revista_miram_232

-2

Edita: Òscar J. Carrés.

Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències.

Publicitat: Òscar J. Carrés.

Producció: Núria Brugat.

Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França.

A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

miram.cat

CARABASSONS BESSONS L’espai de Màrius Serra (Acantilado) s’acull a una forma creada per l’oulipià Frédéric Forte, els pròlegs en 99 punts. L’aportació de Mercedes Abad (“Lista”) s’hi empelta en narrar una visita al metge amb motiu d’un tacte rectal a còpia de llistes.

L’antòleg ofereix dos índexs i el segon divideix els textos segons el tipus de trava potencial (regla preestablerta a partir de la qual s’escriu el text). No hi falten les clàssiques combinatòries, com “Sonatrón” o “Quintina” de Carlo Frabetti i “Que(ved)(n)eau” de Sofia Rhei. En l’apartat anomenat “Moldes”, el barceloní David Roas fa tres aportacions antinòmiques, entre les quals destaca “ULTRAZINA 9000 (nocuento)”.

P

epitas de Calabaza és una editorial riojana de catàleg saborós.

Ara publica l’antologia Textos potentes, que es presenta com el segon atles de literatura potencial peninsular.

El coordinador del volum, l’escriptor reusenc membre de l’Oulipo Pablo Martín Sánchez, presenta l’antologia amb un pròleg numerat: “99 notas preparatorias a una antología oulipiana (a modo de prólogo)”. L’autor d’obres com El anarquista que se llamaba como yo o Tuyo es el mañana

N’hi ha que emulen les variacions pròpies dels exercicis d’estil de Queneau, com per exemple la que proposa l’argentí Eduardo Berti: “35 variaciones sobre un tema de Calderón de la Barca”. El text base repetidament reescrit és l’arxiconegut “Toda la vida es sueño y los sueños, sueños son”.

“Vila-Matas hi reescriu l’anècdota del bus amb intercanvi fluid de línies cap a Pàmies i Calders” A la casella del costat hi ha els textos retolats com a reescriptures i homenatges. Aquí en destaca un que torna a ser un homenatge a Queneau: “Tragarse un billete” d’Enrique Vila-Matas,

un text inèdit (en castellà) que reescriu l’anècdota del bus amb intercanvi fluid de línies cap a les literatures de Sergi Pàmies i Pere Calders. Algunes reescriptures resulten més radicals. A “La mancha”, l’artista plàstica Aitana Carrasco cobreix una dotzena de pàgines d’El Quixot sota una gran taca de tinta que només deixa llegir les paraules que li interessen per formar el seu missatge. De la pàgina 549 només sobreviuen, aquí i allà: “Valerse de novelas y cuentos ajenos para componer historias es algo bueno. —Las obras impresas se miran despacio — dijo Carrasco”.

En la categoria de “Trabas célebres” destaquen “La Constricción española” d’Antonio Altarriba, dos textos de Vila-Matas que aspiren a esgotar la plaça Rovira i “Nuevas tesis sobre la economía de los muertos. A la manera de John Berger” de l’escriptora gallega Xina Vega.

Finalment, agrupats sota la invocació dels sons, hi ha la incursió de Ricard Ruiz Garzón en els textos ecoics (les síl·labes finals de cada frase es repeteixen a l’inici de la següent) amb títol “Marca a Marc amar”, les frases encadenades (cada frase comença amb la lletra que acaba l’anterior) en homenatge a Melville que Adrià Pujol Cruells titula “Vaivén” o les paraules encadenades (cada mot comença amb la lletra que acaba l’anterior) que Ricard Ripoll fa a “Lobo oculto”.

Hi ha literatura potencial fora de França.

-6

“La gent vol que hi hagi una bona gestió, que es governi amb honestedat i rigor”

Maria Corbairan, alcaldessa de Vila-sacra

M

aria Corbairan i Isern, mestra jubilada. Al llarg de quaranta anys ha treballat al servei de les persones des de l’escola pública.

Actualment és la nova alcaldessa de Vila-sacra, en relleu de Maria Carme Barceló, que n’era alcaldessa des de 1992.

tenia molts dubtes. Sempre, abans de prendre una decisió, cal valorar molt bé tot el que implica i totes les responsabilitats que se’n deriven. Finalment faig acceptar com un gran repte que és poder servir el meu poble des del govern municipal. Darrerament m’havia instal·lat en una zona de confort familiar de la qual vaig sortir per assumir el repte de liderar la candidatura de Junts per Vila-sacra.

a totes les persones de Vila-sacra amb èxit. També comporta una dedicació que requereix un gran compromís personal i respecte. La gent, la ciutadania, volen que tot allò que ha de funcionar, funcioni. Que hi hagi una bona gestió, que es governi amb honestedat i rigor. Diàleg, empatia, solució ràpida i eficaç de les problemàtiques que sorgeixen, que el dia a dia doni resposta als anhels de tothom.

Què la va fer decidir encapçalar una llista?

Aquesta és la meva primera vegada en el món de la política. Possiblement, si no m’ho haguessin demanat, ara no estaria on estic. De fet, en un principi

Que suposa per a vostè haver sortit alcaldessa, què creu que la gent espera d’aquest relleu després de tants anys?

Per mi, ser alcaldessa suposa tenir tot l’ànim i tota la il·lusió per poder treballar per a la societat, en aquest cas per

Com està trobant l’ajuntament?

L’Ajuntament funciona molt bé. S’ha fet una molt bona gestió i, a més, comptem amb un equip de treballadores i treballadors que fan una magnífica feina.

Quins temes són prioritaris en aquest moment?

Les persones i el seu benestar amb tot el que això implica.

Civisme en els aspectes de seguretat ciutadana i el medi ambient. Cohesió social generant activitat social que faci que la gent participi i tingui consciència de pertinença al poble.

Com definiria l’equip que l’acompanya?

El meu equip el formen persones compromeses, valentes i treballadores amb una gran predisposició i rigorositat per a la feina.

En quins projectes voleu treballar o a quins donareu continuïtat?

Vila-sacra compta amb bones infraestructures que cal mantenir, conservar i, si cal, millorar.

També, especialment, pensant en el progrés del poble treballarem en el tema de la zona industrial.

La relació i complicitat amb els veïns serà un dels puntals?

Com creu que es valora aquest canvi al capdavant de l’ajuntament?

Nosaltres volem un poble participatiu, un poble ordenat, un poble amable, un poble segur. Un poble on tothom se senti escoltat, ... Per tant, és imprescindible la complicitat amb veïns i veïnes.

A partir d’ara pensa que li serà fàcil compaginar-ho amb la teva vida personal?

Una vegada t’has compromès, has d’exercir aquest compromís i ser conseqüent. Cal saber compaginar la vida personal i la dedicació al poble.

Aquestes eleccions el nombre d’alcaldesses s’ha incrementat? Creus que el fet de ser dona aporta un valor afegit al fet de governar?

A la nostra candidatura vam incrementar el nombre de dones i les vam col·locar estratègicament amb l’objectiu d’augmentar la participació femenina en el ple, cosa que vam aconseguir.

De tota manera, per mi, el més important és que les persones, més enllà de ser homes o dones, tinguin uns bons valors i els practiquin.

-EL NOSTRE CONVIDAT-

A LA PESCA DE LA LLAGOSTA! El crustaci que excel·leix la gastronomia de l’alta cuina marinera.

Entrevista: Revista Mira’m Imatges: M. Teresa Carrés En Pere, traient les llagostes de les xarxes.

Els palinúrids o Palinuridae són una família de crustacis coneguts habitualment sota el nom de llagostes. Tenen cinc parells de potes i unes grans antenes llargues i espinoses. Es desplacen amb l’ajuda de les seves potes, tot i que també neden mitjançant contraccions de l’abdomen, mecanisme que fan servir quan fugen d’un depredador.

Fins aquí, una breu descripció d’aquest animal marí. A partir d’aquí, l’article del convidat d’aquest mes.

Va ser una entrevista feta en dues parts. La primera, al matí, dalt de la barca, mentre el pescador feinejava.

I una segona a la tarda, a la llotja del Port de Llançà, a l’hora de la subhasta.

El convidat escollit per aquest mes era la llagosta i per conèixer els detalls d’aquest crustaci ens vam adreçar a en Pere Garriga, un dels propietaris de Peixos Nandu, que, molt amablement, ens va concedir un espai en un dia que el mar estava força assossegat.

No hi havia cops de vent, fet que, per als qui no estem avesats al mar, sempre és d’agrair.

En Pere Garriga pertany a la quarta generació d’una nissaga de pescadors de Llançà. Per tant, un pescador que, tot i ser jove, en sap un munt, de fets, successos i anècdotes curioses del món del mar i dels pescadors.

Al llarg de la conversa vam poder observar els estris que s’utilitzen en la pes-

- 12

La pesca aconseguida. ca artesanal de la llagosta, la feina entretinguda i traçuda de desenredar les llagostes del tresmall, l’ormeig que es fa servir per capturar-les... Una feina que no exempta de rebre una pessigada d’aquest animal, que, en sentir-se estressat per una llarga immobilització, es defensa tant com pot, amb fortes contraccions del cos.

Si t’arreplega amb una de les punxes laterals de la seva closca pot produir una ferida prou considerable.

Una vegada desentortolligades, en Pere les va anar posant dins d’una caixa, per resguardar-les de la calor i de la llum solar, amb la finalitat de mantenir-les fresques, ja que les altes temperatures les malmeten ràpida-

ment.

L’operació següent va ser deixar a punt el tresmall per tornar al mar, calar-lo i recollir-lo a l’endemà amb les llagostes capturades. Una feina de paciència per desenredar els nusos que s’han fet en capturar les llagostes que, en sentir-se atrapades, es belluguen dins de l’ormeig i generen, a cada moviment, un nus dins de la xarxa.

Com a punt i final, abans de sortir a mar obert, en Pere va posar una per una totes les llagostes capturades aquell matí dins d’una serva, una espècie de gàbia de fusta que, mitjançant una corda, va deixar caure per la borda dins del mar i que, convenientment amarrada a coberta, que-

dava a l’espera de la subhasta de la tarda.

Ens vam retrobar poc abans de les cinc de la tarda, hora que comença la subhasta del peix. En aquella hora, i a l’indret de la llotja de la Confraria de Pescadors, una organització molt professional amuntegava caixes i caixes de peix dels diferents pescadors de Llançà que, tot seguit, i a través d’una cinta transbordadora, entren al recinte de la subhasta, on més d’una vintena de peixaters compren les diferents classes de peix quan el preu que marca el subhastador els interessa. En un silenci que només entenen ells, negocien la classe, la quantitat i l’import de la mercaderia.

Les llagostes d’en Pere Garriga van ser

pesades, comercialitzades a la petita oficina de la llotja i posades en caixes al costat de tot el peix dels altres pescadors a l’espera del seu torn. Quan les caixes van arribar al capdavall de la cinta, ja tenien propietari. Aquella mateixa tarda es posarien a la venda.

Tot seguit, tot el que ens va respondre i explicar en Pere Garriga.

Comencem!

Està regulada la captura i pesca de la llagosta?

Hi ha uns mesos de veda en què no es pot pescar. Des de l’1 de setembre fins a l’1 de març. Durant aquests sis mesos tenen el temps necessari per poder-se reproduir.

S’ha de demanar permís per sortir a pescar llagostes?

De moment només has de tenir la llicència corresponent per a aquesta modalitat de pesca. Demanar permís per sortir de port i anar mar endins avui dia només ho han de fer les barques grans. Segurament que més tard o més d’hora tots els pescadors acabarem igual.

Hi ha una regressió de la població de llagostes i llamàntols a la Costa Brava?

Diria que sí. I la prova està en que cada dia hi ha menys pescadors que ens hi dediquem. Aquí, a Llançà, solament queden tres barques especialitzades en la pesca artesana de la llagosta.

Suposem que un exemplar massa petit no es pot pescar. Quina mida ha de tenir la llagosta com a mínim per ser acceptada a la llotja?

Més que per mida aquí va per pes. A partir de mig quilo són admeses a la subhasta. Les llagostes més petites les has de deixar com a llavor, perquè es facin grans i es reprodueixin.

A Mallorca sí que ho regulen per mida.

Fan servir una eina amb forma d’argolla. Si l’exemplar passa per dins de l’anella s’ha de tornar al mar.

I la més gran, quant pot arribar a pesar?

Els grans exemplars pesen entre qua-

Les torna deixar al mar, fent temps per a la subhasta a La Llotja tre quilos i mig i cinc quilos i mig. Són peces que viuen a 200 i 250 metres de profunditat.

Les que ha pescat aquest matí, davant del far de s’Arenella, a quina profunditat les ha capturat?

A l’indret del far, la profunditat del mar és de 50 i 60 metres. En aquest paratge, entre les roques, viuen, mengen i es reprodueixen.

Quin temps de vida poden arribar a tenir?

Exactament no sabria dir-ho, però el

que sí que sé és que és un animal de vida llarga. Es diu que aquest animal creix un parell de centímetres cada any. Els individus grans, els que pesen 4 i 5 , deuen tenir molts i molts anys. En definitiva, és un crustaci de gran longevitat.

Quina temporada és la millor per trobar-les amb èxit?

Sens dubte a la primavera. La llagosta és un animal que busca les aigües fredes. Per tant a l’estiu, que l’aigua del mar és calenta, elles canvien el seu hàbitat, migren i baixen metres avall fins a

- 14

trobar una temperatura més freda. Per tot plegat es fa més difícil de pescar, ja que viuen a més profunditat.

Bussejant també se’n poden pescar?

Està prohibit. Del tot. És una pesca il·legal. Sempre hi ha qui diu que només practica el submarinisme i que no agafa cap llagosta, però a la pràctica tots sabem que hi ha una pesca furtiva. Crec que el control que tenim els pescadors que ens dediquem a la pesca artesanal de la llagosta hauria de tendir a vigilar més de prop la pesca furtiva, ja que cada any n’hi ha més. Tot i que està prohibit acostar-se a menys de 100 metres d’una boia o una calada d’un pescador, si el que es vol és capbussar-se en aquest lloc, amb una

A punt de portar-les a la subhasta.

Zodiac o una llanxa ràpida és fàcil de fer-ho. La velocitat que agafen aquest tipus de barques les fan incontrolables. És un problema gros que tenim els pescadors artesanals, sobretot a l’estiu.

A quants graus de temperatura ha d’estar l’aigua del mar perquè es puguin reproduir? És a l’hivern, l’època en què es reprodueixen. A la primavera mengen i s’alimenten per encarar l’hivern. Aleshores es preparen per pondre els ous a la primavera. Per tant, la temperatura per la que pregunteu queda definida per la que pugui tenir el mar a l’hivern.

La femella, quants ous pot arribar a dur i durant quant temps fins que els allibera perquè en surtin les larves?

Una femella de llagosta allibera, al cap de 10 o 11 mesos de l’apa-

rellament, centenars de milers d’ous, tot i que només al voltant d’un 1% sobreviu. I per què? Doncs el mal temps hi fa molt. Una llevantada porta els ous a la platja i els depredadors, si troben el cau on hi ha els ous, fan un festival.

On es troben? A les roques, al fons del mar?

Exactament en els caients de les roques. És a dir, els pescadors no calem a dalt de la roca, calem en tot el seguit del planer de la roca, el que coneixem com a caient del roc.

Què hi ha de cert sobre el que es diu que el tipus de llagosta que viu al fons marí pot acumular una quantitat important de metalls pesants com mercuri o plom?

Això depèn de com i de què s’alimenta la llagosta i del que troba allà baix. Crec que la culpa que passi això és del tot dels humans.

Hem convertit el mar en una gran deixalleria.

Arran d’aquest fet, fa dos anys que vam començar a fer classes per a nens i joves. Concertem visites amb escoles perquè es conegui el món del pescador, de la mateixa manera que visiten granges i masies per entendre la pagesia i el món rural.

La setmana passada van venir un grup de nois i noies i els vaig ensenyar una caixa plena d’ampolles i plàstics que en el decurs d’uns dies vaig trobar enxarxades al tresmall. Fins i tot hi vaig trobar una bateria d’una mida d’uns 20 centímetres que devia ser d’una llanxa petita.

Anys enrere, jo em dedicava a un altre tipus de pesca i ho feia en una barca gran. Llavors anàvem mar endins, a moltes milles de la costa, i ens trobàvem coses que ens fèiem creus que algú hagués pogut llençar a mar. Va haver-hi una temporada que cada dia, cada barca, arreplegava entre 30 i 40 pneumàtics.

Mengen de nit o de dia? I de què s’alimenten?

Diria que s’alimenten a primera hora del matí i a darrera hora del vespre. Quant a què mengen, qualsevol peix o crustaci que puguin abraçar i devorar: espècimens que s’hagin barallat, que hagin quedat malferits, o peixos que els pescadors retornem al mar, etcètera.

La nansa o el tresmall?

La nansa es fa servir per anar a buscar pops. El tresmall, per capturar la llagosta. És un ormeig de pesca artesanal format per tres xarxes superposades. Una de més gran al mig i dues de malla més ampla unides per les vores, de tal manera que la llagosta queda enredada en voler sortir de la trampa. El calem avui per recollir-lo l’endemà.

L’ormeig porta un sistema de ploms i flotadors que permet que el tresmall es mantingui en posició vertical.

Totes tenen més o menys el mateix color o hi pot haver alguna excepció?

El color de la llagosta depèn del lloc on viuen. La llagosta fosca és la que no es mou del cau, del fons rocós. Les que corren per la roca i es belluguen per dins del mar tenen la crosta més clara.

Les llagostes són migratòries?

I tant! Migren per la temperatura de l’aigua. Quan tenen calor busquen aigües més profundes, més fredes. Al final de l’estiu tornen a migrar per trobar les capes d’aigua amb la temperatura que necessiten, tant per viure com per reproduir-se. Això sí, sempre dins de les roques, dels forats del rocam.

Una recepta de pescador per assaborir la llagosta?

Arròs amb llagosta, o amb patates en suquet o directament a la planxa.

Millor encara a la brasa, oberta per a la meitat i feta només volta i volta. No gaire cuita, si no queda una carn molt dura.

UNA MIRADA A L’EMPORDÀ - TENDÈNCIES -

PLÀSTICS ASSASSINS

Secció d’en Josep M. Bernils

La cigonya trobada morta als Aiguamolls de l’Empordà, després de quedar penjada d’una bossa, posa en evidència la problemàtica que comporten aquestes deixalles abocades indiscriminadament a la natura i molt especialment al mar.

A principis del passat mes de juliol, una imatge va impactar de forma especial a la nostra comarca. Era una fotografia feta pública des del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà on es veia una cigonya que havia mort ofegada, després de quedar penjada d’una bossa que va anar a parar a un arbre d’aquell espai. Des del Parc es denunciava que “no és la primera situació similar que es viu. Per això hem difós les imatges, lamentant que les deixalles i els plàstics estiguin afectant els animals”.

En un comunicat per les xarxes socials, des del Parc es deia el següent: “Tristes imatges, patètiques imatges. Una cigonya és aire, bellesa, harmonia... bons auguris, fertilitat, benaurança, aires de llibertat sense fronteres. Però, una vegada més, l’espècie “homo sapiens” amb el seu comportament descuidat i irresponsable ha estat el causant de la mort d’una mare que amb el desig de dur menjar als seus polls, es va trobar enredada i ofegada per un saquet de suculentes deixalles”.

Però en aquell espai han trobat altres ocells morts per culpa de l’acció de l’home. Expliquen que “a vegades són restes de fils escampats pels camps que els ocells pugen als nius per tal de fer-los més flonjos i confortables, que en realitat esdevenen trampes que s’enreden a les potes i els produeixen gangrenes. Altres vegades són elements plàstics, de tacte gomós i aparença mengívola que ingereixen directament i els obtura l’aparell digestiu. Tots aquests elements trampa són elements que l’home ha usat i, més tard, oblida, deixa o llença sense consciència als espais rurals, naturals o urbans.

La cigonya que es va ofegar, penjant de la bossa.

(Foto: PARC NATURAL).

- 18 per la qual cosa el volum de residus només fa que créixer de forma exponencial. El problema és especialment amenaçador als oceans.

Fins al Parc Natural dels Aiguamolls arriben moltes deixalles que posen en risc les espècies protegides. (Foto: NURI BRUGAT).

Com aquesta cigonya, altres animals que habiten al Parc Natural dels Aiguamolls són afectats per elements trobats a molta distància del lloc”.

LA PROBLEMÀTICA MARÍTIMA El plàstic va inventar-se a finals del se-

gle XIX, però no va ser fins a mitjans del segle XX quan es va començar a produir a gran escala. S’iniciava la cultura de l’usar i llençar, una manera de consumir, que tot i començar relativament tard, ha provocat i provoca conseqüències alarmants. El plàstic triga entre 500 i 1.000 anys en desaparèixer,

Des de les organitzacions governamentals i mediambientalistes es recorda que “cada any s’introdueixen uns vuit milions de tones de plàstics al mar.

Per tant, cada minut s’aboca un camió de plàstic al mar. El plàstic constitueix el 90% de tots els residus que es troben al mar.

A aquest ritme s’estima que el 2050 hi haurà més plàstics que peixos. Tots hem vist imatges d’autèntics mars de plàstic enmig dels oceans. Són zones on hi ha més plàstic en suspensió que plàncton. La més gran és la del Pacífic, que supera les dimensions d’Estats Units”. Unes simples dades realment esfereïdores.

Els ecologistes alerten que “les conseqüències, però, van molt més enllà. Els residus plàstics s’acaben introduint a les cadenes alimentaries de l’ecosistema marí. Més d’un milió d’aus marines i uns 100.000 mamífers perden la vida cada any. Molts moren asfixiats o mutilats perquè queden atrapats entre plàstics. Altres perquè ingereixen microplàstics, les partícules més petites.

La introducció del plàstic a la cadena alimentària també és un risc per la salut humana. Econòmicament també és insostenible. La neteja dels 50.000 quilòmetres de costa i platja a Europa té un cost anual d’entre 194 i 630 milions d’euros. Provoca danys i pèrdues al sector pesquer europeu d’uns 61,7 milions d’euros anuals i perjudica també al sector turístic”.

El reciclatge, per una banda, i la reducció de la producció dels plàstics, per una altra, són més que imprescindibles. Actualment es recicla un 14% dels residus de plàstic que es produeixen en tot el món i només el 2% es reutilitza.

“Per tot això, cal canviar radicalment la producció, l’ús i la gestió del plàstic a nivell global. En aquest sentit, el paper del consumidor també és clau.

Escollir el que comprem, com ho transportem i què fem amb el plàstic resultant, que evidentment no llençarem a l’aigua, és una petita aportació per poder seguir gaudint del mar”, assenyalen des dels sectors més compromesos en aquesta creuada.

ACCIONS DE SENSIBILITZACIÓ Davant d’aquest panorama no és d’estranyar que les accions de sensibi-

lització siguin constants. A mitjan juliol, per exemple, uns 300 joves de la comarca, que van acampar al Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà en una iniciativa de l’Oficina Jove de la comarca, van procedir a una neteja de la zona.

Van participar en aquesta acampada de Casals Joves, adolescents de 12 a 16 anys de Figueres, Viladamat, Castelló d’Empúries, l’Armentera, l’Escala i Sant Pere Pescador.

L’indret de l’acampada va propiciar el debat sobre el respecte de l’entorn i el medi natural. De fet, l’activitat central fou la neteja de la platja de Can Comes de Castelló d’Empúries, on els joves van recollir la brossa que el mar arrossega fins a la platja o la que deixen els banyistes. Prèviament van assistir a una xerrada dels responsables del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà.

Al Club Nàutic de l’Escala, d’altra banda, es fan públiques cada estiu un conjunt de recomanacions -aptes a tots nivells- per tal de reduir l’ús de bosses de plàstic. Es demana usar bosses reutilitzables de tela, que ja s’ofereixen a la majoria d’establiments, a l’hora de fer la compra. També convé usar bosses de tela o de paper per portar el pa,

alhora que eviten que s’estovi. Usar carmanyoles per guardar i transportar aliments en comptes d’embolicar en paper de plàstic o de plata. Reutilitzar al màxim les bosses de plàstic de les que ja disposem a casa.

A l’hora de reduir l’ús d’envasos de plàstic recomanen evitar envasos i productes de plàstic d’un sol ús com vasos o coberts de plàstic. Evitar comprar ampolles si es pot transportar el líquid en termos, cantimplores o bé reutilitzar una ampolla. Beure aigua de l’aixeta quan sigui possible o escollir envasos de més capacitat. No comprar productes envasats en plàstic innecessàriament com el cas de molta fruita i verdura. És preferible, si podem, comprar a granel. Reutilitzar o donar un altre ús als envasos. Reciclar els envasos si no els trobem cap altra utilitat. En aquest sentit recorden que al Club Nàutic de l’Escala –com a molts altres llocs- els usuaris trobaran diverses illes ecològiques on reciclar els residus segons la seva tipologia.

Qualsevol acció és poca si tenim present que mentre heu llegit aquest article s’han abocat al mar l’equivalent a entre dos i tres camions carregats de plàstic. Una barbaritat!

- 20

- GENT -

JAUME SUBIRÓS, DE GRUM A XEF DE CUINA DE PRESTIGI INTERNACIONAL El propietari del Motel rep el premi Empordà en reconeixement a la seva trajectòria professional i la projecció que ha fet de la comarca a través de la seva activitat.

Montse Mindan lliurant el Premi Empordà a Jaume Subirós.

(Foto: CCAE).

Un juny de fa 58 anys, un nen que en tenia onze agafava la bicicleta i anava des del Pont del Príncep fins a un hotel de carretera que s’acabava d’inaugurar feia vint dies. Era el dia de Sant Joan. Aquest nen, d’aquí dos mesos en farà setanta. Aquest nen es diu Jaume Subirós. Aquest nen, aquell juny de 1961, entrava al Motel Empordà com un grum, el noi que feia de tot, perquè la llegenda explica que Josep Mercader havia anat a la casa dels seus pares, que tocava la Nacional II, a Vilamalla, per demanar-los de posar-hi un rètol que anunciava el nou establiment. “Próxima inauguración: Motel Ampurdán”. I el senyor Mercader els havia proposat que el fill gran hi anés a treballar. “No”, va dir el pare Subirós, “el gran, no, que és l’hereu. Si voleu, agafeu el petit”.

A hores d’ara, quan li pregunten com es qualificaria quan li diuen xef, propietari, cap de sala, ànima del Motel, ell contesta: “Sóc el grum que anava amunt i avall amb un tornavís a la butxaca i ho arreglava tot”. És en aquesta senzillesa i en aquesta percepció de totalitat on s’amaga l’essència i el secret de Jaume Subirós. Sempre hi és i sempre està pendent de tot, però no es nota. És encara, 58 anys després,

Josep Pla, un dels hostes que va popularitzar més el Motel Empordà, amb el mític Josep Mercader. (Foto: MOTEL EMPORDÀ). el nen que anava de sud a nord, per embarcar-se en l’aventura de la seva vida. Amb aquests dos paràgrafs l’escriptor i periodista Josep Maria Fonolleras començava la glosa de Jaume Subirós que es va llegir durant l’acte de lliurement del Premi Empordà, concedit aquest any al prestigiós cuiner i hoteler figuerenc.

El Consell Comarcal de l’Alt Empordà va concedir el guardó valorant la seva trajectòria al capdavant de l’Hotel Empordà, la defensa que fa en tots els seus plats dels productes de proximitat i la projecció internacional que fa de la comarca. Es dona el cas que cap ajuntament va fer cap proposta per a l’edició d’enguany i la comissió va convenir, després d’una extensa deliberació per part dels seus membres, homenatjar Subirós. El premi consisteix en una escultura dissenyada per l’empordanesa Mercè Riba.

Durant l’entrega del premi, l’aleshores presidenta en funcions del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Montse Mindan, va destacar la vàlua del cuiner: “Aquest guardó és un agraïment per la feina ben feta, per una projecció excepcional de la comarca i per la tenacitat en l’aposta valenta pel producte i cuina més nostrada.

Sense depreciar un esforç en innovació”. Mindan també va posar èmfasi en la gastronomia com “un gran actiu de la comarca” posant d’exemple les diferents iniciatives gastronòmiques que durant tot l’any es plantegen en diferents municipis.

Jaume Subirós va néixer a Santa Llogaia d’Alguema el 18 de setembre de 1949. Als 11 anys va començar a fer de grum al Motel Ampurdán de Figueres que regentava Josep Mercader. Als setze anys el van fer fix i amb els anys es guanyà la confiança de Mercader esdevenint la seva mà dreta. A causa de la mort sobtada de Josep Mercader, Subirós es fa càrrec del Motel i l’Almadrava a partir del 2 de novembre de 1979 juntament amb la seva dona

- 22

Anna Maria Mercader, amb qui s’havia casat el 14 d’octubre de 1974. El seu progrés des dels 11 anys ha estat constant. Ha deixat empremta tant a la sala com a la cuina. Cuina arrelada al territori i elaborant el producte de temporada empordanès.

UN PREMI RENOVAT L’Àrea de Cultura del Consell Comarcal atorga aquest premi des de l’any 1994 tot i que l’any 2015 va reformular la proposta per convertir-la en el que és avui dia. El reglament d’honors i distincions determina que el guardó ha de recaure en “persones i entitats destacades pels seus mèrits rellevants, per l’excel·lència de la seva obra i per les seves activitats en benefici de la comunitat i en la defensa dels valors cívics”.

La voluntat d’aquest guardó és “fer conèixer, a difondre i a fer perdurar el seu treball i la seva obra en la memòria col·lectiva del territori i, així, esdevenir exemple i estímul que cal seguir per a les futures generacions de ciutadans”, detalla el reglament. L’any passat el premiat va ser el veterà cineasta nascut a Figueres, Pere Portabella.

Un altre dels aspectes que va canviar va ser la data del lliurament.

Si fins l’any 2015 es feia en el marc de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, a partir del 2018 es va acordar celebrar-ho el 21 de juny (o en un data pròxima). El motiu és que el 21 de juny de 1267 el rei Jaume I va atorgar la Carta Pobla a Figueres, un fet un fet transcendental per a la història de la ciutat i de la comarca i el primer acord que la portaria a esdevenir segles més tard la capital de l’Alt Empordà.

LA GLOSSA DE FONOLLERAS En la glossa que va escriure Josep Maria Fonolleras es va recordar “la llegenda de Josep Mercader al bufet de l’estació de Portbou, la llegenda de Pere Granollers que provenia de l’Hotel París de Montecarlo, la llegenda de l’home que decideix introduir una cuina renovada, amb arrels franceses i amb devoció pel producte, en el panorama erm del país. Aquella “monumentalització de la penúria” que deia Miquel Berga. I la llegenda del nen que, amb onze anys, entra a treballar al Motel i que després s’encarrega de l’esmorzar i que després acompanya el senyor Mercader al mercat, a tractar amb els pagesos, a carregar la verdura de temporada. La llegenda del noi que viatja per mitja Europa i que s’està al Glacier, a la marisqueria Crab, al Finisterre, i que, amb 23 anys, treballa a l’Almadrava, aquell espai exquisit, un tast del paradís. I la llegenda del dia dels morts de 1979, quan tot s’enfonsa perquè Mercader es mor i perquè el nen de la bicicleta, amb trenta anys, ara gendre del geni, ha d’afrontar el dolor i la responsabilitat. La continuïtat”.

Va afegir que “fets i llegenda són el mateix, en aquesta història apassionant del Motel i l’Almadrava. Perquè el relat del que ha succeït des de 1961 és una acumulació d’episodis que només s’entén des de l’epopeia. Una epopeia discreta i sense faramalla, però també un viatge iniciàtic, de coneixement. I emociona comprovar els mateixos orígens humils, de tots dos, de Mercader i de Subirós. El fill de l’home que frenava els trens; el fill d’un pagès de Santa Llogaia. El que es fa cuiner per no passar gana. El que es fa cuiner per un atzar del destí. O perquè tot està escrit allà dalt, i també estava escrit que Mercader havia de trobar en Subirós l’hereu simbòlic i efectiu de la seva revolució, el que va saber domesticar l’herència per elevar-la, com qui amanseix un cavall salvatge perquè després executi cabrioles. No es panseix la força dels orígens, sinó que s’expandeix, amb control, amb rigor, amb propostes que van més enllà”.

-MEMÒRIA POPULAR-

LONDRES-PARÍS-PORTBOU A la dècada dels 50 del segle passat, la vila fronterera rebia entre els mesos d’abril a octubre centenars de turistes anglesos que hi arribaven en tren o en cotxe procedents de la capital francesa. recent descoberta, des d’un punt de vista turístic- on es trobaven un conjunt de serveis i de glamur inèdits a la resta del litoral en aquella època. Va ser el moment daurat del turisme a la vila fronterera, aleshores convertida en un important centre de duanes. Un record que contrasta, de forma molt especial, amb les característiques que té el municipi des de fa unes dècades.

Dues imatges de la terrassa exterior de l’antiga bolera i de grups d’anglesos preparats per anar d’excursió.

(Foto: ARXIU GUBERT) Durant una dècada –entre els anys 50 i 60 del segle passat- la ruta LondresParís-Portbou va ser habitual per a centenars de famílies entre els mesos d’abril a octubre. Era una ruta a la recerca d’unes vacances en un lloc de la Costa Brava -aleshores gairebé

Fa uns anys un singular i recordat veí del poble, Isidre Gubert, Sidro, aleshores propietari juntament amb el seu germà de l’hotel Costa Blava de Portbou i traspassat el 2015, em va explicar, amb molta precisió, els seus records de tots aquells anys.

Aleshores el seu pare regentava l’hostal Costa Brava, a la Rambla, un establiment que es va ampliar a l’altra banda de la carretera de França amb el nou establiment -l’anterior finalment va tancar-, el nom del qual recordava l’aprenentatge que el progenitor havia fet a Montecarlo abans de la Guerra Civil.

Es dona la circumstància que el popular cantant del grup de música rock Brams, Francesc Ribera, Titot, ha iniciat un nou projecte de vida lluny de la gestió municipal –durant vuit anys ha estat regidor a l’Ajuntament de Berga- a més de 200 quilòmetres de casa seva. Des del mes d’abril passat, Titot regenta el petit hostal d’Isidre Gubert, després que els seus hereus no volguessin continuar amb el negoci. Ha explicat que “ja feia un any que tenia la idea al cap de fer un gir radical i

- 24

Isidre Gubert va ser un dels hotelers més emblemàtics de Portbou i coneixedor d’aquest passat turístic tan singular. (Foto: BERNILS). buscar un hostal a la costa, petit i en un espai poc massificat i vaig començar a fer estudis de mercat. Després d’estudiar una trentena de traspassos i lloguers, vaig triar aquest hostal perquè s’adaptava més als meus interessos i necessitats. Portbou és un lloc que em cridava l’atenció perquè no és un destí turístic especialment conegut, perquè es coneix pel vent, pel tren, per ser el límit de l’Estat espanyol, però no com a destí turístic. Ha tingut un caminar diferent a la resta de pobles de la Costa Brava”.

UNA PETITA CIUTAT AMB SERVEIS EXCLUSIUS A començaments dels anys 50 hi havia molt poc turisme a la Península.

Als anglesos els agradava descobrir Espanya i creuaven tot França amb cotxe per visitar Portbou, tot i que molts també hi arribaven en tren. “Encara recordo com passaven amb els seus cotxes luxosos –almenys per a nosaltres- per la carretera. Eren gent d’un cert nivell i el seu pas sorprenia. En aquest context una agència de viatges anglesa es va interessar per portar estiuejants de forma regular fins a Portbou.

El fet de tenir estació afavoria el seu trasllat ja que el viatge es feia en tren des de Londres fins al pas de Calais, d’allà fins a París i de la capital francesa fins a la nostra vila”, m’explicava Gubert.

Aquest empresari del sector, molt aficionat al teatre, s’emocionava quan evocava el mític Portbou dels anys 50. “Això era com una ciutat en petit. Hi havia un nivell econòmic molt bo, a causa de la presència de nombrosos agents de duanes. De seguida quatre o cinc hotels del poble van arribar a un acord amb l’agència de viatges -més tard se n’hi van afegir d’altres- i de la primavera a la tardor el poble s’emplenava de centenars d’anglesos”, m’explicava. En els moments de màxima ocupació podien arribar a ser 500. Els torns de vacances eren setmanals o quinzenals i el relleu, automàtic.

Les agències amb les quals es treballava eren Se Spain, Spanish Travel Beurer i Swuans Tours. En alguns casos, com a reforç, fins i tot es van enviar turistes a l’hotel Miramar de Llançà, el restaurant del qual actualment gaudeix de dues estrelles Michelin. A partir dels anys 60 aquest fenomen va anar desapareixent perquè la Costa Brava s’havia espavilat i presentava altres atractius. De tota manera encara es mantenen com a clients els descendents d’aquells primers turistes procedents del Regne Unit.

Evocant aquella clientela, afegia que “una anècdota que recordo són les insolacions que agafaven. Eren de pell molt blanca, gens acostumada al sol i quan arribaven aquí en poques hores d’exposició a la platja quedaven vermells i a vegades marejats pel sol”.

Pel que fa al menjar, assegurava que “els fèiem una mica de tot, però sense abusar dels olis i dels alls. Es van anar acostumant al menjar del país i els agradaven les nostres especialitats.

També recordo que, al principi, no volien cafè amb llet i sempre demanaven te. Ens vàrem veure abocats a comprar tot tipus de jocs de te per fer-los contents”.

Durant aquella dècada d’or, Portbou es va abocar fortament cap al turisme.

Les botigues del poble es van modernitzar ràpidament, decantant-se cap als souvenirs. Es va muntar una bolera americana, una sala de festes... Hi havia espectacles de flamenc, balls, el cava –aleshores en deien xampanycorria a dojo, a les tardes se servia el te a les terrasses dels hotels... Les famílies lluïen els seus millors vestits al vespre, quan sortien a donar un tomb havent sopat. “Era meravellós, semblava Hollywood! Els joves del poble anàvem al darrere de les turistes.

En aquella època quasi tots ens vàrem ‘estrenar’ amb les angleses que, està clar, eren molt més obertes que les noies del país”, recordava amb sornegueria l’antic propietari de l’hotel Costa Blava.

L’estació de Portbou va ser el primer punt de contacte entre els turistes anglesos i la vila fronterera. (Foto: BERNILS) Recordant l’ambient de la dècada dels 50 al 60, Gubert m’afegia que “també van obrir diverses perruqueries, un club de jazz... Algunes famílies viatjaven amb les seves nurses perquè cuidessin dels fills. Els homes sortien amb americana i corbata perquè havien d’anar tant elegants com les seves esposes.

Tot plegat lligava força amb un Portbou farcit d’agents de duanes que també exterioritzaven la seva riquesa. A banda dels espectacles que els oferíem, a poc a poc va començar l’oferta de les excursions, primer per alguns llocs de la comarca com Peralada o la badia de Roses i més tard fins a Barcelona”.

La vida de Portbou, però, va continuar evolucionant i no pas d’una forma tant singular com als anys 50 del segle passat. El turisme que arribava en tren va tenir el seu protagonisme unes dècades més. “Després van venir els francesos i la gent del país. Mentre l’estació i el ferrocarril van tenir el seu protagonisme, la vila va viure bé. A la dècada dels 70 van arribar el hippies, que ocupaven les platges, i això va ser la primera desgràcia per al poble”.

Després la davallada del turisme per ferrocarril, l’entrada a la Unió Europea i la crisi duanera, etc. Aquesta, però, ja és tota una altra història...

-DESCOBRIR-

CANET DE LA TALLADA Un nucli situat al límit de l’Alt amb el Baix Empordà que ens aporta l’encant d’un casa fortificada dissenyada per un artista alemany, que havia col·laborat amb els nazis, i les restes d’un aeròdrom construït durant la Guerra Civil.

S

L’illa de Canet està situada al mig del riu Ter al seu pas pel poble. (Foto: AJUNTAMENT DE LA TALLADA).

i sortim de Figueres, per arribar a Canet de la Tallada, hem d’agafar la C-31 en direcció Verges. Un cop arribats a la rotonda que distribueix el trànsit cap a la Bisbal, Jafre o l’Estartit, cal girar en direcció al municipi costaner. Al mig de la recta de Verges a Ullà, i abans de la cruïlla coneguda com “l’Empalme” que permet anar fins a Bellcaire i l’Escala, trobarem a mà esquerra el vial d’accés cap a Canet. Aquest nucli, que pertany al municipi de la Tallada, està situat a pocs metres de distància i limita amb la riba del Ter. Canet està situada a la plana al·luvial, a la vora de la riba esquerra del Ter. Aquesta ubicació ha fet que durant la seva història patís abundants inundacions que han arribat a negar l’església fins a la meitat de l’altura de la nau, segons explica la gent del poble. Les

avingudes del riu han cobert aquesta zona del municipi de sorres, anomenades “sorreres de Canet”. El poble es constitueix com un petit nucli de cases a prop de l’església de Sant Mateu i unes quantes masies aïllades. La construcció d’algunes cases, en els darrers anys, han ajudat a consolidar un nucli urbà que fins fa relativament poc temps era considerat com una agrupació de masos en els registres oficials.

Canet és documentat per primera vegada el 1087 i, el 1182, és citada a l’Acta de Consagració de la Canònica de Santa Maria d’Ullà. També apareix en documents del 1280 i del 1401.

Més tard és associada a la baronia de Verges, a la qual encara pertany en el segle XVII. L’església de Sant Mateu de Canet és d’una nau amb capelles laterals i capçalera carrada. L’edifici ha sofert diverses reconstruccions i reparacions en diferents èpoques motiva-

des per les riuades abans esmentades, abans que el cabal del Ter fos regulat per mitjà dels embassaments de SauSusqueda.

Tota la plana que va des de la Tallada fins al riu Ter és un mosaic de conreus d’arbres fruiters diversos. Aquest tipus d’hàbitat no destaca ni per fauna ni per vegetació associada, però és un tipus de cultiu lligat a una llarga tradició a aquestes contrades mediterrànies i, en tant, un tipus de conreu molt extens en aquesta zona. A Canet hi ha una illa situada al mig del riu Ter, que és una excel·lent mostra de bosc de ribera i marges de riu típic del baix Ter. L’illa de Canet és un espai considerat com una regió fluvial mitjana que, a més de la fauna i la flora fluvial que té, també és un bon lloc per observar ocells, ja que és una important àrea de refugi i nidificació de nombrosos ocells de ribera.

- 28 construccions, encara se’n conserven vestigis i hi ha senyalització que ho documenta. No es coneix amb exactitud la data d’entrada en funcionament, però es tenen notícies d’ús el maig de 1938.

A finals de gener de 1939, amb la retirada, el personal i els avions van ser enviats a correcuita als camps de Figueres Nord i Vilajuïga.

L’antic aeròdrom de la Guerra Civil encara conserva algunes estructures.

(Foto: AJUNTAMENT DE LA TALLADA).

AERÒDROM I ‘CASTELL’ Hi ha dos espais a Canet de la Tallada que convé anar a veure. Per una banda, l’antic aeròdrom que en els darrers temps ha estat senyalitzat, per tal que el visitant pugui admirar les resta de la construcció que encara està dempeus, i per l’altra banda, una casa fortificada que va ser reconstruïda i decorada de forma molt personal per un escultor que havia col·laborat amb els nazis, Ricci Riggenbach, conegut com “el Rodin modern”. La va vendre a finals dels anys 90, però encara manté exteriorment alguns petits elements que denoten la singularitat del personatge, tot i que el gruix decoratiu ha anat desapareixent. Nascut l’any 1923 a Postdamm, no hem trobat cap informació que acredités si el personatge encara es viu. Després d’abandonar Canet, va anar a viure al seu país d’origen. És possible que el nom pel qual se’l coneixia a l’Estat espanyol, on va venir a viure un cop acabada la Segona Guerra Mundial, no fos el de naixement perquè va marxar del seu país, atesos els vincles que havia mantingut amb el govern de Hitler (era oficial de l’exèrcit i va ser un col·laborador del ministre Goebels, a banda de pertànyer a l’aristocràcia alemanya de l’època).

Davant la creixent importància que estava adquirint l’aviació, a finals de 1936, el govern republicà dictaminà la construcció i habilitació de molts aeròdroms militars a Catalunya amb la finalitat de combatre l’exèrcit franquista.

El govern republicà va construir 50 aeròdroms a tot Catalunya, 10 dels quals a la província de Girona, per reforçar defensivament la rereguarda catalana i dispersar el perill dels bombardejos. Un d’aquests

aeròdroms va ser el de Canet de la Tallada. Es va ubicar a l’esquerra del riu Ter, entre els límits del municipi de la Tallada i d’Ullà i la carretera que va de Verges a Ullà, en un lloc anomenat Pla d’Ullà.

Aquesta zona de camps de conreu, amb una extensió total de 200 ha, fou requisada l’abril de 1938, així com també el mas d’en Mach, que es va reconvertir en quarter general i caserna d’oficials i soldats destinats al camp.

Per construir el camp es van reclutar treballadors dels pobles veïns i es van obrir dues pistes, es va habilitar un camí d’accés, diversos edificis de serveis, un gran refugi antiaeri per a 150 persones prop del lloc de comandament, i cinc refugis subterranis més petits repartits per la zona oest. De moltes d’aquestes

Pel que fa al ‘castell’ de Riggenbach, és molt fàcil localitzar-lo en el carrer principal del nucli. Segons el que va explicar aquest escultor, l’any 2003, a l’escriptor palafrugellenc Lluís Molinas, “va ser a les darreries dels anys 50 quan vaig conèixer la Costa Brava i em va captivar des del primer moment. Aleshores vaig veure que l’Empordà seria un meravellós oasi de pau per a la meva vida aventurera. A Canet de la Tallada hi vaig descobrir una vella rectoria, gairebé en estat ruïnós, que convenientment restaurada seria un lloc ideal per treballar i per gaudir d’un paisatge irrepetible” L’artista li va explicar que “amb una mica d’imaginació, aquells murs de pedres centenàries podrien esdevenir una mena de castell-fortalesa. Després de llargs mesos de treball, vaig aconseguir donar vida a aquell casalot, potser més semblant a un castell de pel·lícula d’aventures, però que jo m’hi vaig trobar molt bé durant els anys que hi vaig viure. L’anomenava el ‘castillo de Sant Lucas’ i amb la meva esposa hi vàrem organitzar grans festes on hi assistia majoritàriament gent del món de l’art i de la cultura en general”.

La casa fortificada manté alguns detalls externs dissenyats per l’artista alemany que la va restaurar als anys 50. (Foto: BERNILS).

- UNA MIRADA A L’ACTUALITAT -

DONES AL PODER, PERÒ MENYS A l’Alt Empordà (68 municipis) hi ha 22 alcaldesses i la de la Jonquera, Sònia Martínez, ocupa la presidència del Consell Comarcal. Tot i l’increment de dones a les llistes electorals, el nombre de regidores (42% del total) no arriba a la paritat. ’Observatori de la Igualtat de Gènere, que depèn de l’Institut Català de les Dones (ICD) ha elaborat el cens d’alcaldesses i regidores sortides de les urnes el passat 26 de maig a tot Catalunya. La mitjana del país és d’un 44% de regidores als ajuntaments, una xifra lleugerament superior a la registrada a l’Alt Empordà (42%). A la demarcació de Girona, el percentatge més elevat el té el Gironès (46,7%). Pel que fa a les alcaldesses, la mitjana catalana és del 23% i, en aquest cas, la nostra comarca ho supera amb escreix (27,9%).

Sònia Martínez, nova presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, amb Montse Mindan. (Foto: CCAE)

L’informe “La presència de les dones als plens de Catalunya”, presentat fa poques setmanes per l’Observatori, assenyala que “en les darreres eleccions municipals s’ha registrat l’augment més gran de dones alcaldesses en els municipis catalans des del 1979”. Segons l’estudi, en aquell moment Catalunya estava per sota de la mitjana espanyola en proporció de dones al capdavant dels Consistoris, però “el resultat de les eleccions municipals del 26 de maig ha capgirat aquesta posició”.

Els components del Consell Comarcal de l’Alt Empordà amb només nou dones d’un total de 33 components. (Foto: CCAE) Cal recordar que a Figueres la primera alcaldessa que va tenir la ciutat fou Marta Felip que ho va ser del 4 de gener de 2013 fins al 14 de novembre de 2018. Des del passat 15 de juny, una altra dona està al capdavant del Consistori, Agnès Lladó. Pel que fa al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, la primera presidenta va arribar l’estiu de l’any passat quan va assumir el càrrec l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan.

En aquest mandat l’ha substituït una altra dona, Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera.

LES 22 DONES ALCALDESSES A banda de la figuerenca Agnès Lladó, a l’Alt Empordà hi ha actualment 21 dones més que són alcaldesses d’una total de 68 ajuntaments que té la comarca. Es tracta de les següents: Júlia Gil (Avinyonet de Puigventós), Pia Seriñana (Cadaqués), Pilar Bosch (Garrigàs), Isabel Teixidor (Garriguella), Sònia Martínez (la Jonquera), Núria Escarpanter (Llançà, tot i que ho serà a partir de mig mandat), Mercè Bosch (Maçanet de Cabrenys), Anna Torrentà (Ordis), Isabel Maria Cortada (Palau-saverdera), Bàrbara Van Hoestenbergue (Pontós), Dominica Montiel (Rabós), Montse Mindan (Roses), Olga Carbonell (Santa Climent Sescebes), Montserrat Brugués (Sant Llorenç de la Muga), Mireia Pimentel (Santa Llogaia d’Àlguema), Maria Remei Costa (Ventalló), Dolors Pons (Viladamat), Consol Cantenys (Vilafant), Anna Palet (Vilanant), Maria Corbairan (Vila-sacra) i Ester Farreró (Vilaür).

D’aquestes alcaldesses, vuit s’estrenen en el càrrec (Seriñana, Escarpanter, Van Hoestenbergue, Brugués, Pimentel, Pons, Corbairan i Farreró). Es dóna la circumstància que llevat de Vila-sacra, a tots aquests municipals és la primera vegada que una dona accedeix a la poltrona municipal. No tenim dades, però encara hi ha pobles de la comarca que no han tingut cap dona alcaldessa com és el cas de Camallera, Darnius, El Far o Lladó, per posar alguns exemples.

En general, les alcaldesses consideren que compaginar la seva feina amb la vida laboral -en el cas que no tinguin dedicació exclusiva a l’alcaldia- i familiar és especialment complicat. El fet que l’accés a les responsabilitats coincideixi tot sovint en una etapa vital de la dona, com és la maternitat, obliga habitualment a fer renúncies, tant en l’àmbit de la política com en el professional (sobretot en el món empresarial). En el cas dels ajuntaments de pobles petits, fa anys que comença a ser habitual que persones jubilades o que estiguin a punt de fer-ho -en aquest cas, tant se val homes com dones- siguin les encarregades d’assumir l’alcaldia. Uneixen la disponibilitat de temps amb la preparació personal i l’arrelament i la implicació amb la comunitat veïnal. A la comarca en tenim uns quants exemples, revalidats a les darreres eleccions municipals.

- 32

EL JOC DE LA COSTA BRAVA Surt al mercat un videojoc inspirat en el fons marí del litoral empordanès, que ha creat un bussejador aficionat i que ha superat totes les expectatives de vendes.

Una imatge del videojoc “Koral”, inspirat en la Costa Brava.

(Foto: NINTENDO)

C

arlos Coronado és un desenvolupador de videojocs establert a Barcelona. També és un bussejador aficionat que coneix alguns dels fons marins de la Costa Brava. Un dia va decidir pujar a un veler, juntament amb altres amics, i desplaçar-se des de Sant Andreu de Llavaneres fins al cap de Creus.

Durant aquesta travessia va fer diverses immersions i a partir d’aquí es va inspirar i va crear “Koral”, el videojoc que té els fons marins de la Costa Brava com a protagonista i que llança un missatge a favor de la sostenibilitat del mar.

Aquest producte l’ha creat per a la marca Nintendo i va camí de superar totes les expectatives de vendes, segons han informat des de la multinacional informàtica. Coronado va navegar durant més de 10 dies per la costa gironina i el seu objectiu en crear “Koral” ha estat “elaborar un joc curs i apte per a tots els públics, amb un missatge ecologista perquè vull mostrar les realitats que un es troba al mar”.

Al videojoc fins i tot hi ha espai per a les aigües contaminades i la presència de residus.

El producte porta als jugadors a passar per un total de 15 sistemes marins i a resoldre reptes. També es troba que pot interactuar i obtenir càpsules d’informació on s’expliquen aspectes tan diversos com la pesca amb dinamita, el blanquejament del coral i la mala gestió dels residus.

A banda de relaxar el jugador, a “Koral” es reprodueix de manera molt fidel l’hàbitat submarí i segurament que el farà descobrir a molts joves d’arreu del món.

UNA COMUNITAT D’ARTISTES Fins l’1 de setembre es pot visitar a la Casa Empordà de Figueres la mostra commemorativa dels deu anys d’exposicions del col·lectiu Empordoneses La Casa Empordà de Figueres acull fins l’1 de setembre (es pot visitar cada dia, de dilluns a dissabte, de 9 a 20 hores, i els diumenges de 10 a 15 hores) l’exposició La Comunitat, pertanyent al cicle impulsat pel col·lectiu Empordoneses.

Com expliquen Pilar Farrés i Enric Tubert, comissaris d’aquesta iniciativa, “es tracta d’una mostra col·lectiva que, amb motiu de l’efemèride de la desena edició, presenta una selecció retrospectiva de quaranta peces de diferents artistes i disciplines amb algunes de les obres més destacades que s’han pogut veure al llarg de les nou edicions anteriors”.

L’exposició està presidida per una instal·lació de nova creació, obra de Pilar Farrés, que amb el títol de La Comunitat, convida a entrar en un quadrilàter on esperen a l’espectador gairebé 200 retrats fets pel fotògraf Àngel Reynal a molts dels protagonistes que han format part del cicle al llarg de la darrera dècada, ja siguin artistes, patrocinadors o audiència. Aquesta instal·lació és el resultat de sis mesos de feina en què Farrés i Reynal van celebrar diverses convocatòries públiques per fotografiar a tots aquells que d’una manera o altra havien format part d’Empordoneses al llarg dels anys.

Tal com explica Àngel Reynal “a la sessió, vaig proposarlos de forma inesperada, posar davant la càmera mostrant un gest que els definís”. Farrés explica que “hi ha, però, un segon joc, que es produeix quan passem a l’interior de la

Extracció d’una embarcació enfonsada sobre una praderia de posidònia a la badia de Roses. (Foto: GENCAT)

Àngel Reynal, Pilar Farrés i Enric Tubert, artífexs de la mostra que es presenta a Figueres.

(Foto: JORDI OLIVERAS) instal·lació i ens convertim no només en espectadors sinó que també som observats per aquests personatges. Per tant, ens trobem davant d’un doble fenomen, el d’observar i el de ser observat”. Tot plegat –les obres d’art i les fotografiesés un bon motiu per visitar l’exposició, una de les més singulars d’aquest estiu a casa nostra.

Espai

Esport i Salut

ENTREVISTA A DAVID BATLLE, WINDSURFISTA DE ROSES “Practicar windsurf a una badia tan maca com la de Roses és un luxe” Una bona marinada a l’estiu i un vent de tramuntana suau i constant a l’hivern són ideals per tothom qui vulgui practicar o aprendre a fer windsurf.

També cal afegir l’experiència que portis practicant aquest esport perquè el mar i les condicions de vent et poden fer jugar un mal tràngol.

David Batlle té 18 anys, és de Roses i és un dels valors que té el Grup d’Esports Nàutics de Roses al windsurf. Ha estat campió d’Espanya juvenil i també ha participat en alguna prova del Mundial absolut.

Com recordes els teus inicis al windsurf?

Tenia 10 anys i ho recordo com si fos ahir. Va ser el típic diumenge d’estiu en família a la platja de la Rubina quan el

meu pare va decidir carregar el material que ell utilitzava al cotxe i proposar-me a ensenyar aquest esport. El meu pare ha practicat aquest esport i d’altres com el kitesurf des de ben jove.

Per què et va enganxar?

El fet de veure que cada cop em sentia més segur i estable sobre la taula i podia endinsar-me mar endins jo sol sense que el meu pare hagués de seguir-me.

Quines condicions necessites per navegar?

A quins llocs has pogut navegar i quin és, per tu, el millor lloc del món per practicar-lo?

He estat a diversos llocs on se celebren les competicions del Campionat d’Espanya i també al sud de França. Amb la família fa uns anys vam estar al mar Cantàbric i fa dos anys a Gran Canària hi vaig disputar una de les proves del Campionat del Món d’onades. El millor lloc del món? És molt relatiu i depèn molt de les condicions de vent i de la zona, però no em pensaria dos cops anar a navegar a Hawaii.

I a Roses, pots practicar bé el windsurf?

Les condicions de vent que té la Badia de Roses són vàries. A l’hivern és força destacat el vent de nord conegut com la tramuntana i és un vent que ens permet molt la pràctica de windsurf amb vent fort. I a l’estiu és típic el vent de sud i sud-est que prové de mar i aporta un vent tèrmic i agradable per navegar.

Practicar aquest esport en aquesta badia tan maca és veritablement un luxe.

De la resta de l’Alt Empordà, a on has navegat?

Em desplaço força a llocs com Cadaqués, Port de la Selva, Sant Pere Pescador, Sant Martí d’Empúries, la platja de Riells de l’Escala i baixant cap al Baix Empordà, a la platja de Pals.

Amb quina modalitat et quedes?

La que se’m dona més bé és la de velocitat o l’anomenada eslàlom, però la que m’agrada més és la modalitat d’onades perquè em permet realitzar salts i tombarelles gràcies a l’aprenentatge que hi he dedicat i és més divertit.

Quins són els teus punts forts al windsurf?

Una de les meves virtuts és ser competitiu i arriscar-ho tot per fer-ho el millor possible quan pujo a sobre la taula, sigui en un entrenament o en una competició.

Amb quins èxits et quedes en el temps que portes competint?

Al món de la competició en l’àmbit estatal porto cinc anys.

El circuit espanyol de funboard està repartit en diverses proves i els millors resultats obtinguts han estat el títol de campió d’Espanya juvenil el 2017 i el de subcampió al 2016, i el cinquè lloc general al 2017. Aquest és el meu primer any en la categoria sènior i he hagut de lluitar per poder estar entre els 5 primers.

Amb qui competeixes al GEN Roses?

El meu equip, anomenat MPR Simmer Style Team, l’ha format en Marc Paré Rico i també està compost Marc Hernández, Gerard Herruzo, Sara Coll, Guillem Berta i Arnau Caro.

Com t’ha influït Marc Paré? És un molt bon amic i el referent windsurfista perquè des que vaig iniciar-me en el GEN Roses m’ha ajudat a progressar amb aquest esport.

Pots compaginar bé estudis i windsurf?

Ara estic estudiant per ser Tècnic en Emergències Sanitàries a Girona i ja m’ho puc compaginar força millor i tinc més disponibilitat.

L’any passat, però, no vaig poder assistir a algunes de les proves perquè m’enganxava en època d’exàmens.

Cap a on vols encaminar el teu futur?

M’agradaria ser bomber perquè des de ben petit és quelcom que he tingut present i sempre m’ha cridat l’atenció.

També tinc familiars que es troben en aquest món.

- 36

EL TRACTAMENT DE LA FIBROMIÀLGIA A TRAVÉS DE LES FÀSCIES

É

s possible que hagis sentit a dir que la fibromiàlgia està causada per una excessiva activitat dels nervis sensitius. És veritat, és una part important de l’origen del dolor en la fibromiàlgia, però hi ha un altre gran factor en aquest trencaclosques de dolor: les fàscies.

La fàscia és una xarxa de teixit que connecta i embolcalla músculs, ossos, òrgans i vísceres. És l’”estructura” del teixit connectiu del cos i es tensa immediatament en resposta a senyals procedents dels molts nervis que la recorren.

En la fibromiàlgia, la fàscia té un paper clau en la generació del dolor i la hipersensibilitat en la fibromiàlgia.

L’excessiva activitat sensitiva produeix contracció muscular i tensió crònica.

Aquesta tensió sostinguda és l’espurna que encén el foc del dolor, i no només provoca dolor, sinó que també genera

Spiral

Cristina Pujol Ioga i Osteopatia

inflamació i contrau els músculs en nusos dolorosos anomenats punts gatells.

Per a obtenir un alleugeriment realment efectiu del dolor aquesta tensió necessita ser tractada i alliberada.

Diversos estudis han demostrat l’efectivitat dels tractaments que redueixen la tensió aplicant suaus estiraments prolongats de la fàscia per tal d’alliberar-la, reduir el dolor i “desfer” els nusos dolorosos de la fibromiàlgia.

A Spiral trobaràs diferents serveis que t’ajudin a alliberar la tensió general de la fàscia: – Sessions de ioga, on les postures treballades amb atenció i consciència, de forma lenta i suau permeten que la fàscia recuperi la seva elasticitat.

– Tractament de manipulació osteopàtica, en el que una combinació de suaus estiraments i pressions sobre els músculs i les articulacions faciliten la distensió de fàscies i músculs.

- 38

L’injection de Plasma Riche en Plaquettes (PRP) Cabinet de Médecine Générale DOCTEUR MARC ADASY C/ Pení, 164 - Empuriabrava +33. 664 732 441 +34. 627 772 601

La PRP pour une lésion?

L’injection du PRP a pour intérêt de délivrer au niveau du site lésionnel, musculaire, tendineuse, articulaire etc, une grande quantité de facteur de croissance contenu dans les plaquettes. Ces facteurs de croissance appartiennent à une famille de protéines qui régulent la multiplication et la différenciation cellulaire.

L’ensemble de ces facteurs de croissance permet: - de stimuler la cicatrisation d’un tendon fissuré.

- de stimuler la synthèse du collagène et - d’activer les chondrocytes au niveau articulaire et de procéder à la réparation d’une déchirure musculaire

La PRP dans la domaine de l’esthétique Il s’agit d’utiliser les multiples facteurs de croissance (boosters) contenus dans les propres plaquettes de la personne dans le but de réguler et de stimuler des cellules souches dormantes. Le but final étant de créer des tissus nouveaux et plus jeunes et donc un réel «rajeunissement».

Indications et résultats: -Rajeunissement du visage: Améliorer la texture, la densité et la luminosité de votre peau (diminuer les taches brunes).

-Cernes: Réduire vos rides, ridules et vos cernes.

-Amélioration de la qualité et souplesse des cicatrices et brûlures: améliorer l’aspect des cicatrices d’acné ou des cicatrices post-traumatiques (vergetures, marques chirurgicales, etc.).

-Augmenter la synthèse ou la régénération des fibres élastiques de la peau et du collagène au niveau du cou, du décolleté et des mains.

Avantages: -Son caractère sécurisé (utilisation de

produits appartenant à la même personne pas de risque allergique et risques infectieux exceptionnels).

-Rapidité du geste, totalement fait en cabinet.

-Rareté des cas où le geste est contreindiqué.

-Très peu de suites: rougeurs et gonflements très discrets, hématomes (bleus).

Ces faits sont aussi inconstants.

-Les risque d’effets secondaires outre les réactions inflammatoires remarquées dans les heures suivant le traitement, sont quasi nuls. Puisque le PRP est issu du propre sang du patient, le plasma riche en plaquettes est sécuritaire.

Les contre-indications: Si vous souffrez d’une maladie autoimmune, de sang ou de la peau, ce traitement ne vous est pas recommandé. Pas plus pour les femmes enceintes ou qui allaitent, tous simplement parce qu’aucune étude n’a encore été effectuée sur ce traitement. Pour les patients qui sont aux prises avec des médicaments antiagrégants, comme l’aspirine, ce traitement n’est pas conseillé pour vous.

Pour plus d’informations, contact avec Cabinet Medical del Dr. Marc Adasy

Plasma rico en plaquetas (PRP) Cabinet de Médecine Générale DOCTEUR MARC ADASY C/ Pení, 164 - Empuriabrava +33. 664 732 441 +34. 627 772 601

Indicaciones de la PRP: lesiones + estética - Traumatología deportiva a lesiones de todos los tejidos del aparato locomotor: hueso, ligamento, cartílago, músculo y tendón.

- En las roturas de tendones, las tendinopatías crónicas, - Las lesiones musculares, - Las lesiones focales del cartílago, - La artrosis, - Las lesiones de ligamentos y las fracturas y pseudoartrosis.

- La estética y la alopecia PRP y la estética

El envejecimiento cutáneo se produce por procesos oxidativos que estimulan la degradación de la matriz intercelular, disminución de la vascularización, disfunción de los anexos cutáneos, atrofia grasa, atrofia muscular entre otros. Cada persona envejece de una manera y los signos de envejecimiento aparecen también de forma personalizada. En el envejecimiento influyen varios factores:

- El paso inexorable del tiempo y la genética.

- Factores concurrentes como la exposición al sol, las enfermedades, la situación hormonal, la nutrición, la evolución ponderal (el peso), las medicaciones, los habitos tabaquicos, alcohol, drogas, y los cuidados cosméticos que tenga la persona.

Cada persona envejece de una manera y los signos de envejecimiento aparecen también de forma personalizada.

ES UN TRATAMIENTO PARA MUJERES Y HOMBRES, que tiene además gran efectividad en el tratamiento de la alopecia por sus propiedades regenerativas.

LA BIOESTIMULACION CON PRP

CONTRAINDICACIONES:

Es una técnica basada en la aplicación intradérmica de Plasma Rico en Plaquetas (PRP) para activar de forma natural las funciones del fibroblasto, la célula encargada de determinar la estructura y calidad de la piel. Se estimula la producción de acido hialurónico, colágeno y elastina, lo que se traduce en una piel más joven, tersa y de mejor calidad.

- Embarazo y lactancia.

- Menores de 18 años.

- Enfermedades de tipo infeccioso agudas o crónicas no curadas.

- Personas en tratamiento inmunosupresor.

- La toma de anticoagulantes.

- Una evaluacion medica es necesaria antes de empezar el tratamiento.

Los Factores de Crecimiento Plaquetarios tienen las siguientes propiedades: - Inducen aumento en el numero de celulas involucradas en la reparación o regeneración tisular.

- Generan e inducen la vascularizacion en la zona de reparación tisular - Regulan y estimulan la liberación de factores de crecimiento de otras células que promueven la síntesis de fibroblastos y osteoblastos.

Para mas información, contactar Consultorio Médico del Dr. Marc Adasy

- 40

AUTOESTIMA I ADDICCIÓ L’estat de dependència cap a un objecte, una actitud, la beguda o les drogues canvia la vida de les persones, les marca i les etiqueta per sempre.

amb problemes emocionals les arriba a desenvolupar: ens embranquem en activitats laborals per tal de no enfrontar les disfuncions que tenim com a família; mengem en excés perquè és l’única manera de sentir-nos satisfets; ens dona pel joc perquè només així experimentem emocions, i així entre moltes d’altres.

T

ots estem predisposats a caure en addiccions, però també a sortir d’elles.

Les addiccions no només són a les drogues, també ho són a l’alcohol o al tabac.

També es donen cap al treball, el menjar, una certa activitat o cap a les persones. El que totes tenen en comú és l’arrel que les genera: la vida emocional, doncs és un estat de dependència a una substància o a un objecte, una actitud (depressió) o una persona (codependència).

Totes les addiccions tenen un objectiu: ajudar a la persona a escapolir-se dels estats emocionals que generen la dependència i provoquen atròfia de la voluntat. En menor o major mesura, qualsevol persona

Quan la vida emocional enfronta problemes, sovint s’esquerda l’autoestima, que d’acord amb la psicologia, és la disposició a considerar-se competent davant dels desafiaments bàsics de la vida i a sentir-se mereixedor de la felicitat. Quan l’autoestima és alta, l’ésser humà se sent confiat per a la vida, quan no, la persona és més propensa a desenvolupar pensaments addictius.

I com a tot procés, el pensament addictiu comença com una càrrega emocional que incomoda a la persona i que es tracta d’eliminar a través de racionalitzar aquest estat per trobar una solució. Si la solució està fora de l’abast de l’individu, genera frustració que és experimentada com a culpa, dolor, por o ira i aquestes emocions arriben a ser tan desagradables i insuportables, que per “alleujar-les”, s’evadeixen a través de l’addicció.

De tal manera que, desarrelar-les no és fàcil, ja que qui viu la dependèn-

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

cia és la persona i el problema està en ella no en una “substància”.

Per si mateixes, les substàncies, les coses (la televisió, Internet, els videojocs, el menjar) o les activitats (el treball, l’exercici) són innòcues a la persona.

El problema en realitat se situa en la manera que es percep i se sent dins de la realitat de l’individu.

Així, quan el dolor emocional “s’alleuja” a través d’una conducta addictiva, aquesta es torna una obsessió, i és quan s’ancora en la ment per finalment fer que el cos desenvolupi una necessitat d’això.

Només una comunicació sana, la confiança i l’amor fan que l’autoestima s’enforteixi. Si es vol combatre una addicció cal atacar l’arrel: provocar i reforçar emocions que portin a la persona a sentir-se capaç de decidir i actuar amb seguretat davant els reptes de la seva vida, a merèixer ser feliç i sentir-se valorada dins de la seva realitat.

“Quan l’autoestima és alta, l’ésser humà se sent confiat per a la vida, quan no, la persona és més propensa a desenvolupar pensaments addictius”

- 42

FINAL TORNEIG CDC 2019 I JA EN VAN TRES! El passat dissabte 13 de Juliol va tenir lloc el tercer torneig de golf d’aquest any.

La jornada no podia començar millor: entrega de Welcome Packs a cadascun dels participants.

El final del dia va ser molt especial: sorteig entre tots els participants d’un creuer pel Mediterrani en motiu del 45è aniversari de Centre Dental Cise.

PER QUÈ NO UN TOC D’HUMOR? Una entrega de trofeus ben especial: premi al guanyador masculí, a la guanyadora femenina i… també premi a l’últim de la cua!! Sí, sí, el participant amb menys punts també es va endur un record ben especial.

I

per a tots els guanyadors, a banda dels trofeus, entrega de xecs regal, entre 200 i 300 euros a descomptar en qualsevol tractament dental. I, per últim, el moment que tothom estava esperant: sorteig del creuer entre tots els participants dels tres tornejos Centre Dental Cise d’aquest any 2019 en ocasió del nostre 45è aniversari.

Entre les 8 i les 10 del matí es van anar succeint les sortides a camp. Els participants van anar acabant entre l’una i dos quarts de quatre.

I en acabat: entrega de premis! I quins premis!

UNA GRAN EXPERIÈNCIA, UN DIA PERFECTE ENVOLTATS DE GENT 10 Sens dubte, un esdeveniment a repetir.

Des de Centre Dental Cise volem donar les gràcies a l’organització, a Torremirona Golf Club, i a tots els participants, clients, amics i establiments col·laboradors. Entre tots hem aconseguit que un torneig de golf es converteixi en una trobada d’amics, amb premis i molts somriures.

Sorteig de pernils, Green Fee gratuïts, entrega de trofeus, obsequi d’irrigador bucal…

Comencem a pensar ja en properes edicions de Torneig de Golf Centre Dental Cise… ens acompanyes?

- 44

BB GLOW EXPERIENCE O COM LLUIR UNA PELL DE PORCELLANA És un tractament revolucionari amb efecte make-up permanent i 100% natural.

Rejovenidor facial i que proporciona un efecte immediat de lluminositat i efecte pell de porcellana gràcies als seus potents principis actius.

Però us preguntareu: i en què consisteix?

El tractament consta de diverses fases: En primer lloc es realitza una higiene superficial de la zona a tractar (cara, coll, mans,...)

Una vegada amb la pell a punt, procedim a tractar les diferents imperfeccions cutànies: ja siguin arrugues, petites i grans taques tipus melasma, marques d’acne, pigues, vitílig,... entre d’altres; mitjançant el microneedling o dermapen. El microneedling és un dispositiu no invasiu de teràpia d’inducció de colagen amb el que s’aconsegueix que els productes penetrin d’una forma efectiva fins les capes més profundes de la pell.

S’utilitzen ampolletes brillants amb color combinat amb àcid hialurònic, niacinamida i pèptids; principis actius molt potents que nodreixen les cèl·lules de la pell.

Es pretén donar uniformitat al rostre, amb un efecte de lluminositat, pell terça i rejovenida.

Per acabar, utilitzem la màscara de llum LED durant 20 minuts per potenciar el tractament realitzat.

També es pot realitzar en qualsevol època de l’any, doncs conté protecció solar.

RESULTATS: - Pell radiant amb efecte de lluminositat - Elimina i redueix taques fosques, pigues, cicatrius d’acne - Redueix les ulleres - Redueix els porus dilatats - Neutralitza els radicals lliures - Millora les arrugues - Hidratació profunda - Efecte maquillatge BBcream SESSIONS: - Es recomanen entre 1 i 4 sessions - Els resultats duren fins a un any - Es poden realitzar més de 4 sessions pels seus efectes beneficiosos SEGURETAT:

Els resultats són immediats i tenen un efecte maquillatge que dura fins a un any.

Es pot realitzar en qualsevol tipus de pells, doncs és antial·lèrgic i no conté parabens, fragàncies, al·lergens, alcohol, parafines ni derivats del petroli.

Els pigments són minerals i els productes són 100% naturals.

- Producte amb registre sanitari - Lliure de parabens, fragàncies, al· lergens, parafines i derivats del petroli.

- No conté hidroquinones, àcid kòjic, arbutina,...

“Els resultats de BB GLOW són immediats i fan una pell més lluminosa des de la primera sessió”

Laura Margall Buxeda · Nutricionista nºcol 000198 · Tels. 972 506 808 / 655 394 157 · info@centredesalutintegral.com

Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, 1r pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 - També a les xarxes socials @ integral_salut i al nostre web: www.centredesaludintegral.com

Comarcat ‘` agenda de l’‘E ' mporda

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS, ACTIVITATS L’ESCALA Exposició temporal - Museu d’Arqueologia d’Empúries, fins al 15 de setembre, de 10 h a 20 h, Bacus, les màscares del Déu.

Visita guiada -Museu d’Arqueologia d’Empúries, Empúries virtual. Dimarts, dijous i dissabte a les 11 h. Cal reserva.

-Museu d’Arqueologia d’Empúries. Visita romana teatralitzada. Dimarts, dijous i dissabte a les 11.30 h.

-Museu d’Arqueologia d’Empúries. Visita romana teatralitzada Salve Populus.

Dilluns i dimecres en català, dijous en castellà. Fins el 16/08 a les 19.30 h. del 18/08 al 31/08 a les 19 h.

- Museu de l’Anxova i la Sal. Ruta d’una litoral d’Empúries i passejada pel camí forestal. Els dilluns de 18 h a 20 h.

- Museu de l’Anxova i la Sal. Ruta marinera i passejada en barca per conèixer la història de l’Escala. Dimarts a les 10 h. al MASLE o a les 10.30 h, al port de la Clota. Reserva anticipada obligatòria.

- Museu de l’Anxova i la Sal. Ruta alfolí de la sal i barri vell. Els dimarts de 18h a 19.30 h, passejada pel barri vell per conèixer l’origen del poble, el nucli antic i l’alfolí de la sal.

- Museu de l’Anxova i la Sal. Ruta Víctor Català. Els dimecres de 10 h a 12 h, passejada pel barri vell, pels indrets que van inspirar Caterina Albert i Paradís (Víctor Català).

- Museu de l’Anxova i la Sal. Ruta pesca i salaó. Els dijous de 10 h a 12 h, visita guiada al Museu de l’Anxova i la Sal. - Museu de l’Anxova i la Sal. Ruta camí de ronda i búnquers de les Planasses.

Divendres de 10 h a 12 h, passejada per l’antiga zona militar inclosa en el parc del Montgrí, amb visita als búnquers. Cal vehicle propi.

- Museu de l’Anxova i la Sal. Sant Martí d’Empúries. Els divendres de 19 h a 20.30 h, passejada pel veïnat medieval de Sant Martí d’Empúries - Museu de l’Anxova i la Sal. Taller de barquets de suro. Els dissabtes d’11h a 12.30 h. Activitat infantil.

- Museu de l’Anxova i la Sal.Torre de Montgó. Els dissabtes de 18 h a 20h.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES ECOMUSEU FARINERA Visites guiades Els dilluns i dimecres, visita guiada d’estiu: Enfarina’t. A les 18 h, al Cortalet.

Exposició Geografies compartides. Pilar Farrés i el fotògraf Manel Puig proposen una continuació d’aquesta travessia per la memòria històrica i el paisatge humà de Castelló d’Empúries a partir de la màgia intemporal de l fotografia.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Visites guiades - Cada dimecres de 19 a 21h, al Cortalet: Els aiguamolls no dormen - Dimarts, dijous i dissabtes, a les 8.30 h, Desperta’t amb els aiguamolls - Diumenge 4, dimarts 6, divendres 9, dissabte 10 i dimecres 14, a les 21.30 h, Nit d’estels als aiguamolls de l’Empordà.

- Dimecres 7 i dimecres 28 a les 20.15 h: Diem bona nit al sol. Caminades introspectives per harmonitzar amb la natura.

ROSES Visita guiada - Divendres 2/08 i 9/08 i dimarts 6/08, a les 17 h, al port de pesca, visita guiada al port i a la llotja de Roses.

DIMECRES 7 SANT PERE DE RODES 19è Festival de Música - A les 20 h, al monestir de Sant Pere de Rodes, Homenatge a Clara Schumann, Nico Benadie piano.

ROSES Visita guiada -A les 19 h, a l’accés del dolmen de la Creu d’en Cobertella (ctra. Montjoi). Visita guiada a la ruta megalítica de Roses.

DIJOUS 8US 8 ROSES Contes a la fresca -A les 18.30 h, a la plaça de l’Església: He trobat una capseta.

Discomòbil A les 21h, al passeig de Santa Margarida.

Cinema -A les 22 h, a l’espai cultural La Ciutadella. Cine Ciutadella: Ha nacido una estrella, de Bradley Cooper. Versió original en anglès amb subtítols en castellà.

DIVENDRES 9 FIGUERES A les 22 h, a la Rambla, sardanes amb la cobla Bisbal Jove.

PORT DE LA SELVA OFF Festival - A les 22 h, a l’església de Port de la Selva: En clau de Jazz, Zamuner & Zamuner Duo. ROSES Visita teatralitzada.

-A les 19 h, a la sortida dels indicadors travessia Jaume Gasull amb Ausiàs March. Visita guiada teatralitzada a les excavacions arqueològiques del mirador visigòtic del s.VII. Fires -A les 19 h, al recinte firal de l’antic càmping Bahía.

Concert i ball -A les 22 h, a la plaça de Frederic Rahola. Concert i ball amb l’orquestra Costa Brava.

DISSABTE 10 CASTELLÓ D’EMPÚRIES ECO MUSEU-FARINERA Jornada de portes obertes - Per celebrar la Festa de Sant Llorenç, l’Ecomuseu-Farinera obre les portes.

EMPÚRIES Concert al Forum romà - A les 22h, Els catarres i SUU. SANT PERE DE RODES 19è Festival de música clàssica - A les 20h, al monetstir de Sant Pere de Rodes: And the winner is ...2019. Música de pel·lícules per a piano. Carles & Sofia Piano Dou, Orquestra de solistes de Catalunya, Daniel Mestre direcció.

ROSES Festa de l’escuma A les 18 h, a la plaça de Catalunya. Fes-

ta de l’escuma, a càrrec dels Farsants.

Fires -A les 19 h, al recinte firal de l’antic càmping Bahía.

Exposició -A les 20 h, a la sala d’exposicions de Ca l’Anita.

Inauguració de l’exposició «Fragments de la memòria», de Josep Ministral.

Sardanes -A les 22 h, a la plaça de Catalunya. Sardanes amb la cobla Ciutat de Girona.

Concert -A les 22 h, al Castell de la Trinitat. Cicle D’Nits. Música i Patrimoni. Concert de Dolo Beltran i Jordi Busquets.

DIUMENGE 11 SANT PERE DE RODES 19è Festival de Música - A les 20 h, al monetir de Sant Pere de Rodes: And the winner is... 2019. Música de pel·lícules per a piano. Carles & Sofia Piano Duo, Solistes de Catalunya, Daniel Mestre direcció.

Sant Pere de Rodes

Concert al fòrum romà - A les 22 h, Els Pets, Pavvla.

ROSES Fires - A les 19 h, al recinte firal de l’antic càmping Bahía.

Danses catalanes EMPÚRIES Concert al fòrum romà - A les 22 h: Andrea Motis, Alessio Arena.

ROSES Activitat infantil -D’11h a 14h i de 16 h a 18 h, al carrer Pujada al Puig Rom: gran tobogan aquàtic i inflable aquàtic infantil.

Castells -A les 19 h, a la plaça de Catalunya, exhibició de castells. Colla Castellera de Figueres i Vailets de l’Empordà.

Fires -A les 19 h al recinte firal de l’antic càmping Bahía.

Missa Internacional Oikumene -A les 19.30 h, al port pesquer.

Havaneres -A les 21 h al port pesquer. Amb Els Pescadors de l’Escala.

AGULLANA Espectacle infantil A les 19 h: En Rikus se’n va a la selva.

DILLUNS 12 CASTELLÓ D’EMPÚRIES ECO MUSEU FARINERA -Jornada de portes obertes Dia internacional de la Joventut.

FORTIÀ Ball - A les 17.30 h, al Centre Agrícola i Social. Amb Giravolt.

EMPÚRIES

DIMARTS 13 ROSES Animació infantil -A les 18 h, a la bocana de Santa Margarida: xeringada i festa de l’escuma, a càrrec de la companyia EDR Festes.

Fires -A les 19 h, al recinte firal de l’antic càmping Bahía.

Teatre -A les 20.30 h, al Teare Municipal, Jubiteatre presenta: Gente bien, de Santiago Rusiñol.

Concert -A les 23 h, a les barraques (antic càmping Bahía): concert de Walnait i l’orquestra Maribel.

EMPÚRIES Concert al fòrum romà -A les 22 h, Ismael Serrano.

DIMECRES 14 SANT PERE DE RODES 19è Festival de Música - A les 20 h, Absolute Beethoven, Orquestra Soldan.

ROSES Visita guiada -A les 19 h, a l’accés del dolmen de la Creu d’en Cobertella (ctra. Montjoi). Visita guiada a la ruta megalítica de Roses.

Fires

-A les 19 h, al recinte firal de l’antic càmping Bahía.

-A les 23 h, a les barraques (antic càmping Bahía): concert de Delpuerto i Mojinos Escozíos.

DIJOUS 15 AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ - A les 21.30 h, al Cortalet: bany de lluna plena, caminades introspectives per harmonitzar amb la natura.

ROSES Matinades de Festa Major -A les 8 h, pels carrers de la vila: matinades de Festa Major a càrrec de la Colla Gegantera de Roses.

Cercavila -A les 10 h, pels carrers de la vila: cercavila amb els Gegants de Roses i la companyia Miquelets de la Ciutadella Missa -A les 11 h, a l’església parroquial: missa solemne de Festa Major. Tot seguit, cercavila amb els Gegants de Roses i la companyia Miquelets de la Ciutadella.

-A les 12 h, al Teatre Municipal: acte de concessió de la Dracma de Plata de Roses.

Trobada gegantera -A les 18 h, des de la Ciutadella fins a la rambla Riera Ginjolers: XXIV Trobada Gegantera de Roses. Cercavila de colles geganteres i de la companyia Miquelets i Canoners de la Ciutadella.

Fires -A les 19 h, al recinte firal de l’antic càmping Bahía.

Dansa -A les 20.15 h, a la rambla Riera Ginjolers: danses tradicionals a càrrec del Taller

Transylvanian Piano Trio. de Dansa Bàlldemar i la música de la cobla Quarts de Tres.

Focs artifcials -A les 22 h, a l’espigó de la platja de la Punta.

Concert -A les 22.15 h, al passeig marítim. Concert de Wish.

Concert -A les 22.30 h, a les barraques (antic càmping Bahía). Concert d’Ariadna Vieyra i Va Parir Tour de Ràdio Flaixbac.

DIVENDRES 16 FIGUERES

Sardanes - A les 22 h, a la Rambla, amb la Cobla Vila de la Jonquera.

PORT DE LA SELVA OFF Festival - A les 22 h, a l’església del Port de la Selva: Nit de tango, Gianmaria Melis i Giuseppe Gullota.

ROSES Visita guiada -A les 19 h, a l’Oficina de Turisme: visita guiada al refugi antiaeri de Roses.

Fires -A les 19 h, al recinte firal de l’antic càmping Bahía.

Concert -A les 23 h, a les barraques (antic càmping Bahía): concert de K-liu i Buhos.

DISSABTE 17 SANT PERE DE RODES 19è Festival de Música - A les 20 h, Viena, amb Transylvanian Piano Trio.

ROSES Animació infantil -A les 19 h, a la plaça de Catalunya: animació infantil, danses de sempre. Companyia Ricus i Els Barretins.

Sardanes -A les 22 h, a la plaça de Catalunya: concurs de sardanes amb la cobla La Principal d’Olot.

Concert -A les 23 h, a les barraques (antic càmping Bahía): concert de President Xai i Lágrimas de Sangre.

DIUMENGE 18 ROSES Fires -A les 19 h, al recinte firal de l’antic càmping Bahía.

DILLUNS 19 FORTIÀ Ball - A les 17.30 h al Centre Agrícola i Social amb Jordi Bofill.

DIMARTS 20 ROSES Animació infantil -A les 18 h, a la bocana de Santa Margarida. Bombolles gegants més maquillatge.

Companyia EDR Festes.

DIMECRES 21 SANT PERE DE RODES 19è Festival de Música - A les 20 h: Absolute Russia. Evgeny Konnov.

DIJOUS 22 ROSES Contes a la fresca -A les 18.30 h, a la plaça de l’Església: Narval i l’unicorn marí.

DIVENDRES 23 FIGUERES Sardanes - A les 22 h, a la Rambla, amb la cobla La Principal d’Olot.

ROSES Visita guiada -A les 19 h, a la sortida dels indicadors de la travessia Jaume Gasull amb Ausiàs Marh, visita guiada teatralitzada a les excavacions arqueològiques del mirador visigòtic del segleVII. DISSABTE 24 SANT PERE DE RODES 19è Festival de Música - A les 20 h, Una nit a l’òpera, Injeong Hwang, Giuseppe Nova, Giorgio Costa.

ROSES Animació infantil -A les 19 h, a la plaça de Catalunya, No et quedis quiet. Companyia Jordi Tonietti.

Sardanes -A les 22 h, a la plaça de Catalunya, sardanes amb la cobla Osona.

DILLUNS 26

FORTIÀ Ball - A les 17.30 h, al Centre Agrícola i Social, amb Andreu i Lluís.

DIMARTS 27 ROSES Animació infantil -A les 18 h, a la bocana de Santa Margarida, festa de l’escuma i festa de final de temporada. Companyia EDR Festes.

DIMECRES 28 ROSES Visita guiada -A les 19 h, a l’accés del dolmen de la Creu d’en Cobertella. (ctra. Montjoi), visita guiada a la ruta megalítica de Roses.

DIJOUS 29 ROSES Contes a la fresca -A les 18.30 h, a la plaça de l’Església, El Conte d’en Meloneti.

DIVENDRES 30 ROSES Visita guiada -A les 19 h, a l’Oficina de Turisme, visita guiada al refugi antiaeri de Roses.

DISSABTE 31 ROSES Animació infantil -A les 19 h, a la plaça de Catalunya, Espectacle Improjunior. Companyia Acatomba.

Sardanes -A les 22 h, a la plaça de Catalunya, amb la cobla Els Rossinyolets.

L’ESCALA Exposition temporaire - Musée d’Archéologie d’Empúries, jusqu’au 15 septembre, de 10h à 20 h.

Visite guidée - Musée d’Archéologie d’Empúries Empúries virtuel. Mardi, jeudis et samedis à 11 h. Il faut réserver.

- Musse d’Archéologie d’Empúries. Visite romane théâtralisée.

Mardi, jeudis et samedis a 11h30.

- Musée d’Archéologie d’Empúries.

Visite romane théâtralisée “Salve Populus”. Lundi et mercredis en catalan, jeudis en espagnol.

- Musée de l’Anchois et du Sel. Route du littoral d’Empúries et promenade par la route forestière. Les lundis de 18 h à 20 h.

- Musée de l’Anchois et du Sel. Route marine et promenade en barque pour connaitre l’histoire de l’Escala.

Mardi a 10 h au MASLE ou à 10h30 au port de la Clota. Réserve anticipée obligatoire.

- Musée de l’Anchois et du Sel. Route autour du grenier de du sel et le vieux quartier. Les mardis de 18 h à 19h30, promenade par le vieux quartier pour connaitre les origines de la ville, le centre-ville et le grenier de du sel.

- Musée de l’Anchois et du Sel. Rouet Victor Català. Les mercredis de 10 h à 12 h., promenade au vieux quartier, aux endroits qu’ont inspirés Caterina Albert i Paradís (Victor Català).

- Musée de l’anchois et du Sel. Route

fra N cès peixe et salage. Les jeudis de 10 h à 12 h, visite guidée au Musée de l’Anchois et la Sel. - Musée de l’Anchois et du Sel. Route sentier littoral et bunkers des Planasses. Vendredi de 10 h à 12 h, promenade par l’ancienne zone militaire incluse au parc du Montgrí, avec visite aux bunkers. Il faut avoir son propre véhicule.

- Musée de l’Anchois et du Sel. Sant Martí d’Empúries. Les vendredis de 19 h à 20h30, promenade par la ville médiéval de Sant Martí d’Empúries.

- Musée de l’Anchois et du Sel. Atelier de bateaux en liège. Les samedis d’11h à 12h30. Activité infantil.

- Musée de l’Anchois et du Sel. Tour de Montgó. Les samedis de 18 h à 20 h.

CASTELLÓ D’EMPÚRIES ECOMUSEU FARINERA Visites guidées - Les lundis et mercredis, visite guidée d’été: Enfarina’t. À 18 h au Cortalet.

Exposition Geografies compartides de Pilar Farrés et le photographe Manel Puig.

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Visites guidées - Chaque mercredi de 19 h à 21 h, au Cortalet “Els aiguamolls no dormen”.

Mardis, jeudis et samedis, à 8h30 “Desperta’t amb els aiguamolls”.

- Dimanche 4, mardi 6, vendredi 9, samedi 10 et mercredi 14 à 21h30 “Nit d’estels als aiguamolls de l’Empordà”.

- Mercredi 7 et mercredi 28 à 20h15: “Diem bona nit al sol”. Promenades introspectives pour harmoniser avec la nature.

ROSES Visite guidée - Vendredi 2 et 9 et mardi 6, à 17 h, au port de peche, visite guidée au port et à la loge de mer.

MERCREDI 7 SANT PERE DE ROSES 19ème Festival de Musique - À 20 h, au monastère de Sant Pere de Rodes, Hommage à Clara Schumann, par Nico Benadie Piano.

JEUDI 8 ROSES Discomovil - À 21 h, dans la promenade de Santa Margarita.

VENDREDI 9 PORT DE LA SELVA OOF Festival - A 22 h, à l’Église du Port de la Selva: “En clau de Jazz”, Zamuner & Zamuner Duo. ROSES Foires - À 19 h, au champ de foire à l’ancien

Camping Bahía.

Concert et Bal - À 22 h, à la place Frederic Rahola, concert et bal avec l’orchestre Costa Brava.

SAMEDI 10 CASTELLÓ D’EMPÚRIES ECO MUSEU FARINERA Journée de portes ouvertes - Pour célébrer la fête de Sant Llorenç.

EMPÚRIES Concert au Forum romain - À 22 h, Els Catarres i SUU. SANT PERE DE RODES 19ème Festival de Musique Classique - À 20 h, au monastère de Sant Pere de Rodes: “And the winner is...2019” Musique de film pour piano.

ROSES Fête de l’écume - À 18 h, à la place Catalunya. Fête de l’écume, par les Farsants.

Foires - À 19 h, au champ de foire à l’ancien Camping Bahía.

Sardanes - À22 h, à la place Catalunya. Sardanes avec la Cobla Ciutat de Girona.

Concert - À 22 h, au château de la Trinitat. Cycle D’Nits. Musique et patrimoine.

Concert de Dolo Beltran et Jordi Busquets.

DIMANCHE 11 SANT PERE DE RODES

19ème Festival de Musique - À 20 h, au monastère de Sant Pere de Rodes: “And the winner is...2019” Musique de film pour piano. Carles & Sofia Piano Duo, Solistes de Catalunya et la direction de Daniel Mestre.

EMPÚRIES Concert au forum romain - À 22 h, Andrea Motis, Alessio Arena ROSES Châteaux - À 19 h, à la place Catalunya.

Foires - À 19 h, au champ de foire à l’ancien Camping Bahía.

Messe International Oikumene - À 19h30 au port de pêche.

Havaneres - À 21 h, au port de pêche avec Els Pescadors de l’Escala.

LUNDI 12 EMPÚRIES Concert au forum romain - À 22 h, Els Pets et Pavvla.

ROSES Foires - À 19 h, au champ de foire à l’ancien Camping Bahía.

MARDI 13 ROSES Foires - À 19 h, au champ de foire à l’ancien Camping Bahía.

Concert

- À 23 h, aux “barraques” (ancien Campinc Bahía): concert de Walnait et l’orchestre Maribel.

EMPÚRIES Concert au forum romain - À 22 h, Ismael Serrano.

MERCREDI 14 SANT PERE DE RODES 19ème Festival de Musique - À 20 h, Absolute Beethoven. Orquestra Soldan.

ROSES Foires - À 19 h, au champ de foire à l’ancien Camping Bahía.

- À 23 h, aux “barraques” (ancien Camping Bahía), concert de Delpuerto et Mojinos Escozíos.

JEUDI 15 ROSES Fête Majeure - À 8 h, aux rues de la ville: Aubes de fête majeure avec la Colla Gegantera de Roses.

Marche - À 10 h, aux rues de la ville: marche avec les Géants de Roses et la compagnie Miquelets de la Ciutadella Rencontre de géants.

- À 18 h, des la Ciutadella jusqu’à la Rambla Riera Ginjolers: XXIV Trobada Gegantera de Roses. Marche de colles geganteres et de la compagnie Miquelets i Canoners de la Ciutadella.

Foires - À19 h, au champ de foire à l’ancien

- 54 Camping Bahía.

Danse - À 20h15, à la Rambla Riera Ginjolers: danses traditionnelles avec le Taller de Dansa Bàlldemar et la musique de la cobla Quats de Tres.

Feux d’artifice - À 22 h, au jetée de la plage de la Punta.

Concert - A 22h15, au bord de mer, concert de Wish.

Concert - À 22h30, aux “barraques” (ancien Camping Bahía), concert d’Ariadna Vieyra et Va Parir Tour de Ràdio Flaixbac.

VENDREDI 16 PORT DE LA SELVA OFF Festival - À 22 h, à l’Église de Port de la Selva; Nuit de Tango, Gianmaria Melis et Giuseppe Gullota.

ROSES Foires - À 19 h, au champ de foire à l’ancien Camping Bahía.

Concert - À 23 h, aux “barraques” (ancien Camping Bahía), concert de K-liu et Buhos.

SAMEDI 17

MERCREDI 21 SANT PERE DE RODES 19ème Festival de Musique - À 20 h: Absolute Russia.

Evgeny Konnov.

VENDREDI 23 FIGUERES Sardanes - À 22 h, à la Rambla, avec la cobla La Principal d’Olot

SANT PERE DE RODES 19ème Festival de Musique - À 20 h, Viena, avec Transylvanian Piano Trio.

ROSES Foires - À 19 h, au champ de foire à l’ancien Camping Bahía.

Concert - À 23 h, aux “barraques” (ancien Camping Bahía), concert de President Xai et Lágrimas de Sangre.

DIMANCHE 18 ROSES Foires - À 19 h, au champ de foire à l’ancien Camping Bahía.

SAMEDI 24 SANT PERE DE RODES 19ème Festival de Musique - À 20 h, Une niut a l’opéra, Injeong Hwang, Giuseppe Nova, Giorgio Costa.

VENDREDI 30 ROSES Visite guidée - À 19 h, à l’Office de Tourisme, visite guidée au refuge antiaérien de Roses.

SAMEDI 31 ROSES Animation infantil - À 19 h, à la place Catalunya, spectacle Improjunio, avec la Companyia Acatomba.

Sardanes - À 22 h, à la place Catalunya, avec la cobla Els Rossinyolets.

- 56

- 58

- 60

“Volem que tothom trobi activitats que li agradin i a les quals vulgui participar” Èric Ibáñez, regidor de Cultura i Festes

E

l nou flamant regidor de cultura i festes de l’ajuntament de Roses, Èric Ibáñez, s’estrena en el càrrec al capdavant d’una de les celebracions més importants del municipi, la seva festa major, entre els dies 9 i 18 d’agost. Deu dies on el municipi viurà un intens programa d’activitats pensades per a totes les edats i públics.

La programació de concerts de les barraques de Roses es caracteritza per la varietat d’estils, amb caps de cartell com els Mojinos Escozíos o els Pets.

La festa major de Roses és una cita molt especial per al municipi... seguirà una línia continuista o veurem novetats en la programació?

La preparació de la festa major requereix molts mesos de feina. Fa tot just unes setmanes que vaig arribar a la regidoria i la programació per aquest any ja estava tota enllestida. Aquest any, sí que tindrà una línia continuista i per l’any que ve estudiaré quines novetats o canvis es poden introduir.

Quines són les activitats més importants del programa?

Hi ha moltes activitats, de molts tipus i dirigides a públics molt diferents, per tant, es fa difícil destacar una activitat en concret, tot i que possiblement les fires i les barraques amb els concerts siguin les que més criden l’atenció i les que atreuen un públic més ampli.

Quins públics potencials té la festa, el familiar és un dels principals?

Com deia abans hi ha activitats molt diverses, ja que es pretén arribar a un ventall de públic el més ampli possible.

Que vull dir amb això? La voluntat és que qualsevol persona trobi activitats que li agradin i a les quals vulgui participar. Evidentment, el públic familiar s’ha tingut molt en compte i és molt important i per això hi ha moltes activitats dirigides a aquest públic, però repeteixo, la intenció és arribar a com més gent millor.

Anys anteriors una de les propostes més populars va ser el tobogan gegant, es manté?

Com bé dius el tobogan gegant és una activitat que té molt d’èxit i que funciona molt bé i, per tant, aquest any també es manté.

Èric Ibáñez Les barraques de Roses ja són un referent a la comarca, quins grups vol potenciar el poble?, podem dir que és una cartellera més ambiciosa?

La voluntat d’atraure públics diferents que comentava abans de forma genèrica per a tota la programació també es veu reflectida en la cartellera dels concerts de les barraques. Seguint la línia dels darrers anys trobarem grups rosincs, ja que creiem que és bo donar oportunitats als nostres músics i que puguin així demostrar la seva qualitat, també tenim grups d’un entorn proper i que fa poc temps que actuen, que

- 64

tenen un alt nivell musical i que pensem que les barraques és un bon lloc perquè es donin a conèixer i per una altra banda tenim grups ja consolidats, els caps de cartell, d’estils molt diferents amb la voluntat, com deia abans, d’atreure públics diferents.

L’entrega de la dracma és sempre un altre dels actes més destacats, qui el rebrà enguany?

L’entrega d’aquest guardó és molt important per nosaltres perquè ens permet destacar la feina realitzada per una persona o col·lectiu per Roses. Però no és el regidor de Cultura i Festes qui decideix i fa entrega d’aquest guardó i per tant no és a mi a qui pertoca donar a conèixer el guardonat d’aquest any, em sap greu no poder donar la primícia.

Tenim aquest estiu alguna exposició o acte cultural destacat?

Rotonda de Roses

“La programació de concerts de les barraques de Roses es caracteritza per la varietat d’estils, amb caps de cartell com els Mojinos Escozíos o els Pets”

Mojinos Escozíos

I tant! Tenim la sort de comptar amb dos espais expositius al municipi en què podrem veure exposicions molt diferents. A la Ciutadella tindrem tot l’estiu una exposició sobre el Castell de Rocabruna molt interessant i a Ca l’Anita tenim fins al dia 4 d’agost una exposició de pintura de Pau Marinello i a partir del dia 10 d’agost inaugurem una altra, també de pintura, d’en Josep Ministral. A més d’això tenim música amb el cicle Música i Patrimoni en el qual tindrem cinc concerts repartits entre la Ciutadella i el Castell de la Trinitat i els concerts de Sons del Món, i això per citar els que possiblement són els més destacats, perquè la llista és més llarga.

El poble rep per la festa i durant l’estiu allau de gent, com es transforma el municipi, preparat per viure-ho per primer cop com a regidor?

Sóc rosinc i per tant ja sé que és i com està Roses a l’estiu, i m’agrada. És cert, però, que aquest és el meu primer estiu com a regidor i és veritat que això em farà veure les coses amb uns altres ulls i molt més pendent de to-

tes les activitats, esperant que tot surti com està previst i veient què funciona i també les coses que no ho fan tant per a poder anar millorant en els anys vinents, però sí, em sento preparat per aquest repte.

Passada la festa quines línies d’actuació es volen seguir o potenciar des de les seves àrees?

Fa temps que diem hem de dignificar i posar en valor el nostre patrimoni monumental i aquest és un camp sobre el qual volem treballar. Un exemple clar és la Ciutadella en què s’ha de definir cap on ha d’anar l’espai tant pel que fa com a jaciment arqueològic com pels usos i activitats que s’hi poden realitzar. Així i tot, crec que hi ha molts fronts oberts en les àrees de les quals sóc regidor i que passat l’estiu caldrà acabar de concretar la direcció a seguir: les programacions tant del teatre com de les sales d’exposicions i una activitat que hem de mirar i estudiar quina és la millor forma d’organitzar-la és una festa andalusa.

- 66

Nou president del Rotary Club de Roses Jaume Coll ha assumit la presidència del Rotary Club Roses-Empuriabrava amb la intenció de donar a conèixer l’activitat que desenvolupa aquesta entitat.

Nou president Rotary. Foto: Vila de Roses Jaume Coll (Yago) ha assumit la presidència del Rotary Club Roses-Empuriabrava amb la intenció de donar a conèixer l’activitat que desenvolupa aquesta entitat. El seu pare Jaume Coll va ser un dels fundadors del club de Roses l’any 1988 i ja fa vuit anys que l’actual president en forma part. Ara estrena càrrec amb la voluntat de difondre sobretot la seva funció social de col·laboració amb entitats benèfiques, la majoria de l’àmbit de Roses, Castelló d’Empúries i Empuriabrava.

“A casa sempre s’havia parlat del Rotary, no em va venir de nou com a altres nous socis”. destaca Coll que reconeix com entre la població hi ha força desconeixement de la tasca: “La imatge que té el Rotary és el d’unes persones elitistes però hi ha representats tots els estaments de la societat”, ha explicat Coll. El nou president té 48 anys i regenta l’estanc Tabacs Yago de Roses. Seguint la línia del seu antecessor Joaquim Cusí, Coll vol seguir “donant màxima visibilitat al nostre club i fer visibles tots els actes en els dels actes que participem així com en els mitjans de comunicació”. En aquesta línia el nou president s’ha marcat com a objectiu instal·lar un monòlit de benvinguda en diferents idiomes amb el logo del Club.

La cerimònia de canvi de president s’ha celebrat aquest mateix juliol a Roses. Joaquim Cusí, el pass president, va ser l’encarregat, en un acte celebrat a l’Hotel Risech, d’investir com a nou president del Rotary a Yago Coll en presència de l’alcaldessa de Roses, Montse Mindan, l’assistent del Governador del districte 2202, Marc Payrà, i els socis l’entitat filantròpica.

Actualment, el Rotary Club Roses-Empuriabrava compta amb uns vinti-vuit socis, i el nou president confia que, en el decurs del seu mandat, puguin superar-se la trentena i “incitar als socis i trobar-ne de nous”.

Actualment, el Rotary Club Roses-Empuriabrava compta amb uns vint-i-vuit socis, i el nou president confia que, en el decurs del seu mandat, puguin superar-se la trentena i “incitar als socis i trobar-ne de nous” Pel que fa a aquest objectiu, Coll va començar a fer-lo realitat posant durant l’acte d’investidura el pin del Club a l’artista rosinc, Juanjo Viñuela, com a nou soci del Rotary Club Roses-Empuriabrava, que va mostrar el seu orgull i satisfacció per poder formar part del club.

La idea de fer arribar a tothom quin és el tarannà del Rotary Club es tradueix en un dels objectius del nou mandat: “Volem iniciar un cicle de conferències mensuals o bimensuals sobre temes d’actualitat i d’interès social, que estiguin obertes a tothom”. Els únics temes que no es parlen al Rotary són la política i la religió, segons les bases del club “però s’han abordat moltes altres temàtiques com la seguretat, les bruixes de l’Empordà o la història local de Roses”.

El Rotary Club és un organisme internacional amb 111 anys d’història.

La seu dels socis de Roses i Empuriabrava és a l’Hotel Risech, on se celebren reunions tots els dijous al vespre. Jaume Coll, per la seva banda, tal com ja va afirmar en el discurs d’investidura, té previst durant el seu any com a president potenciar el contacte i visitar altres clubs per donar-se a conèixer i que vinguin a visitar Roses i fomentar l’esperit d’amistat entre els clubs. “Estrangers o visitants que fan estada turística i que pertanyen a altres rotaris tenen les portes obertes en les nostres reunions. Vinguin d’on vinguin, estan a casa seva, igual com ho estem nosaltres quan anem a qualsevol lloc del món”.

Durant l’acte d’investidura del nou president es van donar a conèixer els membres de la nova junta composta per Rega Martínez, com a Macer, Josep De Frutos, com a Secretari, Manel Bartoll, com a responsable del GiRotary i Secretari adjunt, Ramon Danés, com a Tresorer, Ramon Falgás, com a responsable de l’EuroStar, Jordi García, com a responsable de la Fundació rotaria i Quim Cusí, com a Pass President.

Nova junta Rotary. Foto: Vila de Roses

A gaudir al màxim de la

festa!

Entrevista a Francesc Guisset Alcalde de Llançà i Elsa Rodríguez , Regidora de Joventut, Familia, Dona i Festes Locals.

Després de les festes del Carme el poble torna a estar de festa a l’agost. Quants dies duren les activitats?

La Festa Major d’Estiu de Llançà, tindrà una durada des de dijous 15 d’agost, fins dimarts 20 d’agost. Convé ressaltar que, conflueixen tradició i modernitat, s’ofereix una oferta musical àmplia i amb diversitat, amb una clara vocació d’arribar a tots els públics possibles.

Nou alcalde i nova regidora de festes, la celebració seguirà una línia continuista o s’incorporen canvis i novetats Doncs bé, més que una línia continuista, cal dir que és una línia paral·lela als suggeriments i propostes que ens fan arribar la gent. Així mateix, cal ressaltar que l’objectiu principal, és voler millorar. I en els pròxims anys, poder introduir un ventall més ampli d’activitats, amb la finalitat de poder gaudir al màxim d’aquesta festa d’estiu.

Quines seran les activitats més destacades?

Totes les activitats culturals i aquelles que realitzen les associacions. Dijous hi ha la sardinada popular a la Gola i sardanes amb la Cobla Baix Empordà. Divendres podríem destacar la comèdia ‘Ossos’ amb Toni Albà i Fermí Fernández.

Francesc Guisset i Lagresa

- 70 Dissabte hi ha concert i ball amb Betty Orquestra i Disco Sarau. Diumenge al migdia hi ha l’espectacle ‘Més tumacat 3’ i a la nit havaneres amb cremat popular.

L’activitat continuarà fins al dimarts dia 20.

Quin pes tenen les entitats dins la programació de la festa?

Doncs bé, gràcies a la col·laboració i el protagonisme de les entitats, permet ser més lluïda i més àmplia; Les entitats tenen un pes molt important, ja que formen part de tot l’entramat de la Festa Major d’Estiu de Llançà.

Quina repercussió té la festa dins el poble? És la més important de l’any? És una de les més importants. La finalitat és passar-lo tan bé com sigui possible. Amb ganes de compartir, de participar, de riure i sobretot de gaudir de l’estiu. Així mateix, val la pena dir; A més l’oferta lúdica és molt important durant tot l’estiu... Quin tipus de turisme i públic es busca al municipi?

Ens agrada el turisme familiar, de totes les edats, per això volem apostar per esdeveniments esportius, llocs d’oci monitorats i altres propostes culturals, visites al municipi, barqueig, camins de ronda... I també apostar per desenvolupar la zona industrial i completar-la amb l’oci nocturn.

Elsa Rodríguez Castaño

“Gràcies a la col·laboració i el protagonisme de les entitats, permet ser més lluïda i més àmplia; Les entitats tenen un pes molt important, ja que formen part de tot l’entramat de la Festa Major d’Estiu de Llançà”

Quins són els projectes més destacats que passat l’estiu encara el municipi?

Per un costat, tenim la construcció d’una nova Residència de gent gran, de la qual vam poder posar les bases en el darrer mandat. Així mateix, tot el que fa referència al sòl industrial, espais habilitat d’oci nocturn.

Així com, la recuperació i adaptació de l’edifici històric de Can Marly. D’altra banda, un dels molts projectes que tenim al cap, és poder portar a terme una Sala Polivalent.

PROGRAMA

D’ACTIVITATS LLANÇASUMMER 2019

L

’aposta per oferir un programa d’activitats per fer en família s’emmarca dintre de la campanya de comunicació d’aquest programa d’activitats denominat “Vacances actives en família”!

El programa de visites guiades gratuïtes, que enguany ja fa 15 anys que s’ofereix s’amplia a 8 visites guiades setmanals: “Els ocells de Llançà”, “Nit d’estels a l’Albera”, “De caps a la bassa” “El licor del monjo Crispí” “El Port i la Llotja”, “Emocions en família: el monstre dels petons” i “ Taller Visita al Museu de l’Aquarel·la de Llançà”. Cal destacar que la gran majoria de les visites son novetat per aquesta temporada 2019.

També destaca la visita “Wine & Beach” la qual es farà del 15 de juliol al 15 d’agost i, com a principal novetat cal remarcar dues fantàstiques propostes de l’entitat Llançanenca Monmar; “Converses de taverna amb navegants locals” i “ Esmorzar de pescadors amb en Jaume de Costa Mediterrània”.

També cal fer un incís especial a tot el programa de sessions gratuïtes de snorkel per conèixer els principals itineraris subaquàtics de Llançà.

El servei de Biblioplatja del Port funcionarà diàriament de 10 a 14h amb la finalitat de prestar els serveis de préstec de llibres i premsa als usuaris.

El servei de Tallers Infantils serà una de les principals apostes oferint als infants la possibilitat de gaudir de manualitats i tallers diversos en els racons de la Platja del Port (cada dia de 16.30 h, a 19.30 h), Platja de Grifeu (cada dia de 10 a 14 h) i a la Vila els dimarts, dijous i dissabte de 18.30 h, a 20.30 h.

Els altres programes d’activitats que s’oferiran seran, El “TxiKung” “Ioga Sunrise” i “ioga sunset” a les platges de Llançà.

Els espectacles Infantils, El “Music & Wine”, El “Trail Running Tramuntanya”, i el “Zumba i Aquagym al Port de Llançà”.

- 72

Toy Dolls i Doctor Prats posen música a la festa major Salvi Güell, alcalde de Castelló d’Empúries: “La festa major segueix el model d’èxit dels últims anys” Quines novetats presenta la festa?

La festa de Sant Llorenç està molt consolidada, per això la programació no presenta novetats, sinó que repetim els actes que estan tenint èxit els últims anys. El primer dia de la festa sempre s’obre amb el pregó de festa major, després hi ha audició de sardanes, inaugurem la mostra d’artistes locals i fem la sessió de música jove a 11 la nit, a la pista poliesportiva. Serà una nit de música trap amb els grups Pau Gang, Dj Hacha Dastral i Lenis Rodríguez.

Salvi Güell

D

el 8 al 10 d’agost, la festa de Castelló d’Empúries potencia la música, la gastronomia i les activitats culturals i esportives per a tots els públics, en honor a Sant Llorenç.

Des del 8 i fins al dia 10 d’agost la festa major de Sant Llorenç a Castelló d’Empúries desplegarà tot un seguit de propostes pels carrers i places del centre històric. La celebració s’obrirà amb el pregó de festa major i el mateix dia se celebrarà la primera sessió del Festival Nàutic Jazz, que enguany arriba a la tercera edició amb un cartell de luxe. La plaça de les Palmeres d’Empuriabrava acull un esdeveniment musical de petit format, amb artistes i grups de renom nacional i internacional, amb propostes molt estiuenques que amenitzaran les nits d’alguns dijous del mes d’agost.

Quines altres activitats podem destacar?

El divendres dia 9, a partir de les 8 del vespre arriba la sisena edició de Tapes a la fresca i fira de degustació de vins i caves dels cellers de la DO Empordà i a partir de dos quarts de deu a l’aparcament de l’Ecomuseu farinera fem ball amb l’orquestra La Chatta, al costat d’on podem degustar tapes.

Novament, a partir de les 11 de la

Castelló d’Empúries

nit, la música torna a ser protagonista amb Concert jove i l’actuació dels grups Crim,Toy Dolls i Talco. Cal destacar l’actuació exclusiva de la banda anglesa de punk & rock Toy Dolls a Catalunya.

Les propostes més populars arriben el dia del Patró?

L’endemà, el dissabte dia 10, dia del patró destaquem la missa solemne en honor a Sant Llorenç, les sardanes d’aperitiu i a la tarda la 35a trobada de gegants que és una de les tradicions de la festa. Una altra de les activitats destacades és la Tabalada amb la banda de percussió dels Senyors del Foc pels carrers i places del centre i el Correfoc amb els Senyors del Foc, a la plaça de les Monges. Tot seguit a la pista de la Sala Polivalent actuarà Roba Estesa, Doctor Prats i Pelukas, un cartell molt potent per a la nit de dissabte.

L’endemà diumenge, darrer dia de

la festa, hi haurà una actuació castellera amb Els Vailets de l’Empordà, sardanes, i per als més petits, festa de l’escuma a les sis de la tarda i una hora més tard animació infantil amb El Pot Petit.

La programació es tancarà amb concert i ball amb La Principal de la Bisbal i el castell de focs d’artifici que clouen la festa major.

Moltes activitats per a un públic variat i sobretot un ampli cartell musical per al públic jove, és una de les apostes més importants de la festa?

Intentem sempre que hi hagi una mica per a tothom.

Aquests dies de festa a més de la gent del poble hi ha molt turisme. També cal afegir les activitats esportives i culturals que farceixen la programació. A més és veritat que aquest any tenim un súper cartell per als joves. Grups internacionals la nit del divendres, i dissabte grups de casa molt coneguts. S’ha potenciat molt l’oferta musical juvenil.

Coincideix amb la festa l’inici del Festival de Jazz que cada any té més seguidors.

Sí, el Festival es va iniciar el 2017 coincidint amb els 50 anys d’Empuriabrava, va funcionar molt bé i s’ha quedat a la programació d’estiu d’Empuriabrava, tot oferint concerts amb entrada gratuïta, a la plaça de les Palmeres, cada any amb més èxit.

Quins concerts tenim aquest any?

El festival concentrarà la seva programació jazzística en tres dies, el 8, 15 i 22 d’agost. El tret de sortida anirà a càrrec d’Albert Bello Manouche Project el dia que comença la festa major, a les 22 h, a la plaça de les Palmeres. Serà un concert de gypsy swing -o la versió del swing negre americà inventat pels gitanos dels voltants de París-, un estil que agrada a tots els públics, amb una formació i arranjaments creats especialment per a aquest festival: el sextet Albert Bello Manouche Project.

El dijous 15 d’agost el públic tindrà una cita amb el Trio Womblues, que oferirà un concert de blues liderat per l’artista catalana Big Mama. El projecte posa en escena tres dones que canten i que toquen la guitarra, el piano i l’harmònica.

El darrer dia arriba amb Swingin’ at the Cinema, el plat fort del festival. Es tracta d’un projecte nou, estrenat enguany i presentat per Dani Alonso, que posa en escena nou músics i tres ballarines. Swingin’ at the Cinema proposa un concert amb videoprojeccions de l’artista David Cid, on l’escenografia i la dansa interactuen amb la música.

En total oferim tres concerts de jazz d’estils molt diferents entre ells.

Una cinquantena d’activitats omplen quatre dies de festa major a l’Escala Rafel López, Regidor de Cultura i Joventut.

C

oincidint amb Santa Màxima, patrona de l’Escala, el municipi celebra la Festa Major, uns dies plens de festes i activitats. El pregó donarà el tret de sortida als actes que tindran lloc del 30 d’agost i fins al 3 de setembre.

El pregó obrirà la programació festiva que inclou un ventall de propostes per engrescar tots els públics.

La festa major de l’Escala ofereix un ampli ventall d’activitats. Com es prepara la programació?

Ens agrada sempre destacar el paper de les entitats. L’ajuntament té una capacitat d’organització però les entitats locals, que són unes 14 o 15 participen i col·laboren en tirar endavant activitats i això fa que la festa major pugui ser més lluïda.

Hi ha novetats aquest any per la festa?

Hi ha una potenciació de les activitats juvenils perquè els joves cada vegada tenen més activitats tant lúdiques, com musicals. Cal destacar també que aquest any posem en funcionament el reforç de la seguretat per als joves en la zona de les barraques amb la inserció del servei de punt lila per a la prevenció de la violència juvenil enfocat a l’oci nocturn. Els tres dies dels concerts hi haurà aquest servei de manera que qualsevol jove podrà trobar-hi suport i informació.

Comencem ara per la festa major, però és important remarcar que tindrà continuïtat en diferents concerts i activitats que farem al llarg de l’any.

Volem que en aquests concerts nocturns hi hagi civisme i que hi hagi un nivell d’actuació correcte.

Ja fa un parell d’anys que vam co-

mençar en aquesta línia i li donem continuïtat.

Concerts i música tenen un pes important.

Pel que fa a la música destaquem els concerts de tarda a la sala polivalent amb orquestres de renom, com la Maravella, que actua diumenge 1 de setembre i La Selvatana el 2, el dia de la patrona, que és el dia principal de festa. Aquests concerts són els únics que són de pagament la resta són gratuïts i a l’exterior.

“La festa major de l’Escala s’omple d’activitats per a un públic familiar” Les activitats destacades segueixen la línia dels darrers anys?

Hi ha la inauguració el dia 30 d’agost d’una exposició de festa major a l’Alfolí de la Sal i el pregoner estarà relacionat amb la mostra, que està dedicada a la futura biblioteca de l’Escala.

L’Ajuntament projecta fer realitat en aquesta legislatura una nova biblioteca més gran que l’actual, que se situarà a l’edifici conegut com a Can Masset, a la plaça de les Escoles. El mateix dia hi haurà una demostració castellera i una nit amb botifarrada, anxovada popular i música a les barraques, com a inici de primer dia de festa major. L’endemà continuen les activitats amb moltes propostes per al públic infantil, esportives i aquàtiques, sardanes i el diumenge 1 de setembre la jornada arrenca amb la tradicional cursa d’OFNIS i altres actes populars. El dia 2,

Rafel López Santa Màxima, es presenta atapeït d’actes com ara una jornada de portes obertes als diferents museus del municipi, espectacle de circ, concert de tarda, gimcana popular i ball. La festa continua el dia 3. Un espectacle pirotècnic i ball de fi de festa major posaran el punt final a cinc dies de festa.

Com definiria la festa major de l’Escala?

L’Escala és una destinació familiar i la festa n’és un reflexe. Totes les activitats són molt familiars i per a tots els públics.

GIRONA PIPA CLUB ESCALFA MOTORS PER A LA TEMPORADA 2019-2020 Maçanet de Cabrenys acollirà el pròxim 7 de setembre la sisena Fumada lenta amb pipa.

M

açanet de Cabrenys té una llarga història del món de la pipa de fumar gràcies a la fàbrica de pipes Salvatella S.A. la qual va estar operativa fins a l’any 2001. Als anys setanta comptava amb més de 40 treballadors la qual cosa la feia la principal indústria del poble. La fabricació de la pipa té més de 300 anys d’història al municipi i és per tots aquests motius que cada any des de el 2013 es celebra una competició de fumada lenta de pipa. L’any passat, coincidint amb la Trobada, es va inaugurar el primer museu de la pipa de les comarques gironines, a l’Oficina de Turisme de Maçanet, que es podrà visitar també durant la trobada d’enguany, que arriba el pròxim 7 de setembre.

Aquest dia l’Oficina de Turisme de Maçanet de Cabrenys s’omplirà de fum amb la celebració de la sisena Fumada lenta amb pipa, organitzada pel Pipa Club Girona, que escalfa motors per a una temporada plena d’activitat. Un cop s’hagi celebrat la fumada de Maçanet, l’Associació participa en una Fumada de pipa a la Fira Internacional del Turisme, al Castell de Biart, a Masarac.

L’interès de fumar en pipa creix cada any, explica el maçanetenc Josep Samitier, que també és el president del Pipa Club Girona. A Maçanet també aquest any s’esperen entre 60 i 70 fumadors vinguts d’arreu de l’Estat espanyol. Al matí s’obrirà la jornada, amb l’exposició de pipes artesanals i es farà un dinar de germanor al Restaurant Can Mach de Tapis. Després cap a les quatre de la tarda, tindrà lloc la Fumada que cada any augmenta el nombre de participants, tenint en compte que darrerament hi participen més joves i també algunes dones, explica el maçanetenc Josep Samitier, que també és el president del Pipa Club Girona. L’objecte de la competició és que els participants fumin la seva pipa el període més llarg de temps possible sense tornar-la encendre, determinant quin d’ells ha firmat més temps. Tots els participants hauran d’utilitzar la mateixa quantitat de tabac, la mateixa pipa i el mateix atacador. El guanyador serà el participant que hagi fumat més temps, sense haver cremat la pipa.

President del Pipa Club Girona, Josep Samitier Cal destacar la celebració que fa dos anys es va fer a Figueres del Campionat del Món d’aquesta especialitat.

L’any passat es va fer al Japó, el 2020 es farà a Ucraïna i el 2021 a Turquia. Una representació de l’associació Pipa Club es desplaça i participa en cada Campionat. També durant tot l’any són nombroses les Fumades en què pren part. Així l’associació ha estat representada a Múrcia, Madrid, Sant Cugat i Barcelona i els mesos vinents viatjarà a Albacete, Saragossa i Madrid.

Ara, amb la vista fixada en la Fumada lenta amb pipa de Maçanet de Cabrenys, l’associació ja prepara els actes paral·lels que cada any acompanyen la trobada. Totes les

- 82 rant més temps la pipa encesa amb els tres grams de tabac serà el que guanya”. El primer classificat es fa amb un trufeig però tots els participants obtindran un obsequi.

Una trobada del club persones que s’hagin subscrit a la Fumada -tenen temps fins a mitjans d’agost- rebran una pipa fabricada per Segimon Baulenas, artesà de Maçanet de Cabrenys. Per participar-hi, els fumadors rebran tres grams de tabac de la casa Borkum Riff que elabora una edició especial per a l’ocasió anomenada Larsen 1864. “El que mantingui du-

Maçanet de Cabrenys té un paper destacat en la tradició de l’art de fumar en pipa. “Des de l’associació ens hem encarregat de fer promoció de l’art i la cultura de fumar en pipa” que Josep Samitier defensa: “és menys perjudicial que fumar cigarretes perquè no t’empasses el fum i és més relaxant perquè la fumada pot allargar-se un parell d’hores”. La fabricació de pipes va estar durant molts anys lligada al municipi i encara avui Segimon Baulenas manté aquesta tradició i és l’últim artesà que fa pipes a Maçanet.

Gràcies al Museu de la Pipa de Maçanet, el visitant pot descobrir tot el que envolta aquesta tradició: pipes rares, maquinària amb què es feien les pipes, llibres i revistes d’informació sobre aquest tema i una exposició de bastons artesanals.

Tal com explica Samitier cada pipa és un món i cada fumador és únic. Al mercat hi ha multitud de models de pipes, de diferents preus, materials i formes, tallades a mà i úniques, que acaben determinant la qualitat de l’experiència de fumar en pipa.

LES FIGUES Amb una pell suau, una polpa melosa i el toc cruixent de les llavors, les figues són sucoses i nutritives i, a més, aporten energia.

Text: Revista Mira’m Fotos: M. Teresa Carrés

H

eu passejat alguna vegada prop d’una figuera? Desprèn una olor especial, extraordinària, que a molta gent li agrada. Si no us n’heu adonat mai, al proper passeig que feu fixeu-vos-hi bé. Segur que us agradarà.

Realment, però, les figues no són cap fruita, sinó que, tècnicament, són flors invertides. Les figueres no floreixen com les pomeres o els presseguers. Les se-

ves flors floreixen dins d’una beina en forma de pera que després madura fins a convertir-se en la fruita que ens mengem. Cada flor produeix un únic fruit amb una sola llavor anomenat aqueni. La figa està formada per múltiples aquenis, que són els que li donen la textura cruixent. Per tant, quan ens mengem una figa, mengem centenars de fruits.

Però no és això el més sorprenent de les figues. Com que les seves flors floreixen internament, necessiten una pol· linització especial. No depenen ni del vent ni de les abelles, sinó de les vespes. La figa no existiria si no fos perquè aquests insectes són els que transporten el seu material genètic. Al seu torn, les vespes no viurien sense les figues, ja que dipositen les larves a l’interior de la fruita.

La producció mundial de figues s’apropa a 1 milió de tones i és en els països de la conca Mediterrània i l’Orient Mitjà on s’obté aproximadament el 90% d’aquesta producció.

Aquest fruit amb una vida tan curta, però dolça com la mel, és la que hem escollit per a la secció gastronòmica d’aquest mes. I per parlar-ne hem contactat amb Francesc Xambó, propietari del restaurant El Trull d’en Francesc, de Boadella i les Escaules.

La figa ha format part de la dieta a la zona mediterrània des de temps immemorials?

La figuera és un arbre genuïnament mediterrani. Per tant, des de temps ancestrals la figa ha estat present en la nostra dieta. tot i que el temps per gaudir-la és molt breu. Els grecs les valoraven molt i, potser per això, a les figues també se les coneix com la fruita dels filòsofs.

Suposem que és una de les fruites més dolces i, per tant, més riques en sucres. I això deu voler dir més calories...

Com que és una fruita molt dolça i molt sucosa pot semblar que sí, que té moltes calories, però si es consumeix fresca la seva aportació calòrica és baixa. Una altra cosa són les figues seques. Llavors, les calories es multipliquen per tres.

Quantes varietats d’aquesta fruita podem trobar a Catalunya?

La figa mèlica, la figa burjassot, la figa napolitana, la figa galantina, la figa coll de dama, que està considerada com la millor, i moltes d’altres...

La figuera produeix dues classes de fruits, la figa i la figaflor. Un paladar expert pot reconèixer la diferència de sabor?

La figa és més vermella i més confitada. També és més petita i amb un sabor també més accentuat. La figaflor es cull per Sant Joan i la figa, durant els mesos d’agost i setembre. Un paladar expert pot diferenciar perfectament els dos sabors. És cert que té fama d’afrodisíaca?

Ho he sentit tota la vida. De fet, nosaltres al menú de temporada sempre li hem posat el nom de “Menja’t la figa”. Resulta més divertit. El que sí que és cert és que les figues són riques en aigua, fibra, vitamines i minerals. És un fruit molt digestiu i, per tant, recomanat per als que necessiten una aportació extra d’energia, com per exemple, els esportistes.

També es diu que és un símbol de fertilitat per les nombroses llavors que té a dins. És cert?

Dedueixo que deu anar lligat amb la qüestió afrodisíaca. A la figa, des de temps immemorials, se l’associa amb la fertilitat i la sexualitat.

La figa es pot consumir fresca durant la seva curta temporada (agost i setembre) o bé seca, especialment durant l’hivern. És així. Dins de la temporada és una fruita molt gustosa i que agrada a gairebé tothom. Alhora és una fruita molt delicada que no permet gaire manipulació.

Una vegada agafada de l’arbre, si no es menja de seguida, s’ha de guardar a la nevera, i amb tot i això, la seva conservació no passa d’una setmana, setmana i mitja.

Per assaborir-la al màxim, com més fresca ens la mengem més bona la trobarem.

-86

Quant a la figa seca que podem menjar durant tot l’any, a banda del seu sabor dolç característic, ens aporta beneficis per a la salut: fibra, ferro, calci per als ossos... És perillós el làtex que desprèn si la toquem amb les mans?

No, és enganxifós, però res més. Ja se sap que quan culls figues, et queden les mans plenes de làtex. Una bona rentada i adeu a la sensació estranya de tenir les mans enganxoses.

Quants dies es conserven a la nevera?

Com deia abans, la figa demana de ser consumida fresca. I si no es poden menjar en un sol àpat totes les que hem comprat, les hem de conservar a la nevera i no més de deu dies.

Què podem fer perquè les figues vagin venint seques per a l’hivern? Quin procés es fa servir? És molt fàcil: els artesans que es dediquen a aquesta feina el primer que fan és esfarinar-les per a un assecat més ràpid. Llavors les col·loquen en una mena d’enreixat horitzontal perquè els passi l’aire, tant de dalt a baix, com de baix a dalt. Una mena de ventiladors apropiats i dissenyats per aquest afer, es disposen dins del local on s’han estès les figues per al seu assecat.

Quantes receptes d’aquesta fruita ofereix El Trull d’en Francesc? Fins i tot en fa un menú...

Cada any oferim receptes diferents. Aquesta vegaEn Francesc, ensenyant-nos diferents tipus de figues

da, en el menú hi ha plats de primer, de segon i de postres un dels components dels quals sempre són les figues: un gaspatxo de figues i poma; unes figues fresques amb mozzarella, pinyons i una vinagreta de mel; un bacallà amb allioli de figues; un filet de porc Duroc amb un chutney de figues, un chutney que fem amb canyella, clau, cardamom, ceba i figues; una cuixa d’ànec confitada amb figues rostides al forn amb una mica de parmentier de patata; una lletada de vedella amb ceba confitada i figues i reducció de garnatxa. I com a substitutiu del tradicional pa amb tomàquet, ja fa anys que fem un pa sucat amb figues i oli i amb anxoves al damunt, i un altre sucat amb figues i foie-gras. És una mena de plat combinat que agrada molt, ja que es troben el salat de l’anxova amb el dolç de la figa i el foie-gras.

També fem un tàrtar de tonyina amb una maionesa que porta wasabi, que és un rave japonès, i una mica de figues, tot envoltat d’algues wakame.

De postres fem unes figues confitades amb gelat de vainilla; un bescuit glacé farcit amb capes de figues amb xocolata calenta; mató de Ciurana fet amb llet d’ovella i mel barrejada amb figues, i també fem un sorbet de préssec amb figues fresques, amanit amb un licor de figues.

“Com que és una fruita molt dolça i molt sucosa pot semblar que sí, que té moltes calories, però si es consumeix fresca la seva aportació calòrica és baixa” Potser són les postres les que donen més versatilitat a la figa? És cert. Quan penses en figues, generalment sempre penses en postres. Dona molt de joc: macedònies, confitures, melmelades...

I per acabar, ens pot dir una bona recepta de figues que sigui fàcil de cuinar?

Amanida amb figues i mozzarella pot ser una molt bona recepta Heu vist quin color més brillant tenen les figues d’aquest plat?

Tot i que ara encara no són les millors, ja que falta un mes perquè tinguin aquell color vermell vi que enamora, aquestes són boníssimes i fan de bon aprofitar. Mireu què podeu fer amb les figues: figues amb xocolata, amanida de figues i fruites, amanida amb figues i pernil... Que les assaboriu bé!

Però com he dit abans, una recepta senzilla i gustosa, l’amanida de figues i mozzarella.

Ingredients per a 4 persones 16 figues 4 boles de mozzarella Oli d’oliva verge extra Alfàbrega fresca

-88

ARRÒS Mel de muntanya de Maçanet de Cabrenys Flor de sal Preparació: - Primer de tot cal rentar bé les figues. En acabat, les pelarem.

- Després tallarem la mozzarella a làmines.

- Tot seguit farem una vinagreta barrejant tres parts d’oli d’oliva verge extra amb una de mel de muntanya de Maçanet de Cabrenys.

- En un plat, hi posarem la mozzarella tallada, les figues tallades, unes fulles d’alfàbrega, que refresca molt el plat, i una mica de sal gruixuda juntament amb la vinagreta de mel.

Si us agraden els formatges més gustosos, en comptes de fer servir mozzarella s’hi pot posar una mica de formatge de cabra esmicolat o una mica de manxego. També combinen molt bé amb el gust dolç de les

Figues fresques amb mozzarella de búfala i vinagreta de mel de muntanya.

figues.

I un darrer consell: sabíeu que les figues fresques contenen molta vitamina C? Aquest nutrient és imprescindible perquè el nostre sistema

immunitari funcioni bé i pugui lluitar contra els gèrmens o els virus. Les figues seques, en canvi, no contenen gens de vitamina C, però són molt més riques en calci, que ens ajuda a tenir uns ossos ben forts.

Quatre dies de festa (5, 6, 7 i 8 de Juliol) per celebrar un any més, la Festa Major d’Estiu a Maçanet de Cabrenys / la Vall Infinita.

FESTA MAJOR D’ESTIU A MAÇANET DE CABRENYS

El divendres concert amb le Petit Comitè i sessió de DJ. L’endemà Pedalada popular organitzada pel Club BTT Els Senglanassos.

Cap el migdia presentació del llibre “Empordanesos als camps nazis” de Joan Vergés i treballs manuals i activitats de circ per la mainada a càrrec d’ ACTING. Seguint amb la tradició audició de sardanes amb la Principal de l’Escala i espectacle de circ amb Silver&gold a la tarda.

Amb el ball de nit amb l’Orquestra Maribel es va acabar la festa del dissabte.

El Diumenge, Ofici Solemne, Vermut popular, sardanes amb la cobla la Vila de la Jonquera, havaneres amb el grup Els cantaires de l’Estany i cremat varen marcar el final de festa d’enguany.

Circ

Fotos: Ajuntament de Maçanet

Havaneres

Pedalada

Taller manualitats

-92

AVINYONET A TOT COLOR !!!

Organització: Associació VENDAVAL

Del 22 de juliol i fins el 28 de juliol, 7 dies de festa, 7 dies d’actes per celebrar la Festa Major de Sant Jaume a Avinyonet de Puigventós.

El dilluns es va inaugurar la setmana amb el “XUPINASSU” que va donar inici a multitud d’actes durant aquests dies festius, com el cinema a la fresca, tast de vins, vetllades de poesia amb concert de l’Orfeó inclòs. Al camp de la font, a la tarda, l’associació de joves VeNDAVaLMiuSiC va preparar pels més joves, i no tant joves, una animada i acolorida “ HOLI FEST”; i el vespre concert amb ELS GERTRUDIS, l’Orquestra Mitjanit i el DJ&DRUMS Serial Killerz. El cap de setmana va ser el torn de les havaneres amb el grup PEIX FREGIT i el ball amb SONA BÉ.

La festa Major en honor a Sant Jaume va acabar diumenge amb la passejada de 600, la Missa, audició de sardanes amb la cobla FOMENT DEL MONTGRÍ, animació infantil i l’actuació del SWING amb LA MADAM BOOGIE. Imatges: Nuri Brugat

Solidaritat des de Figueres amb els nens i nenes d’un orfenat d’Uganda Una campanya benèfica vol recollir fons per ajudar a cobrir les seves necessitats educatives i sanitàries

N

o hi ha distàncies ni barreres quan parlem de solidaritat, per això des de Figueres, s’han posat en marxa diferents accions solidàries amb el propòsit de retornar el somriure a més de tres-cents nens i nenes que conviuen junts a l’escola orfenat New Life, a Entebbe, prop de Kampala, la capital d’Uganda. Alguns d’ells són coneguts arreu la comarca, perquè ara fa tres estius van visitar per primer cop Catalunya i a Espanya per complir un somni: recaptar fons a través de la seva música per gaudir d’una vida millor a casa seva. Formaven part del Cor Safari, creat des de l’escola per ajudar els infants a guarir les ferides de l’ànima, cantant. El somni es va fer gran i van compartir escenari al costat de grans artistes com Alejandro Sanz o Txarango, arribant al cor de molta gent.

Aquests nens tenen ja una segona família a Catalunya, però la realitat del seu voltant no canvia de tornada a casa. Actualment el centre travessa una situació molt crítica per la pèrdua d’algunes ajudes de què disposava. Per contribuir a pal·liar aquestes dificultats, s’ha muntat un sorteig solidari i al Xiringuito X d’Empuriabrava es va fer el passat 27 de juny una sardinada solidària, amenitzada amb música del grup Momi Maiga Band i a continuació Dj. Lionant Attack. L’objectiu d’aquestes activitats, que tindran continuïtat, és obtenir fons que ajudin a millorar les condicions sanitàries i educatives que envolten aquests infants d’entre 6 i 14 anys, comprar medicaments, material escolar i menjar.

La iniciativa del sorteig solidari compta amb el suport de l’associació llançanenca Love Cambodja, i ha consistit la venda de butlletes d’un sorteig solidari: «Una petita aportació de dos euros permetrà obrir molts cors», remarca la promotora de l’acció, Sònia Fuentes. Els participants han entrat en tres sortejos: un dinar al restaurant Càlid Cafè de Figueres, un reportatge fotogràfic amb el fotoperiodista Andrea Bolcato i una nit d’hotel a l’Hotel Spa Terraza de Roses. Els premiats s’han donat a conèixer a través de la pàgina d’Instagram @we_love_uganda. Qualsevol persona interessada a seguir col·laborant en aquest projecte pot establir contacte i rebre informació a través d’aquesta pàgina.

A l’escola New Life d’Uganda estudien centenars de nens que comparteixen les mateixes inquietuds i esperances que la resta d’infants d’arreu del món. «Estar escolaritzats els garanteix trencar el cercle generacional de pobresa i vetllar pel respecte als seus drets». L’escola orfenat necessita llits, sabates, llençols i mantes, però també material per al col·legi com ara llibres, llapis, colors i regles. A més, també cal comprar menjar així com sabates i roba i construir un dormitori per a aquells nens que no puguin anar a casa. El col·legi va començar amb 25 nens el 1999 de la mà de Deborah Kaaya i ara són més de tres-cents. La majoria són nens amb problemes i el centre utilitza la música per afrontar les adversitats.