revista_miram_230

-2

Edita: Òscar J. Carrés. Redacció: Josep Maria Bernils, Montserrat Segura, agències. Publicitat: Òscar J. Carrés. Producció: Núria Brugat. Comptabilitat: Teresa Risque Col·laboradors: Maria Teresa Carrés, Joan Colomé, Màrius Serra, Laura Margall, Marcos Scheiber, Consorci per a la Normalització Lingüística SCC de l’Alt Empordà.

La revista Mira’m forma part de l’Associació de Mitjans d’Informació i Comunicació AMIC

Pot trobar la revista Mira’m als expositors repartits a: Figueres, Roses, Llançà, La Jonquera, Vilafant, Empuriabrava, Castelló d’Empúries, l’Escala, Girona i sud de França. A la majoria de comerços de tots els municipis de la comarca, consultes mèdiques, restaurants, centres comercials, botigues, centres d’estètica, gimnasos, centres d’educació, oficines d’Informació i Turisme i als establiments de tots els nostres clients.

També on-line al portal digital. www.miram.cat

Tel. 972 678 798 / 615 370 187 www.miram.cat - miram@miramdigital.com Dipòsit legal - GI 958-2002 17600 Figueres

miram.cat

miram.cat

-4

NADAL I LA POSTERITAT L’any 1991, per commemorar l’any Tirant lo Blanc, el setmanari El Temps va publicar-ne una fantàstica versió en còmic dibuixada per Sento i un relat juvenil de Jaume Fuster (Tirant al blanc) culminat setmanalment per tres enigmes meus.

Aquest text prodigiós de Foster Wallace és l’”Oda a Platko” de Federer i Nadal, descrit cop a cop Totes dues obres es publicaven per fascicles i els enigmes formaven part d’un concurs. En aquells temps predigitals, la interacció amb els lectors era feixuga, llastada per la lentitud dels procediments: escriure una carta, posar-la en un sobre, anar a comprar el segell, tirar-lo a la bústia... En aquell cas vam innovar. Les solucions es podien enregistrar en un contestador telefònic. Hi va participar molta gent. El premi era un viatge a Londres amb l’excusa del cavaller Guillem de Varoic i cada setmana la veu del contestador era d’una persona popular: en Tísner, l’Espinàs... La producció era de l’Oriol Comas. L’estiu de 1991 ens vam escapar a Manacor per enregistrar la

veu d’un futbolista del Mallorca que acabava de fitxar pel Barça, Miquel Àngel Nadal. Vam aprofitar que els seus pares eren veïns dels pares d’un escriptor amic nostre, en Jaume Capó, i ens van acollir sense gaire protocol. De fet, mentre el Comas i jo li fèiem enregistrar el missatge en una cassette, el pare Nadal va treure el contracte que acabaven de firmar amb el Barça i els dos veïns es van posar a repassar-lo. El gran moment va arribar quan aquell jove que debutaria al Camp Nou poques setmanes després ens van demanar: “I aquest Tirant a quin equip juga?”. Vam trigar tres segons a reaccionar.

L’espai de Màrius Serra

El tennista Rafael Nadal podia haver aparegut en qualsevol moment. És nebot de Miquel Àngel i aquell estiu tenia cinc anys. Després de la visita el pare del nostre amic, culer fins a la medul·la, ens va revelar que els Nadal eren del Madrid, la qual cosa van dissimular amb summa dignitat durant les vuit temporades que el noi va vestir de blaugrana. Al nebot, com és ben notori, no li ha calgut dissimular-ho. És un dels millors tennistes de la història i aquests dies s’ha passejat per París a la recerca del seu dotzè Roland Garros, que va guanyar. La seva rivalitat amb Roger Federer és llegendària, fins al punt que mereix una amplíssima entrada a Wikipedia que la detalla des de 2004. Res comparable, però, a l’extraordinari article que David Foster Wallace li dedica (“L’experiència Federer”), recollit a l’antologia He ballat (breument) la conga de DFW que publica Periscopi en traducció catalana de Ferran Ràfols Gesa. Més enllà del paper d’antagonista musculós que hi rep Nadal (com el Cristiano de Messi o el Salieri de Mozart), DFW ens delecta amb tota mena de consideracions afinadíssimes i té els sants collons de narrar tot un punt, a poc a poc i cop a cop, durant una pàgina i mitja (39-40). Aquest text prodigiós és l’Oda a Platko de Federer i Nadal. Si Rafael Alberti va immortalitzar el porter hongarès, DFW ho fa amb els dos tennistes més destacats de la història. Quan Federer i Nadal ja només semblin dades estadístiques, el text extraordinari de DFW els rescatarà de l’anonimat aritmètic.

-EL NOSTRE CONVIDAT-

Entrevista: Revista Mira’m

Components de l’Associació TEA Alt Empordà

L’AUTISME,

UN TRASTORN MOLT POC CONEGUT Arran d’un article editat fa un parell de mesos a Mira’m, vam creure interessant aprofundir sobre aquesta matèria. Fer-ne difusió pot ajudar a sensibilitzar el conjunt de la societat.

C

onèixer l’Associació TEA Alt Empordà aportarà a les famílies que ho desconeixien una eina d’ajuda, acollida i formació. Acceptar com a

pares aquest trastorn en un fill sempre és complicat d’entendre i assumir. Per tot plegat, ens vam posar en contacte amb l’associació per acordar una entrevista i parlar en profunditat sobre el trastorn de l’espectre autista (TAE).

La seva presidenta, Estefania Gonzàlez, i la vocal Núria Fàbrega van ser les persones que ens van atendre i que ens van contestar, ara l’una, ara l’altra, cadascuna de les preguntes que els vam plantejar.

-8 nera diferent de com l’entenem nosaltres, els neurotípics. Per això hem de ser nosaltres els que hem de tenir els recursos per poder entrar en el món de la persona que té autisme. En resum, és fàcil comunicar-nos-hi? En tant que aprenem a fer-ho és fàcil, ja que ells sempre estan disposats a estimar i a tenir una bona relació amb els altres. Ho fan d’una manera diferent i en aquest sentit som nosaltres els que tenim la responsabilitat de fer-nos amb les eines necessàries per podernos-hi relacionar i comunicar i entrar en el seu terreny, i fer-ho de la manera que ells necessiten.

Quins són els símptomes més freqüents de l’autisme? En part, sempre depèn del grau d’afectació que pugui tenir la criatura. Però ja des d’una edat primerenca els primers símptomes que indiquen que pot haver-hi autisme serien: la dificultat per mantenir la mirada; la dificultat per comunicar-se verbalment; el retard en el joc, o fins i tot l’absència del joc; un interès molt restringit per les coses; la dificultat per interaccionar amb els altres; la dificultat per riure, i d’altres de menor transcendència. Els nens que pateixen TEA (transtorn de l’espectre autista) poden arribar a patir bloqueigs, ja que no són capaços de superar certes situacions. Amb tot i això hi ha nens que pateixen autisme, l’afectació dels quals pot passar totalment desapercebuda. Canvia la vida la vida de la família en assabentar-se d’aquest fet? Evidentment, que canvia. La família es veu obligada a buscar els recursos necessaris per poder atendre com cal el seu fill o filla. El món no està preparat per a ells. També canvia el fet que tens una persona a la qual li costa interactuar socialment. Això implica que no puguis anar a certs llocs i moure’t en alguns ambients, ja que els

estímuls sensorials els poden arribar a afectar en un grau important, fins i tot els pot generar alguna crisi: sons massa elevats, clàxons de cotxes, llocs on hi ha molta gent fent bullícia, estímuls lumínics massa forts són algunes de les circumstàncies que cal evitar. Per tant, canvia la interacció social i la manera de vida, però sobretot en el fet que com a pare o mare has de buscar els recursos necessaris per ajudar el teu fill. I això és un camp molt desconegut en l’actualitat. És fàcil comunicar-se amb un nen autista? Una de les coses importants és saber entendre’l en tota la seva globalitat. És fàcil comunicar-s’hi quan saps com fer-ho. Per tant la qüestió no és si és fàcil o difícil relacionar-se amb un nen autista, sinó que més aviat la qüestió està en si en sé o no en sé, de comunicar-me amb ell. I per saber el que hem de fer, és apostar per la difusió i la sensibilització sobre aquest tema. La bona comunicació depèn de fins on jo vull aprendre a comunicar-me amb un nen autista. No es tracta de portar el nen autista al meu terreny, ja que ell, a nivell neurobiològic, té una manera de funcionar diferent de la meva. Ells entenen el món d’una ma-

Si el nen autista té germans, com és la relació entre ells? En el meu cas particular, el nostre fill té dos germans que són més petits que ell. Tot i que la relació és difícil, creiem que el beneficia, ja que s’ha d’esforçar per relacionar-se amb altres persones que no siguin els pares. A més de les dificultats que normalment hi ha en una casa amb diversos germans (les baralles que acostumen a haver-hi, la gelosia entre ells, si tu tens aquesta joguina i jo no) hi apareix la dificultat de l’autisme. Es dona el cas que els petits acostumen a imitar les coses que fa el germà gran i que no es corresponen a actes dels neurotípics. En algun moment poden aparèixer certes incomoditats dels germans per les coses que fa el gran. Coses que per la seva edat ja no correspondria que fes. Llavors pensen que tot el que se surt de la normalitat és ridícul o que no encaixa en els seus conceptes. La idea que cadascú ha de tenir el seu espai i que som una mica lliures de poder fer el que vulguem es veu tocada. En aquest aspecte estem tots molt programats per fer les coses en el moment i a l’edat que toca i quan se surt de la norma està mal vist. Què cal fer si creus que el teu fill pateix de trastorns de l’espectre autista? Crec que com en qualsevol altra cosa que veiem als nostres fills i que pensem que no encaixa: el primer que

hem de fer és informar-nos-en i buscar un bon professional perquè ens ajudi, en aquest cas, un neuropediatre o un psicòleg, i fer-lo valorar per saber-ne el grau. Si el nostre fill pateix de TEA, des del meu punt de vista el més important com a pares és tenir una bona informació, posar-te en bones mans, estar molt obert de ment i fer un dol per introduir-te en un món diferent. I sobretot formar-te molt, ja que els nostres fills milloren quan els sabem entendre i els sabem gestionar, perquè en el fons el que necessiten són bons guies. Els nens amb TEA ni son tontos ni tenen cap malaltia. Senzillament interpreten les coses de manera diferent. I com que el món està pensat per seguir un protocol, sortir d’aquesta línia pot crear confusió. Podem pensar moltes coses: des que no serveixes fins que ets tonto. I aquesta no és la realitat. Ells tenen una altra interpretació. Per tant el més important és formar-nos bé perquè les interpretacions que ells veuen i el món en què viuen vagin una mica en paral· lel. D’aquesta manera aprendran a encaixar en aquesta societat. Com es diagnostica aquesta malaltia? És un tema mèdic, per tant el diagnòstics es fa a través dels metges. Hi ha prou mitjans per diagnosticar-lo i ajudar les famílies? Aquí és on coixegem, on tenim un problema. I per què? Perquè moltes vegades des de les escoles es podrien fer uns petits reconeixements davant de certes simptomatologies per tal de detectar la malaltia. Es pot ser conscient que un nen té un comportament diferent, però com que hi ha una falta d’informació molt gran, i també una falta de recursos per poder contractar professionals que puguin donar suport a les escoles, tenim damunt de la taula una qüestió important que cal resoldre. Moltes vegades hi ha mestres que es veuen desbordats per alumnes que tenen un comportament desigual, que estan més esvalotats o que reaccionen de manera diferent, però no poden fer-ne un seguiment perquè

tenen massa alumnes, no poden dedicar-los una atenció especial. Tot i que s’està avançant en aquest aspecte, falten cosetes. I en l’àmbit familiar encara més, perquè les famílies, que són les que necessiten més ajuda, estan soles. Les famílies que tenen ganes de lluitar es veuen obligades a fer-ho soles i això és trist, perquè per gestionar tot això es necessita acompanyament. Necessites pautes per anar pas a pas. És la manera de poder entendre millor, de poder formar-te millor i de poder acompanyar els nostres fills. L’autisme és un trastorn que només té la mainada? No és un tema de mainada, l’autisme és un trastorn amb el qual es neix. Es neix amb aquesta condició, la d’interpretar el món d’una manera una mica diferent de com el tenim muntat. I què ha passat? Que amb el temps ens hem adonat que molts adults no han estat diagnosticats. I ara que comença a parlar-se més obertament del tema, han aparegut casos en adults, persones que no sabien que patien TEA i

que ara se’ls ha diagnosticat autisme. Afecta tant a nois com a noies, tot i que té més prevalença sobre el sexe masculí, també s’ha detectat que cada vegada hi ha més noies amb aquest trastorn. Com es tracta? Hi ha medicaments que siguin positius? Amb una bona informació, i com més petit sigui el nen a qui se li ha diagnosticat l’autisme, millor. En un autisme més important, de més dificultats, a part de l’acompanyament de la família, es necessiten els serveis del logopeda, de fisioteràpia i de psicologia. En casos més lleus, es limita a un reforç de l’aprenentatge i un reforç psicològic en les relacions socials, però sobretot, un bon acompanyament per a la família. Quant a medicaments, normalment s’administren els tractaments farmacològics del TEA i del TDAH. És un tema estrictament mèdic que ha d’estar molt ben pautat.

- 10

nostre fill, que en aquell temps tenia cinc anys, és a dir, estem parlant de cinc anys enrere, a mi, que professionalment em dedico a la sanitat, tot el que em deien em sonava com si em parlessin en xinès. Quan em van dir que patia la síndrome d’Asperger em va impactar molt. Era un nom que em sonava, però no sabia què era. Ara comença a haver-hi informació, ja que hi ha molts nens amb TEA. No se sap quina és la raó, però és un trastorn que augmenta. Si volem una societat basada en el respecte i en la inclusió, hem de treballar per ella, i per poder treballar-hi ens hem d’informar i saber que tots som diferents, i que dins de la diferència hi ha d’haver una base de respecte, i que a través del respecte s’aconsegueixen totes les coses. Ens podria dir quines són les causes que poden provocar l’autisme? Actualment desconeixem què provoca l’autisme. Les teories diuen que és un cúmul de factors genètics. Una predisposició genètica de la persona, tot i que hi ha un condicionament social de l’entorn. Poden tenir limitada la seva capacitat intel·lectual? Evidentment que sí. Les persones que tenen un major nivell d’afectació quant a comunicació, tenen més disminuïda la seva capacitat cognitiva, fet que fa que es desenvolupin més lentament que la resta de nens de la seva edat. Això implica un retard mental o una discapacitat intel·lectual en aquells casos que estiguin afectats d’una manera més profunda. Això no vol dir de cap de les maneres que no tinguin intel·ligència, sinó que es desenvolupen intel·lectualment a un ritme diferent. El que cal fer en edats primerenques és potenciar el desenvolupament cerebral, neuronal i cognitiu perquè la persona se’n pugui sortir millor. Hi poden haver diferents subtipus de trastorns derivats de l’autisme?

Derivats de l’autisme hi ha molts trastorns: del llenguatge, cognitius, d’aprenentatge, trastorns obsessius compulsius com delinear objectes contínuament, repetir paraules en bucle... Sí que és veritat que hi ha altres trastorns que no són derivats de l’autisme, sinó que hi estan associats o es donen paral·lelament, com episodis d’epilèpsia, dificultats visuals o d’altres, però en cap cas hi ha una malaltia derivada de l’autisme. Aquí, a Catalunya, quants casos hi poden haver, o amb quina freqüència es dona? No tenim dades perquè no hi ha cap entitat dins de l’Estat espanyol que es dediqui a valorar quin és el percentatge de persones amb autisme. Però sí que tenim dades actuals de la població dels Estats Units. En aquest país, un de cada seixanta-vuit infants que neixen són autistes. El trastorn afecta més els nens que les nenes, però també s’ha comprovat que les nenes queden afectades en un grau més elevat. Hi ha suficient informació sobre aquesta discapacitat? No, no n’hi ha cap informació. De fet quan van diagnosticar l’autisme al

Tots els autismes són iguals? No, no tots els autismes són iguals. I per què? Perquè totes les persones som diferents. Per tant, l’autisme és una bombolla enorme en la qual tenen cabuda molts ítems. Pot donar-se el cas d’un autisme que en tingui uns quants d’aquí, uns quants d’allà, uns quants de dislèxia o del TDAH. Es poden tenir dificultats en coses concretes, com ser hipersensible al soroll, o hipersensible al tacte, o tenir hipersensibilitat als gustos, o tenir pors, o dificultats en les relacions socials, una de les característiques més típiques que tenen els que pateixen d’autisme. Poden haver-hi nens amb TEA amb unes altes capacitats i nens amb TEA amb problemes d’aprenentatge. I pel que fa a l’escolarització, escola ordinària o escola especial? Depèn. Hi ha nens que els és millor una escola especial, ja que el seu tipus d’autisme necessita aquesta atenció. D’altres, tot i que l’aprenentatge és dificultós, s’escolaritzen en una escola ordinària. I per què és dificultós? Perquè l’escola ordinària està pensada per als nens que no pateixen cap trastorn. Personalment crec que hem de fer un canvi global en la manera de

pensar, en la manera d’ensenyar. Per a què hi són, els mestres, a les escoles? Per ensenyar els nens sense problemes o per ensenyar els que els costa aprendre? Els primers gairebé ja aprenen sols, és un tema de funcionament natural, no cal fer èmfasi en aquests nens. Els altres, els hem d’acompanyar i ajudar per fer-los entendre les coses. En aquest cas els mestres han de ser bons educadors i formadors dels nens que els costa, ja sigui perquè tenen TEA, ja sigui perquè tenen un problema a casa, ja sigui perquè són més dispersos, ja sigui perquè són ganduls. L’escolarització és un tema molt important i que està molt abandonada. Els mestres se senten deixats de la mà de Déu, en això que explico. De fet, ho hem comprovat quan des de l’associació hem muntat una xerrada i els mestres ens han demanat que anem a les escoles a explicar què és el TAE, ja que han observat que tenen nens a classe amb aquest trastorn i que estan desesperats perquè no saben el que han de fer. Per tant, és un col·lectiu amb ganes, però que necessita que se l’ajudi.

“Això implica un retard mental o una discapacitat intel·lectual en aquells casos que estiguin afectats d’una manera més profunda. Això no vol dir de cap de les maneres que no tinguin intel·ligència, sinó que es desenvolupen intel·lectualment a un ritme diferent”

La integració a la societat com es resol? És un tema que crec que ja no se n’hauria de parlar. Posaré un exemple: les persones que malauradament han d’anar en cadires de rodes, molts anys enrere tenien un problema a la vida social. Avui, això, en la majoria de casos, es dona per superat: les persones en cadira de rodes poden tenir una vida social normal. Entre tots ens hem de respectar i ajudar. I això com es resol? Bàsicament amb informació i ganes de voler compartir amb la persona propera i de voler ajudar el que ho necessita. Avui jo per tu i demà tu per mi. Una vegada vaig sentir per la televisió uns pares que parlaven del TEA. Deien que els pares que tenim nens amb autisme ens hem acostumat a funcionar amb la bona voluntat de les persones, de les persones bones, i això no hauria de ser així. Aquest col·lectiu hauria de ser molt més ampli, i no només format per les persones de bona voluntat. És un tema de societat, de col·lectiu. Tots tenim el dret de poder estar en aquest món i de poder viure a gust i ser feliços. Què és l’Associació TEA Alt Empordà i d’on va sorgir la idea de crear-la? L’associació va néixer amb l’objectiu de fer bé les coses, amb ganes de fer un canvi, perquè criem que aquest canvi és possible. Va néixer d’una necessitat que no vèiem difícil de dur a terme. Tot és voler-ho fer. El que passa és que costa fer coses noves, ja que funcionem com autòmats. Estem acostumats al nostre prototip de vida i pensar que es poden fer coses per ajudar els altres se’ns fa

- 12

difícil. Costa asseure’s a la taula i explicar als teus fills que a la classe hi ha un nen que pateix autisme i ens costa

tien sempre eren els mateixos. Hi havia temes sobre les dificultats que patien els nostres fills i sobre la nostra insegu-

“Aquest col·lectiu hauria de ser molt més ampli, i no només format per les persones de bona voluntat. És un tema de societat, de col·lectiu. Tots tenim el dret de poder estar en aquest món i de poder viure a gust i ser feliços” explicar què és l’autisme. I per què? Doncs perquè com que és una cosa que no va amb mi, com que no és de la meva família, doncs no ho explico. I això no va així: nosaltres hem d’educar els nostres fills. Llavors l’Associació TEA Alt Empordà neix d’això, d’un grup de pares que ens vam trobar gràcies a la CESMIJ de Figueres (Centre de Salut Mental Infantil i Juvenil) i que ens vam reunir per formar un grup de famílies amb nens amb Trastorn d’Espectre Autista, perquè ben dirigits per un parell de bons professionals, poder-nos desfogar. Aleshores, en aquestes reunions, ens vam adonar que els temes que sor-

retat per resoldre-les. Dubtes de cap on hem d’anar. Un dia va començar a sortir la paraula associació, ja que hi ha associacions que ho tenen molt ben enfocat i que nosaltres n’hauríem de tenir una. I a partir d’aquí es va començar a decidir de formar un grup paral·lel per crear una associació. Som nou famílies, divuit persones, que formem la junta. També hi ha molts col· laboradors que ens donen suport. Som un grup amb moltes ganes de fer coses. Des de la creació de l’associació ens reunim cada divendres una mitjana de dues hores i mitja cada setmana per fer gran TEA Alt Empordà.

Per acabar, amb quines finalitats va néixer aquesta associació? Els objectius principals són informar, difondre i formar. I també acompanyar i orientar les famílies. Que sàpiguen de quins recursos disposen. És molt important per a nosaltres que hi hagi una màxima difusió del que és el trastorn de l’autisme, ja que com més gent el conegui i sàpiga com funciona, més aliats tindrem en la lluita contra aquesta alteració neurobiològica. Al mateix temps tindrem més ajut i més comprensió per part de la societat perquè tots els afectats se’n puguin sortir. No només pretenem formar les famílies afectades perquè tinguin les eines necessàries, sinó també les persones que instrueixen: els mestres, el personal sanitari... En definitiva, a totes les persones que componen l’entorn del nen. Les persones que formem part de la junta invertim el nostre temps lliure en ampliar, en diferents àrees (d’acollida, de formació, i de lleure amb tallers per a nens), la nostra formació sobre aquest trastorn per poder transmetrela als professionals que tenen contacte amb els nens i nenes afectats pel trastorn de l’espectre autista.

UNA MIRADA A L’EMPORDÀ - TENDÈNCIES -

COM VIURE MÉS DE 100 ANYS

Secció d’en Josep M. Bernils

La teoria dels espais blaus, una investigació del consultor ambiental empordanès Toni Salamanca, assenyala que a determinades zones de la Mediterrània –entre elles la que va del cap de Creus als Pirineus- es donen les condicions per assolir una edat centenària. Segons la darrera projecció de població, que ha fet l’Institut Català d’Estadística (Idescat), el nombre d’habitants de més de 65 anys a les comarques gironines augmentarà un 32,4% els propers 12 anys. En concret, es pronostica que es passarà dels 131.718 habitants que hi ha actualment en aquest grup a 174.460. Això significa que el percentatge s’incrementarà del 18% actual al 22,1% del total de la població de la demarcació. En el conjunt de Catalunya els majors de 65 anys creixeran del 18,8 al 22,3%. I a l’Alt Empordà? Doncs les projeccions de la Generalitat assenyalen que es passarà de les 25.330 persones més grans de 65 anys que hi ha actualment (18,5% del total) a 31.920 (22%). Tot plegat és un reflex evident de l’augment de la mitjana de l’esperança de vida que experimenta la nostra societat, xifrada a l’entorn dels 80 anys en els homes i en els 86 en les dones. Ara mateix, viure 100 anys és possible i hi ha tècnics i estudiosos que consideren que és possible sense massa problemes, només vivint en determinats espais de la nostra geografia i contemplant un conjunt d’hàbits per tal de mantenir una vida sana i saludable. El consultor ambiental empordanès

Toni Salamanca, consultor ambiental que ha desenvolupat la teoria dels espais blaus. (Foto: BERNILS). Toni Salamanca porta una colla d’anys investigant sobre aquesta qüestió i ho ha plasmat en el llibre Espais blaus de la Mediterrània, presentat fa poc a Palau-saverdera, el municipi on resideix actualment. Explica que “tot va començar l’any 2012 a Menorca, en una zona on vaig observar que hi havia un índex de longevitat molt elevat. A partir d’aquí vaig analitzar altres indrets de la Mediterrània fins a concretar allò que anomeno els ‘espais

blaus’, una teoria que determina un conjunt d’indrets amb baixa densitat de població i alta qualitat de vida – que no és el mateix de tenir un nivell alt de vida- que es concreten en uns sorprenents nivells de prolongació de la vida fins a una edat molt avançada”. L’investigador assenyala que “a partir dels 50 anys, és molt important que l’edat no ens afecti la vellesa. Ens podem morir de vells o d’una malaltia, més aviat o més tard, però hem

- 16

Viure a prop del mar té uns efectes beneficiosos per a la salut. A la foto, la badia del Port de la Selva. (Foto: BERNILS). d’aconseguir viure amb plenitud. Parlant amb nonagenaris i centenaris he vist en ells la passió i la il·lusió d’anar cada dia a l’hort, per exemple. Això és l’important! D’altra banda, cada cop els estudis científics determinen que el mar i el sol tenen molt a veure en aquesta qualitat de vida. Per això, a través de les meves investigacions, he arribat a identificar els diferents espais blaus de la Mediterrània amb els llocs on la gent viu més anys, en el seu conjunt”.

SECRETS PER ALLARGAR LA VIDA A tothom li agradaria saber què cal fer per allargar la vida i, evidentment, fer-ho amb plenitud. En les teories de Salamanca, tots els seus espais blaus tenen arrelada des de fa segles “la dieta mediterrània, formada pel blat, la vinya i les oliveres. Això es tradueix en el pa fet artesanalment, el vi elaborat a les pròpies vinyes de l’entorn i les oliveres. Tot ple-

gat, fins fa unes dècades, es reservava gairebé a la producció de consum propi. A tot això cal afegir-hi la proximitat del mar i la pesca i l’alta ingesta de peix. Una alimentació que en el seu conjunt provoca efectes molt beneficiosos per a la salut com ja és ben conegut” Però hi ha un altre factor, per a Salamanca també molt important. Es tracta “del baix o nul nivell d’estrès dels seus habitants, que juntament amb una altra cohesió social fa que els entramats

La vinya és un dels elements característics del rerepaís i un producte indispensable de la dieta mediterrània a través del vi. (Foto: BERNILS). familiars, el teixit associatiu i la sobirania econòmica i local (amb expressions cooperatives i mancomunades, que blinden com enlloc els productes de quilòmetre zero) facin d’aquells llocs uns autèntics baluards d’una manera de ser, molts d’ells situats al bell mig d’espais naturals protegits”. L’investigador insisteix que “el mar, la dieta mediterrània i la sociabilització amb el teixit associatiu i l’entramat familiar són uns elements indispensables en aquesta teoria”. A més, afegeix, que “aquests indrets, tant si estan arran del mar o propers al mar, viuen, arrelen i treballen amb un rerepaís costerut pròxim a muntanyes i barrancs on tenen camps, horts, arbres fruiters i, especialment, herbes remeieres que consumeixen en grans quantitats de forma quotidiana, als àpats, en infusions i com a farmaciola natural quan tenen algun malestar o problema de salut”. Les zones que, de moment, té classificades com a ‘espais blaus’ són les illes gregues de Simi, Creta i Icària, les illes de Sardenya i Sicília, les zones italianes de Laci, Campània i Calàbria i l’illa de Menorca. Pel que fa al cap de Creus -en el ben entès que la zona aniria des de Cadaqués fins als Pirineus i fins tota la zona de la Costa Vermella francesa, fins a Argelers-, Salamanca considera que “era una zona blava abans de la intromissió del turisme. Fa unes quantes dècades hi havia un nivell baix de vida, amb gent pobra i treballadora, però amb molta qualitat de vida i amb una elevada longevitat. Ara tenim més nivell de vida, però menys qualitat. De tota manera es pot tornar a convertir en un espai de salut si s’apliquen mesures correctores”. El periodista Santi Coll, que va participar en l’acte de presentació de les teories de Salamanca a Palau-saverdera celebrat fa poques setmanes, va recordar que la seva experiència professional l’ha fet conèixer persones centenàries a municipis com Cadaqués i el Port de la Selva que a una edat avançada mantenien una vida molt activa. També va explicar que al cementiri de Portbou té localitzada una làpida d’una veïna, que respon al nom de Dolors Subirana i Compte, on s’indica que va morir a l’edat de 111 anys. Possiblement seria la persona més longeva de la comarca de la qual se’n tingui constància. En realitat, aquesta dona hauria nascut a Sant Miquel de Colera –municipi del que inicialment depenia Portbou, que fins a l’arribada del ferrocarril a finals del segle XIX era un petit nucli de pescadors- el 18 de juliol de 1897. Segons les estadístiques oficials, va morir a Barcelona, on residia, el 9 de novembre del 2008. En total, va viure 111 anys i 114 dies. Per voluntat pròpia va ser enterrada al cementiri de Portbou.

- 18

- GENT -

JOSEP PLAYÀ, L’HOME QUE MÉS CONEIX SALVADOR DALÍ El periodista empordanès porta dècades documentant-se sobre la figura del pintor. Darrerament ha publicat dos nous llibres que revelen dades inèdites o poc conegudes a l’entorn de la vida de l’artista figuerenc més universal.

Josep Playà (al centre de la foto) amb el Carles Fages (a la dreta), net del poeta Fages de Climent. (Foto: BERNILS). Tot va començar, uns anys abans de la seva mort, amb una entrevista a Salvador Dalí que li va fer per al diari Avui, on treballava. Des d’aleshores Josep Playà, un periodista nascut a Garriguella l’any 1957 tot i que viu a Barcelona des de fa més de 35 anys. Porta dècades documentant-se sobre la figura del pintor. Darrerament ha publicat dos nous llibres Dalí esencial. El gran provocador del siglo XX i Fages-Dalí, genis i amics on revela dades inèdites o poc conegudes a l’entorn de la vida de l’artista figuerenc més universal. Playà és llicenciat en Ciències Econòmiques i en Periodisme. Quan va anar a estudiar a Barcelona primer va treballar com a redactor econòmic al diari Cinco Días, i, des del 1983, exercí el periodisme a l’Avui. Des del 1990 és redactor de la secció de societat de La Vanguardia, especialitzat en els àmbits culturals i d’educació, a banda de la temàtica daliniana. Ha publicat, entre d’altres, Artapalo: ETA després de Txomin (1988, amb Antoni Batista), La gran conspiració: crònica de l’Assemblea de Catalunya (1991, també amb Antoni Batista), Dalí (1996), Casa-Museu Castell Gala-Dalí-Púbol (1997, amb Antoni Pitxot), El país de Dalí (2004, amb altres autors), L’enigma Dalí (2004, amb Màrius Carol), i Què pensa Gabriel Ferraté (2005). La directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, va destacar “la vigència

actual del pintor” en la presentació del Dalí essencial, la tardor de l’any passat a Figueres. “És una història a través de la intrahistòria del personatge. Al seu darrera hi ha una tasca d’investigació extraordinària, com ja ens té acostumats l’autor, i val a dir que des del Centre d’Estudis Dalinians no hem detectat cap errada. I això és un altre valor més”, va afegir. Josep Playà va reconèixer que, en escriure aquesta obra “volia posar el dia el món dalinià i relatar-lo perquè, seguint el fil de Montse Aguer, segueix sent un artista tan vigent, no només per la seva personalitat, sinó per la seva obra i perquè la marca Dalí, amb les seves icones, està present en el món actual”. Quan parla del pintor –i sempre ho fa apassionadament- el periodista empordanès assenyala que “el primer que crida l’atenció de Dalí és que va ser multidisciplinar. Era pintor, escriptor, va fer escenografies, incursions al cinema i va treballar aspectes com l’escultura i les joies i es va interessar per la ciència”. Un altre aspecte va ser el seu interès per “captar la importància de la cultura de masses i de tots els mitjans de comunicació” i l’autor ha considerat que va ser perquè va viatjar a Estats Units als anys 30 i se’n va adonar de la importància dels mitjans. També ha recalcat el seu paper en la publicitat. Del període final, l’autor explica al llibre com es va desenvolupar el tema del “famós testament”, que ho deixava tot a l’Estat –un concepte que podia tenir diverses interpretacions– i ha recordat que finalment “hi va haver una voluntat política d’arribar a un acord entre l’Estat i la Generalitat, repartint-se les obres i els olis entre Figueres i Madrid”. Ha assegurat que va ser una negociació complicada i dura, però hi va haver un acord gràcies a l’aleshores ministres de Cultura, Jordi Semprún. Playà creu que “Dalí volia que la seva obra no es dispersés, que quedés a Figueres i que estiguis legalment ben protegida. Segurament va pensar que deixant-la a l’Estat, tot quedava resolt”. En aquell moment, però, Madrid es va considerar exclusivament com a representant de l’Estat davant el Govern de Catalunya i l’Ajuntament de Figueres –que també es reivindicaven com a una part de l’Estat– i només amb aquell generós acord es va mantenir bona part de l’obra a Figueres. I així s’ha mantingut, per sort, fins al dia d’avui. El darrer llibre de Playà, Fages-Dalí, genis i amics, es va presentar el passat mes de juny sota la cúpula del Teatre-Museu. El periodista explica que “hi ha pocs personatges amb els quals Dalí, al llarg de la seva vida, mantingués tanta relació i amistat com va fer amb el poeta i escriptor Carles Fages de Climent. A banda de la col·laboració i dels contactes personals, sovintejats durant dècades, quan es ressegueixen les seves biografies t’adones que, malgrat les diferències, tenen una mateixa evolució estètica i ideològica. La recerca m’ha permès trobar mil i un detalls sobre aquesta relació, la majoria d’elles inèdits fins a data d’avui”.

En sis mesos, Playà ha publicat dos nous llibre sobre Salvador Dalí. (Foto: BERNILS).

- DESCOBRIR -

L’ALT EMPORDÀ A LA CATALUNYA SACRA, EL TURISME CULTURAL A L’ESGLÉSIA Es promouen rutes per tot Catalunya per tal de donar a conèixer el patrimoni arquitectònic dels bisbats. Una d’elles convida a visitar cinc esglésies de la comarca (Cadaqués, Castelló, Empúries, Sant Miquel de Fluvià i Vilabertran). Des de fa vuit anys els deu bisbats amb seu a Catalunya han creat la marca de turisme cultural Catalunya Sacra amb el propòsit de donar a conèixer el patrimoni arquitectònic i artístic vinculat a l’església catòlica, i ajudar a la seva difusió i visita. En aquest sentit hi ha en marxa una programació d’activitats, iniciada el mes de març i que finalitzarà a l’octubre, per tal de promoure la riquesa i la diversitat del patrimoni d’arrel religiosa. La iniciativa abasta 20 comarques de Catalunya i una del País Valencià. Amb aquest reportatge, us convidem a conèixer aquesta iniciativa i a descobrir una part d’aquest patrimoni. Les activitats de Catalonia Sacra per al 2019 tornen a posar en relleu la importància i la diversitat d’un grapat d’obres cabdals de l’art català que hi ha arreu de l’àmbit dels bisbats, amb conferències i visites guiades a elements destacats del patrimoni amb valor afegit, bé sigui perquè no s’ofereixen regularment, bé sigui per la rellevància dels ponents. En la presentació de la programació, el bisbe de Girona i president de Catalonia Sacra Mons. Francesc Pardo ha destacat la importància i el creixement progressiu d’aquesta iniciativa.

Presentació d’aquesta iniciativa de turisme cultural vinculada amb l’església catòlica. (Foto: CATALUNYA SACRA)

Cal recordar que dels centenars d’espais que configuren aquest patrimoni arquitectònic, només una part és visitable i s’hi organitzen activitats de divulgació “adreçades a un turisme entre religiós i cultural que cada cop té més rellevància en un sector que mira de fugir del tòpic del sol i la platja i procura donar un valor afegit a l’oferta”, segons els responsables de la iniciativa. Val a dir que quatre recintes de la demarcació de Girona figuren entre els que tenen un paper més destacat en el turisme de Catalunya (una llista encapçalada per la Sagrada Família). Es tracta de la catedral de Girona, Sant Pere de Rodes, el monestir de Santa Maria de Ripoll i l’església de Sant Feliu de Girona. CINC ITINERARIS GIRONINS AMB UN D’EMPORDANÈS A través de la plataforma Catalonia Sacra, que complementa la feina de la Generalitat en els recintes que gestiona el govern, es proposen xerrades, tallers i cinc itineraris dins dels límits de les comarques de Girona (corresponents als bisbats d’Urgell, Vic i Girona), amb un total de 28 llocs per visitar. La més curta quant a distàncies, però molt intensa quant a contingut, és la dedicada a la ciutat de Girona i que inclou la basílica de Sant Feliu, la catedral i el Museu d’Art. Pel que fa a la ruta més extensa i que, per tant, necessita més temps per ser completada és la titulada “Pla de l’Estany i Garrotxa: a les faldes del Pirineu”. Conté tres monestirs (de Banyoles, Besalú i Sant Joan les Fonts) i sis esglésies (Santa Maria de Porqueres, Sant Sepulcre de Palera de Beuda, Sant Vicenç de Besalú, Sant Esteve d’Olot i Santa Margarida i Sant Salvador de Bianya). Una altra ruta té d’escenari el Ripollès i inclou el santuari de Mogrony (Gombrèn), els monestirs de Ripoll, Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, i les esglésies de Sant Cristòfol de Beget i

El monestir de Sant Miquel de Fluvià figura entre els llocs inclosos a la ruta de Catalunya Sacra per l’Empordà. (Foto: Òscar J. Carrés) Santa Cecília de Molló. La ruta de la comarca porta el títol de “L’Empordà, la pedra, el cel i el mar” i inclou la visita a cinc esglésies: Cadaqués, Santa Maria de Vilabertran, Sant Miquel de Fluvià i Sant Martí d’Empúries, així com la basílica de Castelló. Finalment, s’ofereix l’itinerari “La costa: al peu de les onades”, entre la Selva marítima i el vessant sud del Baix Empordà, amb les esglésies de Sant Romà de Lloret i Sant Vicenç de Tossa i els monestirs de Sant Feliu de Guíxols i Santa Maria de Solius

Enguany, i com a novetat, Catalonia Sacra aprofitarà períodes com la Setmana Santa o l’estiu per proposar, a través de la seva web www. cataloniasacra.cat, activitats que el visitant pot fer per lliure. En el període de Setmana Santa es van suggerir un conjunt d’actes o béns artístics relacionats amb la figura del Crist. A l’estiu es proposa un itinerari en etapes que recorrerà les esglésies dels Pirineus. També se suggereixen cada any actes culturals d’arrel religiosa que se celebren arreu del territori i tenen un

- 22

Fa poc van culminar les obres de restauració de les pintures romàniques de l’església de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga. (Foto: CATALUNYA SACRA) gran valor com a patrimoni immaterial. Entre d’altres es va recomanar la processó dels Dolors de Peralada, celebrada el passat 23 de març. POLÍTICA DE RESTAURACIONS, EL CAS DE VILANOVA DE LA MUGA Des de Catalunya Sacra expliquen també que “la restauració del patrimoni cultural és una de les grans preocupacions i satisfaccions de les Delegacions de Patrimoni Cultural dels bisbats. Per això, en l’agenda d’enguany es proposen un seguit d’activitats centrades en béns patrimonials que han estat recentment restaurats i investigats”. Cap a finals d’any se’n farà una a Vilanova de la Muga aprofitant la restauració de les pintures romàniques de l’església de Santa Eulàlia. La primera fase dels treballs, que es va acabar l’hivern passat, ha afectat la part central de les pintures, fetes al fresc i que mai havien estat tractades, en les quals es representen escenes de la vida de Jesús: l’entrada a Jerusalem, el Sant Sopar i el lavatori. Les obres de restauració han estat finançades pel Bisbat de Girona, l’Ajuntament de Peralada i Vilanova i la Generalitat, a través del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC). Segons Catalunya Sacra, els treballs, realitzats per l’empresa 4 Restaura amb la supervisió del CRBMC, han permès que les pintures recuperin la seva esplendor. La segona fase, que s’executarà un cop es pugui tancar el finançament, es treballarà amb la resta de pintures: el Pantocràtor amb els tetramorfs –l’àngel i el lleó; Crist i el bou i l’àliga– i els dos serafins. També les sanefes inferiors, una part de les quals són originals romàniques i la resta, la més inferior, i que són una reinterpretació feta en la intervenció realitzada l’any 1946. L’església de Santa Eulàlia de Vilanova de la Muga és una església de planta basilical, amb tres naus capçades amb absis semicirculars i cobertes amb volta apuntada, la central, i de quart de cercle les laterals. A l’absis hi ha pintures murals romàniques, amb el Pantocràtor dins la màndorla, envoltada del tetramorf, probablement del segle XIII, restaurades l’any 1946.

-MEMÒRIA POPULAR-

EL PAÍS DELS CUINERS Una exposició al Museu de l’Empordà recull la història de la gastronomia de la comarca durant més de mig segle, a partir de tres restaurants emblemàtics (Hotel Duran, Motel Empordà i elBulli).

tren i automòbil, que van connectar l’Empordà amb Europa, fins al tancament d’elBulli, que marca el punt final d’aquest recorregut històric. L’objectiu és documentar, revalorar i difondre les iniciatives, elements patrimonials i establiments de restauració que van ser pioners en el desenvolupament modern de l’Empordà i al voltant dels quals s’ha construït el relat de la gastronomia empordanesa. La cuina de l’Hotel Duran & Restaurant, l’Hotel Empordà o elBulli són llocs de trobada cabdals de personatges il·lustres com Salvador Dalí, Josep Pla, Carles Fages de Climent, Richard Hamilton, Miquel Barceló i molts d’altres”.

Les taules característiques dels menjadors de l’Hotel Duran i del Motel Empordà, a l’exposició. (Foto: NURI BRUGAT). Des de les passades Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres, el Museu de l’Empordà presenta l’exposició “El país dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli”, una mostra que pren la gastronomia empordanesa com a fil conductor per explicar la transformació del nostre territori en un procés que abasta cuina, art, cultura, societat i pensament. L’exposició ha estat comissariada per Josep Algans, Manel Gràvalos i Francesc Guillamet, i es podrà visitar fins al 15 de setembre. Val a dir que el

projecte “El país dels cuiners. De Ca la Teta a elBulli” es desenvolupa en tres eixos: una exposició, una publicació i una jornada. Realitzar-lo ha estat possible gràcies a la col· laboració d’Aigües de Vilajuïga que ha esponsoritzat econòmicament la iniciativa. Com han explicat els responsables de la iniciativa, “l’exposició té com a centre d’interès el període entre l’inici de les comunicacions modernes, amb

La publicació que porta el mateix títol de l’exposició, i que s’ha editat en quatre idiomes diferents (català, castellà, francès i anglès), inclou al llarg de les seves 200 pàgines una variada documentació gràfica. Expliquen que “el llibre inclou onze textos on periodistes, filòsofs, historiadors… exposen com els restaurants i les fondes de la comarca, els intel·lectuals i artistes que es van relacionar en aquests espais, i els productes de la nostra terra com l’aigua de Vilajuïga, van convertir l’Empordà en un territori avançat, pioner dins l’estat espanyol i punt d’entrada de la modernitat a la cuina. El llibre és un element important per ampliar els continguts exposats a la mostra”.

- 24

El Bulli també està present a l’exposició del Museu de l’Empordà. (Foto: NURI BRUGAT). Algans, Grávalos i Guillamet recorden que “l’entorn, un territori privilegiat de frontera amb França, la gastronomia, que bascularà des de la tradició essencial fins a l’art culinària, i els establiments de restauració, amb els seus cuiners i cuineres com a protagonistes, són, de partida, els tres apartats que delimiten aquesta història que coincideix amb el temps amb el fenomen de

la nova cuina basca i que, sobretot, reivindica la cuina empordanesa resituant-la en els inicis i la definició de la nova cuina catalana”. Afegeixen que “l’èxit notori de la cuina empordanesa, que ha traspassat fronteres, ha pivotat d’una manera reiterada sobre el vincle entre la seva pròpia tradició culinària i la qualitat dels productes de proximitat amb la suma d’influències france-

ses o altres idees associades. Però la relació estreta entre la creativitat dels cuiners i les maneres de fer dels caps de sala, i l’encreuament d’informació que arribarà als diferents establiments on treballaran al llarg de la seva vida, revelen també altres factors a tenir en compte”. Els comissaris de l’exposició indiquen que “per aquest motiu, cal reivindicar

aquells primers establiments que seran la matriu comuna dels actuals, que responen al concepte de parada i fonda, i que, en principi, estaven vinculats necessàriament a les estacions de tren. Establiments amb aquella habilitat històrica, estesa arreu, de fer negoci amb els viatgers aprofitant la circumstància de ser terra de pas i de parada obligatòria”. En aquest sentit, esmenten el restaurant-buffet de l’estació de Portbou, un cop acabada la Guerra Civil. A partir d’aquí, i durant dècades, la tradició culinària arrelada als productes de la terra ha estat llarguíssima. Per exemple, l’aigua de Vilajuïga -l’actual empresa propietària ha patrocinat l’exposició- era un producte que sempre se servia a la taula de menjar de Can Maricanes, un establiment del poble que respon perfectament –com tants i tants d’altres de la nostra comarca- a aquesta filosofia que es plasma a “El país dels cuiners”.

“Com han explicat els responsables de la iniciativa, “l’exposició té com a centre d’interès el període entre l’inici de les comunicacions modernes, amb tren i automòbil, que van connectar l’Empordà amb Europa, fins al tancament d’elBulli, que marca el punt final d’aquest recorregut històric” ACTIVITATS PARAL·LELES El passat 21 de juny a l’Auditori Caputxins, es va celebrar “Repensar el menjar. De la cuina de mercat a la cinquena gamma”, una jornada professional que va constar de set xerrades que van incloure la participació de diversos professionals del món de la gastronomia (Ferran Adrià, David Casacuberta, Salvador Garcia-Arbós, Vicent Marquès, Carme Ruscalleda, Núria Serrat, Carme Gasull, Clara Antúnez, Jordi Subirós, Mateu Casañas i Paula Molés). En relació a l’exposició s’han programat diferents activitats com visites guiades amb els comissaris i amb guies de Figueres i una activitat familiar (“Crea un plat de pel·lícula”) on els assistents podran crear un plat i gravar tot el procés en stop-motion. També es va organitzar, en col·laboració amb el Cineclub Diòptria, un “Cicle de Cinema i Gastronomia” als Cinemes Las Vegas, on es projectaren els documentals Revolució líquida i El Bulli: Cooking in progress presentats per les seves directores, Clara Isamat i Anna Ginestí, i una pel·lícula de ficció ambientada en el competitiu món de l’alta gastronomia. Un dels valors afegits d’aquest projecte és la possibilitat de seguir l’experiència gastronòmica iniciada al Museu en dos dels espais protagonistes de la mostra -Duran i Empordà-, que durant aquests mesos oferiran un menú degustació amb els seus plats estrella, presents a l’exposició. Per als responsables d’”El país dels cuiners”, amb les diferents branques del projecte “es busca crear un relat renovat i innovador de la història de la gastronomia de l’Empordà, i projectar la cuina empordanesa cap al futur sobre una base sòlida i de prestigi”.

- 26

Presentació del llibre El país dels cuiners, a l’auditori de Caputxins, amb els comissaris de la mostra. (Foto: NURI BRUGAT). El director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech, recorda que “la cuina s’ha convertit en un entreteniment de masses, en un espectacle televisiu que hauríem de discutir si ajuda a dignificar o a degradar l’ofici, però en qualsevol cas cal recordar que, segons explicava Ferran Adrià, la cuina no és un xou, és

una professió que s’ha d’estimar i s’ha de tenir passió per ella. Aquesta passió que senten els cuiners i les cuineres pel seu ofici és la mateixa que hem sentit nosaltres a l’hora de preparar aquest projecte”. Afegeix que amb “El país dels cuiners”, “ens ha servit per desenvolupar diferents objectius del Museu.

D’una banda, utilitzar el passat per analitzar el present i reflexionar sobre el futur i, de l’altra banda, esdevenir un espai de debat sobre temes relacionats amb la ciutat i la comarca, per també, i no menys important, per difondre l’obra d’artistes que han treballat a casa nostra”.

- UNA MIRADA A L’ACTUALITAT -

SORPRESA A FIGUERES L’elecció d’Agnès Lladó com a alcaldessa de la ciutat, després d’un pacte quadripartit, va ser la principal novetat a tota la comarca en els plens de constitució dels nous ajuntaments. dora de les eleccions (ERC) no va assolir l’alcaldia. En aquest cas, però, la diferència de vots i de regidors no era tant espectacular i el pacte es va formalitzar amb les dues formacions que fins ara governaven l’Ajuntament, Junts (abans CiU) i PSC, les dues amb tres regidors cadascuna davant dels quatre que tenen els republicans. El socialista Francesc Guisset és l’alcalde durant els dos primers anys i la independentista Núria Escarpanter ho serà els dos darrers del mandat.

Agnès Lladó –al mig del faristol- en el seu primer acte oficial, la inauguració del Jardí Terapèutic al Centre Sociosanitari Bernat Jaume. (Foto: FSE) El 15 de juny es va procedir a la constitució dels nous ajuntaments i a l’elecció dels nous alcaldes que, en principi, hauran de dirigir els governs municipals durant els propers quatre anys, després dels resultats obtinguts a les eleccions del passat 26 de maig. L’única sorpresa es va produir a Figueres on un pacte quadripartit entre ERC, PSC, Guanyem i Canviem -que apleguen la majoria

absoluta dels 11 vots del consistori- va desbancar el fins aleshores alcalde, Jordi Masquef, de Junts per Figueres, que havia estat la força guanyadora dels comicis amb vuit regidors i més de 5.000 vots. El socialista Pere Casellas serà el vicealcalde del nou govern. Només en un altre ajuntament de la comarca, a Llançà, la força guanya-

Cap canvi a les principals poblacions de la resta de la comarca. Montse Mindan (Roses), Salvi Güell (Castelló d’Empúries), Víctor Puga (l’Escala), Consol Cantenys (Vilafant) i Sònia Martínez (la Jonquera) mantenen l’alcaldia. Mindan, però, ha fet un pacte amb ERC i a mig mandat haurà de donar el relleu al republicà Joan Plana. Pel que fa al Consell Comarcal, que es constituirà a mitjan mes de juliol, tot indica un pacte entre Junts i PSC, en la línia dels darrers mandats, amb la presidència gairebé assegurada per a l’alcaldessa de la Jonquera i actual vicepresidenta de la institució, Sònia Martínez.

RISC DE FOC La Generalitat adverteix que l’Empordà és una de les zones de Catalunya que aquest estiu té més risc de patir un incendi forestal. La Generalitat va alertar a primers del passat mes de juny que aquest estiu hi podria haver la pitjor campanya d’incendis forestals dels últims anys si no plovia en l’interval que anava fins a finals de mes. Ha plogut, efectivament, però tampoc de forma extraordinària. Actualment, en començar la campanya d’estiu, les zones amb més risc d’incendi són els dos extrems del país, és a dir l’Empordà i les Terres de l’Ebre. Aquests dos punts són on menys ha plogut durant els últims mesos. Això després d’un any –el 2018– que va ser excepcional pel que fa als incendis. De fet, des del gener ja s’han cremat més hectàrees a Catalunya que en tot l’any passat. En una compareixença al Parlament per explicar el dispositiu previst per a aquest estiu, la consellera d’Agricultura, Teresa Jordà, i el d’Interior, Miquel Buch, van ser contundents. “Les planes de l’Empordà i l’Ebre és on es pot donar un dèficit hídric molt elevat respecte de la mitjana que incrementaria el risc”, assenyalà Jordà, mentre Buch va reiterar que “si no plou aquest mes de juny, si no

PEU FOTO: Incendi al massís del Montgrí, el passat mes de maig. (Foto: BOMBERS DE LA GENERALITAT) ve acompanyat de pluges, podríem encarar la pitjor campanya forestal dels últims anys”. De fet, el passat mes de maig ja es va produir un incendi al massís del Montgrí i a primera de juny a l’abocador de Pedret i Marçà. La Generalitat, un any més, també posarà en marxa una campanya perquè la gent no llenci burilles al camp

o al bosc. Amb aquesta mesura, el Govern vol evitar incendis com el de l’Empordà fa set anys, que va cremar 10.000 hectàrees, causat precisament per una burilla que no es va apagar a l’aparcament de vehicles de la Jonquera. L’any passat, sis de cada deu incendis van ser per negligències o bé intencionats.

- 30

MALTRACTAMENT A LA GENT GRAN En un any es detecten 70 casos a l’Alt Empordà. El Consell Comarcal aplica polítiques preventives pioneres des de fa temps que ara ha donat a conèixer en l’àmbit transfronterer.

Un centenar de professionals van participar en la jornada transfronterera celebrada a Figueres. (Foto: CCAE)

L’àrea de Benestar del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, l’Association Joseph Sauvy i la Universitat de Barcelona, en tant que socis del projecte transfronterer que porta el nom de Prospectasaso, van realitzar a primers de juny un seminari amb l’objectiu d’intercanviar coneixement i informació a l’entorn de la prevenció del maltractament a les persones grans. Aquest és un tema d’actualitat i en el qual la comarca n’ha esdevingut un referent pioner al país. Rosa Guixé, directora tècnica de l’Àrea de Benestar del Consell va explicar que des de l’any 2012, a l’Alt Empordà, hi ha un grup de treball dedicat a millorar l’atenció de les persones grans, tot i que ha matisat que encara hi ha camí per recórrer. Va destacar que en tot aquest temps han recollit dades que els permeten fer una anàlisi profunda de la situació. En aquest sentit Guixé assenyalà que, al llarg del 2017, els serveis socials bàsics de les comarques gironines van detectar 300 casos de maltractament -uns 70 a l’Alt Empordà- que van propiciar unes 800 actuacions, un 30% de les quals es va fer de manera conjunta amb diferents agents socials. “Les dades ens clarifiquen que hem d’abordar el problema amb una mirada conjunta i realitzant treball amb xarxa”, assenyalà la responsable del Consell. Aquesta jornada va servir com a clausura d’aquest projecte pioner que ha permès aportar eines i metodologies als professionals a l’hora de detectar i intervenir en els casos de maltractament a les persones grans i divulgar aquesta problemàtica a la societat en general. Hi van assistir més d’un centenar de professionals de quaranta entitats de l’àmbit social que van escoltar les quatre ponències realitzades amb servei de traducció simultània en francès.

RESTAURANT EL FONS MARÍ La Generalitat impulsa al Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou i Roses un programa d’actuacions per evitar la degradació d’ecosistemes.

Extracció d’una embarcació enfonsada sobre una praderia de posidònia a la badia de Roses. (Foto: GENCAT) Per quarta vegada, en els darrers anys, un equip bussejador està desenvolupant les tasques de restauració de praderies de posidònia afectades per morts de fondeig a l’Alt Empordà. Concretament aquesta actuació, que forma part d’un programa específic de la Generalitat, es desenvolupa al Port de la Selva, Llançà, Colera, Portbou i Roses, impulsat pel Departament de Territori i Sostenibilitat amb l’objectiu de desenvolupar accions que evitin la degradació d’ecosistemes. L’actuació té una inversió de 115.000 euros i s’executarà en un termini de 8 mesos. Entre els treballs, destaca l’extracció d’una embarcació enfonsada sobre una praderia de posidònia a la zona de Roses. Un equip bussejador la va reflotar amb el suport d’un globus fins a la superfície, després va ser remolcada fins al port de Roses i traslladada fins a un abocador, d’acord amb la normativa vigent de residus. En una primera fase del programa de restauració de praderies s’han revisat 27 hectàrees de camps de fondeigs de les localitats esmentades. Els experts recorden que “les praderies de posidònia constitueixen un hàbitat propi del mar Mediterrani, que té un paper clau dins l’ecosistema marí, amb unes funcions ecològiques fonamentals. Entre d’altres, la producció d’oxigen i la fixació de carboni, a més de constituir un hàbitat i un refugi per una gran diversitat d’espècies marines”. Afegeixen, a més, que “ajuden a la preservació de la sorra a les platges, frenant l’efecte de l’onatge. La seva presència també té un efecte directe en la pesca, ja que els alevins de moltes espècies d’interès comercial troben refugi entre les seves fulles”.

Plasma rico en plaquetas (PRP) Cabinet de Médecine Générale DOCTEUR MARC ADASY C/ Pení, 164 Empuriabrava +33. 664 732 441 +34. 627 772 601 El tratamiento con plasma rico en plaquetas, PRP, lleva utilizándose hace más de veinte años en cirugía maxilofacial y odontología. Consiste en la administración de plasma autólogo con una concentración muy alta de plaquetas, que son activadas para que liberen los factores de crecimiento y otras sustancias activas. El objetivo de esta terapia es favorecer, estimular o iniciar el proceso de cicatrización, regeneración o curación del tejido dañado, aplicándose localmente de forma ambulatoria o bien como complemento a una técnica quirúrgica. El plasma rico o enriquecido en plaquetas consiste en una muestra de sangre autóloga en la que la concentración de plaquetas es superior a la fisiológica. Las plaquetas poseen en sus gránulos una gran cantidad de factores de crecimiento que son liberados localmente cuando son activadas. Entre los más importantes podemos destacar PDGF, TGF-1, VEGF, FGF, EGF, Factor 4, angiopoietinas y endostatinas. Además el plasma posee HGF e IGF-1. También encontramos sustanciasde la reparación tisular la adenosina, histamina, serotonina y el calcio liberados de los gránulos densos. Todos ellos son moléculas que pueden estimular la curación de un

tejido dañado, mediante procesos de angiogénesis, miogénesis, quimiotaxis, reclutamiento celular y estímulos para la diferenciación y proliferación celular o de la síntesis de la matríz extracelular. El preparado de PRP puede aplicarse como infiltración local, como infiltración intraarticular o como gel de fibrina rico en plaquetas, siendo esta última forma más solida y más frecuentemente utilizada en quirófano.

- 34

L’injection de Plasma Riche en Plaquettes (PRP) Cabinet de Médecine Générale DOCTEUR MARC ADASY C/ Pení, 164 Empuriabrava +33. 664 732 441 +34. 627 772 601

Technique disponible au cabinet médical du Dr Marc AdasyEmpuriabrava Intérêt d’une injection/ infiltration intra-articulaire de Plasma Riche en Plaquettes (PRP) dans le cadre de l’arthrose Par exemple: L’arthrose du genou L’arthrose du genou ou gonarthrose est une pathologie fréquente, touchant 30 % des personnes âgées de 65 à 75 ans. Source de douleurs chroniques, elle peut être particulièrement invalidante. Depuis quelques années, un traitement qui pourrait bien se révéler révolutionnaire se développe : l’injection intra-articulaire de Plasma Riche en Plaquettes ou PRP. Autrefois réservée aux sportifs, l’injection de Plasma Riche en Plaquettes (PRP) a fait son apparition dans l’arsenal thérapeutique des rhumatologues pour traiter l’arthrose de Monsieur et Madame Tout-le-monde. L’injection de PRP consiste à introduire dans l’articulation douloureuse des plaquettes issues du sang du patient lui-même. Riche en facteurs de croissance, ce concentré de plasma a des propriétés régénératives sur le cartilage abîmé. À savoir ! Les facteurs de croissance sont des protéines qui régulent la multiplication des cellules en fonction des besoins du corps. Dans le cadre de l’arthrose, ils permettent l’activation cellulaire et, ainsi, la réparation des tissus lésés. Le genou peut être un peu douloureux la semaine suivante. Il est possible de renouveler l’injection tous les 15 jours pendant 1 à 2 mois. Ce traitement par plaquettes se révèle simple, naturel et autologue. Mais est-il efficace pour soulager la gonarthrose?

Une efficacité supérieure à celle de l’acide hyaluronique dans l’arthrose du genou Une récente étude s’est intéressée à cette question. L’efficacité de l’injection de PRP dans l’arthrose du genou a été comparée à celle d’un autre traitement utilisé dans cette pathologie : les injections intra-articulaires d’acide hyaluronique (une substance aux propriétés lubrifiantes). Les patients sélectionnés étaient atteints d’une arthrose de grade 2-3 et ont reçu 3 injections toutes les 4 semaines, soit de PRP, soit d’acide hyaluronique. Six mois après, 48.3 % des patients de groupe PRP avaient une amélioration de leur gonarthrose visible à l’IRM (amélioration du grade de l’arthrose) contre seulement 8 % dans le groupe acide hyaluronique. Les symptômes étaient également significativement mieux soulagés dans le groupe ayant reçu les injections de PRP. Peut on utiliser le PRP dans l’arthrose des autres articulations? la réponse est oui.

JO CONTROLO Jo controlo..., quantes vegades ho haurem dit, quantes vegades ens ho haurem cregut i cadascuna d’aquestes vegades ens hem adonat de l’impossible que era complir-ho.

MARCOS SCHEIBER · Terapeuta en drogodependències · Màster Universitari en Conductes Addictives · Tècnic en Intervenció de Drogodependències · Tècnic Superior en Treball Social en Drogodependències · Tècnic en Conductes Addictives · Diplomat i Federat en Conductes Addictives

temorós consum controlat, a l’hecatombe postnuclear del consum compulsiu, i així i tot diem: ‘no tranquil, se m’ha anat la mà, però jo controlo’. Existeix una línia prima que separa l’ús de l’abús i l’addicció, una línia fina que és tan imperceptible en la majoria de casos que ens trasllada d’un estadi a l’altre sense avisar, sense preguntar, però això si, sota el pronunciat a cada moment: ‘jo controlo’. Senyores i senyors, NO ES CONTROLA, ningú controla quan la malaltia arriba a la teva vida i és el autoengany propi d’aquesta malaltia, el que ens encega i ens planteja aquesta falsa afirmació. L’ús continuat de drogues genera canvis estructurals en el cervell i en els circuits de recompensa del mateix, ‘també a les dues regions del cervell implicades en l’emoció i la motivació, són diferents en els adults joves que consumeixen drogues, encara que sigui una vegada per setmana’.

D

es que l’addicció es va instaurar a les nostres vides el cèlebre ‘jo controlo’ va deixar de ser realitat per a convertir-se en ficció de la bona, de la que es fa als estudis hollywoodienses, aquella ficció que et creus gairebé sempre. Normalment i en actiu, però essent ja conscient del problema, acostumem a pensar en consums controlats, a dir-nos a nosaltres mateixos que ara si, ara està clar com haig de ferho per no perdre els papers i arribar al desastre al que solem arribar quan consumim, però vaja… alguna cosa passa, i de sobte es dilueix aquesta claredat que teníem i passem del

Per tant, és impossible creure’s que controlem. Les drogues ens controlen a nosaltres des del moment que superem la gairebé invisible línia divisòria entre usar i abusar o desenvolupar una addicció. La caòtica vida que vivim quan estem en actiu, ens fa mentir-nos a nosaltres mateixos i mentir diàriament per sobreviure, però hem de tenir molt clar que NO es controla, que NO controlo, i que la millor opció per recuperar el timó de la meva vida, deixar de dependre i CONTROLAR la meva vida des d’un projecte sa i saludable és demanar ajuda professional, posar-te en tractament per a la teva addicció i redissenyar el full de ruta de tot allò que encara està per venir.

INICIA ÉS UN CENTRE ESPECIALITZAT EN EL TRACTAMENT DE PACIENTS QUE PRESENTEN UN TRASTORN PER DEPENDÈNCIA DE SUBSTÀNCIES PSICOACTIVAS O CONDUCTES ADDICTIVES.

- 38

CBD I ANIMALS DE COMPANYIA

DAVID TRIADÓ ALCHIMIA TEAM Responsable del Consultori Terapèutic

com ara el THC (principal component psicoactiu del cànnabis) o el CBD (no psicoactiu). Durant els darrers anys, i de la mà de la investigació sobre els efectes d’aquests compostos en les persones, la recerca ha crescut també en el camp de la veterinària, on s’estan obtenint resultats molt prometedors. Si bé gran part d’aquesta investigació està centrada en animals de companyia com ara gossos o gats, amb un bon nombre de productes específics ja formulats per als nostres amics de quatre potes, els resultats poden ser especialment significatius en el camp de la ramaderia, on l’ús de cannabinoides podria suposar una autèntica revolució en la prevenció i tractament de moltes malalties del bestiar, fent innecessari - o reduint en gran mesura - l’ús d’alguns dels fàrmacs que es fan servir avui dia.

Com ja hem comentat en anteriors articles, l’ús del CBD – un dels cannabinoides de la planta de cànnabis – en l’àmbit terapèutic i medicinal és cada cop més comú en l’àmbit global. Les seves múltiples propietats poden ajudar a molts pacients en el tractament de diverses malalties o símptomes però, com veurem

avui, no cal que aquests pacients siguin humans per a poder-ne treure profit. Igual que les persones, els animals vertebrats tenen un sistema endocannabinoide, amb una sèrie de receptors per tot el cos que responen a la presència de cannabinoides

Principalment, el CBD es fa servir en gossos i gats per a tractar símptomes com ara les inflamacions, l’artritis, l’ansietat o l’estrès, la falta de gana, els atacs d’epilèpsia o les al·lèrgies o problemes de la pell, entre d’altres. S’acostuma a administrar via oral en gotes o píndoles, també barrejat amb el menjar. Es tracta d’una manera fàcil de tractar diversos símptomes que a més a més presenta molt poques contraindicacions i efectes secundaris, sent 100% natural. I ara que s’acosta Sant Joan, una excel·lent manera de què puguin relaxar-se!

- 40

LA TEVA PELL, PERFECTE AQUEST ESTIU Ja tenim l’estiu aquí, i és el moment ideal per posar la pell a punt, per obtenir un bronzejat natural, saludable i sense posar en risc la pell. ça de línies d’expressió, arrugues, cicatrius i estries, taques a la pell i porus dilatats. Les vitamines facials: Combinat de moltes substàncies entre les que es troben aminoàcids, minerals, vitamines i àcid hialurònic. La finalitat d’aquestes vitamines és retornar a la pell la lluminositat i fermesa que ha anat perdent. La radiofreqüència: Millora la microcirculació de la pell, afavoreix la reabsorció de líquids retinguts, augmenta la funció de fibroblasts de la pell, genera una major producció de col·lagen i elastina, que augmentarà la fermesa i finor als teixits.

E

l punt de partida és sempre hidratar molt la pell abans d’exposar-se al sol. És molt important, sobretot ara al principi de l’estiu, tenir cura de la pell dels raigs de sol amb una crema d’alta protecció solar per evitar futures taques. El següent punt és l’alimentació. El que menges es reflecteix en la teva pell i això no és un mite. És important prendre aliments rics en vitamina C i betacarotens, com la pastanaga, la taronja, la llimona, la carbassa o la síndria. Una vegada que hidrates la teva pell i la teva alimentació és la correcta, estàs preparat perquè els tractaments mèdics-estètics t’ajudin a ressaltar tota la teva bellesa. A Integral centre de salut disposem de diversos tractaments per lluir una pell perfecta a l’estiu i t’expliquem en aquest article quins són els tractaments clau per aconseguir fer brillar la teva pell en l’època estival. El microneedling o dermapen: És un revolucionari dispositiu amb forma de llapis i compost d’una sèrie de microagulles que reafirma, tensa i rejoveneix la pell. El dermapen millora visiblement l’aparen-

La mesoteràpia corporal: Estimula el metabolisme ajudant a eliminar el greix localitzat i reduint la cel·lulitis de manera efectiva i indolora. El drenatge limfàtic manual: El massatge incrementa el subministrament de sang a la pell, nodrint els teixits i facilitant així la regeneració cel·lular. Amb la calor la circulació es torna més pesada, de manera que és l’aliat perfecte per activar el cos. El cellu-shape (HIFU combinat amb cavitació, radiofreqüència, vaccumteràpia i làser): És un dels millors tractaments de cabina per remodelar la silueta amb resultats des de la primera sessió. Es poden perdre fins a 4 centímetres. A més d’eliminar les cèl·lules grasses, millora l’aparença de la cel·lulitis. Ara que ja coneixes quins tractaments són ideals per cuidar el rostre i el cos a l’estiu, t’esperem a Integral centre de salut per valorar-te en una primera consulta sense cap cost.

Laura Margall Buxeda · Nutricionista nºcol 000198

Tels. 972 506 808 / 655 394 157 · info@centredesalutintegral.com

Ens trobareu al carrer Peralada, nº2, 1r pis de Figueres o als telèfons 972 506 808 / 655 394 157 - També a les xarxes socials @ integral_salut i al nostre web: www.centredesaludintegral.com

Comarcat ‘` agenda de l’‘E ' mporda

EXPOSICIONS, VISITES, TALLERS, ACTIVITATS FIGUERES Concurs narrativa. Durant tot el mes, convocatòria III Concurs narrativa curta de gènere fantàstic Ciutat de Figueres. Més info: www.veinsrallysud.com. Exposició. Fins el 12 de juliol. Exposició 5è. Concurs fotogràfc Ferran Pou de Meteorologia. CASTELLÓ D’EMPÚRIES-ECO MUSEU FARINERA Visites guiades. Cada dilluns i dimecres Visita guiada d’estiu: Enfarina’t. A les 18 h. Exposició temporal.

molls. Dilluns, dijous, divendres i diumenges a les 18 h, al Cortalet, visites guiades en diferents idiomes pel Parc dels Aiguamolls. Divendres dies 5, 12 i 28 a les 22 h, al Cortalet, «Nit d’estels als Aiguamolls de l’Empordà». Sessió d’observació del firmament d’estiu. ROSES-ESPAI CULTURAL LA CIUTADELLA La motxilla d’en Milfulles. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella.

Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà «Geografes compartides». Pilar Farrés i el fotògraf Manel Puig proposen una continuació d’aquesta travessia per la memòria històrica i el paisatge humà de Castelló d’Empúries a partir de la màgia intemporal de la fotografia. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Visites guiades. Cada dimecres, de 19 a 21 h, al Cortalet. Capvespres als Aigua-

Safari al museu. Joc de pistes per trobar els animals amagats dins el museu de la Ciutadella. Activitat lliure en horari d’obertura de la Ciutadella. Exposicions Fins al 4 d’agost, a Ca l’Anita Exposició de pintura: «La deconstrucció de la forma», de Pau Marinello. De dilluns a divendres de 10 a 13 h i de 18 a 21 h Dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 h i de 18 a 21 h.

Del 8 al 12 de juliol, a la Biblioteca Municipal de Roses Exposició: «La biomassa forestal i agrícola a Catalunya». Dilluns, de 15.30 a 19.30 h, de dimarts a divendres, de 10 a 13.30 h – 15.30 a 19.30 h, dissabte tancat. Del 6 de juliol al 16 de setembre, a l’Espai Cultural La Ciutadella Exposició: «Cavallers i ferrers al castell de Rocabruna». De dilluns a diumenge, de 10 a 20 h. DILLUNS 1 FORTIÀ Ball. A les 17.30 h, al Centre Agrícola i Social. Amb Andreu i Lluís. DIMARTS 2 ROSES Visita Guiada. A les 17 h, al port de pesca.Visita al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme. Animació infantil. A les 18 h, a la bocana de Santa Margarida. FIGUERES Conferència ballada. A les 19.30 h a la Biblioteca Fages de Climent. Conferència ballada: Toni Jodar explica la dansa moderna i contemporània. Dansa. A les 21 h, a la plaça de l’Ajuntament, Mou Jove. Tres propostes de creadors i creadores de Figueres. DIMECRES 3 ROSES Visita guiada. A les 19 h, a l’accés del dolmen de la Creu d’en Cobertella (C. Montjoi) Visita a la ruta megalítica de Ro-

ses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme. FIGUERES Dansa. A les 19.30 h, a la Biblioteca Fages de Climent. «Olor de menta», espectacle Any Brossa. Projecte Balla’m un llibre. Emma Riba i Laura Alcalà. A les 21.30 h, Al claustre de l’Institut Ramon Muntaner, Tastets escènics amb Möbius Dance – Dramatis Personae/ Time moves slow. DIJOUS 4 ROSES Activitat infantil. A les 18.30 h, a la plaça de l’Església. Contes a la fresca: Salvem la natura. FIGUERES Dansa. A les19.30 h, a la plaça de l’Ajuntament, Jove cia de l’EMDC- El corredor d’arena. Psammodromos. A les 19.45 h, a a plaça de l’Ajuntament, Lina Verde i Camilo Regueyra- Pedestres A les 20 h, a la plaça de l’Ajuntament, Premoh’s Cru- Anónimas raíces. A les 20.15 h, a la plaça de l’Ajuntament, Trashdollys. 5 days of falling A les 21 h, a la plaça de l’Ajuntament, Mumusic Circus.- Amigoo A les 22 h, al Cinema Las Vegas, Skanes Dansteater Malmö Opera/ Ben Wright. The feeling of going. DIVENDRES 5 VILAFANT Vespres Musicals. A les 21.30 h, als jardins Can Puig Massanet Entrada lliure. «Pau sol» Pau Riba. ROSES Visita Guiada. A les 17 h, al port de pesca, visita al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme.

A les 19 h, a l’Oficina de Turisme, visita guiada al refugi antiaeri de Roses. FIGUERES Dansa. A les 19.30 h, a la plaça de l’Ajuntament, Akira Yoshida/ Quiero Teatro. Home. A les 20 h, a la plaça de l’Ajuntament, Zhiren Dance Company. Relationships. A les 20.15 h, a la plaça de l’Ajuntament, Nowhere Theatre. El lago de los cisnes (el pequeño). A les 20.30 h, a la plaça de l’Ajuntament, Michael Smith. Cowboy. A les 20.30 h i a les 22.00 h, al Museu empordà, Sociedad Doctor Alonso. Jo no posava el títol a les meves obres. A les 21.30 h, a l’església de Sant Pere, Compañia de Circo Eia. Espera. A les 22 h, a la Rambla, sardanes amb la cobla Tres Vents. DISSABTE 6 VILAFANT Vespres Musicals. A les 21.30 h, als jardins Can Puig Massanet. Concert solidari a benefici d’AECC Catalunya contra el Càncer. Gospel Tamunt.Cor ROSES Animació infantil. A les 19 h, a la plaça Catalunya, animació infantil. Inauguració exposició. A les 20 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella, inauguració de l’exposició: Cavallers i ferrers al castell de

Rocabruna Sardanes. A les 22 h, a la plaça de Catalunya, sardanes amb la cobla Foment del Montgrí. FIGUERES Dansa. A les 19.30 h, a la plaça de l’Ajuntament, ZumZum Teatre. Hippos. A les 20 h, a la plaça de l’Ajuntament, Ertza. Meeting Point. A les 20.15 h, a la plaça de

Mare de Déu del Carme

l’Ajuntament, Ivan Benito. Galápago. A les 21 h, al Teatre el Jardí, Guy Nader & Maria Campos, Set of sets. A les 23 h, al bar La Cate, Mou Festa amb Dj.

mació i inscripcions: Oficina de Turisme. FIGUERES A les 22 h, a la Rambla, sardanes amb la Flama dels Farners. DISSABTE 13 ROSES Animació infantil. A les 19 h, a la plaça de Catalunya. Sardanes. A les 22 h, a la plaça de Catalunya, sardanes amb la cobla Principal de Banyoles L’ESCALA Concert. A les 20 h, a l’església de Sant Martí d’Empúries, Piano Trio... de dansa en dansa. Armoniensemble. SANT CLIMENT SESCEBES De les 11.30 h a les 13.30 h, Mulla’t amb bombolles de sabó. A les 22 h, Al pati de l’Apotecari, Bar de la Societat, Notes d’estiu, Le Pink Tzigane.

DILLUNS 8 FORTIÀ Ball. A les 17,30 h al Centre Agrícola i Social. Amb Si Fa Sol. DIMARTS 9 ROSES Visita guiada. A les 17 h, al port de pesca, visita al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme. Animació infantil. A les 18 h, a la bocana de Santa Margarida. Activitat. A les 20 h, a la platja dels Palangrers, Mindfulness a la platja. Informació i reserves: Oficina de Turisme. DIMECRES 10 ROSES Visita guiada. A les 19 h, a l’accés del dolmen de la Creu d’en Cobertella (C. Montjoi) Visita a la ruta megalítica de Roses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme. DIJOUS 11 ROSES Activitat infantil. A les 18.30 h, a la plaça de l’Església, contes a la fresca: Un mar de contes. Cinema. A les 22 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella, cine Ciutadella: Green Book, de Peter Farrelly. En anglès, subtitulada al castellà.

Dolmen de la Creu d’en Cobertella DIVENDRES 12 LLANÇÀ Dies 12, 13, 14 i 16. FESTES DEL CARME. VILAFANT Vespres Musicals. A les 21.30 h, als Jardins Can Puig Massanet. Entrada lliure. «Pral·lelismes» Jon Isaac. ROSES Visita guiada. A les 17 h, al port de pesca, visita al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme. A les 19 h, a la sortida dels indicadors, travessia Jaume Gasull amb Ausiàs March. Visita teatralitzada a les excavacions arqueològiques del mirador visigòtic. Infor-

DIUMENGE 14 ROSES Concert. A les 22 h, a l’església de La Ciutadella. Concert Mars d’acollida?, a càrrec de la Coral Cantiga (Cicle Música i Patrimoni). Venda d’entrades a www.rosescultura.cat DILLUNS 15 FORTIÀ Ball. A les 17.30 h al Centre Agrícola i Social. Amb Francesc (de Cotton) ROSES Taller infantil. A les 19 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. Taller d’arqueologia. Activitat infantil. «T’agrada la història i l’arqueologia?». (Edat recomanada: de 8 a 12

anys) Informació i/o reserves: tel. 972 15 14 66 / patrimoni@roses.cat Visita Guiada. A les 19.30 h, al castell de la Trinitat, descobrim les defenses de Roses. Visita al búnquer del Castell. Informació i/o reserves: tel. 972 15 14 66 / patrimoni@roses.cat A les 21 h, al castell de la Trinitat Nits d’estels al castell. Visita guiada al Castell de la Trinitat, xerrada i observació astronòmica a càrrec de Mireia Galí membre de l’Associació Astronòmica de Figueres. DIMARTS 16 ROSES Visita Guiada. A les 17 h, al port de pesca, visita al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme. Animació infantil. A les 18 h, a la bocana de Santa Margarida. A les 20 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. Venus, històries reals i imaginades. Visita teatralitzada amb degustació de productes locals i vins d’Empordàlia. DIMECRES 17 ROSES Xerrada. A les 18 h, a Ca l’Anita, xerrada sobre el Jardí Terapèutic. Organitza la Fundació Roses contra el Càncer. Visita guiada. A les 19 h, a l’accés del dolmen de la Creu d’en Cobertella (C. Montjoi). Visita a la ruta megalítica de Roses. A les 19 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. Visita teatralitzada i pícnic familiar. En català, castellà i francès. Un cuiner amb estrella. Info: tel. 972 15 14 66 / patrimoni@ roses.cat PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Caminades. A les 21.45, al Cortalet. Caminades al capvespre en silenci introspectives per harmonitzar amb la natura. Ball de lluna plena.

DIJOUS 18 ROSES Activitat infantil. A les 18.30 h, a la plaça de l’Església, contes a la fresca: Follets d’estiu. A les 22 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella, cine Ciutadella: Campeones, de Javier Fesser. DIVENDRES 19 VILAFANT Vespres Musicals. A les 21.30 h, als Jardins Can Puig Massanet Entrada lliure. «Cançons feministes per la llibertat i la igualtat». Les Kol·lontai. ROSES Visita Guiada. A les 17 h, al port de pesca, visita al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme. A les 19 h, a l’Oficina de Turisme, visita guiada al refugi antiaeri de Roses. A les 19 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. «En Gromec, el gat de la Ciutadella». Visita infantil teatralitzada. A les 21 h, al castell de la Trinitat, nits d’estels al castell. Visita guiada al Castell de la Trinitat, xerrada i observació astronòmica a càrrec de Mireia Galí membre de l’Associació Astronòmica de Figueres. Concert. A les 22 h, a l’església de la Ciutadella, concert Non Solo Piano, de Carlo Bianchini (Cicle Música i Patrimoni). Venda d’entrades a: www.rosescultura.cat FIGUERES A les 22 h, a la Rambla, sardanes amb la coba Baix Empordà. DISSABTE 20 ROSES Activitat. A les 19 h, al castell de la Trinitat. Missió Scape «bunker Roses». Activitat infantil. A les 19 h, a la plaça de Catalunya Animació infantil. Sardanes. A les 22 h, a la plaça de Catalunya,

sardanes amb la cobla Principal de l’Escala. Concert. A les 22.30 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. Sons del Món - Empordà: Concert de Texas. DIUMENGE 21 ROSES Focs artifcials. A les 22.30 h, a l’espigó de la platja de la Punta. Dia del Turista. Espectacle de focs artificials. DILLUNS 22 FORTIÀ Ball. A les 17,30 h al Centre Agrícola i Social. Amb Atènia. ROSES Visita guiada. A les 19.30 h, al castell de la Trinitat, descobrim les defenses de Roses. Visita al búnquer del Castell. Descobrirem com es defensava la badia de Roses en diferents èpoques. DIMARTS 23 ROSES Visita guiada. A les 17 h, al port de pesca, visita al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme. Animació infantil. A les 18 h, a la bocana de Santa Margarida. Visita teatralitzada. A les 20 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. «Venus, històries reals i imaginades». Visita teatralitzada amb degustació de productes locals i vins d’Empordàlia. DIMECRES 24 ROSES Visita guiada. A les 19 h, a l’accés del dolmen de la Creu d’en Cobertella (C. Montjoi) Visita guiada a la ruta megalítica de Roses. A les 19 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. Visita teatralitzada i pícnic familiar. En

català, castellà i francès. Un cuiner amb estrella. PARC NATURAL DELS AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ. Caminades. A les 21 h, al Cortalet. Caminades al capvespre en silenci introspectives per harmonitzar amb la natura. Diem bona nit al sol.

Ciutadella». Visita infantil teatralitzada. Havaneres. A les 22 h, a la platja de la Perola, XIV Cantada d’Havaneres Badia de Roses, amb els grups Terra Endins i Son de l’Havana. Concert. A les 22.30 h, a l’Espai Cultural

DIJOUS 25 ROSES Activitat infantil. A les 18.30 h, a la plaça de l’Església, contes a la fresca: Monstres, emocions i altres coses que passen. Activitat. A les 20 h, a la platja dels Palangrers. Mindfulness a la platja. Cinema. A les 22 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. Cine Ciutadella: Call me by your name, de Luca Guadagnino, Itàlia, 2017. En anglès, subtitulada al castellà. DIVENDRES 26 ROSES Visita guiada. A les 17 h, al port de pesca, visita al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Oficina deTurisme. A les 21 h, al castell de la Trinitat. Nits d’estels al castell. Visita guiada al Castell de la Trinitat, xerrada i observació astronòmica a càrrec de Mireia Galí membre de l’Associació Astronòmica de Figueres. Visita teatralitzada. A les 19 h, a la sortida dels indicadors travessia Jaume Gasull amb Ausiàs March. Visita guiada teatralitzada a les excavacions arqueològiques del mirador visigòtic del s.VII. Activitat infantil. A les 19 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. «En Gromec, el gat de la

Missió Scape «bunker Roses». Animació infantil. A les 19 h, a la plaça de Catalunya. Sardanes. A les 22 h, a la plaça de Catalunya, sardanes amb la cobla Principal de Cassà. L’ESCALA Concert. A les 20 h, a l’església de Sant Martí d’Empúries, Four seasons-Four Hands. Sugiko Chinen & Luca Arnaldo Colombo. SANT CLIMENT SESCEBES A les 23 h, a la plaça del Pont Vell, davant del bar La Companyia, Landry i la FM. DIUMENGE 28 ROSES Concert. A les 22 h, al castell de la Trinitat. Concert Cita amb àngels, de Sílvia Comas i Joan Isaac (Cicle Música i Patrimoni).

7 de juliol, fira de la mel a Colera La Ciutadella. Sons del Món - Empordà: Concert d’Oques Grasses. FIGUERES A les 22 h, a la Rambla, sardanes amb la cobla la Principal de Banyoles. DISSABTE 27 ROSES Activitat. A les 19 h, al castell de la Trinitat.

DILLUNS 29 FORTIÀ Ball. A les 17,30 h al Centre Agrícola i Social. Amb Pep i Ma. Jose. ROSES Taller infantil. A les 19 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella Taller d’arqueologia. Activitat infantil. «T’agrada la història i l’arqueologia?». Visita guiada. A les 19.30 h, al castell de la Trinitat. Descobrim les defenses de Roses. Visita guiada al búnquer del Castell. A les 21 h, al castell de la Trinitat. Nits d’estels al castell. Visita guiada al Castell de la Trinitat, xerrada i observació astronòmica a càrrec de Mireia Galí membre de l’Associació Astronòmica de Figueres. DIMARTS 30 CASTELLÓ D’EMPÚRIES-ECO MUSEU FARINERA

Jornada de portes obertes. Dia internacional de l’Amistat. De 10 h a 14 h i de 17 h a 20 h. ROSES Visita guiada. A les 17 h, al port de pesca, visita al port i a la llotja de Roses. Informació i inscripcions: Oficina de Turisme. Visita teatralitzada. A les 20 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella «Venus, històries reals i imaginades». Visita teatralitzada amb degustació de productes locals i vins d’Empordàlia. Animació infantil. A les 18 h, a la bocana de Santa Margarida. DIMECRES 31 ROSES Visita guiada. A les 19 h, a l’accés del dolmen de la Creu d’en Cobertella (C. Montjoi) Visita guiada a la ruta megalítica de Roses. A les 19 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. Visita teatralitzada i pícnic familiar. Cinema. A les 22 h, a l’Espai Cultural La Ciutadella. Cine Ciutadella: El reino, de Rodrigo Sorogoyen. En castellà.

fra N cès MARDI 2 ROSES Visite guidée. A 17h, au port de pêche. Visite guidée au port et à la loge de mer. Information et animation infantil. FIGUERES Conférence dansé. A 19h30, à la Bibli-

othéque Fages de Climent. Conférence dansé: Toni Jodar explique la danse moderne et contemporaine. Danse. A 21h, à la place de la Mairie, Mou Jove. MERCREDI 3 ROSES Visite guidée. A 19h, au accès au dolmen de la Creu d’en Cobertella visite à la route megalithique de Roses. FIGUERES Danse. A 19h30, à la Bibliothéque Fages de Climent. “Olor a menta”, spectacle Any Brossa. JEUDI 4 FIGUERES Danse. A 19h30, à la place de la Mairie, Lina Verde et CAmilo Regueyra-Pedestres. A 20h, à la place de la Mairie, Premoh’s Cru- Anónimas raíces. A 20h15, à la place de la Mairie, Trashdollys. 5 days of falling. A 21h, à la place de la Mairie, Mumusi Circus.- Amigoo VENDREDI 5 VILAFANT Crépuscules musicals. A 21h30, aux jardins de Can Puig Masssanet. Entrée libre. “Pau sol” Pau Riba. ROSES Visite guidée. A 17h, au port de pêche visite guidée au port et à la loge de mer. A 19h, à l’Office de Tourisme visite guidée au refuge antiaérien de Roses FIGUERES Danse. A 19h30, à la place de la Mairie, Akira Yoshida/Quiero Teatro. Home. A 20h, à la place de la Mairie, Zhiren Dance Company. Relationships.

A 20h15, à la place de la Mairie, Nowhere Theatre. Le lac des cygnes (le petit). A 20h30 et a 22h, au Museée de l’Empordà, Sociedad Doctor Alonso. A 21h30, à l’Église de Sant Pere, Compañia de Circo Eia. Espera. SAMEDI 6 VILAFANT Crépuscules musicals. A 21h30, aux jardins de Can Puig Massanet. Concert solidaire en profit d’AECC Catalunya contre el Càncer avec Gospel Tramunt Cor. ROSES Animation. A 19h, à la place Catalunya animation infantil. Inauguration exposition. A 20h, au Espace Culturel La Ciutadella inauguration de l’exposition: Cavallers i ferrers al castell de Rocabruna. Sardanes. A 22h, à la place Catalunya, sardanes avec la coble Foment del Montgrí. FIGUERES Danse. A 19h30, à la place de la Mairie, Zum-Zum Teatre. Hippos. A 20h, à la place de la Mairie, Ertza. Meeting Point. A 20h15, à la place de la Mairie, Ivan Benito. Galápago. A 21h, au Théâtre El Jardí, Guy Nader & Maria Campos, Set of sets. A 23h, au bar La Cate, Mou Festa. LUNDI 8 FORTIÀ Bal. A 17h30, au Centre Agrícola i Social avec Si Fa Sol. MARDI 9 ROSES

A 17h, au port de pêche, visite au port et à la loge de mer. Animation infantil. Activité A 20h, à la plage dels Palangrers. Mindfulness à la plage. MERCREDI 10 ROSES Visite guidée. A 19h, au accès au dolmen de la Creu d’en Cobertella visite à la route megalithique de Roses. JEUDI 11 ROSES A 22h, au Espace Culturel La Ciutadella. Contes à la fraîche: Un mar de contes. Cinema. A 22h, au Espace Culturel La ciutadella. Cine Ciutadella. Green Book, de Peter Farrelly. En anglais subtitulée au espagnol. VENDREDI 12 VILAFANT Crépuscules Musicals. A 21h30, aux jardins de Can Puig Massanet, “Pral·lelismes” de Jon Isaac, entrée libre. ROSES Visite guidée. A 17h, au port de pêche, visite au port et à la loge de mer. A 19h, sortie des indicateurs de la traverse Jaume Gasull avec Ausiàs March. Visite théâtralisée aux excavations archéologiques du mirador wisigothique. SAMEDI 13 ROSES Animation infantil. A 19h, à la place Catalunya. Sardanes. A 22h, à la place Catalunya, sardanes avec la cobla Principal de Banyoles. SANT CLIMENT SESCEBES

De 11h30 à 13h30, Mulla’t avec pompes de savon. A 22h, au Pati de l’Apotecari, Bar de La Societat, Notes d’Estiu, Le Pink Tzigane. DIMANCHE 14 ROSES Concert. A 22h, à l’Église de La Ciutadella. Concert Mars d’acollida?, avec la Coral Cantiga. LUNDI 15 ROSES Atelier infantil. A 19h, au Espace Culturel La Ciutadella. Atelier d’archéologie. “Tu aimes l’histoire et l’archéologie?” Visite guidée. A 21h au château de La Trinitat, Nuits d’étoiles au Châteua. Visite guidée au châteua, conversation et observation astronomique avec Mireia Galí. MARDI 16 ROSES Visite guidée. A 17h, au port de pêche, visite guidée au port et à la loge de mer. Animation infantil. A 20h, au Espace Culturel La Ciutadella, histoires réelles et imaginaires. Visite théâtralisée avec dégustation de produits locals et vins d’Empordàlia. MERCREDI 17 ROSES Conférence. A 18h, à Ca l’Anita, conférence sur le Jardin Thérapeutique. Visite guidée. A 19h, au accès au dolmen de la Creu d’en Cobertella visite a la route megalíthique de Roses. A 19h, au Espace Culturel de La Ciutadella. Visite théâtralisée et piqu-nique familial. En catalan, espagnol et français. Un cuisinier avec étoile.

PARC NATUREL DES AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Marches. A 21h45, au Cortalet. Marches au soir en silence introspectives pour harmoniser avec la nature. Bal de plein lune. JEUDI 18 ROSES Activité infantil. A 18h30, à la place de l’Église contes à la fraîche: Follets d’estiu. A 22h, au Espace Culturel de la Ciutadella, Cine Ciutadella: Campeones, de Javier Fesser. VENDREDI 19 VILAFANT Crépuscules Musicals. A 21h30, aux jardins de Can Puig Massanet, “Cançons feministes per la llibertat i la igualtat” avec Les Kol·lointai. Entrée libre. ROSES Visite guidée. A 17h, au port de pêche, visite au port et à la loge de mer. A 19h, au Espace Culturel La Ciutadella. “En Gromec, el gat de la Ciutadella”. Visite infantil théâtralisée. A 21h au château de La Trinitat, Nuits d’étoiles au Châteua. Visite guidée au châteua, conversation et observation astronomique avec Mireia Galí. Concert. A 22h, à l’Église de La Ciutadella concert Non Solo Piano, de CArlo Bianchini . SAMEDI 20 ROSES Activité. A 19h, au chateau de la Trinitat, Missió Scape “bunker Roses”. Activité infantil. A 19h, à la place Catalunya, animation infantile. Sardanes. A 19h, à la place Catalunya,

sardanes avec la cobla Principal de l’Escala. Concert. A 22h30, au Espace Culturel de La Ciutadella. Sons del Mön - Empordà: Concert de Texas. DIMANCHE 21 ROSES Feux d’artifice. A 22h30, au jetée de la plage de La Punta. Jour du Touriste. Spectacle de feux d’artifice. LUNDI 22 FORTIÀ Bal. A 17h30, au Centre Agricola i Social avec Atènia. ROSES Visite guidée. A 19h30 au château de la Trinitat. On découvre les défenses de Roses. Viste au bunker du château. On découvre comme on défendait la baia de Roses en differentes époques. A 21h au château de La Trinitat, Nuits d’étoiles au Châteua. Visite guidée au châteua, conversation et observation astronomique avec Mireia Galí. Atelier infantil. A 19h, au Espace Culturel La Ciutadella. Atelier d’archéologie. “Tu aimes l’histoire et l’archéologie?” MARDI 23 ROSES Visite guidée. A 17h, au port de pêche visite guidée au port et à la loge de mer. Animation infantil. Visite théâtralisée. A 20h, au Espace Culturel La Ciutadella. “Venus, històries reals i imaginades”. Visite théâtralisée avec dégustation de produits locals et vins d’Empordàlia. MERCREDI 24

ROSES Visite guidée. A 19h, au accès au dolmen de la Creu d’en Cobertella visite a la route megalíthique de Roses. A 19h, au Espace Culturel de La Ciutadella. Visite théâtralisée et piqu-nique familial. En catalan, espagnol et français. Un cuisinier avec étoile. PARC NATUREL DES AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ Marches. A 21h45, au Cortalet. Marches au soir en silence introspectives pour harmoniser avec la nature. On dit bonne niut au soleil. JEUDI 25 ROSES Activité infantil. A 18h30, à la place de l’Église contes à la fraîche: Monstres, emocions i altres coses que passen. Activité. A 20h, à la plage dels Palangrers. Mindfulness à la plage. VENDREDI 26 ROSES Visite guidée. A 17h, au port de pêche, visite au port et à la loge de mer. A 21h au château de La Trinitat, Nuits d’étoiles au Châteua. Visite guidée au châteua, conversation et observation astronomique avec Mireia Galí. Havaneres. A 22h, à la plage de la Perola XIV Cantada d’Havaneres Badia de Roses, avec les groups Terran Endins et Son de l’Havana. Concert. A 22h30, au Espace Culturel La Ciutadella, Sons del Món - Empordà: Concert d’Oques Grasses. SAMEDI 27 ROSES A 19h, au château de La Trinitat, Missió Scape “bunker Roses”.

Animation infantil. A 19h, à la place Catalunya, animation infantil. Sardanes. A 22h, à la place Catalunya, sardanes. L’ESCALA Concert. A 20h, à l’Église de Sant Martí d’Empúries, Four seasos-Four hands avec Sugiko Chinen & Luca Arnaldo Colombo. DIMANCHE 28 ROSES Concert. A 22h, au château de La Trinitat concert “Cita amb els àngels”. LUNDI 29 ROSES Atelier infantil. A 19h, au Espace Culturel La Ciutadella. Atelier d’archéologie. “Tu aimes l’histoire et l’archéologie?” Visite guidée. A 19h30, au château de La Trinitat, visite guidée “On découvre les défenses de Roses” MARDI 30 CASTELLÓ D’EMPÚRIES - ECO MUSÉE FARINERA Journée de portes ouvertes. ROSES Visite guidée. A 17h, au port de pêche, visite au port et à la loge de mer. A 20h, au Espace Culturel La Ciutadella. “Venus, històries reals i imaginades”. Visite théâtralisée avec dégustation de produits locals et vins. MERCREDI 31 ROSES Visite guidée. A 19h, au accès au dolmen de la Creu d’en Cobertella visite a la route megalíthique de Roses. A 19h, au Espace Culturel de La Ciutadella. Visite théâtralisée et pique-nique familial.

- 52

AQUABRAVA

obrirà les seves pòrtes el 5 de juny, i romandrà obert fins l’11 de setembre de 2019, cada dia de 10.00 a 19.00 h.

F

idels a la nostra política de renovació constant, cada temporada innovem, creem, renovem… Fa un parell d’anys vam inaugurar Pirate Island, una zona infantil, ambientada sota la temàtica dels pirates. Una atracció de 3.000 metres quadrats, única a Europa on els nens poden viure la seva pròpia aventura en total seguretat. Al 2017, en el marc del nostre 30è aniversari vam ampliar Tropic Island, una de les zones infantils, amb dos fantàstics tobogans, els TROPIC RIVERS uns mini ràftings ben divertits, per baixar amb flotador! L’any 2018 vam reformar les oficines i taquilles i la zona d’entrada dels clients, afegint unes zones d’ombres amb tendal. També hem reformat totalment la gran piscina que rep les atraccions Rio Danube, Rio Bravo, Rio Grande, Colorado i Missisipi.

coses que no es veuen però que no per això són menys importants.

rística, terrasses amb agradables vistes, wi-fi i aparcament gratuït.

Aquest 2019 ens hem centrat en reformar i mantenir les instal·lacions, augmentar les zones verdes i la vegetació, decoració amb pintura i moltes més

També hi trobareu tot tipus de serveis: restaurant self-service, hamburgueseria-pizzeria, bar-snack, botiga de regals, consigna, oficina d’informació tu-

Us esperem a Aquabrava, el parc aquàtic de la Badia de Roses! Un Oasi de diversió per gaudir amb tota la família.

“Apostem per l’esport com a eina cohesionadora, inclusiva i participativa” VERO MEDINA, REGIDORA D’ESPORTS I JOVENTUT DE ROSES ra, inclusiva i participativa, on tingui cabuda tothom: famílies, infants, joves, gent gran, etc. I apostem pels clubs i entitats esportives com a element vertebrador de l’estructura esportiva de Roses. Abordar el projecte de reforma del Camp de la Vinyassa, potenciar el rocòdrom a la Pista Annexa del Pavelló, etc. són uns dels primers reptes d’aquesta àrea per aquesta legislatura.

Vero Medina, regidora d’Esports i Joventut. Com va arribar al món de la política? Vaig començar en el món de la política l’any 2013 quan es va tirar endavant la nova secció local d’ERC a Roses encapçalada per en Joan Plana. Després de les eleccions del 2015 vaig estar a l’oposició amb els meus companys del grup municipal Joan Plana, Éric Ibañez i Gerard Teixidó. I actualment sóc regidora de l’Ajuntament de Roses portant les àrees d’Esports i Joventut. Compagina aquesta tasca amb la seva professió habitual? No ho veig possible, ja que les dues àrees són molt dinàmiques i requereixen molta presència. Per tant considero molt important dedicar-m’hi al 100% per fer una bona feina durant aquests 4 anys. Com encara la regidoria d’esports i joventut? Començo amb moltes ganes i molta empenta, tinc moltes idees al cap que vull tirar endavant i amb la plena voluntat d’ajudar a tota la gent del meu municipi. Hi ha projectes interessants en aquesta àrea de cara a aquesta legislatura? Si, n’hi ha i aniran sorgint dia a dia. Apostem per l’esport com a eina cohesionado-

En ple estiu, bolcats en totes les activitats esportives que viu Roses? El departament d’Esports i Joventut de l’Ajuntament de Roses organitza un ampli ventall d’activitats durant l’estiu aprofitant els recursos que brinda la badia. Per exemple arrenca la temporada d’aerobic a la Platja. Sí, arranca una nova temporada d’aeròbic, organitzada per l’Àrea d’Esports, a la platja del Salatar i de Santa Margarida. A partir de l’1 de juliol tothom que vulgui podrà gaudir d’una sessió d’aeròbic al matí i d’una a la tarda per practicar «esport» de manera gratuïta, lliure i divertida en les nostres platges. Aquestes sessions es portaran a terme a Santa Margarida tots els dilluns, dimecres i divendres, a les 11 i a les 18 h. I a la platja del Salatar, en el mateix horari, els dimarts, dijous i dissabtes Una altra de les propostes estrella de la temporada arriba amb la XXIII edició del Campionat de Futbol Platja ‘Vila de Roses’ Si, el dia 13 de juliol a partir de les 9h a la platja de la Punta es durà a terme el XXIII Campionat Local de Futbol Platja Roses organitzat per DH SPORTS. Roses és un dels municipis pioners en la pràctica del vòlei platja. L’Ajuntament de Roses té prevista l’organització del campionat local de voleibol de platja 3x3, també aquest any? Si, el 20 de juliol i el 3 i 17 d’agost està previst el XXVIII Campionat Local de Volei Platja a la platja de Santa Margarida.

Pel que fa a l’oferta de casals, creix o es manté aquest any, n’hi ha algun d’esportiu? L’oferta es manté i com cada any, l’Ajuntament de Roses ofereix, per una banda, el casal infantil i el casal esportiu per tots els nens/nes del nostre municipi, a partir de 4 anys i fins 14 depenen del casal escollit, amb la possibilitat de gaudir del casal a la tarda i fins i tot combinar tots dos (infantil-esportiu). I per l’altra banda, pel nostre jovent, l’Ajuntament ofereix l’«estiu jove» per a joves entre 13 i 16 anys amb activitats variades i dinàmiques. Quins objectius s’ha marcat de cara als mesos vinents com a regidora? Els meus objectius són molt diversos: Primer de tot vull posar-me al servei de la gent del meu municipi, que tothom se senti partícip de qualsevol activitat que es faci des de les àrees que portaré i que puguin expressar sempre qualsevol necessitat i/o inquietud. També posar-me al servei dels equips de treball, tant de l’àrea de Joventut com l’àrea d’Esport, per continuar desenvolupant la gran tasca que fan des de cada departament. I per últim, desenvolupar veritables Polítiques de Joventut basades en la realitat juvenil i Polítiques Esportives que fomentin els valors socials i educatius.

Vòlei joc

HAVANERES, PROCESSÓ MARÍTIMA I FOCS D’ARTIFICI PER REBRE LA VERGE DEL CARME, A LLANÇÀ Del 12 al 16 de juliol, la patrona dels pescadors porta una allau d’activitats al municipi.

E

ls pobles mariners viuen uns dies de festa amb la Mare de Déu del Carme, patrona dels pescadors. A Llançà, s’han preparat quatre dies plens d’activitats, del 12 al 14 de juliol i el 16 de juliol. Les activitats comencen aquest divendres amb activitats esportives i la tradicional Travessia Popular de Natació Verge del Carme, que arriba a la cinquena edició, a les set de la tarda. A la mateixa hora, a la plaça Catalunya els més petits podran gaudir amb jocs tradicionals. La festivitat es trasllada el mateix dia a l’aparcament del Port, on la música i la diversió vindrà de la mà dels grups Stop 80 i Dj. Sarau. Serà l’endemà dissabte quan arribi una de les novetats de la programació, els tallers didàctics de pesca que l’empresa Empordà Mar S.L oferirà al passeig marítim a partir de les quatre de la tarda. Aquesta activitat es complementarà amb una altra proposta, PescaPlàstick, al mateix espai i a la

mateixa hora per ampliar l’oferta de la festa per als infants. La música se-

guirà essent el fil conductor de la festa i dissabte a partir de les onze de la

nit, novament a l’escenari de l’Aparcament del Port serà el moment de ballar al ritme de les versions de l’Orquestra Maribel. Dj. Sarau prendrà el relleu fins a la matinada. Diumenge serà un dia d’intensa activitat amb els focs artificials que ofereixen sempre un espectacle molt esperat, a El Castellar, a les onze de la nit. Una hora abans el públic podrà assistir a un dels clàssics de les festes, les havaneres amb els grups Ultramar i Terra Endins, a l’aparcament del Port. L’actuació s’interromprà a la mitjanit per veure el Gran Castell de focs d’artifici. Val a dir que hi ha molta gent que espera la festa del Carme de Llançà per veure un dels millors espectacles de focs que es fan durant l’any a la comarca. Després continuarà la cantada d’havaneres per tancar la nit. La festa es clourà dimarts dia 16, festivitat del Carme, amb l’habitual ofici cantat amb la coral Palandriu, a la Pineda de la Capella del Port, a les onze del matí. A continuació, a dos quarts d’una del migdia, sortirà la imatge de la Verge en processó fins al Port i d’allí navegarà per les aigües, si el temps acompanya, en la que resulta ser una tradició molt vistosa i emotiva tant per a la gent del poble com per als visitants, amb acompanyament de la xaranga Damm-Er. La Festa del Carme és un atractiu més en el conjunt de l’oferta lúdica i cultural del municipi i una de les celebracions més arrelades al poble de mar. Val a dir que durant els mesos d’estiu, igual que durant la resta de l’any es crea un programa d’activitats lúdiques i culturals importants per tal de poder atreure a nous visitants i consolidar els que ja té. A més cal sumar totes les activitats que l’ajuntament ofereix durant l’estiu per gaudir en família, més de 500 propostes que inclouen des d’espectacles, activitats esportives, culturals i d’oci per a tots els públics.

TORNA LA FESTA DEL CARME C

omencem el mes de juliol i amb el bon temps proliferen els concerts, les activitats i les ganes de gaudir els vespres a la fresca. L’Ajuntament de Vilafant, en col·laboració amb les entitats i les associacions del municipi, desplega els Vespres Musicals de Vilafant i les Festes del Carme 2019. Com cada any, Vilafant prepara un munt d’activitats repartides durant tot el mes. La 19a edició dels Vespres Musicals de Vilafant, als jardins de Can Massanet, el tret de sortida serà amb el concert del llegendari Pau Riba i el seu espectacle que commemora els més de 50 anys a dalt dels escenaris: “Pau Sol” el divendres 5 de Juliol a dos quarts de deu del vespre. A l’endemà, tindrà lloc el concert solidari de l’AECC – Junta contra el Càncer de Vilafant, amb la presència del Gospel Tramunt.Cor. El segon concert dels Vespres Musicals, serà a càrrec del cantautor Joan Isaac, divendres 12 de juliol, amb la seva actuació “Paral·lelismes”. La Festa del Carme continua amb la tarda del dissabte 13, amb la festa de l’escuma pels més petits, a la plaça de Can Gelada, després amb sardanes a la plaça Major, seguides per la ja mítica cursa de: “La Nocturna” de Vilafant de 5 o 10 km, pels runners més atrevits, que veuran el seus esforços recompensats amb una remullada sota les estrelles. Per culminar la nit, l’Orquestra Parfills serà l’encarregada de posar-hi ritme. Qui s’hagi quedat amb ganes de més gresca, que no pateixi. El diumenge 14, el Remulla’t portarà els inflables a la piscina i obrirà les portes (amb entrada gratuïta per a tothom), a qui vulgui gaudir de les instal·lacions durant tot el matí.

El 19 de juliol, Les Kol·lontai tancaran el 19è cicle de concerts dels Vespres Musicals de Vilafant, amb el seu espectacle “Cançons feministes per la llibertat i la igualtat”, com és habitual a dos quarts de deu del vespre als jardins de Can Puig Massanet. I per finalitzar el mes de juliol, ampliant la nostra oferta musical, el 26 de juliol els “Luces de México” aportaran aires mexicans des de la plaça de les Hores de les Forques, concloent d’una manera exòtica i original el mes de juliol a Vilafant.

LA GAMBA La textura setinada i el vermell intens del seu aspecte provoquen deliris a tots el paladars.

L

a gamba és un ingredient molt important en tota una sèrie de plats,

com la paella, la sarsuela i el suquet de peix. També destaquen les gambes amb allada, la truita de gambes o el còctel de gambes.

Per parlar d’aquest crustaci, de com es pesca, d’on viu i d’altres coses interessants, ens trobem amb Josep Manel Perelló, patró major de la Confraria del Port de la Selva.

On es pesca la gamba del cap de Creus? A l’espai geogràfic del cap de Creus hi ha el primer canyó submarí que té l’entrada al golf de Lleó, que arriba fins a Marsella. A partir d’aquest canyó hi ha gairebé una dotzena de canyons que es van encavalcant l’un amb l’altre. Els corrents provençals fan que les larves es traslladin de canyó a canyó. Per aquesta raó, les que hi ha al cap de Creus van a parar a Palamós. Així, la gamba Aristeus antennatus és una gamba amb la peculiaritat que viu a molta profunditat, entre 600 i 800 metres. La gamba que viu més enllà dels 1.000 metres de profunditat està prohibit pescar-la; d’aquesta manera se salvaguarda la seva entitat, perquè pugui procrear. Té alguna raó que visquin fins a 1.000 metres de profunditat? Cada espècie marina viu en una profunditat concreta, ja que el seu hàbitat se circumscriu a les zones més apropiades per a ella. L’escamarlà es troba al voltant dels 400 metres; el maire, cap als 200 metres, i la gamba, com he dit abans, entre els 600 i 800. Amb tot i això, hi ha espècies com el lluç i el rap que es troben a qualsevol profunditat. Per què el nom de gamba vermella del cap de Creus? Hi ha una raó molt senzilla. La gamba, quan és dins de l’aigua, és transparent, però un cop pescada, en tocar-li l’aire, s’oxigena, fa com una metamorfosi i agafa el color vermell.

Com és un dia de pesca? quantes hores a la mar? El pescador, des que surt de port fins que atraca i amarra de nou, es passa 12 hores dins de la barca. Des de les sis de la matinada fins a les sis de la tarda. És el reglament que hi ha al mar Mediterrani. Quants quilos se’n poden pescar cada dia? Depèn. L’atzar, la sort, el temps, la tramuntana... hi tenen molt a veure. Els dies que tot va molt bé se’n poden pescar fins a 150 quilos, tot i que rares vegades s’arriba a aquesta quantitat. El més habitual són 60 – 70 quilos. Hi ha èpoques de veda? Fem una parada biològica d’un mes per garantir una explotació sostenible. Al Port de la Selva les tres barques de pescadors que tenim són molt específiques i es dediquen exclusivament a la pesca de la gamba. Hi ha algun perill que els canyons on viu la gamba s’esgotin? No, mai de la vida. Hem de pensar que la quantitat de gamba que es pesca diàriament avui és la mateixa que es pescava fa 40 anys. Hi ha

-66

Gamba petita, mitjana o grossa. Què recomanaria de cara al consumidor? La grossa és la que considerem l’estrella, la que fa més patxoca de veure. Però la gamba mitjana és molt acceptada per tothom. Nosaltres, al Port de la Selva, fem cinc tries: l’extra, la grossa, la mitjana grossa, la mitjana petita i la petita. És cert que el millor de la gamba és el cap? Sí. El cap és molt gustós, tot i que els estrangers troben molt estrany veure que els xuclem el cap. Aquí tenim una cultura i ells en tenen una altra. Fins a quants anys pot viure una gamba? Com a terme mitjà, de 4 a 5 anys. hagut èpoques que més i èpoques que menys, però he de dir que les barques arriben a port amb la mateixa càrrega de gamba que abans. El golf de Lleó és molt gran. Hi ha dotze canyons on viu la gamba. Com es va descobrir on hi havia els caladors de gambes? La pesca d’arrossegament amb motor

fa 70 anys que es va iniciar. Abans els pescadors anaven a vela. En aquell temps suposo que anaven provant la pesca allargant la profunditat. Primer devien trobar l’escamarlà i més avall, la gamba. A mesura que anaven provant els caladors i s’allunyaven més de la costa, anaven pescant cada espècie en la seva profunditat determinada. Tot a base d’anar provant.

Una vegada pescada i dins de la barca, com s’ha de tractar fins arribar a port? La gamba s’aboca al damunt d’una taula i es cobreix de gel perquè mantingui el seu color. En aquesta situació, es tria i es classifica. Acabada aquesta operació es recobreix amb més gel, es tapa amb un plàstic i al damunt es col· loca una segona capa de gel. Sempre sota d’un tendal a fi que no li toqui de sol.

I un cop a terra? Llavors passa a la subhasta. Nosaltres, des de la confraria, també en comprem. Fem una mena d’intervenció per vetllar que els preus siguin els adequats i equiparables al de les altres confraries de Roses i Llançà. I per què dic això? Doncs perquè nosaltres som l’última confraria a fer la subhasta. I si els compradors ja han adquirit la gamba que necessiten, nosaltres no tenim cap més remei que vendre-la més barata. En comprem una part i després la congelem amb un sistema gràcies al qual cada unitat queda completament solta l’una de l’altra. En congelar-la acabada de pescar no perd absolutament res de la seva substància. D’aquesta manera aconseguim que el preu de la gamba a subhasta sigui comparable al de les altres confraries. És cert que a la subhasta es paga més la gamba pescada en divendres que la pescada en dilluns? No. Entre setmana hi ha dies que el preu és més bo que d’altres, però això no vol dir que sigui específicament el de divendres el preu més alt. El millor dia és el dijous i el dia que va més barata és el dimecres. Per acabar, una recepta de gambes per llepar-se’n els dits. Primer de tot hidratarem una certa quantitat de ceps, posant-los en aigua durant un temps. Després els trossejarem i els posarem dins d’una paella en la qual haurem afegit abans un raig d’oli d’oliva i un parell d’alls tallats a trossets. Quan tot plegat agafi color hi posarem les gambes, que ja tindrem semicuites, i hi afegirem dos gots de crema de llet. És un plat exquisit: manté tot el sabor de la gamba, que es barreja amb el sabor del cep. Ni la gamba mata el cep, ni el cep mata el gust de la gamba. És una combinació excel·lent.

- 68

ARRÒS SEC A LA LLAUNA DE GAMBES DEL CAP DE CREUS I PRESA IBÈRICA RECEPTA DEL RESTAURANT CAN BADÓ INGREDIENTS Per a 4 persones • 500 g de gambes del Cap de Creus • 250 g de secret Ibèric • 400 g d’arròs • 1 litre de brou de gambes • 125 g de ceba • 100 g de tomàquet natural sencer • Picada, d’all i julivert • Sal, pebre, oli d’oliva verge PREPARACIÓ Sofregirem la ceba i un cop aconseguim que agafi un color fosc, afegirem el secret ibèric, la meitat de les gambes tallades a daus petits i deixem que es cogui. Tot seguit afegirem el tomàquet i el deixarem coure, afegirem l’arròs i un cop enllestit estirarem la marca en una llauna i afegirem el brou bullint. Finalment 15 minuts al forn a 220º Un cop tret del forn, acabarem la presentació del plat afegint les gambes restants (cuites a la planxa) sobre la llauna.

VI RECOMANAT: DO EMPORDÀ CELLER MAS OLLER MAR DEL CELLER Mas Oller

AMANIDA TÈBIA DE GAMBES DE LA COSTA BRAVA AMB ESPINACS RECEPTA DEL RESTAURANT BON RETORN

Per 4 persones 0,250 Kg de gambes de Roses 0,250 Kg d’espinacs tendres 0,050 cl, d’oli d’oliva 0,010 cl, d’oli de gamba Sal de gambes i pebre Separar les cues dels caps de les gambes. Escalfar l’oli en una paella i saltejar molt poc el cap i les cues, de tal manera que quedin molt poc cuites. Amb el mateix oli saltejar els espinacs, també molt poc cuits. Emplatar els espinacs al fons del plat, les gambes al damunt i afegir-hi un polsim de sal de gambes i un fil d’oli de gambes.

-70

APERITIU AMB GAMBA DEL CAP DE CREUS RECEPTA DEL RESTAURANT BARKO

Per fer l’aperitiu ens farà falta: 4 gambes mitjanes del Cap de Creus 1 ceba tendra 1 pebrot tipus Italià petit 5 g d’alga wakame 4 xips de cigró ecològic 30 ml de salsa japonesa Començarem per hidratar l’alga amb aigua i sal, després agafarem les gambes i els hi pelarem la cua (el cap el reservarem per fer un altre plat), les reservarem a la nevera juntament amb l’alga. Mentrestant tallarem a daus molt petits la ceba i el pebrot i els barrejarem. Elaborarem la salsa amb 5 ml de soja, 10 ml de mel i 15 ml de vinagre d’arròs. Emulsionarem fins que la salsa sigui homogènia (amb un biberó és més fàcil) finalment muntarem l’aperitiu. El xip de cigró, la gamba del Cap de Creus, la barreja de ceba i el pebrot, la salsa japonesa i finalment tapant, l’alga wakame. Vi recomanat: el 30.70 Hugas de Batlle

ARRÒS MELÓS de PLÀNCTON MARÍ AMB GAMBETA DE ROSES RECEPTA DEL RESTAURANT PIKA PIKA BEACH

INGREDIENTS Per a 2 persones • Sofregit (tomàquet, ceba, all i pebrot) • Sèpia, calamar, musclos, cloïsses i gambeta de Roses • Fumet de peix (les Barques de Roses) • Arròs del Delta de l’Ebre • Oli d’oliva, sal i pebre • 6 g de Plàncton marí PREPARACIÓ En una olla de ferro colat sofregim el peix: sèpia, calamar, musclos, cloïsses i gambeta de Roses. Afegim el sofregit de la casa i l’arròs del Delta. Un polsim de sal i pebre, un cop calent afegim el fumet de peix de les Barques de Roses, es deixa 14 minuts de cocció. 4 minuts abans d’acabar afegim els 6 g de plàncton marí.

-86

RANDSTECH, ENERGIA I MOTIVACIÓ PER CREAR CUINES AMB ÀNIMA Serietat, honestedat i capacitat de treball defineixen Randstech, proveïdors de cuines industrials fetes a mida.

F

undada el 2013 per Jordi Solench i Òscar Ribes, l’empresa és especialista a equipar cada instal· lació seguint criteris de funcionalitat i seguretat, bàsics dins el món de l’hostaleria sense renunciar a l’estètica. Randstech s’ha especialitzat en projectes integrals de cuines professionals, show cookings, bufets, bars i botigues. Són proveïdors de maquinària industrial, treballen amb les millors marques del mercat i s’encarreguen també de la reposició d’equipament i del servei tècnic. La seva trajectòria com a professionals del sector es remunta a més de 20 anys enrere i està avalada per més de 50 projectes realitzats a tot Europa, on l’empresa és sinònim de qualitat i innovació. Recentment ha inaugurat un showroom, a Vilafant, a la carretera d’Olot, 4, per potenciar la seva imatge de marca i obrir mercat nacional. “Aquí exposem alguns dels nostres treballs i dissenyem tots els projectes segons les necessitats del client” assenyala Jordi Solench. Amb projectes a Espanya, França, Noruega, Holanda, Bèlgica i Alemanya, Randstech dissenya, fabrica i instal· la cuines professionals i dona resposta a qualsevol problema a través d’un servei post venda que vetlla amb la màxima eficàcia pel client. Gràcies a un equip polivalent Randstech aconsegueix amb tota la seva energia, passió i motivació dotar de personalitat i ànima cada treball perquè cada projecte sigui únic i diferent. Entre les empreses que confien en els seus serveis hi ha clients amb una, dues i tres estrelles Michelin, molts d’ells

situats al nord d’Europa com també restaurants molt coneguts de la comarca com el Dynàmic de Figueres o el Txot’s d’Empuriabrava i Roses. Aquest últim inaugurat recentment, amb un equipament que compleix amb tots els requisits propis de la marca. Els clients que ja treballen amb Randstech tenen la tranquil·litat de tenir un suport tecnològic de confiança proper i accessible, que els aconsella i els assessora en qualsevol dels seus serveis i necessitats. Com triar la millor cuina El client que ha decidit a emprendre i muntar el seu restaurant, a més a més de les característiques del local i de la seva ubicació més apropiada, té el repte de proveir-se d’una nova cuina industrial com a següent pas més important. “Si una cuina no funciona, és difícil que un restaurant tingui èxit”. Funcionalitat, ergonomia, capacitat, facilitat de neteja, compliment de les normes d’higiene, durabilitat, disseny i qualitat són alguns dels aspectes clau a l’hora de triar una cuina industrial. Randstech dissenya cuines industrials, tenint en compte el pressupost que es disposa, el nombre de comensals del restaurant, la forma de treballar dels seus xefs, com arriben les mercaderies a la cuina, com es desfan de les escombraries. També és important com els cambrers accedeixen a la sala, com s’organitzen les diferents zones de treball a l’interior de la cuina i com s’integra la cuina en el projecte que el dissenyador d’interiors ha proposat per a la sala. La cuina d’un restaurant gastronòmic no té les mateixes necessitats que un establiment de tapes, esmorzars, cuina tradicional o una cuina de producció. També són diferents els condicionants si es decideix optar per una cuina oberta a la sala o no. Finalment triar uns materials de millor qualitat serà el que proporcionarà una vida més llarga a la cuina.

- 74

F

elicitacions per a Thomas Goyard (FRA-03) que es va proclamar el pasat 2 de juny guanyador del Campionat del Món de Windsurf - Gran Premi Catalunya Costa Brava 2019 en la nova i espectacular disciplina de Windfoil. La prova es disputà durant sis dies a la platja del Cortal de la Devesa de Sant Pere Pescador, al golf de Roses (Costa Brava), davant del càmping La Ballena Alegre. Thomas Goyard s’imposà al també francès i campió olímpic Julien Bontemps (FRA-6) i a l’italià Mateo Iachino (ITA-140), segon i tercer respectivament. En total, 48 windsurfistes de 19 països han participat en el Campionat del Món de Windsurf - Gran Premi Catalunya Costa Brava 2019. Imatges: Organització La Ballena Alegre

Campionat del món de WINDSURF

Quarta edició de la DUATLÓ RURAL

Francesc Brugués, l’alcalde, fent el seguiment de la cursa.

E

l passat diumenge 23 de juny Fortià va acollir amb èxit la quarta edició de la Duatló Rural amb 128 participants repartits en cinc categories individuals i per equips. La prova, cada any més consolidada, va sumar una trentena més de corredors i corredores, que van gaudir dels camins i corriols del municipi, així com també dels de Riumors i Castelló d’Empúries. El millor temps va ser per l’equip Edibikes-Centre Osteo Salut, format per Gerard Garrote i Jaume Pereira, amb 1 hora 41 minuts i 8’4 segons. En individual masculí, Francisco José Torres va aconseguir un temps d’1 hora 51 minuts i 12 segons. En equips mixtes, Linbikes Tramuntana, format per Nil Devesa i Aina Batlle van guanyar amb 1 hora 59 minuts i 19’8 segons. En la categoria individual femenina, Sandra Martínez amb 2 hores 42 minuts i 20’4 segons; i en equips femenins Vid-Mark, format per Laura Bosacoma i Laura Vilardell van guanyar amb un temps de 2 hores 17 minuts i 31’5 segons. Fotos: Nuri Brugat

EDIBIKES, també present a la Duatló de Fortià.

Pòdium d’equips femenins.

Fotos Pòdium: Organització

Pòdium d’equips masculins.

-90

Fira de la cirera de TERRADES

E

l passat 2 de juny, com diu la tradició, el carrer major de Terrades s’omple de gent i paradistes. 10 productors locals van posar a la venda més de 4.000 quilos de cirera del municipi i cap al migdia gairebé ja no n’hi havia. Amb els productors de cireres locals també es van instal·lar una seixantena de parades de diferents productes relacionats amb l’artesania i l’alimentació que, com cada any van omplir la plaça i el carrer Major del poble. Durant tot el dia es va dur a terme un ventall d’activitats ludicoesportives tant per grans com per infants, com la III Cursa de Muntanya, el concurs de dibuix infantil, l’animació amb Xaranga Bufatramuntana, una singular trobada de Seat 600 i per acabar l’audició de sardanes de la Cobla La Principal de Porqueres.

Cala Virosella. Terrades

Imatges: Nuri Brugat

Mas Ferran. Terrades

Can Patri. Terrades

Concurs de dibuix infantil. Terrades

Can Vileta. Terrades

-78

Tramuntan’Art a PORT DE LA SELVA

D

urant els primers nou dies del mes de juny, El Port de la Selva va omplir vuit espais diferents del municipi amb propostes d’art, de música i de dansa. Espais que es van convertir per uns dies en sales d’exposicions i d’assaig artístic. En aquests indrets es van poder contemplar escultures realitzades amb tècniques diferents, sempre explorant els resultats de les ventades. Una mostra d’art contemporani dedicada al vent i expressament vinculada a la tramuntana i als seus efectes sobre el paisatge i les persones. La platja d’Aquí de sota va acollir les instal·lacions de gran impacte, la plaça d’en Pol Nadal i Mallol va ser l’escenari de la participació a la mostra del Projecte Dansa i les parets de Cal Nin i de Casa del mestre es va poder veure el procés creatiu de dues pintures murals.

Imatges: Òscar J. Carrés

-80

L

’onzena edició de la fira d’oficis artesans celebrada al municipi de Sant Miquel de Fluvià, s’hi van poder veure diferents demostracions de la seva professionalitat en el seu ofici: gravadors, sabaters, picapedrers, torners, terrissaires, culleraires, cistellers, enquadernadors, entre d’altres.

Fira d’oficis artesants a SANT MIQUEL DE FLUVIÀ

Enguany, els artesans del vidre van ser els protagonistes destacats als quals se’ls va estar dedicat el monogràfic. A la placa Major, es van exposar manualitats elaborades pel col·lectiu de dones Som del Poble. Com a complement a la fira, hi van haver diferents classes de tallers, jocs de fusta, i concursos de fotografia. També visites guiades a l’església, ball de bastons amb els Picots del Fluvià, cercavila i ball de capgrossos.

Imatges: Òscar J. Carrés

Pirogravats en fusta Costa P

Mostra d’art ColerArt 2019 - LA FIGA

E

l dies 15 i 16 de juny, es va celebrar a Colera, amb una gran assistència de públic, la VII edició del ColerArt 2019. Aquest any el tema del festival va ser el món de la figuera i la figa. Vint-i-nou artistes, van intervenir amb escultures, instal·lacions, fotografia, poesia i performances. El dissabte els visitants, van fer el recorregut, amb visita guiada del comissari Carles Bros, per els diferents espais municipals i privats del poble. Després de les performances de Pat Bros i el grup Aerial Girls, el professor i escriptor Jaume Fàbrega va fer una xerrada sobre la figa. L’acte es va cloure amb una degustació de figues i garnatxa de l’Empordà. Imatges: Òscar J. Carrés

Grup d’artistes amb Jaume Fàbrega

“#lasantafiga”, obra de núriaPallisera

Obra de Xavi Puente

L’alcalde de Colera, Lluís Bosch, amb Carles Bros i un amic

-82

M

és de 5.000 quilos de cireres venuts a la 25a Fira Un any més la producció local de cirera del municipi es va centralitzar en una única parada central envoltada de productes naturals i artesans. L’Associació Amics de Llers, per celebrar els vint-i-cinc anys de la fira, va organitzar el passat 9 de juny, un gran nombre d’activitats pels visitants a la fira: una Trobada de Puntaires procedents de les Comarques Gironines, una marxa popular organitzada per l’AMPA de l’escola, l’Exposició de l’Avi Cirera repassant els 25 anys, una trobada ornitològica, actuació dels graLLERS davant l’església, actuació castellera dels vailets de l’Empordà, la cinquena Trobada Gegantera. També partides simultànies d’escacs i a la tarda, cantada d’havaneres amb la Garota de l’Empordà.

Imatges: Nuri Brugat

Les cireres de LLERS 2019

Si fa sol fa FIRAFLOR 2019

E

l 16 de juny des de primera hora del matí, tot estava a punt per sentir la força de la música i les flors pels carrers de Vilanant. L’edició d’enguany dedicada a la música va comptar amb el pregó de Josep Juncarol, amb nombroses paradetes d’artesania i productes d’alimentació, notables actuacions al carrer i audicions a l’església per part del cor de Gòspel Tramunt Cor. Enguany destaca la Cova del Jazz, una nova iniciativa que convidava a fer el vermut a l’entrada de la rectoria, futura seu del nou Ajuntament. A la fira es va voler fer un sentit homenatge a Laura Almerich, la guitarrista que va inspirar “Laura” de Lluís Llach. Anna Palet, alcaldessa, destaca i agraeix l’esforç col·lectiu d’un poble que amb un pressupost molt ajustat té la capacitat d’organitzar i millorar aquesta fira any rere any.

Tramuntcor Gospel

Imatges: Nuri Brugat

Membres de l’Organització

Les aromàtiques de l’AMPA

Membres Associació ABARAKA GAMBIA

Anna Palet, alcaldessa

-84

XIV FIRA DE CORPUS 2019

L

es flors i les catifes amb motius d’aire oriental van vestir els carrers, els edificis i els espais públics del municipi. Amb l’objectiu de mantenir la tradició de celebrar la festa del Corpus, el passat diumenge 16 de juny, es va poder veure la feina realitzada pels voluntaris i voluntàries del poble en forma de catifes de flors als carrers i places de la vila, a l’església i a la sala de l’Ateneu Cívic i Social. Al llarg del diumenge es va celebrar la Missa Solemne de Corpus, la processó, sardanes i tallers pels més menuts entre d’altres iniciatives privades com una particular col·lecció de recordatoris, fotografies i llibrets de comunió des de principis del segle XX fins el dia d’avui.

Imatges: Nuri Brugat

Inspiració japonesa a BORRASSÀ

-86

E

ls carrers de la vila de Roses es van guarnir de catifes de flors fetes per veïns i comerciants del municipi amb motiu de la celebració de la festivitat de Corpus. També els establiments es van sumar a la festa engalanant els seus aparadors. Diversos treballs amb flors naturals combinades amb altres materials van formar diferents tapissos d’una gran creativitat. Les catifes van esdevenir l’element popular més participatiu i representatiu de la festa, convertint-se en la part pictòrica i colorista d’aquesta celebració. Imatges: Òscar J. Carrés

A ROSES LA FESTIVITAT DEL CORPUS S’OMPLE DE ROSES

-88

ESCUMA, XOCOLATA, MÚSICA I FIDEUÀ A LA FESTA DEL BARRI DE L’EIXAMPLE 2019

Diversió al BARRI DE L’EIXAMPLE

L

a recent renovada associació de veïns del Barri de l’Eixample va organitzar els passats 14, 15 i 16 de juny l’esperada Festa del Barri. La discomòbil SO EMPORDÀ va donar el tret de partida a un cap de setmana ple d’actes i diversions. Espectacle infantil amb el grup Més TUMÀCAT, bany d’escuma i l’esperada exhibició de Taekwondo. Al vespre xocolatada i concert i ball amb la MONTECARLO. Bona música , bona companyia banyada amb cava i coques de Sant Joan pels socis. El diumenge després de l’audició de sardanes amb la cobla Vila de la Jonquera els veïns van poder degustar una espectacular fideuà durant el dinar de germanor.

Imatges: Organització

La Junta

-90

ÈXIT DE LA FESTA DELS 35 ANYS DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE L’EIXAMPLE El barri figuerenc va celebrar un cap de setmana ple d’actes per a tots els públics.

L

a figuerenca Anna Maria Vilà s’ha convertit recentment en la nova presidenta de l’Associació de Veïns del barri de l’Eixample de Figueres que va celebrar el passat 14, 15 i 16 de juny la seva festa major d’estiu. Molta participació i allau d’activitats van servir per celebrar d’una forma especial els 35 anys que porta activa l’associació veïnal. La seva primera festa com a presidenta? Formo part de la junta des del 2007, ja fa dotze anys. Jo era el membre que feia més temps que hi era, però darrere meu hi ha molta gent, com ara en Manel Almeida, a qui fa molts anys que conec i m’ha donat molt suport. Ara mateix tenim més de cent socis, tot i que alguns s’han donat de baixa. Celebrem que fa 35 anys que es manté activa l’associació de veïns, de manera que aquest any amb la festa hem volgut donar importància a aquest aniversari, a la gent, als socis, a les juntes que han anat passant han anat aguantant fins a arribar fins aquí. Ara mateix a la junta continua el secretari que ha seguit en el seu càrrec: Joaquim Lamaña i com a vicepresidents Joan Cufi i Manel Almeida. S’ha incorporat Manuela Martínez com a tresorera així com els vocals Marta Carreras i Julen Antonio. Com a vocals suplents hi ha la Norma Smircic i la Merche Aguilar.

Junta Barri Eixample Com s’ha viscut una edició tan especial de la festa? Hem intentat que el jovent tingués el seu espai també dins la festa. De fet les activitats del divendres a la nit estaven pensades per a ells. Potser va ser una mica fluix però intentarem pensar noves fórmules. Les activitats del dissabte al matí, van ser per a la mainada. Vam tenir una afluència fantàstica de gent i a la tarda també es va fer una exhibició de taekwondo i una xocolatada. Al vespre el concert i ball, amb La Montecarlo, amb coca i cava gratis

per a tots els socis, va ser un èxit. El diumenge vam fer sardanes amb la cobla Vila de la Jonquera i en acabar una fideuada, que no havíem fet mai, i que va reunir més de setanta persones. Els Pescadors de Roses la van cuinar i la gent va quedar encantada. Vam voler fer país, promocionant els productes km0 que tenim a la nostra comarca: vi d’Espolla, pa de Terrades...i a la sobretaula van cantar els nens de la Flauta Màgica. Tot plegat va durar fins a les vuit del vespre. Cada any intentem que sigui una festa per a tots els públics i sempre ens responen molt bé.

Presidenta Barri Eixample L’associació, a part de la festa, utilitza el local per fer moltes activitats? El nostre local està situat al carrer Narcís Soler, numero 6. En aquests moments hem fet una unió amb un grup que han impulsat Taberna Libraria, la primera llibreria de caràcter social que s’obre a Figueres i segurament a la comarca. Al darrere hi ha un grup de dones que ens van demanar utilitzar el nostre local, on ara es fan menys activitats, i nosaltres vam dir que sí amb l’objectiu que tingués una sortida. La llibreria està oberta tots els dimarts i dissabtes de 4 a 8 de la tarda, de manera que l’activitat de l’associació conviurà amb aquest projecte. Al local hi havíem fet ioga, informàtica... Ara hi ha unes dones que vénen a cosir. A partir d’ara volem ser més visibles, que la gent ens conegui més. La Taberna Libraria, esperem que dinamitzi aquest espai. El dia de la festa vam repartir uns formularis, perquè la gent ens digui cap a on vol anar. No és el mateix, una associació de veïns

fa 35, 30 o 20 anys que no ara. Hi ha altres necessitats. Als socis els informem de totes les activitats que fem, els intentem incentivar, costa molt, però és el nostre objectiu. Quines altres propostes feu al llarg de l’any? Fem sempre la festa de Reis. Al matí del dia 6 venen Ses Majestats d’Orient al local i donen als fills o néts de socis, d’entre 0 a 9 anys, una joguina sense cap cost. També participem sempre en la confecció de la Creu de Fires de la Santa Creu pel concurs que organitza l’ajuntament i del qual en tenim ja diferents premis: el 2017 per una creu dedicada a la sardana, el 2018 per una creu daliniana, amb la Mae West i aquest any vam guanyar un premi amb una creu dedicada a la commemoració dels 600 anys, amb un seat 600 com a protagonista. El mes següent és quan arriba la festa d’estiu, que sempre s’escau el

cap de setmana abans de Sant Joan. Ara volem programar també alguna altra activitat, amb vista a la tardor per mantenir l’activitat al llarg de tot l’any. Com a associació de veïns té alguna reivindicació per a millorar el barri? Quan vaig entrar a la junta el 2007 va ser per demanar suport pel tema de la gossera. En tot aquest temps aquest tema ja s’ha anat treballant. Som un barri tranquil. Ara el que reivindiquem per exemple és la millora de l’enllumenat. Hi ha zones com el passeig John Lennon, que queden més fosques. S’havia parlat de posar un pipí can, podríem parlar de la necessitat de podar els arbres, de la neteja habitual, com en qualsevol lloc de Figueres. Són coses puntuals les que demanem. Volem que hi hagi feeling amb la gent del barri. En l’àmbit d’ajuntament sempre hem anat trampejant les nostres demandes.

Un dels millors pescadors esportius Aaron Alonso, especialista en pesca de la botiga Gran Kaptura i un dels

millors pescadors esportius de la comarca.

L

’Aaron és un jove de Llançà que va començar a pescar des de molt petit i que, en aquests moments, és un dels millors pescadors de la comarca de l’Alt Empordà. Està especialitzat en la pesca esportiva amb esquers artificials i ens explica una mica la seva experiència. Quan i com vas començar a pescar? Doncs ben bé no me’n recordo, ja que vaig començar fa molts anys, des de ben petit. Com que visc en un po-

ble costaner, i amb el restaurant que tenien els meus avis al costat del mar, he viscut molt de prop la pesca. Una persona que em va influenciar moltíssim va ser el meu oncle, al qual acompanyava sempre. N’he après d’ell, observant-lo i escoltant els seus consells. De més gran ja experimentava jo sol anant a la platja o al pantalà flotant. On prefereixes pescar, al mar o al riu? No prefereixo cap de les dues, ja que cadascuna m’aporta coses que

m’agraden. Cada quant surts a pescar? Intento anar-hi sempre que tinc temps lliure. Durant la setmana surto dos dies a la setmana, que són els dies que faig festa a la botiga. Quan faig vacances intento, sempre que puc, fer viatges de pesca. Quines modalitats de pesca practiques? En què consisteixen? De petit vaig començar a pescar pops i sèpies amb les mans. Era complicat,

- 94 però ho aconseguia. Més endavant vaig agafar pràctica amb la pesca a platja a surfcasting. Pescava força, però quan vaig descobrir les modalitats de pesca spinning i jigging, vaig confirmar que m’encantava pescar. Aquests dos tipus de pesca consisteixen en donar vida a un esquer artificial. L’spinning, diguem que el movem horitzontalment a la primera capa d’aigua. A diferència de l’spinning, el jigging és una pesca de tipus vertical, per tant el jigging sempre es practica amb barca i l’spinning pots practicar-lo des de la barca i des de terra. Quins tipus de canyes, fils, etc. fas servir? Doncs lògicament els específics per a cada modalitat. Normalment per al jigging s’utilitzen canyes curtes, entre 1.60 metres i 2.10 metres. En la modalitat d’spining s’utilitzen canyes de 2.10 metres fins a 3 metres. El tema carrets és més complicat, ja que dependrà de la modalitat i dels peixos que vols anar a pescar. És a dir, no utilitzaràs mai el mateix carret que utilitzes per anar a pescar tonyines que per anar a pescar llobarros, perquè per anar a pescar tonyines necessites un carret amb un fre molt més potent, resistent i amb una capacitat de fil superior. En les modalitats que jo practico utilitzo fil trenat. Aquest fil no té elasticitat i això ajuda a moure millor l’esquer artificial. Aquest fil, el veuen els peixos sota l’aigua, per tant s’ha d’afegir al tram final el baix de línia de fluorocarboni

que és invisible per a ells. Per a l’spining hi ha un ventall d’esquers molt diversos per la forma, pels moviments que fan, pel pes, colors, mides, etc. En canvi, en el jigging és més reduït, ja que la majoria solen ser de plom i no permeten tanta mobilitat. A part de tot això, que és l’essencial, hem de tenir en compte tots els altres elements necessaris, com anelles, giratoris, etc. Això, si voleu, us ho puc explicar millor un dia a la botiga si em veniu a veure, ja que és molt extens. Els peixos que pesques te’ls quedes o practiques la pesca sense mort? Per què? Evidentment deixo anar tots els que capturo, ja que considero la pesca com un esport, i quan tu practiques un esport no busques matar el rival. A mi el que m’agrada és esbrinar la manera de fer-lo picar i després lluitar amb ell. Quins són els peixos que normalment pesques? Quan vaig al riu busco pescar la perca americana, el lluç de riu o bé les truites. En canvi, quan vaig al mar pesco de tot però n’hi ha uns quants que m’agrada més pescar, que són el sorell de penya, el llobarro, la tonyina, el mero déntol, la serviola, etc. En què et fixes per triar la zona on aniràs a pescar? Doncs em fixo bàsicament en quina espècie de peix és la que vull aconseguir en aquell moment, ja que cada espècie té uns costums i hàbits diferents. A partir d’aquí decideixo per quina zona em vull moure. Quin és el teu peix preferit per pescar? Tinc força peixos preferits, però potser el peix que més m’agrada pescar és el sorell de penya, ja que és una pesca molt complicada. Però al mateix temps, quan el sorell de penya comença a perseguir l’esquer per la superfície de l’aigua, abans d’intentar menjar-se’l, em provoca una pujada d’adrenalina i una emoció inigualables. Quin és el peix més gros que has agafat? El peix més gros que he agafat des de dalt de la barca és una tonyina d’uns 80 kg aproximadament. Quin consells donaries al pescadors que comencen? El fonamental en la pesca és tenir paciència i no tenir pressa per obtenir resultats ràpidament. I sobretot que siguin autodidactes. Penseu que a través d’Internet, per sort, ara tenim tot el que necessitem per aprendre a xarxes, blogs, etc. Has anat a viatges de pesca? Quin recomanaries? Sí, el 2016 vaig començar a fer viatges de pesca. Em vaig iniciar a l’Índia, concretament a les illes Laccadives, on vaig anar a pescar el giant trevally conegut com a GT, un dels peixos esportius per excel· lència. També he estat a Colòmbia pescant en aigua dolça dins de la selva amazònica. Jo recomanaria, si ets pescador d’aigua salada, anar pel GT, per la seva agressivitat i voracitat. Quan fa que treballes a Gran Kaptura? Vaig començar quan va obrir la botiga, és a dir, des de l’agost de 2016. A Gran Kaptura, en quines modalitats esteu especialitzats? Estem especialitzats sobretot en la pesca marítima, ja que som una botiga molt propera a la costa, sobretot surfcasting, jigging, spinning i eging. Tenim tot el necessari per poder dur a terme la modalitat que més t’agradi.