Revista Mira'm 233

-2

Edita: Òscar J. Carrés. Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències. Publicitat: Òscar J. Carrés. Producció: Núria Brugat. Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Dr. Marc Adasy, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

miram.cat

-4

DOPATGE PER L’ORELLA L’espai de Màrius Serra

Veig que el Miroir va deixar de publicar-se a mitjan anys noranta, però segur que ara hauria dedicat un d’aquells articles tècnics a la polèmica de les orelleres.

E

l primer esport que em va fascinar va ser el ciclisme. De petit, era un ferm partidari de l’alternativa Kas dels Txomin Perurena, Mikel Mari Lasa, el Tarangu Fuente o Vicente López Carril. Ocaña em semblava massa llepat, i d’altres grans com Poulidor, Zoetemelk o Agostinho vivien a remolc de l’esportista més gran que ha parit la terra: el voraç Eddy Merckx. La meva afició venia de família, perquè mon pare havia estat gregari de Marià Cañardo i tinc fotos de mon oncle Màrius Roig guanyant curses de festa major, mans enlaire sobre la bici o sostenint un ram de flors. Tan intensa va arribar a ser la meva afició que, als dotze anys, vaig convèncer els pares que em paguessin sengles subscrip­cions a les revistes Vélo i Miroir

du Cyclisme. Durant un parell de temporades les vaig devorar com si fossin el Tel Quel. Més enllà dels resultats de voltes, clàssiques i critériums, fruïa amb els articles que discutien sobre estratègia. Recordo que em va costar molt comprendre que, havent fet els mateixos quilòmetres en el mateix temps, requerís més esforç fer-ho al capdavant del grup que no pas arrecerat en una posició intermèdia, però pedalant igual. Els debats sobre qüestions ­aerodinàmiques em semblaven d’un barroquisme extrem, sobretot quan analitzaven els famosos ventalls, les ziga-zagues de la “serp multicolor” amb tots els corredors en fila índia intentant impedir que el del darrere et faci servir d’escut protector contra el vent.

Greg Lemond, el primer nord-americà que va brillar al podi del Tour de França, ha declarat que li semblaria bé limitar l’ús dels auriculars. Concretament, aposta per una comunicació unilateral, en el sentit que els corredors puguin demanar aigua o avisar d’una avaria, però no pas rebre instruccions dels seus directors d’equip. Lemond ho fonamenta en l’avorriment que es desprèn del control aclaparador d’una cursa per part d’un equip. Que els directors informin els corredors de tots els avatars de la cursa i els donin instruccions precises provoca una falta d’incertesa letal. Aquesta transparència informativa que a la fórmula 1 o als temps morts del bàsquet fins i tot es retransmet perquè l’espectador en gaudeixi, al ciclisme resulta contraproduent per a l’espectacle. La previsibilitat és la mort d’una cursa ciclista, basada en atacs i canvis de ritme per fugir de l’adotzenament del gran grup, la qual cosa ve a corroborar aquella idea que tant em va costar comprendre de petit: el món del ciclisme es regeix per aquell refrany que diu: “Qui no té cap, ha de tenir cames”.

-6

“És un plus de renovació que les dones i a més, joves, entrem en política”

Mireia Pimentel,

alcaldessa de Santa Llogaia d’Àlguema

L

’alcaldessa més jove de la comarca, Mireia Pimentel, té 25 anys i és Llicenciada en Dret. Assegura que convertir-se en alcaldessa és una oportunitat que no podia desaprofitar i confia que la seva entrada al govern serveixi per apropar la política municipal als joves. Des del primer dia i gràcies a un equip de regidors amb moltes ganes d’aportar noves idees, l’objectiu és veure el poble renovat i “aconseguir la màxima satisfacció de tothom”. Com està vivint ser l’alcaldessa més jove de la comarca? Considero que és una gran oportunitat, i ho valoro molt positivament per regenerar la política del poble i l’Ajuntament, i espero que sigui una experiència gratificant. Sí que és veritat que pot resultar una mica estrany ser alcaldessa amb la meva edat, però a la vegada sé que la gent se n’alegra de saber que algú tant jove tingui aquestes preocupacions i responsabilitats. En definitiva, suposo que ser alcaldessa amb 25 anys acosta la política municipal als joves. A què es dedica i com compagina la seva professió amb l’alcaldia? Sóc advocada, i a més estic fent un màster d’especialització en dret fiscal. Des de l’empresa en què estic treballant tinc molta flexibilitat i facilitat per compaginar-ho amb l’alcaldia al poder fer les dues coses a la vegada, i la veritat és que estic molt contenta.

Abans d’alcaldessa ha estat regidora, com va ser l’experiència i com va decidir entrar en política? És cert que en la legislatura anterior ja vaig estar a la llista com a regidora i en aquesta última, l’alcalde ja volia plegar i va confiar en mi per oferir-me el càrrec. Al principi em feia una mica de respecte per tot el que suposava, però em vaig veure amb cor de fer-ho i no vaig dubtar en acceptar. Per mi suposa un nou repte amb moltes ganes d’assolir, i una oportunitat que no podia deixar perdre. És més fàcil ser alcaldessa d’un poble petit com Santa Llogaia, com és la vida al poble? Suposo que sí, la vida al poble és molt senzilla, la veritat és que els veïns fan la convivència molt agradable, i en ser un poble petit ens coneixem tots, de tota la vida, i suposo que això també m’ajuda al fet que les coses siguin més fàcils. Quins són els primers objectius que s’ha marcat des que ha ocupat el càrrec? De moment hem posat en marxa alguns dels projectes que havíem proposat al programa, però són coses, com per exemple l’execució de la via verda, o la millora de l’entrada del poble que no es fan d’un dia per l’altre i els resultats tarden a arribar. Això no obstant, ja està a punt d’acabar-se l’obra del voltant de l’Ajuntament, encara que ja s’havia iniciat una mica abans d’ocupar el càrrec. I estem en procés de millora de la senyalització i llumi-

nària, així com de les instal·lacions esportives del municipi que no tardaran gaire a veure’s els resultats, entre altres coses. Com és l’equip que l’envolta? L’equip de govern que m’acompanya és bastant jove, i la veritat és que hi ha molta implicació per part de tots els regidors. Nosaltres volem veure el municipi renovat, i intentem aportar sempre noves idees, per aconseguir la màxima satisfacció per a tothom. Jo crec que l’equip està molt motivat, amb il·lusió i ganes, i això facilita les coses a l’hora de treballar. Com era la seva relació amb la gent del poble i com valoren la seva entrada a l’ajuntament? La meva relació amb la gent del poble ha sigut sempre molt bona. El fet que Santa Llogaia sigui un municipi petit, té moltes virtuts i una d’elles és l’íntima proximitat amb els veïns, que m’aconsellen, m’expliquen anècdotes, i em transmeten molta confiança i suport. La veritat és que de moment els comentaris són molt positius, la gent està contenta i sento que em fan costat. Sóc conscient que potser poden pensar que sóc massa jove per adoptar aquesta responsabilitat, però si no estigués segura que sóc capaç de respondre al que suposa ser l’alcaldessa de Santa Llogaia, no m’hauria presentat a la llista. La feina que farà ara serà de continuï-

tat o té al cap projectes nous? Quines són les mancances del poble? Hi ha alguns projectes com l’execució de la via verda per trams, que és de continuïtat de la legislatura anterior. Però al nostre programa electoral vam afegir altres propostes com per exemple implantar control de càmeres a les entrades i sortides del poble, o el projecte i millora de l’entrada del municipi, a més de seguir impulsant i promovent diverses activitats, tant pels nens com per la resta de gent, fins i tot volem buscar una empresa per poder fer de l’escola un espai amb fins socials. Quines necessitats té el municipi? La veritat és que el municipi és molt complet, i gairebé totes les propostes s’han basat a fer millores i renovacions, però des del nostre punt de vista no té mancances, és cert que sempre hi haurà coses a millorar i a implementar, però considerem que tot el principal i necessari que podria tenir un municipi el nostre ho té. Creu que la política necessita aires nous com el que vostè aporta i sobretot més dones i que precisament el fet de ser dona també aportarà una manera diferent a l’hora de governar? És cert que fins ara tots havien sigut homes els que havien ocupat el càrrec, i em sembla que és un plus de renovació que les dones i a més, joves, entrem en política, ja que suposa trencar amb barreres que per mala sort, encara existeixen. Considero que és molt positiu que els joves es vulguin implicar, i a més, ho trobo necessari perquè puguin haver-hi noves idees i propostes. Tanmateix, crec que la presència de les dones en el govern local repercuteix de forma molt positiva en la representació política femenina en altres nivells. En definitiva, per mi suposa una gran oportunitat que no puc desaprofitar.

Mireia Pimentel

-EL NOSTRE CONVIDAT-

EL PIROGRAVAT Una tècnica artesana que resulta terapèutica i educativa alhora. Què és el pirogravat? La paraula pirogravat, que ve del grec piros, que significa foc, i graphos, és una tècnica de dibuix al damunt d’una superfície dura amb una punta roent.

Entrevista: Revista Mira’m

E

s tracta d’un mètode poc conegut, però que s’utilitza en diferents expressions artístiques. Així doncs, hem volgut portar a les pàgines del convidat aquesta manera especial de dibuixar. Les obres fetes amb aquesta tècnica generen unes creacions pictòriques que no et deixen indiferent. Per parlar del pirogravat vam plantejar-li a l’artesà i constructor d’obres de fusta, Jordi Costa, tenir una conversa sobre aquesta manera tan característica de dibuixar i ornamentar la fusta. Més que una entrevista, va ser una lliçó, una conferència sobre aquest món apassionant del dibuix sobre una

Jordi Costa, artesà i constructor d’obres de fusta. Foto: M. Teresa Carrés peça de fusta. Us deixem amb Jordi Costa, un gran professional i un gran conversador. Sabem que el pirogravat és una tècnica de dibuix i que per portar-lo a la pràctica es crema el suport que es necessiti, sigui paper, fusta, etc. Ens ho pot explicar? El pirogravat és una tècnica artística i artesana del dibuix que es remunta a l’època de quan l’home va inventar el foc. Segons diuen els experts, va ser la primera expressió artística que hi va haver. La primera marca que l’home va fer en una paret va ser amb carbó. Malauradament no en tenim cap mos-

tra perquè l’aigua de les pluges ho va esborrar tot.La cultura egípcia i algunes tribus africanes van practicar aquesta tècnica. En molts països, el pirogravat és una forma artística tradicional. A l’edat moderna un metge francès va desenvolupar una tècnica per poder conservar l’escalfor a la punta dels mànecs que s’utilitzaven per pirogravar. A partir d’aquí, i amb la invenció de la llum elèctrica, van començar a aparèixer els potenciòmetres per regular les temperatures, les diferents puntes per treballar, etcètera, etcètera. Aquesta tècnica no és nova: ens podria dir en quina època va néixer?

- 10 Eren motius relacionats amb la natura: fulles d’arbres, animals, paisatges... Mes tard, vaig començar a fer figures, escultures i mobiliari forestal amb un xerrac de gasolina. Eren figures més grans i amb gran dificultat per la complexitat del maneig de les màquines. Des d’aleshores que tinc una gran passió per la fusta.

“En dir, preparar la fusta em refereixo a buscar i escollir-ne el tipus i el tros més adequat per a la feina amb l’eina de pirogravar, que el tros sigui amb nusos o sense nusos, polir-la, treballar-la, donar-li la forma... “

Jordi Costa, treballant i ensenyant El pirogravat va ser un ofici anys enrere. A la catedral de Barcelona hi ha alguns retaules fets amb la tècnica del pirogravat. Actualment no està catalogat com a ofici, sinó com a tècnica ornamentista. El pirogravat només pot ser sobre fusta? Hi ha molts materials que es poden pirogravar: paper, fusta, cuiro, banya de toro o de vaca, os... Quan va començar a treballar en aquest art? La meva afició per la fusta ve de lluny, però no va ser fins a l’any 1995 quan vaig començar a utilitzar la tècnica del pirogravat per decorar i fer un acabat diferent i més ornamental a les figures i peces de fusta que realitzava.

Val a dir que les primeres feines que vaig fer amb l’aparell de pirogravar van ser per marcar amb el meu nom les eines que feia servir per treballar la fusta: les destrals, les gúbies, els enformadors, els ribots... I d’una cosa va venir-ne una altra, fins a iniciar-me en el món del pirogravat. Fer el curs d’iniciació en tècniques de construcció amb arbres em va permetre perfeccionar les tècniques que havia après en la construcció de mobles com taules, cadires, bancs... Per què el va interessar el món de la fusta? La meva afició pel món de la fusta comença de petit. Va ser en aquells anys de joventut quan vaig aprendre a treballar-la amb les mans. Al principi feia petites talles, amb el formó i les gúbies.

S’ha especialitzat en alguna figura en particular? En el món dels rellotges tinc tot un ventall de models: rellotges de paret, de pèndul, amb llum, de peu... en els quals la tècnica del pirogravat queda patent en els diferents tipus de números que configuren l’esfera horària i en la personalització del nom i dels dibuixos que els ornamenten. Van ser les primeres peces que vaig pirogravar. I a partir d’aquí, vaig anar ampliant els treballs de fusta amb altres peces naturals com caixetes, penjolls, arracades, clauers, làmpades, penjadors, espalmatòries, encensers... D’un tauló o d’una branca d’arbre n’extrec peces úniques d’un acabat d’alta qualitat. Quin pas porta més dificultat a l’hora de fer un pirogravat? Per dominar el pirogravat es necessiten moltes hores de pràctica. S’ha d’agafar la pauta i el matís. Si no es domina el dibuix o el calc, el que cal són moltes hores de pràctica. Aquesta tècnica demana bon pols, molta paciència i molt de temps.

Per transferir la fotografia d’un retrat a la fusta, la base està en saber dibuixar bé i en passar-se moltes estones en cada treball. És molt diferent la cara d’una persona que la cara d’un animal un gos, un gat, un ocell...- o que un logotip o una casa. Què és el que més li agrada d’aquesta feina? El que més m’agrada és preparar la fusta, i amb això vull dir que per mi el pirogravat és un complement. Ja he dit abans que l’afició a la fusta em ve de petit. I en dir preparar la fusta em refereixo a buscar i escollir-ne el tipus i el tros més adequat per a la feina amb l’eina de pirogravar, que el tros sigui amb nusos o sense nusos, polir-la, treballar-la, donar-li la forma... La creació que recordi més complicada... La recordo com si l’hagués fet ara mateix. Va ser un pirogravat d’un dibuix surrealista, en el qual vaig haver de cremar la fusta en una multitud de punts, uns, més grossos, d’altres, més petits, punts més o menys profunds per donar vida al quadre i definir tot el que l’artista va pintar-hi: un home i una dona amb dues cares, un gat, un altre home amb un barret al qual li surt un ocell de la cara... Quines eines es necessiten per fer un pirogravat? Un pirogravador amb un potenciòmetre per poder regular la temperatura i la potència d’acord amb el treball a fer i una col·lecció de diferents puntes: que si prima, que si gruixuda, que si plana, que si rodona, que si quadrada... per adaptar-se al dibuix, al logotip o a la fotografia a calcar sobre la fusta. Amb un bon equip de 14 puntes ja es pot fer una bona feina. Un soldador d’estany també pot servir, tot i que té l’inconvenient que la temperatura és constant, i s’ha de deixar refredar quan veus que crema massa la fusta que estàs treballant. S’ha de ser un bon dibuixant per fer bons pirogravats?

En un taller de pirogravat Jo sempre dic el mateix quan algú en pregunta si costa gaire pirogravar. És qüestió de molta paciència. Si saps dibuixar hi tens molt de guanyat, i en el cas contrari, necessites poder dedicar hores a calcar el dibuix i resseguir-ne la silueta. Serveix qualsevol classe de fusta? Una de les característiques de les meves peces és el tipus de fusta que faig servir. Degut a la meva professió, la meva coneixença de la fusta em porta a buscar el tipus de fusta més adequat

per a cada peça. També reciclo fusta que no tindria cap utilitat i la transformo en productes artesans. Les fustes que utilitzo sempre són fustes de noguera, d’olivera, de til·ler, de faig, de bruc, de castanyer i de boix. Totes aquestes varietats les busco a l’Alt Empordà i a la Garrotxa. Així potencio la fusta del nostre país. A cada peça li faig un acabat amb olis i ceres naturals que fa que ressalti la bellesa de la fusta i li doni singularitat a la peça. La millor de totes és el til·ler.

- 12 en un nou projecte que fusiona la fusta natural amb la resina Epoxi. És una nova tècnica que poca gent desenvolupa aquí a Catalunya. He començat amb peces grans com rellotges, miralls...

Cérvol - rellotge Cada fusta té una duresa diferent, fet que demana aplicar mètodes de pirogravat diferents. A més, depenent del tipus de dibuix que es treballi s’han d’aplicar diferents tècniques de pirogravar. Fa classes o tallers per a la mainada? Ja fa 5 anys que vaig començar a fer tallers per a infants dins de les fires d’artesania. Els nens realitzen, al meu costat, un clauer o un imant que personalitzen amb el seu nom. He de dir que aquesta activitat ha tingut una gran acollida en les diferents fires a què he assistit. Un any més tard, vaig començar a fer tallers de pirogravat i monogràfics en diferents municipis de la comarca de l’Alt Empordà. També treballo en casals d’infants, centres educatius, centres de discapacitats i centres d’adults organitzant tallers de fusta i pirogravat. No hem d’oblidar que mostrar aquest tipus de feina a tot el públic en general a través de les fires, de les escoles i dels tallers, tant en adults com en infants, és una tasca educativa i de divulgació d’aquest art, ja que aquesta tècnica artesana no és coneguda per gaires adults i ni per la majoria d’infants. En definitiva, crea una gran curiositat i una apreciable expectativa per conèixer-les. A la botiga Imagine del carrer Nou, número, 59, de Figueres, faig taller de pirogravat per a totes les edats tots els dilluns a la tarda. El pirogravat també és un tipus de teràpia que serveix per relaxar-se? Tota aquesta feina, tant amb adults

amb dificultats especials, com amb infants d’edats entre els 3 i els 16 anys, representa una activitat divulgativa tant de l’art de la construcció de peces de fusta com del pirogravat, que a més té uns grans beneficis tant per als adults com per als infants, i sempre tenint en compte les mesures corresponents de seguretat per a la mainada. El pirogravat desenvolupa la capacitat de planificació i d’organització, l’atenció en els detalls, la destresa en el traç prim i gruixut, l’expressió artística i la creativitat. Per tant, aquestes tècniques estimulen la resiliència, l’autoconeixement d’un mateix, la reducció de l’estrès i l’augment de l’autoestima. Amb els infants també és important l’estimulació de la concentració, capacitat que pot influir en la seva trajectòria acadèmica.

Actualment he derivat el treball a la joieria amb els materials de fusta i resina, i també el cuiro i la plata, que fusiono amb sedes, flors i minerals. Amb això he obert un nou ventall de possibilitats de nous productes i noves formes. M’he adonat que en començar a exposar aquest material a les fires i als tallers s’ha creat un gran interès per part del públic. Les primeres peces de joieria han estat penjolls, però la meva idea és crear altres peces com arracades, anells i braçalets. En aquests moments, tinc un punt de venta a la botiga Zona Natural Bruc del carrer Sant Cristòfol, número 8, de Figueres.

JORDI COSTA 679981311 FACEBOOK-- INSTAGRAM: PIROGRAVATS COSTA P INSTAGRAM: @JORDI COSTA RESIN

Ha fet alguna exposició de les seves obres? Fins ara no n’havia fet cap. La primera que vaig fer va ser a Santa Maria de Cornet, a Sallent, al Bages, el passat 15 d’agost. Havia de fer un taller de pirogravat amb nens i em van demanar de fer una exposició dels meus treballs. El que sí que tinc són treballs fets per mi a la basílica de Castelló d’Empúries i al Museu d’Història Medieval de la CúriaPresó, que estan a la venda, i també al Museu de la Pipa de Maçanet de Cabrenys. Plans de futur? Gairebé fa un any que estic treballant

Mirall de fusta de noguera

-PETIT PAÍS L’espai d’en Josep M. Bernils

“SOL Y MAR, VERDE PINAR, COSTA BRAVA CATALANA”

Josep M. Bernils

Fa mig segle que el grup paraguaià de “Digno García y sus Carios”, estiuejant a l’Estartit, va composar una cançó que va popularitzar el litoral gironí com destí turístic. Un suport més al desenvolupament de la zona, en el mateix any que prenia forma la urbanització Santa Margaria de Roses. Arribats al mes de setembre, la temporada d’estiu enfila la seva recta final. En poques setmanes es començarà a fer el balanç de com han anat els darrers mesos per al sector, tot i que des de fa un temps hi ha nombrosos establiments que es mantenen oberts fins el pont del Pilar, a mitjan octubre, i altres no tanquen fins Tots Sants. La desestacionalització –encara ara el gran cavall de batalla del sector– fa un cert temps que comença a perfilar-se ni que sigui tímidament, ja que abasta regularment des de Setmana Santa fins a la tardor. Reculem, però, 50 anys enrere. Quan el turisme començava a ser un motor incipient de desenvolupament econòmic per a tot l’Estat en general i per a la nostra comarca en particular. En aquest context es va popularitzar la cançó Costa

Brava, un gran èxit del grup del Paraguai que portava per nom “Digno García y sus Carios”. Van arribar a vendre més d’un milió de discos d’un tema que cantava –mai més ben dit- les excel·lències del litoral gironí com a destinació turística, tot fent una descripció sui generis de les principals poblacions de la zona. Aquestes eren les estrofes dedicades a la costa de l’Alt Empordà: “Bajo un sol maravilloso/ Y frondoso verde pinar / Muy luciente y atractiva / Costa Brava sin igual. Es Port-Bou muy primorosa / Codiciada es Cadaqués / Y un jardín lleno de rosas / Rosas hermosa que es vergel. Sol y mar verde pinar / Costa Brava Catalana / Sol y y mar verde pinar / Costa Brava catalana. Como Puerto de la Selva / Sugestiva angelical / La Escala pintoresca / Y Ampurias señorial”.

- 16

El cantant Digno García, d’origen paraguaià, estiuejava a la Costa Brava als anys 60. La Costa Brava no era gens aliena a Digno García (1919-1984), establert entre l’Estat espanyol i Bèlgica des dels anys 60, després d’haver triomfat com a músic i cantant al seu país des de ben jove. En aquells anys va comprar una casa a l’Estartit que va batejar amb el nom de “Villa Paraguay” i des d’allà, on es va establir amb la seva dona de nacionalitat belga i els fills, feia temporada a la Costa Brava. Amb una vida de pel·lícula, Digno García va ser requerit pel govern del seu país a promocionar la música autòctona arreu del món a través del grup “Los tres paraguayos”. Finalment va muntar el seu propi grup i es va quedar a Europa fins a la seva mort. Durant la temporada estival a la Costa Brava, a principis dels 60, coneix Salvador Dalí que el convida a tocar en algunes de les seves festes a Portlligat i li dedica el quadre “La guitarra”. El secretari del pintor en aquella època, el fotoperiodista Enric Sabater, convenç Digno García perquè faci una cançó dedicada al litoral gironí i que serveix d’element promocional per a tota la Costa Brava. Així és com neix aquest mític tema que fins i tot va rebre el suport i l’impuls del governador civil del moment, Victorino Anguera, que va donar el vistiplau a la lletra. Per cert, en una de les darreres estrofes si bé es nomena la Costa Brava catalana, tot seguit es parla De la España catalana / admirada por doquier. Val a dir que amb motiu del centenari de la Costa Brava, l’any 2008, la peça fou adaptada al català per Jaume Pla, del grup Mazoni, i enregistrada per Garoina XL. MENTRESTANT, SANTA MARGARIDA PREN COS A ROSES Cal remuntar-nos a deu anys enrere, al 1959, quan l’arquitecte figuerenc Alexandre Bonaterra redacta el primer projecte d’equipament turístic per a la platja del Salatar de Roses. Era un primer pas cap al desenvolupament del municipi per tal de fer front a l’allau de demanda turística d’hotels, cases i apartaments per ser destí dels estiuejants d’arreu d’Europa atrets per les excel·lències de la Costa Brava. Una dècada més tard, al 1969, pren forma el complex residencial de Santa Margarida, que volia esdevenir el contrapunt a l’èxit comercial que tenia Empuriabrava, situada uns centenars de metres més cap al sud. Precisament, la Revista de Festa Major que cada any edita l’Ajuntament de Roses a principis d’agost dedica un reportatge a evocar aspectes inèdits de Santa Margarida a partir d’un treball signat per l’arquitecte municipal de la vila, Carles Victòria, i l’arxiver municipal,

Les platges del Salatar i Santa Margarida de Roses abans de la construcció d’hotels i apartaments. (Foto: Arxiu Municipal de Roses). Josep Maria Barris. Aquest treball parteix de la reivindicació de la figura d’un altre arquitecte, Antoni Bonet Castellana, a qui es va encarregar un projecte nomenat “Torres d’Europa” que volia ser emblemàtic per a aquella zona turística. Expliquen Victòria i Barris que “fora dels cercles erudits de l’arquitectura, és probable que moltes persones no

coneguin qui fou Antoni Bonet Castellana (Barcelona, 1913–1989). Caldria definir-lo com a arquitecte i urbanista, encara que també és recordat per la seva faceta de dissenyador reconegut, en la mesura que fou el cocreador de la famosa cadira BKF. Per tant, no és alarmant desconèixer quina ha

- 18 projecte a un arquitecte de prestigi entrava, evidentment, en els plans de l’empresari i polític franquista”. Val a dir que per a promocionar Santa Margarida, Mateu, que havia estat el primer alcalde de Barcelona després de la Guerra Civil, posteriorment ambaixador d’Espanya a París i propietari del castell de Peralada i de les caves del municipi empordanès, no va regatejar les seves influències. Així, el mes de juny de 1970 el mateix dictador espanyol, el general Francisco Franco, visitava la urbanització. D’aquella estada sempre s’ha explicat que Mateu va regalar-li una finca que encara avui en dia podria trobar-se a mans dels seus hereus.

El general Franco (d’esquenes, amb gorra) visitant Santa Margarida el mes de juny de 1970. (Foto: CCAE). estat l’empremta que va deixar a Roses un dels arquitectes més importants i influents de mitjan segle passat”. Expliquen que en aquest treball que “en l’ampliació del Pla Parcial de Santa Margarida de l’any 1969, el promotor Miquel Mateu Pla es reservà una extensa parcel·la de gairebé 3 hectàrees (concretament, 29.148 metres quadrats) per fer-hi una urbanització singular que s’acabà anomenant Port Estrella” i que no es va executar fins a finals de l’any 1988, tot i que sense les característiques urbanístiques que volia tenir inicialment. Afegeixen que “possiblement, Miquel Mateu pretenia impulsar la urbanització de Santa Margarida amb una iniciativa arquitectònica singular, especial, clarament publicitària, per contrarestar la recent nascuda competència que suposava Empuriabrava. I encarregar el

Tornant al que havia de ser un singular projecte d’Antoni Bonet Castellana, Barris i Victòria expliquen que “va presentar un estudi volumètric el 3 de febrer de 1973 amb el títol de Torres d’Europa. De fet, Bonet estava treballant en aquest projecte des del mes de setembre de 1972, data dels primers plànols. Inicialment, l’actuació, segons la memòria del projecte, preveia la construcció de quatre edificis de planta baixa, dotze plantes pis i àtic, i quatre edificis més de planta baixa, deu plantes pis i àtic, que s’assentaven sobre un parell d’edificis més, de planta baixa i dues plantes pis, que actuaven com a sòcol de tota la composició, alhora que encerclaven un espai central destinat a esbarjo que s’orientava envers un port esportiu privat, situat en el vèrtex de la finca. Amb tot, el projecte no es va materialitzar mai. El seu desenvolupament va restar gairebé una dotzena d’anys aturat. És probable que les conseqüències de la crisi econòmica de la segona meitat de la dècada de 1970 en fos una causa, juntament amb les modificacions de la normativa urbanística del sector”. A partir d’aquí comença tota una altra història de la Costa Brava.

UNA MIRADA A L’EMPORDÀ

- TENDÈNCIES -

PUNT LILA: LA COMARCA ES BLINDA CONTRA EL SEXISME A 24 municipis de l’Alt Empordà s’ha ofert aquest servei, coincidint amb les festes majors. Es tracta d’un espai d’acollida per a joves i adults on poden demanar informació i denunciar qualsevol situació que pugui ser considerada d’assetjament sexual o bé d’homofòbia. Textos: Revista Mira’m

A

l llarg d’aquest estiu un total de 24 municipis de l’Alt Empordà –a banda de Figueres, que ho va implementar per les Fires i Festes de la Santa Creu i ho tornarà a fer pel Festival Acústica- han disposat d’un Punt Lila durant la seva Festa Major. Aquesta iniciativa de l’àrea de Joventut del Consell Comarcal, que compta amb el suport dels ajuntaments, s’ha canalitzat a través del Servei comarcal de prevenció de les violències en l’àmbit de l’oci nocturn, una prestació que neix de la necessitat dels municipis d’actuar davant l’existència de casos de violències sexistes que viuen els joves i que, cada cop més, estan al debat públic.

El Punt Lila a la Festa Major d’Albanyà va ser dels primers que es va instal·lar a la comarca. (Foto: CCAE).

Els municipis adherits a la iniciativa han estat els següents: Avinyonet de Puigventós, Sant Climent Sescebes,

l’Armentera, Lladó, Vilafant, Sant Miquel de Fluvià, Vila-sacra, Garriguella, Albanyà, Vilajuïga, Ventalló, Navata, l’Escala, Cadaqués, Camallera, Roses, Sant Pere Pescador, Vilamalla, Agullana, El Port de la Selva, Sant Llorenç de la Muga, Llançà i Viladamat. “Aquest projecte s’articula en tot un seguit d’accions i recursos que es posen a disposició dels municipis. Més enllà de prevenir possibles casos de violència als entorns d’oci, el Punt Lila té per objectiu fer una labor de sensibilització que pugui provocar un canvi social, per tal que els espais d’oci nocturn esdevinguin un entorn segur per a tothom on qualsevol acte sexista sigui rebutjat”, han explicat des de l’àrea de Joventut del Consell. El finançament arriba, bàsicament, amb ajuts que atorga el govern espanyol a través del Pacto de Estado contra la violencia de género, a banda del suport de la Diputació de Girona i la Direcció General de Joventut de la Generalitat. MÉS SENSIBILITZACIÓ QUE MAI No es tracta d’una moda o d’un increment espectacular de casos de sexisme, en realitat allò que passa és que actualment hi ha més sensibilització que mai sobre el tema. Per això, els ajuntaments miren d’evitar l’assetjament i les agressions sexuals durant les festes majors amb protocols específics i instal·lant aquests punts d’atenció per les dones. Segons les estadístiques, les agressions sexuals a Catalunya han augmentat un 7,6% durant el primer semestre de l’any, es creu que principalment per aquest increment de la sensibilització. Els espais de lleure on es barreja música i alcohol a l’aire lliure són considerats “de risc” segons els experts. Per això la campanya se centra de forma molt especial en les festes majors. “Agressions sexuals en grup, agressions per homofòbia o transfòbia, situacions de micromasclismes normalitzades, violència de gènere, etc. ocupen tot sovint els espais informatius. Aquestes actuacions poden donar-se en qualsevol lloc o moment del dia, però és d’especial importància fer-ne prevenció en l’àmbit de la nit, on sembla que determinats comportaments queden tot sovint justificats pel consum d’alcohol o drogues”, expliquen els responsables de la campanya. Tot i que el Consell Comarcal de l’Alt Empordà ha fet tota la tasca de creació, coordinació i dinamització del servei, el grup Nut és l’entitat que porta a terme les diferents intervencions. Està format per psicòlogues especialitzades en violències masclistes, liderades per Alba Alfageme i Mireia Casellas, professionals referents en la matèria. “Fem una dinàmica per ajudar a identificar casos d’assetjament o control. A partir de les dues de la matinada és quan arriben les dones que han sigut agredides”, explica Casellas. La psicòloga reconeix la sensibilització que ha tingut el tema en els darrers temps perquè “hi ha persones que mai abans s’havien sentit còmodes per relatar un abús, maltractaments en la parella o una violació, fins i tot en la infància”. Les responsables d’articular el projecte es mostren molt satisfetes d’haver creat un servei que pot esdevenir referent a l’Alt Empordà amb l’ambició d’aconseguir “una comarca lliure de sexisme”. És per això que a més a més d’aquesta iniciativa concreta durant l’estiu, s’ha engegat un grup de treball amb professionals de diferents sectors que en realitzarà el seguiment i l’avaluació de cara a tenir un projecte viu que adquireixi la complexitat que requereix la resposta als grans reptes que es plantegen en aquesta matèria.

- 22

- ACTUALITAT -

OCELLS EN PERILL D’EXTINCIÓ QUE TORNEN A L’EMPORDÀ Aquest estiu s’ha reintroduït la trenca al Parc Natural dels Aiguamolls i s’ha detectat un niu d’àliga cuabarrada al cap de Creus.

Un exemplar de trenca alliberat fa dos mesos al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà. (Foto: GENCAT). Amb poques setmanes de diferència, dues espècies d’ocells que es troben en perill d’extinció han tornat a l’Empordà. Una molt bona notícia per al medi natural, en una època on més aviat en sovintegen de negatives en aquest àmbit. Per una banda hi ha l’alliberament, a començaments del passat mes de juliol, de deu nous exemplars de trenca al Parc Natural dels Aiguamolls i per l’altra, la detecció del primer niu amb tres polls d’àliga cuabarrada al cap de Creus, en aquest cas a primer d’agost. La trenca és una espècie d’au protegida, que es troba en situació crítica i que va desaparèixer dels Aiguamolls el 2002, segons expliquen des del Parc Natural. Es tracta de la primera vegada que s’alliberen exemplars d’aquesta espècie en un espai on històricament nidificava de manera habitual. La trenca ha experimentat una important davallada poblacional, fins a gairebé arribar a l’extinció a tota la península Ibèrica. Precisament, aquesta actuació forma part del programa de conservació i recuperació de l’espècie, impulsat per la Generalitat i executat per l’Associació Trenca. Aquest és el primer de tres alliberaments previstos a l’Empordà. En total, s’espera deixar anar uns 30 exemplars dins d’aquest programa. Des del Parc Natural afegeixen que «els polls reintroduïts als Aiguamolls de l’Empordà provenen del Centre de Fauna de Vallcalent, on es desenvolupa el gruix del programa de cria en captivitat. Actualment compta amb 25 parelles reproductores. L’acció es fa de manera progressiva i es va iniciar a començaments del passat mes de juliol. Així, durant la primera setmana s’utilitza una gàbia d’aclimatació on se’ls deixa menjar. Aquest suport alimentari es manté durant un temps quan es deixen en llibertat, per garantir una alta

- 24

El niu amb els tres polls d’àguila al Parc Natural del Cap de Creus. (Foto: GENCAT). supervivència i incrementar la seva fixació a la zona». El projecte compta amb la col·laboració del Zoo de Barcelona i de diverses fundacions mediambientalistes. L’ÀLIGA JA SOBREVOLA EL CAP DE CREUS A primers d’agost, d’altra banda, arribava una altra bona notícia per al medi natural empordanès. En aquest cas procedia de l’Equip de Biologia de la Conservació de la Facultat de Biologia i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio) els quals, en col·laboració amb el Grup de suport de Muntanya del cos d’Agents Rurals, van detectar un niu amb tres polls d’àliga cuabarrada al Parc Natural del Cap de Creus. Expliquen des de l’Institut que «es tracta d’una troballa excepcional, atès que només s’havien detectat nius amb tres polls en cinc ocasions a tot Catalunya, fa més de 10 anys. Des del 2005, la reproducció d’aquesta espècie amenaçada ha anat a la baixa, i actualment la mitjana anual es troba per sota d’un poll per parella. Els factors que incideixen en postes elevades són desconeguts, però poden estar relacionats amb una abundància important d’aliment al medi, amb el descans reproductor algunes temporades i a les característiques individuals dels exemplars». L’Equip de Biologia de la Conservació (UB-IRBio) és un grup de referència des del 1980 en la recerca de l’ecologia de l’àliga perdiguera o cuabarrada i en l’aportació de solucions per millorar-ne la conservació. Està considerada una espècie en perill al continent europeu i per això «la Generalitat du a terme el seguiment de la població d’aquesta espècie, que va patir una gran davallada durant els anys vuitanta i noranta, quan va arribar a uns mínims històrics, però en els darrers anys la població s’ha estabilitzat i s’observa la colonització d’alguns territoris. Intervé tenint cura de l’entorn on habita i minimitzant les activitats humanes que destorbin l’espècie i posi en perill l’èxit reproductor. També du a terme actuacions per garantir la presència de les seves preses potencials, com ara millores de l’hàbitat o repoblacions. A més, en col·laboració amb empreses elèctriques intervé per reduir l’impacte d’aquestes infraestructures sobre la mortalitat de l’espècie». Segons dades de la direcció general de Medi Natural de la Generalitat, «en l’actualitat, prop del 80% de les poblacions europees d’àliga perdiguera es troben a la península Ibèrica. A Catalunya, de les 85 parelles estimades el 1980 es va passar a només 65 censades l’any 2000. Des de llavors, la població s’ha anat recuperant progressivament, fins a les 77-79 parelles actuals, sis de les quals es troben a la demarcació de Girona».

- GENT -

ROBERTO PLA,

UN SINGULAR SUBDELEGAT DE DEFENSA A GIRONA Empordanès d’adopció, el coronel de l’Exèrcit de l’Aire assumeix el càrrec després d’una llarga trajectòria a la base del Pení. Ha destacat sempre per les seves inquietuds culturals i la recerca de la memòria històrica a la comarca. El coronel de l’Exèrcit de l’Aire, Roberto Pla Aragonès, és des del passat mes de juliol el nou Subdelegat de Defensa a la província de Girona. Nascut a Lleida el 1958, es pot considerar un empordanès d’adopció ja que durant 30 anys va estar destinat a la comarca, on conserva una bona colla d’amics i va destacar com una persona amb nombroses inquietuds culturals i com a especialista en la recerca de la memòria històrica, especialment de la Guerra Civil. Pla també és membre del consell assessor del Servei Històric i Cultural de l’Exèrcit de l’Aire. El coronel Pla va ingressar a l’Acadèmia militar el 1976 i en sortí amb el grau de tinent el 1982. El 1985 va ser destinat com a controlador a la base del Pení, a Roses, on hi treballà destinat com a capità, comandant i tinent coronel durant trenta anys, setze dels quals els exercí com a cap d’esquadró. El 2015 fou nomenat comandant militar de l’Exèrcit de l’Aire de Barcelona, el 13 d’abril de 2019 passà a la reserva i des de mitjan juliol és Subdelegat de Defensa. Substitueix el coronel Antonio Merlán Galán, que cessa en el càrrec després de sis anys i assumeix a partir d’ara la direcció del Castell de Sant Ferran de Figueres. Aquest nou destí segurament li permetrà a Roberto Pla tornar a ser un habitual de la vida cultural i social de Figueres i comarca. Aficionat a la recerca històrica, els temes relacionats amb la Guerra Civil han estat un dels principals focus de la seva atenció com a investigador. Una de les seves darreres aportacions en aquest àmbit va ser, fa un parell d’anys, la seva participació, juntament amb altres historiadors, en l’elaboració i redacció del llibre Aeròdroms republicans de Girona (1936-1939). Atac i defensa des de la rereguarda. Aquest volum va permetre catalogar els 11 camps d’aviació que es van construir durant aquells anys a la demarcació i, en molts casos, amb aportacions inèdites sobre la seva construcció, evolució i desmantellament. Com a bon aficionat al dibuix, també és l’autor d’un conjunt d’il·lustracions, que es publiquen en el mateix volum, on recrea la vida que patien els soldats i comandaments que estaven destinats als aeròdroms. UN AVANÇAT EN INTERNET Però a banda d’escriure i dibuixar –sovint quan assistia a un acte cultural a Figueres obsequiava alguns dels ponents amb una imatge a llapis feta allà mateix-, Roberto Pla també és un avançat en Internet i les noves tecnologies. Des de l’any 1998 que escriu sobre aquests temes a la revista Aeronáutica y Astronáutica, però gairebé deu anys abans ja havia començat a treballar en el camp de les comunicacions per ordinador. De fet, com a militar, a banda de paracaigudista també va exercir com a controlador d’intercepció i oficial de guerra electrònica. Quan gairebé ningú parlava de tot plegat, Roberto Pla pronunciava conferències sobre tots aquests temes. Fa tres anys, a la Casa de Cultura de Girona, va explicar davant la sorpresa d’alguns dels assistents que “la ciberguerra va irrompre en les nostres societats per incrustar-se en tots els camps, des del militar fins als civils. Les xarxes

- 26

Una simpàtica imatge del coronel, a la seva Lleida natal, que té penjada a les xarxes socials. (Foto: FLICKR) informàtiques han provocat una mena d’extensió dels camps de batalla cap a un món virtual en plena interacció amb la realitat. Amb l’embranzida del que és nou, misteriós i terrible, la ciberguerra ha irromput en els titulars dels mitjans de comunicació. No obstant això

encara hi ha poca informació sobre quins són els canvis que cal esperar en els fenòmens de la guerra amb l’evolució de les tecnologies digitals i com això afectarà la vida dels ciutadans”. Entre la seva intensa activitat professi-

onal com a militar i les aficions a la recerca històrica, el dibuix i la cultura en general, tot plegat no obsta perquè el coronel sigui una persona molt afable, amant de la seva família –ja és avi- i dels amics i que ara ha tornat a convertir-se en un empordanès arrelat de nou.

- DESCOBRIR -

PUIG NEULÓS, EL CIM DE L’ALBERA Situat al límit de la frontera entre els estats francès i espanyol, permet observar unes vistes espectaculars de les planes del Rosselló i l’Alt Empordà. Situat a 1.257 metres d’alçada, és de fàcil accés per carretera i lloc idoni per a la pràctica del senderisme i el ciclisme de muntanya.

La torre de telecomunicacions identifica clarament, des de la plana empordanesa, el cim de Puig Neulós. (Foto: JMB). Al seu llibre més conegut, Records d’un excursionista, l’escriptor Carles Bosch de la Trinxeria (Prats de Molló, 1831 - La Jonquera, 1897) relata que “des del Pertús, la frontera segueix una carena regular, però després la serralada es dilata en forma de ventall, i cada resta del ventall és una carena amb el seu torrent barrancós que va a morir al mar”. Aquesta serralada granítica és l’Albera i el seu punt més elevat –concretament a 1.257 metres- és el Puig Neulós. Un indret de fàcil identificació des de la plana de l’Empordà perquè està coronat per unes antenes de televisió i de telefonia mòbil ben visibles. Puig Neulós -el seu nom indica literalment que és un lloc cobert de boira- també es caracteritza pel núvol llarg que el corona tot sovint i que popularment és conegut com a rufa, encara que a alguns pobles de la serralada té altres variables (rata, a Cantallops, i anguila, a Sant Climent Sescebes, per exemple). Tot i que la mitjana de neu del cim és de poc més de vuit dies a l’any, sol ser un lloc de mirada obligatòria els dies més freds de l’hivern i, sobretot, quan ens referim a què l’Albera està enfarinada de blanc. Doncs bé, aquest lloc en teoria tant inaccessible és el que us proposem descobrir aquest mes de setembre, ara que la frontera ja és més transitable i les temperatures es comencen a temperar i anar a la platja ja no té l’atractiu de fa unes setmanes. Fins al Puig Neulós és fàcil d’arribar-hi des del vessant nordcatalà. De fet ens hi porta una carretera de muntanya asfaltada i que arriba fins a pocs metres del cim. Per agafar-la cal anar fins al Pertús, creuar tot el municipi i tombar per la carretera que trobarem a la dreta (en direcció nord), que ens indica Sant Joan de l’Albera i el coll de l’Ullat. Tot està ben

- 28 causa de la frontera sinó, precisament, per acotar el territori del ramat. LES VISTES DEL CIM

Aquest espai és també un lloc idoni per a la pràctica del senderisme i del ciclisme de muntanya. (Foto: JMB). senyalitzat i la carretera és bona, tot i que estreta. Hi ha una opció més atractiva per als excursionistes experimentats. Es tracta de pujar-hi a peu des del castell de Requesens. Es calcula que són més de quatre hores a peu per uns camins poc freqüentats, evidentment. Aquells que han fet aquest recorregut assenyalen que presenta reptes molt interessants com el Roc Furiós, considerat una escola d’escalada per a la gent del Centre Excursionista Jonquerenc. En qualsevol cas, Puig Neulós es troba situat entre els termes municipals de la Jonquera i Sureda, a la Catalu-

nya Nord. Per la carretera del coll de l’Ullat, que és la que recomanem, la vegetació que ens envolta és un dels seus principals atractius. Els pins passen a ser avets, però també hi trobem alzines, castanyers i faigs. La tramuntana, que bufa amb intensitat a tota la carena, ha modelat els boscos i els prats, on també hi trobem ginebró i grèvol. En algun d’aquests indrets ens hi apareixeran unes companyes singulars, les vaques negres o fagines, també conegudes com la vaca de l’Albera. Són una espècie autòctona que pastura parcialment en llibertat. El filat espinós que el visitant trobarà per la zona no és pas a

Un cop a dalt, la vista és espectacular. Com va relatar l’escriptora Cristina Massanés, “l’horitzó abasta tant com la mirada. O més. Al sud, l’Empordà fins al Montgrí, amb el golf de Roses, immens. I els pobles de la plana, dibuixats un a un. Al nord, tot el Rosselló fins a les Corberes, la Costa Vermella i Perpinyà al fons. Rere, el Canigó. I al davant, el cap de Creus que es retalla sencer. Un cap de Creus insòlit, agafat d’esquena com qui no vol: una llenca de terra (10 quilòmetres de península) amb forma de fulla de plataner que creix endins de l’aigua buscant el primer sol”. A banda de les antenes franceses, al cim també hi trobareu un monument piramidal fet de pedres de la zona. Originàriament havia estat construït per l’artista Manel Costa a finals del segle XIX, però fou derruït arran de la instal· lació de la torre de telecomunicacions. Més tard va ser restituït. Per aquell espai també és freqüent trobar-hi excursionistes, tant els que practiquen senderisme com aquells que fan ciclisme de muntanya. El privilegi de ser al pic més alt de l’Albera, trobar-te en mig de la natura gairebé en estat pur i divisar el territori transfronterer són uns quants motius que paguen la pena de fer l’excursió.

- 30

AULA DE REFORÇ PER A PRIMÀRIA Centre d’atenció, d’aprenentatge i de descobriment de capacitats.

M

ón Irisat és una acadèmia només per alumnes de Primària, on repassem i aprofundim en el coneixement exposat a les aules de les escoles. Partim de les necessitats dels alumnes i les seves habilitats per tal d’ajudar-los a assolir i integrar correctament els aprenentatges, pretenem aconseguir que poc a poc millorin, mentre van descobrint les seves capacitats. Senzillament, des del nostre espai volem ajudar-los a progressar davant aquest món que està al seu abast i en el qual cal avançar pas a pas, però amb seguretat i sense aturar-se. Els nostres valors procedeixen d’acollir i atendre de forma personalitzada, recolzant en tot moment l’esforç personal, mentre procurem treballar i desenvolupar la confiança amb ells i elles mateixes, fomentant, que entre tots i en tot moment, es percebi el bon ambient i companyerisme.

DANCE ME, tot punt pel seu 10è aniversari

D

ance Me Figueres, l’escola de dansa de Sonia Navarro, celebrarà enguany el seu 10è aniversari amb una intensa i sorprenent programació i amb l’ampliació de l’equip de professors de l’escola. L’escola afronta el curs 2019-2020 amb un salt qualitatiu important, però mantenint la filosofia i l’essència dels inicis, amb l’objectiu que els seus alumnes puguin gaudir al màxim de la dansa, aprendre dels millors, i seguir sentint-se com a casa seva. Les inscripcions per al nou curs ja estan obertes. L’escola de dansa urbana Dance Me Figueres, creada el 2009 per Sonia Navarro, arrancarà el curs 2019-2020 amb novetats destacades, com la incorporació de dos nous professors regulars de reconegut prestigi, i amb la primera de les Master class de l’any amb una de les millors ballarines del ragga-dancehall a nivell mundial. Els alumnes podran gaudir d’un equip consolidat format per la directora Sonia Navarro, amb classes de diversos estils de dansa urbana: Hip Op, Sexy Style, Dancehall, New Style, Commercial House i Commercial Dance. Enguany també es mantindran les sessions de salsa cubana, les classes de Latin Mix, i de Dance Fit, una modalitat que permet a mares i pares ballar simultàniament a l’hora de la classe dels seus fills. Dance Me també continuarà les classes de base tècnica i de Hip Hop School, la formació reglada dirigida per Irene Pallarés, i seguirà amb la modalitat d’acrobàcies.

- 32

NOVA TEMPORADA AL

CENTRE ESPORTIU VILAFANT

D

onem el tret de sortida a una nova temporada repleta de novetats! El CEV, no és només un gimnàs, sinó un Centre Esportiu destinat a tota la família amb oferta d’activitats per a tots els públics, amb més de 35 hores d’activitats dirigides programades, i amb un ampli horari de sala fitnes i pistes de pàdel. Com a novetat, aquesta temporada tindrem una franja d’activitats destinada al públic juvenil, a partir de 14 anys, els dilluns i dimecres a les 16.30 h, on podran realitzar classes d’Spinning i Cardiotono. I el públic infantil, a partir de 6 anys, també trobarà un ampli ventall d’activitats dirigides on podran fer Pilates, BailoFit i Pàdel Kids. Dins al nostre Espai Salut, el 7 de setembre presentem el nou curs de Nutrició en la dona, que s’impartirà els dissabtes, on les inscripcions ja estan obertes i a l’octubre començarà una nova edició del curs d’hipopressius. Els tallers mensuals dels dissabtes oferirem activitats més d’avantguarda, com l’animal flow, meditació, defensa personal, entrenament en la dona, i molt més! Com sempre, gratuïts pels abonats del Centre, i amb entrada per la gent que hi vulgui accedir.

Pel que fa al pàdel, a mitjans de setembre tornen les classes d’escola de pàdel els dilluns, dimecres i dijous. I a l’octubre començarà la 5ª edició de la Lliga CE Vilafant. Recordeu que el setembre, serà l’últim mes on les inscripcions s’oferiran amb matrícula gratuïta! I també es realitzaran classes obertes per poder provar-les. Truca’ns i t’informarem! ESPORT I SALUT PER A TOTHOM!

A-PLAYER FENT CRÉIXER EL NIVELL I EL

RENDIMENT FUTBOLÍSTIC DE LA COMARCA Un any més des de A-PLAYER iniciem una nova temporada amb moltes ganes i il·lusió. El nostre centre està destinat a potenciar el rendiment futbolístic tant per nens i nenes com per amateurs.

T

enim obert durant tot l’any, realitzant tecnificacions diàries d’octubre al juny, mesos en què dura la competició domèstica. A l’agost ens centrem en entrenaments més específics de pretemporada perquè els jugadors arribin amb ritme amb els seus respectius equips i els hi sigui més fàcil reincorporar-se. Durant l’any també realitzem campus, portes obertes i clínics. A part tenim acords amb centres per tractar les lesions que es puguin fer els nens en la pràctica del futbol i així reduir el temps d’inactivitat. Com bé hem comentat anteriorment estem realitzant sessions tant a nens com amateurs proporcionant diferents opcions. Treball individual, treball amb parella (2 jugadors) o bé amb grups reduïts (5 jugadors aproximadament). Els entrenaments els podem dividir en diferents parts. Sessions personalitzades per millorar uns punts en concret. Sessions per posició del jugador, on potenciarem les facetes més utilitzades en aquesta posició. Sessions col· lectives on s’integraran diferents àmbits per potenciar totes les variants que podem utilitzar en un partit. En les sessions, a part de la tècnica on ens centrem amb la metodologia coerver, també potenciem la coordinació, l’agilitat, la capacitat de reacció i el físic. Els entrenaments són totalment diferents dels que es poden realitzar en els seus clubs, ja que al ser individuals i reduïts podem estar a sobre del jugador i així millorar l’aprenentatge. Amb la qual cosa les nostres sessions són

100% compatibles amb els entrenaments del seu club. Les sessions del nostre centre els hi serviran per millorar la conducció de la pilota, guanyar confiança i treure un alt rendiment en el joc. En global es milloraran totes les capacitats del jugador. Aquests entrenaments els poden realitzar nens i nenes que vulguin iniciar-se en el futbol des de ben petits (4-5 anys); dels 6 als 15 anys ens centrarem amb aspectes més tècnics on ajudarem als jugadors a dur a terme les accions que més els hi costin (ja s’inicien per primer cop amb aquest esport o portin anys jugant) I dels 16 fins als 40 o més, es treballaran altres aspectes del joc adaptant-nos a la necessitat del jugador.

alitzarem vàries portes obertes totalment gratuïtes. Us podeu incorporar al centre en qualsevol moment de l’any i abans sempre tindreu una sessió gratuïta. Les sessions pels nens i nenes seran a la tarda i els adults a convenir. A partir de la setmana que ve s’obriran les noves inscripcions!

Ara, a l’octubre, iniciarem la nova temporada 2019-2020, abans prèviament re-

Estigueu atents perquè anirem anunciant moltes novetats.

Ens podeu trobar a Vila-sacra, a l’annex de gespa artificial. *També ens desplacem a altres camps. Per a més informació no dubteu en trucar al 625 864 312, o per correu electrònic: aplayeracademia@gmail. com, o bé visitar les xarxes: Instagram: @aplayer.tec /

- 34

Robòtica, tecnologia i ara, t’ajudem amb els estudis! Cinc anys liderant el sector de la robòtica educativa a l’Empordà. Més de 450 nens i nenes ja participen al programa d’activitats extraescolars d’Edukbits.

L

es classes de robòtica, programació i multimèdia d’Edukbits segueixen un any més acostant als nens i nenes a la tecnologia, permetent que passin de ser consumidors digitals passius a ser creadors.

Extraescolars a la comarca A més de les classes al seu centre, Edukbits segueix oferint amb gran èxit les seves activitats a diferents escoles de la comarca, ja sigui en format d’extraescolars on es combinen diferents facetes tecnològiques (robòtica, programació, multimèdia...), com amb tallers personalitzats dins l’horari lectiu, treballant de forma transversal projectes i temes del currículum escolar al costat dels mestres i professors. Ajuda amb l’escola: Edukbits Study Edukbits engega una línia per ajudar els alumnes que necessitin un suport per la feina de l’escola. Els professors del centre els ajudaran a millorar els resultats acadèmics, ajudant amb els deures i preparant els exàmens, així com aplicant tècniques d’estudi per una millor adquisició de les habilitats i coneixements. Les classes es fan amb grups reduïts, que permeten oferir una atenció personalitzada i atendre les necessitats de cada

alumne, i acompanyar-lo durant el curs en el procés d’aprenentatge. Els cursos començaran l’1 d’octubre i les inscripcions ja estan obertes.

El 12 de setembre, a l’Acadèmia Fita, iniciarem el nostre programa educatiu pel nou curs

C

om cada any, oferim classes en grups molt reduïts per treballar, reforçar i ampliar els continguts acadèmics per a alumnes des de primària fins a batxillerat, així com també per preparar exàmens d’accés tant a la universitat com a cicles formatius. Amb els alumnes de primària treballem els hàbits d’estudi, fem suport per fer els deures i realitzem seguiment de l’agenda escolar; amb l’alumnat d’ESO treballem la consolidació dels continguts curriculars, realitzem suport per fer els deures i fem un seguiment dels hàbits d’estudi i amb els estudiants de batxillerat treballem la consolidació dels continguts, la preparació dels exàmens d’accés i realitzem tutories dels treballs. El nostre projecte està enfocat a potenciar els recursos propis de l’alumne i oferir aprenentatges en un ambient recreatiu i agradable. El nostre objectiu és treballar amb l’alumne de manera integral. Per una banda, buscant la millora de la me-

mòria i les habilitats lingüístiques i matemàtiques i per l’altra, cuidant aspectes com la seguretat, la confiança i l’afrontament dels nervis. Els nostres 20 anys d’experiència ens han mostrat que la cura d’aquests aspectes ajuda a desenvolupar les habilitats necessàries per millorar el rendiment escolar.

L’Acadèmia Fita es troba al número 23 del carrer Pi i Margall de Figueres a prop de les estacions de tren i autobús. Podeu trobar més informació al nostre web: www.academiafita.com, trucant al 972 50 00 59 o enviant un correu a centreacademicfita@gmail.com

- 36

savas,

EL TEU GIMNÀS Al CENTRE DE FIGUERES (ZONA ESTACIÓ DE BUS) En el Savas ens posem a punt. Com sempre, continuem amb les classes dirigides de tonificació, pilates, aero-tono, ioga-suau, fit-ball, spin-bike... Màquines de musculació i cardiovasculars. Classes d’arts marcials: Judo des de 4 anys fins a adults, AIKIDO i NANBUDO. Saunes. Promoció: matrícula gratuïta d’inici de temporada. Tenim obert de dilluns a divendres de 7.30 a 22.00 h. Oferim quotes familiars amb descomptes. Fem classes personalitzades. Ens trobaràs al costat de l’estació de BUS Figueres. Carrer Joan Reglà, 5 – baixos A Telèfon 972 501 775 www.savas.cat Gent del Savas gimnassavasfigueres

ENGANXA’T ALS TREBALLS MANUALS! NOU CENTRE DE CREATIVITAT A FIGUERES (molt a prop teu)

A Scrap Figueres donem classes de treballs manuals (tècniques de dècoupage, clivellat, muntatge d’albums, Scrap, treballs amb fusta, vidre, goma-eva, feltre...) i restauració. Horaris flexibles per adults i nens a partir de 6 anys. Per despertar la creativitat a infants i adults. Tenim obert de dimarts a divendres de 10.00 h a 19.00 h. No tanquem els migdies. Ens trobaràs al carrer Méndez Núñez, 43 (baixos). Inscripcions tot l’any Tels. 658 343 565 610 374 158

- 38

Triatló HALF BALENA COSTABRAVA Ballena Alegre de Sant Pere Pescadorper a tota la família!

E

l cap de setmana del 27, 28, i 29 de setembre els i les amants del triatló i de l’esport en general podran gaudir d’una prova cinc estrelles per tancar en família el calendari triatlètic del 2019. Es tracta del triatló HALF BALENA COSTABRAVA. Aquesta prova internacional que compta amb el suport institucional del Patronat de Turisme Costa Brava Girona i la Generalitat de Catalunya realitzarà la tercera edició d’aquest reeixit triatló amb la presència de més de 800 triatletes.

És una prova dissenyada per a ser atractiva per a tota la família. Dissabte a les 10 del matí comença la competició amb un FAMILY SWIMRUN (500 metres de natació + 2.000 metres de cursa a peu). A les 12 del migdia serà el torn per als més petits amb l’KIDS RACE. És tracta d’un aquatló per a nens de 7 a 14 anys. El diumenge és el plat fort del cap de setmana. A les 7.30 del matí i en sortida única els triatletes que participen en el HALF i el BALENA començaran la natació a la platja de davant del càmping, per realitzar un circuit d’1 o 2 voltes de

45 quilòmetres a trànsit tancat en un circuit totalment pla i molt ràpid, per acabar amb una espectacular cursa a peu que connecta el Càmping La Ballena Alegre amb l’Escala pel camí de ronda. A nivell esportiu, aquest any comptarem amb la presència destacada del triatleta internacional Fernando Alarza, que aprofitarà per entrenar i passar una setmana tranquil·la amb la família en aquest entorn privilegiat com és el Càmping La Ballena Alegre. Fernando competirà en la competició Balena (olímpic sense drafting) per la qual cosa, l’espectacle està assegurat!

Costa Brava Fitness Challenge (CBFC) celebra els pròxims 5 i 6 d’octubre la seva tercera edició

Enguany la participació ha crescut fins als 150 equips gràcies a l’èxit de les edicions anteriors. A dia d’avui, CBFC és el més gran atractiu i cloenda d’una lliga (Fitness Challenge League) formada per 3 competicions en total que es disputen al llarg de l’any. Com hem dit, hi participen 150 equips de 4 integrants mixtes, 1 noia i 3 nois, amb un total de 600 atletes, que gràcies a les instal·lacions i complerts serveis del càmping, comparteixen un cap de

setmana d’ambient crossfitter, fent que sigui cita obligada en la temporada de la majoria d’atletes del territori nacional i cada cop amb més interès fora. El tret de sortida és dissabte a les 9 del matí, quan se celebra la primera prova amb tots els equips inscrits, fins arribar a la gran final de diumenge migdia, on només els 10 millors de cada categoria (Elit, Rx i Open) hi prenen part. Tot això ha estat possible gràcies a La

Ballena Alegre - Càmping & Bungalow Resort, el 2016 va apostar per allotjar la primera edició d’aquesta competició. L’increment de la participació cada any es deu principalment a l’experiència viscuda pels atletes tant en les proves disputades, com al gran atractiu del càmping, ben ubicat a primera línia de mar, un lloc perfecte per la pràctica esportiva, un lloc tranquil amb magnífiques instal·lacions i uns bungalous fantàstics.

- 40

CAIGUDA DEL CABELL I ALOPÈCIA FEMENINA

L

a preocupació per la pèrdua de cabell cada vegada és més notòria, i no només en els homes, sinó també a les dones. Els canvis hormonals, l’estrès, l’ús de medicaments o la genètica són causes comuns que porten a la pèrdua de cabell, la debilitat capil·lar o l’alopècia capil·lar. Actualment existeixen diferents tractaments per la pèrdua de cabell, però no tots són efectius i ràpids, o no permeten la vida normal després del tractament (com per exemple els implants). Un dels tractaments més reeixits és el microneedling (mesoteràpia capil· lar), i que consisteix en l’aplicació d’un

dispositiu que produeix l’estimulació de nou col·lagen a la pell i potencia la penetració dels principis actius aplicats. En aquest cas la mesoteràpia capil·lar és més ràpida i efectiva i menys dolorosa que els tractaments convencionals; el pacient pràcticament no sent molèsties i pot fer vida normal just després de la sessió. Amb el dispositiu es treballa a diferents nivells, des del més superficial al més profund (2 mil·límetres) i per això es pot treballar sobre qualsevol superfície. Tot i que en aquest cas s’aplica al cuir cabellut, on posteriorment s’utilitzen factors de creixements tòpics rics en proteïnes per recolzar la salut dels

fol·licles pilosos del cabell i estimular el creixement del cabell sa. La durada aproximada del tractament capil·lar és de 30 a 45 minuts i es recomanen de 4 a 6 sessions per fer un tractament complet; les sessions se solen realitzar cada 15 dies, i posteriorment es recomana fer un seguiment trimestral - semestral. Els efectes més notoris del tractament són: -Evitar la caiguda del cabell -Major densitat al cabell -Estimulació del seu creixement Truca’ns i et realitzarem un diagnòstic capil·lar sense cap cost ni compromís.

Laura Margall Buxeda · Nutricionista nºcol 000198 · Tels. 972 506 808 / 655 394 157 · info@centredesalutintegral.com

Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, 1r pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 - També a les xarxes socials @ integral_salut i al nostre web: www.centredesaludintegral.com

- 42

PER QUÈ

TRACTAMENT D’ADDICCIONS INICIA APLICA EL MODEL MINNESOTA?

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

Motivacionals i de Dotze Passos d’Alcohòlics Anònims aplicats en un centre de tractament. Si bé, els tractaments terapèutics van mostrar una eficàcia similar durant el primer any, a llarg termini els Centres de Tractament que van utilitzar el sistema de Dotze Passos van aconseguir un percentatge més alt de dies d’abstinència en pacients en procés de recuperació.

L

’addicció a l’alcohol i les drogues és un problema social que afecta tant a la persona que les consumeix i a la seva família, com a la societat en el seu conjunt. Malgrat els avenços que s’han produït en el tractament de l’addicció al nostre país, encara no existeix una Xarxa General de Centres de Tractament en la qual s’apliqui de forma sistemàtica els últims avenços en el camp de l’addicció. L’eficàcia d’aquest Model ve avalada per diversos estudis realitzats en

el camp de l’addicció. En concret, el Model es troba avalat pel Projecte MATCH, considerat com l’estudi més ampli realitzat mai en la matèria, i impulsat per l’Institut Nacional d’Abús de l’Alcohol i Alcoholisme Nord-americà durant vuit anys i per diverses institucions nord-americanes, entre les quals es troba Hazelden. Al llarg d’aquest termini, un nombre elevat de pacients va ser distribuït en un dels tres tipus de tractament que s’utilitzen en addiccions. En concret les Teràpies Cognitiu-Conductuals,

“L’addicció a l’alcohol i les drogues és un problema social que afecta tant a la persona que les consumeix i a la seva família, com a la societat en el seu conjunt” Estudis posteriors han avalat els aspectes essencials del Projecte MACTH, afegint que la combinació dels diversos models terapèutics pot donar com a resultat tractaments més eficaços. El Model Minnesota, es caracteritza pel seu caràcter inclusiu en quant a tractaments terapèutics es refereix, conformant-se com un dels models més eficaços en el tractament de l’addicció.

RETROBANT

EL BENESTAR

Spiral

Cristina Pujol Ioga i Osteopatia

Q

uan es parla de “salut” la majoria de la gent pensa en benestar, i l’acompanyen amb nombrosos adjectius: físic, emocional, personal, familiar, laboral, social, professional, econòmic, espiritual... Vivim en una societat on el benestar s’ha convertit en un objectiu a assolir en la vida, oblidant que en realitat és el nostre estat natural i que en algun moment l’hem perdut pel camí. Spiral neix amb la visió de facilitar el retrobament amb la salut i el benestar. Un espai on diferents professionals ofereixen els seus coneixements i experiència per acompanyar-te en el camí. Posem a la teva disposició diferents tècniques i en diferents formats: sessions grupals i individuals, tallers, monogràfics per ajustar-los a les teves necessitats: - Ioga: Combinació de treball físic postural, moviment, respiració, i tècniques de relaxació i meditació. Una eina d’autoconeixament per equilibrar cos i ment, establir una nova forma de relacionar-se amb un mateix i l’entorn. Aporta atenció eficient, benestar físic, tranquil·litat i pau interior. - Biodansa: És la dansa de la vida, que permet connectar amb el moviment autèntic i l’alegria de viure. La dansa que connecta directament al cor. Mitjançant la música, el moviment i el grup, cada sessió de biodansa aporta a la persona una nova vivència de benestar.

Equip Spiral - Artteràpia: Una exploració vivencial interna amb tècniques corporals per veure’ns i descobrir-nos i poder expressar-ho a través de la pintura, la fotografia, l’argila, etc. No cal tenir tècnica, només ganes de voler conèixer-se i viure en el present. - Osteopatia: Tècnica manual per alliberar tensions, molèsties i dolors musculars. - Kinesiologia: Diferents proves musculars ajuden a reequilibrar l’energia de

cos i ment. Descarrega tensions i allibera emocions.

“Posem a la teva disposició diferents tècniques i en diferents formats: sessions grupals i individuals, tallers, monogràfics per ajustar-los a les teves necessitats”

- 44

INVERTEIX BÉ LA TEVA ENERGIA Sabies que l’energia sense control pot desgastar?

L

’Enric Casanova ens dona unes pautes per gestionar-la millor i sentir-nos més actives i revitalitzades.

Et proposem que estiguis al cas de 6 SIGNES D’ALERTA Si respons afirmativament alguna d’aquestes preguntes, possiblement t’aniria bé prendre un suplement amb adaptògens i vitamines naturals biològiques. 1. En aixecar-te al matí, tens la sensació de fatiga i cansament? 2. Et sents pressionat per la feina, sigui física o mentalment? 3. En acabar el dia et sents irritable i t’enfades per coses poc rellevants? 4. Estàs passant per una etapa de molta feina? (exàmens, competicions). 5. Tens símptomes d’estrès? (nerviosisme, descontrol). 6. Quan tornes a la feina després d’un període de vacances, les rutines habituals et costen? Per això, cada vegada més especialistes en nutrició i salut natural, confien en els adaptògens: substàncies que sense excitar-nos, ens ajuden a gestionar l’energia i afrontar millor les tasques quotidianes. Sorprèn sentir a dir que no n’hi ha prou amb tenir energia? Això mateix: recorda l’eslògan ”la potència sense control no serveix per res”. Encara que tinguem moltíssima ener-

Enric Casanova, de Santiveri de Figueres gia emmagatzemada, si el nostre cos no la mobilitza i gestiona adequadament, és com si no la tingués. I el millor, és l’ànim amb el qual podem portar a terme qualsevol treball físic o mental. No hem d’oblidar que aquesta energia es manifesta en sensacions de vitalitat i positivisme, que al capdavall ens ajuda a gaudir de les tasques que fem.Aquesta gestió energètica la podem potenciar amb adaptògens, que són substàncies que contribueixen a reduir el cansament i la fatiga, tant física com mental. Aleshores que recomanaries com expert en salut natural? Santiveri ha llançat un nou producte, ENERGYADAPT, amb una composició

que m’agrada molt, perquè fusiona dues idees energètiques vitals. Per una banda, té vitamines naturals, obtingudes d’extractes vegetals biològics, i d’altra banda combina amb els adaptògens més innovadors. A quins adaptògens et refereixes? A dues plantes i un fruit clau: •La magnòlia enfiladissa xinesa (Schisandra chinensis), coneguda com la fruita dels 5 gustos. Ajuda a fer front a l’estrès en situacions d’esforç. •La rhodiola (Rhodiola rosea), anomenada arrel d’or o arrel àrtica. Col· labora en el funcionament normal de les activitats mentals i cognitives. •Baobab (Adansonia digitata), que és un poderós reconstituent.

Comarcat ‘`` agenda de l’‘E ' mporda

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS, ACTIVITATS FIGUERES – ACTIVITATS FESTIVAL ACÚSTICA El dia 1 a les 18 h, obertura de l’Espai Food Trucks a la Pl. Catalunya. I obertura de la Walk Street al carrer Caamaño. ACÚSTIQUETA El dia 1 a les 18 h, actuació de Heavy Per Xics a la Rambla. El dia 1 a les 19.30 h, actuació de l’Orquestra Di-Versiones a la Rambla. EL PORT DE LA SELVA Centre d’Art i Cultura ARBAR Fins al 15 de setembre, exposició de les intervencions AA «A Redós» de Roc Parés, a la sala del Vi, «Dins i fora de la línia per deixar-se ser» de Mar Serinyà, a la sala de l’Oli i «Von Frisch» de Noel Tatú a la cuina. L’ESCALA Empúries-Concerts: El dia 7 a les 20 h, Recital de flauta i piano «El Carnaval de Venècia», a càrrec de Francesco Girardi (flauta) i Pierluigi Camicia (piano). Interpretaran obres de P.Genin, P.I. Tchaikowsky, A.Piazzolla i D. Lovreglio a l’església de Sant Martí d’Empúries. El dia 14 a les 19 h, Recital «Harmonies de la guitarra a través dels segles», a càrrec de Luciano Pompilio (guitarra). Obres de J.S. Bach, F.Sor, M.Castelnuovo-Tedesco, D. Bogdanovic i A. Barrios, a l’església de Sant Martí d’Empúries.

La Pegatina és un grup de música de rumba catalana. El dia 21 a les 19 h, Recital de Piano «El carnaval», a càrrec de Giorgi Mundrov (piano). Obres de R. Schumann, F. Chopin, C. Debussy i I.Albéniz, a l’església de Sant Martí d’Empúries. ROSES Activitats. Pl. Catalunya. El dia 3 a les 19 h, espectacle d’animació infantil, Cantem amb Jordi Tonietti. El dia 11 a les 19 h, Sardanes amb la cobla Cervianenca.

Ca l’Anita. Fins al 22 de setembre, exposició «Fragments de la memòria» de Josep Ministral. De dilluns a divendres de 10 a 13.30 h. Dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 h i de 17 a 20 h. Els dies 4 i 18 a les 18 h, grup de suport a l’alletament matern i a la criança, a càrrec de l’Associació Marones. El dia 14 a les 12 h, xerrada «El massatge infantil», a càrrec de Mari Expósito, educadora (AEMI).

Organitza l’Associació Marones. El dia 25 a les 19.30 h, conferència «La descomposició del règim franquista i l’inici dels ajuntaments democràtics» , a càrrec de l’historiador Martí Marín. El dia 28 a les 12 h, xerrada «Sòl pèlvic en l’embaràs. Mètode Pilates: embaràs i post part», a càrrec de Cristina Lao, fisioterapeuta (Fisioalut). Organitza l’Associació Marones. Port de pesca. Els dies 6, 13, 20 i 27 a les 17 h, visita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu 6 € (adults) i 3,5 € (de 6 a 17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turisme: 972 257 331. Platja de la Perola. El dia 6 a les 22 h, Havaneres a càrrec de Port Bo. Castell de la Trinitat. El dia 14 a les 17.30 h, jornada de portes obertes i presentació de la museïtzació del castell de la Trinitat. Servei gratuït de tren. Sortida de Roses a les 16.30, 17.30 i 18.30 h. Sortida del Castell a les 18, 19 i 20 h. Obert de dilluns a diumenge de 17 a 21 h. Activitats familiars autoguiades. Informació: 972 151 466. Sala de la Ciutadella. El dia 14 a les 22 h, ball amb Nou Trànsit. El dia 15 a les 18 h, ball amb David Magem. El dia 21 a les 22 h, ball amb Grup Blue Moon. El dia 22 a les 18 h, ball amb Xus de Santa Coloma. El dia 28 a les 22 h, ball amb Gemma i Blanca. El dia 29 a les 18 h, ball amb Mike. Espai Cultural la Ciutadella. Obert de

dilluns a diumenge de 10 a 20 h. Activitats familiars autoguiades i aniversaris culturals. Informació: 972 151 466. Fins l’11 de setembre, exposició «Cavallers i ferrers al castell de Rocabruna» de 10 a 20 h. Port esportiu. El dia 21 a les 9.45 h, sortida en vaixell al Parc Natural del Cap de Creus. Cal portar ulleres de natació (piscina) que es lliuraran a l’Associació Educa per la campanya d’ajuda als refugiats de Lesbos. Inscripció a l’organització: Càtedra Oceans i Salut Humana de la UdG. Teatre municipal. El dia 21 a les 17 h, conferències «II Jornada Mar i Salut». Organitza la Càtedra Oceans i Salut Humana de la UdG. El dia 24 a les 18.30 h a la sala dels miralls. Taller «Harmonitza’t» (Reiki, sonoteràpia, meditació). Informació i reserva: Fundació Roses Contra el Càncer 619 182 938. Cursos. Idiomes (francès, anglès i alemany nivell inicial) i de creació d’empreses. Inscripcions a partir del 12 de setembre al Servei d’atenció al Ciutadà de l’Ajuntament. Pl. Catalunya, 12 (de dilluns a divendres de 8 a 14 h) o via web inscripcions.roses.cat DIUMENGE 1 RABÓS D’EMPORDÀ A les 17.30 h, Sardanes a càrrec de la Cobla Osona, a la plaça d’en Pere i Anita. A les 19.30 h, Cantada d’havaneres, a càrrec de Les Anxovetes. SANTUARI MARE DE DÉU DEL MON

Romeria de Navata DIMARTS 3 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. El dia 3 a les 18.30 h, presentació llibre El Voluntari, d’Eduard Sadurní i l’experiència del voluntariat amb Oncolliga. A càrrec d’Eduard Sadurní, l’autor, Carme Vaquero, coordinadora del Voluntariat de la Fundació Oncologia Girona i Maria Solés excoordinadora de FCVS a Girona. ROSES Plaça Catalunya. A les 19 h, espectacle d’animació infantil, Cantem amb Jordi Tonietti. DIJOUS 5 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. - El dia 5 a les 19 h, presentació del disc Electrolibri de Pascal Robin. DIVENDRES 6 ROSES Port de pesca. A les 17 h, visita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu 6€ (adults) i 3,5€ (de 6 a 17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turisme: 972 257 331. Platja de la Perola. A les 22 h, Havaneres a càrrec de Port Bo. DISSABTE 7 CASTELLÓ D’EMPÚRIES Terra de TROBADORS FIGUERES Conferència. A les 19 h, a la Biblioteca, conferència sobre Lluís Ferran de Pol, a

DEL 21 D’AGOST AL 8 DE SETEMBRE, TANCAT PER VACANCES

Les Anxovetes, grup d’havaneres càrrec de Daniel Ferrer. L’ESCALA Empúries-Concert. A les 20 h, Recital de flauta i piano «El Carnaval de Venècia», a càrrec de Francesco Girardi (flauta) i Pierluigi Camicia (piano). Obres de P.Genin, P.I. Tchaikowsky, A.Piazzolla i D. Lovreglio a l’església de Sant Martí d’Empúries. DIUMENGE 8 CASTELLÓ D’EMPÚRIES Terra de TROBADORS SANTUARI MARE DE DÉU DEL MONT Aplec de la Mare de Déu, XIX trobada de les Maries del Mont. A la tarda III trobada d’acordions. DIMECRES 11 ROSES

Plaça Catalunya. A les 19 h, Sardanes amb la cobla Cervianenca. DIJOUS 12 ROSES Cursos. Idiomes (francès, anglès i alemany nivell inicial) i de creació d’empreses. Inscripció al Servei d’atenció al Ciutadà de l’Ajuntament. Pl. Catalunya, 12 (de dilluns a divendres de 8 a 14 h) o via web inscripcions.roses.cat DIVENDRES 13 ROSES Port de pesca. A les 17 h, visita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu 6€ (adults) i 3,5€ (de 6 a 17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turisme: 972 257 331.

DISSABTE 14 PERALADA Activitat. Elecció Pubillatge Comarcal 2019. A les 11 h, Rebuda dels Candidats 2019, Pubillatge Comarcal 2018 i Membres del Jurat, al Centre de Turisme Cultural Sant Domènec. A les 16 h, Benvinguda del Pubillatge per fer les confirmacions per l’acte de proclamació, a l’Espai Jove de Peralada. A les 17 h, Cercavila i animació amb la Colla Gegantera de Peralada. Concentració i sortida des de la plaça del Carme. A les 18 h, actuació de la Colla Castellera Vailets de l’Empordà, a la plaça de l’Església. A les 19 h, Proclamació del Pubillatge Comarcal 2019, a la plaça Gran. EL PORT DE LA SELVA Centre d’Art i Cultura ARBAR. Amb motiu de la celebració de l’any Sant de Sant Pere de Rodes. A les 19 h, conferència «La portada de Sant Pere de Rodes i el 75è aniversari del bateig del Mestre de Cabestany», a càrrec de Laura Bartolomés Roviras. L’ESCALA Empúries-Concert. A les 19 h, Recital «Harmonies de la guitarra a través dels segles», a càrrec de Luciano Pompilio (guitarra). Obres de J.S. Bach, F.Sor, M.CastelnuovoTedesco, D. Bogdanovic i A. Barrios, a l’església de Sant Martí d’Empúries. ROSES Castell de la Trinitat. A les 17.30 h, jornada de portes obertes i presentació de la museïtzació del castell de la Trinitat.

Servei gratuït de tren . Sortida de Roses a les 16.30, 17.30 i 18.30 h. Sortida del Castell a les 18, 19 i 20 h. Sala de la Ciutadella. A les 22 h, ball amb Nou Trànsit. DIUMENGE 15 LLADÓ XXIV Fira del Formatge Artesà de Lladó: degustacions, maridatges, activitats, concerts, espectacles, concurs de formatges artesans... ROSES Sala de la Ciutadella. A les 18 h, ball amb David Magem.

DIJOUS 19 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, acte homenatge a Simona Gay. Amb la participació de Miquela Valls, acadèmica nord-catalana, Estel Aguilar Miró, coautora del poemari que presentem Aigües sempre vives, André Robèr, editor i Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà.

DIVENDRES 20 ROSES Port de pesca. A les 17 h, visita guiada al port i a la llotja de Roses. Preu 6€ (adults) i 3,5€ (de 6 a 17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turisme: 972 257 331. DISSABTE 21 FIGUERES Biblioteca. A les 12 h, presentació del llibre

DILLUNS 16 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, presentació del llibre Després de la batalla, de Judith Cobeña i Guàrdia, Josep Torrent Alabau i Andreu Pérez Mingorance. DIMARTS 17 FIGUERES Biblioteca Fages de Climent. A les 19 h, lliurament Premis Acció Poètica Quàntica- Science Needs You. DIMECRES 18 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, presentació del poemari Apàtrida, de Joan Gasull. A càrrec de Joan Ferrerós. Amb presència de l’autor. ROSES Biblioteca municipal. A les 19.30 h, presentació dels clubs de lectura 2019-2020.

Castelló d’Empúries, Terra de Trobadors ROSES Biblioteca Municipal. A les 19.30 h, lectura i comentari de textos: Vinyoli, la poesia del mar, a càrrec de Miquel Martin i Orga Cercós.

La il·lusió del pallasso d’Anna Maria i Dolors García Cadarso. L’ESCALA Empúries-Concert. A les 19 h, Recital de Piano «El carnaval», a càrrec de Giorgi Mundrov (piano).

Obres de R. Schumann, F. Chopin, C. Debussy i I.Albéniz, a l’església de Sant Martí d’Empúries. ROSES Port esportiu. A les 9.45 h, sortida en vaixell al Parc Natural del Cap de Creus. Cal portar ulleres de natació (piscina) que es lliuraran a l’Associació Educa per la campanya d’ajuda als refugiats de Lesbos. Inscripció a l’organització: Càtedra Oceans i Salut Humana de la UdG. Biblioteca municipal. A les 10 h, a l’espai Z, conferència centrada en la fotografia i el retrat, a càrrec de David Hornos Escrichs. Teatre municipal. A les 17 h, conferències «II Jornada Mar i Salut». Organitza la Càtedra Oceans i Salut Humana de la UdG. Sala de la Ciutadella. A les 22 h, ball amb Grup Blue Moon. DIUMENGE 22 ROSES Sala de la Ciutadella. A les 18 h, ball amb Xus de Santa Coloma. DILLUNS 23 FIGUERES Biblioteca. A les 18.30 h, taula rodona «La renovació pedagògica als anys 60 i la influència de Tonucci i el MCE italià»; presentació del llibre Escola Lavínia: els orígens d’un referent pedagògic. A càrrec de Montserrat Camps Mundó i Carme Sala Sureda, mestres, i Quim Curbet, editor. DIMARTS 24 FIGUERES Biblioteca. A les 19.30 h, xerrada «Anna

M. Dalí i la literatura del paisatge», a càrrec de Blanca Sala Reig. ROSES Teatre municipal. A les 18.30 h a la sala dels miralls. Taller «Harmonitza’t» (Reiki, sonoteràpia, meditació). Informació i reserva: Fundació Roses Contra el Càncer 619 182 938. DIMECRES 25 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, presentació del llibre Reimaginem la independència de Carles Campuzano. Amb la participació de Carles Campuzano, Jordi Masquef i Joan Armangué. ROSES Conferència. A les 19.30 h, a Ca l’Anita, conferència: «La descomposició del règim franquista i l’inici dels ajuntaments democràtics» , a càrrec de l’historiador Martí Marín. DIJOUS 26 FIGUERES Biblioteca. A les 19 h, presentació del número 7 de la revista Encesa Literària, dedicat a l’escriptor Josep-Sebastià Pons. A càrrec d’Eusebi Ayensa, coordinador del dossier. A les 19.30 h, presentació de la novel·la Lolo, les llàgrimes del vi de Carme Ripoll, a càrrec de l’alcaldessa Montse Mindan i l’autora. DIVENDRES 27 FIGUERES Contes. Biblioteca: A les 17 i 18 h, contes per a nadons (- de 3 anys). El cargol i l’herba de poniol, a càrrec de Vadecontes.

ROSES Port de pesca. A les 17 h, visita guiada al port i a la € (de 6 a 17 anys). Informació i inscripcions: Oficina de Turisme: 972 257 331. Biblioteca municipal. A les 19.30 h, club de lectura: L’Olor del desig de David Cirici, presentació a càrrec de Toni Martínez amb la presència de l’autor. DISSABTE 28 FIGUERES Biblioteca. L’HORA DEL CONTE: A les 12 h, l’hora del conte (+ de 3 anys). Contes i taller de xapes, càrrec de La Sal d’Olot. ROSES A Ca l’Anita. A les 12 h, xerrada «Sòl pèlvic en l’embaràs. Mètode Pilates: embaràs i post part», a càrrec de Cristina Lao, fisioterapeuta (Fisioalut). Organitza l’Associació Marones. Sala de la Ciutadella. A les 22 h, ball amb Gemma i Blanca. DIUMENGE 29 ROSES Sala de la Ciutadella. A les 18 h, ball amb Mike. DILLUNS 30 FIGUERES Inauguració. Biblioteca: A les 19 h, inauguració del curs dels Clubs de Lectura, a càrrec d’Ignasi Aragay, director del suplement Ara Llegim. ROSES Lectura. A les 19.30 h, a la Biblioteca, lectura amb Recursos inhumans, de Pierre Lemaitre, a càrrec de Toni Martínez.

EXPOSITIONS, VISITES, ATELIERS ET ACTIVITÉS FIGUERES - ACTIVITÉS Festival Acústica. Le 1 à 18 h, ouverture de l’espace de Food Trucks à la place Catalunya et ouverture de la WalkStreet à la rue Caamañó. Acustiqueta. Le 1 à 18 h, spectacle d’Heavy per Xics à la rambla Le 1 à 19h30, spectacle de l’Orquestra Di- ersiones à la Rambla. EL PORT DE LA SELVA Centre de Culture ARBAR. Jusqu’au 15 septembre, exposition des interventions AA “A. Redós” de Roc Parés, à la salle del Vi, “Dis i fora de la línia per deixar-se ser” de Mar Serinyà, à la salle de l’Oli “VonFrisch” de Noël Tatú à la cuisine. L’ESCALA Empúries – Concerts. Le 7 septembre, à 20 h, récital de flûte et piano “El Carnaval de Venècia” avec Francesco Girardi (flûte) et Pierliugi Camicia (piano). Ils vont interpréter des oeuvres de P. Genin, P.I. Tchaikowsky, A. Piazzolla et D. Lovreglio à l’église de Sant Martí d’Empúries. Le 14 septembre à 19 h, récital “Harmonies de la guitarra a través dels segles” avec Luciano Pompilio (guitare). Oeuvres de J.S. Bach, F. Sor, M. Castelnuevo-Tedesco, D. Bogdanovic et A. Barrios, à l’église de Sant Martí d’Empúries.

fra N cès

massatge infantil”, avec Mari Expósito, éducatrice (AEMI). Le 25 septembre, à 19h30, conférence “La descomposició del règim franquista i l’inici dels ajuntaments democràtics”, avec l’historien Martí Marín. Le 21 septembre à Le 28 septembre à 12 h, discussion “Sòl 19 h, récital de pèlvic en l’embaràs. Mètode Pilates: piano “El Carnaembaràs i post part” avec Cristina Lao, val” avec Giorphysiothérapeute (Fisiosalut) gi Mundrov (piPort de pêche. Les jours 6, 13, 20 ano). Oeuvres et 27 septembre, à 17 h, visite de R. Schumann, guidée au port et à la loge de F. Chopin, C. Demer de Roses. bussy et L. Albéniz, Plage de la Perola. Le 6 á l’église de Sant Martí septembre, à 22 h, Had’Empúries. vaneres avec Port Bo. Château de la TriROSES nitat. Le 14 septemActivités. bre, à 17h30, journée Plaça Catalunya. de portes ouvertes Le 3 septembre, et présentation de à 19 h, spectala muséalization du cle d’animachâteau de la Trinition infantil, tat. Service gratuit Cantem avec de train. Sorties de Jordi Tonietti. Roses à 16h30, 17h30 Le 11 septembre, Terra de TROBADORS et 18h30. Sorties du à 19 h, Sardanes avec château à 18 h, 19hs et la cobla Cervianenca. 20 h. Ouvert de lundi à dimanche de 17h Ca l’Anita. Jusqu’au 22 septembre, exposition “Fragmens de la memòria” de à 21 h. Activités familiales autoguidées. Josep Ministral. De lundi à vendredi, de Salle de la Ciutadella. Le 14 septembre 10h à 13h30 et samedis, dimanches et à 22 h, bal avec Nou Transit. Le 15 septembre à 18 h, bal avec Dafestives de 12h à 14h et de 17h à 20 h. Le 14 septembre, à 12 h, discussion “El vid Magem. Le 21 septembre à 22 h, bal avec le

groupe Blue Moon. Le 22 septembre à 18 h, bal avec Xus de Santa Coloma. Le 28 septembre à 22 h, bal avec Gemma et Blanca. Espace Culturel de la Ciutadella. Ouvert de lundi a à dimanche de 10h à 20 h. Activités familiales autoguidées et anniversaires culturelles. Information: 972 151 466. Jusqu’au 11 septembre, exposition “Cavallers i ferrers al castell de Rocabruna” de 10h à 20 h. Le 21 septembre, à 9h45, sortie en bateau au parc Naturel du Cap de Creus. Le 24 septembre, à 18h30, à la sale dels miralls. Atelier “Harmonitza’t” (Reiki, nosothérapie et méditation). Information et réserves: Fundació Roses Contra el Càncer - 619 182 938. VENDREDI 6 ROSES Plage de la Perola. À 22 h, Haveneres avec Port Bo SAMEDI 7 L’ESCALA Empúries – Concert. À 20h, récital de flûte et piano “El Carnaval de Venècia” avec

Francesco Girardi (flûte) et Pierliugi Camicia (piano). Ils vons interpreter des oeuvres de P.Genin, P.I. Tchaikowsky, A. Piazzolla et D. Lovreglio à l’église de Sant Martí d’Empúries. CASTELLÓ D’EMPÚRIES Terra de TROBADORS. DIMANCHE 8 CASTELLÓ D’EMPÚRIES Terra de TROBADORS. SAMEDI 14 L’ESCALA Empúries – Concert. À 19 h, récital “Harmonies de la guitarra a través dels segles” avec Luciano Pompilio (guitare). Oeuvres de J.S. Bach, F. Sor, M. Castelnuevo-Tedesco, D. Bogdanovic et A. Barrios, à l’église de Sant Martí d’Empúries. ROSES Salle de la Ciutadella. A 22h, bal avec Nou Trànsit. DIMANCHE 15 LLADÓ XXIV Foire du Fromage Artisan de Lladó. Pendant toute la journée, aux rues de la ville, dégustations, appariements, activités, concerts, spectacles, concours de fromages artisans...

Grup Bue Moon ROSES Salle de la Ciuatdella. A 18 h, bal avec David Magem. SAMEDI 21 L’ESCALA Empúries – Concert. À 19 h, récital de piano “El Carnaval” avec Giorgi Mundrov (piano). Oeuvres de R. Schumann, F. Chopin, C. Debussy et L. Albéniz, á l’église de Sant Martí d’Empúries. ROSES Salle de la Ciutadella. À 22 h,

bal avec le group Bue Moon. DIMANCHE 22 ROSES Salle de la Ciutadella. A 18 h, bal avec Xus de Santa Coloma. SAMEDI 28 ROSES Salle de la Ciutadella. A 22 h, bal avec Gemma et Blanca. DIMANCHE 29 Salle de la Ciutadella. A 18 h, bal avec Mike.

L’EMPORDÀ DE QUILÒMETRE ZERO Paral·lelament amb la verema, el mes de setembre està protagonitzat per un conjunt de fires arreu de la comarca que promocionen alguns dels productes més naturals que s’elaboren i produeixen a casa nostra. Mostra del Vi a Figueres, Fira del Formatge a Lladó, Fira de la Poma de Relleno i de l’Horta a Vilabertran, Fira de l’Oli a Ventalló i Ecofira a Navata són les cites firals que s’han programat a la comarca des d’ara i fins a primers d’octubre. En conjunt, un exponent variat i ric per a la promoció de productes de quilòmetre zero, molts dels quals s’elaboren a casa nostra de forma natural i sovint artesana. Són un valor afegit a l’economia comarcal que cal reconèixer i promocionar. Si la gastronomia és un dels elements característics de l’Empordà, està clar que això és degut al fet de poder disposar d’una matèria prima immediata, de proximitat i de qualitat. Aquestes fires que se celebraran durant les properes setmanes ens promocionen el vi, els formatges, la poma, els vegetals que es cullen a l’horta de tocar la casa dels nostres pagesos, l’oli i els productes elaborats amb criteris ecològics. Però a la comarca hi tenen protagonisme molt més productes. Pensem en les anxoves de l’Escala, les gambes de Roses i els escamarlans i llagostes de Cadaqués i la Mar d’Amunt, l’arròs de Castelló d’Empúries i Fortià, les po-

El raïm està a punt de verema i d’ells en sortiran els cada cop més apreciats vins de la DO Empordà. (Foto: INCAVI).

mes de Sant Pere Pescador i de l’Armentera, les cireres de Llers i de Terrades, els naps de Capmany, les cebes i els calçots de Vilabertran i de Vila-sacra... Segur que ens en oblidem, perquè la llista és llarga. I no cal entrar en productes més elaborats, com els dolços, on després del brunyols podem anar de les flaones de Figueres als taps de Cadaqués i trobar a quasi cada municipi important algun element característic i que li dona identitat. O la cervesa artesana, posem per cas. Aquests productes de quilòmetre zero, que també són la base del reconeixement gastronòmic que té tot l’Empordà, representen un orgull de marca i una garantia de qualitat. I entre tots cal que els conservem. El director del Centre de Genètica Cardiovascular de l’Institut d’Investigació Biomèdica de GIrona (Idibgi), el popular cardiòleg Ramon Brugada, va ser reconegut amb un premi, fa uns mesos pels responsables de la IGP (Indicació Geogràfica Protegida) Poma de Girona per la seva feina en l’àmbit de la recerca. I Brugada, que és el cap de Cardiologia de l’Hospital Josep Trueta i professor associat de Medicina de la Universitat de Girona, va defensar públicament la importància de consumir producte de proximitat per donar suport a l’economia local i protegir el medi ambient.

Un plafó commemoratiu recorda des la passada primavera l’arribada del vi a la península ibèrica a través d’Empúries, ara fa més de 2.000 anys. (Foto: INCAVI). “Com a societat no ens podem plantejar de cap manera prescindir dels productors locals”, va dir Brugada davant del sector, tot afegint que “no podem defensar el nostre país comprant a l’estranger allò que trobem a casa”. En aquest sentit, va instar als productors a fer entendre els clients que quan prioritzen el producte local, també prioritzen la protecció del territori, el medi ambient i el manteniment de llocs de treball. Brugada també va destacar el paper dels pares a l’hora d’educar als fills en la importància de menjar sa. Un conjunt de recomanacions a tenir en compte i que posen encara més en valor aquesta promoció del producte de casa. LA MARCA EMPORDÀ La “frontera” administrativa i política que separa les comarques de l’Alt i el Baix Empordà ha estat sempre superada socialment i culturalment, entre molts altres àmbits. El nom Empordà ven turísticament, però també comercialment. Bona prova d’això és el fenomen, incrementat en els darrers temps, de la presència de la marca “Empordà” en un conjunt de productes elaborats de forma artesana,

- 56

Els camps de pomeres, un altre producte característic del nostre territori. (Foto: JMB). on destaquen de forma molt especial el vi i l’oli. Uns productes que ja eren apreciats per grecs i romans quan varen fundar Empúries i que comercialitzaven per tota la Mediterrània. L’actual reglament del Consell Regulador de la DO Empordà unifica, sota una mateixa marca, el vi produït tant als municipis de l’Alt com del Baix Empordà. Tots ells tenen una garantia comuna i es comercialitzen amb un mateix segell corporatiu. Una situació semblant passa amb l’oli de l’Empordà, que també disposa de consell regulador propi i amb la Marca de Garantia Producte de l’Empordà, que identifica la comercialització des de l’arròs als brunyols, passant per la botifarra dolça i el recuit, entre d’altres, sempre i quan estiguin elaborats en una de les dues comarques i seguint un procés artesà. En general, els elaboradors de tots aquests productes estan satisfets de comercialitzar-los sota un mateix segell de qualitat. I és que, repetim-ho, la marca Empordà ven i, al

mateix temps, continua essent un sinònim de qualitat. BONES PERSPECTIVES DE LA VEREMA Segons ha informat l’INCAVI (Institut Català de la Vinya i el Vi), la verema d’aquest 2019 es preveu, de manera general i a totes les denominacions d’origen, de quantitat igual o una mica superior a la mitjana, excepte en aquelles zones que han sofert danys greus per l’onada de calor del mes de juny. Aquest és el cas de l’Alt Empordà on les pèrdues de producció més importants ha estat en vinyes joves. La varietat més afectada ha estat la carinyena. Tot i això, la qualitat no se’n ressentirà. Segons els tècnics, la verema arriba amb una mica de retard respecte els darrers anys. Si no hi ha cap canvi de darrera hora, està previst que la collita de raïms es generalitzarà al llarg de la primera setmana de setembre en el conjunt de la Denominació d’Origen

Empordà -tot i que en algun cas s’haurà avançat- i s’allargarà fins a mitjans o finals d’octubre amb les varietats més tardanes. Pel que fa la qualitat sanitària del raïm, des de l’INCAVI asseguren que és òptima. En aquest sentit, les condicions meteorològiques han fet que les afectacions de míldiu, oïdi i corc del raïm hagin sigut molt baixes, gairebé inexistents.

“L’actual reglament del Consell Regulador de la DO Empordà unifica, sota una mateixa marca, el vi produït tant als municipis de l’Alt com del Baix Empordà”

PRODUCTES DE L’HORTA El municipi de Vilabertran disposa d’un terreny molt fèrtil i ric en aigua, la qual cosa ha facilitat que el municipi sigui històricament un lloc de cultiu de l’horta. Tot plegat ha creat un paisatge molt característic, ajudat de les típiques tanques de xiprers per a protegir les terres del vent de tramuntana. A part de la seva importància econòmica i paisatgística, aquest conreu tant propi de Vilabertran, compartit a altres municipis del que podríem anomenar Empordà rural, és un element important des del punt de vista cultural i ecològic. En concret, l’horta permet la producció de productes de proximitat i de qualitat i alhora potencia la conservació de l’espai rural i les espècies autòctones. Quan fa uns anys es va posar de moda parlar dels productes de quilòmetre zero, és a dir d’aquells que en poques hores poden estar del camp o de l’horta a la taula del consumidor, a la gent de l’Empordà això no els ve pas de nou. Però tampoc cal deixar de banda ni adormir-se en els llorers. Són molts els que encara aprecien poder menjar un enciam, uns tomàquets o unes mongetes tendres recent collides de l’horta de Vilabertran o de qualsevol altre municipi de la comarca. Tot plegat, més que una moda ha esdevingut una sensibilització de la societat cap als productes de proximitat. MÉS POMA AUTÒCTONA I SOSTENIBLE Des del sector de la poma de Girona arriben bones notícies. Actualment, a l’Estat espanyol es consumeixen cada any 480.000 tones de pomes, de les quals aproximadament unes 200.000 s’importen. En aquest escenari, els productors reivindiquen el seu esforç per encaminar a tenir la poma més sostenible del mercat. Asseguren que el consum de productes locals ajuda a reduir les emissions de CO2, els plàstics i embalums i fomenta l’economia del territori. Sota aquesta premissa, el sector porta a ter-

Una sínia per regar els camps i els productes de les populars hortes de Vilabertran. (Foto: JMB). me des de fa temps diversos projectes encaminats a produir una poma encara més sostenible. En aquest sentit, una de les iniciatives més recents és la implicació de les tres empreses de la IGP Poma de Girona (Girona Fruits, de Bordils, Fructícola Empordà, de Sant Pere Pescador i Giropoma Costa Brava, d’Ullà) en el programa Hot Climate Programme, que permetrà comercialitzar varietats de pomes adaptades a climes càlids i que hauria de permetre en uns deu anys vista acabar amb les importacions al mercat espanyol, segons ha explicat el president de Poma de Girona, Llorenç Frigola. La iniciativa, d’abast internacional i que compta amb la participació de científics neozelandesos, permetria a la IGP incrementar en un 50% la producció de poma, passant de les 80.000 tones anuals produïdes de mitjana a les 120.000. “A mig termini, entre Girona i Lleida s’han de cobrir les més de 200.000 tones de poma que venen de fora”, afirma Frigola. Les primeres vari-

ants adaptades al clima es començaran a plantar l’any que ve. Què es vol aconseguir amb tot això? Doncs, a efectes pràctics, reduir al mínim les importacions té efectes positius sobre l’economia i els efectes del canvi climàtic. Així, per exemple, es reduiran les emissions de CO2 a l’atmosfera ja que no serà necessari transportar tantes pomes conreades d’altres països. D’altra banda, oferir als consumidors varietats produïdes en condicions locals reduirà també la petjada hídrica, ja que en ser varietats adaptades al clima no requeriran tanta aigua. A més, es crea riquesa al territori. Actualment, el sector de la poma a Girona dona feina a unes 3.000 persones, entre llocs de treball directes i indirectes. Algunes grans cadenes de supermercats ja han deixat ja de vendre poma de fora, però encara són majoria les grans superfícies que comercialitzen pomes conreades a 2.000 km de distància.

- 58

ELS PRODUCTES DE

PROXIMITAT

E

l producte anomenat de proximitat o de kilòmetre 0, un concepte que nasqué a Itàlia al final de la dècada de 1980, podríem dir que és un invent de la globalització dels temps en què ens ha tocat viure.

Lluís Planas nien un petit hort per cobrir les necessitats bàsiques del dia a dia, o sigui són de la regió i de temporada (no conreats en hivernacles al llarg de tot l’any). Avui en dia solen ser productes agroalimentaris que es caracteritzen per la distància entre el productor i consumidor que al final no supera els 100 km i en la seva comercialització com a molt només i participa un intermediari. En el nostre estimat Empordà, en tenim un d’aquests productes, que mai ens ha fallat, el vi, que des del 1975 és una Denominació d’Origen, que en un principi se li dona el nom d’Empordà – Costa Brava, però en l’últim reglament aprovat per la Generalitat de Catalunya el 16 de febrer de l’any 2006 s’elimina Costa Brava.

Els nostres avis ja consumien aquest tipus de producte, més ben dit només consumien els productes que aleshores en deien de la terra, els que conreava el pagès, que també els venia en el mercat del poble i humilment en treia algun caler, o fins i tot els que te-

La DO Empordà ocupa 2020 hectàrees de vinya entre l’Alt i Baix Empordà, hi ha 423 viticultors i 45 cellers inscrits al Consell Regulador. La producció estimada de vi emparat per la DO és d’’uns 50.000 hectolitres que represen-

ten un total de 3’5 milions d’ampolles anuals. Es conreen deu varietats blanques i deu de negres: la garnatxa blanca, el macabeu i el moscatell d’Alexandria són les blanques que més predominen, per les negres tenim el samsó o dit també carinyena i la garnatxa negra, s’hi hauria d’afegir el monestrell que tots els tractats de viticultura situen a l’Empordà. El vi arriba a Catalunya cap el segle VI abans de Crist. L’àrea era llavors la colònia grega més important de la península i Emporiae la ciutat grega que mes tard donaria nom a la comarca de l’Empordà. Quatre segles més tard existeix l’evidència arqueològica i documental per demostrar que els vins de les terres Empordaneses amb altres de la Tarraconense eren coneguts en els mercats nacionals i d’altres províncies de l’Imperi i en la mateixa metròpoli de Roma. Ja en l’edat mitjana el monestir de Sant Pere de Roda les vinyes cobrien les vessants de la muntanya on es creu que el monjo Ramon Pere de Noves destacà en escriure un tractat sobre l’elaboració del vi. Hi ha proves que demostren que altres monestirs com Sant Quirze de Colera i Santa Maria de Vilabertran posseïen vinyes per dedicar-se a l’elaboració de tant preuat producte. Durant els segles XVIII i XIX , el creixement agrícola que aleshores impulsa també fou notori el creixement demogràfic de la zona. L’any 1879 una gran fatalitat va aparèixer a la comarca i per primera vegada a Catalunya que va acabar amb la prosperitat dels vins empordanesos, la plaga de la fil·loxera, apareix en una vinya de Rabós d’Empordà. Avui en dia els vins d’aquesta comarca gaudeixen d’una gran i mereixedora fama i que tots podem degustar a les nostres taules i en els millors restaurants d’arreu de Catalunya, l’estat espanyol i internacionalment coneguts. En una molt antiga llegenda persa es relata el descobriment del vi, i aquí voldria dir que les llegendes no tenen perquè ser veritat o mentida en què siguin boniques n’hi ha prou: El Príncep Jemshed va ordenar que fossin etiquetats amb la paraula “verí” uns pellicans de pell de cabra, degut a què hi havien posat el fruit del raïm i havent begut el vi després d’haver fermentat, els hi va agafar un fort mal de ventre. La seva esposa favorita, en veure que el Príncep havia perdut el seu interès per ella, va decidir acabar amb la seva vida i ho va intentar bevent-se el vi que ella creia que era el verí que estava en els pellicans. Però el vi havia madurat, i per tant es va sentir molt alegre i molt eufòrica, tant que, li va valer per guanyar-se altra vegada el favor del seu estimat espòs. Lluís Planas

“LLADÓ I ELS SEUS FORMATGES S’OBREN AL PÚBLIC I AL MÓN PER LA FIRA” Jan Millastre, coordinador de la Fira del Formatge de Lladó

L

ladó té el diumenge 15 de setembre una cita amb el formatge artesà, amb la presència de vint-i-vuit formatgers artesans que es reuniran al centre històric al voltant d’una àmplia programació d’activitats que, repeteix aquest any la Mostra Made in Lladó, una proposta que dóna a conèixer els creadors residents al poble de Lladó fora de l’àmbit alimentari i el concurs de formatges, que ha donat prestigi a la Fira i arriba ja a la seva quarta edició. Aquest any per primer cop es reconeix el Millor Formatge Artesà de la Fira. La fira, que dura tot el dia, es complementa amb un munt d’activitats lúdiques i culturals com ara jocs tradicionals, música, espectacle infantil i exposicions. Com es preveu l’edició d’enguany de la Fira del Formatge? Aquest any es preveu molt bé. Estem al pre 25è aniversari. Són 24 anys ja i tenim una fira totalment consolidada. L’any passat va ser un èxit, ho vam acabar tot, estem molt contents, sobretot pel prestigi que ha agafat en el món formatger català. Ens estan comparant amb fires tan importants com el Lactium de Vic o la Fira de Sant Ermengol de la Seu d’Urgell. Per nosaltres és un orgull. Quants formatgers assistiran a la Fira? Aquest any hi haurà més parades de formatges, tindrem 28 formatgers artesans d’arreu de Catalunya i alguns que han tingut els més importants premis de l’últim Lactium de Vic. Això per la gent que ve a la fira de Lladó són novetats bones perquè podrà ampliar l’assortit de formatges que sempre es porta a casa. A més el públic podrà tastar aquests formatges. Paral·lelament tenim com sempre els tiquets degustació que són l’estrella de la Fira. Oferim quatre degustacions de formatge, amb un plat de ceràmica i got de vi o cervesa artesana de la Fira que té un cost de 8 euros. Això és la guindilla del pastís, el cap de cartell perquè la gent ve precisament a fer les degustacions al matí, a fer el passeig per la fira, a gaudir de les activitats, a emportar-se el plat que és de col·lecció, de ceràmica de la Bisbal. L’any passat a les 4 de la tarda havíem acabat els plats i les mil i escaig degustacions que teníem per això aquest any les ampliem. Això a nosaltres ens enorgulleix: veiem que el públic gaudeix molt del dia, de les activitats del voltant i del que genera la fira en sí, i de l’entorn del poble que és el nucli antic amb una canònica que s’ha de valorar. Precisament una de les novetats aquest any és la visita teatralitzada a Lladó: Del monestir al Sindicat. Una altra activitat d’èxit és el concurs de formatges. Com es planteja aquest any? El concurs de formatge ha donat prestigi a la Fira. Tots els formatgers poden portar un o dos formatges fets per ells artesanalment, es convoca un jurat des de la direcció del concurs de persones com Toni Gerez, expert en formatges i cap de sala del Restaurant Castell de Peralada, gurmets entre els quals hi ha Pep Nogué, Carme Gasull i diferents personalitats dels mitjans de comunicació, entre d’altres. Establim quatre categories: Ovella, Vaca, Durs de cabra i Cabres toves i Àcides. Per cada secció es donen tres premis: Diploma d’or plata i bronze. Donem els premis a les dotze del migdia perquè el públic està molt atent per poder anar a adquirir el formatge guanyador. L’al·licient és que tots els formatges guanyadors es poden tro-

Jan Millastre, coordinador de la Fira del Formatge bar a la Fira. Veient que el concurs ens dóna aquest prestigi hem decidit atorgar el Premi al Millor Formatge artesà de la Fira entre els guanyadors de cada categoria. Com sempre un ampli ventall d’activitats paral·leles complementen l’oferta formatgera. Al matí hi haurà els jocs tradicionals i el concert del cantautor cubà Emilio Sánchez. A la tarda tenim un espectacle de pallassos per als nens i tanquem el fi de festa amb el grup de versions de rock Könupar. El visitant també trobarà diferents exposicions. Els nens de l’escola han imaginat i creat possibles cartells i s’exposen. El cartell de la fira del Formatge és molt característic. El dissenya l’Àlex Gifreu que agafa un espot publicitari i el reconverteix en el reclam de la Fira. Aquest any s’inspira en gall dels Cornflakes de Kelloggs. Al voltant del cartell els nens de l’escola del poble s’han convertit en petits Àlex Gifreu i han posat la seva creativitat al servei de la Fira. També podrem visitar la mostra Cooperació i Discapacitat de la ONG gironina GERD. Cada any també s’ofereix el maridatge de vins i cervesa amb els formatges de Mas Mercè en una sala tancada i amb entrades limitades. El tiquet val 4 euros. Es marida el vi de la fira, aquest any tenim un vi artesà dels cellers Peralada i la cervesa artesana de la Fira, la Rufa. L’art hi estarà present un any més? Dins la placeta, al Claustre, continuem amb el Made in Lladó. Un conjunt d’artistes del poble tenen l’oportunitat de mostrar el que fan al públic i al món: entre ells el fotògraf Jordi Puig, l’artista Jordi Mitjà o la joiera Estela Sáez. Aquest és el tercer any que ho fem. La Fira no deixa d’innovar-se. Després de 24 anys, el sector està en auge i la Fira també. L’espai dona pel que dóna, però no deixem d’evolucionar, hem crescut al ritme que ho fa el sector i això és bo. Sobretot hem guanyat molt en qualitat. Abans teníem molt a envejar a la zona de França, on s’hi havia d’anar a aprendre, però ara tenim al país grans formatges que s’estan exportant arreu del món. Estem totalment orgullosos de formar part d’aquest món i de posar el nostre granet de sorra en aquest sentit, potenciant el formatge artesà.

- 56

FIRA DE LA POMA DE RELLENO I L’HORTA I FESTA DE SANT FERRIOL L’Associació Els Xiprers i l’Ajuntament impulsen un programa farcit d’activitats el diumenge 15 de setembre.

L

a 18a Fira de la Poma de relleno i l’horta i la festa de Sant Ferriol coincideixen a Vilabertran el diumenge 15 de setembre amb una programació àmplia i diversa, plenament arrelada i que té un públic fidel i majoritàriament familiar: «per això mantenim cada any propostes sense gaire canvi perquè totes funcionen» expliquen des de l’Associació Els Xiprers que s’encarrega d’organitzar la Fira conjuntament amb l’ajuntament. En anteriors edicions, les activitats s’havien repartit durant el cap de setmana, però des de fa uns anys que tot es concentra el mateix diumenge. La fira, dedicada als seus productes estrella: les pomes de relleno i els productes de l’horta, es complementa -tot i seguir la línia dels darrers anys-, amb altres al·licients. En aquesta 18a edició s’ha potenciat la part cultural de la fira amb dues exposicions itinerants: la mostra fotogràfica: Girones que inclou impactants imatges aèries de gran diversitat de paisatges de la nostra terra i una altra exposició: El mosquit tigre, un veí que ens incomoda. Totes dues es podran visitar a la sala espai jove de l’edifici del nou edifici de serveis que s’ha d’inaugurar pels volts de la festa, situat a la plaça dels Hortalans. «En cas que no estigui la sala a punt, traslladaríem les mostres al segon pis del centre cívic». La Fira de la Poma de relleno i l’horta forma part de la història de Vilabertran. “Ens ajuntem una cinquantena de persones del poble i durant tres dies preparem al voltant de 3.000

pomes de relleno”, assenyalen des de l’Associació Cultural Els Xiprers. El procés d’elaboració és molt laboriós perquè la poma ha de passar per diverses coccions. Antigament la gent venia per la festa del poble a menjar la poma de relleno: “d’aquí que s’hagi volgut mantenir la tradició”. Un dels valors més importants d’aquesta fira és, sens dubte, el voluntariat que mou i fa possible cada any celebrar la fira. Gràcies a la col·laboració de la gent del poble, que tira endavant la fira, “hem aconseguit que el públic pugui seguir degustant aquestes postres tan tradicionals que a moltes llars ja no hi ha tradició d’elaborar”.

La parada de la poma de relleno, que esgota existències a mesura que passa la tarda, es complementa amb la parada de fruites i verdures: “Vilabertran és un poble en què hi ha moltes hortes i amb la fira volem promocionar els productes de la terra”. Aquests productes es poden trobar a la plaça dels Hortolans i al seu voltant es concentren la resta d’artesans i l’exhibició d’oficis com el forjador, el cadiraire, el picapedrer, el vitraller o l’espardenyer. La demostració del procés d’elaboració del vi i degustació del most, al mateix espai, també agrada molt i té molts adeptes entre el públic. D’altres al·licients del programa són la xerra-

- 64

da Els productes de les abelles a càrrec d’Esteve Miràngels, veterinari d’abelles al Claustre del Monestir i la classe de smoothies i menjar saludable amb robot de cuina, al centre cívic. També hi haurà un conta contes de productes de l’Empordà amb Històries per omplir la panxa, a la plaça dels Hortolans i sardanes a càrrec de la cobla Els Rossinyolets. Un dels moments àlgids de la fira és la celebració del tradicional dinar gastronòmic que es fa al centre cívic. Es tracta d’un àpat molt especial, ja que se serveixen, exclusivament, productes amb la marca de garantia Empordà. Aquest any s’ha variat una mica el menú i hi haurà amanida de l’horta de Vilabertran amb ceba de Figueres, arròs de Pals, les delicioses pomes de relleno de Vilabertran i els brunyols de l’Empordà. El dinar es fa a les 2 del migdia al cen-

tre cívic, quelcom que garanteix que es dugui a terme. El preu és de 18 euros els adults i 10 els nens fins a 10 anys i els tiquets ja es poden comprar a la farmàcia Ribas o a través de Joan Quera (657 996 108) i el mateix dia de la Fira al punt d’informació. Les portes obertes a la Torre d’en Reig, les visites guiades al monestir, la desfilada de capgrossos, l’ensinistrament de gossos o l’arribada de caravana de cotxes clàssics són algunes de les activitats típiques de cada any. Per la mainada hi haurà atraccions i ponis i també s’ha previst a les cinc de la tarda l’espectacle Festa a la plaça, a càrrec de la companyia Fefe&Cia. A la mateixa hora, per al públic en general, es farà la xerrada Els secrets dels Bonsais. Precisament una de les exposicions de la

Canònica de Santa Maria és també sobre bonsais. També s’exposa una mostra de fotos: Ermites de l’Empordà, pintures de Carma Sanglas i Pep Camps i una mostra de flors, plantes i espelmes. A l’Hort del Prior sempre té molt d’èxit l’exposició d’unes 100 motos antigues i de cotxes clàssics: “Si fa bon temps la gent s’hi passeja, sol crear molta expectació”. Paral·lelament a la Fira, també s’atura la festa de Sant Ferriol amb diverses activitats: ofici solemne i missa solemne amb acompanyament de l’Orquestra Els Rossinyolets, sardanes a la plaça major, exhibició de patinatge i ball de tarda amb el grup Sona Bé, perquè tothom tingui el seu espai.

- 60

“Volem que els veïns se sentin pròpia la Fira i la gaudeixin” EL PUNT ÀLGID ARRIBA DIUMENGE AMB ELS ACTES DE LA FIRA DE L’OLI

A

molt bé. Destinem la jornada de dissabte a la gent del poble. A la tarda fem una actuació per a la mainada amb Jaume Ibars i xocolatada. A la nit hi haurà ball de nit amb dos grups per al jovent: Crossing i Wasa Corporation.

Ventalló està de festa el darrer cap de setmana de setembre. La fira de l’oli aquest any s’escau el dia 29 de setembre, últim diumenge, dia de Sant Miquel. Tenim la fira emmarcada dins el cap de setmana festiu així que fem actes tots els dies. Divendres es fa teatre al vespre. Ja fa una colla d’anys que fem venir primeres figures com en Peyu o Toni Albà. Aquest any vindrà Carlos Gramaje que portarà l’obra ‘Al sud del paral·lel’, un recull dels musicals més coneguts i brillants que hi ha hagut a Barcelona. Carlos Gramaje ha protagonitzat molts dels espectacles més reconeguts de Dagoll Dagom, esperem que vagi

El punt àlgid arriba diumenge amb els actes de la Fira de l’oli. Què s’ha preparat aquest any? Les parades s’obren a partir de les deu del matí i ja a les 10, quarts d’11 comencen les inscripcions al concurs d’allioli. Hi haurà les parades de tota la vida, que se situen en el nucli antic del poble, al voltant de l’església i dels carrers adjacents. A la plaça de la Font hi ha el bar que porta l’AMPA i les associacions locals i al Parc de la Bassa s’organitza un esmorzar saludable amb la col·laboració del crític culinari Salvador Garcia-Arbós i amb productes de la terra: figues, nous, ametlles, tota classe de fruits secs i fruites. Volem que tothom pugui assaborir aquests productes km0 amb una mica de pa que és el vehicle de tot això. Tenim altres col·laboradors com el xef del restaurant Bo.TiC de Corçà, Albert Sastregener, que és fill del poble. L’any passat vam fer un taller a l’escola de Venta-

Ventalló fa vint-i-nou anys que dediquen una fira monogràfica a l’oli, que enguany se celebra el diumenge 29 de setembre. Destaca l’assistència de diferents estands dedicats a l’oli, sobretot, fet a Ventalló, el qual disposa de la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà. Els acompanyaran les parades d’artesans de proximitat i un munt d’activitats paral·leles culturals i d’oci, entre elles un concurs d’allioli i un esmorzar saludable.

lló i vam proposar a la mainada que dibuixessin el que els suggeria l’oli i tot el seu univers i vam fer una exposició. Vam pensar que seria maco que quan els pares vinguessin a veure l’exposició, els proposéssim un esmorzar saludable, ens va semblar que seria instructiu pels nens i les famílies i hem continuat per aquí. Després de l’esmorzar també fem un concurs d’allioli, que enguany arriba a la tercera edició. És un concurs amateur i donem els mateixos ingredients a tothom: all, sal i oli. No es tracta de qui en fa més o més bo: l’objectiu és que tothom s’atreveixi a aprendre a fer allioli. L’any passat es van emportar dos premis dos nens de 8 10 anys que hi van participar. Només demanem que tothom porti morter i mà de morter. Hi ha novetats entre la programació d’activitats? Hi haurà batucada per amenitzar la fira i actuació infantil amb la companyia Més Tumàcat. Paral·lelament a aquest acte, es farà la missa amb ofici solemne perquè celebrem el dia de Sant Miquel i després a la tarda hi haurà sardanes a la plaça major del poble. Una novetat és que també farem una flashmob de swing al mig de la fira i a

- 68

nen més públic com ara el teatre, el ball de nit de dissabte i el concert i ball de diumenge es fan a la sala del pavelló i la resta a la plaça de l’ajuntament.

“Destaca l’assistència de cinc estands dedicats a l’oli, sobretot, fet a Ventalló, el qual disposa de la Denominació d’Origen Protegida Oli de l’Empordà” Després de tots aquests anys que s’ha aconseguit amb la Fira? Pretenem obrir el poble a totes les famílies i a tothom que ens vulgui venir a visitar i vulgui conèixer el nostre poble. Després si hi ha alguna cosa que els agrada i la volen comprar, encara més bé. La fira de l’oli és una excusa perquè la gent entri al poble i vegi que tenim una zona a tocar de l’esglèsia molt bonica, que passegin pel poble, és una fira molt familiar. La majoria del públic de la fira prové dels pobles de l’entorn. Aquesta vegada de quina manera s’impliquen els nens de l’escola? Participen activament els veïns a la fira?

Ens parla Remei Costa, alcaldessa de Ventalló. partir de les set, al pavelló, se celebrarà concert de música catalana i ball amb La Principal de l’Escala. Els actes que te-

Hem demanat la col·laboració de les escoles perquè els nens preparin una recepta on l’element principal sigui l’oli. Després faran un mural a partir les receptes, sota els arbres, al Parc de la Bassa. El fet que hi participin els nens fa que vinguin pares i potenciem la fira en família. Volem anar involucrant totes les entitats del municipi perquè hi participin i la visquin no com a espectadors només. Aquest és el nostre objectiu. La fira no la pot tirar endavant només l’ajuntament. Cada habitant de Ventalló se l’ha de sentir pròpia per poder-la gaudir i vendre-la als altres.

RESTAURANT

LA TARTANA CAN MASSANET UNA NOVA PROPOSTA GASTRONÒMICA A VILAFANT

L

a Tartana Can Massanet ens ofereix una cuina orgullosa dels productes de l’Empordà. El mar i la muntanya s’ajunten amb els horts locals per crear sabors amb un caràcter propi.

L

Un espai únic carregat de l’essència de l’Empordà. Després d’un gran treball de restauració a Can Puig Massanet, podem gaudir de l’essència local gràcies a les seves parets de pedra i als diferents elements

i eines de la vida rural que ens narren la història de Vilafant. La seva atractiva terrassa-jardí ens convida a conèixer un espai màgic on gaudir d’una cervesa artesanal o un bon vi ecològic.

UNE NOUVELLE PROPOSITION GASTRONOMIQUE À VILAFANT

a Tartana Can Massanet nous offre une cuisine fière des produits de l’Empordà. La mer et les montagnes accompagnent les vergers locaux pour créer des saveurs avec du caractère.

Des installations uniques chargées de l’essence d’Empordà. Suite à des importans travaux de restauration à Can Puig Massanet, nous pouvons maintenant profiter de l’essence locale grâce aux différents éléments et outils de la

vie rurale et de ses murs de pierre temoins de l’histoire de Vilafant. Sa jolie terrasse-jardin nous invite à découvrir un espace magique pour déguster une bière artisanale ou un bon vin bio.

F

A

EL OLLET D’ VINYONET VIATJA PEL MÓN EN GLOBUS Aquest any els més petits podran acompanyar al Follet d’Avinyonet de Puigventós durant el cap de setmana de la Fira que potencia els tallers per als nadons i per a nens i nenes amb discapacitat. La cita és del 28 al 29 de setembre.

C

ontinua en aquesta nova edició de la Fira l’aposta per crear nous personatges. L’aventura del Follet d’Avinyonet es fa gran i aquest any s’ha decidit a explorar món i trobar nous companys de viatge, com un nou follet que acompanyarà els nens en un munt d’activitats, ha explicat el regidor de festes, Juli Quesada. Els més petits podran acompanyar al Follet “amb petits globus amb els quals faran una baixada i una pujada per descobrir la Fira en forma de mapa i vist des de dalt”. L’objectiu del Follet és descobrir tots els escenaris del poble i les propostes per passar-ho bé. Els espectacles de follets i fades, titelles, la cabanya índia, els jocs de fusta, els contes i llegendes explicats pels alumnes de l’Escola Gonçal Comelles són alguns dels al·licients d’aquesta edició. “Volem que aquest any els contes i dibuixos tinguin els nens com a protagonistes per això els proposem que participin posant la seva obra d’art a la sala d’exposicions perquè després tothom pugui veure i interpretar el que cada infant de l’escola hagi preparat per a la fira” destaca Quesada. Com a novetat d’aquest any “Tenim els tallers per a nadons que realitza l’equip Tot Sona de Dàmaris Gelabert que ens oferiran diferents propostes familiars per als més petits: una experiència que els pares amb fills d’entre 0 i 5 anys, especialment, han de viure” recomana el regidor. A més, durant la Fira, el públic podrà assistir a l’actuació Rock per Xics que servirà per tancar, ballant, la Fira del Follet. Des de l’Ajuntament s’està treballant perquè “una activitat que acompanyi la Fira aquest any, sempre que sigui possible, sigui pujar en globus en grup i així poder veure des del cel els espaís del nostre entorn i també la Fira.

L’alcaldessa Júlia Gil amb el regidor de festes, Juli Quesada Aquesta activitat no entra dins de la programació”, però sí que ens acompanyarà sempre que es pugui realitzar. Per cinquè any, la fira mantindrà el seu caràcter solidari, enguany amb l’associació AFANOC, de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya. La solidaritat del Follet està lligada a entitats que treballen amb els més petits, i un any més tornarem a fer un treball manual des de l’escola per recaptar diners: “Aquest any farem imants de suro gravat perquè els que veniu a gaudir de la Fira podeu tenir un record i al mateix temps contribuir en la nostra iniciativa”. Cada imant representarà un d’aquests llocs que ha visitat el Follet en el seu viatge de descoberta del món, i servirà per ajudar els infants més necessitats: “Potser és aquesta la veritable vocació del Follet” i de la Fira, apunta el regidor. Les persones que vinguin a la Fira es poden quedar a passar tot el dia i disposaran del jardí de la biblioteca per poder dinar en família diferents men-

jars. També hi haurà servei de bar amb la bona companyia de l’associació Vendaval que al mateix participa en la jornada infantil perquè totes les activitats es puguin realitzar amb èxit. Una altra de les activitats destacades serà la Festa Confeti del dissabte que l’associació oferirà abans del sopar del Follet, amb música en directe. “Per complementar l’allau de propostes que inclou la Fira, Els amics de la biblioteca juntament amb les dones del poble que fan unes increïbles manualitats ens oferiran una exposició sobre el món dels follets”. Un any més el Grup Rica-Rasca i voluntaris de la biblioteca col·laboren en la programació dels actes. Un any més totes les activitats que es realitzaran a la Fira del Follet, tenen com a objectiu que el joc i la diversió acompanyin els infants i al mateix temps que aprenguin jugant i amb un somriure. Crear un ambient lúdic, social, cultural i creatiu ha permès consolidar una fira pensada perquè petits i grans gaudeixin plegats.

«Volem fer del Festival un referent al Sud d’Europa» Salvi Güell, alcalde de Castelló d’Empúries Castelló d’Empúries torna al seu passat medieval amb la celebració de Trobadors de Castelló d’Empúries, del 6 al 8 de setembre. La 29a edició rememorarà la figura del comte d’Empúries Hug V.

El festival amplia en un 20 per cent el nombre d’actuacions de petit format i al carrer centrades, principalment, en el comerç i els mercats d’època medieval perquè l’activitat ompli el poble.

En total, s’han programat unes 200 activitats durant tres dies. Com a preludi del trentè aniversari, la direcció del festival ha endegat diverses millores que es materialitzaran l’any vinent amb la

voluntat que l’esdeveniment es converteixi en un referent al sud d’Europa. L’alcalde, Salvi Güell, assegura que l’objectiu és créixer en qualitat. Estem davant d’una edició especial, preludi del trentè aniversari? Bé, cada any introduïm petits canvis per no repetir-nos, i després de la festa major tenim posats els ulls de ple en el Terra de Trobadors però de fet és una festa medieval que es va preparant durant tot l’any. Hi ha una coordinadora del festival on hi ha l’equip de govern i totes les entitats, més de vint, que són les que llavors participen en el festival, i que es reuneix diverses vegades a l’any. Quins canvis s’han incorporat?

Són petits canvis. El Festival dura tres dies, el 6, 7 i 8 de setembre. Comencem amb la conferència inaugural el dia 6 a la tarda, amb el mercat medieval que també dura tres dies, com l’any passat. Hi ha el sopar, l’acte d’obertura a la Basílica, i aquest any el que fem són més espectacles de petit format, perquè hi hagi més activitats que emplenin els carrers del centre històric, volem que l’activitat no s’aturi. Són unes 200 activitats en tres dies i en diferents carrers del municipi. El que volem és espaiar el públic, que no es concentri en un determinat lloc, perquè volem que la gent se senti còmode i tingui ganes de tornar. D’on procedeixen les companyies que actuaran aquest any? Hi ha companyies de Catalunya, però també de Galícia, de França. Les principals són d’aquí, moltes com els Berros de la Cort o Acibreira venen cada any. També n’hi ha de petit format que són assídues al Festival. Pel que fa als espais, n’hi ha de nous? Al jardí del convent de Santa Clara hi haurà una escola de combat medieval i aquella zona estarà tot el dia. Un dels canvis d’aquest any també és que el públic podrà interactuar més amb les companyies de petit format i seran més participatives, per exemple en espais com aquest. Terra de Trobadors és un dels esdeveniments més importants de l’any pel que fa a repercussió econòmica, al municipi? Sí. És la principal activitat cultural que fem a Castelló d’Empúries al llarg de l’any. És cert que requereix un pressupost important i també té un retorn important. El pressupost volta els 150.000 euros més o menys cada any. Sempre hem volgut incloure de tot: des de conferències més acadèmiques, el cicle de música culta, les actuacions de carrer de petit format i les de gran format com són l’espectacle inaugural i el de tancament, a la plaça de la Basílica, el sopar medieval, els dos dies del torneig i totes les altres activitats ja recurrents com ara l’actuació de la Cort d’Empúries, les bugaderes, o de les diferents entitats: l’Esbart Dansaire, les bruixes, les meuques, així surt del festival una festa més rodona. Cal destacar la implicació de les entitats, que per nosaltres és molt important i també cal valorar el sistema de moneda que tenim al mercat medieval. Això no es troba en altres llocs.

- 76

Hi ha elements que fan del festival un referent? Exacte. Això és el que pretenem i els esforços van en aquesta direcció: fem promoció fóra, publicitat en diferents mitjans i a xarxes. També durant els dies del festival tenim des de fa dos o tres anys wi-fi lliure perquè tothom es pugui descarregar el programa i saber les actuacions que es fan en cada moment a cada lloc. Cal adaptar-nos als nous temps. Fent la vista enrere l’evolució és palpable o us heu volgut mantenir fidel als orígens? Va variant cada any però l’esperit és el mateix: la participació de la gent del poble, l’ambientació dels carrers i el protagonisme de les entitats amb les seves activitats són l’eix principal. Destaquem de nou el cicle de conferències, la música culta i els espectacles de petit i gran format com ara els nostres productes estrella que tenim i que són el mercat el sopar i el torneig medieval, plenament consolidats. Per fer del festival un referent en l’àmbit europeu, què es potenciarà? No volem créixer, no volem que vingui més gent. Ja estem al voltant d’aquestes 40.000 persones que considerem que és una xifra molt correcta. No podem abastar més i el que volem és oferir a la gent és qualitat, per això els nostres esforços van en aquesta direcció. Crec que som ja un referent a Catalunya i ara ens agradaria ser-ho al sud d’Europa i intentarem atreure el públic francès.

LUMINA, la comercialitzadora d’electricitat de l’Empordà Què és una comercialitzadora elèctrica Les comercialitzadores són empreses homologades que negocien dia a dia la llum dels seus clients directament al mercat ibèric de l’energia sense intermediaris. Per això, podem oferir uns preus el màxim de competitius. Es tracta d’empreses amb un fort component tecnològic i de qualificació per a poder gestionar aquest tipus d’operacions. LUMINA és un projecte d’èxit molt il·lusionant i ambiciós que s’ha gestat des de casa nostra mateix. Existeix una electricitat de KM0?

L

a xarxa elèctrica que connecta les llars i empreses del país sempre és la mateixa i, en la major part del territori, és propietat de grans corporacions amb centres de decisió i interessos ben allunyats de nosaltres. Per sort, el que sí que poden fer tots els usuaris, des dels petits consumidors domèstics fins a les grans indústries, és triar la seva comercialitzadora de confiança.

A LUMINA ens agrada dir que volem ser la vostra comercialitzadora km0. Som una empresa empordanesa amb les oficines centrals a Empuriabrava, des d’on comercialitzem energia per a tota la península. Però sobretot ho diem perquè estem volgudament implicats en el nostre entorn més proper, donant feina qualificada a la comarca i vestint una política de responsabilitat social que volem que es vagi notant de mica en mica, ben a prop vostre. Per suposat, tota la nostra energia està certificada com a 100% verda i ara també us podem oferir solucions d’autoconsum per a la vostra llar o negoci, directament de la mà dels principals fabricants i distribuïdors catalans.

Concerts, balls, exposicions, sopars i dinars populars...

FESTA MAJOR DE LA JONQUERA Concerts, balls, exposicions, sopars i dinars populars, correfocs, la Nit Jove, cercaviles i altres activitats per a tota la família i tots els públics... Torna la Festa Major de la Jonquera! Amb aquesta celebració, els jonquerencs i jonquerenques -així com aquells visitants que s’animin a compartir bons moments amb els veïns de la vila- surten als carrers i places per gaudir de l’ampli calendari de propostes i actes que s’han organitzat enguany per a l’ocasió. La festivitat donarà el seu tret de sortida el diumenge, 1 de setembre, amb la Trobada de Puntaires i conclourà amb la celebració de la Diada de Catalunya, l’11 de setembre, amb un gran acte amb l’Orfeó Jonquerenc i una audició de sardanes amb la Cobla Vila de la Jonquera. L’alcaldessa, Sònia Martínez, celebra que “un any més, els jonquerencs i jonquerenques farem un petit parèntesi de descans, diversió, bon humor i companyia abans de deixar definitivament enrere l’estiu i començar a centrar-nos en el curs que comença”. A la vegada, Martínez confia que “el civisme, el respecte i la convivència en tots els actes faran honor a la cura i dedicació amb què han estat pensades i organitzades totes les activitats”. Novetats: gots solidaris i el Punt Lila En aquesta edició, a més, s’incorporaran dues novetats significatives. Per una banda, la integració d’un Punt Lila, un espai de recolzament per a persones que pateixin qualsevol tipus de discriminació sexista en el context de les activitats nocturnes. Amb la incorporació del Punt Lila al principal esdeveniment festiu del municipi, l’Ajuntament de la Jonquera pretén seguir avançant en el camí cap a un oci completa-

Foto: Ajuntament de la Jonquera ment lliure d’actituds sexistes i de qualsevol mena de violència de gènere. L’altre element de novetat que circularà per la festivitat és que el bar de la festa servirà les consumicions amb el got solidari. Enguany, l’import que es recapti anirà destinat al projecte “Rebrotem la Ribera d’Ebre i les zones afectades per un dels incendis més grans de les últimes dècades”. Vull recordar que l’any 2012, quan la Jonquera va patir els terribles incendis, el municipi de La Torre de l’Espanyol, afectat pels incendis d’enguany, va col·laborar en la restauració del nostre entorn; i des de la Jonquera volem correspondre’ls de la mateixa manera.

- 80

FESTES DE SANT CEBRIÀ A VILAFANT A Vilafant s’ha cuidat l’equilibri en l’oferta musical, oferint concerts per a totes les edats. un paper rellevant durant la festa major, amb una àmplia oferta: dissabte des de primera hora hi haurà partits de bàsquet al pavelló municipal, seguit per l’onzè Circuit Viari de bicicletes i exhibició de Judo; diumenge tenim caminades, segon torneig de futbol sala i Ioga en família. Per cultivar també l’ànima, les festes de Sant Cebrià oferiran actes culturals, com ara l’exposició a l’Ajuntament, el pregó des del balcó per part de la Colla Gegantera, la visita teatralitzada a Palol Sabaldòria, la visita cultural “Vilafant 1900”, Ràdio Vilafant en directe o la degustació de les ja mítiques pomes de “relleno” de Vilafant.

Havaneres. Grup Ultramar. Foto: Ajuntament de Vilafant

D

el 13 al 15 de setembre, Vilafant celebra la seva Festa Major. I amb ella ofereix un gran ventall d’activitats per a tot els públics, des dels més petits, als més experimentats. No hi faltaran els tradicionals capgrossos

confeccionats pels més petits de la casa ni els carretons més ràpids ni les fires d’atraccions per a tothom. Els espectacles infantils entretindran els petits cada dia del cap de setmana. Les activitats esportives també tindran

Però, què seria d’unes festes majors sense música: A Vilafant s’ha cuidat l’equilibri en l’oferta musical, oferint concerts per a totes les edats: a banda dels espectacles infantils, La Festa Jove amb grups com Sense Sal, Banda Neon o Koalanú, un mix tant entretingut com divers, complementat dissabte i diumenge amb les sardanes, havaneres i el Concert i Ball de Festa Major que no pot faltar a cap plaça Major.

FESTA JOVE A VILAFANT 2019 En un procés participatiu dut a terme durant diverses sessions de l’Espai Jove, s’han escollit grups per gaudir d’una nit divertida i estimulant.

P

er les festes majors, Vilafant es mobilitza i els seus joves no en són l’excepció. En un procés participatiu dut a terme durant diverses sessions de l’Espai Jove, s’han escollit grups per gaudir d’una nit divertida i estimulant. Després del procés selectiu i les assemblees corresponents, els grups escollits han estat: els altempordanesos Koalanú, i els catalans Sense Sal i la Banda Neon. Els primers, contagien bon rotllo KM.0, ja que es tracta d’una formació de Rock Reggae composta per integrants de Vilafant i altres poblacions de l’Empordà. El seu so de Ska Old School s’enriqueix amb tocs de Rock més modern, entrelligats amb un teclat sobri i contundent. En la seva jove carrera, han trepitjats escenaris d’arreu les terres gironines i han llançat el seu primer àlbum “L’ALTRA CARA”. Els Sense Sal, venen des de Terrassa amb el seu pop-Folk enèrgic i actual en format de big band. Han convertit

Concert Jove. Foto: Ajuntament de Vilafant la seva música en una oda a la vida i els seus concerts són sinònim d’eufòria, tant a dalt com a baix de l’escenari. Convertint el directe en un emblema distintiu dels Sense Sal. Portaran a Vilafant el seu darrer èxit “La Sortida”.

La Banda Neon són un quintet de versions que s’ha convertit en imprescindible per les festes majors d’arreu del territori català. El seu directe engrescador garanteix més de dues hores d’èxits que van des dels 80’ fins a l’actualitat.

XV FESTA DE LA SARDANA

La Jam Session de les cobles a Les Escaules

La Festa de la Sardana de les Escaules té com a tret principal la trobada de músics professionals de cobla, d’arreu de les comarques gironines. Músics de les cobles Les Casenoves, La Principal de Porqueres, La Vila de la Jonquera i Els Rossinyolets i de la Catalunya Nord que estan en actiu i d’altres, ja jubilats, que només afinen l’instrument en ocasions especials. Aquesta trobada qualificada d’insòlita i única és molt representativa i d’una gran importància per la música de cobla del nostre país. Aquesta extensa formació de més de 30 músics està dirigida voluntàriament pel director Jordi Vila. Martí Lladó i Martí Barris, veïns de Les Escaules i amants de la sardana, van iniciar l’any 2004, una trobada sardanista, amb bona companyia, música i un bon àpat compartit amb

tots els veïns de les Escaules. Des de llavors, any rere any, s’ha seguit amb la tradició i en Joan Antoni Parés i en Pep Domènech, van rellevar els Martins que continuen col·laborant i ballant com el primer dia. Actualment Pau Alegrí i Tonet Parés, dos joves del municipi que han pres les regnes de l’organització amb la col· laboració de l’Associació Vall de la Muga i amb el suport de la Societat la Unió Escaulenca, continuen la tasca, orgullosos del llegat. Aquesta trobada es converteix en una gran festa tradicional i molt esperada, per tots. Segons els seus organitzadors, és la Jam Session de les cobles, a la plaça de les Escaules amb l’únic objectiu de mantenir la tradició d’escoltar i ballar sardanes a la plaça, fomentar el ball com la “Dansa més bella que es fa i es desfà” i que no desaparegui per falta de balladors. Us hi esperem a totes i a tots!

Ester Marcos, regidora de Sostenibilitat, Noves Tecnologies, Promoció de la Salut, Cooperació internacional, Festes i comerç i Mercats.

“Cal apostar més pel caràcter professional de la Mostra del Vi”

L

a Mostra del Vi de l’Empordà és una tradició pel nostre territori, ja que és punt de trobada anual obligatori tant per als figuerencs com per als visitants de dins i fora de Catalunya.

La visita a la mostra, del 5 al 8 de setembre permet endinsar-se en l’essència del món del vi i de l’Empordà. Enguany arriba a la seva 35a edició amb la participació d’un gran nombre de cellers i també d’altres productors

agroalimentaris de la comarca. Durant aquests dies s’organitzen un munt d’activitats al voltant del món del vi i de l’Empordà, per a grans i per a petits.

-86

Arriba una nova edició de la Mostra del Vi, quines novetats s’han programat per enguany? Aquest any no hi ha massa novetats respecte a l’anterior edició. Entre

el poc temps que portem al mandat, i que el mes d’agost el podem considerar pràcticament inoperatiu per poder realitzar contractacions, hem optat per mantenir el format de

l’any anterior, però el fet de treballar-hi ha fet que comencem a considerar canvis per pròximes edicions.

-88 relacionades amb el món del vi, des de les jornades de Biblioteques amb D.O. que mariden perfectament llibres amb vi, i sense oblidar la Càtedra del vi i de l’oli, que al llarg de l’any organitzen xerrades, i altres activitats amb aquest leitmotiv. Quants estands hi haurà i quants cellers hi són representats? Les empreses s’impliquen activament amb la Mostra, de quina manera? Tot i que a hores d’ara encara tenim pendent la confirmació per part d’alguns cellers, ja tenim confirmada l’assistència 12 cellers de la DO Empordà, 1 estand de la DO convidada, 10 estands d’altres tipus d’expositors, siguin agroalimentaris o institucionals.

El conjunt d’activitats va creixent i és ja una fira de referència, en quin moment està? Quin tipus de públic la visita? És una de les trobades més esperades? És una fira de referència, però n’hauria de ser-ho més. Fins ara s’ha fomentat més el caràcter lúdic de la mostra, i no tant el professional, potser cal fer una aposta en aquest sentit, per tal que els cellers li puguin treure millors rèdits, sempre

sense abandonar el caràcter lúdic que pot tenir la fira per la majoria de visitants. Tal com es veu amb la Mostra, el món del vi està en auge des de fa temps i Figueres està compromesa amb el vi, quines altres activitats es fan o es podrien fer al llarg de l’any per complementar-la? Al llarg de l’any es fan força activitats

Després de la seva llarga trajectòria quins reptes es proposen des de la regidoria per fer créixer la mostra encara més en aquesta nova etapa de govern? Per pròximes edicions potser caldria repensar-nos les dates de la fira, situar aquesta fira en plena campanya de la verema, dificulta molt, sobretot als cellers petits l’assistència a aquesta. El fet d’un canvi de data ens permetria créixer com a fira amb nombre i diversitat d’expositors.

-90

En Jordi, ensenyant-nos els raïms d’aquest any

LA VINYA, EL RAÏM I EL VI Al mes de setembre la secció gastronòmica té un element ineludible que no es pot deixar passar per alt. És el mes de la verema i del raïm, que més tard donarà pas al vi. Entrevista: Revista Mira’m

P

er parlar de tot això, una tarda de final de juliol vam mantenir una conversa amb una persona molt entesa en vitivinicultura. Jordi Juan Buscà, un agricultor de Garriguella arrelat a la terra des de molt jove i amb una profunda experiència en el món del vi, ens va respondre amb claredat les preguntes que li

Imatge: M. Teresa Carrés

vam plantejar i els dubtes que li vam manifestar. Com descriuria el mercat actual del vi a l’Empordà? Degut a la qualitat dels vins que es fan aquí a l’Empordà, és un mercat que ha canviat molt en els darrers anys. És un mercat a l’alça; cada vegada es

coneix més, sobretot per la gran varietat de vins que s’hi produeixen, la qual cosa fa que l’Empordà s’enriqueixi com a zona vitivinícola, que la gent l’apreciï i que ens visiti i en consumeixi més. Tot plegat és un valor que tenim a l’Empordà que crec que s’està cuidant bé perquè cada vegada sigui més important.

Enguany hi haurà una bona verema? Amb tanta calor com ha fet, no se’n ressentirà, la vinya? En aquest moment la vinya està en un punt molt acceptable. Sí que hi ha hagut unes calorades fortes que han fet patir una mica alguna vinya. Alguns raïms s’han assecat, però no ha estat res important. Sanitàriament, la verema es presenta excel·lent i, en quantitat, també és bastant apreciable. A mitjan juliol encara queden dies de calor, però aquí, a Garriguella, fa una setmana que van caure al voltant de vint litres per metre quadrat, pluja que es va agrair perquè feia molta falta, ja que va donar un respir a la vinya. D’aquí a les veremes aniria bé que de tant en tant ens plogués per refrescar. Si bé la calor va bé per fer madurar el raïm, també estressa la vinya i fa que el punt òptim de maduració tampoc acabi d’arribar. De cara a la vinya, com es poden minimitzar els efectes del canvi climàtic? El canvi climàtic és una evidència i el canvi de costums agrícoles, una realitat. Abans les terres es cultivaven d’una manera. Ara, les experiències en diferents parts del món demostren que l’agricultura cada vegada ha de ser més natural i menys intervinguda per l’home, i que la terra té una capacitat per regenerar-se molt important. Massa sovint l’home ha estat més un problema que un benefici per a la terra i l’agricultura. Abans s’eliminaven el que es deien les males herbes; avui es diu que són bones herbes i que només cal controlar-les. És important canviar aquestes dinàmiques perquè no tot s’acaba en la quantitat i en la producció. Avui dia és va més per la qualitat. Amb el canvi climàtic, segurament tindrem menys producció, i per aquest motiu hem de saber crear més biodiversitat en els terrenys. Si es respecten les plantes i les herbes del camp, i se saben controlar, aquests elements poden ser un coixí que protegeixi la terra de les calors que ens venen. I de cara al vi, quin és el perfil del client que visita la nostra comarca? Tenim la gran sort que l’Empordà és una zona turística i de molt visitant de cap de setmana. És gent que, no només s’acosta pel sol i la platja, sinó que cada vegada aprecien més la riquesa natural de l’interior, viure la naturalesa, passejar-s’hi, contemplar el paisatge i descobrir els productes autòctons de cada zona. El vi empordanès cada vegada és més conegut. Tenim molt de client francès que vol conèixer l’Empordà i els seus vins. En estar tant a prop de França, el percentatge de turista francès cada vegada va més a l’alça. Avui dia penso que gairebé el quaranta per cent dels clients són francesos. Una de les coses que més incrementa la factura en un restaurant és el vi. Per quina raó hi ha aquestes diferències de preu tan desproporcionades amb el preu de botiga? Un restaurant sempre busca assolir una certa categoria, una certa qualitat. És una oportunitat que té el restaurant per saber si el menjar que fa el fa bé. Posant un increment de preu en un vi, més que buscar un guany, busca un nom i la satisfacció del client. Per tant, més que negatiu, el resultat, al final, és positiu. Potser és negatiu per als productors perquè voldrien que es consumís més vi de l’Empordà. Però si el fem bo, aquest increment, el client del restaurant està disposat a pagar-lo. Si tenim a casa un dinar amb convidats, quin vi hem d’escollir? Hi ha una guia per encertar-la?

-92

Dues fotos de l’any passat, en plena verema Bé, el tema d’escollir el vi és molt subjectiu. Els gustos dels convidats, normalment, no els sabem. Aleshores, el

que és important és triar un vi que ens agradi, que el coneguem, que en puguem parlar, que permeti encetar un

tema de conversa. I si el vi és bo i s’està en bona companyia sempre trobarem un moment propici per assaborir-lo.

SAVAGE - brunch & bowls, una atmosfera única al cor de Figueres Un bon cafè acompanyat d’un bon tast i en un entorn càlid, és el plaer dels bons amants d’aquest producte. D’aquí neix el SAVAGE, un espai on els clients podran gaudir, dins d’un entorn acollidor, d’un bon cafè d’especialitat. La nostra filosofia es regeix en els productes de proximitat i artesans, fomentant els productes de la nostra terra, així com els de l’agricultura ecològica. I sempre tenint cura del medi ambient, utilitzant productes reciclables. Allpress, el nostre cafè d’especialitat provinent de Nova Zelanda, requereix d’una preparació específica i calculada. Cada cafè ha de ser pesat amb exactitud i cal mesurar sempre el temps d’extracció per a què el resultat sigui tota una experiència pel paladar. El cafè, com moltes d’altres coses, necessita cura i dedicació perquè sigui de la qualitat esperada. I nosaltres, dia a dia, procurem demostrar-ho així als nostres clients. Al Savage - brunch & bowls servim esmorzars, dinars, brunch i berenars;

així mateix oferim tots els nostres productes en format “take away” i acceptem reserves.

Encadenant la pregunta d’abans amb la d’ara, amb quin vi maridaria els plats següents: cargols a la llauna, torrades amb anxoves, peus de porc amb ceps i estofat de pop amb patates? Avui en dia els vins han millorat molt, tots en general. Abans només es buscava el gust. Avui hi ha l’aroma, la fruita, la fusta, la temperatura... tants factors que fa que hi hagi gent que tingui uns gustos molt variats. Abans el vi blanc es relacionava amb el peix i el vi negre amb la carn. Avui dia ja no està tan clara, aquesta diferència. És molt complicat posar-se a la pell d’un altre, tot i que sí que és veritat que amb un menjar més carregat el vi negre té més cos per assaborir-lo, i que amb un menjar més lleuger, un vi blanc passa més bé. Per norma general es comença amb menjars i vins més lleugers, després vindrien els més madurs i amb més cos. Els dolços aquí es prenen al final, en canvi a França, al començament com aperitiu. N’hi ha per a tots els gustos.

Quines diferències hi ha entre un vi natural, un vi ecològic i un vi biodinàmic? No tothom té clares les diferències entre uns i altres. Encara n’hi podríem afegir una altra varietat: el vi tradicional. El vi natural és un vi nou, no té cap tractament i es deixa que es faci tot sol. Només es vigila que el raïm estigui en el seu punt òptim; el tradicional es treballa amb diferents factors: llevat, temperatura i pràctiques enològiques segons les varietats de raïm. És el vi que coneixem més a l’Empordà i en el que més hem treballat; després tenim el vi ecològic, un vi que requereix una traçabilitat igual a la dels atres vins, però només s’accepten tractaments ecològics, i amb més controls. Per altra banda s’ha de reconèixer que els vins tradicionals van més per aquesta via dels vins ecològics, perquè cada vegada s’utilitzen més tractaments ecològics, ja que són els que tenen més acceptació. I per últim, el vi biodinàmic forma part d’un vi que té un procés més filosòfic i romàntic. I m’explico: la ciència s’escapa de l’agricultura biodinàmica, no hi intervé. Hi participen altres tècniques més especials, com els cicles lunars i còsmics. És un vi nou i interessant, que intenta trobar tots els valors que té la naturalesa per ella mateixa i que al mateix temps vol potenciar-los. Té els seus seguidors. Tap de plàstic o tap de suro? El més normal és el tap de suro. El tap de plàstic no dona prestigi en el vi, però sí que evita alguns problemes que s’han trobat en alguna ampolla: notar un gust de suro en el vi. El plàstic és més inert i priva que passi això. Aquí a l’Empordà és important el tap de suro perquè la in-

-94 Això és una qüestió d’imaginació. Avui en dia surten molts productes nous i la imatge té molt de pes. En el món del vi sempre es busquen fets i coses que ens distingeixin dels altres, i això fa que apareguin novetats molt imaginatives. Per tant, he de dir que és una moda que ha arribat per quedar-se perquè la indústria del vi és creativa.

dustria surera forma part també del nostre patrimoni. El tap de suro s’ha conegut de sempre, és un clàssic. Per tant, aquí, té el valor total el tap de suro si el comparem amb el tap de plàstic. Per què aquesta moda de batejar els vins amb noms tan extravagants? Un nom estrafolari ven més?

Cada vegada està més clar que l’enoturisme és una gran oportunitat per al sector del vi. Creu que els plans que fins ara han desenvolupat els cellers són suficients per donar a conèixer la riquesa del vi de la nostra comarca? L’enoturisme és una activitat que està creixent a bon ritme. És una riquesa que tenim, però que crec que encara no s’ha desenvolupat prou. El turisme, avui dia, busca altres valors de no només sol i platja, sinó de conèixer el territori i saber quins són els productes de la zona.

El vi té moltes possibilitats: la vinya, la relació que té amb el territori, la pròpia elaboració, el vi en si mateix... Forma part del conjunt de la riquesa patrimonial de l’Empordà. I aquesta riquesa veiem que cada vegada s’aprecia, si tenim en compte la gent de ciutat que visita les zones rurals i el medi natural. Tot plegat fa que conèixer i visitar el territori estigui molt relacionat amb l’enoturisme, que cada cop està més desenvolupat i té un futur important. I per acabar, avui dia, el turisme enològic és una alternativa important al clàssic turisme de sol i platja? Evidentment que sí. Hi ha molts factors que hi intervenen perquè sigui així, com són el turisme rural, el senderisme, o passejar per l’ombra de les oliveres acompanyats del cant de les cigales, que és tot un espectacle. Tot i que el turisme de sol i platja sempre hi serà. La nostra comarca és molt rica en paisatge, amb una llum difícil de trobar en altres indrets, amb diferents cultius mediterranis que tenim molt arrelats i que s’han sabut valorar. Per tant, la gent busca aquesta diversitat que hi ha al territori, i en conèixer-la l’aprecia. Amb tot i això, crec que encara hi ha molt de camí per recórrer.

-96

Cellers d’en Guilla El vostre Celler és un celler de tradició familiar o de nova creació?, quines varietats de raïm cultiveu i quines característiques més destacades tenen?, quina producció teniu avui en dia? Cellers d’en Guilla és un celler de nova creació, que comença l’any 2011, tot i que el copropietari Martí Vallès ja havia tingut un altre celler a la zona del Penedès. Treballem amb les varietats autòctones de l’Empordà; les Garnatxes blanca, roja i negre, el Macabeu, el Moscat i la Carinyena, totes elles de vinyes de més de 30 anys. Actualment estem elaborant unes 40.000 ampolles a l’any. El vostre mercat és local, estatal o bé heu sortit a fora a vendre els vostres vins. (mercat internacional) A dia d’avui la província de Girona és el nostre mercat més important, tot i que ja estem presents a Barcelona i estem començant a fer accions per iniciar-nos en el mercat internacional. De fet, enguany ja hem començat a exportar a Europa i a Argentina. A través de quins mitjans la gent us pot contactar?, disposeu de web, botiga en línia, xarxes socials etc.? Disposem de web on es poden trobar tots els tipus de visites que fem, els nos-

tres productes i evidentment el nostre contacte, tant per correu electrònic, com per telèfon, com per si es vol venir a visitar el celler o per qualsevol consulta que se’ns vulgui fer. Ara també es poden adquirir vins a través de la botiga en línia que trobareu al mateix web. Som força actius al Facebook i també estem presents a Instagram. A més d’elaborar vi, quines altres activitats feu durant l’any per donar a conèixer el vostre producte? Solem anar a totes les fires especialitzades per deixar tastar els nostres vins i per explicar al client final la filosofia del nostre celler. A part intentem fer actes al celler, com ara concerts, presentacions de llibres i/o revistes. També hem fet exposicions d’art. Estem apostant molt pels sopars maridats conjuntament amb restaurants de la zona, ja que creiem que el vi és el millor acompanyant d’un bon àpat. I, evi-

“Ara també es poden adquirir vins a través de la botiga en línia que trobareu al mateix web” dentment, fem tot tipus de visites guiades i tastos al celler. NOVETATS D’ENGUANY A dia d’avui us podem avançar les novetats de vins que hem posat a la venda: un vi escumós mètode ancestral de garnatxa roja i un vi escumós mètode ancestral de muscat. Són dos vins escumosos. Amb el mètode ancestral, aquests vins comencen la fermentació en els dipòsits d’inoxidable, i en un punt determinat de la fermentació s’embotellen i acaben de fermentar a l’ampolla. No hi afegim gens de sucre per fer una segona fermentació. Aquesta fermentació a l’ampolla fa que quedi una mica de gas al vi, amb unes bombolles persistents però molt suaus, que donen un toc al vi molt fresc i ideal per prendre amb aperitius i amb postres.

Recepta:

Restaurant Can Jeroni de Figueres

VIEIRES AMB PARMENTIER DE PATATA I BACON DE CAN CRUSET

Per a 4 persones: 16 vieires de mida grossa 5 patata Monalisa grosses 8 talls de bacon una mica gruixut Sal i pebre a gust Un raig de llet 15 grams de mantega Elaboració: Pelem i tallem les patates i les posen a bullir amb aigua i sal, un cop bullides les triturem amb un passapuré o un turmix amb la mantega i la llet, mirem que la textura ens agradi, si no hi afegim més llet. En una paella ben calenta hi posem les vieires i les marquem dels dos cantons fins que quedin rosses. En una altra paella tallem les llesques de bacon pel mig i les fregim fins que quedin ben cruixents. En un plat soper i posem el puré de patata a sobre les quatre vieires (si les volem mes cuites desprès de marcar les posem al forn). Al cim hi posem les llesques de bacon de can Cruset, i amb una cullera posem una mica del suc del bacon. Bon profit!

I per acompanyar, aquest Brut Nature Cuvée Especial S’elabora només a partir d’una acurada selecció de vins procedents de les millors varietats típiques del cava, en perfecte equilibri amb la Chardonnay.

- 98

E

l passat 4 d’agost es va celebrar a Deltebre l’última regata de la XVII Lliga de llagut de Catalunya, en la qual el Xon’s Empuriabrava en categoria sènior masculí es va proclamar campió. Gràcies a haver aconseguit dues victòries (a Mataró i Sant Antoni de Calonge), dues segones posicions i dues de terceres, es va poder emportar el títol cap a l’Empordà, després de quedar tercers en aquesta última regata, tan disputada com la resta, i en la qual els tres primers classificats van arribar a línia de meta tan sols amb 1,5 segons de diferència. Pel que fa a les veteranes, el seu tercer lloc en aquesta lliga ha estat una gran sorpresa, ja que es tracta d’un equip creat aquest mateix any i que partia de zero. A Deltebre van aconseguir la segona posició de la final B i han quedat tan sols a un punt de les segones classificades de la general.

Fotos: Nuri Brugat

Equip Sènior Xon’s

EL XON’S REM D’EMPURIABRAVA ESTÀ ON FIRE!

SÈNIORS I VETERANES AL PODI

Equip de Veteranes Xon’s

-100

BON RITME A LA 12ª

E

l passat 1 d’agost Vilamaniscle va a torna a ballar i a degustar vins de l’Alt Empordà a ritme de jazz. Amb aquesta edició, i ja en són dotze, es van poder escoltar destacats grups com: Girona Marxing Band, The Gramophone Allstars Big Band, Paula Grande, un Tribute a Horace Silver (produïda pel mateix festival) i David Pastor “The film Session”. Les sessions repartides per places i racons del municipi van fer desplaçar durant la nit a més de dos mil assistents que van poder fer un mos acompanyat de vins dels cellers de la comarca: Mas Pòlit, AV Bodeguers, Oliveda i Mas Llunes. Cal destacar la importància dels voluntaris que al costat de l’organització van fer possible l’esdeveniment d’una nit de Jazz i vins en un petit i tranquil poble de l’Empordà. La Jazzejada de Vilamaniscle, un excel·lent festival de Jazz, amb bona música, bons cellers, bones sensacions i bona companyia a l’Alt Empordà.

JAZZEJADA DE VILAMANISCLE

Fotos: Nuri Brugat

GIRONA MARXING BAND

DAVID PASTOR -THE FILM SESSION

-102

NOS DEDICAMOS CON PASIÓN A DISEÑAR TU COCINA Disfruta del diseño sin renunciar a la comodidad. Nuestro objetivo es conseguir el equilibrio entre comodidad, funcionalidad, y belleza en este espacio tan importante que es tu cocina. Tu cocina, tu estilo. En cada proyecto, nuestro principal interés es fusionar los gustos de nuestro cliente con las tendencias actuales en los diferentes elementos que la componen. Porque eres único, y tu cocina también debe serlo. Pensadas para ayudarte. En la cocina toda la ayuda que puedas tener es muy importante, por eso nos preocupamos por la comodidad y funcionalidad que tu cocina te puede ofrecer en todos los aspectos. Tómate un descanso, nosotros nos ocupamos. Podemos ofrecerte la reforma integral de tu cocina sin que tengas que preocuparte de buscar industriales (fontaneros, pintores, albañiles, etc.) Nos ocupamos de todo para que disfru-

tes de lo que más importa, tu tiempo. Dedicación por la arquitectura de la cocina. Contamos con más de 25 años de experiencia diseñando las mejores cocinas, y

ponemos toda nuestra pasión y màximo empeño en ello. Queremos que la cocina sea un lugar especial para ti y que te ayude en el día a día.

PER COMPLAURE A TOTS ELS PÚBLICS

NÀUTIC JAZZ A EMPURIABRAVA

E

l Festival, que es va programar els dissabtes 8, 15 i 22 d’agost, va obtenir una gran acceptació del públic, tan resident com turístic. Va omplir la carpa de la Plaça de les Palmeres, davant el Club Nàutic, i les nits de la costa amb una qualitat musical i artística com mai s’havia escoltat. Alberto Bello Manouche PROJECT va iniciar els festival amb un concert de Gypsy swing, el dissabte següent el trio Womblues, concert de blues liderat per la cantant Catalana Big Mama. I va finalitzar el Festival Swingin’ at the cinema presentat per Dani Alonso i que va combinar diverses disciplines artístiques com les videoprojeccions de David Cid, dansa, i música.

Fotos: Nuri Brugat

-104

D

urant els mesos de juliol i agost, en el marc de “L’estiu a la plaça”, els veïns i visitants als actes van gaudir de l’actuació de nombrosos grups musicals de tots els gèneres i per tots els públics. El municipi, seu de la Shubertíada, va programar un estiu musical per celebrar “L’estiu a la plaça” de juliol i agost i la Festa Major d’agost. Concerts amb l’orquestra Girona Banda Band, el Cor de Cambra Estem d’Acords, els Piticlins i el Show Mariachis, cantada d’havaneres amb Les Anxovetes i el Grup Bon Retorn, sardanes i ball amb l’orquestra Selvatana i la cobla Baix Empordà van ser les actuacions més destacades. Un any més es va fer l’espectacular Festa Oli pels joves amb Sarau HOliColors i per acabar ballades amb els grups Pep i M.ª José i Genions. Tot plegat una programació ben variada per passar un bon estiu a la plaça de Vilabertran. Fins a l’any vinent.

UN ESTIU FARCIT D’ACTUACIONS MUSICALS I DE FESTES

A VILABERTRAN

Sopar Popular

Fotos: Nuri Brugat

Ball de tarda

Festa Jove

Sardanes davant l’Esglèsia

-106

BON NIVELL AL CAMPIONAT DE VOLEIBOL PLATJA

A SANTA MARGARIDA

E

l passat dissabte 17 d’agost es va disputar el tercer torneig del Campionat Local de Voleibol Platja 3x3 “Vila de Roses”, amb un elevat nombre d’espectadors. Van participar 16 equips. Al nivell d’iniciació, els guanyadors van ser l’equip de “Top Manta”, que es van imposar en la final a l’equip de “Los Humildes”. Pel que fa al nivell alt, l’equip del “Team GASH” es va imposar a l’equip de “MONTERREY” en una final molt igualada i en la qual es van poder veure punts molt disputats i espectaculars. El “MONTERREY”, que és l’equip amb més participacions al Campionat Local, no va poder aconseguir la fita de guanyar els 3 tornejos d’un mateix campionat local, es van haver de conformar amb la segona posició. La regidora d’Esports i Joventut de Roses Vero Medina i la directora de l’Hotel Monterrey, Eva Écija van ser les encarregades de fer l’entrega de trofeus a tots els equips semifinalistes i finalistes. Fotos: Nuri Brugat

Organitzadors: www.100x100fitness.com

Equip TEAM GASH, guanyadors del campionat 2019

Equip MONTERREI. Semifinalistes nivell avançat del campionat 2019

FESTA D’ESTIU I CARAGOLADA POPULAR A

MOLLET DE PERALADA

Membres de l’organització.

D

el 2 al 5 l’agost Mollet de Peralada va celebrar la Festa Major d’estiu amb molta oferta i activitats per a tots els públics. Des dels més petits als més grans van gaudir de les propostes del consistori per poder passar una agradable festa d’estiu. Inauguracions, sopars populars a la fresca, ball i animació formaren part de la festa. Aquest any la festa va començar el divendres amb Playback kids. La festa de l’escuma, la inauguració de la pista esportiva, futbol i ball amb el grup PA D’ÁNGEL. El dissabte, la Missa amb l’actuació dels CANTAIRES DE LLERS, PAINT BALL popular, actuació de l’ESBART DANSAIRE DE FIGUERES i una audició de sardanes tancaren la festa el diumenge. El dilluns 5 d’agost 320 comensals van participar a la popular caragolada nocturna.

Fotos: Nuri Brugat

Sopar amb caragolada.

LA FESTA DEL BARRI DE LA CREU DE LA MÀ DE

FIGUERES

E

l passat diumenge 4 d’agost, el barri de la Creu de la Mà va tornar a viure la seva festa major. Va començar amb la ja tradicional matinal d’escacs, a càrrec del Mestre Internacional René Alonso. Tot seguit, va actuar la coral Veus de Tramuntana, amb un repertori de cançons tradicionals i contemporànies i, a les 12 del migdia, la cobla Vila de la Jonquera va oferir una audició de 9 sardanes. També hi va haver un vermut popular. A la tarda, les activitats es van reprendre amb un taller de circ per a infants a càrrec d’Acting Figueres. El grup Sona Bé va posar el colofó a la festa amb el ball de tarda. A l’acte hi van ser presents l’alcaldessa de la ciutat, Agnès Lladó, i els regidors Maria Gratacós, Alfons Martínez, Ester Marcos, Xavier Amiel i Miquel Fernández.

-110

A

quests dos últims caps de setmana Garriguella ha gaudit de la Festa Major en tot el seu resplendor, fent arribar la cultura, tradicions i molta festa a tot el poble i rodalies. Des de la presentació del llibre Fages-Dalí, Genís i Amics, del garriguellenc Josep Playà, a la Festa del Frankfurt; de la Festa d l’Aigua a la Festa de l’Esport; dels concerts i balls a les sardanes; tot passant per l’exposició d’art contemporani empordanès del pintor Antonio Federico, i tancant amb el cremat i les havaneres de Terra Endins. De totes aquestes activitats en destaquen la Festa del Frankfurt, fent net de tot el menjar que portaven preparat; el ple de les havaneres; a més de també la presentació del llibre Fages-Dalí, Genís i Amics, el qual va obrir al públic un espai tan maco com són els Jardins de Can Soler; i la bona acollida del retornat campionat de ping-pong. Doncs des de l’Ajuntament estem molt contents de tota la participació i aforament que han tingut les activitats organitzades. Seguint a la línia de sempre, molt familiar i amb activitats per a totes les edats, sense perdre l’essència de festa de poble, la Festa Major d’aquest any ens ha permès descobrir nous espais i noves activitats. Així doncs, la Festa Major de Garriguella creix una mica més, i tot, gràcies a les associacions i col·laboradors del poble. Fotos: Teresa Risque

FESTA D’ESTIU I MOLTES ACTIVITATS A

GARRIGUELLA