Issuu

suplement d’estiu 19 L’estiu torna a ser entre nosaltres i, en aquesta època de vacances que s’apropa, toca una vegada més fer-nos ressò del bo i millor del nostre petit país. El significat de la paraula ‘vacança’ ens remet a temps de repòs, a nits a la fresca i a una manera especial de passar el temps lliure. Desconnectar-se dels maldecaps diaris i de les enrabiades de la feina, que sovint ens alteren i ens estressen, és el nostre principal objectiu en aquests dies. L’Empordà ofereix moltes possibilitats per aconseguir-ho. No és cap exageració si diem que el territori de l’Empordà ofereix, sense cap mena de dubte, moltes possibilitats a l’hora d’escollir un indret per passar uns dies de lleure, fer turisme cultural i turisme actiu o simplement gaudir de qualsevol dels racons meravellosos que hi ha a la nostra comarca. Dins d’aquestes pàgines especials dedicades al turisme, s’han recollit alguns dels paratges més característics i emblemàtics del territori. Llocs que, en tota estada, per petita que sigui, no es poden deixar de veure. Cada any ens visita una quantitat més gran de turistes de diferents nacionalitats i és per aquesta raó que en aquestes pàgines destinades al turisme volem donar a conèixer aquests emplaçaments, no només en el nostre idioma, sinó també en quatre llengües més: castellà, francès, anglès i alemany. Així doncs, gairebé ningú que tingui a les mans aquesta publicació es quedarà sense conèixer les singularitats de casa nostra. Dit això, no ens resta res més que, en aquest període de canícula, desitjar a tots els nostres clients, amics i lectors un bon estiu i unes tranquil·les i plàcides vacances.

Edita: Òscar J. Carrés. Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències. Publicitat: Òscar J. Carrés. Producció: Núria Brugat. Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Joan Nugué, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

Telèfons d’interès Ajuntament de Portbou 972 390 284 Oficina de Turisme de Portbou 972 125 161 Ajuntament de Colera 972 389 050 Ajuntament de Llançà 972 380 181 Oficina de Turisme de Llançà 972 380 855 Ajuntament de Selva de Mar 972 387 228 Ajuntament de Port de la Selva 972 387 025 Oficina de Turisme de Port de la Selva 972 387 122 Ajuntament de Cadaqués 972 258 200 Oficina de Turisme de Cadaqués 972 258 315 Ajuntament de Roses 972 252 400 Oficina de Turisme de Roses 902 103 636 / 972 150 537

Oficina de Turisme d’Empuriabrava 972 450 802

Ajuntament de Vila-sacra 972 507 523

Ajuntament de l’Escala 972 774 848 Oficina de Turisme de l’Escala 972 770 603

Ajuntament de Garriguella 972 530 093

Ajuntament de Sant Pere Pescador 972 520 050 Oficina de Turisme de Sant Pere Pescador 972 520 535 Ajuntament de Peralada 972 538 006 Oficina de Turisme de Peralada 972 538 840 Ajuntament de Figueres 972 032 200 Oficina de Turisme de Figueres 972 503 155 Ajuntament de Vilabertran 972 505 902 Ajuntament de Sant Climent Sescebes 972 563 007

Ajuntament de La Jonquera 972 554 005 Oficina de Turisme de La Jonquera 972 554 354 Museu de l’Exili de La Jonquera 972 556 533 Ajuntament de Rabós d’Empordà 972 563 082 Consorci Salines Bassegoda 972 565 004 Consell Comarcal Alt Empordà 972 503 088 Emergències, Bombers, Mossos d’Esquadra i Ambulàncies:112 CAP Alt Empordà 972 677 631 972 502 364

Far de s’Arnella, Port de La Selva. Imatge: Joan Nugué

Benvinguts a l’Empordà En aquesta comarca, determinada per la proximitat entre el mar i els Pirineus, cal remarcar el fort interès que ofereixen les visites al Parc Natural del Cap de Creus, les ruïnes d’Empúries i el nucli medieval de Sant Martí d’Empúries, els Aiguamolls de l’Empordà, Cadaqués i Sant Pere de Rodes. La comarca es troba situada a l’extrem nord-est de la península Ibèrica, lloc on s’inicia la Costa Brava amb petites poblacions litorals com són Portbou i Colera. La seva capital, Figueres, és coneguda universalment per acollir el Teatre - Museu Dalí, un dels museus que més visitants rep de tot l’Estat espanyol i en el qual s’aplega una bona part de l’obra del pintor. Des d’aquí es pot començar un recorregut per la vida de Salvador Dalí que es complementarà amb la visita al castell de Púbol i a la casa de Portlligat, a Cadaqués. Altres punts d’interès de la capital altempordanesa són el Museu del Joguet de Catalunya, que presenta tot tipus de joguines en miniatura procedents de les cases més prestigioses d’arreu del món, el Museu de l’Empordà, amb una col·lecció que parteix de les troballes arqueològiques d’Empúries i d’Ullastret i que arriba fins a la pintura del segle XX, amb obres de Vayreda, Tapies o Cuixart. Turisme - 8

A la comarca de l’Alt Empordà s’hi troben un seguit d’espais naturals de gran interès ecològic. El Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, situat entre les poblacions de Castelló d’Empúries, Empuriabrava i Sant Pere Pescador, concentra un gran nombre d’espècies de la fauna i la flora autòctona. El Parc Natural del Cap de Creus, amb 10.787 hectàrees d’espai terrestre i 13.073 d’espai marítim, abraça les poblacions litorals de Cadaqués, el Port de la Selva, Llançà i Roses, i les interiors de la Selva de Mar, Palau-saverdera, Pau i Vilajuïga. Cal remarcar també la serra de l’Albera, que comprèn un seguit de poblacions, amb un atractiu peculiar i alhora característic de la comarca. L’encant dels pobles d’aquesta àrea es complementa amb una de les concentracions de monuments megalítics més important de Catalunya i amb tot un seguit de petites esglésies romàniques, cosa que fa de l’Alt Empordà una de les comarques més riques en patrimoni natural, monumental i històric de tota la demarcació de Girona. Pel fet de ser comarca costanera, l’Alt Empordà ha rebut l’empremta de totes les cultures que, procedents de la Mediterrània, han desembarcat al nostre litoral. Considerat com un dels jaciments arqueològics més importants de la península pel que fa a la colonització grega i romana, el conjunt monumental d’Empúries, situat a la vila marinera de l’Escala, constitueix un dels tresors més preuats de la comarca. Molt a prop del conjunt monumental es troba el nucli medieval de Sant Martí d’Empúries, amb cases que combinen l’estil gòtic i els elements arquitectònics de successives cultures. Turisme - 9

Pals. Baix Empordà. Imatges: M. Teresa Carrés A Roses, a més de la important oferta d’oci, cal esmentar també la ciutadella, jaciment que guarda vestigis de les diferents ocupacions de la vila des que fou fundada pels grecs, al segle V, aC, fins que

Roses. Turisme - 10

s’abandonà el recinte, al segle XIX. Les excavacions que es van dur a terme van posar al descobert el barri hel·lenístic, la vila romana i el monestir medieval de Santa Maria, sense oblidar la ciutadella pròpiament dita, fortificació renaixentista que fou parcialment destruïda durant l’etapa napoleònica. El recinte històric de Peralada esdevé un altre punt d’interès indiscutible on destacarem, sobre tot, la riquesa arquitectònica del que fou castell dels senyors de Rocabertí i del convent del Carme, construït al segle XII. Aquest castell inclou un museu que aplega importants col·leccions de ceràmica, vidre i art antic i disposa d’una important biblioteca de més de 70.000 volums. També és un prestigiós casino de joc i la seu d’un Festival Internacional de Música. La comarca de l’Alt Empordà atresora també un excel·lent llegat monumental d’estil romànic. El conjunt arquitectònic de Sant Pere de Rodes, està format per un monestir benedictí que, juntament amb l’església, data del segle X i per una torre campanar i una torre de defensa que foren construïdes al segle XII. El paisatge d’aquesta comarca, determinat pel contrast entre el mar, la plana i la muntanya, es complementa amb camps conreats de vinya i olivera que fan possible la producció d’excel·lents vins i caves i refinats olis verges.

VENIU A GAUDIR DE L’EMPORDÀ!

Sant Miquel de Fluvià. Turisme - 11

Bienvenidos a l'Empordà En esta comarca, determinada por la proximidad entre el mar y los Pirineos, cabe destacar el fuerte interés que ofrecen las visitas al Parque Natural del Cap de Creus, las ruinas de Empúries y el núcleo medieval de Sant Martí d’Empúries, los Aiguamolls del Empordà, Cadaqués y Sant Pere de Rodes. La comarca se encuentra situada en el extremo noreste de la Península Ibérica, lugar donde se inicia la Costa Brava con pequeñas poblaciones litorales como Portbou y Colera. Su capital, Figueres, es conocida universalmente por albergar el Teatro – Museo Dalí, uno de los museos que más visitantes recibe de todo el Estado español y en el que se reúne una buena parte de la obra del pintor. Desde aquí se puede empezar un recorrido por la vida de Salvador Dalí que se complementará con la visita al castillo de Púbol y la casa de Portlligat, en Cadaqués. Otros puntos de interés de la capital alto ampurdanesa son el Museo del Juguete de Cataluña, que presenta todo tipo de juguetes en miniatura procedentes de las casas más prestigiosas de todo el mundo, el Museo del Empordà, con una colección que parte de los hallazgos arqueológicos de Empúries y Ullastret y que llega hasta la pintura del siglo XX, con obras de Vayreda, Tapies o Cuixart. En la comarca del Alt Empordà se encuentran una serie de espacios naturales de gran interés ecológico. El Parque Natural de los Aiguamolls del Empordà, situado entre las poblaciones de Castelló d’Empúries, Empuriabrava y Sant Pere Pescador, concentra un gran número de especies de la fauna y la flora autóctona. El Parque Natural del Cap de Creus, con 10.787 hectáreas de espacio terrestre y 13.073 de espacio marítimo, abarca las poblaciones litorales de Cadaqués, Port de la Selva, Llançà y Roses, y las interiores de la Selva de Mar, Palau- saverdera, Pau y Vilajuïga. Hay que remarcar también el interés de la sierra de la Albera, que comprende una serie de poblaciones, con un atractivo peculiar y a la vez característico de la comarca. El encanto de los pueblos de esta área se complementa con una de las concentraciones de monumentos megalíticos más importante de Cataluña y con una serie de pequeñas iglesias románicas, lo que hace del Alt Empordà una de las comarcas más ricas en patrimonio natural, monumental e histórico de toda la demarcación de Girona. Por el hecho de ser comarca costera, el Alt Empordà ha recibido la huella de todas las culturas que, procedentes del Mediterráneo, han desembarcado en nuestro litoral. Considerado como uno de los yacimientos arqueológicos más importantes de la península en cuanto a la colonización griega y romana, el conjunto monumental de Empúries, situado en la villa marinera de l’Escala, constituye uno de los tesoros más preciados de la comarca. Muy cerca del conjunto monumental se encuentra el núcleo medieval de Sant Martí d’Empúries, con casas que combinan el estilo gótico y los elementos arquitectónicos de sucesivas culturas. En Roses, además de la importante oferta de ocio, hay que men-

Turisme - 12

cionar también la ciudadela, yacimiento que guarda vestigios de las diferentes ocupaciones de la villa desde que fue fundada por los griegos en el siglo V, AC, hasta que se abandonó el recinto, en el siglo XIX. Las excavaciones que se llevan a cabo han puesto al descubierto el barrio helenístico, la villa romana y el monasterio medieval de Santa María, sin olvidar la ciudadela propiamente dicha, fortificación renacentista que fue parcialmente destruida durante la etapa napoleónica. El recinto histórico de Peralada se convierte en otro punto de interés indiscutible donde destacaremos, sobre todo, la riqueza arquitectónica del que fue castillo de los señores de Rocabertí y el convento del Carmen, construido en el siglo XII. Este castillo incluye un museo que reúne importantes colecciones de cerámica, vidrio y arte antiguo y dispone de una importante biblioteca de más de 70.000 volúmenes. También engloba un prestigioso casino de juego y la sede de un Festival Internacional de Música. Esta comarca atesora también un excelente legado monumental de estilo románico. El conjunto arquitectónico de Sant Pere de Rodes, está formado por un monasterio benedictino que, junto con la iglesia, data del siglo X y por una torre campanario y una torre de defensa que fueron construidas en el siglo XII. El paisaje, determinado por el contraste entre el mar, la llanura y la montaña, se complementa con campos de vid y olivo que hacen posible la producción de excelentes vinos y cavas y refinados aceites vírgenes.

Butterfly Park. Castelló d’Empúries. Imatge: M. Teresa Carrés

L’Escala. Imatge: Joan Nugué

Bienvenue dans L’Empordà Dans cette région marquée par l’union de la mer et des Pyrénées, on soulignera tout particulièrement l’intérêt que représentent les visites du parc naturel du Cap de Creus, des ruines d’Empúries et du village médiéval de Sant Martí d’Empúries, des Aiguamolls de l’Empordà, de Cadaqués et de Sant Pere de Rodes. La région est située à l’extrême nord-est de la péninsule ibérique, là où commence la Costa Brava avec de petites villes côtières comme Portbou et Còlera. Sa capitale, Figueres, est universellement connue pour abriter le Théâtre - Musée Dalí, l’une des collections les plus visitées d’Espagne et qui regroupe une bonne partie de l’œuvre du peintre. De là, vous pourrez commencer un voyage à travers la vie de Salvador Dalí qui se complétera par la visite du château de Púbol et de sa maison de Portlligat, à Cadaqués. La capital de l’Alt Empordà offre également d’autres points d’intérêt comme le Musée du Jouet de Catalogne, qui présente toutes sortes de jouets miniatures venant des fabriques les plus prestigieuses et du monde entier, le Musée de l’Empordà et sa collection allant des collections archéologiques d’Empúries et d’Ullastret jusqu’à la peinture du XXe siècle, avec notamment des œuvres de Vayreda, Tapies ou Cuixart. La région de l’Alt Empordà compte également un certain nombre de réserves naturelles présentant un grand intérêt écologique. Le parc naturel des Aiguamolls de l’Empordà, situé entre les villages de Castelló d’Empúries, Empuriabrava et Sant Pere Pescador, regroupe un grand nombre d’espèces de flore et de faune indigènes. Le parc naturel du Cap de Creus, avec ses 10.787 ha de superficie terrestre et 13.073 ha de superficie maritime, englobe les villages côtiers de Cadaqués, Port de la Selva, Llançà et Roses, et l’arrière-pays avec la Selva de Mar, Palau-Saverdera, Pau et Vilajuïga. Turisme - 14

Et n’oublions pas non plus le massifs des Albères et ses villages au charme particulier et typiques de la région. L’attrait de ses bourgades, ses monuments mégalithiques – l’un des groupes les plus importants de la Catalogne – et tout un ensemble de petites églises romanes, font de l’Alt Empordà l’une des régions les plus riches en patrimoine naturel, monumental et historique de la zone de Gérone.En tant que région côtière, l’Alt Empordà a été marquée par toutes les cultures qui, venant de la Méditerranée, ont débarqué sur nos rivages. Considéré comme l’un des sites archéologiques les plus importants de la péninsule issu de la colonisation grecque et romaine, l’ensemble monumental d’Empúries, situé dans le village de pêcheurs de l’Escala, est l’un des trésors les plus précieux de la région. À proximité se trouve le village médiéval de Sant Martí d’Empúries, avec ses maisons qui combinent le style gothique et des éléments architecturaux des cultures successives. Roses propose une grande variété d’activités de loisirs mais nous mentionnerons aussi la citadelle, un site qui conserve les vestiges des différentes occupations de la ville depuis sa fondation par les Grecs au Ve siècle avant J.-C., jusqu’à l’abandon des lieux au XIXe siècle. Les fouilles effectuées ont permis de découvrir le quartier hellénistique, la ville romaine et le monastère médiéval de Santa Maria, pour ne pas mentionner la fortification Renaissance de la citadelle qui a été partiellement détruite à l’époque napoléonienne. L’enceinte historique de Peralada représente sans aucun doute un autre point d’intérêt dont on soulignera, surtout, la richesse architecturale de ce qui fut le château des seigneurs de Rocaberti et du Carmel, bâti au XIIe siècle. Le château abrite un musée regroupant d’importantes collections de céramique, de verre et d’art ancien et possède une impressionnante bibliothèque de plus de 70 000 volumes. On y trouve également un casino de renom ; le site accueille chaque année le Festival international de musique. La région de l’Alt Empordà présente également un superbe héritage monumental de style roman. L’ensemble architectural de Sant Pere de Rodes se compose d’un monastère bénédictin datant du Xe siècle, tout comme l’église, d’un clocher et d’une tour de défense construits au XIIe siècle. Le paysage de cette région, marqué par le contraste entre la mer, la plaine et la montagne, est parsemé de champs de vignes et d’oliviers qui produisent d’excellents vins et cavas (vin catalan élaboré selon la méthode champenoise) ainsi que des huiles vierges raffinées.

Turisme - 15

Welcome to the l'Empordà Spanning from the sea to the Pyrenees, the Alt Empordà boasts numerous highlights including the Cap de Creus Natural Park, the ruins of Empúries, the medieval town of Sant Martí d’Empúries, the Aiguamolls de l’Empordà wetlands, Cadaqués and Sant Pere de Rodes. The region is nestled in the northwestern corner of the Iberian Peninsula, where tiny seaside towns like Portbou and Còlera mark the beginnings of the Costa Brava. Figueres, the capital of the Alt Empordà, is internationally renowned for one of the most visited museums in Spain, the Dalí TheatreMuseum, which houses a large collection of the painter’s work. Your journey through the life of Salvador Dalí starts here and continues with a visit to the Púbol Castle and the Portlligat house in Cadaqués. The capital of the Alt Empordà is also home to numerous other points of interest, including the Toy Museum of Catalonia, where you can delight in miniature toys of all sorts from the most prestigious international toymakers, and the Empordà Museum, which boasts a collection ranging from the archaeological finds of Empúries and Ullastret to 20th century painting and includes works by Vayreda, Tàpies and Cuixart. The Alt Empordà region features a wide array of ecologically significant natural areas. Stop by the Aiguamolls de l’Empordà Natural Park, which lies between the towns of Castelló d’Empúries, Empuriabrava and Sant Pere Pescador, and discover a wealth of local flora and fauna. Visit the Cap de Creus Natural Park, which occupies a surface area of 10,787 hectares on land and 13,073 hectares at sea and encompasses the seaside towns of Cadaqués, Port de la Selva, Llançà and Roses and the inland villages of Selva de Mar, Palausaverdera and Pau i Vilajuïga. Numerous other towns can be found in the Albera Massif, which embodies the unique charm for which the region is known. In addition to these alluring towns, you will also discover one of the most important collections of megalithic monuments in Catalonia and a wide array of tiny Romanesque churches. These features constitute the incredible natural, monumental and historic heritage of the Alt Empordà, making it one of the richest regions in all of Girona. Due to its coastal location, the Mediterranean cultures that disembarked upon our shores have left their mark on the Alt Empordà.

Turisme - 16

The monuments of Empúries, located in the seaside village of L’Escala, are considered to be one of the most important archaeological sites in the Iberian Peninsula for those who study the Greek and Roman colonization; they are among the region’s most cherished jewels. Nearby, explore the medieval town of Sant Martí d’Empúries, where houses feature Gothic designs and you can see a record of the archaeological innovations of each wave of immigrants. Roses boasts a wide array of leisure activities as well as a historic citadel. Founded by the Greeks in the 5th century and inhabited until the 19th century, this fortress stands as a testament to the town’s changing inhabitants. Excavations here have uncovered a Hellenic neighborhood, the Roman town and the medieval monastery of Santa Maria; the citadel itself dates to the Renaissance and was partially destroyed during the Napoleonic era. The historic sites of Peralada are another highlight and are especially renowned for the architecture of the Rocabertí Castle and the Carme Convent, which were built in the 12th century. The Castle now boasts a museum housing major pottery, glass and ancient art collections and a library containing over 70,000 volumes. It also features a prestigious casino and is home to an International Music Festival. One memorable spot is the architectural complex at Sant Pere de Rodes, which includes a Benedictine monastery and church dating to the 10th century and a bell tower and fortified tower built in the 12th century.

Plaça Gala i Salvador Dalí, Figueres. Imatge: Nuri Brugat

DUE TO ITS COASTAL LOCATION, THE MEDITERRANEAN CULTURES THAT DISEMBARKED UPON OUR SHORES HAVE LEFT THEIR MARK ON THE ALT EMPORDÀ.

While in the Alt Empordà region, don’t miss our impressive collection of Romanesque monuments! One memorable spot is the architectural complex at Sant Pere de Rodes, which includes a Benedictine monastery and church dating to the 10th century and a bell tower and fortified tower built in the 12th century. Finally, soak up the landscape of this region, which is dotted with vineyards and olive trees that produce excellent wines, cava and extra virgin olive oil and is the perfect blend of the sea, plains and mountains,

El Port de La Selva. Imatge: M. Teresa Carrés

Willkommen im l’Empordà Nichts ist einfacher, als den Charme dieser Region zu beschreiben: Man braucht sich einmal ins Gedächtnis zurückrufen, dass der Alt Empordà das Land ist, das Salvador Dalí in seinen Bann zog. In dieser von der Nähe zu Meer und Pyrenäen geprägten Region ist das große Interesse erwähnenswert, das der Naturpark von Cap de Creus, die Ruinen von Empúries und die mittelalterliche Altstadt von Sant Martí d’Empúries, das Feuchtgebiet Aiguamolls del Empordà, Cadaqués und Sant Pere de Rodes wecken.

Der Alt Empordà liegt im äußersten Nordosten der iberischen Halbinsel und bildet mit seinen kleinen Küstenorten wie Portbou und Colera den Auftakt der Costa Brava. Seine Hauptstadt Figueres ist weltweit durch das Theatermuseum Dalí, eines der meistbesuchten Museen von ganz Spanien, bekannt, wo ein Großteil der Werke dieses Malers untergebracht ist. Von hier aus kann man einen Rundgang durch das Leben Salvador Dalís beginnen, der durch die Burg in Púbol und das Wohnhaus in Portlligat bei Cadaqués komplettiert wird.

Weitere Sehenswürdigkeiten in der Alt-Empordà-Stadt sind das Spielzeugmuseum von Katalonien, das allerlei Spielzeug in Miniatur von den namhaftesten Familien aus aller Welt präsentiert, und das Empordà-Museum mit einer Sammlung von archäologischen Fundstücken aus Empúries und Ullastret bis hin zu Gemälden aus dem 20. Jahrhundert mit Werken von Vayreda, Tapies und Cuixart. In der Region Alt Empordà befindet sich eine Reihe von Naturräumen mit einem hohen ökologischen Wert. So konzentriert sich im Naturpark Aigua-

Turisme - 20

molls del Empordà, zwischen den Orten Castelló d’Empúries, Empuriabrava und Sant Pere Pescador gelegen, eine große Anzahl von Tier- und einheimischen Pflanzenarten. Der Naturpark Cap de Creus, mit 10.787 Hektar Land- und 13.073 Hektar Meeresfläche, umfasst die Küstenorte Cadaqués, Port de la Selva, Llançà und Roses und landeinwärts die Ortschaften Selva de Mar, Palau- saverdera, Pau und Vilajuïga. Auch ist das Interesse für den Albera-Gebirgszug zu erwähnen, der so einige Ortschaften von besonderer, der Region eigentümlicher Schönheit umfasst. Der malerische Charakter der Dörfer dieser Gegend wird durch eine der bedeutendsten Konzentrationen megalithischer Bauwerke Kataloniens und etliche kleine romanische Kirchen ergänzt. Daher ist der Alt Empordà, was das natürliche, architektonische und historische Erbe betrifft, eine der reichsten Regionen der gesamten Provinz Girona. Durch die Tatsache, dass der Alt Empordà eine Küstenregion ist, haben hier sämtliche Kulturvölker, die vom Mittelmeer kommend an unserer Küste gelandet sind, ihre

Spuren hinterlassen. Der archäologische Komplex von Empúries, im Fischerort Escala gelegen, gilt im Hinblick auf die griechische und römische Kolonialisierung als eine der bedeutendsten Ausgrabungsstätten der Halbinsel und gehört zu den kostbarsten historischen Schätzen der Region. In unmittelbarer Nähe der Ausgrabungsstätte befindet sich die mittelalterliche Ortschaft Sant Martí d’Empúries, in deren Häusern sich der gotische Stil und architektonische Elemente nachfolgender Kulturen vereint haben.Was Roses anbelangt, ist neben dem beachtlichen Freizeitangebot auch die Zitadelle – zugleich archäologische Fundstätte – erwähnenswert, die Überreste diverser Besetzungen des Ortes seit der Gründung durch die Griechen im 5. Jahrhundert v. Chr. bis zur Aufgabe des Geländes im 19. Jahrhundert beherbergt. Die durchgeführten Ausgrabungen haben eine hellenistische Siedlung, ein römisches Stadtviertel und das mittelalterliche Kloster Santa Maria freigelegt, und nicht zu vergessen ist die Zitadelle selbst, eine renaissancistische Festungsanlage, die teilweise während der Napoleonzeit zerstört wurde.

Der historische Ortskern von Peralada ist zweifelsohne eine weitere Sehenswürdigkeit, die vor allem mit dem architektonischen Reichtum der ehemaligen Burg der Burgherren Rocabertí und des Konvents Carmen, erbaut im 12. Jahrhundert, aufwartet. Diese Burg beherbergt ein Museum mit beachtlichen Keramik-, Glas- und Antikensammlungen und eine bedeutende Bibliothek mit über 70.000 Werken. Ebenso ist hier ein exklusives Spielkasino untergebracht, und sie ist der Sitz eines Internationalen Musikfestivals. Diese Region hat darüber hinaus ein hervorragendes architektonisches Erbe der Romanik zu bieten. Das Bauwerk Sant Pere de Rodes setzt sich aus einem Benediktinerkloster, das zusammen mit der Kirche aus dem 10. Jahrhundert datiert, sowie einem Glocken- und einem Wehrturm, die im 12. Jahrhundert errichtet wurden, zusammen. Das durch den Kontrast zwischen Meer, Tiefebene und Bergen geprägte Landschaftsbild wird durch Wein- und Olivenhaine ergänzt, aus denen ausgezeichnete Weine und Cavas und köstliche native Olivenöle hervorgehen.

Portbou Els que travessaven la frontera francesa amb cotxe quedaven impressionats per la sinuosa carretera que recorre aquesta abrupta costa. No obstant, Portbou deu part de la seva popularitat a la seva estació de tren, clau per a les comunicacions entre, Espanya i la resta d’Europa. El temps d’espera que es produïa a causa del canvi d’ample de via entre els dos països va permetre a molts passatgers donar-se un agradable passeig per aquesta localitat, trobant-se una població hospitalària, tranquil·la i de gran bellesa natural. Els temps han canviat, però l’hospitalitat segueix sent evident a Portbou. Al llarg del passeig de la platja, les cafeteries i els restaurants atrauen a una gran quantitat de turistes durant el dia. El divendres és el dia de mercat setmanal, amb les típiques paradetes que omplen els carrers del poble de gent que busca qualsevol ganga o peça única.

Portbou. Imatges: M. Teresa Carrés

Però aquest poble no és només per al visitant d’un dia. Si un planeja una estada més llarga lluny de les àrees del turisme popular, Portbou ha de considerar-se una bona elecció. La situació especial del vilatge es basa en la seva localització, en una vall que ha frenat la construcció excessiva.

L’ESTACIÓ

La platja principal enfront del port, roman tranquil·la durant tot l’any, fins i tot durant la temporada alta de juliol i agost, que a tot hora es troba espai per estendre la tovallola i prendre el sol. A la platja, un pot veure els vaixells clàssics catalans, antigament utilitzats per a la pesca, que avui surten de passeig tripulats pels estiuejants. El port nou és una construcció remodelada l’any 2001, que ofereix un lloc d’àncora segura tant per les embarcacions de pesca com per les esportives, des del vaixell més petit fins als més grans velers. Amb vaixell s’abasten fàcilment innumerables cales menudes i bellíssimes.

S’hi fan els transbordaments en sentit França – Espanya. Amb l’obertura de la línia Figueres – Perpinyà i, més endavant, de la línia AVE de Barcelona a França, les connexions internacionals es faran sense transbordament ni aquí, ni a l’estació de Cervera de la Marenda.

És una estació de ferrocarril propietat d’Adif situada al municipi de Portbou, a la comarca de l’Alt Empordà. L’estació es troba a la línia BarcelonaGirona-Portbou i té rang d’estació internacional.

Des de desembre de 2010 ja funciona una connexió amb transbordament a l’Estació de Figueres-Vilafant per fer el trajecte Barcelona-Sants – Paris Gare de Lyon. Entre Barcelona-Sants i Figueres-Vilafant el servei es fa amb un Alvia i des de Figueres-Vilafant fins a Paris Gare de Lyon amb un TGV de la SNCF.

lo largo del paseo de la playa, las cafeterías y los restaurantes atraen a una gran cantidad de turistas durante el día. El viernes es el día de mercado semanal, con las típicas paradas que llenan las calles del pueblo de gente que busca alguna oportunidad de alguna pieza única. Pero este pueblo no es para el visitante de un sólo día. Si se planea una estancia vacacional lejos de las áreas del turismo popular, Portbou debe considerarse una buena elección.

e long de la promenade de la plage, les cafés et les restaurants attirent de nombreux touristes pendant la journée. Le vendredi, jour du marché, les rues de la ville se remplissent de gens autour des étales à la recherche d’une bonne affaire ou d’un objet unique. Mais cette ville n’est pas seulement faite pour les visiteurs d’un jour. Pour ceux qui envisagent un plus long séjour loin du tourisme de masse, Portbou est un bon choix.

erched on the beach boardwalk, the cafeterias and restaurants of Portbou beckon to tourists throughout the day. On Fridays, enjoy the weekly market, when traditional stands line the streets and the town is packed with folks looking for bargains and unique finds. And remember, Portbou is not just for day travelers. If you’re planning a longer trip and looking to avoid the throngs of tourists you’ll find in other locations, Portbou is a perfect choice!

ntlang der Strandpromenade locken tagsüber die Cafeterien und Restaurants jede Menge Urlauber an. Der Freitag ist für den Wochenmarkt mit seinen typischen Marktständen vorgesehen, der die Gassen der Ortschaft mit Menschen auf der Suche nach einem Schnäppchen oder einem besonderen Teil füllt. Dieser Ort sollte allerdings nicht nur für einen Tag besucht werden. Wer einen Urlaub fern von den vielbesuchten Feriengebieten plant, für den ist Portbou eine ausgezeichnete Wahl.

Turisme - 24

Colera La gent de Colera es reuneix a la “Plaça Major” amb el seu “Arbre de la Llibertat”, el gran arbre que amb la seva ombra alberga a gairebé tota la plaça. Es poden trobar diverses platges i petites cales al voltant de la població. A la majoria d’elles es pot arribar amb cotxe, encara que altres són accessibles únicament per mar. Colera ofereix una àmplia i variada oferta turística i

Finca Garbet del Celler Castell de Peralada gastronòmica, molta tranquil·litat i ple contacte amb la naturalesa. Fins i tot en plena temporada alta, es pot prendre un bany a les seves platges sense sofrir aglomeracions. Es poden dur a terme activitats relacionades amb el mar, com la pesca, el submarinisme i esports nàutics, com la vela, l’esquí, caiac, surf i passejades en llagut. Les embarcacions poden ancorar al port esportiu, tot i que, per fer-ho

s’hauran d’informar al club Nàutic de Colera. Per als que viatgen amb tren, podran arribar fins a la mateixa estació del poble, que de fet és un baixador. Altres cales més petites, al sud del poble, són dignes de visitar encara que sigui necessari un passeig a peu. Després de l’auge turístic dels anys 60, un turisme més nacional s’ha establert aquí. Aquest lloc tan pintoresc és molt popular especialment per a la gent de Barcelona.

La comunicació per carretera és bona fins a arribar a Llançà. Des d’allí fins la frontera a Portbou, es torna un poc sinuosa amb les corbes, encara

que queda compensada per les vistes i paisatges que té sobre el mar. A causa de la proximitat de la frontera, aquest poble és visitat per nombrosos

turistes francesos i també de la CEE. L’entorn invita a visitar paratges on la naturalesa és pura i nombrosos llocs històrics de l’era megalítica i medieval.

n plena temporada alta, se puede tomar un baño en sus playas sin sufrir aglomeraciones. Asimismo, se pueden llevar a cabo actividades relacionadas con el mar, como la pesca, el submarinismo y deportes náuticos, como la vela, el esquí, el kayak, el surf o paseos en laúd. Las embarcaciones pueden anclar en el puerto deportivo, aunque, para ello deberán informar al club Náutico de Colera. Para los que viajan en tren, la estación del pueblo está situada en las cercanías del centro de la localidad. Otras calas más pequeñas hacia el Cap de Creus, son dignos de visitar aunque es necesario un paseo a pie.

n pleine haute saison, vous pourrez vous baigner et profiter de ses plages sans subir les foules de touristes. Vous aurez à votre portée toutes sortes d’activités liées à la mer, comme la pêche, la plongée sousmarine et les sports nautiques, tels que la voile, le ski, le kayak, le surf ou les excursions de rafting. Les bateaux peuvent mouiller dans le port de plaisance, mais pour ce faire, vous devrez en informer le Club nautique de Colera. Pour ceux qui voyagent en train, il est possible d’arriver jusqu’à la gare du village. D’autres criques plus petites, vers le Cap de Creus, valent le détour, mais il faut s’y rendre à pied.

ven at the heart of the tourist season, you won’t find crowds at Colera’s beaches, which are perfect for a wide array of sea-related activities including fishing and diving as well as water sports like sailing, waterskiing, kayaking, surfing and boating. You can also dock your boat at the marina; please confirm availability with the Club Nàutic de Colera beforehand. Those traveling by train can disembark in the town itself. The small coves you’ll find as you head toward Cap de Creus are only accessible on foot and are well worth a visit.

elbst in der Hochsaison kann an seinen Stränden ohne Gedränge gebadet werden. Auch lädt Colera zu zahlreichen Aktivitäten rund ums Meer ein wie Angeln, Tauchen und Wassersport, darunter Segeln, Wasserski, Kajakfahren, Surfen und Bootsausflügen. Boote können im Sporthafen ankern, müssen allerdings dem Nautik-Club in Colera Bescheid geben. Wer mit dem Zug anreist, kommt am Bahnhof der Ortschaft an, der recht zentral liegt. Lohnenswert ist auch ein Besuch der vielen kleinen Buchten Richtung Cap de Creus, die jedoch nur zu Fuß erreichbar sind. Turisme - 26

Llançà Situat enmig d’un espai privilegiat, assaboreix l’encant d’un espai únic entre el Parc Natural del Cap de Creus i el de l’Albera. El port s’ha desenvolupat al llarg d’aquest segle. El port i el poble tenen junts aprox. 5.000 habitants. Durant el període de les vacances aquest número s’eleva considerablement, en especial de l’1 al 15 d’agost; no obstant, es pot descriure Llançà com a lloc prou reservat i tranquil. La majoria dels visitants vénen de Catalunya o de França, Bèlgica i Alemanya. Dins del municipi de Llançà hi ha nombroses zones verdes i platges de diverses mides i condicions: de la platja familiar de sorra o de grava, fins a les badies més petites, a les que es pot accedir, generalment, a peu. L’aigua de mar és, com en tota la zona del Cap de Creus, excepcionalment clara. El clima és suau i moderat, a l’estiu la tramuntana porta una brisa fresca, tot i que, el mateix

Llançà.. Imatges: M.Teresa Carrés

vent a l’hivern porta condicions atmosfèriques, a vegades, aspres. En el port nàutic de Llançà hi ha amarraments fins a 12 m. Hi ha prou nombre d’amarraments per a lloguer de tot l’any, com pel transit estiuenc. Fins abans de l’arribada del turisme (anys 50-60 del segle XX) el port de Llançà era un petit barri de pescadors, prop de la capella de Santa Maria. Moltes de les urbanitzacions que hi ha ara, eren vinyes, olivars i horts ben cuidats. El nucli de Llançà, situat a uns dos quilòmetres del port, era un poble vell, d’origen medieval, antiga possessió del monestir de Sant Pere de Rodes que s’havia amagat durant segles de la pirateria que sovintejava la costa empordanesa. Els llançanencs vivien de l’agricultura, principalment l’olivera i la vinya. Alguns eren pescadors i la majoria compaginaven la pesca amb el treball de la terra.

El Llançà antic ha vist rehabilitar els vells edificis i convertir molts baixos de les cases que abans eren cellers i corts pel bestiar en botigues, bars, restaurants, oficines... per oferir tots els serveis necessaris als turistes que envaeixen la vila cada estiu. L’antic port dels pescadors s’ha convertit en una gran zona residencial que s’estén més enllà dels seus límits enfilant-se per les muntanyes, resseguint la costa. Les platges de Grifeu, el Port, la Farella, el Faner, el Cau del Llop i altres petites cales són un gran atractiu per passar unes bones vacances a Llançà. L’aigua és nítida i el rocam ofereix un paisatge bellísim al costat de les platges de sorra daurada. L’imponent passeig marítim del Port, reformat encertadament fa uns anys, és un esplèndid mirador de la Mediterrània. Hi ha una zona pels vaixells esportius, i una altra per les barques de pesca. La llotja del peix també fou restaurada fa poc i s’hi canta el peix acabat de pescar, cada tarda. El

passeig es converteix, durant l’estiu, en una gran terrassa per prendre la fresca quan comença a fer-se fosc. Els restaurants, amb les seves taules ben parades a l’aire lliure ens inviten a sopar, i si la butxaca ho permet, provar el marisc i el peix que es pesca pels voltants del Cap de Creus. Després, acabarem el passeig pujant dalt del Castellar, petita muntanya rocosa des d’on veurem el port il·luminat i les llums de tantes i tantes urbanitzacions que van des de Garbet (tocant a Colera), fins al Port de la Selva. Una imatge única. Després de la destrucció d’Empúries, per Hasting i els seus normands, l’any 862, els habitants de les costes de l’Empordà per por de les incursions dels pirates sarraïns, es van desplaçar de la costa cap a l’interior, i així la Vila de Llançà va ser aixecada prop del mar, però quasi totalment amagada.

Netejant una embarcació En els pergamins del segle X de Sant Pere de Rodes, s’anomena sovint el nom de Vall Lanciana o Vall Lanciani, que recorda l’antic nom de Deciana, del qual es creu que va derivar l’actual Llançà. A la primavera de 1344, Ramon Berenguer, segon comte d’Empúries de la segona dinastia, es va revoltar contra el rei d’Aragó, Pere IV. El comte va empresonar a Llançà molts cavallers del Rosselló, que defensaven el monarca. Inesperadament, Pere IV es va presentar a Figueres i va processar el comte d’Empúries, atorgant-li finalment

el perdó gràcies als precs familiars. El 1659, data de la Pau dels Pirineus, els francesos reclamen Llançà, i pretenen posar la frontera en el cap de Creus, però després es va acordar passar-la al nord de Cervera. El 1692 es va construir la Capella del Port. A mitjan del segle XVIII, sota l’advocació de Sant Vicenç, es va construir l’actual temple parroquial sobre restes d’una vella església romànica que des de l’any 974 pertanyia a la jurisdicció de l’Abat de Sant Pere de Rodes.

Entre els anys 1718 al 1720 es va desenvolupar l’economia amb l’exportació de vi i oli. L’any 1787 es parla d’un miler d’habitants al municipi. El 1793, quan els francesos van voler agafar Roses, van ser vençuts a Llançà. Com a record d’aquest passat històric només resten l’església parroquial barroca del s. XVIII i la torre romànica del s. XIII o XIV. Aquests dos monuments estan enclavats a la Plaça Major de la Vila de Llançà i constitueixen dos monuments que és precís protegir. L’església i la torre són dos monuments característics del paisatge urbà de Llançà que es visualitzen des de tota la perifèria de la Vila. El 1870 es va plantar l’Arbre de la Llibertat, que hi ha actualment en el centre de la plaça Major, per expressar el sentit democràtic de la vila. Tot i que no és una narració inèdita, ni tampoc recent, hem cregut convenient recordar-la de nou, pel que simbolitza: la fe que la gent de mar posa a la Verge del Carme.Una nit de finals del s. XVII un vaixell lluitava contra les ones aixecades per una forta tempesta, prop de la costa de Llançà. Els mariners resaven a la Verge, perquè els salvés. Finalment el temporal amainà i el vaixell quedà ancorat a la platja. Després d’uns anys, un mariner que havia sobreviscut aquella tempesta finançà la construcció d’una petita capella dedicada a la Verge Maria a Llançà, complint d’aquesta manera la promesa que un dia havia fet a alta mar, quan el seu vaixell es va veure sorprès per aquella gran tempesta amb molt poques possibilitats de sobreviure. Va prometre que si podien arribar la nau a bon port i salvar les seves vides, al lloc d’arribada, edificarien una capella en honor de la Verge Maria. Van arribar a bon port, concretament a la zona de Llançà i van complir la seva promesa l’any 1691. La capella, es troba a l’entrada del barri de pescadors, avui més que pescador, turístic i pràcticament envoltada d’edificacions, encara que amb uns amplis espais al seu voltant.

Simbolitza la fe dels mariners davant els perills de la mar, una fe que no han perdut en aquests temps que corren. Tot just fa unes setmanes que com cada any, per la Mare de Déu del Carme, Llançà ha celebrat aquesta festivitat amb gran solemnitat amb una processó pel Port portant una imatge de la Verge. Petits, joves, grans, veïns, forasters i turistes hi participen.

l pequeño pueblo costero de Llançà esta situado a 15 kilómetros de la frontera de Francia, y tiene dos zonas claramente diferenciadas: el pueblo de Llançà y el Port de Llançà. En el pueblo, construido alrededor de su plaza mayor, se sitúa el centro histórico. El agua de mar es, como en toda la zona del Cap de Creus, excepcionalmente clara y diáfana. El clima es suave y moderado, en verano la Tramontana lleva una brisa fresca, aunque, el mismo viento en invierno comporta condiciones atmosféricas, a veces, desapacibles.

a petite ville de Llançà est située à 15 km de la frontière française et présente deux parties distinctes : le village de Llançà et le port de Llançà. Dans le village, construit autour de la place principale, se dresse le centre historique. L’eau de mer y est, comme dans toute la zone du Cap de Creus, exceptionnellement claire. Le climat est doux et modéré. On appréciera la brise fraîche qu’apporte la tramontane l’été, même si en hiver les conditions atmosphériques sont parfois rudes quand ce même vent souffle.

he tiny town of Llançà is located 15 kilometers from the French border and is split into two clearly defined sections: the town of Llançà and the Port of Llançà. The historic center of Llançà is found in the town, which spreads out around the central square. As you head toward the sea, discover the crystal clear waters for which Cap de Creus is famous. Llançà is known for its moderate climate. In the summer, the northern wind tickles you with a fresh breeze; in the winter, it may occasionally be the bearer of bad weather conditions.

ie kleine Küstenortschaft Llançà ist gerade mal 15 Kilometer von der französischen Grenze entfernt und setzt sich aus zwei unterschiedlichen Ortsteilen zusammen: dem Ort Llançà und dem Hafenviertel Port de Llançà. Die Ortschaft, die um ihren Dorfplatz gewachsen ist, bildet den historischen Kern. Das Meerwasser ist – wie in der gesamten Gegend vom Cap de Creus – außergewöhnlich klar und transparent. Das Klima ist mild und angenehm. Im Sommer sorgt der TramuntanaWind für eine frische Brise, der allerdings im Winter schon mal zu einer ungemütlichen Wetterlage führen kann.

Turisme - 33

Selva de Mar Ben protegits dels atacs dels pirates que provenien de la insegura costa, els primers habitants de Selva de Mar plantaren vinyes i oliveres importades pels primers colonitzadors romans. Imatges: Revista Mira’m

Per a tots aquells que coneixen la Costa Brava és ben sabut que més enllà dels meritoris tòpics que descriuen la nostra excepcional costa, les seves cales i els seus pobles de pescadors, hi ha un Empordà genuí aliè al turisme de sol i platja. Selva de Mar és un clar representant d’aquest Empordà interior. Situat només a 2 quilòmetres de Port de la Selva és lloc triat per persones de la comarca, i barcelonins de cap de setmana, que coneixedors de la seva situació privilegiada escullen aquest bellísim poble com a segona residència. L’accés asfaltat a Selva de Mar transcorre al costat de la “Riera de la Selva” que voreja la vall i que roman seca durant l’estiu. Al final del camí que travessa el poble trobarem la cèlebre “Font dels Lledoners” a la que Jaume Quintana, antic alcalde i reconegut poeta, va dedicar alguns dels seus versos. Les aigües d’aquesta font són molt apreciades pels veïns del poble, i els visitants ocasionals no desaprofiten l’oportunitat de fer un glop o fins i tot d’omplir-se unes ampolles d’aquesta aigua excepcionalment fresca i natural a l’ombra dels grans plàtans. Una aigua provinent d’una vall absolutament natural.

En el que concerneix a la història del poble, tan sols sabem allò que la tradició oral ha transmès de pares a fills. Gran part dels arxius locals van ser destruïts durant la guerra civil, sent el més antic que es conserva, una carta del Comte d’Empúries dirigida al monestir de Sant Pere de Rodes en la que es fa esment d’una capella que es trobava en l’emplaçament actual del poble i que va ser construïda en el segle VII, una època en què el bosc cobria els turons i la vall dels voltants, el que donaria el nom de selva al poble. L’agricultura es va desenvolupar sota la influència dels monjos de Sant Pere de Rodes. Ben protegits dels atacs dels pirates que provenien de la insegura costa, els primers habitants de Selva de Mar plantaven vinyes i oliveres importades pels primers colonitzadors romans. La pesca era un sustentacle primordial en aquells temps, no obstant, no va ser fins molt més tard que Port de la Selva es convertiria en població independent. Us animem a visitar la muntanya de Verdera que comprèn la capçalera de la riera de la Selva, que recull els escòrrecs d’una part de la serra i l’aigua de diverses fonts; la font Rovellada, la font Santa, la font dels Lledoners, el Salt de l’aigua… en són alguns exemples.

ara todos aquellos que conocen la Costa Brava es bien sabido que más allá de los meritorios tópicos que describen nuestra excepcional costa, sus calas y sus pueblos de pescadores, hay un Empordà genuino ajeno al turismo de sol y playa. Selva de Mar es un claro representante de este Empordà interior. Si está buscando el auténtico Alt Empordà, su belleza y su tranquilidad, no dude en descubrir Selva de Mar.

ous ceux qui connaissent la Costa Brava savent qu’au-delà de l’image stéréotypée de cet exceptionnel littoral qui est le nôtre, avec ses criques et ses villages de pêcheurs, se cache un Empordà authentique, éloigné du tourisme axé sur le soleil et la plage. Selva de Mar est un très bon exemple de cet arrière-pays de l’Empordà. Si vous êtes en quête de l’Alt Empordà authentique, de sa beauté et de sa tranquillité, alors n’hésitez pas à découvrir Selva de Mar.

osta Brava fans know that those who look beyond the well-deserved plaudits heaped on our exceptional coastline, coves and fishing villages will discover the authentic Empordà, a land boasting numerous features other than beaches and sunshine. Selva de Mar epitomizes this aspect of the Empordà. Looking for the beauty and peace of the authentic Alt Empordà? You are certain to find it in Selva de Mar.

lle, die die Costa Brava kennen, wissen sicherlich auch, dass es über die wohlverdienten Klischees hinaus, die unsere überwältigende Küste, deren Buchten und deren Fischerdörfer beschreiben, einen ursprünglichen Empordà weitab des Badetourismus gibt. Selva de Mar ist eindeutig ein Vertreter von diesem Empordà landeinwärts. Sollten Sie auf der Suche nach dem wahren Alt Empordà, seiner Schönheit und seiner Stille sein, dann ist Selva de Mar ohne Frage eine Entdeckung wert.

El Port de La Selva Molts dels seus habitants es guanyen la vida gràcies al turisme, però la pesca encara representa un sector important de l’economia local. El seu port pesquer és un dels més importants de la província.

El Port de la Selva i la seva història. 1725.- Es construeix la primera església. En aquella època el Port de la Selva encara pertanyia al municipi de Selva de Mar.

Imatges: M. Teresa Carrés

Prop de la platja només existien algunes casetes on els pescadors guardaven les xarxes i altres efectes. Auge econòmic en el segle XIX, per la producció de vi i oli d’oliva.

El número d’habitants augmenta. A finals del segle la fil·loxera destrueix la majoria de les vinyes. El nombre d’habitants disminueix de nou. Després de la guerra civil, el 70% de les construccions del Port de la Selva queden destruïdes. En els anys 60, es produeix un nou creixement econòmic, gràcies al turisme. El numero d’habitants s’estabilitza al voltant dels 800. Es construeixen cases i apartaments conservant el nucli antic. La badia del Port de la Selva forma un port natural i està relativament abrigada dels vents del nord per les muntanyes circumdants. De totes les poblacions del Cap de Creus, el Port de la Selva és la més ferma candidata a guanyar el títol de “petit poble de pescadors”. Les cases blanques estan tan prop les unes de les altres que semblen buscar juntes l’abric de la tramuntana.

e todas las poblaciones del Cap de Creus, el Port de la Selva es la más firme candidata a ganar el título de “pequeño pueblo de pescadores”. Las casas blancas están tan cerca unas de otras que parecen buscar juntas el abrigo de la Tramontana. La bahía del Port de la Selva forma un puerto natural y está relativamente abrigada de los vientos del norte por las montañas circundantes. La playa es bastante grande y ofrece suficiente espacio, incluso en la temporada alta. Esta playa es especialmente popular entre los practicantes de windsurf.

e tous les villages du Cap de Creus, le Port de la Selva est le meilleur candidat pour remporter le titre de « petit village de pêcheurs ». Les maisons blanches sont si proches les unes des autres qu’elles semblent vouloir se protéger toutes ensemble de la tramontane. La baie du Port de la Selva forme un port naturel et est relativement à l’abri des vents du nord grâce aux montagnes environnantes. La plage est assez grande et offre suffisamment de place, même en pleine saison. Cette plage est particulièrement connue des véliplanchistes.

f all of the towns in Cap de Creus, Port de la Selva is the one most likely to be dubbed a “tiny fishing town.” Visit the town and discover white houses packed so close together that they seem to be huddling up against one another to provide shelter from the northern wind. The bay of Port de la Selva forms a natural harbor, while the surrounding mountains offer shelter from the northern winds. The beach is large and spacious – with plenty of space available even in high season – and is especially popular among windsurfers.

ort de la Selva verdient von allen Orten am Cap de Creus wohl am ehesten die Bezeichnung »kleines Fischerdorf«. Die weiß getünchten Häuser stehen so nahe beieinander, dass sie allem Anschein nach gemeinsam Schutz vor dem Tramuntana-Wind suchen. Die Bucht von Port de la Selva bildet einen natürlichen Hafen und ist durch die Berge ringsum vor den Nordwinden relativ geschützt. Der Strand ist recht weitläufig und bietet selbst in der Hochsaison genügend Platz. Bei den Windsurfern ist er äußerst beliebt. Turisme - 37

Monestir de

Imatges: M. Teresa Carrés

Sant Pere de Rodes Situat al terme municipal de Port de la Selva, el Monestir benedictí de Sant Pere de Rodes, s’aixeca majestuós enmig de la muntanya dominant tota la península del Cap de Creus. Construït el segle X, és el màxim exponent de l’art romànic a les comarques gironines. Pràcticament des de la seva fundació, el monestir va anar incrementant el seu poder fins arribar a dominar territoris a banda i banda dels Pirineus. D’aquesta joia del romànic destaca l’església, la torre campanar del segle XII, i la torre de defensa de la mateixa època. L’any 1697 marca l’inici de la decadència del monestir; a partir d’aquí la seva influència decau, patint successius saquejos, fruit dels quals va ser la desaparició de peces tan valuoses com la Bíblia de Sant Pere.

L’arquitectura de Sant Pere de Rodes resulta d’un efecte excepcional. Se sembla a construccions clàssiques de l’hel·lenisme o de l’art romà sense que la proximitat de ruïnes com les d’Empúries ho justifiquin. La majestuositat de l’arquitectura i la bellesa d’un paratge des del que es domina tota la península del Cap de Creus, fan del conjunt un espectacle per als sentits. Conjuntament amb l’església de Santa Helena, les restes del poblat del mateix nom i les del castell de Verdera formen un conjunt monumental extraordinari, al qual s’ha d’afegir una situació paisatgística espectacular, amb vistes a la mar d’amunt del Cap de Creus.

e esta joya del románico destaca la iglesia, la torre campanario del siglo XII, y la torre de defensa de la misma época. El año 1.697 marca el inicio de la decadencia del monasterio; a partir de ahí, su influencia decrece, sufriendo sucesivos saqueos, fruto de los cuales fue la desaparición de piezas tan valiosas como la Biblia de San Pedro. “La arquitectura de Sant Pere de Rodes resulta de un efecto excepcional. Se parece a construcciones clásicas del helenismo o del arte romano sin que la proximidad de ruinas como las de Empúries lo justifiquen”.

e plus remarquable de ce joyau de l’art roman reste l’église, le clocher datant du XIIe siècle et la tour de défense de la même époque. L’année 1697 marque le début du déclin du monastère, à partir de ce moment son influence s’affaiblit, il est l’objet de pillages successifs, dont le résultat fut la disparition d’objets de grande valeur tels que la Bible de Saint-Pierre. L’imposante architecture de Sant Pere de Rodes produit un effet exceptionnel. Il se rapproche des édifices classiques de l’époque hellénistique ou de l’art romain, sans que la proximité de ruines comme celles d’Empúries ne le justifie.

his Romanesque jewel is best known for its church as well as its bell tower and fortified tower, both of which date back to the 12th century. The monastery enjoyed a storied history until 1697, which marked the beginning of its decline. Henceforth, the monastery’s influence fell and it was plundered several times. Valuable pieces including the Bible of Rodes disappeared. The architecture of Sant Pere de Rodes is spectacular. Though it lies far from ruins such as those in Empúries, it appears

ei diesem Juwel der Romanik sind die Kirche, der Glockenturm aus dem 12. Jahrhundert und der Wehrturm aus derselben Zeit besonders erwähnenswert. Das Jahr 1697 läutet den Niedergang des Klosters ein; das Kloster verlor ab diesem Zeitpunkt an Einfluss und war wiederholt Plünderungen ausgesetzt, bei denen so kostbare Gegenstände wie die Sant-Pere-Bibel verloren gingen. »Die Architektur von Sant Pere de Rodes resultiert aus einem außergewöhnlichen Effekt. Sie ähnelt klassischen Bauwerken des Hellenismus oder der romanischen Kunst, ohne dass dies die Nähe zu Ruinen wie denen von Empúries rechtfertigen würde«.

El Cap de Creus Des d’un punt de vista geològic el massís de Cap de Creus és la prolongació oriental dels Pirineus. El sol, observat des del penya-segat del far de Cap de Creus, apareix sobre l’horitzó del mar a una hora més primerenca que des de qualsevol altre punt de la Península Ibèrica.

L’entorn marítim terrestre del Cap de Creus està protegit per la figura de Parc Natural des de 1998.

Certament aquest fet per si mateix pot justificar presenciar una alba des del far, encara que hi ha més al·licients: els voltants del far són penya-segats de roques modelades per la tramuntana durant desenes de milers d’anys. A penes es distingeixen vestigis de civilització en tot el que abasta la vista a excepció del mateix far i d’un hostal restaurant que sembla un accident més de la geografia torturada i rugosa de la crosta de la terra on els Pirineus s’enfonsen al Mediterrani.

Durant la baixa Edat Mitjana les gents del Massís del Cap de Creus conreaven vinyes en terrasses delimitades per murs de pedra que s’estenien per les vessants de les muntanyes.

Un altre regal per als sentits és l’alè del mar, sal, humitat i vent, que ho envaeix tot, allí al melic del món, segons Salvador Dalí.

Quan els antics pobladors neolítics alçaven dòlmens i menhirs, a la zona existia una vegetació arbòria desconeguda avui en aquests llocs.

La seva raó de ser era lluitar contra l’erosió d’un terreny desforestat, i aprofitar millor l’aigua de les escasses pluges. Aquesta pràctica agrícola es va estendre pels voltants dels nuclis de població i va perdurar durant segles fins que a finals del XIX, una plaga procedent de França, la fil·loxera, va anihilar les vinyes centenàries. El temps vesteix la pedra de colors taronja i gris verdós, no importa que es

Imatges: Revista Mira’m

tracti d’un dolmen neolític, terrassa de cultiu medieval o torre de monestir, en ella, troben substrat viable els líquens allà on el sol els regala hores de llum i la humitat del matí triga més en esvair-se. D’entre totes les pedres del melic del món hi ha una que pel seu color i formes ha estat objecte de cobdícia, explotació i comerç, es tracta de la pedra viva de l’esquelet del coral roig. Cultures que arriben, floreixen, inventen, construeixen i després, es transformen, deixant enrere empremtes de pedra. Té forma d’arbust i creix uns dos mil·límetres a l’any en parets fosques i forats a partir dels dotze metres de profunditat. Pensa que la naturalesa ha invertit més de dos mil milions d’anys en elaborar-la. Cal gaudir de la bellesa mineral del massís de Cap de Creus i respectar-la, perquè els fills dels teus fills puguin fer el mateix. Turisme - 40

esde un punto de vista geológico el macizo del Cap de Creus es la prolongación oriental de los Pirineos. En los alrededores del faro los acantilados son rocas modeladas por la Tramontana durante decenas de miles de años. Otro regalo para los sentidos es el aliento del mar, la sal, la humedad y el viento, que lo invade todo. Hay que disfrutar de la belleza mineral del macizo de Cap de Creus y al mismo tiempo respetarla, porque los hijos de tus hijos puedan hacer lo mismo que hoy tú estás percibiendo.

’un point de vue géologique, le massif du Cap de Creus correspond au prolongement oriental des Pyrénées. Le phare est entouré de falaises aux roches façonnées par la tramontane depuis des dizaines de milliers d’années. Un véritable plaisir des sens dans un paysage où le souffle de la mer, le sel, l’humidité et le vent envahissent tout. Venez jouir de la beauté minérale du massif du Cap de Creus et respectez-le pour que les enfants de vos enfants puissent faire de même.

eologically speaking, the Cap de Creus Massif is an eastern extension of the Pyrenees. Rocky cliffs shaped for thousands of years by the northern wind surround a solitary lighthouse as the omnipresent smell of the sea, salt, humidity and wind delight your senses. As you enjoy the natural beauty and mineral wealth of the Cap de Creus Massif, please respect it, so that one day your children and your children’s children will also be able to do so.

us geologischer Sicht ist das Massiv vom Cap de Creus die östliche Verlängerung der Pyrenäen. Im Umkreis des Leuchtturms sind die Felswände vom Tramuntana-Wind in Abertausenden von Jahren geformte Klippen. Ein weiteres Geschenk für die Sinne sind der Geruch nach Meer, das Salz, die Feuchtigkeit und der Wind, der alles durchströmt. Es lohnt sich, die Schönheit der Gesteinslandschaft vom Massiv Cap de Creus zu genießen und zugleich pfleglich zu behandeln, damit die Kinder Ihrer Kinder das Gleiche wie Sie jetzt spüren können.

Cadaqués La badia de Cadaqués forma el port natural més gran de Catalunya. A l’estiu embarcacions i naus de totes les grandàries amarren en aquest lloc. Qui desitgi anar a terra, no obstant, necessitarà d’una barcassa. La platja principal és pedregosa i massa estreta per a acomodar molta gent, també hi ha moltes embarcacions ancorades en la badia, però qui visita Cadaqués a l’estiu només per a anar a la platja o practicar esports aquàtics? Durant els anys 50, el turisme es va establir aquí com en altres pobles costers,

Imatges: Revista Mira’m

però, cap altre lloc del món, de grandària semblant, ha rebut a tants artistes famosos com “el poble de Dalí”: Matisse, Picasso, Duchamp, Man Ray, Max Ernst, André Derain, per anomenar-ne alguns.

diversos museus i les diferents galeries d’art, fan de Cadaqués un lloc ideal per a unes vacances culturals. El clima és suau com en tots els voltants del Cap Creus, i no arriba a ser massa calorós a l’estiu.

L’església va ser construïda en el segle XVII. Es troba al centre del poble i està rodejada per nombrosos carrers que condueixen a la platja i donen a Cadaqués el seu encant pintoresc. Restaurants excel·lents amb preus absolutament acceptables es fan la competència. La casa de Salvador Dalí,

Durant l’hivern, la tramuntana, no obstant, pot portar un temps prou desagradable. Tot i això, Cadaqués està menys exposat als vents del Nord en comparació amb altres llocs veïns. Nombrosos visitants vénen per a visitar els museus i gaudir de l’ambient internacional de Cadaqués.

estaurantes excelentes con precios absolutamente aceptables se hacen la competencia cordialmente. La casa de Salvador Dalí, varios museos y las diferentes galerías de arte, hacen de Cadaqués un lugar ideal para unas vacaciones culturales. El clima es suave como en todos los alrededores del Cap de Creus, y en verano no llega a ser demasiado caluroso. El mundialmente famoso “pueblo de pescadores”, con aproximadamente 1.900 residentes fijos, se considera una de las poblaciones más visitadas del norte de la Costa Brava.

es restaurants, excellents et dont le prix reste très acceptable, se font concurrence les uns aux autres. La maison de Salvador Dali, les différents musées et autres galeries d’art, font de Cadaqués l’endroit idéal pour un séjour culturel. Le climat est doux, comme toute la région qui entoure le Cap de Creus, et il n’y fait pas trop chaud l’été. Le célèbre « village de pêcheurs », qui compte environ 1900 habitants permanents, est l’une des villes les plus visitées du nord de la Costa Brava.

adaqués is graced with excellent restaurants offering great fare at affordable prices. Salvador Dalí’s home, numerous museums and splendid art galleries make Cadaqués a perfect spot for cultural tourism. Just like the rest of the Cap de Creus, the climate is mild and summers are pleasantly warm without being too hot. This world-famous fishing village, with approximately 1900 permanent residents, is one of the most visited towns in the northern Costa Brava.

usgezeichnete Restaurants mit durchweg akzeptablen Preisen wetteifern freundlich um die Gunst der Gäste. Das Haus Salvador Dalís, mehrere Museen und diverse Kunstgalerien machen Cadaqués zu einem idealen Ort für einen kulturellen Urlaub. Das Klima ist wie überall rund um das Cap de Creus mild und wird auch im Sommer nicht allzu heiß. Das weltberühmte »Fischerdorf« - mit rund 1.900 ständigen Einwohnern – zählt zu den meistbesuchten Küstenorten im Norden der Costa Brava.

Turisme - 43

Roses Situada en l’extrem del golf a què dóna nom, és la població costera amb major infraestructura turística de la zona nord de la Costa Brava. Fidel als seus orígens, posseeix també un dels ports pesquers més importants de Catalunya i constitueix una de les destinacions preferides del turisme europeu per la seva àmplia oferta natural, cultural i d’oci. A l’estiu el nombre d’habitants, arriba fàcilment els 120.000, el que contrasta amb els aproximadament 20.000 residents en temporada baixa, entre ells, molts estrangers que són professionalment actius. El turisme que visita Roses ve a la recerca

Imatges: M. Teresa Carrés

de platja, però també d’oci. Les possibilitats de lleure que ofereix Roses satisfan totes les preferències. El visitant podrà practicar tots els esports nàutics, buscar la tranquil·litat en les petites cales o realitzar excursions culturals a pocs quilòmetres entre les que es troben el Museu Dalí de Figueres, el Monestir de St. Pere de Rodes, La Ciutadella del segle XVI amb el monestir de Santa Maria de Roses, o, molt més antic, el Dolmen de la “Creu d’en Cobertella”. Qui busca més diversió nocturna en les seves vacances, està al lloc ideal.

“El turisme que visita Roses ve a la recerca de platja, però també d’oci. Les possibilitats de lleure que ofereix Roses satisfan totes les preferències” L’Ajuntament i moltes empreses privades organitzen festes i nombrosos esdeveniments com el festival de jazz, de música clàssica i sardanes. A Roses sempre hi ha alguna cosa per a divertir-se. Moltes empreses, restaurants, hotels i altres negocis estan oberts tot l’any gràcies a una afluència de turisme gairebé permanent, una cosa poc comuna en la resta de les poblacions costeres de la Costa Brava. Especialment popular i freqüentat és el mercat matinal dels diumenges. Nombrosos restaurants, per a tots els paladars i butxaques, es fan la competència.

Discoteques, petits bars i cellers, proporcionen una emocionant vida nocturna. En l’ordre cultural, no pot deixar de visitarse: La Ciutadella i la pròpia Fortificació, i el Museu. Les petjades que ha deixat la història a Roses, conviuen en un espai d’obligada visita quan per alguna o altra raó, es visita aquesta població. La Ciutadella de Roses, un passeig per la història: és una construcció militar construïda el segle XVI, sota el regnat del rei Carles I d’Espanya i V d’Alemanya. En el seu interior s’han conservat restes de poblacions gregues, romanes, visigòtiques i medievals.

Vista al Castell de La Trinitat Destaquen la monumental Porta del Mar d’estil renaixentista i les antigues ruïnes de la colònia grega de Rhode. Tot el recinte de La Ciutadella és un conjunt històric-artístic des de l’any 1961. Es tracta d’un jaciment arqueològic important, ja que a dins hi ha la ciutat grega de Rhode, que segons alguns historiadors romans va ser fundada a l’any 776 a C. pels Rhodis. També s’hi troba el Monestir de Sta. Maria, del segle XI, d’estil romànic-llombard. La Ciutadella està situada a l’entrada del nucli urbà de la vila. És un espai amb arbres i gespa, completat per camins ben arreglats que marquen un recorregut per tots els llocs d’interès del recinte. A part de les restes gregues i el monestir, es poden visitar els vestigis arqueològics del poblat romà i el poble medieval. Així mateix, els edificis més ben conservats són les dependències dels militars que vivien dins la fortalesa fins a mitjan del s. XIX. Exposats a la intempèrie, hi ha vells canons i artilleria que recorden les batalles amb els francesos. És un lloc de gran interès històric i arqueològic. La fortificació de Roses, va tenir lloc, l’any 1543 en un viatge marítim que el rei Carles I, feia a Gènova. Va sortir de Barcelona i va fer estada a Roses, i en recórrer la badia, es va fer càrrec de la seva importància estratègica i va decidir fortificar la població. L’any següent començaven les obres de La Ciutadella, una important obra d’enginyeria que es va portar a terme amb les aportacions del treball de la gent de tots els pobles de la comarca. La Ciutadella també va comportar l’establiment d’una guarnició militar permanent a Roses, que, segons el costum, s’allotjava a les cases dels veïns. Amb les guerres contra França, la fortificació va ser destruïda. Encara que durant el s. XIX, s’hi van fer algunes obres i projectes, en començar el s. XX, La Ciutadella no era més que un munt de ruïnes a l’entrada de la població.

Imatge: Nuri Brugat Turisme - 46

L’especulació urbanística va posar en perill els antics establiments, però afortunadament les gestions del Dr. Oliva i Prat van salvar el monument, que poc a poc s’ha convertit en un Parc Arqueològic.

El museu

Des del 2004 es pot visitar el nou Museu de La Ciutadella. Inclou dues exposicions permanents: una dedicada a la història de Roses i una a la navegació pel Mediterrani durant l’Edat Antiga amb maquetes de vaixells egipcis, grecs i romans. La part del museu dedicada a la història de Roses compta amb un audiovisual que pretén resumir la història en una

Turisme - 43

col·lecció de noms i dates, una selecció d’objectes trobats en les excavacions de La Ciutadella i plafons explicatius dels objectes i el seu context històric. Poden veure-s’hi un conjunt de monedes de l’antiga Rhode, ceràmiques d’èpoques diverses i espases abandonades pels soldats espanyols que s’allotjaven a Roses durant el s. XIX. Per acabar la visita, cal sortir a l’exterior i deixar-se seduir per la història de les pedres. El Museu està dividit en quatre àmbits ben diferenciats: recinte, sala museu, sala d’exposicions i vestíbul central on s’han inclòs els espais destinats a serveis: cafeteria, botiga, recepció i atenció al visitant.

Roses

iel a sus orígenes, posee uno de los puertos pesqueros más importantes de Cataluña y constituye uno de los destinos preferidos del turismo europeo por su amplia oferta natural, cultural y de ocio. El visitante no llega solamente en busca de playa, sino también de ocio. Las oportunidades en este campo son suficientemente variadas para satisfacer todos los gustos. Así que el turista puede dedicarse a practicar todos los deportes acuáticos y a la vez encontrar la tranquilidad en pequeñas calas o proceder a paseos culturales a pocos kilómetros de distancia.

idèle à ses origines, Roses possède l’un des ports de pêche les plus importants de la Catalogne et est l’une des destinations favorites des touristes européens qui y trouvent un large éventail d’activités naturelles, culturelles et de loisirs. Le visiteur vient en quête de plage mais aussi de loisirs. Les possibilités en la matière sont suffisamment variées pour satisfaire tout le monde. Ainsi, vous pourrez vous consacrer à la pratique de tous les sports nautiques, rechercher la tranquillité dans les petites criques ou faire des promenades culturelles à quelques kilomètres de là.

aithful to its origins, Roses boasts one of the most important fishing ports in Catalonia. Its wide array of natural, culture and leisure activities make it a leading European tourist destination. Tourists come to Roses for both the beach and leisure activities, which will meet the needs of even the most demanding of visitors. Enjoy a wide variety of water sports, soak up the serenity of tiny coves, or head out on a trip to nearby cultural sites.

oses besitzt getreu seinen Anfängen einen der bedeutendsten Fischerhäfen Kataloniens und gehört wegen seines umfangreichen Natur-, Kultur- und Freizeitangebots zu den beliebtesten Reisezielen der europäischen Urlauber. Der Urlaubsgast begnügt sich nicht nur mit dem Strand, sondern möchte auch Freizeitaktivitäten. Die Möglichkeiten in diesem Bereich sind ausgesprochen abwechslungsreich, so dass jeder auf seine Kosten kommt. So kann der Urlauber alle erdenklichen Wassersportarten betreiben und zugleich Ruhe in den kleinen Buchten finden oder auch kulturelle Touren nur wenige Kilometer entfernt unternehmen.

Imatges: M. Teresa Carrés

Els Aiguamolls Els Aiguamolls de l’Empordà és un espai natural protegit que comprèn dues àrees quasi contigües. Una se situa entre la desembocadura del riu Fluvià i Muga i l’altra està al nord d’aquest últim. Una llarga extensió de platja de dunes riveteja el parc natural en la seva

trobada amb les aigües del golf de Roses. Fa més de dos mil·lennis les maresmes i dunes s’estenien per tot el golf de Roses i la platja de Pals en el Baix Empordà. Les aigües del Ter, Fluvià i Muga es fonien en

Roura Foto: Lluís

un complex mosaic de llacunes, meandres, i petites albuferes que estaven flanquejades per dunes, terres salobres i boscos de ribera. Les activitats agrícoles i ramaderes, junt amb el recent desenvolupament immobiliari turístic, han reduït l’àrea d’aquest primitiu paratge, i de no ser per una campanya popular ben orquestrada que va nàixer en 1976, tot s’hauria perdut. L’empenta de la campanya es materialitzà amb l’aprovació en el Parlament de Catalunya d’un espai protegit conegut per Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà en 1986. Què es pot veure en Els Aiguamolls? La primera cosa que destaca als ulls del visitant és un espai on la botànica silvestre cobreix en tota la seva varietat els diferents paratges de terres salobres, camps inundats, dunes de platja, riberes de canals, pastures… En segon lloc, per als amants de la fauna emplomallada, Els Aiguamolls ens presenten en

safata nombroses espècies d’aus aquàtiques, anàtids, limícoles, camallargs a més d’altres. Les cigonyes nien en el parc just al costat dels camins de trànsit dels visitants, i el seu claqueig que emeten amb els seus repetits tusts de becs, se senten a molts centenars de metres del seu niu, els dies de primavera i estiu. Les arpelles planegen solemnes a baixa altura atalaiant entre els joncs qualsevol ratolí o llangardaix que valgui la pena engolir. A l’hivern centenars de caderners formen eixams que recerquen llavors en la vegetació seca, mentre que a la primavera aquests mateixos ocellets se separen per a defensar les seves parcel·les de cria i abastiment amb cantells i refilades que faran les delícies del passejant. Murmuris més greus però no menys melodiosos sorgeixen entre el boscatge de les riberes, són les notes del rossinyol, la mosquitera o la busquereta que proclamen la seva felicitat en la brisa que mou els joncs que els sostenen.

Observatori Senillosa.

os Aiguamolls del Empordà es un espacio natural protegido que comprende dos áreas casi contiguas. Una se sitúa entre la desembocadura del río Fluvià y el río Muga y la otra en el norte de este último. Una larga extensión de una playa de dunas ribetea el parque natural en su encuentro con las aguas del golfo de Roses. “Para los amantes de la fauna de plumas, los Aiguamolls nos presentan en bandeja numerosas especies de aves acuáticas, anátidas, limícolas, zancudas además de otras muchas”.

es Aiguamolls de l’Empordà est une réserve naturelle protégée comprenant deux parties presque contigües. L’une est située entre l’embouchure des fleuves Fluvià et Muga, et l’autre se trouve au nord de ce celui-ci. Une longue plage de dunes borde le parc naturel, là ou il converge avec les eaux du golfe de Roses. Les Aiguamolls nous offrent sur un plateau de nombreuses espèces d’oiseaux aquatiques, sauvagines, limicoles, échassiers entre autres.

he Aiguamolls de l’Empordà are a natural reserve spanning two almost contiguous areas. One lies at the mouth of the Fluvià i Muga rivers, while the other is slightly north of Muga. A long stretch of dunes runs alongside the nature reserve, bordering the waters of the Gulf of Roses. In the wetlands you will find a wide variety of aquatic birds, ducks, geese, swans, shorebirds, wading birds and more.

iguamolls del Empordà ist ein Naturschutzgebiet, das zwei nahezu aneinandergrenzende Areale umfasst. Eines liegt zwischen den Mündungen der Flüsse Fluvià und Muga und das andere nördlich davon. Ein weitläufiger Dünenstrand säumt den Naturpark da, wo dieser auf das Gewässer vom Golf von Roses trifft. »Die Aiguamolls servieren uns, den Freunden der gefiederten Fauna, zahlreiche Arten von Wasser-, Enten-, Wat- und Stelzvögeln sowie vielem mehr auf dem silbernen Tablett«.

Empuriabrava

Imatges: Revista Mira’m

Empuriabrava cobreix un espai de 503 hectàrees, de les quals, prop del 10% són canals o ports, la qual cosa li ha donat molta popularitat. L’anomenen “la Marina més gran del món”. Diuen que té més canals d’aigua que Venècia, plens d’amarraments privats davant de les cases. Té una gran quantitat d’allotjaments en pensions i hotels de totes les categories i classes, així com cases o apartaments. Aquests, s’ofereixen a través de les agències locals. Hi ha nombrosos comerços que faciliten l’adquisició de tota classe de records. Però les 80.000 persones que visiten cada estiu Empuriabrava, gaudeixen d’altres avantatges com per exemple, poder practicar tots els esports aquàtics. El lloc està construït princi-

palment per a les necessitats de les vacances.

Com, quan i de quina manera és va iniciar el projecte Empuriabrava?

De la vista directa al mar i a la badia d’Empuriabrava, amb la seva platja gran i arenosa, es pot gaudir només des de la primera línia de mar. Existeix també un aeròdrom des del qual és possible fer pràctiques d’aviació o llançar-se en paracaigudes.

Els terrenys que ara ocupa Empuriabrava eren terres dedicades a l’agricultura o a les pastures on només s’hi trobaven cinc grans masos o cortals, fins que l’any 1964 es presentà el projecte per urbanitzar la zona compresa entre La Muga, Les Salines, la carretera de Figueres a Roses i el mar. El projecte, a part de la idea de què la urbanització fos travessada per una quadrícula de canals, i de què va ser la primera d’aquestes característiques a la península, incloïa una petita pista d’aterratge per a avionetes i la construcció d’un aeroclub internacional.

Qui busqui la típica vida catalana pot trobar-la als pobles dels voltants. A les altres poblacions costeres del Cap de Creus i de l’interior de la comarca es pot arribar confortablement amb cotxe. També hi ha autobusos de línia a Roses, Figueres i Cadaqués.

ual

El 24 de novembre de 1966 s’atorga l’aprovació provisional i el 27 de juny de 1967 la Comissió Provincial d’Urbanisme i Arquitectura dóna l’aprovació definitiva. Al mateix temps que es tiren endavant les obres, es realitza una intensa campanya de promoció a nacions com

Alemanya, França, Bèlgica, Luxemburg i Holanda, que té força èxit. La idea és atractiva, els preus resulten molt barats per aquests països i la quantitat de població estrangera que adquireix parcel·les o habitatges a Empuriabrava és força alta. L’any 1980 la marina passa de les

mans de l’empresa promotora a les de l’ajuntament. Actualment Empuriabrava ocupa una extensió d’unes 503’3 hectàrees, amb uns 15.000 habitatges. De la superfície total de la urbanització, el 64% correspon a zona edificada, un 13% a vials, un 10% a espais verds i esportius i un altre 10% a canals i ports.

Actualment Empuriabrava ocupa una extensió d’unes 503,3 hectàrees, amb uns 15.000 habitatges. De la superfície total de la urbanització, el 64% correspon a zona edificada, un 13% a vials, un 10% a espais verds i esportius i un altre 10% a canals i ports. L’aeròdrom privat esportiu de Skydive Empuriabrava, amb les seves activitats de paracaigudisme esportiu, el túnel del vent, els establiments d’oci nocturn i l’extensa platja (dita dels Graells o d’Empuriabrava) d’1,5 km de llargada per 300 m d’amplada fan d’Empuriabrava un destí turístic molt conegut a tota Europa.

Els principals turistes d’Empuriabrava solen ser de procedència alemanya, francesa i, en menys quantitat, anglesa i neerlandesa. En els darrers temps, els propietaris catalans, espanyols i també russos creixen en nombre. L’àrea comercial i de serveis és a l’entrada de la urbanització, vora la carretera C-260, on també es troba l’aeròdrom. Davant de mar hi ha una altra zona comercial, coneguda com Els Arcs. El port dels velers és al centre de la urbanització, al canal major, i compta amb una torre de vigilància característica i amb un club nàutic.

Turisme - 60

a llaman “la Marina más grande del mundo”. Se dice que tiene más canales de agua que la mismísima Venecia, los cuales están llenos de amarres privados delante de las casas. Las 80.000 personas que visitan cada verano Empuriabrava, gozan de otras ventajas, como por ejemplo, poder practicar todos los deportes acuáticos. El sitio está construido principalmente para las necesidades de las vacaciones. Hay también un aeródromo en el que es posible hacer prácticas de aviación o lanzarse en paracaídas. El Club Náutico con su característica torre, se considera como el punto más significativo de la Marina.

n l’appelle « la plus grande Marina du monde ». Il est dit qu’elle compte plus de canaux qu’à Venise, lesquels sont remplis d’amarrages privés aux pieds des maisons. Les 80 000 visiteurs qui viennent chaque été à Empuriabrava y trouvent de nombreux avantages. La pratique des sports nautiques en est un parmi tant d’autres. L’endroit est spécialement conçu pour les vacances. On y trouve aussi un aérodrome où il est possible de faire des stages d’aviation ou de sauter en parachute. Le Club nautique, avec sa tour caractéristique, est considéré comme l’un des endroits les plus significatifs de la Marina.

mpuriabrava has been called “the biggest marina in the world.” In fact, it is said to have more canals than Venice, with private mooring in front of every home! Empuriabrava was designed primarily to meet the needs of vacationers, and the 80,000 tourists who visit its shores every summer enjoy numerous benefits including the ability to try every water sport under the sun. It also boasts an airfield, where you can take flying lessons or go skydiving. The Nautical Club is known for its iconic tower, the most important landmark in the marina.

mpuriabrava wird als die »größte Marina der Welt« bezeichnet. Sie soll mehr Wasserkanäle als selbst Venedig haben, die voller privater Anlegeplätze vor den Häusern sind. Die 80.000 Besucher, die jeden Sommer nach Empuriabrava kommen, genießen andere Vorzüge, ihnen stehen beispielsweise sämtliche Wassersportarten offen. Der Ort wurde vor allem auf die Bedürfnisse von Urlaubsgästen ausgerichtet. Darüber hinaus bietet ein Sportflugplatz Flugübungen und Fallschirmspringen an. Der Nautikclub mit seinem bezeichnenden Turm gilt als das Wahrzeichen der Marina.

Sant Pere Pescador És un municipi d’acusada personalitat. Rodejat d’espais naturals de gran interès paisatgístic i natural i travessat pel riu Fluvià, Sant Pere es troba al mig del Golf de Roses, una de les badies més atractives del Mediterrani Occidental. La conjunció en un mateix paisatge de grans extensions de camps de fruiters i d’una àmplia platja de sorra fina denominada “Les Dunes”, converteix aquesta població en un espai emblemàtic i

molt característic del litoral d’aquesta zona de la Costa Brava. Un dels reclams turístics de Sant Pere són els més de 7 quilòmetres de platja on és habitual la pràctica de totes les modalitats de vela. La dessecació de les zones pantanoses pròximes durant els segles XVII i XVIII, va provocar un augment considerable de la població.

Foto: Joan Nugué

L’economia ha estat basada tradicionalment en l’agricultura, i la pesca, i en els últims anys també en el turisme. No en va s’ha celebrat més d’una prova del mundial, a les seves platges. Sant Pere és apreciat en tot el món per tots els amants de l’esport del Windsurf. Els vents tèrmics moderats, permeten tant la iniciació com la pràctica extrema d’aquest esport.

s un municipio de acusada personalidad. Rodeado de espacios naturales de gran interés paisajístico y natural, está curiosamente atravesado por el río Fluvià. San Pere Pescador se encuentra en el centro del Golfo de Roses, una de las bahías más atractivas del Mediterráneo Occidental. San Pere Pescador es apreciado en todo el mundo por todos los amantes del deporte del Windsurf. No en vano se ha celebrado en sus playas y en más de una ocasión, diferentes pruebas valederas para el campeonato mundial. Los vientos térmicos moderados, permiten tanto la iniciación de este deporte, como la práctica extrema.

ille ayant une forte personnalité, entourée d’espaces naturels offrant de superbes paysages ; traversé par le Fluvià, Sant Pere est situé au beau milieu du golfe de Roses, l’une des plus belles baies de la Méditerranée occidentale. Sant Pere est apprécié dans le monde entier par tous les amoureux de la planche à voile. Ce n’est d’ailleurs par pour rien que ses plages ont accueilli plus d’une compétition mondiale. Les vents thermiques modérés offrent une occasion magnifique de pratiquer ce sport, aussi bien pour les novices que pour les experts.

his striking municipality is surrounded by spots of great natural and scenic beauty. Cleaved in two by the Fluvià river, Sant Pere lies in the middle of the Gulf of Roses, one of the most stunning bays in the Western Mediterranean. Sant Pere is internationally renowned among windsurfers. Indeed, several international windsurfing competitions have been held upon its shores – for good reason! Sant Pere’s moderate sea breezes are perfect for novices and extreme windsurfers alike.

ant Pere Pescador ist eine Gemeinde mit starker Persönlichkeit. Mit Naturparks von hohem landschaftlichem und natürlichem Interesse im Umland wird sie erstaunlicherweise vom Fluss Fluviá durchquert. Sant Pere Pescador liegt inmitten vom Golf von Roses, einer der schönsten Buchten am westlichen Mittelmeer. Weltweit ist der Ort ist bei Anhängern des Windsurfsports beliebt. Daher ist es nicht verwunderlich, dass schon etliche Male Wettkämpfe für die Weltmeisterschaft an seinen Stränden ausgetragen wurden. Die vorherrschenden milden Winde sind sowohl für Anfänger dieser Sportart als auch für Extremsportler geeignet.

Els amants de la pesca no poden escollir millor destí a la Costa Brava. Innumerables aficionats es troben a les vores del riu o a la platja, sent el diumenge el dia de major afluència. Hi ha comerços especialitzats en els que és fàcil trobar tot tipus de complements per a la pesca. Turisme - 61

Les Ruïnes d’Empúries. Imatge: Las Dunas

Les Ruïnes d’Empúries Un no ha d’estar particularment interessat en història o en arqueologia, per a sucumbir a l’encant de les excavacions d’Empúries. Els grecs es van establir aquí a principis del segle VI abans de Jesucrist, i més tard els romans van iniciar la romanització de la península (s. II aC.) també des d’aquest lloc, no només, per les raons estratègiques que els brindava la badia, sinó també per la indubtable bellesa d’aquest enclavament. Un campament romà serviria d’embrió a la ciutat romana, que s’uniria físicament i jurídicament a la grega, per esdevenir el Municipium Emporiae, en època de l’emperador August. Precisament la convivència de les dues cultures en una sola metròpolis

és el que converteix aquest jaciment en únic. Les restes que avui es visiten només mostren un 25% del que havia estat la ciutat en el seu zenit. Les excavacions es troben a dos quilòmetres de l’Escala i a no gaire més, de cinc-cents metres des de Sant Martí d’Empúries. Des d’ambdues poblacions pot accedir-se al recinte a través d’un passeig per als vianants inaugurat com a tal l’any 1992 amb motiu de l’arribada de la flama olímpica. Una visita ràpida pot realitzar-se aproximadament en hora i quart. És recomanable evitar el sol del migdia a l’estiu, doncs no resulta fàcil trobar una ombra on asseure’s. Si vostè fuig de la calor, triï un dia de tramuntana i a més de refrescar-se podrà gaudir d’unes vistes

espectaculars de la badia. El nom actual d’Empúries prové del terme grec “Emporion” que significa centre de compres o centre comercial i descriu correctament el propòsit del lloc, perquè la ciutat en el seu origen, estava situada al delta antic del Fluvià, a l’encreuament de diverses rutes comercials i posseïa un port natural que oferia una bona protecció per a les naus comercials. Les cases conserven nombrosos mosaics pintures i ornamentacions. Pot veure’s amb prou claredat la distribució de les mateixes, així com: el clavegueram, una fàbrica de saladures, un fòrum, un amfiteatre i una basílica, entre altres construccions.

os griegos se establecieron aquí a principios del siglo VI antes de Jesucristo, y más tarde también desde este mismo lugar, los romanos iniciaron la romanización de la península -s. II AC-, no sólo por las razones estratégicas que les brindaba la bahía, sino también por la indudable belleza ¨ de este enclave. Las excavaciones se encuentran a dos kilómetros de l’Escala y no a mucho más, de quinientos metros de Sant Martí d’Empúries. Desde ambas poblaciones puede accederse al recinto a través de un paseo peatonal inaugurado como tal en 1992 con motivo de la llegada de la llama olímpica. Pasear por la antigua Empúries nos descubre como era el día a día de sus pobladores. Detrás de cada piedra se nos revela como vivían las dos civilizaciones clásicas; un encuentro verídico en los orígenes de estos países.

es Grecs s’y installèrent au début du VIe siècle avant J.-C., puis ce furent les Romains qui, à partir de cette ville, entamèrent le processus de romanisation de la péninsule (IIe siècle avant J.-C.). Le site est à deux kilomètres de l’Escala et à quelques cinq cents mètres de Sant Martí Empúries. Depuis ces deux villages on accède à pied aux ruines par un passage inauguré comme tel en 1992, à l’occasion de l’arrivée de la flamme olympique. La visite de l’ancienne Empúries vous permettra de découvrir la vie de ses habitants au quotidien. Chaque pierre vous révèlera une partie de la vie de ces deux civilisations classiques, véritable rencontre avec les origines de ces contrées.

n the 6th century BC, the Greeks settled in Empúries, while in the 2nd century AD, the Romans picked the site as the starting point for their conquest of the peninsula. Now an archaeological site, Empúries is located some two kilometers from L’Escala and only five hundred meters from Sant Martí Empúries. From either of these towns, you can stroll to Empúries on the walkway built in 1992 to host the journey of the Olympic flame. As you wander through the ancient settlement of Empúries, you will discover the daily lives of its inhabitants. Every stone tells the story of how these two ancient civilizations lived, and they are bound to lead you on a journey of personal discovery as you dive into their origins.

ie Griechen, die sich hier Anfang des 6. Jahrhunderts v. Chr. niederließen, und später ebenfalls die Römer, die – im 2. Jh. v. Chr. – von diesem Ort aus mit der Romanisierung der Halbinsel begannen, haben sich dieses Plätzchen sicherlich nicht nur aus strategischen Gründen, sondern auch wegen seiner überwältigenden Schönheit ausgesucht. Die Ausgrabungen befinden sich zwei Kilometer von Escala und keine fünfhundert Meter von Sant Martí d’Empúries entfernt. Von beiden Ortschaften aus führt ein Fußweg zur Fundstätte, der 1992 anlässlich der Ankunft des olympischen Feuers eingeweiht wurde. Ein Rundgang durch das alte Empúries gibt uns einen Einblick in den Alltag der Siedler. Hinter jedem Stein erfahren wir, wie die beiden klassischen Zivilisationen lebten – eine wahre Begegnung mit den Anfängen dieser Länder.

Turisme - 64

L’Escala Els seus primers pobladors hi van arribar per mar i van fundarhi l’antiga ciutat d’Empúries, que acull actualment el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Neix al segle XVI com a barri pescador de Sant Martí d’Empúries, al voltant d’un petit port entre les platges d’Empúries i la de Riells, i va passar a ser cap de municipi al segle XVIII. El nom de la vila prové del topònim Scala, que designa un port natural pel refugi de barques; una denominació a la qual fa honor i que convida a tothom a descobrir que la població és acollidora i està més viva que mai. L’Escala és una població que ha crescut equilibradament en un marc privilegiat, on la història i el desenvolupament han sabut conviure i traçar les línies de projecció cap al nou mil·lenni. Entre altres activitats, l’Escala ofereix gaudir de les seves cales i platges, participar a les seves festes i tradicions, escoltar els concerts d’estiu, contemplar el seu paisatge i les seves magnífiques vistes, passejar pel seu entorn, visitar les ruïnes d’Empúries, practicar tot tipus d’esports relacionats amb el

Imatge: Joan Nugué

mar i la natura... tot això, és clar, disposant d’una àmplia i variada oferta d’allotjament. Situat en un indret privilegiat de la Costa Brava, l’Escala esclata en tota la seva essència als ulls dels seus visitants. L’Escala és paisatge i vestigis d’escalencs d’altres temps; és el seu nucli urbà, amb el barri vell, el comerç, la gastronomia mediterrània i la vida que s’hi respira. L’Escala és mar, perquè és i ha estat una vila eminentment marinera; perquè és del mar d’on extreu la seva tradicional font de riquesa -la pesca i la salaó d’anxoves-; i perquè és amb les passejades per la platja quan es viu més intensament i íntimament la connexió del mar amb l’Escala. A l’hivern, és un altre món. Si a l’estiu el mar i les platges banyades pel sol es converteixen en eixos de la vida de vilatans i visitants, l’hivern ens porta llargues passejades. L’Escala a l’hivern és paisatges i vestigis dels escalencs d’altres temps; és petits llogarrets rurals fortificats; és el seu nucli urbà, amb el barri vell, el comerç, la gastronomia i la vida que s’hi respira. Si bé a l’estiu l’Escala és mar, a l’hivern ho continua essent, perquè és i ha estat una vila eminentment marinera.

l mar y las playas bañadas por el sol, se convierten en ejes de la vida de vecinos y visitantes. L’Escala es paisaje y vestigios de escalenses de otros tiempos; es su casco urbano, con el casco antiguo, el comercio, la gastronomía mediterránea y la vida que se respira. La Escala es mar, porque es y ha sido una villa eminentemente marinera; porque es del mar de donde extrae su tradicional fuente de riqueza -la pesca y la salazón de anchoas-; y porque es con los paseos por la playa cuando se vive más intensamente e íntimamente la conexión del mar con el pueblo de l’Escala.

a mer et les plages baignées de soleil deviennent des axes de vie pour les habitants et les visiteurs. L’Escala est paysage et vestiges de gens d’ici d’autres temps ; c’est leur centre urbain avec son vieux quartier, ses commerces, sa gastronomie méditerranéenne et sa vie que l’on respire. L’Escala est mer car c’est et a été un village éminemment marin ; car c’est de la mer que provient sa source traditionnelle de richesse – la pêche et la salaison d’anchois – ; et parce c’est lors des promenades sur la plage que l’on vit le plus intensément et intimement le lien entre la mer et le village de L’Escala.

he sun-kissed sea and beaches become the centre of life for both residents and visitors. L’Escala is countryside and traces of its past residents; it is its town centre with its historic quarter, the commerce, the Mediterranean gastronomy and the life that we soak in. L’Escala is sea because it is and has predominantly been a seafaring town, because it takes its traditional source of richness from the sea, that is, fishing and salting of anchovies, and because it is when we take a stroll along the beach that we experience most intensely and intimately the connection between the sea and the town of l’Escala.

as Meer und die sonnenverwöhnten Strände sind die Lebensachsen der Landsleute und Besucher. L’Escala ist Landschaft und Spuren von Siedlern vergangener Zeiten, ist Stadtzentrum mit Altstadt, Geschäften, mediterraner Küche und Lebensfreude. L‘Escala bedeutet Meer, da es seit jeher durch und durch ein Fischerdorf ist; denn das Meer ist seine traditionelle Einnahmequelle – der Fischfang und das Einsalzen von Anschovis -; und da die Verbindung zwischen Meer und dem Ort Escala bei einem Spaziergang am Strand intensiv und tief zu spüren ist.

Turisme - 67

Triangle Dalinià El 1997 es va obrir al públic la Casa-Museu Salvador Dalí de Port Lligat, un lloc de visita indispensable per conèixer l’univers del pintor. Situada a la badia de Portlligat, al nord de Cadaqués, el poble en el qual Dalí havia passat llargues temporades, l’habitatge està envoltat pel paisatge i la llum que el van inspirar i que sempre va reflectir a les seves pintures. La casa està formada per un conjunt de barraques de pescadors, comprades en diferents etapes, que Gala i Dalí van anar estructurant, tot donant-li forma laberíntica. Van decorar-la al llarg de més de quaranta anys. En total, més de 500 metres quadrats de racons, de passatges tortuosos i misteriosos, són adobats amb tota la bogeria teatral del mestre: ós dissecat en paraigua, sofà en forma de boca polposa, ou posat sobre una de les teulades que contempla la badia. Vet aquí una part només de les decoracions originals. El Teatre-Museu Dalí, inaugurat el 1974, conté un ampli ventall d’obres que descriuen la trajectòria artística del pintor. I el munta amb una escenografia impressionant. El que era el pati de butaques és avui un jardí amb una gran escultura: el taxi plujós, i a l’escenari sota la cúpula geodèsica, el gran teló per a un ballet. Cossos trencats amb objectes a dins, la sala on el Dalí adolescent va exposar per primera vegada, la cripta on està enterrat i, pertot arreu, Gala, la seva dona –Leda atòmica-, despullada en un pedestal, mirant la mediterrània, i l’autoretrat del pintor que recorda

Turisme - 68

Púbol. Imatge: Joan Nugué

Velázquez a Les Menines. I obsessivament, també, les aigües quietes i la badia tancada de Portlligat. És l’únic museu europeu dels dos que hi ha al món dedicats monogràficament a l’obra de Salvador Dalí; l’altre és el de la col·lecció Morse de Cleveland, als Estats Units. El Teatre-Museu Dalí cal veure’l com un tot, com la gran obra de Salvador Dalí, ja que tot en ell va ser concebut i dissenyat per l’artista per tal d’oferir al visitant una veritable experiència per endinsar-se en el seu món captivador i únic. El Castell de Púbol, que durant els anys setanta, va ser la residència de l’esposa del pintor i a principi dels anys vuitanta la seva pròpia, és, des de 1996, la Casa-Museu Castell Gala Dalí. S’hi pot admirar la reconstrucció que Dalí en va fer per a Gala, des del tron on s’asseia fins al llit on tenia aventures amb joves amants i la cripta on va ser enterrada. També s’hi poden veure les pintures i els dibuixos que l’artista empordanès va regalar a Gala per exposar al castell, a més de les escultures d’elefants amb potes esquelètiques que decoren el jardí, una col·lecció de vestits d’alta costura de Gala, i el mobiliari i els nombrosos objectes amb què van decorar el castell. El Castell de Púbol és una construcció medieval contigua a l’església, organitzada al voltant d’un pati molt alt i estret i amb un jardí annex de vagues influències franceses. Documentat des de finals del segle XI, l’estructura bàsica actual l’hem de situar durant el període de màxima esplendor de la baronia de Púbol: la segona meitat del segle XIV i principis del XV.

Turisme - 69

Museu Dalí i esglèsia de Sant Pere de Figueres. Imatges: M. Teresa Carrés

na casa laberíntica en un rincón de Cadaqués, un Teatro-Museo en el centro de Figueres y un castillo restaurado en Púbol. Estos son los elementos del triángulo daliniano, los lugares donde Salvador Dalí vivió y dejó su huella personal. En 1997 se abrió al público la Casa-Museo Salvador Dalí de Portlligat, un lugar de visita indispensable para conocer el universo del pintor. El Teatro-Museo Dalí, inaugurado en 1974, contiene un amplio abanico de obras que describen la trayectoria artística del pintor, con una escenografía impresionante. El Castillo de Púbol, que durante los años setenta, fue la residencia de la esposa del pintor y a principios de los ochenta su propia, es desde 1996, la Casa-Museo Castillo Gala Dalí.

ne maison labyrinthique dans un recoin de Cadaqués, un Théâtre-Musée en plein cœur de Figueres et un château restauré à Púbol. Ce sont les éléments du triangle dalinien, les endroits où Salvador Dalí a vécu et a laissé son empreinte personnelle. La maison-musée de Salvador Dalí à Port Lligat a été ouverte au public en 1997, une visite incontournable pour mieux connaître l’univers du peintre.Le Théâtre-Musée Dalí, inauguré en 1974, abrite de nombreuses œuvres qui retracent toute la carrière artistique du peintre. Le tout présenté selon une scénographie délirante.Le château de Púbol, qui dans les années soixante-dix fut la résidence de l’épouse du peintre et au début des années quatre-vingts devint sa propre résidence est devenue, en 1996, la maison-musée du château Gala Dalí.

labyrinthine house tucked in a corner of Cadaqués, a Theatre-Museum in the center of Figueres, and a restored castle in Púbol; these are the trio of sites comprising the Dalí triangle, where Salvador Dalí lived and left his mark. In 1997, the Salvador Dalí Home-Museum opened in Portlligat. It is an essential site for discovering the painter’s

world. The Dalí Theatre-Museum, which opened in 1974, is home to a wide array of strikingly arranged works that tell the story of the painter’s artistic journey. The Castle of Púbol, where the painter’s wife lived in the ‘70s and Dalí himself lived in the early ‘80s, has been the Gala Dalí House-Museum Castle since 1996.

in labyrinthisches Haus in einem Winkel in Cadaqués, ein Theater-Museum im Stadtzentrum von Figueres und eine restaurierte Burg in Púbol. Das sind die Stationen im Dalí-Dreieck, die Orte, wo Salvador Dalí lebte und die er prägte. 1997 wurde das Wohnhaus-Museum Salvador Dalís in Portlligat der Allgemeinheit zugänglich gemacht und ist ein Muss für jeden Besucher, der sich einen Einblick in das Universum des Malers verschaffen möchte. Das Dalí-TheaterMuseum, eröffnet im Jahr 1974, beherbergt eine überwältigende Rauminstallation und eine große Bandbreite seiner Werke, die den künstlerischen Werdegang des Malers beschreiben. Die Burg von Púbol war in den siebziger Jahren das Wohnhaus der Frau des Malers und zu Beginn der achtziger sein eigenes. Seit 1996 ist die Gala-Dalí-Burg ein Museum.

Un passeig pel cor de

Figueres La Rambla és el passeig central de la ciutat, el seu espai urbà més emblemàtic, punt de la zona comercial i eix que articula el casc antic amb l’espai d’expansió urbanística de la ciutat entre els segles XIX i XX. Museu Dalí i a la dreta, esglèsia de Sant Pere. Imatges: M. Teresa Carrés

El seu origen data de l’any 1.828, quan es decidí cobrir el llit de la riera Galligans per motius d’higiene, atès que la insalubritat de les seves aigües causava epidèmies i infeccions entre la població i la tropa instal·lada en el Castell de Sant Ferran. Una vegada coberta la riera, i per exprés desig popular, l’espai resultant es destinà a passeig públic. Posteriorment es plantaren els arbres i s’anà consolidant com a passeig urbà, mentre que en el seu perímetre s’instal·laven cafès, restaurants i hotels. Des de finals del s. XIX fins la guerra civil es va construir en aquest perímetre el millor conjunt d’edificis civils de la ciutat, els quals, combinats amb les edificacions preexistents permeten observar en un mateix àmbit la presència d’estils barrocs, neoclàssics, eclèctics, modernistes, noucentistes i racionalistes.

L’evolució urbanística de la Rambla va tenir el seu punt àlgid, mitjançant la reforma projectada per l’arquitecte Ricard Giralt-Casadesús l’any 1917, quan s’enderrocà l’illa de cases de la part superior i s’aixecà el monument d’inspiració noucentista de l’escultor Enric Casanovas dedicat a un fill insigne de la ciutat, Narcís Monturiol, inventor de la primera nau submarina, l’Ictíneo. En arribar a la meitat de la Rambla, a mà dreta, hi ha un carreró de vianants que porta a la plaça Josep Pla. Aquest espai està presidit pel Teatre Jardí (1914), un edifici modernista de l’arquitecte Llorenç Ros i Costa. D’entre els edificis d’interès arquitectònic de la Rambla no pot deixar de visitar-se: ·La Casa Polideseia (1864) de l’arquitecte Josep Roca i Bros, d’estil neoclàssic, ubicada a la Rambla núm. 15.

· La casa (1894) de l’arquitecte Josep Azemar, d’estil modernista, ubicada a la Rambla núm. 20. · La Casa Puig-Soler (1901), de Josep Azemar, d’estil modernista, ubicada a la Rambla núm. 27. · La Casa Salleras (1901) de Josep Azemar, d’estil modernista, ubicada a la Rambla núm. 16. · La Casa Pagès (1928) de Josep Duran i Reynals, d’estil noucentista, ubicada a la Rambla núm. 21. · La Casa Caselles (1930) de Joan Gomà Cuevas, d’estil modernista ubicada a la Rambla núm. 22. La Rambla, com a principal espai urbà de Figueres, és una referència bàsica per ciutadans i forasters, ja sigui per copsar el pols de la vida urbana, descansar i protegir-se una estona de la calor sota l’ombra dels seus plàtans centenaris o com a punt de partida per endinsar-se en el casc antic.

Turisme - 72

re.

Un altre dels indrets simbòlics de Figueres, és la Plaça de les Patates.

ubicar el mercat dels cereals, i per aquest motiu es va anomenar llavors, plaça del Gra.

Aquest emplaçament es va començar a configurar l’any 1817, ja que anteriorment l’espai estava ocupat per una illa de cases i per la mateixa muralla de la vila. A causa d’enfrontaments bèl·lics, aquestes construccions van quedar parcialment en ruïnes i l’Ajuntament va decidir construir-hi una plaça. L’espai va rebre, en un primer moment, el nom de plaça del Pouet, en referència a la font que hi havia al mig, que nodria la gent del barri i que havia servit per regar les hortes dels voltants. Aviat s’hi va

L’any 1884 va quedar enllestit el projecte de crear una plaça porxada. Tot seguit, però, es va fer evident els problemes d’espai, motiu que va causar que es dictessin unes ordenances municipals que obligaven l’entrada de carruatges pel carrer de la Muralla i la sortida d’aquests per al carrer de la Jonquera. Finalment, el comerç del gra es va traslladar a la plaça dels Monjos, avui plaça del Gra, molt més espaiosa.

a Rambla es el paseo central de la ciudad, su espacio urbano más emblemático, punto de la zona comercial y eje que articula el casco antiguo con el espacio de expansión urbanística de la ciudad entre los siglos XIX y XX. Otro de los lugares simbólicos de Figueres es la Plaza de las Patatas. El espacio acoge, sobre todo durante el verano, las terrazas de los bares y restaurantes que generan un espacio de sociabilidad a medio camino entre el barrio tradicional y el mestizaje cosmopolita.

a Rambla est l’avenue centrale de la ville, son principal point de repère, zone commerçante et axe autour duquel s’articulent les vieux quartiers et l’expansion urbaine de la ville faite aux XIXe et XXe siècles. L’autre endroit symbolique de Figueres est la Plaça de les Patates (place des pommes de terre). Elle accueille aujourd’hui, surtout en été, les terrasses des bars et des restaurants qui en font un lieu de sociabilité à mi-chemin entre le quartier traditionnel et le mélange cosmopolite.

a Rambla in Figueres is the city’s main thoroughfare and its most iconic feature. The heart of the business district, it connects the old city center to more modern areas built between the 18th and 20th centuries. Another iconic site is the Plaça de les Patates. Especially in the summer, head to the so-called “Potato Square” to enjoy the outdoor seating at one of numerous bars, which foster a space where the traditional neighborhood and a more cosmopolitan sense of fusion come together to socialize.

ie Rambla ist die zentrale Promenade der Stadt, sein Herzstück, an das sich rundherum das geschäftliche Leben und die Altstadt mit den im 19. und 20. Jahrhundert erbauten Stadterweiterungen anschließen. Ein weiteres Wahrzeichen von Figueres ist die Plaça de les Patates. Der Platz wird vor allem im Sommer von Terrassen der Bars und Restaurants umsäumt und ist Schauplatz vom belebten Treiben eines traditionellen Kleinstadtlebens mit kosmopolitischem Flair.

L’ENERGIA MOLT A PROP TEU, L’ENERGIA D’AQUÍ El compromís amb el nostre entorn local té molta importància dins la nostra filosofia d’empresa i de la marca LUMINA, fins el punt que volem implicar-nos-hi activament. Participem en activitats socials, culturals, educatives i de preservació del medi natural. Per això, destinem part dels nostres beneficis a aquest tipus d’iniciatives. Ens estimem el nostre entorn i la nostra gent i volem que això es noti. Aquest mateix model de relacions locals, també el repliquem a totes les delegacions que anem obrint arreu.

LUMINA és un nou concepte d’energia elèctrica cent per cent verda comercialitzada per la nostra empresa amb seu central a Empuriabrava, al cor de l’Empordà. Des d’aquí comercialitzem energia elèctrica a tot l’Estat espanyol peninsular i ben aviat al sistema de les Illes Balears. Venem l’electricitat que pugui requerir qualsevol tipus de client, bé sigui

domèstic o empresa, siguin quines siguin les seves característiques i necessitats. PER QUÈ ESCOLLIR-NOS? Tota l’energia que comercialitzem és cent per cent verda, provinent de fonts renovables. Així doncs, disposem dels corresponents certificats d’origen emesos pels productors i gestionats per la CNMC.

L’ENERGIA SENZILLA Fem per vosaltres tots els tràmits de manera senzilla i transparent. Canviar a LUMINA no us suposa cap tall de subministrament ni cap canvi a la vostra instal·lació. LUMINA no comporta cap mena de permanència. Sou lliures de canviar quan vulgueu. Podeu contractar directament l’energia elèctrica de la vostra llar a través de la nostra web en menys de dos minuts.

Peralada Peralada és conegut en part gràcies al seu camp de golf, i al seu casino excepcional i també gràcies als seus cellers on s’assaboreix el prestigiós cava català. L’elaboració de vi Peralada està documentada ja des de l’Edat Mitjana, tal com ho testimonien diversos documents i pergamins de l’època que es conserven a la biblioteca. Quan Miguel Mateu va comprar aquest conjunt monumental el 1923, un dels seus principals objectius fou la revitalització d’aquesta tradició vitivinícola, una tradició que avui és més viva que mai i que ha incorporat la més moderna tecnologia per tal d’elaborar uns vins que treuen el màxim partit dels matisos dels sòls i les vinyes de l’Empordà. Les diferents opcions de visita permeten conèixer tots els secrets de l’elaboració del vi. Des de les vinyes de Malaveïna, una de les cinc finques que Castell Peralada té a l’Empordà, fins a la sala amb 5.500 barriques o la històrica cava del Gran Claustre, on s’elabora vi des de l’Edat Mitjana. D’altra banda, la seva rica herència

El Claustre de Sant Domènec Imatge: M. Teresa Carrés

cultural com a comtat i centre d’una vella jurisdicció, aporta un atractiu suplementari a la visita. Imprescindible la visita al Centre Cultural Domènec situat en el Claustre de Sant Domènec, monument romànic del segle XIII, és l’únic vestigi que queda d’un convent dels Agustins fundat en la segona meitat del segle XI. El gran atractiu del Claustre són una sèrie de capitells decorats amb escenes bíbliques i profanes. El símbol de Peralada és el Castell de Peralada, amb dues torres i un merlet molt notables i uns jardins amb arbres centenaris. Aquesta residència antiga dels comtes de Peralada va ser construïda en el segle XIV, i a finals del segle XVI transformada en Palau propietat de Francesc Jofre de Rocabertí després de rebre de Felip III el títol de comte de Peralada. Avui, la propietat és privada i no es pot visitar en la seva totalitat. En una part del castell es troba l’elegant casino, i els jardins romanen

oberts al juliol i l’agost amb motiu del “Festival Internacional de Música de Peralada”. El Palau està connectat per una passarel·la al convent gòtic, situat a l’altre costat del carrer. A l’altre costat del carrer, es troba l’entrada al Convent del Carme amb el Museu del Castell de Peralada. En aquest convent, que va ser construït en el segle XIV en estil gòtic, s’exposa la col·lecció Suqué – Mateu, una de les col·leccions catalanes d’art més importants. La visita al museu comença amb la impressionant biblioteca en la que estan arxivats 80.000 volums; des de valuosos incunables fins a les edicions més recents; entre altres, pot veure’s una col·lecció de 1000 edicions diferents d’El Quixot. Després, la visita continua al convent gòtic del monestir que posseeix una important col·lecció d’escultures, principalment provinents del monestir de Sant Pere de Rodes i de Besalú.

Turisme - 77 `

esulta imprescindible la visita al Centro Cultural Domènec situado en el Claustro de Sant Domènec, monumento románico del siglo XIII i único vestigio que queda de un convento de los Agustinos fundado en la segunda mitad del siglo XI. El gran atractivo del Claustro son una serie de capiteles decorados con escenas bíblicas y profanas. El símbolo de Peralada es el Castillo de Peralada, con dos torres y una almena muy notables y unos jardines con árboles centenarios. Esta residencia antigua de los condes de Peralada fue construida en el siglo XIV, y a finales del siglo XVI transformada en Palau propiedad de Francisco Jofre de Rocabertí tras recibir de Felipe III el título de conde de Peralada. La villa es conocida en parte gracias a su campo de golf, y a su casino excepcional y también gracias a sus bodegas.

e manquez pas la visite du Centre culturel Domènec, situé dans le cloître de Sant Domènec, monument roman du XIIIe siècle et seul vestige du couvent augustinien fondé dans la seconde moitié du XIe siècle. Le grand intérêt du cloître réside dans ses chapiteaux décorés de scènes bibliques et profanes. Le symbole de Peralada est le château, avec ses deux tours, ses remparts remarquables et ses jardins aux arbres centenaires. Cette ancienne résidence des comtes de Peralada fut construite au XIVe siècle, et transformée en palais à la fin du XVIe siècle, appartenant à Francesc Jofre de Rocabertí après avoir obtenu le titre de comte de Peralada octroyé par Philippe III d’Espagne. La ville est aussi connue pour son golf et son casino exceptionnel, sans oublier ses caves.

estled inside the Cloister of Saint Dominic, a 12th-century Romanesque monument, the Domènec Cultural Center is a must see. In fact, it is the only trace of an Augustinian convent founded in the second half of the 11th century. The cloister’s main appeal lies in a series of capitals decorated with Biblical and secular scenes. The Castle of Peralada features two prominent towers and a noteworthy battlement as well as a garden containing age-old trees. The symbol of the town, this ancient home of the counts of Peralada was built in the 14th century. In the late 16th century, it was converted into a palace belonging to Francesc Jofre de Rocabertí after he was named Count of Peralada by Phillip III. The town is also known for its golf course, casino and wine cellars.

as Kulturzentrum Domènec im Kreuzgang Sant Domènec, einem romanischen Bauwerk aus dem 13. Jahrhundert und dem einzigen Überrest eines in der zweiten Hälfte des 11. Jahrhunderts von Augustinermönchen gegründeten Klosters, sollte man sich unbedingt anschauen. Besonders reizvoll im Kreuzgang sind mehrere Kapitelle, die mit biblischen und weltlichen Szenen verziert sind. Das Wahrzeichen von Peralada ist die Burg von Peralada mit zwei äußerst markanten Zinnentürmen und einem mit hundertjährigen Bäumen bestandenen Park. Diese ehemalige Residenz der Grafen von Peralada wurde im 14. Jahrhundert errichtet und gegen Ende des 16. Jahrhunderts in einen Palast umgebaut, als Francesc Jofre de Rocabertí von Philipp III. den Titel Graf von Peralada erhielt. Der Ort hat sich vor allem durch seinen Golfplatz, sein exklusives Spielkasino und auch durch seine Bodegas einen Namen gemacht.

Santa Maria de Vilabertran L’abadia fou construïda a final de segle XI, principis del XII per l’Abat Rigau, amb l’ajut de tres famílies nobles de la vila.

Imatge: M. Teresa Carrés El nucli de l’abadia s’organitza al voltant del claustre: les dependències monàstiques i l’església del segle XII, amb elements típicament romànics, on trobarem exposada la recentment restaurada Creu de Vilabertran. El Palau de l’Abat, fora del nucli bàsic, encara es troba en procés de restauració. L’església de tres naus, amb un elegant campanar llombard, i el claustre, que conserva perfectament la disposició de les diferents dependències monacals, són el principal element del monument, creant un conjunt harmònic d’una sòbria bellesa. L’abadia fou construïda a final de segle XI, principis del XII per l’Abat Rigau, amb l’ajut de tres famílies nobles de la vila. La Creu de Vilabertran és la creu processional d’argenteria més gran de Catalunya; de plata sobredaurada amb ànima de fusta i amb incrustacions de pedres semiprecioses d’època romana

amb entalles d’iconografia pagana. La creu es troba exposada a l’església, el seu emplaçament original. L’església de Santa Maria és l’element més destacat del conjunt monacal. Es creu que no va ser acabada fins després de la seva consagració l’11 de novembre de 1100. És de base quadrangular dividida per dues fileres de columnes que parteixen l’espai en tres naus diferents. La nau principal està coberta amb una volta de canó. Està reforçada per quatre arcs recolzats en pilars. L’any 1066, el prevere, Pere Rigau, va ser destinat a una petita església, la de Santa Maria, a la petita localitat de Vilabertran. El 1069, unes famílies de la zona li donaren els terrenys de l’església, incloent un perímetre de 60 passos per a construir un cementiri, així com una font situada enfront de l’església. A poc a poc es va anar formant una

comunitat de canonges que residien en una casa annexa a l’església de Santa Maria. La nova comunitat va adoptar les normes de Sant Agustí. El 1080 es va iniciar la construcció del nou monestir, que amb el temps també fou un centre d’acollida dels pelegrins que es dirigirien a Terra Santa, ja que disposava d’un hospital. Al 1410, l’abat Antoni Girgos va encarregar la fortificació del monestir, la torre del rellotge i el palau abacial. El monestir va ser secularitzat l’any 1592, en el 1794 va sofrir l’atac de les tropes napoleòniques i en el 1835 la llei de desamortització de Mendizábal va provocar que els pocs canonges que quedaven a Santa Maria es traslladessin a Albarrasí. Després de la Guerra Civil Espanyola, aquest edifici es va convertir en caserna militar. Entre 1945 i 1960 es van realitzar diverses reformes de l’edifici. Des de 1980 és propietat de la Generalitat de Catalunya.

anta María de Vilabertran es un monasterio románico declarado monumento histórico-artístico en 1930. Considerada Bien Cultural de Interés Nacional por el Gobierno de la Generalidad de Cataluña, Santa María de Vilabertran constituye sin duda uno de los ejemplos mejor conservados de Cataluña de la arquitectura medieval de las canónicas regulares. El núcleo de la abadía se organiza alrededor del claustro: las dependencias monásticas y la iglesia del siglo XII, con elementos típicamente románicos, donde encontramos expuesta la recién restaurada Cruz de Vilabertran. El Palacio del Abad, fuera del núcleo básico, aún se encuentra en proceso de restauración.

anta Maria de Vilabertran est un monastère roman reconnu monument historique et artistique en 1930. Considéré patrimoine culturel d’intérêt national par la Generalitat de Catalunya (gouvernement de la Catalogne), Santa Maria de Vilabertran est sans aucun doute l’un des exemples les mieux conservés en Catalogne de l’architecture canonique médiévale. L’enceinte de l’abbaye articulée autour du cloître – les dépendances du monastère et l’église du XIIe siècle, avec ses éléments typiquement romans – accueille la croix de Vilabertran, récemment restaurée. Le Palau de l’Abat (palais de l’abbé), hors de l’enceinte, est toujours en cours de restauration.

he Romanesque monastery of Santa Maria de Vilabertran was declared a historic and artistic monument in 1930. It was also named a National Culture Heritage Site by the Government of Catalonia, and is undoubtedly one of the best-conserved medieval rectories in Catalonia. The heart of the abbey is its central cloister, where you will find the typically Romanesque quarters of the monks and the 12th-century church as well as the recently restored Cross of Vilabertran. The Palau de l’Abat (Abbot’s Palace), which lies outside the center of the facility, is currently undergoing restoration.

anta María de Vilabertran ist eine romanische Klosteranlage, die 1930 zum kulturhistorischen Denkmal erklärt wurde. Von der katalanischen Regierung als Kulturgut von nationalem Interesse ausgewiesen ist Santa María de Vilabertran ohne Frage eines der besterhaltenen Beispiele Kataloniens für mittelalterliche Architektur der Regularkanoniker. Das Hauptgebäude der Abtei ist um den Kreuzgang organisiert, an den sich die Klosterräume und die Kirche aus dem 12. Jahrhundert mit typisch romanischen Bauelementen, wo wir das erst kürzlich restaurierte Vilabertran-Kreuz vorfinden, anschließen. Der sich außerhalb vom Hauptgebäude befindliche Abtpalast wird zurzeit noch restauriert.

Racons per descobrir Les Sinies de Vilabertran Un dels tresors que podeu descobrir a la plana de l’Empordà són les Sínies de Vilabertran. Les Sínies han estat un element molt característic i essencial en el desenvolupament agrícola del poble. La majoria es troben als camps i a les hortes dels afores del poble i tenien un ús exclusivament agrícola, però també se’n troben al propi casc urbà. Les Sínies de Vilabertran són per les característiques del terreny i la profunditat de les aigües, Sínies d’extracció per platines que es feien servir per treure aigua de pous poc profunds. Bàsicament podem dir que a Vilabertran s’hi van instal·lar dos tipus de Sínies: les descobertes o a l’aire lliure i les cobertes. Podeu descobrir les Sínies tot passejant i gaudint del paisatge de la plana vilabertranenca seguint l’itinerari de les Sínies de Vilabertran.

Una de las joyas que pueden descubrirse en la comarca del Ampurdán son les norias de Vilabertran. Las norias fueron un elemento muy característico y esencial para el desarrollo agrícola del pueblo. La mayoría se encuentran en los campos y huertas de alrededor del municipio, y tienen un uso exclusivamente agrícola, aunque también se pueden encontrar en el mismo casco urbano. Debido a las características del terreno y a la profundidad del agua, las norias de Vilabertran extraen el agua por medio de ruedas dentadas al tratarse de pozos poco profundos. Fundamentalmente, se instalaron norias de dos tipos diferentes: las descubiertas o al aire libre y les cubiertas. Paseando y disfrutando del paisaje, se pueden descubrir las norias de Vilabertran siguiendo el itinerario establecido para tal fin.

Un des joyaux qu’on peut découvrir dans la région du Empordà ce sont les roues de moulin de Vilabertran. Les roues de moulain étaient un élément très caractéristique et essentiel pour le développement agricole du village. La plupart sont dans les champs et les vergers autour du village et ont un usage exclusivement agricole, bien qu’on puisse aussi les trouver dans le village.

One of the jewels you can fine from l’Empordà is the Vilabertran waterwheels. Those waterwheels were a characteristic element for the agriculture and farming growth. We can fine most of them in the big extensions of fields and lands all around the area. The most of them are exclusively for Agricola use, but we can also found some of them in the middle of the town.

Due os caractéristiques du terrain et la profondeur de l’eau, les roues de moulin de Vilabertran puissent l’eau avec des roues dentées étant des puits peu profonds. Fondamentalement, on a installé deux classes différentes de roues: découvertes ou en plein air et les couvertes.

Because of the field characteristics, water depths and because of the shallow of wells the Vilabertran waterwheels extract the water between some cogwheels. We can found two different types of waterwheels; the outdoors or the ones which are covered.

En se promenant et profitant du paysage, on peut découvrir les roues de Vilabertran suivant l’itinéraire établi à cet effet.

Following the itinerary established for this purpose. Walking and enjoying the landscape, you can discover and see some of the Vilabertran waterwheels.

Racons per descobrir La Font Pudosa de Sant Climent Sescebes spring” situated in the area of l’Empordà in Sant Climent Sescebes. Recognise and officially catalogued since 2009 it has been declared with the condition of mineral medicinal and thermal water. Anyet’s riverbed it’s a place where we can enjoy and relax. From the early twentieth century, there was record of its utilities carbonate-sodium composition. The water flows at a temperature of 28.5 ° C and has a slight smell of hydrogen sulphide, a fact that generates its particular name “Font Pudosa /Stink spring”. Due to the water composition of this source, therapeutic properties are recognized, both for the skin and for the body. An idyllic and quiet place where to rest while enjoying a bath, and a reason to know the town of Sant Climent and its people. Envoltada per un paisatge frondós, natural i fresc… es troba la Font Pudosa, just al mateix poble de Sant Climent Sescebes. Reconeguda i catalogada oficialment des de l’any 2009 i declarada amb la condició de mineromedicinal i termal, on podem gaudir amb respecte d’aquest espai únic al costat del Riu Anyet. Des de el principi del segle XX ja es té constància de les seves utilitats de composició carbonato-sòdica. L’aigua brolla a una temperatura de 28’5ºC i presenta una lleugera olor a sulfur d’hidrogen, que li dona el seu particular nom i gràcies a la seva composició, les reconegudes propietats terapèutiques per la pell i el cos. Un lloc idíl·lic on poder gaudir de pau i tranquil·litat tot fent un bany en les seves aigües i motiu més per conèixer el poble de Sant Climent i la seva gent.

Rodeada de un paisaje frondoso, natural y fresco se encuentra la Font Pudosa,

en el término municipal de Sant Climent Sescebes. Reconocida y catalogada oficialmente des del año 2009 y declarada con la condición de mineromedicinal y termal, es un espacio donde disfrutar de este espacio único en el lecho del río Anyet. Des de principios del siglo XX, ja se tenía constancia de sus utilidades de composición carbonato-sódico. El agua fluye a una temperatura de 28,5 ºC y presenta un ligero olor a sulfuro de hidrógeno, hecho que genera su particular nombre. Debido a la composición del agua de esta fuente, se le reconocen propiedades terapéuticas, tanto para la piel como para el cuerpo. Un lugar idílico y tranquilo donde reposar mientras se disfruta de un baño, y un motivo para conocer el pueblo de Sant Climent y su gente.

Natural, fresh, surrounded by a dense landscape we found “Font Pudosa/Stink

Entourée d’un paysage verdoyant, naturel et frais, la Font Pudosa se trouve dans la municipalité de Sant Climent Sescebes. Reconnue et cataloguée officiellement depuis 2009 et déclarée en tant que mineromedicinal et thermale, c’est un lieu où profiter de cet espace unique sur le lit de l’Anyet. Depuis le début du XXe siècle, on avait déjà connaissance de ses bénéfices dues à sa composition carbonato-sodique. L’eau coule à une température de 28,5 ºC et présente une légère odeur de sulfure d’hydrogène, ce qui donne son nom particulier. En raison de la composition de l’eau de cette source, on lui reconnaît des propriétés thérapeutiques, tant pour la peau que pour le corps. Un endroit idyllique et tranquille où se reposer tout en profitant d’un bain, et une raison pour connaître le village de Sant climent et ses habitants.

Paratge Natural de l’Albera Serra de l’Albera és el nom que rep el tram oriental del Pirineu, des del coll del Pertús fins al mar. Separa les grans planes de l’Empordà i del Rosselló i des del 1.659, pel Tractat dels Pirineus, la seva carena forma part de la línia fronterera franco-espanyola. Té uns 25 quilòmetres de llargada i els cims principals són el puig Neulós (1.257 m), el puig dels Pastors (1.167 m), el puig dels Quatre Termes (1.156 m) i el pic de Sallafort (992 m). El Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera forma part dels termes municipals de la Jonquera, Espolla i Rabós. Està constituït per dos sectors ben diferenciats: un d’occidental, el de Requesens - Baussitges i l’oriental de Sant Quirze de Colera - Balmeta, separats per la zona del coll de Banyuls. Constitueix una unitat ecològica i paisatgística de gran qualitat en la qual

pot observar-se la transició entre les espècies pròpies de la serralada pirinenca i les més típicament mediterrànies; tot plegat inserit en una zona dominada per les roques metamòrfiques del Pirineu: esquists i pissarres. El sector Requesens - Baussitges presenta les zones més humides i enlairades, amb una cobertura de bosc de gairebé el 100 % i amb una vegetació extraordinàriament variada amb suredes, alzinars, castanyedes, rouredes, fagedes i els prats de les zones culminants. L’àrea de Requesens comprèn la capçalera del riu Anyet, amb una esplèndida vegetació de ribera que inclou freixes, salzes i verns. La zona de Baussitges inclou l’alta vall del riu Orlina, on persisteixen les poblacions de faig més orientals de la península. El sector Sant Quirze de Colera - Balmeta està vertebrat al voltant de l’important

Imatges: Teresa Risque

monestir de Sant Quirze de Colera, vertadera joia de l’art romànic català. Constitueix ja una zona de característiques plenament mediterrànies, secularment castigada pels incendis forestals. La vegetació està dominada per suredes escadusseres, brolles i matollars. En aquest indret subsisteixen les darreres poblacions de tortuga mediterrània de la península Ibèrica. Els espais naturals de protecció especial de l’Albera ocupen una superfície total de 4.207 ha, de les quals 3.465 corresponen al Paratge Natural pròpiament dit -i que inclou dues reserves naturals parcials- i 742 ha, a la Reserva annexa de Sant Quirze. El Paratge natural i les reserves estan inclosos, des del 2.006, en un espai més extens, d’interès natural anomenat l’Albera, i que forma part de la xarxa Natura 2000, xarxa ecològica europea d’espais protegits.

l Paraje Natural de Interés Nacional de la Albera está situado entre los términos municipales de La Jonquera, Espolla y Rabós. Está constituido por dos sectores bien diferenciados: el occidental, de Requesens - Baussitges y el oriental de Sant Quirze de Colera - Balmeta, ambos separados por la zona del collado de Banyuls. Constituye una unidad ecológica y paisajística de gran calidad donde puede observarse la transición entre las especies propias de la cordillera pirenaica y las más típicamente mediterráneas; todo ello inserto en una zona dominada por las rocas metamórficas del Pirineo: esquistos y pizarras.

he Paratge Natural d’Interès Nacional de l’Albera (Albera National Interest Nature Reserve) lies within the municipalities of la Jonquera, Espolla and Rabós. It comprises two starkly different terrains: the western half, from Requesens to Baussitges, and the eastern half, from Sant Quirze de Colera to Balmeta, which are separated by the Col de Banyuls. The Albera Nature Reserve offers top-notch scenery and ecology. Discover the native species of the Pyrenees and the Mediterranean while surrounded by the schist and slate metamorphic rocks of this mountain range.

e Site naturel d’intérêt national des Albères fait partie des communes de la Jonquera, Espolla et Rabós. Il se compose de deux zones bien distinctes : à l’ouest, celle de Requesens - Baussitges et à l’est celle de Sant Quirze de Colera - Balmeta, séparées par le col de Banyuls. Ce site naturel offre des paysages de grande qualité où l’opeut observer la transition entre les espèces appartenant à la chaîne des Pyrénées et celles plus typiquement méditerranéennes ; le tout inséré dans une zone surmontée par les roches métamorphiques des Pyrénées: les schistes et les ardoises.

as Albera-Naturgebiet von nationalem Interesse liegt zwischen den Gemeindebezirken La Jonquera, Espolla und Rabós. Es setzt sich aus zwei sehr unterschiedlichen Arealen zusammen: im Westen Requesens - Baussitges und im Osten Sant Quirze de Colera – Balmeta – beide Areale werden durch das Gebiet Coll de Banyuls voneinander getrennt. Das Albera-Naturgebiet stellt eine hochwertige ökologische und landschaftliche Einheit dar, wo sich der Übergang von den charakteristischen Arten des pyrenäischen Hochgebirges zu den typisch mediterranen Arten beobachten lässt, und erstreckt sich vollständig über das metamorphe Gestein der Pyrenäen (verschiedene Schieferarten).

Turisme - 87

Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera El Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera comprèn instal·lacions destinades a la cria en captivitat de la tortuga mediterrània, espècie en greu perill d’extinció, que manté a l’Albera la darrera població peninsular. El CRT està situat en els terrenys del Santuari del Camp, a Garriguella, a Alt Empordà. Aquests terrenys han estat cedits pel Bisbat de Girona a l’Associació Amics de la Tortuga de l’Albera, que gestiona el Centre dins del Programa de Recuperació de la Tortuga Mediterrània a Catalunya, elaborat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya en col·laboració amb el Paratge Natural de l’Albera. L’objectiu del Centre és la cria en captivitat de les tortugues per tal de reduir la important mortalitat juvenil que es dóna a la natura, i així disposar d’un nombre important d’individus per tal d’alliberarlos i potenciar les poblacions naturals.

Les instal·lacions del CRT permeten l’estudi de la biologia de les tortugues, i d’altra banda caracteritzen l’ecotipus del Pirineu Oriental. El Centre compleix també funcions didàctiques, atraient escoles, famílies, grups i tot tipus de persones, ensenyant-los a entendre i estimar les tortugues i el bosc mediterrani, i també, a no capturar o molestar aquests animals tant singulars.

Punts d’interès - L’ermita romànica de la Mare de Déu del Camp. La llegenda relata la presència de Carlemany en aquest indret en el s. VIII. La primera cita documental del conjunt data del s. XIII. - Aula-Museu i Centre d’informació. Exposició de material gràfic sobre l’origen, evolució, problemàtica, biologia i conservació de la tortuga mediterrània a la serra de l’Albera.

- La tortuga mediterrània. Espai en el qual s’ubiquen els exemplars adults, destinats a la cria de tortuga mediterrània autòctona de la serra de l’Albera. Espècie protegida per la Generalitat de Catalunya. - La tortuga de rierol. Clos de cria d’aquesta espècie de distribució iberomagrebí, amb població més septentrional a la serra de l’Albera. Espècie protegida per la Generalitat de Catalunya. - La tortuga d’estany. Espècie àmpliament distribuïda per Europa i el nord d’Àfrica. Espècie protegida per la Generalitat de Catalunya. - Centre d’Acolliment de Tortugues. Espai destinat a la recollida i exposició de tortugues exòtiques, principalment de la conca de la mediterrània, provinents de donacions o comissos. Es troben agrupades, segons l’espècie o l’origen.

El Centro de Reproducción de Tortugas de la Albera comprende las instalaciones destinadas a la cría en cautividad de la tortuga mediterránea, especie en grave peligro de extinción, que mantiene en la Albera la última población peninsular. El CRT está situado en los terrenos del Santuari del Camp, en la localidad de Garriguella. El objetivo del Centro es la cría en cautividad de las tortugas para reducir la importante mortalidad juvenil que se da en la naturaleza, y así disponer de un número importante de individuos para liberarlos y potenciar las poblaciones naturales. Le Centre de reproduction de tortues des Albères comprend des installations destinées à l’élevage en captivité de la tortue méditerranéenne, espèce gravement menacée, et préserve ainsi les derniers spécimens restant aujourd’hui dans la péninsule. Le CRT est situé sur les terres du sanctuaire du Camp, à Garriguella, dans l’Alt Empordà. L’objectif du Centre est l’élevage en captivité des tortues afin de réduire le taux élevé de mortalité des jeunes spécimens qui se produit dans la nature, et ainsi multiplier le nombre de tortues pouvant être remises en liberté pour mieux préserver l’espèce naturelle. The L’Albera Tortoise Breeding Center is a facility for raising the Mediterranean tortoise, a highly endangered species. In fact, the last population of this species on the Iberian Peninsula can be found in L’Albera. The breeding center is located in the Santuari del Camp, in Garriguella (Alt Empordà). The center aims to raise tortoises in captivity in order to decrease the infant mortality rate found in the wild. Later, this large number of tortoises can be released into nature to reinforce the naturally-born populations.

DasSchildkröten-Reproduktionszentrum Albera ist eine Einrichtung für die Aufzucht in Gefangenschaft der Mittelmeerschildkröte, einer vom Aussterben bedrohten Tierart, die auf der Halbinsel nur noch im Albera-Gebirge vorkommt. Es befindet sich auf dem Gelände vom Santuari del Camp bei der Ortschaft Garriguella. Mit diesem Zentrum wird das Ziel verfolgt, Schildkröten in Gefangenschaft aufzuziehen, um der hohen Sterberate von Jungtieren in freier Natur entgegenzuwirken und um auf diese Weise eine beachtliche Anzahl von Tieren freilassen zu können, damit die natürlichen Bestände gestärkt werden.

Imatge: Joan Nugué

Monestir de Sant Quirze de Colera Els orígens del monestir de Sant Quirze de Colera són bastant confusos. Cap l’any 785 es van instal·lar en aquest lloc diversos membres d’una mateixa família -dirigits pels germans Libuci i Assinari- al cap d’altres persones i amb la finalitat de fundar un monestir. L’any 815 van aconseguir un precepte reial on s’esmentaria ja el monestir, alhora que el feia beneficiari de diversos béns. Aquell acte va significar el tret de sortida d’una sèrie de donacions i fundacions de parròquies, sota la direcció del monestir de Sant Quirze. La petita abadia benedictina de Sant Quirze es troba meravellosament situada en la reserva natural de les muntanyes de l’Albera. Rodejat d’una naturalesa intacta, tan sols freqüentada per un reduït nombre de vaques

que pasturen plàcidament durant l’hivern. Constitueix un paisatge difícil de contemplar en els nostres dies. Del monestir de Sant Quirze de Colera, pertanyent al municipi de Rabós, surt un camí de 6 quilòmetres en bon estat a través del qual arribarem, tant a peu com amb cotxe, a Sant Quirze. El caminant descobrirà un paisatge verge i variat i en les proximitats del Mas del Roquer un Dolmen i un menhir particularment importants. També des de Vilamaniscle pot arribar-se al monestir a través d’un bon camí. Tres absis construïts en el segle XI culminen la planta de creu. La volta i els arcs de mig punt del seu interior daten també d’aquesta mateixa època.

En la part nord-est del pati del monestir encara hi ha algunes restes del segle IX i principis del X. L’ala oest consta de molts estils diferents dels segles X - XIX. El monestir va anar guanyant més influència i les seves fronteres es van ampliar. En el 1285 l’exèrcit d’ocupació francès es va fer amb el monestir, que seria recuperat l’any 1288 per tropes del rei Jaume de Mallorca. La construcció d’una fortalesa va prolongar la seva influència que acabaria a mitjan del segle XV. Avui es troba en procés de restauració el que impedeix de moment la visita al seu interior; encara així recomanem aquesta bella excursió, segurs de què no us decebrà.

ue fundado hacia finales del siglo VIII, y consagrado a los Santos: Quirze, Andreu y Benet en tiempos de los Carolingios. Hoy todavía podemos admirarlo tal como era entonces construido mediante la superposición de piedras en forma de espinas de pescado, típicas de la época. Del municipio de Rabós sale un camino de 6 kilómetros en buen estado a través del cual llegaremos, tanto a pie como en coche, al Monasterio de Sant Quirze de Colera. El caminante descubrirá un paisaje virgen y variado y en las proximidades del Mas del Roquer un dolmen y un menhir particularmente importantes

epuis les Carolingiens, le monastère est consacré aux saints : Quirze, André et Benoît, fondé vers la fin du VIIIe siècle. On peut encore admirer aujourd’hui la construction faite de chevauchements de pierres en forme d’arrêtes de poisson, typique de l’époque. Depuis le monastère de Sant Quirze de Colera, appartenant à la commune de Rabós, un chemin praticable à pied ou en voiture de 6 km vous conduira jusqu’à Sant Quirze. Le marcheur pourra découvrir un paysage vierge et varié. Dans les environs du Mas del Roquer, ne manquez pas le dolmen et le menhir, deux monuments particulièrement importants.

his monastery, founded in the late 8th century, dates back to the Carolingian dynasty and is dedicated to Saints Quirze, Andrew and Benedict. Visitors can admire the original design of the monastery, which features the typical herringbone-shaped rocks of the era laid one over the other. A well-maintained, 6-km path runs from the Monastery of Sant Quirze de Colera (in the municipality of Rabós) to Sant Quirze. It makes for a perfect stroll or drive! Walkers will enjoy a virgin landscape, varied terrain and the well-conserved remains of both a dolmen and menhir near Mas del Roquer.

as Kloster wurde gegen Ende des 8. Jahrhunderts gegründet und in der Karolingerzeit den Heiligen Quirze, Andreu und Benet gewidmet. Auch heute noch können wir die damalige Bauweise, bei der die Steine fischgrätenweise aufeinandergeschichtet wurden - was für jene Zeit recht typisch war -, bewundern. Von der Ortschaft Rabós führt ein 6 Kilometer langer, gut erhaltener Weg zum Kloster Sant Quirze de Colera, den wir sowohl zu Fuß als auch mit dem Auto zurücklegen können. Dem Wanderer offenbaren sich eine unberührte abwechslungsreiche Landschaft wie auch ein Dolmen und ein Menhir von besonderer Bedeutung nahe dem Mas del Roquer.

Requesens, una fortalesa marcada pels segles Requesens és el nom d’un antic poble, ara veïnat, situat al sud del Puig Neulós, al cor de les Alberes i enmig d’una vegetació espessa formada sobretot per alzines sureres. En destaquen: el castell de Requesens, situat en un turó a 511 metres d’altura; l’església de la Mare de Déu de Requesens, la Cantina i unes quantes masies ara abandonades. S’hi va per una pista forestal que surt del nucli de Cantallops i que s’endinsa durant uns 5 quilòmetres pels indrets de l’Albera fins a arribar al castell. Del castell, cal destacar que és un monument d’extraordinàries dimensions reconstruït totalment a finals del s. XIX. Està fet a caprici d’una família senyorial amb ànims de recuperar un estil de construcció d’altres èpoques. Els itineraris botà-

nics que podem recórrer avui al voltant del castell recorden clarament els jardins de les princeses dels antics contes de fades. A dins del castell es pot veure també una església de l’època d’estructures i morfologia força interessants. Si hi feu una visita descobrireu, torres, muralles i defenses en força bon estat, on s’alternen les primeres pedres del castell primitiu amb les restauracions; les quadres, la capella, l’hospital i les estances de les estades civils -cases-, a part dels jardins, terrasses i estanys que es van construir durant la restauració de finals del XIX. Durant aquest temps el castell rep diferents noms: Recosin, Rechodindus, Requeseno.

Des del s. XII es lliga la història del castell a la família de Rocabertí. El s. XIX s’inicia la restauració del castell, que acabarà el 1899. Amb la mor de Joana Adelaida de Rocabertí, passà per herència a mans de Ferran Truyols, mallorquí. A partir d’aquest fet el castell és venut fins a quatre vegades. Els esdeveniments del s. XX hi deixaran la seva empremta de destrucció. Durant el primer quart de segle es produeix una intensa explotació forestal que fa desaparèixer els molts arbres centenaris que hi havia a l’indret. Després de la guerra civil el castell passa a fer funcions de caserna militar. Durant aquest episodi es destrueixen els interiors del castell i els merlets.

el castillo, hay que destacar que es un monumento de extraordinarias dimensiones reconstruido totalmente a finales del s. XIX. Fue edificado a capricho de una familia señorial con ánimos de recuperar un estilo de construcción de otras épocas. Dentro del castillo se puede ver también una iglesia de la época, de estructuras y morfología muy interesantes. En una visita al castillo se descubren paulatinamente torres, murallas y defensas en buen estado, donde se alternan las primeras piedras del castillo primitivo con las restauraciones, las cuadras, la capilla, el hospital y las estancias civiles -casas-, a parte de los jardines, terrazas y estanques que se construyeron durante la restauración de finales del XIX.

n soulignera de ce château les dimensions remarquable de l’édifice, entièrement reconstruit à la fin du XIXe siècle. Il est le résultat du caprice d’une famille seigneuriale désireuse de reproduire le style de construction d’autrefois. On peut admirer à l’intérieur du château une église dont la structure et la forme vous surprendront. La visite vous permettra de découvrir les tours, les murailles et les défenses bien conservés, où les premières pierres du château primitif se mêlent aux restaurations, les écuries, la chapelle, l’hôpital et les espaces privées – maisons – outre les jardins, les terrasses et les étangs qui ont été construits au cours de la restauration de la fin du XIXe siècle.

his imposing castle was completely reconstructed at the end of the 19th century on the whim of a noble family longing to bring back the typical construction style of a bygone era. The castle is also home to a church featuring the unique structure and design of the era. Visitors will discover well-preserved towers, walls and defenses; the first stones of the ancient castle are overlaid with those dating to its restoration. You will also enjoy the paintings, chapel, hospital and guest quarters, as well as gardens, terraces, and lakes built during the late-nineteenth century restoration.

ie Burg Requesens ist ein Bauwerk von außerordentlichem Ausmaß, das Ende des 19. Jahrhunderts vollständig nachgebaut wurde. Der Wiederaufbau war eine Laune einer herrschaftlichen Familie, die den Baustil vergangener Epochen wiederaufleben lassen wollte. Innerhalb des Burggemäuers befindet sich ebenfalls eine Kirche jener Zeit, die äußerst interessante Strukturen und Formen aufweist. Bei einer Besichtigung der Burg lassen sich neben den Gartenanlagen, Terrassen und Teichen, die während des Wiederaufbaus im 19. Jahrhundert angelegt wurden, gut erhaltene Türme, Mauern und Wehranlagen, bei denen sich ursprüngliche Steine der primitiven Burg mit neuen abwechseln, Ställe, die Kapelle, das Hospital und Wohnräume – Häuser – entdecken.

Museu Memorial de l’Exili El Museu Memorial de l’Exili (MUME) promou la recuperació de la història i de la memòria dels exilis del nostre país, molt especialment de l’exili republicà, originat pel desenllaç de la Guerra Civil de 1936-1939. Preu Entrada: 4 € - Jornada de portes obertes el darrer diumenge de mes El Museo Memorial del Exilio (MUME) promueve la recuperación de la historia y de la memoria de los exiliados de nuestro país, muy especialmente del exilio republicano, desencadenado por el desenlace de la Guerra Civil de 1936-1939. Precio Entrada: 4 € - Jornada de puertas abiertas el último domingo de mes Le Musée Mémorial de l’Exil (MUME) s’emploie à raviver l’histoire et la mémoire des exils qu’a connu notre pays, en particulier l’exil républicain provoqué par le dénouement de la Guerre Civile de 1936-1939. Prix Entrée: 4 € - Journée de portes ouvertes le dernier dimanche de mois The Exile Memorial Museum (MUME) promotes recalling the history and memory of our land’s exiles, and particularly the Republican exile that emerged from the outcome of the Civil War of 1936-1939. Entrance Price: 4 € - Open day the last Sunday of the month

Das Exile Memorial Museum (MUME) fördert die Wiedererlangung der Geschichte und Erinnerung der Exilanten unseres Landes, besonders des republikanischen Exils, ausgelöst durch

den Ausgang des Bürgerkriegs von 1936-1939. Eintrittspreis: 4 € -Tag der offenen Tür der letzte Sonntag des Monats

Foto: Pere Magrià

Santuari de La Mare de Déu del Mont En un radi de 360 graus i si les condicions atmosfèriques ho permeten podrem entreveure els paratges següents: al nord, la serralada pirinenca, des del Puigmal al cap de Creus, amb la magnífica silueta del massís del Canigó, i a tocar les muntanyes de l’Alta Garrotxa. A llevant s’estén l’Empordà, entre les Alberes i les Gavarres, amb el golf de Roses, el Montgrí i Figueres centrant els pobles de l’Alt Empordà. A migdia, Banyoles i el seu estany, Girona, Rocacorba, el Far i més enllà les Guilleries i el Montseny. Més a prop Maià i Besalú assenyalen el camí de la Garrotxa seguint la vall del Fluvià. A ponent es retallen les siluetes de Cabrera i el Puigsacalm. Finalment les serres de Milany i Cavallera, amb el Pedraforca al fons, tanquen l’impressionant rotllana. Al Santuari s’hi pot accedir amb cotxe

des del trencant de Can Vilar -cruïlla de la carretera de Besalú a Figueres on conflueixen les carreteres que provenen de Banyoles i Cabanelles. Des d’aquest indret hi ha dinou quilòmetres. També s’hi pot accedir des del poblet de Segueró, al qual s’arriba des de Beuda o des de Maià de Montcal. En les rodalies del Santuari, s’hi troben varis municipis que, pel seu patrimoni són interessants de visitar i complementen la passejada. Per fer un bon àpat mentre es comenten les troballes del matí i els llocs que resten per descobrir durant la tarda que ens espera, us recomanem el restaurant que trobareu al Santuari de la Mare de Déu del Mont.

que edificà a començaments del segle XIV, una església al capdamunt de la serra per donar acollida al culte a la Mare de Déu, que ja existia al monestir des dels seus orígens.

L’origen del santuari va lligat al monestir benedictí de Sant Llorenç, present des del segle X al pla de Sous, replà de la serra del Mont a 900 metres d’alçada. Fou la comunitat d’aquest monestir la

La imatge policromada de la Mare de Déu del Mont és una talla gòtica del segle XIV, que amida quatre pams d’alçada i és d’alabastre de la pedrera de Segueró, al peu de la serra.

L’església, de traça romànica, és de començaments del segle XIV i té la volta apuntada. El campanar s’aixeca per davant de la façana i a tocar d’aquesta per la banda de tramuntana. Al timpà de la porta hi havia l’Àngel de l’Anunciació, que formava part d’una decoració més àmplia. Actualment es troba col·locat a l’interior. Traspassada la porta s’hi troba una bonica reixa gòtica de forja.

esde el Santuario se contempla una panorámica circular incomparable del nordeste de Cataluña, que abarca tierras de diez comarcas: la Garrotxa, el Ripollès, el Vallespir, Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, la Selva, Osona y el Berguedà. Se puede acceder al Santuario en coche desde el cruce de Can Vilar -cruce de la carretera de Besalú a Figueres donde confluyen las carreteras que provienen de Banyoles y Cabanelles-, desde este lugar hay diecinueve kilómetros de carretera sinuosa. También se puede acceder desde el pueblo de Segueró, al cual se llega desde Beuda o desde Maià de Montcal.

e sanctuaire offre une vue panoramique circulaire imprenable sur le nord-est de la Catalogne qui embrasse les terres de dix comtés : Garrotxa, Ripollès, Vallespir, Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, Selva, Osona et Berguedà. On peut rejoindre le sanctuaire en voiture depuis le carrefour de Can Vilà – croisement de la route de Besalú à Figueres où se rejoignent les routes venant de Banyoles et Cabanelles – à dix-neuf kilomètres de là. On peut également y arriver depuis le village de Segueró en venant de Beuda ou de Maià de Montcal.

aze out from the Sanctuary over a one-of-a-kind view of Northeastern Catalonia as you take in ten counties: Garrotxa, Ripollès, Vallespir, Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, Selva, Osona and Berguedà.

You can reach the Sanctuary by following the road nineteen kilometers from the turn-off in Can Villar (where the Besalú - Figueres highway and Banyoles-Cabanelles highways intersect). It can also be accessed from the tiny town of Segueró, which can be reached from Beuda or Maià de Montcal.

om Sanktuarium aus öffnet sich ein großartiger Panoramablick auf den gesamten Nordosten Kataloniens, der sich über das Land von zehn Landkreisen erstreckt: Garrotxa, Ripollès, Vallespir, Alt Empordà, Baix Empordà, Pla de l’Estany, Gironès, Selva, Osona und Berguedà. Das Sanktuarium ist mit dem Auto erreichbar und zwar von der Kreuzung Can Vilar aus – Kreuzung der Landstraße von Besalú nach Figueres, zu der die Straßen aus Banyoles und Cabanelles kommend führen -; von hier aus sind es noch neunzehn Kilometer auf einer kurvigen Landstraße. Es kann auch über die Ortschaft Segueró, zu der Sie über Beuda oder Maià de Montcal gelangen, erreicht werden.

Salines Bassegoda Malgrat que aquest sector de l’Empordà no és gaire conegut, ja en trobem referències des del Paleolític inferior amb testimonis de l’època Megalítica, entre el quart i segon mil·lenni a. de C., amb unes concentracions importants i representatives a Agullana, a Darnius, etc. Del final de l’Edat del Bronze i la primera Edat del Ferro (1100 - 600 a. de C.) a la zona es desenvolupà la cultura dels camps d’urnes, més concretament a Agullana hi ha vestigis considerats els més importants del sud-oest europeu. Ara bé, els elements històrics de Salines Bassegoda que ens són més representatius i que han perdurat més són les construccions del romànic: els monestirs benedictins de St. Llorenç de Sous d’Albanyà, de les Escaules a Boadella,

el priorat del Roure a Pont de Molins, així com el priorat canonical de Lladó, els quals conserven tot el seu encant i història després d’haver-hi fet excel·lents treballs de restauració. El romànic de Salines Bassegoda s’ha conservat en molt bon estat degut, sobretot, a la seva situació privilegiada i representa un patrimoni interessant de les construccions religioses de l’Empordà. En són testimonis representatius les esglésies dedicades a Santa Maria, de les quals en trobem a Vilanant -del s.XI-, a Cistella - aquesta del s.XIII-, i a Darnius -del s.X-, a Agullana -del s.IX- i a Albanyà, de Santa Maria de Palau -del s.XIII-. A Lladó, i dins del seu conjunt monumental, hi ha l’església de Santa Maria que és del s.XI. A Sant Llorenç de la Muga s’hi localit-

Pantà de Boadella Imatges: Consorsi Salines Bassegoda

za una església de la qual ja en tenim constància des de l’any 982 dedicada al sant del mateix nom. Dedicades a Sant Pere tenim l’església parroquial d’Albanyà del s.IX i la de Navata del s.XI. Dedicada a Sant Martí hi ha l’església parroquial de Maçanet de Cabrenys - del s.XII- i la de La Vajol de la qual en tenim referències a la meitat del s.XIII. Per últim, a Cabanelles trobem una església del s.XI dedicada a Santa Coloma. Tanmateix, arreu de Salines Bassegoda es troben ermites romàniques dedicades a diversos sants que, en comptar-les, en trobaríem més de vint-i-cinc. Altres construccions molt interessants i necessàries a la seva època foren els castells, dels quals al territori en queden alguns vestigis, senyals de la importàn-

oda

cia estratègica de la zona. Trobem el Castell d’Arget a Albanyà, el Castell d’Avinyonet -del s.XII- i el Castell de Boadella que és un magnífic palau gòtic del s.XII. A Maçanet de Cabrenys, trobem el Castell de Cabrera. El Castell de Llers datat del s.X, és del mateix segle que el de Montroig a Darnius i el Castell de Navata. Del s.XII hi ha també l’espectacular Castell de Palau Surroca de Terrades. Prop d’allí, a Vilanant, trobem el Castell de Solers del s.XI, de la mateixa època del Castell de Vilarig a Cistella. Tots aquests castells depenien del Comtat de Besalú. D’altra banda, i des del punt de vista del patrimoni natural, a Salines Bassegoda hi ha diferents indrets interessants. Al nord, a les Alberes hi ha el Massís de les Salines, límit septentrional de diferents espècies de flora i fauna pirinenques i que facilita la connexió ecològi-

ca entre els espais protegits de l’Albera i l’Alta Garrotxa. La Vall de la Muga, les riberes del Llobregat i els seus afluents, de gran riquesa natural i paisatgística, amb unes formacions geològiques especials i una morfologia fluvial, donen lloc a penya-segats, torrents, gorgues i boscos de ribera, i d’aquesta manera preserven ecosistemes de gran qualitat natural que acullen espècies en elevat risc d’extinció (com alguns mamífers i invertebrats aquàtics, amfibis, rèptils o ratpenats). Per altra banda, la Garriga d’Empordà i els estanyols de Mas Margall, alberguen a més, espècies d’especial interès ornitològic. Salines Bassegoda és un territori ideal per practicar esports a l’aire lliure, la seva orografia de valls i cims permet fer senderisme, córrer per les muntanyes i fer rutes ciclistes que ofereixen als qui

cerquen emoció i aventures, un ambient i un entorn que, al mateix temps, garanteix la pau i la tranquil·litat. L’embassament de Darnius-Boadella, a més, configura l’escenari idoni per a la pesca, el bany i els esports nàutics i aquàtics. A peu, corrent, en piragua, en bicicleta de muntanya, de carretera o a cavall, la visita als pobles de la zona és obligada, així com dur a terme els itineraris que es proposen des dels municipis, que culminen en miradors i espais privilegiats. Actualment hi ha centenars de quilòmetres de camins senyalitzats, que conformen una sèrie de rutes de descoberta del patrimoni històric i natural de la zona a través, per exemple, dels senders de Gran Recorregut (GR-11, el GR-2), la xarxa Itinerànnia, el Camí Natural de la

Muga o les rutes del Centre BTT Salines Bassegoda. Una important xarxa de pistes i senders senyalitzats, que ofereixen un ampli ventall de possibilitats per a tots els gustos, des de curtes passejades, fins a excursions, entrenaments i travesses de llarg recorregut. En total més de 900 km senyalitzats que, juntament amb diferents punts de serveis i atenció als usuaris, configuren una opció molt interessant per a endinsar-se a aquest territori. Salines Bassegoda és una terra dotada d’una bellesa natural incomparable. Un escenari únic per al turisme actiu, on la contrastada orografia entre vall i muntanya constitueix el principal recurs natural per gaudir de la gran diversitat d’activitats lúdiques i d’oci. Endinsar-se en el paisatge i conèixer el medi natural en el seu estat més pur és sentir els batecs de la vida. És aprofundir en el nostre interior. Flora multicolor, fonts cristal·lines, espessos boscos, fauna singular, els primers cims pirinencs, ermites romàniques, dolmens i menhirs... constitueixen un paradís natural per gaudir de la vida amb els cinc sentits, respirar profundament i contemplar el pas dels temps. Una zona farcida de sorpreses i il·lusions, de llarga història i profunda tradició. Un petit territori de forta identitat, amb pobles de gent oberta i hospitalària però amb la vista sempre fixada al territori i al demà. Amb aquestes condicions les possibilitats de viure experiències a l’aire lliure són il·limitades. Per a molts dels seus habitants, part de la seva vida gira entorn d’aquestes activitats, i qui les practica sap bé les sensacions que s’hi poden experimentar. Qualsevol època de l’any és bona. Hi ha activitats adaptades a totes les estacions. Diverses empreses s’encarreguen de canalitzar les diferents inquietuds mitjançant propostes alternatives que es complementen amb una infraestructura hotelera i d’allotjaments rurals de gran qualitat i una excel·lent oferta gastronòmica. Descobrir la varietat de paisatges de la mà de guies locals, passejar en bicicleta o a cavall per llocs fascinants, pujar al cim del Bassegoda, les Salines o el Mont i admirar el massís del Canigó i tota la plana empordanesa, descobrir les restes megalítiques i de l’arquitectura romànica, tastar la magnífica gastronomia de mar i muntanya de la zona i gaudir de les seves particularitats de llarga tradició, són al·licients difícilment rebutjables que garanteixen una estada emocionant, en consonància amb les necessitats del moment.

“A peu, corrent, en piragua, en bicicleta de muntanya, de carretera o a cavall, la visita als pobles de la zona és obligada, així com dur a terme els itineraris que es proposen des dels municipis, que culminen en miradors i espais privilegiats”

alinas Bassegoda es un territorio ideal para practicar deportes al aire libre, su orografia de valles y cumbres permite hacer senderismo, córrer por las montañas, a pie o a cavallo, y hacer rutas ciclistas que ofrecen a los que buscan emociones y aventuras, un ambiente y un entorno que, al mismo tiempo, garantiza la paz y la tranquilidad. Con estas condiciones las posibilidades de vivir experiencias al aire libre son ilimitadas. Una zona llena de sorpresas e ilusiones, de larga historia y profunda tradición. Un pequeño territorio de una belleza natural incomparable y de una fuerte identidad, con pueblos de gente abierta y hospitalaria. Todo ello hace que disfrutar de sus particularidades, son alicientes que garantizan una estancia emocionante.

alinas Bassegoda est un territoire idéal pour la pratique de sports en plein air, son orographie de vallées et sommets vous permet de faire de la randonnée, courir sur la montagne, à pied ou à cheval, et faire des itinéraires cyclistes qui vos offrent à ceux qui cherchent émotions et aventures, une ambiance et un environnement qui au même temps vous garantissent la paix et le calme. Avec ces conditions les possibilités de vivre des expériences en plein air sont infinies. Une zone pleine de surprises et illusions, de large histoire et grande traditions. Un petit territoire d’une incomparable beauté naturel et d’une forte identité, avec villages de gent ouverte et hospitalière. Tout ça fait que profiter de ses particularités, ils sont des incitations qui garantissent un séjour passionnant.

alines Bassegoda is a territory ideal to practice all type of outdoor sports. The holography with valley and summits, allow hiking, run trough mountains, walk, riding horses, either do mountain bike to those who look for big emotions and adventures. At the same time you can fine the tranquillity and the silence of the nature that some of you are looking from.

An area full of emotions, illusions and surprises. A place with a large history and depth traditions. A little territory with a big potential and an unimaginable landscapes, natural beauty and also with a big identity. Towns with gently guest people. You can’t miss visiting Salines Bassegoda a different place which can give you the contrast you are looking for.

TURISME ACTIU

ESPORTS A L’ EMPORDÀ KAYAK DEL TER

Kayak del Ter L’exotisme fluvial a l’Empordà Fundada l’any 2008, Kayak del Ter és una empresa de turisme actiu compromesa amb el respecte al medi ambient. Un dels seus objectius és afavorir el descobriment de l’entorn d’una manera lúdica i activa. A l’estiu, cada dia i sense reserva prèvia es pot escollir entre tres trams diferents de duracions distintes que oscil·len entre 90 minuts i 6 hores, cadascun amb el seu encant. Si ho prefereixen poden llogar per hores un caiac, una canoa canadenca o un surf de rem. En totes les opcions, un monitor titulat els assessorà amb una classe d’introducció i seguretat bàsica abans d’iniciar el descens. Acabat el trajecte, la tornada fins a Colomers es pot fer o bé en minibús, o en bicicleta, o en segway, o practicant senderisme, o simulant una caminada nòrdica amb l’ajut de bastons. Per a més informació: www.kayakdelter.com, o al telèfon 662 159 469 Kayak del Ter El exotismo fluvial en el Ampurdán Fundada en el año 2008, Kayak del Ter es una empresa de turismo activo comprometida con el respeto al medio ambiente. Uno de sus objectivos es favorecer el descubrimiento del entorno de una forma lúdica y activa. En verano, cada día y sin previa reserva se puede elegir entre tres tramos diferentes de duraciones distintas que osocilan entre una hora y media i seis horas, cada una de ellas con su encanto particular. Si se prefiere, se puede

alquilar por horas un kayak, una canoa canadiense o deslizarse en un paddle surf. En todas las opciones, un monitor titulado les asesorará con una clase de introducción y seguridad básica antes de iniciar el descenso. Una vez finalizado el trayecto, la vuelta a Colomers se podrà realizar o bien en minibus, o en bicicleta, o en segway, o practicando senderismo, o realizando una marcha nórdica. Para más información: www.kayakdelter.com, o al teléfono 662 159 469 Kayak del Ter L’exotisme fluvial de l’Ampourdan Fondée en 2008, Kayak del Ter est une entreprise offrant un tourisme actif et compromise au respect de l’environnement. Ils nous font découvrir la nature d’une manière simple et active. En été vous pouvez choissir tous les jours et sans pré-réservation entre 3 différentes routes qui durent entre 1,5 et 6h. Ou bien vous louez par heure un kayak, canoé canadien ou un paddle surf. Pour toutes les options il y aura un moniteur diplômé pour l’explication d’initiation et de sécurité. Finalement pour retourner à Colomers vous avez le choix entre minibus, bicyclette, segway, à pied ou bien en nordic walking. Plus d’informations sur www.kayakdelter.com o tél. 662 159 469 Kayak del Ter The exotic river nature of the Ampurdan Founded in 2008, Kayak del Ter is a com-

pany for active tourism, dedicated to protect the environment. They make us discover the nature in a ludic and active way. In summer you can choose daily and without reservation between 3 tours from 1.5 to 6 hours. Or you just rent a kayak, Canadian canoe or paddle surf for hours. In any case there is a professional monitor who explains the basics and security. Finally you can choose how to get back to Colomers: by minibus, bicycle, Segway, walking or Nordic Walking. More information at www.kayakdelter. com or phone 662 159 469 Kayak del Ter Die Flussexotic des Ampurdan Gegründet 2008, Kayak del Ter ist ein Unternehmen für aktiven Tursimus, dem Umweltschutz verbunden. Sie lassen uns die Natur auf eine spielerische und aktive Art entdecken. Im Sommer kann man täglich und ohne Reservierung zwischen 3 Routen wählen die zwischen 1,5 und 6 Stunden dauern. Oder wenn Sie es bevorzugen, mieten Sie ein Kayak, kanadisches Kanu oder Paddelsurf stundenweise. Für alle Optionen steht ein professioneller Lehrer für die Einführung und Sicherheitserklärungen zur Verfügung. Am Ende jeder Strecke, kann man per Minibus, Fahrrad, Segway , zu Fuss oder per Nordic Walking nach Colomers zurückkehren. Mehr Information unter www.kayakdelter.com oder Tel 662 159 469

La gastronomia a l 'Alt Empordà - Les garotes i els musclos de roca

•I un producte molt important com és el vi amb Denominació d’Origen Empordà.

Com a plats d’interior: - La botifarra dolça fregida - L’oca amb naps - El conill amb cargols

Les varietats viníferes són la carinyena i la garnatxa per a l’elaboració de vins rosats i negres, i la garnatxa blanca i roja i el macabeu per als blancs i els dolços. Els vins negres són ben constituïts i harmònics i milloren amb la criança. L’especialitat, però, és la garnatxa, vi dolç natural, madur, càlid i sedós, qualitats que en fan un vi de postres excepcional. Tots aquests productes estan a l’abast de tothom a les cooperatives dels diferents municipis.

Postres: - Els “taps” de Cadaqués - Els “brunyols” de l’Empordà

Sarsuela de peix i marisc

a majoria de productes típics de la comarca guarden relació amb una gastronomia de mar i muntanya, considerada una de les estrelles de la cuina mediterrània. Es poden esmentar com a plats de mar: - El suquet de peix fresc - La sípia amb pèsols

PRODUCTES - L’Alt Empordà té, a causa del clima i la situació, un repertori de productes amb denominació especial molt variats. Podem destacar: •Les anxoves de Roses i l’Escala. •Les pomes de Sant Pere Pescador i l’Armentera. •L’oli de Garriguella, Espolla o Cabanes, un oli pur que s’obté de varietats tan reconegudes com l’argudell i el corvell.

Endivies amb anxoves

a mayoría de los productos típicos de la comarca guardan relación con una gastronomía de mar y de montaña, considerada una de las estrellas de la cocina mediterránea.

Como platos de mar destacan: -Guiso de pescado fresco -Sepia con guisantes -Erizos de mar y mejillones de roca I como platos de interior: -Butifarra dulce frita -Oca con nabos -Conejo con caracoles Postres: -”Taps” de Cadaqués -”Brunyols” de l’Empordà PRODUCTOS - A causa del clima y de la situación, l’Alt Empordà goza de un variado abanico de productos con denominación especial. Destacan: -Anchoas de Roses i l’Escala -Manzanas de Sant Pere Pescador i l’Armentera -Aceite de Garriguella, Espolla o Cabanes, un aceite puro que se obtiene de variedades tan reconocidas como el “argudell y el “corvell”. -I un producto muy importante: el vino con Denominación de Origen Empordà. Las variedades viníferas para la elaboración de vinos rosados y tintos son la cariñena i la garnacha, y para los blancos y dulces la garnacha blanca y la garnacha roja, y el macabeo. Los tintos están bien constituidos, son armónicos y mejoran con la crianza. No obstante, la especialidad es la garnacha, un vino dulce, natural, maduro, cálido y sedoso, cualidades todas ellas que descubren un vino excepcional para postres. Todos estos productos están disponibles en las cooperativas de los diferentes municipios.

a majorité des produits typiques de la région gardent un lien avec la gastronomie de mer et montagne, considérée comme l’une des étoiles de la cuisine méditerranéenne.

Nous pouvons détacher comme plaques de mer: - Le “suquet “ de poisson frais - La seiche avec les petit pois - Les “garotes “ et moules du roc Comme plaques de l’intérieur: - La saucisse Catalan sucrée frite - L’oie avec les navets - Le lapin avec les escargots - Platillo Et des desserts: - Les “taps” de Cadaqués - Les “brunyols” de l’Empordà PRODUITS - L’Alt Empordà possède, à cause de son climat et de sa situation, une gamme étendue et variée de produits d’appellation. Parmi ceux-ci se trouvent les spécialités suivantes : - les anchois de Roses et de l’Escala. - les pommes de Sant Pere Pescador et de l’Armentera. - l’huile d’olive de Garriguella, Espolla ou Cabanes, une huile pure qui s’obtient à partir de variétés reconnues comme “argudell” et “corvell”.

Turisme - 109

Et un produit très important comme le vin possède aussi sa dénomination d’Appellation d’Origine Empordà. Les variétés de vignobles sont constituées de “carinyena” et de grenache pour l’élaboration des vins rouges et rosés et de grenache blanc et rouge ainsi que de “macabeu” pour les vins blancs et doux. Les vins rouges sont bien construits et aromatisés, et s’améliorent en vieillissant. Le cépage est du grenache, qui produit un vin doux naturel, mature, chaleureux et soyeux, ce qui en fait un vin exceptionnel pour les desserts. Tous ces produits sont disponibles dans les coopératives des différentes communes

Oli de la Cooperativa de Garriguella

he majority of products typical to the region are related to gastronomy of sea and mountain, being considered one of the stars of Mediterranean cuisine.

We can detach as sea plates: - The “suquet” of fresh fish - The cuttlefish with peas - The “garotes” and rock mussels As interior plates: - The fried sweet Catalan sausage - The goose with turnips - The rabbit with snails - Platillo And of the desserts: - The “taps” of Cadaqués - The “brunyols” of Empordà PRODUCTS - Alt Empordà has, due to its climate and location, a wide and varied repertoire of products with denomination, such as: - Anchovies from Roses and l’Escala. - Apples from Sant Pere Pescador and l’Armentera. - Oil from Garriguella, Espolla and Cabanes, pure oil that is obtained from varieties know as “argudell” and “corvell”. In addition, a very important product like the wine, is Denomination of Origin Empordà. The varieties are “carinyena” and “garnacha” for the elaboration of reds and rosés; the white and red “garnacha” and the “macabeu” for whites and sweet wines. Red wines are fullbodies and aromatic; improving with age. The specialty is the garnacha, naturally sweet wine that is mature, warm and smooth, which make it an exceptional dessert wine. All of these products may be found in the coops of the different towns.

Turisme - 110

L’ALT EMPORDÀ TÉ, A CAUSA DEL CLIMA I LA SITUACIÓ, UN REPERTORI DE PRODUCTES AMB DENOMINACIÓ ESPECIAL MOLT VARIATS.

ie meisten der typischen Produkte der Region stehen im engen Zusammenhang mit der Meer-und-Berg-Küche, die zu den Highlights der Mittelmeerküche zählt.

Zu den Meeresspezialitäten gehören: - suquet – ein Ragout mit frischem Fisch - Sepia mit Erbsen - Seeigel und Klippenmiesmuscheln Spezialitäten aus dem Inland: - Gebratene süße Bratwurst - Gans mit Rüben - Kaninchen mit Schnecken Desserts: - »taps« Gebäck aus Cadaqués - »brunyols« Krapfen aus dem Empordà PRODUKTE - Der Alt Empordà bietet aufgrund seines Klimas und seiner Lage ein Repertoire an Produkten mit den unterschiedlichsten Ursprungsbezeichnungen. Besonders erwähnenswert sind: •Anschovis aus Roses und Escala •Äpfel aus Sant Pere Pescador und Armentera •Olivenöl aus Garriguella, Espolla und Cabanes – ein reines Olivenöl aus den beliebten Olivensorten Argudell und Corvell •Und ein äußerst bedeutendes Produkt ist der Wein mit der Ursprungsbezeichnung Empordà Für die Herstellung von Rosé- und Rotweinen werden die Rebsorten Carignan und Grenache und für Weiß- und Süßweine die Rebsorten Grenache Blanc und Noir sowie Macabeu verwendet. Die Rotweine sind körperreich und harmonisch und verbessern ihr Aroma im Ausbau. Die lokale Spezialität jedoch ist die Garnatxa, ein natürlicher, reifer, weicher und seidiger Süßwein – Qualitäten, die ihn zu einem außergewöhnlichen Dessertwein machen. All diese Produkte sind in den Kooperativen in den diversen Orten erhältlich.

Conill amb cargols Turisme - 111

Turisme - 113

AKTIVTOURISMUS

SPORTAKTIVITÄTEN FÜR DEN SOMMER IM ALT EMPORDÀ Sonne und schönes Wetter laden dazu ein, das umfangreiche Freizeitangebot, das der Alt Empordà für Urlaubsgäste bereithält, voll auszukosten. Hier erhalten Sie eine Übersicht: KAJAK Begeben Sie sich in das ruhige Gewässer des Mittelmeeres mit einem kleinen Kanu und spüren Sie die Ruhe und Beschaulichkeit, die nur durch die Ruderbewegungen unterbrochen werden, um das Boot fortzubewegen. Erleben Sie das nicht zu überbietende Freiheitsgefühl bei einer Kajaktour entlang der Küste. BOWLING Besuchen Sie ein Bowling-Center, das ideal ist, um an einem Sommerabend nach einem aufregenden Tag im Freien ein paar Runden zu spielen. Gleich einen Strike zu werfen ist natürlich gerade für Anfänger etwas schwierig, aber dennoch stellen sich schnell erste Erfolge ein und jede Menge Endorphine werden ausgeschüttet, die hundertpro für ein wohliges Gefühl sorgen. KITESURFEN Das Lenkdrachensegeln, auch Kitesurfen, ist eine Wassersportart, bei der wir mit Windantrieb von einem Lenkdrachen, mit dem wir mithilfe eines Gurtes verbunden sind, über das Wasser gezogen werden. Der Wind ersetzt die Wellen und ermöglicht, mit einem Board auf dem Wasser zu gleiten. Kitesurfen ist eine relativ neue Sportart, die sich allerdings rasant entwickelt hat. Für jede Menge Spaß und Unterhaltung. FALLSCHIRMSPRINGEN Zwei Sportarten in einem. Freier Fall und Fallschirmflug. Wer genug Erfahrung hat, im Alleingang, ansonsten ein Tandemsprung mit Betreuer. Beim freien Fall, den die Profis für spektakuläre Akrobatik-Einlagen nutzen, wird eine extrem hohe Geschwindigkeit erreicht. Fliegen nur mit dem eigenen Körper ist Freiheit pur. Was kann das noch toppen? TAUCHEN Die Unterwasserwelt samt ihren Geheimnissen zu erkunden – das vergisst man nie mehr. Steilwände, Felsspalten voller Leben und Unterwasserhöhlen mit eindringenden Sonnenstrahlen, in denen das Gegenlicht in einem bizarren Ton schimmert, während die unterschiedlichsten Arten von Fischen umherschwimmen - ein ganz und gar großartiger Anblick! SEGELN Unter den Segelbooten gibt es verschiedene Jollenklassen, die sich unter Nutzung der Windenergie mit Hilfe ihres Segels, das sich durch die Wucht der Windböen bis zum Platzen aufbläht, auf dem Meer fortbewegen. Gänzlich ohne Motorunterstützung das Boot zu handhaben und ohne ein festes Ziel zu navigieren, ist ein Zeichen von Unabhängigkeit und Selbstständigkeit. In den Empordà-Häfen gibt es ein großes Angebot an Segelbootsvermietungen. RADTOUREN Ob mit dem eigenen Fahrrad oder mit dem Mietrad – jede Menge Wege und Pisten erwarten Sie, damit Sie die wunderschönen Landschaften erkunden können. Der Grüne Weg vom Fluss Muga ist in zwei Ebenen unterteilt und kann Turisme - 114

somit von Radlern und Wanderern einerseits und von Reitern andererseits erwandert werden. Fünf weitere Wege ziehen ihre Schleifen durch die gesamte Region und erlauben, selbst die verborgensten Fleckchen des Landes zu entdecken. Besonders lohnenswert ist auch die Seen-Tour im Naturpark Aiguamolls del Empordà. BURRICLETA ALT EMPORDÀ Verkauf und Reparatur von Elektrofahrrädern. Verleih von Elektrofahrrädern mit GPS-geführten vergnüglichen, kulturellen Touren ohne Anstrengung. Radeln Sie in Ihrem Tempo! QUAD UND NATUR Ein gut ausgebautes Landwegenetz sorgt auf einem Gefährt, das für jedes Alter geeignet ist, für den direkten Kontakt mit der Natur. Das Quad, das Schnelligkeit und Leistung mit hoher Zuverlässigkeit und Leichtigkeit vereint, ermöglicht Ihnen, in aufregende Orte einzudringen. PITCH & PUTT Auf Bahnen, die kürzer sind als auf herkömmlichen Golfplätzen, ist ein anderer Schlagstil gefragt, und die Golf-Bag umfasst nur drei Schläger – das sind die wesentlichen Merkmale dieser Sportart. Eine Golf-Variante, die jedem Golfer etwas bietet. Ein toller Sport für jedermann! GOLF Genießen Sie den Golfsport, der sich immer lohnt. Eine großartige Erfahrung, die allen Erwartungen gerecht wird. Ein 18-Loch-Golfplatz mit nur geringem Gefälle, der für jeden Spieler geeignet ist, ist ein wahrer Luxus, den Sie in anderen Regionen nicht so schnell geboten bekommen. REITEN Ausgewählte Reittouren mit der ganzen Familie oder mit Freunden bieten wunderbare und unvergessliche Momente. Die Reitausflüge werden von einem erfahrenen Betreuer begleitet und lassen Sie im Handumdrehen vom Stress des Alltags abschalten.

TENNIS UND PADDLE-TENNIS Zwei klassische Sportarten, die in keinem Freizeitsportangebot fehlen dürfen. MINIGOLF Wer Lust hat, einen kleinen Ball in ein Loch zu spielen, ohne gleich lange Wege, wie auf einem Golfplatz, zurückzulegen, ist beim Minigolf genau richtig. Bei dieser Golf-Variante ist Ihre ganze Geschicklichkeit gefragt. WINDSURFING Bei dieser Wassersportart gleitet man mit Windantrieb und von der Windrichtung abhängig auf einem Surfbrett stehend auf den Wellen. Die Strände dieser Region sind berühmt für diese Wassersportart. ANGELFAHRTEN Unvergessliche Stunden voller Spannung, Abenteuer und Spaß. Unsere Küstenlandschaft auf einer Angeltour in Begleitung von qualifizierten Experten zu genießen ist eine weitere der vielen Attraktionen, die Ihnen der Alt Empordà zu bieten hat.

VINYES DE MÉS DE 30 ANYS

VARIETATS I VITIVINICULTURA

’actual vinyar de la Denominació d’Origen és majoritàriament d’antiga implantació, amb vinyes de més de 30 anys d’edat, circumstància que presenta característiques positives des del punt de vista de la qualitat del producte final, ja que és conegut el fet que les vinyes velles produeixen vi de gran qualitat. Paral·lelament en els darrers anys ha sofert una important renovació i millora per tal d’adaptar-lo a les modernes tècniques de conreu i operar un cert canvi varietal. Pel que fa a les varietats negres domina la Carinyena o Samsó, que constitueix la base de la viticultura empordanesa juntament amb la Garnatxa negra (anomenada a la zona, Lledoner). Aquestes varietats tradicionals es complementen amb noves varietats que es van introduint, principalment l’Ull de Llebre, el Cabernet Sauvignon, el Merlot i el Syrah. Les varietats viníferes blanques dominants són la Garnatxa blanca i roja i el Macabeu. En molta menor proporció trobem el Moscatell, el tradicional Xarel·lo i, de nova implantació, el Chardonnay, el Sauvignon blanc i el Gewurztraminer.

VIÑAS DE MÁS DE 30 AÑOS

VARIEDADES Y VITICULTURA El actual viñedo de la Denominación de Origen es mayoritariamente de antigua implantación, con viñedos de más de 30 años de edad, lo que resulta muy positivo desde el punto de vista de la calidad del producto final ya que es conocido el hecho que las viñas antiguas producen vino de gran calidad. Paralelamente en los últimos años ha sufrido una importante renovación y mejora para Turisme - 120

adaptarlo a las modernas técnicas de cultivo y realizar ciertos cambios varietales. En cuanto a las variedades tintas, domina la Cariñena o el Samsó, que constituye la base de la viticultura ampurdanesa junto con la Garnacha tinta -denominada en la zona Lledoner. Estas variedades tradicionales se complementan con nuevas variedades que van introduciéndose como el Tempranillo, Cabernet Sauvignon, Merlot y Syrah. Las variedades viníferas blancas dominantes son la Garnacha blanca y roja y el Macabeo. En mucha menor proporción se encuentran el Moscatel, el tradicional Xarel·lo y, de nueva implantación, el Chardonnay, Sauvignon blanco y Gewurztraminer.

VIGNES DE PLUS DE 30 ANS

LES VINS:

VARIÉTÉS ET VITICULTURE Les vins actuels qui portent l’appellation d’origine contrôlée proviennent principalement de plantations anciennes avec des vignes de 30 ans, ce qui permet d’obtenir un produit final d’une excellente qualité. Il est en effet reconnu que les vignes anciennes produisent du vin de grande qualité. Parallèlement, nous avons procédé ces dernières années à une importante rénovation, en adaptant les vignes aux techniques de culture modernes et en effectuant certaines modifications des variétés.

VINES OVER 30 YEARDS OLD

THE VINEYARDS:

VARIETIES AND VINICULTURE The majority of the Designation of Origin vines are old — more than thirty years old. This is good for the quality of the final product as it is well-known that older vines produce higher quality wines. In addition to this, in recent years important renewals and improvements have been implemented to adapt to modern winemaking techniques and to introduce some changes in grape varieties. With regards the red varieties, Carignan or Samsó is prevalent, forming the basis of Empordà viniculture, together with Garnacha Tinta (known in Empordà as Lledoner). These traditional varieties are complemented by new ones that are being introduced: Tempranillo, Cabernet Sauvignon, Merlot and Syrah . The most popular white varieties are Garnacha Blanca, Garnacha Tinta and Macabeo. Muscat, the traditional Xarel-lo and recently planted Chardonnay, Sauvignon Blanc and Gewürztraminer grapes arè alço grown, but to a much lesser extent.

En ce qui concerne les cépages de vins rouges, ce sont le Carignan ou Samsó qui dominent. Ils constituent la base de la viticulture de l’Empordà avec le Grenache rouge (appelé Lledoner dans la région). Ces variétés traditionnelles sont complétées par de nouvelles variétés, comme le Tempranillo, le Cabernet Sauvignon, le Merlot et la Syrah. Les variétés de cépages de vins blancs dominantes sont le Grenache (blanc et rouge), et le Macabeu. Dans des proportions beaucoup moins importantes, bous trouverez le Muscat, le traditionnel Xarel.lo et, en implantation récente, le Chardonnay, le Sauvignon blanc et le Gewurztraminer.

REBSORTEN UND WEINBAU ÜBER 30 JAHRE ALTE WEINBERGE

Das heutige Weinanbaugebiet der Ursprungsbezeichnung Empordà erstreckt sich größtenteils über alte Weingärten mit mehr als 30 Jahre alten Weinreben. Dieser Umstand wirkt sich äußerst positiv auf die Qualität des Endprodukts aus, denn es ist allgemein bekannt, dass alte Weinstöcke den besten Wein hervorbringen. Parallel dazu hat es in den vergangenen Jahren eine bedeutende Erneuerung und Verbesserung erfahren, um es modernen Anbautechniken anzugleichen und um bestimmte Änderungen an den Rebsorten vorzunehmen. Bezüglich roter Sorten herrschen Carignan und Samsó vor, die zusammen mit der Grenache Noir – bezeichnet in der Lledoner-Region – die Grundlage des Weinbaus im Empordà bilden. Diese traditionellen Rebsorten werden durch neue erweitert, die allmählich eingeführt werden wie Tempranillo, Cabernet Sauvignon, Merlot und Syrah. Die vorherrschenden weißen Rebsorten sind Grenache Blanc und Noir und Macabeu. Einen viel kleineren Anteil nehmen Muskateller, die traditionelle Xarel·lo und die neu eingeführten Sorten Chardonnay, Sauvignon Blanc und Gewürztraminer ein.