volar una discoteca (Editorial Llibres del Segle), de Joan Gasull. Com expliquen des de l’editorial, l’autor “s’endinsa en la dura repressió de l’època, en la ràbia continguda dels resistents al franquisme, en la vida quotidiana a les presons i en tot un entramat de relacions

que converteixen la novel·la en un retrat fidel de l’època”. En definitiva es tracta d’una història novel·lada d’un atemptat fallit “fidel al relat històric, escrita amb un extraordinari tremp literari i narrada per un dels protagonistes d’una acció que el règim no va dubtar a qualificar d’atemptat terrorista”. Val a dir que “el cas Tiffany’s forma part de la memòria col·lectiva de diverses generacions. L’autor d’aquest llibre va viure els fets de molt a prop i en fa una narració trepidant i fidedigna, molt diferent de la versió manipulada i propagandista que en va donar el règim franquista”. Tots aquells que avui tenen de 60 anys en amunt segur que recorden el succés, entre altres coses perquè en un moment o altre van ballar, prendre una copa o fins i tot lligar en la que era la discoteca de moda de tota la Costa Brava. EL PROTAGONISTA ERA DE L’ESCALA Qui era el protagonista de l’acció. Doncs el jove de la Vespa era Francesc Tibau, de l’Escala, que va pujar a una de les terrasses de la discoteca per posar la dinamita. Va ser descobert per un cambrer, que es pensava que era un lladre. El jove va saltar des d’una alçada de cinc metres i es va donar un cop contra el capó d’un cotxe. Va quedar semiinconscient i quan va recobrar la normalitat ja estava detingut a la caserna de la Guàrdia Civil. A la butxaca duia un pamflet reivindicant la col·locació de l’artefacte. Val a dir que exceptuant algun article aïllat de premsa, aquesta acció havia quedat entre l’ombra de la llegenda, ja que el seu principal prota-

Els figuerencs Alfons Romero i Joan Ferrerós (a la foto, amb l’autor del llibre) van ser companys d’institut dels protagonistes. (Foto: BERNILS). gonista no en va voler parlar mai. La premsa de l’època va donar la seva particular versió dels fets. “Por su terquedad o por su absurda forma de pensar, pasará los mejores años de su juventud entre rejas” es podia llegir al diari Los Sitios de Gerona del 23 d’octubre de 1969, en comentar la condemna a 18 anys de presó que va rebre Tubau, després de ser sotmès a un consell de guerra sumaríssim. Finalment en va passar set d’empresonat, ja que va rebre els beneficis de l’amnistia concedida poc temps després de la mort del general Franco (20 de novembre de 1975).

TOT VA COMENÇAR A L’INSTITUT RAMON MUNTANER DE FIGUERES Era evident que Francesc Tubau no actuava sol i els orígens de l’esbojarrada acció es van començar a gestar uns pocs anys abans a l’institut Ramon Muntaner de Figueres. L’autor del llibre, Josep Gasull, que vivia a Viladamat, també va ser jutjat com a còmplice, a més del també escalenc MiquelDídac Piñero. Tots dos van ser absolts perquè Tubau va afirmar -òbviament va mentir- que no tenia còmplices. Tots ells, d’edats semblants, havien coincidit els darrers cursos de batxillerat a la

- 32

L’autor del llibre, Jordi Gasull, va ser absolt en el judici, tot i haver estat còmplice dels fets. (Foto: BERNILS). capital de la comarca. Era l’època de les primeres lectures de textos marxistes, encara que fos d’amagat, dels recitals de cançó catalana, de les idees del Maig del 68 a París, dels capellans progressistes i de les incipients classes de català. Al Muntaner van coincidir amb Carles Caussa i Jordi Dagà –tots dos ja morts i que havien estat dirigents del PSUC-, juntament amb Joan Ferrerós, Alfons Romero, Josep Tero... A l’institut figuerenc també hi acabaven d’aterrar dues professores que donarien molt de què parlar: Isabel-Clara Simó i Maria Àngels Anglada. Totes dues van ser, anys més tard, unes escriptores de prestigi. De fet, la tercera part del llibre explica la llarga experiència penitenciaria de Tubau, un fet que va afectar molt Anglada, que havia estat professora seva. Durant aquells anys l’autora empordanesa va enviar diverses cartes de suport al seu exalumne i també li va dedicar algun poema, a més de fer nombroses gestions perquè fos amnistiat. Val a dir que el llibre també explica alguns detalls ben curiosos, com el fet que la dinamita va ser robada d’una pedrera de Roses i que Piñero havia aconseguit el fulminant en una visita al Cercle Bakunin de Roma, coincidint amb el viatge de final de curs que portava la mateixa Anglada i que desconeixia per complet les activitats del seu alumne. “No jutgeu els meus alumnes, són l’esclat de les roses... No talleu abans d’hora les poncelles”, va escriure ella mateixa poc temps després de la detenció. Ara, tota aquella història d’una joventut rebel, queda reflectida en l’obra de Jordi Gasull, un llicenciat en Filologia que va néixer a Viladamat el 1949 i que actualment viu a Palamós, la seva darrera destinació com a docent. Gràcies a aquesta obra s’ha conegut, finalment, la veritat d’un succés que difereix força de les versions difoses a la premsa de l’època.

PLURALITAT DE PROJECTES EDUCATIUS PER ATENDRE LA DIVERSITAT A LA SALLE FIGUERES L’atenció a la diversitat és un àmbit educatiu estratègic que a La Salle Figueres es materialitza en projectes com l’aula oberta, la unitat d’escolarització compartida, els grups flexibles, de desdoblament i el suport per a tots els alumnes que ho necessiten. meten una atenció personalitzada. Per altra, els projectes d’aula oberta i la unitat d’escolarització compartida són dos dels recursos que ajuden a l’alumnat en risc de no obtenir el graduat escolar, a professionalitzar-se i accedir al món laboral amb el títol de secundària. Un grup reduït d’alumnes inicia la seva formació laboral mantenint un lligam amb el centre que potencia uns continguts curriculars adaptats a les seves necessitats i a la seva projecció laboral, gràcies a la col·laboració de l’Ajuntament de Figueres. Les altes capacitats

Moments en què els alumnes treballen en grups reduïts per atendre la diversitat mentre realitzen diferents practiques i exercicis. Un dels reptes més importants que les escoles es troben en l’actualitat és el d’assumir un rol actiu, inclusiu i innovador en l’atenció a la diversitat, que ja no són un grup aïllat d’alumnes dins d’una aula, sinó que suposa un nombre força elevat d’estudiants, amb unes necessitats educatives molt específiques i que requereixen, per part del professorat, una formació cada vegada més contínua i professionalitzada. La diversitat a les aules no fa més que créixer ja que hi ha nombroses investigacions sobre processos mentals i neurològics implicats en l’aprenentatge i el desenvolupament. Per altra banda, les famílies, davant les dificultats dels seus fills, opten cada vegada més per fer exploracions diagnòstiques que ofereixen una explicació a les dificultats que s’observen a l’aula.

A l’escola La Salle Figueres, coneixedors d’aquesta realitat i necessitat educativa, s’impulsa un projecte que persegueix els objectius de formar i assessorar en diversitat als equips docents i promoure estratègies pedagògiques i organitzatives enfocades a les dificultats que presenten els alumnes, capacitant-los i estimulant la seva millora. Aquests objectius, a grans trets, s’aconsegueixen incorporant al claustre la figura d’una psicòloga clínica infantil, realitzant plans individuals que siguin el reflex de cada situació individual de l’alumne i la seva família, coordinant-nos de forma multidisciplinar amb serveis externs tant públics com privats, i acompanyant a la família des d’una relació propera i constructiva. Per una banda, el suport, els desdoblaments i els grups de treball flexibles per-

L’escola i els seus mestres i equips estan atents a la detecció d’alumnat amb altes capacitats a tots els cursos. Es contemplen tres possibilitats que són la superdotació, el talent i la precocitat. En el cas de detecció es posa en funcionament un protocol d’actuació que acaba amb un informe d’especialistes que es comunica a les famílies per tal d’emprendre les accions que la comissió d’atenció a la diversitat estimi oportunes d’acord amb la voluntat de la família. Aquestes accions poden passar per avançar l’alumne un curs acadèmic, programar activitats d’un nivell adequat al seu talent o realitzar un programa individualitzat del rendiment. En l’actualitat, el projecte Cap de Creus, que és com anomenem el programa que atén aquest perfil d’alumnat està format per uns 50 alumnes de tota l’escola en diferents grups per edats i liderats per un equip de nou mestres i el coordinador pedagògic de l’escola els quals han rebut formació específica per treballar amb aquest perfil d’alumnat.

VISITA’NS I SEGUR QUE TROBES LA TEVA JOGUINA! Amb motiu de reduir “Estocs” Magatzem J. Franch posa a disposició dels seus clients i interessats una gran varietat de joguines per a totes les edats amb descomptes que van del 10% al 70%.

PLAYMOBIL, LEGO, COTXES AMB RÀDIO CONTROL, CUINES DE FUSTA, BEBÈS, NENUCOS, HOT WHEELS, BICICLETES (fins a 6 anys) , TRICICLES (pels més menuts), DISFRESSES I UNA GRAN VARIETAT DE JOCS DE TAULA PER INFANTS I ADULTS. No espereu a l’últim minut!

- 36

COM TENIR UNES CELLES PERFECTES

E

l microblading és una tècnica avançada de maquillatge semipermanent que té l’objectiu de corregir o reconstruir completament la cella amb un resultat realista i natural.

Amb aquest sistema de disseny de celles pèl a pèl s’aconsegueixen resultats tan naturals que pràcticament són imperceptibles, difícils de diferenciar d’un borrissol propi. És la solució ideal per modificar la forma de les celles, retocar celles despoblades, corregir asimetries, enfosquir-ne el seu color o inclòs dissimular cicatrius a la zona. Els resultats duren entre 8 mesos i dos anys; tot depèn de diferents factors com ara el tipus de pell, l’edat, les cures posteriors al tractament, etc.

A Integral centre de salut fa temps que realitzem aquest procediment, sempre realitzant un anàlisi de la fisonomia per assegurar un resultat perfecte. Abans de realitzar la sessió, mitjançant un compàs auri i un calibri es perfilarà la zona per tal que abans de realitzar la sessió es pugui veure el resultat final aproximat. El tractament es realitza amb una ploma de metall anomenada tebori amb unes agulles especials per aconseguir un efecte 3D. Amb aquestes agulles s’inserten els pigments a la part més superficial de l’epidermis traçant la forma de pèl. Els pigments que s’utilitzen estan elaborats amb base mineral, pel que són hipoal·lergènics fent que es redueixi el risc de provocar al·lèrgies. A més, existeixen diferents tonalitats de pigment, pel que sempre es buscarà el to que més s’adequa a cada persona per assegurar l’aspecte natural de les noves celles.

exacte i perfilar-ne l’acabat. (Aquesta sessió sempre s’inclou dins el preu del tractament, igual que l’estudi de la fisonomia i el marcatge amb el compàs auri i altres instruments). Per aquelles persones que vulguin tenir un primer contacte amb un canvi de forma de les seves celles, també realitzem el disseny de celles amb henna amb una durada de 15 dies aproximadament.

Les nostres professionals especialitzades en aquesta tècnica garanteixen un resultat satisfactori per lluir unes celles perfectes.

En alguns casos si es té sensibilitat a la zona es pot utilitzar anestèsia en forma tòpica per minimitzar les molèsties i disminuir al màxim la sensació de dolor que es pogués produir. Un cop realitzada la sessió, es recomana que durant la setmana següent s’hidrati molt la zona i es donen uns consells d’higiene a seguir per millorar el resultat.

Disseny de celles amb Microblading (tècnica pèl a pèl)

Posteriorment, al cap d’un mes aproximadament es realitzarà una sessió de repàs per acabar de donar el color

Disseny de celles amb Henna (durada 15 dies)

Laura Margall Buxeda · Nutricionista nºcol 000198 · Tels. 972 506 808 / 655 394 157 · info@centredesalutintegral.com

Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, 1r pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 - També a les xarxes socials @ integral_salut i al nostre web: www.centredesaludintegral.com

S

L’ADDICTE, NEIX? O ES FA? MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

vulgui seguir fent-ho sinó perquè no pot deixar de fer-ho i això és alguna cosa que m’agradaria remarcar.

A

quelles persones que no coneixen molt sobre les addiccions, es pregunten com un/a addicte/a pot arribar a fer tot el que fa, com pot posar en risc la seva estabilitat familiar, social i laboral i fins i tot la seva vida per seguir consumint. Es pregunten quin tipus de inconsciència els porta a no poder parar i en la majoria de casos, acaben etiquetant als addictes, de viciosos i trinxeraires, i sobretot de fer-ho perquè els dóna la gana.

Quan l’addicció s’ha instaurat en la teva vida, tot gira entorn d’ella, la teva manera de ser, de pensar, de relacionar-te i fins i tot de moure’t. L’addicció és una malaltia molt severa, molt destructora i excessivament mal entesa per la societat. El fet que algunes drogues siguin legals, com la nicotina i l’alcohol, atorga aquesta falsa sensació de control per part d’una gran majoria de la societat, a causa que el seu ús està normalitzat i controlat, i no arriben a entendre que si ells poden controlar-ho, perquè els addictes no. En la meva humil opinió, crec que en algun moment de la vida de l’addicte, pot ser que algunes d’aquestes afirmacions siguin certes o en part ho hagin estat, sobretot en els inicis dels consums, on per algun temps la voluntarietat dels mateixos depèn única i exclusivament de la persona. Però siguem realistes i comencem a dir a les coses pel seu nom. Quan una persona ha desenvolupat una addicció ja no es tracta única i exclusivament de voler consumir, en la majoria d’ocasions se segueix consumint no perquè

En Tractament d’Addiccions INICIA, centre especialitzat en el tractament de pacients dependents de l’alcohol i altres substàncies, oferim un programa terapèutic lliure de drogues i un tractament integral i intensiu al pacient addicte i als seus familiars.

“Quan l’addicció s’ha instaurat en la teva vida, tot gira entorn d’ella, la teva manera de ser, de pensar, de relacionar-te i fins i tot de moure’t”

EL DOLOR

Cabinet de Médecine Générale DOCTEUR MARC ADASY c/ Peni, 164 - (Av. Joan Carles I) Edifici (HOFFMANN), Empuriabrava +33. 664 732 441 - +34. 627 772 601

El dolor és un dels mals més comuns de la societat en general. Cal remarcar que el dolor és la causa més comuna de discapacitat laboral a llarg termini. Definició de dolor

Segons la Internacional Association for the Study of Pain, (IASP) el dolor és una experiència sensorial i emocional desagradable associada amb una lesió hística real o potencial, o que es descriu com ocasionada per aquesta lesió.

Classificació del dolor

El dolor nociceptor està causat per l’activació dels nociceptors en resposta a un estímul nociu sobre els teixits corporals, que pot ser secundari a una lesió, malaltia, inflamació, infecció o cirurgia. Al dolor nociceptor el funcionament del sistema nerviós és correcte. És una resposta fisiològica a una agressió. Hi ha una important correlació entre la percepció del dolor i la intensitat de l’estímul desencadenant. Les patologies més freqüents del dolor nociceptor són les patologies osteomusculars, patologia visceral i el dolor postoperatori. Generalment aquest tipus de dolor respon bé als fàrmacs analgèsics habituals com AINE i mòrfics.

El dolor neuropàtic com definició és el dolor que s’origina com a conseqüèn-

cia directa d’una lesió o malaltia que afecta el sistema somatosensorial.

- 42

Els pacients amb dolor neuropàtic presenten similituds en les característiques del dolor com, cremant, punxant, lancinant, formigueig, picor, punxades, descàrrega elèctrica, colpejant, opressió, dolor profund, espasme o dolor al fred. El dolor neuropàtic no sol tenir una resposta important als tractament convencionals com el AINE o mòrfics i si la té a altres grups terapèutics com els antidepressius, antiepilèptics i anestèsics locals, requerint la majoria de pacients més d’un fàrmac per aconseguir un alleugeriment del dolor.

Dolor agut versus dolor crònic

El dolor agut es va definir com una experiència desagradable i complexa amb factors cognitius i sensorials que succeeixen com a resposta a un trauma tissular. A diferència amb el dolor crònic, en el dolor agut hi ha una correlació important entre la intensitat del dolor i la patologia desencadenant, i la seva evolució natural és disminuir progressivament fins a desaparèixer un cop es produeix la curació de la lesió subjacent. Acostuma a estar acompanyat d’una gran quantitat de reflexos protectors com ara, el reflex de retirada d’una extremitat danyada, l’espasme muscular i les respostes autonòmiques. El dolor crònic s’ha definit com el dolor que dura més de 3 o 6 mesos des de la seva aparició o que s’estén més enllà del període de curació d’una lesió tissular, o està associat a una condició mèdica crònica.

El dolor oncològic

El dolor del càncer inclou el dolor causat per la malaltia en si mateix (per exemple, la invasió del teixit tumoral, la compressió o infiltració de nervis o vasos sanguinis, obstrucció d’òrgans, infecció, inflamació) i/o procediments diagnòstics o tractaments que siguin dolorosos (per exemple, biòpsia, el dolor postoperatori, les toxicitats de quimioteràpia o radioteràpia).

Proves Diagnòstiques:

Les més freqüents són les proves de laboratori, radiologia simple, gammagrafia òssia, TAC, Ressonància Magnètica, Electromigrama, Tomografia computorizada per emissió de protons aïllats (SPET)

Tractament

Cal buscar la millor alternativa analgèsica per a cada malalt i circumstància, tipus de dolor, intensitat del dolor, cronologia del dolor, estat del pacient, estadi de la malaltia, tractaments concomitants. Parlem de tractament Farmacològic Anestèsia local i neuròlisi Mesures físiques i ergoteràpia Neuroestimulació Mesures psicosocials i rehabilitació PRP (Plasma Ric en Plaquetes) com a tractament etiològic en alguns tipus de dolor articular, muscular o mecànic.

- 44

TOTHOM ENS PREGUNTA SEMPRE EL MATEIX:

QUÈ ÉS UN ROCÒDROM? des per l’edifici on s’allotja. Top Climb va néixer l’octubre de 2016 al poble de Vilafant en una petita i acollidora nau on vam romandre durant un any. A finals del 2017 veient l’evolució i el creixement de socis ens vam decidir traslladar-nos a Figueres per la seva accessibilitat, comoditat i proximitat al client. Top Climb disposa d’una superfície de 800 metres quadrats repartits en tres zones: zona de boulder i circ, zona de bar i oci, zona d’entrenament específic. Aquesta instal·lació està focalitzada en diversos tipus d’escalada: esportiva, clàssica, bloc, etc.

U

n rocòdrom és una instal·lació preparada específicament per practicar l’escalada, amb l’ob-

jectiu d’evitar haver de desplaçar-se a la muntanya. La seva forma i grandària poden ser lliures o estar condiciona-

Avui Top Climb el regenten tres socis, tres emprenedors que han fet de la seva passió la seva feina. Si us animeu visiteu-nos, estem a Figueres, Plaça d’Europa 7 (Zona Firal). Una cordial salutació!

Comarcat ‘` agenda de l’‘E ' mporda

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS ACTIVITATS I FIRES FIGUERES – EXPOSICIONS Casa Empordà- Antic Escorxador: fins al 3 exposició: «Agita. Beques a la creació (2009-2019)». Galeria d’Art El Claustre: fins al 2 exposició «El Claustre, XX Anys a Figueres», amb una selecció dels artistes més representatius que han exposat aquests 20 anys a la Galeria d’Art El Claustre de Figueres. Del 8 al 23 exposició de «pintures de l’artista Elena Montull». Biblioteca Fages de Climent: fins al 16, exposició del fons personal «Mostra de manuscrits d’obra literària inèdita, llibres i fotografies de Josep Puig Pujades», cedits per la seva neboda, Adela Garrido. Museu de l’Empordà: fins al 12 de gener, exposició: «Eudald de Juana i la transgressió de la forma. Artistes, cossos, afinitats, dissemblances». La Cate: de l’1 al 17 homenatge a Emilio Pérez Piñero. LA JONQUERA- MUSEU MUME Fins al 3, exposició temporal «Genocide Project. Espais d’excepció» d’Eduardo Gómez Ballesteros. Fins al 10, exposició de l’espai «Art i memòria» Mim Juncà: Notes sobre coses que passen. PAU Sala Teatre: Pau Jazz Project, tots els divendres (de 19 a 22 h), música en viu a càrrec del quintet empordanès de Malcom Bradshaw, Bernie Greenwood, Jaume Ambròs, Lluís Riera i Rufo Iranzo. Entrada lliure. Informació 972 552 252. ROSES Espai Cultural la Ciutadella: obert de di-

marts a dissabte, de 10 a 17 h. Diumenges, de 10 a 14 h. Dilluns tancat, excepte festius, de 10 a 14 h. Activitats familiars autoguiades, La motxilla d’en Milfulles, Safari al museu, Passejades d’història i aniversaris culturals. Informació: 972 151 466. Castell de la Trinitat: obert dissabtes, d’11 a 17 h, i diumenges, d’11 a 15 h. Activitats familiars autoguiades El joc del castell i Un mirador fortificat. SANT CLIMENT SESCEBES Del 22 al 24, exposició de «L’obra de l’escultor i pintor Pipó» a la sala llar de jubilats. DIVENDRES 1 PAU Plaça del Centre Cívic: Festa de la castanyada, a les 16 h, animació infantil amb Fefe i Cia. A les 18 h, xocolatada, castanyes i moniatos. ROSES Castell de la Trinitat: a les 17 h, Recital de Poesia durant la Posta de Sol ‘36 + 1’ a càrrec de Ricard Creus. DISSABTE 2 FIGUERES Museu de l’Empordà: a les 18 h, «Esculturant» activitat familiar. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ A les 12 h, aparcament del Corralet. Visita guiada amb el trenet dels Aiguamolls per closes, observatoris, arrossars i cavalls de l’eugassada Senillosa. Inscripcions al 696 142 713. MAÇANET DE CABRENYS XVII Fira de la Castanya: a les 9.30 h, caminada popular pels voltants de Maçanet, guiada pel Club Excursionista Maçanetenc. Sortida des del pàrquing.

A les 10 h, obertura de la fira amb parada de castanyes, taller d’artesans i parades d’artesania. A les 12 h, taller infantil a la plaça de la Vila. A les 17 h, cercavila a càrrec del grup de musica tradicional Mini-Stress. A les 20 h, sorteig de diversos regals. ROSES Castell de la Trinitat: a les 17 h, visita a la nova museïtzació i excursió a peu Posta de Sol des dels Sinols. DIUMENGE 3 BOADELLA D’EMPORDÀ A les 18 h, castanyada a la Societat. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ A les 11 h. Lloc de trobada al Centre d’Informació del Corralet. Visita guiada: «Deixa’t guiar pels Aiguamolls». Inscripcions al 972 454 222. ROSES Castell de la Trinitat: a les 16.30 h, concert meditatiu amb sons harmònics d’Edgar Tarrés i degustació de te. DILLUNS 4 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent: a les 19 h, presentació del llibre Una història crítica de les esquerres, de Xavier Díaz. Organitza Ateneu Republicà de l’Alt Empordà. Cercle Sport: a les 19 h, cicle de conferències: Mil anys de presència cristiana a Figueres. Conferència «L’Església figuerenca i la seva aportació a la cohesió social de la ciutat», a càrrec de Joan Armangué. Organitza la Parròquia de Figueres i Fundació Vergés Ginjaume.

ROSES Biblioteca: a les 19.30 h, presentació de la novel·la Ratafia supernova de Jordi Casals. DIMARTS 5 FIGUERES Biblioteca: a les 19 h, Club de lectura narrativa amb el llibre Fugir era el més bell que teníem de Marta Marín- Dòmine i conversa via Skype amb l’autora. La Cate: a les 19.15 h, Òpera Orphée et Euridice de Gluck, en directe des del Teatro alla Scala de Milà. Venda d’entrades a taquilla. 972 678 496. DIMECRES 6 FIGUERES Biblioteca: a les 9.30 h, Club de lectura fàcil. Lectura i comentaris de l’obra Un enemic del poble d’Henrik Ibsen, adaptat per Sílvia Llorente. A les 19 h. Animals polítics: cicle de filosofia d’Òmnium Alt Empordà. Conferència És justa, la justícia? A càrrec de Xavier Antich Valero. ROSES Biblioteca: a les 19 h, cineclub a càrrec de Pilar Cortés. Ca l’Anita: de 18 a 19.30 h, grup de suport. Organitza l’Associació Marones de Roses, grup de suport a l’alletament matern i a la criança. DIJOUS 7 ROSES Biblioteca: a les 19 h, xerrada ‘La Marató’: les malalties minoritàries. DIVENDRES 8 FIGUERES Biblioteca: a les 16 h. Club de Lectura Fà-

cil. Lectura i comentaris del llibre Un enemic del poble, d’Henrik Ibsen, adaptat per Sílvia Llorente. Casino Menestral: a les 20 h, conferència «La crisi catalana: un símptoma proper d’un desconcert europeu», a càrrec d’Arnau Gonzàlez Vilalta i presentació del llibre Procés català, classe mitjana i crisi europea. L’ESCALA Biblioteca: a les 18 h, Bebeteca: «Contes amb xumet» a càrrec de David Planas, (infants de 0 a 3 anys). DISSABTE 9 FIGUERES Commemoració del 200 aniversari del naixement de Narcís Monturiol: a les 12 h, visita guiada gratuïta «Benvinguts a l’Íctineo: viatge submarí per Figueres». Inscripció a l’Oficina de Turisme 972 503 155. Museu de l’Empordà: a les 12 h, visita de l’exposició «Eudald de Juana i la transgressió de la forma» comentada per l’artista, exclusiva per a persones sordes i/o cegues i els seus acompanyants. Activitat organitzada amb motiu del Festival Som Cultura del Patronat de Turisme de la Costa Brava. Biblioteca Fages de Climent: a les 12 h. Club de Lectura Infantil 4t. Comentaris del llibre Molsa de David Cirici. La Cate: commemoració 70è aniversari de la mort de Josep Puig Pujades. A les 21 h, Cant de llibertat a càrrec de Cia. Taller de Teatre. Entrada gratuïta AGULLANA Sala Polivalent: a les 17 h, concert Coral Clúster. BÀSCARA 4ª Fira del Teatre i Mostra de Formatge: a les 10 h. i durant tot el dia, Pl. Major, Mos-

tra de formatges i tastets de formatges. A les 12 h, Improfreek, espectacle dels alumnes dels cursos d’improvisació teatral, a la Sala municipal. A les 17 h, L’Electe, de Josep Obiols i Jordi Ferragut. A les 19 h, a la plaça Major, vermut i tastets de formatge musicalitzat per Smoking Stones Dues (rock acústic). Gratuït. A les 20 h, maridatge de vins i formatges amb en Pep Nogués, a la plaça de l’Olivera de l’Ajuntament. Aforament limitat a 30 persones. Reserves al 972 560 007. A les 21.15 h, Preparant el verí de teatre de Cia Sols Teatre. PAU Festa Major de Sant Martí: a les 11.30 h, música als carrers amb Bufant fort Street Band. A la plaça del Centre cívic: a les 13 h, exhibició castellera acàrrec de la Colla Castellera de Figueres. A les 14 h, Fideuà popular. Venda de tiquets fins al dia 7 a l’Ajuntament i al centre cívic. A les 16.30 h, animació infantil amb Els Xancleta. A les 19 h, havaneres amb el Grup Ultramar. A les 22 h, Concert i Dj Wasa + Dj. ROSES Biblioteca: a les 11 h, taller «Els planetes curiosos» a càrrec de Celobert. Festivalet. Concerts: a la platja de les Botxes, d’11.30 a 14 h. Pica-Tasta, tastets gastronòmics. A les 12.30 h, Carla Serrat A la platja de la Perola: a les 16.30 h, Marion Harper. A les 18 h, Cala Vento. DIUMENGE 10 FIGUERES

DEL 21 D’AGOST AL 8 DE SETEMBRE, TANCAT PER VACANCES

IV CURSA DE LA DONA Vila de Figueres: a les 10 h, cursa marxa solidària de 5 Km. Organitza Grup Iris. La Cate - Sala d’espectacles: a les 18 h, teatre amateur Noietes (versió d’El Florido Pensil) a càrrec de Cia. Elenc Santpeterenc. Entrades a La Cate 972 678 496. BÀSCARA 4a Fira del Teatre i Mostra de Formatge: a les 10 h. i durant tot el dia, Pl. Major, mostra de formatges i tastets de formatges. A les 11 h, Encantades, PocaCosa Teatre. A les 12 h, vermut i tastets de formatge musicalitzat per Konünpar a la plaça Major. A les 18 h, Y los huesos hablaron, Societat Dr. Alonso. PALAU-SAVERDERA A les 11 h, visita guiada gratuïta a l’església de Sant Joan Baptista. Reserves 972 552 337. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ A les 11 h. Lloc de trobada al Centre d’informació del Corralet. Visita guiada: «Deixa’t guiar pels Aiguamolls». Inscripcions al 972 454 222. PAU Festa Major de Sant Martí: inflables tot el dia a la plaça del Centre Cívic. A les 11 h, ofici solemne amb acompanyament d’orquestra. A les 12 h, sardanes a la plaça Major. A les 17h, concert i tot seguit ball a la sala del centre cívic. Tots els actes amenitzats per la Cobla Orquestra Costa Brava. ROSES Festivalet . Concerts: a la plajta de les Botxes, d’11.30 a 14 h. Pica-Tasta, tastets gastronòmics. A les 12.30 h, Marcel Lázara i Júlia Arrey. A la platja de la Perola: a les 17 h, concert de Roger Mas.

DILLUNS 11 FIGUERES Cercle Sport: a les 19 h, cicle de conferències: «Mil anys de presència cristiana a Figueres». Taula rodona sobre el món sanitari , a càrrec de Martí Masferrer, Mn. Jordi Pla, Miquel Ayguabella i la germana Maria Paz López. ROSES Biblioteca: a les 17 h. Sopa de lletres: Club de Lectura i més. El fill de l’italià de Rafel Nadal, a càrrec de Pilar Cortés i Carme Rabell. Cal inscripció prèvia. DIMECRES 13 FIGUERES Biblioteca: a les 19 h. Club de Lectura Llegir el Teatre amb l’obra La reina de bellesa de Leenane, de Martin McDonagh. L’ESCALA Biblioteca: a les 17 h, grup de lectura infantil «Els Lectíbers Xalons», Novel·la L’illa de Paidonèisa d’Oriol Canosa, a càrrec de Montse Castaño. A les 19 h, grup de lectura Va de lletres. Comentaris de la novel·la Les Closes de M. Àngels Anglada, a càrrec de Montse Castaño. DIVENDRES 15 FIGUERES Biblioteca: a les 17 i 18 h, Contes per a nadons (-3 anys) Castanyes i bolets a càrrec de ClarArt. Aforament màxim 25 famílies per sessió. Inscripcions a la biblioteca. Museu de l’Empordà: a les 19 h, conferència «Mirar la tradició amb ulls d’avui: De Juana i l’escultura catalana» a càrrec de la Dra. Lluïsa Faxedas Brujats, professora d’història de l’art contemporani a la Universitat de Girona. La Cate - Sala Toni Montal: a les 21 h, Con-

cert 66 Butaques de Joana Serrat. Patrocina Alchimia Solidària. Venda d’entrades a La Cate 972 678 496. Teatre-Museu Dalí: a les 19.30 h, conferència homenatge a Emilio Pérez Piñero, constructor de la cúpula del Teatre-Museu Dalí, a càrrec d’Emilio Pérez Belma. Activitat gratuïta, inscripció prèvia fins al dia 8. Casino Menestral: a les 20 h, taula rodona amb motiu dels 40 anys d’Ajuntaments democràtics. «Josep M. Ametlla, primer alcalde de la democràcia», amb la participació de Jordi Ametlla, Joan Armangué, Marià Lorca, Quim Nadal i Narcís Genís, que actuarà com a moderador. A les 20 h, Sisena Vetllada Poètica. Lectura de poemes pels autors amb degustacions musicals. A la sala del Cercle Sport. L’ESCALA Biblioteca: de 18.30 a 20 h, Parlem de: Xerrada tertúlia. «És necessària la gelosia?» A càrrec de Josep M. Carbó. DISSABTE 16 FIGUERES Biblioteca: a les 10.30 h, club de Lectura 5è. Lectura El noi del vestit, de David Walliams. A les 11.45 h, club de Lectura 6è. Lectura El noi del vestit, de David Walliams. La Cate: a les 11.30 h, Putxine·lis La bruixa blava, Cia. Glòria Arrufat. Venda d’entrades a La Cate 972 678 496. A les 12 h, «El meu primer festival MATCH +4». Venda d’entrades a La Cate 972 678 496. A les 18 h, «El meu primer festival MATCH +7». Venda d’entrades a La Cate 972 678 496. A la Rambla: de 9 a 20 h, mercat del brocanter. BÀSCARA Festa Major: a les 11.30 h, Escape Room (per a joves mainada de 6 a 12 anys) al

pati de l’ajuntament. Places limitades, reservar al tel. 972 560 007. A les 17 h, actuació d’El pot petit, al pavelló municipal. A les 23.30 h, Nit Jove. Actuació de The Bazaga’s i Banda Neon. Entrada gratuïta. CADAQUÉS A les 10.30 h, Pirates a Cadaqués. Reserves 686 492 369. GARRIGÀS Centre cívic: a les 19 h, Esbart Nova Dansa. ROSES Biblioteca: a les 11.30 h, «Petits contes» a càrrec d’Anna Vicens, per a mainada a partir de 2 anys. DIUMENGE 17 FIGUERES Plaça de l’Ajuntament: a les 11.30 h, actuació castellera de fi de temporada amb les colles convidades Matossers de Molins de Rei i la Jove de Barcelona. Organitza la Colla Castellera de Figueres. BÀSCARA Festa Major: a les 11 h, concert de piano a càrrec de Joan Flores Bassas i Xavier Pardo Sabartés. Acte d’obertura i presentació del mil·lenari de l’església de Sant Aciscle i Santa Victòria. A les 17.30 h, sardanes amb La Principal Llagostera a la plaça Major. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ A les 11 h. Lloc de trobada al Centre d’informació del Corralet. Visita guiada: «Deixa’t guiar pels Aiguamolls». Inscripcions al 972 454 222. DILLUNS 18 FIGUERES Biblioteca: a les 19 h. Club de lectura Li-

ceuBib. Comentari de la lectura de La vida en el campo, de Giovanni Verga, autor de Cavalleria Rusticana. Cercle Sport: a les 19 h, cicle de conferències: «Mil anys de presència cristiana a Figueres». Taula rodona sobre el món educatiu amb la participació de Mn. Josep Taberner, Jordi Coll, Roser Salip i Margarita Casas. DIMARTS 19 FIGUERES Biblioteca: a les 19 h, Club de lectura de poesia Fulles d’herba, de Walt Whitman. L’ESCALA Biblioteca: a les 20 h, Grup de lectura de teatre. Comentaris de l’obra: Freshwater de Virgínia Woolf, a càrrec d’Anna Casas. DIMECRES 20 FIGUERES Biblioteca: a les 9.30 h. Club de Lectura Fàcil. Lectura i comentaris del llibre Un enemic del poble, d’Henrik Ibsen, adaptat per Sílvia Llorente. A les 19 h, presentació del llibre Els pobles de l’Empordà. Vol. 3, amb la presència d’Anna Maria Velaz i Gemma Garcia, editora de Vitel·la. Teatre-Museu Dalí: a les 19.30 h, «El Museu vist per...» Albert Forns i Gemma Ruiz. Inscripció prèvia. ROSES Ca l’Anita: de 18 a 19.30 h, grup de suport i xerrada informativa «Deslletament respectuós» a càrrec de Mari Expósito. Organitza l’Associació Marones de Roses: grup de suport a l’alletament matern i a la criança. DIJOUS 21 FIGUERES

Museu de l’Empordà: a les 19 h, conferència «La forma i la transgressió» conversa sobre estètica de l’art amb Rafael Argullol i els comissaris de l’exposició, Laura Cornejo i Pere Parramon. DIVENDRES 22 FIGUERES Biblioteca: a les 16 h, Club de Lectura Fàcil. Lectura i comentaris del llibre Un enemic del poble, d’Henrik Ibsen, adaptat per Sílvia Llorente. A les 18.30 h, presentació del llibre i conferència El último cooperante, d’Iñaki Alegría. Amb la presència de l’autor, Toni Ridorsa, president de l’ONG Bantandicori i Josep Taberner de l’ONG Amb les teves Mans. Casino Menestral: a les 20 h, Acte en record d’Ernest Lluch. Conferència «La crisi baixmedieval catalana: llums i ombres», a càrrec de Rosa Lluch, professora d’història medieval de la Universitat de Barcelona. L’ESCALA Biblioteca: a les 17.30 h, bibliocontes. Contes de bruixes i bruixots, a càrrec de Gra de Sorra d’Albert Quintana. ROSES Biblioteca: a les 19.30 h, Club de lectura La canción de Salomón de Toni Morrison a càrrec de Toni Martínez. SANT CLIMENT SESCEBES A les 22 h. teatre: Aquí no paga ni Déu! Cia. Teló Esquinçat de Torroella de Montgrí, a la sala de ball. DISSABTE 23 FIGUERES Biblioteca: a les 12 h, Hora del conte (+ 3 anys), l’Elefant Mainú, (conte inclusiu) de Montse Panero. Activitat en català i llengua de signes.

Cercle Sport: a les 11.30 h, concert de Santa Cecília a càrrec de l’Escola de Música. AGULLANA Asil Gomis: commemoració col·locació de la primera pedra Asil Gomis. A les 11 h, exposició de la documentació de l’Asil Gomis de 1919-2019. Parlaments. A les 17.30 h, concert coral Veus de la Virreina. BOADELLA D’EMPORDÀ Festa major de Santa Cecília: a les 9.30 h, excursió matinal. A les 18 h, actuació per a tots els públics del clown Jam. A les 23 h, conjunt Removida. Organitza l’Associació Cultural i Juvenil de Boadella amb la col·laboració de l’Ajuntament de Boadella i Les Escaules. SANT CLIMENT SESCEBES Sala de Ball: a les 12 h, La Bleda, una pallassa ens vindrà a explicar contes!!, Cia. El Cistell de la Belda. A les 22 h, Miquel del Roig. DIUMENGE 24 FIGUERES La Cate - Sala Toni Montal: a les 17, cinema clàssic Noche y día. Venda d’entrades a La Cate 972 678 496. BOADELLA D’EMPORDÀ Festa major de Santa Cecília: missa solemne amb cantada dels goigs i sardanes a la plaça Major. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ A les 11 h. Lloc de trobada al Centre d’informació del Corralet. Visita guiada: «Deixa’t guiar pels Aiguamolls». Inscripcions al 972 454 222.

SANT CLIMENT SESCEBES A les 12 h, ofici solemne. A les 13 h, vermut popular i sardanes. A les 17 h, concert i seguidament ball a la sala de ball. Tots els actes compten amb La Principal de la Bisbal. DILLUNS 25 FIGUERES Biblioteca: a les 16.30 h, Club de lectura de tarda amb la lectura d’Alexis o El tractat del combat inútil, de Marguerite Yourcenar. A les 19.30 h, Club de lectura de vespre amb la lectura d’A l’espona del llit i altres contes, de Guy de Maupassant. Cercle Sport: a les 19 h, cicle de conferències: «Mil anys de presència cristiana a Figueres». Taula rodona sobre el món social, a càrrec de Mn. Esteve Sureda, Antoni Calvó, Maria Solés i Paquita Caritg. DIMARTS 26 FIGUERES Biblioteca: a les 18 h, Club de lectura juvenil, comentari de l’obra El futur, d’Helena Tornero. DIMECRES 27 FIGUERES Biblioteca: a les 19 h, Club de lectura Llegir el Teatre. Freshwater de Virgina Woolf. DIJOUS 28 FIGUERES Biblioteca: a les 19 h, presentació del llibre Què t’ha ensenyat la vida? (202 veus), de David Pagès i Cassú. Presentació a càrrec del Dr. Narcís Bardalet, amb presència de l’autor.

L’ESCALA Biblioteca: a les 20 h, grup de lectura El Petit Príncep. Comentaris de l’obra La nit de les criatures, de Toni Morrison, a càrrec de Margarita Vidal. ROSES Biblioteca: a les 18.30 h, Operabib Turandot de Giacomo Puccini, a càrrec de Joan Fibla i Anna Vicens. DIVENDRES 29 FIGUERES Biblioteca: a les 17 i 18 h, Contes per a nadons (- 3 anys). Acaronacontes. Pati de contes. Dues sessions amb un màxim de 25 famílies per sessió. Inscripcions a la biblioteca. Museu de l’Empordà: a les 21 h, visita nocturna de l’exposició «Eudald de Juana i la transgressió de la forma». Activitat per a tots els públics. Casino Menestral: a les 20 h, presentació del llibre Turistes, sirenes, i gent del país, de Manel Costa-Pau, a càrrec de Joan Ferrerós, Enric Pujol i Roger Costa-Pau.

L’ESCALA Biblioteca: a les 18 h, taller «El monstre de les emocions», a càrrec de Laia Bedós. Inscripcions prèvies fins al dia 27. DISSABTE 30 FIGUERES Biblioteca: a les 10 h, Club de lectura 3r, El lleó de la biblioteca, de Michelle Knudsen. A les 11.30 h, presentació del llibre M’endevines més i més? d’Anna M. Matas i Joan Antoja. Presentació a càrrec de Xavi Sais i els autors.

GRAN GALA CONCERT CIUTAT DE FIGUERES! VALSOS I POLQUES D’STRAUSS, COMPOSITORS CATALANS I EMPORDANESOS

H

ola amics, quan vaig començar a estudiar música, em van dir que la música era present al 50% de la nostra vida. La música acompanya a l’ésser humà des de l’antiguitat, formant part de grans celebracions. Avui la situem en esdeveniments importants com batejos, casaments, aniversaris, funerals... però també en temps d’oci i plaer; tant per escoltar-la, com per ballar-la. La música, d’entrada, és una eina de comunicació universal que ens acompanya sempre. Calma, reconforta, esperona, i, això, al món ple de boires en què vivim i, volent ser més feliços, ho és tot. I per què us dic això? Doncs perquè a Figueres tenim el plaer i la sort de poder inaugurar l’any amb música, amb un gran concert que l’agència de viatges Tourist Club 65 ens ofereix conjuntament amb l’Orquestra Filharmònica de Catalunya, dirigida per Carles Coll. Segurament hi trobarem moltes sorpreses com les que, durant la seva primera edició, celebrada a l’inici d’aquest any que estem acabant, em van portar a fer una cosa que no havia fet mai: ballar una sardana al voltant de la platea del teatre el Jardí. Aneu-hi amics, segur que ho passarem bé! Aprofitem la il·lusió i l’esforç emprenedor d’un empresari figuerenc amb ganes de començar l’any amb emoció i alegria; fet que, em sembla, ens convé molt... Margarita Mas

EXPOSITIONS, VISITES, ATELIERS, ACTIVITÉS ET FOIRES FIGUERES - EXPOSITIONS Casa Empordà - Ancien Abatooir: jusqu’au 3 exposition: “Agita. Beques a la cració (2009-2019)”. Galerie d’Art El Claustre: jusqu’au 2 exposition: “El Claustre, XX Anys a Figueres”, avec une sélection des artistes plus représentatifs qui ont exposé pendant ces 20 ans à la Galerie d’Art El Claustre de Figueres. Du 8 au 23 exposition de “pintures de l’artista Elena Montull”. Bibliothèque Fages de Climent: jusqu’au 16, exposition du fonds personnel “Mostra de manuscrists d’obra literària inèdida, llibres i fotografies de Josep Puig Pujades”, cédés par sa nièce, Adela Garrido. Musée de l’Empordà: jusqu’au 12 janvier, exposition: Eudald de Juana i la transfressió de la forma. Artistes, cossos, afinitats, dissemblances”. LA JONQUERA - MUSÉE MUME Jusqu’au 3, exposition temporal “Genocide Project. Espais d’excepció”, d’Eduardo Gómez Ballesteros. Jusqu’au 10, exposition de l’espace “Art i memòria” de Mim Juncà: Notes sobre coses que passen. ROSES Espace Culturel La Ciutadella: ouvert de mardi à samedi, de 10 h à 17 h. Dimanches de 10 h à 14 h. Lundis fermé,

fra N cès

joc del castell et Un mirador fortificat.

excepte festives de 10 h a 14 h. Activités familiales autoguidées: La motxilla d’en Milfulles, Safari au musée, promenades

SAMEDI 2 FIGUERES Musée de l’Empordà: à 18 h, activité familiale “Esculturant”. MAÇANET DE CABRENYS XVII Foire de la châtaigne: à 10 h, ouverture de la foire avec vente de

d’histoire et anniversaires culturels. Château de la Trinitat: ouvert samedi d’11 h à 17 h et dimanches d’11 h à 15 h. Activités familiales autoguidées: El

châtaignes, ateliers d’artisans et vente d’artisanat. ROSES Château de la Trinitat: à 16.30 h, con-

cert méditatif avec sons harmoniques d’Edgar Tarrés et dégustation de thé. À 17 h, visite à la nouvelle adaptation en musée et excursion à pied “Posta de Sol” depuis les Sinols. SAMEDI 9 FIGUERES Musée de l’Empordà: à 12 h, visite de l’exposition “Eudald de Juana i la transgressió de la forma” commentée par l’artiste, exclusive pour personnes sourdes et/ou aveugles et ses accompagnants. BÀSCARA 4ème. Foire du Théâtre et Exposition de Fromage: à 10 h et pendant toute la journée exposition et dégustation de fromages. ROSES Festivalet – Concerts: d’11.30 h à 14 h, à la plage des Botxes, Pica-Tasta, dégustations gastronomiques. À 12h30, Carla Serrat. À 16h30, à la plage de la Perola, Marion Harper. À 18 h, Cala Vento DIMANCHE 10 FIGUERES IV Course de la Femme: à 10 h, course marche solidaire de 5 km. Organise Grup Iris. BÀSCARA 4ème. Foire du Théâtre et Expositionde Fromage: à 10 h, et pendant toute la journée exposition et dégustation du fromages.

PALAU-SAVERDERA À 11 h, visite guidée gratuite à l’église de Sant Joan Baptiste. Réserves au 972 552 337 ROSES Festivalet – Concerts: d’11.30 h, à 14 h, à la plage des Botxes, Pica-Tasta, dégustations gastronomiques. À 17 h, à la plage de la Perola, concert de Roger Mas.

À 11h30, à la place de la Mairie, spectacle de châteaux de fin de saison.

SAMEDI 16 FIGUERES À la Rambla, de 9 h à 20 h, marché brocante. CADAQUÉS À 10h30, Pirates à Cadaqués.

DIMANCHE 24 BOADELLA D’EMPORDÀ Fête majeure de Santa Cecília: Messe solennelle avec chant et sardanes à la place Major. SANT CLIMENT SESCEBES À 17 h, concert et bal à la salle de bal. Tous les actes sont avec La Principal de la Bisbal.

DIMANCHE 17 FIGUERES

SAMEDI 23 BOADELLA D’EMPORDÀ Fête majeure de Santa Cecília: À 9h30, excursion matinale. À 18 h, spectacle du clown Jam pour tous les publiques. À 23h, bal avec le groupe Removida.

MAÇANET DE CABRENYS ES REVITALITZA A TRAVÉS DEL SILENCI El municipi ampliarà la Guia d’espais silenciosos i sortides pel territori Maçanet de Cabrenys busca el silenci en una guia de 25 espais que s’anirà ampliant anualment per treure rendiment de l’extens territori i la bellesa dels paratges de Maçanet, la Vall Infinita, entre el massís de les Salines i la serralada del Fau. A través del silenci, el municipi es vol revitalitzar i atraure visitants al llarg de tot l’any, oferint-los un bé preuat: la calma i el silenci en un entorn privilegiat. La guia inclou 25 punts del municipi escollits aleatòriament: “La idea és anar-los ampliant anualment o canviar-los, és una tasca a treballar. Són diferents punts de silenci repartits per tot el nostre territori, amb diferents nivells de dificultat i diferents tipologies d’espais; des de boscos, rius fins a indrets amb espectaculars vistes” explica l’alcaldessa Mercè Bosch. Tots ells es poden consultar en línia a través de la pàgina de l’Ajuntament on es pot descarregar la guia o bé consultar-la físicament a tots els establiments del municipi. “Està tenint molt bona acollida”, assenyala l’alcaldessa. A l’Oficina de Turisme es pot adquirir al preu de deu euros. També s’hi han afegit tots els comerços, allotjaments i serveis que es poden trobar al municipi, per facilitar l’estada als visitants. La majoria dels punts de silenci que apareixen a la guia són ja coneguts per molts dels habitants del municipi. En l’apartat de l’aigua, s’hi troben espais com les gorgues, entre les quals, la gorga de les Dones. «A l’estiu podreu gaudir de banys d’aigües mineromedicinals beneficioses per a la nostra pell i a l’hivern podrem gaudir de silenci o soroll d’aigua». El bosc Encantat està situat en l’apartat de boscos. En aquest cas, es troba al GR-11 de camí cap al Suro de la Pubilla. «Amb gran quantitat d’arbres i pedres que donen la sensació d’haver-nos introduït en un bosc de follets...», s’explica. La guia inclou les coordenades de

El Suro deLa Pubilla, sens dubte el de més gruix i vell que existeix a Maçanet.

- 56

Roc de Fraussa, pic de 1.421 m d’altitud, situat a la serra de les Salines. la ubicació i indicacions per a l’accés a peu, accés amb turisme o amb 4x4. També dona detalls de la dificultat classificant-la en baixa, mitjana o alta. Però l’oferta va molt més enllà del que ara proposa la guia: “Tenim 69 km² de territori i hi ha molts punts per destacar, alguns molt aïllats del nucli i on realment podem gaudir del silenci”. Són espais geolocalitzats: Ho hem fet així per no omplir els nostres paisatges de cartelleria”. Altres punts destacables podrien ser El Suro de la Pubilla, un suro impressionant, catalogat com a arbre monumental. El Castell de cabrera, unes ruïnes d’una fortificació medieval

al nord-est de Maçanet de Cabrenys que havia format part del comtat de Besalú. O el camí de la Collada de Pous, que uneix Maçanet de Cabrenys amb el poble francès de Ceret. Es tracta d’un dels camins de l’exili. I és que les muntanyes i boscos del municipi van convertir-se en un lloc de pas per a milers de persones que fugien de la Guerra Civil i també de l’ocupació nazi. La guia dels espais de silenci se suma doncs a la resta de propostes que ofereix el municipi per diversificar l’oferta de cara al turista: Turisme de silenci, camins de l’exili i indústria de la pipa.

Sortides pel territori L’Ajuntament també treballa per ampliar les possibilitats de descoberta de l’entorn organitzant sortides pel territori. “El que estem buscant és un tipus de turisme sostenible, que sàpiga gaudir d’aquest entorn privilegiat, però sempre amb respecte. Intentem fer difusió de la guia d’espais de silenci, de les rutes dels exilis, que passaven pel nostre municipi, la cultura i la història de Maçanet, es tracta d’oferir totes les possibilitats que té el nostre municipi per gaudir de bones estades en els nostres establiments i fomentar un turisme sostenible i respectuós amb l’entorn”, conclou Bosch.

CULTURA I MÚSICA PER A TOTES LES EDATS EN LA FESTA MAJOR DE

SANT CLIMENT SESCEBES

D

el 22 al 24 de novembre, Sant Climent Sescebes celebra la seva Festa Major d’hivern, i amb ella ofereix un gran ventall d’activitats per a tots els públics. La Festa Major se’ns presenta, any rere any, com una magnífica oportunitat perquè els santclimentencs fem quelcom plegats. Al nostre calendari hi ha diferents esdeveniments culturals, musicals… però la Festa Major és la de tots, la que ens defineix com a poble, la que agermana i cohesiona a totes les edats. Aquest any presentem un programa acollidor, divertit i engrescador que de ben segur, trobareu una activitat per venir a visitar-nos i gaudir amb els amics. Començarem divendres 22 a la nit amb teatre i l’obra Aquí no paga ni Déu, amb la companyia Teló Esquinçat de Torroella de Montgrí, que de ben segur ens faran passar una bona estona.

Orquestra La Principal de La Bisbal El dissabte 23 al migdia, El cistell de la Bleda i una pallassa, ens vindrà a explicar contes pels més petits de la casa. I pels més grans, a la nit ens visitarà en Miquel del Roig i ens farà cantar de ben segur un popurri de cançons populars, peces pròpies i adaptacions i èxits contemporanis en català.

L’últim dia de la festa major, La Principal de la Bisbal serà l’encarregada de què gaudim d’un gran dia de festa, amb l’ofici solemne i sardanes pel matí, i a la tarda tindrà lloc l’esperat concert i ball, on any rere any, s’omple la sala de ball de santclimentencs i amics de la nostra comarca.

La Bleda (pallassa) Els més grans del poble recorden amb il·lusió, una anècdota dels anys cinquanta, que a causa d’un gran aiguat, la Principal de la Bisbal es va haver de quedar tota una setmana aïllada i relacionant-se amb els santclimentencs. Els veïns del poble els hi van obrir les seves cases i els seus cellers a canvi de què aquests, els hi entretinguessin les vetllades diàriament. Cal destacar que durant els dies de la festa, a la sala de la Llar dels Jubilats, hi haurà una exposició de l’obra de l’escultor i pintor santclimentenc Pipo. I des d’ aquí volem donar les gràcies a la feina de la Comissió de Festes i a tots els regidors que han estat treballant, reunint-se i dialogant, per posar-se junts a tirar endavant aquest programa, que ens fa tanta il·lusió presentar-vos i compartir amb vosaltres… Entre tots sumem idees, esforços i il·lusions perquè tot surti a la perfecció! Bona Festa Major a tothom!

TROBADA HISTÒRICA DE:

RANXOS, SOPES, ESCUDELLES I ARROSSADA A ALBONS La festa se celebra el 17 de novembre amb la participació de nou colles El municipi ampliarà la Guia d’espais silenciosos i sortides pel territori. El proper 17 de novembre se celebrarà a Albons la vuitena Trobada de colles Ranxos, sopes i escudelles Històriques de Catalunya. L’esdeveniment durarà tot el matí i es convertirà en una festa per al poble, per gaudir de la germanor de les diferents colles i per ensenyar les seves tradicions. Hi participaran les colles de Pons, Vidreres, Verges, Castellterçol, Gelida, La Seu d’Urgell, Montmaneu, Capmany i Albons. Tot el poble s’abocarà per aconseguir l’èxit de la trobada. “No es podria fer sense la seva participació perquè és una festa on es reuneix molta gent” destaca l’alcalde Joan Hostench. El mateix dia 17 a les 13.00 hores, les nou cuinaran plegades els àpats i n’oferiran tastets per dinar. El municipi ha preparat un llibret amb fotos antigues com a recordatori de la trobada. L’alcalde d’Albons apunta que el dia abans, dissabte dia 16 de novembre, les colles que vénen de lluny i es queden al poble a dormir, faran un recorregut per conèixer els diferents atractius del municipi i després es farà un sopar de tots plegats. L’endemà tindrà lloc l’activitat central de la jornada que a més de difondre com s’elaboren aquests àpats amb tants anys d’història, proposa altres activitats com ara una exposició d’eines antigues, cotxes clàssics, motos i tractors. Totes les colles es reuneixen a partir de les set del matí. “Nosaltres ens hi afegim una hora més tard ja que som els únics que fem arròs i la preparació és més ràpida. Antigament el pare m’havia explicat que al poble es feien truites de farina per la gent

necessitada” recorda l’alcalde. Si a l’una del migdia està tot a punt, es comencen a repartir els àpats preparats. La gent que ve de fóra compra un bol ceràmic de la festa 2019 i se’ls dona tiquets per fer nou tastets. Totes les colles dinen plagades un cop repartit el ranxo i la festa es dóna per finalitzada. “No tenim documentació oficial dels orígens de la tradició, però la gent gran explica que ja es fa des de fa més de cent anys”. Cuinat a foc lent durant hores, l’Arrossada és un gran àpat col·lectiu que reuneix bona part dels habitants d’Albons al seu voltant per celebrar el Carnaval, que en aquest poble també s’havia caracteritzat per diferents balls populars i per la sàtira política.

Cada Dimarts de Carnaval, en record d’aquell menjar comunitari que els antics senyors feudals donaven a la col·lectivitat en aquesta data, l’Ajuntament d’Albons organitza una gran trobada gastronòmica que té a l’arròs a la cassola com a protagonista. La festa s’emmarca dins les celebracions gastronòmiques de Dimarts de Carnaval, de gran tradició al nostre país i especialment a les comarques del Baix i l’Alt Empordà. En aquestes comarques les menges col·lectives o àpats comunitaris al carrer són un dels moments de socialització més esperats de tot l’any per a la comunitat que les celebra, que aquest dia es reuneix per a compartir un àpat a l’aire lliure.

-64

LA RECEPTA D’ESCUDELLA I CARN D’OLLA DE CAN MARICANES DE VILAJUÏGA Ingredients: Una ceba gran de Figueres Pastanagues i un porro sencer tallat. Preparem la carn: Costelló i talls de falda de vedella Un pollastre trossejat Orella i cua de porc Ossos salats de porc Un os del moll de la vedella. Una mica de carn de xai Al gust de cadascú

Preparació: Tots aquests ingredients han de bullir força estona. Tot seguit és posen les patates i les pilotes que preparem prèviament amb carn de porc triturada, hi afegim all i julivert, un tros de pa sec i un ou. Ho barregem tot i arrebossem amb farina. Es posa a l’olla a bullir i ho salem al gust. Amb una olla a banda coem els cigrons, la col i la botifarra negra prima amb el caldo que hem fet. I ja estaria llest per emplatar. Que vagi de gust i bon profit!

-66

Peu de rata

ANEM A COLLIR BOLETS? Sense arribar a ser un gran micòleg, es pot ser un bon boletaire per dominar, primer, l’art de saber-los trobar i, després, per tenir el coneixement suficient per poder diferenciar un bolet bo d’un bolet tòxic. Amb l’arribada de la tardor la naturalesa es transforma, canvia el seu color i modifica la seva escorça. Els arbres deixen caure les fulles i estenen als nostres peus una catifa de tonalitats marronoses que, en trepitjar-la, provoca el so inconfusible de la tardor.

El ventijol que sovinteja durant la tardor dona pas a una atmosfera refrescant que fa agradables les passejades i que conviden a gaudir del camp i els boscos vivint en primera persona aquest canvi que ens regala la natura. Són moltes les persones que en arribar

aquesta època prenen el costum de vagarejar pels camins sense cap rumb concret, observant i gaudint dels paisatges i el clima de la tardor. Però també hi ha un altre col·lectiu que surt al camp amb la idea d’altres activitats concretes. I ens referim a

l’entretinguda i fins ara barata ocupació de sortir a buscar bolets amb la família o els amics, i amb el saludable propòsit de fer un bon dinar en què el plat estrella indubtablement siguin els bolets collits al matí.

Però què en sabem dels bolets? Què són? Quan parlem de bolets, ens referim a la part visible d’un ésser que viu sota terra, sobre la fusta, entre l’herba o la fullaraca i que se’n diu fong. Els bolets són els fruits dels fongs i es reprodueixen per espores. Creixen en pinedes, boscos, prats de muntanya, fagedes i altres terrenys humits i càlids; viuen sobre matèria orgànica en descomposició, a costa d’altres éssers vius o associats a altres, en benefici mutu.

Múrgola Les seves propietats alimentàries són comparables a les dels vegetals: noranta per cent d’aigua, rics en proteïnes vegetals, hidrats de carboni, vitamines, minerals i fibres. A més, són pobres en greixos. Es calcula que el seu valor nutritiu és més gran que el dels llegums. Però cal parar molta atenció a l’hora de collir bolets, ja que cada any es produeixen intoxicacions que poden arribar a ser mortals. Els experts no es cansen de donar recomanacions i mesures per evitar-ho però, malgrat tot, malauradament no es dona la importància que té recollir bolets amb la certesa que són comestibles tots els que tenim al cistell.

-68 fals que els bolets tòxics facin ennegrir les culleres de plata o els alls. -Els bolets s’han de menjar tan aviat com es pugui i, preferiblement, ben cuits. Hi ha bolets que ben cuits són comestibles, però que consumits crus poden ser mortals. -És fals que els bolets tòxics tinguin sempre una olor desagradable i mal gust. La farinera borda té una olor agradable i un bon gust, però és un bolet tòxic que pot ser mortal. -És falsa també la idea que els bolets rosegats pels llimacs o altres animals no són tòxics. Hi ha bolets que poden ser tòxics per a l’home i no ser-ho per als llimacs o per a altres animals. Així doncs, i com diu una dita molt antiga: “De bolet que no coneguis, no en roseguis”.

Camagroc Algunes mesures, no pas totes les que hi poden haver, les enumerem tot seguit per ajudar a tenir una major seguretat quan ens posem un bolet a la boca. -Cal collir només aquells bolets que coneixem bé. Si no som prou coneixedors dels bolets, cal anar al bosc acompanyats per un expert. Davant del dubte absteniu-vos de menjar-vos-el. -Colliu només exemplars en bon estat, que no estiguin florits ni corcats. Colliu-los que no siguis gaire petits, que estiguin ben desenvolupats, però que tampoc siguin massa vells. -No feu cas de les proves casolanes per demostrar la toxicitat dels bolets. És

Carlet

RECEPTA

VEDELLA AMB BOLETS Ingredients: 1 llata, rodó de l’espatlla o conill de la cuixa 2 cebes petites 1 tomàquet Sal i pebre 1 pot de bolets o bolets frescos al gust 1 cabeça d’alls 1 fulla de llorer 1 got de vi blanc Llard de porc Per a la picada: 12 ametlles 1 galeta “maria” Mitja presa de xocolata Una mica de vi ranci 1 gra d’all Preparació: En una cassola grossa hi posarem el tall lligat, el llard, la cabeça d’alls i la fulla de llorer. Un cop ben enrossit, hi afegim el vi blanc i deixem reduir a foc lent. Tallem les verdures i les afegim a la cassola. Deixem coure la vedella durant 1 hora i mitja a foc lent i anem afegint aigua quan veiem que la vedella es va bevent el suc. Passat aquest temps, tallem la vedella a talls d’un dit de gruix i la tornem a posar a la cassola amb la salsa. La deixem coure durant 1 hora més i afegim la picada. La deixem coure durant 15 minuts més i afegim els bolets prèviament passats per la paella.

CONEIX MÓN AMB

ONNA VIATGES Les principals escapades amb creuer per la primavera/estiu 2020 Vols anar de creuer el proper estiu? Reserva ara al novembre i aprofita el “tot inclòs” amb PACK-Excursions Al llarg dels anys, el concepte general de creuer no ha canviat massa. No obstant això, de ser al principi un viatge destinat únicament a un sector amb gran poder adquisitiu, avui dia existeixen prop de 280 navilieres (marítimes i fluvials) que ofereixen gairebé 30.000 creuers a unes 2.000 destinacions, oferint una varietat molt àmplia d’itineraris, vaixells, tarifes, etc., capaces d’adaptar-se a les necessitats de cada passatger o futur creuerista. No obstant això, cada companyia s’ha anat adaptant de manera específica a una mena de públic, la qual cosa permet abastar des de creuers de luxe fins a creuers fluvials. Això ha «provocat» que la mitjana d’edat hagi sofert un descens considerable i avui dia es trobi entorn dels 40-45 anys. No obstant això, cada companyia busca un perfil de client, amb el que aquesta mitjana pot variar des de 60-65 anys als 30-35 anys. Encara que la política de creixement del negoci de creuers és molt fort, les navilieres han començat a produir noves estratègies

de màrqueting destinades a fomentar aspectes com el relaxament, la innovació, l’assistència personalitzada, més entreteniment, vaixells més grans, cinemes, biblioteques, més atencions a bord, etc. Naturalment, els creuers de luxe són una cosa excepcional, en els quals es poden trobar extres com el golf, gastronomia o cercles d’experts. Creuers fluvials Un creuer pel riu és un viatge al llarg de vies navegables interiors, que sovint es deté en diversos ports al llarg del camí.

Atès que les ciutats i pobles sovint van créixer al voltant dels rius, els creuers fluvials sovint atraquen en el centre de les ciutats i pobles. Creuers d’un dia pel riu són excursions d’un dia que van des de 30 minuts fins a un dia complet. Poden ser de vaixells que transporten tan sols 10 persones a milers. Aquest creuer es basa típicament en una ciutat amb un riu que flueix a través del centre (per exemple, Amsterdam, Bangkok, Londres, París, Buenos Aires) o una àrea de bellesa natural, com en el riu Hudson, Rin, Támesis o l’Amazones.

CAP DE SETMANA A

LIÓ

Lió és una ciutat del centre-est de França, capital de la metròpolis de Lió, del departament del Roine i de la regió d’Alvèrnia-Roine-Alps. Connecta amb Espanya amb un tren diari en menys de 5 hores de trajecte amb tren d’alta velocitat de Renfe-SNCF des de Barcelona, Girona i Figueres, convertint-se en una gran escapada de cap de setmana. Lió amb 513.275 habitants és la tercera ciutat més poblada del país, per darrere de París i Marsella. És la segona ciutat universitària de França, acollint a més de 140.000 estudiants repartits en tres universitats. A més compta amb un patrimoni històric i arquitectònic important, tenint inscrita una gran superfície com a Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO. Històricament coneguda com la capital mundial de la seda, és famosa com una de les capitals gastronòmiques de França entre les principals del país Festivals i esdeveniments: Festa de les llums: edificis i monuments de tota la ciutat es fan servir per a espectacles de llum i so. Té lloc durant 4 dies l’epicentre dels quals és la nit del 8 de desembre. És l’autèntica festa que

identifica als lionesos. El seu origen ve del segle XIX. Avui dia té una gran di-

mensió internacional rebent cada any a prop de 4 milions de visitants.

-74 francesa, com els quenelles, la sopa de ceba, els grattons o l’andouillette. Algunes preparacions culinàries que s’han internacionalitzat són molt conegudes com la salsa lionesa. Això li val ser sovint considerada la «capital mundial de la gastronomia i l’origen de la Haute cuisine». Per això acaba d’estrenar un nou espai “La Cité de la Gastronomie”, situada en el centre de la ciutat i que ret homenatge a Paul Bucose La Cité Internationale de la Gastronomie de Lió és la primera institució cultural dedicada exclusivament a la gastronomia. En 2010, la UNESCO va agregar la gastronomia francesa a la seva llista de “Patrimoni Immaterial”. Per a honrar aquest guardó, França ha establert una xarxa de quatre ciutats de gastronomia: Lió, Dijon, Tours i Paris-Rungis.

Les nits de Fourvière: festival de música, teatre i cinema que té lloc les nits d’estiu en el teatre romà de Fourvière (157.000 espectadors en 2013). Les nits sonores: festival de música electrònica que es desenvolupa en diferents sales i llocs de la ciutat durant un cap de setmana del mes de maig. En la seva edició de 2017 va tenir més de 140.000 espectadors. A més, Lió acull dos biennals internacionals: una dedicada a l’art contem-

porani i una altra a la dansa; un festival de salsa a finals de juny, Y Salsa Festival; un festival literari el mes de març, Quais du Polar, i amb la finalitat de promoure la ciutat com a bressol del cinema, el Grand Lió ha impulsat des de 2009 el Grand Lió Film Festival. Patrimoni gastronòmic Lió és el bressol d’alguns dels xefs més famosos del planeta com Paul Bocuse o Eugénie Brazier i d’una bona part dels plats més famosos de la cuina

Aquestes quatre ciutats defensen els valors de compartir, assaborir i menjar bé, que són les consignes de la gastronomia francesa. La Ciutat Internacional de Gastronomia de Lió és la primera institució cultural totalment dedicada a la gastronomia i ofereix una varietat d’atraccions: característiques permanents, espais educatius, sales d’esdeveniments i “espais multipropòsit” per a cuinar, provar i treballar en equip. La ciutat també està plena d’esdeveniments: confe-

rències, debats, demostracions, tallers, activitats educatives, música, teatre i literatura. Claus de la Cité de la Gastronomie 4.000 metres quadrats de “Devot a la gastronomia” L’any 1622 va començar la construcció de la cúpula principal 300,000 visitants esperats 32 metres d’altura de la cúpula de quatre rangs 4 minuts a peu de la Plaça Bellecour 362 dies anuals per visitar-ho Gastronomia a Lió A Lió considerada la «capital mundial de la gastronomia es pot gaudir d’una rica gastronomia local en els restaurants de la ciutat, dels quals una vintena estan certificats com a autèntics, els bouchons, concentrats sobretot als carrers del Lió antic i en el carrer Mercière en la Presqu’île, i el destacat Cafè Hotel Diue regentat per Lionel Badier, on es pot degustar la Quenelle de brochet, saucisson brioché, roserre de Lió, i arribar a l’èxtasi amb la Tarte aux pralines Entre els dolços destaquen els pralinés (sovint com a farciment de pastissos i brioixos) i els coussins. VISITES A la CIUTAT 427 hectàrees de la ciutat estan classificades com a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la Unesco des de 1998. Dins del patrimoni protegit es troba: - El barri medieval i renaixentista, situat a la vora del riu Saona. És un dels barris més extensos que encara queden intactes de l’època medieval i renaixentista. - Catedral St-Jean i el seu rellotge astronòmic. - Església Saint-Georges i Església Saint-Paul. - Museu Gadagne: Museu d’Història de Lió - Museu d’Art de la Marioneta. - Museu Cinema i Miniatura. - Plaça de la Trinité amb els seus edificis antics. - Patis interiors i els seus passatges particulars: l’Oficina de Turisme de Lió ofereix un mapa gratuït que situa aquests patis. - La Croix-Rousse, és un turó de la ciutat en el qual es troba un barri singular, profundament marcat pel seu passat com a centre de la indústria de la seda. - Pujol de Fourvière, amb el teatre romà i la basílica Notre-Dame de Fourvière. - La Presqu’île, que testimonia el desenvolupament industrial de la ciutat és, avui dia, l’autèntic centre de Lió.

LA MEL ECOLÒGICA D’ABELLAIRES EMPORDANESOS Una mel multifloral d’alta qualitat

E

l passat mes de setembre, Abellaires Empordanesos es va endur el primer premi en el Concurs de Mel Ecològica a la setena Fira de la Mel

del Brull. Es tracta d’un producte amb propietats tan nutritives com medicinals, el qual incorpora romaní, farigola i un alt contingut de cap d’ase, un

tipus de lavanda típica de la Mediterrània. En parlem amb Marc Arumí, apicultor de l’empresa familiar que té la seva seu a Garriguella.

Què representa per a Abellaires Empordanesos haver obtingut el primer premi en el concurs de mel ecològica certificada? És un reconeixement a la feina que hem fet, però cal dir que també estem satisfets per la valoració que amb aquest guardó s’ha fet al territori. Estem contents pel fet que cada cop més es reconegui el producte ecològic, i que la nostra empresa formi part d’aquests premis també ens enorgulleix.

lat a la nostra comarca des de l’any 1983. En la producció de mel convencional, es tracta l’abella amb productes químics. En canvi en la producció ecològica s’ha de fer únicament amb productes naturals com l’àcid oxàlic, l’àcid fòrmic o el timol. Amb tot i això, l’eficàcia no és la mateixa que s’obté amb els productes químics, i per tant hem de fer més repeticions. Òbviament, els costos de producció repercuteixen amb el preu.

Quina diferència hi ha entre la mel ecològica i la mel convencional? Les abelles són les mateixes. El que la fa diferent és la regulació que fa el Consell Català de Producció Agrària Ecològica, que determina una sèrie de normes, la més important de les quals és el lloc on estan ubicades les abelles. A una distància de tres quilòmetres d’on hi ha els ruscos no poden haver –hi ni cultius transgènics ni cultius extensius. Aquí a l’Empordà el cultiu transgènic que predomina és el de blat de moro, i per tant ens hem d’allunyar d’aquests camps. Per aconseguir aquests tres quilòmetres de distància, doncs, ens n’hem d’anar al Parc Natural del Cap de Creus, o a Salines Bassegoda o algun altre parc natural allunyat d’aquests cultius. L’altre factor important és el medicament. Estem obligats a medicar les abelles contra el paràsit Varroa, instal·

La situació dels ruscos és important per obtenir una bona mel ecològica? Sense diferenciar si és ecològica o no, per produir mel es necessita que les abelles tinguin accés al nèctar de les flors. Per tant és molt important, a l’hora de situar un rusc, conèixer si la floració d’aquell indret és vàlida per obtenir un mínim de quilos de mel. Per valorar-ho, primer fem diverses visites del lloc en diferents èpoques de l’any per estar segurs que a les abelles no els faltarà de res. Ni mel que acabarem traient nosaltres, ni mel que ha de servir per alimentar-se elles mateixes. I tan important com la mel és el pol·len, que és la seva font proteica, per la qual cosa sempre tenim en compte que hi hagi una bona combinació de les dues coses. Quants apiaris fan seguir per a la producció de la mel ecològica? En aquests moments tenim actius vuit

apiaris en cadascun dels quals hi tenim entre vint i trenta ruscos. A cada rusc quantes abelles hi treballen? Depèn de l’època de l’any. Però com a terme mitjà, un rusc petit té un mínim de deu mil abelles, xifra que augmenta en fer-se el rusc gran fins a cinquanta o seixanta mil individus. El canvi climàtic, la invasió de la vespa velutina, el paràsit Varroa... Com cal preservar l’abella perquè continuï la seva vitalitat?

-78 A dia d’avui, quina mel es ven més, l’ecològica o la convencional? Es ven més la convencional perquè, primer, se segueix una tradició i segon perquè òbviament hi ha un desconeixement per part del comprador. En països com França o del nord d’Europa la venda ecològica està ben situada, a uns nivells que a casa nostra encara no hem arribat. Però si parlem de com evoluciona el mercat ecològic, he de dir que cada vegada hi ha més demanda de la mel ecològica, sobretot per part de la clientela jove, però encara no hem arribat al nivell del mercat convencional.

Els tres factors que s’apunten a la pregunta fa que cada any es perdi entre un quinze i un vint-i-cinc per cent de producció a la nostra explotació. És a dir, si tenim cent arnes o ruscos, entre quinze i vint-i-cinc es perden. Això en el nostre cas, a França, aquest any, les pèrdues han arribat fins al quaranta i el cinquanta per cent. El canvi climàtic és el que més ens afecta, és el més important i cada any l’estem notant més. Passar de l’estiu a l’hivern sense passar per primaveres i

tardors fa molt mal. Hem de tenir en compte que la primavera és l’estació en què floreixen les flors i durant la qual es fa l’emmagatzematge de reserves per a les abelles, i cada any que passa la primavera és més curta. També la vespa velutina ens està fent cada cop més mal. Des de l’any 2014, que va ser quan vam començar a advertir la seva presència, una de les produccions de mel que fèiem a la tardor, a causa de l’impacte de la velutina també s’ha perdut.

On podem comprar la mel ecològica d’Abellaires Empordanesos? Tenim una botiga a Garriguella, i més concretament al barri de Garriguella de Baix. Allà, a banda de poder comprar tant en pots com a granel, es poden degustar totes les nostres mels. Sempre hi ha un ventall d’entre nou i deu mels a tastar, totes de gusts diferents. Des de la mel d’arboç, que és forta i consistent i amb un punt d’amargor, fins a una mel d’acàcia, que és molt suau. També es poden trobar les nostres mels en petites botigues de l’Empordà, així com a Empordàlia i a la Cooperativa de Garriguella. Al nostre web, abellaires.com també s’hi pot comprar directament.

- 80

L

a Ruta de l’Art de Castelló d’Empúries va viure la seva dotzena edició, on un any més es van aplegar amb un equilibri exemplar l’art emergent i l’art consagrat. Una harmonia que va fer gaudir al públic de les obres que van exposar gairebé un centenar d’artistes en els indrets més emblemàtics de Castelló d’Empúries.

ESTIL EXTRAVAGANT I HIPERREALISTA

ART EN DIVERSES DISCIPLINES

Les diversitats d’estils i la varietat de temes que es van poder admirar van fer viure als espectadors una edició pròdiga en les arts plàstiques. L’interès per la Ruta que coincideix amb les jornades de patrimoni cultural, genera any rere any una assistència cada vegada més nombrosa, visitants tant de casa nostra com de fora de Catalunya. El públic familiar també va destacar en la participació al concurs de dibuix infantil rutaKids.

Obra de núriaPallisera

Fotos: M. Teresa Carrés

Obra de Bernat Berini Suñé

Obra de Mercè Pla

Obra de Ferrocalent

Obra de Natalie Staniforth

L’OLI, EL PROTAGONISTA PRINCIPAL

DE LA FIRA DE VENTALLÓ

Noel Martí, apicultor, i Núria Valentí, editora de la revista Art-e-sans

La Carmen i la Rosa a punt pel concurs d’allioli

E

l diumenge 29 de setembre, coincidint amb la celebració de la Festa Major, Ventalló va celebrar la Fira de l’Oli, en la qual el protagonista principal és aquest ingredient tan preuat de la cuina mediterrània. Ventalló va omplir-se de visitants per passejar i gaudir de la festa. Carrers a vessar de parades amb productes locals com l’oli, la mel, el pa, el vi i la fruita entre d’altres. A les 11 va començar el concurs d’allioli, amb l’ingredient principal per l’ocasió, un excel·lent oli de Ventalló, amb denominació protegida Oli de l’Empordà i una cabeça d’alls. La presentació del concurs va ser a càrrec del periodista gastronòmic Salvador García Arbós. Una dotzena de concursants entre catalans i francesos hi van participar i durant 30 minuts van remenar la mà de morter per fer el millor allioli de l’edició. El mercat saludable, l’estil de ball Lindy Hop a la plaça i el concert de Jaume Ibars van completar la jornada. Fotos: Nuri Brugat

Una dotzena de concursans, catalans i francesos

El periodista Salvador Garcia Arbós, amb Mei Costa, Alcaldessa de Ventalló i la Fina, propietària del Trull de l’oli

Concert de Jaume Ibars

-82

ELS PRODUCTES ECOLÒGICS I DE PROXIMITAT A

E

l passat 20 d’octubre Navata va celebrar la setena edició de la Fira Ecològica i Mediambiental. Una fira de productes ecològics, de quilòmetre zero, de la DO Empordà i d’artesania local. Es van dur a terme activitats per tots els públics repartides en tres espais diferents per descobrir el nucli antic del municipi. Cap al migdia els restauradors locals van oferir les seves propostes culinàries en forma de tastets, i durant tot el dia hi van haver rutes en bicicletes elèctriques, tallers infantils, sessions de màgia, desfilada de roba ecològica i xerrades sobre vins biodinàmics, alimentació, nutrició i alletament maternal.

L’ECOFIRA DE L’EMPORDÀ

Mostra gastronòmica restaurants locals

L’Ajuntament de Navata agraeix l’assistència a tots els visitats de la fira i els emplaça a tornar a l’any vinent.

Fotos: Nuri Brugat

Fundació Oncolliga de Girona

Fina Juez, regidora de Cultura, presentant els actes de la fira

També hi va haver desfilada de mòdels locals

SETMANA PLENA D’ACTIVITATS

X FIRA DE LA MAGRANA A SIURANA

Organització i participants a la marxa de la magrana

C

oincidint amb la Festa Major del municipi el passat 18,19 i 20 d’octubre i després d’un cap de setmana ple d’activitats: sopar popular, partit de futbol, passejada amb tractor pels més menuts i actuació del mag Raül Black, el diumenge, el poble de Siurana va tancar la festivitat amb la Fira de la Magrana. Per potenciar el seu consum, la Unió Esportiva Siurana amb el suport de l’Ajuntament organitzen des de fa 10 anys la Fira de la Magrana, en la qual es posa a la venda durant tot el dia, el fruit del magraner que és ideal per les amanides, els sucs, els pastissos, les melmelades o els còctels de magrana amb cava i orujo de magrana. També s’hi van exposar productes locals com formatges, olis i vins. La fira va començar amb la Segona Marxa de la Magrana i el tast de productes de Siurana i va finalitzar amb una audició de sardanes a càrrec de la Cobla Vila de la Jonquera. Fotos: Nuri Brugat i Organització

Futbol Siurana. Organització de la fira

Joves de Siurana en la fira

2a, Marxa de la Magrana 5k

- 84

E

l passat 13 d’octubre el municipi de La Vajol va celebrar l’arribada de la tardor amb activitats entorn del paisatge, la història, la cultura i la gastronomia, amb conferències, exposicions, actuacions musicals i animacions per als més petits. La Batucada dels Senyors del Foc i el seu ritme contagiós es va obrir pas pels carrers del poble. Poc a poc les places i racons es van omplir de visitants atrets per les activitats i productes on els bolets i les castanyes, no hi podien faltar. En les primeres edicions els veïns del poble tenien la seva paradeta, i aquest any es va recuperar aquesta tradició, es podia trobar des d’artesania diversa, fins articles vintage, llibres de segona mà i complements.

Fotos: M. Teresa Carrés

DEU ANYS DE LA FIRA TRANSFRONTERERA DE LA

CASTANYA I EL BOLET A LA VAJOL

LA FIRA INFANTIL DE L’EMPORDÀ VA SER A

AVINYONET DE PUIGVENTÓS

Membres de l’organització de la fira. (Associació Vendaval)

E

l passat 28 i 29 de setembre la fira va comptar amb una vintena de parades d’artesania, activitats i tallers gratuïts repartits al voltant del cas antic i del Castell-Comanda del municipi. La festa va començar dissabte al matí amb tallers de pirogravat, galetes, gominoles, xocolata, sabons aromàtics amb glicerina, follets, corones, maquillatge i espectacles pels nens i nenes de la comarca. Espectacles de dansa, de música, de circ i d’arts marcials juntament amb l’exposició de follets fets a mà per les dones de l’associació de voluntaris Pica-Rasca van acabar de completar la cinquena edició de la Fira El Follet d’Avinyonet. La novetat d’enguany van ser els tallers pensats per a menuts (de 0 a 6 anys) amb l’espectacle tot sona, de Dàmaris Gelabert i l’enlairament d’un globus aerostàtic. Com cada any la fira vol mantenir el seu caràcter solidari amb l’AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya). Fotos: Nuri Brugat

Associació de dones Pica-rasca

Aestus Espectacles

- 86

E

l 26, 27, 28 i 29 de setembre es va celebrar al càmping La Ballena Alegre de Sant Pere Pescador, la tercera edició d’un triatló que ja és una cita fixa per molts triatletes i les seves famílies com a lloc de reunió per tancar el calendari triatlètic de l’any. En aquesta edició més de 2.000 persones entre triatletes i acompanyants van gaudir d’un cap de setmana espectacular. Ja des de l’inici de la prova, Fernando Alarza va liderar el grup de natació, posició que ja no deixaria fins a creuar la línia de meta en la distància Ballena. Una motivada Laura Gómez repetia victòria Ballena i també obtenia la primera plaça amb molta solvència. Pel que fa a la distància Half, el triatleta professional alemany Marius Lau va imposar un ritme molt fort que el portaria a fer el millor parcial en els tres segments i a emportar-se la victòria en aquesta edició. En categoria femenina la clara guanyadora va ser Bárbara Vassilatos. Pel que fa als Relleus Half el guanyador va ser l’equip Gooperas i el Relleu curt Ballena se’l va emportar l’equip Equip Linbikes Lefateam-Tri Tramuntana Fi. Fotos: Nuri Brugat

EL TRIATLÓ FAMILIAR ES CONSOLIDA

CÀMPING LA BALLENA ALEGRE

- 88

SOPAR ROSES CONTRA EL CÀNCER

U

n centenar i mig de persones provinents d’arreu de la comarca de l’Alt Empordà i de la demarcació de Girona, a banda d’un gran nombre de rosincs i rosinques, es van donar cita el passat divendres 18 d’octubre, al sopar que la Fundació Roses Contra el Càncer celebra anualment. A la fi de l’efemèride s’havien recaptat al voltant de 5.000 euros, que juntament amb la donació de 800 euros per part del Rotary Club Roses-Empuriabrava, es destinaran a cobrir les despeses corrents de la Fundació.

imatges: Òscar J. Carrés

Entre els assistents a l’acte, l’Alcaldessa de Roses, Montse Mindan, la Presidenta de l’Associació de Roses Contra el Càncer, diferents doctors especlialitzats en aquesta malaltia, empresaris com l’Imma i Olga Sagué de Botigues Mach, el nou president del Rotary Club, Jaume Coll, amb Josep de Frutos.

Torneig Electric Pablos Un any més els aficionats al Pitch&Put van poder gaudir del torneig que organitza Electric Pablos a les instal·lacions de Castelló d’Empúries. Un concurs que amb el pas dels anys s’ha convertit en un dels més representatius per la quantitat de gent que hi participa, pels premis i pel bon ambient que sorgeix espontàniament entre els participants per jugar uns forats.

Imatges d’alguns dels guanyadors del torneig Electric Pablos al Pitch&Put de Castelló d’Empúries

Construcció - Decoració

VOLS FER OBRES A CASA? Evita les sorpreses i coneix quines gestions hi ha que seguir per evitar que el somni de reformar casa teva es converteixi en un malson. sevol eventualitat: tenir un pressupost de l’obra, especificar els terminis de lliurament, conèixer la qualitat dels materials i rebutjar el pagament en negre d’una part de l’obra o de la seva totalitat. Entre les bones pràctiques a l’hora de contreure els serveis d’un contractista, caldrà tenir en compte els anys d’antiguitat i l’experiència en obres similars, l’adhesió a associacions professionals del sector o segells de qualitat com la norma ISO 14001 referent a l’impacte mediambiental i als requisits de seguretat i salut, o el certificat ISO 9001, que garanteix els aspectes organitzatius de l’empresa, fet que de cara al consumidor, dona una millor qualitat del producte.

P

agaments en negre, absència de pressupostos, perdre el dret a possibles ajudes disponibles... Sigui perquè hem comprat un habitatge en mal estat i que

necessiti una reforma integral o perquè hem decidit reformar la nostra residència habitual, conèixer els drets i dures que tenim com a consumidors pot ajudar-nos a evitar molts problemes. Fer les coses bé ens protegirà de qual-

Una dada fonamental és que els contractes i pressupostos que no estiguin signats per les dues parts no tenen validesa legal. Els acords verbals no garanteixen res des d’un punt de vista legal. El que cal fer és demanar a un professional, arquitecte o pèrit que ens faci un projecte de reforma i a partir d’aquí demanar els pressupostos de manera eficient. Si no se segueix aquest mètode cadascun dels industrials a què es demani pressupost ens calcularà coses diferents i serà complicat de comparar.

La factura sempre ben detallada Per prevenir maldecaps convé recordar que tot el que no estigui documentat no té valor jurídic. La factura servirà per demostrar que s’ha fet un servei pel qual s’ha desemborsat un pagament que prèviament estava estipulat en el contracte. Ha de tenir una sèrie de dades imprescindibles: Nom legal de l’empresa, el que es va donar d’alta a Hisenda i a la Seguretat Social. CIF de l’empresa Dades de qui paga la reforma. Data de pagament. IVA pagat. En el cas d’un contracte detallat o un projecte, és aconsellable que faci referència a les feines fetes i al seu import, ja que si només es mostra “pagament per reformes”, no serà suficient en cas de disconformitat per les coses que suposadament no s’han complert. És recomanable conservar la factura durant al menys els dos anys que dura la garantia sobre la mà d’obra, i caldrà tenir en compte que alguns elements com les calderes aporten garanties més llargues, per la qual cosa si formen part de la nostra reforma, serà imprescindible conservar aquest justificant, ja que serà necessari per fer efectiva la garantia. I si es té que reclamar? En el cas de produir-se irregularitats durant la duració o a l’acabament de les obres, el primer que cal fer és posar-nos en contacte amb l’empresa i, a més fer-ho per escrit perquè quedi constància, tant del problema com del fet que el client ho ha comunicat. Normalment en el contracte manifesta el temps que té l’empresa per respondre. En el cas de no rebre cap resposta o una resposta que no ens satisfà caldrà tenir l’avaluació d’un pèrit a fi que valori les possibles discrepàncies entre les feines contractades i les que s’han executat. La despesa que suposa aquest peritatge normalment ho cobreix l’assegurança que, prèviament s’haurà contractat amb l’obra. Si un cop fet aquest pas, no ha estat possible solucionar el problema, caldrà presentar una reclamació que s’haurà d’interposar a través d’una Oficina del Consumidor de la localitat, sempre que l’empresa estigui adherida al Sistema Arbitral de Consum o hagi acceptat adherir-se per aquest cas concret. En cas contrari, serà necessari acudir a la via judicial. Si l’import reclamat no supera els 2.000 euros, es podrà fer sense la intermediació d’un advocat o un procurador. No obstant això, en qualsevol cas, caldrà adjuntar totes les proves documentals que disposem. 8 consells a tenir en compte a l’hora de reformar el teu habitatge amb plenes garanties. Avisar als veïns, tenir tots els permisos i documentar per escrit en què consistiran les obres, i quin serà el termini d’acabament són alguns punts claus perquè la reforma sigui un èxit. Al nostre país es reformen més d’un milió i mig d’habitatges cada any. Els canvis poden ser o bé petits, com afegir guix als sostres, enderrocar un envà o renovar la cuina o el bany, o bé de major importància, com una reforma integral. Sigui quin sigui el teu cas, si t’estàs plantejant donar un aire renovat a casa teva i vols evitar sorpreses desagradables amb les obres, cal que prenguis nota d’aquesta llista de consells.

- 94 1 -Buscar professionals amb experiència contrastada en el tipus d’obra que vols fer. És important valorar la pertinença a associacions professionals i comprovar que tenen referències i que compten amb una assegurança de responsabilitat civil. 2 –Avisar als veïns i abans de començar les obres assegurar-se si els estatuts de la comunitat expressen que cal demanar-los permís. Si la reforma afecta a l’estructura de l’edifici (parets de càrrega, bigues, teulada...) serà necessari el vot favorable de tots els veïns. 3 –Caldrà tenir present els criteris d’eficiència energètica, tenir cura dels aïllaments i recórrer a la tecnologia LED. Aquest tipus de bombetes suposen un estalvi de més del 80% respecte a les bombetes tradicionals i duren fins a 50.000 hores enfront de les 2.000 de les halògenes o de les 10.000 de baix consum. 4 –Tenir a la mà tots els permisos que calguin. La majoria són senzills de trametre, i el mateix arquitecte pot realitzar les gestions precises. Solen tramitar-se a través de l’ajuntament on a més podràs demanar tota la informació que necessitis. 5 –Establir els terminis de l’execució de les obres per escrit. Una vegada escollit el pressupost, és important afegir la data d’acabament com un annex al contracte d’obres, de tal manera que si se sobrepassa, el contractista hagi d’abonar una penalització: la llei no-

més assenyala que es pot retenir fins a un màxim del 10% per un incompliment d’acabament de les obres. Són les parts les que han de determinar en el contracte, quines altres penalitzacions acorden, com per exemple, el cost de reallotjament en el cas que s’hagi d’abandonar l’habitatge durant les obres. Per descomptat, cal que les dues parts ho hagin signat prèviament. 6 –Si el contractista demana un avançament de diners, cal que no superi el 40% del pressupost. Segons es vagin complint els terminis, es poden fer altres pagaments. Tot depèn de la magnitud de l’obra i la confiança entre les parts. 7 –També caldrà saber si es poden demanar ajudes públiques. La Generalitat atorga subvencions que poden arribar fins al 40% del total de la reforma si les obres promouen l’eficiència energètica com la instal·lació de nous sistemes de calefacció i refrigeració, o milloren l’aïllament acústic o tèrmic entre altres aspectes. 8 –Demanar diversos pressupostos. Per garantir que tots els treballs que s’inclouen en tots els pressupostos i poder comparar-los convenientment, caldrà que es basin en un projecte d’obra elaborat prèviament.

Dades del client: a qui va dirigit el pressupost. Temps: data i període de validesa (fins quan la informació i els preus són vàlids). Llicències necessàries i el seu cost: els treballs d’enderrocament, desenrunament, fontaneria, feines de paleta o electricitat poden necessitar una llicència d’obra, per la qual cosa pot suposar un cost addicional. Cada municipi té la seva pròpia legislació, per tant serà convenient informar-se a l’ajuntament. Contingut: ha de ser detallat i precís. Cada estança a reformar haurà d’estar desglossada en diversos apartats on s’especifiquin totes les intervencions que es duran a terme, així com els costos de cadascuna: materials, mà d’obra amb el nombre d’operaris, el temps estimat de la feina... Finalització: data de lliurament que en el cas de ser superada, ha de tenir com a conseqüència una indemnització que ha de quedar prevista en el pressupost o en el contracte d’obra. Garantia i assegurança: període de garantia i forma de reclamar. Assegurança de responsabilitat civil.

A continuació es detallen les dades que ha de tenir un bon pressupost.

Obligacions a les que es compromet l’empresa: la neteja del portal o la reparació de danys.

Informació de l’empresa: nom complet o raó social, adreça i telèfon.

Preu: el cost total de la reforma i l’IVA corresponent.

CAT CERÀMIC Disseny i reformes integrals Som conscients que ha existit un canvi en la percepció i presa de decisions del client. L’efecte es produeix després de 7 anys de canvis, ajustaments i variacions en l’economia de consum, que han portat, tant al sector de serveis com al seu consumidor a noves dimensions. El reajustament de preus i la demanda de transparència i contrast pressupostari per part del consumidor, ha obligat a moltes empreses a reinventar la seva gestió. Disposem de personal propi, li realitzem el pressupost de la seva reforma totalment gratuït i sense compromís. Renovació de banys La reforma del seu bany, no només es pot limitar a un simple canvi de ceràmica, sinó que li donem la possibilitat de canviar per complet el seu disseny i la seva distribució, canviar les canonades velles d’aigua, desguassos i instal·lacions elèctriques necessàries per a la reforma, i sempre oferint el millor preu i servei. Subministrem i col·loquem la ceràmica, revestiments, columnes d’hidromassatge, sanitaris, sostres de guix, etc. Cat Ceràmic Amb més de 30 anys en el sector de la construcció, l’empresa Cat Ceràmic ofereix espais adequats en cada una de les nostres exposicions. Amb nosaltres, vostè sempre podrà obtenir el millor preu sense comprometre la qualitat i el disseny. Creem projectes totalment personalitzats. Lliguem i donem idees, tot comença amb un diàleg per definir la seva reforma, materials, colors, esbossos i finalment la valoració de la reforma integral. Ens adaptem al seu pressupost i a les seves necessitats, sense deixar de banda la qualitat i l’excel·lència en el treball. La força d’ un grup El nostre volum de compres i vendes, amb exposicions a França i Figueres, ens permet obtenir sempre els millors preus del mercat.

Rehabilitació de cuines Li donem la possibilitat de canviar per complet el disseny i distribució de la seva cuina a uns preus sense competència. Combinant formes, colors i funcions, aconseguim satisfer les necessitats individuals dels nostres clients, plantejant cada element com una resposta, en estètica i funcionalitat, a un estil de vida, amb les seves particularitats concretes.

CAT CERÀMIC

Ctra. de Roses, 69 (davant DECATHLON) Figueres - 17600 · Tel: 972 282 523 catceramic@gmail.com www.catceramic.com www.cat-carrelage.com

UNA CASA CALENTA A L’HIVERN Quan arriba l’hivern ens adonem dels problemes d’aïllament de casa nostra. Quantes vegades has notat que entra el fred per la finestra o que una porta no tanca correctament? És per això que aïllar casa nostra del fred és fonamental no només per estalviar diners, sinó també per aconseguir una millor eficiència energètica. Avui tractem un tema molt comú entre les llars catalanes.

S

egons els últims estudis dels experts, el principal problema dels habitatges és la pèrdua d’energia. Això significa que per molt que pugem la temperatura de la calefacció, seguirem passant fred a casa. A més, també suposa un augment de les despeses de llum o gas, ja que es calcula que cada grau que pugem als termòstats eleva la factura un 7%. Per evitar aquestes despeses i per aprofitar millor l’energia, és molt important fer canvis per tal d’aïllar la casa del fred. Algunes de les recomanacions dels experts no suposen una inversió alta, de fet, amb petits canvis ja podem millorar el control i la pèrdua d’energia. És un problema que afecta a tot el territori. De fet, a Catalunya es calcula que es podrien estalviar un 79% si milloressin l’eficiència energètica de les cases. Avui us proposem una sèrie de canvis i millores que pots implantar per tal d’aïllar casa vostra del fred. Les dues primeres categories tenen a veure amb dues parts fonamentals d’una llar, com són les parets o façanes i les teulades.

- 098 Programa la calefacció. Si tens l’opció, programa el temps i temperatura de casa teva. La temperatura constant ajuda a estalviar energia. Utilitza cortines i persianes. Tanca bé les cortines i persianes especialment durant la nit per tal de conservar la calor de l’interior. Instal·la finestres amb doble aïllament. Estalvia fins a un 50% d’energia. Tanca la porta de la cuina i del lavabo. Aquestes estances normalment disposen de sistemes de seguretat per on se’n va la calor i entra el fred exterior.

Teulades Les teulades són el principal element per on pot entrar el fred i és per on es produeix la principal pèrdua de calor (un 30% aproximadament). Per aïllar la casa del fred, hauràs de revisar els materials de la teulada del teu edifici o casa. En aquest sentit, els materials més recomanats són els poliestirens o la llana mineral. Aquests materials, a més, també ajuden a aïllar a calor de l’estiu i millora l’excés de soroll exterior. Parets i façanes Per les parets i façanes s’escapa un 25% de la temperatura dels habitatges. I aquesta és la principal raó de fer una rehabilitació. Sempre insistim molt en la

importància de fer rehabilitacions i en aquest cas, és imprescindible per aïllar les cases del fred, i també de la calor. La rehabilitació de les parets interiors de l’edifici és més senzilla, ja que consisteix a revisar els punts crítics. Si al contrari, la rehabilitació és de la façana exterior, és recomanable triar sistemes més eficients com les façanes ventilades. Consells per fer des d’avui Per començar ja a fer canvis per aïllar casa teva, aquí tens algunes solucions que pots aplicar: Revisa portes i finestres. Si detectes esquerdes o filtracions, pots arreglar-lo amb silicona, massilles o rivets.

“Es calcula que cada grau que pugem als termòstats eleva la factura un 7%”

- 100 -96

SipGrup, Sistemes Intel·ligents de Protecció, llença el nou concepte de seguretat,

Sense 3

Quan es va fundar SipGrup es va fer amb uns principis molt clars i objectius, oferir un servei de seguretat allunyat dels actuals serveis que ofereixen les grans companyies, freds i gens transparents per a l’usuari final. La majoria dels usuaris novells d’alarma, té “por” que els salti a ells l’alarma, desconeixen com es comunica l’alarma, no són conscients del protocol que hi ha en el servei contractat o les possibles configuracions del seu sistema (armat parcial, armat per grups, etc.), la possibilitat d’instal·lar detectors que discriminen mascotes o quants tipus diferents de fum (boira) hi ha al mercat. SipGrup va ser creada per una necessitat que existia al mercat de la seguretat privada, allunyant-se del secretisme i desinformació que ofereixen les empreses líders del sector, acostant el tracte humà i aportant la cadena de valor, personal qualificat, al servei contractat. Els nostres sistemes estan pensats per a una llarga durada evitant haver de canviar, per exemple, la central principal de l’alarma solament pel fet que s’hagi consumit la bateria. Hem adaptat els nostres sistemes i equip tècnic per poder efectuar modificacions sobre el seu sistema tantes vegades com es cregui oportú i configuracions d’una manera remota, sense necessitat de desplaçar a un tècnic estalviant costos i temps a l’usuari. I ara, mes que mai, a causa de l’alta taxa d’habitatges “okupats” o amb un alt risc de ser-ho, hem desenvolupat i adaptat la nostra filosofia a la disposició de tot aquell que necessiti dels nostres serveis. No solament instal·lem un sistema d’alarma, un aparell electrònic, volem aportar tranquil·litat, seguretat i confiança a tots els nostres clients.

Carol Stefana. CEO Sistemes intel·ligents de protecció A tot l’anterior, hem afegit, perquè tots puguin disposar del nostre servei, la possibilitat de gaudir-ho amb un cost inicial d’instal·lació de 0 €! Amb una quota mensual molt competitiva. A aquest nou concepte que engloba tot l’exposat, ho denominem Sense3 (Sentit, sentiment) “T’instal·lem una alarma, t’oferim Confiança, Tranquil·litat i Seguretat”

l l -

-

-

EL PARQUET I ELS SEUS BENEFICIS

És un material viu, càlid i resistent amb propietats isotèrmiques i aïllants.

A

més d’embellir la teva casa i de sentir el seu càlid tacte sota els teus peus, també t’ajuda a reduir la factura de llum o del gas. Per aquest motiu la fusta és el material idoni per a terres de recintes esportius tancats, gimnasos, sales de ball, edificis públics i cases particulars. Un material únic que millora amb l’edat. La contemplació de la fusta mai cansa. Es pot barrejar i combinar amb qualsevol material. La fusta realça l’entorn sense que adquireixi un protagonisme excessiu, sent un material alhora pràctic i discret. El parquet incrementa el valor de propietat. Els terres de fusta no només maduren amb l’edat, també ajuden a què augmenti el valor de la propietat. Un estudi recent de valoració d’habitatges de-

- 104 ble i perfecte, entre una estació i la següent. La fusta dona caràcter a una estança. El parquet transforma una habitació instantàniament, afegint estil i caràcter. Qualsevol tipus que s’hagi escollit proporcionarà un aspecte exclusiu que mai passa de moda.

mostra que aquelles cases amb terra de fusta es venen millor i més ràpidament. La moda canvia, però la fusta perdura. L’estil del disseny d’interiors canvia. El que avui s’accepta pot no ser adequat d’aquí a vint anys. Cal estar tranquil amb el teu terra de fusta, ja que no perdrà actualitat encara que canviïs els colors de les teves parets o l’estil dels teus mobles. La fusta millora amb l’edat i, amb el pas del temps semblarà fins i tot més bonica.

Els edificis antics amb terres espectaculars de fusta, i que han envellit admirablement, tenen una història per explicar. Un terra de fusta resistent perdura al llarg del temps. Genera un entorn natural i saludable. La fusta és una estructura natural i viva que s’adapta al seu entorn, ja que es veu afectada per les condicions climàtiques en què es troba, especialment la humitat. Exactament igual al que fa en el seu entorn natural, la fusta pren humitat per tota la seva superfície, per després desprendre-se’n. Aquest balanç únic ajuda a crear un entorn saluda-

És l’elecció més respectuosa amb el medi ambient. Els beneficis mediambientals a l’hora de triar un parquet per al terra són indiscutibles. Es consumeix moltíssima menys energia en la seva fabricació i instal·lació que amb qualsevol altre material de construcció. La fusta és un material reciclable. La seva capacitat com a embornal de diòxid de carboni juga un paper molt important per a reduir l’efecte hivernacle. Augmentant l’ús de productes fabricats amb fusta es redueix l’efecte negatiu que aquest gas té en l’atmosfera. Un dels grans avantatges del parquet és que es tracta d’un tipus de terra que ofereix un aspecte molt elegant i acollidor a les estances. A més, destaca per ser un material que dona una gran lluminositat. Un altre gran avantatge a sumar a la seva calidesa és la seva versatilitat, ja que combina perfectament amb la majoria d’estils de decoració, principalment perquè tindràs la possibilitat de triar entre diversos tipus de fusta i tonalitats, com el pi, el roure, la noguera, o el cirerer.

- 106

AMB TULOMA EL MÓN DEL VIDRE A L’ABAST DE TOTHOM partir d’aquí hem seguit la feina dels nostres pares, tot i que en el transcurs d’aquests anys ens hem actualitzat, tant pel que fa a les feines, com a les gestions, com al servei comercial. Quins tipus de serveis ofereixen? Oferim tots els serveis que estiguin relacionats amb el vidre. És a dir: fem mampares de dutxa, fem baranes, vidres de cambra, vidres decoratius, vidres publicitaris, miralls a mida... Tots els nostres productes es fan a la mida que necessita el client.

C

ristalleries Tuloma és un referent important en el sector del vidre. Una empresa que des dels seus orígens es va fundar per satisfer de manera personalitzada les necessitats dels seus clients. Des de sempre han treballat i desenvolupat cadascun dels seus productes per adaptar-los als canvis tecnològics. Ens ho expliquen la Carme i en Jesús, gerents de Cristalleries Tuloma. Quant temps fa que van obrir la botiga i quants anys d’experiència tenen en aquest sector? Cristalleries Tuloma és un negoci familiar amb una antiguitat de quaranta-cinc anys. Som la segona generació i des del primer dia sempre ens hem dedicat al món del vidre. I a

Quants tipus diferents de vidre trobarem a Tuloma? Tot el que faci falta al client. Quant a les novetats que van apareixent al mercat, tant en vidres com en sistemes de portes corredisses automàtiques, sistemes de xarneres... nosaltres ens hi adaptem i ens actualitzem. Cal remarcar que treballem amb materials certificats per la Comunitat Europea, fet que aporta una garantia de qualitat. Si se’ns trenca el vidre d’una porta o finestra, quant temps poden tardar a posar-ne un de nou? Depèn del tipus de vidre. Si el tenim al taller el termini de lliurament és immediat. Si l’hem de demanar a fàbrica, en una setmana, màxim dues l’haurem col·locat. Sempre condicionat a la urgència del client. I si es tracta d’un vidre de cambra, com que els fabriquem nosaltres, ja que disposem de la maquinària necessària, el termini és de dos dies. Fan vidres personalitzats? Sí, fem vidres decoratius. Avui dia el que fem molt són vidres

amb impressió digital. Un procés en el qual s’imprimeix la fotografia escollida pel client, que ha de ser de màxima qualitat, directament sobre el vidre. Són revestiments que es fan sobre les parets. Per exemple si es tracta de fer una cuina nova, en aquest cas no cal treure la rajola antiga, sinó que el vidre es talla a les mides de la paret i amb la fotografia o el color escollit s’adapta sobre la rajola. També s’utilitza aquesta tècnica per a qualsevol tipus de moble. I vidres decoratius i vidres de colors? Sí, el fem en el color que al client més li agradi. Tenim una carta de colors, brillants i mats. I si el client prefereix un color especial, es pot fer pintar per un pintor. No tenim cap problema per oferir aquesta classe de producte. És un vidre transparent sobre del qual es pinta amb un producte especial. I a partir d’aquí es pot fer el que es vulgui: taules, capçals de llit, escriptoris... Hi ha vidres més segurs que d’altres, si es trenquen, que no caiguin en mil trossets? Nosaltres utilitzem diferents gruixos de vidre, d’acord amb la funció que hagi de tenir. Un vidre que ha de fer-se servir com a mampara utilitzem com a mínim un gruix de 10 mil· límetres. Si s’utilitza el vidre i el gruix adequat en cada cas, no té per què passar res. També val a dir que hi ha diferents tipus de seguretat. No és el mateix una barana de vidre, un mirall o unes escales. Hi ha el vidre trempat, que no es trenca, però que explota, i el vidre laminat, que consta de dos vidres amb un plàstic al mig, que tampoc es trenca, sinó que s’esquerda. Depèn del lloc en què s’ha de fer servir estàs obligat a posar-hi un tipus o l’altre.

- 108

-Porta’ns la teva factura de la llum i en contractar amb Iberdrola et regalem una bombeta LED. -I perquè comencis a estalviar des del primer moment, aconsegueix fins a 60 euros de descompte en la teva factura. -Contracta un pla personalitzat i participa en el sorteig de

TRES SMART 100% ELÈCTRICS! Més d’1.200.000 clients ja estalvien amb els Plans Personalitzats de llum i gas d’Iberdrola. Contracta ja el teu i uneix-te al grup.

ura.

- 110

TOS DE LES GOSSERES (Traqueobronquitis infecciosa canina)

contagiosa que es coneix com a complex respiratori caní. Pot estar format per diferents agents causants, principalment els virals: L’adenovirus canins (CAV 1, CAV 2), El virus de la parainfluenza, El reovirus caní, L’herpesvirus caní El coronavirus respiratori caní. Pot arribar a complicar-se també com una malaltia bacteriana, principalment la Bordetella bronchiseptica. Tant els virus com els bacteris es disseminen per l’aire quan els gossos infectats esternuden o estosseguen.

S

om a la tardor, i tots sentim els canvis oi? També les nostres mascotes, per exemple perden els pèls d’estiu per donar pas als de l’hivern, i com ens passa a nosaltres són més sensibles a contraure certes malalties. Entre elles l’estella de la temporada (que es podria comparar amb el nostre refredat) és la traqueobronquitis infecciosa canina, o coneguda normalment com tos de les gosseres. Que és la tos de les gosseres? És una malaltia infecciosa altament

És una malaltia molt contagiosa, típica d’animals que tenen contacte amb altres individus malalts, ja sigui en col· lectivitats (gosseres, guarderies canines) o en parcs. Com es transmet? La via és l’aerògena, és a dir a través d’excrecions respiratòries dels animals infectats. Quins senyals puc descobrir en el meu gos? Els principals signes clínics seran (com el nom ho indica) respiratoris Té dues formes de presentació

Estefania Aucar Veterinària col. Num.. 989 - Girona Tel. 630 188 247 vetsalut - www.wetsalut.com

Forma lleu: tos seca característica “tos de gos”, que arriba a produir fins i tot vòmits deguts a l’esforç i que solen confondre al propietari amb una gastroenteritis. Forma greu: els símptomes respiratoris són més greus i es produeixen infeccions bacterianes secundàries. Com es diagnostica? El diagnòstic el realitza el veterinari i és pels símptomes clínics. Com puc prevenir-la? Tenir als nostres animals ben vacunats i desparasitats, i evitar zones amb gran càrrega d’animals. També hi ha una vacuna d’aplicació intranasal, amb una molt bona immunitat local que és de gran utilitat per a situacions de risc. Sempre cal consultar amb els professionals veterinaris davant de qualsevol dubte sobre la salut del nostre pelut. Fins al proper article! Estefania